PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA (ANOIA) Desembre 2008

D) ESTUDIS JUSTIFICATIUS I PLANOLS D'INFORMACIÓ

1) MATRIU BIOFÍSICA: ESPAIS OBERTS, PAISATGE I PATRIMONI 1.1- ESPAIS D'ESPECIAL INTERÈS 1

Dintre de l'àmbit del Pla Director de la Conca d'Òdena s'inclouen els següents espais de protecció especial c) Construccions i instal·lacions: Masies disperses. Carreteres perimetrals. Nombrosos vials de muntanya. Xarxes d'interès natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000: elèctriques.

Espais de protecció especial (PEIN) Impactes Actuals o Previsibles Fort impacte paisatgístic de les xarxes elèctriques transversals al conjunt de la serra. - SERRA DE MIRALLES - QUERALT

Situació Espais Xarxa Natura 2000 LIC+ZEPA a) Geogràfica: Depressió central oriental de ponent. Aquests espais poden haver estat proposats com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb b) Administrativa: la Directiva 79/409/CEE, o com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC), d'acord amb la Directiva 92/43/CEE. Comarques Municipis Superfícies (ha)

Anoia Santa Margarida de Montbui 601,90

SUPERFICIE A L’ÀMBIT 601,90 ha - SISTEMA PRELITORAL CENTRAL codi ES5110015 LIC+ZEPA

Tipologia d’espais SUPERFÍCIE TOTAL (ha) 2.889,70 Espais de muntanya interior

Situació administrativa a l’àmbit El medi físic

Successió de relleus muntanyencs, que configuren les serres de Miralles i de Queralt, orientades nord-est-sud- Comarques Municipis Superfícies (ha) oest i que separen les conques dels rius Anoia i Gaià. L'espai és constituït per terrenys de formació terciària, on Anoia Carme 14 calen destacar tres conjunts litològics ben diferenciats. El paisatge es caracteritza pel predomini dels elements Anoia Orpí 37 Anoia Santa Margarida de Montbui 602 del país del carrascar (brolles i pinedes calcícoles de pi blanc), amb destacables penetracions de la vegetació SUPERFICIE A L’ÀMBIT 653 ha submediterrània (rouredes de roure de fulla petita) i de la mediterrània marítima (alzinar litoral). La gran SUPERFICIE TOTAL (ha) 19.681 ha extensió dels boscos permet el desenvolupament de poblaments faunístics característics dels boscos mediterranis.

Motius de la inclusió en el PEIN

La serra de Miralles-Queralt presenta l'interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitalització - VALLS DE L’ANOIA codi ES5110018 LIC+ZEPA dels altiplans centrals i les serres pre-litorals centrals. L'espai reuneix un conjunt orogràfic d'especial interès per Tipologia d’espais presentar un vessant interior de matís continental i un vessant meridional de matís marítim. Des de la Espais de muntanya interior perspectiva geològica és remarcable l'escull de la tossa de Montbui i la geomorfologia dels relleus calcaris en què Situació administrativa a l’àmbit ha tingut importància el modelat càrstic. El mantell vegetal, format essencialment per boscos, i les formes de relleu particulars, determinen una unitat fisiogràfica de notable interès paisatgístic. Cal remarcar l'interès de la Comarques Municipis Superfícies (ha) fauna cavernícola, amb algunes espècies endèmiques. Anoia Capellades 94 Anoia La Pobla de Claramunt 31 Anoia La Torre de Claramunt 25 Aspectes socioeconòmics d'interès SUPERFICIE A L’ÀMBIT 150 ha a) Propietat del sòl: Aproximadament 1/3 part de l'espai és de titularitat pública. SUPERFICIE TOTAL (ha) 4.109 ha b) Usos i aprofitaments : Silvícoles, agrícoles, recreatius. Cinegètics.

1 Font: Departament de Medi Ambient.Generalitat de Catalunya. - RIERA DE CLARIANA codi ES5110023 LIC

Es tracta d'un escull eocè complet, amb diferents fases de desenvolupament preservades, desenvolupat damunt Tipologia d’espais Espais de muntanya interior de gresos d'origen deltaic i amb importants irrupcions de detrítics siliciclàstics que limitaven temporalment el ple

desenvolupament de l'ambient arrecifal, limitant la variabilitat específica dels coralls. S'observen diverses Situació administrativa a l’àmbit espècies coral·lines particularment resistents als aports siliciclàstics. Comarques Municipis Superfícies (ha)

Anoia Jorba 384 Presenta bones mostres de l'efecte de l'orogènia alpina: a Sant Procopi hi aflora un encavalcament de materials SUPERFICIE A L’ÀMBIT 384 ha paleozoics sobre les calcàries bartonianes, i als Mollons hi ha calcàries del Muschelkalk damunt de les margues

SUPERFICIE TOTAL (ha) 463 ha d'Igualada. La posició d'aquestes calcàries triàsiques s'ha interpretat com un gran bloc (olistostroma) lliscat a la

conca marina bartoniana des dels relleus del Massís Catalano-Balear durant l'orogènia alpina.

Dintre de l'àmbit del Pla Director de la Conca d'Òdena s'inclouen els següents Espais d'interès geològic: Superfície: 310.1 ha

Superfície a l’àmbit: 310.1 ha - LA TOSSA DE MONTBUI Tipus d'interès: Estructural, Paleontologia

Àmbit fisiogràfic: Catalànids Descripció de l'espai : La muntanya de la Tossa de Montbui és remarcable, des de la perspectiva geològica, Era geològica: Paleozoic, Paleogen perquè mostra una de les millors seccions per estudiar el sistema escullós del Bartonià de la Conca Eocena Tipus de roca: Formacions sedimentàries d'especial rellevància Catalana. Aquest esculls es desenvoluparen en els marges de la conca durant els períodes en els quals no hi Procés geològic: Tectònica Alpina havia entrades de materials terrigènics, alternant-se i adaptant-se a la paleotopografia dels lòbuls deltaics Tipus de registre: Relacions tectònica - erosió i sedimentació abandonats.

En el tall de la carretera, que puja a la Tossa des de Can Alemany, es poden reconèixer fins a quatre etapes Espais d’interès agrícola superposades de desenvolupament d'esculls, de les quals l'últim episodi escullós respon a un escull franjant, el qual barrava un lagoon extens amb claps d'esculls (patch-reefs). - REALITAT SOCIAL AGRÀRIA

Així, doncs, el complex escullós d'Igualada esdevé un exemple poc habitual, a nivell nacional i internacional de 361 explotacions agrícoles model general d'esculls, en el qual els esculls precedeixen a un esdeveniment evaporític marí com són els guixos 103 explotacions ramaderes. de la Fm Òdena i el seu equivalent lateral de la Conca Evaporítica Catalana. Generen uns ingressos anuals de 7.5m euros, en termes de producte brut.

14 noves incorporacions al sector agrari en el període 1989-2006. Superfície: 206.3 ha Amb una inversió generada de 84.125euro. Superfície a l’àmbit: 206.3 ha 62 expedients de plans de millora Tipus d'interès: Estratigrafia i Paleontologia 28 explotacions agràries prioritàries Àmbit fisiogràfic: Conca de l'Ebre (emmarcades en la Ley 19/1995, de 14 de julio, de Modernización de las explotaciones agrarias) Era geològica : Paleogen

Tipus de roca : Formacions sedimentàries d'especial rellevància Característiques agràries

Superfície conreada de 6.358,43 ha - SANT PROCOPI - ELS MOLLONS (84,67% conreus herbacis, 5,91% ametllers, 10,5% vinyes, olivera, fruiters i horta)

186,434 ha vitivinícoles Descripció de l'espai : L'edifici sedimentari representat per l'escull de Sant Procopi està ben exposat i Els municipis d’Òdena, La Torre de Claramunt i La Pobla de Claramunt formen part de la Denominació constitueix un bon registre dels mars de clima tropical que ocupaven bona part de la Catalunya central durant d’Origen Cava, segons el seu reglament (Orden Ministerial de 14 de Noviembre de 1991 del Ministerio l'Eocè, quan ja pel nord es formaven els primers relleus pirinencs i pel sud i sud-est s'aixecava el gran massís d’Agricultura, Pesca y Alimentación. Pub. BOE núm. 278). Catalano-Balear del qual en queden testimonis emergits com la Serralada Prelitoral i la Litoral. - ESPAI D’INTERÈS AGRÍCOLA A SANTA MARGARIDA DE MONTBUI / SANT MARTÍ DE TOUS A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, Descripció de l'espai : espai localitzat entre la Serra de Miralles Queralt i Les Serres, predominen els conreus compleixin alguna d'aquestes característiques: herbacis de secà, existint també fruiters alts de secà (oliveres, ametllers, garrofers) i brolles i timonedes amb - Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la Unió Europea. ruac i trincola. - Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per Localització: Municipi de Sant Martí de Tous i Santa Margarida de Montbui. pròpia naturalesa.

Superfície total : 1057,57 ha. - Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a Superfície a l’àmbit : 162,74 ha. dir l'alpina, l'atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i la mediterrània. Tipus d'interès : agrícola. Els Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) 4 són una selecció dels hàbitats naturals presents a la Unió Europea - ESPAI D’INTERÈS AGRÍCOLA A JORBA / TRAVER I COPONS (UE) dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE. Poden ser de dos tipus: prioritaris i no prioritaris. Descripció de l'espai : espais localitzats en els municipis de Jorba, Rubió i Copons, predominen els conreus de cereals de secà. Es reconeix l’alt valor d’aquets sòls perquè son zones agrícoles d’alta producció agrària amb Hàbitats naturals prioritaris: aquells hàbitats naturals d’interès comunitari presents en el territori de la UE valor cultural i SNULP.2 amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a aquesta a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori. Localització: Municipis de Jorba, Rubió i Copons. Dins el area de estudi hi ha 3 hàbitats de interès prioritari: Vegetació gipsícola ibérica, pinedes submediterrànies Superfície total : 324,06 ha. de pinassai prats mediterranis rics en anuals i basòfils Superfície a l’àmbit : 117,17 ha. Tipus d'interès : agrícola. És important entendre que els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals

protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantir és la conservació d'unes mostres territorials d'aquests

mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. Que en una part del territori hi hagi un o diversos Espais de recarrega hidrològica hàbitats d'interès comunitari no vol dir que en aquell lloc s'hagi de garantir la seva conservació.

- AQÜIFER CARME - CAPELLADES Hàbitats d’interès als Hàbitats a Catalunya

Localització: Termes municipals inclosos totalment dins l’àmbit de la conca: Orpí, Carme. - “BADLAND” Termes municipals inclosos parcialment dins l’àmbit de la conca: La Pobla de Claramunt, Capellades, La Torre de

Claramunt. Descripció de l'espai: terrenys calcaris, generalment margosos, amb vegetació molt esparsa o quasi nus.* Tipus d'interès: Aqüífer de Catalunya. Localització: en la continuïtat de l’espai de protecció geològic de La Tossa de Montbui. Municipi de Santa

Margarida de Montbui.

