Anàlisi Bioindicador Dels Ropalòcers En Base Al Seguiment De La Xarxa Del Cbms Als Espais Naturals Gestionats Per La Diputació De Barcelona

ANÀLISI BIOINDICADOR DELS ROPALÒCERS EN BASE AL SEGUIMENT DE LA XARXA DEL CBMS ALS ESPAIS NATURALS GESTIONATS PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Polyommatus coridon Fotografia Jordi Jubany

ANÀLISI BIOINDICADOR DELS ROPALÒCERS EN BASE AL SEGUIMENT DE LA XARXA DEL CBMS ALS ESPAIS NATURALS GESTIONATS PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Signat a Granollers a 4 de desembre de 2006

Constantí Stefanescu Bonet Jordi Jubany Fontanillas Ignasi Torre Corominas Ferran Páramo Sastre

Granollers, 22 de març de 2007

Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ...... 1

2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA DIVERSITAT I LA DENSITAT DE LES PAPALLONES DIÜRNES EN L’ÀREA MEDITERRÀNIA ...... 3

2.1. Introducció...... 3

2.2. Material i mètodes ...... 4

2.2.1. Mètode de mostreig ...... 4 2.2.2. Selecció de variables...... 5 • Variables dependents...... 5 • Variables independents...... 7 2.2.3. Anàlisi estadística ...... 9

2.3. Resultats ...... 10 2.3.1. Colinialitat entre les variables independents ...... 10 2.3.2. Factors que determinen la riquesa en les comunitats de ropalòcers ...... 12 2.3.3. Factors que determinen la densitat en les comunitats de ropalòcers ...... 17 2.3.4. Factors que determinen altres paràmetres comunitaris...... 19

2.4. Discussió...... 20 2.4.1. Clima...... 20 2.4.2. Acidesa del sòl...... 21 2.4.3. Factors paisatgístics...... 21

2.5. Conclusions ...... 23

3. LES PREFERÈNCIES D’HÀBITATS I EL VALOR BIOINDICADOR DE LES PAPALLONES A CATALUNYA...... 25

3.1. Introducció...... 25

3.2. Material i mètodes ...... 26 3.2.1. Identificació d’hàbitats homogenis dins els itineraris de la xarxa del CBMS...26 3.2.2. Valor de conservació dels hàbitats ...... 27 3.2.3. Preferències d’hàbitat i grau d’especialització de les espècies...... 27 3.2.4. Tendències poblacionals a mitjà termini i indicadors d’hàbitat ...... 27

3.3. Resultats i discussió...... 28 3.3.1. Valor de conservació dels hàbitats ...... 28 3.3.2. Preferències d’hàbitat ...... 29 3.3.3. Tendències poblacionals a mitjà termini i indicadors d’hàbitat ...... 31

3.4. Conclusions ...... 36

Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. ESTACIONS DEL CBMS EN ESPAIS PROTEGITS DE LA DIBA ...... 39

5. VALORACIÓ DE LES ESTACIONS DEL CBMS EN ESPAIS PROTEGITS DE LA DIBA ...... 185

5.1. Domini biogeogràfic...... 185

5.2. Hàbitats representats...... 186

5.3. Qualitat de la sèrie de dades ...... 187

5.4. Informació sobre la gestió del medi ...... 187

5.5. Fauna lepidopterològica ...... 188

5.6. Caracterització de les estacions ...... 189

6. ESPÈCIES D’INTERÈS COMUNITARI ...... 197

7. INDICADORS D’HÀBITATS ALS PARCS DE LA DIBA ...... 203

8. RECOMANACIONS DE BONES PRÀCTIQUES DE GESTIÓ ...... 207

8.1. Ambients de prats ...... 207

8.2. Ambients agrícoles ...... 209

8.3. Ambients forestals ...... 211

8.4. Ambients de matollars...... 211

9. AGRAÏMENTS...... 213

10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES...... 215

Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

1. Introducció

El Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) és un programa de seguiment dels ropalòcers o papallones diürnes, que es va iniciar a Catalunya l’any 1994 (per a més informació, vegeu el web del projecte: http://www.museugranollers.org/∼cbms/). La seva filosofia i metodologia coincideixen plenament amb les del conegut BMS britànic d'on va prendre el nom: conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transsectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals.

Al llarg dels 13 anys de funcionament del CBMS s’han recollit dades sobre l’abundància relativa de les poblacions dels ropalòcers en un nombre cada cop més important de localitats, repartides per gran part de la geografia catalana. Aquesta informació ja va ser tractada en una primera anàlisi dels factors que condicionen la diversitat de papallones a Catalunya (Stefanescu et al., 2004). Tanmateix, en aquella ocasió només es va incidir de manera molt general en aspectes relacionats amb la influència de l’estructura dels hàbitats, i en cap cas es va entrar a valorar la situació d’espècies concretes. Aquests aspectes d’interès més aplicat en la gestió del medi només han estat explorats en casos puntuals, concretament amb dades procedents de les estacions de seguiment dels parcs naturals del Montnegre-Corredor (Miralles & Stefanescu, 2004) i dels Aiguamolls de l’Empordà (Stefanescu et al., 2005, en premsa).

Aquesta memòria neix de la necessitat de fer una primera avaluació del conjunt de la base de dades del CBMS com a eina de gestió als espais naturals protegits de la Diputació de Barcelona (DIBA). Per una banda, s’ha considerat que el volum d’informació ja disponible és prou gran per poder, en ser analitzat, donar una sèrie de directrius bàsiques sobre quines pràctiques de gestió afavoreixen el desenvolupament d’unes comunitats diversas de ropalòcers i quin és l’interès dels diferents hàbitats pel que fa a la fauna associada d’aquests insectes. Aquest tractament es fa sempre considerant que les papallones diürnes representen un bon grup indicador de l’estat del conjunt de l’ecosistema, com, de fet, semblen confirmar-ho els pocs estudis disponibles (p. ex. Thomas et al., 2004; Thomas & Clarke, 2004; vegeu Thomas (2005), per a una revisió crítica d’aquest concepte).

La memòria s’organitza en tres parts ben diferenciades. En la primera (capítol 2), les dades del conjunt del CBMS són utilitzades per identificar quins són els patrons que expliquen la diversitat i abundància de les comunitats de ropalòcers a Catalunya. Aquesta part és una ampliació del treball de Stefanescu et al. (2004), encara que amb un grau de resolució més gran en considerar-se per primer cop com influeix l’estructura dels hàbitats a nivell local i també en incloure dades relatives a un nombre major d’estacions repartides per una major diversitat d’ambients. Encara que les conclusions que s’obtenen d’aquesta anàlisi són molts cops massa generals per poder ser utilitzades directament en la gestió, conformen un marc essencial sobre el coneixement de l’ecologia de les papallones, del tot necessari per poder avançar en els aspectes de caire més aplicat.

La segona part del treball se centra en l’anàlisi de les preferències d’hàbitat de les diferents espècies de ropalòcers i de quin és l’interès de conservació dels hàbitats en funció d’aquest grup indicador (capítol 3). L’anàlisi va més enllà en incloure el càlcul de les tendències poblacionals de les papallones més comunes i utilitzar aquesta informació per identificar quins són els hàbitats més problemàtics des del punt de vista de la gestió. Aquest estudi

1 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

s’ha fet primerament pel conjunt de la base de dades del CBMS, i com a tal els resultats que se’n desprenen formen part també dels objectius generals que es marca aquest projecte com a programa de seguiment liderat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAiH) i el Museu de Granollers. Per tant, en aquesta memòria no es donen els detalls metodològics sinó que únicament se sintetitzen els principals resultats obtinguts per després poder-los aplicar al cas concret dels espais protegits de la DIBA. Els detalls concrets sobre les anàlisis generals del conjunt de la xarxa CBMS es poden consultar a l’informe de Stefanescu et al. (2007).

La tercera part del treball (capítols 4-8) es focalitza en el seguiment del CBMS en els espais protegits de la DIBA. Al llarg dels diversos capítols se sintetitzen les dades bàsiques recollides durant els anys de funcionament en 18 estacions que depenen de la DIBA, s’avalua la problemàtica i l’interès del seguiment en cadascuna d’elles, i s’analitza l’evolució dels indicadors d’hàbitats en la xarxa de parcs de la DIBA. Un darrer capítol recull una sèrie de recomanacions per gestionar aquests espais d’una manera adequada per a les poblacions dels ropalòcers, i d’altres insectes en general.

2 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. Els factors que influeixen sobre la diversitat i la densitat de les papallones diürnes en l’àrea mediterrània

2.1. Introducció

La diversitat i abundància de les comunitats de ropalòcers responen a una sèrie de factors, tant de tipus natural (p. ex. clima i vegetació) com antròpic (p. ex. fragmentació i alteració dels hàbitats), que actuen a diferents escales espaials però que s’interelacionen donant lloc a una sèrie de patrons ben definits. Si aquests patrons no es coneixen, no és possible interpretar correctament les dades que pugui proporcionar un programa de seguiment aplicat a una àrea geogràfica determinada.

Amb aquesta idea, al treball de Stefanescu et al. (2004) es van identificar quins són els principals factors que incideixen sobre la riquesa específica dels ropalòcers a Catalunya. Per fer-ho, es va partir de les dades recollides per a una quarantena d’estacions del CBMS durant el període 1994-2001. De manera general, es va comprovar que el clima, entès com una combinació d’una sèrie de variables termo-pluviomètriques, representa, de molt, el factor més important: en un model estadístic, aquest factor explicava fins un 74% de la variància de la matriu de les dades. En concret, es va comprovar com la riquesa de papallones és màxima en zones muntanyoses, on el clima és relativament fred i la precipitació alta, i que disminueix ràpidament a partir d’uns valors massa extrems però també a mesura que ens desplacem cap a àrees sotmeses a climes més càlids i secs. El model també indicava una influència negtiva de dues variables relacionades amb el grau de pertorbació d’origen humà: la quantitat de sòl agrícola i de desenvolupament urbà en un radi de 2,5 km al voltant de les estacions de mostratge. De manera molt secundària es va detectar, a més, una influència molt lleu de l’acidesa del sòl, amb un lleuger efecte positiu dels sòls bàsics sobre la riquesa d’espècies.

Cal remarcar, però, que el treball de Stefanescu et al. (2004) tenia un abast força general i que es va centrar, bàsicament, en factors que operen a una escala espaial gran (regional) o mitjana (entorn de les estacions de mostratge). En canvi, no es va investigar quina és la influència dels hàbitats i del paisatge a una escala més fina, tot i que aquest aspecte podria tenir unes implicacions importants en la gestió dels espais naturals. Tanmateix, el propi mètode de cens del CBMS sembla molt indicat per dur a terme una anàlisi d’aquest tipus, sobretot pel fet que les rutes de cens es divideixen en seccions discretes que es corresponen amb hàbitats diferents. Amb aquesta filosofia, a continuació s’actualitza l’anàlisi endegada per Stefanescu et al. (2004), però incorporant per primer cop informació paisatgística de cadascuna de les estacions de mostratge. A més, apart d’afegir un nombre important d’estacions situades en ambients aleshores poc prospectats, s’estudia també com tota aquesta sèrie de factors incideixen sobre una nova variable dependent, l’abundància de les comunitats de ropalòcers.

3 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2.2. Material i mètodes

2.2.1. Mètode de mostreig

Les dades utilitzades en aquest treball corresponen a les recollides en el període 1994-2005 en un total de 68 estacions del CBMS (Fig. 1). Cadascuna de les estacions es basa en un itinerari fix, d’aproximadament 2 km de longitud (mitjana = 1877,2 ± 885 m), que es recorre un cop a la setmana durant 30 setmanes consecutives (des de l’1 de març fins el 26 de setembre) tot comptant les papallones que es detecten en una franja imaginària de 5 m per davant i els costats de l’investigador. Els itineraris es divideixen en un nombre de seccions (al voltant d’unes 8-9 per terme mig) que es corresponen amb un tipus d’hàbitat ben diferenciat (Fig. 2), de manera que es pot conèixer com varia l’abundància de les espècies en els diferents hàbitats. Els detalls de la metodologia han estat recollits en nombroses ocasions i es remet a l’interessat a publicacions de tipus general (p. ex. Pollard & Yates, 1993; Stefanescu, 2000) o al web del CBMS (http://www.catalanbms.org).

Fig. 1. Situació geogràfica de totes les estacions que han participat en la xarxa del CBMS (1994-2005), amb la numeració oficial i el nom que els correpon. Es mostra també la seva pertinença a les grans regions biogeogràfiques catalanes, d’acord amb els límits convencionalment acceptats.

4 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

a) b)

Fig. 2. Exemple d’un itinerari (CBMS-28, Pla de la Calma), dividit en seccions que es corresponen amb hàbitats diferents (marró: prats i herbassaras; taronja: matollars; verd fosc: arbrat dens; verd clar: arbrat clar; gris: improductiu natural). (a) Ortofotomapa, (b) mapa d’hàbitats.

2.2.2. Selecció de variables

• Variables dependents

Aquest estudi se centra en les dues variables dependents més intuïtives i fàcils d’utilitzar per valorar els resultats que proporciona un programa de seguiment faunístic: la riquesa d’espècies i l’abundància. Secundàriament, també es presenten resultats de les variables diversitat, equitabilitat i dominància, sovint utilitzades com a criteri d’avaluació de l’interès de conservació d’una determinada àrea o comunitat d’organismes.

a) Riquesa d’espècies

La riquesa, entesa com el nombre d’espècies en una mostra, és la mesura natural i més senzilla de la diversitat (Magurran, 1988; Gotelli & Entsminger, 2001). No obstant això, aquesta mesura no és fàcil d’assolir amb fidelitat (Gotelli & Colwell, 2001). Això és degut a què en incrementar-se el nombre d’individus comptats en cada estació, també ho fa el nombre d’espècies. Com són els individus els que porten la informació taxonòmica, qualsevol influència ambiental que afecti la seva densitat pot afectar l’estima de la riquesa. Per això s’ha utilitzat la rarefacció, tècnica estadística que permet calcular el valor esperat de la riquesa per a una mostra de mida determinada.

5 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

b) Altres paràmetres comunitaris

Addicionalment, i a efectes il·lustratius, també s’ha calculat la diversitat (índex de Shannon-Wiener), l’equitabilitat i la dominància, ja que aquestes diferents mesures de diversitat no només són freqüentment utilitzades per caracteritzar les comunitats animals sinó que també tenen un ampli ús en avaluacions de l’interès de conservació d’aquestes comunitats (Usher, 1986).

L´índex de Shannon-Wiener es calcula amb la fòrmula:

on pi és la proporció que representa l’espècie i a la mostra.

L’equitabilitat ha estat calculada mitjançant l’índex PIE de Hurlbert que calcula la probabilitat d’un encontre interespecífic. Aquest índex dóna la probabilitat que dos individus extrets aleatòriament de la mostra siguin d’espècies diferents.

on N és el nombre total d’espècies a la mostra, i pi la proporció que representa l’espècie i a la mostra.

Finalment, la dominància es calcula com la fracció de la mostra representada per l’espècie més comuna.

En aquests casos també s’ha utilitzat la rarefacció, mantenint constant el nombre d’individus observats a les diferents estacions de mostreig per tal d’obtenir paràmetres comparables entre estacions.

c) Densitat (exemplars/100 m)

Aquesta variable descriu quina és l’abundància general de la comunitat de papallones en una certa localitat (sense distingir entre espècies). A efectes d’estandardització, hem utilitzat el promedi del nombre d’individus detectats anualment en una estació referit a una longitud de 100 m de transsecte.

6 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

• Variables independents

La selecció de les variables independents s’ha fet a partir d’informació prèvia sobre quins són els factors que més influeixen en la diversitat de les comunitats de papallones (Stefanescu et al., 2004). En concret, s’han utilitzat cinc variables independents que es poden agrupar en diverses classes de factors:

- Factors naturals a) Clima

Tal com es va fer a Stefanescu et al. (2004), s’han seleccionat les següents cinc variables termo-pluviomètriques per definir el clima present en cada estació: 1) temperatura mitjana anual (ºC), 2) mitjana de les temperatures mínimes de gener (ºC), 3) mitjana de les temperatures màximes de juliol (ºC), 4) mitjana de la precipitació anual (mm), i 5) dèficit hídric (mm). El dèficit hídric és una variable categòrica que inclou set classes, des de valors negatius (corresponents a un excés d’aigua durant un període anual) fins a valors de > 500 mm. Totes aquestes variables es van extreure de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2000), que té una resolució espaial de 180 m, i es van calcular com una mitjana per a tot el transsecte. També es va seleccionar una variable addicional que apareix íntimament relacionada amb el clima, l’altitud mitjana de cada transsecte. Els càlculs de l’altitud es van fer a partir d’un Model d’Elevació Digital, amb una resolució espaial de 30 m, que prèviament havia estat generat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya en base a mapes topogràfics d’escala 1:5.000.

b) pH del sòl

Entre els lepidopteròlegs existeix la percepció general de què la riquesa de les comunitats de papallones es veu fortament afectada pel tipus de sòl en l’àrea on viuen. Aquest factor incideix directament sobre la composició florística de les comunitats vegetals i aquesta, alhora, ho fa sobre les comunitats d’herbívors (incloses les papallones). En el treball previ de Stefanescu et al. (2004) aquest factor ja es va tenir en compte, tot i que el pH del sòl es va estimar indirectament a partir del caràcter indicador de les comunitats vegetals presents al llarg de la ruta de cens. Aquest cop s’ha precisat molt més aquesta variable, calculant-la a partir de les capes d’informació geològica disponibles amb SIG, en un buffer de 5 km al voltant de cada itinerari. Aquesta variable, de caràcter qualitatiu, pren un valor promedi del pH en una certa localitat i s’agrupa en 4 classes diferents: terreny molt àcid (pH < 6,5), àcid (pH = 6,5-7), neutre (pH = 7-7,5) i bàsic (pH > 7,5).

- Factors paisatgístics c) Presència dels diferents tipus d’hàbitats

Els transsectes del CBMS són recorreguts que inclouen hàbitats molt diferenciats i que normalment representen la varietat paisatgística en una zona determinada. Previsiblement, la proporció dels diferents tipus d’hàbitat dins d’un transsecte hauria d’influir sobre la riquesa i la densitat de les comunitats de papallones, sobretot pel fet que moltes espècies mostren preferències clares envers certs ambients (p. ex. ambients oberts).

7 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

El procediment que s’ha seguit per calcular quina és la contribució dels diferents hàbitats en cada itinerari ha estat el següent. El traçat de cadascun dels itineraris del CBMS està digitalitzat amb SIG, la qual cosa ha permès solapar-lo amb el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya i distingir quina és la contribució de les següents set categories: boscos, matollars, conreus, improductiu natural, improductiu artificial, prats i herbassars, vegetació d’aiguamoll. Amb el SIG s’ha calculat quin percentatge de cadascuna d’aquestes categories és present en un buffer de 5 m de radi al voltant de la ruta de cens, és a dir, dins la franja de 5 m inclosos en el cens més 2,5 m més a banda i banda d’aquesta franja.

El següent pas ha estat contrastar la informació extreta amb el SIG amb les dades de vegetació recollides sobre el terreny dins la franja de comptatge. Cadascuna de les estacions del CBMS està caracteritzada des d’un punt de vista botànic a partir de les comunitats vegetals dominants (segons la classificació dels hàbitats de Catalunya, modificada a partir del sistema CORINE). Així, doncs, per a cada secció d’un itinerari (és a dir, els trams de què consta el recorregut i que es corresponen amb canvis aparents del paisatge) es coneix quin és el percentatge de cobertura de les comunitats vegetals dominants, fàcilment agrupables en les set categories de grans hàbitats identificades prèviament amb el SIG. El procés de comparar la informació extreta automàticament amb el SIG amb la base de dades de vegetació del CBMS ha permès comprovar que el mapa de cobertes del sòl presenta deficiències molt importants i que no sempre es correspon amb la realitat. Els errors detectats, doncs, s’han anat corregint fins aconseguir una caracterització fidedigna del percentatge ocupat pels set tipus d’hàbitat en el conjunt de cada estació. Cal remarcar que, en el nostre treball, la categoria “Improductiu artificial” no correspon a zones edificades o a diferents menes d’infrastructures sinó que s’utilitza com a sinònim d’una zona completament dominada per vegetació ruderal (p. ex. àrees molt degradades i sotmeses a alteracions freqüents); així mateix, la categoria “Improductiu natural” correspon a zones desprovistes de vegetació (p. ex. roquissars), però també a certes comunitats vegetals molt poc apropiades pel desenvolupament de les comunitats de ropalòcers (p. ex. salicorniars i la vegetació típica dels indrets extremament salins).

Desgraciadament, els greus errors detectats en el mapa de cobertes del sòl ens han fet desestimar el càlcul del percentatge dels hàbitats en un buffer de 5 km de radi al voltant de les estacions, perquè no disposem d’informació contrastada sobre la vegetació en un radi tan ampli. Per tant, no hem pogut incloure aquesta variable que ens havia de permetre estudiar quin és l’efecte del paisatge que envolta cada estació –més que no pas el paisatge propi de cada estació- sobre les comunitats de papallones (tal com s’ha fet en diversos estudis recents, sobretot en països del nord d’Europa: p. ex. Weibull et al. (2000); Bergman et al. (2004)).

d) Estructura del paisatge

Apart de la importància evident que puguin tenir els diferents tipus d’hàbitat presents en un itinerari, la manera com aquests s’estructuren ente ells també pot influir de manera notable sobre les comunitats de papallones. Aquesta estructura es pot descriure amb un índex de diversitat del paisatge, com per exemple l’índex de Shannon-Wiener (H’), àmpliament utilitzat com a mesura del mosaic paisatgístic (Forman, 1995). En aquest cas, un valor elevat de H’ correspondria a un paisatge composat per una combinació de molts hàbitats, cadascun present en una proporció similar. Aquesta situació seria, de fet, la que molts

8 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

autors consideren com a típica d’un paisatge mediterrani agrícola-pastoral tradicional (Blondel & Aronson, 1999).

En el present treball s’ha calculat l’índex de diversitat de Shannon-Wiener com a descriptor de l’heterogeneïtat del paisatge en un buffer de 5 m de radi al voltant de cada ruta de cens. Hem preferit aquest índex sobre d’altres similars (cf. Forman, 1995) pel fet que ja ha estat utilitzat prèviament en altres estudis de papallones (p. ex. Weibull et al., 2000; Krauss et al., 2003).

- Factors intrínsecs de la metodologia del CBMS e) Longitud de la ruta de cens

Les rutes de cens de les estacions del CBMS no tenen longituds estandarditzades, sinó que varien en cada cas (normalment oscil·len al voltant dels 2 km). Aquest factor pot influir en la riquesa d’espècies, tot i utilitzar la rarefacció com a variable dependent, perquè els itineraris més llargs representen una major àrea de mostratge i això, alhora, incideix positivament sobre el nombre d’espècies. Per tant, la longitud del transsecte s’ha inclòs també com a variable independent forçada en la construcció dels models explicatius de les variables dependents.

2.2.3. Anàlisi estadística

• Rarefacció

Per tal de controlar l’efecte del nombre d’individus sobre la riquesa s’ha utilitzat la rarefacció, un procediment matemàtic basat en la teoria de la combinatòria, que permet calcular la riquesa esperada per a una mostra de mida determinada (Gotelli & Colwell, 2001). Es basa en la distribució hipergeomètrica, i els individus són extrets de la mostra total en grups definits aleatòriament. D’aquesta manera es pot construir una corba de riquesa/abundància per interpolació, la qual cosa permet calcular els valors mitjans de la riquesa i la seva variància per a una mostra de mida determinada.

En aquest estudi, s’ha calculat el valor tèoric esperat del nombre d’espècies en una mostra estàndar de 1000 exemplars, tenint en compte que la mida mostral (nombre d’exemplars) varia àmpliament entre les diferents estacions. A diferència del que es va fer a Stefanescu et al. (2004), en aquesta ocasió s’han inclòs també les espècies de la família Hesperiidae, és a dir, la totalitat de la comunitat de ropalòcers presents en una localitat. Els càlculs de rarefacció s’han fet amb l’ajuda del programa Ecosim (Gotelli & Entsminger, 2001).

• Models de regressió múltiple polinòmica

Per poder avaluar els efectes dels diferents factors ambientals sobre la riquesa i la densitat de les comunitats de papallones s’han construït models de regressió múltiple del tipus “backward step-wise” entre les variables dependents i les variables independents (Legendre & Legendre, 1998). S’han construït dos tipus de models, un només amb els

9 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

termes linials i l’altre incloent-hi també els termes quadràtics, ja que aquests poden posar en evidència relacions particulars en les variables dependents. El problema amb la inclusió de termes quadràtics és que aleshores existeix una certa redundància entre les variables i no es pot estimar el percentatge de variabilitat atribuïble en cada cas.

En tots dos tipus de models s’ha forçat la inclusió de la longitud del transsecte com a variable d’ajustament, per tal d’evitar diferències en l’esforç de mostratge entre transsectes Les variables predictives no es van transformar perquè en tots els casos seguien distribucions normals.

Entre les assumpcions que comporta l’aplicació d’aquesta tècnica estadística hi ha que les variables independents o predictores siguin independents entre elles, i que, per tant, la seva correlació sigui propera al zero (r = 0). No obstant, això és difícil de complir perquè les variables són mesurades a les mateixes unitats de mostreig i per tant mostren algun grau de dependència. Quan s’utilitzen variables predictores correlacionades en anàlisis de regressió múltiple es produeix el que s’anomena multicolinialitat degut a les relacions de dependència entre variables. Aquest fet provoca que les variables siguin redundants, és a dir, que la informació que aporta una variable estigui ja inclosa en una altra variable. Això comporta que de vegades els resultats de les regressions siguin difícilment interpretables.

• Anàlisi de les Components Principals (PCA)

Per evitar aquest problema s’ha dut a terme una anàlisi de components principals (PCA), que permet reduir el nombre de variables originals a un conjunt més petit però sense pèrdua substancial d’informació, permet detectar l’estructura de les relacions entre les variables, i obté variables (components principals) independents (ortogonals). D’aquesta manera, la informació inclosa en un component principal (PC) no està inclòs en cap altra, evitant el problema de la multicolinialitat en les anàlisis de regressió múltiple. Per a l’extracció dels PC s’ha utilitzat la rotació varimax normalitzada (Legendre & Legendre, 1998). El nivell de significació entre les variables originals i les components principals creades s’ha calculat després d’aplicar la correcció de Bonferroni (Rice, 1989).

Totes les anàlisis estadístiques han estat realitzades amb el programa STATISTICA (StatSoft Inc., 2001).

2.3. Resultats

2.3.1. Colinialitat entre les variables independents

Com era previsible, moltes de les variables independents mostren una certa correlació entre elles. En total, s’han pogut extreure sis components principals, que absorbeixen un 81% de la variància de la matriu original i que es correlacionen significativament amb les variables independents originals (Taula 1).

El primer eix (PC1), que absorbeix un 25,6% de la variància, es correlaciona amb les cinc variables climàtiques, de manera similar al que es va trobar a Stefanescu et al. (2004).

10 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

L’eix representa un gradient des de climes més plujosos i humits, en zones situades a més alçada (valors negatius), fins a climes més secs i càlids, a més baixa altitud (valors positius).

Taula 1. Resultats dels PCA amb les variables independents originals (LongTR: longitud del transsecte; ArbTR: proporció de l’hàbitat “bosc” al transsecte; ConTR: proporció de l’hàbitat “conreu” al transsecte; ImpArtTR: proporció de l’hàbitat “Improductiu artifical” al transsecte; ImpNatTR: proporció de l’hàbitat “Improductiu natural” al transsecte; MatTR: proporció de l’hàbitat “matollar” al transsecte; PratTR: proporció de l’hàbitat “prat” al transsecte; AiguTR: proporció de l’hàbitat “vegetació d’aiguamoll” al transsecte; H’5M: diversitat paisatgística al llarg dela ruta de la cens; AltTR: altitud mitjana del transsecte; MaxTR: mitjana de les temperatures màximes de juliol; PlujTR: mitjana de precipitació anual; TempTR: temperatura mitjana anual; DefTR: dèficit hídric; pHTR: pH del sòl), correlacions significatives en negreta.

Variables PC1 PC2 PC3 PC4 PC5 PC6 LongTR -0,207 0,807 0,267 -0,049 0,000 0,085 ArbTR -0,322 -0,151 0,409 -0,182 -0,270 0,705 ConTR 0,319 0,070 0,609 0,434 0,269 0,122 ImpArtTR 0,361 0,531 0,102 -0,236 0,225 -0,110 ImpNatTR -0,008 -0,114 -0,302 -0,173 0,780 -0,103 MatTR -0,126 -0,369 0,260 -0,075 -0,193 -0,796 PratTR -0,146 -0,039 -0,860 0,160 0,167 0,084 AiguTR 0,240 0,830 -0,147 0,166 0,050 0,077 H'5M 0,038 0,328 0,192 0,160 0,766 0,137 AltTR -0,587 -0,657 0,170 0,095 -0,041 -0,201 MaxTR 0,851 -0,030 0,129 0,218 0,096 0,137 PlujTR -0,837 -0,062 -0,050 -0,298 -0,022 0,271 TempTR 0,875 0,203 0,189 -0,137 -0,024 0,191 DefTR 0,893 0,137 0,011 0,132 -0,020 -0,244 pHTR 0,193 -0,033 -0,071 0,899 -0,048 -0,053 Expl.Var 3,844 2,404 1,665 1,384 1,474 1,439 Var extreta Prp.Totl 0,256 0,160 0,111 0,092 0,098 0,096 0,814

El segon eix (PC2), que absorbeix un 16% de la variància, es correlaciona positivament amb la cobertura de vegetació d’aiguamoll, d’improductiu artificial (= vegetació ruderal) i amb la longitud dels transsectes, i negativament amb l’altitud. Aquest eix es pot interpretar com un gradient cap a zones amb una major presència de vegetació d’aiguamolls i de menor altitud, és a dir, cap a zones costaneres, però també com un gradient cap a zones més degradades i amb una major presència de comunitats ruderals. De fet, a la xarxa del CBMS totes tres variables es presenten fortament correlacionades (vegetació ruderal vs. vegetació d’aiguamoll: r = 0,25; P = 0,04; vegetació ruderal vs. altitud: r = -0,37; P = 0,002; vegetació d’aiguamoll vs. altitud: r = -0,33; P = 0,007), tot indicant, d’una manera molt general, que les zones més costaneres són també les més degradades i les que tenen una major proporció de vegetació d’aiguamoll. Tanmateix, tenint en compte que la variable “improductiu artificial” (= vegetació ruderal) té una incidència força més important que la variable “vegetació d’aiguamoll” a la xarxa del CBMS (amb un 50% i un 75%, respectivament, de valors nuls al conjunt de les estacions), creiem que l’eix PC2 es relaciona, sobretot, amb un gradient creixent de ruderalització. Per altra banda, la correlació amb la longitud dels transsectes és un artefacte metodològic, que resulta de la gran llargada d’alguns dels itineraris més costaners.

11 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

El tercer eix (PC3), que absorbeix un 11% de la variància, es correlaciona positivament amb la cobertura de conreus i molt negativament amb la cobertura de prats. Es pot interpretar com un gradient de zones obertes dominades per prats a zones obertes conreades.

El quart eix (PC4), que absorbeix un 9% de la variància, es correlaciona molt positivament amb el pH i, en menor mesura, amb la cobertura de conreus. Es pot interpretar principalment com un gradient des d’ambients amb sòls més àcids (valors negatius) a d’altres amb sòls més bàsics (valors positius).

El cinquè eix (PC5), que absorbeix un 10% de la variància, es correlaciona positivament amb la cobertura d’improductiu natural (és a dir, zones rocalloses i desprovistes de vegetació, i zones hipersalines) i la diversitat paisatgística al llarg de la ruta de cens. Es pot interpretar com un gradient envers zones progressivament més heterogènies i amb una estructura en mosaic (valors positius).

El sisè eix (PC6), que absorbeix un 10% de la variància, es correlaciona negativament amb la cobertura de matollar i positivament amb la cobertura de bosc. Es pot interpretar com un gradient des de zones dominades per matollars diversos, com ara màquies i garrigues (valors negatius) envers zones dominades per diferents tipus de bosc (valors positius).

2.3.2. Factors que determinen la riquesa en les comunitats de ropalòcers

a) Riquesa:

La riquesa esperada (rarefacció) mostra una correlació molt alta amb la riquesa observada (r = 0,95; Fig. 3a), tot indicant que el nombre d’espècies detectades als comptatges ja és, de per si, una bona mesura de la riquesa de les comunitats de ropalòcers. La distribució de la riquesa esperada en les diferents estacions de la xarxa del CBMS es mostra a la figura 4.

La regressió múltiple ha permès identificar quins són els factors que més incideixen en la riquesa d’espècies, encara que els resultats difereixen lleugerament segons si el model inclou o no els termes quadràtics de les variables independents (Taula 2a). El model més complet és el que inclou els termes quadràtics, ja que explica la riquesa com el resultat d’una interacció més complexa de factors climàtics i paisatgístics, que en altres ocasions ja han estat identificats com importants per a les comunitats de ropalòcers. El model sense termes quadràtics és més senzill però, alhora, menys intuïtiu pel que fa a la influència de les diferents variables significatives.

