JOC ONLINE La Ludopatia Disfressada D’Esport

P 06-13 JOC ONLINE La ludopatia disfressada d’esport

Adolescents i joves, principals víctimes de les apostes per internet JORDI OLIVÉ P 14-16 LA NOVA LEGISLATURA

DAVID RAMOS / GETTY

DIUMENGE 21 DE GENER DEL 2018 NÚMERO 2587

2,50 EUROS

AVUI EMPORTA’T EL SUPLEMENT

Diumenge 21 de gener del 2018 #193 aradiumenge

EUGENI FORCANO LA HUMANITAT EN LA MIRADA El polièdric fotògraf de Canet és reivindicat en una exposició de la Fundació Vila Casas. Repassem amb ell la seva trajectòria

Eugeni Forcano L’independentisme BUSCA

47 EL RUMB ANDREU MAS-COLELL OPINIONS DE: economista Germà Bel, Montserrat Guibernau, Javier Pérez Royo, Gemma Calvet, En aquesta etapa excepcional de resistència Jordi Amat, Maria Sisternas, Joaquín Urías, Guillem López Casasnovas, ens cal un Govern tècnic que no estigui presidit pels Alfredo Pastor, Isabel Vallet líders dels partits polítics 02 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara les claus del dia

NO US HO PERDEU! pareumàquines vistaltwitter ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

Jan Martínez Ahrens (@jmahrens) Corresponsal d’‘El País’ als Estats Units La diminuta trameta Gürtelita “Donald Trump ha patit la seva derrota més gran i humiliant en l’aniversari de la seva als grans diaris de Madrid investidura. El tancament de l’administració és el fruit amarg de la seva incapacitat és on retrona el terratrèmol de les per al diàleg, la seva obsessió amb el mur declaracions de Crespo i compa- ara diumenge i el menyspreu cap als dreamers” nyia– és una anomalia. La pregunta retòrica que cal fer és evident: si els La relació entre implicats en un cas de corrupció ha- l’arquitectura i la Màfia Sarah Sanders (@PressSec) guessin destapat l’olla i haguessin El fotògraf sicilià Pierpaolo Lo Secretària de Premsa de la Casa Blanca assenyalat un president d’una cer- Giudice ha retratat els escena- “Un any de presidència de Trump i com que ta altra comunitat autònoma... ¿la ris arquitectònics de les perifè- els demòcrates no poden bloquejar el creixe- notícia hauria estat relegada als peus ries urbanes on opera la Màfia, ment de l’economia Trump, bloquegen el de la portada? com ara els barris més degra- govern. No és un comportament propi de dats de Nàpols però també de legisladors sinó de perdedors obstruccionis- ● REVENJA Roma. P. 06-11 tes. Demòcrates, feu la vostra feina: financeu L’actriu i economista Marta Flich el nostre exèrcit i reobriu el govern” –que difon qüestions econòmiques amb divertits monòlegs i classes– va ser objecte d’un perfil a la contra- Mika Brzezinski (@morningmika) portada d’El Periódico del Mediter- Presentadora de televisió i analista política ráneo. Però la fotografia que va es- “Mentre els demòcrates encara són a l’edifici A VEGADES els diaris són més elo- collir el mitjà –faldilla curta, molt del Senat negociant amb els republicans, qüents pel que callen o empetiteixen escotada– acaba distorsionant el la Casa Blanca de Trump els diu «perdedors». que pel que publiquen. Dissabte els conjunt. La mateixa interessada ho Aquest home no està bé. #TrumpShutdown” dos rotatius de més tirada de Catalu- denunciava: “A veure, la de la foto nya –La Vanguardia i El Periódico– soc jo, però no és la foto que jo hau- emprenem dedicaven el seu titular més gran de ria escollit. Entre altres coses per- Josh Dawsey (@jdawsey1) portada a la trama Gürtel: recollien què no faig les classes d’economia Hyperloop: la cursa Periodista del ‘Washington Post’ un fet destacat, com és que els caps vestida així. Podria, eh? I no passa- pel tren ultraràpid “Ja ha passat un any, companys. I el primer de la trama inculpaven Francisco ria res. Però fa fred”. A partir d’aquí, El projecte d’Elon Musk d’un any acaba amb un tancament del govern. Camps. A Madrid, en canvi, només el debat a la xarxa s’ha fet agre i al- tren que arribi als 1.200 quilò- Estiguin atents a la segona temporada...” un diari obria la primera pàgina amb guns validen la lamentable idea que metres per hora es comença a aquest tema: El Mundo. A El País i La fer-se fotos sexi implica que les po- materialitzar entre els dubtes Razón calia anar a buscar un mòdul den utilitzar en qualsevol context. dels experts sobre la seva viabi- Gerard Sentís (@gsentisgarces) petitó per trobar-lo. I l’Abc no en fe- Al final, Flich ha trobat fotos no gai- litat econòmica. P. 34-35 Conseller tècnic del districte de Sant Andreu ia cap esment. Que el tema tingui re honroses del redactor –res de l’al- i militant de Barcelona en Comú més centímetres quadrats a la prem- tre món: senzillament una mica ri- “Tot el tram és un clam! Enllaç sa catalana que a la de Madrid –que dícules– i les ha acabat penjant. de 9 municipis i una Diagonal més amable i sostenible. 1 tramvia equival a 3-4 busos. dietarivv Més busos per als barris. Avancem cap a una VICENÇ VILLATORO gestió pública. #UnimElsTramvies” RAONS 21 DE GENER Oscar Martínez (@oscar_m) Sense presos Professor d’educació social Immolació “Perquè fer-ho val menys que fer una sola AQUESTS DIES, parlant de la situ- parada de metro. Perquè és l’opció més eia Maquiavel que la coneixement. El marc constitucio- ació catalana, surt molt la paraula accessible. Perquè és un despropòsit tenir millor república no nal nega la possibilitat que Catalu- normalitat. El dia de la constitució dos trams sense unir. Perquè és més saluda- dona solució als pro- nya decideixi el seu futur i, quan del Parlament em va agafar a Ma- ble i pacificador. #UnimElsTramvies” blemes polítics: més l’independentisme ho ha intentat, drid i gairebé tothom feia servir el aviat es distingeix per l’Estat s’ha desencadenat. terme, sigui com una descripció del l’abandóD tàcit de la idea de solució. Tots hi han perdut i tots hi han lloc on som, sigui com un desig per David Vallespí (@dvallespi) És l’esperit de la democràcia: veu- guanyat. És cert que l’Estat ha blo- als temps que venen. El terme és Tuitaire re i comprendre, una cultura del quejat el camí de la República i ha molt ambigu. No tothom troba nor- “Quan ens mobilitzarem els que ens veurem signe i la paraula que atorga al sub- garantit l’statu quo. Però també és mals les mateixes coses. Però com afectats per aquest projecte? El transport jecte la condició de ciutadà perquè cert que l’electorat ha ratificat l’in- a mínim ens hauríem de posar públic a Barcelona necessita ampliar-se i millo- s’entengui amb els altres en l’orga- dependentisme donant-li la força d’acord en el fet que certes coses no rar, no substituir els busos pel tramvia afectant nització de la polis. La idea grega de que ja tenia: suficient per governar, són normals en cap cas. I que no hi moltes línies actuals de busos i els seus usuaris” sorteig com a sistema d’elecció ens insuficient per anar més enllà. L’in- pot haver normalitat si es mante- pot sembla ingènua però reflecteix dependentisme no es va aturar a nen. Una, la principal, que hi hagi l’essència de la democràcia. temps, però l’Estat ha forçat les se- presos i altra gent amenaçada de La democràcia concerneix direc- ves costures amb una interpretació presó (i que és a l’exili per aquesta tament el poder i la seva organitza- insòlita de les regles del joc per part amenaça certa) per la seva actuació ció. La seva qualitat depèn de dues del Tribunal Suprem. Una deriva política pacífica. No es pot constru- condicions principals: que els ciu- autoritària afavorida pel context ge- ir cap normalitat, ni tan sols apa- tadans tinguin la darrera paraula i neral d’Europa. Sorprèn que partits rent, si hi ha gent a la presó. La ten- que els mecanismes de control de d’esquerres i moviments socials no sió pot ser més o menys gran, però poder siguin efectius. Nietzsche ja reaccionin i s’adonin que poden ser no es pot imaginar cap escenari de va advertir que la voluntat de poder les pròximes víctimes. distensió –ni que sigui parcial– sen- no en té mai prou. Les democràcies no són ens de se la sortida dels presos de les pre- Si la política és lluita pel poder, l’esperit. S’encarnen en realitats sons. A hores d’ara, aquest no és tan CÈLIA ATSET el que un guanya ho pren a un altre. culturals, legals i socials concretes. sols un objectiu polític, és també un No és estrany que la filosofia espon- I cada part té les forces que té. Tot objectiu humanitari i de justícia, Estel Solé (@EstelSole) tània dels polítics tendeixi a la lò- és susceptible de ser reque poden compartir persones que Dramaturga, actriu i escriptora gica excloent de l’amic i l’enemic. El cuperat excepte la im- no comparteixen els ideals polítics “Que la gent em digui: ja em convidaràs quan valor de la democràcia és la capa- molació. I això és el dels presos. Són a la presó d’una ma- estrenis la propera obra. O bé que grups de tea- citat d’assumir i sublimar el con- que sembla que nera injusta. Això provoca una càr- tre o escoles facin la meva obra Animals de com- flicte per la paraula. Per això les cri- Puigdemont es rega emotiva impossible de deixar panyia i no demanin permís, ni me n’informin, sis venen quan hi ha negació del re- nega a entendre. de banda. Si hi continuen sent, res demostra que com a societat tenim un proble- no podrà ser considerat normal: no ma greu amb la cultura i el concepte d’autoria” hi ha normalitat amb presos. JOSEP RAMONEDA ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 03 les claus del dia

L’OBSERVADORA

ESTHER VERA DIRECTORA El dilema

explosió ha sigut tan potent que port als que defensen posicions que mantenen Uns i altres, amb transversalitat dins dels trigarem encara un temps a veu- l’estratègia de la tensió. Les relacions no són partits, argumenten que Puigdemont és el re com es van reconstruint les fluides entre el complex i dispers entorn de president legítim i, tot seguit, que l’objectiu posicions, curant les ferides, re- Puigdemont i una Esquerra descol·locada pels principal és rescatar les institucions i que se- cuperant els presos i identifi- resultats electorals i amb el seu líder empreso- ran els representants parlamentaris dels ciu- cantL’ les baixes. Malgrat la força de l’embat de nat. El cas és que els papers tradicionals sem- tadans els que hauran de decidir si una inves- l’Estat amb la utilització política de la justícia blen “intercanviats”, com diu un dels negocia- tidura més que simbòlica és factible. El pinyol i el menyspreu de la democràcia, i malgrat els dors, i hi ha més preguntes que respostes en els de Puigdemont reconeix les dificultats de la múltiples errors de l’independentisme, la victò- dos fronts. investidura, però està determinat a anar a to- ria electoral del 21-D permet mantenir la digni- Puigdemont està determinat a ser investit tes “sense pensar en el pla B perquè en el mo- tat del moviment i el legitima. Cal no perdre de i a governar des de Brussel·les mantenint el ment que hi penses comença a complir-se”. vista que els èxits realment inqüestionables dels pols a l’Estat. La legitimitat dels vots del pre- L’entorn és complex i, per a alguns actors re- últims anys els ha protagonitzat la participació sident és inqüestionable, però també ho és que llevants en aquesta fase, el president a Bèlgi- ciutadana i és el principal ca apareix com algú “atra- indici per a l’optimisme. pat en el relat” i dins del que defineixen com “la CANVI DE RASANT. El bombolla”. Parlament s’ha constituït i s’ha fet el primer pas per al EMERGÈNCIA. Catalu- futur, que és paradoxal- nya està en una situació ment la recuperació de les d’emergència. L’Estat, que institucions completa- va molt més enllà del PP de ment intervingudes amb Rajoy, ha demostrat que l’article 155. L’administra- està disposat a fer el que ció està paralitzada, una calgui per arrasar l’autogo- part massa gran dels actors vern català, que ara con- econòmics està expectant, trola a través del 155 i al endarrerint decisions, i la qual no renunciarà de ma- formació de govern i la pre- nera automàtica. Amb Jor- sa de possessió del presi- di Sànchez i Jordi Cuixart, dent són urgents per obrir Oriol Junqueras i Joaquim un nou capítol que hauria Forn a la presó injusta- de mantenir objectius i fle- ment i abusant violenta- xibilitzar estratègies. ment de la presó preventi- El paisatge polític ha va, amb interlocutòries ju- confirmat la majoria inde- dicials que s’excedeixen en pendentista, també ha dei- les interpretacions de fun- xat clars els límits que té i el cionament parlamentari i veritable perill de fractura el PP pressionat més que social. A partir d’ara caldrà mai per Ciutadans, no es MARI FOUZ que els guanyadors i els pot actuar esperant un perdedors interpretin els resultats electorals, l’Estat no aixecarà el peu de l’accelerador de la canvi d’estratègia de l’Estat. Que Puigdemont però la digestió per part d’uns i altres dels em- justícia perquè n’ha perdut en bona mesura el pugui merèixer una votació parlamentària de presonaments i la sortida del país del president, control i que el PP amb l’alè de Ciutadans al restitució no significa que sigui factible que go- l’enfonsament del PP i la victòria de Ciutadans, clatell no farà cap gest que consideri que el de- verni des de Brussel·les, ni des de la presó. El re- tindrà diversos episodis. bilita. L’experiència ens diu que a Espanya coneixement simbòlic s’ha de separar de les La constitució del Parlament ha salvat el qualsevol diàleg es llegeix històricament com exigències de la realitat . És injust, és democrà- primer escull i ha insinuat la posició inicial una debilitat, com una derrota. ticament repugnant, l’actuació del PP confir- dels protagonistes. Ernest Maragall va fer el El dilema actual de la majoria parlamentà- ma tot allò pel que val la pena distanciar-se discurs polític d’ERC i Roger Torrent l’institu- ria és fer viable i compatible la lectura dels re- d’aquesta Espanya política, però és moment de cional, advertint JxCat que Puigdemont és el sultats: el mandat popular de la restitució de no repetir errors, de no ser autocomplaents i de candidat a la investidura, però advertint que les institucions i el president, i la realitat d’una salvar les institucions. L’alternativa al realis- “el Govern ha de ser efectiu a partir del minut majoria independentista àmplia però insufici- me és continuar amb la Generalitat intervingu- 1” i, a la pràctica, apujant el preu per donar su- ent per mantenir el rumb inalterable. da, exactament com avui. 04 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara les claus del dia

LES CARES DEL DIA L’EDITORIAL Els perills d’un fals esport que converteix els joves en ludòpates ssegura en Pep, nom ficti- als, és una competència estatal que no de les apostes mundials en esport són David Saldoni ci, en un dels reportatges ha estat transferida a les autonomies. legals, una quarta part dels esdeveni- del dossier d’avui, que va Dins de la modalitat de joc online, ments esportius estan tacats per apos- L’alcalde de Sallent, David arribar a robar diners a la les apostes esportives són les més tes il·legals que pretenen incidir en els Saldoni (PDECat), va ser ele- seva empresa per poder nombroses i la causa principal de lu- resultats per estafar les cases d’apos- git ahir nou president de l’Associ- Ajugar. Als 17 anys es va iniciar amb les dopatia entre els menors de 26 anys. tes legals. Així, un altre dels testimo- ació Catalana de Municipis en màquines escurabutxaques, fins a El fet que la publicitat vengui aquest nis recollits per l’ARA és un esportis- substitució de Miquel Buch. Saldo- convertir-se en un addicte. Ell mateix tipus d’apostes com una experiència ta que assegura que en segons quines ni va reivindicar el món municipal es va fer prohibir l’entrada a casinos i complementària a la de veure un par- categories es fàcil caure en els suborns “com l’espina dorsal de l’entramat bingos tradicionals, però el perquè s’arriba a cobrar més institucional del país” i es va com- joc online no ofereix aquesta deixant-se guanyar que aixe- prometre a treballar per superar possibilitat. Només cal tenir S’hauria d’intervenir abans que cant la copa de campió. l’aplicació de l’article 155. P. 17 accés a internet des d’un telè- aquesta ludopatia no esdevingui un Les administracions han fon intel·ligent i disposar de d’intervenir abans que diners. És anònim i està a problema de salut pública aquesta nova ludopatia no l’abast de tothom, incloent-hi esdevingui un problema de els adolescents. Ràpid i addictiu. tit de futbol o de qualsevol altre esport salut pública. Tot i que és un fenomen Fins a l’any 2012 no es va comen- fa disminuir la percepció de perill, so- global, una professionalització de l’es- çar a regular el joc online a l’estat es- bretot entre els més joves. Dins dels port i, sobretot, una regulació de la panyol, i en cinc anys el nombre de ju- casos d’aquesta nova ludopatia, un publicitat hi ajudaria. Així com en els gadors actius s’ha incrementat més 40% són per apostes esportives, un anuncis de begudes alcohòliques s’ad- d’un 130%, segons dades de la direcció 24% pel pòquer online i un 24% pels verteix dels perills que comporten, es- general del Joc, que depèn del minis- casinos online. taria bé que els famosos que anuncien teri d’Hisenda. I és que el joc online, Una altra derivada de l’auge aquest tipus d’activitats també ho ad- Giulia Duch que mou més de 10.000 milions anu- d’aquesta activitat és que, si bé un 15% vertissin. Giulia Duch Clerici és una vo- luntària que ha treballat als camps de refugiats de Grècia i que avui explica a l’ARA que tot i que el ANTHONY GARNER tema no ocupi les primeres pàgines del diari encara continua sent una emergència humanitària. Duch explica que ella es dedica a ensenyar anglès als refugiats, una cosa que podrien fer molts estudiants europeus amb una mica d’ajuda. P. 44-45

Portu Cristian Portugués, conegut com a Portu, va marcar un altre gol essencial en l’empat del seu equip, el Girona, al camp de l’Atlè- tic de Madrid, on fins ara molt pocs havien aconseguit esgarrapar punts. Tot l’equip va jugar a un gran nivell, demostrant que aquesta és una temporada històrica per al Girona, una de les revelacions de la Lliga. P. 57 ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 05 PUBLICITAT

RESERVA LES MILLORS PLACES, AVANÇA’T E C I A P L S a del E an Setm SETMANA SANTAS Ú 2018 E L C T A I M E S P L

2 Pagament en 3 mesos 1 ≠ Si el preu baixa, te l’igualem Fins al 70% ? d’estalvi Reserva des de 60 €

Fins al Assistent exclusiu de Nens gratis o amb Targeta Regal Viatges El Corte Inglés grans descomptes 10% d’El Corte Inglés Ω :

ÚLTIMES PLACES SORTIDES SETMANA SANTA

8 dies | 7 nits 8 dies | 7 nits 4 dies | 3 nits 4 dies | 3 nits Mediterrani Illes Canàries i Agadir Creuer Fluvial Creuer Fluvial des de Barcelona des de Gran Canària o pel Danubi I en el Rin Romàntic I Vaixell Sovereign Santa Cruz de Tenerife I Vaixell Categoria 5 æ Vaixell Categoria 5 æ Pullmantur Cruceros Vaixell Horizon Croisieurope Croisieurope Pullmantur Cruceros Sortida 26 març 669€ Sortida 29 març 857€ Sortida 29 març 884€ Taxes d’embarcament incloses • Tot Sortida 24 i 25 març 770€ Fins al 10% de descompte • Taxes Fins al 10% de descompte • Taxes Inclòs en begudes • Idioma espanyol Taxes d’embarcament incloses • Tot portuàries incloses • Begudes incloses portuàries incloses • Begudes incloses en a bord Inclòs en begudes • Idioma espanyol a en dinars i sopars • Wiﬁ gratuït a bord • dinars i sopars • Wiﬁ gratuït a bord • Vols i bord • Vols i trasllats des de Madrid o Vols i trasllats des de Madrid o Barcelona trasllats des de Madrid inclosos Barcelona inclosos inclosos 6 dies | 5 nits 8 dies | 7 nits Pre-estrena per 8 dies | 7 nits 4 dies | 3 nits la Mediterrània des de Espanya, Itàlia i França Illes del Carib i Barcelona des de Barcelona Creuer per Barbados des de Països Baixos I Santo Domingo I Vaixell Symphony of the Seas Vaixell Costa Diadema æ Nou vaixell! Costa Cruceros Vaixell Categoria 4 superior Vaixell Zenith Royal Caribbean Politours River Cruises Pullmantur Cruceros Cabina balcó Sortida 26 març 949€ Cabina exterior Sortida 31 març 1.007€ Fins a 500 € de descompte per gastar a Sortida 29 març 995€ Sortida 24 març 1.451€ Taxes d’embarcament incloses • Preus bord • Taxes d’embarcament incloses Fins a 300 € Targeta Regal • Vols i Taxes d’embarcament i quota de especials per a famílies • 5% Targeta • Begudes incloses trasllats des de Madrid inclosos • Taxes servei incloses • Fins a 300 € targeta Regal • Fins al 30% de descompte Possibilitat de contractar acostaments a Barcelona. portuàries i aèries incloses • Pensió regal • Tot inclòs en begudes • Idioma paquet begudes Consulta’n els orígens i el suplement completa • 4 visites incloses espanyol a bord

Especial Famílies No et quedis sense la teva cabina triple o quàdruple, reserva-la per a les vacances del 2018 i tindràs molts avantatges! ls i categories, ja aplicat en els preus publicats. Descompte calculat a sortida, vaixel 5 DE MARÇ. Preus "des de" per persona i estada en cabina doble interior (excepte indicat) règim pensió completa indicat), vàlids a determinades dates dels períodes publicats. Fins al 70% d'estalvi/descompte: venda anticipada, aplicable sobre les tarifes màximes publicades als catàlegs 2018 de companyies navilieres AL FINS NOVES RESERVES A PER data de publicació la campanya i catàleg poden patir variacions o veure reduït aquest import. Consulteu l'import per a cada naviliera. Fins al 10% de descompte en targeta regal d'El Corte Inglés, aplicable sobre el valor només creuer a descomptar del preu total la reserva. Consulta o cada companyia naviliera i les condicions, ja que pot variar func ió sortida, categoria, vaixell, itinerari data formalització Promoció vaixells i dates , consulta'n les condicions. Consulta'n Nens gratis o amb grans El Corte Inglés vàlid per a determinades sortides, Assistent Exclusiu de Viatges subjecta a disponibilitat. Si el preu baixa te l'igualem, sempre que hi hagi disponibilitat en moment d'efectuar la nova reserva. Consulta'n les condicions. Reserva des de 60 € no reemborsable: Pag ament per persona descomptar bestreta s'efectuarà 2 mesos abans sortida. - MADRID. 112 59, HERMOSILLA nançament. Places limitades. C.I.C.MA ques i l'aplicació de totes les promocions publicades crèdits a bord. Consulta'n condicions els plans ﬁ condicions de les promocions i companyies que hi participen al fullet "Setmana del Creuer 2018". Consulta'n especíﬁ descomptes vàlids per a algunes sortides i vaixells. Consulta les 06 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara Dossier

UNA NOVA ADDICCIÓ El joc online, la moda que converteix els joves en ludòpates Les apostes esportives acaparen el joc per internet, la principal causa de ludopatia dels menors de 26 anys

cipal de ludopatia entre els menors ves: “Calculo que d’aquí dos o tres en una màquina perquè tenen vergo- LARA BONILLA de 26 anys. El joc online i les apos- anys la meitat dels pacients que nya diuen que ho fan des de casa se- BARCELONA tes esportives, ja siguin presencials consultaran ho faran per aquesta va per desconnectar”, sosté Jiménez- o per internet, atrauen joves amb un addicció”. Es posa les mans al cap: Murcia. De fet, un fenomen nou que Esportistes famosos envoltats perfil sociodemogràfic diferent del “Dimarts a les 8.30 del matí ja hi ha- els crida l’atenció és que comencen a d’amics i de dones amb aspecte de del jugador tradicional: amb estudis via una cua de nanos davant d’un arribar a les consultes dones joves model juguen a pòquer entre rialles. secundaris o universitaris i nivell Sportium per apostar!” Trets que juguen online, mentre que el joc És la imatge de luxe i glamur que es adquisitiu més elevat. No es percep com una ludopatia. El joc online és havia sigut associat tradicionalment ven en forma d’anunci a qualsevol Les apostes esportives arrosse- “Està socialment acceptat i la per- més addictiu: als homes. hora del dia. Neymar, Ronaldo, Ra- guen persones que ho veuen com cepció de risc és inferior, i no és ai- s’hi pot jugar “Jo he sigut ludòpata durant 29 fa Nadal i Cristiano són alguns dels una activitat lúdica associada a l’es- xí”, raona Jiménez-Murcia. des de anys, però havia d’anar a un bar per esportistes que anuncien o han port. Francesc Perendreu, presi- jugar a les màquines i a les deu tan- anunciat jocs o cases d’apostes on- dent de l’Associació Catalana d’Ad- Jugar a pòquer des del sofà qualsevol lloc caven. Ara no, amb el mòbil pots ju- line. Segons un informe del Consell diccions Socials (Acencas), opina El joc online té unes característiques i és anònim gar al blackjack, a la ruleta, a les mà- de l’Audiovisual de Catalunya que les cases d’apostes han tingut que el fan més addictiu que el presen- quines o apostar en una cursa de lle- (CAC), els anuncis de joc online van l’habilitat de vendre-ho “com un cial: s’hi pot jugar des de casa, des de brers a les Filipines. No hi ha des- copar el 45% de la publicitat d’una complement a un partit que dona qualsevol dispositiu, a qualsevol ho- cans”, alerta Perendreu. “Hi ha retransmissió esportiva de ràdio i el un extra d’emoció”: “Es reuneixen ra i és anònim. “Dones que mai juga- menors d’edat jugant als quals nin- 20% de la publicitat d’un partit de diverses persones a veure un partit rien en un casino o gú exigeix identificació i que futbol. El CAC ja ha demanat prohi- i fan apostes en directe, com si poden estar ju- bir els anuncis de joc durant l’hora- fos una travessa instantà- ri protegit –hi ha un projecte de re- nia múltiple”. Cristina ial decret per regular la publicitat de Martínez alerta de l’auge les activitats de joc–, així com supri- d’aquest fenomen mir els famosos de la publicitat del entre els jo- joc. “Està demostrat que la publicitat té un impacte molt negatiu en persones joves, que poden associar l’esport a aquestes activitats, i a persones que ja tenen una conducta de risc les pot abocar a apostar més”, diu Susana Jiménez-Mur- cia, cap de la unitat de joc pato- lògic de l’Hospital de Bellvitge. Per a Cristina Martínez, psicòloga de la unitat de joc patològic del Consorci Sanitari del Maresme, el problema és que la publicitat “nor- malitza el joc”. “Comences per una aposta i en venen més”, afegeix. Els professionals sanitaris aler- ten d’un augment de l’addicció als jocs d’atzar online, especialment de les apostes esportives, a la vegada que es detecta una disminució dels jugadors de màquines escurabutxaques, segons un estudi del Consor- ci Sanitari del Maresme que ha constatat que un de cada quatre nous pacients ja hi acut per problemes relacionats amb el joc online. Un 40% hi fan apostes esportives, un 24% juguen al pòquer, i un altre 24%, al casino. La resta, a la borsa i al bingo. A la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge també han detectat un increment de les addic- cions al joc online, que si el 2015 representaven un 10,3% de les consultes, el 2016 ja eren un 20%. El joc d’atzar online és el doble d’addictiu que el presencial i els jugadors s’hi enganxen a edats més jo- JORDI OLIVÉ ves: 28 anys de mitjana, davant dels 33 del jugador presencial. El joc online resulta molt més atractiu per a les persones joves i és la causa prin- ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 07 dossier

A QUÈ Un 40% dels jugadors online fan apostes esportives, un 28 anys En el joc online la ludopatia s’inicia a una edat més jove: ES JUGA 24% juguen al pòquer, i un altre 24%, al casino. Un 10% 28 anys de mitjana, davant dels 33 del jugador presencial. Es calcula que un ONLINE? juguen a la borsa, i un 2%, al bingo, segons un estudi de la 10% dels adolescents hi han jugat alguna vegada. unitat de joc patològic del Consorci Sanitari del Maresme.

gant-se els diners de la família a les 5 de la matinada”, alerta el Josep, de l’associació Jugadores Anónimos i addicte al joc. La llei prohibeix l’ac- cés als menors, però es calcula que un 10% dels adolescents han jugat alguna vegada. “I això és il·legal”, recorda Martínez, que creu que s’ha de fer prevenció a les escoles. Els jugadors de joc online no no- més són més joves sinó que també desenvolupen l’addicció més ràpid i contreuen deutes més elevats. Des que el jugador s’inicia en el joc online fins que desenvolupa l’addicció passen entre dos i quatre anys, mentre que per als jugadors de màqui- nes pot arribar als nou anys; aquests contreuen un deute d’entre 8.000 i 12.000 euros, unes xifres que els jugadors en línia tripliquen i, fins i tot, quadrupliquen. “Les conseqüènci- es del joc són molt més ràpides per- què les apostes són més arriscades”, explica Jiménez-Murcia. “A més, com que no vas traient els diners de la cartera sinó que demanes crèdit, no els perceps com a diners reals”, diu Perendreu. Els jugadors poden arribar a fer apostes de 5.000 euros Quan sortia de la feina el Pep es dedicava a jugar online. Per finançar la seva addicció va robar a l’empresa on treballava. C. ATSET en un dia i dediquen 17 hores de mitjana a la setmana a jugar. “Mitja jornada laboral se la passen jugant”, resumeix Martínez. El Jordi, que ara “Els famosos que anuncien apostes té 29 anys, va ser addicte al joc durant cinc anys i ara en fa dos que no juga. Es connectava per jugar al pò- quer i per fer apostes esportives. no són conscients del mal que fan” “Està bastant normalitzat tenir una aplicació d’apostes al mòbil, i els El Pep va ser addicte al joc durant més de 15 anys i va acabar a la presó Sportium estan plens de joves”, diu.

Més actes delictius Una altra de les especificitats del joc Em pensava que era un jugador pro- da. No és curable però és controla- online és que els jugadors cometen L.B. fessional. Jugava amb dues panta- ble i has d’aprendre a controlar el més actes delictius per finançar el BARCELONA lles d’ordinador i jugava 6 o 8 parti- xip que tens al cap. Quan entres en joc, com ara robar, fer servir targe- des simultànies amb gent que no co- un bar i veus una màquina escura- tes de crèdit d’altres –dels pares, en “Als 17 anys, quan sortia amb els neixia. Es mouen molts diners. El butxaques t’has de controlar. No és cas de menors– i suplantar identi- amics, em vaig iniciar en el joc. Vaig cap de setmana em passava els dos un xip que canvies de la nit al dia, si- tats alienes. “Un de cada tres juga- començar amb les màquines escu- dies jugant. En aquella època vivia Delicte nó que cal molta teràpia. Jugava per dors ha comès actes delictius rabutxaques del bar i d’aquí vaig sol, no tenia parella, em guanyava “Vaig robar evadir-me dels problemes que tenia per jugar i, per tant, té més passar al bingo, primer, i al casino, molt bé la vida i no havia de donar diners a en el dia a dia però també tinc un problemes amb la justícia”, després. Quan jo vaig començar a explicacions a ningú”. l’empresa on problema d’addicció. Em puc en- diu Martínez. jugar no hi havia tantes coses com treballava per ganxar a una cosa o a una altra. He Es considera una ad- ara. Ara tinc 42 anys i en fa set que Un deute de 300.000 euros fet patir els amics i la família. Ara dicció quan el joc passa de no jugo”, explica el Pep, nom fals, “En una setmana podia guanyar poder jugar”, tinc parella. Quan vaig conèixer la ser un entreteniment a sobre la seva addicció. 30.000 euros i al cap de dos dies admet el Pep meva dona li vaig explicar el que em una necessitat i domina to- “Em vaig jugar diners meus i di- perdre’ls. Quan treballava de co- passava a la segona o tercera cita i ho tes les facetes de la vida. ners que no eren meus, i la meva fa- mercial tenia oberts més de 20 va acceptar”. Utilitzar el joc per evadir-se, mília també va resultar afectada comptes bancaris. Tenia un bon demanar diners, abandonar econòmicament. Vaig robar a l’em- sou. Em vaig convertir en una mà- Conscienciar els més joves obligacions, mentir o augmentar presa on treballava, que em va de- quina de treure diners d’on no n’hi “El joc online i les apostes s’anun- la freqüència del joc són algunes de nunciar, i vaig passar quatre mesos a havia per poder jugar. A mi el joc em cien a la televisió i a la ràdio i futbo- les senyals d’alarma. En el cas del la presó. Jo mateix em vaig fer prova portar a la presó. Vaig robar di- listes i famosos ho promocionen. Jordi, la família se’n va adonar quan hibir l’entrada a bingos i casinos. Pe- ners a l’empresa per poder jugar. No són conscients del dany que va començar a faltar a la feina. Va rò llavors, amb l’auge del joc online, Em van denunciar per apropiació ocasionen. Està fent molt de mal als estar ingressat en un centre i ara va m’hi vaig tornar a enganxar. Jugava indeguda i el 22 de febrer del 2016 joves perquè tots tenen a l’abast un a teràpia. Com a part del tracta- a la ruleta, al blackjack i al pòquer vaig ingressar a la presó de Quatre smartphone. Cada cop veig més jo- ment, durant molt de temps ha es- per internet. Hi jugava moltes hores. Camins. Ara estic en llibertat con- ves que hi juguen. I ara lluitem per- tat sense sortir de festa, sense mò- És més addictiu perquè ho tens més dicional i tinc un deute d’entre què així com no es pot fer publicitat bil ni internet i sense portar a sobre a l’abast. No és com agafar el cotxe i 250.000 i 300.000 euros”. del tabac, tampoc es pugui anunci- més diners que els necessaris per anar al casino, on corres el risc de “Toques fons quan ja no saps ar el joc. Els joves veuen Ronaldo i fer un cafè, després del qual dema- trobar-te algú conegut a la sortida. d’on treure més diners. Però men- Neymar jugant a pòquer, són els nava un tiquet per demostrar a ca- El joc online està a l’abast de tothom tre en tens et consideres un profes- seus ídols. I és molt fàcil començar sa que no se’ls havia jugat. “Jo juga- i és anònim. Hi pots jugar des de ca- sional del joc. Un dia guanyes i un al- a jugar: només han de baixar-se una va per guanyar diners. Quan va bé sa. Jo treballava de comercial de vuit tre perds però no recordes que has aplicació al mòbil. Per això ara vaig penses que et menjaràs el món, pe- a tres, era un bon comercial, el segon perdut, només recordes que has a escoles i instituts a explicar el rò sempre en vols més i els acabes en vendes, i quan acabava de dinar guanyat, i hi tornes altre cop”. meu testimoni als alumnes. Perquè perdent. Ara em sento molt bé. Dei- em transformava en jugador. Podia “Vaig anar al psicòleg i li vaig ex- sàpiguen que si juguen poden aca- xar de jugar m’ha canviat la vida”, estar jugant des de les tres de la tar- plicar que era un jugador ludòpata. bar com jo: que el joc els pot portar conclou.e da fins a les quatre de la matinada. És una malaltia que tindré tota la vi- a la presó”.e 08 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara dossier

UNA NOVA ADDICCIÓ El Reial Madrid, Piqué i els 20 euros del Daniel Assistim a una sessió de teràpia en grup amb persones addictes al joc d’atzar

“M’hi sento identificat. A mi també Crònica m’agrada jugar però els problemes que em provoca no em compensen”. L.B. L’Oriol, addicte als casinos, és l’en- MATARÓ carregat de posar-hi humor: “El teu problema és que ets del Madrid, si és l Daniel –nom fictici, que tens tots els vicis, tio!” Es res- com els de tota la resta– pira bon rotllo entre ells. ha vingut capficat a la El Daniel continua: “I també em sessió de teràpia setma- sento malament perquè em gasto nal a l’Hospital de Mata- diners que necessito”. L’Antonio és Eró per a persones addictes als jocs la veu de l’experiència: “Aquest cop d’atzar. Feia setmanes que no venia. has jugat amb seny, però al joc no “La mare ha estat malalta, soc autò- s’hi pot jugar amb seny. Un altre nom i la feina surt quan surt”. Excu- dia et gastaràs els 20 euros i des- ses que no s’empassa ningú. “¿Si no prés 100 més i, al final, tota la men- t’hagués trucat per venir, hauries sualitat”, li diu. “Per la meva expe- vingut?”, li demana Cristina Martí- riència, el joc no el pots controlar, nez, la psicòloga de la unitat de joc ell et controla a tu”, sosté el Pau, patològic del Consorci Sanitari del que reconeix que ell no només ju- Maresme. “No”, admet ell. gava “a tot el que se li posés per da- La Cristina s’adona que alguna vant”, sinó que estava enganxat al cosa li preocupa. “Daniel, com ha pessigolleig que li provocava el fet anat la setmana?” El Daniel mira els de mentir i robar per seguir jugant. Un dels assistents al grup de teràpia per a persones addictes als jocs d’atzar que cada seus companys, sis homes d’entre 28 De cop carreguen contra els fa- dijous condueix la psicòloga Cristina Martínez a l’Hospital de Mataró. CÈLIA ATSET i 50 anys, i confessa: “No estic bé, he mosos que juguen al pòquer. “¿Ells recaigut. He fracassat en el meu pro- són addictes?”, es pregunten. “¿Si quan jugues”, li diu. El Manuel s’ha- ri: “És quan no els diem res que ells jecte de deixar de jugar. Vaig anar a tinguéssim tants diners com el Pi- via mantingut callat fins ara. “El joc es preocupen”. La Cristina els refer un cafè al bar i vaig proposar-me qué, el joc seria un problema?”, vol per a mi és un enemic. Ara podria parteix uns fulls en blanc i els dema- jugar 20 euros. Volia demostrar-me saber el Daniel. I la Clara, estudiant viure millor del que visc, però ho he na que facin una llista dels senyals que ho podia controlar. Em vaig gas- en pràctiques, li explica que no és perdut tot: cases, cotxes i diners”. d’alarma que anuncien risc de recai- tar els 20 euros i vaig marxar. No una qüestió de diners, sinó d’addic- Alts i baixos L’Antonio reconeix que ha tingut guda. Per al Pau, un senyal d’alarma vaig escurar la cartera però em vaig ció. L’Oriol recorda que tots els de la molts alts i baixos aquesta última és recuperar hàbits antics i abando- sentir un fracassat. Portava tres me- sala tenen una malaltia, una addic- El Daniel setmana i que li han vingut pensa- nar els nous, tornar a llocs de risc, sos venint a teràpia i pensava que ho ció. “I la tindrem sempre. Tu dius sent que ments de tornar a jugar. A estones ocultar informació i tenir pensa- havia superat. Les màquines escura- que no tornarà a passar, però és com ha fracassat pensava que no se’n sortiria. La se- ments de jugar. “I deixar de venir a butxaques i el joc online estan per l’exfumador que es fuma un cigar- perquè va mare, molt atenta a qualsevol les sessions de teràpia”, afegeix la tot arreu i m’he adonat que no jugo ret. Si jugues un cop, hi tornaràs a canvi en el seu comportament, li ha Cristina. “Daniel, ¿vindràs la setma- per evadir-me, jugo perquè m’agra- caure”, li etziba al Daniel. El Pau ha recaigut estat molt a sobre. “Però jo no he na que ve?” li pregunta. Abans que da”. L’Antonio, amb xandall negre, també té la lliçó apresa: “El cervell en el joc volgut dir-li res per no preocupar- pugui dir res, els companys li recor- un veterà de les sessions i addicte a guarda aquestes emocions i el cir- la”, diu. Els companys li fan veure, den: “Si et vols curar, has de venir les escurabutxaques, li dona suport. cuit de l’addicció es torna a activar però, que es precisament al contra- cada dijous a teràpia”.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 09 PUBLICITAT 10 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara dossier

UNA NOVA ADDICCIÓ “Qui accepta perdre guanya més diners que el campió” L’esport de competició és la primera víctima de les apostes, amb màfies que compren els esportistes per controlar els resultats

Pactar els resultats i adulterar la lar”. Esports com el tenis, per exem- TONI PADILLA competició no és nou. L’any 267 ple. “En un torneig jugat a Romania, BARCELONA abans de Crist, en un combat de llui- d’aquells amb graderies buides peta a Egipte entre dos lluitadors ano- rò amb una càmera fixa que permet “Bàsicament, era una oportunitat menats Nicantinous i Demetrius, veure per internet el partit en direc- per viure una experiència vital. Viu- els pares van pactar que guanyaria te, van oferir-me cobrar 2.000 euros re una temporada lluny de casa, co- Nicantinous a canvi de regalar un Globalitat si perdia el meu servei més de tres nèixer un gran país i fer esport. Era ase a Demetrius, en un dels primers “Des de cops. El guanyador del torneig co- genial, però ens vam trobar que les casos documentats de corrupció en qualsevol brava 4.000 euros. I aquella oferta apostes ho van complicar tot”. El l’esport. Les apostes sempre ho han racó puc et permetia guanyar-ne la meitat Marc és un esportista barceloní. complicat tot, però amb la possibi- apostar en sense haver de perdre el partit: el Practica un esport d’equip, però ni litat de poder apostar des de la xar- podia guanyar, ja que era millor que tan sols vol que es digui quin esport xa en esdeveniments de tot el plane- qualsevol el rival. Era una aposta concreta als és. Amb 20 anys se’n va anar al Reg- ta la situació s’ha descontrolat. No esport” serveis perduts. No vaig acceptar, ne Unit, on va compaginar els estu- hi ajuda la manca de legislació en però conec casos de jugadors que ho dis amb la pràctica del seu esport en molts països o el fet que en d’altres, Temptació han fet i han acabat guanyant, en una lliga universitària. Però va aca- com la Xina i l’Índia o molts estats dos partits, molt més que el que gua- bar deixant-ho quan els seus com- nord-americans, sigui il·legal apos- “Em van oferir nyarien guanyant dos tornejos”, diu panys d’equip van descobrir que els tar, ja que potencia el mercat negre. cobrar 2.000 un tenista madrileny que no vol dir seus partits, jugats en ocasions da- euros si el seu nom. “Però com pots contro- vant poc més de 15 persones, rebien L’epicentre, a l’Àsia perdia el meu lar-ho, quan acceptant diners per apostes d’arreu del planeta. “Resul- “Els primers casos d’apostes i cor- servei més de unes jugades pots guanyar més pasta que sempre hi havia algú en un ra- rupció a l’esport ja són de l’antiga ta que els guanyadors dels tornejos? có, amb un telèfon, fent el seguiment Grècia. Res és nou, però les apostes tres cops” A l’esport modest hi ha pocs diners, del partit. Aquella persona controla- a la xarxa són més difícils de contro- és difícil de controlar-ho”, es quei- va tot el que passava al partit, intro- lar. És la corrupció globalitzada. Des xa. I recorda el cas d’un jugador ro- duïa les dades al segon. I gent de tot de qualsevol racó puc apostar en manès que, perdent partits, guanya- el món podia apostar-hi. Quan ho qualsevol esport a qualsevol lloc. va 10 vegades més que els campions van saber, alguns companys van Parlem de bilions d’euros, especial- de determinats tornejos menors. queixar-se, però d’altres van comen- ment en el mercat asiàtic, però tam- çar a apostar al nostre partit. Tot es bé en altres llocs. Els casos que jo he Controlar-ho tot va podrir”, recorda. Ara, altre cop a investigat són els asiàtics. Hi ha una En una conferència d’ara fa dos Catalunya, ja no competeix. gran màfia amb centre a Singapur o anys, Chris Eaton, l’antic cap de se- Segons diferents estudis, tot just el Vietnam que controla persones guretat de la FIFA, la Federació In- un 15% de les apostes mundials en que són claus en molts països, que ternacional de Futbol, destacava esports són legals. I més d’una quar- busquen clubs en què es cobra i àr- que per protegir els esports cal tenir ta part dels esdeveniments esportius bitres, i els ofereix diners. Pacten una persona qualificada en cada estan tacats per apostes il·legals que apostes i retornen la informació. I partit, per modest que sigui, fent el aconsegueixen incidir en el desenvo- es fan apostes que intentin no cridar seguiment en directe del matx i con- lupament dels partits o els tornejos. l’atenció de les cases d’apostes le- trolant la informació. “En alguns es- “L’esport és la primera víctima de les gals. I si cal, tenen una persona de ports tenim casos de partits en què apostes. Bé, les persones que hi aca- contacte que permet que europeus les actes s’escrivien en paper i s’en- ben atrapades també ho són, però les apostin diners en cases d’apostes viaven en paper. Parlem, per exem- apostes maten l’esport”, defensa el asiàtiques quan es dona el cas que ple, de partits de bàsquet femení periodista britànic Declan Hill, au- les autoritats detecten un movi- d’una quarta divisió de Xile. Però hi tor del llibre The fix, on explica com ment estrany i s’ordena que no es havia un paio a la graderia actualit- xarxes de criminals controlen el pot apostar en aquell partit”, diu zant la informació al segon per a una món de les apostes il·legals. “Cal dei- Hill. casa d’apostes. Aquesta persona po- xar clar que tenim dues classes El problema, però, va més enllà dia mentir, si calia, amb parcials o d’apostes: les legals i les il·legals. Les del futbol, ja que segons Hill “altres rebots. Algunes d’aquestes cases les cases d’apostes legals treballen amb esports són més fàcils de manipu- controlaven màfies asiàtiques que les autoritats perquè necessiten que sigui un negoci net. Èticament criti- cable, però net, sense trampes. I des- prés tenim les apostes il·legals, que Un problema que afecta tots els esports i tots els continents intenten prendre els diners a les cases d’apostes –raona–. Avui dia, la corrupció arriba a tot arreu, a totes les categories, per molt llunyanes 15% 150 que siguin”, afegeix. Fa poc, van arri- TOTAL D’APOSTES MILIONS D’EUROS bar a una lliga femenina de bàsquet ESPORTIVES LEGALS BLANQUEJATS d’institut de Tasmània, a Austràlia, sobre la qual es produïen centenars Segons diferents estudis, tot Segons el Centre per a la d’apostes des del Vietnam o Indonè- just un 15% de les apostes són Seguretat als Esports (ICSS), el sia. “Gairebé no hi havia públic, però legals. Les altres es fan 2016 les apostes esportistes van es podia apostar des d’arreu del món: il·legalment al mercat asiàtic servir per blanquejar més de 150 una bogeria”, van explicar als mit- amb persones que mouen els milions d’euros provinents jans locals les jugadores, que van diners. El joc és il·legal a l’Índia, d’activitats il·legals. Apostant destapar, així, un cas en què molts a la Xina i a la major part dels diners bruts en apostes pactades equips intentaven apostar als seus Estats Units. es guanyaven més diners. propis partits. “La corrupció arriba a GETTY tots els nivells”, destaca Hill. ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 11 dossier

creaven un negoci rodó: casa d’apostes aparentment legal paga a gent perquè faci el seguiment de partits menors, promociona les apostes i decideix, si cal, modificar la realitat. O pagar diners als jugadors. De vegades passava el contrari: els jugadors descobrien com funcionava, pagaven un suborn a qui controlava el partit i feien apostes ells enganyant la casa d’apostes. Tothom volia guanyar diners fà- cils”, explicava. Segons Eaton, cal una legislació dura i, sobretot, una nova cultura: “Els esportistes mai volen parlar, encara que estiguin nets. No volen denunciar. I els joves ja associen les apostes amb l’esport amb normalitat. Es mouen tants diners que cal canviar moltes coses. Veure que equips de futbol tenen cases d’apostes il·legals fa mal als ulls”, deia. “Dins de l’esport hi ha una certa cultura de silenciar aquests casos, de no parlar. Una omertà –admet Ma- nuel Quintanar, que va ser director del departament d’integritat de la LFP, la Lliga de Futbol Professional, durant molts anys–. El problema és Fran Ruiz, tècnic de l’Eldenc, va ser un dels molts investigats per un controlar els escenaris on hi ha un presumpte frau en un partit contra el Barça B. MANUEL LORENZO / EFE risc d’adulteració de la competició. Difícilment les apostes poden fer mal gador de futbol de Zàmbia detingut que les cases van deixar d’acceptar al futbol de primer nivell. Els juga- per col·laboració amb una xarxa apostes, com la derrota de l’ucraï- dors guanyen diners, viuen bé, no d’apostadors, va afirmar en el seu ju- nès Aleksandr Dolgopòlov contra s’exposaran a veure’s criminalitzats dici que li havien fet xantatge ame- Thiago Monteiro al torneig de acceptant diners per deixar-se gua- naçant-lo d’agredir la seva família si Winston-Salem, per 6-3 i 6-3, en nyar. El problema és el futbol mo- no els ajudava. La policia de Finlàn- què Dolgopòlov va jugar de forma dest, on no es cobra o es cobra poc i dia, on va passar el cas, va aportar indolent tot i ser clar favorit. on poca gent et segueix. La tempta- proves que donaven veracitat al dis- Les diferents federacions espa- ció és més gran. Arriba algú i t’ofereix curs de Mweetwa i va destapar casos nyoles, sobretot la de futbol, fa anys cobrar d’un sol cop més diners que en què jugadors eren seduïts per do- que treballen contra el frau contrac- els que veus en mig any a canvi de fa- nes que enregistraven les trobades tant especialistes per controlar mo- llar en un moment clau una jugada. sexuals per tenir material i poder viments estranys. “El problema és Aquí és on hi ha el risc”, comenta fer-los xantatge i exigir-los que pac- que pots controlar més o menys els Quintanar. De fet, aquesta mateixa tessin resultats del seu gust. partits professionals, però imagi- setmana la Federació Espanyola de Mark Harrison, membre d’una na’t el futbol modest, sense televisió Futbol (RFEF) ha distribuït una en- comissió de la Federació Internaci- i on l’esportista no cobra...”, admet questa a totes les federacions auto- onal de Tenis, admetia al diari The Quintanar. Però en un estudi de nòmiques, els clubs i els àrbitres per Economist: “Una sola aposta a una Vassilis Barboukis, professor de la obtenir respostes anònimes i saber estadística concreta, o a una jugada, Universitat de Salònica, una terce- fins on arriba la corrupció. no es pot detectar. Ara, sí que tenim ra part d’un grup de 600 esportistes detectats casos de jugadors que ac- europeus afirmaven tenir la sensa- Violència contra l’esport cepten cobrar un cop i després ja no ció d’haver participat en partits o Segons Hill, però, també es poden es poden fer enrere perquè els ma- tornejos adulterats per culpa comprar esportistes de primer ni- teixos criminals els amenacen de d’apostes. I segons empreses espe- vell. Al seu llibre citava un membre denunciar-los si no col·laboren més cialitzades cada any es documenten d’una xarxa que, de manera anòni- amb ells”. El tenista espanyol que més casos de partits amb senyals de ma des de Bangkok, deia: “Es poden afirma haver presenciat la compra manipulació. Stefano Mauri va ser sancionat, manipular totes les lligues, com la de jugades ho té clar: “No es pot atu- “Cada any és més difícil aturar- quan era jugador del Lazio per Premier i la Champions. Jo tenia ju- rar. Com ho atures? Si en ocasions ho. I quan molts esportistes veuen haver estat involucrat en un cas de gadors al Liverpool, el Crystal Pala- qui perd guanya més diners que el que els presidents o dirigents són frau en un partit de la lliga italiana ce i el Wimbledon. Els grans clubs campió...” La Unitat d’Integritat del corruptes, reben el missatge que la temporada 2010-2011. DI MARCO / EFE són una merda, els podem subor- Tenis investiga ara mateix més de també poden pecar per guanyar dinar”. Nchimunya Mweetwa, un ju- 50 partits. Alguns de tan estranys ners”, denuncia Hill.e