Superfície: 33.95 ha Hàbitats d’interès Tipus d'interès: espai que per la seva composició és considerat de característiques úniques dins del territori de

la Conca D’Òdena. - HABITATS D'INTERÈS COMUNITARI PRIORITARI (*) Aquest espai s’anomena “badland” en el Llistat d’Hàbitats a Catalunya, codi 61f (LHC).

Definició: la Directiva Hàbitats defineix "hàbitat” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals..3 3 Article 1 de la Directiva de Hàbitats. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya 2 Article 6.4.4. Sistema d’espais oberts, avantprojecte del Pla Territorial de les Comarques Centrals de Catalunya 4 l'Annex I de la Directiva 97/62/CE 1.2- COBERTES DE SÒL

Per a les cobertes de sòl hem utilitzat el Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya elaborat per el CREAF (1997), que hem sintetitzat en tres grups de sòl vegetal: - Els boscos densos, que hem definit com a “nodes complexos”, al constituir unitats naturals de valor ecològic específic i que compleixen una funció important de connexió dins de la xarxa ambiental. - Els boscos clars, definits com a “nodes simples” degut a que són de dimensions reduïdes i aïllades en relació al conjunt ecològic dels nodes. - Els cultius com a una connexió difusa corresponent als prats del territori.

A més, hem inclòs les “àrees reforestades” com a zones de reconstitució del teixit vegetal i la xarxa hidrogràfica, que tenen la funció de connexió entre els nodes, garantint la continuïtat de la xarxa ecològica. Aquests corresponen en gran mesura a les bandes de la retícula hidrogràfica principal, tot i que poden existir-hi en altres punts no hidrogràfics. S’estableix així una xarxa ambiental de nodes i connectors lineals naturals i altres potencials, que mantindrien la continuïtat del paisatge.

1.3- PLANEJAMENT VIGENT I SÒL NO URBANITZABLE

El refós de planejaments municipals dóna lloc a un mosaic de categories per a l'ordenació del sòl no urbanitzable entre les quals destaquen les "àrees agrícoles", localitzades principalment en l'àmbit central de la conca; i les àrees de "bosc", fonamentalment en les zones perimetrals.

També existeixen alguns àmbits de ribera qualificats de bosc o amb "protecció hidrogràfica" que tanmateix no presenten lògica de continuïtat, dificultant el seu rol de connectors biològics.

També cal destacar que les proteccions paisatgístiques no inclouen tots els elements d'interès natural o geològic esmentats anteriorment.

1.4- CAMINS RURALS I ELEMENTS PATRIMONIALS

Dins de l'estructura dels camins rurals podem identificar dos grups: Dins dels elements d’interès patrimonial, destaquem aquells monuments històrics que es troben dins del l’àmbit del PDU: a) D'estructura radial: s'han definit com a radials ja que la seva forma indica clarament una relació entre - Castell de Castellolí un centre atractor, en aquest cas Igualada, i altres nuclis de la Conca d'Òdena. Els hem agrupat en tres - Recinte emmurallat – Portal d’en Vives i la Font categories segons el tipus de connexió i projecció dins del territori: - Igualadina Cotonera - Els camins territorials, que connecten el centre urbà d'Igualada amb els nuclis existents, aquests - Església de Sant Jaume Sesoliveres coincideixen amb les carreteres: BV- 1031, BV- 1106, BV- 2131, C-1412, C-241, C-37, C-244a i C-15. - Església de Santa Maria - Els camins rurals principals, que serveixen de connexió entre els camins territorials i no es troben - Castell de Jorba pavimentats. - Castell de Claramunt - Els camins rurals secundaris, de conformació discontínua i que no necessàriament connecten un punt - Castell de la Torre de Claramunt amb altre sinó més aviat funcionen com a ramals dels camins rurals principals. - Castell d’Òdena - Castell d’Orpí b) D'estructura concèntrica: s'han definit com a concèntrics, ja que la seva forma tendeix a seguir - Castell de Montbuí l'estructura de conca, pròpia del territori. S'han agrupat en tres categories: - Castell d’Ocelló - Camins rurals de carena, que recorren les zones més altes del territori conformant un anell continu, i - La Casa Gran són perimetrals respecte al límit de l'àrea d'estudi. - Camins rurals de vessants, són discontinus i recorren les zones més baixes del territori. - Camins rurals de connexió, són discontinus i relacionen els camins rurals de carena amb els de vessants.

En l'àrea d'estudi s'han identificat dos camins rurals importants que corresponen a: GR-172, que connecta Bellprat amb Piera. I GR-7, que connecta Bellprat amb Sant Pere Sallavinera. Ambdós es connecten amb la ronda rural proposada. La ronda rural proposada es defineix com a camí de carena, que té com a funció principal crear un recorregut d'interès natural-patrimonial en l'interior de l'àrea d'estudi, es traça donant continuïtat als camins ja existents i permet una relació amb tots els camins abans definits.

Dins dels elements d’interès patrimonial5, trobem: - Monuments històrics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional - Elements d’interès etnològic (altres masies, com a elements arquitectònics lligats a l’espai rural i molins, com a testimoni d’un passat industrial i altres elements amb valor històric i cultural) - Jaciments arqueològics i paleontològics

5 Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DGOC núm. 1807, d’11.10.1993) 1.5- USOS PERIURBANS

Els usos periurbans són aquelles activitats localitzades en sòl no urbanitzable, però també són totes aquelles que poden considerar-se físicament desvinculades del sòl urbà consolidat i que tenen com atractiu de localització les xarxes d'infraestructures i la proximitat a àrees urbanes. Els hem agrupat dins de quatre temes:

- Usos de possible compatibilitat: aquells usos que tenen una directa relació amb el territori, com són les activitats agrícoles i d'extracció o aquelles que poden aconseguir una relació harmònica amb l'entorn, com són els cementiris i les masies. Algunes de les activitats agropecuàries, i els processos derivats (ejecció de purines, etc.), no obstant estar regulades, per la legislació sectorial haurien de garantir la seva compatibilitat amb els usos urbans existents (residència, indústria, terciari) i evitar ésser un impediment per el desenvolupament territorial.

- Usos de possible incompatibilitat: usos propis d'un entorn urbà i que en alguns casos la seva possible extensió pot afectar la conservació d'un entorn natural important ja que són superfícies edificades o urbanitzades. També tenen una forta relació amb les infraestructures existents. Els possibles impactes negatius de les instal·lacions existents (soroll, congestió de tràfic, etc.) amb l’ús residencial o sòl lleure haurien de ser corregits amb les mides adequades.

- Grans serveis i infraestructures: en aquest rang trobem les infraestructures de transport, els abocadors i serveis tècnics com les depuradores.

- Grans edificacions: aquelles edificacions que superen els 1000 m2 i que es troben disperses pel territori sense una funció clara ni tampoc un patró de localització recognoscible.

1.6- PROPOSTA D’UNITATS DE PAISATGE

El concepte d’unitat de paisatge” s’entén com a una part del territori caracteritzada per una combinació específica L’estructura parcel·laria s’ha sintetitzat en dos tipus: el parcel·lari agrícola, que cobreix gran part de la plana de components paisatgístics i de dinàmiques clarament recognoscibles que li confereixen una idiosincràsia central, continuant per l’entorn de la Serra de Miralles i la plana de Claramunt, i el parcel·lari forestal, diferenciada de la resta del territori.6 predominant en les serres que defineixen l’àmbit de la Conca (Serres de Rubió, Tardana, Miralles –Queralt).

La delimitació de les unitats de paisatge es realitza a partir de la identificació dels elements naturals, culturals i ● Estructura del paisatge des de l’ecologia. A partir del Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (CREAF, visuals que distingeixen un determinat paisatge respecte a altre. Les variables que serviran per delimitar les 1997), els antecedents aportats per el treball Mosaic Territorial per a la regió de Barcelona (Richard T. T. unitats són: Forman) i el Mapa d’Hàbitats a Catalunya, es realitza un anàlisi del paisatge tenint en compte: - la “fragmentació”, en els casos en què la coberta vegetal no es presenta de manera contínua per ● Factors fisiogràfics. Dintre dels elements morfoestructurals que conformen l’arquitectura bàsica del l’existència de nuclis urbans que interrompen la seva continuïtat; paisatge, el relleu és un dels elements que més el condicionen. De la seva lectura (alçada, orientació, pendent), - la “homogeneïtat”, quan la capa vegetal es composa d’un element dominant i de gran extensió; representada en aquest cas sobre un plànol altimètric amb corbes cada 5 metres, es deriven elements - i la “heterogeneïtat”, quan la capa és la inversa de l’anterior, és a dir, es troba composta per més d’un importants d’estructura i funcionalitat del paisatge. element sense ser cap d’ells dominant dins de la seva extensió. Així hem diferenciat en termes de relleu las següents zones: 1 Plana central ● Visibilitats. La visió del paisatge està fortament condicionada per l’existència de certs punts 2 Plana de Claramunt d’observació i recorreguts visuals. En aquest cas s’han determinat els punts de observació més importants que 3 Compost Claramunt Capellades col·laboren en la definició d’una conca visual central. Els punts que defineixen la conca són: 4 Serra de la Tardana - Sant Pere de les Botges 5 Corredor del Coll de Bruc - Puig de Aguilera 6 Montserrat - Santa María del Castell de Claramunt 7 Serra de Rubió - Santa María de la Tossa, Castell de Montbui 8 Corredor de L’Anoia - Puig de la Guardia, Castell de Jorba 9 Les Serres 10 Serra de Miralles – Queralt Després del procediment abans descrit s’ha arribat a una primera aproximació d’unitats paisatgístiques, les quals 11 Serra de Collbàs podem identificar com a: 1 Plana central: de topografia suau, capa vegetal agrícola i forta concentració urbana. ● Cobertes de sòl. Els diferents recobriments del sòl configuren la disposició espacial característica de 2 Plana de Claramunt – Serra de Collbàs: de topografia suau, amb predomini del cultiu agrícola i el bosc cada paisatge i ens permet establir una zonificació del territori. Per a l’elaboració de aquesta capa s’ha utilitzat el fragmentat. El seu poblament és una barreja entre concentració urbana, pobles i dispersió. Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (CREAF, 1997). 3 Compost Capellades-Claramunt: de topografia suau, capa vegetal agrícola i boscos en el contorn urbà, amb un poblament concentrat. ● Dimensió històrica del paisatge. Estudi del factor humà com a principal agent de la transformació del 4 Serra de Miralles - Queralt i Les Serres: de topografia forta i dominant en el territori, predomini del bosc territori. S’identifiquen els patrons urbans (forma i dimensió del nucli), les tipologies d’assentaments del territori de pi blanc i poblament dispers o gairebé nul. (dispersió o concentració poblacional) i l’estructura parcel·laria de la propietat. 5 Serra de Rubió – Corredor de L’Anoia: de topografia forta, predomini dels matolls, poblament dispers en El patró urbà queda definit en quatre àrees: la serra i pobles dispersos en el corredor. - Eix L’Anoia – concentració urbana 6 Serra de la Tardana i Corredor del Coll de Bruc: de topografia forta, predomini del bosc de pi blanc amb - Plana – pobles dispersos una zona de pi d’alzinars. El seu poblament es gairebé nul, tot i que existeixen pobles dispersos en el corredor. - Altiplans - dispersió 7 Montserrat: àrea PEIN, fora de l’àmbit de la Conca, de topografia forta i predomini dels matolls. - Altiplans camins – pobles i dispersió 8 Plana de Piera: també fora de l’àmbit de la Conca, de topografia suau, on predominen els fruiterars alts principalment de secà. És un àrea de pobles i dispersió.

