LA FULIOLA i BOLDÚ ABRIL 2007 NÚMERO PREU: 3 E 106

LaLa FuliolaFuliola ii BoldúBoldú dede nou...nou... sumari 32 pàgines

PORTADA LA FULLA PELS NENS ACTUALITAT

- Entrevista: el forner "Cal Boneu" - Teatre - Carnaval 2007 pàg. 19

CULTURA

- LLCCC'07 pàg. 20

+ DE 20 ANYS DE LA FULLA

- Història del que fou un ateneu - 30 de gener: Dia de la Pau pàg. 21 a 22 pàg. 12 a 13 BIOGRAFIES VISCUDES PÀGINA DE LES ENTITATS - Jesús de Natzaret pàg. 23 a 26 - El nou local social de l'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1

EDITORIAL - Els ratpenats del nostre entorn (II) - ...Es torna a decidir pàg. 27 a 30 - Pròleg pàg. 3 LA LLUFA

TRIBUNA - Àgates 2007 - Primera residència sostenible - Com una taca d'oli del país, al nostre poble! - Eleccions: oportunitat renovada pàg. 14 - Xerrada multitudinària - Els brots de l'arbre de dones l'Ateneu - La naturaleza humana y las PÀGINA DE L'ATENEU - Confon la panxa del seu home patologias mentales (sociales) per un terreno urbanitzable - Excursió per l'entorn: Castellserà pàg.i la 4 ven a 7 per fer pisos - Cursa del pavo pàg. 31 ELS VIATGES DEL SOCI - Diada de sant Esteve - Excursió a Verdú i Guimerà RACÓ DE POESIA - De Cornellà a Nordkapp - Assemblea - Principis - Nadal a l'Ateneu pàg. 8 a 11 - Diada de la dona treballadora pàg. 32 - Excursió a la Guàrdia d'Urgell pàg. 14 a 18 ( )ACPC Número 106 Abril 2007 Membre de l'Associació Catalana época segona - Any XXV de la Premsa Comarcal Edita:

Premi Humbert Torres 1990 Amb la colálaboració de: Directora: Eva Pané Vidal Redactors: Francesc Ricart Mercè Generalitat de Catalunya Lluïsa Solsona Paüls Redacció i Administració: Impressió: Impre Art Departament de Cultura Pl. Ajuntament, s/n Dipòsit Legal: L-524-1982 Han col·laborat en aquest número: 25332 LA FULIOLA (Urgell) Tiratge: 400 exemplars INSTITUT Ramon Utgés Vila a/e: [email protected] D'ESTUDIS Jordi Escolà ILERDENCS Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Lleida Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2 editorial

...ES TORNA A DECIDIR

El proper 27 de maig tornen a ser aquí les eleccions municipals. Hem posat a la portada una perspectiva de La Fuliola i Boldú per a que es vegi la situació amb la distància suficient per tal de fer-ne un anàlisi objectiu.

En primer lloc, recordar la importància d'aquest esdeveniment, doncs són les eleccions que ens toquen més de prop, on les conseqüències de l'acte d'anar a votar es més palpable. És per això que cal anar votar amb coneixement de causa, que vol dir amb una reflexió prèvia i lliure, sense que ningú decideixi per tu (seria l'ideal, encara que un pugui renunciar a aquesta capacitat de decisió pròpia, també un es lliure per a fer inclús això).

En segon lloc, des de La Fulla i l'Ateneu ens interessa fer arribar als propers elegits per a portar les regnes del poble durant els propers quatre anys que preguin les nostres activitats (moltes i diverses) com una mostra seriosa les pretensions de l'entitat, la dinamització cultural i social del nostre poble. És un concepte intangible però les conseqüències, com abans, com perfectament palpables i materials, doncs millora el nostre benestar com a persones. Tornem a dir, com abans, que un hi pot renunciar, i serà lícit, però podem atrevir- nos a afirmar que seria molt insensat.

Així doncs, la Fuliola i Boldú es tornen a decidir, els seus habitants de nou tornen a decidir, només es demana que cadascú ho faci d'acord amb la seva pròpia consciència i sobretot, responsabilitat.

Comentaris a: [email protected]

PRÒLEG per Mila

Psicopatologia del mestre. En la figura del mestre, en qualsevol dels graons acadèmics i en qualsevol de les formes que sol prendre de manera no acadèmica, cal observar-hi, abans que altra cosa, una afecció psicopatològica segura. No tothom vol o fa de mestre.

La visió que en té la societat és ambigua: no sap què pensar-ne exactament. D'aquí que les pel·lícules i novel·les que han atacat aquesta figura són poques i dolentes totes malgrat la bona voluntat. La visió corrent es resumeix: un mestre és un desgraciat, però necessari. La població sempre respectarà més un contrabandista afortunat i fins i tot el mossèn, no tan com a mossèn individual, ans com a pertanyent a un gang poderós. Els alumnes també ho consideren així.

Els casos d'abús d'infants entre els mestres sempre es produirà, car és l'únic que tenen els mestres per tal de rescabalar-se o treure un profit de la situació. Un mestre d'entrada, és un malalt. Que la seva carrera transcorri sense massa incidents depèn de mil factors. Aquesta patologia afecta tant als que fan de mestres com a molts que no en fan, però fan com si ho fossin. És més fort que ells.

Miquel Bauçà, “El canvi”, 1998

Núm. 106 Pàgina 3 tribuna

ELECCIONS: OPORTUNITAT RENOVADA

Sortim al diari. La premsa es fa ressò d'una crua realitat. teníem superàvit a caixa. A quina caixa? Devia ser la No hi ha diners per posar en marxa la Residència. Mes caixa de les sabates ! Unes quantes mentides més... ben dit, es deuen prop de 100 milions de pessetes al constructor. Al banc que va finançar el projecte no s'hi Ara toca preparar les eleccions. Qualsevol dia voldrà pot anar a demanar mes diners. Entre altres raons perquè inaugurar una Residència fantasma, que no pot usar el nostre manaire no es posa al telèfon quan el banc el ningú per culpa del nostre Alcalde. Quina manera de truca. S'amaga darrera el mostrador, hi fa posar un altre fer malbé les inversions i no acomplir els compromisos! al telèfon i dona una excusa qualsevol. En tot cas, l'edifici esta fet i no és gràcies precisament a ell, que ni tant sols sap com acabar-lo... Tornarem a No només ho fa amb el banc, també amb la gent que va sortir al diari. Segur que sí ! Potser la noticia serà que a la Casa Gran per diferents assumptes, als quals els no es presenta a les eleccions. Això si que fora bo, retarda permisos d'obres o els hi atura les mateixes sense sobretot pel nostre poble, al qual en els dos darrers anys cap explicació. També retarda tot el que pot els certificats ha fet endarrerir, sense cap inversió ni millora. d'empadronament, i fins i tot nega l'ús de locals per activitats culturals i lúdiques. Mentrestant la Residència Però també podria tornar-se a presentar i a veure qui el tancada i florint-se perquè ni es capaç d'obrir les finestres vota ? De currículum no n'hi falta... Quina desgràcia !... per que es ventili. Dos anys perduts, sense cap obra important feta. Quina manera de malversar el temps, sense fer res per trobar Sortim al diari perquè no tenim diners, tot i que “aviat solucions a les necessitats que el poble i els seus veïns en tindrem i acabarem la Residència”. Així ho diu l'Anton tenen. Ben segur que tornarem a ser notícia! Tot i que en veu baixa, però no al diari, si no que ho explica a tot el mal ja esta fet, es temps d'altres opcions i persones aquell que encara se'l vol escoltar. Com creure's el que que recuperin una altra manera de fer i aportin noves diu un personatge que no té paraula !. A la Sessió de il·lusions i més serietat en les coses en la vida pública finals de 2006 va dir que aviat reuniria el Patronat per municipal. parlar de l'obertura de la Residència i ja han passat 4 mesos i res de res. A la Residència hi manca tot el Persones i alternatives que afrontin els reptes que La mobiliari, el gas, els carrers estant per fer i ni tant sols Fuliola té pel davant, com a població, com a societat, ha estat capaç de posar-hi la llum. Quin “llumero” que en la seva manera de viure i de conviure... Ens queda tenim ? tenir clar el que els veïns i veïnes volem i som capaços de fer i exigir. I tenir ben clar el paper que tots plegats Això si, tergiversar els números i els comptes ho sap fer hem fet i ara ens tocarà de fer. bé. A l'estat de comptes de 2005, que ens els presenta al gener de 2007 ( un any desprès ¡) ens diu que a finals En democràcia, per sort, cada quatre anys pots renovar de desembre 2005 teníem superàvit i diners a la caixa. la confiança o fer fora els que l'han traït. Es temps de En aquell temps també sortíem als diaris, i la notícia era canvis, ens mereixem una altra gestió i la nostra que l'Ajuntament no podia pagar els sous dels treballadors. oportunitat ens arriba aquest final de maig. Gairebé va estar 3 mesos a poder pagar amb regularitat els salaris. I ara als Comptes d'aquell any ens diu que JORDI ESCOLA

Pàgina 4 tribuna

ELS BROTS DE L'ARBRE (Adaptació del conte Los retoños del ombú)

Dedicat especialment a tots els polítics que han de formar part del nostre Ajuntament i a tots els electors, perquè valorin, acceptin i tinguin amb compte la gran riquesa de ser diferents.