32 33% 200 34 LLIGUES DE FUTBOL INVESTIGADES ESPORTISTES MILIONS ANUALS DETINGUTS DINS EN UN SOL CAS DE CORRUPCIÓ AFECTATS APOSTATS EN CRIQUET DEL MÓN DEL TENIS La Interpol segueix estudiant el cas d’una xarxa Segons un estudi de la Molt popular a l’Àsia, és un dels Diferents jugadors situats entre d’apostadors controlada per Dan Tan, un ciutadà de Universitat de Salònica, una esports on més s’aposta perquè els 100 millors d’Espanya van Singapur que va ser detingut a Finlàndia perquè tercera part d’un grup de 600 ofereix moltes possibilitats. I ser detinguts per haver hauria manipulat resultats en més de 30 lligues esportistes europeus consultats també és un dels més afectats participat en una xarxa que internacionals. La investigació s’ha centrat en 680 tenen constància d’haver per la corrupció. L’any passat, pactava els resultats de partits partits, 380 dels quals a Europa, alguns d’ells de participar en partits o tornejos més de 10 jugadors o jugades concretes. En molts seleccions. Segons els investigadors, és només una adulterats per les apostes. La internacionals van ser detinguts casos els jugadors no rebien la petita part de tot el cas. xifra creix cada any que passa. a l’Índia, Sri Lanka i el Pakistan. totalitat de la xifra pactada. 12 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara dossier

UNA NOVA ADDICCIÓ

strike: Global offensive, Dota2, Call QUIM ARANDA of duty, Overwatch i League of le- LONDRES Un “problema de salut gend. Són jocs que entren dins de la categoria dels anomenats nous e- El 31 de març del 2016 Omair sports. Hi ha equips, competicions Abbas, de 18 anys i veí de Cardiff, locals, nacionals i globals i fans que capital del País de Gal·les, va enviar pública” que no es les segueixen no només des de casa als seus pares un parell de missat- seva, sinó que també s’apleguen en ges telefònics dient-los que els esti- pavellons poliesportius per animar mava molt. Després es va dirigir cap percep com a tal els seus equips preferits. I, a més, s’hi a la feina, el restaurant on treballa- pot apostar. Com en el futbol real. va, però no hi va arribar mai. El seu cos va aparèixer flotant tretze dies 25.000 joves britànics són jugadors problemàtics La primera botiga d’‘e-sports’ després a les aigües del riu Ely, un A l’est de Londres, al voltant del hub dels que travessen la ciutat. Quatre segons l’ens que regula la indústria de les apostes tecnològic de Shoreditch, molt a mesos més tard, el fiscal que va in- prop de l’estació de Liverpool Street, vestigar les circumstàncies de la se- Sam Mathews va obrir el desembre va mort va concloure que Abbas del 2016 Fnatic, “la primera botiga s’havia suïcidat i que, molt proba- de conceptes e-sports del món”, com blement, la raó eren els deutes que autodefineix l’espai el seu creador, havia acumulat jugant en casinos i que va fundar l’empresa fa tretze altres apostes, totes online. anys. S’hi troba de tot per jugar, so- Durant les entrevistes als pares, fisticats teclats i tota mena d’infor- familiars i amics que va fer la poli- mació sobre les competicions en cia per aclarir la tragèdia, un dels marxa. Una part dels adolescents hi seus cosins, el Cameron, va revelar aposten com una conseqüència lògi- que l’Omair li havia confiat poc ca de la seva afició. abans de desaparèixer que aposta- Al Regne Unit hi ha l’eSports Inte- ria 10 lliures (11,30 euros) a la ca- grity Commission. Però el camp en- sa Betplay.net. Quan el banc on te- cra és molt nou i està pràcticament nia el seu compte corrent va faci- desregulat. “Tot s’hi val, és el Salvat- litar-ne els extractes, es va saber ge Oest”, diu Ian Smith, el primer cap que l’Omair havia invertit 5.545 de l’entitat. Els menors hi tenen bar- lliures (6.268 euros) en apostes en ra lliure perquè, sobretot, no hi ha els últims mesos. manera de comprovar l’edat L’abril del mateix 2016 de qui fa l’aposta. un altre jove, en aquest A l’hora de fer estadísti- cas de 23 anys, Joshua ques, Mark Griffiths en- Jones, es va llançar al globa els adolescents d’11

Problema social Factors Unes 430.000 persones Les possibilitats d’un mòbil són són considerades jugadors el primer factor de risc perquè problemàtics al Regne Unit un nen generi una addicció buit des del novè pis de l’edifici on a 16 anys i els joves de 16 a 25 dins del treballava per a una prestigiosa fi- “mateix 2% del jovent del país amb nancera de Londres. Tenia un bri- problemes amb el joc”. D’acord amb llant futur a l’abast com a consultor les xifres d’aquests mateixos sonde- econòmic. La causa, també els deu- jos, “en relació amb la població adul- tes de joc. ta, els joves són el segment més vul- Dos casos, potser excepcionals nerable”. Griffiths apunta també una “però no infreqüents”, que revelen “forta correlació entre l’hàbit del joc el que el catedràtic Mark Griffiths, entre els adolescents i els jocs d’apos- de la Nottingham Trent University, tes dels pares”. especialista en conductes addicti- I quan no són les apostes en ves, assegura a l’ARA: que és “tant e-sports –o un entorn familiar con- un problema de salut pública com cret– el que pot acabar desfermant un problema social, perquè hi ha una tendència gens recomanable, moltes conseqüències per a la salut els jocs gratuïts dels mòbils són al- física dels addictes als jocs d’atzar”. tres incentius –“esquers”, en diu Griffiths esmenta trastorns com ara Griffiths–, que els especialistes “depressió, insomni, malestar in- també critiquen. De fet, les possibi- testinal, migranya i altres proble- litats d’un mòbil, i tot el que ofereix mes relacionats amb l’estrès”. El ca- en aquest camp, són “el primer fac- tedràtic és una veu constant als mit- tor de risc perquè un nen pugui aca- jans de comunicació britànics a bar desenvolupant una addicció”, l’hora d’alertar del “creixent risc” alerta. per als joves de les conseqüències Per detectar-la i tractar-la en els de les apostes. I més encara des que primers estadis, aquest investiga- els adolescents, inclosos els de la dor de la Nottingham Trent Uni- franja d’edat més baixa, duen a la versity sosté que “és imprescindi- butxaca, en forma de telèfon mòbil, ble la formació dels metges de cap- un casino. çalera”. I fa un comentari final di- Els temors de Griffiths han que- àfan: “De la mateixa manera que els dat corroborats, un cop més, amb Joves excitats addicte i ampliar així la xifra de Els 25.000 nois problemàtics metges de capçalera demanen als l’informe recent del regulador de la jugant a 430.000 persones de més de 16 anys d’entre 11 i 16 anys des del punt de pacients sobre altres comporta- indústria de les apostes del Regne Londres al que, d’acord amb el mateix organis- vista del joc, i els 36.000 més que po- ments de consum, com ara fumar i Unit, la Gambling Commission. Les local Fnatic. me, hi ha al país en la mateixa situ- drien caure fàcilment en la catego- beure alcohol, s’hauria de poder fer dades, de finals de desembre del ABRAHAM ENGELMARK ació. L’estudi, a més, coincideix amb ria, han desenvolupat la seva obses- el mateix amb les apostes. El pro- 2017, indiquen que 25.000 joves –la el professor Griffiths quan assenya- sió bàsicament a través o a partir blema és que no se’n parla perquè majoria nois–, d’entre 11 i 16 anys, la que el país s’encamina, “de mane- dels jocs d’ordinador i de les xarxes tradicionalment l’addicció al joc no són jugadors problemàtics que po- ra somnàmbula, cap a una futura socials. I entre els videojocs, els més s’ha percebut com una qüestió de den acabar tenint un comportament crisi de salut pública”. populars són, per exemple, Counter- salut. Però ho és”.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 13 dossier

Un negoci que supera els 10.000 milions d’euros El joc online no ha parat de créixer des que es va legislar i hi ha més de 700.00 jugadors actius

Els diners del joc un 60% del joc mundial online es- XAVIER GRAU Com es reparteixen (2016) tigui en mans de 30 empreses resi- BARCELONA Quantitat jugada en milions d’euros dents a Gibraltar. 94% 10.885 A més, l’Estat també hi guanya El joc online encara és una petita Joc presencial Marge del joc en milions d’euros amb les multes que imposa per irre- part de tot el pastís del negoci de 6% 9.777** gularitats –15 milions d’euros el l’atzar a Espanya. Segons les dades Joc online 8.562 2016–. Fins a finals d’any hi havia 52 de la direcció general d’Ordenació empreses amb autorització admi- del Joc (DGOJ), que depèn del mi- nistrativa a Espanya, però al desem- nisteri d’Hisenda, el joc tradicional 6.467 6.561 bre es va iniciar el procediment per encara suposa un 94% de tot el ne- atorgar noves llicències. goci a Espanya, mentre que el joc Un procediment del qual podri- online només arriba al 6%. Però la en sorgir una desena de noves au- tendència del joc per internet és toritzacions, segons Sacha Mi- d’una clara progressió, tant en el vo- 2.726* chaud, expresident de Jdigital, l’as- lum de diners, com en els marges E. Utrilla del Joc / Gràﬁc: d’Ordenació General Font:Direcció sociació d’empreses del sector, que que obtenen les empreses del sector considera que “l’entrada de nous i en el nombre de jugadors. 229 253 317 429 387** operadors comportarà un augment Les últimes dades corresponen 115* de la inversió, que s’estima en uns als nou primers mesos del 2017, en 2012 2013 2014 2015 2016 2017 20 milions d’euros més durant els què el volum de diners jugats a Es- *de juny a desembre **de gener a setembre pròxims 12 mesos”. Michaud ha si- panya online van arribar a 9.777 mi- gut substituït aquest mes de gener lions d’euros, i el marge de les com- or, i el marge creix gairebé un 28%. tor, i és que també serveix per re- per Mikel López de Torre, que por- panyies del sector –s’entén com a Un negoci que, a més, cada cop té captar impostos. A Espanya el tipus ta més de 12 anys al sector, primer marge l’import dedicat a la partici- més participants. Així, quan el 2012 impositiu per a aquestes empreses ocupant diversos càrrecs a Betfair pació en el joc, deduïts els bons i es va regular el joc online a Espanya, és del 25% de la quantitat jugada. i des del 2015, com a director de premis pagats pels operadors als hi havia 315.436 jugadors actius, Però, a més, els jugadors, si tenen l’àrea digital de Sportium. El nou participants– va ser de 388 milions mentre que al setembre del 2017 Impostos beneficis per sobre dels 2.500 euros, president de l’associació creu que d’euros. Unes xifres que no han pa- s’arribava als 706.750 jugadors ac- Gibraltar també els han de declarar a l’impost cal revisar la fiscalitat del sector i rat de créixer any rere any. La quan- tius, segons les dades de la DGOJ. de la renda. És un dels tipus més alts apostar per un “mercat responsa- titat jugada de gener a setembre del El joc online té a més un altre s’aprofita de a Europa –al Regne Unit és d’un 15% ble”, alhora que considera que s’ha 2017 és gairebé un 23% superior a la component econòmic, al marge dels la seva baixa i a Dinamarca d’un 20%–. La fiscali- de “flexibilitzar la regulació per fo- del mateix període de l’any anteri- beneficis per a les empreses del sec- fiscalitat tat és el que fa que aproximadament mentar la innovació”.e 14 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara Política

LES CONSEQÜÈNCIES DEL 21-D L’independentisme busca el rumb en ple debat sobre Puigdemont

GEMMA CALVET / ADVOCADA “No hi ha marge sense canvi d’actitud de l’Estat”

El repte és la normalització 1.democràtica i l’exercici de la política en una democràcia espa- JOAQUIN URÍAS / PROF. DRET nyola que ha de fer un gir abso- CONST. I EXLLETRAT DEL TC lut respecte a la qüestió catalana. Catalunya no té marge de mani- “El més pràctic és obra sense un canvi d’actitud de l’Estat. Des d’aquí, s’ha de gesti- buscar un altre onar el resultat del 21-D, amb el que implica la investidura d’un candidat” president i el reconeixement de la pluralitat política, tenint en El problema de la legitimitat compte que hi ha una oposició no 1.del Govern i la intervenció de independentista important. l’Estat es resoldrà en els pròxims És possible si hi ha voluntat mesos. Ara bé, el conflicte social 2.política de tothom. Per no desapareixerà: la demanda exemple, es permet que els par- d’obtenir més autogovern segui- tits independentistes es presen- rà existint, i l’Estat no farà cap tin a les eleccions, però no se’ls procés de reforma constitucional permet convocar un referèndum; per satisfer aquesta demanda. Cs i es permet que Puigdemont sigui estarà en un segon pla a l’espera candidat, però no que pugui ser que els independentistes come- president. Ara bé, en termes de tin algun error. pragmatisme polític, el més ur- El govern espanyol no per- gent és garantir la governabilitat 2.metrà que Puigdemont sigui sense metabolitzar el 155. investit de cap manera. I si ho fos, no deixaria que arribés a prendre possessió, segurament amb un recurs al Tribunal Constitucio- nal. Si jo fos l’advocat dels sobiranistes, els diria que el més pràctic és que busquin un altre candidat. Que esperin que el TC impugni la investidura de Puigdemont, i en dos mesos presentin un altre candidat. Qualsevol altra opció porta al bloqueig.

MONTSERRAT GUIBERNAU / CAT. DE CIÈNCIES POLÍTIQUES “Exercir des de Brussel·les no és impossible”

Veig una Catalunya desitjosa de ocupa, pot fer passos endavant mal- 1.tirar endavant, restaurar la nor- grat que no siguin tan ràpids com es malitat i a la recerca de nous lí- voldria. Sense córrer, pas a pas, ders, noves persones amb hem d’anar enfortint el esperit de diàleg. Hem sentiment de pertinença. d’entendre que no es- Puigdemont no ha tem a la banda dels gua- 2.d’arriscar-se i ve- nyadors ni de bon tros, nir. No hauria de tornar però també és cert que si el resultat és anar a la en algun moment les presó. Exercir des de coses canviaran perquè Brussel·les, a través de hi haurà eleccions i potser les tecnologies, no és una canvis importants a Espa- cosa impossible. Podria ser nya. No es pot anar indefinida- una idea pionera. No veig que si- ment en contra de Catalunya. Quan gui un impediment si no hi ha algú un és conscient de quina posició que vol que ho sigui. ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 15 política

ERNEST MARAGALL, DIPUTAT D’ERC president de la Generalitat perquè podria que l’obligació dels independentistes és El diputat d’ERC, que va presidir la mesa d’edat allargar l’aplicació del 155. En una entrevista a “recuperar” el Parlament i el Govern. “No en la sessió de constitució del ple, va alertar del Catalunya Ràdio, Maragall va afirmar que “el necessitem més màrtirs, sinó un país dempeus i risc d’investir Carles Puigdemont com a país està per damunt de qualsevol persona” i una societat compromesa”, va assegurar.

1. Com veu Catalunya d’aquí un any?

2. Aquest país que veu d’aquí un any és factible amb Puigdemont de president?

ANNA MASCARÓ / NÚRIA ORRIOLS / RUTH PÉREZ / ALEIX MOLDES ❊ BARCELONA

GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS ISABEL VALLET / JURISTA / ECONOMISTA “Només hi ha dos “L’anomalia de camins: acatament ser a l’exili no és o desobediència” culpa seva” M’agradaria que es recuperés Veig el futur amb grans desit- 1.l’esperit de l’1 d’octubre i la 1.jos però també amb dosis ele- desobediència que es va imposar vades de realitat. El país anirà JORDI AMAT / ESCRIPTOR mitjançant la mobilització popu- fent, desanimat i a l’espera que es lar. Que hi hagués passos efectius recuperi la democràcia a Espa- “Puigdemont per fer efectiva la República. Ara nya. No entenc com un partit bé, com crec que ens trobarem? amb quatre escons vol i creu que dificulta l’ideal de En un escenari diferent, perquè pot imposar-se des d’Espanya so- JxCat i ERC han evidenciat la vo- bre la majoria del país. Sense una la independència” luntat de retornar a la gestió au- reconciliació factible i amb la res- tonomista. Amb el 155 i la pròr- tricció econòmica des del juliol, La recuperació de l’autogo- roga dels pressupostos estatals, és impossible ser optimista. 1.vern és una condició necessà- que són gairebé 800 milions L’anomalia de tenir un pre- ria per engegar una nova etapa d’euros menys, trobarem una au- 2.sident a l’exili no és culpa se- política. Les forces independen- tonomia buida de sobirania i que va, però crec que, per treure’ns de tistes han d’actuar amb una do- administrarà la pobresa per a la sobre el 155, Puigdemont farà un ble intel·ligència: primer, per re- classe treballadora. Només hi ha pas al costat tard o d’hora. No se- cuperar les institucions sense re- dos camins: desobediència de la ran els més de dos milions de vo- nunciar a la via unilateral i, des- llei espanyola i recuperació de la tants els que faran un pas enre- prés, per entendre que la situació República o acatament. re. També és veritat que qui vol ja no passa per eixamplar la base Per desgràcia es torna a par- ser president de tots els catalans social amb la mobilització, sinó 2.lar del qui i no sobre què s’ha i tots els espanyols no pot menys- amb un bon govern. de fer. Per a mi, la pregunta és si tenir la voluntat democràtica Crec que és altament impro- Carles Puigdemont retornarà als d’un poble. Les nostres penúries 2.bable amb Carles Puigde- valors del referèndum de l’1-O i seran també la llavor de la seva mont al capdavant. Entrar en farà passos cap a la independèn- ruïna. l’atzucac de Puigdemont sí o sí és cia o no. un problema. La independència és un ideal que la majoria ha de defensar, però hi ha situacions que l’obstaculitzen, i Puigde- mont ara dificulta l’ideal d’inde- pendència. Ara bé, per al projecte independentista és veritat que el president té un valor molt gran i és fàcil parlar quan no et trobes en una situació com la seva.

JAVIER PÉREZ ROYO / CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL A LA UNIVERSITAT DE SEVILLA “L’única possibilitat de ser president és tornant i sent detingut”

És impossible plantejar escena- Puigdemont no pot ser investit 1.ris d’aquí un any si no hem pas- 2.telemàticament, ni mitjançant sat la pantalla de la investidura. Tot una altra persona que faci un discurs dependrà del que vulguin fer els in- d’investidura. La condició de candidat dependentistes i fins on volen por- no es pot delegar. L’única possibilitat tar el desafiament a l’Estat. Hi ha que té de ser president és tornant, sent tres opcions: investir Carles Puig- detingut, anant al debat d’investidu- demont i que l’empresonin, inves- ra i quedant a disposició del jutge. La tir una altra persona o noves elecci- imatge d’un president empresonat se- ons. La primera i la tercera opció ria molt negativa per a Espanya i Eu- són terribles per a Catalunya. Ma- ropa no podria quedar-se indiferent, riano Rajoy no té res més a fer que però hi ha d’estar disposat, i això no marxar. Amb la seva conducta s’ha desencallaria el conflicte a Catalunya. convertit en un obstacle insalvable, ha quedat políticament inhabilitat per enfrontar-se al problema. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT 16 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara política

LES CONSEQÜÈNCIES DEL 21-D

CONTINUA DE LA PÀGINA ANTERIOR ALFREDO PASTOR / ECONOMISTA “S’ha de governar GERMÀ BEL / ECONOMISTA dins la legalitat i “El jutge Llarena pactar amb Madrid” vol decidir qui és o El pròxim Govern ha de tenir no conseller” 1.un programa que gestioni les prioritats de la ciutadania, com És probable que les finances de l’atur i les necessitats socials que 1.la Generalitat continuïn inter- han sigut descuidades. S’ha d’en- vingudes. Crec que el 155 no s’ha tendre amb el govern de Madrid i notat de manera marcada perquè no estar tot el dia a punt de brega. ha sigut una imposició més retòri- S’ha de governar dins la legalitat i ca que no pas pràctica. Soc optimis- construir un acord amb el govern ta: la taxa de creixement de l’eco- espanyol per arreglar el que no va nomia catalana no s’ha vist gaire bé, sense parlar d’independència. afectada i els fenòmens extraordi- No és una humiliació, té lògica fer- naris s’han acabat. Ara bé, no po- ho. Si ara es comença a parlar de dem predir quin efecte tindrà República s’haurà arribat al final aquesta situació d’aquí vint anys. del trajecte, perquè tant el govern La situació és convulsa per espanyol com el Tribunal Consti- 2.motius polítics. La incertesa Cartells electorals del 21-D de Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont, tucional diran que no es pot fer. El política i econòmica no la produeix i d’ERC, amb Marta Rovira. PERE TORDERA primer que hauria de fer el nou la investidura, sinó el fet que el jut- Govern és anar a Madrid i comen- ge Llarena vol decidir qui és conse- çar a negociar un acord. Es pot re- ller i qui no. Però, en un sistema cuperar l’Estatut o fer un pacte en democràtic, qui reuneix una majo- Què hi ha darrere el què les competències exclusives ria és investit i, en conseqüència, de la Generalitat ho fossin de ve- arriba l’estabilitat. ritat, un millor finançament i pot- debat sobre Puigdemont? ser el reconeixement com a nació. Tot això amb un calendari sense ERC i JxCat discrepen sobre l’estratègia de fons terminis. Només per començar a parlar. Fins ara ni uns ni altres han tingut la voluntat d’arribar a un jecte independentista; c) la via d’enfron- acord en els últims anys, i menys Anàlisi tament directe amb l’Estat és pedagò- encara des de Madrid. Pel que fa a gica (perquè mostra la seva cara real) pe- un referèndum sobre la indepen- DAVID MIRÓ rò inútil per aconseguir l’objectiu. A par- dència, en aquest context no reco- SUBDIRECTOR tir d’aquí, doncs, cal refer l’estratègia so- manaria fer-lo ni que fos legal. Les bre dues bases: cal plantejar un combat majories són massa ajustades. de llarg recorregut i, per tant, sense fites S’hauria de fer exigint unes majo- n termes futbolístics ERC ha inamovibles, i centrar-se a desacreditar ries i una participació molt altes. MARIA SISTERNAS quedat en fora de joc. Quan l’Estat per la via de les polítiques socials El resultat de les eleccions del 21 / ARQUITECTA I CONSULTORA després del fracàs de la via i a evitar la ulsterització de l’àrea metro- de desembre indica el que es po- unilateral els republicans van politana, que és l’objectiu de Ciutadans. dria esperar d’un referèndum i és “Els sobiranistes decidir canviar el seu discurs Per tant, ara ERC, en línia amb el discurs un resultat molt just d’una banda i Een un temps rècord, i van passar d’exi- de Roger Torrent, considera que toca re- l’altra. El país estaria molt dividit. han de treballar per gir a Puigdemont la DUI (i fins i tot tit- baixar la tensió. La solució òptima és que no hi ha- llar-lo de traïdor) a apostar pel pragma- gi ganes de separar-se. Faria el ampliar majories” tisme i el diàleg, ho van fer pensant que Els plans de Puigdemont possible perquè això fos així. la resta d’actors independentistes, pot- Curiosament, una part molt important Tot això no és compatible Serà difícil arribar a acords a la ser amb l’excepció de la CUP, farien el del PDECat també ha fet aquesta refle- 2.amb Carles Puigdemont, que 1.Generalitat, i per això les dipu- mateix pas. Però no va ser així. Quan xió, però, com que el seu futur depèn de està reclamat per la justícia. Tam- tacions i els municipis seran claus Carles Puigdemont va decidir mantenir- Puigdemont, estan lligats de peus i mans. poc veig possible que pugui ser per recuperar competències. Al se en el mateix discurs pre 27-O amb l’ar- ¿I quins són els plans de Puigdemont i president i menys si no torna. Parlament, els independentistes gument del legitimisme, ERC, que tenia el seu nucli per als pròxims anys? Doncs hauran de treballar per ampliar la el líder a la presó i ja havia llançat Mar- aquí hi ha una pàgina en blanc per escriu- majoria i els constitucionalistes te- ta Rovira com a candidata in pectore as- re, però a grans trets la diferència amb nen el repte d’explicar com prete- sumint que calia renovar els lideratges, ERC és que l’expresident considera pri- nen reformar l’Estat. Cal que el go- va quedar desubicada. Finalment, ella oritari mantenir un grau de tensió elevat vern espanyol reconegui el resul- mateixa va ser víctima del relat que ha- per mostrar l’excepcionalitat del mo- tat del 21-D, i el PSOE i Podem han via alimentat durant els darrers anys, ba- ment històric. Aquí Puigdemont té un de pressionar en aquest sentit. sat en el fet que era possible aconseguir aliat en la CUP, que, tot i ser els únics que El més desitjable és que s’in- la independència amb un temps relati- van avisar que el camí seria llarg i coste- 2.vesteixi Carles Puigdemont, vament curt, i quan va arribar l’hora rut (res de de la llei a la llei i altres man- per això hem fet eleccions. Els par- d’adaptar-lo a la realitat, el seu propi tres dels juristes del Procés), no tenen tits independentistes són majori- electorat no ho va entendre. I ara l’ERC previst en el seu ADN res que no sigui el taris, i l’Estat ho ha de reconèixer. més forta que ha existit mai des de la Re- xoc directe amb l’Estat. S’hi posarà molt en contra, però pública és presonera d’un Carles Puigde- Per sota, doncs, de la discussió sobre la caldrà astúcia. Es pot sobrepassar mont que no té partit però sí relat. investidura de Puigdemont hi ha un de- el bloqueig institucional amb una I així arribem a una situació que re- bat de fons sobre l’estratègia indepen- base popular que reconegui corda molt la històrica rivalitat CiU- dentista a llarg termini, en què els repu- aquest lideratge. ERC però amb els papers canviats. Des- blicans d’esquerres de tota la vida creuen prés d’anys acusant CDC de no ser de fi- que, per no malbaratar tot el que s’ha ar obligant-la a una cursa pel pedigrí in- aconseguit fins avui, cal treure el peu de dependentista, ERC ha assumit ara l’accelerador per facilitar que més gent diverses lliçons que podem resumir en: s’apunti al projecte, i els republicans d’úl- a) no hi ha República possible sense una tima hora, de matriu conservadora, han majoria clara que ara mateix no existeix; trobat en el pols amb l’Estat el seu medi b) la fractura social atiada per l’Estat és, ideal per mantenir-se en el poder. Enca- sens dubte, la principal amenaça al pro- ra que sigui des de Brussel·les.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 17 política

LES CONSEQÜÈNCIES DEL 21-D enbreu

MARC ROVIRA ■ Jorge Fernández Díaz, hospitalitzat per un infart

L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz està ingressat a l’hospital madrileny La Princesa des de divendres a la tarda després de patir un infart. Segons fonts pròximes a l’actual diputat popular, li van practicar un cateterisme i està estable a la unitat coronària acompanyat de la seva família. Fernández Díaz va superar l’any passat un càncer de fetge que li havien diagnosticat el març del 2016 i pel qual l’havien El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la clausura d’un acte ahir a Sevilla en què va assegurar sotmès a diverses intervencions quirúrgiques i que Puigdemont viu “fora de la realitat” i que la investidura a distància seria “il·legal”. JOSÉ MANUEL VIDAL / EFE tractat amb quimioteràpia. L’exministre va portar el tractament amb molta discreció i només un reduït nombre de persones, entre les quals Mariano Rajoy, coneixien l’evolució del seu estat El fiscal vol reactivar l’euroordre de salut. Fernández Díaz va estar al capdavant del ministeri de l’Interior del 2011 al 2016 i sota el seu mandat es va impulsar l’anomenada operació si Puigdemont va a Dinamarca Catalunya, que investigava dirigents polítics i líders independentistes de Catalunya, que és on La fiscalia avisa el president que la immunitat no és “impunitat” ha fet gran part de la seva trajectòria política.

retirat les ordres de detenció inter- ordre de detenció, el termini del trà- E. EKAIZER / J. MANRESA nacionals. És a dir, que Puigdemont mit podria coincidir amb la inves- MADRID i els consellers, si volen, poden viat- tidura, de tal manera que Puigde- jar fora de la Unió Europea. Ara bé, mont no podria decidir “lliure- El fiscal general de l’Estat, Julián en cap cas ha retirat l’ordre de de- ment” si vol tornar o no. Sánchez Melgar, demanarà que es tenció en territori espanyol. Precisament sobre la investidu- reactivi l’euroordre per detenir el En realitat, però, la causa de ra, la Fiscalia General de l’Estat no president de la Generalitat, Carles fons eren les diferències proces- ha volgut deixar passar més d’un dia Puigdemont, en cas que viatgi final- sals, perquè a Bèlgica no existeix el per respondre a JxCat, que diven- ment a Dinamarca. Segons ha pogut delicte de sedició i rebel·lió tal com dres va avançar que estudia al·legar saber l’ARA de fonts judicials, Sán- es coneix a Espanya; el seu contin- immunitat parlamentària per evitar chez Melgar ho ha decidit després gut és diferent. I només els hauri- que es detingui Carles Puigdemont de reunir-se aquest dissabte amb els en extradit si Espanya els jutgés a si acudeix a la investidura presenci- fiscals del cas. Tot i això, la decisió tots per un sol delicte econòmic: el al. “És inadmissible”, diu el minis- final serà del jutge Pablo Llarena, de malversació. Però mentre que la teri públic, que afirma que Puigde- que no veu amb bons ulls que hi ha- justícia belga no inclou els delictes mont “continua amb el seu pla de- gi cap interferència internacional a de rebel·lió i sedició que s’imputen lictiu”. Assegura que és així perquè JORDI PUJOLAR / ACN la seva instrucció. a Puigdemont i als consellers, el el fet que se n’anés a Bèlgica eviden- ■ La decisió de la fiscalia ve a tomb Codi Penal danès sí que castiga cia que manté “les actuacions que Saldoni inicia mandat a per l’anunci que Puigdemont viat- –fins i tot amb la cadena perpètua– van culminar amb la declaració l’ACM plantant batalla al 155 jarà a Dinamarca dilluns per parti- els intents de “separar una part de d’independència” del 27 d’octubre. cipar en un debat de la Universitat l’estat”. En aquest context, fonts L’alcalde de Sallent, David Saldoni, és des d’ahir de Copenhaguen sobre el conflicte judicials afirmen que la fiscalia “no Puigdemont, “fora de la realitat” l’onzè president de l’Associació Catalana de català, i tornarà dimarts a Bèlgica tindria alternativa” a demanar Qui també ho té clar és el president Municipis (ACM). Així ho va escollir l’assemblea després de reunir-se amb diversos l’activació de l’euroordre. del govern espanyol. En una confe- celebrada ahir a Cardona. En el seu primer discurs diputats danesos. Aquest és, que se rència a Sevilla, Mariano Rajoy va com a president, Saldoni va reivindicar el món sàpiga, el primer cop que Puigde- Els riscos de la investidura assegurar que Puigdemont viu “fora municipal com “l’espina dorsal de l’entramat mont surt de Bèlgica després que hi De fet, la defensa de Carles Puigde- de la realitat” i va insistir que si hi ha- institucional del país” i va comprometre’s a arribés, el 30 d’octubre, i també mont ja va dir que no descartava que gués investidura a distància s’allar- treballar per la “dignitat” dels ajuntaments davant després que el Suprem suspengués finalment el president de la Genera- garia el 155 perquè “és il·legal”. Amb de l’aplicació de l’article 155, que va dir que l’euroordre contra ell i contra els litat cessat per l’article 155 no es el mateix discurs triomfalista en el dificulta la realització d’alguns projectes i posa en quatre consellers que també són a desplaci a Dinamarca. En declaraci- flanc econòmic i evitant de nou par- risc serveis municipals. Saldoni substitueix Miquel Brussel·les. ons a 8TV, l’advocat Jaume Alonso lar del cas Gürtel, va atacar Ciuta- Buch, que fa uns mesos va anunciar que plegava Aleshores, el jutge Pablo Llarena Cuevillas va dir que no tenen clar si dans per no haver permès que el PP de l’ACM i de l’alcaldia de Premià. Durant va retirar les ordres de cerca i cap- Puigdemont hi assistirà perquè, en- tingui grup propi al Parlament, i tot l’assemblea també va intervenir el nou president tura al·legant que ell no va ser qui cara que hi ha elements “molt sò- seguit va treure ferro a la factura po- del Parlament, Roger Torrent, que va fer una crida les va executar i que, en tractar-se lids” per pensar que Dinamarca no lítica que ha pagat el seu partit a Ca- a “foragitar” el 155 de totes les institucions d’una causa conjunta, no es pot pro- concediria una extradició, s’estan talunya: “El govern ha d’actuar pen- catalanes i a “eliminar-lo del paisatge polític”. cessar en diferents països. En una valorant “els tempos”. I és que si sant en l’interès general, en Espanya Al matí, Torrent va ser a Sant Vicenç dels Horts, el altra providència per evitar malen- Puigdemont viatgés a Copenhaguen i en la sobirania nacional. Després ja poble del vicepresident Oriol Junqueras. tesos, també especificava que havia i el govern espanyol demanés una ve el nostre partit”.e 18 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara política

CANVI DE SEU

quan Carme Chacón va aconseguir MARC TORO el millor resultat en unes espanyoles BARCELONA Adeu a Nicaragua, (25 diputats). “No s’hi cabia a Nica- ragua. Recordo molta calor de tan- Fa dos anys de la unificació del sota gent que hi havia”, diu un càrrec cialisme català i el PSC de Joan Re- amb molts anys al partit. ventós prepara les primeres elecci- símbol del poder del PSC Paradoxalment, un dels mo- ons autonòmiques (1980). Ho fa al ments de més dolor per al socialisme número 75 del carrer Nicaragua de Els socialistes abandonen la mítica seu que durant també porta el nom de Chacón, que Barcelona, a la tercera planta. El va morir l’abril de l’any passat a cau- consell nacional s’ha reunit al taller trenta-vuit anys ha viscut l’ascens i el declivi del partit sa d’una cardiopatia congènita. Ni- d’una antiga fàbrica de bombetes caragua es va vestir de dol i forma- per a cotxes, un edifici que el partit cions de tots els colors polítics s’hi acaba de comprar. L’objectiu: apro- 01 van acostar per donar el condol. Una var unes llistes que satisfacin els di- situació semblant a la que es va viu- rigents del PSC-Congrés, el PSC-Re- re en l’homenatge a Ernest Lluch, agrupament i la Federació Catalana assassinat per ETA el novembre del del PSOE, les tres formacions que 2000. Des de llavors es va posar el van donar lloc al partit. La tasca no seu nom a la tercera planta de la seu, és fàcil, i les condicions de treball la qual deu anys abans també havia tampoc. “L’espai no estava arreglat i patit un atemptat. Obiols recorda hi feia molt de fred. Hi vam posar es- quan el setembre del 1990 dos inte- tufes de llenya per escalfar-nos”. Qui grants dels Grapo van irrompre al parla és Josep Maria Sala, històric vestíbul: “Van entrar a punta de pis- dels socialistes, i aquest és un dels tola i van deixar la bomba. Per mega- primers records que té de Nicara- fonia es va dir a tothom que sortís gua, la seu que el PSC ha ocupat els perquè en uns minuts esclataria. Jo últims trenta-vuit anys. Fins ara. vaig ser un dels últims a baixar i, en La formació que des del 2014 en- un gest insensat, vaig anar a veure capçala Miquel Iceta comença de- què havien deixat. Era molt petit, mà una nova etapa de la seva histò- però va fer una explosió...” Afortuna- ria amb l’estrena d’un nou local al dament no hi va haver ferits i les des- carrer Pallars, 191, al Poblenou. La trosses no van afectar l’estructura de pèrdua de pes institucional i els l’edifici. deutes econòmics han empès el par- La solidesa de la seu també ha es- tit a vendre per 10 milions d’euros la tat, històricament, simbòlica. En seva antiga seu, de 4.700 metres 02 paral·lel a les votacions als òrgans més col·legiats, l’aparell del partit a Nicaragua ha tingut un paper im- Ubicació portant en el manteniment de la La seu que demà estrena el PSC, disciplina a la formació. “Que et cri- dessin a Nicaragua per fotre’t bron- el Casal Socialista Joan Reventós, ca era un merder”, admet un càrrec és al carrer Pallars, al Poblenou intermedi, i confirma el respecte que produïa la quarta planta, on es quadrats i cinc plantes, i a traslla- concentrava el poder orgànic del dar-se a un espai de lloguer amb op- partit. En aquesta planta també és ció de compra de tres plantes i molt on es va decidir l’expulsió del pri- més reduït –un terç de Nicaragua–. mer govern tripartit dels consellers Amb la mudança es posa punt final d’ERC i, probablement, altres mo- a la història d’un edifici que ha vis- ments transcendentals com el defe- cut els primers passos del PSC, l’as- nestrament de Maragall, la promo- cens al poder i el declivi fins ara, ció o substitució de candidats i san- amb 17 diputats i quarta força al cions com les dels diputats díscols Parlament. que van mantenir la defensa del dret “Nicaragua ha representat la a decidir en l’etapa de Pere Navarro. centralitat del PSC”, afirma José Zaragoza, exsecretari d’organitza- Cap a un local més modest ció (2004-2011). “Era el fort del par- Va ser precisament en aquella èpo- tit, amb les seves virtuts i defectes”, ca quan la seu va veure tocar fons el afegeix Raimon Obiols, líder del En aquell moment la seu ja s’ha- 01. D’esquerra litzaven l’ascensor, on Zaragoza ga- partit, que el 2012 va obtenir els pit- PSC entre 1983 i 1986. Són dos dels via remodelat uns quants cops. Dife- a dreta: Iceta, ranteix que es tenien incomptables jors resultats fins aleshores –pas- dirigents socialistes que, com Sala rents arquitectes van anar adaptant Castells, converses: “En vaig arribar a tenir sant de 28 a 20 diputats– i poc des- i el mateix Iceta, més hores han pas- al llarg dels anys un edifici amb es- Zaragoza, una amb el Pasqual sobre la mane- prés va patir una traumàtica escis- sat a la seu de les Corts. Tots quatre pais per al record: la quarta planta, E. Maragall, ra de combinar mitjons”, assegura, sió interna. Iceta va ser capaç de fre- hi recorden nombroses victòries i que inicialment es va arribar a plan- Nadal i i afegeix: “L’ascensor era un espai in- nar la caiguda en picat el 2015 (fins derrotes electorals, tot i que fins al tejar com a gimnàs però que va aca- Montilla, en terclassista [...]. Hi podies trobar des a 16 diputats) i el 21-D va aconseguir 1987 el partit va seguir les eleccions bar acollint els despatxos del primer un despatx de l’alcalde de Barcelona fins al pre- millorar resultats per primer cop a l’antic Hotel Manila, a la Rambla. secretari, el secretari d’organització de Nicaragua sident de la Generalitat, un ministre des del 1999. Però els 17 diputats ac- i més alts càrrecs del partit; el soter- el 2006. o el president del govern espanyol”. tuals evidencien la pèrdua de cen- Moments i espais per al record rani, amb oficines i on finalment es T. ALBIR / EFE I és que les quotes de poder que ha tralitat, també de Nicaragua. “El És per això que molts recorden com va instal·lar la sala de premsa, i l’àm- 02. Camions arribat a tocar el PSC a escala muni- canvi de local és la plasmació que el una de les primeres grans decepci- plia terrassa, a la planta baixa, on Sa- de mudances cipal, nacional i també estatal van PSC ara representa una altra cosa. ons a Nicaragua les autonòmiques la s’encarregava de cuidar arbres carregant ser envejables. Malgrat que, des- Nicaragua significava la grandesa i del 1999. Pasqual Maragall va acon- fruiters de tota mena. L’històric del divendres prés, les autonòmiques del 2003 i el ara anem a un espai més humil i dis- seguir la primera victòria en vots, partit, que el 1997 va deixar l’execu- caixes de la seu 2006 van suposar el salt del partit a cret”, reconeix un dirigent. El local però el suport del PP a CiU –feia tres tiva en ser condemnat pel cas Filesa, socialista per la Generalitat, en les dues ocasions del carrer Pallars és, per a ell, una anys del pacte del Majestic– va ajor- també recorda el curiós muntacàr- traslladar-les CiU va guanyar les eleccions en es- oportunitat per “renéixer”. L’edifi- nar fins al 2003 la fi del mandat de regues amb què molts càrrecs arri- al nou local. cons (el segon cop també en vots). ci, que es dirà Casal Socialista Joan Jordi Pujol i el primer tripartit d’es- baven a reunions importants del PERE TORDERA Potser per això diversos socialistes Reventós, també és una antiga fà- querres. “La celebració a Nicaragua partit. “A l’interior s’hi havien fet fo- consultats coincideixen a recordar brica, en aquest cas de components era a la tercera planta. Totes les es- tos històriques. La gent que pujava entre les victòries electorals més so- electrònics, i el partit confia que li cales fins al carrer estaven plenes de als consells nacionals s’enfrontava nades la de les generals del 1982, que permeti retrobar-se amb algunes de gent i hi havia molta eufòria, però al així a la història del partit i, com que van donar una amplíssima majoria les seves arrels obreristes. “Volem final la cosa va quedar en no res”, la- anava molt lent, els nervis es calma- al PSOE de Felipe González, i les de que sigui una palanca de rellança- menta un dirigent del partit. ven”, afirma. D’altres, en canvi, uti- Zapatero el 2004 i, sobretot, el 2008, ment”, afirma Iceta.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 19 política

MEMÒRIA HISTÒRICA Doña Nati: mestra, miliciana i primera alcaldessa Natividad Yarza, candidata d’ERC a Bellprat, va guanyar les eleccions amb sufragi universal el 1934

–diumenge passat va fer 84 anys–, va al seu temps”. Teresa Marcual, que LAIA VICENS encapçalar la candidatura d’ERC de encara ara viu a la Pobla, la va tenir de BARCELONA Bellprat, un petit municipi de l’Anoia. professora dos cursos quan tenia uns Va guanyar per només cinc vots de di- 13 anys. “Sempre llegíem els mateixos La Pobla de Claramunt (Anoia), agost ferència respecte a la Lliga, i amb 60 llibres fins que va arribar ella, que ho del 1936. Comença a escampar-se el anys es va convertir en la primera al- va canviar tot i ens va fer llegir El Qui- rumor que un vespre una furgoneta caldessa democràtica del país. La fi- xot”, recorda. L’actual alcalde de la carregada de milicians republicans ta era tan important, que el president Pobla, Santiago Broch, explica que a que anava cap al front havia fet una de la Generalitat, Lluís Companys, la l’escola han fet treballs perquè les no- parada al poble. “La gent comentava va rebre a Palau, i La Humanitat la va ves generacions la coneguin. De fet, el que havien vist la mestra, Doña Nati, definir a la seva portada com una “do- mateix alcalde de Bellprat, Carles Pol, vestida de miliciana i amb fusell. Tot- na intel·ligent, ponderada i d’ideals no va conèixer la història fins que una hom ho va trobar estrany perquè a la d’esquerres i laics”. noia del poble va dedicar-hi un treball seva edat, amb 63 anys, era molt de recerca de l’institut. Qui se n’ha gros!”, explica Teresa Marcual, veïna “Entusiasmada” per la República convertit en un autèntic expert és Isi- de la Pobla. Al cap d’uns dies, la famí- Aleshores feia tot just quatre anys dre Surroca, un veí de la Pobla afici- lia de la Teresa va rebre una carta amb que havia arribat a Bellprat després onat a la història que després de sis un “retrat molt petit”: efectivament, de ser nomenada mestra de l’escola. mesos fent recerca en va publicar una era Doña Nati, que escrivia des del Nascuda a Valladolid el dia abans de biografia a la Revista d’Igualada, que front de l’Aragó i adjuntava una foto- Nadal del 1872, es va traslladar amb Natividad mestra rural, si bé tan fervent i entu- es va completar amb la recerca de grafia seva a Tardienta (Osca), on se la tota la família a Barcelona quan hi van Yarza, la siasta com la primera pel triomf com- l’historiador Antoni Dalmau. veu amb espardenyes i un fusell. destinar el seu pare, que treballava de primera dona plet de la República”, li deia. Bellprat també vol donar a conèi- Aquesta anècdota descriu bé la perso- sabater de l’exèrcit. Va estudiar ma- escollida Després de fer tasques de proveï- xer la història de Yarza i organitza ca- nalitat de Doña Nati: valenta, lluita- gisteri a Osca i va treballar en esco- alcaldessa per ment a les trinxeres del front de l’Ara- da any una jornada castellera amb el dora i amant de la llibertat. Doña Na- les de Pontons, Igualada o Gandesa, sufragi gó els primers mesos de la guerra, va seu nom, en què els castells estan for- ti, com la coneixien els seus alumnes, fins que va arribar a Bellprat. Allà va universal a tornar a Catalunya per donar un cop mats només per dones. “Per a nosal- es deia Natividad Yarza i va ser la pri- viure la proclamació de la Segona Re- l’Estat, vestida de mà a les escoles de Barcelona arran tres és un orgull: hi hauria d’haver mera alcaldessa elegida per sufragi pública i des d’allà va enviar una car- de miliciana de l’arribada de milers de famílies que més dones com ella, que fossin a dalt universal a Catalunya i a l’Estat. ta de felicitació a Marcel·lí Domingo, des de fugien del conflicte. El gener del 1939 de tot”, diu Pol. Una mestra exem- Tot i l’alt valor social i polític, Yar- a qui coneixia personalment, quan va Tardienta es va exiliar a França, on va treballar plar i una política amb ideals de fer- za no té cap carrer amb el seu nom, i la ser nomenat ministre d’Instrucció (Osca). ACAN. ARXIU de planxadora i va morir als 88 anys. ro que ha deixat marca, enarborant seva història és força desconeguda. A Pública. “Li demano que es digni a ac- COMARCAL DE L’ANOIA. Els alumnes la recorden com una fins al final la bandera del feminisme, les eleccions del 14 de gener del 1934 ceptar la felicitació d’aquesta pobra FONS - TERESA MARCUAL “bona mestra”, “moderna i avançada la democràcia i la República.e 20 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara Internacional

ESTATS UNITS

Agents de la policia col·locant ahir un cartell a l’Estàtua de la Llibertat de Nova York, tancada a causa del bloqueig als pressupostos del govern. ANDREW KELLY / REUTERS Tanca el govern dels EUA per la falta d’acord sobre immigració Per primer cop a la història del país es paralitza un executiu que té la majoria a les dues cambres

per aprovar el pressupost. Quatre tar, a més, l’onada de manifestants els dreamers fins que no s’aixequés SÒNIA SÁNCHEZ republicans van votar amb els de- Efemèride en contra seva convocats per la se- el bloqueig als fons del govern. BARCELONA mòcrates i cinc demòcrates van vo- En el primer gona gran Marxa de les Dones. Les acusacions mútues es van tar amb els republicans. El primer Mentrestant, 800.000 empleats succeir durant tot el dia. El mateix El dia que es complia un any de l’ar- tancament del govern des del 2013, aniversari federals iniciaven un permís indefi- McConnell va qualificar el tanca- ribada de Donald Trump a la Casa quan la Casa Blanca de Barack Oba- de Trump, nit sense sou, tots ells treballadors ment com el resultat de la “decisió Blanca, el govern dels Estats Units ma va afrontar també 16 dies de pa- el Senat no va “no essencials”, per tal de no afectar cínica dels demòcrates de deixar de va haver de tancar parcialment de ràlisi pressupostària, és a més el pri- poder aprovar serveis prioritaris com la seguretat, banda milions de nord-americans forma indefinida i deixar milers de mer en la història del país que es el pressupost els controls aeris, la inspecció d’ali- pels seus jocs polítics irresponsa- treballadors públics sense sou fins a produeix quan el partit del govern té ments o programes socials bàsics. bles”. El líder de la minoria, el de- nou avís, després de no poder apro- majoria a les dues cambres. Però ni als republicans ni als de- mòcrata Chuck Schumer, va dir en var el pressupost federal. La falta mòcrates els interessa quedar ma- canvi que “el tancament de Trump d’acord entre republicans i demò- El regal d’aniversari lament amb l’opinió pública quan hi servirà com a prova perfecta del ca- crates sobre el destí dels 700.000 jo- “Aquest és el primer aniversari de la ha eleccions legislatives al novem- os que ell mateix ha desfermat”. ves immigrants que van arribar al meva presidència i els demòcrates bre, i ahir mateix van reprendre les Schumer havia visitat divendres a la país quan eren menors d’edat, els volien fer-me un regal bonic”, va negociacions per intentar desblo- tarda la Casa Blanca per entrevis- anomenats dreamers (somniadors), tuitejar Donald Trump, que en un quejar el pressupost abans de di- tar-se amb el mateix Trump. Segons va bloquejar fins al 16 de febrer altre tuit va acusar els demòcrates lluns, quan afectaria molts més tre- diversos mitjans, el líder demòcra- l’aprovació –que tenia com a data lí- d’estar “més preocupats pels immi- balladors. El líder de la majoria al ta va acordar amb el president me- mit la mitjanit de divendres a dis- grants il·legals que pel gran exèrcit Senat, el republicà Mitch McCon- sures per protegir els dreamers de la sabte– dels fons necessaris per al o la seguretat a la frontera sud” del nell, va proposar un pla per allargar deportació a canvi de donar-li més funcionament del govern. país. El president va cancel·lar el vi- el pressupost fins al 8 de febrer, pe- diners per construir el mur a la fron- Després de tres hores de frenèti- atge previst al seu resort de Florida, rò al tancament d’aquesta edició les tera de Mèxic. Però els republicans ques negociacions, la mitjanit va ar- on tenia previst celebrar el primer posicions seguien enrocades. Des més conservadors, entre ells el ma- ribar amb una votació al Senat de 50 any a la presidència, i es va quedar del govern i el bàndol republicà s’in- teix McConnell, no haurien accep- a 49, lluny dels 60 vots necessaris a Washington, on va haver d’afron- sistia que no es negociaria res sobre tat el pacte.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 21 internacional

SEGONA MARXA El dia que el president Donald Trump iniciava el segon possessió de Trump l’any passat, amb manifestacions a DE LES DONES any a la presidència dels EUA, milers de dones van sortir Nova York, Washington, Los Angeles i 250 ciutats més. CONTRA TRUMP al carrer en la segona Marxa de les Dones contra ell. Van Lluïen els pussy hats, barrets rosa que al·ludeixen a un voler repetir la massiva protesta posterior a la presa de comentari sexista de Trump.