6 Font: Prototipus de Catàleg de Paisatge.

1.7- ZONIFICACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL

El plànol de zonificació de l’espai fluvial considera la zonificació del Pla de l’Espai Fluvial (PEF) en elaboració per la Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta zonificació es realitza en atenció a la funcionalitat i dinàmiques ecològiques i al comportament hidràulic de la xarxa fluvial i proporciona criteris per a establir un règim d’usos del sòl compatibles amb els factors de risc d’inundació i la protecció dels valors naturals de l’espai fluvial.7

Dins del PEF, s’ha zonificat l’espai fluvial en quatre categories: - Llera període de retorn de 2 anys i mig - Zona Fluvial (ZF) període de retorn de 10 anys - Sistema Hídric (SH) període de retorn de 100 anys - Zona inundable per episodis extraordinaris (ZI) període de retorn de 500 anys

A més, en el plànol s’assenyalen les zones amb possible risc considerant els sòls urbans en zones inundables.

7 Planificació de l’Espai Fluvial de les Conques del Baix Llobregat i Anoia - ACA

2) INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT, ENERGÈTIQUES, MEDIAMBIENTALS 2.1- INFRAESTRUCTURES EXISTENTS

2.1.1- INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT EXISTENTS 2.1.2- INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES I AMBIENTALS EXISTENTS

La principal infraestructura viària de relació a escala territorial és l'A-2 que uneix Barcelona amb Cervera i Lleida. Abastament d’aigua També es de destacar la carretera C-15, que per llevant connecta la conca d’Òdena amb el Penedés, encara per Té el seu origen a l’aqüífer Carme-Capallades, que es calcula que té una capacitat de 25 Hm3, però que connectar amb la autovia A-2 i sense prolongació cap a Manresa. actualment es troba sobreexplotat, amb un dèficit en un any normal de 4 Hm3/any, que pot arribar a multiplicar- Les carreteres comarcals son la C-37, cap a Valls y la C-241 cap a Sta. Coloma i Montblanc. se per tres en anys secs. Així des d’aquesta escala destaca la insuficiència de les connexions viàries actuals cap a Manresa i cap a Vilafranca (carreteres antigues de traçats sinuosos i escassa capacitat). Això ha fet que l’Administració garanteixi l’abastament per mitjà de la connexió d’Igualada i el seu entorn al Sistema Ter-Llobregat, amb una possible extensió del projecte d’abastament des de La Llosa del Cavall.

De menys rang son les carreteres locals BV-244a de Vilanova del Camí a Capellades i la BV- 1031 d’Igualada a L’any 2000 es va executar una primera fase fins a Piera; la segona, entre aquesta vila i Igualada s’ha desglossat Calaf cap al nord. en dues actuacions: la primera, ja realitzada, fins a la Pobla de Claramunt; la segona, encara pendent fins a La carretera d’Igualada a Òdena BV-1106, està en bona part incorporada a la xarxa urbana intermunicipal. Igualada-Òdena.

El consum d’aigua es subministra en els municipis de la Conca d’Òdena per Aigua de Rigat, S.A., Aigües Artés, El viari urbà està pensat des de cada municipi sense establir-se relacions intermunicipals. S.L. i municipal (Capellades, Castellolí i Carme). El volum facturat total l’any 2005 va arribar als 8.475.300 Aquesta manca de relació queda evidenciada, per exemple, en l'àrea industrial entorn a la Riera de Castellolí, on m3/any; el que significa un consum per càpita d’aigua de xarxa de 218 litres per habitant i dia. cada polígon està projectat individualment sense cap viari intern que els vinculi. O en la manca d'una connexió interurbana entre els assentaments de La Torre i La Pobla de Claramunt. Sembla que l’aqüífer Carme Capellades es troba sobreexplotat, i que el subministrament des de la Llosa del Covall (Solsonès) no esta del tot garantit, així com les dificultats i problemàtica que suposa la canalització Ter- Pel que fa al transport públic, el Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya avui dia arriba només fins a Igualada, Llobregat per suplir les mancances de les anteriors fons de subministrament. L’immediata entrada en servei de la en una estació situada en el límit entre Igualada i Vilanova. Com tot el trajecte se situa a nivell, el tren forma dessaladora primer del Prat del Llobregat, i desprès, de Cunit, podran restablir l’equilibri hidrològic en tot el una barrera urbana considerable a Vilanova. Convé esmentar també la seva poca freqüència i prolongat temps de territori català. recorregut (Barcelona-Igualada, aproximadament 1h40m).

Sanejament

Actualment és força deficient, donat que inicialment està en servei l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) situada a Vilanova del Camí i propietat de l’ACA.

Les característiques de disseny de la instal·lació són:

Tractament: biològic, amb eliminació de nitrogen i fòsfor.

Cabal de disseny: 20.000 m3/dia

DB05 entrada: 875 mg/l.

MES entrada: 1.118 mg/l.

Població de disseny: 291.667 habitants-equivalents

L’any 2006, els rendiments en els diferents paràmetres era entre el 70 i el 90%, funcionant per sobre dels seus paràmetres de disseny.

Actualment no es realitza una reutilització de les aigües residuals de l’EDAR, que es podrien utilitzar per l’ús agrícola i per manteniment del cabal ecològic de l’Anoia. El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005, té programades en els municipis de la Conca d’Òdena una sèrie d’actuacions en diverses fases, tot i que la seva total realització no garanteix el sanejament a tot el creixement previst.

Una immediata millora a la situació la podria representar l’entrada en servei en xarxa de la nova EDAR privada existent propietat del Gremi dels Adobers, segurament en funcionament per sota del seu paràmetres de disseny, a través dels acords i compensacions adients.

Tractament de residus

En els municipis de la Conca d’Òdena existeixen empreses i instal·lacions dedicades a la gestió dels residus industrials i municipals.

Entre aquestes es troben la Planta de Transvasament i Deixalleria d’Igualada, la de Compostatge de Jorba i les Deixalleries de Vilanova del Camí i La Torre de Claramunt.

El Pla d’Acció per a la Gestió de Residus Municipals a Catalunya (2005-2012) i el Pla Sectorial d’Infrastructures proposa per l’Anoia tres instal.lacions de residus, de les quals la de Jorba ja existeix i la resta estan pendents d’ubicació, una Planta per Restes més voluminosos i un Nou Dipòsit Controlat de Rebuig.

Per l’any 2005, els residus urbans destinats a l’abocador eren 30.074 Tn. i els de recuperació selectiva 7.571 Tn., el que suposa un total de 37.645 Tn., 1,65 Kg. per habitant i dia, i una recuperació quasi del 13%.

Respecte als residus industrials i també pel mateix any, el volum de residus totals va ser de 179.606 Tn.

Energies i consums

El consum d’energia elèctrica a la Conca d’Òdena per l’any 2005 va arribar a les 681.042 MWh., entre els consums primari, industrial i energètic, la construcció i obres públiques, el terciari i transport i els usos domèstics.

Respecte al consum de gas natural, l’industrial i comercial va ser de 1.037.135 MWh., i el domèstic 147.751 MWh., el que significa un total de 1.184.885 MWh.

El consum més elevat prové del gas natural, derivat del gran ús industrial, i repercuteix el 49% del total, enfront al 26% de l’energia elèctrica, el 24% dels combustibles líquids i el 1% del gasos liquats del petroli.

Si establim una comparació amb la mitja de Catalunya, el consum energètic és una vegada i mitja superior, degut al gran consum de gas natural per a l’ús industrial a la Pobla de Claramunt i Capellades.

2.2- PLANEJAMENT VIGENT I PREVISIONS

Soterrament del FGC - El tren de passatgers que des de L’Espelt va a buscar l'antiga N-II generant una estació intermodal dins del Per superar l'efecte barrera que genera el Ferrocarril de la Generalitat, el planejament vigent preveu el nucli urbà d'Igualada, per després juntar-se una altra vegada a Òdena amb el traçat principal. soterrament del traçat a l'alçada de Vilanova. No obstant això, l’administració sectorial corresponent estudia les - Les mercaderies i la seva estació que segueixen el traçat del ferrocarril transversal acompanyant el nou modalitats del tractament del ferrocarril en aquest tram i les futures possibles prolongacions. creixement d'Igualada fins al nord.

Després, a Òdena, les dues línies tornen a juntar-se per buscar la direcció Manresa. Ronda sud Recentment (abril de 2007), l’administració sectorial responsable dels ferrocarrils sembla voler prioritzar un L'existència de dos nuclis, St. Maure i Vilanova, d'important pes demogràfic, situats al sud del nucli urbà traçat entre Martorell e Igualada, pel corredor de la A-2, superant les condicions orogràfiques i d’ocupació del sòl d'Igualada (ciutat central del sistema urbà en estudi) -només separats d'ella per la llera de l'Anoia i la riera existents. Aquest fet pot tenir una incidència molt important pel desenvolupament de la Conca d’Òdena, no d'Òdena respectivament -i l'arribada de les vies C-15 i C-37 a llevant i ponent, tensionen l'arc sud territorial. solament per el seu possible paper logístic –per la racionalització del transport i manipulació de les mercaderies

de l’àrea metropolitana barcelonesa – sinó també per la possibilitat d’una connexió amb Barcelona per Els fluxos generats per aquests dos "barris" de l'aglomeració urbana central, d'una grandària poblacional pròxima passatgers molt més potent que l’actualment existent, amb els perills i oportunitats que es poden derivar de als 10000 habitants, en relació a la ciutat principal i cap al corredor de l'A-2, fan que s'hagi considerat com una ambdues. necessitat inexcusable la construcció d'una ronda sud de la ciutat, que posi en relació més eficaç aquests barris entre si i eviti el pas dels fluxos a través dels teixits suburbans de la ciutat central.

