Butlletí D'informació De L'ampolla

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

Maig Juny 2016 N. 138

Enhorabona!!! Cal felicitar a l’Aleví A del CGR l’Ampolla, que van assolir el segon lloc a la Final Nacional de Catalunya. Així com al Club, per l’excel·lent tasca que estan duent a terme, en la promoció de l’esport i de valors, motiu pel qual el Club va ser el tercer classiﬁ cat en la modalitat de Valors de la Final Nacional Catalana. Informació General · Pàgina 2

T E L È F O N S D ' I N T E R È S AJUNTAMENT SANITAT SERVEI ELÈCTRIC Ajuntament ...... 977 460 018 CAP l'Ampolla...... 977 460 601 Eléctrica del Ebro ...... 977 460 016 FECSA (avaries) ...... 902 536 536 Policia Local ...... 616 448 446 Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337 Farmàcia del Port ...... 977 460 680 Oﬁ cina de Turisme ...... 977 593 011 TRANSPORTS CAP l'Aldea ...... 977 451 213 Centre Cívic ...... 977 460 216 Est. RENFE l'Ampolla...... 977 460 705 Ambulatori ...... 977 501 797 Renfe ...... 902 240 202 Poliesportiu ...... 977 460 882 H. Verge de la Cinta ...... 977 519 100 Autobusos Carrera ...... 977 823 143 Casal de Jubilats ...... 977 460 697 Ambulàncies Baix Ebre ...... 112 Autobusos Hife ...... 902 119 814 Taxi ...... 628 897 462 Creu Roja local ...... 977 593 030 Centre de Dia ...... 977 593 617 677 556 136 SEGURETAT ENSENYAMENT ALTRES Mossos Trànsit ...... 088 CEIP Mediterrani ...... 977 460 151 Correus ...... 977 460 401 Guàrdia Civil ...... 062 Llar d'Infants ...... 977 460 765 Parròquia...... 977 460 057 DNI ...... 902 247 364 Comissaria de Policia ...... 977 440 447 Serveis Funeraris i Avisos Urgents ...... 091 SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜES Cementiri Municipal ...... 687 965 774 Bombers...... 085 Gestagua ...... 977 593 077 Tanatori Remsa ...... 902 160 438 Gestagua (urgències) ...... 690 634 858 Veterinari ...... 607 084 496

URGÈNCIES GENERALITAT POLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112 ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE

Tortosa ° Tarragona ° Barcelona Barcelona ° Tarragona ° Tortosa Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sants Sants R.E. 6.05 6.23 7.11 8.11 (1) R.E. 6.03 7.07 7.57 8.17 (1) R.E. 6.12 6.33 7.25 8.40 (2) R.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 7.48 8.06 8.56 10.10 R.E. 9.18 9.39 10.27 11.40 R.E. 9.33 10.41 11.31 11.51 R.E 10.49 11.06 11.54 13.09 R.E. 11.03 12.07 12.54 13.12 (2) R.E. 13.24 13.43 14.31 15.37 (3) R.E. 11.30 12.23 13.10 13.25 (3) R.E. 13.45 14.02 14.45 15.41 (1) R.E. 13.03 14.05 14.53 15.12 R.E. 15.53 16.12 16.58 18.10 R.E. 15.03 16.08 16.59 17.20 R.E. 17.25 17.42 18.32 19.40 R.E. 16.33 17.38 18.28 18.47 (2) R.E. 18.08 18.24 19.24 20.37 (4) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.07 R.E. 16.33 17.24 18.08 18.24 (3) R.E. 19.23 19.45 20.39 21.43 (4) R.E. 18.03 19.09 20.07 20.28 R.E. 19.36 19.57 21.00 22.10 (5) R.E. 19.33 20.40 21.34 21.51 R.E. 19.52 20.14 21.06 22.14 (6) R.E. 21.03 22.08 22.57 23.16 (1) No circula els dissabtes, diumenges i festius. (2) Només circula els dissabtes. (3) Només circula els dissabtes, diumenges i festius. (1) No circula diumenges i festius. (4) Només circula diumenges i festius del 30/03 al 26/10. (2) Només circula els dissabtes, diumenges i festius. (5) No circula diumenges i festius. (6) Només circula diumenges i festius. Para en port Aventura ﬁ ns el 06/04. (3) No circula els dissabtes, diumenges i festius. MARINADA Núm. 138 Direcció: Francesc Arasa Editorial: Ernest Plans i Colomé Disseny: Xavier Caballé Col·laboradors habituals: Fotos: Digital Ebre, cedides i arxiu Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló, Edita: Ajuntament de l'Ampolla Guillem Comí, Paco Cabrera, Roser Martí Cid, Dipòsit Legal: T-655/91 Oriol Borrás i Gemma Caballé. Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita Editorial

Han tornat les Festes Majors i hem pogut gaudir tots plegats d’unes bones festes, plenes d’actes de bon matí ﬁ ns gairebé arribada la matinada, amb foc i aigua, amb tot tipus de músiques, per als més menuts i els més grans, amb quintos i pubilles, i també, com no, amb els actes religiosos que perto- quen per tal d’honrar la ﬁ gura del nostre patró Sant Joan Baptista.

Coincidint el 20 de juny amb el Dia Mundial de les persones refugiades, em sembla molt encertada la proposta que ha realitzat Càritas de l’Ampolla amb els diners de les ofrenes recollides que aniran destinats a ajudar a aquelles persones que no tenen cap més remei que fugir de casa seva per tal de salvar la vida i accedir a una seguretat que ﬁ ns a dia d’avui se’ls hi ha estat negada. Cal tenir en compte que cap país europeu es troba entre els deu primers que més persones refugiades acullen.

Actualment existeixen 65,3 milions de persones desplaçades al món que fugen de la guerra o de les persecucions segons l’informe que ACNUR va publicar el passat 20 de juny. El nombre de desplaçats al món ha augmentat en cinc anys, des del 2011, un 54% hi suma la xifra més alta i preocupant des de la Segona Guerra Mundial. Creu Roja i Oxfam Intermón denuncien la vulneració dels drets i la dignitat de les persones com a conseqüència de les polítiques migratòries que duu a terme la Unió Europea.

Vist el pa que s’hi dóna, no puc menys que felicitar aquesta iniciativa de Càritas de l’Ampolla i encoratjar-los a seguir treballant en aquesta línia.

