Bibliografia CAT AA.DD. “Homenatge a Joaquim Ruyra. 150 anys del seu naixement”. Recull, núm. 887. Any 27. (27-IX-1958) AA.DD; Primer Simposi Joaquim Ruyra. Blanes, 19, 30 i 31 de maig de 2003. Ed. a cura de Joan Maluquer i Ferrer. Fundació Universitat Catalana d’Estiu, Universitat de i Ed. Galerada. Cabrera de Mar, 2004. JULIÀ, Lluïsa. Ruyra, inèdit, Ajuntament de Girona, 1991. JULIÀ, Lluïsa. Joaquim Ruyra, narrador, Abadia de Montserrat, 1992.

JULIÀ, Lluïsa. Joaquim Ruyra (Biografia), Parsifal, 1996. MÉS INFORMACIÓ JULIÀ, Lluïsa. Ruyra: l’home i la seva imatge, Biblioteca Valvi; CCG Edicions, 2010. MONTOLIU, Manuel de. “La vida i obra de Joaquim Ruyra”. Pròleg a Joaquim Ruyra, Obres completes. Selecta. 1964 (1a ed. 1949): 11-125 PLA, Josep. “Joaquim Ruyra (una petita aventura literària) (1858-1939)”. Homenots. Primera sèrie. OC; 11. Destino, 1980 (1a ed. 1969): 99-136 REYES, Antoni; ROGER, Aitor; VALLS, Domènec. El rem de trenta-quatre: de la ficció a la realitat. Homenatge a Joaquim Ruyra. Presentació de la pel·lícula de la portada del primer rem al Vilar. 1934. Ed. Ajuntament de Blanes – Arxiu Municipal de Blanes. 2003 RUYRA, Joaquim. Obres completes. Editorial Selecta. . 1949. 1a edició. blanescostabrava.cat

Fotografies Fons (Josep Pons Girbau / Modern Styl / Francesc Salt / Rafael Bataller / Vicenç Coma Soley / Anna M. Barnés-E. Ros / Josep Alemany Borràs / Josep Maria Padern / Josep Maria Julià) i col·leccions d’imatges (Clusells Queldra / Joan Serras) de l’Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

Fotografia de la portada Joaquim Ruyra. 1934 c. Fons Vicenç Coma Soley. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

Caricatura Ruyra vist per Joan G. Junceda. Autor: Joan G. Junceda (1881-1948)

Textos Antoni Reyes / Aitor Roger (Arxiu Municipal de Blanes)

Col·laboradors Elisa Sola “Blanes és la meva història, la (Servei de Català) meva pàtria, la meva principal Ruta afecció. Hi he viscut quasi tota Joaquim la vida. M’hi vaig casar, hi moriren els meus pares. És just, Ruyra doncs, que els meus records siguin quasi tots blanencs.”

Joaquim Ruyra. Conversa amb Tomàs Garcés (1926) Joaquim Ruyra 1858 - 1939

Joaquim Ruyra i Oms és considerat el Mestre de la prosa catalana i una de les figures centrals del literari, gràcies a la seva meticulosa utilització del llenguatge i a la seva contribució a fixar la llengua catalana moderna. RUYRA JOAQUIM RUTA

Tot i que va néixer a Girona, un 27 de setembre de 1858, Ruyra era blanenc. La casa pairal de la seva família, coneguda amb el nom de can Creus, és al carrer Ample de Blanes. Al cim de la portalada principal, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, s’hi va col·locar una placa que diu: “Joaquim Ruyra i Oms, blanenc de cor i Mestre de la prosa catalana. Blanes, 15 de maig de 1989”.

Ruyra fou un autor d’una producció molt curta, però alhora d’una altíssima qualitat literària. Les seves narracions foren un referent estilístic i representen tot un model de llengua. Escriptor d’una gran exigència i molt perfeccionista, busca- va sempre la paraula més adient per a cada circumstància. Més enllà del mar, Ruyra ens parla de la infantesa, del naixement del desig sexual, del món dels somnis...

L’èxit literari que obtingué Joaquim Ruyra amb la seva primera obra, Marines i boscatges (1903), fou rotund. Aquest llibre és un recull de 15 narracions curtes amb el mar i la seva gent com a grans protagonistes. Les seves altres dues grans obres en prosa van ser La Parada (1919) i Entre Flames (1928). L’any 1920 va refer Marines i boscatges: en va corregir els errors lingüístics i hi va afegir la narració “L’idil·li d’en Temme”, ambientada a la cala sa Forcanera, llibre que fou rebatejat amb el títol Pinya de Rosa. Són molts els racons i els personatges blanencs que van inspirar el Mestre Ruyra i que trobem en els seus relats. Aquesta proposta d’itinerari vol ser-ne un primer tast i una invitació als visitants a aprofundir, si no ho han fet ja, en la lectura de les seves obres completes.

“Ruyra conegué com ningú la nostra llengua; en maneja l'esperit d'una manera perfecta; en domina la intel·ligibilitat i tots els seus matisos fins a extrems insuperables."

“(...) Joaquim Ruyra, potser el més gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut.”

03 01 Sa Palomera “Estic a la vora del mar, assegut en una roca i amb Carrer Mirador de s’Auguer les cames nues ficades dintre l’aigua. La penya em fa de respatller, m’hi recalco còmodament i, tot A la narració Una tarda per mar (1900) se’ns fa present amarant-me de les frescors de la marinada, que l’antic Blanes de mariners i pescadors, que minva per moments, passejo les mirades pel cel. (...) perfectament podríem situar a la platja de Sant Andreu, Mentrestant les platges properes han restat davant de la roca de sa Palomera, a l’indret conegut desertes. Els banyistes que prenien la fresca amb el nom de sota sa Pujola, i en una època en què aplegats en el sorral se’n són anats cap al poble. En encara no havia desaparegut la penya dels Piteus: les cales, ni un nedador, ni una barqueta. Amb la soledat s’exhala de la naturalesa un encant sols comparable al d’una declaració d’amor feta amb els RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA “En Canari era allí que ens esperava. Estava de ulls per una verge silenciosa. Sembla que em digui: quatre grapes davant del gussi, enseuant els pals, i -Tota per a tu: ningú ens destorba ja- No em em va saludar amb una mitja rialleta de simpatia. Els cansaria mai d’aquesta conversa muda.” mariners vells, que prenien la fresca al peu de les penyes, a l’ombra de les blavoses atzavares, ens La xucladora (1899) contemplaven satisfets, articulejant ells amb ells i assenyalant-nos amb els brocs de llurs pipes. Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de la feina i cridaven, trufejant: -Pareu ment que no eixugueu tot es peix de sa mar!”

04 Sa Palomera “Estic a la vora del mar, assegut en una roca i amb Carrer Mirador de s’Auguer les cames nues ficades dintre l’aigua. La penya em fa de respatller, m’hi recalco còmodament i, tot A la narració Una tarda per mar (1900) se’ns fa present amarant-me de les frescors de la marinada, que l’antic Blanes de mariners i pescadors, que minva per moments, passejo les mirades pel cel. (...) perfectament podríem situar a la platja de Sant Andreu, Mentrestant les platges properes han restat davant de la roca de sa Palomera, a l’indret conegut desertes. Els banyistes que prenien la fresca amb el nom de sota sa Pujola, i en una època en què aplegats en el sorral se’n són anats cap al poble. En encara no havia desaparegut la penya dels Piteus: les cales, ni un nedador, ni una barqueta. Amb la soledat s’exhala de la naturalesa un encant sols comparable al d’una declaració d’amor feta amb els “En Canari era allí que ens esperava. Estava de ulls per una verge silenciosa. Sembla que em digui: RUYRA JOAQUIM RUTA quatre grapes davant del gussi, enseuant els pals, i -Tota per a tu: ningú ens destorba ja- No em em va saludar amb una mitja rialleta de simpatia. Els cansaria mai d’aquesta conversa muda.” mariners vells, que prenien la fresca al peu de les penyes, a l’ombra de les blavoses atzavares, ens La xucladora (1899) contemplaven satisfets, articulejant ells amb ells i assenyalant-nos amb els brocs de llurs pipes. Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de la feina i cridaven, trufejant: -Pareu ment que no eixugueu tot es peix de sa mar!”