Aquesta ronda, en el traçat previst, voldria ser exterior a St. Maure i a Vilanova, i prendria la rotonda de l'antiga N-II, al final del polígon pròxim a l'aeròdrom i a la de la C-15. Un traçat "sectorial" que no respon adequadament a les qüestions paisatgístiques implicades, ni encara menys a possibles opcions de creixement urbà en l'àmbit que defineix la via prevista.

El traçat que està previst en el planejament connecta la C-37 amb la C-15 a Vilanova, això implica que no hi ha una connexió directa entre la C-37 i l'A-2 direcció Cervera.

Prolongació de la carretera A-15 a Manresa

La creació d'aquest nou eix viari forma part de la proposta per a una nova carretera Tarragona-Montblanc, Igualada i la seva prolongació fins a Manresa i Vic, i de Vilanova i la Geltrú a Igualada.

Ferrocarril Transversal

En relació al transport de persones i mercaderies per ferrocarril, l’opció d’acompanyar l’Eix Transversal viari, amb una línia d’ample europeu, des de Lleida fins a Igualada, i des d’aquí cap a Manresa i Vic, però també cap a Barcelona, és decisiva tant per a Catalunya com per a la pròpia Conca, que alimenta la seva potencialitat per al creixement urbà.

Com el projecte provisional proposa el trajecte del ferrocarril pel nord d'Igualada, el traçat es dobla des de Jorba en dues línies:

2.3- LÍNIES DE TRANSPORT PÚBLIC, INTERMUNICIPAL I/O LOCAL

Actualment hi ha dos autobusos urbans a Igualada: un que relaciona l'actual estació de tren amb el centre, i altre que circula pel centre d'Igualada. Totes les altres línies cerquen des del centre d'Igualada els altres municipis sense connexions intermunicipals.

Actualment el “carrilet” (Ferrocarril de la Generalitat) només arriba fins a Igualada, en una estació situada en el límit entre Igualada i Vilanova.

El planejament només preveu fins ara el soterrament del carrilet però ni canvia ni prolonga el seu traçat. Aquest projecte és doncs més una millora de la connectivitat urbana a Vilanova que no pas un aprofitament per convertir el carrilet en un metro regional.

3) DEMOGRAFIA I POBLACIÓ ACTIVA 3.1 Previsió de creixement: Anoia, Conca d’Òdena i municipis Després l'increment de llocs de treball per a l'any 2026, obtingut pel Planejament Territorial, s'ha dividit primer segons la participació existent dels diferents municipis a la comarca de l'Anoia. Altra alternativa ha sigut A partir de la disponibilitat de dades s'han realitzat estudis comparatius per a l'evolució de la població, la concentrar tot l'increment (per a la comarca) a la Conca d’Òdena. residència i la població activa (veure taules i gràfics adjunts). Considerant un 73% com el pes relatiu de la Conca en la comarca de l’Anoia i utilitzant un estàndard mitjà de 100 llocs de treball/Ha per al terciari i 60 llocs de treball/Ha per a d’indústria, ha resultat una necessitat aproximada de 340 hectàrees. 3.1.1- Segons la participació dels diferents municipis i la Conca d’Òdena a la comarca de l'Anoia 3.1.2- Segons les tendències històriques municipals Dades per a la comarca de l’Anoia (2026) segons al Programa de Planejament Territorial Investigant les tendències més significatives del passat resulten uns increments comparatius.

Població Ocupats Habitatge - Població 2001 2026 2001 2026 2001 2026 Per al creixement de la població s'han investigat unes dades per al període 1963-2003 amb intervals de 5 anys 95.103 155.094 45.323 79.986 32.725 61.025 (IDESCAT). Primer s'ha calculat l'augment màxim en 5 anys mitjançant una funció de primer grau (tendència b). [+59.991] [+34.663] [+28.300] Utilitzant el mateix pendent des de l'any 2003 va resultar en un nombre màxim per a la població en cada

municipi per a l'any 2026. Utilitzant aquestes dades, juntament amb els números actuals (font: IDESCAT) de la població (2003), la El mateix càlcul s'ha repetit però aquest cop utilitzant un pendent mitjà des de l'any 1963 (tendència a). En la residència (2001) i la població activa (2001), s'ha calculat la participació dels diferents municipis en la Conca majoria dels casos s'ha observat un creixement més moderat, però en els municipis de Castellolí, Orpí i Jorba, d'Òdena i la comarca de l’Anoia. tots caracteritzats per una població força baixa, disminuiria la població en l'any 2026. (Gràfics per municipi en la El pes de la Conca d'Òdena en la comarca és en les tres categories aproximadament 70%. El creixement, taula adjunta 1) derivat del DPT, es va dividir segons la participació calculada d'acord amb la situació actual. L'altra opció era La taula 2 mostra l'evolució de la població des de l'any 1948 per a tots els municipis de la Conca. En un segon concentrar el mateix increment per 100% a la Conca d'Òdena. gràfic s'ha tret la corba d'Igualada per obtenir una imatge més detallada de la resta. Mitjançant aquests gràfics

es pot distingir alguns municipis amb uns traçats força semblants, com per exemple Vilanova del Camí i Sta. - Els tres municipis més centrals, Igualada, Vilanova del Camí i Sta. Margarida de Montbui, tenen en aquest Margarida de Montbui, els dos caracteritzats per un increment fort en els anys 60 i 70. Els municipis d'Òdena i moment un pes del 55% en tota la comarca respecte a la població i la residència. Per a la població activa la La Pobla de Claramunt poden ser considerats com altra família, caracteritzada per un creixement força constant. participació arriba al 58%. En proporció a la Conca d'Òdena, els tres municipis obtenen quasi un 80% en els En canvi, la corba de La Torre de Claramunt té una forma particular amb un augment considerable durant els tres tòpics investigats. últims decennis. - Respecte a Capellades, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt com un subsistema sud, la seva

participació arriba al 10% a la comarca i al 14% a la Conca d'Òdena. - Població activa Considerant un 70% com el pes relatiu de la Conca en la comarca de l’Anoia i utilitzant una densitat mitjana de El període investigat per a les tendències de població activa s'ha reduït a 1991-2003 per manca de dades, amb 40 hab/Ha, el creixement a partir del 2001 resulta en una necessitat de quasi 500 Ha per a ús residencial. un interval de 5 anys (IDESCAT: població ocupada per sectors). Paral·lelament a l'estudi de la població s'ha

calculat el creixement per a l'any 2026 utilitzant la tendència màxima i mitjana. Per convertir les dades de la població activa (IDESCAT), la quantitat de llocs de treball subdividit per

agricultura, indústria, construcció i terciari, s'ha utilitzat el següent mètode: primer s'ha calculat el percentatge

de les diferents categories a la Conca d'Òdena (considerant la indústria i la construcció com una categoria). 3.2- Comparació entre les previsions de creixement segons la participació i la tendència

Població: Participació mín. 39.465 màx. 56.513 Població activa: Conca d’Òdena (2001) (IDESCAT): Tendència mín. 17.679 màx. 36.539 Terciari indústria & construcció agricultura total

13.534 16.769 303 30626 Població activa: Participació mín. 25.141 màx. 34.663

Tendència mín. 15.648 màx. 31.170 D'aquests números resulta 44% per al terciari, 55% per a la indústria i construcció, i 1% per a l'agricultura. En el cas de la població notem una diferència considerable entre els resultats, calculats per a la participació

(utilitzant dades del PT) i la tendència. En el cas de la població activa van resultar uns números més semblants.

En la taula següent es reflecteixen les dades de base que es consideren en la proposta d'aquest PDU sobre les demandes de creixement 2001-2026 del Programa del Pla Territorial. Segons aquests càlculs els increments resultants són: 39341 habitants, 18559 habitatges i 22731 ocupats. Si es considera una mitjana de 40 habitatges/Ha. les hectàrees necessàries per aquest creixement demogràfic serien de 465 ha. de sòl residencial aproximadament. Igualment, si es considera un estàndard mitjà de 100 llocs de treball/Ha per al terciari (44%) i 60 llocs de treball/Ha per a d’indústria (55%), resulten 310 has. de sòl per a activitats aproximadament.

ESCENARIS DE CREIXEMENT PER A LA CONCA D'ÒDENA Previsions segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

POBLACIÓ POBLACIÓ INCREMENT OCUPATS OCUPATS INCREMENT HABITATGE HABITATGE INCREMENT COMARCA CONCA COMARCA CONCA COMARCA CONCA COMARCA CONCA COMARCA CONCA COMARCA CONCA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA % 69,44 % 72,53 % 70,23 any 2001 95103 66040 45323 32873 32725 22984 ** * * * * 10273 6328 0,58 0,58 5936 3656 0,47 0,47 4846 2985 % 68,68 % 71,26 % 69,12 2005 105376 72368 51259 36529 37571 25969 ** ** 22054 15538 0,58 0,58 12743 8978 0,47 0,47 10404 7330

2015 127430 87906 64002 45507 47975 33299 *** *** 27664 17475 0,58 0,58 15984 10097 0,47 0,47 13050 8244

2026 155094 105381 79986 55604 61025 41543 *** Increment 2001- % 67,95 % 69,52 % 68,07 59991 39341 34663 22731 28300 18559 2026:

Participació de la Conca d'Òdena a la comarca de l'Anoia: ∆ ocupats / ∆ habitants = 0,58 ∆ habitatges / ∆ habitants = 0,47 * Font : IDESCAT 2001 ** Font : IDESCAT 2005 34663 / 59991 = 0,58 28300 / 59991 = 0,47 *** Font : segons la tendència màxima des de l'any 1963 % Pes relatiu de la Conca d'Òdena en l'Anoia: una mitjana del 70% (segons dades del PTPCC, la pèrdua de pes relatiu s'explica pel gran creixement demogràfic de l'àmbit de Masquefa/Piera)

4) ASSENTAMENTS URBANS 4.1- SÒL URBÀ RESIDENCIAL

4.1.1. Situació actual 4.1.2. Planejament vigent

De la identificació de les àrees homogènies d'ús residencial en tota la Conca d'Òdena, i la classificació del teixit La informació de base ha sigut el “Mapa comarcal de Catalunya del Planejament Urbanístic i Usos del sòl: l'Anoia” segons la forma de creixement (nucli antic, eixample, habitatge suburbà, ciutat jardí, etc.) es conclou que: (Desembre 2003); el qual defineix el règim de sòl i usos de l'ordenació urbana.