Ernest Plans Colomé Acords Municipals · Pàgina 4

jada del Barranc de Cervera a l’Av. de Sant Joan segons Junta de Govern el pressupost que consta a l’expedient a SERRALLERIA EN GENERAL BAIX EBRE S.L. pel preu de 1.004,22 € 29 de març de 2016 ALTRES. Expt. A.E. 2/2016. Cristian Salaet Ventura (Règim DESPATX OFICIAL. de comunicació prèvia Activitat recreativa no ADIF. permanent desmuntable). Es dóna compte a la Junta de Govern de la resposta d’ADIF La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA: a la petició d’informe de l’Ajuntament sobre descripció DONAR PER REALITZAR EL RÈGIM DE COMUNICACIÓ i planifi cació del corredor del Mediterrani. Diu que els PRÈVIA presentat pel SR. CRISTIAN SALAET VENTURA i treballs previstos en el que fa referència a les obres del autorització per a instal·lar un remolc tipus xurreria durant corredor del Mediterrani, només afecten a l’equipament l’estiu 2016 amb emplaçament al carrer Rall (Barranc de de la infraestructura, sense que impliqui cap modifi cació Salomó) de l’Ampolla. respecte el traçat i la plataforma ferroviària. La Junta es Expt. A.E. 3/2016. Enriqueta Ventura Fornós dóna per assabentada. (Règim de comunicació prèvia Activitat recreativa INSTÀNCIES I PETICIONS. no permanent desmuntable). Eusebio Corrales Garcia. La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA: La Junta de Govern acorda per unanimitat: DONAR PER REALITZAR EL RÈGIM DE COMUNICACIÓ AUTORITZAR LA TRAMISSIÓ a favor del Sr. Eusebio Cor- PRÈVIA presentat per la Sra. ENRIQUETA VENTURA FOR- rales Garcia, de l’autorització municipal per a ocupar la NÓS i autorització per a la instal·lació de llits elàstics, parada 17 del Mercat Setmanal fi ns al 31.12.2019. remolc de boles i tobogan infl able durant les festes del Secrets L’A. Carme amb emplaçament al carrer Rall (Barranc de Salo- S’ACORDA, per unanimitat: mó) de l’Ampolla. Autoritzar a JOSÉ LUIS ABELLAN YUSTE per a ocupar dos Aprovació, si escau, Plec de clàusules tècniques aparcaments al carrer Menorca de l’Ampolla a la part i administratives per a la contractació en pro- confrontant del seu establiment Secrets L’A, el proper dia 23 cediment obert amb publicitat, i en tramitació d’abril de 2016, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi. ordinària, de la concessió de l’explotació del Coordinador Ampolla per la Independència. servei de temporada de paddle surf a la platja S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legal- Avellanes de l’Ampolla durant l’any 2016. ment la composen: Concedir el permís que se sol·licita, així La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: com la cessió de les taules i la carpa. Aprovar el Plec de clàusules tècniques i administratives que regirà la concessió d’explotació del servei de temporada LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES de PADDLE SURF de la platja de les Avellanes a l’Ampolla Expt. 23/2016. David T.R. Concedida. durant l’any 2016. ASSUMPTES ECONÒMICS Aprovació, si escau, de subscriure un contracte de serveis amb SEPROANIMAL SL. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Junta de Govern APROVAR la contractació amb la mercantil SEPROANI- MAL SL., del servei de recollida i control dels animals de 4 d'abril de 2016 companyia abandonats, perduts o ensalvatgits, segons la proposta presentada i que consta a l’expedient, en la moda- DESPATX OFICIAL. € litat econòmica B que inclou un preu anual de 4.000,00 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i més l’IVA, fi ns un màxim de 40 serveis, i la resta a un preu Alimentació. € unitari de 100,00 més l’IVA. La duració del contracte es Envien informe favorable per poder realitzar la senyalit- preveu per a 1 any. zació informativa i miradors paisatgístics a les Basses del Aprovació, si escau, contracte de subministra- Mig i de les Clotes. ment per a l’adquisició d’una barana d’acer inoxidable per a la pujada del Barranc de Cer- INSTÀNCIES I PETICIONS. vera a l’Av. Sant Joan. Enric S.D. – ASENSIO SOL SCP amb un pressupost de 1.670,41 € S’ACORDA, per unanimitat: (IVA inclòs). AUTORITZAR A ENRIC S. D. per ocupar una plaça – RUBIALES & CALLAU SL amb un pressupost de 1.702,47 d’aparcament al carrer Sol, núm. 12 de l’Ampolla, durant € (IVA inclòs). l’execució de les esmentades obres. Signifi car-li que haurà – SERRALLERIA EN GENERAL BAIX EBRE S.L. amb un pres- de delimitar l’espai ocupat per tal de garantir la seguretat supost de 1.004,22 € (IVA inclòs). del trànsit rodat. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Òscar A. A. ADJUDICAR el contracte de subministrament per l’adquisició La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: i instal·lació d’una barana d’acer inoxidable per a la pu- Acceptar la substitució de la instal·lació de les plaques Acords Municipals · Pàgina 5