En el primer cas s’observa un màxim efecte del clima (PC1) i del seu terme quadràtic, com ja passava al treball de Stefanescu et al. (2004). La riquesa s’associa positivament amb climes més freds i humits, típics de zones muntanyoses, tot i que disminueix bruscament quan se superen certs valors (p. ex. a partir d’una certa alçada o d’un cert nivell de pluviometria; Fig. 5a). El segon factor en importància és el pH (PC4), indicant l’associació positiva que les localitats amb substrats més bàsics tenen faunes de papallones més diverses (Fig. 5b). En tercer lloc, apareix com un factor negatiu la proximitat a les zones

12 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

costaneres i l’augment de vegetació ruderal (PC2; Fig. 5c). Finalment, la diversitat d’hàbitats enregistrada al llarg de la ruta de cens (PC5) apareix amb un efecte marginalment significatiu, amb una major riquesa quan l’heterogeneïtat del paisatge augmenta (Fig. 5d).

El model que no inclou termes quadràtics indica també un efecte molt important del clima (gairebé un 50% de la variància és explicada per aquest factor) i, secundàriament, de la proximitat a les zones costaneres i a l’augment de la vegetació ruderal. Aquest model inclou, a més, un lleuger efecte de la relació bosc/matollar (PC6), amb una major riquesa en les zones on els matollars són substituïts per bosc.

Taula 2. Models de regressió múltiple per explicar la riquesa esperada.

a) Riquesa d'espècies.

- Model sense termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p RIQUESA 0,803 0,645 0,628 3 63 38,096 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P r2 PC1 -0,703 -0,763 -0,703 87,572 0,000 49,40 PC2 -0,356 -0,513 -0,356 22,519 0,000 12,70 PC6 0,154 0,250 0,154 4,197 0,045 2,37

- Model amb termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p RIQUESA 0,879 0,772 0,750 6 60 33,917 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P PC1 -0,818 -0,849 -0,765 154,350 0,000 PC1^2 -0,398 -0,606 -0,363 34,752 0,000 PC4 0,151 0,290 0,144 5,500 0,022 PC2 -0,230 -0,259 -0,128 4,322 0,042 PC5 0,118 0,235 0,115 3,498 0,066

b) Densitat

- Model sense termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p DENSITAT 0,590 0,349 0,317 3 63 11,234 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P r2 PC1 -0,470 -0,503 -0,470 21,336 0,000 22,064 PC2 -0,283 -0,331 -0,283 7,734 0,007 7,998 PC3 -0,219 -0,262 -0,219 4,630 0,035 4,788

13 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

- Model amb termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p DENSITAT 0,688 0,474 0,431 5 61 10,993 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P PC1 -0,582 -0,589 -0,545 32,862 0,000 PC1^2 -0,337 -0,373 -0,301 10,020 0,002 PC2 -0,308 -0,380 -0,307 10,444 0,002 PC3 -0,317 -0,373 -0,301 10,030 0,002

c) Diversitat

- Model sense termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p DIVERSITAT 0,732 0,536 0,498 5 61 14,107 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P r2 PC1 -0,599 -0,642 -0,599 47,271 0,000 35,938 PC2 -0,278 -0,362 -0,278 10,148 0,003 7,715 PC6 0,228 0,304 0,228 6,834 0,014 5,195 PC3 0,150 0,215 0,150 2,969 0,090 2,257 PC4 0,159 0,227 0,159 3,314 0,074 2,519

- Model amb termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p DIVERSITAT 0,780 0,609 0,584 4 62 24,117 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P PC1 -0,698 -0,725 -0,658 68,69 0,000 PC1^2 -0,397 -0,508 -0,369 21,61 0,000 PC2^2 -0,366 -0,493 -0,354 19,88 0,000 PC4 0,223 0,332 0,220 7,68 0,007

d) Equitabilitat

- Model sense termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p EQUITABILITAT 0,534 0,285 0,251 3 63 8,386 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P r2 PC1 -0,442 -0,453 -0,442 17,23 0,000 19,548 PC6 0,221 0,247 0,221 4,32 0,046 4,899 PC4 0,202 0,233 0,202 3,61 0,062 4,090

14 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

- Model amb termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p EQUITABILITAT 0,598 0,357 0,316 4 62 8,611 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P PC1 -0,520 -0,522 -0,491 23,21 0,000 PC1^2 -0,305 -0,333 -0,283 7,74 0,007 PC2^2 -0,254 -0,293 -0,246 5,84 0,019 PC4 0,247 0,291 0,244 5,74 0,020 PC4^2 -0,180 -0,212 -0,170 2,87 0,096

e) Dominància

- Model sense termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p DOMINÀNCIA 0,470 0,221 0,196 2 64 9,063 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P r2 PC1 0,369 0,386 0,369 11,594 0,001 13,615 PC6 -0,291 -0,313 -0,291 7,201 0,011 8,456 PC4 -0,199 -0,225 -0,199 3,361 0,071 3,947

- Model amb termes quadràtics

MODEL Multiple Multiple Adjusted df efecte df error F p DOMINÀNCIA 0,510 0,260 0,225 3 63 7,385 0,000

Variables al model Beta Parcial Semi-parcial F P PC1 0,369 0,386 0,369 11,182 0,001 PC6 -0,291 -0,313 -0,291 6,945 0,011 PC4 -0,199 -0,225 -0,199 3,361 0,071

15 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

a) b)

120 5 R2 = 0,9026 2 100 R = 0,7992 4 rvada 80 at se it b 3 s

60 r e v sa O 40 2 Di ique 20 1 R 0 0 0 20406080100 0 20406080100 Riquesa esperada Riquesa

c) d)

1 0,6 2 R = 0,4858 R2 = 0,3107 0,5 0,9 a

tat 0,4 ci bili

0,8 nàn 0,3 i m o

Equita 0,2 0,7 D 0,1

0,6 0 0 20406080100 0 20406080100 Riquesa Riquesa

Fig. 3. Relacions entre riquesa esperada i (a) riquesa observada; (b) diversitat (H’); (c) equitabilitat; i (d) dominància.

Fig. 4. Mapa dels valors de riquesa esperada a les diferents estacions del CBMS.

16 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

a) b) 10 10

9 9

8 8

qrt) qrt) 7 7

a (s a (s

6 6 ques

Ri Riques 5 5

4 4

3 3 -3,0 -2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 -2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 pc4 pc1 c ) d) 10 10

9 9

8 8

7 7

6 6 quesa (sqrt) i Riquesa (sqrt)

R 5 5

4 4

3 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 3 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 pc2 pc5

Fig. 5. Relacions trobades en el model de regressió múltiple que inclou termes quadràtics entre riquesa esperada i: (a) clima (PC1); (b) pH (PC4); (c) proporció de vegetació ruderal (PC2); i (d) diversitat paisatgística (PC5).

2.3.3. Factors que determinen la densitat en les comunitats de ropalòcers

La distribució de la densitat en les diferents estacions de la xarxa del CBMS es mostra a la figura 6. Per a aquesta variable, la coincidència entre els dos models construïts és total: el clima (i el seu terme quadràtic en el primer model) és el principal factor que condiciona la densitat, seguit per la proximitat a la costa i la proporció de vegetació ruderal i, en tercer lloc, per la relació entre conreus/prats (PC3).

17 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Fig. 6. Mapa dels valors de densitat (exemplars/100 m) a les diferents estacions del CBMS

Tal com passa amb la riquesa, els climes freds i humits tenen un efecte positiu i s’associen amb comunitats composades per un major nombre d’individus (Fig. 7a). Aquesta influència és molt forta i explica, per exemple, les grans diferències que s’observen entre les estacions del nord de Catalunya i les de les comarques de ponent pel que fa a la quantitat d’individus detectats als comptatges. Així mateix, la proximitat a la costa i la cobertura de vegetació ruderal tornen a tenir un efecte negatiu (Fig. 7b). Pel que fa al tercer factor, s’observa una major abundància de papallones quan les zones obertes estan dominades per prats (Fig. 7c).

La densitat, en canvi, sembla no estar influïda ni pel pH del substrat ni per l’heterogeneïtat del paisatge en la ruta de cens. Aquest resultat suggereix que la pèrdua en espècies que s’observa en les zones de substrat àcid i, potser, en zones paisatgísticament homogènies es veu compensada per una major densitat de les poblacions d’algunes de les espècies presents.

18 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

a) b) 6,5 6,5

6,0 6,0

5,5 5,5

5,0 5,0

4,5 4,5

4,0 4,0 Densitat (Log) Densitat (Log) 3,5 3,5

3,0 3,0

2,5 2,5 -3,0 -2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 pc1 pc2

c) 6,5 6,0

5,5 5,0

4,5

4,0 Densitat (Log) 3,5

3,0

2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 pc3 Fig. 7. Relacions trobades en el model de regressió múltiple que inclou termes quadràtics entre la densitat i: (a) clima (PC1); (b) proporció de vegetació ruderal (PC2); i (c) proporció de prats (PC3).

2.3.4. Factors que determinen altres paràmetres comunitaris

La diversitat (índex de Shannon-Wiener) està molt positivament correlacionada amb la la riquesa esperada (r = 0,89; Fig. 3b), un resultat previsible tenint en compte que aquest índex considera alhora la riquesa i l’equitabilitat. Resulta més interessant la troballa d’una relació positiva entre l’equitabilitat i la riquesa esperada (r = 0,70; Fig. 3c) i d’una relació negativa entre la dominància i la riquesa esperada (r = -0,56; Fig. 3d). Per tant, s’observa que les comunitats de papallones més pobres en espècies són també les que tendeixen a estar més dominades per unes poques espècies.

Els models de regressió linial indiquen que la diversitat i l’equitabilitat estan influïdes, bàsicament, pels mateixos factors. En tots dos casos, hi ha una influència molt important del clima, amb valors més alts per climes més freds i plujosos. Comparant els models que

19 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

inclouen o no els termes quadràtics, es podria establir que els altres factors que tenen una influència secundària són la proximitat a la costa i la proporció de vegetació ruderal (amb un efecte negatiu) i el pH (amb més diversitat en terrenys bàsics). Els models sense termes quadràtics també mostren una certa influència de la relació matollar/bosc (amb valors més alts en les zones on predomina el bosc respecte els matollars).

La dominància segueix una pauta gairebé oposada i totalment coincident en els dos tipus de models: els tres factors que incideixen sobre aquesta variable són el clima (valors més alts amb climes càlids), la relació matollar/bosc (valors més alts en zones amb més matollar) i el pH (valors més alts en terrenys àcids).

2.4. Discussió

2.4.1. Clima

Els resultats de les anàlisis confirmen de nou que el clima (entès com la interacció de la temperatura, precipitació i altitud) és el principal condicionant de la riquesa de les comunitats de papallones catalanes (cf. Stefanescu et al., 2004). A més, es comprova per primer cop que aquesta influència també és aplicable a la densitat d’aquestes comunitats i, lògicament, als altres paràmetres comunitaris que es correlacionen estretament amb la riquesa (diversitat, equitabilitat i dominància).

Els models estadístics indiquen que la riquesa i la densitat es correlacionen negativament amb la temperatura i positivament amb la precipitació i l’altitud, excepte per als valors més extrems. En aquest sentit, el transsecte més alt al nostre estudi se situa a 1.651 m, al Turó de l’Home (Montseny), i mostra un descens molt marcat d’espècies (39,95 vs. 61,03 espècies) en comparació a la riquesa mitjana dels set altres transsectes situats en el rang 1.000-1.400 m. Tanmateix, cal considerar el transsecte del Turó de l’Home com a certament anòmal, ja que al cim del Montseny les comunitats d’animals i plantes mostren un empobriment molt evident d’elements alpins i subalpins. De fet, les dades de la temporada 2006 de dues noves estacions del CBMS situades entre 1600-1800 m al Pirineu central indiquen que la diversitat es manté encara molt alta en aquest interval altitudinal, per la qual cosa un model més realista indicaria que el brusc descens de la riquesa té lloc a partir, aproximadament, dels 1800-2000 m.

És interessant remarcar que aquest estret lligam amb el clima segueix una pauta ben diferent a Catalunya que als països del centre i nord d’Europa. En efecte, al contrari del que s’observa en aquests darrers (p. ex. Turner et al., 1987), a Catalunya la riquesa d’espècies no es veu negativament afectada pels climes freds i humits sinó que, en gran part del rang estudiat, respon de forma molt positiva a aquestes condicions (Fig. 5a). Aquest resultat es pot explicar fàcilment tenint en compte les peculiaritats del clima mediterrani, que és el que predomina a Catalunya i que es caracteritza per una forta sequera estival amb clars efectes negatius sobre les papallones (tant per la dessecació de les plantes nutrícies de les erugues com de les fonts de nèctar dels adults). Aquests efectes negatius es tradueixen en una clara disminució de la riquesa i la densitat de papallones cap a les zones més meridionals i interiors de Catalunya, on s’assoleix el màxim rigor del clima mediterani (Figs. 4 i 6).

20 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Els mateixos patrons s’observen exactament per la diversitat i l’equitabilitat i, inversament, per la dominància. Per tant, als climes més freds i plujosos les comunitats de papallones tenen una composició més rica i equilibrada en espècies, mentre que en climes més càlids i secs la pèrdua de riquesa va acompanyada d’una major abundància d’unes poques espècies, que es comporten aleshores com a molt dominants.

Des d’un punt de vista de la conservació, la forta correlació negativa que existeix entre les variables riquesa, diversitat, equitabilitat i densitat i la temperatura portarà, previsiblement, a un empobriment i a una major simplificació en l’estructura de les comunitats de papallones catalanes en el futur, d’acord amb els escenaris més plausibles de canvi climàtic (IPCC, 2001) i els forts augments en les temperatures mitjanes que ja s’estan enregistrant en les darreres dècades (p. ex. Peñuelas et al., 2002; Stefanescu et al., 2003). Encara que aquesta problemàtica és de caire molt general i no es pot solucionar a partir d’actuacions en la gestió local, sí que caldrà tenir-la cada cop més present a l’hora d’interpretar possibles tendències poblacionals en les espècies de la nostra fauna i flora.

2.4.2. Acidesa del sòl

Aquest estudi confirma, amb unes dades molt més precises, el que ja s’apuntava a l’article de Stefanescu et al. (2004) en relació a la influència que té el tipus de sòl sobre la comunitat de papallones d’un determinat indret: que els terrenys calcaris alberguen comunitats de papallones més riques en espècies. Alhora, en aquestes zones les comunitats tendeixen a tenir una composició més equilibrada i menys dominada per unes poques espècies. En canvi, aquest factor sembla no tenir cap incidència sobre la densitat del conjunt de la comunitat.

L’augment de la riquesa en zones amb substrats calcaris s’explica molt probablement per la presència d’una sèrie de plantes calcícoles amb les quals s’associen un gran nombre de papallones (p. ex. Hippocrepis comosa, Anthyllis vulneraria, Onobrychis spp.). Aquestes espècies vegetals actuarien, doncs, com a elements claus generadors d’una alta diversitat animal. Alhora, podrien ser un dels causants de l’aparent manca de relació directa entre diversitat florística i diversitat de ropalòcers, ja apuntada en altres ocasions (Hawkins & Porter, 2003; Stefanescu et al., 2004). Cal remarcar, a més, que l’elevada riquesa lepidopterològica associada amb els terrenys calcaris sembla ser un fenomen a escala europea, tal com es desprèn del fet que els prats calcícoles hagin estat reconeguts com l’ambient més divers per a les papallones en aquest continent (van Swaay, 2002).

2.4.3. Factors paisatgístics

Els resultats que tenen implicacions més clares i directes per a la gestió dels espais naturals són els que assenyalen l’existència d’unes relacions clares entre la riquesa i la densitat de papallones i certes variables paisatgístiques relacionades amb l’activitat humana. Els models de regressió múltiple, però, indiquen que, amb dues excepcions, aquestes variables tenen una influència relativament petita quan s’estudien a nivell del conjunt del territori català.

La primera excepció seria la pèrdua de riquesa i densitat que té lloc en les zones on augmenta la proporció de vegetació ruderal. Aquesta interpretació sembla lògica i es veu

21 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

àmpliament suportada per la importància del component PC2 als diferents models, encara que es veu dificultada pel fet que aquest mateix component sembla indicar també un gradient paral·lel de proximitat a la costa i d’una major proporció de vegetació d’aiguamoll. En tot cas, tal com ja s’apuntava anteriorment, creiem que el component PC2 es relaciona, sobretot, amb un gradient creixent de ruderalització a les estacions de mostreig. La seva influència també es manifestaria en altres aspectes estructurals de la comunitat, com ara una tendència a una simplificació i a una proporció menys equilibrada entre les espècies a mesura que augmenta la cobertura de vegetació ruderal.

La conclusió més òbvia d’aquest resultat és que les papallones com a grup són veritablement sensibles a la degradació de les comunitats vegetals, principalment a causa d’un procés d’antropització. De fet, la presència de comunitats vegetals ruderals i nitròfiles al llarg de les rutes de cens s’explica gairebé sempre com a resultat d’un fort impacte de l’home sobre el medi i assoleix el màxim en hàbitats suburbans i al voltant d’edificacions diverses. És per això que en aquest treball s’observa una forta coincidència entre la categoria d’ús del sòl “Improductiu artificial” identificada amb el SIG al llarg dels transsectes i les comunitats vegetals agrupades amb el codi CORINE 87 (diversos tipus de comunitats ruderals i conreus abandonats).

En certa manera, aquest resultat es complementa a una escala molt més fina amb el de Stefanescu et al. (2004), que ja indicaven l’efecte negatiu que tenia sobre la riquesa de papallones una proporció creixent del territori ocupada per diversos usos del sòl de caràcter urbà en una àrea de 5 km de radi al voltant de les estacions de mostreig. En aquella ocasió, es va suggerir que la causa seria el major risc d’extinció de les poblacions d’espècies sedentàries presents en zones isolades per un hàbitat desfavorable (en aquest cas, els hàbitats urbanitzats o ruderals). Això suposaria una interferència en els processos de colonització necessaris per mantenir una estructura metapoblacional d’aquestes espècies sedentàries (Hanski & Thomas, 1994) i, amb el temps, la seva desaparició en paisatges molt fragmentats. En el present estudi, el que sembla detectar-se és l’efecte negatiu directe de la ruderalització al llarg de les rutes de cens. Aquest fenomen es pot interpretar com un procés destructiu dels hàbitats que requereixen les papallones més especialistes.

Un segon factor paisatgístic important per explicar la densitat en les comunitats de papallones és la relació entre prats/conreus en un itinerari. Les anàlisis mostren que el predomini de prats sobre conreus s’associa amb una densitat més alta i, per tant, de cara a la gestió, significa que la pràctica habitual de convertir prats poc rendibles en conreus comporta una reducció en l’abundància de les poblacions. Sorprenentment, les anàlisis no mostren una reducció paral·lela en la riquesa d’espècies (com sí passa, per exemple, en el cas de la ruderalització dels hàbitats). Tot i així, tal com es discuteix àmpliament més endavant, la segona part de l’estudi indica que aquest fenomen sí que té lloc realment.

Hi ha altres dos factors paisatgístics que puntualment apareixen com importants en els models construïts per a les variables que tenen en compte la riquesa: la relació bosc/matollar i la diversitat d’hàbitats enregistrada al llarg de la ruta de cens. Així, s’observa una tendència a augmentar la riquesa, la diversitat i l’equitabilitat, i a baixar la dominància en zones on els matollars són substituïts per bosc. La influència sobre la riquesa és un tant sorprenent ja que l’anàlisi dels hàbitats que es fa a la segona part de l’estudi mostra si de cas el contrari, amb uns valors molt lleugerament superiors (no significatius) en els matollars. Tanmateix, cal remarcar que l’efecte sobre la riquesa apareix només com poc significatiu (P = 0,04) en el model construït sense termes

22 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

quadràtics, però que desapareix del tot en el model amb termes quadràtics (Taula 2a). En canvi, es manifesta amb més força en les variables que descriuen l’estructura de la comunitat, com ara la diversitat i, sobretot, la dominància (Taula 2c, e). Concretament, es troba un augment de la dominància paral·lel a l’augment en la cobertura de matollar, fàcilment interpretable tenint en compte les grans densitats que poden assolir puntualment en zones de matollars determinades espècies (p. ex. Callophrys rubi i Satyrium esculi). Per tant, creiem que la interpretació més correcta que es desprèn de les anàlisis és que la relació entre bosc/matollar té repercussions clares sobre aspectes estructurals de la comunitat de papallones com la dominància de les espècies i la diversitat, però no sobre paràmetres amb més pes de cara a la conservació com la riquesa o la densitat.

Finalment, semblaria existir una influència positiva de la diversitat paisatgística al llarg de la ruta de cens sobre la riquesa d’espècies. Aquesta hipotètica influència seria fàcilment interpretable com un efecte positiu d’una estructura en mosaic del paisatge en l’escala espaial que representen els itineraris (10-100 ha), i confirmaria el que ja ha estat trobat en altres estudis de papallones (p. ex. Weibull et al., 2000) i el que hom esperaria d’acord amb el concepte de paisatge mediterrani tradicional en mosaic com a generador de biodiversitat (Blondel & Aronson, 1999). Tanmateix, el cert és que aquesta variable només entra en el model construït amb termes quadràtics, i encara així ho fa amb una significació marginal (P = 0,066). D’acord amb una interpretació més conservadora dels resultats, es podria considerar que l’efecte del mosaic paisatgístic és molt mínim en les estacions del CBMS, potser perquè sempre s’intenta representar una elevada diversitat paisatgística al llarg de les rutes de cens i el rang de variació de la variable és relativament poc important.

2.5. Conclusions

1. Les dades del CBMS han estat utilitzades per identificar quins són els principals factors que expliquen les variacions en la riquesa d’espècies i el nombre d’individus en les comunitats de papallones catalanes. Aquestes variables s’han complementat amb altres tres que serveixen per caracteritzar les comunitats biològiques: diversitat, equitabilitat i dominància. Amb l’excepció de la riquesa, mai no s’havia fet fins ara una anàlisi d’aquestes característiques al territori català. A més, el càlcul de la riquesa ha tingut en compte el possible biaix que causa una diferent mida mostral de cada estació, i per això s’ha estimat amb la tècnica de la rarefacció.

2. S’han seleccionat una sèrie de variables independents per construir models estadístics de regressió múltiple, que es poden agrupar en factors naturals (variables climàtiques i pH del sòl), factors paisatgístics (presència de set tipus d’hàbitats als transsectes i grau d’heterogeneïtat del paisatge als transsectes) i factors metodològics (longitud dels transsectes). Els factors paisatgístics s’han estudiat a l’escala local, és a dir, a nivell de la ruta de cens on es fan els comptatges. Aquest és el primer cop que s’analitza com afecten aquestes variables paisatgístiques les comunitats de papallones a Catalunya.

3. Per calcular totes aquestes variables independents s’han utilitzat tècniques de SIG. En el cas de les variables que descriuen la proporció dels diferents hàbitats als transsectes, les dades extretes amb SIG s’han complementat amb les dades de la caracterització botànica dels transsectes. Aquest procediment ha estat del tot necessari per poder corregir greus

23 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

errors que s’han detectat en els mapes d’usos del sòl, com per exemple una confusió molt freqüent entre les zones classificades com a agrícoles o les ocupades per prats.

4. A causa d’una forta dependència entre moltes de les variables independents, primer ha estat necessari dur a terme una anàlisi de components principals sobre la matriu de dades original. S’han extret sis components identificats, respectivament, amb un gradient climàtic, un gradient de ruderalització, un gradient d’espais oberts ocupats per prats a espais oberts ocupats per conreus, un gradient de sòls àcids a sòls bàsics, un gradient en l’heterogeneïtat del paisatge i un gradient de zones ocupades per matolls a zones ocupades per bosc. Aquests components són els que s’han utilitzat finalment com a variables independents en els models de regressió múltiple.

5. La riquesa esperada (calculada amb la tècnica de la rarefacció) es correlaciona molt fortament amb la riquesa observada (Fig. 3a), per la qual cosa aquesta darrera també apareix com una mesura vàlida en avaluacions ràpides sobre les tendències en aquests paràmetres.

6. La riquesa lepidopterològica depèn primerament del clima, essent màxima en climes freds i plujosos (p. ex. en zones de muntanya) i mínima en climas càlids i secs (Fig. 5a). El segon factor en importància és el pH: la riquesa és màxima en zones amb substrats calcaris i mínima en zones amb substrats silicis (Fig. 5b). En tercer lloc, es detecta un important efecte negatiu de la ruderalització de les comunitats vegetals (Fig. 5c).

7. La densitat de les comunitats de papallones depèn també del clima (Fig. 7a) i del grau de ruderalització (Fig. 7b), en el mateix sentit com ho feia la riquesa. A més, resulta afectada positivament quan la relació entre prats/conreus en la zona monitoritzada es decanta envers als primers (Fig. 7c).

8. La resta de paràmetres comunitaris estudiats també són afectats pel clima, el pH, el grau de ruderalització i, a més, per la relació entre matollar/bosc que hi ha a les estacions de mostreig.

9. Els resultats obtinguts confirmen l’estreta relació que existeix entre el clima i les comunitats de papallones. A diferència del que s’observa en àrees situades a major latitud, els climes freds i humits afecten aquestes comunitats positivament, sens dubte perquè minimitzen els efectes negatius que comporta un clima amb una forta sequera estival. Des del punt de vista de la conservació, les relacions trobades prediuen un empobriment i una simplificació en l’estructura de les comunitats de papallones d’acord amb els escenaris més plausibles de canvi climàtic. Aquest problema és de caire molt general i difícilment solventable a l’escala de la gestió local, però tot i així caldrà tenir-lo cada cop més present per interpretar els canvis poblacionals en les espècies de papallones.

10. Els resultats també indiquen que les papallones com a grup són molt sensibles a la degradació de les comunitats vegetals, principalment a causa d’un procés d’antropització que comporta la seva ruderalització. Les dades evidencien que un augment en la ruderalització comporta una pèrdua de riquesa, atribuïble a la desaparació de les espècies de papallones amb uns requeriments d’hàbitat més estrictes.

24 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. Les preferències d’hàbitats i el valor bioindicador de les papallones a Catalunya

3.1. Introducció

A diferència del que passa amb les aus, per a les quals hi ha una llarga tradició d’estudi a Catalunya (p. ex. Estrada et al., 2004), les preferències dels hàbitats de les papallones catalanes han romàs fins ara pràcticament desconegudes. Aquest buit d’informació dificulta enormement la interpretació de les tendències poblacionals que es mesuren amb un programa de seguiment d’ampli abast com el CBMS i, per tant, en limita el seu ús.

Tanmateix, les papallones semblen constituir un tàxon ideal per aprofundir en els aspectes que relacionen la gestió dels hàbitats amb la resposta dels ecosistemes. En primer lloc, les espècies acostumen a ser molt menys mòbils, per la qual cosa l’escala espaial amb la qual s’associen les poblacions és molt menor (p. ex. de l’ordre de 0,1-10 ha). En segon lloc, l’estreta dependència de les espècies respecte les plantes que constitueixen el seu recurs larval es tradueix, molts cops, en una gran fidelitat envers un tipus d’hàbitat. Aquest relació queda reforçada per altres aspectes de l’hàbitat apart de la mera presència de la planta nutrícia, com ara l’estructura de la vegetació (Thomas, 1991) o, fins i tot, complexes relacions multitròfiques (van Nouhuys, 2005) o de tipus simbiòtic (Fiedler et al., 1996). En tercer lloc, la rapidesa amb què té lloc el cicle biològic (amb espècies que completen una, dues o, fins i tot, tres o més generacions a l’any) significa que les respostes als canvis ambientals són molt ràpides. Això, combinat amb unes mides poblacionals molt grans en comparació amb la majoria d’organismes vertebrats, es tradueix en canvis aparents d’abundància, fàcils de monitoritzar i de documentar.

Encara que a la pràctica els sistemes no són tan tancats com prèviament s’havia suposat (Dennis et al., 2003), sí que és cert que les papallones semblen a priori un tàxon més sensible a les alteracions dels hàbitats a petita escala que les aus, l’altre grup de bioindicadors terrestres més popular. D’altra banda, la pròpia metodologia del BMS sembla particularment apropiada per investigar aquests efectes i per aprofundir en les relacions que existeixen entre les papallones i els hàbitats, sobretot pel fet que les dades d’abundància es recullen separadament pels diferents ambients representats a les rutes de cens (vegeu apartat 2.2.: Mètode de mostreig). En relació amb això, creiem que cal destacar molt particulament la utilitat del CBMS com a eina per avaluar l’interès de conservació dels diferents hàbitats, especialment pel fet que els ropalòcers, com ja s’ha indicat més amunt, han estat identificats com a bons indicadors de la situació de molts altres insectes (Thomas & Clarke, 2004; Thomas, 2005). Tot i que el CBMS ja ha estat prèviament utilitzat amb aquesta finalitat en alguna ocasió, sempre ha estat de forma local i per a situacions molt particulars (p. ex. Stefanescu et al., 2005).

La segona part d’aquesta memòria parteix precisament d’aquestes premises i es marca els següents objectius:

1. Determinar quin és el valor de conservació dels principals hàbitats representats a la xarxa del CBMS en relació a les comunitats de papallones que alberguen.

25 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. Determinar quines són les preferències d’hàbitat de les espècies de ropalòcers més comunes a Catalunya i quin és el seu grau d’especialització.

3. Determinar si les tendències poblacionals de les espècies comunes detectades en un període de 12 anys s’associen a l’ús de determinats hàbitats o altres característiques ecològiques de les espècies.

4. Construir indicadors d’hàbitats que permetin conèixer tendències generals a partir del monitoratge d’unes poques espècies característiques d’aquests hàbitats.

Els detalls sobre la metodologia utilitzada, les anàlisis que s’han dut a terme i una discussió crítica dels resultats es poden consultar a Stefanescu et al. (2007). Tanmateix, seguidament es fa un recull esquemàtic dels procediments seguits i també de les principals conclusions a les que s’ha arribat.

3.2. Material i mètodes

3.2.1. Identificació d’hàbitats homogenis dins els itineraris de la xarxa del CBMS

Primer s’han identificat les seccions dels itineraris del CBMS que es poden atribuir a un tipus d’hàbitat homogeni d’acord amb els criteris del catàleg d’hàbitats de Catalunya, elaborat pel Departament de Botànica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona a partir de la base del CORINE biotopes manual (Moss et al., 1990).

S’ha treballat amb un total de 68 itineraris, que han aportat dades completes en algun moment entre 1994-2005. Sobre un total de 626 seccions, s’ha calculat el percentatge de cobertura de les set grans categories d’hàbitats: boscos, matollars, conreus, improductiu natural, improductiu artificial, prats i herbassars, vegetació d’aiguamoll. Seguidament, s’han seleccionat 323 seccions que compleixen com a criteri estar representades per un 75% o més d’un sol tipus d’hàbitat. Les anàlisis s’han fet amb GIS, basant-se en el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, però les classificacions obtingudes s’han contrastat (i corregit si cal) amb la informació disponible a la base de dades del CBMS sobre caracterització de les seccions en funció de les comunitats vegetals dominants.

Basant-se en el caràcter jeràrquic de la classificació CORINE, els set grans tipus d’hàbitat en cada secció s’han desdoblat en 15 tipus d’hàbitats corresponents a un nivell més fi de resolució: boscos caducifolis, boscos de coníferes, boscos de ribera i alzinars (agrupats prèviament com a “boscos”), landes i bruguerars, i matollars esclerofil·les (agrupats prèviament com a “matollars”), prats de teròfits calcaris, prats de teròfits acidòfils i prats mesòfils (agrupats prèviament com a “prats”), conreu herbaci de regadiu, conreu herbaci de secà i conreu llenyós de secà (agrupats prèviament com a “conreus”), i les categories vegetació d’aiguamolls, improductiu natural i improductiu artifical (= comunitats ruderals), coincidents amb les ja considerades prèviament. Aquesta segona classificació ha estat utilitzada per calcular amb més exactitud les preferències d’hàbitat de les espècies comunes.

26 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3.2.2. Valor de conservació dels hàbitats

S’han considerat tres variables per caracteritzar els hàbitats des d’un punt de vista d’interès per a la conservació: riquesa en espècies > 50% (espècies que apareixen en > 50% dels anys en què una secció ha estat mostrejada), densitat de papallones (exemplars/100 m) i valor SPEC (vegeu capítol 6).

La comparació entre els hàbitats en relació amb aquestes variables s’ha fet a partir d’una anàlisi de covariància (ANCOVA), entrant com a covariable la coordenada del factor clima que caracteritza cada estació (vegeu apartat 2.2.: Selecció de variables – Factors naturals).

Per evitar pseudoreplicació (Hurlbert, 1984), les diferents seccions d’un mateix itinerari que corresponen a un mateix hàbitat s’han tractat com una sola dada. Això ha reduït la mostra efectiva d’un número inicial de 323 seccions seleccionades a només 150 seccions efectives.

3.2.3. Preferències d’hàbitat i grau d’especialització de les espècies

Les preferències d’hàbitat per a les 64 espècies més comunes de la xarxa CBMS (les que apareixen en > 20% de les estacions) s’han determinat a partir de la matriu de presències/absències d’aquestes espècies en les 150 seccions efectives seleccionades anteriorment. Per a una major claretat dels resultats, s’ha utilitzat el criteri restrictiu de considerar una espècie com present en una secció si ha aparegut en > 50% dels anys en què aquesta secció ha estat monitoritzada.

Seguidament s’ha calculat el percentatge d’aparició de cadascuna de les espècies en els 15 tipus d’hàbitats i la matriu generada s’ha sotmès a un mètode de classificació (anàlisi de cluster) i a un mètode d’ordenació (“non metric multidimensional scaling” - NMDS). Ambdós mètodes han permès identificar grups d’espècies indicadores de diversos tipus d’hàbitat.