- En el “subsistema Centre”, format per Igualada (capital de la Conca), Vilanova, Sant Maure i el sud Sòl Urbà Residencial (U.R.) - 702 Ha. d'Òdena, la geografia i la sobredemanda de sòl urbà han desenvolupat ciutats concentrades i compactes, no sempre estructurades ni respectuoses amb el medi ambient. CLAU DESCRIPCIÓ * ALÇADA* Ha. U.R.AU conservació del centre històric i àrea d'influència màx. PB+2 59.25 Constitueix la gran centralitat del sistema, ja que actualment concentra la major part de la població, U.R.ES edificació contínua grau II i III màx. PB+3 170.50 activitats, equipaments i serveis públics. En aquesta zona són prioritàries les actuacions de consolidació i U.R.EM edificació contínua grau I màx. PB+4 45.96 renovació urbana. U.R.BM blocs oberts màx. PB+4 32.71 U.R.BA blocs oberts alts màx. PB+5 20.80

U.R.CF edificació aïllada o arrenglerada unifamiliar i PB+1 - màx. 49.94

plurifamiliar comercial PB+3 - El “sub-sistema Sud”, constituït per Capellades, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt, adquireix U.R.CJ.A ciutat jardí, edificació aïllada o arrenglerada unifamiliar màx. PB+2 252.56 importància ja que Capellades es consolida com a segona capital de la Conca. Tanmateix, en la seva majoria i plurifamiliar tendeix a la dispersió i es caracteritza per la poca connectivitat i per allotjar urbanitzacions tipus ciutat jardí U.R.CJ.B i C ciutat jardí, edificació aïllada unifamiliar màx. PB+1 70.61 que van ocupant indiscriminadament el territori. TOTAL 702.33

Per tal que funcioni com a sistema, és necessari consolidar els nuclis existents amb tipologies edificatòries respectuoses amb l'entorn natural, contenir el creixement d'urbanitzacions, crear una nova centralitat de * Degut a què no es disposava de la descripció i paràmetres de les claus definides en el refós del Planejament, aquestos s'han deduït de la relació amb les claus definides en el Pla General d'Ordenació d'Igualada; raó per la qual podria existir un cert major densitat i activitat, dotar de serveis i sobretot millorar la xarxa viària i transport públic. marge d'error, sobretot al extrapolar-les a tota la Conca.

- Les viles restants, Carme, Orpí, Jorba, Castellolí i els nuclis de Montbui i Òdena, adquireixen més el caràcter De la quantificació d'hectàrees de sòl segons clau per a tota la Conca, s'observa que les tipologies predominants de nuclis perifèrics, que han d'integrar-se a la dinàmica dels altres sub-sistemes a través de millores en previstes són: l'Edificació contínua grau II i III (24%), però sobretot les urbanitzacions tipus ciutat jardí que l'accessibilitat viària, dotació d'equipaments, espais públics, creixement controlat i noves activitats. sumen 323.17 Ha. (46% del total U.R.)

Aquestes dades seran d'utilitat per a l'estudi de la capacitat de desenvolupament del sòl urbà no consolidat, segons la tipologia edificatòria. 4.1.3. Àrees amb potencial de creixement Metodologia per al càlcul d'habitatges nous en sòl urbà

Sòl Urbanitzat no consolidat – 174,8 Ha. (23% de Sòl Urbà Residencial total) Segons les dades disponibles, el càlcul s'aborda des de tres metodologies diferents: l'estudi detallat del sub- sistema Central, l'aproximació al sòl no consolidat en la resta de nuclis de la Conca, i la incorporació dels sectors Tal com s'ha especificat anteriorment, el sòl urbanitzat que es troba sense edificar en tota la Conca es converteix de Planejament ja urbanitzats. en una prioritat pel que fa a la dotació d'habitatges nous; el mateix que les polítiques de densificació, rehabilitació o transformació de sectors "clau" per intervenir, que actualment es troben poc consolidats, Les consideracions aplicades són les següents: degradats, obsolets o amb usos incompatibles. 1. Per al sub-sistema Central es va realitzar un estudi detallat dels solars sense edificar actualitzant la base Aquestes actuacions urbanes són importants per detenir els processos de dispersió excessiva sobre el territori cartogràfica amb l'ortofoto de l'any 2004. que poden afectar irreversiblement la matriu biofísica; a més de crear peces singulars o eixos estructurants, que revitalitzarien els nuclis (nous centres, eixos principals d'activitat, espais públics en vores de rieres, etc). a) Per a Sant Maure i Igualada es disposava dels plànols complets del Pla General d'Ordenació; així doncs el nombre d'habitatges nous es va calcular assignant el paràmetre de 100, 125 i 150 m2/habitatge Per altra banda, aquestes àrees representen una oportunitat per propiciar la barreja d'usos en les edificacions respectivament sobre el total de m2 de sostre resultants per tipologia d'edificació (veure taules annexes). noves. En el cas d'urbanitzacions tipus ciutat jardí es podria incloure usos diversos de comerç i terciari en les àrees encara per consolidar, el mateix que equipaments i espais públics. b) A Vilanova, tenint en compte les especificacions del Pla General d'Ordenació, per obtenir el sòl edificable es considera un 70% d'ocupació màxima de parcel·la per a les claus 6, 7, 8 i 9 (centre històric i densificació S'inclouen en aquesta categoria de sòl no consolidat, 11 sectors de planejament previstos com a Sòl Urbanitzable urbana); i 50% d'ocupació màxima de parcel·la per a la clau 10 (edificació aïllada plurifamiliar). Amb Programat però que actualment ja s'han urbanitzat, a través de l'execució del corresponent Pla Parcial. aquestes dades i les alçades especificades per clau es calcula el total de m2 de sostre; i el nombre Es tracta de 64,8 Ha de sòl residencial distribuïdes en tota la Conca: 5 en el sub-sistema Central i 5 en el sub- d'habitatges nous, assignant a aquestes dades els paràmetres de 100, 125 i 150 m2/hab respectivament sistema Sud. Tanmateix s'observa que un alt percentatge d'elles està sense edificar, convertint-se per tant en sòl (veure taula annexa). amb potencial de creixement dins dels nous perímetres urbans. 2. En la resta de nuclis es realitza un càlcul més aproximat segons les àrees sense edificar en sòl urbà, A continuació es presenta la capacitat total de creixement en sòl urbà en Ha, detallat en dues taules per municipi identificades en la base cartogràfica disponible i l'ortofoto de l'any 2004. El càlcul d'habitatges nous es realitza i per tipologia edificatòria: relacionant aquests solars amb la tipologia d'edificació prevista en el Planejament.

SÒL NO SÒL NO Extrapolant els criteris del PGO d'Igualada i la metodologia aplicada per a Vilanova, s'obté el sòl edificable MUNICIPI EDIFICAT EDIFICAT considerant 40% i 60% d'ocupació màxima de parcel·la respectivament. Amb aquestes dades i les alçades TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA (Ha.) (Ha.) especificades es calcula el total de m2 de sostre; i el nombre d'habitatges nous, assignant a aquestes dades els IGUALADA 29,7 paràmetres de 100, 125, 150 i 200 m2/hab respectivament (veure taula annexa). MONTBUI 5,6 U.R.AU conservació del centre històric i àrea d'influència 6,3 VILANOVA 10,3 U.R.ES edificació contínua grau II i III (màx. PB+3) 15,1 3. Dels 11 sectors inclosos per estar ja urbanitzats actualment (64,8 Ha), s'ha pres directament la quantitat ODENA 7,5 U.R.EM edificació contínua grau I (màx. PB+4) 2,3 d'habitatges nous especificats en el Pla Parcial corresponent, descomptant aquelles ja edificades segons la base JORBA 6,9 U.R.BM blocs oberts (màx. PB+4) 9,0 cartogràfica i l'ortofoto de l'any 2004. CASTELLOLI 6,4 U.R.BA blocs oberts alts (màx. PB+5) 5,1 LA POBLA 31,5 edificació aïllada unifamiliar i plurifamiliar LA TORRE 62,3 U.R.CF comercial (màx. PB+3) 8,0 Els habitatges nous a construir resultants d'aquests càlculs són: CAPELLADES 7,6 ciutat jardí, edificació aïllada unifamiliar i 3.151 derivats de l'estudi detallat del sub-sistema Central, 4.627 del càlcul aproximat en la resta de la Conca, i CARME 6,3 U.R.CJ.A plurifamiliar (màx. PB+2) 70,8 758 dels sectors ja urbanitzats amb P.P. En total, la capacitat de creixement en sòl urbà es tradueix en 8.536 ORPI 0,7 U.R.CJ.B i C ciutat jardí, edificació aïllada unifamiliar 58,2 habitatges nous que podrien allotjar a 18.000 habitants aproximadament. TOTALS 174,8 TOTALS 174,8

4.2- SÒL URBANITZABLE RESIDENCIAL

Metodologia per al càlcul d'habitatges nous en sòl urbanitzable 4.2.1. Planejament vigent

El càlcul del potencial d'habitatges per sector s'ha realitzat per diferents mètodes segons les dades disponibles La informació de base ha sigut el "Mapa comarcal de Catalunya del Planejament Urbanístic i Usos del sòl: l'Anoia" (veure taula): (Desembre 2000); amb actualitzacions poc significatives de certs perímetres segons el Planejament de Desembre 1) Pres directament del nombre màxim d'habitatges establert en Plans Parcials aprovats, 2003, del qual només es comptava amb el règim de sòl i no amb els usos previstos a cada sector. 2) Aplicant la densitat habitacional bruta assignada en Plans Generals o Normes Subsidiàries sobre la superfície

total del sector, Dins de cada Sector de Sòl Urbanitzable es va quantificar la superfície destinada a Ús Residencial, donant com a 3) Calculant el sostre edificable sobre parcel·la amb el coeficient d'edificabilitat neta i el sòl residencial net, i resultat les dades següents: dividint-lo després per un paràmetre de m2t/hab deduït segons tipologia: 150 m2t/hab per a habitatge a) Sòl Urbanitzable Programat (S.U.P.) - 152,85 Ha. unifamiliar agrupat, 200 m2t/hab per a habitatge unifamiliar aïllat o aparellat, i 240 m2t/hab o més per a b) Sòl Urbanitzable no Programat (S.U.N.P.) - 20,07 Ha. habitatge unifamiliar aïllat en parcel·les de més de 600 m2.

4) Assignant la densitat habitacional de l'entorn quan no es compta amb cap dada. 4.2.2. Situació actual – potencial real

És important aclarir que per al mètode 3 que considera el sòl residencial net s'aplica un 65% d'aprofitament Per a l'anàlisi del grau de consolidació i del sòl disponible per a futur creixement, es va treballar en l'actualització privat si el Planejament no preveu els viaris i sistemes generals, i d'aquesta manera apropar-nos al sòl real que de les parcel·les ocupades relacionant la informació de la base cartogràfica amb l'última ortofoto disponible es destinarà a habitatge (aquest percentatge s'aplica a tota la Conca com a criteri basat en dades de les Normes (2004). L'anterior indica que existeix un percentatge d'error d'allò que s'ha pogut desenvolupar en els darrers 3 Subsidiàries de la Pobla i la Torre de Claramunt). anys.