solars per a la producció d’aigua calenta sanitària per La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: sistema basat en aerotèrmia. ADJUDICAR el contracte de subministrament dels productes per al manteniment de la senyalització horitzontal viària, a LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES ANTONIO MARTÍNEZ CARBONELL, segons el pressupost Expt. 22/2016. Joaquín Ll.S. Concedida. que consta a l’expedient a pel preu de 8.931,37 €. Expt. 27/2016. Antonio C. G. Ajornada. ALTRES. ASSUMPTES ECONÒMICS Expt. 40/2016. Merca Amistad S.L. (Règim de Annex al Conveni marc en matèria de serveis comunicació prèvia Activitat). socials i benestar i altres programes relatius al La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: Benestar Social – Servei ajuda a domicili entre Donar per complimentat el RÈGIM DE COMUNICACIÓ el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament presentat per MERCA AMISTAD S.L. per la instal·lació de l’Ampolla. d’un LOCAL DESTINAT A BASAR XINÈS, a l’Av. Generalitat La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: núm. 9, baixos, de l’Ampolla. Aprovar l’Annex per al 2016 al Conveni marc en matèria Expt. 16/2016. Enric Sabater Cabrera (Comuni- de serveis socials i benestar i altres programes relatius al cació prèvia activitat al local destinat a Gestoria Benestar Social – Servei ajuda a domicili entre el Consell Administrativa). Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla, essent La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA: € l’aportació de l’Ajuntament de 3.411,71 . Fer constar davant l’interessat que l’Ajuntament de Consell Comarcal del Baix Ebre. l’Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 4 Es dóna compte a la Junta de govern de la liquidació del d’abril de 2016, el SR. ENRIC SABATER CABRERA, ha municipi de l’Ampolla en relació al transport dels alumnes començat a exercir legítimament l’activitat innòcua classi- d’ensenyament secundari del curs 2015-2016, sent la fi cada a l’annex I, activitat sotmesa a règim de declaració € despesa que ha de satisfer l’ajuntament de 1.380,00 . La responsable 6920, activitat de comptabilitat, tenidoria de Junta de govern acorda per unanimitat aprovar la despesa. llibres, auditoria i assessoria fi scal al local situat al carrer APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON- Palangre, núm. 4 baixos de l’Ampolla. TRACTE DEL SERVEI NETEJA PLATGES I ITINERARI BASSA DE LES OLLES. Puntuació dels Criteris que depenen d’un Judici de Valor: 1.- SERVEIS INTEGRALS FINQUES URBANES S.L. 18 punts Junta de Govern 2.- CONSTRUCCIONS CURTO AIXA S.L. 25 punts Un cop feta pública la puntuació anterior es procedeix a l’obertura del sobre C, que dóna el següent resultat: 18 d'abril de 2016 1.- SERVEIS INTEGRALS FINQUES URBANES S.L. 68.326,00 € (més l’IVA) INSTÀNCIES I PETICIONS. 2.- CONSTRUCCIONS Ampolla per la Independència. CURTO AIXA S.L. 65.800,00 € ( més l’IVA) Es dóna compte a la Junta de Govern de l’escrit que presenta el Sr. Joan-Esteve Guillaumet, coordinador de l’Ampolla De l’anterior resulta la següent puntuació fi nal per la Independència, diu que han acordat organitzar el Correllengua, aquest any dedicat a l’escriptora Montserrat Roig, formant part dels actes de la Setmana Cultural de l’escola Mediterrani, col·laboren amb l’AMPA i l’equip pedagògic de l’Escola. La Junta acorda, per unanimitat: Concedir l’autorització i col·laborar amb l’Ampolla per la Independència. Avelina Cabrera González. La Junta de Govern tenint en compte que es tracta d’un únic La Junta de Govern acorda per unanimitat: dia i festivitat de Sant Jordi, ACORDA, per unanimitat de ADJUDICAR el contracte del servei de neteja platges i tots els membres que legalment la composen, CONCEDIR itinerari de la Bassa de les Olles a la mercantil CURTO l’autorització. AIXA S.L. d’acord amb el Plec de Clàusules administratives Júlia Margalef Gil. i tècniques i l’oferta presentada pel preu de 65.800,00 La Junta de Govern tenint en compte que es tracta d’un únic € (més IVA), pel període de 2 anys, sent prorrogable a dia i festivitat de Sant Jordi, ACORDA, per unanimitat de voluntat d’ambdues parts 1 any més. tots els membres que legalment la composen, CONCEDIR Aprovació, si escau, contracte de subministra- l’autorització. ment per a l’adquisició dels productes de pintura Pilar L.L. per al manteniment de la senyalització horit- S’acorda per unanimitat: zontal viària (passos de vianants, guals, línies Concedir a la Sra. PILAR L.L. la targeta d’aparcament contínues). per a persones amb disminució en la modalitat de titular Acords Municipals · Pàgina 6

no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és ASSUMPTES ECONÒMICS personal i intransferible. Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del Angeles B. G. servei de lloguer de cabines de WC a les platges S’acorda per unanimitat: municipals durant la temporada d’estiu 2016. Concedir a la Sra. Angeles B.G. la targeta d’aparcament La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: per a persones amb disminució en la modalitat de titular Contractar el servei de LLOGUER DE CABINES DE WC no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és A LES PLATGES MUNICIPALS I FORRAR-LES AMB FUSTA personal i intransferible. DURANT LA TEMPORADA D’ESTIU 2016, mitjançant el Club Tir L’Ampolla. procediment del contracte menor, per a portar a terme S’ACORDA, per unanimitat: els esmentats treballs PRONTOSERVIS S.L., per un import INFORMAR favorablement la tirada al plat sol·licitada pel de 14.701,50 €, del dia 20 de maig de 2016 fi ns al 18 CLUB DE TIR L’AMPOLLA dels dies 21, 22, 23, 24, 25 i d’octubre de 2016. 26 juny del 2016 amb motiu de les festes de Sant Joan i APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON- els dies 14, 15, 16 i 17 de juliol amb motiu de les festes TRACTE DE LA POSTA A DIPOSICIÓ DE MA- del Carme al polígon 39 parcel·la 222. QUINÀRIA PESADA DE CONSTRUCCIÓ I OBRES Familiars Jaume Ballesté. PÚBLIQUES AMB CONDUCTOR. Donat compte a la Junta de la instància presentada pels 1.- MARIO PONS RAMÍREZ. familiars de Jaume Ballesté proposant incloure en el nomen- 2.- EXCAVACIONS LABORIA S.L. clàtor de carrers i places de la vila el seu nom, S’ACORDA: 3.- EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA JUAN MA- Comunicar als peticionaris que es deixa sobre la taula la NUEL FRANCH MUÑOZ S.L. proposta presentada i s’estudiarà la mateixa. David M.B. S’ACORDA, per unanimitat: Primer.- AUTORITZAR A DAVID M. B. per ocupar una plaça d’aparcament a l’Av. l’Ampolla, núm. 19 baixos, 3a de l’Ampolla, durant l’execució de les esmentades obres. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES Expt. 28/2016. Ramon C.G. Concedida Expt. 29/2016. Abderrahim H. Ajornada Expt. 30/2016. Pedro T.C. Concedida Expt. 31/2016. Cristian Jean M.B. Concedida La Junta de Govern acorda per unanimitat: Expt. 33/2016. Alejo H.M. Ajornada ADJUDICAR el contracte del servei de la posta a disposició Expt. 34/2016. Joan Carles P.C. Concedida de maquinària pesada de construcció i obres públiques Expt. 35/2016. Joachim R. Denegada amb conductor a la mercantil EXCAVACIONS I MOVI- MENTS DE TERRA JUAN MANUEL FRANCH MUÑOZ S.L. Expt. 36/2016. Joan Antoni S.M. Concedida d’acord amb el Plec de Clàusules administratives i tècni- Expt. 39/2016. Pere S.M. Concedida ques i l’oferta presentada pel preu de 39.000,00 € IVA Expt. 40/2016. Raul C.R. Concedida inclòs, pel període de 2 anys, sent prorrogable a voluntat Expt. 37/2016. Charles B.A. Concedida d’ambdues parts 2 any més. Expt. 42/2016. Joan S.P. Concedida ALTRES. Modifi cat Expt. 74/2014. Joan S.P. Concedida Expt. 3/2016. Interhome 19 S.L. (Comunicació Gas natural distribución SDG S.A. Concedides prèvia activitat al local destinat a l’activitat de Obres: operador turístic). Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 7 x La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA: 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 Fer constar davant l’interessat que l’Ajuntament de l’Ampolla ramal per a subministrar gas natural a nous es dóna per assabentat que amb efectes de 4 d’abril de abonats. 2016, INTERHOME 19 S.L, ha començat a exercir legíti- Carrer Lleida, núm. 6 mament l’activitat d'operador turístic amb una superfície Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 20 inferior a 500 m2, classifi cat a l’annex I, activitat sotmesa x 0,4 metres quadrats en total, per connexió a règim de declaració responsable (6330), al local situat a d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous l’Av. Marítima Ramon Pous, núm. 10 baixos de l’Ampolla. abonats. Carrer Girona, núm. 5 Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar- Obertura de rasa de 104 metres linials en total, ranc de Cervera. per connexió de 2 escomeses per a subministrar La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: gas natural a nous abonats. CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE Carrer Mateu Piñana LA PLAÇA núm. 34 del pàrking del Barranc de Cervera Expt. 41/2016. Joan Miquel C. Ll. Concedida a Ramon S.P. Acords Municipals · Pàgina 7

Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar- L’AMPOLLA S.L. d’acord amb el Plec de Clàusules adminis- ranc de Cervera. tratives i tècniques i l’oferta presentada pel preu de 82.000 La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: € més l’IVA, pel període de 2 anys. CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE ALTRES LA PLAÇA núm. 32 del pàrking del Barranc de Cervera Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar- a Núria S.R. ranc de Cervera. La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE Junta de Govern LA PLAÇA núm. 31 del pàrking del Barranc de Cervera a Vanesa P.M. 25 d'abril de 2016 ALTRES Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar- INSTÀNCIES I PETICIONS. ranc de Cervera. Societat de caçadors La Boquera de Camarles. La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: S’ACORDA, per unanimitat: CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE INFORMAR favorablement la tirada al plat sol·licitada per LA PLAÇA núm. 25 del pàrking del Barranc de Cervera la SOCIETAT DE CAÇADORS LA BOQUERA DE CAMARLES a Jean P.G. dels dies dies 26, 27, 28, 29 i 30 de juliol del 2016 amb ALTRES motiu de les festes de Sant Jaume al polígon 39 parcel·la Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar- 222, als efectes del que disposa l’apartat 4 de l’article ranc de Cervera. anteriorment transcrit. La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE Expt. 45/2016. Remedios M.F. Concedida LA PLAÇA núm. 14 del pàrking del Barranc de Cervera a Expt. 46/2016. Jesús A.G. Concedida Alfonso C.R. Expt. 47/2016. Alain B. Concedida Expt. 48/2016. Michel B. Concedida Pròrroga llicència expedient 29/2013. Llorenç M. P. Concedida Junta de Govern ASSUMPTES ECONÒMICS. APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON- 2 de maig de 2016 TRACTE DEL SERVEI DE NETEJA DE DIVERSES DE- PENDÈNCIES MUNICIPALS. DESPATX OFICIAL. 1.- MABE 2004, SL. Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja. 2.- MULTISERVEIS NDAVANT SL. Trameten acord de la Junta de Govern sobre la col·laboració 3.- LIMPIEZAS GONZALEZ S.L. de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil del municipi 4.- JOIMA SERVEIS DE NETEJA I MANTIMENT CB. en el XIIè IRONCAT - CAMPIONAT DE CATALUNYA DE 5.- BRÓCOLI S.L. TRIATLÓ. 6.- LA BRUIXA NGM S.L. Direcció General de Policia. 7.- TECNICAS Y SISTEMAS DE CONSERVACIÓN S.A. Trameten acta de manifestació d’abocament de runa ﬁ nca 8.- MANUEL COLOMINES MOLINÉ. particular de l’Ampolla polígon 89 parcel·la 56. 9.- ALLOZA GONZÀLEZ NET SLU. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES 10.-I DECAS SERVICIOS Y MANTENIMIENTOS SL. Endesa distribución Eléctrica SLU. Concedida 11.- CASANET L’AMPOLLA SL. Obres: Obertura de rasa al carrer Eudald Pedrola núm. 43-49 amb la ﬁ nalitat de millorar i adequar la xarxa de terres del CT SD116. Expt. 49/2016. Meritxell J.Ll. Concedida Expt. 50/2016. Joan A.S. Concedida Expt. 51/2016. Francisco C.B. Concedida Expt. 52/2016. Buildingcenter SAU. Concedida Expt. 53/2016. Mariano P.B. Concedida Expt. 54/2016. Rosa Maria B.R. Concedida ASSUMPTES ECONÒMICS. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: ADJUDICAR el contracte de subministrament dels elements La Junta de Govern acorda per unanimitat: de la senyalització de la zona de Platja de l’Arenal de ADJUDICAR el contracte del servei de neteja de diver- l’Ampolla a RULL SPR S.L., segons el pressupost que consta ses dependències municipals a la mercantil CA SA NET a l’expedient de 4.924,70 € Acords Municipals · Pàgina 8

Aprovació, si escau, contracte d’obres per a pintar la senyalització horitzontal viària (passos de vianants, guals, línies contínues). La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: ADJUDICAR el contracte d’obres per pintar la senyalització horitzontal viària, a FACO PINTORS S.L., segons el pressupost que consta a l’expedient a pel preu de 5.808,00 € Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres de reparació dels desperfectes i avaries de la piscina municipal. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: La Junta de Govern acorda per unanimitat: ADJUDICAR el contracte dels serveis de vigilància, salva- Contractar les obres de reparació dels desperfectes i ment i socorrisme a les platges del municipi de l’Ampolla avaries de la piscina municipal, mitjançant el procediment i la piscina municipal, i servei d’ambulància i socorrisme del contracte menor, a MULTISERVEIS BENET S.L., segons durant la celebració dels correbous en festes i de l’Ironcat a el pressupost que consta a l’expedient, per un import de CRUZ ROJA ESPAÑOLA d’acord amb el Plec de Clàusules € 6.001,60 . administratives i tècniques i l’oferta presentada pel preu de 102.000,00 €/anuals (més IVA), pel període de 2 anys. Junta de Govern Junta de Govern 9 de maig de 2016 23 de maig de 2016