“Per fi tenim un president honest que diu el que pensa” Trump manté l’aura de polític ‘outsider’ i de bon gestor entre els seus votants

nomia”, explica Lombardo. A la pa- NÚRIA FERRAGUTCASAS ret de la seva petita oficina hi ha una STATEN ISLAND (NOVA YORK) fotografia firmada de Trump i un altre marc amb la signatura ampliada. Joe Pane camina accelerat amb bar- “Formo part del seu consell asses- ret de cowboy i abric fins als peus. El sor en temes fiscals”, diu traient pit. fred al carrer major de New Dorp, Per a estats amb una alta càrre- un barri del districte novaiorquès ga fiscal com Nova York, la nova le- de Staten Island, és insuportable. gislació afectarà negativament al- “Donald Trump? –pregunta Pane– guns dels seus ciutadans, ja que eli- Ho està fent molt bé. No és un polí- mina la deducció il·limitada tant tic i veu la ineficàcia burocràtica del d’impostos a la renda estatals i lo- govern i que cal reduir les regulaci- cals com a la propietat. Lombardo, ons per millorar l’economia”. però, creu que a la llarga els clients Staten Island és una illa de Nova que hagin de pagar més en sortiran York també en el sentit metafòric. beneficiats. “Ja estem veient alguns És un bastió republicà i l’únic dels seus bons efectes. Algunes districte de la ciutat que empreses han apujat els sa- a les eleccions presi- laris. I Apple, per exem- dencials del 2016 va ple, invertirà milions votar per Trump. 2/3 de dòlars al nostre pa- La població és SÈRIE ‘UN ANY ís”, diu. El gegant tec- majoritàriament AMB TRUMP’ nològic ha anunciat més conservado- aquesta setmana que ra i blanca. Demà, últim article: repatriarà uns Un tren metro- “Trump sacseja els 200.000 milions de El president Donald Trump té molts defensors pel seu estil directe. BRENDAN SMIALOWSKI / AFP polità alçat traves- valors americans” dòlars i pagarà uns sa l’illa. Als dos cos- 38.000 milions en im- minat gens ni mica el seu suport tats s’hi observen veï- postos –un 60% menys Oasi entre els seguidors fidels. nats de cases amb els del que hauria pagat amb la Staten Island Trump no és un polític, assegu- seus jardins, algunes d’elles normativa anterior. ren. És diferent, no és presidenci- amb banderes nord-americanes al Lombardo és incapaç de trobar és un bastió al, diu la premsa. Però no els im- porxo. Aquest paisatge recorda cap defecte al seu president. Només republicà porta. Volien un líder diferent i per qualsevol poble o ciutat mitjana de té bones paraules per a ell: “És me- a la ciutat això li continuen fent costat mal- A cop de tuit l’interior dels Estats Units. Un oa- ravellós. Un bon líder. Per fi tenim progressista grat que el dia a dia de la Casa Blan- si en la progressista, cosmopolita i un president honest que diu i fa el de Nova York ca sembli, a vegades, un reality @realDonalTrump diversa ciutat de Nova York. que pensa”. Aquest assessor fiscal es show. “No és racista, com molts di- Trump ha utilitzat Twitter per L’assessoria tributària i compta- queixa que els mitjans només parlin uen –afirma Dina Passo, que es fu- presumir dels èxits del primer ble de Stephen Lombardo és a prop negativament d’ell. “Tot el que fa es- ma una cigarreta fora de la seva ofi- any de la seva presidència. de la parada del tren de New Dorp. La tà malament, segons ells, i no és ve- cina–. És un home intel·ligent, que temporada de rendes està a punt de ritat. Fa més bé que mal”, assegura, vol protegir el país. Vol fer que 14 d’abril del 2017 començar i aquest any es preveu i diu que les seves declaracions i Amèrica torni a ser gran”, diu som- “Els llocs de treball estan tor- molta feina, ja que els republicans i tuits polèmics no li importen gens. rient, conscient que utilitza l’eslò- nant, la immigració il·legal s’ha Trump van aconseguir aprovar la se- L’actual bonança econòmica gan electoral de Trump. desplomat, la llei, l’ordre i la va reforma fiscal, que suposa una dels Estats Units –amb un atur so- Aquesta situació, però, sí que mo- justícia s’estan restablint. gran retallada d’impostos a les em- ta mínims (4,1%), uns mercats bor- lesta alguns votants moderats, els Realment estem tornant a fer preses i una de més moderada per a saris a l’alça i un creixement mode- anomenats independents perquè no gran Amèrica!” la gran majoria dels nord-americans. rat del 2,5%– beneficia Trump. La es casen amb cap partit. La seva po- “Alguns dels meus clients potser imatge caòtica de govern, amb pularitat és la més baixa d’un pre- 11 de juliol del 2017 pagaran més impostos, però jo crec múltiples dimissions i declaraci- sident en el seu primer any de go- “Grans victòries contra ISIS que al final serà molt bo per a l’eco- ons estridents, de moment, no ha vern: es troba per sota del 40%. [l’Estat Islàmic]” “Soc independent, però vaig votar Trump. Està complint les seves 22 de desembre del 2017 Els seguidors del president aproven el seu estil de govern promeses, tot i que preferiria que “Avui ha sigut un gran honor deixés Twitter”, diu James Zoleo, signar la retallada i reforma treballador de manteniment als d’impostos més gran de la his- Stephen Lombardo Dina Passo apartaments Tysen Park, coneguts tòria del nostre país” al barri perquè van ser propietat del ASSESSOR FISCAL ADMINISTRATIVA pare del president. “Trump m’agra- 4 de gener del 2018 “Els mitjans només parlen “Trump no és racista, només vol protegir les da. Ell i el seu pare són bones per- “Els mitjans falsos rarament malament d’ell, però jo crec que nostres fronteres. M’agrada com parla, no és sones”, explica una veïna que entra parlen del nou rècord en els a l’edifici i recorda com el jove Do- mercats borsaris i de l’auge Trump és un bon líder i ha una persona falsa. I tampoc intenta ser una nald venia a vegades per feina a aju- d’empreses als Estats Units” aconseguit abaixar els impostos” altra persona” dar el seu pare.e 22 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara internacional

COMBUSTIBLES FÒSSILS El ‘fracking’ augmenta el risc que els nadons neixin amb poc pes Un estudi revela nous efectes nocius de la perforació hidràulica de gas i petroli, en auge als EUA

Carrera admet també que hi ha La perforació hidràulica i els seus perills Com funciona SÒNIA SÁNCHEZ “contaminació de l’aire” als llocs on BARCELONA Riscos es fa fracking, a causa principalment 1 Es perfora un pou del metà que desprèn el gas alliberat. Els nadons nascuts a prop d’un pou Se separa el d’uns 2.500 m “Els defensors del fracking diuen 6 gas del líquid de fondària 7 L'aigua d'injecció, altament de fracking, la coneguda tècnica de retornat tòxica, s'emmagatzema en que és bo perquè extreu gas natural, perforació hidràulica per extreure basses, abans de la fracturació que genera menys efecte hivernacle gas i petroli del subsòl, tenen un GAS i qquanuan retorna a llaa superfície [que el petroli, tot i que també es pot 25% més de probabilitats de néixer extreure petroli d’esquist amb amb poc pes, per sota dels 2,5 quilos. aquesta tècnica], però el gas natural Així ho revela un estudi publicat 2 emet metà, que és un gas d’efecte hi- aquest mes a la revista Science Ad- S’injecta a pressió milionsons de L’aiguaL’aigua de la bassa es vernacle encara més potent que el vances, que ha analitzat 1,1 milions litres d’aigua barrejadaa ambamb sorra pot filtrarfiltr i contaminar CO2”, apunta l’expert. de naixements a l’estat de Pennsil- i altres productes químics,mics, algunsalgunss els aqüífersaqüíf vània entre el 2004 i el 2013, abans de tòxics, pel pou perforatorat Efectes locals en la salut infantil i després de la instal·lació massiva El nou estudi sobre salut infantil i Aqüífer El pou es pot trencar, L’aiguaL’aigua dels aqüífers de pous de fracking a la zona, a par- i l’aigua d’injecció pot contaminatscontami pot arribar fracking, elaborat per investigadors tir del 2009. arribar als aqüífers al consumconsu humà de les universitats de Princeton, L’anàlisi constata efectes nocius Cambridge, Chicago i Los Angeles, en la salut dels nadons que viuen a 3 analitza les dades de tots els naixe- quilòmetres a la rodona d’un pou ments que hi va haver entre el 2004 d’extracció, amb els pitjors efectes 5 SiSi hi hhaa aaqüífers a prop, alguna i el 2013 a un màxim de 15 quilòme- a un quilòmetre de distància. “La El gas alliberat ffracturaractura pot arribar-hi, cosa tres de distància dels pous de principal conclusió és que els bebès puja pel mateix queq potpoottf facilitar f alliberament fracking de Pennsilvània. Els autors conducte de l’aigua de mares que viuen a prop de pous ded l’aigl’aigua d’injecció, tòxica, van generar un índex amb “mesures de fracking tenen més mala salut. I i de mmetà de salut infantil, com el pes en néixer, creiem que és per l’efecte en les do- Estrat rocós la prematuritat, les anomalies con- que conté metà

Pol·lució 2.500 m aprox. Geologia La contaminació de l’aire a tres Un altre estudi atribueix al quilòmetres dels pous pot 3 ‘fracking’ l’augment del nombre afectar les embarassades El fluid injectat obre fissures que de terratrèmols a Texas alliberen el gas natural de la roca nes de la pol·lució de l’aire d’aquests gènites i la presència d’altres anoma- llocs durant l’embaràs”, explica per La majoria del líquid injectat lies”. “Normalment el baix pes del telèfon una de les autores de l’estu- Els productes químics ajuden quee nadó en néixer va vinculat a altres in- s'obrin les fractures i la sorraa 4 es filtra i es queda al subsòl di, Janet Currie, de la Universitat de impedeix que es tanquinn dicadors, com la prematuritat”, Princeton, als EUA. La professora Font: Elaboració pròpia / Gràﬁc: Esther Utrilla apunta l’autora, Janet Currie. Entre apunta també altres estudis que els casos analitzats n’hi havia més “han detectat hidrocarburs aromà- d’un miler en què una dona va tenir tics policíclics (HAP) en l’aire [al un fill abans i un altre després que el voltant d’aquests tipus de pous], un pou de fracking entrés en funciona- tòxic que ha estat vinculat a parts ment a prop de casa seva, “i de mit- prematurs”. Tot i així, admet que el jana els nadons de després [de la ins- seu estudi només examina els efec- tal·lació del pou] neixen amb menys tes en els nounats, però no entra a pes que el germà nascut abans”, diu. esbrinar-ne l’origen concret. L’estudi constata també que, en Els efectes mediambientals del el cas de la salut infantil, els efectes fracking més analitzats fins ara se “són molt locals”, ja que no van més centraven en la contaminació de les enllà dels tres quilòmetres de dis- aigües subterrànies a través dels tància. “Però si a l’inici els pous elements químics que s’injecten en s’instal·laven en zones rurals més el subsòl. El fracking consisteix en aïllades, l’alta expansió del fracking la injecció d’aigua a gran pressió en ha fet que cada cop es construeixin les roques d’esquist que hi ha a més més pous a prop de les zones pobla- de mil metres de profunditat per des”, adverteix Currie. Per això, de- obrir les fractures d’aquestes ro- mana a les empreses i administraci- ques on hi ha atrapats el gas i el pe- ons implicades que tinguin en troli. Amb l’aigua, s’hi injecten com- compte aquests descobriments a ponents químics, normalment bio- l’hora d’instal·lar nous pous i també cides i desinfectants, per evitar que a l’hora de buscar allotjament per creixin els microorganismes, molts als treballadors temporals que acos- dels quals poden ser tòxics. Si tumen a portar-hi, ubicant els seus aquests químics contaminen els habitatges mòbils a més de 3 quilò- aqüífers, com ha passat diverses ve- metres de distància. gades a causa de la ruptura dels I és que, tot i les evidències cons- pous, poden generar una “toxicitat tants dels seus efectes nocius, i tam- crònica” en cas d’arribar al consum bé malgrat la davallada en el preu del humà, segons explica Jesús Carre- Els pous de fracking com aquest de Dakota del Nord (EUA) injecten al subsòl aigua a pres- petroli, el fracking segueix en expan- ra, professor investigador del CSIC. sió barrejada amb sorra i elements químics que poden ser tòxics. SHANNON STAPLETON / REUTERS sió als Estats Units. “El fracking no ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 23 internacional

PRÒXIM ORIENT s’ha frenat pas, hi havia qui n’augu- l’inici de la fi de les converses de rava la desaparició absoluta i deia Sotxi (impulsades per Rússia) i que era una bombolla, però no ha si- L’ofensiva turca contra de tot el procés de negociació, gut així”, explica l’enginyer industri- que tornarà al punt de partida”, al Jordi Dolader, expresident de la diu a l’ARA el coronel libanès re- comissió d’energia del Col·legi d’En- Afrin que pot canviar tirat Abdel Kader. ginyers. De fet, com que el president Com a part dels acords de paci- Donald Trump “ha donat via lliure ficació de Síria, a la regió d’Afrin per no complir l’Acord de París” so- el rumb de Síria hi ha desplegat un contingent de bre el canvi climàtic, que limitava les 300 agents russos. Precisament emissions de gasos d’efecte hiverna- algunes fonts parlaven divendres cle, tota la indústria dels hidrocar- Ankara bombardeja el cantó kurd al nord del país veí d’una possible retirada del desta- burs nord-americana s’ha vist in- cament rus d’Afrin, cosa que va centivada, remarca Dolader. fer pensar que l’operació militar És el fracking precisament el que amb amenaces verbals i va ordenar podia ser imminent. Però fonts ha aconseguit “una cosa inèdita: que ETHEL BONET una operació militar imminent per Afrin progovernamentals sirianes van els Estats Units, per primer cop a la BEIRUT destruir les YPG. Amb l’afany que Hi viuen negar aquesta informació i van història, es converteixin en exporta- posa en tot el que es proposa, el pre- assegurar que els soldats russos dors” d’hicrocarburs, com recorda L’exèrcit turc va bombardejar ahir sident turc no descansarà fins a 500.000 continuaran al cantó kurd. Dolader. Tot i ser una tècnica més ca- per segon dia consecutiu posicions aconseguir evitar la creació d’un persones i és ra que la de l’extracció de petroli i gas de les milícies kurdes al nord-oest de corredor kurd a la seva frontera. una zona Nova ofensiva tradicional, “la tecnologia del fracking Síria, confirmant l’inici de l’anunci- “Ens deslliurarem dels nius de ter- d’interès L’ofensiva contra el cantó kurd al també s’està abaratint”, afegeix. ada operació militar contra el cantó roristes a Síria d’un en un”, va asse- estratègic nord d’Alep es podria considerar Tot i així, Dolader apunta el gran kurd d’Afrin, al nord de la província gurar Erdogan. una extensió de l’operació Escut abaratiment de les renovables, “fins siriana d’Alep. “L’operació en el sec- El cantó kurd d’Afrin ha sigut des de l’Eufrates, en què tropes tur- a un punt que ningú imaginava anys tor d’Afrin ha començat i continua- de fa molt temps un objectiu militar Erdogan ques –amb el suport de forces re- enrere”, com un punt d’inflexió que rà. Després seguirà una operació a de les forces turques. No només per El president bels sirianes aliades– van aconse- pot afavorir la reconversió del sec- Manbij”, va dir ahir el president turc, la seva importància geoestratègica, guir expulsar els combatents de tor. “Els grups d’hidrocarburs co- Recep Tayyip Erdogan, durant un perquè està situat al costat de la fron- turc justifica l’Estat Islàmic de les seves posici- mencen a veure que és molt proba- discurs. Amb l’objectiu d’eliminar tera amb Turquia i és una de les tres l’operació ons al nord de Síria. Després els ble que una part de les reserves de “l’amenaça” que representen per a regions autònomes de Rojava (el dient que rebels aliats de Turquia es van petroli no s’arribin a consumir mai Turquia les Unitats de Protecció del Kurdistan sirià), sinó també pel seu Afrin és un niu quedar amb el control de l’àrea perquè hi haurà alternatives més Poble (YPG, en la sigla en kurd), An- simbolisme, perquè va ser a Afrin on de terroristes que va d’Azaz a Jarabulus. Aques- netes i barates”, diu Dolader, con- kara va autoritzar fa dues setmanes es van formar les YPG, considerades ta ofensiva de vuit mesos, que va vençut que fins i tot l’Aràbia Saudi- el desplegament de tropes i vehicles forces terroristes per Ankara. acabar el març del 2017, va servir ta ja s’adona d’aquest canvi. militars al llarg de la frontera que L’enclavament kurd connecta, a per posar una altra vegada Tur- comparteix amb Síria. Però el que ha la frontera entre Síria i Turquia, les quia en l’escaquer sirià. Més terratrèmols a Texas fet saltar l’espurna i ha precipitat posicions de les forces rebels siria- Ankara ara se sent cada vegada Tot i així, de moment, els pous de l’operació militar va ser l’anunci del nes, aliades d’Ankara, amb la pro- més arraconada, i per això el po- fracking segueixen estenent-se per president dels Estats Units, Donald víncia d’Idlib, on hi ha destacat des ble kurd d’Afrin corre veritable Pennsilvània i per molts altres estats Trump, fa uns dies, que pretén en- de l’octubre del 2017 un contingent perill. En aquest cantó hi viuen dels EUA, com Texas, malgrat estu- trenar 30.000 kurds per crear una turc com a força d’observació, se- uns 500.000 habitants, però la dis com el que constata efectes en els guàrdia de frontera al nord de Síria. gons l’acord assolit a Astana l’any població s’ha duplicat amb els nounats i d’altres que ja detectaven Només la idea que les milícies passat per crear quatre zones de desplaçats que han fugit d’altres altres conseqüències, com els terra- kurdes, considerades terroristes “desescalada” a Síria. parts del país. Milers de kurds trèmols. Un nou estudi publicat per Turquia, puguin passejar al seu Els analistes temen que un atac han sortit desafiants aquests di- també fa uns dies a Science Advances aire per la frontera amb Síria ha ex- turc a Afrin compliqui la crisi siri- es als carrers per advertir les for- conclou que l’augment en el nombre asperat el president turc. Aquest ana i afecti el procés de pau. “Qual- ces turques que “Afrin serà el ce- de terratrèmols registrats a Texas cop el mandatari no es va conformar sevol intervenció a Afrin significarà mentiri d’Erdogan”.e els últims anys té un origen humà. Si el 2008 només van afectar aquest estat del sud dels EUA dos sismes de Atac de Turquia contra els kurds a Síria magnitud superior a 3 en l’escala de Richter, el 2016 en van ser 12, i no hi Bombardejos aeris turcs ha cap fenomen geològic que expli- TURQUIA qui aquest canvi. Tropes turques desplegades Kobane La causa dels moviments sísmics, OfensivaOfensiva teterrestrerrestre ddee l’l’ELSELS però, no seria directament l’opera- ció d’injecció d’aigua al subsòl que Al-Hassakah constitueix el fracking, sinó una derivada del procés. “Un gran proble- Alep TURQUIA ma que té aquesta tècnica és que ge- Idlib Raqqa nera quantitats ingents d’aigua que han injectat a terra i que torna a sor- Latakia tir pel pou i està contaminada. Hi ha un gran debat per veure què se’n fa, SÍRIA Deir al-Zor de tota aquesta aigua residual. Als Hama Azaz Estats Units el que han fet és injec- Tartús Afrin tar-la en pous molt profunds, i són Homs Qabasin aquestes injeccions en pous el que Palmira està generant sismicitat, fins i tot de grau 6”, explica Jesús Carrera. LÍBAAN Aquesta injecció d’aigua residual Alep al subsòl està prohibida a la UE. “Pe- rò la gran diferència és que als Es- Damasc Kurdsurds ssiriansirians tats Units el propietari d’un terreny IRAQ SÍRIA té també la propietat del seu subsòl Exèrcitxèrcit LlLliureiure fins a tota la profunditat que vulgui, Al-Suwayda mentre que a Europa la propietat dee Síria (ELS), aliatiat de Turquia del subsòl és de l’estat”, explica Do- Daraa lader. Per això, als EUA és més difí- Govern sirià cil frenar explotacions com aquestes. “Només es pot parar per raons Rebels sirians mediambientals molt clares”, diu ISRAEL JORDÀNIA ARÀBIA SAUDITA l’enginyer. El cas és que, com veiem, Estat Islàmic cada cop n’hi ha més.e Font: syria.liveuamap.com / Gràﬁc: Esther Utrilla 24 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara internacional

TERRORISME CUBA Diversos morts i almenys cinc ferits durant el segrest d’un hotel de luxe a la capital de l’Afganistan

ARA BARCELONA

Quatre atacants amb armes automàtiques van entrar ahir disparant a l’Hotel Intercontinental de Kabul (Af- ganistan), on s’allotgen principalment estrangers, i hi van fer diversos ostatges. Unes quantes hores després de l’atac, almenys dos dels agressors havien sigut aba- tuts i s’havien pogut alliberar la primera i la segona planta de l’hotel, però els altres dos atacants seguien atrinxerats a les plantes superiors, on tenien segrestats diversos clients i treballadors de l’hotel. Els mitjans parlaven de diversos morts i almenys cinc ferits, però al tancament d’aquesta edició encara no hi havia xifres oficials. Tampoc no hi havia hagut cap reivindica- ció oficial de l’atac i l’operació per alliberar l’hotel seguia en marxa. Les forces especials de l’Afganistan havien entrat a l’edifici i intentaven recuperar els pisos superiors del complex de mans de dos dels atacants, que anaven armats i semblaven tenir una llarga provisió de granades de mà, segons Reuters. El portaveu de la policia de Kabul, Basir Mujahid, va explicar que un dels atacants s’havia immolat a l’en- Un autobús de Barcelona circulant per un carrer de l’Havana. SANTI PIÑOL trada de l’hotel per facilitar l’accés dels seus companys al recinte i que aquella explosió havia causat “víctimes”, sense donar-ne més detalls. El gerent de l’hotel, Ahmad Haris Nayab, que havia Els autobusos de Barcelona aconseguit escapar, va explicar que cap a les nou de la nit, hora local, els atacants havien aconseguit accedir a la zona principal de l’hotel entrant-hi per la cuina i tenen una segona vida a l’Havana obrint foc a discreció enmig de la multitud, que va co- mençar a córrer per fugir o refugiar-se de les bales. Part Els vehicles es conserven amb els rètols en català a la capital cubana de l’edifici es va incendiar.

Els EUA havien advertit de l’amenaça a hotels L’hotel, fortament protegit com la majoria dels edificis cap ni un pèsol, literalment. Com que possible pel bon estat de conser- públics de la ciutat, ja va ser atacat pels talibans el 2011. SANTI PIÑOL l’autoritat municipal de l’Havana no vació dels autobusos, enviats fa És un dels dos principals hotels de luxe de Kabul, on L’HAVANA exigeix un criteri estètic ni uniforme quatre anys. Segons Incita, en el s’instal·len habitualment estrangers i afganesos adine- als autobusos de la ciutat, molts xo- futur no serà tan fàcil que l’AMB rats, i acull sovint festes privades i esdeveniments ofi- El Jesús agafa cada dia l’autobús a to- fers personalitzen els seus vehicles pugui donar vehicles a altres paï- cials. Aquest mateix dissabte s’hi havia celebrat una car del Museo de la Revolución per amb banderes cubanes o del Vaticà, sos perquè la vida útil dels autobu- conferència sobre tecnologia de la informació. L’am- anar a la universitat sense adonar-se peluixos, bufandes del Barça, del Ma- sos cada cop s’allarga més. Els que baixada dels Estats Units a l’Afganistan havia advertit que el rètol que sol indicar la línia diu drid o de l’equip de beisbol de la ca- circulen actualment per Cuba van el mateix dijous que tenia informacions que apuntaven “A cotxeres” –així, escrit en català–, pital. Tots els ornaments conviuen arribar a uns 10 o 11 anys de vida. a possibles atacs contra hotels de Kabul i recomanava i que al costat del conductor hi ha un alegrement amb rètols com “Mercè En canvi, ara s’estan retirant als 14 a tots els seus ciutadans que se n’anessin.e altre cartell també en català que deta- 119”, “Canyelles” i “Transports de anys. A més, els autobusos actuals lla que el preu del bitllet senzill és Barcelona”. Un autobús fins i tot l’ha estan construïts amb uns compo- d’1,35 euros. Com la majoria de cu- fet servir la Creu Roja cubana en cas nents electrònics més tecnificats bans, el Jesús no ha parat atenció a d’emergència. que, a diferència dels antics de di- aquests detalls perquè està acostu- èsel, requereixen una nova tecno- mat a veure autobusos d’altres ciutats logia més complexa que fa més di- circulant per l’Havana amb els car- Donacions fícil el manteniment al lloc de des- tells, colors i emblemes dels ajunta- A l’Havana també hi ha tinació. Alhora, la complexitat ments que els han donat. A més de busos de Rotterdam, més gran dels vehicles complica Barcelona, a la capital cubana també que es puguin adaptar a altres en- hi ha autobusos de Rotterdam (pre- Bilbao i ciutats xineses torns diferents dels de Barcelona, parats per al fred i escrits en neerlan- com per exemple els carrers plens dès), de Bilbao i de la marca Yutong El país caribeny necessita aques- de sots de l’Havana. d’algunes ciutats xineses. tes donacions per fer front als proble- L’Havana i Barcelona ja tenien Procedents de Barcelona hi ha vuit mes de transport que hi ha a gairebé moltes similituds a causa de l’he- autobusos que van arribar a l’Havana totes les ciutats i per les dificultats rència colonial. Per exemple, el 2013 mitjançant una donació a pe- econòmiques i polítiques que supo- l’empremta catalana és present tició del ministeri de Cultura de Cu- sa la compra d’autobusos nous, peren moltes zones de la part antiga ba per poder “transportar els alum- què el bloqueig complica l’adquisició de la capital cubana, com el pas- Les forces especials afganeses van liderar l’operació nes de l’escola d’art”, segons explica a de vehicles si algunes peces s’han fa- seig del Prado –copiat directa- de rescat de l’hotel segrestat. MOHAMMAD ISMAIL / REUTERS l’ARA Toni Alzaga, tècnic de coopera- bricat o dissenyat als Estats Units. ment de la Rambla– i els edificis ció de l’Àrea Metropolitana de Barce- Malgrat l’estat d’alguns d’aquests au- modernistes amb façanes de fer- lona (AMB), que va gestionar l’opera- tobusos, la situació era bastant pitjor ro forjat. Ara també compartei- ció en el seu dia. Amb la franja verme- fa deu anys. Aleshores era evident la xen autobusos i destinacions. Uns lla que els distingeix –ara descolorida falta de vehicles. vehicles que, tot i les mostres evi- per la intensitat del sol caribeny– i El responsable a Barcelona dels dents del pas del temps, no desen- amb el logotip de l’AMB als laterals, contractes de serveis dels autobusos tonen gaire en un parc mòbil cu- aquests vehicles fan front actualment quan es va fer la donació, Eduard In- bà que sembla un museu vivent, al pèssim estat d’alguns carrers de cita, explica que el va satisfer molt amb cotxes americans dels anys l’Havana i a la sobreocupació que pa- que els vehicles poguessin continuar cinquanta i Lades i Moskvitxs de teixen en hora punta. Aleshores no hi circulant a l’Havana. I que això va ser l’època soviètica.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 25 PÀGINA PUBLICITAT ESPECIAL

Consells Esportius de Catalunya consellsesportius.cat Josep Monràs,

ALCALDE DE MOLLET DEL VALLÈS, CIUTAT EUROPEA DE L’ESPORT 2017 “No hem volgut fer exclusivament grans competicions internacionals, sinó també enfortir el teixit esportiu de la ciutat”

JUDIT MONCLÚS En el balanç del 2017 de Mollet del Vallès s’hi inclou el fet d’haver sigut Ciutat Europea de l’Esport, un títol que ha compartit amb altres seus que van tenir com a Capital Europea Marsella. La iniciativa, d’ACES Europe, ha situat la ciutat vallesana al mapa arran de les més de seixantena d’activitats que va programar l’últim any amb la complicitat del teixit esportiu del municipi i dels acords firmats amb institucions com el Futbol Club Barce- lona i la Unió de Consells Esportius de Cata- lunya, entre d’altres. Segons explica l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, van més enllà de la promoció de la pràctica esportiva, ja que també s’emmarquen en els plans municipals de promoure valors socials i hàbits de salut.

Què va suposar per a Mollet la seva proclamació com a Ciutat Europea de l’Esport 2017? Era un punt culminant, la cirereta del pastís a la feina que des de fa molts anys duem a terme a la ciutat, no només des del mateix govern municipal, sinó també des de les entitats esportives. Això ha sigut un orgull per al conjunt del moviment esportiu de la ciutat i ens ha permès treballar nous projectes i aglutinar-ne i catalitzar-ne d’altres.

Com ho han viscut les entitats esportives de la ciutat? Josep Monràs entre el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i el vicepresident primer del club blaugrana, Jordi Cardoner, Amb l’anunci de la presentació de la candi- durant l’acte de firma de l’acord de col·laboració amb motiu de ser Ciutat Europea de l’Esport 2017. GERMÁN PARGA / FCB datura, les entitats se’n van fer partícips im- mediatament, ja que la candidatura que “Ha sigut un punt culminant de crementar la pràctica esportiva entre la po- ria es pugui fer una recepta d’activitat fí- vam presentar per optar a ser Ciutat Euro- blació i ho hem fet a través d’un acord esta- sica. És a dir, hi ha pacients amb malalties pea de l’Esport no era només del govern de la feina que des de fa molts blert amb els mitjans de comunicació locals com ara la diabetis o l’obesitat o amb pa- Mollet, sinó de la mateixa ciutat. De fet, al anys duem a terme a la ciutat, per incentivar-la. tologies cardiovasculars, que amb una projecte presentat hi estaven reflectides pràctica esportiva continuada no tindrien les activitats que elles mateixes desenvo- no només des del govern En què consisteix aquesta campanya necessitat de receptes farmacològiques. d’incentivació? lupen i ens vam posar a treballar de mane- municipal sinó també des de De fet, hi ha estudis que demostren que un ra conjunta per organitzar-ne ad hoc per a Segons una enquesta duta a terme fa un euro invertit en activitat física pot arribar aquesta commemoració. Vam compartir un les entitats esportives” temps, al voltant del 40% de la ciutadania de a significar un estalvi de cinquanta euros objectiu: no hem volgut fer només grans Mollet, d’una manera o d’una altra, fa algu- en despesa farmacèutica. Llavors, els CAP competicions internacionals, sinó també na activitat física. Per mirar d’incrementar de Mollet feien aquesta recepta i els ser- enfortir el teixit esportiu de la ciutat, con- aquest percentatge, hem posat en marxa el veis municipals de l’Ajuntament fèiem una solidar-lo amb alguns projectes de més “Un objectiu era incrementar la projecte 10.000 passes, camina per tu!, per tutela d’aquests ciutadans amb recepta es- gran abast i mirar d’incrementar la pràcti- mirar d’incentivar la població a moure’s i as- portiva perquè veiessin els beneficis ca esportiva de lleure entre els ciutadans de pràctica esportiva entre la solir aquest repte de fer 10.000 passes di- d’aquesta pràctica. Mollet del Vallès. població. Hem engegat la àries a través de caminades solidàries per cuidar la salut cardiovascular. I ara, des de la seva experiència, què Com ha valorat la ciutadania els actes campanya ‘10.000 passes, aconsellaria a Sant Cugat, proclamada organitzats? De fet, un dels motius que van fer que Ciutat Europea de l’Esport 2018? camina per tu!’ i als CAP es pot La resposta ha sigut molt positiva. A més, la ACES Europe triés Mollet va ser perquè A la Mercè Conesa, amiga i alcaldessa de Sant participació ha sigut molt alta tant a nivell de receptar fer activitat física” és una ciutat que promou l’esport com a Cugat, que em va donar suport des de la Di- la ciutat, de la comarca, de la província, de Ca- instrument de salut. Com treballa el putació de Barcelona, no cal recomanar-li talunya i de més enllà, ja que, per exemple, consistori les polítiques esportives del res. Ella coneix el moviment esportiu de Sant vam organitzar un torneig de futbol que va municipi i en relació amb la salut? Cugat i estic convençut que farà un gran pro- comptar amb equips vinguts del Japó i del Un exemple, que esperem que la Genera- jecte també com a Ciutat Europea de l’Esport. Regne Unit, entre d’altres. Tot això ens ha litat pugui traslladar a les seves polítiques Cadascú ha d’adaptar aquest reconeixement permès fer un pas endavant en la internaci- sanitàries de país, és que hem establert un a la seva pròpia realitat, ja que dues ciutats onalització de les activitats proposades, pe- acord amb el Servei Català de la Salut per- mai són iguals. La Mercè sap que té tot el meu rò cal recordar que un dels objectius era in- què a través dels centres d’atenció primà- suport personal i institucional. 26 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara Societat

EDUCACIÓ

NÚRIA MARTÍNEZ BARCELONA

Després de 10 anys de professora interina, Mireia Valentí es presentarà aquest 2018 a les oposicions que es faran des de l’abril fins al juny. L’examen que haurà d’afrontar con- té una part pràctica que val el 70% i una de teòrica que compta el 30%. Com la Mireia, tots els candidats que vulguin passar l’examen –hi ha en joc 2.000 places– s’hauran d’estudiar un temari que no s’ha canviat des dels anys 90. El cos docent de Catalunya és d’àmbit estatal i això vol dir que el temari de les oposicions (el de la part teòrica) el fixa el ministeri d’Educació, Cultura i Esports. El temari procedeix de la reforma educativa que va suposar la LOGSE (1990) i és d’obligat com- pliment a totes les comunitats au- tònomes. Concretament, el temari de les oposicions del cos de mestres es va fixar l’any 1993 i el del cos de secundària i professors tècnics de formació professional (FP) el 1996. Per poder superar les oposicions cal aprovar totes les parts: la teòrica i la pràctica. A més, els docents també s’han d’enfrontar a una altra prova de programació i una d’unitat didàctica. “El temari que ens pregunten és molt antiquat per a la professió que fem”, considera la mestra interina, que afegeix que el que els fan estudiar “té poques aplicacions”. Segons Valentí, es tracta d’uns temes “que són de fer colzes” i que no mostren si un professor sap transmetre els coneixements als alumnes. Per exemple, alguns dels temes que la Mireia ha d’estudiar són els sistemes de comunicació, els llen- guatges de la televisió, del còmic i de El temari de les la publicitat. En canvi, denuncia que no hi apareix cap tema relacionat amb internet o les xarxes socials. Arran d’aquesta situació, el ministeri d’Educació defensa que “a oposicions per a mestre és curt termini és imprescindible una modificació o actualització” de les proves, i assegura que s’està treballant en un nou projecte legislatiu d’actualització dels temaris. el mateix des de fa 25 anys No obstant això, no concreta com serà la modificació o en què consis- tirà. En un moment en què es rei- La part teòrica la fixa el ministeri d’Educació, que prepara una vindica l’educació innovadora i en actualització de les proves que no estarà llesta per a les d’aquest any què el currículum escolar és competencial, les oposicions que es faran aquest any exigiran el mateix temari que fa un quart de segle. Pel que fa sicions, amb un màxim d’un 70% de amb els alumnes a partir d’un su- portaveu del sindicat USTEC, Ra- a les oposicions que es convocaran la part pràctica i d’un 30% de la part Situació pòsit pràctic. mon Font, que considera que tenir per al curs 2019-2020 –seran pràc- teòrica. I si bé el contingut de la te- Ensenyament “bagatge cultural és molt impor- ticament del doble de places que les òrica el fixa el ministeri, la part Sense oposicions des del 2011 tant”, però que ho és més “saber ac- d’aquest any–, caldrà veure amb pràctica la pot dissenyar la comuni- no pot fixar la A Catalunya no es feien oposicions tuar amb els nens”. quin temari es faran. tat autònoma. part teòrica des del 2010 a primària, des del 2011 També és crític amb les proves Fonts de la Direcció General del “El que ens interessa és identifi- de les proves, a secundària i des del 2016 a FP. Ac- el professor de pedagogia interna- Professorat del departament d’En- car la competència docent i per ai- però sí la part tualment, la taxa d’interinitat dels cional de la Universitat de Barce- senyament recorden que la part te- xò volem donar el màxim pes a la pràctica docents és del 32%. Això ha fet que lona (UB) Enric Prats, que assegu- òrica depèn del ministeri i que han part pràctica”, expliquen les fonts, molts docents se sorprenguessin ra que el fet que “el temari no s’ha- fixat que la part pràctica tingui el que afegeixen que aquesta part de veient que el temari que se’ls dema- gi actualitzat en 25 anys és un màxim pes possible dins el que perles oposicions sí que és competen- nava era tan antic. símptoma d’un cert encarcara- met el govern espanyol. El ministe- cial. Segons el departament, en “El problema és que s’exigeixen ment del sistema”. “En un quart de ri permet a les comunitats escollir el aquesta part de les proves es vol temes teòrics que tenen poc a veure segle, l’educació ha experimentat percentatge de cada part de les opo- veure com el docent treballaria amb la pràctica del centre”, opina el canvis profunds en molts sentits: ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 27 societat

INGRESSAT PER Un nen de 12 anys va caure divendres des d’una alçada UN MORT EN UN Un home de 63 anys i veí de Miami Platja va morir ahir UNA CAIGUDA de deu metres a la zona comercial de Salt. Va quedar ACCIDENT DE en un accident de trànsit a l’A-7 a Mont-roig del Camp. DE 10 METRES ferit i sagnant per l’oïda i va ser traslladat de seguida a COTXE A L’A-7 Per causes que s’investiguen, el cotxe va sortir de la via l’Hospital Trueta, on evoluciona bé. i, com a conseqüència, el conductor va morir.

Eduard Vallory DIRECTOR D’ESCOLA NOVA 21 “Seguim un model transmissiu que diu si saps física, però no si saps generar aprenentatge”

● En quin sistema ens hauríem d’emmira- llar? Quin país té un model referencial en l’accés dels mestres al sistema educatiu? Jo m’emmirallo en un model d’escola pú- blica d’un estat del benestar avançat com és el finlandès. Crec que és un bon exemple d’enllaç entre formació i selecció de professorat. D’entrada, primer es fa una selecció dels alumnes que vulguin entrar a la universitat a fer magisteri. Durant la selecció, no només es pregunta sobre què sap l’alumne, sinó sobre com és. Per exem- ● Com afecta el sistema educatiu que el ple, se li pregunta si anteriorment ha for- temari que es pregunta a les oposicions mat part d’un agrupament escolta, entre sigui tan antiquat? altres coses. Un cop ha entrat a fer el grau, Afecta el perfil de docent que acabem se- es troba amb un sistema molt pròxim al de leccionant per a les nostres escoles. L’opo- residència clínica. És a dir, al model com sició com a filtre d’accés està obsolet, per- es formen els metges, que té un entorn què és antic i antitètic al desenvolupa- d’aprenentatge punter. Un cop surten de ment del model competencial que volem la universitat, la selecció està vinculada a seguir. Diem que l’escola ha de formar l’escola. El centre explica quin perfil de competencialment, però en canvi no for- docent necessita i, posteriorment, una co- mem competencialment els docents, ni missió en fa la selecció. les proves d’entrada al sistema les fem de manera competencial. El cas és que se- ● Quin tipus de contracte tenen els do- guim un model transmissiu que valora si cents a Finlàndia? saps física, però no si saps generar apre- Tenen un contracte indefinit. Un cop el nentatge. És un miracle que tinguem tants mestre l’obté, és pràcticament impossible i tants docents al nostre país que treballin que perdi la plaça. Només passa en casos de manera competencial: només s’explica molt extrems, com ara que el docent vagi pel seu esforç i compromís. alcoholitzat a l’escola o hagi comès abusos.

Una mestra de primària, ajudant un dels alumnes durant una classe. CRISTINA CALDERER Francina Martí PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT finalitats, mètodes, continguts i prova teòrica d’acord amb el model “És surrealista que a les oposicions preguntin mecanismes d’avaluació”, apunta competencial del currículum. “Això un temari dels anys 90” Prats, que recorda que “tant els implicaria posar el focus en les com- alumnes com les seves famílies no petències a ensenyar i no en els con- presenten els mateixos tinguts”, considera. Per a Be- I, aquestes qüestions, entre altres, no en- trets que fa 25 anys”. cerril, que les proves te- tren a les oposicions. També és molt pre- òriques continuïn sent ocupant que no es facin oposicions des de Canvis en la prova les mateixes des de fa fa tants anys. En la mateixa línia, 25 anys posa de ma- el professor dels nifest “una certa ● ¿Afecta el sistema que faci gairebé 10 estudis de psicolo- incoherència entre anys que no s’hagin convocat oposicions gia i ciències de el que s’està dema- per a mestres de primària i professors de l’educació de la nant a les escoles i secundària? Universitat Oberta els requeriments El percentatge d’interins que tenim és de Catalunya (UOC) que s’exigeixen als molt elevat i és molt superior al de la mit- Guillermo Bautista mestres i professors jana europea. Això afecta les escoles d’una recorda que en 25 anys per accedir al funciona- ● Com valora que les proves teòriques manera molt negativa perquè no hi ha una han canviat molt els te- riat públic”. d’oposicions de mestre siguin les matei- estabilitat dels equips de mestres. Hi ha mes relacionats amb els en- D’altra banda, la directora xes des dels anys 90? escoles que es troben amb equips que can- torns digitals, amb l’aprenentatge de l’Escola Ítaca, Fina Monell, de- És surrealista i afecta d’una manera molt vien cada any i això és clarament perjudi- competencial, amb la inclusió i amb fensa la implantació d’un sistema negativa el sistema. Que tinguem un tema- cial per al seu projecte educatiu. Però in- l’atenció a la diversitat, entre altres. semblant al MIR per a mestres. ri dels anys 90 és molt preocupant. Vol dir sisteixo que cal canviar el model de selec- Més enllà del temari, Prats con- “Serviria perquè tinguessin un con- que no hi ha hagut una reflexió prèvia de ció del professorat. sidera que “cal plantejar un canvi tacte real amb els alumnes, més en- quin és el perfil de mestre que es necessi- profund de les oposicions per ade- llà de les pràctiques de magisteri, ta. Això fa que tinguem mestres que no ● Cap on haurien d’anar, segons vostè, les quar-les a les exigències de la soci- que no els fes assumir d’entrada les presentin el perfil que seria adequat per oposicions? etat actual”. “El docent ha de mos- responsabilitats al 100%”, reivindi- poder exercir. A l’hora de fer les oposicions El fet de ser funcionaris no crec que hagi de trar una preparació més polivalent ca Monell. Defensora de la idea que es valora que tinguin molt coneixement canviar. La feina del mestre ha d’estar per i versàtil que abans, i també ha de la tasca del mestre és “una funció d’una matèria, però no es valoren altres ha- damunt del govern que hi hagi. No obstant tenir una implicació més ferma d’artesania”, considera que un bilitats que són imprescindibles. A la part això, sí que crec que cal millorar el sistema amb la transformació social i l’èxit mestre de primària “va molt més pràctica és cert que es demanen supòsits de selecció. Cal valorar no només els con- educatiu per a tothom”, defensa el enllà d’ensenyar una matèria”. “No pràctics, però és una prova molt incomple- tinguts, sinó també les capacitats socials, professor de la UB. som aplicadors d’allò que diu algú ta. Per exemple, en la tasca del docent hi ha comunicatives... Cal pensar quin perfil vo- Precisament, per a la professora altre, sinó que hem de donar una una part molt important que són les habi- lem del mestre, què n’esperem i quins co- dels estudis d’educació de la UOC resposta a cada situació”, conclou litats comunicatives. O el treball en equip. neixements i quines habilitats han de tenir. Lorena Becerril, es podria enfocar la Monell.e 28 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara societat

URBANISME Un clam a favor del tramvia per la Diagonal Més d’un miler de persones es manifesten per exigir la connexió dels dos trams

lau, a retirar la partida de 401.000 THAÏS GUTIÉRREZ euros per redactar el projecte BARCELONA d’unió dels tramvies –una aposta del govern dels comuns– prevista “Amb tramvia vull anar del Besòs al en els pressupostos d’aquest any, Llobregat!” Aquesta va ser una de a canvi d’abstenir-se en la votació les consignes que ahir al matí cente- dels comptes. nars de persones van corejar en la Susanna Pascual, portaveu de la manifestació per demanar la conne- plataforma Units pel Tramvia, va xió del tramvia per la Diagonal. reconèixer que la decisió del govern Unes 1.200 persones, segons la de Colau havia sigut un “cop molt Guàrdia Urbana, van recórrer ahir dur”, però des de l’entitat confien al matí aquesta avinguda en un am- que “es podrà avançar en aquest bient festiu i familiar per demanar projecte durant la legislatura”. La que es construeixin els 3,6 quilòme- portaveu de la plataforma va dema- tres que falten per aconseguir la nar als partits que “deixin d’utilit- unió dels dos tramvies. zar temes importants per a la ciuta- Els manifestants van organitzar dania i vagin més enllà dels interes- dues marxes que van sortir simul- sos polítics”. tàniament a les 11.00 des de la pla- Per la seva banda, la tinent d’al- ça de les Glòries i la plaça Francesc calde d’Urbanisme, Janet Sanz, que Macià –els dos extrems on ara ar- també va assistir a la manifestació, Dos tramvies favor de la connexió del tramvia i va Les entitats convocants van lle- riba el tramvia– i es van acabar tro- va destacar que, tot i la decisió de re- van simbolitzar fer una crida a la resta de formaci- gir un manifest al peu de l’estàtua de bant al cap d’una hora a la plaça tirar el pressupost per al projecte de una trobada a ons polítiques per sumar-s’hi. Mossèn Cinto en què es van recor- Mossèn Jacint Verdaguer per re- connexió, estan “compromesos a ti- Verdaguer “M’agradaria saber quin és el posi- dar alguns dels motius pels quals clamar aquesta unió. rar-lo endavant”. L’executiu muni- entre cionament d’ERC, la CUP i Ciuta- demanen la connexió, entre els La mobilització, convocada per cipal confia a arribar a un consens aplaudiments. dans en aquest tema”, va dir, afegint quals destaquen que és una opció entitats veïnals, sindicals i ecolo- polític en el marc de la comissió es- CÈLIA ATSET que “només que ERC s’hi posicio- que reduirà la contaminació, con- gistes, portava per lema “Prou blo- pecífica del tramvia i argumenta nés a favor podríem tirar-ho enda- nectarà millor el Baix Llobregat queig polític, unim els tramvies”, que, si és així, podria aprovar la par- vant”. En aquest cas, va explicar, “el amb Barcelona, alliberarà la Diago- i arriba just després que aquesta tida per al projecte d’estudi amb un pressupost s’hauria d’aprovar al nal de la pressió de vehicles que té setmana el PDECat hagi forçat crèdit d’urgència. Sanz va reconèi- plenari i requeriria una modificació actualment i serà, diuen, l’opció l’alcaldessa de Barcelona, Ada Co- xer que ara necessiten més grups a pressupostària”. més barata.e