Mirador de s’Auguer. 1910 c. Fons Josep Pons Girbau. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

05 02 S’Auguer Passeig de la Marina

S’Auguer era un dels barris mariners per execel·lència de Blanes, on hi vivien la majoria de famílies de sardinalers. L’escola de la Vila, inaugurada el 1925, porta el nom de l’escriptor. A En Garet a l’enramada (1900), un relat costumista en què el procés d’enamorament és el tema protagonista, Ruyra ens fa una acurada descripció dels seus veïns i de la popular enramada que s’hi organitzava cada any, la darrera de la vuitada de Corpus, pels volts RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA del mes de juny.

“És la nit més alegre de Blanes, la darrera nit de les enramades. El vent és suau i temperat, el cel serè, i el juny xamós riu entre les estrelles. (...) L’enramada de l’Auguer serà la millor de la vuitada, perquè enguany els pescadors volen lluir-se. En Panxo Manxiula, s’americano nou, fill del vell sardinaler, ha contractat la cobla per al ball de nit. El sac de gemecs anirà, doncs, a racó; però tocarà a la taverna per engrescar els bevedors. La festa serà com no se n’hagi mai vista cap al barri.”

Barri de s’Auguer i escola de la Vila. Anys trenta. Fons Modern Styl. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

06 03 Can Creus Carrer Ample, 10

Als baixos de la casa pairal dels Ruyra s’hi va fundar l’any 1920 la revista Recvll, encara vigent. Fou el lloc de trobada dels lletraferits de l’època per participar en les tertúlies estiuenques. Al costat de Ruyra, l’Avi de Recvll, hi havia altres personatges com els Roig i Raventós, Coma, Junceda, Agulló, Carner o Maragall. A La Parada (1919) s’expliquen les aventures d’uns adolescents que van a caçar ocells amb la tècnica de parar l’arbret al collet de Santa Bàrbara. Un dels nois, potser el mateix RUYRA JOAQUIM RUTA Ruyra, recordant una aventura d’infància, sembla sortir en plena nit per la portalada de can Creus, passant per les voltes que hi havia al carrer Ample.

“Vaig travessar l’entrada corrents, vaig arrapar-me a la portella amb la mateixa energia que si m’abraonés a un enemic, vaig aixecar la balda d’una manotada i... ja sóc al carrer! (...) Vaig enfilar el carrer pel mig pel punt més clar, i anava llambregant amb recel la fosca insondable dels carrerons i sotavoltes.”

L’escriptor al balcó de casa seva el dia del seu aniversari. 1934. Fons Francesc Salt. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

07 04 El mar Passeig Cortils i Vieta

Les descripcions que fa Ruyra dels diferents estats de la mar són d’una precisió i una bellesa insuperables. El mar plàcid i serè es podia transformar radicalment en un mar advers i perillós, amb la qual cosa era capaç de donar diverses visions del paisatge de la badia, com en aquest fragment d’El rem de trenta-quatre (1903):

RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava un aspecte fatídic. (...) La Palomera revestida d’aigua xarbotosa, com un ronc perol que bull i s’estuva i es vessa a dojo, passava fantàsticament. Arreu bromes, pluja, udoladissa... El paisatge fluïdificant-se en l’ambient tèrbol i ombradís: un paisatge de somni pesat. La imaginació creia presenciar aquella obra sense nom de què parla el Macbeth. Blanes, Blanes, terra de s’alegria!-exclamà en Vadó-; avui entristeixes es cor des teus fills . Es dimonis ballen pes teus turons i s’infern ronca sobre tes platges.”

08 Per a Ruyra, el Blanes de l’estiu, els seus colors, la seva costa serena, la benignitat del temps i la seva gent, era la “terra de s’alegria” i oferia els seus màxims atractius.

“Blanes (a l’estiu) resplendeix alegrement amb ses parets blanques com llenços de bugada i ses teulades grogues com altars de moresc. El mar i el cel són una sola blavor clara sense solució de continuïtat. Les muntanyoles i roques que s’hi banyen tenen l’aparença d’incrustacions d’esmalt sobre un cristall puríssim. Fineses i brillantors per tot arreu... La naturalesa sembla manifestar, en aquell RUYRA JOAQUIM RUTA sereníssim paisatge marítim, pompes i gustos d’argenter.”

L’idil·li d’en Temme (1920)

Temporal. 1951. Fons Rafael Bataller. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

09 05 Els americanos Passatge Bonaventura Puig

Blanes fou un testimoni important de la petja dels americanos, blanencs que emigraren a Amèrica i que en tornar rics de Cuba o Puerto Rico es feien grans cases al passeig de Mar, com la de “l’americano Panxo Manxiula”. Les seves cases gaudien d’àmplies i espaioses habitacions, així com de servei domèstic. L’elevat ritme de vida que portaven molts d’ells va propiciar l’aparició de frases fetes que en feien referència, com quan la RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA mare d’en Temme li diu “vet aquí avui soparem com uns americanos”.

“És mestressa de tres o quatre inquènius, unes hisendes que es perden de vista. Sé qui és, Temme; en sé tota sa història; perquè, encara que haju nascut a Cuba, és filla de pare blanenc. Precisament ara, casada de fresc, és vinguda a Blanes amb es seu marit a fi de conèixer sa seua àvia, que encara és plena de vida. Avui en dia aquesta àvia és una senyorassa que viu as carrer de Mar, en una casa com un temple, amb tres minyones de servei que li ensumen es desitjos a s’alè; però jo l’hai coneguda pobra.”

L’idil·li d’en Temme (1920)

Grup d’estiuejants. 1914 c. Fons Vicenç Coma Soley. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

10 06 Els banys Passeig Pau Casals

Amb l’arribada de l’estiu Blanes donava la benvinguda als estiuejants i apareixien les casetes i els banys de roba a la platja. El dia de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, era el dia oficial per iniciar la temporada de banys. A L’idil·li d’en Temme (1920), Ruyra hi recull aquesta tradició ja perduda, quan el nunci s’encarregava de proclamar-ho a tocs de trompeta. RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA

“Tuturú! Tuturutú! Les dones es banyaran a la part llevantina de la badia, des de sota Sant Antoni fins a l’indret de l’Esperança; i els homes a la part de ponent, des del Carrenyanc a la Pujola. -Banys!... L’estiu és vingut. Arriben tartanes carregades de forasters. Estiu! Estiu! És el dia de Sant Cristòfol. El sol vola amb valentia pel mig del cel. Blanes resplendeix alegrement amb ses parets blanques com llenços de bugada i ses teulades grogues com altars de moresc.”

Banyistes. Anys vint. Col·lecció Clusells Queldra. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

11 07 Les drassanes Club de Vela / Gronxadors

En les seves narracions Ruyra hi fa presents les activitats tradicionals de la seva època, centrades en el món de la pesca, el comerç marítim o la construcció naval. Les drassanes de Blanes, que s’ubicaven en l’actual passeig, foren unes de les més importants a la Catalunya del segle XIX. El patró Saura explica en El rem de trenta-quatre (1903) que “els seus mariners havien d’ésser precisament blanencs, perquè no creia que RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA enlloc del món nasquessin ni es formessin homes tan aptes per a les coses del mar com en el seu poble.”

“Aclofades en la platja roent, unes dones, amb els mocadors de llurs testes tirats endavant a tall de vela de carro, repassaven silencioses els esvorancs d’una xarxa. Més lluny, un mestre d’aixa, a la vora d’una barca tombada, feia bullir en un fogaret el seu cassó de quitrà. Un xicot pescador havia arraconat la seva canya i s’era allargassat al cim d’una roca, adormint-s’hi tranquil·lament.”