Era un poble molt petit. brot, en va començar a brotar un altre. I un mes després, més d'una vintena de rametes verdes havien apuntat des Tant petit que no figurava ni al mapa, era tant petit que de les grises arrels de l'arbre. només tenia una plaça petiteta, i a l'única plaça, un únic arbre. L'avís el va donar l'agutzil. Alguna cosa li passava al vell arbre. Les fulles estaven més grogues i queien amb Però la gent estimava el poble, estimava la plaça i facilitat. L'escorça del tronc, s'havia tornat resseca i estimava el seu arbre, un gran arbre que era just al mig trencadissa. L'agutzil va diagnosticar: L'arbre està malalt! de la plaça. L'arbre era el centre de la vida del poble: I potser.... es morirà. totes les tardes, després del treball, els homes i les dones del poble es trobaven a la plaça, nets pentinats i vestits Aquella tarda va començar la discussió. Alguns van per donar un parell de tombs al voltant de l'arbre. Durant començar a dir que tot era culpa dels brots. Els seus anys, els joves, els pares dels joves i els pares dels pares arguments eren ben concrets: Tot anava bé abans de que dels joves, s'havien trobat diàriament sota l'arbre. S'hi apareguessin. Els defensors dels brots deien que una feien negocis, es prenien decisions, s'hi concretaven cosa no tenia res a veure amb l'altra i que els brots bodes, s'hi recordaven als morts, durant anys i anys. asseguraven el futur si alguna cosa li passes a l'arbre. Plantejades les posicions, es van formar dos grups Un dia, alguna cosa diferent i meravellosa va començar clarament oposats. Uns proposaven que s'havia de a passar: a una arrel lateral, hi havia brotat una rameta defensar al vell arbre i els altres que s'havia de defensar verda amb dos úniques fulletes. Era un lluc, el primer sobretot els brots. brot que l'arbre havia donat des de que se'l coneixia. Després de la commoció, es va crear una comissió que Sense saber com, la discussió es va tornar cada vegada va organitzar una festa per celebrar l'esdeveniment. Els més acalorada i els dos grups cada vegada tenien postures organitzadors van tenir una sorpresa, tot el poble no va més distanciades. Al arribar la nit, van acordar fer una anar a la festa. N'hi havia que deien que el brot portaria reunió de veïns per veure si trobaven la solució. complicacions. El cas és que uns dies desprès d'aparèixer

Núm. 106 Pàgina 5 tribuna

Però l'endemà, els ànims no s'havien calmat gens. Els l'Església, les mirades dels dos bàndols van seguir la Defensors de l'Arbre, com van començar a anomenar- figura del vell capellà, que caminava amb dificultat, se, van dir que tenien la solució del problema. Els brots ajudat d'un bastó. treien la força al vell arbre i actuaven com paràsits de l'arbre. Per tant, tenien que destruir els brots. El segon Devia tenir més cent anys, havia fundat aquell poble en grup s'havien batejat com Els Defensors de la Vida, van la seva joventut, havia planificat els seus carrers, sortejat escoltar la solució molt esverats, doncs ells també s'havien les terres, dictat les lleis i per suposat, havia plantat reunit per trobar-hi el remei. El seu era tallar l'arbre. l'arbre. Era respectat per tots, la seva paraula conservava Perquè l'arbre ja havia complert els seu cicle. L'únic que la lucidesa que l'havia acompanyat tota la vida, ara més feia era prendre el sol i l'aigua als recent nascuts. A més, que mai esperaven el seu veredicte. era inútil defensar a l'arbre, perquè de totes maneres, el vell arbre estava pràcticament mort. Després de mirar-los a tots detingudament els va dir:

La discussió va anar pujant de to i va acabar amb una Imbècils! Us anomeneu a vosaltres mateixos Defensors gran baralla, no hi van faltar crits, insults i cops. La força de l'Arbre, Defensors de la Vida... Defensors? Sou pública no va tenir cap més remei que intervenir, els va incapaços de defensar res, perquè la vostra única intenció fer marxar a tots cap a casa. és fer mal a aquells que pensen de manera diferent. No us adoneu del vostre error i tan els uns com els altres Els Defensors de l'Arbre es van reunir aquella nit i van esteu equivocats. L'Arbre no és una pedra. Es un ser viu decidir que la situació era desesperada. Havien d'actuar, i, com a tal, te un cicle vital. Aquest cicle inclou donar tallarien els brots i s'hauria acabat la historia. Molt vida als que continuaran la seva missió. És a dir: preparar contens va anar cap a la plaça, però quan eren prop de als brots per fer nous arbres. Però els brots, no només l'arbre, van veure als Defensors de la Vida, que es són brots. No poden viure si l'arbre mor, i la vida de preparaven per tallar l'arbre. l'arbre no tindria sentit si no fos capaç de convertir-se en una vida nova. Aquesta vegada l'esbatussada va ser fenomenal. Va haver hi baixes de totes bandes. Brots trencat, rames Prepareu-vos, Defensors de la Vida. Armeu-vos i esquinçades, cames i braços desllorigats, ulls de vellut, entreneu-vos. Aviat arribarà l'hora de posar foc a la casa n'hi va haver que els van tenir d'hospitalitzar. Fins hi tot dels vostres pares amb ells a dins. Aviat envelliran i van sortir al diari. començaran a fer nosa.

La resta del poble tampoc estava bé, la situació s'havia Prepareu-vos, Defensors de l'Arbre. Practiqueu amb el tornat insostenible, cada grup per aconseguir més suport, brots. Heu d'estar preparats per trepitjar i matar als havia polititzat la situació i obligava vostres fills quan aquestos vulguin a la resta dels habitants a prendre reemplaçar-vos o superar-vos. partit. Qui defensava a l'arbre, era enemic dels Defensors de la Vida, i ¡I vosaltres us anomeneu “Defensors”! qui defensava als brots havia d'odiar Vosaltres l'únic que voleu és a mort als Defensors de l'Arbre. La Placeta destruir..... I no us adoneu que RESTAURANT ¥ SALA POLIVALENT destruint i destruint, destruïu també Finalment, es va decidir que seria el Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola inexorablement tot allò que voleu jutge de pau, que era el capellà del defensar. poble, el que donaria el veredicte final el diumenge següent. ÁReflexioneu! No us queda massa temps..... El dia assenyalat, hi havia molta expectació. El públic estava dividit Dit això, va travessar la plaça en mig per una corda, els dos bàndols del silenci de tots i se'n va anar. s'agredien verbalment. La cridòria era terrible i ningú aconseguia fer-se Carme Piera escoltar.

De sobte, es va obrir la porta de

Pàgina 6 tribuna

LA NATURALEZA HUMANA Y LAS PATOLOGIAS MENTALES (SOCIALES)

La naturaleza humana es necesaria Pienso que las escuelas lejos de perecerá mientras que la mía es universal conocerla para poder saber todo aquello domesticar y alienar a los alumnos de su y perdurara para siempre. que le puede beneficiar y todo aquel que esencia, deberían estimularlos para que le puede perjudicar, es decir; que lo bueno recuperasen esos valores esenciales que Es importante que desde niño se les enseñe para la Naturaleza Humana es aquello hace muchos siglos se han perdido, a los alumnos todas estas cosas con el fin que lejos de reprimir y alinear a las recuperando el mundo real y no de saber diferenciar de lo verdadero de personas de su esencia o de su origen o sumergiéndonos cada vez mas en esa lo falso y de lo aparente de lo real y a de su identidad natural (raíces naturales mugre de mundo hemos creado en partir de ahí puede desarrollar el sentido “no siendo estas ni políticas ni históricas”): detrimento de las nuevas generaciones. de la intuición. Todo aquel que estimula todo el potencial humano es beneficioso para la persona Lejos de crear personas humanas estamos Partiendo del mundo real podrá ir atando en si misma para su entorno, ya que esa creando monstruos robotizados y todos todas las ramas científicas en una sola al persona se desarrolla y explota todo su tenemos la culpa de estar creando una mismo tiempo que podrá sintetizar todo potencial humano: Creatividad, sociedad agresiva e inhumana y sin el universo. espontaneidad, espíritu critico, autoestima, valores éticos, donde se les enseña que sabiduría, inteligencia, etc. para triunfar es mas importante el tener Si en la escuela se estimula al alumno su que el ser (Eric Fromm). potencial humano es seguro que ese niño Todo esto que he mencionado es parte no será problemático, agresivo ni rebelde del potencial humano, o lo que es lo Tenemos la violencia de género, la falta sino todo lo contrario: desarrollara la mismo: “es la existencia de una persona de autoestima (donde ya nadie se acepta creatividad, la autoestima, espíritu critico, que expresa la naturaleza humana, es tal como la naturaleza lo ha hecho), por llegando hasta incluso psicólogo de si decir, que la perfección del ser humano eso existe la anorexia, la silicona, los mismo a que llegara a conocer su propia existe cuando este vive en concordancia tintes, cambio de sexo, las drogas, etc. naturaleza humana, es decir llegara a o coherencia con el ser (lo que es en si y Todo el mundo busca la felicidad fuera conocerse a si mismo y todo su potencial por si); como bien dijo el filosofo: Baruc de sí mismo, es decir donde es imposible humano, claro esta siempre y cuando viva Spinoza (1632-1977), en su gran obra: encontrarla. Lo material suprime a las en una sociedad inteligente y no como “Ética”. personas. Es mas importante un mueble ahora que vivimos en una sociedad que viejo, una moneda antigua o cualquier ignora que es inteligente, no se quien l Pero por desgracia desde la infancia cosa añeja como cualquier licor o vino; dijo, pero lo cierto es que son palabras misma se reprime todo nuestro potencial todo lo contrario que las personas que sabias. humano alienado a los niños de su cuando mas mayores se hacen mas estorbo naturaleza humana y alienándolo de la y mas inútiles son para la sociedad. Pero Al niño se le educa creándole muchas vida real creándole un mundo ficticio e todo esto es normal en nuestra sociedad obligaciones que lejos de ayudarle se le inhumano por lo tanto irracional; he ahí enferma a causa de estar alienada, y por perjudica ya que lejos de crear personas la evidencia de la propia ignorancia de eso mismo, por estar alienada ha lo que hacemos es domesticarlo con el todos nosotros que presumimos de ser tergiversado los valores humanos por los fin de que sea mas dócil para introducirlo inteligentes y racionales, inteligentes y valores materiales. a una sociedad mentalmente enferma racionales si que l somos en esencia pero creándole esas enfermedades a ellos. en cuanto a nuestra manera de vivir no Es muy importante para un niño enseñarle expresamos lo mas mínimo esas que el es una parte del Universo, que es PD: la espontaneidad es el gran potencial cualidades innatas. Sinó solo tenemos que una parte de ese Universo y que esas son del ser humano y hasta incluso para los mirar a nuestro alrededor (violencia en sus raíces genuinas y las raíces de todo animales, cuando ese potencial es las escuelas “Bulling”, agresividad y lo que existe ya que l macro y el micro reprimido la persona queda mutilada violencia hasta incluso en los dibujos es parte del todo (de l mas grande a l mas humanamente, racionalmente, por que es animados). pequeño): no me acuerdo muy bien pero la esencia de la vida y esa esencia es la creo que el gran sabio y filosofo LIBERTAD o sea la Violencia en todos los medios de (Aristóteles), se le recriminara porque el ESPONTANEIDAD. comunicación e incluso entre los políticos, no creía en la patria política, el criticó a siendo estos los que tendrían que dar la masa social (el vulgo), diciéndoles: Josep Albeniz Gironella ejemplo y sin embargo es todo lo Vuestra patria para mi no tiene ningún contrario. Personalmente me hace pensar valor, pues mi patria es tan grande como que dentro de esas cabezas políticas se el universo, ya que mi patria es la esconde una paranoide esquizofrenia, con naturaleza, el cielo, los astros y todo el complejo de superioridad. universo; y vuestra patria al ser ficticia