INTERIOR Milers de policies reclamen l’equiparació salarial

va la igualtat salarial. “El document “Equiparació ja, justícia salarial”. ARA que va presentar el ministre de l’In- Rivera va aprofitar l’inici de la ma- BARCELONA terior té molta lletra petita i alguna nifestació per pressionar l’executiu clàusula abusiva amb la qual no es- de Rajoy amb aquesta reivindicació Milers de policies i guàrdies civils es tem d’acord”, va dir Natan Espino- “justa d’igualtat i dignitat”, i va de- van manifestar ahir al matí als car- sa, president de Jusapol. manar fer-la “abans que s’acabi la rers del centre de Barcelona per re- Espinosa també va destacar que legislatura”. El president de Ciuta- clamar l’equiparació dels salaris de la d’ahir va ser “la manifestació més dans va collar Rajoy assegurant que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional gran del món de policies i guàrdies el seu partit no aprovarà els pressu- amb els dels cossos de seguretat au- civils” i va recordar que l’equipara- postos generals si no hi ha una equi- tonòmics. Molts dels agents eren de ció salarial era “una reivindicació paració salarial amb les policies au- fora de Catalunya i van venir ex- justa”. Segons ells, els agents de la tonòmiques. A la manifestació tam- pressament amb autocars per no Policia Nacional i la Guàrdia Civil bé hi va assistir el senador del PSOE faltar a la cita. “no poden ser tractats com a treba- Francisco González Cabaña, el pre- La mobilització estava convoca- lladors públics de segona”, i per ai- sident de l’Associació Catalana da per l’associació Jusapol (Justicia xò exigeixen al govern espanyol d’Organitzacions de Víctimes del Salarial Policial), l’única entitat que que concreti aquesta equiparació Terrorisme, José Vargas, i alguns agrupa membres de les dues forces en els pressupostos generals del dirigents de Vox. de seguretat, i va aplegar 35.000 2018. “Tots els ciutadans estan D’altra banda, al final de l’acte persones, segons xifres de la Guàr- amb nosaltres excepte tres: Mon- un grup de manifestants van incre- dia Urbana, i 160.000, segons els or- toro, Zoido i Rajoy. Que siguin Imatge de la denta de la formació a Catalunya, par la redactora de TV3 Núria ganitzadors. Els convocants exigei- clars, que donin la cara i que no ens capçalera de la Inés Arrimadas, que va ser rebuda Amat mentre intentava fer una xen al govern espanyol la plena enganyin”, va reclamar. manifestació amb crits de “Presidenta”. També hi crònica en directe per al Telenotíci- equiparació salarial i recelen de de policies. va anar el líder del PP català, Xavier es. Els manifestants es van situar Ciutadans i el PP l’acord que es va signar dimecres ENRIC FONTCUBERTA / EFE García Albiol, que es va situar amb rere seu onejant banderes, fent so- passat, que preveu incloure un total A la manifestació no hi van faltar di- els membres de la formació taron- nar botzines i cridant el nom de de 1.500 milions d’euros en els pres- rigents polítics com el president de ja al capdavant de la manifestació, l’associació Jusapol, mentre ella supostos fins al 2020 per fer efecti- Ciutadans, Albert Rivera, i la presi- on hi havia una pancarta que deia: intentava parlar a càmera.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 29 societat

GASTRONOMIA Mor Paul Bocuse, pare de la ‘nouvelle cuisine’ El xef francès que va revolucionar la cuina del seu país va morir ahir als 91 anys

THAÏS GUTIÉRREZ BARCELONA

“Una cuina sense emoció no farà més que desaparèixer de la vostra memòria”. Ho deia Paul Bocuse, un dels cuiners més famosos del món, que va morir ahir dissabte als 91 anys. “Monsieur Paul” era un personatge admirat a França, conegut com el xef del segle –que és el qualificatiu que li va posar la mítica guia gastronòmica Gault et Millau– i va tenir l’honor de mantenir tres estrelles Michelin durant més de 50 anys. Com deia ahir el diari francès Libération, Bocuse va ser un nen del segle XX (nascut l’any 1926) però amb una obra que abastava la im- mensitat que hi havia entre un altre gran xef francès, Auguste Escoffier –que va actualitzar la cuina francesa a finals del segle XIX– i tota la tendència de la cuina molecular que vivim des del 2000. El xef passarà a la història per ser l’impulsor de la nouvelle cuisine, el moviment que va revolucionar la cuina francesa als anys 70, la va alleugerir d’ingredients calòrics, va optar per noves tècniques i unes presentacions dels plats impecables i la va situar com a referència arreu del món. Bocuse, amb el seu llibre La cuina de mercat, va demostrar com amb la seva aposta pel producte fresc i de temporada es podia fer l’ofici del seu pare, Georges, i més bar-li el 1958, tal com ahir recorda- Un retrat del presentava “l’encarnació de la cuina una cuina excel·lent. tard del xef Claude Maret, del res- va Le Figaro, quan va obtenir la pri- cuiner Paul francesa” i que com a impulsor de la taurant La Soierie, de Lió, on va tre- mera estrella i quan va ser nomenat Bocuse nouvelle cuisine va obrir “un capítol Un llinatge de cuiners ballar fins que amb 18 anys es va millor cuiner de França. El 1960 va presideix un gloriós que avui dia li permet ocupar Bocuse, que estava malalt de Parkin- allistar voluntari per anar a la guer- arribar la segona estrella i només racó de el primer nivell mundial, motiu d’or- son des de feia anys, va morir a Co- ra. Va sobreviure amb ferides i una cinc anys després la tercera, que va l’institut de gull de França i dels francesos”. llonges-au-Mont-d’Or, el mateix eterna gratitud pels nord-americans mantenir durant més de 50 anys. cuina que porta França plora avui la pèrdua del lloc on havia nascut i on va aconse- (que li van salvar la vida amb una Amb el temps va formar molts el seu nom, a la seu xef més gran, però com a consol guir tres estrelles Michelin amb el transfusió de sang), i va reprendre la dels grans cuiners actuals i va cre- ciutat de Lió. li queden per sempre algunes recep- restaurant familiar, Auberge du formació de cuiner al costat de grans ar un concurs, el Bocuse d’Or, que REUTERS tes mítiques com la sopa de tòfones Pont, que més tard rebatejaria amb xefs com Eugénie Brazier, la prime- s’ha convertit en un dels més pres- que va fer en honor de Valéry Gis- el seu nom. I és que Bocuse venia ra dona cuinera que va tenir tres es- tigiosos de la gastronomia. card d’Estaing, la llonganissa amb d’una família de cuiners que es re- trelles Michelin. A ell, els reconeixe- El president francès, Emmanuel brioix i salsa de carn o el llobarro muntava al segle XVII. Va aprendre ments oficials van començar a arri- Macron, va dir ahir que Bocuse re- amb escorça de pasta fullada.e 30 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara PUBLICITAT ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 31 economia Economia

CONSUM El comerç online lluita pels mercats Els negocis tradicionals es converteixen en un nou escenari de competència entre plataformes

JÚLIA MANRESA / NATÀLIA VILA MADRID / BARCELONA

El comerç electrònic s’ha posat literalment darrere els taulells dels mercats més tradicionals. El rumor que el gegant Amazon sondeja un mercat de Barcelona per intentar afegir l’oferta dels paradistes al seu catàleg online sona cada vegada més fort i arriba després que altres plataformes ja estiguin duent a terme projectes similars en diversos mercats de la capital catalana. Els que semblaven dos sectors incompati- bles ja estan començant treballar plegats per millorar els rendiments dels seus respectius negocis. Ama- zon, Ulabox, Glovo o Manzaning volen aprofitar-se del coneixement, qualitat i prestigi dels productes dels mercats tradicionals, i aquests, per la seva banda, es volen benefi- ciar de l’amplificador d’internet després que la gran distribució els hagi complicat les coses. Però ni tots els comerciants hi estan d’acord ni unir-se és tan senzill com sembla. Tot i que Amazon es nega a “co- mentar rumors”, són diverses pu- blicacions les que han assegurat que estudia tancar acords amb mercats com la Boqueria per repartir els Una de les parades del Mercat de la Boqueria, que ja té acords amb l’apli Glovo per repartir a domicili. XAVIER BERTRAL seus productes als usuaris premium. Fonts del sector asseguren a l’ARA drid. “És la primera aliança entre apunta. A més, nega que hagi impli- ra n’hi ha un de més especialitzat: fa que el gegant nord-americà ho està Amazon i un mercat públic del segle cat la substitució del client presen- un any i mig que Eva Tomàs va en- intentant però troba dificultats per XIX per oferir entregues ràpides de Divisió cial: “Alguns han començat a venir gegar Manzaning, una apli que in- posar-se d’acord amb els comerci- productes frescos gurmet de boti- Hi ha després de comprar online”. clou 200 botigues de proximitat de ants. Matilde Alsina, portaveu de gues locals”, explica una portaveu comerços Barcelona i 60 parades de quatre l’Associació de Comerciants de la de la companyia. Els models de Barcelona mercats. L’usuari pot fer directa- Boqueria, insisteix que “són ru- Guillermo del Campo, director satisfets i En el model d’Amazon els comerci- ment la comanda en diverses boti- mors” i explica que “sovint aquestes del Mercado de La Paz, es mostra ab- d’altres que ants reben les comandes a les seves gues del mateix mercat xatejant plataformes tracten els mercats solutament satisfet d’aquest acord, critiquen les aplicacions, les preparen i hi ha vuit amb el paradista. com una oferta genèrica”, quan en que va començar a mitjans del 2016. comissions treballadors d’Amazon –o pickers– Finalment, hi ha el que el super- realitat és molt especialitzada. Des Admet que va ser una “opció arrisca- encarregats de recollir-les. Per això mercat online Ulabox va anunciar del seu punt de vista, “cal una plata- da”, amb moltes veus crítiques, i que Del Campo defensa que també ha fa unes setmanes amb l’Institut de forma dissenyada específicament “no és fàcil treballar amb Amazon”, creat llocs de treball. A Catalunya ja Mercats de Barcelona al Mercat del per a un mercat i que abans de fer-la però insisteix que l’empresa hi ha hi ha tres models diferents. L’apli de Ninot. El seu fundador, Jaume Go- s’imbueixi molt i molt bé de com s’hi col·laborat en tot moment i que ha repartidors a domicili Glovo va ar- mà, explica que la col·laboració va fan les vendes”. beneficiat els negocis dels comerci- ribar a un acord el setembre del sorgir de l’interès mutu de les du- De moment, Amazon només té ants. “La facturació ha crescut, és di- 2016 amb vuit negocis de la Boque- es parts. De moment hi ha 10 co- un acord amb un mercat a tot el fícil quantificar-ho però alguns par- ria per vendre els seus productes a merços adherits i, segons assegura, món: el Mercado de La Paz, a Ma- len de percentatges de fins al 20%”, través de la seva plataforma. I enca- les xifres de comandes fins ara su- peren les expectatives. En aquest cas, hi ha un treballador d’Ulabox al La percepció dels comerciants mercat que transmet en paper les comandes als negocis perquè les preparin. “Ja hem notat que han ● Lluís Macià, de Fruites Macià, al Mercat del repartiment i arribes a més llocs, però, de l’altra, pujat les vendes, això és renovar-se Ninot, adherit a l’acord amb Ulabox t’estableixen una sèrie de condicions que o morir”, diu Elisabeth Fernández, “M’hi he adherit perquè crec que en el futur la poden anar variant, i tu estàs donant una part encarregada del comerç del Ninot venda online tindrà un pes important en la de la teva facturació a un tercer; cal controlar Peixnot, adscrits a Ulabox. Altres facturació del meu establiment i això és molt bé aquests equilibris”. comerciants no inscrits asseguren avançar-se al futur”. ● Paradista anònim del Mercat del Ninot que les comissions són massa ele- ● David Perelló, de la Bacallaneria Perelló, no adscrit a l’acord amb Ulabox vades i s’hi mostren reticents per al Mercat del Ninot, adherit a Ulabox “Que entrin aquestes grans plataformes té por que les compres online deixin “Quan et proposen treballar amb un coses bones i dolentes: està bé modernitzar-se els mercats deserts. L’encarregada intermediari hi ha coses positives i coses però nosaltres necessitem que la gent vingui al de Peixnot, però, replica: “Esclar negatives: d’una banda, et facilita la logística i el mercat. Si es fa tot des de casa això quedarà desert”. que cobren una comissió, sí, però et porten una clientela a la qual tu no podies accedir abans”.e 32 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara economia

CONSTRUCCIÓ

Els directius Juan Elízaga, a l’esquerra, i Pedro Buenaventura, a la dreta, en la primera sessió del judici del cas Palau. CÈLIA ATSET

política CDC per a gaudi del partit”. ALBERT MARTÍN Els fets provats inclouen un últim BARCELONA La vida segueix igual cop: “Aquest acord criminal es va mantenir ininterrompudament des “Hem d’atendre les necessitats que d’abans de l’any 1999 fins al 2009”. tu ja saps o no podré atendre els La sentència, malgrat tot, absol compromisos adquirits, i ja pots super als directius els directius Pedro Buenaventura i posar els problemes que això ens Juan Elízaga perquè considera que comporta”. “T’agrairé la transferèn- els fets han prescrit. Però el recomp- cia, ja que, si no, no podrem atendre te de dies que fa el tribunal no és el pagament que tu ja coneixes”. corruptes del cas Palau compartit per la fiscalia, que podria “Estem quedant molt malament, recórrer l’absolució dels dos execu- perquè no podem atendre els com- tius. Per ara, els acusats es deslliu- promisos que tenim adquirits i que Les empreses en què treballen els directius de Ferrovial ren així dels delictes de administra- tu ja coneixes”. “Amic Pedro, he es- ció deslleial i tràfic d’influències. tat intentant parlar amb tu perquè ja que finançaven CDC els mantenen en els seus càrrecs Què se n’ha fet, de Buenaventura, fa dies se’m va informar de l’adjudi- aleshores director territorial de cació de l’obra de l’Ajuntament de Ferrovial, i Elízaga, director de re- Sant Cugat del Vallès [...]. Crec que per, a canvi, obtenir adjudicacions cursos promoguts per entitats auto- lacions institucionals? Doncs se- seria convenient que comentéssim d’obra pública. Es tractava d’un cas nòmiques o locals els governs dels gueixen treballant com a alts direc- el tema com més aviat millor”. de corrupció tan ben documentat, Càrrecs quals estaven regits per membres tius en el sector. El primer és el con- Aquests missatges, en fax i correu que les xifres del repartiment eco- Buenaventura de la formació”, exposa la sentència seller delegat de la constructora gi- electrònic, formaven part de les nòmic de les donacions de Ferrovi- és el màxim com a fet provat. La resolució no ad- ronina Construccions Rubau, on va muntanyes de documentació que els al –una part se la quedava el partit, met dubtes sobre el funcionament arribar el maig del 2006, anys abans investigadors van obtenir del Palau i l’altra, Millet– encaixaven fins al directiu de de la trama: segons diu, la finalitat que esclatés l’escàndol. de la Música quan va esclatar l’es- decimal. Però faltava la sentència. Rubau; Elízaga dels pagaments era que les adminis- càndol de corrupció catalana més I la sentència deixa clar que dels segueix a tracions licitants, “apartant-se del La “casualitat” entra en joc important del segle. Qui escrivia els 10,6 milions per suposats patrocinis Ferrovial principi d’imparcialitat i en detri- Buenaventura és considerat al sec- missatges era l’omnipotent Fèlix que va fer Ferrovial, 6,6 milions van ment de la lliure concurrència”, ad- tor com una persona “altiva” i “dis- Millet. I qui els rebia, un directiu de acabar a la formació política. Són els judiquessin cada any a Ferrovial els tant”. De fet, la seva declaració en la Ferrovial: Pedro Buenaventura. diners que CDC ha de tornar. contractes públics suficients per co- comissió d’investigació que va fer “Una altra de les accions a través brir l’import pactat amb Pedro Bue- del cas el Parlament va impressionar Un “acord criminal” de les quals Millet i Montull van naventura i Juan Elízaga”. La raó úl- fins i tot els cronistes més veterans La sentència del cas Palau, feta pú- buscar i obtenir el seu enriquiment tima del sistema creat entre Millet, per la sang freda amb què va fer front blica aquesta setmana, ha deixat [...] va ser la seva mediació per a l’es- Ferrovial i CDC també és clara per a les evidències en contra seu. Tot i clar que tots els indicis, el testimo- tabliment, manteniment i funcio- als jutges: “Això va permetre em- que les donacions que feien al Palau ni del mateix Millet i la documenta- nament d’un sistema pel qual Fer- mascarar la veritable causa i finali- coincidien temporalment de mane- ció obtinguda eren certs: que la rovial, mitjançant el pagament de tat dels fluxos financers i aconse- ra mil·limètrica amb adjudicacions constructora dels Del Pino va pagar comissions a Convergència, obtenia guir així que els fons satisfets per que rebia la constructora i amb pa- a Convergència a través del Palau l’adjudicació de determinats con- Ferrovial arribessin a la formació gaments que es desviaven a CDC, va ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 33 economia

afirmar que tot plegat devia ser “ca- fer arribar una carta tant al Consell sualitat”. “No sé què te a veure una Comarcal del Maresme com a Fer- cosa amb l’altra”, va dir, en referèn- Suspès de sou i feina per haver rovial, que són les dues empreses cia a les aportacions que feien al Pa- de les quals depenia la meva, per lau de la Música i als cobraments que explicar-los els problemes amb els rebia CDC. Ferrovial havia sigut ad- enviat un acudit per WhatsApp quals em trobava, les necessitats i judicatària, entre d’altres, de la línia els aspectes que, al meu parer, calia 9 del metro o, paradoxalment, de la La imatge era una vinyeta de l’ARA sobre el cas Palau canviar”, explica Antoni Llamas. Ciutat de la Justícia de Barcelona, Contactada per aquest diari, on s’ha jutjat el cas. l’empresa no ha fet declaracions so- Consultada per aquest diari, bre el cas. Llamas, en canvi, assegu- Construccions Rubau, una empresa ra que, arran d’aquesta petició, la familiar que opera en nou països, no companyia va generar “una situació ha volgut pronunciar-se sobre la de tensió insostenible” per la qual sentència que assenyala el seu mà- va acabar demanant una baixa per xim directiu com a corruptor del cas ansietat. “Mai abans en la meva vi- Palau. Tampoc ha contestat a la da professional havia necessitat una qüestió de si es plantegen la continu- baixa”, recorda el treballador. ïtat en el càrrec de Buenaventura, El conflicte desencadenat per la que constava que s’havia reunit com sanció es va acabar resolent poc a mínim 34 vegades amb Millet i que abans d’entrar a judici: “Van voler- va ser assenyalat pel jutge d’instruc- ho acabar ràpid i em van proposar ció com el seu “home de contacte”. pagar-me els 45 dies per any treba- Ferrovial, per la seva banda, va fer llat perquè marxés, i jo vaig accep- un comunicat coincidint amb la sentar”, explica Llamas, que manté tència en què fugia d’estudi: “Ferro- que el que va passar és fruit de la vial Agroman reitera el seu conven- situació laboral i no del missatge ciment que les adjudicacions de WhatsApp: “La vinyeta que vaig d’obres en què participava es feien passar ja havia sortit publicada i sempre de manera regular i a l’ofer- no era la primera vegada que ens ta amb la valoració econòmica més passàvem fotografies”. bona”, hi deia, ignorant els fets provats que recull la sentència. “L’em- Aquesta és la vinyeta que l’ARA va publicar el 9 de març de l’any passat Xarxes socials en l’entorn laboral presa ha estat aliena a la destinació i que el treballador sancionat va enviar a un grup de WhatsApp. ANTHONY GARNER Malgrat que aquest cas no va ne- final dels fons lliurats al Palau de la cessitar resolució judicial i les Música mitjançant contractes de pa- Ferrovial”, l’empresa que ostenta el parts van arribar a un acord just trocini”. Potser per aquesta negació NATÀLIA VILA 51% de Residus del Maresme, on Lla- abans de la vista, l’auge de les noves dels fets, Juan Elízaga, l’altre execu- BARCELONA mas feia d’encarregat. La carta tam- Sanció tecnologies ha fet que xarxes soci- tiu absolt, es manté avui com a direc- bé remarcava que el missatge de Lla- L’empresa va als com WhatsApp i Facebook en- tiu a l’empresa i ho fa en un càrrec El 10 de març de l’any passat, un dia mas “atemptava contra la bona imat- considerar que trin de ple al dret del treball i esti- tan visible com el de director de re- després que l’ARA publiqués la vi- ge de l’empresa”, que aquella matei- guin cada vegada més presents en lacions institucionals i R+D+I. nyeta que encapçala aquest text, xa setmana havia estat als titulars de el missatge els judicis i les sentències, com a Antoni Llamas, aleshores treballa- diversos mitjans, després que Fèlix “atemptava” prova i, també, com en aquest últim Els millors advocats dor de Residus del Maresme SL, va Millet confessés que alguns directius contra la seva cas, com a motiu de la disputa. El cas torna a posar de relleu el des- decidir compartir aquesta mateixa de Ferrovial pagaven comissions a imatge El 2014 el Tribunal Superior de equilibri penal entre corruptes i imatge en un grup de WhatsApp de canvi d’obra pública a través d’un su- Justícia de Catalunya ja va senten- corruptors, segons lamenta Manu- feina en què hi havia tres persones posat patrocini al Palau. Aquells fets ciar l’acomiadament d’una treballa- el Villoria, membre de Transparèn- més de l’entorn laboral. Segons ex- han quedat ratificats aquesta setma- Acord dora d’una llar d’infants que havia cia Internacional. “Sense corrup- plica ell mateix, i consta a les de- na a la sentència del Cas Palau, tot i rigut d’un dels alumnes en un grup tors no hi hauria corrupció –afir- mandes posteriors a les quals ha tin- que els directius han sigut absolts L’empresa de WhatsApp de feina. A Madrid, ma–. És terrible i indignant perquè gut accés l’ARA, la resposta al mis- perquè el delicte ha prescrit. i el treballador des del novembre, la justícia inves- hi ha una mena de biaix estructural satge va ser clara: “Aquest wup Llamas va impugnar la sanció per van pactar tiga el cas d’un grup de policies que del sistema que fa que es condem- [abreviació de whatsapp] és per in- la via judicial. Aquest treballador va la sortida haurien comès un presumpte delic- nin polítics, però no els empresaris cidències de feina [...]. De moment, demanar-ne la nul·litat al·legant te d’odi intercanviant insults i ame- que els financen”. Villoria recorda per si no te n’has assabentat, qui et que la multa vulnerava els seus amb una naces en un xat sobre l’alcaldessa de que “hi ha empreses que repetida- paga la nòmina en un 51% és Ferro- drets fonamentals, “en concret el indemnització Madrid, Manuela Carmena. ment apareixen en les causes sen- vial”, va respondre una gerent que dret fonamental a la llibertat d’ex- Fins i tot les instàncies suprana- se que els propietaris prenguin cap hi havia al grup. Llamas es va discul- pressió”, segons recull la demanda. cionals han començat a pronunciar- mesura” i recorda que els directius par. I deu dies més tard, va rebre una A més, exposava que la sanció ana- se sobre aquesta qüestió. El Tribu- de les empreses acusats en aquests carta de l’empresa, en què li notifi- va en contra de la seva integritat nal Europeu de Drets Humans va casos tenen “sempre advocats bons, caven una suspensió de sou i feina moral i que realment era una repre- dictaminar, al setembre, que les em- boníssims”. de tres dies. sàlia per les seves “reclamacions de preses podien espiar les aplicacions L’apunt és del tot cert en aquest A la notificació, l’empresa li impo- tenir més mitjans tècnics i humans” de missatgeria instantània i el cor- cas: el defensor dels directius que de sava una sanció per “falta greu”, ja i poder dur a terme així la tasca que reu electrònic dels seus treballa- bracet de Millet van erigir la trama que considerava que la imatge era li havia sigut encomanada. dors, però amb condicions: que side corrupció del Palau és el presti- “una caricatura ofensiva que posava “Jo era tècnic i tenia 17 persones gui en horari laboral i informant giós Cristóbal Martell.e en dubte l’honorabilitat del Grupo al meu càrrec; en una ocasió vaig prèviament el treballador.e 34 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara emprenem araemprenem Hyperloop: el tren del futur no per superar els models actuals que va sortir del cap d’Elon Musk es materialitzar en una cursa de projec @ARAemprenem posa en dubte el model actual d’infra

a Califòrnia, en la seva opinió, una de les què ha pogut demostrar de totes aques- Innovació UNA BARREJA ENTRE el Concorde, un més cares i lentes del món. tes promeses? canó electromagnètic i l’hoquei de tau- La fricció i la resistència a l’aire sem- Segons explica Esteve Almirall, pro- la. Aquest era el Frankenstein de con- pre han sigut alguns dels grans obsta- fessor d’innovació de l’escola de negocis ceptes que va fer servir fa cinc anys el gu- cles per aconseguir que els ferrocarrils Esade, aquesta visió futurista s’ha con- ru tecnològic Elon Musk –fundador de circulin cada cop més de pressa. La se- vertit en un pou d’idees, on centres de Tesla– per descriure què és un Hyperlo- va teoria, però, era que aquests entre- recerca, empreses i estudiants d’arreu op. La idea de construir un tren super- bancs es poguessin eliminar si els va- del món treballen per donar resposta a sònic que converteixi el trajecte San gons es convertien en càpsules que fan com construir el “cinquè mitjà de trans- Francisco - Los Angeles en un passeig de servir la levitació magnètica per mou- port”, després del cotxe, el vaixell, l’avió i mitja hora no ha marxat dels caps pen- re’s dins un tub que redueix la pressió i el mateix tren. Tot i així, actualment sants de Silicon Valley. En els últims de l’aire. De fet, els trens que funcionen aquesta és, sobretot, una cursa a tres. anys el manifest de 57 pàgines que Musk amb levitació magnètica no són cap no- Hyperloop One, Hyperloop Transpor- va fer públic l’agost del 2013 ha anat po- vetat, perquè ja fa temps que existeixen tation Technologies (HTT) i TransPod sant els peus a terra a través de diferents a països com el Japó o Alemanya. No s’han convertit en les start-ups més re- projectes pilot. El text de l’emprenedor obstant això, el concepte de l’Hyperlo- llevants d’aquest nou univers ferrovia- començava amb una crítica a la línia op vol anar molt més enllà dels trens ri, al qual també s’ha sumat recentment d’alta velocitat que s’estava impulsant actuals i vol aconseguir que la velocitat el magnat nord-americà Richard Bran- pugui estirar-se fins als 1.200 quilò- son amb el seu particular Virgin Hyper- metres per hora. L’eslògan és loop One. Dirk Ahlborn és el conseller ser més segur, més ràpid, delegat d’HTT, una empresa que va ar- més barat i respectuós rencar com una xarxa d’un centenar amb el medi ambi- d’enginyers que treballaven en el desen- ent. Fins ara, però, volupament de la idea a canvi d’accions. La companyia afirma que ja ha signat acords inicials a països com la Repúbli- ca Txeca, els Emirats Àrabs i l’Índia per estudiar com connectar diverses ciutats amb aquest sistema. L’Hyperloop no ha quedat al marge de l’escepticisme i els ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 35 emprenem

molt difícil innovar”, diu. Per il·lustrar- apunta l’expert. En aquest sentit, recor- Pod organitzada per l’empresa del ho afirma que el metro de Nova York da que el govern espanyol ha deixat algu- visionari Elon Musk. o les té totes perd 82 centaus de dòlar per cada pas- nes de les línies més estratègiques per Com en la majoria d’irrupcions del satger que el fa servir, cosa que equival al desplegament final, com ara l’anome- món tecnològic, el tren supersònic a una factura de 2.200 milions d’euros a nada Y basca –que unirà Vitòria, Bilbao, s’enfronta a la barrera de les regula- l’any. L’emprenedor considera que un Sant Sebastià i la frontera francesa– o el cions. Per al professor d’innovació La bogeria mitjà de transport tan nou com el que corredor mediterrani. “No impulsarà un d’Esade Esteve Almirall, aconseguir proposa també podria sacsejar el model model que hi pugui entrar en competèn- els permisos i les llicències de les ad- de negoci. Fins i tot creu que el bitllet cia directa”, opina. ministracions és un punt clau que podria ser gratuït, ja que durant el tra- provocarà que els primers passos de s comença a jecte es pot monetitzar el temps que hi EL DIRECTOR DEL Centre d’Innovació l’Hyperloop es facin fora dels Estats passen els passatgers: des d’una visita en el Transport de la UPC, Sergi Saurí, Units. Per a Álvarez-Palau, estem “a virtual al metge fins a un e-commer- també mira l’Hyperloop amb certa pru- anys llum” d’al- ce: “Podem crear un ecosistema de ser- dència i recorda que tindria un cost tres països amb veis en el qual les empreses saben qui energètic molt important. “És una lògi- Els experts sistemes més ctes pilot i ets, on vas i què portes posat”. ca més per als Estats Units, on la infra- dubten si àgils i menys ga- Malgrat els números del conseller de- estructura pugui crear una línia perfec- rantistes, on les legat d’Hyperloop Transport Technolo- tament recta a través de zones poc po- serà viable tecnològiques gies, diversos experts han posat en dub- blades”, explica l’expert. Així doncs, pels costos ho tenen més aestructures te que la tecnologia es pugui posar en considera que un model en què les càp- energètics, fàcil per impul- marxa sense que el cost sigui estratosfè- sules tindrien una capacitat màxima de sar canvis. Cal ric. L’economista i expert en megainfra- 40 persones no podria afrontar la de- malgrat la tenir en comp- estructures de la Universitat d’Oxford manda a les hores punta de trajectes competència te, però, que cap dubtes sobre la seva viabilitat econòmi- Bent Flyvbjerg ha estudiat els 250 pro- amb gran flux de passatgers. “Només amb l’alta test dels dife- ca. Ahlborn planteja que el seu tren su- jectes més ambiciosos des dels anys 20 s’entendria en contextos molt particu- velocitat rents projectes persònic tindria un cost operacional i el 90% van superar el seu pressupost lars”, reflexiona Saurí. En aquest sentit, d’Hyperloop molt baix, ja que l’estructura s’ompliria inicial en una mitjana del 45%. “Hi ha l’acadèmic català entén el tren supersò- que s’han fet amb plaques solars i també faria servir molt poques línies d’alta velocitat al nic com un fenomen tecnològic més que fins ara ha arribat a la velocitat pro- l’energia cinètica. “Depenent de les rutes món i totes han necessitat subsidis”, de- com un nou mitjà de transport escalable mesa. A finals d’any, les proves de fins i tot podem produir més energia de ia l’acadèmic al diari The Times. a qualsevol punt del món. l’empresa de Richard Branson van ar- la que fem servir”, assegura. De fet, cal- Encara que els Almirall destaca ribar als 387 km/h, només lleugera- cula un cost de 20 milions de dòlars per avantatges dels que una línia ment per sobre dels 350 km/h als cada quilòmetre construït, que podria El model trens supersònics El conseller d’Hyperloop seria quals arriba el tren xinès d’alta velo- variar en funció de la geografia. Per po- vol fer servir acostumen a com- delegat molt més barata i citat més ràpid del món. sar un exemple, l’AVE entre Barcelona i parar-se amb els de eficient d’operar, ¿N’hi ha prou, doncs, que l’Hyper- Madrid fa una ruta d’uns 658 quilòme- la levitació l’alta velocitat, els d’HTT, un ja que reduiria loop plantegi un mateix sistema, pe- tres i va costar uns 8.967 milions d’eu- magnètica vols de curt radi (i dels grups pràcticament a ze- rò més ràpid? “No deixa de ser una ros en total. Si s’extrapolen les mateixes per arribar a les aerolínies low que hi ro els costos de se- start-up que intenta crear un canvi xifres a l’Hyperloop, significa que la ru- cost) també estari- nyalització que re- disruptiu en el sistema de transport, ta podria costar uns 13.160 milions d’eu- velocitats de en destinats a com- treballa, creu quereix l’AVE. “La arrasant amb els sistemes preexis- ros. El mateix Elon Musk ja va estimar els fins a 1.200 petir-hi. “El model que el bitllet connexió podria tents”, afirma Álvarez-Palau. Per a números en el seu desenvolupament te- quilòmetres de les aerolínies ha podria ser aprofitar els fluxos Almirall, el valor afegit del projecte òric per a la línia San Francisco - Los An- per hora posat molt d’èmfa- gratuït de gent entre grans és que s’hi estan provant moltes tec- geles en 6.000 milions de dòlars. si en la reducció de ciutats, però també nologies que s’acabaran aplicant en costos, però ha en una versió redu- altres àmbits. Des de materials su- PER A AHLBORN, tot plegat podria ser oblidat aspectes com l’impacte ambien- ïda per fer d’enllaç entre les metròpo- perconductors fins a sistemes de rendible en un període de temps molt tal”, apunta Eduard Josep Álvarez-Pa- lis i els suburbis”, afegeix. pressió al buit, l’acadèmic creu que curt d’entre vuit i quinze anys. “És una lau, professor dels estudis d’economia de Fins ara hi ha pocs rastres de la impli- aquest model de coneixement obert cosa inèdita fins ara”, afirma. Precisa- la UOC. De fet, l’acadèmic considera que cació espanyola en el projecte. La com- crearà moltes oportunitats per a al- ment, Ahlborn basa molt el seu missat- una hipotètica arribada de l’Hyperloop panyia gaditana Carbures serà la res- tres empreses. Fins que surti de les ge en la dependència dels subsidis pú- a Espanya difícilment relegaria l’AVE a ponsable de fabricar les càpsules del teories per arribar a les andanes, blics de les xarxes ferroviàries actuals. un segon pla. “La xarxa està pràctica- prototip d’HTT, mentre que la start-up hauran de ser els inversors els que “Quan de tota manera t’arriben els di- ment acabada i no crec que s’aturés la valenciana Zeleros va participar en la empenyin l’Hyperloop per guanyar ners, no hi ha gaire competència i és construcció de les línies pendents”, primera competició SpaceX Hyperloop velocitat.—Paula Solanas

ÀLEX SANTALÓ 36 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara mirades ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 37 mirades

Mirades Weah, capità d’un país George Weah, que als anys 90 va ser futbolista professional en clubs com el Milan i el PSG i va arribar a guanyar una Pilota d’Or, és el nou president de Libèria, i ho ha celebrat organitzant un amistós entre futbolistes i militars a Monròvia. Weah agafa les regnes d’un país amb alts índexs de pobresa i corrupció i colpejat pel virus de l’Ebola.

21-01-2018 Foto: Issouf Sanogo / AFP 38 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara emprenem

L’EXECUTIVA AGRESSIVA ‘Hey there, I’m using WhatsApp’

scric aquesta columna des d’un Boing 767-400 operat per Delta Air Lines. Ara Emateix soc a 1.537 qui- lòmetres de Nova York, la meva destinació, i a 10.335 metres d’altitud. O, el que és el mateix, enmig de l’oceà Atlàntic. Realment volia començar a escriure la columna abans: set hores sense contacte exterior podien ser molt útils per a aquesta mena de coses. Però resulta que sí que hi ha internet. ¿Us podeu creure que en aquest indret del planeta Terra puc enviar un WhatsApp al meu equip i supervisar la feina? Això és com futurista. Ara, com diu la meva companya de viatge, el que és flipant és que a l’AVE no hi hagi wifi. Què collons I.V. els donen per ser així? Deia la can- Si bé Páginas Amarillas ha aconse- britànica no sabia ben bé com optimit- çó de Lax’n’Busto, tot un clàssic. guit progressivament reduir la seva de- zar la seva base de dades. Es van produ- Per què ens castigues, Déu TECNOLOGIA pendència del paper, la xifra de la seva ir així les tendències a la baixa, encara Nostre Senyor, a viure en un pa- facturació ha baixat en els últims anys, que el pes del paper seguia fent rendible ís que fa el tren sense ample eu- PA Digital, l’últim prova de la seva dificultat per adap- el negoci, fins que va arribar la gran cri- ropeu i cent anys després un AVE tar-se als nous temps. El 2015, i després si del 2008, en què l’activitat econòmi- caríssim i que ja està vell abans cartutx de les de l’ERO per acomiadar més de 200 em- ca i, per tant, la demanda de Páginas d’estrenar-se? Per què ens hem Páginas Amarillas pleats, la facturació va rondar els 100 Amarillas van caure bruscament. Tot i de veure perjudicats per la incom- milions d’euros, amb més de 100.000 així, la companyia segueix imprimint i petència dels nostres polítics? empreses en el seu directori i amb infor- distribuint 14 milions d’exemplars que El popular directori telefònic Rodrigo Rato, un dels meus mació de més de 20.000 pàgines web. constitueixen entre el 30% i el 40% de preferits, se’n va al Congrés i d’empreses intenta adaptar-se a l’era El 2016 la xifra va baixar en 10 mili- la seva xifra de negoci. planta a tota la comissió d’inútils digital després de sortir a borsa ons d’euros, i el mateix va passar el 2017, un titular de complot. Olé, nois. i passar per diversos propietaris any en què el compte de resultats ha re- ARA, AMB LA nova propietat, el nou Als Estats Units hi ha molts pro- velat una facturació de 80 milions, conseller delegat, Javier Castro, ha as- blemes i moltes deficiències, se- 20 menys que fa dos anys. Potser aquest segurat que arriba definitivament el salt gur, però les comissions d’inves- descens incontenible hagi estat darrere complet al negoci digital. Castro va ex- tigació que munten fan tremolar de l’última venda del servei, que ha en- plicar a finals de desembre que el 2015 els més poderosos. trat al 2018 amb nou amo i nou conse- ja es va superar la simbòlica proporció Nosaltres, en canvi, no fem ni ller delegat: se’n va anar José Luis Re- de 50/50 per al negoci digital respecte a avergonyir els que tenen els seus ELS LECTORS MÉS joves tot just tin- nedo i ha arribat Javier Castro. les guies de paper, i que a partir de lla- extresorers a la presó. M. Rajoy dran notícia de les Páginas Amarillas. Respecte al nou propietari, el maig vors la part digital ha tingut més pes; ac- parla amb tota la barra “d’un se- Potser per a ells siguin només un record del 2017 el fons de capital risc paneu- tualment està entre el 60% i el 70%. nyor que ha fet molt mal al PP”, i borrós, aquestes gruixudes guies en pa- ropeu Metric Capital Partnerts i l’espa- L’objectiu que s’ha marcat Castro és A. Mas defensa el dia abans de la per groc canari que un operari ens dei- nyola Evolvere Capital van comprar Hi- que el 2020 el 90% del negoci de Pági- sentència del cas Palau la impe- xava cada any al costat de la porta i que bu Connect, la companyia anglesa fins nas Amarillas sigui digital i estigui basat cable feina del tresorer de CiU. “Jo acabaven irremissiblement fent com- llavors propietària de Páginas Amarillas tant en la publicitat digital –per la qual el conec i els que el jutjaran no el panyia als anuaris i revistes de mots en- i que es va anomenar Yell fins al 2012. cosa compta amb una associació amb coneixen”, va dir. Com si hagués creuats al revister. Però per a diverses Yell provenia de l’antiga Yellow Pages Google– com en la consultoria a les pi- dit: “És col·lega”. generacions, a partir del 1967 van signi- de British Telecom, matriu de la qual es mes per mostrar-los la millor manera I, alhora, a la vida real, nosal- ficar l’única manera de trobar el telèfon va separar quan es va alliberar el mercat de digitalitzar el seu negoci; és a dir, cre- tres sense wifi ni al tren que ens d’un lampista, un manyà, un sastre o britànic de les telecomunicacions. ar les seves pàgines web, posicionar-se ha costat una milionada. fins i tot un psicòleg. Eren els temps en cercadors, crear canals d’interacció Pensant en tot això, i amb el previs no només a internet, sinó també YELL HAVIA COMPRAT el servei el amb els clients en xarxes, etc. que veuré a Nova York, segur que a l’extensió del telèfon en totes les cases 2006 a Telefónica, la seva propietària Per deixar ben clar el seu propòsit, la tindré poques ganes de tornar al com un aparell domèstic. Era una Espa- inicial, per una xifra pròxima als 2.000 primera acció de Castro ha sigut canvi- país dels tresorers. nya que llavors es modernitzava a mar- milions d’euros, encara que l’empre- ar el nom de la companyia per desvin- Si em voleu animar em podeu xes forçades. sa va aconseguir llavors un valor bor- cular-se del record de les antigues Pá- escriure: “Executiva, sigues forta”. Ara, mig segle més tard, Páginas sari de més de 3.000 milions d’euros, ginas Amarillas, molt relacionat amb el Amarillas lluita desesperadament per el més elevat de tota la seva història. Hi paper. Així, l’empresa es dirà ara PA Di- subsistir en l’era digital i trobar un lloc havia raons perquè la seva cotització gital, i si bé la pàgina web del directo- en un sector com el de les recerques de fos tan alta: disposava de la base de da- ri seguirà tenint el mateix nom de sem- serveis a la xarxa, que sembla pràctica- des més gran de professionals de par- pre, els futurs productes que es creïn ja ment cobert per Google, Yelp i compa- la castellana tant a Europa com a portaran aquesta marca. Serà potser nyia. Ho ha intentat reconvertint-se en l’Amèrica Llatina. Aquesta base es de- l’últim intent de reinventar la versió un distribuïdor de publicitat digital, a rivava dels mercats on era present Te- espanyola d’un servei, el de les pàgines L’EXECUTIVA través del telèfon de pagament 11888 i lefónica: l’Argentina, el Brasil, Xile i el grogues, que ha sigut una tradició a mig AGRESSIVA digitalitzant el seu directori de profes- Perú, a més d’Espanya. món des que es van inventar el 1883 a ÉS UNA JOVE sionals, però el gruix del seu negoci ha Però després de la venda a Yell, el Wyoming (Estats Units), gairebé alho- EMPRENEDORA estat tot aquest temps a les guies de pa- model de negoci va canviar menys del ra que el telèfon, un company insepa- per, encara que amb una clara tendèn- que s’esperava i va seguir bàsicament en rable sense el qual li està costant mas- [email protected] com cia minvant. les guies de paper mentre la companyia sa sobreviure.—Jordi Sabaté ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 39 emprenem

guers dels locals comercials ha sigut ca Jiménez, que afegeix que “el pas de la Créixer d’un 10% en el mateix període. gent per les dues voreres s’està igualant”. EPÍGRAF La millora de la via –al marge de les crí- Ara el preu mitjà de lloguer se situa a la RETWEETS tiques que ha rebut la reforma– ha atret zona en uns 60 euros el metre quadrat al alguns operadors a la zona. La revitalitza- mes, que són una mitjana dels nous llo- Títol d’entre dues, ció del sector es va fer patent quan els guers i les renovacions de contractes que tresCriptomoneda: o quatre línes operaris encara feien les obres de refor- s’han fet. I la rendibilitat, per als propie- ma. Renta Corporación, acompanyada taris, no és dolenta si es té en compte la peròtornem no mésa la d’un inversor anglès, va comprar l’edifi- que tenen altres actius. Segons Savills c ci de l’antic Hotel Covadonga per més de Aguirre Newman, la rendibilitat a la zona Subtítol d’entrepesseta tres o quatre línies 23 milions. La reforma de l’edifici va com- se situa en un 3,75%. Lloguer Segur la si- obligatòries. Si el títol és de tres línies, portar l’establiment als baixos comerci- tua en un 3,54%. el subtítol serà de quatre; si el títol és de als d’una botiga d’Oysho, una de les mar- Les noves incorporacions de comerços tres línies, elins subtítol a l’arribada serà de de l’euro, quatre ques del grup tèxtil gallec Inditex, que ha en aquest tram de la Diagonal ha reduït el a les cases dels que viat- fet una important aposta per aquesta zo- gap de preus entre voreres, però no ha javen sovint per Europa na de la ciutat, on també té botigues amb acabat amb una altra singularitat de la zo- s’hi anaven acumulant IMMOBILIARI les marques Zara i Massimo Dutti. na. Daniel Jiménez explica que aquest Ffrancs, marcs, lires i flo- De fet, l’interès que ha aixecat la refor- tram sempre s’ha dividit en dues parts: rins en monedes que no Adeu a l’històric ma de la Diagonal entre els operadors co- una part calenta, més atractiva per als lo- podíem canviar a la tornada i po- mercials es demostra amb les xifres. Els úl- cals comercials, que és la que va de Bal- MAECENASques vegades NEC arribàvem ODIO et aante gastar. tinci- greuge entre tims dos anys s’han tancat 24 noves ope- mes fins a la plaça Francesc Macià; i una duntAlguns tempus. encara Donec les vitaeconservem sapien en ut li- les voreres racions de lloguer, 11 l’any 2016 i 13 l’any altra zona, la freda, que és la que va del berouna venenatis capseta, fentfaucibus. companyia Nullam a les quis 2017. “Això vol dir que hi ha interès, que hi passeig de Gràcia al carrer Balmes. Teò- ante.pessetes Etiam sitque amet guardem orci pereget nostàl- eros fau- de la Diagonal ha una forta demanda”, explica Daniel Ji- ricament, aquesta zona freda hauria de cibusgia. tincidunt. Són diners queDuis ja noleo. farem Sed efec-fringilla ménez, director de retail de Savills AN. ser la continuació de dos eixos comerci- mauristius. sit Amb amet la nibh.febre Donecactual sodalesper les sa- La reurbanització de la via dispara L’altra cara d’aquest interès es tradu- als com són el passeig de Gràcia i la ram- gittiscriptomonedes magna. Sed consequat, ens pot arribar leo eget a bi- el lloguer dels locals comercials eix en la falta de disponibilitat de locals bla de Catalunya, però l’amplada dels car- bendumpassar sodales, una cosa semblant.augue velit cursus un 25%, mentre que a la resta a la zona. La companyia consultora i taxa- rers i, sobretot, la de la cruïlla del passeig nunc. Deixant de banda si el fenomen dora Gesvalt situava la disponibilitat de de Gràcia amb la Diagonal no convida els Maecenaspertany a la tempus, categoria tellus de les eget bombo- condi- de la ciutat puja un 10% locals a finals del 2015 entre el 6% i el 7%. vianants a enfilar l’avinguda. mentumlles especulatives rhoncus, sem o no, quam amb el semper bitco- li- Ara, segons les dades de Savills AN, se si- El sector tenia esperances en una revi- bero,in sit com amet a exemple adipiscing principal, sem neque i que sed tua en el 3%. I si no hi ha locals de lloguer, talització comercial d’aquest tram amb ipsum.moltes Maecenas de les operacions tempus, de tellus finan- eget encara n’hi ha menys de compra. Només dos importants locals de la zona: els bai- condimentumçament en marxarhoncus, per sem aquesta quam via sem- una operació l’últim any. La causa, expli- xos de l’edifici del Deutsche Bank, que ara per libero,són de viabilitat sit amet dubtosa, adipiscing cal consi- sem ne- ca Daniel Jiménez, és que la majoria de s’està rehabilitant per convertir-lo en un que derarsed ipsum. un altre factor. Moltes de les LES REFORMES URBANES tenen un locals en aquesta àrea són en edificis de immoble d’apartaments de luxe, i els bai- emissions de criptomonedes fan impacte directe en el mercat immobi- propietat vertical, és a dir, hi ha un sol xos de la seu de la Cambra de Comerç de NAMservir QUAM el NUNC,blockchain blandit –cadena vel, luctusde liari. El fenomen es pot observar, ara amo –sigui persona física o jurídica– a tot Barcelona, al número 452 de la Diagonal. pulvinar,blocs, hendrerito base de dades id, lorem. distribuïda– Maecenas que ja ha passat un cert temps, en la re- l’edifici, cosa que dificulta que hi hagi ope- nec ethereum,odio et ante que tincidunt és més flexible tempus. que Do- modelació del tram de la Diagonal que racions d’inversió només en locals. PERÒ ELS NOUS llogaters d’aquests dos nec vitaeel bitcoin sapien perquè ut libero preveu venenatis la creació fau- va de la cruïlla del passeig de Gràcia a espais han fet esvair les esperances. A la cibus.de Nullamtokens, títolsquis ante.que els Etiam consumi- sit amet la plaça Francesc Macià. Acabada la pri- UN CLAR EFECTE del que ha passat ha si- zona comercial de l’edifici del Deutsche orcidors eget només eros faucibus poden usar tincidunt. per adqui- Duis mavera del 2015, la reforma, que va gut la tendència a igualar els preus. La Di- Bank –quatre plantes amb 2.600 metres leo. rirSed béns fringilla i serveis mauris de l’emissor: sit amet els Me- nibh. comptar com un dels principals ele- agonal, en aquest tram, presenta histò- quadrats– hi anirà el concessionari in- Donecals persodales comprar sagittis plats magna.de macarrons Sed con- ments l’ampliació de les voreres, ha dis- ricament una situació curiosa. La vorera sígnia de Seat. Un espai multidisciplina- sequat,a Nostrum, leo eget les bibendum KodakCoins sodales, per pa- au- parat el preu de lloguer dels locals co- dels números parells, la de muntanya, és ri amb oficines, sala d’actes i venda d’augue garvelit drets cursus d’ús denunc. fotografies... El pro- mercials que hi ha a l’àrea. més cara que la dels senars, la de mar. No tomòbils. I el nou llogater de la Cambra Namblema quam és que nunc, aquests blandit tokens, vel, com luctus La consultora immobiliària Cush- se sap ben bé per què: hi ha motius his- de Comerç –2.000 metres quadrats– és pulvinar,les fitxes hendrerit d’un casino, id, lorem. són de Maecenasprepa- man & Wakefield, que cada any publi- tòrics, una és més assolellada que l’altra, CaixaBank, que es va imposar a la mul- nec gament,odio et antei els diners tincidunt que hi tempus. hem po- Do- ca un estudi sobre els principals carrers els fluxos dels vianants... Però la diferèn- tinacional francesa Decathlon. Aquests nec vitaesat queden sapien immobilitzats ut libero venenatis fins que fau- comercials del món, explicava en la se- cia de preus s’ha reduït. Abans de la refor- negocis, diu Jiménez, no ajuden a atreu- cibus.els Nullam gastem. Perquis a l’emissorante. Etiam és un sit bon amet va última edició que la Diagonal era el ma, aquesta bretxa era al voltant del 40%, re flux de persones com ho farien mar- orcinegoci, eget eros perquè faucibus en disposa tincidunt. per mou- Duis carrer espanyol que més s’havia encarit i ara s’ha situat al voltant del 15%, expliques de moda.—Xavier Grau leo. re’lsSed mentre fringilla no mauris els fem servir.sit amet Però nibh. l’últim any, un 16,7% (en conjunt). La Donecels consumidorssodales sagittis que magna.no volen Sed o no con- consultora Savills Aguirre Newman cal- 2015 ARA sequat.tenen —Nom el coneixement Cognom per gestionar cula que en el tram esmentat els preus un criptomoneder personal corren s’han incrementat un 25% des que es va Prereforma de la Diagonal el risc d’acabar acumulant un petit acabar la reforma, mentre que en el con- capital en forma de tokens pen- junt de Barcelona la pujada dels llo- 48 €/m2 60 €/m2 +25% dents de gastar, igual que els orga- vorera nitzadors de festivals de música re- muntanya coneixen que a moltes de les polse- res de prepagament–imprescindi- 2 2 bles per consumir a dins del recinte– plaça +70% hi queda saldo que els assistents no Francesc 30 €/m 51 €/m vorera arriben a recuperar mai. Per això ja Macià mar comencen a sorgir cases de canvi d’aquestes noves criptodivises, que ens obliguen a estar pendents de la taxa de canvi més favorable, com Cambra abans de l’euro, i confirmen un cop de Comerç Caixabank més que la digitalització no elimina ZONA CALENTA > Té més atractiu per a els intermediaris, només els canvia les marques de moda Ediﬁci per uns altres de nous. (com Inditex) Deutsche > Seat Bank