L’Aniversari del noi Guixer (1899)

12 “Arribats a les envistes de Blanes, determinàrem desembarcar allí per moltes raons. Allí els nostres mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi; allí el pare volia que fos adobada la Santa Rita, ja que per a ell no hi havia, en part del món, millor mestrança que la blanenca, ni mestre constructor, amb lletres o sense lletres, més entès que un tal Ramon Veguer que la dirigia; i allí, finalment, jo, que em migrava per a posar els ossos en ferm lo més aviat possible, desitjava també desembarcar i vaig veure el cel obert així que em parlaren de prendre terra.” RUYRA JOAQUIM RUTA

El rem de trenta-quatre (1903)

Drassanes Vieta “Bagué”. 1918 c. Fons Josep Pons Girbau. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

13 08 El Frare Passeig de la Mestrança

L’any 1958, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor, s’inaugura el monument ideat per Francesc Folguera i que s’erigí en honor a Joaquim Ruyra al passeig de la Mestrança. L’escultura, obra del mestre Joan Rebull, representa el frare Sadurní dels ocells, el personatge central de la història de Les coses benignes (1928), ambientada a l’antic Convent de Blanes. El dia de la inauguració, l’escriptor Josep M. de Sagarra va RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA dedicar-li una poesia a “qui tingué dòcil l’oïda al més imperceptible so modest, i del repòs d’aquí, o del gest, va construir-ne monuments de vida.” La cara esculpida en pedra de Ruyra que va afegir-se posteriorment als peus del monument és de l’escultor blanenc Jaume Coll.

Monument a Ruyra. Fons Vicenç Coma Soley. 1958. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

14 09 El Moll La Llotja

La pesca era una de les principals fonts de riquesa dels blanencs. I la sardina de Blanes tenia bona fama, ja documentada el 1421 en un document que es conserva a l’Arxiu Municipal d’Igualada i que inclou el conegut proverbi que diu: “Axí'ns ha pres com a la sardina de Blanes, que volent fugir al foch, salta de la paella e dóna en les brases.”

A la narració Vetlles d’estiu (1900), les alegres RUYRA JOAQUIM RUTA peixateres Xanguetes, amb el típic parlar salat d’aquestes contrades, fins i tot ens proporcionen una recepta:

“Aquelles sardines devien ésser d’aigua dolça. Aquestes són altra cosa: ja m’ho sabreu dir: no n’heu emprades de millores. Són hajades as paratge més salat de sa mar salada; i, si les feu amb arrós, podeu ben estalviar-hi es bitxo. Això flaira com unes flors, filla. Sardina!... Sardina de Blanes! Fresca i coenta, noes!”

Racó de Sant Antoni. 1910 c. Foto J.A.G. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

15 10 La punta de Santa Anna

Aquest paratge i les seves roques punxegudes, emplaçades als peus dels penya-segats de l’antic convent de Blanes, apareixen en diferents narracions com L’èxtasi de l’oncle Ventura (1903), Mànegues marines (1899) o El rem de trenta-quatre (1903):

“El perill no era gaire lluny. Dues tosses, semblants a RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA dos punxeguts edificis gòtics mal esbrollats de llurs agulles i torricel·les, desgastats i malmesos, se destacaven de la costa, quasi dret a dret de la nostra derrota. Eren les penyes de Santa Anna, a les quals les ones s’enfilaven a escarpir esbojarradament llurs cabelleres de fúria. Malaurada la nau que hagués sigut llançada contra aquells caires i esgardissos! Difícilment cap tripulant n’haguera escapat amb vida.”

“Aquella caleta estava amagada per les calimes: però ells sabien prou on l’havien de trobar entre les penyes de llevant. -Santa Anna els hi ha allargat un plec de sa seua caputxa- va dir un vellet al·ludint al nom de Punta de Santa Anna que porta el cap de la llarga muntanyola.”

Mànegues marines

Punta Santa Anna. Anys setanta. Fons Anna M. Barnés-Esperança Ros. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

16 11 El Convent

Just damunt de les puntes de Santa Anna i de Sant Miquel trobem l’antic convent de Blanes. Fou fundat l’any 1583, a l’indret on ja existia una petita capella en honor a Santa Anna, per una comunitat de frares caputxins. La continuïtat del culte a aquesta santa va donar origen a la nostra Festa Major. Al segle XIX, coincidint amb les desamortitzacions, passarà a mans privades, com les de Francesc Camprodon i, finalment, al matrimoni amic format per Joaquim Casas-Carbó i RUYRA JOAQUIM RUTA Aurora Massó. El Convent és un dels paratges destacats en l’itinerari ruyrià, sobretot gràcies al relat franciscà Les coses benignes (1928), en què el Convent és “el lliri blanc de la ”.

“Mar a ponent, mar a llevant, mar a migjorn, el promontori del convent feia l’efecte d’un vaixell enorme, enclavat a terra per la popa. Quin aïllament! Quina dolça soledat! Les aigües eren tan serenes que la naturalesa del fons marí s’hi transparentava amb febles coloracions.”

Promontori del Convent. 1910 c. Fons Josep Alemany Borràs. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

17 12 Sa Forcanera Templet de Linné, Jardí Botànic Marimurtra

Font d’inspiració per l’autor, aquesta cala la trobem present en més d’una de les seves narracions, com la que tanca el llibre Pinya de Rosa (1920) i que porta per títol L’Idil·li d’en Temme. Aquest era un lloc privilegiat per a la pesca de canya, activitat a la qual Ruyra també era un gran aficionat, tot i que sembla que sense gaire èxit. RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA

“La cala de sa Forcanera, situada no gaire lluny de Blanes, és una de les més feréstegues i ombrívoles de la costa; però és també, durant les bonances d’estiu, una de les més quietes, més fresques i més plàcides que poden trobar-se. Com que la cenyeixen per la banda de terra uns cingles alts i espadats pels quals és perillosa la davallada, quasi no la visita mai ningú, com no sigui anant-hi en bot per la mar: així és que sol romandre solitària dies i dies, i no sembla sinó que, lliures de tot contacte pertorbador, s’afinen més i més la frescor i dolcesa de ses sombres i la puresa cristal·lina de ses aigües, en el bon temps d’estiu.”

Sa Forcanera. Anys vint. Foto L. Roisin. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

18 “És sa Forcanera, que no sap de lladrar sense arrossegar per sa boca sa seua llengua de trucs. Llampus! -exclamà el vell alçant-se esborneiat-. Això si que no m’agrada! Déu ens ajut! Encara embarrancarem! ....”

El rem de trenta-quatre (1903)

“Sospitant que dintre les obscures xombes marines RUYRA JOAQUIM RUTA de sa Forcanera havien d’amagar-s’hi grossos déntols i congres, havia decidit de parar-hi una canya llarga amb un guarniment, també llarg i carregat de plom a faisó d’una llença. Quina alegria causaria a “sasanta dona” si pogués portar-li un peixàs d’un parell de carnisseres! Amb aquesta il.lusió havia davallat per la cinglera, arrapant-se a les crétues i tavelles de la penya, després d’haver tirat daltabaix de la timba els seus estres entollats amb el gec i d’haver-se penjat a l’esquena l’olla del grumeig, lligada al coll per les anses amb una cordella; i un cop assolida la pedregosa platja, havia saltat de roca en roca fins a situar-se en una de grossa i assaplanada que es forejava cap a la boca de la cala.

L’idil·li d’en Temme (1920)

19 1312 Pinya de Rosa Camí de Santa Cristina

L’èxit literari que obtingué Ruyra amb la seva primera obra, Marines i boscatges (1903), un recull de 15 narracions curtes amb el mar i la seva gent com a grans protagonistes, fou rotund. La seguirien La Parada (1919) i Entre Flames (1928). El 1920, Ruyra va refer Marines i boscatges: en va corregir els errors lingüístics i hi va afegir la narració ”L’idil·li d’en Temme”. El llibre fou rebatejat amb el títol de Pinya de Rosa. Els anys RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA quaranta l’industrial Fernando Rivière adquireix uns quants terrenys, on creà el jardí tropical, aconsellat pel poeta Pere Puig i Llensa, i decideix batejar el paratge amb el nom de Pinya de Rosa.

“Donen els mariners el nom de pinya de rosa a l’artística nuada que teixeixen al capdavall d’una corda amb els seus mateixos blens, fent-hi un pom boterut que la conclou, la priva desfilagarsar-se (...) Doncs bé: a nosaltres, ens ha semblat adient per a batejar aquest aplec, amb el qual volem consolidar i donar fi a la llarga corda de marines i boscatges que fins ara hem anat escrivint i publicant en revistes, diaris i llibres. Ara la corda tindrà el seu nu de conclusió i constituirà un cos definitiu.”