Núm. 106 Pàgina 7 els viatges del soci

DE CORNELLÀ A NORDKAPP (II) Agost del 2006 Dijous 10 consumidora! Pa muestra un boton; un servidor ha 72.219km. comprat:. 2 samarretes de Finlàndia. 2 gorres amb reno Sisea Havscamping. aquest era el nom del càmping on inclòs. 1 floaty pen. 3 pegatines de reno (paque?). 2 hem fet nit, al costa de la E4 entre Umea i Skelleftea. postals que s'han enviat des de la postoffice de Santa i La veritat es que estava molt be, tant per el paisatge com que arribaran a su destino per Nadal. per els serveis. Ja hem fet el cim!!!! Tenim documents gràfics que Emprenem ruta camí de Rovanievi amb parada per dinar verifiquen i demostren la nostra estada a Nordkapp. al costat d'una deixalleria de brossa selectiva (son molt Després de una carretera, que se'ns ha fet eterna, però ecològics aquí, fins i tot feien cua). Que dir de amb unes vistes panoràmiques impressionants. Després Rovanievi… a part dels edificis de Alvar Aalto (que no de 3 túnels escabrosos. Després de renos i mes renos on maten) es pot fer una passada molt ràpida o passar the way. Misión cumplida!!!! Aquí dalt el vent bufa fort directament. Camí de la casa del pare Nöel hem tingut fred i de canto. El pàrking sembla el saló del caravàning. el primer percance amb la R4. pont molt estret, sense Fem i passem la nit com podem (sobretot l'Auri) entre línea mitjanera i vigues a ran d'asfalt. Una mica mes i fred i un vent que ens gronxa. deixem el mirall retrovisor a Rovanievi. Dissabte 12 Fem nit al pàrquing del centro ludicocomercial de Can 73.447 km Pare Nöel. Durant la nit hi ha una descarregada de Passem la nit com podem per que no tenim aigua. Avui duendes en fragonetes que no sabem si van a currar o ens aixequem a les 10:00h (un lujazo). Esmorzem al munten una rave. “nordkapp aventura ressort”. Visita de rigor al centre; plafons 3d, miradors, vídeo de la flora i la fauna, tenda Divendres11 de souvenirs, postals i la foto de rigor a l'estàtua del 72.735 km. globo terraqueo. Auri: “ son les 10h. hem pasta la nit aparcats davant de can Pare Nöel i hem pogut comprovar que no treballa Adios Nordkapp!! Ara ja comenta el descens. Fem nit 24h al dia com pensàvem, sinó que plega a les 18h el a un càmping de Alta ple de adolescents vikingos molt afortunat!. futboleros i pares xolos respectivus. Hem fet la friolera Balanç, desprès de visitar casa i rodalies: es el centre de 240 km!!! comercial de papa Nöel o “Jullupuki” o com es digui que li diuen per aquí, i Napapijri no existeix com a poble Diumenge 13 real sinó només com a casa de Santa.” 73.687 km Auri: “arrenquem des de el càmping dels futbolistes i I es que tanta tenda de souvenir… amb tal quantitat de les camioneres amb la experiència d'una dutxa d'aigua xorrades… i a sobre en ¤; ens ha sortit la vena freda ple Francesc i la Diana, després que els nens

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les publiquem. Apunta-te’l:

[email protected]

Pàgina 8 els viatges del soci

“holligans” es carreguessin l'aigua calenta. Fem un dia aquí la nit, cosa que ens fa plantejar-nos seriosament si de ruta passant per tots els estats meteorològics. lo del hotel del terror serà veritat i si nosaltres serem les Comencem amb un sol fantàstic que ens permet gaudir víctimes escollides per aquesta nit. d'unes vistes impressionants dels fiords nevats, mentre anem vorejant la costa entre Alta i Oteren. A partir d'aquí Dilluns 14 es comenta a ennuvolar i a ploure amb ganes. 74.234 km Sortim a les 10:15h El dinar el fem en una petita area amb lavabo pudent, Ens hem despertat amb la companyia inesperada de una però entorn agradable, amb riu inclòs. Llàstima que està autocaravana però sense tripulació i sense cotxe… la plovent i no ens hi esplaiem gaire. Per dinar arròs dutxa està perfecta, ben calenta i a pressió. Camí de les precuinat per nosaltres la nit anterior en previsió i no Lofoten dinem arròs d'abans d'ahir amb tomàquet fregit. allargar massa la parada tècnica. Les vistes de les illes des de el ferri son impressionants. Fijo que aquí van rodar alguna escena de juràssic park La tarda ens la prenem amb calma. A les 17h parem en i fijo que aquí ens sortirà algun tiranosaure rex o lo que un càmping. En realitat es el pàrking obert d'un hotel, es peor… un velociraptor! entre encantador i sinistre (sobretot si t'acostes a les finestres per observar l'interior). Quan arribem,busquem Diana: “passem tot el dia recorrent les lofoten de cabo la recepció. Resulta estar a la caixa del restaurant-bufet a… Moskenes. de l'hotel. La senyora, molt simpàtica ella, ens confirma Comencem veient un paisatge genial de muntanyes, que el càmping i el pàrking son la mateixa cosa. El arbres i mar, però diferent. Testimonis gràfics pocs, per paisatge es molt relaxant, quasi tocant a l'aigua del mar que no podem parar a mitra carretera. Tirem fins a i sense veïns, per que tot i que van i venen alguns cotxes Svolsvjaer, centre de l'activitat turística a les Floten. i alguna caravana, finalment som els únics que passem Passem per la Info, que està a la plaça major (per

Núm. 106 Pàgina 9 els viatges del soci entendre'ns) i veiem que un ferry que dona una volta pel malament després de tanta autocaravana. D'anada baixada Trollfjord, el mes estret de Norge, segons les guies. Dura i de pujada caminet boscos i amb una sorpresa Zinder, 3h i mitra i surt en una hora i mitra. Tot plegat se'ns un cementiri darrera l'esglesia-trampolin de salt alpí. farien les 7:30 de la tarda i encara tindríem moltes Seguim ruta i fem dues parades més. Una per agafar Lofoten pel davant fins a Moskenes; Aixa que decidim pedretes i posar rotllo sirenita sobre les pedres lofoteres. passar del troll i fer un volta pel poblet. Resum de la I dos per sucar o com diu el Dani socarrimar els peus visita: un miniport amb una mega medusa, tres baretos, en una platja àrtica i de sorra fina on a mes deixem els entre ells el “modern” “bacalao”, l'hotel Rica amb les postres noms escrits, fins que pugi la mera, es clar!. seves cases de fusta dins el moll, nens skaters a punt de Fem un esprint fins a moskenes i anulálem la visita a A trencar-se la crisma, una església blanca i un centre (punta sud de les illes) per por de no arribar a temps de comercial amb lavabos i escombres amb pala pels terres l'últim ferry. de les autocaravanes. Mentre fem cua al ferry ens relacionem amb els veïns.

Auri: “Sortim del pàrking i tirem fins una parada en mig Per una banda, mentres paguem i demostres a un de la carretera per dinar amb vistes al mar en calma cobrador, jovenet, ros, empanat e incrèdul amb “bolsito”, total. que la caravana d'en Felip fa exactament 5,93 m (aquí Tarda: passem a la casa museu vikingo que trobem de tot el que passa de 6 m paga més), ens ataquen per la camí i decidim entrar-hi. La casa en si no mata. En finestra del conductor dues parelles de Vic, que viatgen realitat es reconstruïda a partir del forat que van trobar en dos Hymers. Resulta que han vist que portem una amb algunes restes tot i que per dintre s'han currat la enganxina de la botiga de Vic on ells van comprar les reproducció amb figurants i tot. Al sortir seguim el seves clòniques caravanes, i han decidit que nosaltres caminet que porta al vaixell vikingo ancorat al minimoll també érem d'allà. que hi ha al darrera de turo. 3 km de paseo que no venen Aclarit que som 2 cornellanencs, un fuliolenc i una horta-

Pàgina 10 els viatges del soci guinardonenca s'acaba la conversa. gran nombre de kakis que ens envolten. A un costat la família amb les tres nenes que fan por, a l'altre costat D'altra banda, el Francesc i la Diana inicien converses tres senyores amb les carns arrugades que juguen a amb l'italià (però en anglès) que condueix la caravana l'scrable després d'acoblar-se a un pobre noi que seia sol que tenim darrera, després de riure una estona mentres e intentava descansar. espiàvem per la finestra com no trobaven els papers de les característiques tècniques i tenien que pagar per una Arribem a Bodo i seguint els consells del relat de la caravana de més de 6 m. família feliç de autocaravaneros, fem nit al pàrking del port mercantil. Però nosaltres som més punkis i no Entretant fem l'aperitiu del sopar: galetes de fibra sense paguem parquímetre. Potser per això mateix ens sucre i “taquitos” de fuet i xoriç. Comencem a entrar al sobresaltem quan sentim cops a l'autocaravana i veus ferry i comencem a pensar que no hi cabrem en el de cridant en una llengua desconeguda. El cansament ens les 21:00h (tot i que son les 21:30h) i que ens tocarà pot. esperar al de les 22:00h que qui sap quan sortirà. Falsa alarma. A dintre els cotxes, camions, caravanes, Dimarts 15 autocaravanes i motos s'estrenyen com podem i podem 74.530 km entrar-hi. Només entrar pugem a la sala i demanem el Arranquem a les 7.10h amb objectiu Trondheim. Força sopar: frankfurts, pepsis, coles i gelats (dieta agosarat però, potser hi arribem i tot! Dia de ruta. mediterrània). Carretera xunga típica de Noruega i camioneros encara més xungos. Tres urras para los conductores!!!! Aquesta Fem unes partides al rummi, però la cosa comenta a nit per sopar ens fem un homenatge: ous ferrats amb decaure i la Diana, tot i que encara no està marejada, patates fregides. puntualitza que podria estar-ho en breu, sobretot viatjant d'esquenes (viatja de cara però no ho sap). Sortim a Apurem ruta i després de descartar 2 càmpings mancats roberta i la posta de sol amb les Lofoten de fons ens de de laundry decidim entrar al primer que trobem. deixa bocabadats. Després d'unes fotos a l'skyline Després de 10 minuts de espera a recepció arriba la lofotense amb el sol darrera e la lluna al costat comencem senyora del càmping... va fumada? Tripada? O seran els a patir fred i decidim deixar de lliscar per Roberta ( el aires noruecs? Demanem per la laundry. 4 fitxes; dos ferry es mou com una baldufa) i tornar a dins. de rentadora i dos per la secadora. La tia no ens ha dit que per a una assecada com deu mana necessitem unes No reprenem els jocs, per evitar marejos, i ens dediquem 4 fitxes!!!!! Avui ha plogut i ens fiquem a dormir amb a prendre pastis (biodramines noruegues comprades al el soroll de la pluja sobre la R4 del Felip. Ai Felip!!! centre comercial de…) i ens dediquem a observar el Espero que no tingui goteres!!!