3.2.4. Tendències poblacionals a mitjà termini i indicadors d’hàbitat

Les tendències poblacionals de les 64 espècies més comunes durant el període 1994-2005 s’han calculat mitjançant el programa TRIM (TRends & Indices for Monitoring data – Pannekoek & van Strien, 2006). TRIM és un programa que analitza sèries temporals de comptatges amb regressions de Poisson (models log-linials), i s’utilitza de manera estandarditzada a Europa per desenvolupar índexs d’indicadors de papallones i també d’aus (p. ex. Gregory et al., 2005). El programa classifica les espècies d’acord amb 6 possibles tendències: (1) disminució acusada; (2) disminució moderada; (3) estable; (4) augment moderat; (5) augment acusat; i (6) incerta.

Seguidament, s’han desenvolupat indicadors generals dels diferents ambients, per il·lustrar d’una manera molt gràfica si existeix algun tipus de direccionalitat en les tendències de les espècies indicadores en funció de l’ambient. Els grans ambients considerats han estat (1) ambient agrícola, (2) prats i erms, (3) matollars i (4) boscos. La construcció dels indicadors generals s’ha fet seguint els criteris desenvolupats per Gregory et al. (2005), i l’existència d’una tendència durant el període 1994-2005 s’ha testat mitjançant regressió linial.

27 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3.3. Resultats i discussió

3.3.1. Valor de conservació dels hàbitats

Existeixen diferències significatives entre hàbitats per a totes les variables dependents (Fig. 8). En tots els casos la covariable clima té un efecte molt significatiu (P << 0,001), un resultat previsible tenint en compte la importància d’aquest factor com a determinant de la riquesa i densitat de les comunitats de papallones catalanes. És interessant remarcar que en cap cas existeix una interacció entre aquesta covariable amb les variables dependents, la qual cosa significa que l’efecte del clima és similar per a tots els hàbitats.

(a) Riquesa > 50%

Els prats constitueixen l’hàbitat més divers, seguits per les zones agrícoles, matollars i boscos; les zones ruderals (improductiu artificial) i, sobretot, les zones d’aiguamolls i les desprovistes de vegetació són les més pobres en espècies (Fig. 8a). Les comparacions post hoc mitjançant el test de Tukey HSD indiquen, tanmateix, que únicament els boscos tenen una riquesa significativament menor que els prats (P = 0,018).

(b) Densitat de les comunitats de ropalòcers

Els prats es presenten clarament com l’hàbitat amb una major densitat, seguits per les zones agrícoles i els matollars; la resta dels hàbitats tenen densitats més baixes i molt similars entre ells (Fig. 8b). Les comparacions post hoc indiquen diferències significatives en la densitat entre prats i boscos (P = 0,001), prats i zones ruderals (P = 0,04) i, marginalment, entre prats i zones d’aiguamolls (P = 0,051).

Els prats i, en segon lloc, els matollars, són els hàbitats amb més alt valor de SPECs, amb els boscos i les zones agrícoles en una posició intermèdia, i els ambients ruderals, els desprovistos de vegetació i, sobretot, els hàbitats d’aiguamoll els més pobres (Fig. 8c). Les comparacions post hoc reforcen el patró anterior, amb diferències significatives entre prats i vegetació d’aiguamoll (P < 0,001), prats i ambients ruderals (P = 0,03), prats i boscos (P = 0,03) i matollars i vegetació d’aiguamoll (P = 0,02); també apareixen diferències marginalment significatives entre prats i ambients agrícoles (P = 0,066), i entre boscos i vegetació d’aiguamoll (P = 0,07).

Així, doncs, totes les anàlisis apunten clarament als prats com l’hàbitat més interessant pel que fa als ropalòcers: són els que tenen més espècies i més quantitat de papallones, i també són els que tenen les espècies més rares i valuoses a nivell europeu. En segon lloc destacarien els matollars, encara que no massa diferenciats dels boscos i els ambients agrícoles. Com a hàbitats menys valuosos pels ropalòcers trobem els aiguamolls, les zones ruderals i les desprovistes de vegetació. Així mateix, les anàlisis confirmen que el clima és un factor essencial per explicar els patrons observats a nivell local, i que cal tenir-lo sempre en compte abans de comparar diferents localitats.

28 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Aquests resultats tenen unes implicacions importants per a la gestió dels espais naturals, la més clara la necessitat de conservar els prats com a l’hàbitat més interessant per als ropalòcers. La pèrdua d’aquest hàbitat comporta l’empobriment de les comunitats de papallones, amb la desaparició de riquesa i d’espècies interessants a nivell europeu.

a) b)

25 250 Observada Ajustada al clima

20 200

15 t 150 a it ns De quesa 50% i 10 100 R

5 50

0 0 Boscos Matollars Prats Vegetació Improductiu Conreus Improductiu Boscos Matollars Prats Vegetació Improductiu Conreus Improductiu d'aiguamolls natural artificial d'aiguamolls natural artificial c)

2,5

1,5 SPEC 1

0,5

0 Boscos Matollars Prats Vegetació Improductiu Conreus Improductiu d'aiguamolls natural artificial

Fig. 8. Comparació entre boscos, matollars, prats, vegetació d’aiguamoll, improductiu natural, conreus i improductiu artificial respecte les 4 variables dependents utilitzades per avaluar l’interès de conservació dels hàbitats. (a) Riquesa >50%; (b) densitat (exemplars/100 m); (c) valor SPEC. Es mostren tant els valors observats com els valors ajustats a la covariable clima.

3.3.2. Preferències d’hàbitat

S’han identificat cinc grups d’espècies associades amb cinc grans ambients: (1) espècies dels ambients agrícoles i les zones ruderals (ambients fortament humanitzats); (2) especialistes de prats calcaris; (3) espècies dels ambients oberts (diversos tipus de prats i erms); (4) espècies de matollars; i (5) espècies forestals. En la majoria de les anàlisis posteriors, els grups 2 i 3 s’han tractat conjuntament en una sola categoria que correspon a les espècies indicadores de prats (en sentit ampli).

29 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

- Grup 1: Espècies amb una forta tendència antròpica, que es troben majoritàriament en hàbitats directament derivats de l’activitat humana (ambients agrícoles i zones ruderals). Pràcticament totes elles es caracteritzen per una gran capacitat dispersiva i colonitzadora, la qual cosa les fa aparèixer regularment en gairebé qualsevol tipus d’ambient (encara que moltes mostren un clar rebuig per les zones estrictament forestals). Constitueixen el grup d’espècies més comunes dins el conjunt de la xarxa del CBMS.

Espècies: Papilio machaon, Pieris brassicae, Pieris rapae, Pieris napi, Pontia daplidice, Euchloe crameri, Colias crocea, Lycaena phlaeas, Lampides boeticus, Leptotes pirithous, Cacyreus marshalli, Aricia cramera, Polyommatus icarus, Libythea celtis, Inachis io, Cynthia cardui, Pyronia cecilia, Carcharodus alceae, Thymelicus acteon.

- Grup 2: Especialistes de prats en sòls calcaris, amb tendència xeròfila; es tracta d’espècies normalment rares o locals, molt estretament lligades a l’hàbitat preferit.

Espècies: Zerynthia rumina, Colias alfacariensis, Glaucopsyche alexis, Polyommatus bellargus, Euphydryas aurinia, Coenonympha dorus.

- Grup 3: Grup heterogeni que engloba papallones pròpies de diferents tipus d’ambients oberts (prats i erms); la majoria d’aquestes espècies tenen una capacitat dispersiva limitada i formen poblacions locals.

Espècies: Glaucopsyche melanops, Pseudophilotes panoptes, Melitaea cinxia, Melitaea didyma, Melitaea deione, Hipparchia statilinus, Hipparchia fidia, Melanargia lachesis, Coenonympha pamphilus.

- Grup 4: Espècies pròpies de matollars, també presents de forma secundària en prats o boscos; algunes d’elles estan entre les més comunes i abundants a Catalunya.

Espècies: Iphiclides podalirius, Aporia crataegi, Anthocharis euphenoides, Gonepteryx cleopatra, Satyrium esculi, Callophrys rubi, Issoria lathonia, Melitaea phoebe, Hipparchia semele, Brintesia circe, Pyronia bathseba, Lasiommata megera.

- Grup 5: Espècies forestals, que assoleixen la màxima abundància en diferents tipus de boscos.

Espècies: Anthocharis cardamines, Gonepteryx rhamni, Leptidea sinapis, Neozephyrus quercus, Celastrina argiolus, Charaxes jasius, Limenitis reducta, Nymphalis antiopa, Nymphalis polychloros, Vanessa atalanta, Polygonia c-album, Argynnis paphia, Boloria dia, Maniola jurtina, Pyronia tithonus, Coenonympha arcania, Pararge aegeria, Ochlodes venata.

30 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3.3.3. Tendències poblacionals a mitjà termini i indicadors d’hàbitat

32 de les 64 espècies més comunes del CBMS (50% de les estudiades) han mostrat tendències significatives durant el període 1994-2005 (Taula 3). De la resta, 9 s’han mantingut estables (14%) i 23 (36%) tenen tendències incertes. És preocupant constatar que 21 de les 32 espècies (66%) amb tendències significatives hagin disminuït (4 de les quals havent patit un descens molt fort). De les 11 espècies que han augmentat, pràcticament la meitat ho han fet de manera moderada i l’altra meitat de manera molt acusada.

Taula 3. Grups d’espècies indicadores de cinc tipus d’hàbitats: 1: ambients agrícoles i ruderals; 2: prats calcaris; 3: espais oberts (altres prats i erms); 4: matollars; 5: boscos. Per a cada espècie s’indica també la tendència poblacional al conjunt de Catalunya en el període 1994-2005 (vermell: disminució acusada; taronja: disminució moderada; gris: estable; verd clar: augment moderat; verd fosc: augment acusat; i blau: incerta).

Grup de Tendència Espècie preferència TRIM d'hàbitat Papilio machaon 1 -0,048 Colias crocea 1 -0,066 Euchloe crameri 1 -0,003 Pieris brassicae 1 -0,030 Pontia daplidice 1 -0,002 Pieris napi 1 -0,013 Pieris rapae 1 0,009 Aricia cramera 1 -0,032 Cacyreus marshalli 1 -0,088 Lampides boeticus 1 -0,069 Lycaena phlaeas 1 -0,078 Leptotes pirithous 1 -0,096 Polyommatus icarus 1 -0,070 Libythea celtis 1 0,264 Cynthia cardui 1 -0,088 Inachis io 1 0,049 Pyronia cecilia 1 -0,116 Carcharodus alceae 1 -0,028 Thymelicus acteon 1 0,025 Zerynthia rumina 2 0,068 Colias alfacariensis 2 -0,089 Glaucopsyche alexis 2 0,054 Polyommatus bellargus 2 -0,071 Euphydryas aurinia 2 0,021 Coenonympha dorus 2 -0,062 Glaucopsyche melanops 3 -0,036 Pseudophilotes panoptes 3 -0,044 Melitaea cinxia 3 -0,134 Melitaea deione 3 0,024 Melitaea didyma 3 0,014 Coenonympha pamphilus 3 0,036

31 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Grup de Tendència Espècie preferència TRIM d'hàbitat Hipparchia fidia 3 0,068 Hipparchia statilinus 3 -0,049 Melanargia lachesis 3 -0,033 Iphiclides podalirius 4 -0,031 Aporia crataegi 4 0,052 Anthocharis euphenoides 4 0,023 Gonepteryx cleopatra 4 0,149 Callophrys rubi 4 0,058 Satyrium esculi 4 0,026 Issoria lathonia 4 -0,025 Melitaea phoebe 4 -0,005 Brintesia circe 4 0,104 Hipparchia semele 4 0,016 Lasiommata megera 4 -0,028 Pyronia bathseba 4 -0,040 Anthocharis cardamines 5 0,010 Gonepteryx rhamni 5 0,076 Leptidea sinapis 5 -0,064 Celastrina argiolus 5 -0,021 Neozephyrus quercus 5 -0,001 Argynnis paphia 5 0,059 Boloria dia 5 0,009 Charaxes jasius 5 -0,018 Limenitis reducta 5 0,029 Nymphalis antiopa 5 0,320 Nymphalis polychloros 5 0,177 Polygonia c-album 5 0,031 Vanessa atalanta 5 -0,025 Coenonympha arcania 5 -0,066 Maniola jurtina 5 0,019 Pararge aegeria 5 -0,025 Pyronia tithonus 5 0,022 Ochlodes venata 5 0,016

El tipus de tendència es relaciona estretament amb el tipus d’hàbitat que prefereix cada espècie. Quan s’exclouen les espècies amb tendències incertes, una anàlisi amb una taula de contingència indica que existeix una associació marginalment significativa entre les categories de tendències i els grups d’ambients (G test = 20,78; 12 g.ll.; P = 0,054), és a dir, que les tendències no es distribueixen homogèniament entre els ambients. Aquestes conclusions també semblen confirmar-se quan es comparen els valors concrets de les tendències mitjançant una anàlisi de la variància i s’obté un valor marginalment significatiu (F = 2,37; g.ll. = 3,60; P = 0,08). La mitjana dels grups és, en ordre creixent: Grup 1 = -0,0252; Grup 2-3 = -0,0156; Grup 4 = 0,0179; Grup 5 = 0,360. Les comparacions post hoc només indiquen, però, una diferència significativa entre els espais agrícoles i els boscos (P <0,05).

32 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

A nivell gràfic, les tendències generals en aquests quatre grans ambients en base a les espècies indicadores s’han representat a la figura 9. Resulta obvi que, com a grup, les espècies forestals i de matollars han augmentat en la darrera dècada, mentre que les d’ambients agrícoles i prats han disminuït. Aquestes tendències es confirmen parcialment amb una anàlisi estadística. L’indicador de boscos ha augmentat de forma significativa (P = 0,03) i l’indicador de prats ha disminuït de forma marginalment significativa (P = 0,09). Per la seva banda, l’indicador de matollars ha augmentat i el dels ambients agrícola ha disminuït, però en ambdòs casos de forma no significativa.

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Indicador forestal Indicador agrícola Indicador matorral Indicador prats

Fig. 9. Indicadors dels diferents tipus d’ambients basats en les tendències poblacionals de les espècies indicadores. L’indicador de boscos ha augmentat significativament al llarg del període d’estudi, mentre que el de prats ha disminuït significativament. Els altres dos indicadors no han mostrat tendències significatives.

La situació alarmant de les papallones de prats es confirma plenament en una anàlisi addicional feta a partir d’11 espècies molt més locals i rares al conjunt de Catalunya. La selecció d’aquestes espècies es va fer considerant el seu caràcter d’especialistes de prats reconegut a nivell europeu (van Swaay et al., 2006) i una representació mínima a 5 estacions de la xarxa del CBMS. Les tendències calculades amb el TRIM es detallen a la taula 4 : 8 de les 11 espècies han mostrat tendències significatives i en tots els casos es tracta de tendències negatives (la meitat moderades, i l’altra meitat molt pronunciades). La comparació de les tendències entre les espècies de prats més comunes i aquestes més locals indica que les espècies rares són les que han patit una davallada més forta (test t-Student = 2,93; P = 0,033).

33 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Taula 4. Tendències poblacionals d’11 papallones especialistes de prats, amb distribucions reduïdes al conjunt de Catalunya en el període 1994-2005 (vermell: disminució acusada; taronja: disminució moderada; gris: estable; verd clar: augment moderat; verd fosc: augment acusat; i blau: incerta).

Poblacions Tendència estudiades TRIM Lycaena alciphron 7 -0,0529 Tomares ballus 18 -0,1009 Cupido minimus 14 0,0731 Cupido alcetas 13 -0,0914 Maculinea arion 6 -0,2563 Polyommatus semiargus 7 0,0298 Polyommatus escheri 21 -0,1607 Melanargia occitanica 13 -0,2549 Coenonympha glycerion 5 -0,1214 Erynnis tages 22 -0,2005 Hesperia comma 13 -0,0885

Tot i referir-se a un període relativament curt, la meitat de les espècies de papallones més comunes del CBMS han experimentat tendències poblacionals significatives entre 1994- 2005. Aquestes tendències s’han d’interpretar amb una certa cautela, sobretot en relació amb el seu abast territorial i a la seva representativitat pel conjunt de la fauna de papallones. Per exemple, cal tenir present que la densitat d’estacions de mostratge és força desigual al conjunt del territori català, amb una gran concentració en la regió biogeogràfica mediterrània i, en menor mesura, centreuropea, però amb un fort dèficit en la franja dels Pirineus (Fig. 1). Per tant, les tendències trobades expressen bàsicament la situació pròpia de les àrees de Catalunya sotmeses a un clima mediterrani i, possiblement, també centreuropeu, però la situació a l’alta muntanya resta encara desconeguda.

Contràriament, encara que és arriscat extrapolar les tendències de 64 espècies comunes al conjunt de la fauna catalana, no hi ha motius raonables per pensar que la situació de les espècies més rares i poc representades a la xarxa del CBMS sigui gaire diferent. De fet, els estudis realitzats fins ara tant a nivell del conjunt d’Europa (van Swaay et al., 2006) com en països particulars (per exemple al Regne Unit; Greatorex-Davies et al., 2006) mostren invariablement tendències més negatives en les papallones més especialistes i locals que en les generalistes amb distribucions àmplies. Una prova de què això possiblement també estigui passant a Catalunya l’aporta l’anàlisi addicional que s’ha fet de les tendències d’11 papallones especialistes de prats, molt més locals i rares que no pas les 15 espècies indicadores d’aquest hàbitat identificades entre les espècies més comunes.

En tot cas, les dades del CBMS confirmen, un cop més, que els ropalòcers constitueixen un grup d’insectes vulnerable que actualment estan patint una davallada important arreu d’Europa (van Swaay & Warren, 1999). A més, encara que el tipus d’informació disponible no és directament comparable, sembla com si la magnitud de la disminució sigui més forta en el cas de les papallones que en el cas de l’altre grup ben conegut a Catalunya, els ocells (cf. Brotons et al., 2004). Si això es confirma en el futur, estaríem davant d’una situació similar a la que s’ha trobat, per exemple, al Regne Unit (Thomas et

34 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

al., 2004) i que possiblement es pot extrapolar a molts d’altres indrets. En aquest sentit, els ropalòcers, com a grup bioindicador de molts insectes terrestres (Thomas & Clarke, 2004), indicarien que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya i, en general, a la resta d’Europa, és un problema molt important i certament molt preocupant.

D’altra banda, les tendències a nivell d’hàbitats (Fig. 9) possiblement es relacionen amb els profunds canvis en els usos del sòl que estan afectant el paisatge de Catalunya, i de la zona mediterrània en general, en les darreres dècades. Així, la tendència positiva de les espècies forestals ha estat paral·lel a l’augment de la massa forestal a causa d’un abandonament dels sectors menys productius i la consegüent recuperació de la vegetació (Blondel & Aronson, 1999; Debussche et al., 1999). Aquest procés afecta especialment les àrees destinades antigament a pràctiques agrícola-ramaderes tradicionals i no susceptibles de ser reconvertides en zones d’agricultura intensiva, és a dir, sobretot les zones de relleu més abrupte i/o sòls més pobres. En segon lloc destaca la creixent urbanització que ha afectat Catalunya en les darreres dècades, sobretot en la zona litoral i prelitoral (Brotons et al., 2004). Aquest procés és també d’abast molt general a la resta de la Mediterrània occidental (Blondel & Aronson, 1999) i té clares repercussions negatives sobre les papallones, tal com s’ha posat de manifest a la primera part del treball. A la pràctica, la combinació d’aquesta sèrie de processos està significant una regressió molt forta de les zones que fins fa poc havien estat destinades a les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals (que inclourien l’hàbitat qualificat en aquest treball com a “prats”), i és paral·lela a la tendència negativa de les papallones de prats.

Entre 1994-2005, de les 64 espècies de ropalòcers més comunes del CBMS, Lycaena phlaeas és una de les quatre que han patit un descens més acusat (fotografia: J. Jubany).

Les espècies de matollars i dels ambients agrícoles suposen un situació intermitja. Les primeres semblarien haver augmentat lleugerament (però la tendència no és significativa), potser aprofitant les primeres etapes de successió d’espais oberts abandonats però també un augment notable de matollars en àrees afectades pels importants incendis forestals ocorreguts durant el període d’estudi (cf. Brotons et al., 2004). Pel que fa a les espècies

35 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

agrícoles, la tendència és més difícil d’interpretar. És possible que la progressiva intensificació de moltes àrees agrícoles estigui perjudicant algunes espècies, tot i ser altament oportunistes i estar adaptades a explotar aquest tipus d’ambients, de manera similar al que s’està observant en algunes àrees d’Europa. Dos bons exemples podrien ser Lycaena phlaeas i Polyommatus icarus, que han experimentat descensos importants (Taula 3), i que en altres paisatges agrícoles han sofert regressions recents a causa d’una intensificació excessiva dels hàbitats (León-Cortés et al., 1999, 2000).

Encara que sembla molt raonable concloure que les tendències observades reflecteixen la influència dels canvis en els usos del sòl, hi ha altres explicacions alternatives (vegeu Stefanescu et al., 2007, per a més detalls). En particular, s’observa que existeix una relació molt forta entre les tendències poblacionals i dos trets ecològics de les espècies, el voltinisme –és a dir, el nombre de generacions que una espècie completa anualment- i l’estadi en què té lloc la hivernació. Tenint en compte que alguns estudis mostren l’existència d’una interacció entre alguns d’aquests trets i el clima sobre la supervivència de les papallones, es podria hipotetitzar que les tendències poblacionals lligades a la fenologia i el voltinisme són una resposta a les particularitats del clima a Catalunya durant la darrera dècada (per exemple, temperatures molt altes, forts episodis de sequera, hiverns molt freds als darrers anys, etc., que afecten més les espècies que es troben en un cert estadi de desenvolupament).

En definitiva, pensem que a hores d’ara no es pot descartar completament que les tendències poblacionals detectades als hàbitats siguin conseqüència del clima més que no pas dels canvis d’usos del sòl. En tot cas, les dades dels propers anys haurien de permetre precisar-ho.

3.4. Conclusions

1. Les dades del CBMS han estat utilitzades per identificar les preferències d’hàbitat de les espècies de papallones i poder avaluar quin és l’interès d’aquests hàbitats en funció de la fauna que alberguen. Per fer-ho, primer s’han seleccionat 323 seccions del conjunt de les estacions de la xarxa del CBMS on la proporció d’una de les set categories d’hàbitat considerades supera un llindar del 75%. Per evitar pseudoreplicació, les seccions d’una mateixa estació s’han tractat com una sola dada, amb la qual cosa l’anàlisi final s’ha restringit a 150 seccions.

2. Seguidament s’ha dut a terme una anàlisi de la covariància (amb el clima com a covariant) per poder comparar l’interès de conservació dels set tipus d’hàbitat, en funció de tres paràmetres: riquesa d’espècies, densitat de papallones i valor SPEC (espècies d’interès per la conservació a nivell europeu).

3. Els resultats obtinguts coincideixen plenament per a les tres variables: els prats constitueixen l’hàbitat més interessant per a la conservació perquè porten associada una major riquesa d’espècies, una major densitat de papallones i un valor SPEC més alt (Fig. 8). En segon lloc destaquen els matollars, encara que no massa diferenciats dels boscos i dels ambients agrícoles. Les zones ruderals i les zones amb vegetació d’aiguamoll són sempre les més pobres en ropalòcers.

36 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. Aquests resultats tenen unes clares implicacions en la gestió dels espais naturals, essent la més clara la necessitat de conservar els prats com l’hàbitat més interessant per als ropalòcers i, possiblement, per a molts altres insectes. Alhora, posen de manifest que la pèrdua de prats a conseqüència de l’abandonament de la pastura o per conversió en zones agrícoles (dos processos molt comuns a Catalunya) comporta un problema greu per a la conservació de la biodiversitat als nostres ecosistemes.

5. Les preferències d’hàbitat de les 64 espècies més comunes de la xarxa del CBMS s’han determinat a partir de la matriu de presències/absències d’aquestes espècies en les 150 seccions que representen hàbitats purs. Sobre aquesta matriu s’han aplicat mètodes d’agrupació i ordenació que han permès establir cinc grups d’espècies indicadores de cinc grans categories d’hàbitats: espècies amb una forta tendència antròpica (pròpies dels ambients agrícoles i ruderals); especialistes de prats en sòls calcaris amb tendència xeròfila; espècies típiques d’ambients oberts (prats i erms); espècies típiques de matollars; i espècies típiques de bosc. Aquest és el primer cop a Catalunya que es fa una classificació d’aquesta mena, que ha de servir com a base per calcular indicadors generals de cada tipus d’ambient.

6. Després d’establir els grups d’espècies indicadores, s’ha procedit a calcular les seves tendències poblacionals en el conjunt de la xarxa del CBMS durant el període 1994-2005. De manera força sorprenent, s’ha trobat que el 50% de les espècies estudiades han experimentat tendències significatives durant aquest curt període de temps. Un 66% de les espècies amb tendències significatives han experimentat descensos poblacionals, mentre que només un 34% han augmentat.

7. Aquest resultat sembla confirmar que la forta regressió que els ropalòcers estan patint a Europa també té lloc al nostre país. Alhora, també sembla indicar que les papallones com a grup estan experimentant tendències més negatives que altres grups utilitzats com a bioindicadors, com ara les aus.

8. Les tendències poblacionals es troben associades amb els hàbitats, tal com es desprèn d’una sèrie de diferents anàlisis efectuades. Aquesta conclusió queda perfectament palesa amb la construcció d’indicadors generals dels hàbitats, basats en els grups d’espècies indicadores identificats prèviament. S’observa que durant el període 1994-2005 l’indicador de boscos ha augmentat significativament, el de matolls ha augmentat no significativament, el de zones agrícoles ha disminuït no significativament, i el de prats ha disminuït significativament (Fig. 9).

9. La tendència negativa de l’indicador de prats es veu plenament confirmada pel càlcul de les tendències poblacionals d’11 espècies molt més escasses a la xarxa del CBMS, que són exclusives d’aquest tipus d’ambient. En 8 de les 11 espècies s’han enregistrat canvis poblacionals negatius durant el període 1994-2005, i en cap cas s’ha observat una tendència positiva. Les tendències d’aquest grup d’especialistes són significativament més negatives que les de les espècies indicadores de prats més comunes. Aquest resultat està en consonància amb el que s’ha trobat en d’altres països d’Europa, on les espècies més locals i especialistes estan patint descensos poblacionals més acusats que les més comunes.

37 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

10. Les tendències trobades possiblement es relacionen amb els profunds canvis en els usos del sòl que estan afectant el paisatge de Catalunya, i de la zona mediterrània en general, en les darreres dècades: un augment de la massa forestal a causa de l’abandonament dels sectors menys productius, una intensificació de les àrees agrícoles i una creixent urbanització. La tendència clarament negativa de l’indicador de prats sembla confirmar una percepció molt general: que els prats de pastura i de dall corresponen a l’hàbitat més negativament afectat per aquestes transformacions. Alhora, l’augment de la massa forestal semblaria estar al darrera de l’augment significatiu de l’indicador de boscos.

11. Tot i la plausibilitat de la hipòtesi apuntada, l’estreta relació que existeix entre les tendències poblacionals i determinats trets fenològics no permeten descartar una forta influència del clima sobre aquestes tendències.

12. D’aquesta primera anàlisi global de les dades proporcionades per la xarxa del CBMS, es pot concloure que les papallones diürnes estan responent amb canvis poblacionals importants a les transformacions del medi (i al canvi climàtic), per la qual cosa compleixen perfectament el seu paper de bioindicadors. Si, tal com es desprèn d’alguns estudis recents, els canvis que experimenten són paral·lels als de la majoria dels insectes terrestres, els nostres resultats indiquen que la pèrdua de diversitat associada als prats mediterranis és un dels problemes més greus en la conservació del medi natural que hi ha actualment a Catalunya.

38 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. Estacions del CBMS en espais protegits de la DIBA

En aquest capítol es fa un recull de les 18 estacions del CBMS que estan incloses en espais protegits de la Diputació de Barcelona (DIBA) i que han estat actives en algun moment del període 1994-2005. L’objectiu del capítol és facilitar una consulta ràpida i eficaç de les dades bàsiques referents a les estacions gestionades directament per la DIBA. Amb aquesta finalitat s’ha elaborat una fitxa descriptiva on se sintetitza la següent informació:

1. Característiques generals de l’estació: - situació geogràfica: municipis, espai natural, UTM 10 x10 km - estructura: longitud total de l’itinerari i de les diferents seccions - paràmetres ambientals: alçada mitjana, mitjana de les mínimes de gener, mitjana de les màximes de juliol, temperatura mitjana anual, precipitació mitjana anual, dèficit hídric - mostreig i sèries de dades: nombre d’anys amb dades, nombre d’espècies detectades per any, nombre d’exemplars detectats per any, persona responsable dels mostratges, patrocinador de l’estació

2. Mapa de l’estació

3. Estadístiques de l’estació: evolució anual del nombre d’espècies i d’exemplars i tendències detectades per a aquests paràmetres

4. Descripció de la vegetació de l’estació: ambient i zona de vegetació, comunitats vegetals dominants (segons el codi CORINE) i la seva cobertura en cada secció

5. Espècies detectades: llistat de les espècies, amb la mitjana de l’índex anual d’abundància i la freqüència d’aparició

39 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

40 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº8 - Can Ferriol 8

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) Espai natural Parc de Collserola UTM 10x10 31T DF28

Estructura Longitud total (m) 2.600 Longitud de les seccions (m) 1 88 4 128 7 126 10 63 2 219 5 38 8 146 11 201 3 237 6 92 9 327 12 934

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 235 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 4,4 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 28,1 Temperatura mitjana anual (ºC) 14,8 Precipitació mitjana anual (mm) 706,5 Dèficit hídric (mm) 200 a 300

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 12 Nombre d’espècies / any 50,4 Nombre d’exemplars / any 2.779,7

Responsable Segimon Rovira (1994) i Jordi Jubany (1995-2005) Patrocinador Consorci del Parc de Collserola

41 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº8 - Can Ferriol

42 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº8 - Can Ferriol

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

7000 55 54 6000 53 s r

5000 52 es

mpla 51

e 4000 x 50

d'e 3000 e

49 re d'espèci b

2000 48 m o N

Nombr 47 1000 , 46 0 45 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

43 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº8 - Can Ferriol

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 01 32.2D Altres menes de garrigues de les contrades mediterrànies càlides 50 01 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 70 02 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 02 32.2D Altres menes de garrigues de les contrades mediterrànies càlides 30 02 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 30 de terra baixa 03 32.4C Brolles dominades per foixarda (Globularia alypum), calcícoles, de terra 50 baixa 03 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 70 de terra baixa 04 32.2D Altres menes de garrigues de les contrades mediterrànies càlides 30 04 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 50 silicícoles, de terra baixa 05 32.A Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades 90 mediterrànies (sobretot les marítimes) 05 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 06 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 06 32.2D Altres menes de garrigues de les contrades mediterrànies càlides 10 06 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 30 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 06 82.32 Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 50 06 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 07 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 07 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 90 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 07 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 10 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 42.8413 Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o 10 garrigues d'alzinar o de carrascar 08 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 70 09 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 09 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 10 silicícoles, de terra baixa 09 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 70 10 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 10 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 90

44 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 11 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 11 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 10 11 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 70 12 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 10 silicícoles, de terra baixa 12 42.8416 Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles 30 silicícoles, de terra baixa 12 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 30 12 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30

45 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº8 - Can Ferriol

Freqüència Mitjana IA aparició PAPILIONIDAE

Papilio machaon 18,1 1,0 Iphiclides podalirius 9,3 1,0

PIERIDAE

Aporia crataegi 1,4 0,5 Pieris brassicae 51,2 1,0 P. rapae 251,3 1,0 P. mannii 13,8 1,0 P. napi 33,7 1,0 Pontia daplidice 79,0 1,0 Euchloe crameri 29,5 1,0 Anthocharis cardamines 2,3 0,6 A. euphenoides 9,4 1,0 Colias crocea 47,8 1,0 C. alfacariensis 0,1 0,1 Gonepteryx rhamni 29,0 1,0 G. cleopatra 131,5 1,0 Leptidea sinapis 57,7 1,0

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 7,3 0,7 Satyrium esculi 157,1 1,0 Callophrys rubi 20,0 1,0 C. avis 6,0 0,9 Tomares ballus 2,7 0,8 Lycaena phlaeas 17,8 1,0 Lampides boeticus 29,8 1,0 Leptotes pirithous 26,7 1,0 Cacyreus marshalli 1,6 0,5 Celastrina argiolus 34,0 1,0 Glaucopsyche alexis 0,7 0,5 G. melanops 17,1 1,0 Pseudophilotes panoptes 23,9 1,0 Aricia cramera 6,5 0,7 Polyommatus thersites 0,2 0,1 P. escheri 1,6 0,7 P. hispana 1,6 0,2 P. icarus 41,8 1,0

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 25,1 0,9

(cont. →)

46 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA ( cont.) aparició

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 18,5 1,0 Limenitis reducta 28,8 1,0 Nymphalis polychloros 1,0 0,6 Vanessa atalanta 17,6 1,0 Cynthia cardui 117,1 0,9 Polygonia c-album 4,1 1,0 Argynnis pandora 0,1 0,1 A. paphia 0,5 0,4 Melitaea phoebe 0,1 0,1 M. didyma 7,0 0,9 M. deione 20,9 0,6 Euphydryas aurinia 13,2 1,0

(Satyrinae) Melanargia lachesis 4,3 0,6 M. occitanica 14,6 0,9 Hipparchia statilinus 1,6 0,5 H. fidia 167,0 1,0 Brintesia circe 1,1 0,6 Maniola jurtina 88,8 1,0 Pyronia cecilia 358,8 1,0 P. bathseba 270,1 1,0 Coenonympha pamphilus 0,2 0,1 C. dorus 88,0 1,0 Pararge aegeria 80,5 1,0 Lasiommata megera 160,7 1,0