Costa de Blanes. Anys trenta. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

20 14 Rambla Joaquim Ruyra

El 1964 es cobreix la Riera de Blanes i se li dona el nom del Mestre de la prosa catalana. Ruyra és considerat el gran narrador del mar, i tant ell com els seus personatges n’estaven ben enamorats.

“En fi, a la caiguda d’onze hores me retirava de la platja; però no crec que un enamorat s’aparti amb més recança de la companyia de la seva estimada, ni RUYRA JOAQUIM RUTA que, tot anant-se’n, s’embadaleixi més fondament amb el deix agradós de què els encants d’ella li han omplert els sentits: no, perquè la marina em tenia el cor robat (...) Deixava una mica badada la finestra de la meva cambra perquè entrés l’aire pur, me ficava al llit, m’adormia tot sentint la remoreta del mar i bona nit i bona hora.”

Vetlles d’estiu (1900)

La Riera. Anys cinquanta. Fons Josep M. Padern. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

21 15 El Verdaguer de la prosa Carrer

Ruyra, seguint la idea de Jacint Verdaguer (1845-1902), a qui conegué quan el poeta estava fent els últims retocs de L’Atlàntida, va fer de la llengua del poble la principal font de creació del llenguatge. En els seus relats, al costat del registre culte, també hi és present el típic parlar salat de la costa blanenca. En el fragment següent de L’aniversari del noi Guixer (1899) podem trobar una mostra deliciosa de l’enamorament per la RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA mar i del parlar salat, ple de frases fetes, dels seus personatges.

22 “La mar! Jo n’estava enamorat. Ell, no; i amb tot i aixó se l’estimava com un marit se pot estimar una dona de males entranyes que li ha ocasionat molts de disgustos, però que al cap i a la fi no deixa d’haver-se-li arrelat a l’ànima. No en deia mai bé. -Sa mar! Mal foc que l’assecu! És maleïda, sa mar.- I li sobraven motius per a odiar-la, perquè li havia robat un fill, un fill únic, que a la flor de la seva jovenesa s’era negat amb sos companys de barcada.” RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA

Jurat literari reunit a casa de Ruyra, entre altres Josep Alemany i Borràs, a l'esquerra de Ruyra. 1915 c. Fons Josep Alemany i Borràs. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

23 1612 Sant Joan

El paisatge descrit per Ruyra a L’aniversari del noi Guixer (1899) era molt diferent de l’actual, sense cases, ni pins i una “muntanya penyalosa d’un to brú formentós, en la qual les ginestes en flor brillaven com els joiells sobre el pit ossut i colrat d’un gitano” I si fem cas del que s’explica a Vetlles d’estiu (1900), la vegetació que predominava a la muntanya era fruit d’un encanteri. RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA

“(...) el castell d’en Vas i No-en-tornaràs s’havia aixecat al bell cim de la muntanya de Sant Joan, i “carets de Déu!, heu’s aquí per què de resultes d’aquell embruix sa muntanya, s’és enxorquida en tanta de manera que, amb tot i ses benediccions que Sant Joan hi tira des de sa seua capelleta, no s’hi han pogut arrelar més que tomanyins i volivardes.”

Sant Joan. 1947. Fons Josep Maria Julià. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

24 17 Cementiri

Joaquim Ruyra va morir a la seva casa barcelonina del carrer Bretón de los Herreros, al barri de Gràcia, el dia 15 de maig de 1939. Blanes és el lloc que va escollir per ser enterrat, on poder sentir prop seu la remor de la mar que tant el va fascinar. L’escriptor descansa en aquest senzill panteó del Cementiri Municipal juntament amb la seva esposa Teresa de Llinàs d’Arnau, que pertanyia a la petita noblesa catalana i que va morir un parell d’anys més tard que el seu espòs. El 2003, en què té lloc l’Any RUYRA JOAQUIM RUTA Ruyra coincidint amb el centenari de la publicació de Marines i boscatges, es catalanitzà el text de la làpida, que fins aquell moment estava escrit en castellà.

Avinguda principal del Cementiri vell, amb els panteons, també el del matrimoni Ruyra-Llinàs. Foto Aitor Roger

25 18 El Vilar

Els boscos i el santuari del Vilar són els principals referents de la que probablement és la seva obra més coneguda, El rem de trenta-quatre, publicada dins de Marines i boscatges (1903). La promesa que fan els mariners de la Santa Rita i la jove Marianna Saura de realitzar un exvot si aconsegueixen sortir vius de la tempesta, ens permet comprendre millor la fe i la devoció popular dels nostres avantpassats envers la RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA Mare de Déu del Vilar.

Ruyra en un aplec fejocista al Vilar. Anys trenta. Col·lecció Joan Serras. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

26 “Amb quina enyorança vaig recordar-me de les soledats del Vilar, amb ses suredes, ses feixetes de conreu, ses velles oliveres on refilen els moixons, sos torrents frescals i sos àlbers de blanques soques, en les quals les parelles enamorades escriuen enllaçadament llurs noms amb la punta del ganivet! Oh, qui pogués visitar de nou aquells llocs i cantar davant l’altaret aquella tornada tan repetida dels romeus : “Deu-nos goig i alegria, Mare de Déu del Vilar!” RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA

“(...) Verge santa des Vilar! – vaig exclamar aixecant els braços en l’aire – Ajudeu-nos! Salveu-me d’aquest perill, i us prometo que pujaré a visitar-vos a peu descalç, amb els rosaris a la mà i amb un d’aqueixos rems tan llargs a coll.”

El rem de trenta-quatre (1903)

27 Ruyra i Blanes

“En els jorns estiuencs, en aquelles hores en què la calor us estalona aneu on aneu, quantes i quantes vegades havia cercat refugi en la vuitcentista botigueta de l’amic Cornellà. Quantes i quantes vegades havia fet de dependent espontani ajudant-li a vendre un llibre i atenent a les noies que anaven a comprar una postal. (...) De vegades a

RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA mitja tarda, arribava en Roig i Raventós amb la seva família i llavors la conversa ja prenia un caire ciutadà. Després era en Junceda que a la meitat del seu jornal s’havia trobat a mancar paper canson o tinta xina i havia de córrer cames ajudeu-me cap al Recvll, però aquella botigueta tenia el do de la figuera del ferreret; era molt fàcil entrar-hi però sortir-ne ja resultava un bon tros més difícil, puix si per casualitat baixava Mestre Ruyra, les hores es consumien com l’estela d’un coet.”

Vicenç Coma Soley. Recvll Núm. 294. 19.01.1929

Tertúlia de la redacció Recvll a la "botigueta" de Salvador Cornellà, als baixos de Can Creus, amb Jordi, Junceda, Ruyra i Coma Soley. Anys vint. Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)

28 “Més aviat m’hauríeu d’haver preguntat per quins cinc sous vaig néixer a Girona. La meva casa pairal, niu dels meus avantpassats, és aquesta on ara ens trobem. Si el meu pare, que n’havia d’ésser hereu, anà a establir-se a Girona, fou per guanyar-s’hi la vida exercint l’advocacia fins que els meus avis haguessin pogut donar carrera i col·locació als altres nombrosos fills que tenien. Assolit aquest objecte, naturalment correguérem cap a Blanes, on sempre havíem tingut posat el cor i on sempre havíem passat els estius. Aquí és a casa. A Girona i Barcelona anàvem a lloguer. (...) Al fons del meu cor RUYRA JOAQUIM RUTA Blanes és el país de la llum i de l’alegria. Girona, la ciutat de l’hivern, del fred negre i dels dies ombrosos, un lloc d’estudi, treball i meditació. La Girona antiga em causa un efecte d’artística sublimitat i m’inclina a respectes de cosa sagrada i de gestes heroiques. Blanes em mou a un sentiment d’alegre i democràtica fraternitat a la manera grega, cada una pel seu estil, aquestes dues poblacions em són molt estimades.”