Núm. 106 Pàgina 11 la Fulla pels nens

Racó del protagonista - Cicle inicial ENTREVISTA: EL FORNER "CAL BONEU" 1- A QUINES HORES VA A DORMIR? Des de les 10 de la nit a les 4 de la matinada, i alguna migdiadeta.

2- ON COMPRA LA FARINA? A Lleida, a les Borges Blanques ….

3- QUAN TEMPS HA D’ESTAR EL PA AL FORN? Aproximadament 1 hora.

Arnau - Carme - Oriol - Guillem

1-COM FAN EL PA (INGREDIENTS)? Amb farina, sal, llevat i aigua.

1- QUANTES BARRES DE PA FA AL DIA? 2- QUÈ FA ALGUN DIA DE FESTA? Unes 300. Sí, el diumenge.

2- QUINES EINES FA SERVIR PER FER EL PA? 3- QUÈ HA D’ESTAR MOLT CALENT, EL FORN? Moltes màquines i les mans. Sí, a uns 240º.

3- QUIN FORN FA SERVIR MÉS, EL DE LLENYA Clara - Dori - Elyas - Marçal O EL DE GAS-OIL? El de llenya . 1- QUANTES HORES TREBALLES? Moltes, més de 10 hores al dia. Soufian - Robert To. - Marina - Robert Ta. 2- QUANTS ANYS FA QUE TREBALLES DE 1- QUÈ MÉS FAN, A PART DEL PA? FORNER? Fem coques, croissants, pastissos, ensaïmades… Des dels 16 anys, és a dir uns 20 anys.

2- QUANTA GENT HI TREBALLEU A LA NIT? 3- QUINS TIPUS DE COQUES FAS? Som dues persones. Fem coques de sucre, d’escalivat o recapte, de macarrons. 3- QUINS DIES DE LA SETMANA FAN ELS PASTISSOS? 4- A QUINS POBLES REPARTIU EL PA? Els divendres i el dissabte al matí. A més de La Fuliola, a Tornabous, les casetes de Boldú... Daniela - Nerea - Ivan - Maria - Àngels Manel - Marc - Judit - Mireia

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR

Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a [email protected]

Pàgina 12 la Fulla pels nens

30 DE GENER: DIA DE LA PAU

El dimarts dia 30 de gener, aniversari de la mort del gran pacifista indi Mahatma Gandhi, es celebra el dia mundial de la Pau i la no-violència que fou instaurat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i Vidal.

A l'escola aquest any hem decidit celebrar-lo fent confeccionant uns coloms símbols de pau que hem guarnit amb les nostres mans.

A la plaça de l'Ajuntament, tots a l'hora hem enlairat globus blancs com a símbol de concòrdia, tolerància, solidaritat, respecte, no violència i pau.

agrounió AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL

Departament d'Assegurances

PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) Tel. 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (Lleida) e-mail: [email protected] • Pàgina web: www.coop.lafuliola.com

Núm. 106 Pàgina 13 pàgina de les entitats

ËGATES 2007 Aquest any les Àgates de La Fuliola i Boldú ens han apropat a les festes del Brasil! De bon matí, un grup de joves brasileres ens van posar el ritme al cos amb els seus balls i música, tot fent el primer àpat del dia, (un esmorzar ben calentet que va d'allò més bé quan arriba el fred). Després, tot fent festa, vam anar a portar els regals a les senyores més sàvies i amb experiència del nostre poble (les padrines). Un cop celebrada la Missa, ens vàrem reunir totes a la Placeta de Can Tossut, on, amb molt bona companyia, vam poder degustar diferents delícies del Brasil i gaudir d'uns espectacles de nivell més que nacional, parlem de nivell mundial! Esperem que us en quedi un record agradable i divertit, i que d'aquest dia hagueu acabat carregades de regals, optimisme i amb moltes ganes de retrobar-nos el pròxim any amb noves sorpreses!

Fins l'any que ve! La Junta de les Ëgates.

COM UNA TACA D'OLI preparar el camí perquè quant arribi la Unitat Mòbil per Com una taca d'oli, es van estenen per la província de fer l'extracció, trobi el màxim de persones disposades Lleida les Associacions de Donants de Sang (a Lleida a donar sang, un lloc acollidor on fer l'extracció i uns sempre som els últims). Les Associacions tenen com a portaveus dels donats de sang, per recollir les inquietuds finalitat promoure la donació de sang i agrupar a totes dels donants. De moment només hi ha representants a aquelles persones que sentin l'esperit de solidaritat i Tàrrega, Anglesola i Fuliola. Des d'aquí invitem a totes estiguin disposades a donar periòdicament una mica de les Entitats i persones a formar part d'aquest projecte, la seva sang i fomentar l'hàbit de donar sang entre les per tal d'aconseguir que l'Urgell sigui la comarca més persones del seu entorn. concienciada en la donació de sang i que tingui el nombre més alt de donants. Per més informació estic a la vostra L'any passat la província de Lleida, va ser la província disposició al tel. 678430520 on podré aclarir tots els amb més donants de Catalunya per nombre d'habitants. vostres dubtes. Ha sigut possible perquè als pobles hi ha més consciència de donar sang. Tots tenim familiars, amics i coneguts CARME PIERA ISERN que han tingut de rebre sang, per això ens costa menys Presidenta de l'Associació de Donants de Sang de l'Urgell prendre el compromís de donar-ne, però no vol dir que la feina ja estigui tota feta, queda moltes coses per millorar.

La primera és conscienciar a la societat de la falta de sang (la societat és la responsable de donar-la i és ella la que la rep). Les entitats i colálectius hi tenen molt a dir i a fer, perquè representen i poden arribar a un nombre molt important de gent. L'Associació de donats de sang ha pensat amb ells i posa a la seva disposició ser-ne Soci Honorari per fomentar l'hàbit de donar sang entre els seus associats (Clubs esportius, AMPA, Entitats culturals, etc.).

La Fuliola és la que te més pes dins l'Associació, són tres persones que formen part de la Junta de l'Associació de Donants de Sang de l'Urgell, són: Miquel Bros, Montserrat Casteràs i Carme Piera. La seva tasca es arribar a tots els pobles de l'Urgell on es fa donacions,

Pàgina 14 pàgina de l'ateneu

DESEMBRE EXCURSIÓ PER L'ENTORN: CASTELLSERÀ El diumenge 17 de desembre tocava anar cap a Castellserà i rodalies. Des del Camí Gran, un grup de persones esperonats per la Secció Esportiva de l'Ateneu, s'hi van dirigir per anar a fer cap al camí de la Guàrdia d'Urgell, passar pel costat de la finca Tarassó i tornar ja cap a la Fuliola al cap de 10 quilòmetres aproximadament i dues hores i mitja.

CURSA DEL PAVO Aquest any, el diumenge abans de Nadal es va ensopegar una jornada bastant freda, cosa que dóna encara més mèrit als participants d'aquest esdeveniment esportiu. La novetat és que s'han augmentat les categories (petits, mitjans i grans) Una parada per la foto de rigor. fent a més diferenciació per sexe, per la qual cosa es van repartir més premis: dos pavos pels grans, dos pollastres pels mitjans i un peluix per als petits, a més de xocolata desfeta per a tots els participanst i un obsequi gentilesa de La Caixa. A les pàgines següents en teniu el reportatge fotogràfic.

DIADA DE SANT ESTEVE La proposta de l'Ateneu per passar la tarda del dia de Sant Esteve fou la següent: cantada de Nadales i recital del poema “El conte de Nadal” de Josep Maria de Sagarra acompanyats amb l'actuació de la coral de Barbens i d'actuacions coreogràfiques d'un grup de jovent. La proposta sembla que va agradar, doncs l'assistència fou nombrosa al Local Poliesportiu; esperem que es consolidi el costum de passar aquesta tarda amb l'Ateneu, de propostes us en anirem fent.

FEBRER Unes participants durant el recorregut per Boldú EXCURSIÓ A VERDÚ I GUIMERÀ La excursió es va programar primerament al mes gener, però no sabem si degut a les festes, la gent no es va animar massa, així que finalment es feu el diumenge de febrer, que a les 9 del matí i a la Plaça de l'Ajuntament els cotxes disponibles van fer cap cap a Verdú. Des d'allí es començà la caminada cap a les Ventalloles, los Ballesters, Guimerà i tornada cap a Verdú passant per la Bovera, lo Comellar després de gairebé unes quatre hores, a més, qui voler es va poder quedar a dinar a un restaurant de Verdú.

MARÇ ASSEMBLEA El dissabte 2 de març tocava assemblea ordinària, l'assistència fou nombrosa en comparació del que venia sent habitual en els últims anys. El motiu podia ser doble: per una banda l'assemblea tenia lloc al nou Local Social de l'Av. Catalunya, 64, així doncs, s'estrenava; d'altra banda, a la finalització de l'assemblea hi havia un petit sopar per comentar la jugada Nadales, mares i fills. i a més poder mirar de prop el nou local.

Núm. 106 Pàgina 15 pàgina de l'ateneu

NADAL A L'ATENEU

Els grans.