D'aquesta anàlisi s'identifiquen els 11 sectors que amb data d'avui ja havien passat a ser Sòl Urbanitzat (64,8 Resultats: Ha.); tal com es va especificar en l'apartat anterior. Tal com es pot observar en la taula, la Conca d'Òdena té una capacitat per a construir 2.142 habitatges nous,

que satisfaria un creixement mig poblacional de 4.500 habitants. A més, existeixen altres parcel·les ocupades disperses en els sectors de planejament; les quals en el seu moment hauran d'integrar-se als nous desenvolupaments o substituir-se depenent de la seva tipologia edificatòria o l'ús que allotgin; encara que pel poc sòl que ocupen no tenen molt de pes en els càlculs.

Com a resultat de l'exclusió del sòl urbanitzat i l’estimació del sòl net, la quantitat actualitzada de Sòl Urbanitzable residencial es redueix a: Sector de Planejament - 123,89 Ha. Sòl net d’ús residencial - 72,41 Ha. (Veure taula ”Sòl Urbanitzable residencial segons Planejament Vigent”

4.3- SÒL URBÀ INDUSTRIAL canvi en les tipologies edificatòries del polígon Pla de Rigat, permetent l'agrupació d'indústries de diferents dimensions, amb l'objectiu d'atraure petites indústries del centre. En l'anàlisi d'alçades, cap de les 4.3.1. Situació Actual edificacions industrials actuals supera la PB. - Dins de les urbanitzacions més recents destaca el polígon Can Parera (iniciativa de l'INCASOL), localitzat en Dins del sòl urbà destaquen notablement les àrees destinades a activitats econòmiques localitzades en el relació al Parc Motor. Les activitats prioritàries d'aquest sector estan relacionades amb la indústria automotriu municipi d'Igualada (polígon de l'INUR i sector de les adoberies), reunint un 70% del total del sòl urbà industrial (instal·lacions on provar o desenvolupar nous productes vinculats a l'automobilisme i motociclisme). de la Conca d'Òdena amb un cert percentatge de solars encara no edificats. - En el polígon del sector La Rata en La Pobla de Claramunt és important la implantació actual de la Unió La resta d’activitats industrials es distribuïxen sobretot en els municipis de Vilanova del Camí, La Pobla de industrial Paperera S.A. Claramunt, la Torre de Claramunt i Capellades; el sòl edificable dels quals està pràcticament esgotat D’aquesta avaluació del potencial industrial resulta que existeixen 82,58 Ha. de sòl sense consolidar respecte a les 260,62 Ha. edificades. (Veure taula ”Sòl Urbà industrial i sòl urbà en Plans Parcials” 4.3.2. Àrees amb potencial de creixement Utilitzant com criteri de càlcul 60 llocs de treball/Ha., aquest sòl té una capacitat per a generar 5.000 ocupats aproximadament. Segons "l'Estudi de dinamització empresarial i d'ocupació d'Òdena" (elaborat pel Grup d'estudis d'economia i territori, 2003): - Entre el 2002-2003 es produeix un increment del 4,6% de la població assalariada de la Conca d'Òdena (arribant als 18.998 treballadors). Els municipis amb major creixement de llocs de treball són La Pobla de 4.4- SÒL URBANITZABLE INDUSTRIAL Claramunt i Vilanova del Camí. - El sector industrial és el que presenta un creixement més important, front als serveis i la construcció. 4.4.1 Planejament Vigent i potencial real S'interpreta que existeix un procés de "reindustrialització" (noves empreses, nous sectors productius). - Dins d'aquest creixement del sector industrial, entre el 2002-2003, es detecta una davallada del sectors Els 7 sectors de planejament restants es localitzen: un en Òdena, entre la riera d'Òdena i la carretera BV-1106 tradicionals (activitats industrials intensives en mà d'obra de baixa qualificació: tèxtil, confecció, pell), i un (Sant Pere 2); un en Carme, un en Orpí i dues en Jorba al costat de les infraestructures; l’ampliació del Pla de la gran increment del sector químic (duplica el nombre de treballadors en un any) i el del metall. Barquera (fase II) en Capellades; i per últim, el sector Plans de la Tossa, localitzat sobre la C-37 en Santa - Tanmateix, entre els diferents sectors industrials, el del tèxtil, confecció i pell, segueixen tenint un gran pes Margarida de Montbui, al sud del barri de Sant Maure, només ocupat en l'actualitat per una granja i dues petites (50% de l'ocupació entre 1998-2003). naus aïllades. - L'augment de l'activitat terciària és poc significatiu (1,8%), amb un descens molt important del comerç a l'engròs. Com a resultat de l'exclusió del sòl urbanitzat, solars ocupats i l’estimació del sòl net, la quantitat actualitzada de L'estudi indica que la Conca d'Òdena té una forta vocació industrial, sense entreveure un procés que dugui a un Sòl Urbanitzable industrial es redueix a (Veure taula ”Sòl Urbanitzable industrial segons Planejament Vigent”: paper predominant de l'activitat terciària. Sector de Planejament - 73,71 Ha. Sòl net d’ús industrial - 38,85 Ha. Sòl urbanitzat no consolidat – 82,58 Ha. Utilitzant com criteri de càlcul 60 llocs de treball/Ha., aquest sòl té una capacitat per a generar 2.000 ocupats En aquest sentit, el sòl que es troba sense edificar es converteix en una prioritat d’ocupació, el qual representa aproximadament. un 20% aproximadament del total del sòl urbà industrial. S'inclouen en aquesta categoria de sòl no consolidat, 7 sectors de planejament previstos com a Sòl Urbanitzable però que actualment ja s'han urbanitzat a través de l'execució del corresponent Pla Parcial. Aquests sectors són principalment els polígons Pla de Rigat (Vilanova del Camí), Plans d'Arau (La Pobla de Claramunt) i Les 4.5- INDÚSTRIA EN SÒL NO URBANITZABLE Gavarreres (Òdena); a més del polígon industrial tecnològic Can Parera (Castellolí), sector La Rata (La Pobla de Claramunt), Pla de la Barquera I (Capellades) i zona industrial (nucli La Torre de Claramunt). Existeixen algunes indústries en sòl no urbanitzable reconegudes pel planejament (15,48 Ha). Tal és el cas de: - Els 3 sectors en l’entorn a la Riera de Castellolí tenen un grau d'ocupació considerable, amb un tipus Cal Jepet i una nau en proximitat al sector Plans de la Tossa abans esmentat (Santa Margarida de Montbui), així d'edificació de nau aïllada, en parcel·les mínimes de 2.500 m2, una ocupació màxima del 60%, 5,3 m3/m2 com altra petita implantació localitzada en el terme municipal de la Torre de Claramunt, en proximitat a Vilanova d'edificabilitat i alçada màxima de 9,2 m. L'Avanç de Revisió del Pla General de Vilanova del Camí preveu un d'Espoia. 4.6 - ALTRES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT TERCIARI/INDUSTRIAL

Expectatives de desenvolupament terciari

L'única iniciativa coneguda de desenvolupament terciari és el sector localitzat al nord de l'autovia N-II, coincidint amb el casc urbà de Castellolí. Els usos previstos per a aquest àmbit de més de 30 Ha són el terciari (centres comercials, hotels, multicinemes, restauració, oficines/administratiu, equipaments, zones esportives i de lleure, etc.), així com algunes activitats de servei (activitats complementàries i de suport al Parc Motor i a l'Aeròdrom, tallers vinculats al motor, magatzems de distribució de mercaderies i centre logístic, etc.).

Expectatives de desenvolupament industrial

Entre les iniciatives de desenvolupament industrial, pendents encara d'aprovació, es recullen:

- La proposta de qualificació de nou sòl industrial derivada de "l'Estudi de dinamització empresarial i d'ocupació d'Òdena" (desembre de 2003). Per una banda, el sector comprès entre la BV-1106 i la Riera de Can Vall, al sud de l'autovia N-II i al nord del sector de sòl urbanitzable. Es calculen unes 19,25 Ha que podrien allotjar 6 parcel·les de grans dimensions. Per altra, el sector situat a l'est del polígon de les Gavarreres, per sota de l'antiga N-II, amb una superfície de 2,6 Ha, capaç de donar cabuda a una parcel·la industrial gran.

- La proposta derivada del mateix estudi per a l'àmbit de l'Aeròdrom, el qual realitza una àmplia reserva de sòl assenyalant els terrenys afectats a curt i llarg termini

- Altres dues iniciatives són les d’ampliació dels polígons industrials Plans d'Arau (La Pobla de Claramunt) i Pla de Rigat (Vilanova del Camí). El primer (Plans d'Arau II) amb una superfície entorn a les 28 Ha, i el segon (PP Riera de Castellolí) superior a les 30 Ha, ja previst en l'Avanç de POUM de Vilanova del Camí amb l'objectiu de relacionar el polígon de Rigat amb el Pla de les Gavarreres d'Òdena i els Plans d'Arau de la Pobla.

- Al nord de l’aglomeració central i sobre terrenys del municipi de Òdena han aparegut recentment dos iniciatives per a sòl industrial del Consorci de la Zona Franca (Can Morera: 55,86Ha) y del INCASOL (sector Cal Sanador: 180Ha), amb caràcter d’aïllament i sobre terrenys d’important pendent i valor mediambiental.