“Enquesta al Mestre Ruyra” per Vicenç Coma Soley. Esplai. Núm. 125. 22 d’abril de 1934

29 01 Sa Palomera Carrer Mirador de s’Auguer

02 S’Auguer Passeig de la Marina

03 Can Creus Carrer Ample, 10

04 La mar Passeig Cortils i Vieta

05 Els americanos Passatge Bonaventura Puig

06 Els banys Passeig Pau Casals

07 Les drassanes Club de Vela / Gronxadors

08 El Frare Passeig de la Mestrança

09 El Moll La Llotja

10 La punta de Santa Anna

11 El Convent RUTA JOAQUIM RUYRA JOAQUIM RUTA

12 Sa Forcanera Templet de Linné, Jardí Botànic Marimurtra. Entrada al Jardí Botànic Marimurtra: 7€ (Preu 2020)

13 Pinya de Rosa Camí de Santa Cristina

14 Rambla de Joaquim Ruyra

15 El Verdaguer de la prosa Carrer Jacint Verdaguer

16 Sant Joan

17 Cementiri

18 El Vilar A v. V ila de Madrid Riu la Tordera

va viure l’escriptor. visitant aconèixer com era aquellindret enl’èpocaque cada placainclou una fotografia antiga que ajuda el cions ambientadesenaquell puntconcret. Amés, idiomes iunfragment, encatalà,d’alguna delesnarra- placa informativa amb una explicació enquatre Temme. Cadapuntdel’itinerari s’acompanya d’una coses benignes, emmarquen leshistòries d’ El remdetrenta-quatre, el barrimarinerdes’Auguer, lacalasaForcanera..., que de la punta de Santa Anna, el promontori del Convent, protagonitzen elsseusrelats breus. Sónelspaisatges d’inspiració algran mestre deleslletres catalanesique L’itinerari ressegueix algunsdelsespaisquevan servir l’escriptor JoaquimRuyra iOms (1858-1939). encara, enlalectura delesobres mésconegudes de invitació alsvisitantsperaprofundir, sinohohanfet Aquesta proposta d’itinerari vol serunprimertast iuna Arxiu MunicipaldeBlanes(AMBL) Josep Roig Raventós. 1921. Ruyra davant laCasadeCreu, residència del’escriptor

C. Nil Nil C. C.

M. Fabra Fabra M. M.

C. Josep

C. Cristòfol Colom

A

C. Mercè C. C. Mercè C. v.

V

ila de Madrid

Rodoreda Rodoreda

M. Poblet

C. Ignasi Iglésias Iglésias Ignasi Ignasi C. C. En Garet al’enramadaEn Garet oL’idil·li d’en Passeig

Càmpings

Plaça

C. Rovira i V

Plaça Mèrida

C. Enric Morera Morera Enric Enric C. C.

Sol Sol La Plantera irgili

Medellín

Plaça

S’Abanell Fabra

Fabra C. Pablo Neruda

C. Espronceda Espronceda C. C. Pompeu Pompeu

C. Mas Marull Mas C.

de Marull Mas C.

A A

C. Formentera Formentera C. C. C. C. v. v. v. C. Mestral

Plaça

A Plaça

T T

r. r. C. C. Béjar C. v.

V T C. Formentera Formentera C. C.

V

V Astúriesr. C. García Lorca

ila de Madrid Madrid de de ila ila

A

ila de Madrid A Marull C. Garbí

v. v.

Mas

Càceres Càceres

C. Cristòfol Colom

C. C.

Catalunya

P Catalunya Astúries

s’Abanell Astúries

E

E C. Llevant

C

x l x

T a T

t t

C. C. .

ramuntana ramuntana r r e

t e C. Cadis m m

Xaloc

j Xaloc

V V

A A

ila de París París de de ila ila

v

a v

. .

a a

Mediterrani Mediterrani d d

d C Els Olivers

u

M u C. Migjorn

.

r

e r a

a C. Josep Carnera l l o Estació

s FF.CC.

’ r A c

C. Olivers M a

A

b A e

v

v Badajoz .

. n

C.

C. Plaça a de teixits Mediterrani Mediterrani o

Fàbrica

n r

C. c

Eivissa

e Eivissa a

Mònaco

l Av. Francesc Macià Mònaco C. Pare Pare C. C. C

l C. Plantera C

a a

Josep

Prat de la Riba Josep

r r

Manyanet Manyanet

r r A A

C. Lluís Companys Companys Lluís Lluís C. C.

V V e e

aticà aticà

vinguda vinguda

t t

C. Pare Pare C. C.

e e

T T

r r

rueta rueta

Andorra Andorra

a a

Claret Claret

A

Estació d’autobusos

Luxemburg Luxemburg

v v

C. Lluís Companys Companys Lluís Lluís C. C.

M M

i i C.

C. n n

I I

s s

a a

a a

a a c c

g g

A A

l l

b b

è è l l

n n

i i z z u u

g Ernest Lluch g

d d

r r

a del a

del

a Pl. Mare a

de Déu

C C

t t . . d d

M Pins M

’ ’

a a

E E

C. Racó Blau Racó C.

V Blau Racó C. Déu V

s

Els s

T T u u C. Vicent Andrés Estellés

ilar

ilar

r r

u u

r r

i i o o

V

A V

C. Llibertat Llibertat C. C.

p

p C. Ovidi escomtes de Cabrera Cabrera de de escomtes escomtes

de v Montllor de

a . a

C. Josep Irla Josep C. C. Josep Irla Josep C. Argentina

C. Senda del Molí del Senda C. C. Senda del Molí del Senda C. A

Francesc Plaça vinguda

Patí Blanes Patí Patí Blanes Patí C.

C. l’Hoquei l’Hoquei l’Hoquei C. C.

C. Sant Pere de Roda Roda de de Pere Pere Sant Sant C. C.

Les d’Europa

T Safa Josep Macià Josep

Antonir.

C. Alfonso C. C. Alfonso C. de l’Estació Gaudí Quatre

Industrial

Xon Ferrer

Polígon

Parc de Ps. de Catalunya Catalunya de de Ps. Ps.

C. Costa Brava Brava Costa Costa C. C. C. C. C. Rosselló Rosselló C. C.

T T l’Estació

Parc de l’Estació

Quatre arradellas arradellas

Vents

Antoni Gaudí Gaudí Antoni Antoni

C. Escales de

Ses Ses

V V Sant Sant C. C.

icenç Ferrer icenç l’Aigua Ferrer icenç Corall C. Petxina V

Passeig de s’Abanell ents

Pg. Mas Borell Borell Mas Mas Pg. Pg.

Castelao Castelao Fotografia: Jordi Ribot / Iconna

de Loiola de de Loiola de A

Estrella

Mas Mas Pg. Pg.

de Mar vinguda d’Europa

C. Ardales Ardales C. C.

Plaça

C C

de Masferrer C. de la la de de C. C. St. Ignasi Ignasi St. St. Falques Falques

a a

Carbonilla C. Veinat Carbonilla

r r

T

r r

Molina

e

e orrents

Plaça

r r

C. Molina C. C. Molina C. Mas

C. Miramar Miramar C. C.

T T

de la Muntanya Muntanya la la de de

orrents orrents C. Maria Teresa Bedós

Plaça Núria

de Mar de

de Mar de C. Mas

C. St. Josep Josep St. C.

Àgata Josep St. C.

Cargol Cargol

Avinguda

C. Rubén Darío Rubén C.

Josep Torrents Darío Rubén C.

St. Pau Pau St. St.