Els mitjans.

Els petits.

Xocolata desfeta per a fer passar el fred. La rebel·lió del pavo.

Pàgina 16 pàgina de l'ateneu

NADAL A L'ATENEU

El moment de la coreografia.

Instruments diversos per l'acompanyament.

Mirant de prop el solista.

Un dels rapsodes i la coral al fons.

Tot l'equip intèrpret de les Nadales.

Núm. 106 Pàgina 17 pàgina de l'ateneu

La sessió de l'assemblea fou atapeïda, doncs el tema de local s'emportà part del debat, us en destaquem els temes més importants: -Proposta acceptada de quota reduïda pels menors de 18 anys, a petició d'aquests prèvia comunicació per escrit. -Fraccionament del pagament de la quota d'associat, tenint en compte l'augment previst per l'aportació al local. El primer fraccionament tindrà entre gener i febrer, i el segon, al mes de juny o juliol. -Renovació de la Junta, que queda de la següent manera: entren com a vocals el Francesc Vila i el Mambé Dembélé i surt l'Anna Mari Ardèvol. Així mateix, hi hauran membres col·laboradors en diferents matèries, que sense ser membres de junta s'implicaran en el mateix grau a les activitats pertinents.

DIADA DE LA DONA TREBALLADORA Les dones de l'Ateneu s'han començat a posar amb marxa. La primera cosa que han fet és fer una revisió del que en queda del moviment feminista. Doncs per anar a un lloc amb garanties, és saber on volem anar i on som. I així ho vam fer el passat disabte 10 de març, a la llar dels Jubilats, amb la xerrada que vam celebrar en motiu del dia de la dona treballadora. Al peu de la creu entre Verdú i Guimerà Vam parlar de la nostra petita historia personal, de com havíem viscut nosaltres la revolució i de com al llarg dels segles s'havien negativitzat algunes propietats de la condició humana tot atribuint-les, sense cap base científica, a les dones.

Veiem que crear aquesta branca de les dones pot ser una oportunitat per revifar l'esperit de canvi del moviment feminista que va impulsar la primera branca de dones de l'Ateneu. Ara podem mirar enrere i veure què falta, què no ha canviat i per què no ha canviat. Podem a anar més enllà, i veure com les exigències de la societat masculina no només ens han ferit a nosaltres, també fan molt mal als nostres companys, els homes. Potser ara una de les tasques és implicar als homes, per avançar junts, un al costat de l'altre. Pot ser una tasca engrescadora i diferent. Una imatge de la xerrada. El feminisme se'n va cap a l'humanisme, veniu?

EXCURSIÓ A LA GUÀRDIA D'URGELL Com cada mes, sense falta, la Secció Esportiva de l'Ateneu, feu una convocatòria per anar d'excursió. Aquesta vegada, un grup d'unes nou persones varen caminar durant quatre hores per fer la ruta des de la Plaça de l'Ajuntament, per fer cap a la Guàrdia, anar fins el repetidor i tornar pel mateix camí.

Pàgina 18 actualitat

TEATRE

El dissabte 13 de gener, el grup de teatre d'Ivars d'Urgell “La Sucrera”, fou convidat per C.E. La Fuliola per a representar la peça teatral "Quina parella!". S’acompanya una imatge de la representació que va tenir lloc al local Poliesportiu amb una assistència aproximada de 150 persones.

CARNAVAL 2007

Us adjuntem la imatge d'un dels moments més significatius del dia de Carnaval a la Fuliola: l'hora de menjar les cassoles. La jornada del dissabte 24 de febrer es complementar amb un esmorzar popular pel matí i ball a la nit. TRULLOLS ÒPTIQUES Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Núm. 106 Pàgina 19 cultura

LLCCC'07

La Capital de la Cultura Catalana és una iniciativa, adreçada al domini lingüístic i cultural català, que té com a objectius contribuir a ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. demografia sigui reduïda) de més de tres mil habitants L'Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que presenti, en temps i forma, la seva candidatura. Han constituïda l'any 1998 amb la finalitat d'instituir, convocar de pertànyer a algun dels següents territoris: i desenvolupar la celebració anual de la Capital de la Cultura Catalana, és la legítima propietària de la marca ¥ Catalunya “Capital de la Cultura Catalana”. • País Valencià • Illes Balears i Pitiüses Les capitals culturals varen néixer a Europa. Atenes • Franja d'Aragó (Grècia) fou la primera ciutat designada com a Capital ¥ Catalunya Nord Europea de la Cultura, el 1986. ¥ Principat d'Andorra ¥ L'Alguer Al continent americà, la iniciativa de les capitals culturals va sorgir el 1997 i la primera Capital Americana de la I aquest any ha arribat el torn a les terres de ponent. Cultura de la història fou Mérida (Mèxic), l'any 2000. Lleida es aquest 2007 la Capital de la Cultura Catalana. Així el 2007 arriba farcit d'activitats per convidar a D'altra banda, alguns països han creat, també, les seves conèixer els valors íntims i singulars de la nostra cultura capitals culturals nacionals. A Europa és el cas de i difondre-la entre els diferents panorames culturals. Una Portugal, des de l'any 2003. oportunitat única per facilitar la incorporació dels ciutadans recent arribats a la cultura que ara els acull. Al continent americà, Canadà, Brasil o Mèxic posaran Per això, el carrer i la seva gent seran els protagonistes en marxa la seva capital cultural a partir del 2005. Poden a l'hora de donar el tret de sortida a la capitalitat. optar a la designació de Capital de la Cultura Catalana qualsevol municipi o parròquia (també comarca quan la Per més informació: www.capitalculturacatalana07.cat

FISCAL ¥ COMPTABLE LABORAL ¥ ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 ASSESSORIA 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 20 + de 20 anys de la fulla

Al 1983, i al número 5 de La Fulla, es publicava HISTORIA DEL QUE FOU UN ATENEU, una crònica (recordatori) que en Josep Vilanova i Martí ( JOVI M) ens oferia de les seves vivències i feina feta al primer Ateneu de La Fuliola. Al nostre temps, en un moment significatiu de l’Ateneu Popular, pel que significa la nova ubicació de l’entitat en local propi, es prou aclaridor recordar part de la nostra història, seguint les petjades dels promotors de l’ateneu al nostre poble. HISTÒRIA DEL QUE FOU UN ATENEU Tota iniciativa des d’un començament pertany a uns No tardaren a passar-se al local de sobre la tenda, que pocs. A vegades, són els inadaptats políticament o inquiets, avui hi ha l’SPAR. Allí ja tenien una sala adequada, gran, els que es mouen perquè volen superar o canviar sistemes amb bons finestrals en els dos caps de sala i de nit ben o coses. Així, va ésser, que uns poquets, més o menys, il·luminada. S’hi pujava per unes graus foranes de pedra, d’afinitat ideològica, pretengueren comunicar-se, amb encastades a la paret, resguardades per una barana de més gent. ferro i al peu d’elles hi corria una sèquia de rec, la sèquia es travessava per una llosa de pedra que feia de pont. No eren més que sis o set, els que es reunien a cal Llorença, en el Com que decidiren obrir carrer d’Amunt, avui Església diàriament, tarda i nit, feia falta que enfronta amb un arc la porta un bidell: Marcelino Farrás pensà, de cal Farriol i el porxo del Portal. que l’Ateneu no podia funcionar Formaven una “penya cultural” sense sacrifici i ell es brindà per només, per les ganes de fer alguna sis rals diaris; s’ha dit que tenia cosa. A la dita casa s’aplegaven: el tabac de franc i com no fumava els germans Ramon i Josep Pons, no feia tant sacrifici, però deia Pere Ortiz, Bartomeu Solé, Anton que en feia d’altres, per exemple: Pons (del pastisser), Miquel Isern un jugador de cartes Ðel joc era (Cedaços), el Torretes del Tarròs un passatemps- et demanava que i Camilo Companys. En Camilo li portessis una capsa de llumins, va portar un reglament o estatuts, la capsa valia cinc o deu cèntims de l’Ateneu Popular de i et donava una pesseta, anaves Barcelona, i va tenir cuita de al taulell per canvi i li duies a les tramitar la legalització de mans... voleu més?... i que la seva L’Ateneu Popular de La Fuliola dona el suplia a les seves i a més aportà, un gros lot de absències... quan no!... formaven llibres, que junt amb els que els dos... i que mes? tenien augmentaren la biblioteca. No se sap, per quins motius, es Un gran èxit va tenir una mostra passaren de la plaça de l’església, de treballs escolars hi presentaren les ilálusions i mal de caps, a cal una funció de treballs que foren Ramonet del Mingo: un local molt esquifit, jo mateix admirats i sorprenents. Dos bons dibuixants hi havia al vaig tenir l’oportunitat d’estar-hi, una petita saleta o poble: Sebastià Navau i Melchor Niubó. Navau dibuixava menjador, unes poques cadires, desiguals, un prestatge al llapis i al carbó molt professionalment ja; i en Niuvó de llibres, que els semblava que en tenien molts, veient- a l’aquarel·la i la caricatura. se en ells que havien anat de mà en mà. Però els dos, potser per allò del content d’ésser elogiats En el mateix any 1930, es reuniren de nit (en cap local) van seguir tota la seva vida treballant dins del camp en una riba, tocant el cementiri vell, quasi tots els mateixos artístic. Ramon Farràs fou un altre expositor, era d’ofici ja anomenats i planejaren la necessitat d’organitzar un canyissaire i va presentar uns busts fets d’argila que no Ateneu, per atreure al poble i fer cultura. Es manifestaren li faltà mèrit de fer-los. Escollí els busts prou difícils de divergències; que si seria millor que es fes a la vegada Lenin i de Marx, els va fer ben expressats, amb tots els cafè i que es pugues servir begudes, a fi d’assolir ingressos trets fesonòmics. per al sosteniment de l’Ateneu i poder unir mes el poble; entre ells algú més purità –digué- que si es feia incloent- En una conferencia, que es pogué fer per la tolerància hi cafè i jugant a cartes no ho trobava be... del alcalde, un conferenciant dels molts que per idealisme

Núm. 106 Pàgina 21 + de 20 anys de la fulla anaven pels pobles, no buscant la “pela”, se’n de La sala d’espectacles donava vida a l’Ateneu; conferencies pasivolguen aprofitar el temps, veient-se requerit amb i mítings solien aplegar a molts concurrents del poble i moltes preguntes i aclaracions, l’horari no permeté donar dels pobles veïns. Es donava el cas que en cap altre poble tot el compliment que els ansiosos exigien i es segui per del contorn es desenvolupava tants afanys de cultura. carrer, xerrant i dialogant ens aparegué el dia, trobant- També es desplaçaven pels pobles a demanda dels se desperts. Tinguérem de córrer a buscar la senalla de mateixos, donant-se canvis d’impressions del moment. la manduca, per a ésser-hi en començar el treball de la Un grup escènic d’aficionats al teatre es lluïa fent bones màquina de batre. actuacions.