HESPERIIDAE

Spialia sertorius 0,5 0,4 Carcharodus alceae 17,0 1,0 Erynnis tages 0,3 0,2 Thymelicus acteon 44,2 1,0 Ochlodes venata 0,1 0,1

total ex. 2.779,7 total spp. 50,4

47 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

48 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº11 - Santa Susanna 11

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) Espai natural Parc Natural del Montseny UTM 10x10 31T DG42

Estructura Longitud total (m) 2.085 Longitud de les seccions (m) 1 89 4 260 7 330 10 184 2 72 5 352 8 210 3 193 6 282 9 111

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 773 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) -1,2 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 20,6 Temperatura mitjana anual (ºC) 11,5 Precipitació mitjana anual (mm) 882,1 Dèficit hídric (mm) 0 a 100

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 10 Nombre d’espècies / any 59,7 Nombre d’exemplars / any 3.496,7

Responsable Mentxu Tossas (1994-1999, 2001), Santi Viader (2003-2004) i Alícia Fortuny (2005) Patrocinador Parc Natural del Montseny

49 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº11 - Santa Susanna

50 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº11 - Santa Susanna

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

7000 80

6000 70

s 60 r

5000 es 50 mpla

e 4000 x 40

d'e 3000 e 30 re d'espèci b

2000 m 20 o N Nombr 1000 , 10

0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

51 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº11 - Santa Susanna

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 87.1 Conreus abandonats 90 02 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 02 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 02 35.21 Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpia myuros, Filago minima, 10 Trifolium arvense,...), silicícoles i sovint de sòls arenosos, de la muntanya mitjana 02 87.1 Conreus abandonats 90 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 03 41.33 Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques 10 septentrionals 03 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 30 03 83.3123 Plantacions d'altres coníferes no europees 10 04 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 04 45.3122 Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de 10 terra baixa i de l'estatge submontà 04 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 70 05 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 05 44.3431 Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, 10 pirenaico-catalanes 05 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 70 06 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 06 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 70 07 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 07 35.21 Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpia myuros, Filago minima, 10 Trifolium arvense,...), silicícoles i sovint de sòls arenosos, de la muntanya mitjana 07 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 50 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 07 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30 08 45.3133 Alzinars muntanyencs amb pins (Pinus spp.) 90 09 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 90 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny

52 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 10 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 10 32.341 Estepars dominats per estepa negra (Cistus monspeliensis), silicícoles, de 30 les contrades mediterrànies marítimes 10 35.21 Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpia myuros, Filago minima, 50 Trifolium arvense,...), silicícoles i sovint de sòls arenosos, de la muntanya mitjana

53 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº11 - Santa Susanna

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 11,5 1,0 Iphiclides podalirius 24,3 1,0

PIERIDAE

Aporia crataegi 5,6 0,8 Pieris brassicae 50,8 1,0 P. rapae 59,4 1,0 P. mannii 1,2 0,3 P. napi 21,3 1,0 Pontia daplidice 8,7 0,8 Euchloe crameri 0,6 0,3 Anthocharis cardamines 6,5 0,6 A. euphenoides 2,6 0,8 Colias crocea 71,1 1,0 C. alfacariensis 1,8 0,3 Gonepteryx rhamni 34,7 1,0 G. cleopatra 31,3 1,0 Leptidea sinapis 10,1 0,9

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 41,3 0,9 Laeosopis roboris 0,3 0,2 Satyrium esculi 610,2 1,0 S. w-album 0,1 0,1 Callophrys rubi 85,2 1,0 C. avis 0,1 0,1 Lycaena phlaeas 115,3 1,0 L. alciphron 3,8 0,8 Lampides boeticus 7,4 0,9 Leptotes pirithous 2,2 0,5 Cacyreus marshalli 0,4 0,2 Cupido alcetas 0,1 0,1 C. minimus 1,1 0,4 Celastrina argiolus 27,6 1,0 Maculinea arion 7,6 0,8 Pseudophilotes panoptes 1,1 0,4 Plebejus argus 0,1 0,1 Aricia cramera 26,9 1,0 Polyommatus semiargus 0,1 0,1 P. thersites 0,7 0,2 P. coridon 0,1 0,1 P. icarus 358,4 1,0 (cont. →)

54 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 21,0 0,9

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 9,0 1,0 Limenitis reducta 10,2 0,9 L. camilla 7,8 0,9 Nymphalis antiopa 1,9 0,7 N. polychloros 4,7 0,9 Inachis io 8,2 0,9 Vanessa atalanta 20,1 1,0 Cynthia cardui 129,0 0,8 Aglais urticae 0,9 0,3 Polygonia c-album 12,4 0,8 Argynnis pandora 0,1 0,1 A. paphia 92,2 1,0 Issoria lathonia 66,9 1,0 Brenthis daphne 0,1 0,1 Boloria dia 4,0 0,8 Melitaea cinxia 9,0 0,9 M. phoebe 11,9 0,9 M. didyma 50,5 1,0 M. athalia 0,3 0,2 M. deione 17,9 0,9 M. parthenoides 2,0 0,3 Euphydryas aurinia 1,0 0,4

(Satyrinae) Melanargia lachesis 303,1 1,0 Hipparchia alcyone 0,3 0,1 H. semele 4,7 0,9 H. statilinus 22,0 0,9 Chazara briseis 0,6 0,2 Satyrus actaea 0,1 0,1 Brintesia circe 34,4 1,0 Maniola jurtina 335,1 1,0 Aphantopus hyperantus 0,3 0,1 Pyronia tithonus 195,8 1,0 P. cecilia 29,8 0,9 P. bathseba 46,3 1,0 Coenonympha pamphilus 32,4 1,0 C. arcania 50,4 0,9 Pararge aegeria 113,5 1,0 Lasiommata megera 69,8 1,0 L. maera 1,8 0,4

(cont. →)

55 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 6,6 0,8 Spialia sertorius 12,1 0,7 Carcharodus alceae 10,0 0,9 Thymelicus acteon 16,9 1,0 T. sylvestris 30,3 1,0 Hesperia comma 2,4 0,3 Ochlodes venata 5,8 0,9 Gegenes nostrodamus 0,1 0,1

total ex. 3.496,7 total spp. 59,7

56 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº12 - El Puig 12

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Montseny (Vallès Oriental) Espai natural Parc Natural del Montseny UTM 10x10 31T DG52

Estructura Longitud total (m) 2.029 Longitud de les seccions (m) 1 239 4 171 7 78 10 139 13 191 2 173 5 114 8 137 11 154 3 91 6 299 9 179 12 64

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 1.027 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) -1 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 22,4 Temperatura mitjana anual (ºC) 9,9 Precipitació mitjana anual (mm) 976,2 Dèficit hídric (mm) 0 a 100

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 12 Nombre d’espècies / any 75,7 Nombre d’exemplars / any 6.175,4

Responsable Constantí Stefanescu (1994-2005) Patrocinador Parc Natural del Montseny

57 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº12 - El Puig

58 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº12 - El Puig

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

10000 85 9000 8000 80 s r

7000 es

mpla 6000 75 e x 5000 d'e e

4000 70 re d'espèci b

3000 m o N

Nombr 2000 65 , 1000 0 60 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

59 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº12 - El Puig

Ambient i zona de vegetació: Muntanya mitjana plujosa submediterrània, medioeuropea i atlàntica; zona de les rouredes humides i de les fagedes Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 30 muntanya mitjana (i de terra baixa) 01 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 01 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 01 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 50 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 02 34.42 Vorades herbàcies mesòfiles (lligades a les fagedes, freixenedes i altres 10 boscos humits), amb Trifolium medium, Trifolium ochroleucon, Valeriana officinalis (valeriana),... de la muntanya mitjana 02 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 30 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 02 37.72 Herbassars subnitròfils de marges i clarianes forestals, en indrets 10 ombrejats i frescals de la muntanya mitjana 02 38.23 Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges 30 submontà i montà 02 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30 03 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 10 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 03 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 03 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 10 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 04 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 30 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 04 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 04 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 04 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 30 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses

60 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 04 41.7132 Boscos de roures (Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la 70 muntanya mitjana 05 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 30 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 05 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 05 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 05 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 30 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 05 37.72 Herbassars subnitròfils de marges i clarianes forestals, en indrets 10 ombrejats i frescals de la muntanya mitjana 06 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 70 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 06 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 06 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 06 35.21 Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpia myuros, Filago minima, 10 Trifolium arvense,...), silicícoles i sovint de sòls arenosos, de la muntanya mitjana 06 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 10 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 06 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 07 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 30 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 07 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 50 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 50 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 41.2A Boscos de roure sessiliflor (Quercus petraea), mesohigròfils dels Pirineus 70 i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 09 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 70 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 09 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 09 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 09 35.21 Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpia myuros, Filago minima, 10 Trifolium arvense,...), silicícoles i sovint de sòls arenosos, de la muntanya mitjana 10 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 50 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 10 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 30 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa

61 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 10 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 11 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 50 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 11 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 30 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 11 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 12 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 50 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 12 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 12 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 13 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 30 muntanya mitjana (i de terra baixa) 13 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 13 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 30 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 13 41.2A Boscos de roure sessiliflor (Quercus petraea), mesohigròfils dels Pirineus 50 i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 13 44.3431 Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, 30 pirenaico-catalanes

62 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº12 - El Puig

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 1,5 0,7 Iphiclides podalirius 24,6 1,0

PIERIDAE

Aporia crataegi 40,8 1,0 Pieris brassicae 47,2 1,0 P. rapae 57,4 1,0 P. mannii 0,2 0,2 P. napi 160,5 1,0 Pontia daplidice 4,3 0,9 Euchloe crameri 1,1 0,5 Anthocharis cardamines 53,6 1,0 A. euphenoides 22,4 1,0 Colias crocea 71,7 1,0 C. alfacariensis 0,7 0,3 Gonepteryx rhamni 51,0 1,0 G. cleopatra 20,9 0,9 Leptidea sinapis 55,2 1,0

LYCAENIDAE

Thecla betulae 0,5 0,4 Neozephyrus quercus 14,0 1,0 Laeosopis roboris 0,5 0,3 Satyrium acaciae 16,3 1,0 S. ilicis 22,3 0,8 S. esculi 91,9 1,0 Callophrys rubi 80,4 1,0 Lycaena phlaeas 149,3 1,0 L. alciphron 77,9 1,0 Lampides boeticus 4,2 1,0 Leptotes pirithous 2,2 0,7 Cacyreus marshalli 1,2 0,2 Cupido minimus 0,2 0,2 C. alcetas 0,6 0,3 Celastrina argiolus 42,0 1,0 Glaucopsyche melanops 0,3 0,2 Maculinea arion 0,7 0,3 Pseudophilotes panoptes 0,1 0,1 Aricia agestis 92,9 1,0 Polyommatus semiargus 27,9 1,0 P. amanda 4,0 0,8 (cont.→)

63 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició P. thersites 0,1 0,1 P. coridon 0,2 0,2 P. bellargus 0,1 0,1 P. icarus 170,8 1,0

NEOMOBIIDAE

Hamearis lucina 0,5 0,3

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 7,8 0,7

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 0,3 0,3 Apatura ilia 2,7 0,8 Limenitis reducta 2,7 0,8 L. camilla 4,0 0,9 Nymphalis antiopa 12,0 1,0 N. polychloros 6,1 0,9 Inachis io 56,7 1,0 Vanessa atalanta 30,4 1,0 Cynthia cardui 103,4 1,0 Aglais urticae 3,7 0,8 Polygonia c-album 55,5 1,0 Araschnia levana 1,6 0,7 Argynnis pandora 0,3 0,2 A. paphia 215,5 1,0 A. aglaja 41,1 1,0 A. adippe 4,0 0,8 Issoria lathonia 163,0 1,0 Brenthis daphne 12,7 1,0 Boloria dia 184,5 1,0 Melitaea cinxia 89,4 1,0 M. phoebe 10,7 1,0 M. didyma 1,7 0,3 M. trivia 89,8 1,0 M. diamina 1,4 0,5 M. athalia 100,0 0,9 M. deione 4,4 0,9 M. parthenoides 1,3 0,5 Euphydryas aurinia 2,7 0,8

(Satyrinae) Melanargia lachesis 1153,3 1,0 Hipparchia alcyone 64,8 1,0 H. semele 10,9 1,0 H. statilinus 3,7 0,9 (cont. →)

64 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

H. fidia 0,1 0,1 Chazara briseis 0,2 0,1 Satyrus actaea 0,1 0,1 Brintesia circe 13,7 1,0 Erebia meolans 12,9 1,0 Maniola jurtina 147,3 1,0 Aphantopus hyperantus 118,5 1,0 Pyronia tithonus 350,9 1,0 P. bathseba 387,9 1,0 Coenonympha pamphilus 47,7 1,0 C. arcania 500,9 1,0 Pararge aegeria 217,2 1,0 Lasiommata megera 111,0 1,0 L. maera 1,5 0,8

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 27,3 1,0 P. alveus 1,4 0,7 P. armoricanus 0,1 0,1 P. cirsii 3,5 0,8 Spialia sertorius 1,3 0,4 Carcharodus alceae 4,9 1,0 C. flocciferus 0,4 0,4 Thymelicus acteon 17,7 1,0 T. sylvestris 248,6 1,0 Hesperia comma 1,1 0,3 Ochlodes venata 45,2 1,0

total ex. 6.175,4 total spp. 75,7

65 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

66 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº13 - Can Riera 13

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Sant Celoni (Vallès Oriental) Espai natural Parc Natural del Montnegre i el Corredor UTM 10x10 31T DG61

Estructura Longitud total (m) 2.298 Longitud de les seccions (m) 1 220 4 198 7 166 2 456 5 286 8 339 3 190 6 102 9 341

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 260 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 1,7 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 29 Temperatura mitjana anual (ºC) 14,5 Precipitació mitjana anual (mm) 829,3 Dèficit hídric (mm) 100 a 200

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 12 Nombre d’espècies / any 47,6 Nombre d’exemplars / any 2.031,8

Responsable Marta Miralles (1994-2005) Patrocinador Parc Natural del Montnegre-Corredor i Ajuntament de Sant Celoni

67 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº13 - Can Riera

68 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº13 - Can Riera

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

4500 60 4000 50 3500 s r 3000 40 es mpla

e 2500 x 30 2000 d'e e re d'espèci

1500 20 b m o

1000 N Nombr , 10 500 0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: negativa Tendència en el nombre d’espècies: negativa

69 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº13 - Can Riera

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 01 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 30 01 45.2162 Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels 30 Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional 01 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 10 02 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 02 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 30 silicícoles, de terra baixa 02 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 10 02 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 30 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 50 silicícoles, de terra baixa 03 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 30 03 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 30 04 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 50 les contrades mediterrànies marítimes 04 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 50 05 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 05 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 50 silicícoles, de terra baixa 05 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 30 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 05 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 10 06 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 06 83.3122 Plantacions de pi insigne (Pinus radiata) i d'altres pins no europeus 90 06 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 90 07 83.3122 Plantacions de pi insigne (Pinus radiata) i d'altres pins no europeus 10 07 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 90 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 30 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 08 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 10 08 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 70

70 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 09 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 09 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 10 silicícoles, de terra baixa 09 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 30 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 09 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 09 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 10 silicícoles, de terra baixa 09 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 30 09 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30

71 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº13 - Can Riera

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 7,5 0,8 Iphiclides podalirius 22,9 1,0

PIERIDAE

Pieris brassicae 37,1 1,0 P. rapae 78,0 1,0 P. mannii 0,3 0,2 P. napi 80,0 1,0 Pontia daplidice 1,0 0,6 Euchloe crameri 1,0 0,4 Anthocharis cardamines 26,8 1,0 Colias crocea 45,4 1,0 Gonepteryx rhamni 23,4 1,0 G. cleopatra 27,1 1,0 Leptidea sinapis 32,1 1,0

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 28,1 0,9 Satyrium esculi 229,5 1,0 Callophrys rubi 27,8 1,0 C. avis 0,3 0,3 Lycaena phlaeas 67,8 1,0 Lampides boeticus 17,0 1,0 Leptotes pirithous 49,9 0,9 Cacyreus marshalli 1,7 0,3 Celastrina argiolus 22,5 1,0 Glaucopsyche alexis 1,9 0,5 G. melanops 0,2 0,1 Pseudophilotes panoptes 0,2 0,2 Aricia cramera 5,0 0,9 Polyommatus bellargus 0,3 0,1 P. hispana 0,1 0,1 P. icarus 229,1 1,0

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 42,5 1,0

(cont. →)

72 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 46,4 1,0 Apatura ilia 1,3 0,5 Limenitis reducta 17,9 1,0 L. camilla 1,7 0,5 Nymphalis antiopa 13,3 1,0 N. polychloros 3,0 0,7 Inachis io 3,8 0,9 Vanessa atalanta 12,9 1,0 Cynthia cardui 16,5 0,8 Aglais urticae 0,3 0,3 Polygonia c-album 13,9 1,0 Argynnis paphia 6,7 1,0 Issoria lathonia 10,3 1,0 Boloria dia 1,2 0,4 Melitaea cinxia 0,1 0,1 M. phoebe 0,5 0,4 M. didyma 0,1 0,1 M. deione 7,2 0,7 Euphydryas aurinia 1,5 0,6

(Satyrinae) Melanargia lachesis 3,0 0,7 Hipparchia fagi 0,2 0,1 H. semele 0,1 0,1 H. statilinus 0,8 0,3 H. fidia 2,4 0,6 Brintesia circe 9,1 1,0 Maniola jurtina 303,0 1,0 Pyronia tithonus 37,0 0,9 P. cecilia 0,7 0,3 P. bathseba 24,5 1,0 Coenonympha pamphilus 0,1 0,1 C. arcania 1,4 0,5 Pararge aegeria 222,6 1,0 Lasiommata megera 42,0 1,0

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 41,1 0,6 P. armoricanus 1,7 0,3 Spialia sertorius 0,1 0,1 Carcharodus alceae 21,4 1,0 Thymelicus acteon 19,9 0,9 Ochlodes venata 9,0 0,9

total ex. 2.031,8 total spp. 47,6

73 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

74 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº19 - Can Prat 19

1. CARACTERÍSTIQUES GENERLAS

Situació geogràfica Municipis Gualba (Vallès Oriental) Espai natural Parc Natural del Montseny UTM 10x10 31T DG52

Estructura Longitud total (m) 1.915 Longitud de les seccions (m) 1 171 4 167 7 187 2 142 5 273 8 184 3 193 6 310 9 289

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 534 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 0,3 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 28,3 Temperatura mitjana anual (ºC) 13,3 Precipitació mitjana anual (mm) 845,6 Dèficit hídric (mm) 100 a 200

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 11 Nombre d’espècies / any 54,9 Nombre d’exemplars / any 3.534,4

Responsable Mentxu Tossas (1995-1999), Jordi Jubany (2000-2001), Santi Viader (2002) i Anna Giró (2003-2005) Patrocinador Parc Natural del Montseny

75 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº19 - Can Prat

76 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº19 - Can Prat

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

7000 70

6000 60 s r

5000 50 es mpla

e 4000 40 x

d'e 3000 30 e re d'espèci b

2000 20 m o N Nombr 1000 , 10

0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

77 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº19 - Can Prat

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 01 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 01 37.4 Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides 50 higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 01 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30 02 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 30 muntanya mitjana (i de terra baixa) 02 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 50 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 02 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 02 37.4 Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides 10 higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 02 38.24 Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa 10 plujosa 03 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 10 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 03 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 50 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 03 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 03 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 03 37.72 Herbassars subnitròfils de marges i clarianes forestals, en indrets 10 ombrejats i frescals de la muntanya mitjana 03 38.24 Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa 30 plujosa 04 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 30 muntanya mitjana (i de terra baixa) 04 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 04 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 04 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 70 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa

78 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 05 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 05 87.1 Conreus abandonats 90 06 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 06 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 90 les contrades mediterrànies marítimes 06 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 06 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 06 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 06 37.4 Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides 10 higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 07 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 70 les contrades mediterrànies marítimes 07 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 07 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 07 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 42.8315 Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de 50 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 08 45.3123 Alzinars amb pins (Pinus spp.) de terra baixa 50 09 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 30 muntanya mitjana (i de terra baixa) 09 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 09 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 09 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 09 37.4 Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides 10 higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 09 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10

79 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº19 - Can Prat

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 16,5 1,0 Iphiclides podalirius 18,7 1,0

PIERIDAE

Aporia crataegi 0,6 0,4 Pieris brassicae 52,4 1,0 P. rapae 207,3 1,0 P. mannii 1,3 0,3 P. napi 118,3 1,0 Pontia daplidice 18,6 0,9 Euchloe crameri 3,8 0,3 Anthocharis cardamines 6,5 0,7 A. euphenoides 1,1 0,4 Colias crocea 112,2 1,0 C. alfacariensis 0,2 0,1 Gonepteryx rhamni 24,0 1,0 G. cleopatra 14,3 1,0 Leptidea sinapis 78,1 1,0

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 6,7 0,7 Satyrium esculi 185,9 1,0 Callophrys rubi 294,1 1,0 C. avis 0,4 0,2 Tomares ballus 0,1 0,1 Lycaena phlaeas 99,1 1,0 L. alciphron 1,6 0,6 Lampides boeticus 8,9 0,7 Leptotes pirithous 7,6 0,7 Cacyreus marshalli 0,8 0,4 Cupido argiades 0,1 0,1 C. alcetas 0,1 0,1 Celastrina argiolus 48,5 1,0 Glaucopsyche alexis 1,6 0,3 G. melanops 0,1 0,1 Aricia cramera 14,3 1,0 Polyommatus escheri 0,7 0,3 P. icarus 228,7 1,0

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 11,8 0,8 (cont. →)

80 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició NYMPHALIDAE (Nymphalinae) Charaxes jasius 40,9 1,0 Apatura ilia 0,2 0,2 Limenitis camilla 0,2 0,2 L. reducta 16,8 1,0 Nymphalis antiopa 8,7 1,0 N. polychloros 0,5 0,4 Inachis io 24,6 1,0 Vanessa atalanta 20,4 1,0 Cynthia cardui 73,7 1,0 Aglais urticae 1,1 0,3 Polygonia c-album 16,1 0,9 Argynnis pandora 0,0 0,0 A. paphia 40,5 1,0 Issoria lathonia 10,6 1,0 Boloria dia 1,7 0,6 Melitaea cinxia 0,8 0,3 M. phoebe 13,9 0,9 M. didyma 24,2 1,0 M. athalia 0,1 0,1 M. deione 37,8 1,0 Euphydryas aurinia 2,3 0,4

(Satyrinae) Melanargia lachesis 158,7 1,0 Hipparchia semele 0,7 0,2 H. statilinus 36,8 0,8 H. fidia 0,0 0,0 Chazara briseis 0,1 0,1 Brintesia circe 49,4 1,0 Maniola jurtina 314,9 1,0 Pyronia tithonus 426,0 1,0 P. cecilia 13,2 0,8 P. bathseba 8,9 0,9 Coenonympha pamphilus 142,5 1,0 C. arcania 5,6 0,9 Pararge aegeria 159,4 1,0 Lasiommata megera 74,2 1,0 L. maera 5,3 0,9

HESPERIIDAE Pyrgus malvoides 1,5 0,5 Spialia sertorius 0,9 0,3 Carcharodus alceae 7,3 0,8 Erynnis tages 0,9 0,2 Thymelicus acteon 9,7 0,9 T. sylvestris 6,7 0,8 Ochlodes venatus 8,6 0,9

total ex. 3.534,4 total spp. 54,9

81 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

82 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº20 - Turó de l'Home 20

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Fogars de Montclús (Vallès Oriental), Montseny (Vallès Oriental) Espai natural Parc Natural del Montseny UTM 10x10 31T DG52

Estructura Longitud total (m) 1.696 Longitud de les seccions (m) 1 231 4 395 7 36 2 66 5 337 3 182 6 450

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 1.651 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) -2 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 18,9 Temperatura mitjana anual (ºC) 6,8 Precipitació mitjana anual (mm) 1.097,2 Dèficit hídric (mm) menys de 0

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 11 Nombre d’espècies / any 35,3 Nombre d’exemplars / any 1.406,9

Responsable Nydia Figueres (1995-2005) i Miquel Messeguer (2000-2005) Patrocinador Parc Natural del Montseny

83 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº20 - Turó de l'Home

84 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº20 - Turó de l'Home

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

2000 50 1800 45 1600 40 s r

1400 35 es

mpla 1200 30 e x 1000 25 d'e e

800 20 re d'espèci b

600 15 m o N

Nombr 400 10 , 200 5 0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

85 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº20 - Turó de l'Home

Ambient i zona de vegetació: Alta muntanya subalpina i boreo-alpina; estatge subalpí Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 31.431 Matollars de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l'estatge 10 subalpí 01 35.125 Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Antennaria dioica 90 (pota de gat), Deschampsia flexuosa,... de la zona culminal del Montseny 02 35.125 Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Antennaria dioica 90 (pota de gat), Deschampsia flexuosa,... de la zona culminal del Montseny 03 31.431 Matollars de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l'estatge 30 subalpí 03 35.125 Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Antennaria dioica 10 (pota de gat), Deschampsia flexuosa,... de la zona culminal del Montseny 03 35.21 Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpia myuros, Filago minima, 10 Trifolium arvense,...), silicícoles i sovint de sòls arenosos, de la muntanya mitjana 03 62.26 Roques silícies, amb asarina (Antirrhinum asarina),... de l'estatge montà 30 plujós (i dels llocs frescals de terra baixa) 04 31.431 Matollars de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l'estatge 30 subalpí 04 35.125 Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Antennaria dioica 50 (pota de gat), Deschampsia flexuosa,... de la zona culminal del Montseny 04 62.26 Roques silícies, amb asarina (Antirrhinum asarina),... de l'estatge montà 30 plujós (i dels llocs frescals de terra baixa) 05 31.2261 Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, 30 Genista anglica,... silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 05 31.431 Matollars de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l'estatge 30 subalpí 05 35.125 Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Antennaria dioica 10 (pota de gat), Deschampsia flexuosa,... de la zona culminal del Montseny 05 41.172 Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes 10 05 62.26 Roques silícies, amb asarina (Antirrhinum asarina),... de l'estatge montà 10 plujós (i dels llocs frescals de terra baixa) 06 31.2261 Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, 30 Genista anglica,... silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 06 31.431 Matollars de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l'estatge 30 subalpí 06 35.125 Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Antennaria dioica 30 (pota de gat), Deschampsia flexuosa,... de la zona culminal del Montseny 06 62.72 Roques silícies colonitzades per líquens, no litorals 10 07 35.125 Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Antennaria dioica 90 (pota de gat), Deschampsia flexuosa,... de la zona culminal del Montseny 07 62.72 Roques silícies colonitzades per líquens, no litorals 10 07 85.3 Jardins i horts casolans 10

86 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº20 - Turó de l'Home

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 14,1 0,9 Iphiclides podalirius 8,6 1,0

PIERIDAE

Aporia crataegi 43,8 1,0 Pieris brassicae 21,6 1,0 P. rapae 2,3 0,6 P. napi 2,6 0,7 Pontia daplidice 6,1 0,9 Euchloe crameri 2,9 0,7 Anthocharis euphenoides 0,3 0,3 Colias crocea 22,5 1,0 Gonepteryx rhamni 53,3 1,0 G. cleopatra 21,1 0,9 Leptidea sinapis 0,6 0,3

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 5,1 0,2 Satyrium esculi 11,0 0,9 Callophrys rubi 0,1 0,1 Lycaena phlaeas 4,1 1,0 L. alciphron 49,1 1,0 Lampides boeticus 1,0 0,3 Celastrina argiolus 2,8 0,8 Plebejus argus 0,2 0,2 Aricia agestis 1,5 0,7 Polyommatus semiargus 0,1 0,1 P. amanda 0,6 0,2 P. icarus 0,0 0,0

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 0,1 0,1 Nymphalis antiopa 2,1 0,9 N. polychloros 0,1 0,1 Inachis io 1,9 0,9 Vanessa atalanta 3,4 0,9 Cynthia cardui 113,8 1,0 Aglais urticae 52,0 1,0 Polygonia c-album 0,3 0,3 (cont.→)

87 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

Argynnis paphia 3,3 0,3 A. aglaja 108,3 1,0 Issoria lathonia 150,4 1,0 Boloria dia 2,4 0,7 Melitaea cinxia 0,0 0,0 M. phoebe 1,6 0,3 M. didyma 10,7 1,0 M. trivia 0,0 0,0 M. diamina 0,1 0,1

(Satyrinae) Melanargia lachesis 9,2 0,9 Hipparchia alcyone 159,9 1,0 H. semele 106,2 1,0 H. statilinus 5,8 0,8 Erebia meolans 115,9 1,0 Maniola jurtina 0,3 0,3 Aphantopus hyperantus 0,1 0,1 Coenonympha pamphilus 4,9 1,0 C. arcania 2,0 0,6 Pararge aegeria 5,7 0,8 Lasiommata megera 176,8 1,0 L. maera 4,7 0,8

HESPERIIDAE

Thymelicus sylvestris 0,2 0,1 Hesperia comma 0,4 0,1

total ex. 1.406,9 total spp. 35,3

88 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº21 - Turó d'en Fumet 21

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Espai natural Parc de Collserola UTM 10x10 31T DF28

Estructura Longitud total (m) 828 Longitud de les seccions (m) 1 150 4 279 2 194 5 105 3 100

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 327 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 4,3 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 27,8 Temperatura mitjana anual (ºC) 14,5 Precipitació mitjana anual (mm) 695 Dèficit hídric (mm) 200 a 300

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 10 Nombre d’espècies / any 29,1 Nombre d’exemplars / any 841

Responsable Segimon Rovira (1996) i Jordi Jubany (1997-2005) Patrocinador Consorci del Parc de Collserola

89 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº21 - Turó d'en Fumet

90 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº21 - Turó d'en Fumet

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

1400 40

1200 35

s 30 r

1000 es 25 mpla

e 800 x 20

d'e 600 e 15 re d'espèci b

400 m 10 o N Nombr 200 , 5

0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

91 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº21 - Turó d'en Fumet

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 90 silicícoles, de terra baixa 01 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 02 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 90 silicícoles, de terra baixa 03 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 90 silicícoles, de terra baixa 03 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 03 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 04 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 90 silicícoles, de terra baixa 05 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 90 silicícoles, de terra baixa 05 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa

92 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº21 - Turó d'en Fumet

Freqüència Mitjana IA aparició PAPILIONIDAE

Papilio machaon 40,4 1,0 Iphiclides podalirius 21,7 1,0

PIERIDAE

Pieris brassicae 10,3 1,0 P. rapae 10,1 0,9 P. mannii 0,2 0,1 Pontia daplidice 4,4 1,0 Euchloe crameri 5,8 0,9 Anthocharis euphenoides 0,1 0,1 Colias crocea 2,6 0,9 Gonepteryx rhamni 1,7 0,8 G. cleopatra 6,7 1,0 Leptidea sinapis 15,7 0,8

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 0,4 0,2 Satyrium esculi 63,6 1,0 Callophrys rubi 309,8 1,0 C. avis 1,5 0,3 Tomares ballus 0,5 0,3 Lycaena phlaeas 0,3 0,2 Lampides boeticus 66,8 1,0 Leptotes pirithous 9,0 1,0 Cacyreus marshalli 8,0 0,7 Celastrina argiolus 4,4 0,9 Glaucopsyche melanops 7,9 0,9 Aricia cramera 0,3 0,2 Polyommatus icarus 0,9 0,4

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 0,6 0,4

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 52,9 1,0 Limenitis reducta 2,7 0,9 Nymphalis polychloros 0,3 0,2 Vanessa atalanta 6,8 1,0 Cynthia cardui 21,5 0,9 Melitaea deione 0,1 0,1 Euphydryas aurinia 0,7 0,3 (cont.→)

93 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

(Satyrinae) Melanargia lachesis 0,2 0,1 Hipparchia fidia 1,7 0,8 H. statilinus 0,3 0,2 Brintesia circe 2,1 0,7 Maniola jurtina 6,0 1,0 Pyronia cecilia 0,4 0,4 P. bathseba 0,5 0,3 Pararge aegeria 7,0 1,0 Lasiommata megera 106,1 1,0

HERSPERIIDAE

Carcharodus alceae 0,1 0,1 Thymelicus acteon 1,7 0,7

no. ex. 841,0 no. spp. 29,1

94 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº24 - Coll d'Estenalles 24

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Mura (Bages) Espai natural Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac UTM 10x10 31T DG11

Estructura Longitud total (m) 1.351 Longitud de les seccions (m) 1 78 4 134 7 115 10 135 2 125 5 205 8 184 3 86 6 153 9 135

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 902 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 0,3 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 25,3 Temperatura mitjana anual (ºC) 110 Precipitació mitjana anual (mm) 798,4 Dèficit hídric (mm) 0 a 100

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 7 Nombre d’espècies / any 52,8 Nombre d’exemplars / any 1.503,1

Responsable Laia Brossa, Eloi Brossa, Alícia Borràs i Marga Pérez (1997- 2002) i Quim Muñoz (2005) Patrocinador Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac

95 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº24 - Coll d'Estenalles

96 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº24 - Coll d'Estenalles

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

2000 64 1800 62 1600 60 s r

1400 es 58

mpla 1200

e 56 x 1000 54 d'e e

800 re d'espèci 52 b

600 m o

50 N Nombr 400 , 200 48 0 46 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

97 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº24 - Coll d'Estenalles

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 30 baixa 01 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 01 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 02 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 02 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 02 87.1 Conreus abandonats 70 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 03 87.1 Conreus abandonats 70 04 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 10 baixa 04 32.641 Boixedes (matollars de Buxus sempervirens) de la muntanya mitjana poc 10 plujosa (i de les contrades mediterrànies) 04 62.32 Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria 90 agreggata, Allium senescens,... en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a les serres catalanídiques 05 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 10 baixa 05 32.641 Boixedes (matollars de Buxus sempervirens) de la muntanya mitjana poc 10 plujosa (i de les contrades mediterrànies) 05 45.3132 Alzinars muntanyencs en terreny calcari, dels Pirineus orientals i dels 50 territoris ruscínic, olositànic i catalanídic 05 62.1C Roques calcàries ombrejades, amb vegetació comofítica de molses i 10 falgueres, de l'estatge montà 06 32.641 Boixedes (matollars de Buxus sempervirens) de la muntanya mitjana poc 10 plujosa (i de les contrades mediterrànies) 06 45.3133 Alzinars muntanyencs amb pins (Pinus spp.) 70 06 62.71 Roques calcàries colonitzades per líquens, no litorals 30 07 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 10 baixa 07 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 07 62.32 Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria 70 agreggata, Allium senescens,... en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a les serres catalanídiques

98 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 08 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 30 terra baixa 08 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 10 baixa 08 32.641 Boixedes (matollars de Buxus sempervirens) de la muntanya mitjana poc 10 plujosa (i de les contrades mediterrànies) 08 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 08 45.3132 Alzinars muntanyencs en terreny calcari, dels Pirineus orientals i dels 30 territoris ruscínic, olositànic i catalanídic 09 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 30 baixa 09 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 09 45.3132 Alzinars muntanyencs en terreny calcari, dels Pirineus orientals i dels 70 territoris ruscínic, olositànic i catalanídic 10 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 10 baixa 10 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 10 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 10 45.3132 Alzinars muntanyencs en terreny calcari, dels Pirineus orientals i dels 10 territoris ruscínic, olositànic i catalanídic 10 87.1 Conreus abandonats 70

99 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº24 - Coll d'Estenalles

Freqüència Mitjana IA aparició PAPILIONIDAE Papilio machaon 8,3 1,0 Iphiclides podalirius 37,1 1,0

PIERIDAE Aporia crataegi 11,4 1,0 Pieris brassicae 14,9 1,0 P. rapae 22,9 1,0 P. mannii 6,7 0,4 P. napi 9,7 1,0 Pontia daplidice 12,4 1,0 Euchloe crameri 24,9 1,0 Anthocharis cardamines 23,1 1,0 A. euphenoides 17,3 1,0 Colias crocea 94,8 1,0 C. alfacariensis 16,4 1,0 Gonepteryx rhamni 19,1 1,0 G. cleopatra 33,0 1,0 Leptidea sinapis 24,7 1,0

LYCAENIDAE Neozephyrus quercus 21,2 0,8 Satyrium esculi 54,4 1,0 S. acaciae 1,5 0,4 Callophrys rubi 10,3 1,0 C. avis 0,2 0,2 Tomares ballus 0,2 0,2 Lycaena phlaeas 2,5 0,8 Lampides boeticus 10,8 1,0 Leptotes pirithous 2,4 0,8 Cacyreus marshalli 0,2 0,2 Cupido minimus 4,2 0,6 C. osiris 0,3 0,2 Celastrina argiolus 1,6 0,6 Glaucopsyche alexis 0,5 0,2 G. melanops 1,4 0,4 Pseudophilotes panoptes 89,0 1,0 Aricia cramera 4,4 1,0 Polyommatus escheri 28,1 1,0 P. thersites 1,6 0,2 P. hispana 99,2 1,0 P. bellargus 4,4 0,6 P. icarus 89,3 1,0

LIBYTHEIDAE Libythea celtis 0,6 0,4 (cont.→)

100 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 12,5 1,0 Limenitis reducta 2,9 0,8 Inachis io 0,3 0,2 Vanessa atalanta 5,5 1,0 Cynthia cardui 4,0 0,6 Aglais urticae 0,2 0,2 Polygonia c-album 0,5 0,4 Argynnis paphia 15,4 1,0 A. adippe 0,2 0,2 Issoria lathonia 0,2 0,2 Boloria dia 0,2 0,2 Melitaea cinxia 7,7 0,8 M. phoebe 4,6 0,4 M. didyma 21,2 1,0 M. trivia 23,1 0,6 M. deione 60,0 1,0 M. parthenoides 1,8 0,2 Euphydryas aurinia 6,3 0,8

(Satyrinae) Melanargia lachesis 245,1 1,0 M. occitanica 0,2 0,2 Hipparchia fagi 3,4 0,8 H. semele 10,4 1,0 H. statilinus 14,6 1,0 H. fidia 11,6 0,8 Brintesia circe 40,8 1,0 Maniola jurtina 66,0 1,0 Pyronia tithonus 0,8 0,6 P. cecilia 16,6 1,0 P. bathseba 6,2 1,0 Coenonympha arcania 4,1 1,0 C. dorus 0,6 0,4 Pararge aegeria 7,1 0,8 Lasiommata megera 87,3 1,0

HESPERIIDAE Spialia sertorius 0,2 0,2 Carcharodus alceae 1,6 0,2 C. lavatherae 0,2 0,2 Thymelicus acteon 0,4 0,2 T. sylvestris 1,2 0,2 Hesperia comma 0,2 0,2 Ochlodes venata 0,2 0,2

total ex. 1.503,1 total spp. 52,8

101 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

102 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº26 - Vallgrassa 26

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Begues (Baix Llobregat) Espai natural Parc Natural del Garraf UTM 10x10 31T DF07

Estructura Longitud total (m) 1.158 Longitud de les seccions (m) 1 166 4 163 7 140 2 103 5 72 8 214 3 87 6 213

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 309 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 3,6 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 28,2 Temperatura mitjana anual (ºC) 140 Precipitació mitjana anual (mm) 678,1 Dèficit hídric (mm) 200 a 300

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 7 Nombre d’espècies / any 43 Nombre d’exemplars / any 1.576,6

Responsable Sergi Herrando i David Requena (1997-2001, 2003-2004) Patrocinador Parc Natural del Garraf

103 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº26 - Vallgrassa

104 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº26 - Vallgrassa

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

3000 60

2500 50 s r 2000 40 es mpla e x 1500 30 d'e e re d'espèci

1000 20 b m o N Nombr 500 , 10

0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: lleugerament positiva

105 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº26 - Vallgrassa

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona de les màquies i espinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 70 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 01 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 10 de terra baixa 01 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 01 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 02 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 30 càlides 02 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 10 de terra baixa 02 34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) de les contrades 70 marítimes càlides 03 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 03 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 03 34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) de les contrades 70 marítimes càlides 04 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 10 càlides 04 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 50 de terra baixa 04 34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) de les contrades 30 marítimes càlides 04 34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de 10 les contrades marítimes 05 85.3 Jardins i horts casolans 70 05 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30 06 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 50 càlides 06 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 10 terra baixa 06 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 30 de terra baixa 06 34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de 10 les contrades marítimes 06 62.71 Roques calcàries colonitzades per líquens, no litorals 10 07 32.23 Brolles o garrigues enva des per càrritx (Ampelodesmos mauritanica), de 10 les contrades mediterrànies càlides 07 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 10 terra baixa 07 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 50 de terra baixa 07 34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de 10 les contrades marítimes 07 62.71 Roques calcàries colonitzades per líquens, no litorals 30

106 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 08 32.23 Brolles o garrigues enva des per càrritx (Ampelodesmos mauritanica), de 10 les contrades mediterrànies càlides 08 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 10 terra baixa 08 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 70 de terra baixa 08 62.71 Roques calcàries colonitzades per líquens, no litorals 10

107 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº26 - Vallgrassa

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 1,3 0,6 Zerynthia rumina 13,0 1,0

PIERIDAE

Pieris brassicae 1,4 0,3 P. rapae 14,5 1,0 P. napi 0,4 0,1 Pontia daplidice 3,1 0,7 Euchloe crameri 11,9 1,0 Anthocharis euphenoides 8,9 1,0 Colias crocea 7,4 1,0 C. alfacariensis 1,4 0,9 Gonepteryx cleopatra 1,4 0,9 Leptidea sinapis 18,9 1,0

LYCAENIDAE

Satyrium esculi 379,4 1,0 Callophrys rubi 35,6 1,0 Tomares ballus 1,9 0,6 Lycaena phlaeas 4,5 1,0 Lampides boeticus 1,6 0,9 Leptotes pirithous 0,6 0,6 Cupido osiris 0,7 0,6 Celastrina argiolus 4,9 0,9 Glaucopsyche alexis 5,6 0,9 G. melanops 15,4 1,0 Pseudophilotes panoptes 40,4 1,0 Scolitantides orion 0,1 0,1 Plebejus argus 12,1 1,0 Aricia cramera 1,7 0,7 Polyommatus escheri 7,6 0,9 P. bellargus 0,4 0,1 P. hispana 21,4 1,0 P. icarus 2,3 1,0

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 4,8 1,0 Limenitis reducta 0,3 0,1 Vanessa atalanta 0,6 0,6 Cynthia cardui 7,9 0,9 (cont.→ )

108 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició Melitaea phoebe 1,3 0,7 M. didyma 0,4 0,3 Euphydryas aurinia 0,4 0,1

(Satyrinae) Melanargia lachesis 4,3 0,7 M. occitanica 110,5 1,0 Hipparchia semele 3,2 0,7 H. statilinus 19,7 1,0 H. fidia 115,5 1,0 Satyrus actaea 25,6 1,0 Maniola jurtina 0,4 0,3 Pyronia cecilia 12,4 1,0 P. bathseba 281,8 1,0 Coenonympha pamphilus 40,1 1,0 C. dorus 178,8 1,0 Pararge aegeria 0,3 0,1 Lasiommata megera 93,8 1,0 L. maera 0,1 0,1

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 1,4 0,9 Spialia sertorius 0,4 0,3 Muschampia proto 3,0 0,7 Carcharodus alceae 6,0 1,0 Erynnis tages 21,6 1,0 Thymelicus acteon 14,6 1,0 T. sylvestris 0,6 0,1

total ex. 1.576,6 total spp. 43,0

109 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

110 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº28 - Pla de la Calma 28

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis el Brull (Osona), Tagamanent (Vallès Oriental) Espai natural Parc Natural del Montseny UTM 10x10 31T DG42

Estructura Longitud total (m) 1.715 Longitud de les seccions (m) 1 183 4 86 7 121 10 121 13 277 2 81 5 158 8 119 11 113 3 160 6 55 9 190 12 50

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 1.192 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) -1,4 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 21 Temperatura mitjana anual (ºC) 9,4 Precipitació mitjana anual (mm) 997,7 Dèficit hídric (mm) 0 a 100

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 9 Nombre d’espècies / any 71,4 Nombre d’exemplars / any 7.301,2

Responsable Nydia Figueres (1997) i Jordi Jubany (1998-2005) Patrocinador Parc Natural del Montseny

111 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº28 - Pla de la Calma

112 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº28 - Pla de la Calma

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

14000 80 78 12000 76 s r

10000 74 es

mpla 72

e 8000 x 70

d'e 6000 e

68 re d'espèci b

4000 66 m o N

Nombr 64 2000 62 0 60 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

113 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº28 - Pla de la Calma

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona de les rouredes humides i de les fagedes Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 10 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 01 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 90 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 02 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 02 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 50 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 02 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 50 03 31.2261 Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, 10 Genista anglica,... silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 03 31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la 30 muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 70 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 03 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 30 04 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 04 32.321 Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d'escombres (Erica 10 scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l'estatge montà) 04 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 90 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 05 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 70 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 05 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 30 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 06 31.2261 Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, 70 Genista anglica,... silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 06 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 30 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny

114 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 07 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 07 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 70 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 07 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 30 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 32.321 Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d'escombres (Erica 30 scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 32.322 Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels 10 costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes 08 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 08 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 30 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 08 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 09 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 09 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 30 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 09 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 50 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 09 37.5 Prats i gespes de sòls argil·lo-margosos, temporalment inundats, de terra 10 baixa 10 31.2261 Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, 70 Genista anglica,... silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 10 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 30 muntanya mitjana (i de terra baixa) 10 32.321 Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d'escombres (Erica 10 scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l'estatge montà) 10 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 10 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny 11 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 90 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 12 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 30 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 12 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 70 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny

115 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 13 34.32611 Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media 10 (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 13 35.81 Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, 90 Festuca ovina, Dichanthium ischaemum, ... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny

116 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº28 - Pla de la Calma

Freqüència Mitjana IA aparició PAPILIONIDAE

Papilio machaon 9,7 1,0 Iphiclides podalirius 16,9 1,0

PIERIDAE

Aporia crataegi 67,5 1,0 Pieris brassicae 38,1 1,0 P. rapae 10,9 1,0 P. mannii 0,4 0,3 P. napi 2,6 0,9 Pontia daplidice 4,7 1,0 Euchloe crameri 0,7 0,4 Anthocharis cardamines 23,9 1,0 A. euphenoides 0,1 0,1 Colias crocea 115,1 1,0 C. alfariensis 15,8 1,0 Gonepteryx rhamni 68,9 1,0 G. cleopatra 46,1 1,0 Leptidea sinapis 113,6 1,0

LYCAENIDAE

Thecla betulae 3,5 0,9 Neozephyrus quercus 117,4 1,0 Satyrium esculi 749,4 1,0 Callophrys rubi 92,3 1,0 Lycaena phlaeas 46,9 1,0 L. alciphron 7,3 1,0 Lampides boeticus 4,9 1,0 Leptotes pirithous 0,4 0,3 Cacyreus marshalli 0,6 0,5 Cupido alcetas 0,4 0,3 C. minimus 3,1 0,9 C. osiris 2,4 0,9 Celastrina argiolus 12,6 1,0 Glaucopsyche alexis 1,6 0,3 G. melanops 0,5 0,4 Maculinea arion 2,7 0,8 Pseudophilotes panoptes 3,6 1,0 Aricia agestis 30,8 1,0 Polyommatus semiargus 33,2 1,0 P. escheri 31,7 0,9 P. ripartii 0,3 0,3 P. coridon 490,2 1,0 P. bellargus 57,4 1,0 Polyommatus icarus 358,5 1,0 (cont.→)

117 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA ( cont.) aparició NEOMOBIIDAE Hamearis lucina 1,5 0,6

LIBYTHEIDAE Libythea celtis 11,6 0,6

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 0,4 0,3 Apatura ilia 0,8 0,5 Limenitis reducta 3,1 0,9 L. camilla 0,1 0,1 Nymphalis antiopa 5,3 0,9 N. polychloros 3,4 0,9 Inachis io 9,3 1,0 Vanessa atalanta 10,3 1,0 Cynthia cardui 52,3 0,9 Aglais urticae 3,1 0,6 Polygonia c-album 10,4 1,0 Argynnis paphia 62,1 1,0 A. aglaja 18,6 1,0 A. adippe 23,8 1,0 Issoria lathonia 49,8 1,0 Brenthis daphne 1,1 0,5 Boloria dia 16,9 1,0 Melitaea cinxia 16,5 1,0 M. phoebe 2,3 0,6 M. didyma 0,6 0,4 M. deione 1,0 0,4 M. parthenoides 10,2 0,8 Euphydryas aurinia 0,1 0,1

(Satyrinae) Melanargia lachesis 566,9 1,0 Hipparchia alcyone 2,8 0,6 H. semele 162,7 1,0 H. statilinus 21,3 1,0 Chazara briseis 15,1 1,0 Brintesia circe 22,3 1,0 Arethusana arethusa 7,9 0,5 Erebia meolans 0,9 0,6 Maniola jurtina 282,0 1,0 Aphantopus hyperantus 58,0 1,0 Pyronia tithonus 1746,2 1,0 P. bathseba 1,1 0,4 Coenonympha pamphilus 471,8 1,0 C. arcania 366,8 1,0 Pararge aegeria 129,1 1,0 Lasiommata megera 139,2 1,0 L. maera 3,3 0,8

(cont.→)

118 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA ( cont.) aparició

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 66,8 0,9 P. alveus 1,1 0,3 P. cirsii 0,3 0,3 P. serratulae 1,0 1,0 Spialia sertorius 3,4 0,8 Carcharodus alceae 0,6 0,5 Erynnis tages 0,3 0,1 Thymelicus acteon 0,6 0,5 T. sylvestris 28,6 1,0 Hesperia comma 19,3 1,0 Ochlodes venata 35,4 1,0

total ex. 7.301,2 total spp. 71,4

119 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

120 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº32 – Can Vinyals 32

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Palafolls (Maresme) Espai natural Parc Natural del Montnegre i el Corredor UTM 10x10 31TDG71

Estructura Longitud total (m) 2.211 Longitud de les seccions (m) 1 356 7 178 10 102 2 132 8 657 11 150 3 305 9 173 12 157

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 86 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 3,8 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 28,4 Temperatura mitjana anual (ºC) 15,3 Precipitació mitjana anual (mm) 736,3 Dèficit hídric (mm) 200 a 300

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 3 Nombre d’espècies / any 43,5 Nombre d’exemplars / any 815,3

Responsable Josep Maria Vidal (1999-2001) Patrocinador Parc Natural del Montnegre i el Corredor

121 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº32 – Can Vinyals

122 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº32 – Can Vinyals

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

1200 50 49 1000 48 s r

47 es 800

mpla 46 e x 600 45 d'e e

44 re d'espèci 400 b

43 m o N

Nombr 42 200 , 41 0 40 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

123 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº32 – Can Vinyals

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 01 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 01 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 10 silicícoles, de terra baixa 01 42.8217 Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de 10 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 01 45.2162 Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels 90 Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional 02 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 02 42.8217 Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de 10 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 02 45.2162 Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels 70 Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 03 42.8217 Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de 10 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 03 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 07 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 30 les contrades mediterrànies marítimes 07 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 70 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 08 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 08 44.3432 Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium 10 flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional 08 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 50 08 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10

09 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà)

124 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 09 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 09 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 90 10 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 10 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 10 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 50 10 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 50 11 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 11 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 11 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 30 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 11 37.26 Herbassars amb cua de cavall (Equisetum telmateja) i càrexs (Carex 10 pendula, C. remota),... de fons de còrrecs i sòls xops, al territori catalanídic septentrional 11 45.2161 Suredes amb sotabosc clarament forestal 10 11 82.32 Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 10 11 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 50 12 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 12 82.32 Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 50 12 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 50

125 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº32 – Can Vinyals

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 4,8 1,0 Iphiclides podalirius 11,5 1,0

PIERIDAE

Pieris brassicae 34,3 1,0 P. rapae 96,2 1,0 P. napi 1,3 0,3 Pontia daplidice 1,8 0,7 Euchloe crameri 3,0 1,0 Anthocharis cardamines 11,7 1,0 Colias crocea 22,5 1,0 Gonepteryx rhamni 7,2 1,0 G. cleopatra 8,7 1,0 Leptidea sinapis 19,5 1,0

LYCAENIDAE

Satyrium esculi 106,5 1,0 Callophrys rubi 74,3 1,0 Tomares ballus 1,0 0,3 Lycaena phlaeas 25,0 1,0 Lampides boeticus 4,7 0,7 Leptotes pirithous 13,5 1,0 Cacyreus marshalli 1,0 0,3 Celastrina argiolus 22,8 1,0 Glaucopsyche alexis 0,5 0,3 G. melanops 0,3 0,3 Aricia cramera 1,5 0,3 Polyommatus icarus 21,7 1,0

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 21,3 0,7 Apatura ilia Limenitis reducta 11,3 1,0 Nymphalis antiopa 6,7 1,0 N. polychloros Inachis io 1,0 0,3 Vanessa atalanta 4,3 1,0 Cynthia cardui 6,7 1,0 Argynnis paphia 3,3 1,0 Issoria lathonia 12,5 1,0 Boloria dia (cont.→)

126 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició Melitaea phoebe 2,5 0,7 M. deione 26,3 1,0 Euphydryas aurinia 9,8 1,0

(Satyrinae) Melanargia lachesis 20,7 1,0 Hipparchia statilinus 7,5 1,0 H. fidia 3,3 1,0 Brintesia circe 7,8 1,0 Maniola jurtina 27,7 1,0 Pyronia tithonus 5,2 1,0 P. cecilia 33,5 1,0 P. bathseba 26,7 1,0 Coenonympha arcania 2,8 0,7 Pararge aegeria 65,0 1,0 Lasiommata megera 56,2 1,0

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 10,5 1,0 Spialia sertorius 9,0 1,0 Carcharodus alceae 24,2 1,0 Thymelicus acteon 6,8 1,0 Ochlodes venata 1,3 0,3

total ex. 815,3 total spp. 43,5

127 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

128 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº33 - Ca l'Arenes 33

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Dosrius (Maresme) Espai natural Parc Natural del Montnegre i el Corredor UTM 10x10 31T DG50

Estructura Longitud total (m) 1.023 Longitud de les seccions (m) 1 70 4 41 7 203 2 153 5 96 8 55 3 81 6 199 9 124

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 488 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 1,8 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 26,7 Temperatura mitjana anual (ºC) 13,3 Precipitació mitjana anual (mm) 843,3 Dèficit hídric (mm) 100 a 200

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 7 Nombre d’espècies / any 42,4 Nombre d’exemplars / any 2.494,9

Responsable Héctor Andino, Juli Mauri i Elizabeth Moragues (1999-2005) Patrocinador Museu de Granollers-Ciències Naturals i Escola de Natura de Ca l'Arenes

129 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº33 - Ca l'Arenes

130 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº33 - Ca l'Arenes

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

6000 60

5000 50 s r 4000 40 es mpla e x 3000 30 d'e e re d'espèci

2000 20 b m o N Nombr 1000 , 10

0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

131 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº33 - Ca l'Arenes

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 01 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 01 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 70 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 02 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 02 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 02 32.374 Brolles dominades per ginestell (Sarothamnus catalaunicus), silicícoles, 10 de les contrades marítimes plujoses, als territoris ruscínic i catalanadíc septentrional 02 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 50 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 02 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 30 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 02 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 10 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 30 les contrades mediterrànies marítimes 03 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 03 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 30 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 03 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 10 silicícoles, de terra baixa 03 62.72 Roques silícies colonitzades per líquens, no litorals 10 04 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 30 les contrades mediterrànies marítimes 04 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 30 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 04 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 50 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa

132 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 05 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 05 32.4A3 Matollars d'olivarda (Inula viscosa), dels camps abandonats, llits de 10 rambles i rieres, terres remogudes,... de terra baixa 05 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 50 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 05 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 30 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 06 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 06 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 06 32.374 Brolles dominades per ginestell (Sarothamnus catalaunicus), silicícoles, 10 de les contrades marítimes plujoses, als territoris ruscínic i catalanadíc septentrional 06 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 30 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 06 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 30 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 06 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 10 07 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 07 32.341 Estepars dominats per estepa negra (Cistus monspeliensis), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 07 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 07 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 07 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 07 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 70 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 07 41.D4 Tremoledes (bosquets de Populus tremula) mesòfiles, sovint sense 10 sotabosc forestal, de la muntanya mitjana (i del país dels boscos esclerofil·les) 07 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 10 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 32.341 Estepars dominats per estepa negra (Cistus monspeliensis), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 08 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 30 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 08 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 50 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 08 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 10

133 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 09 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 30 muntanya mitjana (i de terra baixa) 09 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 09 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 09 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 09 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa

134 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº33 - Ca l'Arenes

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 1,7 0,7 Iphiclides podalirius 6,3 1,0

PIERIDAE

Pieris brassicae 19,1 1,0 P. rapae 43,9 1,0 P. napi 1,6 0,6 Pontia daplidice 1,3 0,6 Euchloe crameri 0,7 0,6 Anthocharis cardamines 0,4 0,4 Colias crocea 28,0 1,0 C. alfacariensis 0,3 0,1 Gonepteryx rhamni 10,1 1,0 G. cleopatra 48,3 1,0 Leptidea sinapis 20,1 1,0

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 31,0 1,0 Satyrium esculi 922,0 1,0 Callophrys rubi 62,4 1,0 Lycaena phlaeas 99,9 1,0 Lampides boeticus 2,6 1,0 Leptotes pirithous 1,9 0,9 Celastrina argiolus 31,0 1,0 Aricia cramera 26,6 1,0 Polyommatus icarus 95,7 1,0

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 1,6 0,9

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 14,6 1,0 Apatura ilia 0,4 0,4 Limenitis reducta 7,1 1,0 Nymphalis antiopa 2,4 0,7 N. polychloros 3,3 0,4 Inachis io 2,3 0,7 Vanessa atalanta 5,2 1,0 Cynthia cardui 31,9 0,9 Aglais urticae 0,4 0,1 Polygonia c-album 9,1 1,0 Argynnis paphia 22,7 1,0 (cont.→)

135 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA ( cont.) aparició Issoria lathonia 6,0 0,9 Boloria dia 0,1 0,1 Melitaea deione 3,6 0,7 Euphydryas aurinia 4,4 1,0

(Satyrinae) Melanargia lachesis 41,3 1,0 Hipparchia fagi 0,4 0,3 H. statilinus 200,1 1,0 H. fidia 3,4 0,6 Brintesia circe 15,7 1,0 Maniola jurtina 206,4 1,0 Pyronia tithonus 123,4 1,0 P. cecilia 2,0 0,3 P. bathseba 123,4 1,0 Coenonympha arcania 2,6 0,6 Pararge aegeria 83,6 1,0 Lasiommata megera 73,9 1,0

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 0,8 0,5 Spialia sertorius 0,2 0,2 Carcharodus alceae 1,0 0,5 Thymelicus acteon 2,7 0,7 Ochlodes venata 1,3 0,5

total exx. 2.494,9 total spp. 42,4

136 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº36 - Olesa de Bonesvalls 36

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) Espai natural Parc Natural del Garraf UTM 10x10 31T DF07

Estructura Longitud total (m) 1.498 Longitud de les seccions (m) 1 404 4 493 2 193 5 306 3 103

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 320 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 3,1 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 28,6 Temperatura mitjana anual (ºC) 13,9 Precipitació mitjana anual (mm) 671,1 Dèficit hídric (mm) 200 a 300

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 6 Nombre d’espècies / any 51,2 Nombre d’exemplars / any 3.309,8

Responsable Sergi Herrando i David Requena (1999-2002, 2004-2005) Patrocinador Parc Natural del Garraf

137 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº36 - Olesa de Bonesvalls

138 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº36 - Olesa de Bonesvalls

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

6000 55 54 5000 53 s r

52 es 4000

mpla 51 e x 3000 50 d'e e

49 re d'espèci 2000 b

48 m o N

Nombr 47 1000 , 46 0 45 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

139 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº36 - Olesa de Bonesvalls

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona de les màquies i espinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 01 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 30 càlides 01 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 01 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 50 de terra baixa 01 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 02 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 30 càlides 02 32.23 Brolles o garrigues enva des per càrritx (Ampelodesmos mauritanica), de 10 les contrades mediterrànies càlides 02 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 02 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 30 02 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 03 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 50 càlides 03 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 30 de terra baixa 03 45.3123 Alzinars amb pins (Pinus spp.) de terra baixa 30 04 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 10 terra baixa 04 32.4D Timonedes dominades per cistàcies baixes (Helianthemum syriacum, H. 50 hirtum,... Fumana ericoides, F. thymifolia,...), calcícoles, d'indrets secs de terra baixa 04 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 50 de terra baixa 04 42.8414 Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles 10 calcícoles, de les contrades marítimes 05 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 10 càlides 05 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 70 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 05 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 30 de terra baixa 05 34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) de les contrades 10 marítimes càlides

140 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 05 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 05 42.8414 Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles 10 calcícoles, de les contrades marítimes

141 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº36 - Olesa de Bonesvalls

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 2,3 1,0 Iphiclides podalirius 6,4 1,0 Zerynthia rumina 64,5 1,0

PIERIDAE

Aporia crataegi 10,1 1,0 Pieris brassicae 0,9 0,2 P. rapae 15,2 1,0 P. napi 1,3 0,5 Pontia daplidice 3,3 1,0 Euchloe crameri 4,3 0,8 Anthocharis cardamines 0,4 0,3 A. euphenoides 61,3 1,0 Colias crocea 29,6 1,0 C. alfacariensis 4,0 1,0 Gonepteryx rhamni 0,8 0,3 G. cleopatra 49,3 1,0 Leptidea sinapis 70,3 1,0

LYCAENIDAE

Satyrium esculi 1087,2 1,0 S. spini 0,2 0,2 Callophrys rubi 140,0 1,0 Tomares ballus 2,2 0,5 Lycaena phlaeas 0,5 0,5 Lampides boeticus 0,7 0,3 Leptotes pirithous 0,2 0,2 Celastrina argiolus 11,3 1,0 Glaucopsyche alexis 17,4 0,8 G. melanops 3,5 1,0 Pseudophilotes panoptes 101,5 1,0 Scolitantides orion 43,1 1,0 Plebejus argus 22,1 1,0 Aricia cramera 2,0 0,7 Polyommatus escheri 3,2 0,7 P. hispana 8,8 1,0 P. icarus 12,3 1,0

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 0,2 0,2

(cont.→)

142 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA ( cont.) aparició

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 1,8 0,8 Limenitis reducta 45,3 1,0 Vanessa atalanta 1,5 0,8 Cynthia cardui 4,9 1,0 Melitaea phoebe 6,8 1,0 M. didyma 6,3 0,7 Euphydryas aurinia 108,1 1,0

(Satyrinae) Melanargia lachesis 4,3 0,8 M. occitanica 25,7 1,0 Hipparchia fagi 1,8 0,5 H. semele 2,3 0,8 H. statilinus 10,8 0,8 H. fidia 37,2 1,0 Satyrus actaea 0,2 0,2 Brintesia circe 0,5 0,5 Maniola jurtina 1,6 0,5 Pyronia cecilia 6,3 0,8 P. bathseba 730,3 1,0 Coenonympha pamphilus 119,7 1,0 C. dorus 110,7 1,0 Pararge aegeria 1,7 0,7 Lasiommata megera 212,1 1,0

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 10,1 1,0 Spialia sertorius 8,3 0,7 Muschampia proto 2,7 0,8 Carcharodus alceae 11,9 1,0 C. lavatherae 3,8 0,8 Erynnis tages 6,4 1,0 Thymelicus acteon 10,5 1,0 T. sylvestris 20,9 0,7

total ex. 3.309,8 total spp. 51,2

143 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

144 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº45 - Olivella 45

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Olivella (Garraf) Espai natural Parc Natural del Garraf UTM 10x10 31T DF07

Estructura Longitud total (m) 828 Longitud de les seccions (m) 1 219 4 88 2 160 5 50 3 142 6 170

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 174 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 4,5 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 29,3 Temperatura mitjana anual (ºC) 148 Precipitació mitjana anual (mm) 634,8 Dèficit hídric (mm) 200 a 300

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 5 Nombre d’espècies / any 45,6 Nombre d’exemplars / any 2.489,7

Responsable Sergi Herrando i David Requena (2000-2003, 2005) Patrocinador Parc Natural del Garraf

145 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº45 - Olivella

146 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº45 - Olivella

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

4000 50

3500 49 48

s 3000 r

47 es 2500

mpla 46 e x 2000 45 d'e e 1500 44 re d'espèci b

43 m 1000 o N

Nombr 42 , 500 41 0 40 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

147 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº45 - Olivella

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona de les màquies i espinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2000)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 10 càlides 01 32.4H + Brolles dominades per gatosa (Ulex parviflorus), calcícoles, de les 10 32.274 contrades mediterrànies 01 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 01 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 10 de terra baixa 01 34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) de les contrades 10 marítimes càlides 01 34.721 Joncedes (prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis), 50 calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa 01 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata 10 (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,... de terra baixa 02 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 02 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 10 càlides 02 32.4B + Brolles amb dominància o abundància de bruc d'hivern (Erica 10 32.2121 multiflora), calcícoles, de les contrades marítimes 02 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 02 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 10 de terra baixa 02 34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) de les contrades 10 marítimes càlides 02 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 10 càlides 03 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 70 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 03 34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) de les contrades 10 marítimes càlides 03 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 04 32.23 Brolles o garrigues enva des per càrritx (Ampelodesmos mauritanica), de 50 les contrades mediterrànies càlides 04 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 50 de terra baixa

148 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 05 32.214 Garrigues dominades per llentiscle (Pistacia lentiscus), de les contrades 10 mediterrànies càlides 05 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 05 34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de 50 les contrades marítimes 06 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 06 32.214 Garrigues dominades per llentiscle (Pistacia lentiscus), de les contrades 10 mediterrànies càlides 06 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 06 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 10 de terra baixa 06 34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de 10 les contrades marítimes 06 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30

149 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº45 - Olivella

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 5,3 0,8 Iphiclides podalirius 1,6 0,8 Zerynthia rumina 0,4 0,4

PIERIDAE

Aporia crataegi 3,7 1,0 Pieris brassicae 1,3 0,6 P. rapae 4,9 1,0 Pontia daplidice 6,1 1,0 Euchloe crameri 0,8 0,6 Anthocharis euphenoides 9,8 1,0 Colias crocea 16,4 1,0 C. alfacariensis 11,1 1,0 Gonepteryx cleopatra 14,5 1,0 Leptidea sinapis 95,4 1,0

LYCAENIDAE

Satyrium esculi 333,2 1,0 S. spini 0,8 0,2 Callophrys rubi 42,1 1,0 Tomares ballus 3,1 0,8 Lycaena phlaeas 0,2 0,2 Lampides boeticus 1,2 0,4 Leptotes pirithous 3,0 0,6 Celastrina argiolus 5,0 0,8 Glaucopsyche alexis 17,1 1,0 G. melanops 12,9 0,8 Pseudophilotes panoptes 11,1 1,0 Scolitantides orion 0,4 0,2 Plebejus argus 206,9 1,0 Aricia cramera 0,6 0,6 Polyommatus escheri 79,5 1,0 P. hispana 132,4 1,0 P. icarus 16,4 1,0