ZONA FREDA Té menys locals comercials i falten marques ALBERT que facin de motor CUESTA ANALISTA 3% 3,75% TECNOLÒGIC FONT: SAVILLS/GESVALT/LLOGUER SEGUR SAVILLS/GESVALT/LLOGUER FONT: GRÀFIC: IDOIA VALLVERDÚ Locals que Rendibilitat de @albertcuesta estan lliures llogar els locals passeig de Gràcia 40 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara emprenem

explica Eva Jorge, la creadora de la ini- Petites & Mitjanes ciativa We Save Eat. Aquesta catalana ha desenvolupat una aplicació que ajuda les famílies més vulnerables a trobar aliments de restaurant a bon preu i, alhora, les pimes a evitar el malbaratament de menjar. A través del telèfon mòbil, aquesta aplicació posa a la venda els excedents & de restaurants, forns de pa i bars amb descomptes que arriben al 70% del seu preu original. Jorge va començar el projecte ara fa un any. “Vam crear l’empresa el gener del 2017, gràcies a una idea del meu fill per a un treball escolar, i vam fer el llançament al setembre”, recorda Jorge. Des d’aleshores, aquesta emprenedora combina la seva feina en una multinacional de productes de neteja amb la lluita contra el malbaratament. “Quan vaig començar estava en una èpo- ca de la meva vida en què tenia la necessitat d’aplicar els meus coneixements a un vessant social”, explica Jorge. De retruc, però, la seva iniciativa també ha obert una porta important a les empreses de restauració per gestionar els seus excedents. “La posada en marxa va ser un boom –diu–. En tres mesos vam aconseguir 75 locals i 16.000 descàrregues”. La majoria de clients, segons Jorge, “són jubilats i estudiants que comparteixen pis; famílies, en definitiva, que ingressen poc i que per tres euros aconsegueixen un sopar de restaurant i encara els sobra alguna cosa DANI RÍOS per al tàper de l’endemà”. Vetland s’ha convertit en la prime- El president del grup assegura que la Des del mes de gener també treballen ra cadena de veterinària al territori es- seva xarxa de centres veterinaris vol en- amb deu locals a Madrid, un a Saragos- VETERINÀRIA panyol i s’ha diferenciat de botigues de trar en un altre àmbit on ja hi és des de fa sa i un altre a Granollers. “Ara el que em productes animals que limiten la seva anys la medicina humana: la prevenció, el falta és temps per anar fent porta fre- De les assegurances assistència mèdica a un petit consulto- nínxol que acostumen a cobrir les pòlis- da, restaurant a restaurant, per expli- ri. Martínez està convençut d’anar en ses d’assegurances, amb programes de re- car-los què fem”, admet l’empresària. dentals als hospitals la direcció correcta. Preveu acabar visions periòdiques als animals de com- de mascotes l’any amb 25 centres (i duplicar la plan- panyia. Vetland també es vol convertir en “LES PIMES QUE entren a We Save Eat tilla, fins als 140 treballadors) i, d’aquí un servei per a les asseguradores. entren a formar part d’una comunitat cinc anys, arribar al centenar. Sense La companyia ha fet fins ara totes les amb bona reputació”, explica Jorge. A Vetland, una cadena de centres franquícies. Per fidelitzar els veterina- seves inversions amb recursos propis, més, aparèixer a l’aplicació és gratuït veterinaris creada el 2015, ha assolit ris hi ha oberta la possibilitat de plan- sense recórrer a l’endeutament bancari. per a les empreses. “Té un risc empre- els 12 centres i preveu arribar tejar en algun moment el repartiment Vetland va facturar 1,5 milions d’euros sarial zero i els serveix com un altre ca- al centenar en cinc anys d’accions de la companyia. el 2017, i aquest any preveu més que du- nal per publicitar-se”, afegeix. D’aques- plicar aquesta xifra i arribar als 3,5 mi- ta manera també aconsegueixen donar EN EL PLA de negoci hi consta la cre- lions d’euros.—Dani Cordero una sortida als excedents, amb els quals ació d’una xarxa que cobreixi les ciu- generen ingressos. “El més important, tats de més de 200.000 habitants i el però, és que deixen de malbaratar ali- conjunt de capitals de províncies, i cre- ments”, insisteix Jorge. ar una economia d’escala prou impor- ALIMENTACIÓ A canvi, l’aplicació es queda un 40% EL GRUP DETRIVALL va començar fa tant per fer més assequible la medici- de la transacció. “Per un lot de menjar tres dècades amb les assegurances den- na animal. A les ciutats més grans o en Salvar les sobres de 3 euros, nosaltres ens en quedem tals, una fórmula amb què pretenia “de- llocs estratègics se situarà un hospital 1,20 i l’empresa ingressa 1,80 euros”, mocratitzar i socialitzar” els serveis que pugui donar un servei integral, in- per sopar de explica la creadora de l’aplicació. La odontològics, explica el seu fundador, closes les operacions quirúrgiques. En restaurant a preu iniciativa fins ara s’ha finançat amb Manuel Martínez. A les acaballes de la poblacions al vol- 50.000 euros de capital privat i ja bus- dècada passada, el grup familiar va deci- tant seu s’hi crea- de saldo ca inversors. “Estem estudiant fer la dir fer un pas semblant, en aquest cas La cadena ran clíniques més primera ronda d’inversió la segona per donar cobertura sanitària als ani- dona petites. I, com a La iniciativa We Save Eat permet meitat de l’any”, explica Jorge, que té mals. Tot i la crisi, el grup havia vist que formació complement, hi comprar els excedents de la restauració l’objectiu de captar 200.000 el món de les mascotes continuava crei- haurà unitats mò- amb descomptes de fins al 70% euros per formar xent a Espanya. Avui hi ha 11 milions de de gestió bils que es traslla- un equip de co- gossos i gats censats, diu Martínez. Un als seus daran a aquestes mercials que tan- mercat prou interessant i amb prou clíniques en casos quin acords amb massa crítica perquè l’any 2015 el seu veterinaris necessaris. més locals i expan- grup fes un altre pas en la mateixa direc- per “El veterinari dir-se per Espanya ció: inaugurar el seu primer hospital per augmentar la és un enamorat de i Portugal. Jorge as- a animals a Barcelona. rendibilitat la seva professió AMANIDA I PIZZA per cinc euros. O segura que l’objec- Des de llavors, Vetland (com es diu la però no té experi- un primer plat, una focaccia dolça i tiu final val la pena, iniciativa) no s’ha aturat. Poc temps des- ència de gestió, i un suc de fruites natural per tres tant per als usuaris prés va construir dos centres més. I el això fa que els preus siguin alts”, expli- euros. Són menús complets i ba- com per a les empre- 2017 va adquirir nou centres a veterina- ca Martínez sobre la filosofia de Vet- rats que es poden comprar avui ses d’alimentació, i ja ris que volien traspassar el seu negoci land. Els gestors de Vetland creuen mateix per sopar, perquè són ex- ultima alguns acords perquè es jubilaven. Han invertit fins ara que donar formació en gestió a cedents de bars i restaurants que, amb grans cadenes de tres milions d’euros i aquest any n’han aquests professionals pot servir per si no es venen a última hora del distribució i restaura- previst 2,6 milions més per comprar to- augmentar la rendibilitat de cada cen- dia, acabaran a les escombraries. ció que, segons diu, fa- tes les clíniques que puguin, sempre que tre, un punt fort al qual s’afegiria més “El nostre objectiu és salvar rien créixer el seu pro- tinguin una facturació que oscil·li entre capacitat de compra i, per tant, estal- aquest menjar, que de vegades jecte exponencial- els 400.000 i els 700.000 euros anuals. vis operatius. està pràcticament acabat de fer”, ment.—Natàlia Vila ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 41 emprenem

ECONOMIA COL·LABORATIVA Com treure suc del teu pàrquing quan no hi tens el cotxe

WeGarage és una aplicació que permet accedir a garatges privats de Barcelona i Madrid a través del mòbil perquè les comunitats monetitzin els espais buits

TROBAR UN LLOC per aparcar a la jun- gla urbana s’ha convertit gairebé en un esport de risc i, ara que l’economia col·laborativa ja té grau de fenomen im- parable, les places privades de pàrquing també són un bé preuat. L’aplicació We- Garage proposa que les comunitats de veïns puguin llogar els espais buits a usuaris per treure suc d’aquest actiu en les hores que els seus propietaris no hi tenen el cotxe aparcat. D’aquesta manera, els horaris de feina, les vacances o els caps de setmana poden ser oportunitats per obrir els garatges al negoci durant unes hores. El seu fundador, Marc Edo, explica que el sistema funciona amb un dispositiu que L’empresa I.V. ofereix s’instal·la a la porta dels aparcaments, nerar uns ingressos extres de 80 a 240 La companyia ha signat un acord de com ara els carregadors de vehicles lloguers per per permetre que euros al mes. A més, les comunitats de col·laboració amb Vodafone Espanya elèctrics i el carsharing. “Al final es hores en els usuaris hi pu- veïns poden aconseguir fins a 600 eu- per impulsar el desenvolupament de tracta que puguis gestionar els teus garatges guin entrar només ros a l’any per sufragar reformes. Així, l’internet de les coses que fa servir el propis actius”, afegeix. De fet, confia amb el seu mòbil. defensa que el sistema és beneficiós seu dispositiu. La start-up ja ha tancat que el projecte és escalable i el 2019 privats, i es L’aparell –que re- tant per als veïns que tenen plaça de una primera ronda de finançament de voldria arribar a altres ciutats europe- queda una quereix una ins- pàrquing com per als que no. mig milió d’euros amb diversos inver- es, com París. Així doncs, la companyia comissió tal·lació de només Per a Edo, aquest concepte té sentit a sors i ara en prepara una de nova per la busca convertir-se en un aliat contra la del 50% 20 minuts que as- les zones cèntriques on hi ha pocs pàr- mateixa quantitat. congestió a les grans metròpolis, on el sumeix l’empresa– quings o acostumen a estar molt ocupats. trànsit impossible s’ha convertit en un també reconeix Precisament, la companyia ha aconseguit ACTUALMENT HI HA vuit persones maldecap per als ajuntaments. l’usuari i el guia a través del pàrquing un certificat del Col·legi d’Administra- que es dediquen al desenvolupament Edo és un emprenedor reincident. Fa fins a la plaça que ha d’ocupar. dors de Finques de Barcelona per validar de WeGarage, que està a punt d’incor- 25 anys que treballa en el negoci de la La idea va néixer després que Edo aquest model i ha fet el mateix a Madrid, porar dos empleats més. L’empresa es- consultoria i ja és el seu cinquè projec- analitzés les infraestructures inefici- on ja ha començat a aterrar. El model de tà situada al Pier01, la seu de la Barce- te propi. Abans va estrenar-se amb ide- ents de 18 ciutats del món. “En un con- negoci és que els propietaris cobren un lona Tech City al Palau de Mar, i va néi- es com una distribuïdora de productes text en què el 30% del temps que pas- preu fix per hora, sobre el qual la platafor- xer al bressol del venture builder sanitaris, una puntcom, una consultora sem al cotxe el destinem a buscar apar- ma es queda un 50% de comissió. Actual- Midnight Call. i una plataforma tecnològica. “He après cament, ningú havia proposat això”, ment WeGarage té 70 pàrquings regis- L’empresa ha començat pels garat- del que va sortir bé i malament, però ara afirma l’emprenedor. Amb l’aplicació, trats i espera arribar a les 9.000 places i ges, però la idea d’Edo és que el concep- volia afegir un concepte que creés un assegura que els propietaris poden ge- els 15.000 usuaris a finals d’any. te arribi a altres serveis de mobilitat, nou sector”, raona.—Paula Solanas 42 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara emprenem

Talent Helena Guardans PRESIDENTA I CONSELLERA DELEGADA t DE SELLBYTEL GROUP A ESPANYA BARCELONA, 1960 Formació

1974 HELENA GUARDANS 1978 PARTICIPA EN L’INTERNATIONAL BUP I COU, CANIGÓ, WOMEN’S FORUM DES “A casa van ser molt generosos amb DEL 2006. L’ANY LES MARRONIERS, TALITHA l’educació i em van deixar anar dos anys a PASSAT VA ANAR A I ACADEMIA PEÑALVER CHICAGO A LA REUNIÓ París a fer segon i tercer de BUP, que era QUE VA CELEBRAR 1979 L’ORGANISME, QUE 1985 gairebé una tradició familiar. Era PROMOU LA IGUALTAT adolescent, així que vaig disfrutar D’OPORTUNITATS I EL DIRECCIÓ D’EMPRESES, TALENT FEMENÍ ESADE l’experiència de llibertat” AL MÓN 1983 1984

NEW YORK UNIVERSITY

“Vaig anar a Nova York amb un programa d’intercanvi mentre estudiava a Esade. Va ser Experiència l’experiència més important de la meva vida. Després, laboral vaig estar un any i mig treballant-hi. Allà vaig crear la meva primera empresa per exportar als Estats Units 1985 roba catalana. Mònica Randall era la meva sòcia. 1986 L’empresa va morir d’èxit: la segona comanda que FUNDADORA, em van fer era tan gran que no era assumible” 500 INTERNATIONAL LI AGRADA NAVEGAR, PERÒ CADA VEGADA HO FA MENYS, PER UNA QÜESTIÓ DE TEMPS. ARA BÉ, SEMPRE QUE POT, 1986 VA A MALLORCA, ON INTENTA PUJAR A LA BARCA. 1988 A L’HIVERN EL SEU PAISATGE ÉS EL DE LA CERDANYA “El llavors president, Manuel Meler, em va dir: COORDINADORA «Només contractem dones lletges, però tu ets una INTERNACIONAL DE NEGOCIS, COMPAÑÍA excepció perquè m’han dit que ets molt seriosa». GENERAL DE TABACOS “Aquest era un entorn molt més modern, Allò era molt masclista. Jo era la responsable DE FILIPINAS perquè com que era tan important la d’internacional i, en canvi, no vaig viatjar mai” 1988 creativitat com la gestió hi havia moltes més 1989 dones. Allà vaig tenir l’oportunitat de fer el DIRECTORA GENERAL, TOCS que m’agrada: ser a tot arreu”

1989 “Hi vaig entrar com a 1991 directora general adjunta i DIRECTORA DE COMPTES, “Marxo de Grey perquè és un bon moment per crear la vaig veure que m’agradava VIZEVERSA molt el màrqueting, el servei meva pròpia empresa. Era una idea d’una feina que havia 1991 vist a Nova York. Es tractava d’oferir un servei a aquelles i la gestió de persones” 1993 empreses que tenien feina però que no podien contractar DIRECTORA GENERAL ADJUNTA, GREY TRACE una secretària, i fer-ho a través del telèfon”

1993 “Els creatius són gent especial, tenen un ego important. Recordo una vegada que em van 2001 presentar una campanya preciosa sobre Ibercaja. FUNDADORA I PROPIETÀRIA, SINGULAR “Vaig fer un pla de negoci L’havíem de presentar l’endemà i era ja el vespre. “Vaig demanar un préstec molt ben fet, però no es va M’encantava, però en un moment donat m’adono 2001 de 10 milions de pessetes, complir res del ‘business d’una cosa: no hi havia la marca per enlloc. El ACTUALITAT tot i que el meu pare em plan’. Tot i així, el 2001 érem creatiu em va respondre: «És que la marca és PRESIDENTA EXECUTIVA deia que quedava molt A ESPANYA, SELLBYTEL 60 persones i buscava horrorosa». La va acabar posant” malament començar inversors. Un client un dia em 2014 demanant un crèdit” ACTUALITAT va dir: «Sempre que tinc MEMBRE DE BARCELONA alguna cosa complicada GLOBAL penso en Singular»”

EN UNA CONFERÈNCIA A SELLBYTEL. Lliçons GUARDANS “Buscava un soci que m’aportés el que jo no podia fer, que PARTICIPA EN de vida JORNADES DE era inversió per créixer. Va aparèixer Sellbytel, a través de ‘COACHING’ A ASXOKA, UN “Per passar d’empresa BBDO, i van comprar Singular. En una transacció d’aquest PROJECTE tipus, entendre’t amb els socis és molt més important que la D’EMPRENEDORIA petita a gran cal fer un SOCIAL esforç important: aprendre transacció econòmica” a delegar. Això no s’ensenya, s’aprèn. I t’adones que n’has après quan cada vegada que es “Nosaltres no som un ‘call center’. “Hi som presents com a patrons. És pren una decisió deixes de Som una extensió de l’empresa per a la important que hi hagi entitats que dir com ho hauries fet tu” / qual treballem. Els seus problemes són promoguin la imatge de Barcelona” “El bon moment dura mig segon, és un engany que ens els nostres problemes” fem per retardar les coses” Per Dani Cordero ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 43 emprenem ‘EPIC FAILS’

‘PORCA MISERIA’ A Bananity ningú li feia clic Massa plàstic als mercats te que pogués agradar-li”, diu l’emprenedor. Però, per desenvolupar aquesta tecnologia, necessitaven tenir dades. “Haví- em de vestir-ho amb una forma atractiva”, reconeix. L’opció que van escollir va l plàstic ens està enva- ser alimentar la tecnologia tot creant una int. 100.000 milions de xarxa social en què els usuaris juguessin bosses per any a Euro- a triar si estimaven o odiaven els diversos pa. Cada cop que vaig a conceptes que se’ls anava proposant. Ecomprar, especialment als mercats de Barcelo- QUAN, EL NOVEMBRE del 2011, Bana- na, torno ple de tota mena nity va veure la llum, de seguida va ge- d’aquests residus. Les fan servir nerar una gran expectació mediàtica. El fins i tot per posar-hi els plàtans! projecte havia cridat l’atenció de perso- La gràcia és que et fan pagar la nes com l’humorista Andreu Buenafuen- bossa de plàstic gran, i et miren te i l’exministra Cristina Garmendia, que amb cara d’activista de Greenpea- havien decidit apadrinar-lo. Això va fer ce, però al mateix temps et donen pujar Bananity com l’escuma. “El 60% desenes de bosses petites sense dels més de 50.000 usuaris que vam cap remordiment. A Itàlia tenim el aconseguir els vam generar els primers mateix problema, encara que s’uti- mesos de vida”, recorda Albert Martí, un litza més el paper per als aliments,

BANANITY dels cofundadors. També van aixecar però hi ha una bona notícia. Des del 800.000 euros en tres rondes d’inversió. 2018 aquestes bosses també han “EL DIA QUE vam fracassar, vam deci- en ganes de provar sort en un mercat que de ser biodegradables i composta- dir fer una festa”, assegura Pau Garcia- emergia a ritmes vertiginosos. Preteni- ARA BÉ: DESPRÉS d’uns mesos frenè- bles, com les que fem servir per a la Milà, un dels cofundadors de Bananity. en desenvolupar una tecnologia real- tics, Bananity va començar a caure en compra des del 2011. I són de paga- “La cosa no ens havia anat bé, però tam- ment ambiciosa que permetés crear un l’oblit. “A les empreses no els agradava ment, amb un cost anual d’uns 12 poc volíem enterrar l’aventura sense motor de recerca universal. “Si l’usuari que els usuaris poguessin odiar-les. Ai- euros per família italiana. Hi ha ha- abans poder trobar-nos amb la gent que ens deia que li encantava una ciutat, un xò ens tancava portes”, diu ara Garcia- gut polèmica, com sempre al meu ens havia ajudat en algun moment”, llibre i una beguda, nosaltres volíem ser Milà. “A més a més, en el fons érem un país, perquè aquesta llei afavoreix puntualitza. De fet, aquell dia de gener capaços de recomanar-li un quart objec- motor de recomanació i ens era molt di- clarament l’empresa Novamont, d’ara fa tres anys, el timbre de la Casa fícil lluitar contra Twitter o Facebook, especialitzada en la producció Banana va sonar moltes vegades. Si el que generaven una necessitat diària a d’aquest producte, que dirigeix 1947 el poeta falangista Dionisio Ri- LA LLIÇÓ l’usuari”, reflexiona Martí. El 2013, en una partidària de Matteo Renzi, druejo havia triat aquella antiga torre un intent desesperat per fer un cop però tant és. El més important és el enjardinada de Sant Cugat del Vallès per d’efecte, Bananity va optar per pivotar pas endavant que hem fet. ¿Es po- retirar-s’hi, més de mig segle després el “El cas de Bananity ens demostra cap a un format de xarxa social que bar- dria proposar per a Barcelona, oi? xalet s’havia convertit en un oasi empre- que, per tenir èxit, no n’hi ha prou rejava trets propis de Pinterest, Twitter nedor. A cada habitació s’hi desenvolu- i Facebook. Tampoc va funcionar. pava un projecte empresarial i, en una tenint una bona idea i ‘celebrities’ d’elles, Pau Garcia-Milà, Sergio Galiano que et donin suport”, explica “ÉS DIFÍCIL CREAR plataformes que i Albert Martí havien estat lluitant des aportin algun valor afegit a l’usuari”, opi- del 2011 per aconseguir crear la seva Frederic Guerrero-Solé, investi- na Bernat Gimeno, consultor en màr- pròpia xarxa social: Bananity. gador en xarxes socials de la UPF. queting digital. “Realment, Bananity va NICOLA despertar molt d’interès al principi, pe- PADOVAN EL 2010 EL concepte del big data s’esta- “Sobretot, cal que el producte rò l’usuari de seguida se’n va oblidar”, re- EMPRESARI va escampant. “Havíem quedat merave- sigui nou i que sigui útil per als lata. Finalment, el gener del 2015, Bana- ITALIÀ llats pel motor de recomanació que hi ha- usuaris: que sentin la necessitat nity va optar per presentar un concurs de via darrere d’Amazon”, recorda Garcia- creditors voluntari i desaparèixer per @nicolapadovan Milà. I, en aquest context, tots tres teni- d’utilitzar-lo sovint”, conclou. sempre.—Marc Amat 44 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara entrevistal’entrevista

GIULIA DUCH CLERICI Voluntària amb els refugiats a Grècia “Els refugiats continuen a Grècia, esperant”

Tu eres als Estats Units estudiant necessitessin. Em van trucar al cap economia i ciències polítiques. de cinc minuts. I poc després vaig Sí, i el 2015, quan van arribar gaire- conèixer un palestí refugiat en un Perfil “Acabava de fer 19 bé un milió de persones a Grècia a camp militar, que em va dir que aca- anys i em vaig trobar fent través del mar, vaig començar a pen- baven d’obrir una escola. Feien clas- classe d’anglès a adults sar que era al lloc equivocat. Per pri- ses per als nens petits, i a les tardes refugiats en un camp de mer cop a Europa estaven passant classes d’anglès per als adults. Jo Grècia”. Així podria coses que m’interessaven i jo era a acabava de fer 19 anys. ANTONI l’altra punta del món. A casa en par- començar, d’aquí molts anys, BASSAS làvem: la meva mare és de Milà, i a I et vas plantar davant d’un grup de la biografia de Giulia Duch l’estació de Milà hi havia molts refu- refugiats sirians i iraquians en un Clerici (Barcelona, 1996). giats que anaven a Alemanya o Ho- camp militar grec a fer classes Filla de pare català i mare landa. A la universitat has de fer una d’anglès. ¿No et van tremolar les italiana, viu als Estats Units, tesi al final dels quatre anys, i vaig de- cames? on el seu pare va trobar feina manar-los una beca per seguir els re- Quan ets allà fent-ho, no hi penses. al Banc Mundial. Ara ha fugiats, començant per Lesbos, pas- I, a més, el meu cas no tenia gaire acabat els estudis d’economia i sant per Idomeni i fer la ruta dels Bal- importància: l’escola la va comen- cans. Just el dia que em van donar la çar una noia bosniana que havia si- ciències polítiques, però, lluny beca, la UE i Turquia van firmar el gut refugiada a Itàlia quan era peti- de quedar xuclada per la pacte que tancava totes les fronteres. ta. Volia que els nens tinguessin la bombolla de confort de Macedònia va tancar-les, i va ser com mateixa infància feliç que ella, per- Washington DC, la Giulia va un dòmino: la ruta dels Balcans va què, malgrat tot, no ho va passar aprofitar l’empenta americana desaparèixer completament. malament. La idea de la seva orga- per obrir els ulls a la realitat nització era fer-los oblidar que eren del món. I fa dos anys la que Què vas fer? allà, i que els nens tinguessin espai Vaig dedicar-me a fer entrevistes a per jugar i aprendre el que pogues- esclatava era la dels refugiats l’oest d’Europa sobre com s’integra- sin, matemàtiques en anglès, cièn- que fugien de la guerra de ven els refugiats aquí. A Barcelona cies o àrab. Sempre agafem profes- Síria, que la Unió Europea vaig entrevistar la Cristina Mas, de sors que siguin gent del camp, per- forçava a tornar a Turquia. La Llavors es va acabar l’estiu i vas tor- l’ARA, i em va fer veure que Grècia què tinguin alguna cosa a fer. Els història la va atrapar. Ha estat nar als EUA a continuar la carrera. s’havia convertit en una presó a l’ai- adults estan molt contents de fer co- a Amman (Jordània) quatre Un grup d’estudiants vam anar a re lliure i que hi anés unes setmanes ses. La meva feina era moure els mesos estudiant àrab per Rio Grande Valley, a Texas, just a la per ser-ne testimoni. Aquella nit nens d’una classe a l’altra, assegu- poder-se comunicar millor frontera de Mèxic. La majoria de mateix vaig comprar el vol i vaig ar- rar-nos que tots els professors veni- gent és hispana i no parla anglès ribar a Polikastro. Era l’1 de juny del en, comprar llibres de text en àrab amb els refugiats als quals feia perquè acaba d’arribar i no pot anar 2016 i feia una setmana que havien perquè els professors poguessin en- de professora d’anglès. La a les escoles normals, sobretot si hi tancat Idomeni. Tot de gent havia senyar, mirar quin nivell tenien de Giulia ve a l’ARA acabada van arribar com a adults. Veies la sigut forçada a deixar aquell lloc que mates i anglès, etc. d’arribar dels Estats Units i a gent asseguda en cases fetes de havia sigut casa seva durant uns me- poques hores de marxar altre plàstic. Semblava Grècia. I la gent sos. Estaven dispersats pel nord de ¿Vau aconseguir aquesta certa cop cap a Grècia. “Sisplau, esperant feina, un permís, papers. Grècia, però es negaven a anar a il·lusió de felicitat? digues que no soc l’única Esperant sempre. Era molt estrany camps militars, vivien al voltant Sí. Els va fer molta il·lusió un dia que veure que aquell tros de Texas era voluntària, ni la primera, ni d’una gasolinera o al bosc. Munta- vam posar gomets de colors als nens com Grècia. S’havien d’organitzar ven les seves cases amb lones de petits per distingir-los per nivells. seré l’última, i que hi ha per aconseguir aigua o llum per al plàstic o el que fos per no haver Veies la il·lusió dels professors de moltíssima gent treballant per carrer, però si no ets legal, digués- d’anar a un camp militar. veure gomets, que feia tant temps millorar la situació allà a sim, et fa molta por anar a l’ajunta- que no veien. Els vam imprimir la Grècia, a Jordània, a ment a demanar que et posin llum. ¿I com vas començar a ajudar els llista de cada classe, amb totes les fo- Ventimiglia o a Birmània, i refugiats? tos dels nens com si fos una escola de també aquí als nostres barris. “Si no ets legal”. Quina frase... Teniu un Uns voluntaris em van dir que l’úl- veritat. No tenien prou llapis per a Les històries de la gent que Hi ha un tractament tan inhumà, tim que has de fer és preguntar a tots els nens, però tenien un llistat amb els refugiats! I són persones que vídeo amb ajuda, i no només els que fan l’entrevista una organització què pots fer. No de tots els nens de classe. Va ser un estan intentant treballar, igual que jo sencera a poden estar per tots els voluntaris dels moments de felicitat. La moti- mal, també han de sortir als vaig poder estudiar als EUA. Sembla com si fossin nens petits. Em van dir vació va així. Potser feia dies que no diaris. Per això he vingut”. com si els féssim un favor, quan per l’ que donés el meu número a qualse- dormien bé, però ara es despertaven Gràcies per haver vingut, a nosaltres és un dret. Ara fa un any vol voluntari i em trucarien quan ho i tenien alguna cosa a fer. Giulia. vaig arribar a l’aeroport JFK, a Nova ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 45 l’entrevistaentrevista

Desemparats “En alguns camps d’Atenes hi ha molta droga. És culpa nostra no haver-los donat cap altra opció” Respostes “Si haguessin muntat un Erasmus de voluntariat s’hauria pogut ensenyar anglès a tots els refugiats”

donen un menjar increïble. Mai he vist ràbia contra nosaltres. I això que tenen motius per estar enrabiats: l’hivern passat, quan feia molt fred, tenien molta ràbia contra Europa.

¿Als més joves com els perjudi- quem? Els nois de 18 o 19 anys que venen sols són els que pateixen més. Els seus pares s’han quedat a Síria per- què ja no tenen ni forces de canviar de país, però ells si es quedaven havien de fer el servei militar o enrolar- se amb els rebels. Doncs bé, aquest és el perfil al qual, com a societat, tenim més ràbia. Volen fer diners i enviar- los a casa. No poden anar a la universitat perquè no tenen permís de resi- dència grega. I tampoc parlen grec, molts ni anglès, i no tots els camps tenen escola d’anglès. Molts són allà i no poden estudiar online, perquè no tenen ni ordinador ni wifi al camp.

¿Pot ser que caiguin en les mans de la delinqüència o del terrorisme? És possible. Ara en alguns camps d’Atenes hi ha molta droga. Això és perquè no tenen res a fer. El camp no està protegit, hi pot entrar qui vulgui. Hi ha gent que es gasta tots els diners de l’ajuda en això. És molt dur de veure. És culpa nostra no haver-los donat cap altra opció. Fa dos anys que són a Grècia, esperant.

Què podem fer? No oblidar-ho és el més important. Ja no surten a les notícies, i la gent continua allà. I en continuen arri- bant. En el poc que portem de 2018 ja han mort 166 persones al mar. Ca- da nit a Grècia arriben vaixells, i ara no estan en camps de refugiats, estan en camps de detenció. S’acaben quedant tancats a les illes en condicions miserables. De Grècia, potser RUTH MARIGOT algun dia arribaran fins aquí.

York, i com que estava en el procés de senyen no ho puc llegir perquè es- el viatge a Europa. És aquesta impo- A casa entenen que facis tot això? canviar la Green Card, em van posar tà en grec. El meu iPhone reconeix tència de parlar amb algú que et veu Sí, ho entenen. I molta gent, quan l’hi a segona inspecció. Recordo una sa- el meu dit, no pot ser que els regis- com una persona molt jove i pensa: expliques, vol venir. Crec que hi ha la amb tot de gent que deia que, amb trem en un tros de paper. El meu “A tu et puc dir qualsevol mentida”. molta gent que vol ajudar, molta més Trump, si no entraven llavors al pa- DNI italià és un tros de paper amb del que ens fa pensar la UE, que di- ís, la setmana següent no hi entrari- una foto grapada a sobre. No pot ser Podem acollir-los a tots? uen que els fa perdre vots. Quan a en. La gent plorava, veies famílies a que les coses vagin així. Tenim tota Similitud Als EUA les hispanes fan les feines Barcelona hi va haver la manifesta- punt de ser separades. Jo estava asse- la tecnologia. A Jordània els fan un “A Texas veies de casa mentre les nord-americanes ció Casa Nostra Casa Vostra jo era a guda allà amb el meu visat diplomàtic escàner de l’iris, als refugiats que ar- sensepapers treballen a fora. A Jordània, tota la Nova Orleans, i recordo que quan ho sabent que soc blanca, tinc passaport riben. Així poden anar al banc i, a feina domèstica la fan filipins. Dels vaig veure vaig dir: “Si una de cada espanyol i no em passaria res. través d’una lectura dels ulls, poden en cases fetes sirians que venen, molts podrien ser tres persones d’aquesta massa aga- recollir els diners cada mes de cash de plàstic. mestres, metges... i tindríem més fés un refugiat a casa, tots els de Grè- I quina és la solució? assistance. I nosaltres a Europa els Semblava que gent per atendre tota la nova gent cia serien fora”. Hi ha molta gent que No ho sé, però no pot ser que triguin estem donant un trosset de paper. fos Grècia” que arriba. Hi ha sirians amb nivells vol ajudar. La UE no ha utilitzat gai- tant aquests papers. El procés d’asil més baixos que podrien treballar a re aquests estudiants que volen anar triga molt tenint en compte la tec- Ho has pogut dir a algun polític? la construcció. I pagarien impostos. a Grècia. Sempre penso que si ha- nologia que tenim. He conegut una Sí, i em deien que el pacte que havi- guessin muntat una cosa més ofici- dona de 25 anys amb cinc fills, que en fet amb Turquia era bo, que a Tur- ¿No els fa ràbia pensar que tu estàs al de voluntariat europeu per envi- viu sola a Grècia, amb el pare vivint quia els nens anaven a l’escola i que al camp una temporada i després ar estudiants d’Erasmus allà, s’hau- i treballant ja a Alemanya, i que fa a Grècia només s’havien d’esperar te’n vas a les comoditats del teu pa- ria pogut ensenyar anglès a tots els dos anys que espera els papers. uns mesos i ja els treien. Recordo es- ís, amb el teu fantàstic passaport? refugiats d’allà molt més ràpid. tar davant seu pensant: “Saps que Alguns sí, a vegades sí que peten i et És indignant. O sigui que, política- m’estàs mentint”. Els hi veia a la ca- diuen alguna cosa així. Però és més Un Erasmus humanitari. ment, no els dona la gana. ra. A Turquia no estan anant a esco- freqüent que et posis malalta i que Hi ha molta gent que no té els re- Exacte. Registren els refugiats, els la, els nens. Els nens que vaig conèi- totes les mares del camp et facin te cursos per agafar-se cinc mesos donen un paper amb la seva foto i xer a Grècia quan havien estat a Tur- i totes les coses sirianes que et pu- sense treballar, però que si la UE tot escrit en grec, quan el procés quia treballaven en fàbriques tèxtils guis imaginar. Són tan generosos! els hagués donat un salari petit per d’asil es fa en anglès. Quan m’ho en- per fer més diners per poder pagar-se Els portes un plàtan, una jaqueta, i et sobreviure, ho haurien fet.e 46 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara

DIRECTORA ESTHER VERA

DIRECTOR FUNDADOR CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS ✦ ✦ DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA, JORDI CORTADA, SÍLVIA BARROSO, GEORGINA FERRI

DIRECTORA D’ART DE BAT CRISTINA CÓRDOBA CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT EDICIÓ PAPER ROSA RODON EDICIÓ DIGITAL FRANCINA BOSCH POLÍTICA MAIOL ROGER INTERNACIONAL Trump és racista, i punt MÒNICA BERNABÉ ECONOMIA ÀLEX FONT SOCIETAT rec que no hi ha res més inútil eleccions de l’any 2020. Abans, però, ELENA FREIXA que debatre l’existència del ra- aquests votants s’han de moure aquest DEBAT cisme, sobretot si tenim en any per fer fora de la Cambra de Repre- TONI GÜELL CULTURA compte que estem envoltats sentants i del Senat la màxima quantitat LAURA SERRA de proves que demostren que possible de defensors, apologistes i còm- MÈDIA existeix.C És com lluitar sense parar con- plices de Trump. Si arribés el moment en ÀLEX GUTIÉRREZ ESPORTS tra el corrent de l’aigua fins que t’ofegues. què l’impeachment fos inevitable, hi ha TONI PADILLA Els debats en si, crec, converteixen un d’haver prou vots a la Cambra i al Senat DELEGACIÓ A MADRID concepte senzill en una cosa d’una com- per assegurar-lo. DANI SÁNCHEZ UGART CHARLES M. BLOW LLENGUA plexitat impossible i fan que el significat de Hem de deixar de pensar que, d’alguna ALBERT PLA la paraula racisme sigui d’una opacitat PERIODISTA manera, podem distingir entre el que els ra- FOTOGRAFIA frustrant. THE NEW YORK TIMES cistes creuen i la manera com es compor- XAVIER BERTRAL Així doncs, desempalleguem-nos-en: si- ten. Hem de deixar de creure que alguna ac-

EDICIÓ DE PREMSA guem sincers i directes. ció de Trump pugui estar lliure del verí que PERIÒDICA ARA, SL El racisme és senzillament la creença tenyeix les seves conviccions. Tot el que fa que la raça és un factor inherent i determi- és una aplicació del que és i del que creu. PRESIDENT TRADUCCIÓ: MARC RUBIÓ RODON FERRAN RODÉS nant en el caràcter i les capacitats d’una Per tant, totes les polítiques a què dona su- CONSELLER DELEGAT persona o d’un poble, cosa que fa que al- port, les posicions que pren i els nomena- SALVADOR GARCIA RUIZ guns siguin inferiors i altres superiors. cia clara de practicar-lo. Volem que el racis- ments que fa són sospitosos. DIRECTOR FINANCER XAVIER LINARES Aquestes creences són prejudicis racials. me sigui marginal i no fonamental. Però vo- I, finalment, hem de deixar de ser conci- DIRECTORA DE Al llarg de la història d’Amèrica, els ler-ho no és un mètode eficaç per erradi- liadors amb les persones, tant si són fun- MÀRQUETING blancs han utilitzat el racisme i la supre- car-lo. Hi hem de fer front, mirar-lo de fit cionaris electes com si són votants normals MARIA LLAMBÍ DIRECTOR COMERCIAL macia blanca per desenvolupar un sistema a fit i combatre’l. i corrents, que donin suport al seu racisme SERGI GERMÁN de castes racial que els afavoreix a ells i El simple reconeixement que Trump és i el defensin. Si defenses el racisme, en for- DIRECTOR DE NEGOCI desafavoreix els altres. racista és la part fàcil. La part més difícil i mes part. Tant se val que diguis a tort i a ORIOL CANALS DIRECTOR DE Un cop entès això, no és difícil entendre més substancial és aquesta: ¿què podem fer dret que ets igualitari, que no tens en comp- TECNOLOGIA que les paraules i les accions de Donald davant d’aquest fet? te el color de la pell, que t’interessen només MARC CAMPRODON Trump al llarg de la seva vida han sigut En primer lloc, tot i que Trump no és les polítiques de les persones i no les polè-

C/ DIPUTACIÓ, 119 l’expressió d’un seguit de prejudicis raci- el primer president que és racista, hem miques racistes. 08015 BARCELONA. als que degraden persones que són negres d’aconseguir que sigui l’últim. Si per algun Com va afirmar una vegada el genial Ja- TELÈFON: 93 202 95 95. i marrons i que afavoreixen les hostilitats miracle arriba al final del seu primer man- mes Baldwin: “No em crec el que dius per- ATENCIÓ AL racials d’altres blancs. dat, no li hauríem de permetre que com- què veig el que fas”. Quan veig, enquesta re- SUBSCRIPTOR: No és difícil dir que Trump és racista. plís el segon. Els votants de bona consci- re enquesta, que una part de les bases de 902 281 110 No és difícil dir que Trump és un suprema- ència han de participar en massa en les Trump continuen donant suport al seu [email protected] cista blanc. No és difícil dir comportament, també res- TEXT LEGAL que és un fanàtic. pecte a la raça, només puc Edició de premsa periòdica ARA es reserva tots els Això són fets, basats en les concloure que no hi ha cap di- drets sobre el contingut del paraules que no deixen de ferència clara entre Trump i diari ARA, els suplements i qualsevol producte de sortir directament de la seva les seves bases. Formen part venda conjunta, sense que boca. I, quan se’l denuncia del seu racisme. es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans pel seu racisme, no reacciona Quan veig l’extraordinària de comunicació, totalment mai en la línia de matisar el hipocresia dels funcionaris o parcialment, sense prèvia autorització escrita. discurs sinó de reblar-lo. electes, que callen després

Difusió controlada No tinc constància de cap dels continus exabruptes ra- per l’OJD moment de la seva vida en cistes de Trump o bé el con- què s’hagi disculpat, s’hagi demnen tèbiament, per tot penedit o hagi buscat el per- seguit tornar a defensar-lo, dó per alguna de les seves ac- elogiar-lo i donar suport als cions o els seus comentaris seus programes, veig que racistes. En lloc d’això, ell ne- tampoc hi ha cap diferència ga l’atac, el reorienta o l’in- clara entre Trump i ells. tensifica. Trump és racista. També formen part del seu Podem pujar-hi de peus. racisme. Racisme i racista són sim- Quan ho veus d’aquesta EL DIARI D’AHIR plement paraules que tenen manera, entens l’envergadura GETTY Fe d’errades: L’ARA definicions, i Trump hi en- i la profunditat de la situació agraeix als lectors que caixa clarament i sense ambigüitats. a què ens enfrontem. Hi va haver prou ame- ens facin arribar els Desgraciadament, ens hem allunyat de Hem de deixar de creure ricans disposats a acceptar el racisme de errors que detectin en la simple definició de racisme fins al punt Trump per elegir-lo. Hi ha prou persones el contingut dels que les úniques persones a les quals es pot que alguna acció de Trump a Washington disposades a acceptar el ra- articles. Un cop confirmat l’error, l’ARA aplicar amb seguretat el qualificatiu de ra- pugui estar lliure del verí cisme de Trump per defensar-lo. No només publica la fe d’errades cistes són els emblemes més sorollosos i que tenyeix les seves és racista Trump: tota l’arquitectura que li en aquesta mateixa violents de la discriminació racial. dona suport està impregnada d’aquest ra- columna. Podeu fer- El racisme no requereix odi ni una ex- conviccions cisme. El racisme és un component fona- nos arribar les vostres pressió constant, ni tan sols una conscièn- mental de la presidència de Trump. esmenes a [email protected]. ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 47 debat Precisions sobre un Govern tècnic Sobiranisme constitucional l’article de fa quinze di- líders de l’etapa de recuperació. I la es vaig presentar unes raó és molt simple. Quan era con- consideracions sobre un seller d’Economia, un amic belga possible Govern tècnic. em va preguntar com portava el te- AM’han fet moltes pre- ma de la interacció amb Madrid. Li guntes sobre què volia dir. M’han vaig respondre que “la gestió bé, la fet pensar, i voldria, doncs, aprofi- humiliació malament”. I la humili- tar l’article d’avui per recollir unes ació a la qual em refereixo només quantes precisions. ANDREU MAS-COLELL era en l’àmbit de la gestió fiscal. La El moment tàctic és molt com- que ara caldrà aguantar serà inten- plex i a mi personalment em falten ECONOMISTA sament política. No hi doneu vol- ALBERT PLA NUALART moltes claus, de manera que no en tes: els governs de la Generalitat de parlaré. Em limitaré a formular al- l’etapa que ara comença, una etapa LINGÜISTA I ESCRIPTOR gunes anticipacions que em sem- ons defensables. La segona possibi- de resistència per garantir que el blen sòlides. litat, la d’un Govern sobiranista es- país aguanti, hauran de serrar les ✒ “Posar al centre la política respectant les La primera és que mentre hi ha- table que batalla a la trinxera, és la dents molt sovint. L’ànim de ven- lleis”. Aquest sembla ser el lema que bona part gi gent a la presó, lluny de les seves que, al meu entendre, s’alinea amb jança està desfermat i la provoca- de l’independentisme està interioritzant men- famílies i sense judici (és a dir, pre- una estratègia de retirada ordena- ció serà constant. Ser membre del tre una altra part no hi pot deixar de veure la sos polítics), no hi haurà ni norma- da. Val la pena? Feu el següent expe- Govern cremarà. trista rendició dels ideals davant “la correlació litat ni aparença de normalitat. Hi riment mental: ¿val la pena que el En aquestes condicions crec que de forces”. Però si el repte segueix sent ampli- pot haver un dia tranquil, però s’au- sobiranisme estigui a càrrec dels els nostres màxims dirigents, i per ar la base social fins a fer-la irreprimiblement toenganya qui es pensi que ens po- ressorts dels ajuntaments i les dipu- ser concrets esmento Carles Puig- majoritària, no només el sobiranisme, sinó la drem acostumar a conviure amb tacions? Si contesteu que sí, llavors demont i Oriol Junqueras, haurien simple decència, pot –respectant la llei– des- aquesta situació. la resposta ha de ser la mateixa per de preferir no formar part del go- emmascar la misèria política i moral dels Per a la segona em situo d’aquí sis a la Generalitat encara que aquesta, vern de resistència. La gran políti- grans partits “constitucionalistes”. Llegeixo a mesos, o potser d’aquí un any. Com com sens dubte es pretén, i com en ca s’haurà de fer des dels partits. Jo l’article 47, títol 1, de la vigent Constitució: estarem? Només veig dues possibi- algun breu moment potser poden no vull veure els meus dirigents “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un litats. Una és que continuem amb el aconseguir, quedi reduïda a quel- humiliats, i en constant contorsió, habitatge digne i adequat. Els poders públics 155, probablement sense Govern i com similar a una diputació. No és un dia sí i un altre també. No sé si promouran les condicions necessàries i esta- amb una ocupació sistemàtica i des- el mateix una entitat administrati- ho ha dit algun pensador xinès, pe- bliran les normes pertinents per fer efectiu tructiva de l’aparell administratiu va dirigida per gestors que, en el mi- rò, si no, ho dic jo: en una contesa aquest dret, regulant l’ús del sòl d’acord amb de la Generalitat per part de l’Estat. llor dels casos, són competents pe- de posicions els generals lideren l’interès general per impedir l’especulació”. Hi ha una varietat d’escenaris que rò no tenen altra ambició que ser des del darrere. La qual cosa no vol poden portar a aquesta situació, pe- bons gestors, que una entitat admi- dir, en absolut, que hagin de ser in- ✒ Parlem, sovint, d’iniciar una nova etapa rò no hi entraré. L’altra possibilitat nistrativa dirigida per bons gestors visibles: ho poden fer, permeteu- que deixi enrere la corrupció estructural del és que hi hagi un Govern, amb el su- que porten, però, el batec del país me l’analogia, des d’un turó. “règim del 78” i assegurem que la somniada port de la majoria parlamentària so- dins seu. Quan em refereixo, doncs, a un República replanteja i regenera a fons el mo- biranista, que batalli, des d’aquest Després de l’etapa en què ara en- Govern tècnic no vull dir un Go- del social per fer-lo més just i democràtic. aparell administratiu, centímetre a trem, que pot durar tota una legis- vern sense perfil polític, sinó es- Doncs bé, posant al centre la política i respec- centímetre, per mantenir i protegir latura, en vindrà una altra que ja sencialment un Govern no presi- tant les lleis, hi ha un immens filó per enfor- les seves –és a dir, les nostres– posi- hauria de ser de recuperació. És dit pels líders dels partits, i sí, tam- tir la República i afeblir la monarquia. És tan cions. Quina possibilitat és preferi- molt probable que cap dels mem- bé amb una flaire de competència evident i sagnant que davant l’habitatge el PP ble? Em sembla clar que la segona. bres dels governs de resistència tècnica. És una tipologia de govern o Ciutadans es decanten per l’elit econòmi- Els esdeveniments del darrer tri- dels anys que venen puguin ser els que pot ser útil en circumstancies ca menyspreant els drets bàsics de molts dels mestre del 2017 no han estat la der- excepcionals, i les nostres ho són. que els voten, i és tan constitucionalista de- rota a la qual aspirava la vicepresi- A Itàlia n’han tingut quatre en els nunciar-ho, que costa entendre que no siguin denta del govern espanyol. Però darrers 25 anys (Ciampi, 1993-94; banderes com aquestes, i no pas les més irra- tampoc han estat una victòria del Puigdemont i Junqueras no Dini, 1995-96; Monti, 2011-13, i cionals i identitàries –les que ens fracturen–, sobiranisme. Diguem, si voleu, que haurien de formar part del Gentiloni, actualment en el càrrec, les que liderin la lluita per recuperar per a la per mor de l’1-O i, sobretot, del re- Govern de resistència que ve des del 2016) i, com em diu la me- causa republicana, i fins i tot la sobiranista, sultat de les eleccions, es pot inter- va col·lega Rosella Nicolini, que és àmplies capes de votants. pretar com un empat que permet ara. La gran política s’haurà una entusiasta de la fórmula: han una retirada ordenada cap a posici- de fer des dels partits fet bon servei. ✒ El dret a l’habitatge és un test que haurien de passar tots els partits i polítics que es reclamen republicans, és a dir, profundament de- DE FIT A FIT mocràtics. Perquè ara i aquí –a la Catalunya, a la Barcelona, del 2018– no hi pot haver lloguer social ni dret a l’habitatge sense regular i limitar d’alguna manera els drets dels propietaris. Soc de la generació que va pujar en un pis “de renda antiga”, d’aquells en què els in- quilins fèiem obres d’amagat perquè era l’únic a què es podia agafar l’amo per apujar el lloguer. No era una llei ideal, però són moltes les famílies que amb aquella llei franquis- ta van gaudir d’una estabilitat que ara la LAU de cap manera garanteix. Entre les dues lleis, l’onada neoliberal, animant tothom a especular amb un dret bàsic, ens ha abocat a l’actual, i desolador, escenari.