L’any 1930 Fermin Galan i Garcia Hernandez s’insurgiren Aquells militants de l’Ateneu que es feien pas en el a Jaca contra la monarquia, per la pretesa d’una república, caminar com assenyalà Garcia Lorca, que en una i altra van tenir fallada en el intent i foren sotmesos. Fou el 12 petjada fan camí. Ells ja sentien la necessitat de formar de desembre que es revoltaren i es donaren i per un un sindicat del pagès per la seva defensa, la necessitat consell de guerra rabiós el dia 14 ja van ésser afusellats. de formar una cooperativa del consumidor per la seva A copejar, a l’Ateneu es presentà un piquet gros de defensa, la necessitat de fer un mitjà per comunicar. guàrdies civils, -és creu que per inducció- ja que Doncs muntaren el sindicat, la cooperativa de consum directament, d’arribada, anaren a recavar informes o i publicaren quinzenalment en català “Combat” i no es ordres. Imbadiren l’Ateneu de forma vandàlica, no pot dir que no en fessin de combat, com tampoc que no molestant a ningú, però els bustes de Marx i Lennin es defensessin. saltaren pels graons, sense tenir-se a la barana, esmicolant- se en un cabàs de miques. El parte deuria de ser de La primera conferencia que es donà a l’Ateneu fou d’un “Mision Cumplida” feta la clausura de l’Ateneu. mestre d’escola i inspector escolar. Fermin Palau Caselles, fill d’un metge i del poble Alcoletge, havia estat molts En el començament de l’any 1931 ja l’Ateneu ocupava anys aquí a la Fuliola. Era col·laborador de diari LAS el local, que avui es projecta el cine i era del mateix NOTICIAS on tenia una secció titulada “Vista y Oido”. propietari del local que havien ocupat a la plaça de Publicà un article reflectint la impressió que l’afectà en l’església. El local era partit amb dues sales. La més el seu pas per la Fuliola. Era així: “Fuliola, pueblo de la petita era utilitzada per a cafè, tenia una cabuda d’un província de Lerida, del llano de Urgell, de gente centenar de persones amb portes vidrades que donaven simpatica, calles atrayentes, con algun rincon que es al carrer de la Font i un finestral vidrat que permetia evocacion y recuerdo. He estado unas horas en el Ateneo donar claror suficient de dia. Es comunicava des de dins de la Fuliola, sus paredes muestran pensamientos la sala del cafè amb un annex i allí una altra saleta bastant sublimes, tiene un presidente de grandes arrestos y una adequada tenia lloc la biblioteca. Lloc molt silenciat amb junta caldeada por el entusiasmo. Fuliola será un pueblo un gran vitrall que rebia llum del carrer de la Font. Omplia que irradiarà como una lucecita por esta gran comarca, la sala una gran taula en el mig, llarga i ampla; premsa que es el Urgel”. (el president era Josep Pané Argelich). i revistes d’actualitat, tinters, plomes i paper d’escriure, sobrecartes, tot a l’abast de qui en volia fer-ne us. La El carnaval d’aquell any, per la manera que es va fer biblioteca ja filerava amb la presencia de molts llibres, l’enterrament del “carnestoltes”, servint-se de un cotxe entre ells una valuosa enciclopèdia que està guardada a que s’usava per enterrar, però que se l’hi havia tret la l’ajuntament. Des de el cafè una altra porta obria el pas creu es denuncià com a immoralitat i ofensa a la religió, d’un corredor que era el llarg dels fons de l’escenari i faltà poc per fer-se un judici. A Lleida s’hi concentraven s’entrava a la sala d’espectacles que passant-la de cap a centenars de persones que prop de l’hora d’iniciar-se es cap tenia sortida/entrada per l’avinguda Catalunya. va suspendre. El carnaval era d’una popularitat, no podia Aquesta sala la varen condicionar fent-hi un pis de llotges, dir-se que era de l’Ateneu, clar que si hi hauria socis de treballant-hi a deshores. l’Ateneu, com d’altres que no n’eren.

Les parets del cafè eren prospectades de màximes: El 6 d’octubre de 1934 també tingué repercussió en “L’alcohol es un veneno, no en beveu”, però si en l’Ateneu. Sofrí una nova clausura, temps del bienni negre. demanaves te’n servien. “la religión es el opio del pueblo”, Els anys de guerra civil, convulsionà molt l’ambient i la segur que no tots havien deixat d’anar a missa. “A cada victòria del franquisme, martellà l’Ateneu Popular de la poble hi ha una llumenera que es el mestre d’escola i Fuliola, posant una llosa, per quaranta anys, sense rèquiem. una boca que bufa que es el capellà”. “per cada escola que s’obre es tanca una presó”. JOVI M.

Pàgina 22 biografies viscudes

JESÚS DE NATZARET

JESÚS ha estat sens dubte el personatge que figura en territori administratiu romà, l'imperi dels quals havia més obres artístiques, no obstant no es coneixen els seus iniciat el seu període de màxim esplendor polític i traços físics i, més encara, és impossible escriure la seva territorial, el Mediterrani s'havia transformat amb un biografia en el sentit modern del terme, com Sòcrates, llac romà i l'autoritat imperial prevalia en totes les seves no va deixar res escrit, l'únic que sobre ell coneixem costes, amb la pujada d'August, que va morir l'any 14 textualment, i encara amb dubtes, és el que relaten els després de Crist i al que va succeir el seu fill Tiberi, evangelis de Marc, Lluc, Mateu i Joan, i també els apòcrif coetani del Natzarè. de Felip que, per una altra part, no tenen intencionalitat històrica, sinó que son narracions amb un peculiar estil En temps de Jesús la metafísica de Plató i Aristòtels literari per a deixar constància escrita de la vida i el havia perdut el seu atractiu. Els sistemes filosòfics més missatge del Mestre. Però no per això deixen de ser estesos eren l'epicureisme i l'estoïcisme. La doctrina de “històrics” els fets que relaten. Lluc, el metge siri que Jesús conté elements d'ambdós sistemes. Per exemple, dominava a la perfecció el grec, la seva llengua mare, els estoics van proclamar la igualtat i la germandat de ho deixa ben clar en el pròleg que precedeix al seu tots els homes. Per una altra part tenien vigència encara evangeli:”Doncs, molts han intentat narrar ordenadament els misteris, com el d'Ulises i el de Dionis. Inclús el les coses que s'han verificat entre nosaltres, com ens misteri egipci d'Osiris havia aconseguit un bon fonament l'han transmès els que des del principi van ser testimonis a Roma. oculars... després d'haver investigat diligentment tot des He cregut convenient fer aquesta introducció per entendre dels orígens, t'ho escric pel seu ordre, excel·lentíssim el personatge històric de Jesús. Teòfil...”. Teòfil, pel tractament que li dona Lluc, seria un personatge important i influent de l'entorn. Un missioner al Japó estava decorant la façana de la seva església en dates de Nadal, quan un veí, al passar, L'anomenada crítica radical que els protestants lliberals li va comentà: “Vaja! Així que també vostès els cristians van aplicar als Evangelis va arribar inclús a la negació celebren el Nadal!” En un món en procés de globalització, de l'existència històrica del Natzarè. Ni Just de Tiberiades aquestes dates s'han convertit en les més universals en la seva Historia dels jueus, ni Filó d'Alexandria parlen celebrades del planeta. Però què és el que va succeir a de Jesús. Però la seva existència històrica es testimoniada Betlem un 25 de desembre de fa dos mil i pico d'anys? amb suficient claredat per autors com Tàcit en els seus Anals; Suetoni en Vita Claudii; Plini el Jove, procònsol En realitat, aquesta data té la mateixa probabilitat de ser de Bitinia, en la seva carta a l'emperador Trajà, escrita l'aniversari del naixement de Jesús que qualsevol altra. sobre l'any 70, i Flavi Josefus en les seves Aniquitates En el segle IV, els cristians de Roma van elegir el 25 de refereix que “ el sum sacerdot Ama va acusar de desembre per a commemorar el natalici de Crist per transgredir la llei al germà de Jesús, de nom Jaume”. motius que no estan del tot clars. Sembla ser que es va escollir aquest dia per la seva coincidència amb la festa No poden entendre's la doctrina i la vida de Jesús sense del naixement del sol invicte, celebrada poc després del situar-les en el seu context històric. Palestina era un solstici d'hivern. Crist, el sol simbòlic de la religió Mobles C Carulla Av. de Catalunya, 42 á Tel./Fax 973 57 00 55 á 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 106 Pàgina 23 biografies viscudes cristiana, va heretar així el seu aniversari del culte pagà de Roma.

En quan a l'any, els evangelis de Mateu i Lluc coincideixen en senyalar que Jesús va nàixer durant el regnat d'Herodes el Gran (Mateu 2,2; Lluc 1,5). Però, aquest rei va morir l'any Quatre abans de Crist. Si el naixement de Jesús va tenir lloc durant el seu regnat, Crist va tenir que nàixer al menys Quatre anys abans de Crist!

Objectivament, ni Jesús ni els seus pares van tenir la menor responsabilitat en que naixés “abans de Crist”: la culpa la va tenir Dionís l'Exigu, el monjo que, l'any 533, va calcular l'inici de l'era cristiana. Dionis es va equivocar en varis anys, i va situar la data del naixement de Jesús després de la mort d'Herodes, en contra de la dada dels evangelis.

El que el cristianisme celebra per Nadal no es la commemoració d'una dada, sinó que “La Paraula de Deu es va fer carn” (Joan 1,14). Deu que ve en la fragilitat d'un nen.