DESPATX OFICIAL. DESPATX OFICIAL. Departament del Territori i Sostenibilitat. Junta Directiva de l’handbol Club Perelló. Servei de Costes. La Junta Directiva de l’handbol Club Perelló agraeix a Donat compte a la Junta de la sol·licitud d’informe per part l’Ajuntament haver-los cedit les instal·lacions esportives de del Servei de Costes en relació a la petició del Sr. Rafael l’Ampolla per a realitzar els entrenaments de l’equip sènior Pérez López per fer la seva cerimònia civil a la platja dels femení i el partit de categoria infantil durant els dies en què Pinets el proper dia 11 de juny de 2016 de les 12.00 h a es seu pavelló estava ocupat per Firabril. les 14.00 h, S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres INSTÀNCIES I PETICIONS. que legalment la composen: INFORMAR FAVORABLEMENT. Museu de la Mar de l’Ebre. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES Donat compte a la Junta de govern de la petició que fan des Endesa distribución Eléctrica SLU. Concedida del Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, Obres: que estan desenvolupant un interactiu per a l’exposició Estesa de línia aèria de baixa tensió per a nou permanent del museu, i demanen si l’Ajuntament com a subministrament. dipositari dels fons del fotògraf Andreu Capera i de part Expt. 119/2015. Elvira A.M., Eugènia C.A., i Mª del fons Eudald Pedrola, els deixaria reproduir alguna Cinta M.A. Concedida d’aquestes fotografi es per mostrar aspectes de l’interactiu sobre els ofi cis del mar que estan realitzant. La Junta de ASSUMPTES ECONÒMICS. Govern acorda deixar reproduir les fotografi es, però haurà Consell Comarcal del Baix Ebre. d’indicar l’autor i que l’Ajuntament té el dipòsit. En relació amb el transport dels alumnes d’ensenyament secundari postobligatori del l’Ampolla per al curs escolar L’Ampolla per la Independència. 2015-2016, d’acord amb el preu públic aprovat pel Con- Es dóna compte de la petició que ha presentat l’Ampolla per sell Comarcal, l’import que correspon a l’Ajuntament per la Independència, dient que amb motiu de l’acte organitzat al període de gener-març és de 1.048,00 €. pel seu IV aniversari, demanen la cessió de la Sala de la Biblioteca Municipal per a fer diversos parlaments el dia APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON- 17 de juny a les 20 hores. La Junta de Govern acorda per TRACTE DELS SERVEIS DE VIGILÀNCIA, SALVAMENT unanimitat autoritzar l’ocupació sol·licitada. I SOCORRISME A LES PLATGES DEL MUNICIPI DE ALTRES. L’AMPOLLA I LA PISCINA MUNICIPAL, I SERVEI Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar- D’AMBULÀNCIA I SOCORRISME DURANT LA ranc de Cervera. CELEBRACIÓ DELS CORREBOUS EN FESTES I DE La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: L’IRONCAT. CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE 1.- SERVITUR SALVAMENT S.L. LA PLAÇA núm. 21 del pàrking del Barranc de Cervera a 2.- CRUZ ROJA ESPAÑOLA Santiago R.R. Acords Municipals · Pàgina 9

APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON- Obres: TRACTE DE CONCESSIÓ DE L’EXPLOTACIÓ DEL Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 2 x SERVEI DE TEMPORADA DE PADDLE SURF A LA 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 PLATJA A LES AVELLANES DE L’AMPOLLA DURANT ramal per a subministrar gas natural a nous L’ANY 2016. abonats. 1.- MARC MIRALLES TORTOSA Carrer Mig, núm. 6 local. 2.- DANIEL BARRANCO REYES Expt. 33/2016. Alejo H.M. Concedida Expt. 56/2016. Correus. Concedida Expt. 57/2016. Mª José P.G. Concedida Expt. 57/2016. Rosa Maria B.R. Concedida Expt. 59/2016. Ramon A.M. Concedida Expt. 60/2016. Jesús Luis M. del A. Concedida Expt. 62/2016. Comunitat Propietaris Aparta- ments Jardimar III. Concedida

ASSUMPTES ECONÒMICS. Aprovació, si escau, del contracte de serveis per ﬁ scalitzar la cessió de l’EDAR del PP12 i PP13 i La Junta de Govern acorda per unanimitat: traspàs a l’ACA. ADJUDICAR la concessió de l’explotació del servei de La Junta de Govern acorda per unanimitat: temporada de paddle surf a la platja de les Avellanes de Contractar a PONENT ENGINYERS S.L. per a seguir el l’Ampolla durant l’any 2016 a MARC MIRALLES TORTOSA, procediment de cessió a l’Ajuntament de l’EDAR PP12 i d’acord amb el plec de clàusules tècniques i administratives PP13, i traspàs posterior a l’ACA, segons l’oferta presen- i l’oferta presentada pel preu de 2.500 €. tada que ascendeix a 1.944,00 € més l’IVA.

Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Barranc de ALTRES. Cervera. Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar- La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: ranc de Cervera. CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: LA PLAÇA núm. 24 del pàrking del Barranc de Cervera CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE a Aurora F.S. LA PLAÇA núm. 20 del pàrking del Barranc de Cervera Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar- a Josep P.B. ranc de Cervera. Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Barranc de La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: Cervera. CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: PLAÇA núm. 7 del pàrking del Barranc de Cervera a Juan Miguel B.F. CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 28 del pàrking del Barranc de Cervera a Maria F.C. Aprovació, si escau, del plec de clàusules tècni- ques-administratives particulars per a la presta- Junta de Govern ció del servei d’assistència tècnica informàtica de la gestió i manteniment del sistemes informàtics 30 de maig de 2016 de l’Ajuntament de l’Ampolla, mitjançant procediment negociat. INSTÀNCIES I PETICIONS. Acords tenen caràcter executiu i posen ﬁ a la via admi- Juan Piñana Capera. nistrativa. S’acorda per unanimitat: La Junta de Govern ACORDA per unanimitat: AUTORITZAR l’activitat complementària de música en direc- Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES TÈCNIQUES-ADMINIS- te el dia 23 de juny i 16 de juliol, sense causar molèsties TRATIVES PARTICULARS PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI als veïns i sempre que el local compleixi les condicions de D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA INFORMÀTICA DE LA GES- seguretat i d’insonorització. TIÓ I MANTENIMENT DEL SISTEMES INFORMÀTICS DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA, mitjançant procediment LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES negociat sense publicitat, per import de 14.400,00 €/ Gas natural distribución SDG S.A. Concedida anuals i 3.024,00 € d’IVA. Ajuntament · Pàgina 10