C. Primer de Maig de Primer C.

C. Alberes Maig de Primer C.

i Burcet

Mas Borell

Plaça

C. Sta. Isabel Municipal A A d’Europa

de Portugal Camp

C C vinguda C. Alberes vinguda

G

V G

. .

u u

ieta C. Perla

i i C. Gavarres

l l

l l

e

e C

r r S

S Cremat

de Mas

i i a

e e

C. Safir C. C. Safir C. Plaça

a

a r

s Diamant s

r C. Racó d’en Portes Portes d’en d’en Racó Racó C. C. Maragda Maragda n

n C. Gavarres e

t

t t C. C. Ametista Ametista e

Cremat

C. r a Joaquim

C. Robí

C. C. Mir Mas C. St. Maximià Carretera P Carretera

C. Aurora P Canigó Joaquim Vayreda

e

e C. Julio Romero

de de r

Portes r

C. Joan Miró Joan C. C. Joan Miró Joan C. Pg. J. e

Plaça dels e

Racó M Romero

d’en

Catalans

Ardales Ardales Ses a Ses Països Avinguda d’Europa

l

Pius XII Pius Pius XII Pius g

M

M r

Plaça

C. Plaça de

a de à

à Torres t

r

r C. Francisco Goya

Pavos C. Provença Provença C. C. t t

i i C

C T

r r er

. . Els

Falques Falques

Accés a la Costa Brava Brava Costa Costa la la a a Accés Accés

M M

a a

r r

. .

e e Pg. C C

s

s C. Diego Velázquez

m

m S. Dalí

C. Pirineus C.

Coberta Pirineus C.

Pl. Creu

e

Sa Palomera e d d

C. El Greco El C.

Salvador Dalí Greco El C. C. Garrotxa Garrotxa C. C. e e C C

l’Estació l’Estació Ps. Ps.

.

Borell .

C.

C. Méndez Méndez C. C.

P

Mas P

r Centrich r

P. Montnegre P.

P. Montnegre P. i

i Pablo m m

e e l

l Parc C C. Josep Llimona

a a Bru

r

C. r

de la la de de

.

Pg Pg

d

d

e

e L L Josep Josep . .

Picasso M

A A M

a a

i C. i

C. Cadí Industrial g

vinguda C. lb g C. Rubén Darío Rubén C. C. Rubén Darío Rubén C. Centrich C. Gavarres

Polígon

limona limona S

T S C. Àngel Planells e e r. e r Nord

Parc e

Bru

l

s’Auguer l

v

v s

C. Matagalls Matagalls C. C.

Núñez Núñez

a a

C. Sant Pere Pescador Pescador Pere Pere Sant Sant C. C.

Mas Florit

Marina C. Mina Mina C. C. C. Baix Ebre Ebre Baix Baix C. C. C. Priorat C.

C. Priorat C. C

s’Auguer .

T T

ra

ra ESPORTIVA

v v C. Arnau Gatell Gatell Arnau Arnau C. C.

. Mas Mas .

G Mas . C. Montjuïc

C. Rocacorba C.

ir Rocacorba C.

V V C. Bassegoda C.

T o Bassegoda C. aixeller

r. St. Pere. nè aixeller

C. Puigmal C.

s Puigmal C. CIUTAT

dels T C

C P. er

. .

Canigó S

S C. Mas V C. Matagalls

t t

. .

A A

Jutjat

C. Provença Provença C. C.

n n

C. Carolina

C C d

d C. Ripollès r

r T

e

e r. Méndez N. aixeller

C

C . .

A

A

u

u El Fortí

. .

vinguda

vinguda

A

d A

d Montseny

n

n C. Margarida

e e

Carretera Carretera Carretera

t

C. Mirador t

l C. Penedès Penedès C. C. o C. Sant Pere o

a

C. Aneto Aneto C. C.

n del Poble n

de s’Auguer

P

i i

C.

C. Sahrauí P

a C. Francesc Folguera P

V

l Moixa

a

o Plaça a

l Pavos l

i C. Mas Florit a

m a

l

C. Pou Nou Nou Pou Pou C. C.

u u Mas

Carrer Carrer a C. Montblanc Montblanc C. C.

Carles C.

e Carles C.

V V

i

r de i C.

C. r

V

a V ioleta ioleta

Empordà Empordà

C. Pedraforca C. Pedraforca C.

Cerdanya e Oficina e

r

T r de de

d

Plaça d

urisme

Catalunya C. C.

e e

r r

T T

a a

C. Puigsacalm C. C. Mina Puigsacalm C.

Mas Moixa ordera ordera Aribau

Plaça Aribau

P P

C. C. C. Àngel Planells C.

Plaça

e e

t t Roser Roser

V i V

Joan i

t t

Contoliu

Màrtir Contoliu eler

Forquet eler

l’Estació

Espardenyers l’Estació

C. Sant Bonós Bonós Sant Sant C. C.

C. Dr C. Montblanc Montblanc C. C. St. Corders

C. Forn Cristal·lina

Parc de la

. X. Brunet Josep C. Puigneulós Calç

Calç de la Calç St. de la la de de

Mina

P. Hospital

T T

C. Pedraforca Pedraforca C. C.

Forn

Forn Gaietà M. Costa

r. r.

r. r. Sant Jaume

C. C.

C C

. .

V Placeta

C. Antiga C. i Llobera Antiga C. t t i i t

ela t e e P P

V V r r a a l l i i

C. St. C. C. St. C. Plaça

C. Illes Formigues Formigues Illes Illes C. C. C. C. C. Bergantí Bergantí

C. C.

St. Fèlix Carrerany C. C.

St. Marià St.

St. Marià St. T T

C. St. Joan r. T Antoni

Antoni Contoliu

arragona

Rb. arragona

V V

eler eler Mollet Mollet C. Mollet

C. C. C. Illes Medes Illes C.

C. St. Medes Illes C.

C. Agudes C.

Daniel Agudes C.

V V i i Cortils Cortils Pg. Pg.

C. Pou Asil

Passeig

Passeig Joaquim C. Illes Balears Illes C.

Pg. St. C. Muralla Calderer Balears Illes C.

V V

aquer aquer

C. Caravel·la Caravel·la C. C. Barcelona Jaume Llarg Jaume Barcelona

C. Montserrat

T La Perla C. Joan Burcet Joan C.

r. C. Sant Genís Burcet Joan C.

C. Mercè

Pl. Josep Pl.

Pl. Josep Pl. Antiga Carretera Mestres Mestres Carretera

St. Jaume St.

St. Jaume Jaume St. C. Germandat Geriàtric

Geriàtric Mas Carolet

Hospital

Hospital C. Illes

Pl. Pl.

P P Pg. C. Antonio T T Pg. del del Pg. Pg. ordera

Ruyra ordera

Hospital Canàries

l l

Antic Antic

C. Horta Horta C.

de de Horta C. a

a C. Hospital

Miquel Miquel T Ptge. Miquel

Miguel de Cervantes de Miguel

Mas Cervantes de Miguel t

t apers Carolet

Plaça Plaça Mas Carolet Mas

Mas Carolet Mas Martí Martí

Capella de l’Antiga

j j i Pol Pol i i

Lleida

d’en

Pg. d’en

a a

C. Raval Raval C. C.

C.

C. C. C. C.

C. Fe C.

Bellaire Fe C. Theolongo Bacchio Bacchio Theolongo Theolongo

Dintre Dintre

Anselm

d d Anselm

Creus

C. Bellaire Creus Arcelós

V V

ieta ieta

C. Fe C.

C. Mercaders C. Fe C.

C. Mercaders C. Ca la Guidó

St. Bartomeu St.

alls alls Bartomeu St. e

e C

Clavé Joaquim Joaquim Clavé

Pg. Ruyra

C. Fornaca Ruyra . B

B ertrana Ptge. Ptge.

Ptge. Ptge. S J. M. de

Pere PrudenciB

C. C. C.

V

V a ilar

l l ilar C.

Roure C.

Feiners C. Pere Roure Bosc

a a n

Dies t Machado

Maria Maria

V V

Pl. C. C. n n C.

Anselm Anselm a

V V

ilar

C. ilar

erge erge erge erge Sagarra

Verge

Pl. Pl.

Maria Pl.

e e M

Santiago Rusiñol Santiago

C. Pare Puig Rusiñol Santiago

V C. Sebastià Llorens Llorens Sebastià Sebastià C. C. Jacint Jacint Jacint Clavé

s Clavé

s C. T a C. Santa Cecília Santa C. apioles Cecília Santa C. alència 17

r Solidaritat Ausiàs Marc

i

a a

Cementiri

d’Espanya

C. Jaume C.

C. Jaume C. Plaça C. C. C.

C. Joan Joan C. C.

V

C. Girona V

de Xon

Pg. Pau Casals Casals Pau Pau Pg. Pg.