✒ El dret a l’habitatge força a prendre partit en l’eix social (ideològic) que tant intenten defugir alguns polítics sobiranistes. “Que no ens fracturin per aquí”, poden dir, però és per aquí que enfortirem el setge a la monarquia. El dret a l’habitatge, com altres drets bàsics, potser obre fractures en l’eix social però cus les identitàries. Ampliar la base social lluitant per aquests drets, i evidenciar que poc constitucionalistes són els partits monàrquics, és ara la millor estratègia per fer República. Quina sobirania hi ha més bàsica que sentir que el lloc on vius és casa teva. 48 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara debat París era dona: literatura i homosexualitat

a literatura europea de Beach... I també grans posterior dels anys se- l’època, Madeleine Pelletier, es ne- finals del segle XIX i vedets del món de l’es- tanta, i especialment gaven a entrar en el “mercat sexu- principis del segle XX pectacle com Kiki de l’escriptora Monique al”, que per a elles volia dir el del compta amb un nombre Montparnasse i Jo- Wittig, va recuperar. En matrimoni i la família clàssics. proporcionalment molt sephine Baker, que, ha- aquest cercle hi havia Colette, que va tenir grans amors Lelevat d’autors i d’autores homose- vent fugit del racisme escriptores remarcables amb dones i homes, explica l’homo- xuals, començant per Rimbaud i dels Estats Units, juga- (i avui dia gairebé obli- sexualitat femenina com un refugi Verlaine i seguint amb Oscar Wilde, va en els seus números dades) com Renée Vivi- contra la desigualtat massa injus- Marcel Proust, Colette, Djuna Bar- musicals amb l’estereo- en (que Maria-Mercè ta per a les dones en l’àmbit de nes, André Gide i Gertrude Stein, tip de la dona negra, MARTA SEGARRA Marçal va recrear mag- l’amor i la sexualitat, però al mateix entre molts altres. Quina explicació sensual i “animal”. To- níficament a La passió temps es mostra fascinada per la DIRECTORA DE RECERCA DEL podria tenir, més enllà dels estere- tes representaven figu- LABORATORI D’ESTUDIS DEL GÈNERE segons Renée Vivien), “seducció que emana d’un ésser de otips naturalitzants com el que diu res de dona “allibera- I LA SEXUALITAT DEL CNRS (FRANÇA) Lucie Delarue-Mardrus sexe incert o dissimulat”. La litera- que els homes gais són més “feme- da” de les obligacions (autora de L’ange et le tura de l’època va plena d’aquests nins” i, per tant, més “sensibles” a morals i socials pròpies pervers, una novel·la que éssers ambigus, siguin “amazones”, l’art i a la literatura (un tòpic que, del seu sexe. descriu aquest ambient), la també “verges” o “àngels”. Els retrats de la d’altra banda, no serveix per al cas Aquestes dones, i sobretot les es- Al París de novel·lista Jeanne Galzy i Colette, fotògrafa Claude Cahun, que es van de les lesbianes, considerades criptores i pintores, es reunien al la Belle l’única d’elles que ha gaudit d’una poder veure a La Virreina fa uns menys “femenines” que les dones saló de Natalie Clifford Barney, una prestigiosa posteritat. En una de les anys, en són una mostra original i “normals”)? rica hereva nord-americana que es Époque s’hi seves obres menys conegudes, Le pertorbadora. Molts d’aquests autors del pri- va establir a París a primers de se- trobaven pur et l’impur, Colette fa un retrat Aquestes dones fascinants ens mer terç del segle XX van passar gle. El cercle més íntim que l’envol- dones d’aquestes dones que rebutjaven no ajuden a formular una possible llargues temporades o es van esta- tava s’anomenava “cercle de les només la dominació masculina en resposta a la pregunta inicial sobre blir a París, que encara conserva- amazones”, reivindicant aquestes excepcio- l’àmbit social i artístic sinó també la relació de la literatura amb l’ho- va la capitalitat cultural d’Europa figures mitològiques de dones lliu- nals familiar i sexual. Com va dir (i fer) mosexualitat i, més enllà de les eti- i era una ciutat oberta, que acollia res i guerreres que el feminisme una feminista i també novel·lista de quetes, amb la sexualitat fora de artistes i escriptors que fugien de GETTY les normes. La literatura, almenys la “normalitat” dels seus llocs en l’època moderna i contemporà- d’origen. Aquesta hospitalitat era nia, té tendència a sostreure’s de encara més preciosa per a les do- les normes, incloent-hi les grama- nes, la llibertat de les quals esta- ticals, però també a fer-nos inter- va molt restringida pels patrons rogar sobre la justificació i la ne- de feminitat vigents. El París de la cessitat de les normes, així com Belle Époque i dels anys “bojos” l’interès de la “normalitat”. Un es- (fins al començament de la Sego- lògan del Front Homosexual d’Ac- na Guerra Mundial) “era dona”, ció Revolucionària francès deia: com diu Andrea Weiss a París era “Fora la dictadura dels normals!” mujer (Ed. Egales). S’hi trobaven Però aquesta relació es pot expli- dones excepcionals: pintores i dis- car també d’una altra manera: la li- senyadores com Nathalie Gont- teratura, en paraules d’Hélène Ci- charoff, Marie Laurencin i Tama- xous, brolla de les “ferides inaugura de Lempicka; modistes com Co- rals”, de la inadaptació original de co Chanel; escultores com Chana certes persones, des de la infància, Orloff; periodistes, fotògrafes i ci- a aquest món bastit sobre normes neastes com Gisèle Freund i Ger- i normatives, en les quals la sexu- maine Dulac; llibreteres i editores alitat i tot el que comporta té un com Adrienne Monnier i Sylvia paper fonamental. La postveritat espanyola

✒ L’independentisme català no és marcava un objectiu clar l’1-O a treure la porra dia. Però Catalunya ja està lluny, violent ni identitari ni antidemo- i que guanyava ressò in- contra uns ciutadans in- mentalment molt lluny. cràtic. Sembla mentida que ho hà- ternacional, van haver defensos que només pre- gim de repetir, que hàgim de des- de reaccionar. Ara bé: en tenien exercir el perillo- ✒ Antidemocràtic? L’independen- muntar una triple postveritat com lloc de fer-ho compe- síssim dret a vot. tisme és abans que res sobiranista, aquesta que el nacionalisme espa- tint-hi des de la política, és a dir, democràtic. Des del primer nyol escampa impunement, violen- buscant convèncer els ✒ Qui és identitari? El dia ha demanat el dret a decidir, un tant fets, tergiversant discursos, catalans amb una alter- catalanisme fa temps referèndum pactat, emmirallat en manifestacions i sentiments. Hi in- nativa seductora, amb que va decidir seguir la el Quebec i Escòcia. El que passa és sisteixen fins a la sacietat, fins a una Espanya atractiva, IGNASI ARAGAY recepta de Rubert de que a l’altra banda hi ha trobat un creure-s’ho, fins a donar-li carta ju- han triat la distorsió de Ventós, De la identitat a Estat enrocat en la seva unitat in- dicial. Necessitaven un enemic ma- l’altre. Així no cal el dià- DIRECTOR ADJUNT la independència, des- dissoluble, impregnat tot ell de na- ligne i com que no el tenien, se l’han leg, no cal la política. Ai- fent-se dels tics pujolis- cionalisme excloent, parapetat en inventat per poder actuar amb im- xí només cal imposar-se. tes i refent les seves bases ideològi- una interpretació reaccionària de la punitat, per confondre l’opinió in- Espanya ques amb una obertura a la plurali- Constitució, un Estat cada cop més ternacional, cohesionar la societat ✒ Hi ha, també, una possible expli- està tat cultural, lingüística i d’orígens autoritari, més disposat a contorsi- espanyola contra un monstre inte- cació psicològica a les tres falses atrapada de la societat catalana, amb un dis- onar la llei per posar-la al servei del rior i fracturar la societat catalana. acusacions contra l’independentis- en la seva curs d’aprofundiment democràtic, seu estrany patriotisme al·lèrgic a me. Potser no són més que una pro- de justícia social, d’equitat fiscal les demandes dels ciutadans, dels ✒ El 2010, amb la reacció popular a jecció de les misèries pròpies del na- closca territorial. Davant d’això, el nacio- seus pobles diversos. Un nacionalis- l’increïble escapçament de l’Estatut cionalisme espanyol, històricament identitària nalisme espanyol ha volgut tornar a me d’Estat que ara mateix té els lí- per part del Tribunal Constitucio- tendent a la violència, a l’exaltació i la seva la pantalla de la confrontació iden- ders independentistes a la presó o nal després que s’hagués aprovat al identitària i a la imposició. titària, com s’ha vist aquesta última l’exili, i que no ha paït la sonora der- Parlament, a les Corts i en referèn- feblesa campanya electoral amb els atacs a rota a les eleccions catalanes. Ho es- dum, l’ampli moviment indepen- ✒ Qui ha estat violent? ¿El que no democràtica l’escola i a TV3 i com es veu ara amb tan posant difícil, sí. Però de derro- dentista els va agafar per sorpresa. ha dubtat a amenaçar i utilitzar la Tabàrnia. El mateix Boadella que fa ta en derrota, aquesta Espanya va Van trigar a reaccionar. Primer sim- força? Davant l’exemplar compor- uns anys, amb les seves sàtires, va cap a la derrota final, cada cop més plement el van menystenir. Però a tament cívic i pacífic del moviment contribuir a ridiculitzar el naciona- tancada en la seva closca identitària, mesura que veien que anava de de- català al llarg d’aquests anys, l’Estat, lisme pujolista, ara l’enyora: ha que- la seva feblesa democràtica i els seus bò, que no parava de créixer, que es finalment, no va poder resistir-se dat atrapat en la seva pròpia parò- tics violents. En la seva postveritat. ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 49 debat

LAINVASIÓSUBTIL

MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ LINGÜISTA I mira que girar la truita és fàcil!

questa setmana més d’un apoyar que donar suport. I recolzar detectar. Encara no se m’ha queixat que han pensat que donar la volta era i més de dos companys s’hi ajusta més. En aquest cas sí que és mai ningú que cada setmana algun tan fantàstic. I no n’hi ha poques: els de la redacció m’han una sort que, com diuen, el paper tin- equip o altre doni la volta al marcador. conceptes de restaurant es poden re- preguntat si recolzar és gui els dies comptats... Ni que sempre hi hagi algun xef inno- inventar o se’n poden fer noves lectu- “correcte” en català per Amb tot, aquesta invasió la veig vador que doni la volta al concepte de res, els marcadors es poden capgirar, Adir donar suport. Esclar, dimarts en més fàcil de combatre, precisament restaurant tradicional. És un castella- un problema es pot mirar sota una va sortir un de ben gros a la portada perquè no és subtil. I no hi ha discus- nisme molt més recent, i, com sol pas- llum nova o veure des d’una altra en català d’un dels grans rotatius bi- sió possible sobre l’alternativa genu- sar amb aquests clixés periodístics perspectiva; i sempre es pot anar més lingües, i a molts els va cridar l’aten- ïna. Tant de bo tots els girs i sentits fi- que es posen de moda, les alternatives enllà... Però amb el referent castellà ció. És d’aquells castellanismes his- gurats interferits fossin tan fàcils de mai acaben de ser bones del tot per als al cap, res d’això acaba de convèncer. tòrics arrelats (perquè en castellà I no és que no puguem donar apoyar és tant donar suport com des- voltes a les coses, no, ni que no pu- cansar sobre un suport) però alhora guem donar cent voltes a algú, o mil! encara estigmatitzats. És a dir, que Però no donem la volta a la truita (o, té un ús espontani força estès, però, almenys, fins fa poc no ho fèiem). més o menys, tothom que es dedica Ni tampoc la capgirem, en aquest a escriure en català és conscient que cas, senzillament la girem. Igual que la normativa no l’accepta, i ja es veu girem els mitjons: la vida ara, amb que no hi ha un acord unànime so- sort, es capgira com un mitjó (evi- bre si és acceptable o no. tem donar la volta però en l’intent Precisament, Fabra va recollir de correcció hi perdem un llençol). aquest ús al seu Diccionari general Precisament per això tampoc po- però com a impropi (“Usat impròpi- dem donar la volta a les situacions. ament en el sentit de donar suport”), Més dubtosa és la genuïnitat de igual que el diccionari de l’Enciclopè- sortir a donar una volta (un tomb o un dia Catalana que durant uns quants volt). Ara la nova gramàtica de l’IEC anys va ser el gran referent normatiu: (GIEC) avala tant donar com fer (que que recollís aquesta accepció, encara era el que recollien fins ara les obres que fos amb un impr al davant, va cau- de referència). Jo sempre faria tombs, sar, com a mínim, certa confusió. però diria que aquí la variació dialec- Tenint donar suport (i fer costat, tal no es pot obviar. Ara bé, la GIEC no avalar, abonar), no sembla que hi ha- diu res dels sentits figurats. Perquè, gi cap motiu de pes per acceptar d’acord, acceptem que puguem donar

aquest recolzar, que molts no senten GETTY (o fer) mitja volta si volem ensenyar propi (de fet, el castellanisme popular a algú com ens queda un vestit nou, era apoiar). Però si depens del caste- Donem voltes a una idea i podem donar mil voltes a però això també vol dir que si un s’hi llà no és tan fàcil prescindir-ne: per- repensa o recula, és que dona mitja què la qüestió és que en un titular no algú, però no donem la volta a una truita (la girem), volta? Amb la porta que ara s’ha obert, ocupa el mateix nombre de caràcters ni tampoc a res que vulguem capgirar fa de mal dir.

CARTES I MISSATGES

Els agents rurals el cos, el futur govern de la Generalitat La lectura lectora requereix atenció. El mateix s’haurà de plantejar amb urgència en passa amb l’escriptura que també re- seguim insegurs quin departament ens poden formar i El Baròmetre d’hàbits de lectura i compra quereix d’un esforç i una voluntat per Ja fa un any de l’assassinat del David i dotar. Però no amb comptagotes, sinó de llibres 2017 diu que es llegeix més, pe- escriure bé. el Xavi a Aspa. En l’acte d’homenatge amb un pla de xoc urgent com el que rò pitjor. Jo m’atreviria a dir que també EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE del 12 de març a Mas de Melons el pre- necessitem. s’escriu més, però pitjor. El baròmetre TORROELLA DE MONTGRÍ sident de la Generalitat va dir que Ca- Volem seguir protegint la natura dona les xifres del nombre de persones talunya està en deute amb els agents dels furtius, dels piròmans i d’altra que no llegeixen llibres en el seu temps rurals i va prometre mesures de segu- gent violenta que ens trobem al terri- de lleure (un 40,3%), així com dels mo- Penosa injustícia retat per al cos. tori. Però tots som pares, mares, fills tius o de la mitjana en relació amb les di- Què pensa el presoner d’ànima inno- En un any hem rebut una minsa for- o germans d’algú que ens espera a ca- ferències entre homes i dones o segons cent dins la cel·la tancat? Vacil·la trista- mació de 24 hores poc més de la mei- sa sans i estalvis després de la jornada l’edat. El cert és que com que vivim en ment: orfe és de llibertat i als seus estat de la plantilla. Una gota d’aigua en- laboral. una societat en què tot no deixa d’acce- timats veure’l els és privat. Trist i impo- mig de l’oceà. Al febrer el mateix depar- És per això que demanem al futur lerar-se i en què tots ho volem tot ja ara tent... Captiu per un poder que odia i tament ja parlava d’un pla de xoc de govern de la Generalitat que entomi se- mateix, la lectura també pateix d’aques- trepitja un poble diferent. Un poble tre- formació en seguretat amb 175 hores riosament el cos d’Agents Rurals i faci ta acceleració. Quan faig llegir en veu al- ballós, de llengua noble i arrelada, pací- de formació per agent. Un any després honor a les paraules del 130è president ta els alumnes, els he d’estar demanant fic i acollidor! encara seguim pendents de disposar de de la Generalitat aquell 12 de març del constantment que facin les pauses prò- Jo ploro i tots plorem per tanta vil infà- les conclusions del grup d’experts en 2017, al costat de les escultures del Da- pies dels signes de puntuació i que vagin mia d’aquest govern d’Espanya. seguretat que es va constituir després vid i del Xavi, davant dels familiars, més a poc a poc. Sovint, del tot incapaços MARIA BUSQUETS dels assassinats. amics i companys que mai oblidarem de concentrar-s’hi, s’inventen paraules. BARCELONA Des de CCOO no podem deixar de que se’ls va arrabassar la vida total- La lectura, per ser compresa, reque- ser crítics amb el departament d’Agri- ment indefensos davant un criminal reix concentració i un entorn adequat Les cartes enviades pels lectors han de tenir cultura. Si al departament que ha tirat amb una escopeta a les mans. per retenir el que és llegeix. Malaurada- un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el endavant una obra faraònica com el MANEL VIDAL ment els nostres entorns són cada vol- dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer DELEGAT DE PREVENCIÓ constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, Segarra-Garrigues li resulta difícil dota més un cúmul d’excessos de fets, in- número de carnet d’identitat tar de seguretat els menys de 500 tre- DE RISCOS LABORALS DE L’AGRUPACIÓ formacions i, sobretot, distraccions sen- i un telèfon de contacte. balladors i treballadores que formem D’AGENTS RURALS DE CCOO se poder-los assumir. La comprensió Les cartes no es respondran.

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA facebook.com/diariARA @ [email protected] Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona Fe d’errades: [email protected] 50 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara Cultura

TEATRE

01. Cua al Victoria Palace, on es representa Hamilton. RAY TANG / EFE 02. Hamilton. MATTHEW MURPHY / VICTORIA PALACE THEATRE 03. Un moment de Harry Potter and the cursed child. MANUEL HARLAN / PALACE THEATRE El West End de Londres, embogit per l’estrena del musical ‘Hamilton’ Les cues online i les loteries són pràcticament l’única opció per aconseguir entrades a preus acceptables

sistents per a cada representació és les relativament noves estratègies tadors, decebuts pels problemes per QUIM ARANDA limitat. Les actuals loteries són la de màrqueting per esperonar el Èxit trobar entrades per als hits del mo- LONDRES manera com els teatres miren de fer consum són les produccions de Ha- El 90% de ment? La resposta que dona Dan més fàcil als espectadors accedir a milton, el gran èxit musical del mo- Austin és concloent: “De cap mane- Internet no ha posat fi a les cues aquelles produccions increïble- ment, de Lin-Manuel Miranda, que les 325.500 ra. El West End acull una quantitat per comprar entrades per a un esment populars”, diu a l’ARA Dan va guanyar onze premis Tony a Bro- entrades, de produccions d’enorme qualitat, i pectacle d’èxit global del West End Austin, portaveu de la Societat de adway el 2016, i l’obra Harry Potter exhaurides l’èxit espectacular d’una o d’unes londinenc. Només s’ha modificat la Teatres de Londres. L’entitat aple- and the cursed child, funció en dues un any abans quantes no fa sinó enfortir l’estatus manera de fer-les. El que ja pràcti- ga des del 1908 la majoria d’empre- parts a partir del mag creat per J.K. de l’estrena de la ciutat com el millor lloc del cament s’ha perdut, però, és el cos- ses propietàries d’escenaris i les Rowling. món per anar al teatre. Per tant, tum d’anar a les taquilles dels locals productores. L’experiència directa d’aquest molts aficionats triaran una alter- per adquirir-les. I fins i tot també corresponsal pot il·lustrar l’actual Espera nativa si no hi ha butaques per a l’es- Un altra manera de fer promoció passar per les populars, en un altre estat de la qüestió de segons quines L’obra sobre pectacle que volien veure”. temps, glorietes de Leicester Squa- Les loteries, de fet, són una altra representacions. La compra d’enre i oficines de la rodalia, al centre manera de fer promoció, en aquest trades per a les dues parts de Har- Harry Potter 729 milions de recaptació de la ciutat, on la propaganda i la cas de franc, perquè participar-hi ry Potter –el preu mínim del tiquet és l’altre gran Les dades d’assistència no el des- tradició, però no la realitat dels obliga a una mena d’esclavatge i a eren 20 lliures, set euros menys al triomf de la menteixen. L’informe de la Societat preus, assegurava que es venien viure pendent de l’ordinador o del canvi que els 29 que costa la millor cartellera del 2016 –el del 2017 es farà públic duros a quatre pessetes. Ara les cu- mòbil, i dels comptes de Twitter i localitat per al Cyrano de Lluís Ho- actual a primers de març– sosté que el es, la immensa majoria, es fan onli- Facebook dels desitjats espectacles. mar al Teatre Borràs de Barcelona– nombre d’espectadors va ser de 14,3 ne. Però, malauradament, sovint Tot per saber si el potencial espec- ha sigut un procés molt llarg, des- milions. El total de la taquilla va ar- no n’hi ha prou per aconseguir els tador ha estat l’afortunat o no i, en prés d’haver de passar per les cues ribar als 729,7 milions d’euros. El preuats seients. I, sobretot, a preus el segon cas, per tornar-ho a inten- online pràcticament des que la fun- preu mitjà de l’entrada, 51 euros. raonables. tar o bé per saber la nova data en què ció es va estrenar, el 7 de juny del Una quantitat que queda molt lluny L’altre nou recurs són les loteri- hi haurà més bitllets disponibles. 2016. Finalment, fa només cinc set- dels 226 euros que hauria de pagar es diàries, també online, que han co- The show must go on, la funció ha manes, la fortuna va somriure l’afi- qualsevol espectador que volgués, mençat a introduir algunes de les de continuar, i l’objectiu és que el cionat i va poder aconseguir buta- per a aquest mateix cap de setmana, grans productores del West End. nombre de seients buits cada dia i a ques per al 6 de gener del 2019. comprar entrades de platea o del pri- “Els teatres tenen una capacitat fi- cada teatre sigui el mínim possible. ¿Aquestes dificultats no podrien mer pis per a l’esmentat Hamilton –i xa, de manera que el nombre d’as- Els dos exemples més evidents de acabar amb la paciència dels espec- per a la funció de l’1 de febrer– si, ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 51 cultura

FREDDIE DE El tenor britànic Freddie de Tommaso, de 24 anys, ser per a la soprano espanyola Leonor Bonilla, de 30 TOMMASO va guanyar el primer premi de la 55a edició del Concurs anys, i el tercer, per al tenor sud-coreà Sehoon Moon, GUANYA EL VIÑAS Internacional de Cant Tenor Viñas en la final celebrada de 33 anys. El concurs es tancarà avui al Liceu amb el divendres al Gran Teatre del Liceu. El segon premi va concert dels premiats i l’Orquestra Simfònica del Liceu.

02 ‘Otello’ i una ‘drag queen’ per esperonar els aficionats ‘Chess’, la dosi de nostàlgia en la programació del 2018

–4.566 representacions li valen el Q.A. Clàssic número 16 de la llista de producci- LONDRES Mark Rylance, ons que han estat més temps en cartell– o Les misérables, que acaba La premsa especialitzada en el món un dels més d’entrar en el seu trenta-tresè any de l’escena acostuma a publicar a grans actors en cartell, havent superat ja les primers de cada any les seves pro- de la seva 13.300 funcions. Però, prevista ini- postes d’espectacles que, en princi- generació, cialment fins a finals d’abril, la set- 03 pi, bé pel cartell o l’autor, bé perquè torna al Globe mana passada la productora va hagin anat precedides d’un gran èxit anunciar-ne la continuïtat fins a fi- en altres ciutats, l’aficionat al teatre nals d’octubre. o als musicals hauria de fer tot el ‘Jamie’ ‘Revival’ d’ABBA possible per veure, ja sigui pagant Un altre les entrades ordinàries o bé confi- Què més cal veure, segons els espe- ant en la sort per alleugerir la pres- musical que cialistes del West End? Entre d’al- sió sobre la butxaca. recorda molt tres, l’Otello que a l’estiu durà al Entre les recomanacions per al la peripècia Globe –l’off West End– Mark Ry- 2018, a més de Hamilton, per dret de Billy Elliot, lance, el primer director artístic del propi s’hi ha colat una producció que un dels èxits teatre (1995-2005) i considerat un també es va estrenar a Londres a fidels més grans actors de la seva ge- nals del 2017, tot i que la première va neració. Rylance, per als no familia- tenir lloc a Sheffield al mes de febrer. ritzats amb el món de l’escena bri- Es tracta del musical Everybody’s tànica, és l’honorable espia rus Ru- talking about Jamie, una funció que dolf Abel d’El pont dels espies, de recorda molt la peripècia del balla- Steven Spielberg. rí Billy Elliot i que s’inspira en un do- Un altre xou, apte sobretot per a cumental de la BBC, emès l’any 2011, nostàlgics i joves de la dècada dels quan entrés a la web corresponent tra mena d’addició. La nova afició sobre la vida d’un noi de 16 anys del 80, serà la reposició de Chess, el mu- (www.ticketmaster.co.uk), tingués la dels londinencs. Perquè avui, qui no nord d’Anglaterra, Jamie Campbell, sical en què van col·laborar els immensa sort –a més dels diners– de ha vist Hamilton sembla que no és de classe obrera, que desafia l’entorn ABBA Björn Ulvaeus i Benny An- trobar alguna de les 20 entrades que ningú. L’activitat propagandística a i la pròpia cultura, això sí, amb el su- derson i Tim Rice, i que va ser con- encara hi havia disponibles diven- les xarxes socials contribueix a una port total, i del tot contra pronòstic, siderat un dels més icònics de la dè- dres a migdia. El local on es repre- ficció que alhora és molt real. de la seva mare. El dia del ball de fi de cada. Es podrà veure entre l’abril i el senta, el Victoria Palace Theatre, té curs, amb motiu de la graduació a juny, dins d’un cicle de revivals prou capacitat per a 1.550 persones. Enorme rendibilitat l’escola secundària, Jamie decideix populars que programa el coliseu de I és que Hamilton –el hip-hop Hamilton no és només un fenomen presentar-se com el que sent que és: l’English National Opera. que recrea la història del primer se- artístic, sinó també financer. Les in- una drag queen. I hi arriba, doncs, Un dels privilegis de Londres és cretari del Tresor dels Estats Units, formacions difoses des de Nova amb talons, lluint un vestit preciós que permet veure alguns dels més Alexander Hamilton, un dels pares York sobre la producció original in- i perruca rossa. grans. Vanessa Redgrave, en aquest fundadors– és la veritable bogeria diquen que el centenar de persones És una història amable, de supe- cas. A partir del març, al Young Vic del moment a Londres. Una bogeria que van contribuir econòmicament ració, de factura clàssica, molt del –l’off West End, però–, l’actriu en- en tots els aspectes. Tant des del a posar en marxa el xou han obtin- gust del gènere, que ha tingut críti- carnarà el paper de Margaret en punt de vista artístic –la crítica el gut un retorn, totalment sense pre- ques majoritàriament entusiastes. una estrena mundial, The inheri- compara amb un fenomen tan reno- cedents, del 600%. El musical s’ha Ningú no ha arribat a afirmar que tance, del jove novaiorquès vador del gènere com ho va ser West sumat així a altres grandiosos èxits aguantarà tant com Billy Elliot Matthew Lopez.e side story–, com pel que fa al com- de taquilla com ara Wicked i Mam- portament dels espectadors, i dels ma mia! La producció de Broadway inversors. va costar uns 10,2 milions d’euros. Després del boom protagonitzat La première mundial va tenir lloc al a Nova York, l’anunci de l’estrena Public Theater de Nova York, off- londinenca va tenir lloc a la fi del Broadway, el febrer del 2015. Cinc 2016. Es preveia per a finals de no- mesos després arribava al Richard vembre de l’any passat, tot i que fi- Rogers Theatre de Broadway i co- nalment es va retardar dues setma- mençava la seva cursa cap a l’èxit. El nes per permetre que s’enllestissin primer any sencer de programació les obres de renovació del teatre. a Manhattan, amb entrades que es El gener del 2017 ja s’havien ve- venien entre els 113 i els 448 euros, nut el 90% de les gairebé 325.500 la recaptació va pujar als 71 milions. entrades posades a la venda als A finals del 2017, segons la Broad- preus oficials ordinaris d’entre 36 way League, la recaptació arribava i 226 euros. N’hi haurà funcions als 240 milions. fins al 28 de juliol, però ja s’han La recreació de la història de Ha- anunciat els càstings i assajos per milton, “un bastard, fill orfe d’una a una nova temporada a partir del puta i un escocès”, com diuen les 8 d’octubre i amb un any de dura- primeres estrofes, va fer que la pro- da dels contractes. ductora londinenca extremés les Què cal fer per aconseguir algu- mesures antirevenda. La compra és na de les poquíssimes entrades a 10 personalitzada. Es vol evitar el que lliures, poc més d’11 euros, que tam- havia passat a Broadway, on al mer- bé hi ha? Jugar a la loteria Hamilton. cat negre es van pagar fins a 8.000 John McCrea és el protagonista del musical Everybody’s talking about Jamie, una de les Una altra mena de joc d’atzar, una al- euros per gaudir-ne. Històric.e sensacions de la cartellera teatral londinenca. ALASTAIR MUIR / THE SHEFFIELD THEATRES 52 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara cultura

MÚSICA

via vist com una oportunitat de re- JORDI GARRIGÓS trobar antics residents de porta i BARCELONA La rumba de la Cera, ventilador i perquè la rumba recu- perés el carrer. “La Cera ha canvi- “Entrem a la Cera, el Harlem cata- at, no sé si per a bé o per a mal, pe- là, perquè si això ho tinguessin els rò de tots els gitanos que érem americans, mare meva, fill meu, que sona sense parar d’aquí, ja no n’hi ha cap que hi vis- ens ho vendrien com els refrescos”. qui”, explicava fa dos anys el Petitet, Un gitano celebrava, amb somriu- El carrer del Raval inaugura, amb una jornada mite rumber i company d’escenaris re i xuleria, l’entrada de les càme- de Peret i el Gato Pérez. res del 30 minuts per a un docu- musical, dues mitgeres dedicades a la història rumbera Organitzat per la regidoria del mental sobre l’històric carrer emès districte i Cultura Viva de l’Icub, El l’any 1996. Els curiosos el poden Raval és rumba va ser un homenatge trobar fàcilment a la xarxa. Avui el 01 no només al bressol d’una música carrer comparteix ecosistema i es- universal sortida del Raval i unes fi- cenes amb la resta de travessies del gures de primer ordre, sinó també al Raval, i és una cruïlla de cultures, record d’una manera de viure la vida classes i religions, un passeig on la i com a reconeixement a una ciutat degradació i la nova Barcelona cos- tan pròxima llavors i tan llunyana mopolita i ofegadora es troben ara. Un dels plats forts de la jorna- amb rutina. Una picada d’ullet d’un da va ser la cercavila que, de la mà ionqui a un turista que busca el pis de l’activista Sam Mosketón (que fa que ha llogat a Airbnb des del seu més de 36 anys que viu al carrer de la país. Ni s’imagina que, si s’adorm, Cera), repassava els llocs clau de la podria quedar-se sense telèfon via: el Bar del Toni –palmero de Pe- mòbil en un tres i no res. ret i on les festes “mai acabaven”–, el Moltes coses han canviat al car- cinema Padró on els gitanos veien rer de la Cera en vint-i-dos anys: el les pel·lícules endrapant plats d’es- mapa comercial és ara una amalga- cudella, i l’antic Pinyolet, botiga tèx- ma de botigues regides per immi- til que inspiraria El mig amic, la can- grants –supermercats oberts sem- çó que Peret va dedicar al seu pare. pre que hi vulguis comprar, restau- “Els gitanos que hem nascut aquí rants de cuina libanesa, carnisseri- portem la rumba a dins: mengem es i perruqueries on també pots rumba, plorem rumba, sentim rum- fer-hi canvi de divises– que convi- ba”, explicava Mosketón davant uen amb establiments resistents al d’una cervesa. El músic recorda que nou paradigma, com el Lokal, cau el boom de les Olimpíades ho va can- 02

Llegendes Casa de la música Peret Reyes, el Petitet i El carrer de la Cera centra Los Amaya, entre d’altres, l’homenatge de l’Ajuntament participen en la jornada a la rumba catalana insurgent de revoltes, refugi de fan- viar tot: “Els que llavors érem petits zins i llibres incendiaris, que et do- no sabíem la magnitud de la figura na la benvinguda si t’hi acostes per del Peret, que en aquella època havia la rambla del Raval; la Llar de l’Avi deixat la música per dedicar-se a (al número 11), seu de l’associació de l’Església evangèlica. Gràcies a la veïns i comerciants, i Can Lluís clausura dels Jocs vam adonar-nos (cantonada amb Reina Amàlia), cui- de la seva grandesa”. na casolana des del 1929, tip d’orgull Mosketón, un dels dinamitza- de la seva famosa parròquia forma- dors de la jornada, va programar els da per Terenci Moix, Ovidi Mont- tallers de rumba gratuïts per a xics, llor, Pepe Carvalho (a Asesinato en que es feien a la ronda Sant Pau can- el Comité Central) i, asseguren, Or- tonada amb la Cera. Dirigeix, amb son Welles. Però el carrer de la Cera Cèsar Martínez, Pigmalió, un pro- guarda una història que encara avui jecte que ajuda gitanos de Sant Roc envegen les travessies confron- (Badalona) a aprendre el català grà- tants. Era la casa de l’Orelles i el To- 03 cies a la rumba. I van ser precisa- qui (segons algunes versions, pio- ment aquests nois els que van por- ners de tot plegat), de Peret, el Pe- tar la veu cantant de l’activitat. titet, el Chacho, Peret Reyes i tants altres. La Cera era la capital, l’epi- L’All-Star rumber centre i la Meca de la rumba catala- Un acte institucional que inaugura- na, allà on la nostra música més au- va les mitgeres, amb la presència de tòctona, sentida i hedonista va co- l’alcaldessa Ada Colau, un nebot del mençar a marejar-se de voltar el Chacho i el Petitet, va donar pas a món. Si Harlem tenia la Fania i la una paella sarandonga organitzada salsa, Ray Barretto, Héctor Lavoe i pel col·lectiu Compartir Dona Gus- Cheo Feliciano, a Barcelona hi ha- tet. Fins a 300 racions a escollir en- via la rumba, els gitanos i el carrer tre bacallà i verdura que es van ex- de la Cera, amb el permís de la pla- haurir ràpidament. ça del Raspall gracienca. La tarda era el plat fort del dia, amb els concerts de veïns que són lle- Carrer amb història gendes: Peret Reyes, el Petitet i Los Ahir era un dia important per als Amaya, entre d’altres, van desfilar que reivindiquen la vàlua històrica per un escenari amb pocs decibels i del carrer de la Cera com un dels molta rauxa. S’ha fet justícia a un punts vermells de la música del pa- col·lectiu d’artistes que han elevat la ís. L’excusa era la inauguració de les música catalana a algunes de les se- mitgeres de la rumba catalana (dos ves cotes més altes. La rumba va tor- murals dedicats a figures del passat nar a sonar a la Cera i el Pescaílla, el i el present del gènere, obra de l’ar- 01. Dues paelles per dinar, a càrrec de Compartir Dona Gustet. 02. Taller de rumba per a Gato Pérez i Peret, la santíssima tri- tista Luis Zafrilla), però també s’ha- infants. JORDI ROVIRALTA 03. Concert de Peret Reyes a l’acte El Raval és rumba. CÈLIA ATSET nitat, riuen des d’allà dalt.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 53 cultura

MÚSICA ARTS ESCÈNIQUES Déu i la metàfora del paradís perdut

sent en totes les obres del gran escriptor Crítica rus: l’existència de Déu i la inevitable con- frontació entre el bé i el mal. Tota una re- SANTI FONDEVILA flexió amb aire de conte que ens explica un BARCELONA home menystingut per la comunitat per boig, per més que ell només sigui conscient ‘El sueño de un hombre ridículo’ de la seva ridiculesa després, sobretot, de TEATRE LA GLEVA 18 DE GENER descobrir la gran veritat. Una veritat que ens transmetrà al tram final del relat: es- icardo Moya va estrenar El sue- timeu-vos els uns als altres. Els sona? Es- ño de un hombre ridículo el clar que no es tracta d’una admonició re- 2002 al Círcol Maldà i és tot un ligiosa, sinó d’una brillant metàfora sobre encert que La Gleva recuperi el paradís perdut i una reflexió sobre allò aquest exuberant relat de Dos- que defineix la condició humana, una con- toievski.R També ho és perquè a la bona fei- dició on nia l’anhel de la bondat i la llavor na de l’actor el pas dels anys li ha sigut pro- de la maldat. Pura filosofia. fitós per vestir encara amb més credibilitat El monòleg, codirigit per Moya i Ma- aquest peculiar personatge amb pijama i rio Gas, té dues grans virtuts. La prime- Els músics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya durant una gorra de pell al cap. És un home gran en qui ra és la fluïdesa del text i el gaudi de la im- funció de Zoom. Dies de músic a L’Auditori. PERE TORDERA podem veure tant un possible profeta que mensa qualitat literària de qui sap dir el predica sobre l’amor com un boig que ha que vol dir amb imatges pristines. La se- vist Déu, o les dues coses alhora, perquè gona és un Moya que es mostra com un també en el seu temps a Jesucrist el teni- il·luminat en certs moments i com un Quan tocar i ballar en per l’un i per l’altre. El text parla d’una tendre profeta en uns altres, però sem- són la mateixa cosa manera molt evident del tema que és pre- pre amb una enorme humanitat.e L’Auditori estrena ‘Zoom’, un espectacle de la JONC amb el coreògraf Cesc Gelabert

Cristina Cortés assegura que “ajun- XAVIER CERVANTES tar música i dansa” l’ha ajudat molt. BARCELONA “Fent les coreografies he notat que arriba un moment que el teu cos for- Hi ha xivarri a L’Auditori. 800 nens ma part de la música”, diu la Cristi- i nenes esperen que comenci Zoom. na. Aquest era el propòsit de Cesc Dies de músic, l’espectacle de la Jo- Gelabert, esberlar protocols. “Ells ve Orquestra Nacional de Catalunya venien amb la idea que ballar és fer (JONC) amb direcció escènica del uns passos, tirar endavant i endar- coreògraf Cesc Gelabert i direcció rere. Per a mi ballar és habitar el cos musical de Manel Valdivieso i el Da- amb el cor i la ment, fer que la dan- lia Quartet. Apareixen els prop de sa ho ocupi tot. Volia demostrar que setanta músics, però no se situen perquè la música tingui sentit dar- com una orquestra convencional. rere hi ha d’haver una persona que De fet, violins i violes comencen a la faci amb imaginació i idees”, retocar de genolls un dels interludis corda Gelabert. marins de l’òpera Peter Grimes de Britten. Seguint unes coreografies Música de primer ordre naturals, sense director ni partitu- A l’escenari no hi ha coreografies res, els músics aprofiten tot l’esce- mil·limetrades ni passos emfatit- nari per expressar-se, també quan zats, sinó moviments col·lectius que no toquen. No hi ha límits, i fins i tot flueixen amb la música i una il·lumi- les violoncel·listes es mouen de la nació molt encertada. “La coreogra- cadira. Cap al final els passadissos fia, quan és bona, desapareix”, diu de la platea també seran ocupats per Gelabert. I en aquest cas, el mèrit és transmetre l’entusiasme d’una doble, perquè els ballarins són els marxa de Stravinski. Tot plegat han músics i perquè el repertori és prou sigut cinquanta minuts que han exigent. “Tècnicament, el més difí- passat volant. Els músics s’abracen cil són les peces de Britten, i a nivell i el xivarri del principi és una soro- psicològic el Nocturn de Toldrà, llosa ovació dels més menuts. perquè és tota l’estona un fil que has Era un dels passis escolars de d’anar estirant i que mai s’acaba”, Zoom. Dies de músic, el nou projec- explica el violinista Oriol de Anto- te del servei educatiu de L’Audito- nio. “Volíem que hi hagués música ri que s’estrenarà oficialment el 27 de primer ordre del segle XX, i que de gener. “Ha sigut un procés de tre- tingués alguna connexió amb la per- ball al llarg d’un any amb la JONC, sonalitat de la JONC”, diu Valdivie- joves músics de 14 a 19 anys que han so. Per això van triar, per exemple, hagut de memoritzar i interioritzar dos moviments de la suite Montju- tot el repertori”, explica Glòria Mas, ïc de Britten, “una obra que va es- tècnica de producció del servei edu- criure com a homenatge a la pobla- catiu. “Quan comencem un projec- ció de Barcelona arran dels bombar- te com aquest és molt difícil saber dejos de la Guerra Civil”. on podrem arribar, però tant el Cesc Zoom. Dies de músic és una joia com jo som conscients que s’ha per a tots els públics que convida a d’anar construint sobre la marxa”, gaudir amb la música i el moviment. diu Valdivieso, incapaç de reprimir I en gaudeixen tant dalt de l’escena- l’entusiasme quan la trompista ri com a la platea.e 54 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara

UMTITI REP L’ALTA MÈDICA EL VALÈNCIA PERD Samuel Umtiti va rebre l’alta mèdica i podrà jugar contra el I DONA MÉS MARGE Betis. La presència del central francès és la principal novetat DE PUNTS AL BARÇA d’una llista de convocats en què destaquen les absències de Mascherano i Iniesta, que serà substituït per Aleñá. Hores després de l’empat de l’Atlètic, el València tampoc va sumar punts i va completar una jornada grisa per als rivals directes del Barça en la Lliga Santander. Els de Marcelino García Toral van perdre contra el cuer de la competició, el Las Palmas de Paco Jémez (2-1). D’aquesta manera, l’equip xe podria tancar la jornada a 14 punts del lideratge si els Esports culers guanyen avui el Betis.

NATALIA ARROYO Al seient del costat de BARCELONA / SANT JOAN DESPÍ Valverde no hi ha Jon Aspiazu fins al segon temps. Quan l’àrbitre està a punt de xiular el El primer el veu des de la començament del partit, Ernesto Val- graderia. MIQUEL LLOP / EFE verde no té el seu segon assegut a la banqueta. Jon Aspiazu és a dalt, a punt per mirar-se el partit des de la graderia, buscant una altra perspectiva del joc. Als partits al Camp Nou, s’instal·la en una cabina a tocar dels periodistes, a la quarta graderia, al costat del tècnic au- xiliar Joan Barbarà i el cap de l’àrea d’anàlisi i innovació tecnològica, Raúl Peláez. Entre tots tres es miren els primers 45 minuts. Els paeixen. Els dis- seccionen. Els solucionen. De seguida que s’arriba al descans, corren escales avall per posar en comú les visions abans d’entrar al vestidor a parlar amb els jugadors. Així es traça el pla de cada segona meitat, ja amb Aspiazu assegut a la banqueta. “Des d’on som els entrenadors, acabes el partit i tens moltes jugades con- fuses. Des de baix no les pots veure bé, però a dalt es veu tot molt més clar”, explicava ahir Ernesto Valverde sobre aquesta qüestió. La perspectiva que té l’entrenador des de l’àrea tècnica no sempre li permet entendre què està passant en un partit, per què alguna cosa no rutlla a l’equip, si hi ha massa dis- tància entre una línia de jugadors o on hi ha la debilitat del rival aquell dia. Pe- rò a tocar de la gespa es té l’emoció del jugador més a l’abast, el seu patiment, la seva mirada, la seva por. I això pesa molt en les decisions que pren Valverde. I As- piazu ho sap. “Fa molt de temps que treballem junts. Ell sap com m’agrada fer les coses, i jo també sé la idea que té ell de joc”, ampliava ahir el tècnic. La seva complicitat és màxima. Con- necten sense parlar, s’entenen amb una mirada. “Es tracta de tenir un comple- Més visions per ment diferent del que opines tu”, argu- mentava ahir l’entrenador. Valverde sempre ha donat molt de valor a la figura del segon i, en una entrevista a la te- a l’entrenador levisió de l’Athletic, el febrer de l’any passat, va admetre que durant l’etapa La mirada des de la grada de Jon Aspiazu ajuda Valverde a interpretar amb Txetxu Rojo va aprendre “que ser segon entrenador no és fàcil”. “Ha de te- els partits, com li passa a Setién amb l’actiu Eder Sarabia a la banqueta nir un perfil diferent del primer, t’ha de complementar en determinades coses. A algunes coses no hi pots arribar com a a la primera (17). A l’equip blaugrana li golejador quan s’acaba el partit, amb 13 abans d’entrar a parlar amb els futbolis- primer entrenador, perquè tens una costa arrencar, sobretot fora de casa, on gols, gairebé el triple dels que aconse- tes. “Al descans és l’únic moment en distància amb els jugadors, però el se- encara no ha fet cap gol en el primer gueix marcar en qualsevol altre tram. què el jugador t’escolta, perquè dins el gon sí que ho pot fer”, deia llavors. quart d’hora, però comença les segones Però quin és el secret? Quina és la camp no et pot fer gaire cas”, deia Val- meitats amb les idees clares i les soluci- fórmula d’aquest encert dels tècnics? verde. Davant el grup sempre parla ell. El doble de gols a la represa ons a mà. És l’equip que més gols (10) ha “Màxima normalitat”, simplifiquen des Un discurs clar i directe. Valverde i Aspiazu han trobat aquest marcat en el parcial que va entre els mi- del seu staff, traient importància a la co- Una de les seves obsessions, de fet, és equilibri en la gestió del grup i en la lec- nuts 46 i 60, i l’únic que no ha encaixat reografia de cada descans. La perspec- reduir a la mínima expressió els infor- tura dels partits. Més enllà de l’impacte gols en l’últim quart d’hora. El Benito Vi- tiva que agafen Aspiazu i companyia des mes tàctics i ja a Bilbao lluitava amb els que la fatiga té en els rivals, és simptomà- llamarín potser no serà el millor escena- de dalt, en fred, s’acaba traduint en una analistes per reduir els minuts de vídeo tic que el Barça hagi marcat el doble de ri per lluir aquests números, perquè el dosi breu d’informació, concreta i pre- sobre rivals. A Valverde li agrada anar al gols en Lliga a la segona meitat (35) que Betis és, justament, el segon equip més cisa, que Valverde digereix ràpidament gra, però un cop troba el detall, vol co- ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 55 esports

ESTADI: Benito Villamarín Betis (Sevilla) Barça ENTRENADOR: Quique Setién ÀRBITRE: ENTRENADOR: Ernesto Valverde Santiago Jaime Latre (Comitè Aragonès) JUGADORS JUGADORS HORARI: Adán; 20.45 h Ter Stegen; Francis, Feddal, Amat, Durmisi; (Movistar Partidazo) Semedo, Piqué, Vermaelen, Jordi Alba; Javi García, Fabián, Guardado; Busquets, Rakitic, André Gomes; JORNADA: Joaquín, Tello, Sergio León. 20 Sergi Roberto, Messi, Luis Suárez.