Nova embarcació

Aquesta any l’Ajuntament de l’Ampolla, ha invertit en una nova embarcació, per dur a terme la senyalització de les platges, amb la voluntat de donar un millor servei. Tanmateix podrà ser utilitzada per altres tasques. Visita Sr. Josep Rull Andreu, Turisme · Pàgina 11 conseller de Territori i sostenibilitat a la Planta del Consorci d'Aigües a l'Ampolla Entitats · Pàgina 12

L’Associació Cultural Sant Jordi informa

El dissabte 30 d’abril es va realitzar una sortida al delta de l’Ebre per descobrir aus migratòries, des de diferents indrets vam poder observar i fotografi ar gran nombre d’espècies diferents. El 6 de maig a la biblioteca es van projectar fotos que van realitzar els participants de totes les sortides realitzades anteriorment, la gran majoria d’una alta qualitat. El 21 de maig vam anar d’excursió a pujar fi ns “La Fora- dada” una bonica muntanya situada al Montsià amb unes espectaculars vistes del delta de l’Ebre. El 27 de maig a la biblioteca, es va presentar el llibre “La societat noviolenta. Converses amb Pepe Beunza” de Pere Ortega, un llibre que relata l’experiència del primer insubmís polític a l’Estat espanyol. I per fi nalitzar el trimestre, el divendres 10 de juny l’Elena Solé ens va presentar el seu llibre “Ànimes de Vidre”, on ens parla d’una història de quatre personatges, que a través de les seves vides, van desvetllant els secrets de les seves expe- riències vitals. Entitats · Pàgina 13

Club de Pensionistes de l'Ampolla Festa Major oﬁ cines del club, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Aquest any la néta del nostre company de junta, Joan Pérez, Fets socials l'Ainoha Fernández Pérez, serà la pubilla que ens represen- El passat dia 5 de maig, es va fer una sortida comercial, tarà a la Festa Major. desplaçant-se 42 persones a Cervera, on vàrem poder vi- També al dinar de les Persones Grans de l'Am-polla, rebran sitar la bonica Universitat, el barri jueu i altres ediﬁ cis em- la placa d'homenatge pels seus 87 anys, Antonia Rodríguez blemàtics de la ciutat, i a continuació vam gaudir d'un bon Molina, Marcelo Colomines Navarro i Maria Dolcet Ribas. dinar i una estona de ball que va fer que passéssim un bon dia. Notícies de junta També hem programat les habituals sortides a les muscleres Volem recordar de nou als socis, que aquells que encara no han que seran els dies 23 de juliol i el 20 d'agost. fet efectiu el rebut de l'any, el tenen a la seva disposició a les Entitats · Pàgina 14

Diada dels Tres Tombs

El passat 24 d’abril es va celebrar la 18a edició dels Tres Segon premi: Cecilia Cardona Bonet de Deltebre amb el Tombs a L’Ampolla. La participació total va ser de 133 número 428, i va guanyar un menú per a dues persones cavalls de muntura i 39 carros, donant així un resultat de a degustar a la pizzeria La Roca Plana valorat en 60€. tot un èxit de festivitat i sense cap incident a remarcar. Tercer premi: Cinta Albajes Figuerola de Reus, premiada Enguany hem tingut la satisfacció de presentar l’estendard amb un menú per a dues persones a degustar al Frankfurt de l’associació al nostre poble. Tere, valorat en 50€. Com ja va sent tradició de tots els anys, durant el dinar de Acte seguit es van sortejar tots els lots regal dels comerços la festa, i en presència de tots els assistents, es va celebrar col·laboradors entre tots els assistents al dinar. el sorteig de la rifa dels Tres Tombs 2016, sortint com a Des de la Junta directiva volem donar les gràcies un any afortunats: més, al nostre Ajuntament, socis i col·laboradors i en espe- Primer premi: Georgina Cardona Navarro de Deltebre cial als participants que fan que aquesta festa sigui possible. amb el número 551, guanyadora d’un menú per a dues Junta directiva persones al Restaurant Lo Goleró valorat en 70€. de l’Associació Amics del Cavall de L’Ampolla

“Presentació de l’estendard, per part d'alguns dels membres de la junta” Entitats · Pàgina 15

Trobada Nacional dels Tres Tombs

El passat dia 8 de maig es va celebrar a Castellbisbal la Trobada Nacional organitzada per la Federa- ció Catalana dels Tres Tombs, a la qual pertany la nostra associació i vàrem tenir la satisfacció d’anar a lluir el nostre recent estrenat estendard representant l’Associació Amics del Cavall de l’Ampolla. Entitats · Pàgina 16

Subcampiones de Catalunya i molt més...

La temporada 2015/2016 ha estat un període difícilment igualable pel que fa a guardons esportius aconseguits per les gimnastes del CGR L’Ampolla. Després d’uns mesos d’intensos entrenaments, han arribat els fruits de l’esforç i la dedicació a aquesta disciplina, gens fàcil i que requereix d’un compromís seriós per part de xiquetes, entrenadores, pares i mares. Continua creixent el nombre d’infants i joves que practi- quen la gimnàstica rítmica al CGR L’Ampolla, el que ens omple d’orgull i de ganes de continuar treballant per elles. I és precisament per això, que aquesta temporada hem tingut més xiquetes a nivell de competició. Comptàvem amb quatre conjunts en diferents categories i amb 10 gimnastes a nivel individual. A la competició territorial, Terres de l’Ebre, els guardons aconseguits han estat: - Conjunt prebenjamí B: 2s classifi cades - Conjunt benjamí B: 1s classifi cades - Conjunt aleví B: 1s classifi cades - Conjunt aleví A: 1s classifi cades - Andrada Nicorescu: 2a classifi cada - Carla LLambrich: 2a classifi cada - Carla Estorach: 4a classifi cada - Dúnia Climent: 4a classifi cada - Tània Bacas: 3a classifi cada - Ainhoa Pitarque: 4a classifi cada - Nàdia Climent: 3a classifi cada - Emma Serral: 4a classifi cada Entitats · Pàgina 17