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 0,8 0,6 Limenitis reducta 12,3 0,8 Vanessa atalanta 0,5 0,4 (cont.→)

150 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

Cynthia cardui 8,6 0,8 Melitaea phoebe 1,6 0,2 M. didyma 16,2 1,0 Euphydryas aurinia 119,2 1,0

(Satyrinae) Melanargia lachesis 60,8 1,0 M. occitanica 20,8 1,0 Hipparchia fagi 0,2 0,2 H. semele 0,9 0,4 H. statilinus 7,6 1,0 H. fidia 84,2 1,0 Satyrus actaea 0,0 0,0 Brintesia circe 0,0 0,0 Maniola jurtina 1,8 0,6 Pyronia cecilia 50,1 1,0 P. bathseba 247,3 1,0 Coenonympha pamphilus 69,2 1,0 C. dorus 494,8 1,0 Pararge aegeria 0,0 0,0 Lasiommata megera 59,1 1,0

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 13,8 1,0 Muschampia proto 1,3 1,0 Spialia sertorius 2,9 1,0 Carcharodus alceae 1,8 1,0 C. lavatherae 0,2 0,2 Erynnis tages 92,2 1,0 Thymelicus acteon 32,7 1,0 T. sylvestris 7,8 0,6

no. ex. 2.489,7 no. spp. 45,6

151 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

152 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº53 - Vallforners 53

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Tagamanent (Vallès Oriental) Espai natural Parc Natural del Montseny UTM 10x10 31T DG42

Estructura Longitud total (m) 1.732 Longitud de les seccions (m) 1 159 4 102 7 174 2 224 5 165 8 451 3 101 6 137 9 219

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 663 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) -0,1 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 24,5 Temperatura mitjana anual (ºC) 12,0 Precipitació mitjana anual (mm) 835,7 Dèficit hídric (mm) 0 a 100

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 5 Nombre d’espècies / any 71,8 Nombre d’exemplars / any 6.739,2

Responsable Santi Viader (2001-2005) Patrocinador Parc Natural del Montseny

153 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº53 - Vallforners

154 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº53 - Vallforners

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

12000 75 74 10000 73 s r 8000 72 es mpla

e 71 x 6000 70 d'e e re d'espèci

4000 69 b m o

68 N Nombr 2000 , 67 0 66 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

155 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº53 - Vallforners

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2001)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 01 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 01 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 70 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 01 41.33 Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques 10 septentrionals 01 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 30 02 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 02 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 30 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 02 38.24 Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa 30 plujosa 02 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 10 02 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30 03 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 50 muntanya mitjana (i de terra baixa) 03 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 03 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 10 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 03 38.24 Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa 10 plujosa 03 44.128 Gatelledes (boscos, generalment baixos, de Salix atrocinerea), amb 10 Equisetum telmateja, Carex pendula,... de fons de barrancs i depressions, amb sòl xop, al territori catalanídic septentrional 04 32.351 Matollars de tomaní (Lavandula stoechas), silicícoles, de sòls secs de 30 terra baixa 04 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 50 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 04 62.31 + Vegetació pionera, amb matafocs (Sempervivum spp.) i crespinells 10 36.2p (Sedum spp.), de terraprims silicis dels estatges montà i subalpí 05 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 90 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 05 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10

156 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 06 32.351 Matollars de tomaní (Lavandula stoechas), silicícoles, de sòls secs de 10 terra baixa 06 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 50 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 06 61.52 Terrers (badlands) silicis, amb vegetació molt esparsa o quasi nus 10 06 62.72 Roques silícies colonitzades per líquens, no litorals 30 07 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 07 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 30 silicícoles, de terra baixa 07 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 10 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 07 37.4 Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides 10 higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 07 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 50 07 62.72 Roques silícies colonitzades per líquens, no litorals 30 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 32.322 Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels 30 costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes 08 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 08 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 30 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 08 41.9 Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 10 08 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 70 08 62.72 Roques silícies colonitzades per líquens, no litorals 10 09 31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la 10 muntanya mitjana (i de terra baixa) 09 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 09 31.8C2 Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum 10 setiferum,... mesohigròfiles, dels barrancs i fondals molt ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional 09 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 09 34.41 Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc 50 humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa,...de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses 09 45.3131 Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalano-occitans 50

157 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº53 - Vallforners

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 4,3 1,0 Iphiclides podalirius 23,0 1,0

PIERIDAE

Aporia crataegi 4,3 1,0 Pieris brassicae 24,4 1,0 P. rapae 77,7 1,0 P. mannii 0,6 0,4 P. napi 35,5 1,0 Pontia daplidice 4,5 1,0 Euchloe crameri 3,3 0,6 Anthocharis cardamines 51,4 1,0 A. euphenoides 7,5 1,0 Colias crocea 40,4 1,0 C. alfacariensis 1,1 0,8 Gonepteryx rhamni 44,7 1,0 G. cleopatra 63,7 1,0 Leptidea sinapis 31,2 1,0

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 232,8 1,0 Satyrium esculi 3424,6 1,0 Callophrys rubi 85,3 1,0 Lycaena phlaeas 121,8 1,0 L. alciphron 7,6 0,8 Lampides boeticus 5,2 0,8 Leptotes pirithous 6,0 0,8 Cacyreus marshalli 0,4 0,4 Cupido minimus 2,5 0,6 Celastrina argiolus 31,8 1,0 Glaucopsyche alexis 0,9 0,2 G. melanops 0,2 0,2 Pseudophilotes panoptes 80,3 1,0 Scolitantides orion 0,5 0,4 Aricia cramera 46,7 1,0 Polyommatus thersites 1,1 0,2 P. coridon 2,9 0,8 P. bellargus 1,8 0,8 P. icarus 80,4 1,0

(cont.→)

158 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 154,9 1,0

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 0,5 0,4 Apatura ilia 10,3 1,0 Limenitis reducta 35,3 1,0 L. camilla 7,2 1,0 Nymphalis antiopa 23,1 1,0 N. polychloros 28,0 1,0 Inachis io 30,5 1,0 Vanessa atalanta 25,6 1,0 Cynthia cardui 70,5 1,0 Aglais urticae 0,6 0,2 Polygonia c-album 23,1 1,0 Argynnis pandora 1,0 0,2 A. paphia 151,6 1,0 A. aglaja 4,2 1,0 A. adippe 6,5 1,0 Issoria lathonia 29,8 1,0 Brenthis daphne 1,1 0,4 Boloria dia 25,9 1,0 Melitaea cinxia 9,5 1,0 M. phoebe 24,3 1,0 M. didyma 27,4 1,0 M. trivia 0,0 0,0 M. deione 23,3 1,0 M. parthenoides 0,4 0,2 Euphydryas aurinia 11,5 0,8

(Satyrinae) Melanargia lachesis 237,2 1,0 Hipparchia fagi 0,2 0,2 H. semele 31,5 1,0 H. statilinus 16,5 1,0 H. fidia 0,9 0,6 Chazara briseis 0,4 0,2 Brintesia circe 58,9 1,0 Erebia meolans 0,3 0,2 Maniola jurtina 453,4 1,0 Pyronia tithonus 215,5 1,0 P. cecilia 3,0 0,8 P. bathseba 4,5 1,0 Coenonympha pamphilus 89,9 1,0 C. arcania 78,7 1,0 Pararge aegeria 81,5 1,0 Lasiommata megera 39,4 1,0 L. maera 0,8 0,6 (cont.→)

159 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides 7,3 1,0 P. serratulae 0,4 0,2 P. alveus 0,4 0,4 P. armoricanus 1,3 0,2 P. cirsii 8,0 0,6 Spialia sertorius 4,7 0,8 Carcharodus alceae 33,4 1,0 C. floccifera 2,5 0,8 Thymelicus acteon 4,1 0,8 T. sylvestris 16,3 1,0 Hesperia comma 0,7 0,6 Ochlodes venata 2,8 0,8

total ex. 6.739,2 total spp. 71,8

160 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº68 - La Conreria 68

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Tiana (Maresme) Espai natural Parc de la Serralada de Marina UTM 10x10 31T DF39

Estructura Longitud total (m) 2.104 Longitud de les seccions (m) 1 148 4 422 7 295 2 168 5 405 3 213 6 451

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 325 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 5,6 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 25,3 Temperatura mitjana anual (ºC) 14,2 Precipitació mitjana anual (mm) 699,5 Dèficit hídric (mm) 100 a 200

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 4 Nombre d’espècies / any 39,8 Nombre d’exemplars / any 3.895,8

Responsable Guillem Llimós, Montse López i Josep Baunza (2002-2005) Patrocinador Parc Natural de la Serralada de Marina

161 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº68 - La Conreria

162 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº68 - La Conreria

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

6000 44

5000 43 s r 4000 42 es mpla e x 3000 41 d'e e re d'espèci

2000 40 b m o N Nombr 1000 , 39

0 38 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

163 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº68 - La Conreria

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2003)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 01 32.374 Brolles dominades per ginestell (Sarothamnus catalaunicus), silicícoles, 10 de les contrades marítimes plujoses, als territoris ruscínic i catalanadíc septentrional 01 34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de 10 les contrades marítimes 01 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 10 silicícoles, de terra baixa 01 84.11 Fileres d'arbres perennifolis (paravents de xiprers,...) 10 01 85.3 Jardins i horts casolans 10 01 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30 02 32.311 Arboçars (màquies d'Arbutus unedo) i altres màquies silicícoles, de les 10 contrades mediterrànies occidentals 02 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 70 les contrades mediterrànies marítimes 02 32.374 Brolles dominades per ginestell (Sarothamnus catalaunicus), silicícoles, 10 de les contrades marítimes plujoses, als territoris ruscínic i catalanadíc septentrional 02 32.378 Brolles dominades per albada (Anthyllis cytisoides), silicícoles, dels 10 terrenys poc àcids de terra baixa 03 32.1121 Màquies d'alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la 10 muntanya mediterrània 03 32.311 Arboçars (màquies d'Arbutus unedo) i altres màquies silicícoles, de les 10 contrades mediterrànies occidentals 03 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 50 les contrades mediterrànies marítimes 03 32.378 Brolles dominades per albada (Anthyllis cytisoides), silicícoles, dels 10 terrenys poc àcids de terra baixa 03 32.379 Brolles amb abundància d'altres lleguminoses (Genista triflora, Genista 30 monspessulana), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes 04 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 04 32.1121 Màquies d'alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la 30 muntanya mediterrània 04 32.311 Arboçars (màquies d'Arbutus unedo) i altres màquies silicícoles, de les 10 contrades mediterrànies occidentals 04 32.322 Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels 10 costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes 04 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 30 les contrades mediterrànies marítimes 04 32.348 Estepars d'estepa blanca (Cistus albidus), silicícoles, de terra baixa 10 04 32.374 Brolles dominades per ginestell (Sarothamnus catalaunicus), silicícoles, 10 de les contrades marítimes plujoses, als territoris ruscínic i catalanadíc septentrional 04 32.378 Brolles dominades per albada (Anthyllis cytisoides), silicícoles, dels 10 terrenys poc àcids de terra baixa 04 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 10 silicícoles, de terra baixa

164 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 05 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 05 32.1121 Màquies d'alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la 10 muntanya mediterrània 05 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 10 càlides 05 32.311 Arboçars (màquies d'Arbutus unedo) i altres màquies silicícoles, de les 10 contrades mediterrànies occidentals 05 32.322 Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels 10 costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes 05 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 05 32.374 Brolles dominades per ginestell (Sarothamnus catalaunicus), silicícoles, 10 de les contrades marítimes plujoses, als territoris ruscínic i catalanadíc septentrional 05 32.375 Brolles dominades per argelaga negra (Calicotome spinosa), silicícoles, 10 de les contrades mediterrànies marítimes 06 32.1121 Màquies d'alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la 10 muntanya mediterrània 06 32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les contrades mediterrànies 10 càlides 06 32.311 Arboçars (màquies d'Arbutus unedo) i altres màquies silicícoles, de les 30 contrades mediterrànies occidentals 06 32.322 Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels 10 costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes 06 32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de 30 les contrades mediterrànies marítimes 07 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 07 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 90 07 45.3122 Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de 10 terra baixa i de l'estatge submontà

165 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº68 - La Conreria

Freqüència Mitjana IA aparició PAPILIONIDAE

Papilio machaon 6,0 1,0 Iphiclides podalirius 3,9 1,0

PIERIDAE

Pieris brassicae 83,4 1,0 P. rapae 130,1 1,0 P. napi 1,3 0,3 Pontia daplidice 19,0 1,0 Euchloe crameri 8,6 1,0 Anthocharis cardamines 3,8 1,0 Colias crocea 22,9 1,0 Gonepteryx rhamni 10,3 1,0 G. cleopatra 66,8 1,0 Leptidea sinapis 25,4 1,0

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 2,0 0,3 Satyrium esculi 168,8 1,0 Callophrys rubi 804,8 1,0 C. avis 0,3 0,3 Tomares ballus 0,5 0,5 Lycaena phlaeas 1,8 0,8 Lampides boeticus 35,0 1,0 Leptotes pirithous 37,5 1,0 Cacyreus marshalli 0,8 0,8 Celastrina argiolus 26,9 1,0 Glaucopsyche melanops 387,6 1,0 Aricia cramera 0,6 0,5 Polyommatus icarus 5,9 1,0

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 1,1 0,5

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 35,8 1,0 Limenitis reducta 41,6 1,0 Nymphalis polychloros 1,0 0,8 Vanessa atalanta 11,8 1,0 Cynthia cardui 43,0 0,8 Melitaea phoebe 2,8 0,5 M. deione 0,3 0,3 Euphydryas aurinia 222,0 1,0 (cont.→ )

166 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

(Satyrinae) Melanargia lachesis 2,5 0,8 M. occitanica 0,8 0,5 Hipparchia fagi 0,3 0,3 H. statilinus 12,5 1,0 H. fidia 40,3 1,0 Brintesia circe 12,6 1,0 Maniola jurtina 61,3 1,0 Pyronia cecilia 55,3 1,0 P. bathseba 930,5 1,0 Coenonympha dorus 2,8 0,8 Pararge aegeria 231,9 1,0 Lasiommata megera 284,5 1,0

HESPERIIDAE

Erynnis tages 1,5 0,5 Thymelicus acteon 17,5 1,0

no. ex. 3.895,8 no. spp. 39,8

167 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

168 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº69 - Sant Mateu 69

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Premià de Dalt (Maresme), Teià (Maresme) Espai natural Parc Serralada Litoral UTM 10x10 31T DF49

Estructura Longitud total (m) 2.031 Longitud de les seccions (m) 1 339 4 126 7 173 2 224 5 314 8 175 3 224 6 247 9 208

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 408 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 3,8 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 26,3 Temperatura mitjana anual (ºC) 13,8 Precipitació mitjana anual (mm) 713,3 Dèficit hídric (mm) 200 a 300

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 3 Nombre d’espècies / any 36,7 Nombre d’exemplars / any 2.830,3

Responsable Guillem Llimós i Montse López (2003-2005) Patrocinador Parc Natural de la Serralada de Marina

169 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº69 - Sant Mateu

170 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº69 - Sant Mateu

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

5000 40 4500 39 4000 38 s r

3500 37 es

mpla 3000 36 e x 2500 35 d'e e

2000 34 re d'espèci b

1500 33 m o N

Nombr 1000 32 , 500 31 0 30 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

171 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº69 - Sant Mateu

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2003)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 30 silicícoles, de terra baixa 01 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 30 silicícoles, de terra baixa 01 42.8315 Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de 50 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 01 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 10 02 32.322 Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels 10 costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes 02 42.8315 Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de 90 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 03 32.322 Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels 10 costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes 03 45.3121 Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 90 03 45.3122 Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de 10 terra baixa i de l'estatge submontà 04 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 04 32.1121 Màquies d'alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la 70 muntanya mediterrània 04 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 10 silicícoles, de terra baixa 04 42.8315 Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de 10 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 05 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 05 32.1121 Màquies d'alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la 10 muntanya mediterrània 05 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 10 silicícoles, de terra baixa 05 32.41 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o 30 gairebé 05 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 10 terra baixa 05 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 30 silicícoles, de terra baixa 05 42.8315 Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de 10 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 05 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 06 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 10 silicícoles, de terra baixa 06 32.41 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o 30 gairebé 06 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 30 terra baixa 06 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 30 silicícoles, de terra baixa

172 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 07 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 07 32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.),... 10 silicícoles, de terra baixa 07 32.41 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o 50 gairebé 07 35.32 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, 10 silicícoles, de terra baixa 08 35.31 Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata, Crassula 50 tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana,...), sovint amb crespinells (Sedum sp.), silicícoles, de terra baixa 08 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 50 09 32.341 Estepars dominats per estepa negra (Cistus monspeliensis), silicícoles, de 50 les contrades mediterrànies marítimes 09 42.8315 Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de 50 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

173 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº69 - Sant Mateu

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 61,2 1,0 Iphiclides podalirius 23,8 1,0

PIERIDAE

Pieris brassicae 18,8 1,0 P. rapae 56,5 1,0 Pontia daplidice 6,3 0,7 Euchloe crameri 28,0 1,0 Anthocharis cardamines 0,7 0,3 Colias crocea 32,2 1,0 Gonepteryx rhamni 2,0 0,7 G. cleopatra 23,5 1,0 Leptidea sinapis 6,0 0,7

LYCAENIDAE

Neozephyrus quercus 18,2 1,0 Satyrium esculi 243,0 1,0 Callophrys rubi 103,0 1,0 Lycaena phlaeas 15,7 1,0 Lampides boeticus 18,7 1,0 Leptotes pirithous 55,3 1,0 Cacyreus marshalli 0,3 0,3 Celastrina argiolus 3,2 0,7 Glaucopsyche melanops 64,2 1,0 Pseudophilotes panoptes 2,0 0,7 Aricia cramera 0,7 0,7 Polyommatus escheri 2,3 0,3 P. icarus 55,2 1,0

LIBYTHEIDAE

Libythea celtis 1,0 0,7

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 22,8 1,0 Limenitis reducta 1,7 0,7 Vanessa atalanta 13,5 1,0 Cynthia cardui 67,8 1,0 Argynnis paphia 0,3 0,3 Melitaea phoebe 0,3 0,3 Euphydryas aurinia 2,7 0,7

(cont.→)

174 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

(Satyrinae) Melanargia lachesis 48,0 1,0 M. occitanica 0,0 0,0 Hipparchia fagi 6,2 0,7 H. statilinus 24,5 1,0 H. fidia 150,0 1,0 Brintesia circe 18,2 1,0 Maniola jurtina 66,2 1,0 Pyronia cecilia 89,8 1,0 P. bathseba 921,8 1,0 Coenonympha arcania 3,3 0,7 Pararge aegeria 168,0 1,0 Lasiommata megera 357,7 1,0

HESPERIIDAE

Thymelicus acteon 6,0 0,7

no. ex. 2.830,3 no. spp. 36,7

175 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

176 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS nº80 - Vall d'Horta 80

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Situació geogràfica Municipis Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) Espai natural Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac UTM 10x10 31T DG21

Estructura Longitud total (m) 2.393 Longitud de les seccions (m) 1 122 4 100 7 416 10 208 2 184 5 171 8 212 3 354 6 402 9 223

Paràmetres ambientals Alçada mitjana (m) 514 Mitjana de les mínimes de gener (ºC) 1 Mitjana de les màximes de juliol (ºC) 27,8 Temperatura mitjana anual (ºC) 12,8 Precipitació mitjana anual (mm) 693,7 Dèficit hídric (mm) 0 a 100

Mostreig i sèrie de dades Nombre d’anys amb dades 1 Nombre d’espècies / any 62 Nombre d’exemplars / any 2.180,5

Responsable Quim Muñoz (2005) Patrocinador Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

177 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

2. MAPA CBMS nº80 - Vall d'Horta

178 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

3. ESTADÍSTIQUES DE L’ESTACIÓ CBMS nº80 - Vall d'Horta

Evolució anual del nombre d’espècies/exemplars:

2500 70

60 2000 s r

50 es

mpla 1500

e 40 x

d'e 30 e

1000 re d'espèci b

20 m o N

Nombr 500 , 10

0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

exemplars espècies

Tendència en el nombre d’exemplars: no significativa Tendència en el nombre d’espècies: no significativa

179 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

4. VEGETACIÓ CBMS nº80 - Vall d'Horta

Ambient i zona de vegetació: Terra baixa mediterrània; zona dels alzinars Comunitats vegetals dominants (data caracterització: 2006)

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 01 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 70 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 01 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 30 02 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 50 terra baixa 02 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 10 baixa 02 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 02 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 02 62.32 Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria 10 agreggata, Allium senescens,... en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a les serres catalanídiques 03 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de 50 terra baixa 03 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra 10 baixa 03 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 03 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 10 03 62.32 Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria 10 agreggata, Allium senescens,... en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a les serres catalanídiques 04 32.123 Màquies de llentiscle (Pistacia lentiscus), de terra baixa 10 04 32.4G Bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent 10 el mantell marginal d'alzinars, de terra baixa 04 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 50 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 04 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental 30 05 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 10 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 05 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 05 82.32 Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 70 05 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 06 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 06 32.341 Estepars dominats per estepa negra (Cistus monspeliensis), silicícoles, de 10 les contrades mediterrànies marítimes 06 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 50 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània

180 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Codi % Secció Comunitat vegetal CORINE cobertura 06 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, 10 de terra baixa 06 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 07 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 07 82.32 Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 70 07 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10 08 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 08 45.3122 Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de 70 terra baixa i de l'estatge submontà 08 62.32 Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria 10 agreggata, Allium senescens,... en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a les serres catalanídiques 09 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 30 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 09 82.32 Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 70 10 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus 30 ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 10 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, 10 Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 10 41.714 Boscos de roures (Quercus humilis, Q. x cerrioides), sovint amb alzines 10 (Q. ilex), de terra baixa 10 82.32 Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 50 10 87.21 Comunitats ruderals de terra baixa 10

181 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. ESPÈCIES DETECTADES CBMS nº80 - Vall d'Horta

Freqüència Mitjana IA aparició

PAPILIONIDAE

Papilio machaon 12,5 1,0 Iphiclides podalirius 61,5 1,0

PIERIDAE

Pieris brassicae 2,0 1,0 P. rapae 83,0 1,0 P. napi 18,0 1,0 Pontia daplidice 181,5 1,0 Euchloe crameri 20,5 1,0 Anthocharis cardamines 9,5 1,0 A. euphenoides 10,0 1,0 Colias crocea 65,0 1,0 C. alfacariensis 24,5 1,0 Gonepteryx rhamni 22,5 1,0 G. cleopatra 97,5 1,0 Leptidea sinapis 142,0 1,0

LYCAENIDAE

Satyrium esculi 77,0 1,0 Tomares ballus 2,0 1,0 Lycaena phlaeas 20,0 1,0 Lampides boeticus 10,0 1,0 Leptotes pirithous 10,0 1,0 Celastrina argiolus 16,0 1,0 Glaucopsyche alexis 1,0 1,0 G. melanops 5,0 1,0 Pseudophilotes panoptes 11,0 1,0 Aricia cramera 31,0 1,0 Polyommatus escheri 12,0 1,0 P. thersites 10,5 1,0 P. hispana 10,0 1,0 P. bellargus 53,0 1,0 P. icarus 127,5 1,0

NYMPHALIDAE

(Nymphalinae) Charaxes jasius 1,0 1,0 Limenitis reducta 10,5 1,0 Nymphalis polychloros 2,0 1,0 Vanessa atalanta 2,0 1,0 Polygonia c-album 1,0 1,0 Argynnis paphia 7,0 1,0 (cont.→)

182 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Freqüència Mitjana IA (cont.) aparició

Issoria lathonia 5,0 1,0 Brenthis daphne 1,0 1,0 Boloria dia 21,0 1,0 Melitaea phoebe 6,5 1,0 M. didyma 25,5 1,0 M. trivia 51,0 1,0 M. deione 58,5 1,0

(Satyrinae) Melanargia lachesis 43,0 1,0 M. occitanica 3,5 1,0 Hipparchia fagi 16,0 1,0 H. semele 8,0 1,0 H. statilinus 41,0 1,0 H. fidia 73,0 1,0 Brintesia circe 64,0 1,0 Maniola jurtina 90,0 1,0 Pyronia tithonus 21,0 1,0 P. cecilia 9,0 1,0 Coenonympha arcania 4,0 1,0 C. dorus 19,5 1,0 Pararge aegeria 44,5 1,0 Lasiommata megera 42,0 1,0

HESPERIIDAE

Spialia sertorius 8,5 1,0 Carcharodus alceae 41,0 1,0 C. boeticus 1,0 1,0 Erynnis tages 13,0 1,0 Thymelicus acteon 8,0 1,0 Ochlodes venata 1,0 1,0

total ex. 2.180,5 total spp. 62,0

183 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

184 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5. Valoració de les estacions del CBMS en espais protegits de la DIBA

La finalitat d’aquest capítol és que els equips gestors dels diferents espais protegits puguin avaluar fàcilment i amb criteris objectius l’interès de les estacions del CBMS que es troben als seus espais. Això hauria de permetre establir un ordre de prioritats sobre la necessitat de mantenir actives aquestes estacions i també ajudar en el disseny d’una estratègia eficient si s’han d’incorporar noves estacions en un futur.

La valoració de les 18 estacions del CBMS que estan incloses en parcs de la DIBA s’ha fet considerant tant el seu interès a nivell de la xarxa al conjunt de Catalunya, com l’interès que tenen a un nivell més local (xarxa de parcs de la DIBA).

Per fer aquesta avaluació s’han tingut en compte una sèrie de condicionants, valorats amb tres categories per a cada estació:

5.1. Domini biogeogràfic

Encara que la xarxa del CBMS disposa d’un nombre important d’estacions, el seu repartiment en el conjunt de la geografia catalana està molt esbiaxat envers unes àrees determinades (Fig. 1; Taula 5). Des de l’inici del projecte, la terra baixa mediterrània i, més particularment, la zona dels alzinars, han estat molt millor mostrejades que la resta. Així, doncs, en el context del CBMS les estacions situades dins d’aquest ambient predominant tenen un interès relatiu menor que les situades en ambients deficitaris en la xarxa. En concret, hem considerat les següents relacions (Taula 5): terra baixa mediterrània, zona dels alzinars - interès baix (excepte alzinar muntanyenc – interès mig); terra baixa mediterrània, zones de màquies i espinars – interès mig; línia litoral – interès baix; muntanya plujosa – interès alt; alta muntanya – interès alt.

És evident que aquesta valoració pot anar canviant en el decurs dels anys, a mesura que s’incorpori un major o menor nombre d’estacions als diferents ambients. Tanmateix, pensem que aquests canvis només s’aconseguiran si, precisament, es dóna un major suport a possibles noves estacions situades en les zones actualment deficitàries.

185 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Taula 5. Ambients i comunitats vegetals representats al CBMS durant l’any 2005, amb indicació del nombre d’estacions on apareixen. Classificació de les zones de vegetació i les comunitats vegetals segons Folch i Guillèn (1981).

Ambient i zona de vegetació Comunitat vegetal dominant Estacions

Terra baixa mediterrània - zona dels alzinars alzinar litoral 22 alzinar muntanyenc 3 alzinar continental 4

- zona de màquies i espinars brolla de romaní i bruc d'hivern 2 brolla de romaní i maleïda 3 màquia continental de garric i arçot 2 màquia d'ullastre i olivella 1 timoneda d'esparbonella blanca 1 timoneda gipsícola continental 1

Línia litoral - vegetació de ribera i dulceaqüícola comunitats d'aiguamolls litorals 4 - línia litoral comunitats halòfiles 3

Muntanya plujosa submediterrània i medioeuropea - zona de rouredes i pinedes seques roureda de roure martinenc amb boix 1 roureda de roure valencià i roure subpirinenc 1 pineda de pinassa 1 - zona de rouredes humides i fagedes fageda 2 landa de bruguerola i viola canina 1

Alta muntanya subalpina - estatge subalpí prats subalpins 2

5.2. Hàbitats representats

Al capítol 3 de la memòria es fa una valoració de l’interès dels diferents grans tipus d’hàbitat pel que fa a la fauna lepidopterològica. Es posa de manifest diferències significatives, que apunten a un ordre coincident independentment de quina variable s’hagi utilitzat per valorar-los. D’acord amb aquests resultats, hem considerat que, en una escala paisatgística, una estació té un interès alt si en el seu recorregut predominen seccions que mostregen prats, un interès mig si predominen seccions que mostregen matollar, boscos o zones agrícoles, i un interès baix si predominen ambients ruderals i vegetació d’aiguamolls.

186 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

5.3. Qualitat de la sèrie de dades

Encara que s’estableixen uns protocols rigorosos per assegurar que les dades del CBMS tinguin un mínim de qualitat en qualsevol estació de la xarxa, és inevitable que la qualitat d’aquestes dades variï d’una estació a l’altra en funció d’aspectes diversos. Entre aquests se’n poden destacar l’experiència del mostrejador, canvis de mostrejadors al llarg dels anys que comporten biaixos inevitables en la recollida de les dades, la regularitat amb què es fan les visites setmanals, amplitud de les sèries anuals disponibles, etc. S’ha fet una valoració conjunta de tots aquests factors per a cada estació de la DIBA, tant per posar de relleu en quines estacions es disposa de dades de màxima qualitat com en quines caldria fer un esforç per millorar aquest aspecte.

5.4. Informació sobre la gestió del medi

Una de les aplicacions del CBMS és el poder disposar d’un sistema de seguiment sobre els efectes que comporten les pràctiques de gestió en la zona on es fan els mostratges. Amb aquesta finalitat, els mostrejadors anoten els impactes o tipus de gestió que observen al seu itinerari de manera codificada, i aquesta informació es recull a la base de dades del CBMS. Tot i que l’exhaustivitat amb què es recullen aquestes dades és desigual depenent del mostrejador, és possible establir, per a cada itinerari, les pràctiques de gestió més habituals (Taula 6).

Taula 6. Impactes o mesures de gestió detectades a les estacions del CBMS situades en espais protegits de la DIBA. 100: conreu (reconversió de prats); 102: dall; 140: pastura; 141: abandonament de pastura; 161: plantació de coníferes; 165: estassada del sotabosc; 165bis: eliminació de brolles i recuperació de feixes; 167: tala de bosc; 190: neteja de marges; 530: ampliació de pistes.

Estació 100 102 140 141 161 165 165bis 167 190 530 CBMS-8 1 1 1 1 1 1 CBMS-11 1 1 1 1 CBMS-12 1 1 1 1 1 1 CBMS-13 1 1 1 CBMS-19 1 1 CBMS-20 1 CBMS-21 1 CBMS-24 1 1 CBMS-26 1 CBMS-28 1 CBMS-32 CBMS-33 1 1 1 CBMS-36 1 CBMS-45 1 CBMS-53 1 1 1 CBMS-68 1 CBMS-69 CBMS-80

187 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Aquesta informació s’ha reelaborat a la taula 7, tot ponderant la intensitat amb què tenen lloc aquestes activitats i l’impacte que suposen les mesures de gestió en les diferents seccions de l’itinerari. Les estacions que tenen uns valors més alts a la taula 7 són aquelles que aporten informació extrapolable a altres indrets amb problemàtiques similars.

5.5. Fauna lepidopterològica

La fauna de cada estació es pot definir en funció d’una sèrie de paràmetres que serveixen per avaluar-ne el seu interès en termes de conservació. En aquest cas hem utilitzat dos conceptes diferents:

a) La “riquesa esperada” de la comunitat (rarefacció; vegeu el capítol 2 d’aquesta memòria), que es refereix al nombre d’espècies que hom esperaria trobar per a una mostra estandarditzada d’un cert nombre d’exemplars (en els nostres càlculs: 1000 exemplars). El conjunt de les estacions del CBMS s’han ordenat d’acord amb els valors d’aquest paràmetre i s’ha considerat que la comunitat lepidopterològica d’una estació té un interès alt si ocupa el terç superior en el rànquing trobat, un interès mig si ocupa el segon terç, i un interès baix si ocupa el terç inferior. b) Valor “SPEC” (vegeu el capítol 3), que reflecteix la presència de tàxons considerats com a prioritat en la conservació a nivell del conjunt d’Europa. S’ha atribuït un valor decreixent de 5 als SPEC1, 4 als SPEC2, 3 als SPEC3, 2 als SPEC4a i 1 als SPEC4b, i després s’han ordenat les 18 estacions dels espais de la DIBA en funció del valor trobat i s’ha procedit com en el cas anterior (valor alt si l’estació ocupa el terç superior del rànquing, mig si ocupa el terç mig i baix si ocupa el terç inferior). Per als detalls concrets de quines són aquestes espècies i quines són les seves tendències a les estacions de la DIBA es pot consultar el capítol 6.

El conjunt d’aquesta informació es presenta en forma tabulada a la taula 7 per facilitar una consulta ràpida. La darrera columna sintetitza el valor final assolit pel conjunt dels criteris utilitzats, atribuint a cada estació un interès alt, mig o baix segons si ocupa el terç superior, mig o inferior, respectivament, en el rànquing del còmput global dels valors de les cinc variables.

És molt important mantenir el seguiment en les estacions que apareixen amb un valor alt, ja que en aquestes es donen simultàniament tot un seguit de circumstàncies que asseguren que les dades recollides són del màxim interès. Les estacions amb valor baix són aquelles en les quals el seguiment, per diverses circumstàncies, té un interès menor. En molts casos exemplifiquen àrees relativament poc diverses i amb poques espècies rares, situades en ambients ben representats a la xarxa del CBMS i amb itineraris predominantment forestals. El que hagin estat qualificades amb valor baix no significa que el seguiment s’hagi d’aturar, però, si més no, cal considerar-les com d’interès secundari en cas d’haver-se de fer una selecció. D’altra banda, abans d’incorporar noves estacions a la xarxa de parcs de la DIBA caldria sospesar l’interès potencial de la zona d’acord amb els criteris de la taula 7 i, si s’escau, proposar una alternativa que aportés informació més útil pels equips gestors.