Per una altra part, ens preguntem si Jesús va tenir germans. En l'Evangeli segons Sant Marc, els veïns de Jesús es preguntaven:”No és aquest el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? No hi son les seves germanes aquí amb nosaltres? (Marc 6,3). Un personatge que ha donat molt que parlar es la figura Es suposa aquí que Jesús va tenir sis germans. de Maria Magdalena. Des dels anys 70, obres de ficció Els cristians han tractat d'harmonitzar aquest versicle han presentat a Maria Magdalena com a novia o esposa dels evangelis com la tradició de fe que comfesa que de Jesús. El best-seller "El codi Da Vinci" fins i tot Maria es va mantenir sempre verge. Ja en el segle II, el especula amb el llinatge secret de descendents del seu protoevangeli de Jaume, l'apòcrif ortodox més antic que matrimoni. Però la seva imatge sensual, de prostituta, es conserva, relata com Josep es va casar ja vell amb es fruit de la confusió. Des del segle VI, l'Esglesia Maria, aportant al matrimoni fills d'una relació anterior. romana va identificar en una mateixa persona a tres La posició tradicional de l'Esglesia catòlica ha estat dones dels evangelis: la pecadora que ungeix els peus interpretar aquesta paraula “germà” dels evangelis en el de Jesús a la casa de Simó (Lluc 7,36-50); Maria de sentit de “parents” pròxims (Catecisme de l'Esglesia Betània, que té un gest semblant amb ell en la seva Catòlica, n.500). De fet, els termes de parentesc s'utilitzen, pròpia casa abans de la seva mort (Joan 12,1-11); i Maria encara avui, de manera molt fluida en l'Orient Mitjà. La de Magdala, deixebla de Jesús present a la seva crucifixió, majoria dels protestants consideren actualment que la i la primera persona en anunciar que Crist ha ressuscitat virginitat de Maria havia de ser entesa “en un sentit (Joan 19,25; 20,1-18). espiritual” i accepten amb naturalitat que Jesús pogués Les esglésies orientals sempre consideren intolerable tenir germans. que es denigri a aquesta dona “apòstol dels apòstols“. També em de tenir en compte que es dels pocs L'Església catòlica s'ha desmarcat d'una llarga tradició personatges de l'antiguitat que no va pertànyer a l'elit; que la va representar com a pecadora, i que va inspirar que ens arriba amb el llenguatge del poble i el punt de a Vermeer o Velázquez. A la reforma del Missal de 1969 vista dels pobres. Es un treballador artesà. Donades les es va eliminar de la litúrgia catòlica tota referència als condicions rudimentàries de la vida en els pobles de seus pecats. Galilea, Jesús seria un treballador amb diverses habilitats, Al 1945, una nova dada sobre les suposades relacions que igual arranjava una porta que reparava una barca. entre Jesús i Maria va irrompre a l'escena: proa de Nag

Pàgina 24 biografies viscudes

relacions sexuals? Però per que cada vegada que es posen junts a una dona i a un home s'ha de pensar que hi ha sexe pel mig?”. Maria va sostenir una posició entre els deixebles de Crist, estem preparats per acceptar que no va necessitar casar-se amb el Mestre?

En l'època de Jesús, tota afirmació sobre Deu tenia immediates conseqüències polítiques. L'Imperi Romà es sostenia ideològicament en la divinització de l'emperador dins d'un panteó politeista. Les reivindicacions nacionalistes dels jueus també es sostenien en una visió del Deu únic i del paper de Israel com a poble elegit. La guerra que va esclatar entre els jueus i el Imperi a l'any 66 d. C., i que va concloure amb el incendi del Temple i la destrucció de Jerusalem en l'any 70, va escenificar d'una forma brutal l'enfrontament de dos teologies.

La predicació d'un Regne de Déu en el que entrarien abans les prostitutes que els sacerdots, la seva ruptura de les normes religioses no orientades al bé de la persona, la seva acollida dels pecadors, inclosos els recaptadors d'impostos, colálaboracionistes amb Roma, va provocar des de molt aviat la irritació de dirigents religiosos. Però la major provocació va succeir a Jerusalem. Els evangelis narren com Jesús va expulsar als venedors que feien negoci en el temple: “Està escrit: La meva casa serà anomenada casa d'oració; però vosaltres l'heu convertit en una cova de lladres”. (Mateu 21,13). Hammadi (Egipte), uns pagesos es varen trobar amb 13 codis escrits en copte. Un d'ells va escalfar el sopar dels De fet, Jesús preconitzaria que el gran capital ha d'estar seus descobridors, però els altres van sobreviure. Eren al Servei de la gent, no a l'inrevés. Jesús no estaria uns escrits dels gnòstics, un moviment cristià heterodox d'acord amb el intercanvi de papers que es dóna avui que va floreixer en els primers segles. Entre aquests dia. llibres hi ha els evangelis apòcrifs de Tomàs i de Felip. En el de Felip Ara fa dos mil anys, Jesús es va podem llegir: “La companya del enfrontar enèrgicament als canviadors Salvador es Maria Magdalena. El estil9olivia de diners. Salvador l'estimava més que a tots els deixebles i l'estimava habitualment Particularment crec que no estaria en a la boca”. contra del gran capital. Però sí de l'abús de poder que el gran capital pot Però els científics son més cautes que comportar. En el futur, només un els novelálistes. La majoria vincula capitalisme modificat pot sobreviure. aquesta afirmació al Jesús històric i el consideren part de les reflexions Segons els tres primers evangelis, el esotèriques dels segles II i III. Karen gest va tenir lloc un dilluns: el dijous King, professora de Harvard següent era arrestat; el divendres, el especialitzada en la Magdalena, seu cos sense vida penjava d'una creu. conclou: “No hi ha dades que afirmin Als anys 60, alguns intelálectuals van que ni Jesús ni la Magdalena home dona proppassar la idea d'un Jesús a l'estil estiguessin casats, no diguem l'un amb estilista·tractament capilar·extensions Che Guevara, simpatitzant de grups l'altre. De l'argument del silenci es estètica·maquillatge·depilació guerrilles, i que aquesta va ser la pot saltar ambdues direccions. Per un Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA verdadera causa de la seva condemna. costat, per que no podien tenir

Núm. 106 Pàgina 25 biografies viscudes

Proposaven que els zelotes, un grup revolucionari que En d'altres situacions, Jesús ha demostrat que les persones segons el historiador jutge Flavi Josep es va constituir són sempre més importants que les lleis dels homes. l'any 68 d. C., estarien ja actius als anys 30, en temps Jesús no aprovaria mai la nostra mancança de compromís de Jesús. Però no hi ha cap dada que confirmi aquesta amb els països pobres. suposició. Per una altra banda, el missatge de resistència anunciat per Jesús no era de caire violent, com va entendre Amb el nostre poder econòmic arruïnem un país com molt bé Mahatma Gandhi, qui va declarar que es va Tailàndia per poder comprar barates les seves empreses inspirat en el sermó de la muntanya. i també permetem la venda d'armament dels Estats Units cap als països subdesenvolupats, també l'explotació de La diferència entre l'exèrcit romà i Jesús radicava en el l'infància, la violència de gènere, els experiments amb fet que el poble va donar a Jesús el poder voluntàriament conillets d'índies amb els productes farmacèutics caducats i amb convicció. Amb les seves idees no només va a milions i milions de persones que moren cada dia a provocar els líders romans, sinó també famílies amb conseqüència de la incomprensió dels països del bloc influència. dels rics.

La Mare Teresa de Calcuta també va tenir molts O Nigèria, la riquesa petrolífera del qual ha anat a parar seguidors, però mai va demanar canvis com ho féu Jesús. a mans de multinacionals i del dictador pagat per aquestes. Això a Jesús li va costar la vida. Aquest succés es repeteix Per al poble no ha quedat res. Mentida: la seva terra constantment al llarg de la història. Martin Luther King, contaminada. Stephen Biko… la llista és llarga. Ken Sari Wiwa va escriure un llibre sobre aquest succés Jesús sempre s'ha solidaritzat amb els pobres. No estaria i va ser executat. Com Jesús. Jesús seria avui dia un d'acord en com l'Església d'avui dia està mostrant la seva activista compromès amb moviments com la crítica a la riquesa. globalització i un col·laborador d'entitats com ara Greenpeace i Amnistia Internacional: “Si et fan una bufa, posa l'altra galta”. Quan era més jove pensava que aquesta resposta era poc inteláligent. John Lennon, a la seva cançó Imagine, va escriure: “Imagina que no hi ha possessions”, mentre conduïa un A l'època de Jesús, qualsevol romà podia demanar als Rolls Royce blanc. habitants dels països conquerits que carreguessin amb el seu equipatge durant un quilòmetre. Certes teories no són fàcils de dur a la pràctica.

La gent no tenia altre remei que acceptar aquest decret. Les idees de Jesús són universals i tots nosaltres les La galta. Jesús va dur la càrrega un quilòmetre i després, portem dintre. Sempre són vigents. Ell, Jesús, és en tot. voluntàriament, va seguir un quilòmetre més. L'altra galta. Amb la seva desposta, Jesús va mostrar al seu Bona Pasqua a tothom!ÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊ botxí com era d'injusta i abusiva la seva imposició sense Ramon Utgés i Vila. provocar la seva ira. Aquesta mesura per evitar conflictes segueix vigent avui dia.

Pàgina 26 els contes de l'esparver medi ambient

ELS RATPENATS DEL NOSTRE ENTORN (II)

En aquest número continuem el repàs a les espècies de externs del ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus), ratpenats que trobem al nostre entorn. Si al número però que recentment ha estat descrit com una espècie anterior us anunciava 7 espècies més, veurem que ara diferent a partir d'anàlisis genètics i ecològics (el ratpenat en són 8, donat que recentment s'ha confirmat la presència soprano sembla tenir preferència per ambients més a l'estany d'Ivars del ratpenat de peus grans (Myotis litorals i de menor altitud que el comú) i, sobretot, de capaccini), una espècie gens habitual, mitjançant una sonogrames, ja que s'ha observat que el ratpenat soprano jornada d'anellament nocturn. emet uns ultrasons d'una freqüència (55kHz) clarament distintingible de la del ratpenat comú (45kHz).

Ratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii) De fet, s'ha confirmat com una de les espècies més abundants de la zona. S'havia considerat extingit a la península fins que es va descobrir una població al Delta de l'Ebre (Flaquer et al. 2005). És un ratpenat forestal que realitza grans Ratpenat clar d'aigua (Myotis daubentonii) migracions (de més de 1500 km), amb zones de cria a Rússia, Polònia, Països Bàltics, Alemanya i Suècia. Es tracta d'un ratpenat aquàtic, és a dir, que caça per sobre l'aigua, volant a molt poca alçada. La seva presència no s'ha confirmat a la zona de l'Estany d'Ivars, però no es descarta ja que el seu sonograma és indistingible del de P.kuhli, per això pot haver passat desapercebut; caldrà confirmar-ho amb la capturà amb mà a les caixes niu que s'han instal·lat o amb xarxes.

La proximitat de la colònia del delta de l'Ebre fa que sigui probable que es detecti aquí.

Ratpenat soprano (Pipistrellus pygmaeus)

Molt difícil de distingir per caràcters

¥ ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA ¥ INSTALáLACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS ¥ PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LêQUIDS PETROLêFERS ¥ EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS ¥ INSTALáLACIONS PETROLêFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]

Núm. 106 Pàgina 27 els contes de l'esparver medi ambient

En alguns casos fins i tot poden pescar algun petit peix que nedi prop de la superfície, tot i que no és pas la seva dieta habitual.

Passa el dia descansant en forats d'arbres, sota ponts, en identificar espècies d'altra forma indiferenciables (com cases abandonades... és el cas del ratpenats de peus grans).

Per a la captura s'utilitzen xarxes iguals que les Ratpenat de peus grans (Myotis capaccini) d'anellament d'ocells (el problema és que algunes espècies, les que emeten freqüències més elevades, són És indistingible del ratpenat d'aigua mitjançant l'anàlisi capaces de detectar fins i tot el fils més fins i per això de sonogrames, per això la seva presència no estava gairebé mai s'agafen en xarxes normals, és el que passa, confirmada a partir de les dades sonores obtingudes fins per exemple, amb tota la família dels ratpenats orelluts). fa poc. Però la seva captura en mà permet distingir-lo o bé alguns dispositius més especialitzats, com clarament gràcies a una sèrie de caràcters morfològics l'anomenada arpa, un dispositiu que basa el seu com són el major tamany dels peus (vegeu foto inferior) funcionament en fils de pescar, que són indetectables o bé la presència de pèl a la membrana que uneix les pels ultrasons dels ratpenats. dues potes posteriors (el ratpenat d'aigua no té pèl en aquesta zona). Com veieu, per a la manipulació dels ratpenats s'usa preferentment un guant ben gruixut per evitar les mossegades, que si bé no són doloroses, existeix la possibilitat de transmissió d'alguna malaltia com la ràbia.

Foto realitzada el dia de la captura a l'estany d'Ivars. La pota de la dreta correspon al ratpenat de peus grans.

Aprofito el tractament d'aquesta espècie per comentar Quan es capturen els ratpenats, se'n prenen una sèria alguns aspectes de la captura de ratpenats. La captura (i de mesures biomètriques. En aquest cas s'està mesurant en alguns casos concrets anellament) de ratpenats permet la longitud del 5è dit (corresponent al nostre dit petit).

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR

Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a [email protected]

Pàgina 28 els contes de l'esparver medi ambient

Observeu que aparentment semblaria el 3er dit, però el que passa és que els dits 1er i 2n (corresponents als nostre polze i índex) els tenen molt reduïts.

del gènere Pipistrellus pel gran tamany del seu tragus (el cartílag prominent de l'interior de l'orella) i per caràcters dentaris. L'anàlisi de la morfologia i estructuració dentària és un altre dels caràcters més emprats per a la identificació dels ratpenats.

Com el ratpenat dels graners, és present a la zona, però poc abundant.

Ratpenat orellut (Plecotus sp.)

Els ratpenats orelluts tenen orelles desproporcionadament Ratpenat atrapat a la xarxa. grans (de més de 3'5 cm, quan ells tan sons mesuren 4'5 cm de longitud!). Utilitzen ultrasons d'alta freqüència i Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus) les diferents espècies no es poden diferenciar a partir dels enregistraments sonors. Ratpenat de gran tamany, fins a 8 cm de longitud (cap-cua).

És una espècie molt ubiqua (pobles, camps, ciutats, marges boscosos...) i fissurícola (es refugia durant el dia en fissures de la roca o dels edificis).

Present, però poc abundants a la nostra zona.

Ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii)

És una espècie del a qual es tenen molt pocs coneixements, tant pel que fa a la seva ecologia com a la seva distribució. Una curiositat, els ratpenats orelluts dormen en una És un ratpenat de petit tamany, però es diferencia dels curiosa posició: amb les orelles plegades sota els braços

Núm. 106 Pàgina 29 els contes de l'esparver medi ambient

(és potser una mesura per evitar una excessiva pèrdua de calor?).

prolongades (actiu inclús en dies de fred i pluja). Una de les espècies més abundants a l'estany d'Ivars.

I fins aquí el repàs a les espècies de ratpenats presents al nostre entorn. El nombre d'espècies (10 en total) és molt superior al que un podria pensar en principi quan es parla dels ratpenats; a més, de ben segur que, en propers estudis, s'incrementarà el nombre d'espècies detectades.

Ratpenat orellut en posició de repòs. Fixeu-vos en com plega les orelles sota les ales.

A Catalunya es té constància de la presència de dues espècies de ratpenats orelluts, com hem dit, no identificables segons criteris acústics. A l'estany d'Ivars, però, es pot quasi assegurar que l'espècie identificada és el ratpenat orellut meridional (Plecotus austriacus), espècie força antròpica i àmpliament distribuïda per Catalunya. Per contra, el ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus) és una espècie forestal que s'acostuma a trobar a zones de major altitud (Flaquer et al. 2004).

Ratpenat cuallarg (Tadarida taeniotis)

És un ratpenat enorme (fins 9 cm de longitud), amb una morfologia molt característica: grans orelles tirades endavant, cua llarga (un tret únic entre els ratpenats) i el morro superior arrugat (vegeu la foto).

És una espècie molt ubiqua i que no realitza hibernacions Arnau Sebé

Flors Expenedoria núm. 1 ulita M. Carmen Alarcon Alarcon J Estanc · Tabacs Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Objectes de regals 25332 La Fuliola Bodes - Corones Tel. 973 57 00 75 Plantes - Ceràmica Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Pàgina 30 La Llufa és una publicació independent i còsmica boreal. La redacció no es fa responsable dels continguts ofendosos amb la moral i l’estat d’ànimo general. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i/o fruit de la vostra ment pervertida.

PRIMERA RESIDéNCIA SOSTENIBLE malament... podríem fer una xerrada tots juntets, així DEL PAêS, AL NOSTRE POBLE! l’un al costat de l’altre, eh? Podríem afegir algún licoret amb les galetetes... i parlem de dones... i fem esquemes de coses de dones ... i mirem fotos de coses de Les dades de la CICE (comissió d’investigació de coses dones...dones com la Elsa Pataki...eh? d’ecologia) de la Llufa són contundents: de seguir així, la residencia de la Fuliola aconseguirà una despesa energètica de 0 euros!! I es que la tecnologia emprada, no la coneixem, però deu ser la hòstia, els nostres investigadors han constatat que es impossible gastar una engruna d’electricitat, ni usar un mínim de calefacció a la resi. Aquests nivells d’estalvi energètic son únics al món. Ni a Mollerussa tenen res que s’hi assembli.

¿El nostre ajuntament està fent un gir a l’esquerra verda (ja no gosem a dir alternativa)? Des de la redacció de la llufa esperem que sí. Més que res per a veure si se li enganxa algo del Saura i es posa a defensar la legalització de totes les drogues, això si que seria maco. La participació fou ESPECTACULAR!. Foto: mani Quan li vam donar la notícia, Al Gore va tornar a plorar, però no com el dia que va caure i es va pelar el genoll, ara plorava d’emoció: “Amb iniciatives com aquesta, la Terra esta salvada”; diuen que va dir. CONFON LA PANXA DEL SEU HOME PER UN TERRENO URBANITZABLE JAJAJAJAJA! Mira quina gràcia que ens fem! però...que! I LA VEN PER FER PISOS ¿QUE PASSA AMB LA XXXX RESIDÈNCIA? Com ho sentiu. La Eustèquia de cal Melabufe, la d’aquella casa que fa cantonada amb lo carrer Barrots i aquell XERRADA MULTITUDINËRIA DE caminet que porta al cobert del Patacó, que surt del Ruis DONES L’ATENEU. i Tarroja... pues aquesta. Tota envejosa de les vendes de terrenys dels seus veïns ( ja sabem com és la de cal Malgrat el Barça – Madrit (Mdrt), les masses de l’Ateneu Melabufe), diu que es va confondre i, en veure el es van tornar a reunir per fer una xerrameca de dones. Fransisco fent migdiada al pati, es va pensar que el Xerrada-col·loqui, en diuen. Que s’han de reunir més sortint del seu home era l’hort que li havia deixat lo iaio. encara per xerrar? A vere si resultarà que es passen el Total, que ara ja han planificat 300 vivendes uni i dia calladetes! Mare de déu, quina paciència hem de multifamiliars entre pit i cuixa del Fransisco. Qui les tenir! Bueno. Es veu que ens van estar deixant a parir omplirà? Los del Tarròs, que aprofitant que ruta del unes dues hores i mitja, amb fotos i esquemes i tot! Es Císter és per allí, han decidit de fer clot i omplir “L’Estany devien quedar a gust, les molt... Això sí, anant-li fotent del Tarròs”, que ja n’estan tips de que parin al monument a les galetetes i les infusionetes... ben mirat...no estaria del Companys a la nit a fer les mil-i-una.

Núm. 106 Pàgina 31 racó depoesia

Principis

He endreçat el calaix; ja l’hi tenia però no se sap mai què pot passar si ve que, fet i fet, em globalitzen. Amb l’endreça defenso una misèrrima quota de poder: la de pensar lliurement el que vulgui i comportar-me discretament d’acord amb el que pensi. Funambulesc, faig tràgics equilibris entre el silenci i la procacitat i menjo poc i bec encara menys per si tornen el dies de penúria. No passaré de vell, però confio que sempre hi haurà algú per recordar que el sol surt per tothom, i cada dia.

Miquel Martí i Pol (Després de tot, 2002)

AMAR Març 2007

VistaFoto: des Vasilikidel Pilar d'Almenara.Stalia Foto: Ramon Uson