A la fi nal provincial, les posicions aconseguides han estat: - Conjunt prebenjamí B: 3s classifi cades - Conjunt benjamí B: 1s classifi cades - Conjunt aleví A: 1s classifi cades - Andrada Nicorescu: 1a classifi cada - Carla Llambrich: 2a classifi cada - Emma Serral: 3a classifi cada - Nàdia Climent: 4a classifi cada - Tània Bacas: 4a classifi cada A la fi nal nacional de Catalunya, on participàvem per primer cop: - Conjunt aleví A: 2s classifi cades - CGR L’Ampolla: 3r classifi cat en la modalitat de Valors de l’Esport pel seu companyerisme. Com hem dit al principi, un any difícilment igualable, però que ens dóna l’empenta necessària per continuar lluitant per les que segueixen i per les que començaran en properes temporades. ENHORABONA A TOTES! SOU UNES CAMPIONES! Entitats · Pàgina 18

Cal recuperar la brúixola IV aniversari de l’Ampolla per la Independència

Fa pocs dies que vam fer l’acte del IV aniversari de la fundació de l’Ampolla per la Independència amb la participació d’en Josep-Lluís Carod-Rovira. No es tractava de celebrar res, els 26 membres de ple dret i els 231 simpatitzants i col·laboradors que som a l’Ampolla, haguéssim volgut que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja no existís, això voldria dir que el nostre primer i únic objectiu, que és la Independència, ja estaria assolit. Tots tenim clar que l’ANC no és un partit polític, i que en la seva transversalitat no vol ni ocupar càrrecs de representació política, ni gestionar administracions. El nostre únic objectiu no és altre que la Independència com a eina per construir un futur millor per a la nostra nació. A l’Ampolla sempre ho hem tingut clar. Per això hem fugit d’actuacions que podrien entendre’s com a política de partit. Ens hem esforçat en la recuperació de la memòria, en fer país, i en cohesionar la nostra comunitat com a poble. Recuperar el Correllengua o les foguerades de Sant Joan que havien desaparegut del calendari local. O també noves iniciatives com fer memòria d’en Jaume Ba- llesté, o del Mestre Malet, un personatge tan malèﬁ c com al mateix temps real, de qui vam fer memòria al mig de la marxa nocturna de les Mifes. Aquestes són algunes actuacions que, sense cap ànim de protagonisme, de ben segur que ajuden a fer un poble més conscient de la seva història, del moment que estem vivint i amb l’esperança viva d’un futur millor. Per això també ens agrada col- laborar amb el màxim d’entitats locals, perquè participin amb les nostres activitats. En acabar l’acte del IV aniversari, i després de fer un petit però sentit reconeixement a en Jaume Curto, el nostre secretari que deixa la seva responsabilitat, però no el seu compromís amb la Independència i l’ANC, en Carod em deia que no participarà en el que sigui que s’organitzi per a l’11 de setembre. Ho justiﬁ cava explicant que creu que el procés ha perdut el nord, i que ens cal recuperar la brúixola que ens marqui la sendera correcta. Potser sí que els partits polítics han perdut el nord, però aquí està la feina de l’ANC, estirar, amb la societat civil, cap al nostre objectiu, que no és altre que el naixement de la República Catalana. Ningú mai ha dit que fos ni fàcil ni ràpid, però estem segurs que més aviat que tard serà una realitat.

Joan-Esteve Guillaumet Coordinador de l’Ampolla per la Independència Fotos cedides per: Soli Provinciale Centre Cívic · Pàgina 19

Setmana Cultural 2016

Un any més, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Ampolla s’ha dut a terme la Setmana Cultural a la nostra biblioteca. Com ja és tradicional coincidint amb la setmana de Sant Jordi celebrem els diferents actes, aquest cop amb novetats. Aquest any ens hem gosat a fer uns tallers de contacontes per als nens i nenes de l’escola Mediterrani de l’Ampolla, durant tres dies vam rebre a la nostra biblioteca P3, P4, P5, 1r i 2n de primària, un total d’uns 125 nens i nenes, la qual cosa ens va fer molta il·lusió, i com no, molt de goig quan vam veure que tots sortien d’allò més contents, incloses les mateixes mestres. En acabar el contacontes se’ls va fer a tots un petit obsequi: un punt de llibre de la nostra biblioteca, un llapis, una goma d’esborrar, una maquineta de fer punta i uns caramels. Per altra banda, durant tota la setmana a la sala d’audiovisuals va estar l’exposició de fotograﬁ a del concurs: FESTES MAJORS DE L’AMPOLLA. Un cop passat el jurat la relació de premiats va quedar Un cop es va fer el lliurament de premis, el grup de Teatre de l’Ampolla ens va obsequiar amb un tast literari, amb lectures de relats curts, poesies, etc. Per ﬁ nalitzar i com a cloenda d’aquesta intensa Setmana, també ens van oferir un petit avanç de l’obra de teatre que representaran aquest proper estiu, i que va agradar molt a tots els assistents a l’acte. Recordar també que per Sant Jordi, la nostra biblioteca fa una bona adquisició de novetats literàries, i tots podeu disposar-hi. Us esperem. Mercedes Castellà 1r Premi modalitat color: Foto: FINAL DE FESTES Autor: Marc Cabrera de Pablo

2n Premi color Foto: NIT DE DIABLES Autora: Mireia Curto Perelló Centre Cívic · Pàgina 20

3r Premi color: Foto: I TÚ... QUÈ? Autor: Joan Múria Sentís

PREMI JOVE Foto: DESENFRENATS Autora: Mireia Curto Perelló Centre Cívic · Pàgina 21

1r Premi modalitat blanc i negre Foto: CARA A CARA Autor: Aitor Cabrera de Pablo

2n Premi blanc i negre: Foto: EL NOSTRE PATRÓ Autor: Sergi Cabrera de Pablo Centre Cívic · Pàgina 22 Turisme · Pàgina 23

XXVI Diada de l’Ostra, tot i la previsió de pluja, gran èxit d’assistència

Al llarg de la Diada cal destacar que, aquest any, tot i la previsió de mal temps, va haver molta assistència de públic. En aquesta diada es va poder gaudir del concurs “L’Ampolla cuina de l’Ostra del Delta” on els membres del jurat el Sr. ORIOL CASTRO, el Sr. MANUEL MEYER, i el Sr. FRANCESC MURGADAS, van proclamar com a guanyadors entre els vuit restaurants participants a, en primer lloc al restaurant Casa David amb el plat Fons marí del cuiner David Escribà, com a segon classifi cat al restaurant Casa Llambrich Juani amb el plat Ostra del Delta amb aire de sake Kensho i perla d’all negre de la cuinera Sonia Márquez i com a tercer classifi cat al restaurant Botavara amb Tartar de tonyina amb ostra del Delta de la cuinera Cristina Bellés. Aquest any els visitants també van gaudir de la 1r classifi cat Fons Marí mostra d’ostra cuinada presentada pels restaurants adherits a les jornades així com de la degustació d’ostra cuinada i, a partir, de les 12:00 h es va iniciar el repartiment, en safates, de 2.500 kg. d’ostres del Delta acompanyades amb cava. Aquest any la jornada va estar amenitzada, a partir de les 12:00 hores amb l’actuació de Tribut als Beatles i Los Cubanos. Els restaurants que aquest any van participar en les jornades que van tenir lloc fi ns al 22 de maig van ser el restaurant BOTAVARA, el restaurant CAN PIÑANA, el restaurant CASA DAVID, el restaurant CASA LLAMBRICH – JUANI, el restaurant CLUB NÀUTIC - CASA MONTERO, el restaurant DEL MAR – FLAMINGO, el restaurant EL PESCADOR, el restaurant LA BARRACA, el restaurant LA ROCA PLANA, el restaurant LO GOLERO, el restaurant 2n classifi cat Ostra del Delta PERALES, el restaurant RAFA i el restaurant SOL. amb aire de sake Kensho i perla d’all negre