188 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Taula 7. Valor de les 18 estacions del CBMS als espais protegits de la DIBA per a sis variables relacionades amb l’interès del seguiment en cada localitat (3 = interès alt; 2 = interès mig; 1 = interès baix).

Situació Hàbitats Qualitat de Informació Avaluació Estació Riquesa Valor SPEC biogeogràfica representats les dades sobre gestió global CBMS-8 1 1 3 2 2 2 Mig CBMS-11 2 2 2 2 3 2 Mig CBMS-12 3 2 3 2 3 3 Alt CBMS-13 1 1 3 3 2 2 Mig CBMS-19 1 2 1 2 3 2 Mig CBMS-20 3 3 2 2 2 1 Mig CBMS-21 1 2 3 1 1 1 Baix CBMS-24 2 3 2 2 3 3 Alt CBMS-26 2 3 3 1 2 2 Mig CBMS-28 3 3 3 3 3 3 Alt CBMS-32 1 2 1 1 2 1 Baix CBMS-33 1 2 2 2 2 1 Baix CBMS-36 2 3 3 2 2 3 Alt CBMS-45 2 3 3 1 2 3 Alt CBMS-53 2 3 3 2 3 3 Alt CBMS-68 1 2 3 1 1 1 Baix CBMS-69 1 2 2 1 1 1 Baix CBMS-80 2 2 3 2 ? 2 Mig

5.6. Caracterització de les estacions

A continuació es fa una ràpida caracterització de cada estació, tot incidint en aspectes com ara l’interès particular que hi pugui tenir el seguiment en aquesta zona i el tipus de gestió que s’hi duu a terme o que hauria d’aplicar-se per evitar una pèrdua d’espècies. Creiem que s’hauria de fer un esforç per part dels gestors de la DIBA per mantenir actives (fins i tot recuperar-les si s’escau) les estacions destacades amb un interès particular, encara que en alguns casos puguin haver estat avaluades amb un baix interès general a la taula 7.

CBMS-8: Can Ferriol

Destaca per estar situada en l’espai natural més extens i millor conservat de les rodalies de la metròpoli de Barcelona. Històricament s’ha recollit informació força detallada sobre la fauna de ropalòcers d’aquesta zona, de manera que hi ha articles i notes naturalistes que documenten la fauna de papallones des de finals del s. XIX. Aquestes dades suposen un punt de partida únic per poder analitzar els canvis que ha experimentat la fauna d’aquesta àrea a resultes d’una pressió antròpica molt forta, p. ex. per la destrucció i fragmentació dels hàbitats, i fins i tot per la pol·lució més elevada en l’entorn de Barcelona. D’altra banda, es disposa d’una de les sèries de dades climatològiques més antigues de tot Catalunya en una estació meteorològica propera (Observatori Fabra), que permeten també analitzar fenòmens relacionats amb el canvi climàtic i els efectes que pugui tenir sobre les poblacions de papallones.

189 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

L’itinerari de Can Ferriol ha sofert canvis importants al llarg del seguiment, que han tingut fortes repercussions sobre la fauna de papallones. Aquests canvis es relacionen amb la rompuda de les seccions 4 i 5 per conversió en conreu, una important intensitat de pastura (dos ramats d’ovelles i cabres) a la major part de l’itinerari, l’ampliació de les pistes forestals i la desbrossada sistemàtica dels marges d’aquestes, amb la conseqüent desaparició de vegetació arbustiva i fonts de nèctar. Aquestes actuacions són, en part, el que fan interessant aquest itinerari ja que permeten documentar quin efecte tenen sobre la comunitat de papallones.

Des de l’any 2002, s’ha ampliat l’àmbit d’estudi a dues feixes molt properes al transsecte original. Cada una definida com a una nova secció (A i B), estan situades entre les seccions 2 i 4. Els comptatges que s’hi realitzen no es tenen en compte en el seguiment ja establert del CBMS, però tenen per objectiu avaluar la gestió que s’hi fa. Aquestes feixes formen part del Programa de potenciació de fauna del Parc. En aquest sentit, l’any 2001, els tècnics del Parc mostraren interès de sembrar-hi per tal de potenciar la fauna lepidopterològica. Es va proposar gestionar cada feixa de forma diferent per tal de poder avaluar quin tipus de gestió seria més favorable als ropalòcers, principalment, respecte la mancança de fonts de nèctar a l’estiu. Les actuacions que s’han realitzat a cada secció no han estat les mateixes d’un any per l’altre. Actualment, a les seccions A, 5 i 6 s’hi ha sembrat blat de la varietat Montcada, la secció 4 s’ha subdividit i una part es desbrossa sistemàticament a finals d’estiu i a l’altra s’hi ha sembrat fajol. Finalment, a la secció B s’hi ha sembrat una barreja de lleguminoses. Ara per ara, la feixa que ofereix més bons resultats és la que es gestiona només desbrossant a finals d’estiu.

Actualment, la secció 3 és la que té un interès més alt per la fauna de ropalòcers que acull. Aquesta secció és l’única que presenta un important recobriment de llistonar i on es concentra la major part de la població de l’itinerari d’espècies que hi estan en regressió: Melanargia lachesis, M. occitanica, Tomares ballus, Pseudophilotes panoptes, Polyommatus hispana. És per això que caldria mantenir-la com a prat sec i impedir-hi la pastura durant un temps.

CBMS-11: Santa Susanna

L’interès principal d’aquesta estació són els prats de pastura del voltant de Santa Susanna i El Polell, que alberguen poblacions importants de moltes espècies interessants, destacant- ne molt particularment una de les metapoblacions més meridionals de Maculinea arion (vegeu Stefanescu, 1994, per la distribució de l’espècie a Catalunya). M. arion, que és un SPEC3 protegit a l’Annex IV de la Directiva d’Hàbitats i a l’Apèndix II de la Convenció de Berna, ha experimentat un descens poblacional molt preocupant a la zona en el decurs dels darrers 13 anys, fins al punt que podria haver-se extingit (vegeu capítol 6). Aquest descens també ha tingut lloc en altres indrets del massís del Montseny i podria no relacionar-se directament amb canvis en la gestió de la zona de Santa Susanna sinó més aviat amb un efecte molt negatiu de les fortes sequeres estivals que han afectat el país els darrers anys. Tanmateix, la gran quantitat d’estudis sobre l’ecologia de M. arion indiquen que és necessari el manteniment d’una pastura extensiva per aconseguir un estat òptim de les poblacions tant de la planta nutrícia (orenga o serpoll) que serveix d’aliment a la larva en els primers tres estadis, com de les formigues a les qual parassita (Myrmica sabuleti) durant el quart estadi.

190 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Tota l’àrea de prats del voltant de Santa Susanna i el Polell havia estat tradicionalment pasturada per un ramat de béns fins els darrers dos anys, en què el ramat ha deixat d’actuar a la zona i els prats han iniciat un procés de tancament i embardissament. Aquest tancament és particularment notable a la secció 2 de l’itinerari, però en menor mesura també afecta les seccions 1, 7 i 9. La secció 1 és parcialment dallada pels serveis de manteniment del Parc, però les altres dues no. Molt possiblement, la lleugera pèrdua de diversitat que s’ha observat en aquest itinerari és conseqüència d’aquest abandonament dels prats.

Per tal que M. arion pugui recuperar-se a la zona (si és que la metapoblació no s’ha extingit completament ja) i també per evitar una pèrdua progressiva d’espècies, caldria tornar a incorporar la pastura amb béns com a eina de gestió o, com alternativa menys recomanable, el dall dels prats a mitjan de primavera.

D’altra banda, la secció 10, situada en una antiga feixa abandonada, ha estat desbrossada pels serveis del parc natural almenys un cop durant el període d’estudi, però aquesta actuació s’hauria de repetir periòdicament perquè el tancament de la vegetació que té lloc posteriorment es dóna amb una gran rapidesa. Actualment el pas per aquesta secció comença a ser molt dificultós.

CBMS-12: El Puig

Tot el conjunt de feixes del Puig i dels Terrers (seccions 2, 5, 10 i 11) estan sotmesos a un procés d’abandonament que està comportant un fenomen de successió secundària i tancament progressiu d’aquests espais oberts. Aquest procés està tenint un efecte negatiu sobre la fauna de ropalòcers, per exemple sobre Maculinea arion, que era present en els primers anys amb una baixa densitat però que ja fa temps que sembla haver desaparegut.

La secció 2, als voltants del Puig, és dallada pels serveis de manteniment del Parc. A més, en un dels prats d’aquesta secció s’ha passat d’un dall excessiu de tres cops l’any (que no permetia la persistència de les poblacions d’algunes espècies) a un sol cop l’any (durant la tardor), la qual cosa ha repercutit en una millora important en la població de ropalòcers. Tanmateix, els prats dallats representen una part petita de tot el conjunt de feixes del voltant del Puig, que s’han perdut per abandonament en les darreres dècades. En aquest sentit, la secció 5 exemplifica el procés predominant d’una invasió per part de la falguera aquilina (Pteridium aquilinum), que al llarg de la temporada acaba ocupant tot l’espai i transforma l’hàbitat de manera molt negativa pels ropalòcers. La secció 5 es desbrossa actualment un cop l’any (durant l’hivern o a començaments de primavera), però aquest control de la falguera és insuficient i al llarg de l’estiu la feixa torna a ser completament envaïda per aquesta planta. Als voltants del Terrers s’observa el mateix procés, amb un abandonament molt important de les extenses feixes que envolten aquest mas. La secció 10, però, és dallada un cop l’any (a començaments d’agost) pel propietari de la finca.

Per aconseguir una millora substancial de les poblacions de ropalòcers de la zona (que destaca entre les més diverses de tot el massís del Montseny) caldria aplicar una gestió activa a tot el sistema de feixes dels voltants del Puig i dels Terrers. A més, en el cas de les feixes ja colonitzades per falguera aquilina, caldria estudiar quin tipus de control és necessari per erradicar aquesta planta. Les dades actuals indiquen que amb una

191 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

desbrossada anual no n’hi ha prou, i que durant un cert temps caldria intensificar aquest tipus de mesura per aconseguir restablir els prats de dall o de pastura.

CBMS-13: Can Riera de Vilardell

L’itinerari de Can Riera és un dels que ha sofert, en el decurs del seguiment, canvis paisatgístics més importants. Bàsicament, aquests canvis s’expliquen per la reconversió de prats de dall (seccions 6 i 7) en plantacions de pi pinastre, que han crescut ràpidament i han canviat substancialment les condicions inicials de zones obertes. Els canvis en la fauna de ropalòcers associats amb aquesta reconversió han estat espectaculars i han estat objecte d’una anàlisi específica (Miralles & Stefanescu, 2004).

En general, la pèrdua d’espais oberts ha tingut unes repercussions molt negatives en la comunitat de papallones, amb disminució alarmant en les poblacions de moltes espècies i una pèrdua molt significativa de biodiversitat a la zona. Les dades del CBMS són especialment rellevants de cara a la gestió de la DIBA, ja que alerten de processos similars que poden tenir llocs en altres indrets on s’hagin fet el mateix tipus d’actuacions.

El 2005 va ser el darrer any en què es van dur a terme recomptes en aquest itinerari. A partir del 2006, es va dissenyar un nou itinerari alternatiu a la zona d’Olzinelles, on la DIBA té previst dur a terme una sèrie d’actuacions de recuperació d’espais oberts i eliminació de plantacions de plàtans i altres arbredes en antics prats de pastura i dall. El nou itinerari s’ha dissenyat per tal de poder documentar els canvis que tinguin lloc associats amb aquestes mesures de gestió i, per tant, aportaran dades del procés invers que s’ha pogut estudiar en el cas de l’itinerari de Can Riera de Vilardell.

CBMS-19: Can Prat

Aquest itinerari es va establir per poder fer el seguiment de la recuperació de la comunitat de ropalòcers després del gran incendi forestal de l’estiu de 1994. Tota la zona va quedar més o menys afectada, però va ser a la secció 6 on la vegetació va quedar totalment destruïda pel foc. Al llarg dels anys, en aquesta secció s’ha desenvolupat una brolla molt densa i la fauna de ropalòcers ha experimentat canvis molt importants.

Actualment, els prats per on passa la secció 5 estan sotmesos a un procés d’abandonament i recolonització per part de falguera aquilina, que previsiblement portaran a un empobriment de la fauna en el futur si no es prenen mesures adequades.

CBMS-20: Turó de l’Home

Tot i no ser excessivament diversa, el seguiment a l’estació del Turó de l’Home té un gran interès per documentar els canvis en la comunitat de ropalòcers com a conseqüència del canvi climàtic. Justament, a la part culminal del massís del Montseny persisteixen poblacions relictuals d’espècies d’alta muntanya, el futur de les quals està seriosament compromès a causa de l’escalfament del clima. Algunes d’aquestes poblacions tenen un enorme interès biogeogràfic i el seu monitoreig té un gran valor des del punt de vista ecològic. En aquest sentit, pensem que és particularment greu que l’estació meteorològica

192 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

del Turó de l’Home hagi deixat de funcionar, ja que estava proporcionant una sèrie de dades única per ajudar en la interpretació dels processos documentats.

Apart d’aquesta problemàtica, tota la zona està sotmesa a una pressió de trepig i de pastura (d’ovelles, cabres i vaques) intenses, que semblen tenir un efecte negatiu sobre les papallones. En particular, caldria considerar la possibilitat de regular l’accés dels ramats a mitjan de juliol, ja que aleshores a les parts culminals del massís hi ha floracions importants i s’observen grans concentracions de lepidòpters com a resultat de les migracions verticals que efectuen durant l’estiu.

CBMS-21: Turó d’en Fumet

Aquesta estació es va establir com a part d’un estudi pluridisciplinari que pretén documentar els processos de recuperació i canvi de les comunitats d’organismes en una zona que va resultar destruïda per un incendi forestal l’any 1994. Una primera avaluació de tot aquest seguit de canvis es pot trobar a l’article de Llimona et al. (2000).

A pesar de ser una zona de baix interès des del punt de vista faunístic i d’hàbitat, és molt recomanable continuar amb el seguiment de ropalòcers com a part d’aquest estudi sobre la regeneració post-incendi, ja que permet documentar, amb tota precisió, el procés de recolonització dels ropalòcers d’una àrea afectada per incendi forestal. Donada la freqüència amb què té lloc aquest fenomen a la zona mediterrània, aquesta informació és molt rellevant.

CBMS-24: Coll d’Estenalles

Estació interessant des del punt de vista faunístic i d’hàbitats representats. Encara que la qualitat de les dades ha estat irregular durant els primers anys, sembla que finalment s’ha aconseguit una regularitat en la recollida de la informació, la qual cosa encara fa més destacable aquesta estació dins del conjunt dels transsectes de la DIBA i del CBMS en general.

D’altra banda, pensem que la gestió dels prats propers al coll d’Estenalles (seccions 2 i 3) podria millorar-se substancialment per afavorir les poblacions de moltes espècies interessants. Fins ara, aquest prats s’han llaurat periòdicament, amb la qual cosa la vegetació predominant és de tipus ruderal i es dificulta l’establiment de poblacions d’espècies pròpies de prats madurs. Actualment, aquestes espècies mantenen nuclis poblacionals petits en les feixes abandonades que envolten aquests prats, però podrien augmentar notablement si es consolidessin prats de major superfície. D’altra banda, les feixes esmentades estan sent colonitzades per brolles i acabaran desapareixent ben aviat si no es prenen mesures per evitar-ho.

193 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS-26: Vallgrassa

Itinerari interessant per la molt bona representació de prats secs mediterranis i d’espècies SPEC (capítol 6), en una àrea ben conservada en el cor del parc natural del Garraf. La zona mostrejada gairebé no està sotmesa a cap tipus de gestió (màxim es dalla ocasionalment el prat de la secció 5), sinó que correspon a l’ambient climàcic predominant en aquest indret.

CBMS-28: Pla de la Calma

Aquest itinerari és molt representatiu del tipus d’ambient que predomina al Pla de la Calma, un extens altiplà pasturat al parc natural del Montsey. Al llarg dels anys de seguiment, tots els prats mostrejats al voltant del Cafè han estat pasturats molt activament per ramats d’ovelles, cabres i vaques. Per tant, la fauna present és perfectament representativa del que hom esperaria trobar en les zones altes del massís sotemeses a un tipus de gestió tradicional. L’itinerari està entre els més diversos de la xarxa del CBMS i permet, a més, l’obtenció d’un nombre important d’espècies SPEC, incloses una població abundant de Pyrgus cirsii i possiblement la major metapoblació de Maculinea arion del Montseny. Aquesta darrera espècie, però, ha experimentat una davallada molt greu en els darrers anys fins el punt que podria haver-se extingit. En aquest cas, la causa d’aquesta regressió no té res a veure amb un canvi de gestió sinó, molt probablement, amb la greu sequera dels darrers estius que haurien afectat molt negativament aquesta espècie situada ja al límit més meridional de la seva àrea de distribució.

Per assegurar el manteniment d’una de les comunitats de ropalòcers més diverses i interessants del Montseny és essencial mantenir la pastura en tot el sistema de prats situats al voltant del Cafè. En aquest sentit, les dades del CBMS poden alertar en cas d’una davallada de les poblacions de papallones ocasionada per un hipotètic relaxament en el tipus de gestió.

CBMS-32: Can Vinyals

Estació que va funcionar únicament tres anys, durant els quals va experimentar canvis en el traçat que treuen valor a les dades disponibles. L’ambient és molt representatiu de l’alzinar mediterrani silícic present al parc natural del Montnegre i, des d’aquest punt de vista, el seguiment en aquesta zona no aportava cap informació especialment rellevant o novedosa. D’altra banda, es tracta d’una zona amb una riquesa més aviat baixa, dominada per espècies comunes.

CBMS-33: Ca l’Arenes

Estació representativa dels ambients culminals del parc natural del Corredor, amb presència dominant d’alzinar mediterrani intercalat amb alguns prats que encara són pasturats. En general es tracta d’una zona més aviat pobra en espècies i sense particularitats destacables en el conjunt de la xarxa del CBMS.

194 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS-36: Olesa de Bonesvalls

Un dels itineraris més interessants de la xarxa d’estacions de la DIBA, en discórrer per una zona de màquia amb una gran riquesa d’espècies i de SPECs. Representa un molt bon complement dels altres dos itineraris del parc natural del Garraf, ja que correspon a una àrea més humida i amb característiques microclimàtiques força diferents.

L’itinerari no és objecte de cap tipus de gestió particular, tret d’ampliacions puntuals de les pistes forestals que tenen poc impacte sobre les comunitats de papallones. Per tant, la recollida de dades en aquesta zona aporta, sobretot, informació de gran valor ecològic.

CBMS-45: Olivella

Es tracta de l’itinerari més recent del parc natural del Garraf i, a l’igual que els altres dos, destaca per una notable riquesa en espècies i, sobretot, de SPECs d’alt valor de conservació. La zona gaudeix d’unes condicions microclimàtiques intermitges entre les que hi ha a Vallgrassa i a Olesa de Bonesvalls.

CBMS-53: Vallforners

Una de les estacions amb una major diversitat d’espècies en la xarxa d’itineraris de la DIBA, inclòs un bon nombre de SPECs d’alt interès de conservació. Destaca la presència d’una comunitat molt rica d’espècies pròpies d’ambients de bosc ribera, així com d’altres pròpies de zones més altes (p. ex. del Pla de la Calma) que mantenen poblacions aparentment aïllades als prats de les seccions 2, 3, 5 i 6.

L’any 2005 les feixes del voltant del Forn de Vidre (seccions 2 i 3), que estaven abandonades i sotmeses a un fort procés d’invasió per part de la falguera aquilina, van ser desbrossades, llaurades i sembrades amb la intenció de recuperar els espais oberts. Les poblacions de ropalòcers semblen haver respost de manera positiva a aquesta gestió, i en un futur caldrà dissenyar algun sistema de manteniment d’aquests prats (pastura o dall) per evitar una pèrdua important de diversitat en aquest indret. En canvi, s’hauria de desestimar la llaurada i la sembra periòdiques ja que aquests processos impossibiliten la formació de prats madurs rics en espècies vegetals i en papallones.

CBMS-68: La Conreria

Aquesta estació mostreja majoritàriament una zona de brolles, que han colonitzat una àrea afectada per un gran incendi forestal que va tenir lloc l’any 1994. Per la proximitat al mar i el tipus d’ambient general de la zona, es tracta d’un itinerari relativament pobre en espècies i en SPECs.

Actualment no està sotmès a cap tipus de gestió especial.

195 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

CBMS-69: Sant Mateu

El segon itinerari de la xarxa de la DIBA situat a la serra de Marina, en una zona bàsicament d’alzinar mediterrani amb presència també de brolles i alguns prats. A l’igual que l’anterior, es tracta d’un itinerari relativament pobre en espècies i en SPECs. Actualment no està sotmès a cap tipus de gestió especial.

CBMS-80: Vall d’Horta

Segon itinerari establert al parc natural de Sant Llorenç del Munt, en una zona greument afectada per l’incendi forestal de 2003. L’itinerari es va dissenyar per poder documentar el procés de recuperació post-incendi de la comunitat de papallones. Sorprenentment, s’ha detectat la presència d’un bon nombre d’espècies molt sedentàries que van sobreviure a aquest fort impacte, i que fan de la zona una àrea particularment rica en espècies i en SPECs.

Hauria de fer-se un esforç per mantenir aquesta estació ja que proporciona dades molt interessants sobre l’evolució i també sobre els efectes de diverses actuacions de neteja forestal post-incendi sobre de la comunitat de ropalòcers.

196 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

6. Espècies d’interès comunitari

Al capítol 3 de la memòria es comenta que l’ús de SPECs (“Species of European Conservation Concern”) és un dels criteris que més s’utilitzen per valorar l’interès, a escala europea, de la comunitat de papallones d’un determinat indret. De fet, la representativitat de SPECs amb les categories 1-3 ha estat el criteri seleccionat per identificar les anomenades àrees d’interès prioritari per a les papallones al conjunt d’Europa (van Swaay & Warren, 2003). Una d’aquestes àrees és, precisament, el Parc Natural del Montseny, un indret marcadament reconegut per la seva extraordinària diversitat de ropalòcers (Munguira et al., 2003).

L’interès creixent de la Comunitat Europea (CE) per desenvolupar indicadors de biodiversitat basats en els ropalòcers fa preveure també, en un futur pròxim, una major pressió per dissenyar i aplicar plans d’acció destinats a afavorir les espècies més amenaçades a nivell europeu, és a dir, aquelles que han estat catalogades com SPECs 1-3. Dins d’aquest marc cal interpretar la recent creació (gener de 2006) de la comissió de la CE “Wildlife and sustainable farming initiative” (Projecte No. 070402/205/420492/MAR/B2), que durant l’octubre de 2006 va organitzar unes jornades sobre les pràctiques agrícoles i la conservació dels prats mediterranis, estructurades al voltant de dos organismes bioindicadors, la papallona Maculinea arion (SPEC 3) i el pioc salvatge, Otis tarda.

En aquest context, hem cregut interessant dedicar un apartat on se sintetitzi la informació referent a les espècies de papallones catalogades com SPECs a les estacions del CBMS pertanyents a la xarxa d’espais protegits de la DIBA. Per facilitar la consulta per part dels equips gestors, aquesta informació es presenta ordenada en un seguit de taules. La primera taula recull la definició de les diferents categories SPEC i el llistat d’espècies catalanes en cadascuna d’aquestes categories. La segona taula recull la presència de totes aquestes espècies a les 18 estacions del CBMS situades en espais de la DIBA. Finalment, una tercera taula fa una valoració general de l’interès de cadascuna d’aquestes estacions en relació a la representativitat del conjunt dels elements SPEC.

Encara que a la taula 10 s’inclouen totes les espècies SPEC detectades en una estació (incloses les ocasionals, detectades amb una baixa freqüència), s’obté una classificació molt similar quan els càlculs es fan considerant només les espècies que apareixen regularment (> 50% dels anys mostrejats, és a dir, les espècies que molt possiblement mantenen una població reproductora a la zona monitoritzada). Ambdues sèries de valors es troben fortament correlacionades (r = 0,79, P < 0,001) i, per tant, aporten pràcticament la mateixa informació.

Les tendències poblacionals dels SPECs 1-3 en estacions de la DIBA es mostren a la figura 10 a-e. En les gràfiques també s’ha representat la tendència general a Catalunya, tot i que només en el cas de Tomares ballus s’observa una diferència entre ambdues tendències (general: disminució moderada; DIBA: incerta).

197 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Taula 8. Definició de les categories SPEC i llistat de les espècies catalanes incloses en cadascuna d’elles (d’acord amb van Swaay & Warren, 1999). Les espècies de les categories 1-3 es consideren amenaçades a Europa i constitueixen la base per la definició de les denominades PBAs (“Prime Butterfly Areas in Europe”; van Swaay & Warren, 2003).

- SPEC 1: Espècies restringides a Europa i considerades amenaçades a nivell global.

3 espècies: Pyrgus cirsii, Maculinea rebeli, Erebia epistygne.

- SPEC 2: Espècies la distribució de les quals es concentra a Europa i que es consideren amenaçades a Europa.

2 espècies: Thymelicus acteon, Tomares ballus.

- SPEC 3: Espècies la distribució de les quals es concentra dins i fora d’Europa, però que es consideren amenaçades a Europa.

7 espècies: Parnassius apollo, Euchloe simplonia, Lycaena helle, Scolitantides orion, Glaucopsyche alexis, Maculinea arion, Euphydryas aurinia.

- SPEC 4a: Endemismes europeus que no es consideren amenaçats actualment; tanmateix tenen un alt interès de conservació en estar restringits a Europa.

31 espècies (amb asterisc espècies no incloses a van Swaay & Warren, 1999, en ser considerades com a subespècies): Carcharodus baeticus, Pyrgus andromedae, Pyrgus cacaliae, Pyrgus malvoides, Anthocharis euphenoides, Colias phicomone, Pseudophilotes baton, *Pseudophilotes panoptes, Plebejus glandon, Aricia nicias, Polyommatus nivescens, Polyommatus coridon, Polyommatus hispana, *Polyommatus fulgens, Melitaea parthenoides, Erebia manto, Erebia epiphron, Erebia triaria, Erebia gorge, Erebia gorgone, Erebia cassioides, Erebia hispania, Erebia pronoe, Erebia lefebvrei, Erebia neoridas, Erebia oeme, Erebia meolans, Melanargia lachesis, Satyrus actaea, Hipparchia fagi, Hipparchia semele.

- SPEC 4b: Espècies amb una distribució global concentrada a Europa, on no estan amenaçades.

21 espècies: Erynnis tages, Carcharodus lavatherae, Thymelicus sylvestris, Colias alfacariensis, Laeosopis roboris, Callophrys avis, Satyrium esculi, Satyrium acaciae, Glaucopsyche melanops, Iolana iolas, Aricia cramera, Polyommatus escheri, Polyommatus dorylas, Polyommatus daphnis, Euphydryas desfontainii, Melitaea deione, Coenonympha dorus, Melanargia galathea, Hipparchia statilinus, Hipparchia fidia, Brintesia circe.

198 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Taula 9. Espècies SPEC presents a les estacions del CBMS situades en espais de la DIBA. En color apareixen destacades les espècies catalogades com amenaçades a Europa (SPECs 1-3).

ig u Can Ferriol Santa Susanna El P Can Riera Can Prat Turó de l'Home Turó d'en Fumet Coll d'Estenalles Vallgrassa Pla de la Calma Can Vinyals Ca l'Arenes Olesa de Bonesvalls Olivella Vallforners La Conreria Sant Mateu Vall d'Horta

Total general Categoria SPEC CBMS-8 CBMS-11 CBMS-12 CBMS-13 CBMS-19 CBMS-20 CBMS-21 CBMS-24 CBMS-26 CBMS-28 CBMS-32 CBMS-33 CBMS-36 CBMS-45 CBMS-53 CBMS-68 CBMS-69 CBMS-80 Anthocharis euphenoides 4a 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 13 Aricia cramera 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 15 Brintesia circe 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 15 Colias alfacariensis 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 Callophrys avis 4b 1 1 1 1 1 1 1 7 Carcharodus boeticus 4a 1 1 Carcharodus lavatherae 4b 1 1 1 3 Coenonympha dorus 4b 1 1 1 1 1 1 1 7 Erebia meolans 4a 1 1 1 1 4 Erynnis tages 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 8 Euphydryas aurinia 3 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 16 Glaucopsyche alexis 3 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 11 Glaucopsyche melanops 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 15 Hipparchia fagi 4a 1 1 1 1 1 1 1 1 1 9 Hipparchia fidia 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 14 Hipparchia semele 4a 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 Hipparchia statilinus 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 18 Laeosopis roboris 4b 1 1 2 Melitaea parthenoides 4a 1 1 1 1 1 5 Maculinea arion 3 1 1 1 3 Melanargia lachesis 4a 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 18 Melitaea deione 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 13 Pyrgus cirsii 1 1 1 1 3 Polyommatus coridon 4a 1 1 1 1 4 Polyommatus hispana 4a 1 1 1 1 1 1 1 7 Polyommatus escheri 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 9 Pseudophilotes panoptes 4a 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 Pyrgus malvoides 4a 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 11 Satyrium acaciae 4b 1 1 2 Satyrium esculi 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 18 Satyrus actaea 4a 1 1 1 1 4 Scolitantides orion 3 1 1 1 1 4 Thymelicus acteon 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 17 Thymelicus sylvestris 4b 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 Tomares ballus 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 Total general 19 20 23 17 18 7 13 25 21 21 13 12 24 22 23 14 12 20 324 Total SPECs 1-3 4 3 4 3 4 0 3 4 5 5 4 2 5 5 5 3 2 3

199 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Taula 10. Valor global de cada estació quan s’atribueix un valor decreixent de 5 als SPEC1, 4 als SPEC2; 3 als SPEC 3, 2 las SPEC 4a i 1 als SPEC 4b.

Estació SPEC total

CBMS-36 Olesa de Bonesvalls 45 CBMS-53 Vallforners 45 CBMS-12 El Puig 43 CBMS-28 Pla de la Calma 43 CBMS-24 Coll d'Estenalles 42 CBMS-45 Olivella 42 CBMS-26 Vallgrassa 41 CBMS-80 Vall d'Horta 36 CBMS-11 Santa Susanna 35 CBMS-8 Can Ferriol 34 CBMS-19 Can Prat 33 CBMS-13 Can Riera 30 CBMS-32 Can Vinyals 25 CBMS-68 La Conreria 25 CBMS-21 Turó d'en Fumet 23 CBMS-33 Ca l'Arenes 20 CBMS-69 Sant Mateu 20 CBMS-20 Turó de l'Home 11

Les dades actuals indiquen que les espècies SPEC 1-3 no estan patint cap tendència clara, ni positiva ni negativa (han estat classificades pel programa TRIM com espècies amb una tendència incerta). L’única excepció ve donada per Maculinea arion, que ha mostrat durant els darrers 12 anys una disminució molt forta. Tal com s’aprecia a la figura 10c, existeix una coincidència absoluta entre la tendència general a la xarxa CBMS i la tendència als espais de la DIBA, perquè fins ara aquesta espècie només apareix molt ocasionalment en estacions que no pertanyen a la DIBA. Més encara, aquesta figura reflecteix la tendència de M. arion bàsicament a l’àrea del Montseny, ja que la gran majoria d’informació prové del seguiment de tres poblacions situades a les estacions de Santa Susanna, El Puig i el Pla de la Calma. Com s’explicava al capítol 5, la situació crítica de M. arion al Montseny sembla ser el resultat de la combinació tant de factors climàtics (amb uns efectes molt negatius de les sequeres dels darrers estius) com de factors relacionats amb la gestió (abandonament de la pastura i tancament de feixes i prats).

200 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

a) d)

2,5 2,50 CBMS DIBA CBMS DIBA Tomares ballus Euphydryas aurinia 2 2,00

1,5 1,50

1 1,00

0,5 0,50

0 0,00 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 b) e)

1,20 3,50 CBMS DIBA Glaucopsyche alexis CBMS DIBA Thymelicus acteon 1,00 3,00

2,50 0,80 2,00 0,60 1,50 0,40 1,00 0,20 0,50

0,00 0,00 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 c)

1,2 CBMS DIBA Maculinea arion 1

0,8

0,6

0,4

0,2

0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Fig. 10. Tendències poblacionals de les espècies SPEC 1-3 en estacions de la DIBA i a nivell del conjunt de Catalunya. No s’han inclòs les tendències de Pyrgus cirsii i Scolitantides orion, per a les quals es disposa d’un nombre de dades insuficient.

201 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

202 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

7. Indicadors d’hàbitats als Parcs de la DIBA

Al capítol 3 d’aquesta memòria s’han calculat les tendències poblacionals de les 64 espècies més comunes del CBMS pel període 1994-2005. De forma un tant sorprenent es trobava que el 50% de les espècies han mostrat tendències significatives, i que en un 66% dels casos es tractava de tendències negatives. Posteriorment, s’ha pogut comprovar que el tipus de tendència es troba fortament associat a l’hàbitat, i que són les espècies típiques de prats les que estan acusant una regressió més forta, mentre que les pròpies dels ambients boscosos han experimentat un cert augment.

També s’ha testat l’efecte de què una població estigui o no dins d’un espai protegit sobre aquestes tendències poblacionals a mig termini. Tot i disposar-se d’una mostra relativament petita, s’observa que les àrees protegides incideixen positivament en un cert nombre d’espècies.