Plaça

erdaguer

Ample erdaguer C. Maragall Maragall C. C.

T T Lope de V Ferrer Ferrer Martí

Parc Ramon Llull

Josep Alemany Borràs Borràs Alemany Alemany Josep Josep ordera

Trav. Pau C. Lloro ordera J.

Casals J.

Gibert Gibert

Ferrer

Ferrer J C Pg.

Pg. o

Montserrat Montserrat C. C. C. C. aq ega

C. Forn uim . Joan

T T

V

C. Mossèn V C. Jaume r. Salut r.

r. Salut r. R

alls alls C. Raval C.

C. Raval C. u

Plaça Plaça

Roig Roig y Balmes M 15

Manresa ra as Alcover Mas Marot Marot Mas Mas Nou

C. Or Nou T T T

r. Raval Sagradala

del Palau Palau del del

Escales Escales

C. Roig i Jalpí Jalpí i i Roig Roig C. C.

r. r.

Club Vela

Familia

C. Unió C. C. Unió C. M Salvat Papasseit C. Girbau Pl. de ar Blanes ot

C. Mas Enlaire

Pl. Mossèn Mossèn Pl. Pl.

Jaume I I Jaume Jaume

Mercat

C

Capella de C

Ponent Ponent

Quer

C. Porta Quer

l’Església

T T

. la Salutla .

ra

ra T T

S

Pl. de S

M

Jaume I M

a

r. a

Sta. r.

t t

r

v v r . t t . n Nova n

e e

e T e

n

r. Església n

o o C C

P P

. . . . .

e e d d

s s V V

. . C

C C C

Anna Ca la Guidó

M M entura entura m

m

C. Pep C.

. . Pep C.

i i C. Mercat C.

Mercat C.

q

Coberta e

C e Pl. Creu

u

C. Sol Ixent Pedrera

. Pedrera

i Formiguera i Formiguera i

e Petit

C. Petit C

r.

S S r. T

Santa T

Maria

C. Garrotxa C. l Garrotxa C.

C. Andalusia C.

. Andalusia C.

C. Alt Alt C. C. C. Manel Carrasco Manel C.

a Carrasco Manel C.

Camadasa a Ps.

R Ps.

n n

S i

e

Passeig Passeig t

Pg. Darrera t a r

Bonaventura r

a

a

l a

C. Méndez C. l’Església Tr.Petit Méndez C. u Av. Jaume I

Puig t A C C Raval

a

a l

Port de Blanes

t m m P. Montnegre P.

Raval Raval Montnegre P.

a

B

de la Pau Pau la la de de í

í Camí dels Papus

02

à Pg. Av. Av. Pg. Pg.

r C. Pedrera

d d C. Sol Ixent

b

Mas Enlaire

de la de

de la de C.

e e

a Monturiol Monturiol

(Platja dels Capellans) Tr. Santa

r A

C. Narcís C. C. Narcís C. a

l’Escorxador

S Bàrbara

Setembre Setembre v. de la Pau

Gira-sol

a

Pg. Pg. Pg.

de la de de la de n

n C. Font

1 1 a a 1 de de de 1 1

r r Sa Palomera

a a P P

d

d Plaça

í

t t í

s s A

.

.

C C de

C. Filadors C. C. Filadors C. C. Cadí vinguda

C. Migdia J

J C. Pere Puig Pg. Teules Pg. o Teules Pg.

D o

i Raventósr. Roig Setembre

a a

Pl. Onze C. Àngel Planells

R

i Llensa R

n n

C. Esperança C.

C. Esperança C. T

a a

Cala Punta de Cala Punta r.

m m

de

Mestrança

Mestrança s’Auguer Negres

Av. Parlament de Catalunya de Parlament Av. Negres A Catalunya de Parlament Av.

b

Capella de l’Esperança

Santa

Núñez Núñez C. Migdia C. v Migdia C. C. Mas Guelo Mas C. l Guelo Mas C. G a . Joan Carles I i C r

d

C. Sant Pere Pescador Pere Sant C. C. Sant Pere Pescador Pere Sant C. a Terrats . -

e s

Brisa o

de la

C

C J

C. C. C.

. Mas .

M M

a a

s

s M

l

Pl. T T

e e o

r r r r a a t t s

s a a

V V Marina C. Priorat Priorat C. C. C. Mina Mina C. C. C. Baix Ebre Baix C. Anna Ebre Baix C.

s q

ila ila C u s’Auguer .

im G

Dorda

Dorda M C. Francesc C. C. Francesc C. C. Rocacorba C. R ir Rocacorba C.

a u o

Ctra.

Tr. St. Pere. P Ctra. n

s y

r

Pg. de la r

C. C. C.

e

e r è

n

n s

a a

t

Mestrança t a n n

u

u Mas Guelo s

M M

o

V V

n n

o o m m C C

a a

R R

. . C

C . ictor Català ictor

n Català ictor

. .

de

e de S

t S t

09 t

.

del Peix .

A A

C

Llotja C

. .

Accés a la Costa Brava Brava Costa Costa la la a a Accés Accés

n n C C

a

10 a d d

r r

d d

C. Ferran Soldevila Ferran C.

C. Ferran Soldevila Ferran C. C. Ripollès

e e r r

n

n T

01 e

Lloret e r. Méndez N. a a

l l

u u

El Fortí V V

i i

d d

d d a a r r

r r

e e

a a

S S

i

i Montseny

r r

u

u m a a

M M

l l A

a p p

C. Joan Comorera Comorera Joan Joan C. C.

e e

s s

o

o d

i i

J

J e e

.

. .

C C e B Pg. de B C

l’Esperança u

C. Mirador

a a

T V T

Agustí C. Esplanada del Port del Esplanada C.

C. Esplanada del Port del Esplanada C. l

r. Mas Cateura Mas r.

C Cateura Mas r. C. Sant Pere r

r a

r

r .

ilaret a

a V

Pl. q q de s’Auguer

M i P u

u a y v C.

rià Fortun C.

e

e e

a C. Francesc Folguera

El Convent C C

r

r s

Passeig Passeig l

. .

o M M

Sant Joan Sud C. Mas Mas C. C.

o

o m

P P

g g

n n

C. Pou Nou Nou Pou Pou C. C.

. .

d d

e e

t t

C C

a a

Palou Palou

- -

r

r e

l l

e e

s s

F F

F

11 F

r r a a d d

a a

e e

C C

n n u u

a

a de

s s

l

l r

e e

. . t t V V C.

C. Abat Oliba C. i i

d d

C C

a a

C. Mas Palou Palou Mas Mas C. C. l l

a

i i r r

B B

a a

r r

Empordà Empordà r r

r r

a a

a a

q q

u u

e e Cerdanya

Oficina r r n n C. Rosella

t

t A T

C. Abat Plaça

v urisme

Catalunya C. . Joan Carles I C. C. Farigola C. Mina

Plaça

sa Forcanera C. Romaní

C. Maria Lluïsa Lluïsa Maria Maria C. C. C. Pollancre C.

T Pollancre C.

r. Maria

C. Àngel Guimerà

Sant Joan Ermita de Lluïsa Roser

Cala de Roser

16

Castell i

Escarré C. Lluís Millet Escarré

Santa

Santa C. Ginesta Joan

Contoliu Forquet Màrtir Contoliu

Espardenyers C.Surera C. Sant Bonós Sant C. Mont-Ferrant Bonós Sant C.

Jardí Botànic T

de Lloret u

r. u

C. Dr

o o

l Marimurtra l

C C

a

V a

P P a a

m ila m

í í

s s

a a M M P

P St. s

s Corders

.

. C. Forn

d d . X. Brunet

V

e

e Josep

Calç

14 Calç

de la Calç

C

C Blanes

St. istamar a a de la la de de C. Cedre C.

C. Cedre C. 18 r

12 r C

l

l P.

Bàrbara Bàrbara T T e e

Forn

Forn Gaietà . M. Costa

s s r. r.

r.