5) EQUIPAMENTS I DOTACIONS

Estàndards provisionals mínims dels diferents tipus d'equipaments orientatius per al planejament general 5.2- Àmbit 2: Capellades - la Pobla de Claramunt - La Torre de Claramunt: (Estàndards del Pla Territorial General de Catalunya. 1995) Amb l'objectiu de justificar la disposició de nous equipaments supra municipals s'ha definit un segon àmbit Aquests estàndards tenen caràcter de provisionals i són orientatius per al planejament general contenint els tres municipis del subsistema sud: Capellades, la Pobla de Claramunt i La Torre de Claramunt. L'àmbit té actualment 9.779 habitants (IDESCAT 2003) i amb l'augment de 8.000 habitants, resultat de l'estudi metres quadrats edificables/habitant justificatiu de demografia (100% creixement a la Conca d'Òdena), el conjunt queda en la categoria [1] (entre

5.000 - 25.000 habitants). [1] [2] [3] Les dades dels equipaments existents van resultar d'una investigació del planejament (2000) comparat amb sanitari (assistència primària) 0,20 0,10 0,10 l'ortofoto (2002) i informació obtinguda a les pàgines web dels municipis. cultural 0,30 0,30 0,25 assistencial 0,10 0,10 0,10 Per poder comparar els resultats (metres quadrats de sòl) dels equipaments amb ús cultural, administratiu, administratiu 0,40 0,35 0,30 sanitari (assistència primària) i assistencial amb els altres tipus, s'ha utilitzat un coeficient de 4 o la mateixa

proporció dels estàndards sanitaris (0.10 m2t/hab * 4 = 0.4 m2s/hab). metres quadrats de sòl/habitant El total de reserves necessàries arriba fins a 8.50 Ha, sense tenir en compte els equipaments, dels quals

[1] [2] [3] mancava informació sobre la situació existent. Les àrees proposades, ubicades en zones amb un nou creixement i alta accessibilitat, juntament amb les reserves previstes del planejament, preveuen una superfície d'11.24 Ha. ensenyament 4,00 3,00 3,00 sanitari (assistència hospitalària) 0,50 0,40 0,40 esportiu 3,50 3,00 2,00 [1] de 5000 a 25000 habitants abastament 0,20 0,20 0,15 [2] de 25000 a 100000 habitants serveis tècnics 0,30 0,30 0,20 [3] de 100000 a 500000 habitants

5.1- Àmbit 1: Igualada - Sta.Margarida de Montbui - Vilanova del Camí - Òdena

Calculant les reserves necessàries per als equipaments supramunicipals en l'any 2026 s'ha considerat un primer àmbit de 4 municipis (el subsistema central més Òdena) per obtenir uns números més correctes. El conjunt d'Igualada, Sta. Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena té actualment 57.157 habitants (IDESCAT 2003), i utilitzant els estàndards provisionals, l'àmbit forma part de la segona categoria (entre 25.000 - 100.000 habitants). Per obtenir la població en l'any 2026 s'ha referit als resultats de l'estudi justificatiu de demografia, concentrant tot el creixement del PT en la Conca d'Òdena. La població, arribant a 104.078 puja a la categoria [3]. (entre 100.000 - 500.000 habitants). Les dades dels equipaments existents van resultar d'una investigació del planejament (2000) comparada amb l'ortofoto (2002) i informació obtinguda a les pàgines web dels municipis. Per poder comparar els resultats (metres quadrats de sòl) dels equipaments amb ús cultural, administratiu, sanitari (assistència primària) i assistencial amb els altres tipus, s'ha utilitzat un coeficient de 4 o la mateixa proporció dels estàndards sanitaris (0.10 m2t/hab * 4 = 0.4 m2s/hab). Sumant tots els estàndards dóna els metres quadrats de sòl per habitant, reservat per a equipaments, que en el cas de l'àmbit 1 l'estàndard general és aproximadament 10 m2/habitant. El total de reserves necessàries arriba a 34.79 Ha sense tenir en compte els equipaments, dels quals mancava informació sobre la situació existent. Les àrees proposades, ubicades en zones amb un nou creixement i alta accessibilitat, juntament amb les reserves previstes del planejament, preveuen una superfície de 35 Ha.

6) PARÀMETRES PER A UNA MOBILITAT SOSTENIBLE ESTUDI DE LA MOBILITAT ACTUAL

1.1 COMARCA D’ANOIA

La comarca de l'Anoia presenta uns índexs de mobilitat elevats i una forta dependència dels vehicles privats per tot tipus de desplaçaments, a l’interior i fora de la comarca. Els desplaçaments per motius laborals es fan principalment a l’intern de la comarca, amb un 74% de desplaçaments, front al 21% de desplaçaments a fora de la comarca. Els desplaçaments atrets des de fora de la comarca son relativament baixos.

Quadre 1, mobilitat residència –treball.

1.2 CONCA D’ÒDENA: MOBILITAT EN ELS MUNICIPIS I CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS PER GRUPS DE MUNICIPIS

La posició central de la Conca d’Òdena en relació a la comarca la fa receptora d’una important proporció dels desplaçaments interns de la comarca. El conjunt dels municipis inclosos en la Conca d’Òdena presenten unes característiques diferencials en funció de la seva posició i diversificació d’activitats. La presència d’Igualada com a principal atractor de desplaçaments de la Conca i de la comarca contrasta amb els petits municipis, o aquells que presenten una especialització residencial que son els principals generadors de desplaçaments. Podem classificar els municipis en grups diversos en funció de les condicions de mobilitat obligada per raons de treball:

- Igualada, com a principal atractor de desplaçaments presenta un total de 16.343 desplaçaments dels quals un 68% son desplaçaments interns, i un 26% ho son a l’exterior del municipi. També és el principal atractor de desplaçaments des de fora amb 8.271. Malgrat l'escassa superfície del municipi que ha forçat al desplaçament d’activitats especialitzades, Igualada Els desplaçaments interns i extens de cada municipi tendeixen a l’ús gairebé exclusiu del transport privat. juga un paper d’atracció molt similar a d’altres capitals comarcals catalanes, en les que els índex de En cap dels municipis de la Conca les persones que utilitzen regularment el transport públic com a mitja de desplaçament intern i d’atracció externa son similar als que es presenten a Igualada. transport en els seus desplaçaments per raons de treball supera el 6% i el valor mig de la Conca se situa en un 3%. L’escassa utilització del transport públic és una característica comuna al conjunt de la comarca de - Santa Margarida de Montbui presenta l’extrem oposat, amb un total de 4.525 desplaçaments, únicament el l’Anoia, amb un 1%, condició que posa en evidència tant les deficiències del transport públic com les 16% son a l’interior del municipi, i el 76% es desplaça fora. Vilanova del Camí, en una posició similar mostra característiques de dispersió de la població en el territori, condició que no afavoreix la millora o nova una major incidència de desplaçaments interns, tot i el predomini dels que es realitzen fora del municipi, implantació de transport públic. 23% font al 68%. En el cas del transport privat el valor mig dels que utilitzen regularment aquesta mitja se situa en el 36%, - Els petits municipis presenten també una forta dependència dels desplaçaments fora, amb elevats amb casos superiors al 60%. percentatges, però amb menor nombre, aquests son els municipis de Carme, Orpí, Jorba i Castellolí.

- Els municipis més propers a Igualada, Òdena i Vilanova del Camí presenten una major tendència a 1.3 ELEMENTS DE MOBILITAT I TRANSPORT PÚBLIC: AVALUACIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL desplaçaments fora del municipi, entre el 55 i 68%, però també és significatiu el nombre de desplaçaments interns, en particular a les respectives àrees industrials. Xarxa viària

- La Pobla de Claramunt i Capellades, ambdós amb àrees d’activitat, presenten uns percentatges equilibrats La xarxa viaria actual mostra una gran dependència de la A-2 com a principal element viari de connexió entre desplaçaments fora i dins del municipi, entre els 40 i 50%. territorial i també intern. Les millores de la C-15 han incidit en una disminució dels temps de recorregut i de

la seguretat en les relacions dels municipis de la Conca d’Òdena amb l’alt Penedès i el Bages, condicions que - La Torre de Claramunt, municipi altament especialitzat en residència, presenta una forta tendència al han de millorar en el moment en què es finalitzin les obres de condicionament d’aquesta via. desplaçament fora del municipi, amb un 65 %, front al 26% que es desplaça dins el municipi. Els desplaçaments interns depenen de la circulació pels interiors dels nuclis urbans, el que ens mostra una

manca de vies amb capacitat de distribució a les diverses poblacions o àrees d’activitat. Particularment Com a municipis receptors de desplaçament des d’altes municipis solsament son representatius Igualada i significatiu en aquest aspecte és la dependència del nucli de Sant Maure del pas per Igualada en els seus Òdena. desplaçaments a l’exterior del municipi.

Xarxa ferroviària. Quadre 2, mitjá de transport preferent

L’actual transport ferroviari depèn exclusivament del Ferrocarril de la Generalitat, traçat que manté les característiques de “carrilet”. A les condicions clarament deficients de velocitat, temps de recorregut i freqüència del ferrocarril existent s’han de sumar la posició de les estacions i l'escassa eficiència de la seva relació amb els nuclis urbans, amb tendència a quedar desplaçada tant dels nuclis com de les àrees especialitzades i amb males condicions d’accés i d’aparcament. Aquestes condicions han actuat com a disuasòries per la utilització del ferrocarril, tan pels desplaçaments a l'exterior de la Conca o la comarca, en els que incideix principalment el factor temps, com en aquells que es produeixen a l'interior de la Conca, a on la posició de les estacions és decisiu, ja que no suposa una alternativa valida a altres mitjans de transport, especialment al privat.

Transport públic urbà i intermunicipal. reforça les relacions entre els accessos, les àrees residencials i les àrees d’activitat, tot evitant la pressió del pas a través d’Igualada, Sant Maure i Vilanova del Camí. Únicament el centre de la Conca compta amb transport urbà, en particular Igualada. El funcionament i la presència d’aquest transport no és dissuasori de l’ús del vehicle privat, fins i tot pel que fa als La principal aposta del PDU per la Conca d’Òdena és la implantació del ferrocarril transversal, que obre la desplaçaments interns ni en els casos que aquests siguin curts. comarca a un medi de transport més eficient, tot situant Igualada i la Conca d’Òdena en el mapa ferroviari El transport intermunicipal està centralitzat a Igualada, tant per aquells desplaçaments a la comarca, com a català. la regió metropolitana com a altres destinacions menys freqüents. La manca d’un transport intermunicipal eficient i coordinat entre els diversos municipis, com a mínim els que La priorització del tram ferroviàri Martorell-Igualada pot ser un element fundamental per al configuren l'assentament central de la Conca, és el principal factor que incideix a l'ús pràcticament exclusiu desenvolupament a mitjà termini de l’àmbit, per la millora en l’accesibilitat de persones i mercaderies en del transport privat pels desplaçaments diaris residència-treball. relació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

1.4 DIAGNOSI I PROPOSTES PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE Els municipis de la Conca, connexió i transport intern, intermunicipal i entre les principals àrees de concentració de residència i llocs de treball.