El Barça nega un acord amb Griezmann El club blaugrana expressa el seu malestar i demana respecte per l’Atlètic de Madrid

grans jugadors”, va dir. Era veritat: el G.R. Barça s’havia reunit amb l’entorn de BARCELONA l’encara estrella matalassera per temp- tejar-ne la incorporació a l’estiu. És el Antoine Griezmann no està fitxat. El punt clau. La negociació entre clubs ha Barça va aixecar ahir la veu i, en la línia de ser mínima perquè els blaugranes Permís per a Rafinha, dels comunicats del Reial Madrid de la abonaran la clàusula de Griezmann a un pas de l’Inter temporada passada, va sortir al pas de (100 milions d’euros) o es posaran for- les informacions que situaven el jugador çosament d’acord amb els madrilenys La cessió de Rafinha a l’Inter de Milà de l’Atlètic de Madrid a Barcelona. Va perquè el pagament sigui en forma de està gairebé tancada i només falta negar-ho “de manera rotunda” i des- traspàs. Així evitarien una rebaixa subs- que els dos clubs la facin oficial les mentint una història que és real i que fa tancial en clau d’impostos. Els dubtes i pròximes hores. El pare del jugador mesos que apareix als mitjans de comu- el moment de tempteig se centren en la va deixar caure al migdia que la cosa nicació. Els rumors es van disparar ahir part esportiva, més enllà de la fitxa del ja estava feta però ahir a Sant Joan particularment amb l’especulació que el contracte. Griezmann, ahir titular i go- Despí no es va confirmar res. “Té per- dorsal 7 –fins ara d’Arda Turan– serà per lejador contra el Girona, vol saber quin mís del club per resoldre unes qües- a Griezmann. serà el seu rol a les files del Barça, si se- tions contractuals”, va ser la versió Que ell sigui el protagonista següent rà protagonista d’inici enmig de tants donada per Ernesto Valverde a la sa- de la secció d’entrevistes de Gerard Pi- cracs internacionals. És per això que hi la de premsa. El tècnic va reconèixer qué a The Players Tribune tampoc hi va ha d’haver les converses amb el francès que la prioritat amb el migcampista ajudar. Amb diferents fronts oberts, ca- i els seus representats. El problema és era “que tingui minuts” després de da cop més grans, el Barça va optar per que, legalment, estan prohibides. Els passar-se l’últim any lesionat del ge- una reacció pública de força. “És un fitxatges es cuinen a foc lent i es regei- noll. A causa de la dificultat de trobar gran jugador, però que juga en un gran xen per la política del tot s’hi val, però participació al Barça, se li ha obert la club per qui tenim un gran respecte”, va de portes endins. porta per trobar una solució fora de limitar-se a dir Ernesto Valverde ahir, I encara més després que l’Atlètic l’equip. Es va especular amb un tras- remetent-se al text del club. tramités fa un mes una queixa (no una pàs però, finalment, i si no hi ha un gir Emetre un comunicat és com va in- denúncia) a la FIFA per haver parlat inesperat d’última hora, la sortida de terpretar el Barça que calia gestionar amb un dels seus futbolistes. L’amena- Rafinha serà en forma de cessió a la un serial que va començar amb la rellis- ça d’una nova sanció en les pròximes fi- Serie A italiana. cada de Guillermo Amor després del tri- nestres de mercat és un argument su- omf contra el Deportivo. El portaveu ficientment important per intentar del club va ser fidel a la veritat i va adme- maquillar la situació. Per això el Bar- mentar-lo amb els ajudants. Debatre- rabia i Setién es van conèixer per tre amb la boca petita els contactes amb ça, fins i tot, va expressar “el seu mal- hi. “La decisió sempre és seva, però l’amistat de Setién amb el pare de Sara- el jugador francès en zona mixta. “Pot- estar” davant les informacions publica- abans escolta les opinions i fa la valo- bia, el Manu, i treballen plegats des del ser sí que ha passat alguna cosa. Sempre des i va reiterar “tot el seu respecte per ració”, descriuen des de dins. cicle a Las Palmas. “Confia molt en la tenim l’obligació de seguir i cuidar els la institució de l’Atlètic de Madrid”.e gent que l’envolta i ens dona protago- “Com ho has vist, Jon?” nisme”, ha confessat Sarabia diversos I la valoració d’Aspiazu, de primeres, cops. “No li dic que sí a tot”, amplia. És punxa. “Sempre que l’Ernesto li pre- el que busca l’entrenador. És el que guntava com havia vist la primera mei- busca Valverde. Una altra visió. Un “fa- tat, el Jon li responia que fatal”, recor- tal” que el porti a la solució.e da Moisés Hurtado de l’etapa a l’Espa- nyol. “Però fatal què?”, li tornava a demanar Valverde. La mirada crítica d’Aspiazu és el punt de partida per a Moisés Hurtado EXJUGADOR DE L’ESPANYOL l’anàlisi exprés del descans. Quinze minuts després, tot tornava a rodar, però “Sempre que Valverde li amb els dos tècnics a la banqueta. preguntava com ho havia Avui a Sevilla l’escena es tornarà a vist, el Jon deia que fatal” repetir, però a l’àrea tècnica Valverde no coincidirà amb el seu homòleg Qui- que Setién, encara sancionat. “Em fa Eder Sarabia pena mirar-me el partit des d’una co- SEGON ENTRENADOR DEL BETIS va”, deia divendres el càntabre. Li aga- farà el relleu el seu segon, Eder Sarabia, “Setién confia en la gent amb qui formen un dels tàndems més que l’envolta i ens dona actius de les banquetes de Primera. Sa- protagonisme” El davanter Antoine Griezmann contra el Girona. DENIS DOYLE / GETTY 56 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara esports

FUTBOL

El Reial Madrid busca revifar contra el Deportivo

G.R. BARCELONA

El Reial Madrid torna a posar a prova avui la seva crisi en una nova jornada de la Lliga Santander contra el De- portivo (16.15 hores, beIN). El triomf in extremis a l’anada dels quarts de final de la Copa del Rei no va ajudar a canviar la dinàmica de l’equip, quart a la classificació a 19 punts del Barça i amb un balanç de 2 triomfs en els úl- tims 7 partits domèstics. Els núme- ros, i especialment la sensació gene- ralitzada d’impotència, comencen a pressionar el conjunt blanc. I l’ame- naça del París Saint-Germain als vui- tens de la Lliga de Campions és cada cop més imminent. “Lluitarem pel RAÚL CARO / EFE partit fins al final, com hem fet sem- Cristian Tello pre. Hem d’insistir amb les coses que fem bé. Juguem a casa i hem de prac- JUGADOR DEL BETIS I EXJUGADOR DEL BARÇA ticar el nostre futbol, generant ocasions i buscant la porteria rival”, va dir ahir Zinedine Zidane. L’entrenador intenta relaxar l’am- “No vaig tenir cap opció, bient i defensar públicament la seva confiança en la plantilla amb la torna- el Barça ja tenia decidit vendre’m” da de la BBC. “No fitxarem. Soc positiu, sempre intento ser-ho. Mai llan- çaré la tovallola. Pot passar de tot, pe- rò lluitaré com sempre he fet”, va ex- I, en el teu cas, estàs en un moment han d’anar bé individualment i com a plicar. L’exjugador no va parlar de MARTÍ MOLINA dolç de la temporada. I potser fins i tot equip. I quan això passa, després crei- Kepa, vinculat a la cartera esportiva BARCELONA de la teva carrera. xen les opcions. del club madrileny. Sí que ho va fer Vaig acabar l’any amb molta confiança. –tímidament– de Neymar, arran dels Cristian Tello va debutar a Primera Di- Ho jugava gairebé tot. El míster em va Jugues contra un rival especial, el Bar- rumors d’un hipotètic traspàs a l’es- visió amb el Barça el gener del 2012 des- transmetre que comptava amb mi. Es- ça. ¿Et sap greu com va acabar la relatiu: “El jugador encanta a tot el plane- prés de passar pels equips de futbol for- clar que estic molt content per com em ció amb el club? ta futbol. És un gran futbolista”.e matiu del club blaugrana, de la Damm i van les coses. I més ara, que tinc la sort Bé... D’una banda, al Camp Nou hi es- de l’Espanyol. Al Camp Nou va jugar tres de cara i m’estan entrant els gols. tava molt a gust. De l’altra, necessitava temporades, fins al 2014, quan el club el minuts. Vaig anar al Porto i a la Fiore, i Resultats va convidar a canviar d’aires. Després de No sé si el Betis, i aquest en concret que potser sí que estava preparat per tornar jugar cedit al Porto i al Fiorentina, està entrenat per Quique Setién, et va i fer-ho amb força i molta experiència.

Lliga BBVA - 20a jornada aquest estiu passat va ser venut al Betis. bé per la teva manera de jugar. Però no vaig tenir aquesta oportunitat i Getafe - Athletic 2 - 2 Espanyol - Sevilla 0 - 3 Al club verd-i-blanc s’ha fet un lloc entre De fet, si vaig venir al Betis és per l’en- després va venir l’opció de jugar al Be- Atlètic de Madrid - Girona 1 - 1 els titulars i arriba al partit contra el Bar- trenador. Tots sabem que és un tècnic tis. En el fons, el que volia era tornar a la Vila-real - Llevant 2 - 1 ça en ratxa, després d’haver marcat en que prefereix jugar, pressionar a dalt, lliga espanyola. Las Palmas - València 2 - 1 els dos últims partits de Lliga. treure la pilota des del darrere, tenir la Alabès - Leganés 12 h possessió... Tot això em beneficia. Després de dues cessions, finalment el Reial Madrid - Deportivo 16.15 h Reial Societat - Celta de Vigo 18.30 h Pel que fa al joc i als resultats, el par- Barça et va traspassar a l’estiu. ¿No hi Betis - Barça 20.45 h tit us arriba en un bon moment. Sempre es diu que quan es marxa del va haver cap opció de quedar-te? Eibar - Màlaga demà, 21 h Penso que no podem arribar millor. Barça costa adaptar-se als nous clubs. Tornava de la cessió al Fiorentina, que Hem començat l’any amb dues victòri- En el teu cas, sembla que t’ha anat bé. va ser una bona cessió perquè ho vaig ju- Classificació es i amb molta moral. Sabem que si fem Es diu això de l’adaptació perquè el joc gar gairebé tot. Però no, no hi va haver

EQUIP PUNTS les coses bé, podem posar-l’hi difícil al del Barça només el fa el Barça. Però jo, ni tan sols l’opció de començar la pre- 1 Barça (-1) 51 Barça. Tot i que no serà fàcil. Més enllà en les meves cessions, he tingut sort. Bé, temporada. El club ja tenia decidit ven- 2 Atlètic de Madrid 43 de la derrota amb l’Espanyol, és un més que sort, potser és que vaig saber dre’m tant sí com no. 3 València 40 equip que ha millorat respecte a l’any escollir bé. Primer vaig anar al Porto 4 Vila-real 34 passat, sobretot en la pressió. A més de amb Lopetegui, que sabia perfectament Ara tens 26 anys. ¿Toca estabilitzar-se 5 Reial Madrid (-1) 32 la qualitat dels jugadors que tenen. el futbol que feia. I després, el mateix va al Betis o t’imagines el futur en algun 6 Sevilla 32 passar al Fiorentina, on l’entrenador altre lloc? 7 Getafe 27 Vau tenir l’ensopegada de la Copa, con- també em coneixia. Això em va ajudar. I M’agradaria estar un temps aquí. És un 8 Girona 27 tra el Cadis, però per la resta està sent ara, finalment, el Betis. club que m’està donant molta confian- 9 Betis (-1) 27 una gran temporada del Betis. ça, des de l’entrenador fins a Serra Fer- 10 Eibar (-1) 27 11 Athletic Club 26 Aquella eliminació ens va fer mal perquè Aquesta temporada s’acaba amb un rer [director esportiu]. M’hi trobo a 12 Celta de Vigo (-1) 25 era una competició que ens feia molta premi gros, el Mundial. ¿Veus opcions gust. Però també sé que és un club que 13 Leganés (-2) 24 il·lusió. De totes maneres, ja ho hem d’entrar a la selecció? a la mínima necessita vendre. Si això 14 Espanyol 24 oblidat. Hem fet una primera volta de Per somiar que no quedi! Entrar a la se- passa, estaré a disposició del club per fer 15 Reial Societat (-1) 23 Lliga molt bona i hem començat el 2018 lecció és molt difícil. Hi ha molt bons ju- el que considerin oportú. 16 Llevant 18 amb dues victòries. Ens vam adaptar rà- gadors i cal estar a un nivell molt alt per 17 Alabès (-1) 18 pidament al que ens demanava l’entre- fer-s’hi un lloc. Tinc la sort que el selec- Però si has de canviar... 18 Deportivo (-1) 16 nador. Tenim una bona plantilla i estem cionador em coneix i sap què puc apor- Si hagués de canviar d’aires pel que fos, 19 Las Palmas 14 treballant molt bé. Hem de millorar co- tar si en algun moment decideix comp- m’agradaria que fos un equip de la lliga 20 Màlaga (-1) 11 setes però estem en línia ascendent. Els tar amb mi. Per ara estic content de com espanyola. He estat tres anys fora i ja te- dos últims partits ho demostren. van sortint les coses. Primer crec que nia ganes de tornar.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 57 esports

FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ El Girona obté un empat gloriós al Wanda Portu neutralitza la diana inicial de Griezmann i segueix augmentant la fiabilitat blanc-i-vermella

passat al partit de la primera volta, quan Atlètic de Madrid 1 els de Machín van passar de fregar el 3- 0 a demanar l’hora amb el 2-2. Girona 1 Prudents en un terç de partit en què Atlètic de Madrid: Oblak; Vrsaljko (80’, Vitolo), Savic, Lucas res va alterar l’ordre establert, una pèr- Hernández, Giménez; Thomas, Saúl, Ángel Correa, Yannick, dua al mig del camp va acabar amb un un Griezmann (71’, Koke), Diego Costa (61’, Gameiro). Entrenador: Diego Pablo Simeone contra un de Correa davant Bounou que Girona: Bounou (46’, Gorka); Bernardo, Ramalho, Juanpe, Aday, el marroquí, immens, va desviar a la can- Mojica; Pere Pons, Granell (84’, Timor), Borja García, Portu, Olunga. Entrenador: Pablo Machín tonada. Els madrilenys, en la següent, no van perdonar. Griezmann, més murri que ningú, va recuperar una pilota que la Gols: 1-0 Griezmann (34’), 1-1 Portu (73’) defensa no va saber allunyar i va acabar Àrbitre: De Burgos Bengoetxea.Comitè Basc. Targetes grogues: Juanpe (31’), Aday (37’), Thomas (45’), la jugada gràcies a una assistència de Die- Vrsaljko (66’), Bernardo (82’), Giménez (82’), Oblak (90’). go Costa que només va haver d’empè- Targetes vermelles: Cap. nyer al fons de la xarxa. Sense notícies del Estadi: Wanda Metropolitano. 55.076 espectadors Girona en atac i amb Juanpe i Aday amo- nestats –es perdran la pròxima jornada–, JORDI BOFILL l’escenari no era gens positiu. Menys en- GIRONA cara quan Portu, en la primera aproxi- mació amb cara i ulls dels gironins, va re- El Girona continua alimentant el seu matar suaument a la dreta d’un Oblak creixement acompanyat de la satisfac- que s’estirava per mantenir el zero a la ció que produeix veure els seus regis- porteria. Feia falta molt més per sortir tres. Ni un escenari tan complex com el del Wanda amb un somriure. Wanda Metropoliano els va acovardir, i van sumar un punt en els minuts finals Portu, fidel a la cita amb el gol gràcies a un gol de Portu (1-1), que feia Gorka pel lesionat Bounou va ser la gran justícia als mèrits fets al llarg d’un par- novetat del segon acte. Qualsevol possi- tit especialment incòmode i complicat. bilitat de puntuar passava per trobar la Simeone, malgrat retocar lleugera- versió més atrevida d’un equip que ment l’alineació amb vista al partit de s’adapta a tots els hàbitats però al qual Copa, no va permetre la relaxació d’un li costa molt sentir-se a gust. Ben aturat conjunt dissenyat per aspirar a tot. De pel plantejament tàctic de Simeone, els manera semblant, Machín només va dubtes defensius seguien presents, i ai- canviar l’onze per suplir Stuani amb xò va propiciar una ocasió de Carrasco Olunga, l’heroi de la setmana a Montili- que va trobar la brillant resposta del vi. La intensitat dels matalassers es va porter navarrès. Però encara faltava que veure des de l’instant inicial, mitjançant sortís l’as de la màniga. Era el moment un elèctric Griezmann que ja havia inde Portu. El murcià, que ja ha celebrat quietat Bounou abans del primer mi- vuit gols i ha marcat en tots els partits nut. Còmodes sense l’esfèrica als peus, d’aquest 2018, va aprofitar l’única bada- van permetre que el Girona portés la da local després d’una jugada plena iniciativa i es van esperar estratègica- d’embolics, iniciada amb un refús ment per protagonitzar mortífers con- d’Oblak a xut d’Aday, per equilibrar tracops. La triangulació dels gironins va l’electrònic. Amb la personalitat de ser tan evident com estèril, amb con- sempre, el Girona va tornar a fer saltar duccions pausades, buscant més la prò- la banca, arriba als 27 punts i fa més pia protecció que fer mal a un rival im- gran un caràcter guanyador que l’ha dut pecablement organitzat en defensa. El a fer-se un nom entre els millors. I tot, percentatge d’encert ofensiu havia de Ramalho imposant-se en el salt al matalasser Vrsaljko i al seu company d’equip amb nou jugadors que el curs passat ser pràcticament perfecte, com havia Borja García. PIERRE-PHILIPPE MARCOU / AFP competien a Segona.e 58 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara esports

enbreu FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ

Waterpolo femení El Sabadell goleja El Sevilla dona una lliçó i perden el Mataró de realitat a l’Espanyol i el Sant Andreu Els blanc-i-blaus perdonen en excés i s’allunyen de les places europees El CN Sabadell va fer ahir un pas de gegant cap als quarts de final de l’Eurolliga femenina de waterpolo en golejar l’Utrecht per 15-7. El Si- rena Mataró i el CN Sant Andreu no Espanyol 0 van tenir tanta sort i es van compli- Sevilla 3 car la classificació continental. Les maresmenques van caure per un Espanyol: Diego López; Javi López (Navarro, 63’), Ó. Duarte, clar 3-8 a casa contra l’Ekipe Oriz- Hermoso, Dídac; David López, Darder, Fuego (Sergio García, 46’), Melendo (Víctor Sánchez, 46’); Moreno i Baptistão. Entre- zonte italià. Les andreuenques nador: Quique Sánchez Flores tampoc van poder superar el Duna- Sevilla: Rico; Corchia, Lenglet, Mercado, Escudero; Banega (Nolito, 85’), N’zonzi, Sarabia, Franco Vázquez (Jesús Navas, jvaros (8-15) i s’ho jugaran tot a l’úl- 65’), Correa (Geis, 78’) i Muriel. Entrenador: Vicenzo Montella tima jornada contra el Sabadell. Gols: 0-1 Franco Vázquez (15’), 0-2 Sarabia (34’), 0-3 Muriel (88’) Àrbitre: Alberto Undiano Mallenco. Comitè Navarrès. Targetes grogues: Fuego (32’), Baptistão (41’), Javi López (54’), Mercado (70’), Escudero (83’), V. Sánchez (84’). Targetes vermelles: Cap. Estadi: RCDE Stadium. 19.607 espectadors.

ROGER REQUENA CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Una acció del partit entre el L’Espanyol va comprovar ahir que l’eu- Sabadell i l’Utrecht. CN SABADELL fòria no alimenta. Els blanc-i-blaus rebien en un estat dolç el Sevilla, després de quatre partits invictes i la celebrada vic- Futbol - Segona Divisió tòria al derbi, però el conjunt andalús va donar-los una autèntica lliçó de realitat. Nàstic-Reus, un El resultat va ser excessiu pels mèrits dels andalusos, que van castigar els derbi amb molts blanc-i-blaus amb la seva pròpia mone- comptes pendents da: replegament, contracop i efectivitat. “Han fet el partit que ens agradaria haver El Nàstic de Tarragona i el Reus De- fet a nosaltres”, es va sincerar Quique portiu disputaran aquesta tarda Sánchez Flores després d’igualar la der- (18 hores) el derbi tarragoní. Els lo- rota més voluminosa a casa des que di- El porter Diego López, que ahir va tornar a ser titular a la Lliga, no va poder fer cals tenen les baixes de Pol Valen- rigeix l’Espanyol (el 0-3 del Barça a la Lli- gaire per evitar els gols del Sevilla. PAU BARRENA / AFP tín, Djetei, César Arzo, Tejera, Ed- ga de la temporada passada). dy Silvestre, Juan Delgado i Uche. El partit va seguir un guió oposat al el partit controlat. Res més lluny de la go havia de començar a competir en Lli- L’Heliodoro Rodríguez López, per que havia previst el tècnic. Al seu con- realitat: els espanyolistes es van confi- ga”, va explicar Quique, que no va voler la seva banda, examinarà (20 hores) junt li va tocar assumir la iniciativa, un ar i el Sevilla no va perdonar. Primer donar detalls d’una decisió que sembla un filial del Barça necessitat de rol a què no estan acostumats, sobretot Franco Vázquez i després Sarabia van clar que tenia motius extraesportius. punts contra el CD Tenerife. contra rivals de més nivell. Durant una fer emmudir Cornellà amb accions per El tècnic va intentar sacsejar l’equip bona part del partit els blanc-i-blaus la dreta: 0-2 en un partit que semblava al descans. A la represa, va donar minuts van tenir la pilota però no l’efectivitat, propici per mantenir la ratxa periquita. a Sergio García i Víctor Sánchez, que per Resultats que només va tenir un Sevilla cada cop moments van tornar a donar un aire Diego López torna a la Lliga Lliga 1/2/3 - 23a jornada més fet a la idea del seu tècnic, Vicen- més ofensiu a l’Espanyol. Però quan ca- Granada - Saragossa 2 - 1 zo Montella, que ha deixat el seu segell Poc va poder fer en els dos gols Diego Ló- lia fer un pas endavant, va fallar la pun- Valladolid - Sevilla Atlètic 1 - 0 italià al conjunt andalús. El Sevilla va pez, una de les grans sorpreses en l’on- teria, un mal endèmic aquest curs. Bap- Oviedo - Almeria 2 - 1 renunciar a la pilota, però a canvi va es- ze espanyolista. En el primer va treure tistão, sol dins l’àrea, va enviar als nú- Còrdova - Albacete 1 - 0 collir ser letal. El partit, però, podria ha- una gran mà a Correa, mentre que en el vols una rematada que tot Cornellà ve- Llorca - Osca 2 - 3 Lugo - Sporting 3 - 1 ver tingut un color ben diferent si Mo- segon, un gran eslàlom de Sarabia, la se- ia dins. Dos minuts després, era Sergio Alcorcón - Cadis 12 h reno hagués aconseguit connectar bé va estirada va resultar estèril. L’altra no- García qui rematava massa creuat. “Hi Osasuna - Cultural Lleonesa 16 h una bona centrada de Dídac. Escudero vetat d’inici va ser Melendo, que tot i hem posat massa de la nostra part per Numància - Rayo Vallecano 18 h el va destorbar prou per no fer-li penal mostrar-se voluntariós, va estar discret. fer-los la vida més fàcil. La falta d’efi- Nàstic - Reus 18 h dins l’àrea i per evitar un gol cantat. El canvi sota pals sembla ja un fet, amb càcia ja és una norma habitual aquest Tenerife - Barça B 20 h A partir d’aquí, l’Espanyol va caure Pau resistint-se a renovar i el gallec rei- curs”, va lamentar Quique. Muriel, al fi- Classificació en la trampa de Montella, que els va fer vindicant-se en el derbi. “Podia passar nal, va sentenciar, allunyant encara més pensar que dominant la pilota tindrien en qualsevol moment. Entenia que Die- l’Espanyol d’Europa.e EQUIP PT 1 Osca 46 2 Cadis (-1) 42 3 Oviedo 40 PREMIER LEAGUE 4 Lugo 39 5 Granada 37 6 Rayo Vallecano (-1) 36 7 Numància (-1) 36 El City torna a guanyar amb un ‘hat trick’ d’Agüero 8 Osasuna (-1) 35 9 Valladolid 35 10 Sporting 33 cies a un hat trick del Kun Agüero. El amb un gol d’Anthony Martial. L’Arse- 11 Tenerife (-1) 29 davanter argentí va liderar els citizens nal va celebrar un lapidari 4-1 contra el 12 Nàstic (-1) 28 ARA 13 Albacete 28 BARCELONA amb un nou recital ofensiu: primer de Crystal Palace. Ja sense Alexis Sánchez, 14 Saragossa 27 cap, després de penal i una diana grà- a un pas de signar precisament pels red 15 Almeria 26 El Manchester City va demostrar ahir cies a una gran jugada de l’alemany devils. “Només sortirà si arriba Mkhita- 16 Cultural Lleonesa (-1) 26 que la desfeta al camp del Liverpool, la Leroy Sané. ryan”, va dir Arsène Wenger. El Chelsea 17 Alcorcón (-1) 26 18 Reus (-1) 26 primera de la temporada (4-3), va ser també va sumar els tres punts. El con- 19 Barça B (-1) 21 una relliscada. El conjunt dirigit per Els perseguidors també guanyen junt d’Antonio Conte va trencar així 20 Còrdova 19 Pep Guardiola va recuperar la condi- El Manchester United no va poder reta- una ratxa de cinc empats consecutius 21 Llorca 16 ció de superequip amb una victòria llar distàncies a la classificació general, en golejar el Brighton Albion (0-4), amb 22 Sevilla Atlètic 16 solvent contra el Newcastle (3-1) grà- tot i guanyar davant el Burnley (0-1) un doblet d’Eden Hazard.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 59 esports

BÀSQUET - COPA DE LA REINA LLIGA ENDESA

ses perquè fa una setmana la seva supe- Situació límit de rioritat interior va ser evident”, va analitzar Eric Surís, que es va queixar dels la Penya contra atípics horaris de la competició. L’equip gironí tindrà tan sols 18 hores de des- l’UCAM Múrcia cans entre la semifinal i el partit pel tí- tol. “Hem de treure forces d’on sigui i no buscar excuses”, va afegir el tècnic. Uns 300 seguidors del club gironí van À.G. presenciar la semifinal en directe. “La BADALONA química que tenim amb l’afició és gaire- bé una segona victòria per a nosaltres”, El Divina Seguros Joventut tanca la va reconèixer Surís. “L’equip està ju- primera volta de la Lliga Endesa rebent gant a un nivell molt bo. La final serà un l’UCAM Múrcia (18.30 hores, Multi Li- partit molt dur i molt físic. Serà molt di- ga Endesa). Després de caure a la zona fícil jugar contra un rival així. Hem de de descens –amb quatre derrotes con- L’Spar Citylift Girona celebrant la victòria contra el Mann-Filter. FEB ser consistents en defensa, córrer una secutives–, la Penya necessita un tri- mica i no relaxar-nos ni un moment”, va omf per millorar la seva confiança. “Sa- opinar Núria Martínez. bem la situació en què estem, l’equip L’Spar Citylift Girona, L’àrbitra catalana Yasmina Alcaraz sap com són d’importants els partits a va ser designada ahir per xiular la final. casa. El Múrcia ve amb aspiracions contra el seu ogre habitual La semifinal d’ahir es va decidir després d’entrar a la Copa del Rei i serà un par- del descans. L’accelerada definitiva de tit per a qui sàpiga portar millor els ner- El Perfumerías Avenida, rival a la final l’Spar Citylift Girona va arribar a l’ini- vis”, assegura José Nogués, aler del ci del tercer quart, quan l’equip català va conjunt verd-i-negre. aprofitar el desgast de les amfitriones El Barça Lassa, per la seva banda, Tot i que els tres precedents per allunyar-se en el marcador. La ren- tancarà una setmana de tres partits en ÀLEX GOZALBO d’aquesta temporada no l’afavoreixen, da va créixer fins als 25 punts (65-40). sis dies visitant el MoraBanc Andorra BARCELONA l’Spar Citylift Girona buscarà una vic- El domini aclaparador en el rebot va (18.30 hores, Multi Liga Endesa). “El tòria que li permeti aixecar el títol de la deixar sense opcions les locals. partit contra el Brose Bamberg era di- Una vegada més. L’Spar Citylift Giro- Copa de la Reina per primera vegada en fícil i ens va obligar a fer un pas enda- na i el Perfumerías Avenida s’enfron- la seva història. El Sant Adrià busca la Minicopa vant. Això ens ha d’impulsar per conti- taran aquest migdia (12 hores, Es- “Arribem bé a la final. Estem treba- L’Snatt’s Femení Sant Adrià disputarà nuar millorant les coses que volem port3 i Teledeporte) amb un títol en llant bé, però ens va fer ràbia no guanyar aquest matí (9 h) la final de la Minicopa fer”, opina Sito Alonso. L’entrenador joc, aquesta vegada el de la Copa de la el clàssic de la setmana passada. El pro- contra el Movistar Estudiantes, botxí del de l’equip blaugrana, que tindrà les Reina. L’equip entrenat per Eric Su- blema és que el Perfumerías Avenida té Citylift GEiEG Uni Girona a la semifinal baixes segures de Kevin Seraphin i rís es va desfer del Mann-Filter un gran potencial i en un parell de mi- del torneig. Després de quedar elimina- Adrien Moerman, estudia donar des- (80-60) a Saragossa mentre que el seu nuts et pot desequilibrar el partit. És un des divendres, les jugadores del primer cans a Joan Carles Navarro contra un adversari va superar l’IDK Guipúscoa rival que t’exigeix sempre el màxim. equip van acudir ahir a animar a les seves rival que ha recuperat Moussa Diagne (58-48). Hem de concentrar-nos a fer bé les co- companyes del conjunt infantil.e i Chris Copeland.e 60 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara esports L’ALTRA MIRADA

BANANENFLANKE Un circ de micos

expressió fer el mico pot convertir-se en un insult racista? Segons la majoria, segurament no, perquè l’ha fet servir o l’ha L’sentit dir en un àmbit familiar com a reprensió d’una ximpleria. Sense més intenció. Però ¿si un periodista de renom digués a un futbolista negre que “fa el mico” seria reprovable? Ep, en guàrdia! En un debat televisiu a Alemanya, el ve- terà cap de redacció de Kicker, Karlheinz Wild, va deixar anar que no es podia imaginar que Pierre-Emerick Aubameyang, el golejador del Borussia Dortmund, pogués muntar el mateix affenzirkus (circ de micos) si jugués al Bayern. Aquesta expressió alemanya, o l’encara més estesa affenthea- ter (teatre de micos), s’usa per denunciar algú que fa el numeret. I és notori que el jugador del Gabon suma extravagàncies i ac- Lorena Llamas debutarà com a professional als 30 anys. PERE TORDERA tes d’indisciplina fora del camp. Aubameyang ha aconseguit en quatre temporades i mitja 141 gols oficials amb el Dortmund, més del doble que qualsevol al- ALBERT RABADAN tre dels seus companys. Però hi ha una altra IGUALADA dada contundent: s’ha perdut els mateixos partits per lesió que per haver estat suspès pel seu propi club –tres–. I aquests càstigs han arribat amb tres tècnics diferents (Tuchel, Bosz i Stöger), per haver trencat La nouvinguda del les normes del vestidor. El crac va ser suspès la setmana passada contra el Wolfsburg perquè va ser l’únic ju- ciclisme professional gador que no es va presentar a una reunió de la plantilla per fer pinya. Aquesta jornada tampoc ha viatjat a Berlín perquè “no té e Lorena Llamas que finalment va poder fer servir la seva trajectòria. “Estem totes fli- el cap amb el Dortmund”, va reconèixer el (Igualada, 1987), una l’equip Frigoríficos Costa Brava pant. Tenim tot el material que et seu tècnic. Ara el desig d’Aubameyang, que de les deu ciclistes que com a trampolí per córrer els úl- pots imaginar, entrenadors, fisiote- ha coquetejat en altres ocasions quan s’ha formen la plantilla del tims dos anys a l’equip Bizkaia-Du- rapeutes, una assegurança mèdi- obert el mercat amb el City, el Madrid, el nou equip Movistar rango, un dels dos de referència a ca... Tot com el Valverde i compa- PSG, el futbol italià o el xinès, és l’Arsenal. Team,D que aquesta temporada l’Estat abans de l’arribada de Mo- nyia. El sou no [riu], però la idea és El Dortmund sospita que la insolència 2018 estrena equip professional vistar Team. anar-ho equiparant tot: sous, els del crac no té aturador. Durant molt temps femení, sempre s’explica que fins En el conjunt basc ha pogut con- premis de les curses...”, explica. se li va perdonar la impuntualitat en els en- fa sis anys no havia tocat una bici- solidar-se com una de les millors “Ens sentim molt afortunades i te- trenaments, a ell i al seu amic Ousmane cleta. “I és així. Sempre ho dic, que escaladores del calendari espanyol nim molta il·lusió i ganes de fer bé Dembélé. Però ja n’estan tips. No només els fins al 2012 jo no tenia ni bicicleta. i començar a posar-se a prova da- les coses. Ara que tenim aquest se- directius del club, sinó l’afició i els mitjans No sabia ni com anaven les mar- vant les millors del món en curses guiment d’entrenaments m’adono de comunicació. Coincideix que el gabonès xes, creia que funcionava com un internacionals. Amb tot, l’aparició de totes les coses que feia mala- s’ha sentit greument insultat pel comenta- cotxe”, recorda amb una rialla la de l’equip femení de la històrica esment fins ara”, lamenta. ri del circ de micos. El veterà cap de Kicker igualadina. tructura navarresa, on corren Nai- Amb tot, Lorena Llamas és cons- s’ha disculpat pel que considera un malen- Llamas, que abans havia practi- ro Quintana, Alejandro Valverde i cient que ha de ser prudent en tès, però al pare del jugador li ha faltat cat altres esports sense arribar a Mikel Landa, suposa un salt de aquesta nova aventura. “Al cap tinc temps per dir que té la sensació que “un pe- apostar-hi del tot, va anar fent pas- l’objectiu de fer-me un lloc en riodista merdós” desitja tornar “als temps sos com a cicloturista i a provar la aquest món, on encara sento que de Hitler”. competició fins a arribar al seu Als 30 anys, la catalana acabo d’arribar. Perquè fa dos anys Bona part de la interpretació és que Au- punt d’inflexió: la victòria al cam- Lorena Llamas debuta ningú em coneixia –apunta–. És bameyang juga la carta del racisme per for- pionat de Catalunya del 2014. com a professional molt maco parlar de guanyar una çar encara més la seva marxa, però també “Vaig agafar el cotxe i em vaig pre- cursa, però ara toca treballar, fer és cert que el cap de Kicker podria haver-se sentar allà jo sola, sense conèixer al Movistar Team les coses bé, i que a l’equip estiguin fet el càrrec que aquesta expressió, en ningú. Arribo i guanyo. Llavors, la contents amb mi. Si d’aquí dos o aquest context, pot resultar efectivament pregunta de tothom va ser: «I tu qui qualitat sense precedents al pano- tres anys segueixo així, vestida de ofensiva. Justament la setmana passada els ets? D’on has sortit?» [Riu.] Allà sí rama del ciclisme femení a l’estat blau, serà impressionant, perquè jugadors del Magúncia Balogun i Ujah van que em vaig plantejar que potser espanyol. “Al final, jo em sentia significarà que serveixo per a això denunciar que durant l’escalfament del dolenta no ho era”, explica. amateur. Al Bizkaia corríem el ca- de la bicicleta”. partit a Hannover part de l’afició local els Des d’aleshores, la seva progres- lendari professional, però jo no El repte és important. Però la va discriminar. Fent crits de mico.e sió ha sigut meteòrica malgrat les vaig cobrar res de res, tret del ma- confiança hi és. “Quan surts a córrer dificultats d’un món, el del ciclisme terial i viatges. Ara, per condicions, a fora, t’adones de com corren! Allò femení, amb una situació molt pre- és una feina”, celebra. és MotoGP. Però com a equip crec cària. “Em va costar molt trobar un Tres estrangeres vingudes que podem tenir ambicions. Som equip seriós on poder competir i d’equips de primera línia mundial dues que som més escaladores, n’hi poder córrer les proves de la Copa acompanyen set corredores més, ha d’altres que roden més bé, i ara d’Espanya. Hi va haver diversos in- entre les quals hi ha la catalana, la que ens podem dedicar a això... En el tents frustrats, de gent que et diu balear Mavi García i la valenciana meu terreny, crec que puc aguantar ISAAC LLUCH «Muntaré un equip» i acabàvem les Alba Teruel, en una experiència que les Moto GP, perquè ja ho he fet. Pa- PERIODISTA quatre tirades”, apunta la catalana, els suposa un abans i un després en tint-les, però aguantant”.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 61 esports

MOTOR - DAKAR 2018 Walkner i Sainz es coronen a Córdoba El millor català ha sigut Gerard Farrés, que en el seu últim Dakar sobre dues rodes ha quedat cinquè

01 NURIA GARCÍA Les actuacions més BARCELONA destacades dels L’última etapa del Dakar no és com la pilots catalans del Tour, en què els ciclistes fan una passejada pels Camps Elisis de París, però s’hi assembla, perquè és molt més GERARD FARRÉS (5è) relaxada, curta i senzilla que totes les anteriors. Enguany era un bucle de 120 En el que ha sigut el seu últim Dakar quilòmetres amb sortida i arribada a sobre dues rodes (va anunciar que es Córdoba (Argentina), que va certificar retirava de les motos), el de Manresa el triomf de l’austríac Matthias ha fregat el podi i ha completat el Da- Walkner en motos i del madrileny Car- kar en una meritòria cinquena posició. los Sainz en cotxes. Walkner, que va aconseguir el seu primer triomf a la competició (també el primer per a un pilot austríac), aspirava des d’un començament a algun calaix del podi, però el fet que molts rivals anessin abandonant pel camí 17 el va fer escalar fins triomfs DANI OLIVERAS (9è) al primer lloc quatre La marca austríaca etapes abans del fi- de motos KTM ha gua- El de Vilablareix ha aconseguit aca- nal. Una posició que nyat les últimes 17 bar el seu primer Dakar entre els 10 va poder mantenir, edicions del Dakar primers gràcies a la seva constància i tot i els intents del amb 8 pilots regularitat. pilot argentí Kevin Benavides de retallar diferents temps per brillar a la seva terra. El podi el va completar l’australià Toby Price, guanyador ara fa dos anys. Walkner dona doncs a KTM el 17è triomf consecutiu al ral·li. I és que la marca domina la general des del 2001, quan l’italià Fabrizio Meoni es va endur LAIA SANZ (12a) el triomf a l’Àfrica. Des de llavors, vuit pilots (el mateix Meoni, Richard Sainct, 02 No hi ha Dakar que se li resisteixi. La Nani Roma, Cyril Despres, Marc Coma, pilot de Corbera ha completat tots els Toby Price, Sam Sunderland i ara que ha disputat des que hi va debutar Walkner) han triomfat amb la moto de el 2011. la marca austríaca. “Aquest any tot ha anat més just. Honda i Yamaha han fet bona feina”, assegura el pilot andorrà Albert Llovera, que no ha pogut participar en el Dakar en la categoria de camions perquè es va operar de les dues mans. El català Gerard Farrés, que l’any 2017 va aconseguir pujar al podi, va aca- NANDU JUBANY (53è) bar el que va ser el seu últim Dakar sobre dues rodes en la cinquena posició. Apassionat de les motos, aquest era “És bestial el que fa. No és tan ràpid com el primer Dakar per al cuiner català. els del davant, però s’equivoca molt poc Tot i la dificultat, ha aconseguit arri- i sempre és per allà, sense fer soroll. bar a la meta de Córdoba. Mentalment és molt fort”, argumenta Llovera. Oriol Mena va ser setè, mentre que Dani Oliveras va acabar novè, com- pletant la seva millor participació en la competició. Joan Pedrero va ser onzè, 01. Carlos Sainz i Lucas Cruz celebrant sobre el seu Peugeot el triomf. FRANCK FIFE / AFP just per davant de Laia Sanz, que va 02. L’equip KTM festejant la victòria de Matthias Walkner. DAN ISTITENE / GETTY completar el seu segon millor Dakar. “Estic molt contenta perquè he acabat sar l’any 2010), però assegura que aquest el Toyota, que va deixar fora Stéphane molt a prop dels 10 millors i perquè he el fa “molt feliç” perquè és “una recom- Peterhansel. “Sempre controla molt bé ISIDRE ESTEVE (21è) participat en vuit Dakars i els he acabat pensa merescuda” després d’haver “tre- la cursa, però va haver d’accelerar en les tots”, deia la catalana. “Ser entre els 15 ballat molt” en el cotxe. Sainz va deixar últimes tres etapes perquè veia que se li Al volant del seu cotxe adaptat i al primers és molt important”, afirma Llo- en l’aire l’opció de tornar-hi l’any vinent escapava el podi i va ser quan va tenir els costat del seu copilot, Txema Villalo- vera, que explica que aquest any la sor- perquè Peugeot, l’equip amb què corria problemes”, apunta Llovera. bos, el d’Oliana ha completat el seu ra del Perú “ha complicat” el ral·li per aquest Dakar, ha anunciat que no torna- El català Isidre Esteve va tornar a millor Dakar en cotxes. a uns pilots que cada vegada estan “més rà a competir al ral·li. Llovera descriu completar el ral·li, aquest cop en una preparats”. “Ara hi ha gent com Joan Sainz com un pilot “molt treballador”. meritòria 16a posició al costat del seu Barreda que són killers, ja no guanyen “S’hi dedica molt. Normalment va molt copilot, Txema Villalobos. És la seva mi- només els conservadors”, diu. accelerat, però en aquest Dakar l’he vist llor participació des que va passar a les En la categoria de cotxes, el triomf va molt calmat, i el Lucas [que també va ser quatre rodes. “Ell és dakarià, les dunes ser per a Carlos Sainz i el seu copilot, el copilot seu], molt centrat”. Segon va aca- les va fer molt bé. Ha sabut gestionar català Lucas Cruz. El madrileny ja sabia bar Nasser al-Attiyah, mentre que el po- molt bé la cursa”, explica Llovera, que ja què era guanyar un Dakar (es va impo- di el va completar Giniel de Villiers amb té ganes de tornar-hi l’any vinent.e 62 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara Estils

No volem ser pares (i no passa res) Les parelles que trien lliurement no tenir fills encara pateixen molta pressió social, tot i que cada vegada són més i reclamen que es respecti la seva decisió

està pensada i es referma cada cop da vegada menys, diu–, però crec de l’INE, tot i que en aquestes xifres THAÏS GUTIERREZ que veuen com canvia la vida dels Càrrega que la gent és molt xafardera i molt també s’hi inclouen les parelles que BARCELONA seus amics quan tenen criatures. “A Els plouen irresponsable”, sentencia. A més, a no poden tenir fills per algun proble- pitjor”, segons ells. ella li plouen molts més comentaris ma de salut i que, per tant, no prenen Adriana té 38 anys i Però, tot i tenir-ho molt clar, els preguntes que al seu company. “Les mirades la decisió lliurement. explica que sempre ha plouen les preguntes, indiscretes, indiscretes i sempre van dirigides a mi, com si fos A l’informe Childlessness in Euro- tingut clar que no vol constantment. “I què, no us animeu comentaris normal que ell no volgués tenir fills pe, coordinat pel Max Planck Insti- tenir fills. “És una a tenir nens?” “Si t’ho penses molt sobre la seva però ningú entengués que jo no els tute for Demographic Research idea que no m’atrau i ja no hi seràs a temps!” “No tenir decisió vulgui”, es lamenta. (Rostock, Alemanya) i publicat el ge- L’la imatge d’una família no em repre- fills és molt egoista”, els han arribat ner del 2017, diversos experts expli- senta”, diu. Ja fa uns anys que té pa- a dir, al costat d’altres perles com: “I Augment d’un 14% a Europa quen com, des de la segona meitat rella, i ell comparteix aquesta deci- qui us cuidarà quan sigueu grans?” El seu cas no és únic, ni de llarg, per- del segle XX, la demografia europea sió plenament. “Ens agrada molt la Ja siguin familiars, veïns o una de- què cada vegada hi ha més parelles ha viscut canvis molt destacats, in- nostra vida, viatjar, anar a restau- pendenta al supermercat. “Tothom que opten, lliurement, per no tenir cloent-hi l’augment de les parelles rants, gaudim molt del cinema i del s’atreveix a preguntar i opinar sobre fills. Són encara una minoria, però, sense fills. “Mentre les generacions teatre, de sortir amb els amics, i sala nostra vida –lamenta l’Adriana–. segons dades de l’Eurostat, a Euro- anteriors estaven pressionades per bem que tot això s’acabaria si tin- Si jo tingués un problema de salut pa han augmentat un 14% en l’últi- tenir fills per les normes socials, les guéssim fills, i no hi volem renun- que m’impedís tenir nens, aquestes ma dècada. A l’Estat les parelles sen- doctrines religioses i la falta de mè- ciar”. La seva opció és definitiva i ir- preguntes em farien mal. Ara sim- se fills ja representen gairebé 4 mili- todes de control de natalitat –diu reversible, diuen, fa molts anys que plement em molesten –tot i que ca- ons de llars, segons les últimes dades l’informe–, la possibilitat de les ge- ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 63 estils

LIDL APOSTA La cadena de distribució Lidl ha anunciat que des d’aquest ge- gut aplaudida per l’ONG Igualdad Animal. Des d’aquesta or- PEL BENESTAR ner ja no ven ous de gallines engabiades. Les botigues d’aques- ganització creuen que aquesta decisió “mostra el camí pel DE LES GALLINES ta marca només vendran ous de gallines que puguin moure’s qual el sector hauria de seguir avançant cap a la fi del cruel dins dels corrals, una aposta pel benestar animal que ha si- sistema de gàbies en la producció d’ous”.

DINKS Una parella amb dos

soussou i sense criatures EElsls anganglosaxonsl són amants de fer ser- vvirir les sisiglesg per simplificar els conceptes. També ho han fet amb les parelles que decideixen no tenirt fills, quan han batejat com a DDINKSINKS (doudouble income no kids), és a dir, dos sous ssenseense fills. EEl terme s’utilitza sobretot en el màr- qqueting,ueting, ququee ha descobert en aquest sector de la ppoblacióoblació uunn nínxol per col·locar productes, so- bbretotretot d’od’oci:c el fet de tenir dos sous i no tenir criatures fa que el poder adquisitiu de la parella sisiguigu més alt i que tinguin molt més temptempss disponible per gastar en el que els aagrada, ja siguin viatges, cul- ttura o tecnologia.

neracions actuals de triar es veu com ticmoltsatisfetaambladecisiópretic molt satisfeta amb la decisió pre-- ho per visibilitzar el que els passa, passa tim com qui somia portar fills al una fita en les condicions de vida”. sa”, diu. Comenta que ara ja ningú li dia a dia, a moltes persones anòni- Causes món”. Per a aquesta professora de En aquest estudi s’explica que l’aug- diu res, però durant molt de temps mes que han decidit prendre aques- Hi ha diversos psicologia, “un es pot sentir perfec- ment de les parelles sense fills s’ha va haver de suportar preguntes i co- ta decisió i s’han d’estar justifica- tament realitzat, com a persona i analitzat des de diferents punts de mentaris: “Certa gent no entenia ment constantment. motius per no com a parella, sense fills”. vista en tota la literatura publicada que no volguéssim tenir fills”. “En Però quins són els motius que tenir fills: des sobre el tema. Hi ha estudiosos que aquell moment se’m feia molt pesat, porten una parella a no tenir fills? d’econòmics Qui és més feliç? ho expliquen com “una conseqüèn- però amb els anys els comentaris Per a Natàlia Cantó, professora dels fins a voler L’Adriana, en aquest aspecte, s’atre- cia d’una societat cada cop més indi- van anar desapareixent”. estudis d’arts i humanitats de la viure la vida veix a afirmar que ella i la seva pa- vidualista i egocèntrica”; d’altres UOC, n’hi ha uns quants. “En primer rella són “més feliços” que les pare- “culpen les dones sense fills de l’en- Una societat que pressiona lloc hi ha la voluntat de viure i gaudir lles d’amics seus que tenen fills. “És velliment de la població i de posar en Com corrobora Mireia Cabero, pro- la vida d’una altra manera que no si- Relació fort dir-ho, però crec que és veritat. perill els sistemes de pensions”; i al- fessora del grau de psicologia de la gui cuidant fills, de dedicar-te a al- “Et pots sentir No tenen temps per fer res que no si- tres, en canvi, recomanen “l’estil de Universitat Oberta de Catalunya, tres coses”, però també hi ha altres gui estar amb els seus fills, i estan vida lliure de criatures” i animen a “la societat exerceix molta pressió motius que poden ser importants. realitzat, com cansadíssims”, resumeix. Per a Ca- “evitar la paternitat i la maternitat”, sobre aquestes parelles”. Ella expli- “En el cas de les dones, som molt a persona i bero, l’afirmació és atrevida. “La fe- sobretot per la superpoblació del ca que “encara ara molta gent creu conscients que els fills suposen una com a parella, licitat depèn de com et sents, no de planeta. Finalment, des d’una pers- que per formalitzar una relació cal factura molt alta per a la nostra car- sense fills”, diu si tens fills o no. Qui viu la vida que pectiva feminista es descriu la deci- tenir fills, i que si no n’hi ha és com rera, i per això n’hi ha moltes que una experta ha triat és qui té més possibilitats de sió de no tenir fills com “una expressi no fos de veritat”. Aquesta exper- prefereixen no tenir-ne”. Un altre ser feliç. Per tant, si la parella ha tri- sió d’una vida més lliure, ja que en ta creu que, tot i que avui dia “som motiu que enumera aquesta exper- at conscientment tenir fills, pot ser generacions anteriors les dones molt més lliures i podem dir que no ta és “el context socioeconòmic i la feliç. I al contrari, també”. En aques- s’havien de construir a partir dels volem tenir fills, encara falten anys precarietat que pateixen les parelles ta línia, la professora d’arts i huma- rols d’esposa i mare”. De fet, l’anà- plens d’exemples de parelles així joves, en edat de tenir el primer fill”. nitats de la UOC Natàlia Cantó creu lisi feminista reclama que, en anglès, per normalitzar la situació”. Hi ha molta gent que no es veu amb que “la felicitat no es mesura així”, es deixi de parlar de parelles Un exemple d’això és la pressió recursos suficients ni amb prou es- i destaca que “no ens hem de compa- childless, que asseguren que té una que ha patit l’actriu Maribel Verdú, tabilitat laboral per fer aquest gran rar amb els altres sinó pensar com connotació negativa perquè el sufix que sempre explica que a les entre- pas que, per a molts, requereix una serem més feliços nosaltres, seguint -less implica una mancança, i es co- vistes li pregunten quan pensa tenir mínima estabilitat financera. el nostre instint”. Aquesta experta menci a parlar de childfree, que im- fills en lloc de preguntar-li sobre les Mireia Cabero també creu que recorda que “tenim el privilegi, des plica una decisió voluntària. pel·lícules que fa o els projectes que les ganes de gaudir de la vida són un de fa poc temps, de poder-nos plan- Una decisió com la que va pren- té entre mans. L’actriu ha lamentat dels principals motius que porten a tejar si volem tenir fills o no, i en les dre l’Esther, que ara està a punt de en més d’una ocasió que la societat no tenir fills. “Hi ha gent que mira condicions que vivim crear una fa- fer 50 anys però en porta més de 10 “veu les dones com a màquines de dins seu i veu que la vida que tindrà mília vol dir fer renúncies i tenir amb la seva parella. “Jo tinc la vida tenir fills”. Ella és una cara conegu- sense fills és preciosa, i així són fi- menys recursos, així que si no se’n que m’agrada i no he encaixat mai da que ha patit aquesta pressió soci- dels a ells mateixos, als propis som- tenen moltes ganes és perfectament en el rol de mare, no m’hi he vist i es- al i que ha tingut el valor d’explicar- nis, i no tenen criatures. És tan legí- legítim no fer-ho”.e 64 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara gent

TEXT: ALEJANDRA PALÉS Gent DIA DIPASUPIL / GETTY Ed Sheeran es compromet amb la seva nòvia El cantant Ed Sheeran, autor d’èxits com Perfect i Shape of you, ha anunciat el seu compromís amb Cherry Seaborn, la seva parella des del 2015. Tot i que no van començar a sortir fins fa tres anys, Sheeran i Seaborn es coneixen des de petits, ja que eren companys de classe a l’institut. Pos- teriorment, ella, que és jugadora d’hoquei, es va traslladar als Estats Units per estudiar a la Universitat de Durham, a Carolina del Nord.