V

F F

Placeta a a V i

C. Antiga C.

ela i Llobera Antiga C. l u

u a

C. St. C. C. St. C. Plaça

s

s t t d

Pedrera

e

L St. Fèlix Carrerany C.

l

o St. Marià St. St. Marià St. T

C. Jardí C. St. Joan r.

La Antoni

r Antoni Contoliu

e

C. Faig C.

Rb. Faig C. t t C. Arboç

Jardí Botànic

Carles I Carles Carles I Carles C. Arboç

Marimurtra

Mollet Mollet C. Mollet

T T ra ra v v

. Joan . C. Jardí C. Almadrava Joan . C. St.

C. de l’Ermita Daniel

V V i Cortils Pg.

Pg. Cortils i i Cortils Pg. Noguera C. Pou

Passeig Passeig Joaquim

C. Surera C. Calderer Surera C.

C. Aragó C.

C. Aragó C. Pg. St. C. Muralla V V

aquer

Jaume Llarg aquer Jaume

C. Noguera C. Pere del Noguera C. T T C. Joan Burcet Joan C. C. Àncora Burcet Joan C. r. St. Bosc C. Mas Borinot r. C. Sant Genís

Sant Francesc

Pl. Josep Pl.

Pl. Josep Pl. Antiga Mestres

Mestres C. Ametller

St. Jaume Jaume St. St. del Bosc del

A Bosc del St. Jaume C. Castanyer

Ermita de

Hospital Hospital

C. St. Pere Pere St. C.

v Pere St. C. C. Mesquita de Còrdova Còrdova de de Mesquita Mesquita C. C.

Pl. Pl. V V del Roca C. C. Roca del del Roca C. P P . Joan Carles I Pg. Ruyra

C Hospital l l Antic

. Antic

C. Horta Horta C.

de de Horta C. C. Alhambra C.

a Alhambra C.

C a

iver iver ala C. Hospital

T C. Noguera

t

Bo t apers

Capella

n de l’Antiga

j

a j C. de la Cala Cala la la de de C. C. d’en

Pg. Pg. del Pi d’en a

a C C. Raval Raval C. C.

Mas Borinot

Quillat

Plaça a

Residencial C. C.

C. de l’Ermita Bellaire C. Theolongo Bacchio Theolongo Santa Bàrbara m Bacchio Theolongo

C. Pi Pi C. C.

C. Giralda C. Giralda C.

Dintre Dintre

C. C.

C. C. í

C. de la Cala Cala la la de de C. C. d d T T Creus Creus reumal

reumal C. Bellaire

Ermita de

V V ieta ieta C. Jaén C.

C. Jaén C. Blanes C. Mercaders C.

S Mercaders C.

alls alls Pg. Bitàcola Pg. Pg. Bitàcola Pg. e

e t

.

Joaquim Joaquim

Pg. P Ruyra Ruyra C. Ca n´Illes Ca C.

C. Ca n´Illes C.Ca C. Fornaca

B

B e C

Ptge. Ptge.

r Ptge.

Pere e . C. C.

C.

V L V

ilar

l ilar l l C. de la Cala la de C. C. de la Cala la de C. e

Roure d C. Pi

Feiners C. Pere Roure

d C

a

a Alzina

(Cala Bona)

C. Almeria C.

C. Málaga e Almeria C. o ila Lloret Lloret ila ila V V Eucaliptus

l Dies Eucaliptus

Horitzó n

a

Francesc

Maria Maria

Pg. Pg.

A Pg. V

V e

C. C. Pl. C.

n

Plaça n C. Om

Cala de r C. Melilla Melilla C. C. V

V m

Centre d’Estudis

vançats de Blanes B ilar C. ilar

erge erge Verge erge

o

Sant Pl. Pl.

Maria Pl.

e

e s

c Ca n’Illes í Pg. Lledoner Lledoner Pg. Pg. 04 Clavé

Clavé d s

s C. Tapioles

e C. Alzina C.

Solidaritat Alzina C. C. Huelva C. C. Huelva C. T

o

C. de la Cala la de C.

C. de la Cala la de C. 03 r

d’Espanya d C. Jaume C. C. Jaume C. MasC. Borinot

C. Plaça e

r

Pg. Pau Casals Pau Pg. Pg. Pau Casals Pau Pg. V

alldolig Plaça Ample a Ferrer

Ferrer C C T a

18 a

a rav. Pau C. Lloro l

C. Muga Muga C. C. m

m C V J.

Casals am J. ilar

í

í í

Gibert

Gibert

Ferrer Ferrer

C

C d Pg. Pg. . .

C. Fragata Fragata C. C.

C C C.

e C.

. .

C. Forn

d

d

M M

J J

o o

a a n n

i i

B B

r r

e e

e e

a a

T T n

A n S

d d

V V

e e

o o

j j C. Mossèn

a

c a t m m r. Salut Salut r. r.

r r c

.

alls

é alls

C. Raval C.

s C. Raval C. d

d T

S S

e

e a or

r Manresa P

C

a C

a e

.

l .

F

a n F

r

r e

e e l

l

a a n n s t s

e

e Nou Nou r r

C C. Or d r

Tr. Raval la Sagrada

del Palau Palau del del

t t a

la e e C

C Escales Escales

a a

C. Roig i Jalpí Jalpí i i Roig Roig C. C.

s

a

a Familia

l

l S Mare de Déu e e C. Unió C. Unió C. a

a t

Pl. de s

. s

F C. Girbau d

r V V

C

a C C

C n e

e

c e

t t l

e del Vilar

r

r

r r

r s r

i i

n c n

a a

s s

Pl. Mossèn Pl.

C. Mossèn Pl.

Jaume I Jaume e I Jaume

t t

.

. B

i

i s

Capella de

n

n o

Quer

C. Porta Quer

l’Església

a a C s T

c la Salut T

V .

ra ra A

A Sta. alldolig Pl. de Jaume I

v v c c Nova

d Tr. Església

. . . c

c e

C C é

é Anna s s

06 l

’A

. .

C C

n

. .

o

a

a ia C

C. C.

V

V .

T

T

ajo ajo

C. Guadiana Guadiana C. C.

i

i Petit Petit

l

de la Selva l C. a

a S S

Comarcal

Santa

Maria

Hospital

l l

C. Nerbión Nerbión C. C.

a a

a a

Camadasa

d d

e

e n n

C. Onyar Onyar C. C.

S

C C

Passeig Passeig

t

o

o Pg. Darrera

V a L

L 05

s

s Bonaventura

a

l

C l

o o C. Camí de Sant Pere del Bosc

t

t l

Santa Cristina

alldolig 1

a a

r

r l’Església Tr.Petit u . Av. Jaume I

e

e

C. Fluvià Fluvià C. C. t

Corona de t Puig t C

C Raval

a a

B B m

m C.

07

Raval Raval r

S r

a

a B

C. Ebre Ebre C. C. í í

v v V e

a a alldolig r Camí dels Papus

r à

a

l

l r

V

d a d C. Duero Duero C. C.

r b

alldolig 2 e

g e

Pinya de Rosa a C. Llobregat

Jardí Botànic

a Monturiol Monturiol

C. Miño C.

C. Miño C. Tr. Santa

r

C. Narcís C.

C. Narcís C. a

S C. C.

C. C. Segre Bàrbara l’Escorxador

C. Sant Damià Damià Sant Sant C. C.

Serrallarga

C. Francolí Francolí C. C.

a

T T

Guadal- s’Agulla Guadal-

Cala de

quivir quivir

úria úria

n

de la de

de la de C. Font

a a

r r

a a P

t t P d

C. Camí de la Vinya d’en Tirons d Plaça í í s s

. .

C 08 C

de

C. Filadors C.

C. Besòs Filadors C.

J J

o o C. Pere Puig

D a

i Raventósr. Roig a

n

n i Llensa

C. Esperança Esperança C. C.

C. Sant Ramon Ramon Sant Sant C. C. Mestrança Mestrança A

Capella de C. Serrallarga l’Esperança v

13 C. de V

V . Joan Carles I C

alldolig 3

Terrats .

alldolig

Brisa

C. Sant Eloi de la

C C

. . C. Mas C.

M M

a a

s

s M

T T Pl. e e r r r C. Sant Damià r a a

t t s s C

C a

V V a a s

m ila ila

í

S M a n a t a s

s

o C

r n

i s e

t

i n

n t

a a