La Conca d’Òdena en relació a les xarxes viàries i ferroviàries catalanes, la comunicació amb el La situació actual de transport intern mostra les deficiències pròpies del plantejament exclusivament sistema de ciutats. municipal del transport públic urbà i interurbà, amb una xarxa pràcticament centrada a la ciutat d’Igualada i

el tractament extern de les connexions amb altres poblacions molt properes. La situació de mobilitat interior i de la Conca en relació a l'exterior és fruit de la seva posició en relació a les L'absència de transport públic a les àrees de concentració d’activitats situades fora d’Igualada justifica el xarxes viàries i ferroviàries catalanes. La importància històrica de la N-II com a via de connexió predomini del transport privat sobre el públic en els desplaçaments habituals residència-lloc de treball. intercomarcal i amb la resta d’Espanya ha potenciat la posició d’Igualada. Si la construcció de l’autopista va incidir en una pèrdua d’importància per part del corredor de la Conca, la conversió de la carretera en autovia Els objectius de transport públic intern de la Conca aposten per reforçar, en la mesura que sigui possible el A-2, amb la conseqüent millora de les condicions de traçat i de secció, ha suposat un increment del transit a ferrocarril com a principal mitja de transport. través de la Conca d’Òdena i la valoració de les localitzacions amb front a aquesta via. La preferència del L'aposta ferroviària necessita de la intermodalitat a les principals estacions i d’una xarxa eficient de transport per carretera i per l’ús del transport privat ve condicionada per la presència de vies integrades a la transport local. Una aposta per la conversió de l’actual ferrocarril en un medi de transport local, amb la xarxa catalana, condició que millorarà en el moment en què es finalitzin les obres de la C-15, amb connexió millora de la relació de les estacions a La Pobla de Claramunt i Capellades, el soterrament de la via a través a Manresa i l’eix transversal viari al nord, i a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú al sud. de Vilanova del Camí i la prolongació de la línia a traves d’Igualada fins a les noves estacions, de passatgers

i de mercaderies, donant accés a les noves àrees al nord d’Igualada i fins a Sant Maure, per tal de dotar La xarxa ferroviària, contràriament, no gaudeix de connexió amb les xarxes ferroviàries catalanes. El pas del també d’aquest transport a aquest nucli i a l’extensió sud. ferrocarril per Manresa, pel corredor del Penedès, i per la costa, ha deixat històricament la Conca d’Òdena fora de la xarxa ferroviària. Ja s’ha comentat l’escassa capacitat de servei que presenta l’actual ferrocarril, Completant el transport ferroviari i potenciant la centralitat de les noves estacions es proposa també una que queda limitat a la connexió entre Igualada i Barcelona, amb possible servei, escassament eficient, a les xarxa d’autobusos de transport local i de relació amb aquells nuclis urbans de la Conca que, per la seva poblacions de l'eix del baix Anoia. posició, no poden gaudir de transport ferroviari. El dimensionat de la xarxa ha de garantir l’accés a les àrees La integració d’Igualada a la xarxa de ciutats catalanes depèn, en aquests moments, exclusivament de les centrals, a les estacions i a les àrees especialitzades, incrementant el servei a mesura que augmenta la connexions viàries. Aquestes quedaven clarament direccionades pel recorregut de la N-II i posteriorment per població i els llocs de treball. la A-2. Les millores de la C-15 han de suposar una consolidació d’unes relacions naturals entre ciutats properes que fins fa poc eren difícils.

El PDU reconeix la importància de les connexions viàries internes i externes, reforça el viari a través de la millora de la xarxa de relació entre les principals vies territorials i les àrees urbanes o urbanitzables. La construcció de la variant sud dona accés a àrees territorials fins avui escassament servides, alhora que 1.5 OBJETIUS I PROPOSTES PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE

Potenciar el desenvolupament urbanístic equilibrat que garanteixi la mobilitat com un dret i no La consideració de la mobilitat com un dret suposa també la previsió d’alternatives de transport públic per com un deure. aquells que mantinguin el lloc de treball o de residència fora d’un àmbit immediat o fora de la Conca. La previsió de transport intern, accessos i aparcaments a les estacions ha de garantir aquest dret a la mobilitat, El desenvolupament urbanístic que es proposa te com a referència, en els seus diversos àmbits i etapes de alhora que es recondueix l’actual predomini del transport privat vers diversos mitjans de transport públic. creixement, en desenvolupament equilibrat entre població i llocs de treball suficientment diversificats: Es reforcen les àrees especialitzades actualment existents, a través de la unió dels diversos polígons industrials Previsió d’equilibri entre població i llocs de treball suficientment diversificats de cada municipi, que s’han de completar amb serveis a les empreses i als treballadors. La concentració i continuïtat de les àrees especialitzades ha de facilitar la previsió de transport públic. Cadascuna de les àrees El PDU preveu en les seves etapes de creixement un equilibri entre població i llocs de treball. Les relacions de nou creixement aporta una proporció adequada de llocs de treball, tant en previsió d'àrees entre habitatges, habitants i llocs de treball s’expressen en el quadre següent. Els àmbits de especialitzades com mixtes, això ha de suposar una major diversitat d’ofertes de treball en els diversos desenvolupament condicionats, a més de relacionarse amb condicions d’infraestructura, d’accessibilitat i sectors, condició que facilita la proximitat entre residència i lloc de treball i, en conseqüència, possibilita transport, estableixen reserves per a la creació de llocs de treball en àrees especialitzades i mixtes. S’indica recorreguts menors, possibilita els desplaçaments a peu, amb bicicleta o amb recorreguts curts de transport específicament les àrees especialitzades vinculades a cada etapa de creixement condicionat i es reserva local. l’equivalent a un 20% del sòl d’ús mixt per a la previsió d’activitats terciàries i productives compatibles.

Quadre 3, escenaris de creixement PDU CONCA D'ÒDENA

POTENCIAL DEL PLANEJAMENT VIGENT PROPOSTA PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA FASE CONSOLIDACIÓ SÒL URBÀ (70%) SÒL URBANITZABLE TRANSFORMACIÓ EN SÒL URBÀ ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT TOTALS (30% residencial - 70% terciari) URBANÍSTIC CONDICIONAT * RESIDENCIAL INDUSTRIAL RESIDENCIAL INDUSTRIAL RESIDENCIAL U.E. - Terciari U.M.- ús mixt U.E.- ús especialitzat RESIDENCIAL - U.M. INDUSTRIAL - U.E. Ha habitatges Ha ocupats Ha habitatges Ha ocupats Ha habitatges Ha ocupats Ha habitatges Ha ocupats Ha habitatges Ha ocupats

2005-2010 122,36 5.977 57,81 3490 82,84 3.814 24,89 1692 205,20 9.791 82,70 5.181

2010-2015 8,39 419 19,58 1958 63,52 2.214 122,86 5.519 71,91 2.633 142,44 7.477

2015-2020 10,89 544 25,42 2.542 100,00 4.767 74,27 5.060 110,89 5.311 99,69 7.602

2020-2026 2,50 125 5,84 584 59,87 2.150 57,56 3.780 62,37 2.275 63,40 4.364

TOTALS 122,36 5.977 57,81 3.490 82,84 3.814 24,89 1.692 21,77 1.088 50,83 5.083 223,39 9.131 254,69 14.359 450,36 20.010 388,22 24.623

Plataforma Logística Ferroviària (fase II): 2026-2030 72,90 2.187 72,90 2.187

total 327,59 16.546 461,12 26.810

* Es considera que un 20% del sòl d'ús mixt (U.M.) es destinarà a activitats terciàries ** La fase I de la Plataforma Logística s'inclou en 2010-2015 (70,90 Ha. i 2.127 ocupats)

Com a complement a les previsions d’equilibri entre població i llocs de treball, i per tal de garantir el predomini La garantia de dinamisme econòmic, la mobilitat ha de permetre afavorir l’atractiu de les àrees d’activitat dels transports públics en la mobilitat obligada, les propostes del pla es complementen amb: econòmica, tant aquelles especialitzades com les mixtes, a través del bon accés compatible amb l’atractiu comercial, terciari i l’ús a l'espai públic per a activitats de lleure. ƒ Millora del transport ferroviari i relació a la regió metropolitana i altres ciutats: millores en freqüència i temps de viatge, particularment a través de la línia de passatgers del ferrocarril transversal i Integració de tots els col.lectius i administracions, per tal d’afavorir les condicions de mobilitat, fomentat la especialment a través del FGC. participació ciutadana i la coordinació entre els diversos municipis i altres administracions per tal d’afavorir la implantació d’espais adequats i de mitjans de mobilitat més adients al servei de les persones. ƒ Millora del transport públic intermunicipal especialment a la relació entre àrees especialitzades (residència o àrees industrials), amb la previsió d’una xarxa de transport públic local amb abast de tot el territori de la Conca, inclosos aquells municipis que queden fora de les àrees d’extensió, i, en conseqüència tindran un menor increment de població i de llocs de treball. En aquests casos el servei públic del transport s’ha d’avaluar com a tal servei, no solsament per la seva rendibilitat. 1.6 AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

ƒ Millora de les relacions viàries intermunicipals, en particular els espais d’interferència entre els A continuació es presenta l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, segons les regulacions del Decret recorreguts urbans i interurbans. El PDU introdueix una millora en les vies de relació interurbana, 344/2006, de 19 de setembre. disposant de millors relacions entre els nuclis i les àrees d’activitat a través d’un viari jerarquitzat que

permet el desplaçament sense interferir a les àrees urbanes. L’estudi inclou diversos esquemes amb les propostes per a les xarxes d'itineraris principals per a vianants,

transport públic, bicicletes i vehicles respectivament.

A més, s’avalua l’increment de mobilitat generat per la proposta del PDU de consolidació en sòl urba, sòl Condicions de desenvolupament de les àrees d’extensió i objectius de mobilitat sostenible urbanitzable i espais d’eventual transformació. Per a l'estimació del nombre de desplaçaments i aparcaments

que generen els diferents àmbits del Pla en funció de les superfícies, usos permesos i/o de l'índex El PDU determina els criteris generals de mobilitat sostenible, també estableix criteris de desenvolupament a d'edificabilitat fixat, es pren de referència els criteris i paràmetres establerts en els annexos 1, 2 i 3 del Decret. les diverses escales de planejament i de projecte que han de garantir la mobilitat en condicions adequades, Les taules i gràfics adjunts reflecteixen aquests càlculs detallats per sector i per municipi. amb la previsió d’espais urbans que garanteixin com a principis:

La sostenibilitat, a través dels mitjans de transport que més respecten el mediambient i la disposició d’espai urbà que faciliti i convidi als desplaçaments a peu o amb bicicleta.

L’accessibilitat, garantint l’accés als espais públics a tots els ciutadans, especialment per aquelles persones que tenen la mobilitat reduïda.

La seguretat, en els espais lliures i en els desplaçaments, amb particular protecció i previsió de recorreguts especialitzats per aquells que es realitzin amb els mitjans més vulnerables, a peu o amb bicicleta.

L’eficiència, a través de la valoració dels diversos mitjans per a cada tipus de desplaçament, i la previsió d’espais d’intemodalitat amb suficient dotació de serveis de transport públic i d’espai d’aparcament pels mitjans privats (aparcaments pels diversos vehicles)

La millora de la qualitat de vida, amb atenció especial als diversos usos dels espais públics a l’abast de tots els ciutadans.