En aquest capítol es repeteixen els càlculs de les tendències poblacionals mitjançant el programa TRIM pel cas concret de les estacions que formen part de la xarxa d’espais protegits de la DIBA. Aquests resultats es comparen amb els globals per Catalunya i s’utilitzen per construir de nou els indicadors d’hàbitats estudiats al capítol 3. Això ha de permetre comprovar si els patrons generals de tipus de tendències associades amb hàbitats determinats es repeteixen en aquest conjunt d’espais protegits.

La taula 11 mostra la comparació de les tendències de les 64 espècies més comunes de la xarxa CBMS al conjunt de Catalunya i a les estacions de la DIBA. Encara que el programa TRIM classifica de forma diferent les tendències de 24 espècies (37,5%), el patró general es manté sense gaire canvis (Fig. 11). De fet, un test t-Student de mostres aparellades indica que no existeix una diferència significativa entre ambdues sèries de dades (t = 0,92, g.ll. = 63, P = 0,36). Els canvis més aparents (Fig. 11) es refereixen a un cert nombre d’espècies que passen de ser estables al conjunt de Catalunya a tenir una tendència incerta als espais de la DIBA; i a algunes espècies que passen de tenir una tendència moderadament negativa a Catalunya a tenir una tendència molt negativa als espais de la DIBA.

La figura 12 mostra els indicadors d’hàbitat construïts exclusivament amb les dades de les estacions de la DIBA. Es pot apreciar ràpidament que els indicadors pel conjunt de Catalunya i per les estacions de la DIBA són similars, de manera que la problemàtica general que es posava de manifest al capítol 3 sembla també aplicable al cas particular dels espais de la DIBA. Tanmateix, existeixen diferències en la significació d’aquestes tendències. Així, doncs, la tendència positiva per l’indicador forestal és significativa pel conjunt de la xarxa del CBMS (F = 6,41; P = 0,03) però no per la DIBA (F = 2,46, P = 0,15), i la tendència positiva de l’indicador de matollar no és significativa pel conjunt de la xarxa del CBMS (F = 2,67; P = 0,13) però sí que ho és per la DIBA (F = 5,76, P = 0,04). Per contra, la tendència negativa de l’indicador agrícola no és significativa ni pel conjunt de la xarxa del CBMS (F = 1,53; P = 0,25) ni per la DIBA (F = 2,77, P = 0,13), mentre que la tendència negativa per l’indicador de prats és marginalment significativa en ambdós casos (CBMS: F = 3,49; P = 0,09; DIBA: F = 4,50, P = 0,06).

203 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Taula 11. Tendències poblacionals de les 64 espècies més comunes al conjunt de la xarxa del CBMS i a les estacions pertanyents als espais protegits de la DIBA. S’indiquen també els casos en què les tendències difereixen entre ambdues sèries de dades (vermell: disminució acusada; taronja: disminució moderada; gris: estable; verd clar: augment moderat; verd fosc: augment acusat; blau: incerta). Grups de preferència d’hàbitats: 1: ambients agrícoles i ruderals; 2: prats calcaris; 3: espais oberts (altres prats i erms); 4: matollars; 5: boscos.

Grup de Tendència TRIM preferència Espècies indicadores CBMS DIBA Diferència d'hàbitat

1 Papilio machaon -0,0475 -0,0475 1 Colias crocea -0,0662 -0,0892 1 Euchloe crameri -0,0026 0,0948 1 Pieris brassicae -0,0296 0,0193 1 Pontia daplidice -0,0021 0,0303 + 1 Pieris napi -0,0125 -0,0277 + 1 Pieris rapae 0,0087 0,0152 + 1 Aricia cramera -0,0324 -0,0605 + 1 Cacyreus marshalli -0,0876 -0,3249 + 1 Lampides boeticus -0,0690 -0,1255 + 1 Lycaena phlaeas -0,0776 -0,0958 1 Leptotes pirithous -0,0959 -0,1452 1 Polyommatus icarus -0,0702 -0,0973 + 1 Libythea celtis 0,2640 0,2580 1 Cynthia cardui -0,0875 -0,0972 + 1 Inachis io 0,0486 0,0402 + 1 Pyronia cecilia -0,1155 -0,0359 + 1 Carcharodus alceae -0,0282 -0,0549 + 1 Thymelicus acteon 0,0252 0,0228 2 Zerynthia rumina 0,0677 0,0902 2 Colias alfacariensis -0,0887 -0,2203 + 2 Glaucopsyche alexis 0,0535 -0,0755 2 Polyommatus bellargus -0,0706 -0,1896 + 2 Euphydrya aurinia 0,0208 0,0320 2 Coenonympha dorus -0,0622 -0,061 3 Glaucopsyche melanops -0,0362 -0,0580 3 Pseudophilotes panoptes -0,0444 0,0218 3 Melitaea cinxia -0,1336 -0,1138 3 Melitaea deione 0,0240 0,0304 3 Melitaea didyma 0,0144 0,0677 3 Coenonympha pamphilus 0,0355 0,0089 + 3 Hipparchia fidia 0,0684 0,0777 + 3 Hipparchia statilinus -0,0486 0,0316 + 3 Melanargia lachesis -0,0334 -0,0315 4 Iphiclides podalirius -0,0309 -0,0306 + 4 Aporia crataegi 0,0519 0,0637 4 Anthocharis euphenoides 0,0234 0,0525 4 Gonepteryx cleopatra 0,1492 0,1626 + 4 Callophrys rubi 0,0575 0,0768

204 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Grup de Tendència TRIM preferència Espècies indicadores CBMS DIBA Diferència d'hàbitat 4 Satyrium esculi 0,0257 0,0121 4 Issoria lathonia -0,0250 -0,0196 + 4 Melitaea phoebe -0,0054 0,0004 4 Brintesia circe 0,1043 0,1837 4 Hipparchia semele 0,0161 0,0217 4 Lasiommata megera -0,0278 -0,0321 4 Pyronia athseba -0,0404 -0,0579 5 Anthocharis cardamines 0,0095 0,0055 5 Gonepteryx rhamni 0,0756 0,0470 + 5 Leptidea sinapis -0,0642 -0,0606 5 Celastrina argiolus -0,0209 -0,0307 + 5 Neozephyrus quercus -0,0009 -0,0300 5 Argynnis paphia 0,0588 0,0496 5 Boloria dia 0,0085 0,0233 5 Charaxes jasius -0,0176 -0,0085 5 Limenitis reducta 0,0287 0,0376 5 Nymphalis antiopa 0,3198 0,2902 5 Nymphalis polychloros 0,1771 0,2166 5 Polygonia c-album 0,0312 0,0409 5 Vanesa atalanta -0,0250 -0,0172 + 5 Coenonympha arcania -0,0659 -0,07 5 Maniola jurtina 0,0185 -0,0096 + 5 Pararge aegeria -0,0246 -0,0716 5 Pyronia tithonus 0,0215 0,0440 5 Ochlodes venata 0,0157 -0,0218 +

35 CBMS DIBA 30

0 Descens Descens Estable Augment Augment Incert acusat moderat moderat acusat

Fig. 11. Tendències poblacionals per les 64 espècies més comunes al conjunt de la xarxa del CBMS i a les estacions pertanyents als espais protegits de la DIBA, segons la classificació que proporciona el programa TRIM.

205 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Indicador forestal Indicador agrícola 2,5 2 CBMS DIBA CBMS DIBA 2 1,5

1,5 1 1

0,5 0,5

0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Indicador matollar Indicador prats 2 1,2 CBMS DIBA CBMS DIBA 1 1,5 0,8

1 0,6

0,4 0,5 0,2

0 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Fig. 12. Indicadors dels diferents tipus d’ambients basats en les tendències poblacionals de les espècies indicadores al conjunt de la xarxa del CBMS i a les estacions pertanyents als espais protegits de la DIBA (vegeu el text per més detalls).

En síntesi, aquestes anàlisis mostren que als espais de la DIBA existeixen tendències oposades i força clares en dos grups d’espècies: per una banda, les papallones associades amb prats estan experimentant una davallada (com també passa al conjunt de Catalunya), i per l’altra les papallones associades amb matollars estan experimentant un augment, que és més pronunciat als espais de la DIBA que no pas al conjunt de Catalunya. Aquest augment més pronunciat respon, molt probablement, a una major proporció d’itineraris o seccions en ambients cremats en procés de recuperació en les estacions de la DIBA (vegeu capítol 5) que en el conjunt de la xarxa del CBMS. En aquests itineraris els matollars estan en plena fase de recuperació i les espècies de papallones que en depenen se’n veuen beneficiades.

206 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

8. Recomanacions de bones pràctiques de gestió

En aquest darrer capítol es recullen una sèrie de recomanacions per afavorir les poblacions de ropalòcers als espais de la DIBA (i, en general, en el conjunt del territori) relacionades amb determinades pràctiques de gestió. Aquestes recomanacions es basen tant en les dades obtingudes en aquest treball com en altre tipus d’informació recollida en estudis diversos.

Com a recomanació prèvia i general, cal insistir molt en la importància de mantenir una alta diversitat d’hàbitats en les àrees protegides. Al llarg d’aquesta memòria s’ha posat de manifest que cada hàbitat s’associa amb unes espècies indicadores, per la qual cosa una homogeneïtzació dels paisatges per la conversió de diversos tipus d’hàbitat en un de sol comporta una pèrdua de diversitat.

8.1. Ambients de prats

Aquest estudi ha posat de manifest un problema important per a les espècies de ropalòcers associades amb diferents tipus de prats. Tant en el conjunt de la xarxa catalana del CBMS com en el grup d’estacions incloses en espais de la DIBA, les tendències d’aquestes espècies han estat clarament negatives durant el període 1994-2005. És important remarcar que aquestes tendències han estat calculades a partir dels índexs anuals de les espècies indicadores de prats (vegeu capítol 3) en totes les seccions de cada itinerari (i no només en aquelles seccions seleccionades per establir quines espècies eren bioindicadores de prats). Per tant, posen de manifest un deteriorament dels prats en una mostra aleatòria del paisatge del territori, ja sigui a escala de tot Catalunya o dels espais de la DIBA. La gravetat d’aquest problema queda confirmada per les tendències encara més negatives que han patit un grup d’espècies més rares estretament associades amb els prats, les poblacions de les quals estan situades molt majoritàriament en espais protegits (inclosos els de la DIBA). Aparentment, el major problema que afecta els prats és el cessament de les pràctiques tradicionals amb què fins ara havien estat gestionats, ja sigui la pastura extensiva (principalment amb béns, en les zones més típicament mediterrànies) o el dall periòdic (p. ex. en feixes properes a masos actualment abandonats). Aquest abandonament dóna lloc a un tancament progressiu dels prats, tal com s’observa en diferents itineraris de la DIBA (vegeu capítol 5). Tanmateix, la problemàtica podria ser més complexa i requereix d’una anàlisi més detallada per obtenir conclusions més definitives.

Tenint en compte que els prats han estat identificats en aquest estudi com l’hàbitat prioritari en termes de conservació (vegeu capítol 3), sembla evident que, per tal d’evitar una ràpida pèrdua de diversitat als seus espais naturals, els equips gestors de la DIBA primer haurien de concentrar esforços en aprofundir en tota la problemàtica que es relaciona amb aquest hàbitat. Seguidament es fan una sèrie de recomanacions generals per delimitar les línies d’actuació que creiem que són necessàries per conservar l’hàbitat adequadament i acabar revertint les tendències negatives observades, i després es fan unes recomanacions més puntuals en relació amb problemes constatats en les estacions de seguiment de la DIBA.

207 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Recomanacions generals

1. Delimitar les zones de prats als espais de la DIBA, ja que aquestes constitueixen el principal reservori de biodiversitat per a molts grups d’invertebrats (tant per la riquesa d’espècies com per la presència d’espècies rares).

2. Comprovar sobre el terreny que les zones identificades mitjançant GIS corresponen realment a prats, tenint en compte que al llarg d’aquest treball s’ha comprovat que al mapa de cobertes del sòl els prats i les zones agrícoles apareixen sovint confosos (vegeu capítol 2).

3. Tipificar els prats en base a les seves comunitats vegetals per poder classificar-los en unes poques categories bàsiques.

4. Determinar quines són les espècies de ropalòcers (utilitzant-les com a bioindicadors) característiques de cadascun d’aquests tipus de prats. Aquesta caracterització es podria fer a partir de censos menys intensius que els que es fan de forma estàndard amb el CBMS (vegeu també punt 10).

5. Identificar quines han estat tradicionalment i quines són actualment les pràctiques de gestió de les diferents categories de prats.

6. Fer un estudi de viabilitat per recuperar les pràctiques de gestió tradicionals en el major nombre possible dels casos. Si fos necessari establir un sistema de prioritats, dur a terme una avaluació de l’interès de conservació actual dels prats que encara es conserven en base a organismes bioindicadors (p. ex. ropalòcers; vegeu punt 4) o aplicant metodologies més integrades (cf. Usher, 1986).

7. Donar una màxima prioritat de conservació a aquells sistemes que estan constituïts per prats de mides grans i ben interconnectats entre ells, per evitar la pèrdua de diversitat que s’associa amb els processos de fragmentació. Aquesta estructura espaial és necessària per mantenir metapoblacions viables, és a dir, un conjunt de poblacions locals (associades amb cadascun dels prats) que habiten la mateixa àrea i que es troben connectades ocasionalment entre elles per fenòmens de migració. Existeix una abundant literatura sobre l’aplicabilitat dels models metapoblacionals en insectes que habiten en prats, i la importància de mantenir sistemes ben connectats i taques d’hàbitat grans per assegurar la persistència de les espècies (p. ex. Steffan-Dewenter & Tscharntke, 2002).

8. Recuperar i restaurar prats abandonats que actualment ja es troben en un procés de tancament que fa inviable la presència d’espècies associades amb aquest tipus d’hàbitat. Aquesta situació és molt comuna en ambients de la muntanya mitjana i és paral·lela a l’abandonament de les masies que ha tingut lloc durant la segona meitat del segle passat.

9. Mantenir marges estructuralment complexos entre els prats (p. ex. amb arbustos i arbres autòctons), ja que aquests introdueixen heterogeneïtat al sistema i actuen com a zones de recer o microhàbitats interessants per a moltes espècies.

10. Dissenyar un sistema de monitoratge de les àrees gestionades per comprovar que les mesures aplicades són correctes. Aquest sistema hauria de ser relativament simple i efectiu (p. ex. si s’utilitzessin els ropalòcers com a bioindicadors, podria consistir en una

208 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

modificació de la metodologia BMS amb una reducció substancial en el nombre de mostratges).

Recomanacions particulars

Apart del greu problema que es relaciona amb l’abandonament del dall o la pastura dels prats (vegeu capítol 5), en alguns dels itineraris de la DIBA s’han identificat situacions conflictives que porten a les següents recomanacions:

1. Determinar quin tipus de gestió és necessària per erradicar la falguera aquilina en les feixes abandonades de la muntanya mitjana. Problemàtica identificada a Santa Susanna (CBMS-11), El Puig (CBMS-12), Can Prat (CBMS-19), Pla de la Calma (CBMS-28), Vallforners (CBMS-53).

2. Evitar roturar feixes i prats en procés de recuperació per tal de possibilitar l’estructuració de comunitats vegetals complexes, no dominades per espècies ruderals. Problemàtica identificada a Coll d’Estenalles (CBMS-24) i Vallforners (CBMS-53).

3. En el cas dels prats que són dallats pels serveis de manteniment dels parcs naturals, reduir la intensitat de dall a 1-2 cops màxim (preferiblement a principi de la primavera i/o durant la tardor o hivern). Problemàtica identificada a El Puig (CBMS-12).

4. Evitar la sobrepastura dels prats de la zona culminal del Montseny durant l’estiu, ja que comporta la pèrdua d’abundants fonts de nèctar explotades per espècies que aleshores efectuen migracions verticals fugint de les condicions de sequera de les parts baixes i mitges del massís. Problemàtica identificada a Turó de l’Home (CBMS-20).

5. Evitar la reconversió de prats en plantacions de pins i altres arbres (p. ex. plataners), ja que comporta una pèrdua molt gran de diversitat. Problemàtica identificada a Can Riera de Vilardell (CBMS-13).

6. Als ambients mediterranis amb forta sequera estival es pot afavorir les poblacions de ropalòcers proporcionant fonts de nèctar a l’estiu (p. ex. sembrant alfals en alguna feixa experimental de dimensions reduïdes prop de les finques de Can Ferriol (CBMS-8) i Vallgrassa (CBMS-26)).

8.2. Ambients agrícoles

Tal com han estat definits en aquest treball, les espècies indicadores d’ambients agrícoles són aquelles que mostren una forta tendència antròpica i que es troben en hàbitats directament derivats de l’activitat humana (incloses les zones de conreus intensius i els ambients ruderals). Tant a nivell del conjunt de Catalunya com dels espais de la DIBA, no s’ha trobat cap tendència significativa en relació amb aquest grup, possiblement perquè es tracta d’espècies molt mòbils que experimenten grans oscil·lacions poblacionals no necessàriament relacionades amb canvis en l’hàbitat on són observades.

209 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

És difícil recomanar pràctiques de gestió per a les espècies d’aquest grup perquè per definició ocupen un ambient sotmès a constants agressions per part de l’Home, sobretot en les zones que són objecte d’una agricultura intensiva. Tot i així, hi ha algunes mesures que podrien ser clarament beneficioses, almenys a petita escala, i que també beneficiarien moltes altres espècies no estrictament associades amb els ambients agrícoles.

Recomanacions generals

1. Evitar la desaparició i reducció dels marges que separen els camps de conreu (una pràctica molt habitual en zones sotmeses a pràctiques agrícoles intensives), ja que aquests actuen com el principal reservori de biodiversitat als ambients agrícoles en proveir recursos tròfics per a les larves i els adults de molts insectes. Els marges no només afavoreixen les espècies generalistes pròpies dels ambients agrícoles sinó que permeten l’establiment d’espècies amb requeriments d’hàbitat més estrictes i, per tant, de comunitats d’insectes més complexes i riques.

2. S’ha d’afavorir el desenvolupament de marges estructuralment complexos, amb presència d’espècies herbàcies, arbustos i arbres autòctons. Aquest tipus de marge no només permet l’establiment de poblacions d’insectes no estrictament generalistes sinó que facilita els processos de dispersió d’espècies pròpies d’altres menes d’ambients.

3. Evitar que l’ús d’herbicides aplicats als conreus s’estengui als marges del voltant. L’acció continuada dels herbicides impossibilita el desenvolupament de comunitats vegetals complexes que permetrien la presència de poblacions d’espècies més típicament associades amb els ambients de prats, de matollars o forestals.

4. Evitar que l’ús d’insecticides aplicats als conreus s’estengui als marges del voltant, ja que això provoca una mortalitat no selectiva del conjunt de la comunitat d’insectes associats amb aquests marges.

5. Evitar la crema de marges com a mètode habitual per mantenir-los aclarits, ja que aquesta activitat comporta l’eliminació dràstica dels estadis immadurs de moltes espècies d’insectes.

6. Evitar una fertilització excessiva dels conreus, que comporta una pèrdua de diversitat de les comunitats vegetals que els acompanyen.

7. Afavorir les pràctiques agrícoles tradicionals com alternativa a les pràctiques més intensives, ja que aquelles permeten l’establiment de comunitats vegetals i d’insectes molt més complexes i riques.

8. Els erms o camps abandonats constitueixen un ambient important per afavorir una major diversitat als espais agrícoles, particularment quan les pràctiques són de tipus intensiu. Per tant, és recomanable mantenir, tant com sigui possible, un mosaic que combini els conreus pròpiament dits amb taques ocupades per conreus abandonats. El sistema de guaret, en particular, permet la conservació d’espècies interessants mitjançant un sistema dinàmic de gestió dels ambients agrícoles.

210 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

8.3. Ambients forestals

En aquest estudi s’ha detectat una tendència positiva de les espècies de ropalòcers associades amb els ambients forestals, que ha resultat ser significativa pel conjunt de Catalunya però no pel cas concret de les estacions de la DIBA. Encara que aquest resultat indica que, com a grup, les poblacions de les espècies associades amb aquest ambient estan en un estat saludable, hi ha alguns aspectes relacionats amb la gestió dels ambients forestals que podrien afavorir-les encara més.

Recomanacions generals

1. Els ropalòcers més estretament relacionats amb els ambients forestals depenen d’arbres i arbustos autòctons però són incapaços d’utilitzar espècies al·lòctones. Especialment en el bosc de ribera s’ha observat una substitució progressiva de les espècies autòctones (pollancres, salzes, verns, freixes, oms, etc.) per la falsa acàcia i varietats híbrides de pollancre, i aquest fet té un efecte clarament negatiu sobre les papallones típiques d’aquest ambient. Per tant, es recomana l’eliminació o substitució d’aquestes espècies forànies per les espècies forestals originals.

2. Evitar la tala del bosc de ribera madur, que òbviament suposa una pèrdua dràstica per a les espècies típicament associades amb aquest ambient. Problemàtica identificada a El Puig (CBMS-12)

3. Els tractaments per la processionària del pi tenen efectes negatius no només per a aquesta espècie sinó també per a la resta de lepidòpters que en el moment del tractament es troben en estadi larval. Per aquest motiu es recomana limitar al màxim els tractaments amb Bacillus thuringiensis o amb diflubenzuró, i en cas de fer-se informar als responsables dels seguiments de monitoratge perquè puguin considerar-ho com un possible factor responsable de les oscil·lacions poblacionals enregistrades.

4. El manteniment de clarianes i espais oberts a l’interior dels boscos beneficia un nombre important de ropalòcers que tot i associar-se amb els ambients forestals necessiten aquest tipus de microhàbitat per poder reproduir-se. En moltes zones del centre i nord d’Europa, l’abandonament de l’explotació forestal està comportant un progressiu tancament d’aquestes clarianes i una regressió d’un cert nombre de ropalòcers especialistes d’aquest ambient. Les dades que es presenten en aquest treball no semblen indicar que aquesta problemàtica estigui afectant de la mateixa manera les espècies catalanes, per bé que l’anàlisi s’ha restringit a les espècies més comunes i podria ser poc realista extrapolar els resultats a espècies més locals i rares. En tot cas, pensem que el manteniment d’espais oberts a l’interior dels boscos sempre comportarà un efecte positiu sobre el conjunt d’espècies de ropalòcers associades amb l’ambient forestal.

8.4. Ambients de matollars

En aquest treball s’ha identificat una tendència positiva significativa de les espècies de ropalòcers indicadores dels ambients de matollars a les estacions de la DIBA. La tendència també és positiva pel conjunt de Catalunya, però no arriba a la significació estadística.

211 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Aquest augment més pronunciat als espais de la DIBA respon, molt possiblement, a la major representativitat d’itineraris o seccions en ambients cremats en procés de recuperació (p. ex. Can Prat (CBMS-19), Turó d’en Fumet (CBMS-21), la Conreria (CBMS-68), Vall d’Horta (CBMS-80)). En aquestes estacions s’ha observat un ràpid augment poblacional d’espècies depenents de brolles (p. ex. Callophrys rubi, Satyrium esculi), paral·lel al procés de colonització de les zones cremades per part de formacions vegetals pioneres. Aquest fenomen sembla general a Catalunya i es pot interpretar en el context d’un augment de la superfície ocupada per les brolles, tant pel progressiu abandonament d’espais oberts com per un major impacte dels focs forestals a les darreres dècades (Brotons et al., 2004). En conseqüència, sembla actualment innecessari adoptar mesures de gestió per afavorir les espècies lligades a les brolles.

Recomanacions generals

1. Efectuar desbrossades periòdiques per mantenir aquest hàbitat en els casos en què, a causa de la pròpia successió secundària, evoluciona envers una massa forestal. Tanmateix, actualment aquesta mesura sembla innecessària tenint en compte la pròpia dinàmica natural de creació de brolles a causa d’una elevada incidència d’incendis forestals i per l’important procés d’abandonament d’espais oberts.

212 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

9. Agraïments

L’anàlisi de les dades del CBMS presentat en aquest treball ha estat finançat per la Diputació de Barcelona i la seva Xarxa de Parcs Naturals.

Les dades analitzades pertanyen al CBMS, xarxa de seguiment liderada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i pel Museu de Granollers Ciències Naturals. El funcionament del CBMS tampoc és possible sense la col·laboració d’una llarga llista d’espais naturals protegits de Catalunya, i tampoc sense el treball dels responsables del seguiment de totes i cada una de les estacions de la xarxa a Catalunya, illes Balears i Andorra.

A Jaume Fons per realitzar la classificació del pH dels sòls i a Cèsar Gutièrrez per la caracterització de la vegetació.

213 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

214 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

10. Referències bibliogràfiques

Bergman, K.-O., Askling, J., Ekberg, O., Ignell, H., Wahlman, H. & Milberg, P., 2004. Landscape effects on butterfly assemblages in an agricultural region. Ecography, 27: 619-628.

Blondel, J. & Aronson, J., 1999. Biology and wildlife of the Mediterranean region. Oxford University Press, Oxford.

Brotons, Ll., Herrando, S., Estrada, J. & Pedrocchi, V., 2004. Patrons generals dels canvis en la distribució de les espècies i l’ús del sòl en el període entre els dos atles. In: Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. & Herrando, S., eds): 567-581. Institut Català d’Ornitologia/Lynx Edicions, Barcelona.

Debussche, M., Lepart, J. & Dervieux, A., 1999. Mediterranean landscape changes: evidence from old postcards. Global Ecology and Biogeography, 8: 3-15.

Dennis, R.L.H., Shreeve, T.S. & van Dyck, H., 2003. Towards a functional resource-based concept for habitat: a butterfly biology viewpoint. Oikos, 102: 417-425.

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. & Herrando, S., 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya. 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia/Lynx Edicions, Barcelona.

Fiedler, K., Hölldobler, B. & Seufert, P., 1996. Butterflies and ants: the comunicative domain. Experientia, 52: 14-24.

Folch i Guillèn, R., 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, Barcelona.

Forman, R.T.T., 1995. Land mosaics. The ecology of landscapes and regions. Cambridge University Press, Cambridge.

Gotelli, N.J. & Colwell, R.K., 2001. Quantifying biodiversity: procedures and pitfalls in the measurement and comparison of species richness. Ecology Letters, 4: 379-391.

Gotelli N.J. & Entsminger, G.L., 2001. Ecosim: Null Models Software for Ecology. http://www.garyentsminger.com/ecosim/index.htm

Greatorex-Davies, J.N., Brereton, T.M., Roy, D.B. & Wigglesworth, T., 2006. United Kingdom Butterfly Monitoring Scheme Report for 2005. CEH Monks Wood, Huntingdon.

Gregory, R.D., van Strien, A. va, Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W., 2005. Developing indicators for European birds. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 360: 269-288.

Hanski, I. & Thomas, C.D., 1994. Metapopulation dynamics and conservation: a spatially explicit model applied to butterflies. Biological Conservation, 68: 167-180.

215 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Hawkins, B.A. & Porter, E., 2003. Does herbivore diversity depend on plant diversity? The case of California butterflies. The American Naturalist, 161: 40-49.

Hurlbert, S.H., 1984. Pseudoreplication and the design of ecological field experiments. Ecological Monographs, 54: 187-211.

IPCC, 2001. Climate Change 2001: The Scientific Basis. Contribution of Working Group I. The Third Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change (Houghton, J.T. et al., eds). Cambridge University Press, Cambridge.

Krauss, J., Steffan-Dewenter, I. & Tscharntke, T., 2003. How does landscape context contribute to effects of habitat fragmentation on diversity and population density of butterflies? Journal of Biogeography, 30: 889-900.

Legendre, P. & Legendre, L., 1998. Numerical ecology. Elsevier, Amsterdam.

León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R. & Thomas, C.D., 1999. Detecting decline in a formerly widespread species: how common is the common blue butterfly Polyommatus icarus? Ecography, 22: 643-650.

León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R. & Thomas, C.D., 2000. The distribution and decline of of a widespread butterfly Lycaena phlaes in a pastoral landscape. Ecological Entomology, 25: 285-294.

Llimona, F.; Jubany, J. & Tenés, A., 2000. La regeneració del Bosc Gran després de l’incendi de 1994: una aproximació multidisciplinària. In: I Jornades sobre la recerca en els sistemes naturals de Collserola, 243-254. Parc de Collserola, Barcelona.

Magurran, A.E., 1988. Ecological diversity and its measurement. Croom Helm, London.

Miralles, M. & Stefanescu, C., 2004. Les papallones diürnes del Montnegre. Deu anys de seguiment amb la metodologia del BMS. In: IV Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: 105-112. Monografies 38. Diputació de Barcelona, Barcelona.

Moss, D., Wyatt, B., Cornaert, M.H. & Roekaerts, M., 1990. CORINE Biotopes. The design, compilation and use of an inventory of sites of major importance for nature conservation in the European Community. Directorate-General Environment, Nuclear Safety and Civil Protection.

Munguira, M.L., García-Barros, E. & Martín Cano, J., 2003. Spain. In: Prime Butterfly Areas in Europe. Priority sites for conservation (Van Swaay, C.A.M. & Warren, M.S., eds.): 531-554. National Reference Centre for Agriculture, Nature and Fisheries, Ministry of Agriculture, Nature Management and Fisheries, The Netherlands.

Ninyerola, M., Pons, X. & Roure, J.M., 2000. A methodological approach of climatological modelling of air temperature and precipitation through GIS techniques. International Journal of Climatology, 20: 1823-1841.

Pannekoek, J. & van Strien, A.J., 2006. TRIM 3 Manual (TRends & Indices for Monitoring data). Statistics Netherlands, The Nehterlands. http://www.ebcc.info.

216 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Peñuelas, J., Filella, I. & Comas, P., 2002. Changed plant and animal life cycles from 1952 to 2000 in the Mediterranean region. Global Change Biology, 8: 1-14.

Pollard, E. & Yates, T.J., 1993. Monitoring Butterflies for Ecology and Conservation. Chapman and Hall. London.

Rice, R.W., 1989. Analyzing tables of statistical tests. Evolution, 43: 223-225.

StatSoft Inc., 2001. STATISTICA (data analysis software system), versió 6. www.statsoft.com.

Stefanescu, C., 1994. Distribució i estatus de Maculinea arion (Linnaeus, 1758) i Maculinea rebeli (Hirschke, 1904) (Lepidoptera: Lycaenidae) a Catalunya. Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 74: 12-33.

Stefanescu, C., 2000. El Butterfly Monitoring Scheme en Catalunya: los primeros cinco años. Treballs de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 15: 5-48.

Stefanescu, C., Herrando, S. & Páramo, F., 2004. Butterfly species richness in the northwest Mediterranean Basin: the role of natural and human-induced factors. Journal of Biogeography, 31: 905-915.

Stefanescu, C., Jubany, J., Torres, I. & Páramo, F., 2007. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de Seguiment de Ropalòcers) – tretzè any d’aplicació a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (informe inèdit).

Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2003. Effects of climatic change on the phenology of butterflies in the northwest Mediterranean Basin. Global Change Biology, 9: 1494- 1506.

Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2005. Butterflies highlight the conservation value of hay meadows highly threatened by land-use changes in a protected Mediterranean area. Biological Conservation, 126: 234-246.

Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., en premsa. Les papallones com a bioindicadores dels hàbitats a Catalunya: l’exemple dels prats de dall i les pastures del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural.

Steffan-Dewenter, I. & Tscharntke, T., 2002. Insect communities and biopitic interactions on fragmented landscapes – a mini review. Biological Conservation, 104: 275-284.

Thomas, J.A., 1991. Rare species conservation: case studies of European butterflies. In: The scientific management of temperate communities for conservation (Spellerberg, I.F., Goldsmith, F.B. & Morris, M.G., eds): 149-197. Blackwell Scientific Publications, Oxford.

Thomas, J.A., 2005. Monitoring change in the abundance and distribution of insects using butterflies and other indicator groups. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 360: 339-357.

217 Anàlisi bioindicador dels ropalòcers en base al seguiment de la xarxa del CBMS

Thomas, J.A. & Clarke, R.T., 2004. Extinction rates and butterflies. Response. Science, 305: 1563-1564.

Thomas, J.A., Telfer, M.G., Roy, D.B., Preston, C.D., Greenwood, J.J.D., Asher, J., Fox, R., Clarke, R.T. & Lawton, J.H., 2004. Comparative losses of British butterflies, birds, and plants and the global extinction crisis. Science, 303: 1879-1881.

Turner, J.R.G., Gatehouse, C.M. & Corey, C.A., 1987. Does solar energy control organic diversity? Butterflies, moths and the British climate. Oikos, 48: 195-205.

Usher, M.B., 1986. Wildlife conservation evaluation. Chapman and Hall, London.

Van Nouhuys, S., 2005. Effects of habitat fragmentation at different trophic levels in insect communities. Annales Zoologici Fennici, 42: 433-447.

Van Swaay, C.A.M., 2002. The importance of calcareous grasslands for butterflies in Europe. Biological Conservation, 104: 315-318.

Van Swaay, C.A.M. & Warren, M.S., 1999. Red Data book of European butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, No. 99, Council of Europe Publishing, Strasbourg.

Van Swaay, C.A.M. & Warren, M.S. (Eds), 2003. Prime Butterfly Areas in Europe. Priority sites for conservation. National Reference Centre for Agriculture, Nature and Fisheries, Ministry of Agriculture, Nature Management and Fisheries, The Netherlands.

Van Swaay, C.A.M. & Warren, M.S. & Loïs, G., 2006. Biotope use and trends of European butterflies. Journal of Insect Conservation, 10: 189-209.

Weibull, A.-C., Bengtsson, J. & Nohlgren, E., 2000. Diversity of butterflies in the agricultural landscape: the role of farming system and landscape heterogeneity. Ecography, 23: 743-750.

218