PASCAL LE SEGRETAIN / GETTY “Des de Cap d’Any tinc promesa. Som molt feliços i estem molt enamorats, i els nostres gats també estan encantats”, ha explicat Sheeran Ewan McGregor fa oficial en el seu Instagram.e el seu divorci d’Eve Mavrakis

Després que al mes d’octubre anunciés Mary Elizabeth Winstead, la seva com- cies a l’Eve, que m’ha fet costat durant la separació d’EEve Mavrakis, amb qui panya de repartiment a la sèrie Fargo. 22 anys, i a les meves quatre filles. Us ha estat casat 22 anys i amb qui té qua- Uns mesos abans, al maig, Winstead, de estimo”, va dir en un discurs en el qual tre filles, Ewan McGregor va presentar 33 anys, va anunciar que se separava també va afegir que el seu personatge divendres la demanda de divorci al·le- del seu marit, l’escriptor Riley Stearns, no hauria sigut possible sense Winste- gant “diferències irreconciliables”. En amb qui estava casada des de feia set ad. El discurs no va fer gràcia a Mavra- el document, el protagonista de Trains- anys. De fet, en la demanda de divorci kis, que, després de ser preguntada pel potting demana la custòdia comparti- presentada per McGregor s’assenyala Daily Mail, va assegurar que no li ha- da de les seves tres filles petites: Jami- el mes de maig com la data en què ell i vien agradat gens les paraules del seu yan, de 16 anys; Esther, de 15, i Anouk, Mavrakis es van separar. exmarit. “No, no m’ha agradat el seu de 6. Per la seva banda, Mavrakis ha Quan en l’última gala dels Globus discurs per les mateixes raons per les sol·licitat la custòdia en exclusiva amb d’Or, celebrada el 7 de gener, McGre- quals tu ets aquí fent-me preguntes. visites concertades per al seu exmarit. gor va pujar a recollir el premi a millor No diré res mes”. CHEMA MOYA / EFE La notícia de la separació de la pa- actor de minisèrie per Fargo, va agra- A la celebració dels Critics’ Choice rella es va conèixer arran d’unes foto- ir el guardó a Winstead però també a Awards, una setmana després, Winste- grafies en què es podia veure McGre- la seva exdona. “M’agradaria pren- ad i McGregor van fer la seva primera Alejandro gor, de 46 anys, fent un petó a l’actriu dre’m un moment per donar-li les grà- aparició oficial com a parella.e Amenábar se separa L’any 2018 ha començat amb mal Jordi Alba, pare del seu primer fill peu per a Alejandro Amenábar. Se- gons La Otra Crónica, el director de El jugador del Barça Jordi Alba ha anunciat a través de les Los otros viu una important crisi xarxes socials el naixement del seu primer fill, Piero. En una matrimonial amb David Blanco, publicació a Instagram, ha explicat que tant la mare, amb qui es va casar el juliol del Romarey Ventura, com el nen estan bé després del part i ho 2015. Tot i que durant les festes de ha il·lustrat amb una imatge en què es poden veure les mans Nadal la parella va fer un viatge a de la criatura, que va néixer dijous. Colòmbia, al tornar Blanco va deci- Per la seva banda, Ventura també va voler compartir la dir abandonar el domicili conjugal, seva felicitat a les xarxes. “18.01.2018. Piero ha arribat a la un dúplex de 420 metres situat al nostra vida i ens ha donat la felicitat plena. No existeix amor centre de Madrid i valorat en set més gran”. Jordi Alba i Romarey Ventura, que estudia milions d’euros. turisme a la Universitat de Sevilla i treballa ocasionalment Mentrestant, Amenábar se cen- com a model, mantenen una relació des de fa dos anys. tra en la seva vida professional i es- Abans el futbolista havia sortit amb Melissa Morales.e tà preparant la seva nova pel·lícula, TONI ALBIR / EFE Mientras dure la guerra.e ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 65 PÀGINA PUBLICITAT ESPECIAL

Un centre de ioga que descansa sobre les arrels de l’amistat

La federació Happy Yoga compta amb tres escoles a Barcelona, una a Sant Cugat del Vallès, una a Girona i una altra Fedora Fonseca, Jessica Walker, Isabel Solana a Palafrugell

La història de Happy Yoga es Va decidir formar-se i ho va fer amb “amb humilitat i amb tota la il·lusió gimnàs, etc.” “No crec que hi hagi remunta al 1999, quan una de les el mestre Hargobind Singh, deixeble “El ioga té un del món i descansa sobre les arrels cap mena d’intrusisme perquè tots, seves tres fundadores, la Isabel directe de Yogi Bhajan, el precursor de l’amistat”, subratlla Solana. des del mestre més novell, té algu- Solana, es retroba amb el ioga en de Kundalini Yoga a Occident. marcat caràcter na cosa a aportar”, prossegueix. De un moment vital d’inflexió. “No em Poc després va fundar Happy Yoga 5.000 anys la mateixa manera, Solana apunta trobava a gust amb mi mateixa ni amb la Fedora Fonseca i la Jessica terapèutic i, que “el ioga té un marcat caràcter amb la feina; necessitava un canvi”, Walker: “Les tres vam decidir fer d’antiguitat terapèutic i, per tant, caldria pre- recorda. Solana ja havia flirtejat el que les nostres ànimes volien, per tant, caldria guntar-se què pot aportar a àmbits amb el ioga quan tenia 17 anys, sense concessions.” Així és com Per a Solana, el ioga “és una disci- com la psicologia, la fisioteràpia, les però aquest cop el va redescobrir arrenca la trajectòria d’una federació preguntar-se què plina per la ment i pel cos, d’índole tècniques de respiració, etc.” de mans d’una amiga seva, amb que aplega sis escoles a Catalunya; espiritual, que compta amb la llum la qual comença a fer classes a formacions a Barcelona, Girona i pot aportar a la i la serenitat de la consciència”. És, Llegat vs. Futur Kundalini Yoga. “En aquell moment Bilbao; festivals a Girona i Cadis i un tanmateix, “una ciència en tant que vaig sentir una bufada d’aire fresc, moviment molt actiu a Amèrica Lla- psicologia, la funciona”, apunta. “Tot té un perquè “Com a ciència empírica, l’efectiva ser la meva taula de salvació!”, tina (Colòmbia, Argentina, Uruguai i tothom pot treure partit del ioga, vitat del ioga està demostrada”, des- prossegueix. i Perú). Un projecte que va néixer ﬁsioteràpia, etc.” cadascú en funció de la vida que taca la directora de Happy Yoga, on dugui a terme”, continua Solana, la és possible practicar cada cop més qual posa com a exemple que “a un estils. A més de Kundalini Ioga, es cirurgià li servirà per operar amb du a terme Hatha, Ashtanga, Anu- més temprança; a un artista, per sara, Bhakti, ioga per a embarassa- desenvolupar la seva creativitat, des i en família, tot en un ambient etc.” Amb tot, una disciplina que es “cada cop més universal, on aquells va originar a l’Índia fa 5.000 anys la que vulguin poden endinsar-se tècnica de la qual ha anat evolu- encara més, a través de la formació cionant i enriquint-se, “captivant que el centre posa a l’abast de qui cada cop més gent a Occident fins el vulgui prosseguir en el seu camí punt que al S. XXI s’ha originat un iniciàtic i de despertar espiritual”. ioga transnacional, que combina els Un camí del qual les directores del preceptes indis i occidentals”. centre volen “sostenir la flama”. Per “El fet que l’Índia estigués vinculada a fer-ho ja tenen clara l’estratègia: durant tres segles al Regne Unit “Deixar-nos portar pel nostre ins- també va afavorir que es tendissin tint i la nostra inspiració, apostant ponts cap a Europa”, afegeix Solana. sempre per mantenir l’equilibri just Una disciplina que des de fa uns entre llinatge i futur.” anys cal estudiar en escoles homo- logades i que, segons Solana, “pot practicar i impartir gairebé tothom, HAPPY YOGA ja sigui en un centre de ioga, un www.happyyoga.com

www.mesqueverd.com 66 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara Mèdia

ESTRENA CINEMATOGRÀFICA

El dia que el periodisme no es va arronsar Spielberg mostra a ‘Los archivos del Pentágono’ un episodi clau per a la llibertat de premsa

L’espectador intueix, tanmateix, de ser simplement la propietària del vel de mentides i propaganda triom- Anàlisi que el comentari del director no Washington Post per esdevenir-ne Valentia falista). Era el moment per al rotatiu obeeix al ressort de la nostàlgia. també l’editora, és a dir, algú impli- El diari de decidir si acatava el poder polític Aquella foto li crema a la conscièn- cat fins al moll de l’os per fer sortir al o bé desobeïa la mordassa del jutge ÀLEX GUTIÉRREZ va decidir CAP DE MÈDIA cia: li recorda l’excessiva proximitat carrer un diari, més enllà de posar- i imprimia aquella notícia que li que va mantenir amb Kennedy. Mi- hi uns diners i esperar-ne un retorn. enfrontar-se comportaria una querella segura, nuts abans, al film, Graham li ha re- El film de Steven Spielberg que a les qui sap si condemnes de presó. Hi ha un moment, a mitja pel·lícula, tret delicadament haver collat ben s’acaba d’estrenar, Los archivos del pressions ¿Calia treballar per al govern o per d’aquells que resulten subtilment re- poc el seu amic Kennedy. Potser va Pentágono, ajuda a recuperar polítiques als governats? Aquest va ser el dilema veladors. Tom Hanks (o sigui, Ben ser en aquell moment de confidèn- aquests dos personatges decisius fonamental. Si publicaven els papers, Bradlee, director del Washington cia que l’empresària va prendre la per a la història del periodisme. I això marcaria el divorci definitiu amb Post) i Meryl Streep (és a dir, Kathe- decisió de publicar els anomenats rescata també el primer moment en el president Nixon. Seria la fi de la rine Graham, la propietària del dia- papers del Pentàgon, en contra dels la història de la república nord-ame- complicitat entre premsa i poder. ri) són a casa del primer, tot mirant seus advocats, dels seus consellers, ricana en què es va gosar prohibir a Que la pel·lícula s’estreni pocs dies una fotografia que hi ha a la tauleta. dels seus amics entortolligats en la un diari (el New York Times) la pu- després que Rajoy hagi agraït als S’hi veu el periodista i la seva dona política, dels bancs que estaven a blicació d’un article. El Post també grans diaris espanyols el seu servei en amb el president John F. Kennedy i punt de comprar accions d’un Wa- va obtenir l’informe vetat, on queda- defensa de la seva política nacional també la seva esposa: l’estampa dels shington Post que sortia aquella set- va clar que els Estats Units, durant –Quins favors editorials hi ha hagut? dies feliços ja pretèrits. Som a l’era mana a borsa, empès per un esca- quatre presidències, havien conti- A canvi de què?– posa en relleu com Nixon i Graham sospira: “Aquesta fo- nyament de tresoreria. nuat enviant tropes a la Guerra del la qüestió, encara avui, està menys re- to em posa trista”. Bradlee fa una L’episodi marca simbòlicament Vietnam sabent que no la guanyari- solta del que caldria esperar en una pausa i diu: “A mi també”. el moment en què Graham va deixar en (i amagant-ho al públic rere un presumpta democràcia avançada. ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 67 mèdia

#O ESTRENA El presentador i corredor Raúl Gómez porta la seva PAUL BETTANY, The Crown continua buscant relleus per als actors ‘EL RUNNING passió per l’esport al canal #0 amb El running show. SUBSTITUT DE principals de la sèrie. Segons The Hollywood Reporter, SHOW’ Durant el programa els convidats es calçaran les MATT SMITH Paul Bettany serà la versió adulta del príncep Felip, vambes i seran entrevistats mentre corren. un personatge que fins ara interpretava Matt Smith.

01 02

Qui van ser, doncs, els dos artí- es va engegar un tret amb una esco- sió estratègica sinó al convenciment 01. Ben l’interès polític; ella va ensumar fexs d’aquell desafiament? Per què peta de caça. Va ser en aquestes dra- del periodista que vol publicar els te- Bradlee. l’oportunitat de consolidar un mo- van desafiar els que invocaven un màtiques circumstàncies quan Kay mes i, també, que volia igualar la com- RICHARD ELLIS / EFE del de premsa més independent. És presumpte interès nacional amb la Graham va rebre l’inesperat ceptre. petició amb l’etern rival, el New York 02. Katharine a dir, més lliure. intenció d’amagar sota l’estora les El clímax del film és la conversa Times. Que era un rival relatiu, en re- Graham. Aquest singular tàndem encara vergonyes de la política exterior que manté Graham per telèfon amb alitat: ja s’havia consolidat com una EVENING STANDARD / es va fer més sòlid quan, de nou, la nord-americana? els advocats i periodistes del diari, en gran marca nacional de prestigi men- GETTY potència del diari es va posar a pro- què ha de fer valer el seu criteri. Spi- tre que el Post era vist encara com un 03. Tom Hanks va –i satisfactòriament– amb el cas Un tàndem singular elberg hi afegeix el pebre del drama- diari local. i Meryl Streep Watergate, destapat tot just un any Nascuda entre cotó fluix el 1917, Ka- tisme i Streep compon un personat- És per això que Bradlee, a les se- a Los archivos després i que marcaria una nova fi- tharine Kay Graham tenia setze ge dubitatiu i que, a estones, sembla ves memòries titulades significati- del Pentágono. ta carregant-se la carrera política anys quan el seu pare va comprar el levitar amb elegància per la realitat. vament A good life –i tan impres- de l’obscur i ressentit president Ni- Washington Post aprofitant que el Però les memòries de l’editora de- cindibles com les de Graham–, ad- xon. Quan Bradlee recorda aquells diari estava en fallida. El 1946, sis mostren uns convenciments pro- met que va ser ella qui va veure que temps a les seves memòries, es fa anys després de casar-se amb Philip funds i terrenals ferms: “La meva de- la jugada de publicar l’informe pro- evident com de productiva va ser Graham, el patriarca va cedir les fensa de l’empresa durant aquells hibit podia catapultar el rotatiu aquella relació, per molt que esti- regnes del diari al seu gendre. “De anys i les decisions sobre què publicà- cap a una altra divisió. Ell hi va veu- gués salpebrada d’espurnes i fricci- cap manera em va molestar que el vem van ser molt instintives. Com re les implicacions ètiques d’em- ons: “Kay diu que de l’únic director meu pare pensés en el meu marit i que creia molt en la nostra missió, no passar-se el gripau i doblegar-se a de qui va estar enamorada va ser no en mi –escriuria l’editora el 1997, va ser pas difícil de fer”. Russ Wiggins. I jo ho accepto. Jo a l’excel·lent Personal history, la se- L’altra part del bino- 03 també l’estimo, el Russ. Però a ella va autobiografia guanyadora d’un mi, esclar, va ser l’adoro per la seva valentia, pel co- Pulitzer–. Al contrari. Em va plaure. Bradlee, quatre anys ratge, per la lleialtat, per la deter- De fet, mai m’havia passat pel cap més jove que Graham. minació de lligar el Post als valors que ell pogués veure’m en cap paper Periodista de raça, dels de l’excel·lència i per haver aguan- important al diari”. que quan ha de citar la tat contra vent i marea aquest com- Ella adorava i admirava el seu competència perquè ha promís. Adoro també l’alegria que marit, però una malaltia mental s’hi publicat una exclusiva li treu de la seva feina i l’alegria que va interposar. Philip Graham alter- xerriquen les dents. Sor- dona als altres. La seva amistat i nava moments de brillantor amb fa- neguer, excessiu, engi- confiança són un tresor”. ses erràtiques i marcades per com- nyós, malparlat... Un cli- Hi ha una frase que es pronuncia portaments maníacs. Va trair la se- xé, però també una de- dues vegades a la pel·lícula. “La mava esposa. Va entrar en una espiral fensa. La seva determi- nera de defensar el dret a publicar és de desconnexió amb la realitat. I el nació per publicar els publicant”. No és habitual que en un 3 d’agost del 1963, quan aparent- papers del Pentàgon no guió es repeteixi una mateixa frase. ment estava en una fase de lucidesa, obeïa tant a una freda vi- Deu ser important.e 68 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara mèdia EL RADAR L’ARA RECOMANA

TV3 22.00 LA 2 22.35

‘30 minuts’ ✰✰✰✰ ‘Relatos salvajes’ Un any després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blan- Director: Damián Szifron / Actors: Ricardo Darín, Da- L’equip del diari durant la presentació del ca, TV3 emet el documental El mur de Trump, un treball que río Grandinetti, Leonardo Sbaraglia, Erica Rivas prototip. GLOBAL EDITORS NETWORK analitza com el president dels Estats Units està posant en marxa els seus plans per expulsar els immigrants del país. Argentina, 2014. Un viatge en avió, una trobada amb una per- L’ARA, premiat per la seva tasca Trump va basar la seva campanya electoral en la promesa de sona del passat, una punxada en una carretera solitària, una fer tornar a Mèxic milions d’immigrants sense papers. La pe- multa d’aparcament, un atropellament o un casament desper- en innovació digital riodista Hilary Andersson, de la BBC, ha buscat famílies dividi- ten en diferents personatges atacs de violència que estava Un equip de l’ARA ha guanyat una menció del jurat i el pre- des per les detencions i fills que han quedat desemparats. continguda. mi atorgat per votació popular en el repte d’innovació digital GEN Editors Lab, organitzat per la Global Editors Net- INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA work i Google, que s’ha celebrat aquesta setmana a la redac- TV3 ció d’El Confidencial a Madrid. El projecte premiat és un prototip que permetrà aplicar el format stories –desenvolupat inicialment per Snapchat i que s’ha popularitzat grà- 06.00 Notícies 3/24. militar obligatori. Cada principals sèries de els problemes del dia cies a Instagram Stories– a la cobertura de notícies d’últi- 10.30 Signes dels temps matí, el Bill neda al riu la cadena. (Nou en a dia. El programa ma hora a la web del diari, l’Ara.cat. Aquest format permet (Religiós). i sospira per una noia emissió.) d’avui parla de riure’s 11.00 Notícies 3/24. bonica que passeja 21.00 Telenotícies vespre. de qui té poder amb oferir a l’audiència mòbil un resum visual de la informació 13.15 Polònia (Humor). amb bicicleta a través Presentadors: Ramon els actors Toni Albà i essencial, que l’usuari té l’opció d’ampliar consultant el mi- La sentència del cas dels camins propers Pellicer, Cristina Riba. Fermí Fernàndez, el nut a minut complet. Palau ha estat un cop al riu. 22.00 30 minuts director i dramaturg L’Ara.cat ja havia experimentat amb el format stories fort per a Fèlix Millet, 17.35 Tarda de cine: Set (Reportatges). El mur Sergi Pompermanyer, i per resumir de manera visual altres tipus de continguts. que intenta driblar anys al Tibet. EUA, de Trump: Coincidint Javier García de Vicuña, Un dels primers Ara Stories publicats va ser un resum de la condemna amb un 1997. Dir.: Jean-Jackes amb l’arribada de director del programa les claus de l’aplicació de l’article 155, que enllaça amb un matrimoni de conveni- Annaud. Int.: Brad Pitt i Trump, ara fa un any, satíric Vaya semanita. ència. David Thewlis. Heinrich a la Casablanca, el article extens amb tots els detalls. El prototip desenvolu- 14.00 APM? Extra (Humor). Harrer és un alpinista programa analitza com pat ara és una eina que facilita la creació dels resums vi- Després de l’emotiu austríac famós que està posant en marxa suals d’una manera més àgil, cosa que permetrà aplicar-lo discurs als Globus d’Or, intenta l’ascensió al els seus controvertits també a la cobertura de notícies d’última hora.e la periodista i presenta- Nanga Parbat. La seva plans d’expulsió d’immi- dora de televisió Oprah aventura és interrom- grants. Winfrey s’anima i fa un puda bruscament per 22.30 De bon humor (Sèrie nou sermó. Aquesta l’esclat de la Segona documental). L’humor 23.30 Gol a gol. Betis-FC vegada, però, el discurs Guerra Mundial. i el poder: Encara avui Barcelona. Versió no li queda tan bonic. dia, moltes societats reduïda del programa 14.30 Telenotícies migdia. tenen prohibit o que conté els millors Presentadors: Ramon limitat riure’s dels que moments del partit que Pellicer, Cristina Riba. manen. D’altres no ho han jugat el Betis i el 15.40 Tarda de cine: Reina i fan perquè tenen un Barça a l’Estadio Benito pàtria. Irlanda-França- sentit de l’humor molt Villamarín de Sevilla. Romania, 2014. Dir.: particular. En aquest 00.35 Dakar. Un Dakar de pel- John Boorman. Int.: 19.55 Enganxats país no sempre s’ha lícula. Callum Turner i Caleb (Actualitat televisiva). vist de bon ull riure’s 01.25 El Faro, cruïlla de Landry Jones. 1952. Presentador: Espartac de la corona, l’Església camins (Sèrie). Bill Rohan, de 18 Peran. En una taula o l’exèrcit. Però ja fa 02.15 Ritmes a l’estudi anys, es passa la vida amb actors i altres una colla d’anys que (Musical). Astrio. somiant a casa seva, a personatges cone- això es va normalitzar 03.15 Jazz a l’estudi la vora del riu, esperant guts, es comenten els i ara riure’s dels poders (Musical). Giulia Valle. que el cridin a ﬁles per moments més intensos fàctics és una via d’es- 04.15 Blues a l’estudi dos anys pel servei de la setmana a les capament per afrontar (Musical). Blas Picón.

El cuiner italià Roberto Capone descobrirà la cuina espanyola. RTVE SUPER 3 / 33 ESPORT3 La 2 fa un viatge gastronòmic 06.01 Mic. 17.50 Vicky, el víking. tres (T5) i El foc de la 11.55 Copa de la Reina de amb ‘Las rutas Capone’ 06.28 Lulú Brum-brum. 18.30 Súper 4. venjança (T5). Bàsquet. Final. En 07.09 Olivia. 18.55 L’Òliba i companyia. 01.00 Fenòmens de la directe. A través de la mirada del xef italià Roberto Capone, res- 07.40 El petit drac Coco. 19.20 Els Croods: L’origen. natura. L’home dels 13.45 OK Lliga. En directe. ponsable dels restaurants La Antigua Tahona i La Posada 08.03 Pirata i Capitano. 20.10 Pat, el gos. llamps: El Tyler visita 15.10 Campiones. del Campanario de Madrid, La 2 explora la cultura culinà- 08.36 Mic. 20.45 Kung Fu Panda: diverses persones molt 15.15 Trial Indoor. ria espanyola. A Las rutas Capone, que s’estrena avui a les 09.01 El drac Digby. Llegendes increïbles. especials, capaces de 16.05 Quan s’apaguen els 21.40 33 i els Gaudí: La 20.30 hores, el cuiner recorrerà tota la geografia per co- 09.26 El meu cavaller i jo. dominar els llamps o, si llums. plaga. Espanya, 2013. nèixer petits productors agroalimentaris i les primeres 10.05 Robin Hood, el més no, d’acostar-s’hi 16.55 Lliga Segona Divisió B. Dir.: Neus Ballús. Int.: trapella de Sherwood. tant que hi podrien Club Lleida Esportiu-CF matèries amb les quals treballen. En cadascuna de les pa- Raul Molist i Maria Ros. 10.45 Rat Rank. perdre la vida. Peralada. rades es presentaran entre tres i quatre productes que Cinc històries creuades. serviran com a punt de partida per introduir escenes a la 11.10 Set nans i jo. Uns protagonistes 01.25 Instint salvatge. El 18.55 Tour Down Under. cuina, on Capone prepararà un plat per als convidats. En 11.33 L’equip Spike. singulars que tenen en Brasil, els senyors del En directe. 12.23 Espies de veritat. pantanal: El Pantanal 19.25 Kiteboarding. alguns moments, els convidats també ensenyaran algu- comú la seva rebel·lia 13.09 Doraemon. del Brasil és la zona 19.50 Esport club. nes de les seves millors receptes al xef. davant de les circums- 14.00 El Petit Príncep. tàncies que els ha tocat humida tropical més 20.45 Dakar. El cuiner comença el seu recorregut a la comarca càn- 14.50 El Zack i el Quack. viure. gran del món. Els 21.30 Km 0. tabra de Saja-Nansa. En el seu viatge cuinarà amb la Ción, 15.34 Tin & Tan. 23.00 Diaris de vampirs humans hi són 21.50 Cursa Moritz Sant una dona que li descobrirà els secrets del cocido monta- 15.48 Salve, rei Julien! (Sèrie). Emissió de tres escassos i els animals Antoni. ñés. El programa també s’endinsarà en la feina dels pes- 16.37 Turbo F.A.S.T. episodis: Salva’m (T5), salvatges encara hi són 22.05 Volvo Ocean Race. cadors de San Vicente de la Barquera.e 17.26 El ranxo. L’allau. El mal és entre nosal- els reis. 22.30 Gol a gol. ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 69 mèdia

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

LA 1 22.05 ANTENA 3 22.10 TELECINCO 22.00

✰✰✰ ✰ ✰✰ ‘El francotirador’ ‘Sex tape. Algo pasa en la nube’ ‘Un hombre de familia’ Director: Clint Eastwood / Actors: Bradley Cooper, Director: Jake Kasdan / Actors: Cameron Diaz, Jason Director: Mark Williams / Actors: Gerard Butler, Alison Sienna Miller, Luke Grimes, Jake McDorman Segel, Rob Lowe, Jack Black, Rob Corddry Brie, Willem Dafoe, Gretchen Mol, Dustin Milligan

EUA, 2014. Adaptació de l’autobiografia de Chris Kyle, el EUA, 2014. Quan el Jay i l’Annie es van conèixer, l’atracció en- EUA, 2016. El Dane és un ambiciós caçatalents que creu que franctirador més letal de l’exèrcit nord-americà. Kyle, que tre ells era molt intensa. Ara, passats deu anys i amb dos fills ha aconseguit tot el que volia a la vida quan li ofereixen dirigir va arribar a matar 255 persones, va servir a la Guerra de en comú, tenen una vida sexual monòtona. Per solucionar- l’empresa on treballa. Un dia rep una trucada que li comunica l’Iraq, on va participar en quatre perilloses missions i va rebre ho decideixen gravar-se en vídeo, sense imaginar-se que les que el seu fill de 10 anys pateix leucèmia. A partir de llavors, el sobrenom de Llegenda per la seva punteria mil·limètrica. imatges s’enviaran per error als seus amics i familiars. les seves prioritats professionals i personals canvien.

TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV

06.00 Noticias 24 horas. 06.00 Minutos musicales. 07.00 El zapping de 07.30 Cámbiame. 09.45 Zapeando. 10.00 La prèvia. Betis-FC 09.00 Flash moda. 07.00 Pelopicopata. surferos: lo mejor. 10.00 Llega Got Talent. 11.25 Equipo de Barcelona (17/18). 09.30 Seguridad vital. 08.30 Tu cara me suena. 08.05 Malas pulgas. 10.15 Got Talent España. investigación. 10.15 El proper rival. Betis- 10.00 Comando actualidad. 11.30 Ahora caigo. 09.50 El encantador de 13.45 Socialité by 14.00 La Sexta noticias FC Barcelona (95). 11.05 Españoles en el 14.00 Los Simpson (Sèrie). perros. Cazamariposas. 1ª edición. 12.00 El partit infantil. mundo. 15.00 Antena 3 Noticias 1. 10.45 Callejeros viajeros. 15.00 Informativos 15.00 La Sexta deportes. Infantil A-CE Manresa 14.00 L’informatiu. 15.45 Deportes. 14.45 El tiempo. Telecinco. 15.15 La Sexta meteo. (17/18). En directe. 14.30 Corazón. 15.55 El tiempo. 14.55 Noticias Cuatro 15.40 Deportes. 15.30 Pel·lícula: El hombre 13.45 600’’. Betis-FC 15.00 Telediario 1. 16.00 Multicine: Ansia de deportes. 15.50 El tiempo. lobo. EUA, 2010. Barcelona (12/13). 16.00 Sesión de tarde: vivir. França, 2017. Dir.: 15.25 Deportes Cuatro. 16.00 Pel·lícula: Love 17.30 Pel·lícula: El tiburón 14.00 El marcador news. Tres padres. Lorenzo Gabriele. 15.45 Home cinema: Sahara. Happens. EUA, 2009. del pantano. 14.20 Històries. Alemanya, 2016. 17.45 Multicine: La elección EUA, 2005. Dir.: Breck Dir.: Brandon Camp. Int.: EUA, 2011. 14.45 600’’. Betis-FC 17.30 Sesión de tarde: de una madre. Canadà, Eisner. Int.: Matthew Jennifer Aniston i Aaron 19.05 Pel·lícula: Barcelona (05/06). Un verano en Grecia. 2012. Dir.: Douglas Barr. McConaughey i Eckhart. Buques de guerra 15.00 Benvingut, Yerry Alemanya, 2015. 19.20 Multicine: Muerte en Penélope Cruz. 18.00 Viva la vida. Convidats: americanos. Mina. 19.00 Sesión de tarde: directo. EUA, 2013. 18.10 Home cinema: El Santiago Urrialde, EUA, 2012. 15.15 600’’. Betis-FC La novia prometida. Dir.: Jeff Fisher. misterio de los maya. actor, i India Martínez, 20.00 La Sexta noticias Barcelona (13/14). Alemanya, 2013. 21.00 Antena 3 Noticias 2. Alemanya, 2011. Dir.: cantant. 2ª edición. 15.30 Benvingut, Coutinho. 20.30 Aquí la Tierra. 21.45 Deportes. Robert Del Maestro. 21.00 Informativos 20.45 La Sexta meteo. 16.00 800’’. RCD Espanyol-FC 21.00 Telediario 2. 21.55 El tiempo. Int.: Marco Girnth. Telecinco. 21.00 La Sexta deportes. Barcelona (17/18). 22.05 La película de la 22.10 El peliculón: Sex Tape. 20.05 Noticias Cuatro. 21.40 Deportes. 21.30 El Objetivo. La crisi 16.15 La prèvia. Betis-FC semana: El francoti- Algo pasa en la nube. 21.00 El tiempo. 21.50 El tiempo. a Catalunya, el futur Barcelona (17/18). rador. EUA, 2014. Dir.: EUA, 2014. Dir.: Jake 21.10 Deportes Cuatro. 22.00 Cine 5 estrellas: Un de les pensions, la 16.30 El marcador. Cap Clint Eastwood. Int.: Kasdan. Int.: Cameron 21.30 Chester. Beauty: La hombre de familia. corrupció i el judici de de setmana. Inclou Bradley Cooper. Diaz i Jason Segel. butaca del programa EUA, 2016. Dir.: Mark la Gürtel i la precarietat l’emissió en directe 00.05 Pel·lícula: Collateral. Després de 10 anys de rep dues belleses ben Williams. Int.: Alison laboral són alguns dels del partit FC Barcelona EUA, 2004. Dir.: Michael matrimoni i dos ﬁlls, diferents. Són la model Brie i Gerard Butler. temes que els repre- Lassa B-Cáceres Mann. Int.: Tom Cruise i el Jay i l’Annie encara Alba Carrillo i el coreò- Dane Jensen, un dels sentants dels partits Patrimonio de la Jamie Foxx. estan molt enamorats, graf Nacho Duato. millors caçatalents que polítics tracten avui. Humanidad (Leb Or 01.55 Pel·lícula: Inspectora tot i que la passió s’ha 23.00 Cuarto milenio. treballen per a una 22.30 Expediente Marlasca: 2017/18), des de la Heller: Retrato de refredat una mica. Aquesta nova edició del agència de contrac- historias de malos. Ciutat Esportiva Joan perﬁl. Alemanya, 00.00 Pel·lícula: Miss agente programa analitza la tació, aspira a ocupar el Mujeres letales y atra- Gamper (18.00). A 2015. Dir.: Christiane especial II: Armada y revolució del bitcoin. A càrrec de director que cadores de la tercera continuació, emissió Balthasar. fabulosa. EUA, 2005. continuació reemissió va quedar lliure. edad. del programa Barça en 03.25 Los misterios de Dir.: John Pasquin. Int.: del programa nº 450. 00.15 Got Talent España. 01.30 Crímenes joc (20.45). Laura. Sandra Bullock. 04.00 La tienda en casa. 03.15 Musical cities. imperfectos. 00.15 El marcador.

#0 LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3

09.10 NBA+. Philadelphia 10.30 La missa en català. 11.25 Slow BTV. 06.30 Catalunya Blues. 07.10 Com a ca nostra. 76ers-Milwaukee 11.30 Pueblo de Dios. 11.45 BTV Esports-El partit. 07.00 RAC1. Emissió de 07.35 Baleartnostrum. Bucks. 12.00 Clásicos y reverentes. 14.00 BTV Notícies migdia. l’àudio del programa. 08.00 Programació infantil. 11.40 Todo sobre la carne. 13.00 Programa inesperat. 14.25 Codi de barris. 09.55 Televenda. 08.30 La fàbrica 12.38 La verdad sobre el 13.50 Zoom tendencias. 15.35 Western: 13.00 Los mosqueteros. desapareguda. alcohol. 14.20 Comida al descubierto Raça indomable. (T2). 09.35 Mosaic. 13.43 Caos FC. 14.45 La aventura 16.55 Slow BTV. 14.05 Pel·lícula: Hércules. 10.00 Eucaristia a la Seu de 14.43 Auroras boreales. transiberiana de 17.30 Lògic. Outsiders. 17.25 Wallander. La quinta Mallorca. 15.43 Pel·lícula: Minority Joanna Lumley. 18.00 Codi de barris. mujer (T2). 10.50 Variat. Report. 15.35 Saber y ganar. 18.30 Curtmetratges. 19.20 Crimen en el paraíso 11.15 Súper esports. 18.10 Liga Endesa. Unicaja 16.20 Grandes 19.00 La cartellera. (Sèrie). Emissió de dos 14.00 IB3 Notícies migdia. Baloncesto-Herbalife documentales. 20.00 BTV Notícies vespre. episodis: Capítol 4 (T2) i 15.15 Pel·lícula: Gran Canaria. 18.50 El señor de los 20.20 El temps. Capítol 5 (T2). Ocean’s eleven. 20.30 Ilustres ignorantes. bosques. 20.25 BTV Esports. 21.35 Caso cerrado (Sèrie). 17.15 Correfoc de Sant 21.00 Dame veneno. 19.20 Diario de un nómada. 21.00 Notícia oberta. Emissió de quatre Sebastià. 22.00 El Running Show. Operación Plaza Roja. 22.00 Barcelona... i acció: No episodis: El reloj de 20.30 IB3 Notícies vespre. 23.00 Minuto #0 El día del 19.50 El documental de La 2. respires, el amor está la muerte (I) (T2), El 21.35 El temps vespre. fútbol. 20.40 Las rutas Capone. en el aire. reloj de la muerte (II) 21.40 Gent de la mar. 01.10 Los pilares de la Tierra 21.35 Planeta Tierra. 23.40 Música moderna. (T2), Quemado (I) (T1) i 00.10 Súper diumenge. (Sèrie). Emissió de dos 22.35 Versión española: 00.35 Última sessió: Quemado (II) (T1). 00.55 Gent de la mar. episodis. Relatos salvajes. Deixa’m entrar. 01.40 Clips. 02.10 IB3 Notícies vespre. 70 DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 ara passi-hopassi-ho bé

ABANSD’ARA PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

De l’article d’Ignasi Pujol (Barcelona, 1982-2014) a l’ARA (8-9-2013). Avui fa quatre anys de la mort d’aquest periodista que va excel·lir en periodisme econòmic. En aquest text explicava, amb ironia continguda, que l’optimisme que aparentaven les autoritats espanyoles –les mateixes que encara manen– era apaivagat pels responsables de les institucions europees. Setmana de realisme sobre la recuperació

questa setmana el discurs ofi- que l’Estat crearà ocupació durant el remarcar que “la crisi segueix entre rès per estimular l’economia (com cial del govern espanyol res- 2014 i que l’executiu corregirà a l’al- nosaltres” i va instar els països de la Espanya i Itàlia) i els que segueixen Apecte a la situació econòmi- ça la previsió de creixement del UE a no relaxar-se davant els enrocats en l’austeritat (centre i ca ha passat de l’optimisme a l’eufò- 0,5% per a l’any vinent. Tot i diferents senyals de “naixent nord d’Europa), va insistir que hi ha ria. El president Mariano Rajoy, des l’excitació del govern espanyol, recuperació”. L’atur és encara marge per reduir el preu del diner de la reunió del G-20 a Sant Peters- durant aquesta setmana s’han un maldecap lluny de resoldre’s per sota del 0,5% actual, el tipus mí- burg, va dir –potser encoratjat pels projectat ombres sobre la recu- (hi ha més de 26 milions de des- nim històric. [...] El G-20 ha priorit- 31 aturats menys a l’Estat durant peració des de diverses bandes, ocupats a la UE, i Espanya és la zat aquesta setmana la lluita contra l’agost– que el president dels Estats apel·lant al realisme, que cons- segona del rànquing, per darre- l’atur, però la trobada de Sant Pe- Units, Barack Obama, va lloar les po- tata que la crisi encara és ben re de Grècia, amb una taxa tersburg ha acabat sense cap com- lítiques econòmiques de la Moncloa. present. El primer a aigualir d’atur del 26,3%). Dijous, el promís concret en aquest àmbit. I el ministre d’Hisenda, Cristóbal l’optimisme econòmic més o president del Banc Central Eu- Potser la següent frase de Van Rom- Montoro, va pronunciar divendres menys generalitzat dels últims ropeu (BCE), Mario Draghi, puy ahir és la que resumeix més bé la unes paraules com a mínim sorpre- temps va ser el president del també va voler refredar els situació actual: “Finalment conven- nents: “Espanya és el gran èxit eco- Consell Europeu, Herman van ànims dels més eufòrics: “No cerem la gent [en aquest cas, de la nòmic del món”. Per la seva banda, Rompuy. Eurostat, l’agència es- puc compartir l’entusiasme so- idea d’Europa] no amb retòrica i pa- el ministre d’Economia, Luis de tadística de la Unió Europea bre la recuperació”, va dir el raules només, sinó amb resultats, Guindos, va dir en una entrevista al (UE), va ratificar dimecres que l’eu- banquer italià. Draghi, que afronta al creixement i ocupació”. Financial Times (de nou, els anuncis rozona va sortir de la recessió al sesi de la institució un debat entre els arriben via mitjans internacionals) gon trimestre, però Van Rompuy va partidaris de reduir el tipus d’inte- Ignasi Pujol 2013

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS

motsencreuats núm. 2584, elaborat per Senyor Ventura 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Horitzontals 1. Verticals 1. 1 Treu un llibre sobre la dieta prodigio- Fugint per cames. Habitant de la Britània. sa. Fa alguna cosa seguint una forma predeterminada. 2. Assistent del capellà. Aigua que ve de França. Deixo 2 2. Escarniré maliciosament algú i després m’excusaré. De el meu destí en mans de l’atzar. 3. Insinuen una insubor- 3 vegades, es posa als peus dels ídols. 3. Se’n fa a les coses dinació. Un bon govern, gràcies a Déu. 4. Tot plegat. En

4 importants. El privaré dels seus drets i privilegis. El centre necessites una de bona per arribar a aquesta ciutat fran- de Ferreries. 4. Perímetre arquitectònic. Designaré un cesa. Posar-se el cel ras. 5. El visiten els que esperen anar 5 nou càrrec mentre enraonem atropelladament. Principi al cel. M’instal·laré dalt d’un arbre. 6. Parlo entre dents. 6 de proporcionalitat. 5. És un indicador que ja no caurem Estratègic, encara que soni com un rellotge espatllat. 6. 7. 7 més avall. Tallàvem el pèl arran. És el centre de totes Escalfar un ediﬁci. Els anglesos el troben mirant el mar. les mirades. Distribuït. Li tinc tírria a aquest mala ànima. 8. Preguen en silenci o parlen en públic. Doblegava la troi- 8 7. Anticipa les novetats. Dura com una pedra. Un clàssic ca. Mil menys u o mil cinquanta. 9. És del tot inútil per a la 9 de l’operació tornada. 8. Enllardat, embrutat. Va per la pràctica de la natació. Túniques llargues. Des dels orígens

10 via pública. 9. Seguides durant el surrealisme. Implícites. de Catalunya ha persistit al cor de la nació. 10. Per al ﬁ- Principi de termodinàmica. 10. El quid del debat. Faria lòsof, representa el principi i la ﬁ. Perfumant. Dispari el 11 malbé la roba de l’armari. L’Antoni en un context familiar. làser. 11. Un suborn a les més altes autoritats. Llis i suau. 12 11. Torno a enxampar un refredat. Aplanem. 12. Acolorits. 12. Fixa, poleix i dona esplendor. Parèntesis. Un necesser

13 Un sant típic de Madrid. Nucli d’acer. 13. Faltaríem a la buit. 13. Un món poc rodó. Cactus al·lucinogen. Una que conﬁança donada. Castrin. 14. Òndia, els Donuts! Resistit no sap que no sap res. 14. Unit ideològicament. La tenim 14 obstinadament a prendre calci. al cap. sudoku solucionsd’ahir fàcil difícil REPET I S CENTRO AL I AR OFER I A C FORROLLA ROBAT 54 4 6 EGA SEGR I A UPA GIRS TUTORA OV AS OBOE T IMBRA 1 7 6 6 9 7 1 TARANNA APAT MESTRE RB L L I S ESP I S IMULEM O 7 543 8 72 4 N ASA S I FO ANT ART RAONANT AB ROSSELL RA I ERA 84 54 9 7 AN ANGORA MART COP I O I NFOSOS 568 1 973 4 6 fàcil difícil 321749865 643952817 42 6 5 21 598632741 752418396 467851329 198763542 7 629 4 3 68 154328976 536291784 986475213 481 376259 273196584 927845163 9 8 6 8 7 9 3 845917632 315624978 632584197 874539621 81 1 8 719263458 269187435 ara DIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 71 passipassi-ho-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV MANEL CASCANTE MÒNICA PLANAS - PERIODISTA

El vent continuarà bufant amb força al matí, sobretot a la meitat sud i en cotes altes del Pirineu i el Prepirineu. La temperatura pujarà de manera clara Més periodisme arreu i al migdia s’assoliran els 20 ºC a la costa.

Diumenge, 21 i menys xerrameca

ivendres, a Els matins, co- Sans va demostrar domini de la sant”, li va dir. D’aquí un any? Més incidint amb el primer ani- matèria i habilitat per fer-la acces- sovint, sisplau! No cal dependre Dversari de Trump a la Casa sible a l’audiència. I, a més, ho va dels aniversaris polítics per oferir Blanca, van convidar Raquel Sans explicar tot amb una naturalitat bons continguts a l’audiència. per fer una anàlisi d’aquesta etapa, que l’honora, acostumats com es- Gran part del valor de TV3 el ja que era corresponsal a Washing- tem al to dels que es creuen grans trobem en tot aquest planter de ton en el moment que el personat- experts que pontifiquen i fan de sa- periodistes que s’han format pro- ge va assumir el càrrec. fessionalment a la tele- Dilluns, 22 Va ser mitja hora fan- visió pública i que, des- tàstica de televisió per prés d’anys d’experièn- entendre les claus es- cia, retornen a l’audièn- sencials de la política cia tot el que han après. del president dels Es- És bo que la cadena pu- tats Units. Pere Bosch, gui aprofitar més el ta- digne substitut de Lídia lent dels seus periodis- Heredia mentre ella es- tes, més enllà de fer de tà de baixa, va anar fent redactors, presentadors preguntes a Raquel o corresponsals de tele- Sans, que pràcticament notícies. Si els progra- en solitari va anar des- mes informatius funcio- envolupant un discurs nen a nivell d’audiència, molt pedagògic, molt i les xifres demostren

AVUI DEMÀ accessible i molt aclari- que hi ha espectadors 15 h 21 h 08 h 15 h dor. La periodista va àvids de tele de qualitat, Barcelona 20º 16º 12º 17º anar explicant en què potser no cal que la pro- Lleida 20º 13º 9º 19º consistien les ordres executives i gramació de TV3 se sustenti sobre Girona 21º 14º 10º 18º les contradiccions que suposaven Anàlisi tanta tertúlia buida i reiterativa Tarragona 21º 17º 14º 20º ara per al Partit Republicà, el fra- amb tants tertulians caducs que València 25º 17º 12º 23º càs de Trump en la derogació de Raquel Sans va desenvolupar funcionen per inèrcia opinativa, Palma 18º 15º 13º 17º l’Obamacare, l’anàlisi sobre la re- un discurs molt pedagògic; a la recerca del sobresou i de sa- Perpinyà 17º 15º 13º 18º cuperació econòmica dels Estats mitja hora fantàstica de tele tisfer la vanitat. A la graella de la Units i les estratègies enganyoses tele pública calen més programes La setmana de Trump, l’obsessió del president vis davant les càmeres. Després de informatius que aprofundeixin en fake news dimartsdimecres dijous divendres amb les i el paper de la mitja hora tan enriquidora a nivell l’actualitat, que se serveixin del premsa. Es van analitzar les actu- periodístic, Bosch la va acomiadar talent dels periodistes de la casa, acions del president a partir de les entusiasmat. Semblava satisfet espais que posin en valor els pro- seves víctimes polítiques, els mè- també per l’estona televisiva que fessionals de TV3. Més rigor i todes que utilitza per dirigir-se a la s’acaba de produir. I per això la va menys tertúlia. Més periodisme i gent, les dificultats d’un impea- convidar un altre dia: “Podem que- menys xerrameca. Més talent i chment i la política internacional. dar d’aquí un any i seguim repas- menys egos. El consell Si voleu aprofitar la bonança d’aquests dies per prendre un bany recordeu que el mar està a només 13 ºC. ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ Que no us sorprengui LESAUDIÈNCIES La setmana que demà encetarem vindrà marcada per temperatures superiors a les habituals fins dijous. Programes més vistos divendres

ESPECTADORS ‘SHARE’

ALBA SORTIDA POSTA NIT FOSCA SORTIDA POSTA 01 Telenotícies vespre 07.42 h 08.12 h 17.54 h 18.24 h 10.39 h 22.16 h TV3+3/24 21.00 515.000 19,6% 02 Zona zàping Europa TV3 21.55 382.000 13,1% MÀX. MÍN. 03 Telenotícies migdia Madrid 17º 5º TV3+3/24 14.30 368.000 20,4% Londres 12º 2º 04 Antena 3 noticias 2 París 12º 6º ANTENA 3 21.00 288.000 10,9% Berlín 1º -1º 05 Informativos T5 Roma 17º 9º TELECINCO Brussel·les 5º 2º 15.00 277.000 14,9% Estocolm -2º -5º Amsterdam 6º 1º Praga -1º -2º Canals més vistos divendres Lisboa 17º 11º Atenes 16º 11º 12,5%

Qualitat de l’aire 11,0% 10.3%

6,9%

6,6%

5,5%

3,8% JUANJO SÁEZ FORA DE TEST

21.1.2018

DEMÀ 21 DE GENER DEL 2018 Carme Colomina Toni Soler Futur imperfecte

CONDICIONAL. Crec que Carles Puigde- mont hauria de ser president de la Genera- litat. És el cap de llista més votat dins la majoria independentista, i té el plus de legitimitat com a president cessat per la coerció de l’article 155. Però si continuo escrivint en condicional, em veig abocat a dir que Junque- ras hauria de ser el vicepresident, que els exi- liats i els presos haurien de ser a Catalunya, que Zoido hauria de dimitir, que els agressors de l’1 d’octubre haurien de pagar pel que van fer, i que la declaració republicana del dia 27 hauria d’haver entrat en vigor. Que el Govern hauria d’haver obeït el Parlament, o si no, sortir a donar explicacions a la gentada que celebrava la independència al carrer, en lloc de refugiar-se en un silenci incomprensible per, finalment, marxar a Brussel·les d’estranquis o deixar-se detenir mansament. Que Rajoy no hauria de tenir el dret de dissoldre el Par- lament i dur-nos a les urnes en un clima de re- pressió i amenaça. Etcètera. Tot això ho es- cric en condicional, perquè, per desgràcia, no forma part de la realitat dels fets.

FUTUR. Passem del condicional al futur imperfecte. Carles Puigdemont manté la legitimitat, però és molt difícil que pugui exercir la presidència de manera efectiva. Si torna se- rà detingut. Si no torna i insisteix a ser investit de manera no presencial, deixant a part la anormalitat d’una presidència a l’exili, es poden reactivar els mecanismes de repressió judicial. Es mantindrà vigent l’aplicació de l’article 155 i ens abocarem a unes noves eleccions de resultat incert (potser no valorem prou l’èxit espectacular del resultat del 21-D). El 155 s’ha imposat per la violència legal de l’Estat. Tot i així, el sobiranisme ha obtingut una victòria incontestable. Q. GARCÍA / EFE I si, malgrat, tot és possible constituir un govern, ens trobarem un escenari de conflicte acatar Puigdemont i el Govern a l’octubre, pedir que hi hagi un govern sobiranista. com el de la tardor passada. Cal ser molt opti- quan va renunciar a implementar la Repúbli- Un Govern efectiu a Aquest és un bé superior, que s’ha de preser- mista per pensar que el desenllaç no serà el ca. El van acatar JxCat, ERC i la CUP al pre- Barcelona ha de trobar var encara que comporti injustícies. Un Go- mateix, o pitjor. Perquè el nivell de mobilitza- sentar-se a les eleccions. L’han acatat Jun- la manera de revertir el vern efectiu a Barcelona ha de trobar la ma- ció popular no és el mateix i perquè ara ja sa- queras, Forn, Sànchez, Cuixart, Forcadell, 155, apartar Enric Millo nera de revertir el 155, apartar Enric Millo del bem que ni Junts per Catalunya, ni ERC, no Turull i la resta, davant del jutge, conscients faristol que usurpa, i a la vegada reconèixer, estan disposades a arribar fins al final sense que s’hi juguen molts anys de presó. El 155 del faristol que usurpa, de la manera més solemne possible, la legiti- comptar amb un arsenal més ben nodrit. En- s’ha imposat a Catalunya per la violència le- i alhora reconèixer amb mitat de Puigdemont. No oblidem que estem cara menys amb un president fora del país. gal de l’Estat mentre tots estem llepant-nos solemnitat la legitimitat en una cursa de fons i que els sacrificis d’avui les ferides. I tot i així el sobiranisme ha po- de Puigdemont poden donar fruit a mitjà termini. Un Govern RECUPERAR. L’entorn de Puigdemont gut obtenir una victòria incontestable, que li eficaç, com ha escrit Joan B. Culla, “podrà fer diu que renunciar a la seva investidura és aca- ha de permetre, potser en un termini breu, re- República molt més eficaçment que amb pro- tar el 155. Sense dubte. Però és que el 155 el va cuperar la iniciativa. Ni tan sols el PP pot im- clames exaltades i gestos teatrals”.