L’AMPOLLA, CUINA DE L’OSTRA Com a novetat destacar que aquests mateixos restaurants, per tal de donar a conèixer la CUINA DE L’OSTRA A L’AMPOLLA, ofereixen, al llarg de TOT L’ANY, a més d’ostra del Delta crua amb un xic de llimona, plats tan saborosos com ostra del Delta amb crema d’escamarlà, tempura d’ostra amb verduretes, ostra del Delta potxada al cava, ostres amb tempura de xarrup de sake Kensho, entre altres. Aquest projecte va sorgir a partir de l’elaboració d’un discurs per part de la Fundació Alicia, que es va concretar el passat any amb sessions de treball per tal de, tots junts, desenvolupar accions concretes de promoció de l’Ostra del Delta i la seva cuina.

3r classiﬁ cat Tartar de tonyina amb ostra del Delta Turisme · Pàgina 24 Turisme · Pàgina 25 Turisme · Pàgina 26

9a Festa de la plantada

El passat dia 12 de juny es va celebrar la 9a edició de la plantada de l’arròs. Un any més, vàrem tenir la presència de Joseret i les seves rondalles, mentre les pageses de la paradeta de l’Associació Amics del Cavall ofe- rien dolços artesans dels forns i pastisseries de l’Ampolla acompanyats de mistela, al mateix temps que animaven als pagesos i garberes que ﬁ nalitzessin la plantada d’arròs. Enguany hem gaudit d’una gran aﬂ uència de públic i també de la grata visita de periodistes del País Basc i una visitant d’Austràlia que es van mostrar molt interessats i van participar molt en les activitats de la nostra tradicional festa. Municipal de L’Ampolla i a l’Ajuntament, que Els organitzadors volem donar les gràcies a Laura sempre estan per al que necessitem. Culvi Bo que un any més ens ha cedit diversos estris que feien servir els pagesos quan es feia Junta directiva tot a mà, també a “Semilles Castells”, al Patronat de l’Associació Amics del Cavall de l’Ampolla

Fotos cedides per Joan Buj Turisme · Pàgina 27 Cultura · Pàgina 28

Notícies de la Biblioteca Com molts de vosaltres ja sabreu, des del dia 1 de febrer d'aquest any formem part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, això signiﬁ ca, que disposem de molts avantatges pel que fa referència a la biblioteca. Comptem amb un ampli ventall de llibres (contes, novel·les, matèries...) i també una gran varietat de revistes. En el cas que vulgueu algun llibre que no estigui en el fons de la nostra biblioteca el podem demanar a la resta de biblioteques de Catalunya i en pocs dies el tenim a la vostra disposició. Un dels punts important al moment d'entrar dintre d'aquest sistema és la quantitat de subvencions a les quals ens podem acollir. La principal i més important ha estat el primer gran lot de llibres de diferents continguts valorat en 10.000 €, els quals ja podeu trobar a les prestatgeries de la nostra biblioteca. També comptem amb un fons de diners a les llibreries del nostre poble per poder anar adquirint les últimes novetats literàries tant d'adults com d'infants. I no volem oblidar l'adquisició anual per part del nostre Ajun- tament durant la setmana cultural coincidint amb la Diada de Sant Jordi. Un altra novetat, i per nosaltres importantíssima, és que des del nostre Ajuntament, concretament des de la Regidoria de Cultura, aquest any hem adquirit noves prestatgeries, bústia de retorn, carro per al transport de llibres, revister... i així poc a poc intentar fer més gran i més atractiva la nostra Biblioteca. També comentar-vos que ja tenim instal·lada la doble porta a l'entrada principal, la qual ens farà més fàcil l'entrada al recinte els dies de fort vent. I ja per ﬁ nalitzar, voldríem donar-vos les gràcies per la vostra paciència durant tots els dies en els quals us heu trobat i us trobareu la biblioteca tancada, aquest té un motiu, i és que per poder tirar endavant una biblioteca d'aquestes caracte- rístiques necessitem formar-nos, per la qual cosa assistim a una gran quantitat de cursos impartits, molts d'aquests, per porfessionals del món de les biblioteques i la lectura. Laura i Mercedes Biblioteca Municipal de l'Ampolla Col·laboracions · Pàgina 29

Mn. Sales, la biograﬁ a

El dia 19 de maig, festa litúrgi- anys per Mn. Sales donen el fruit esperat; perquè la ca de “Jesucrist Gran Sacerdot vida d’un prevere no és només viure per al Senyor, per sempre”, Mn. Josep Sales sinó morir pel Senyor; i el propi prevere es converteix Cabañes fou cridat a la Casa en gra de blat que cau a terra, mor i produeix fruit. del Pare, a la Residència Dio- El moment de la malaltia i de la mort és el moment cesana d’Ancians Sant Miquel per excel·lència d’una vida sacerdotal, sempre fi del Arcàngel. al ministeri i constant en el servei. Havia nascut a la població El dissabte 4 de juny es va celebrar una Missa a l’Am- castellonenca d’Artana, llavors polla en record i sufragi de la seva ànima acompa- del bisbat de Tortosa, el 16 de nyats per la seva germana Rosita i familiars propers. juny de 1929. Els seus pares, Per acabar, un petit secret; Mn. José Sales era molt Bartolomé i Teresa l’educaren en la fe cristiana com devot de la Mare de Déu sota l’advocació de Lour- als altres tres fi lls. Josep sentí la crida del Senyor cap des on va peregrinar molts anys com a consiliari de el ministeri sacerdotal, orientant-se, primer, cap a la l’Hospitalitat i en els últims anys com un devot més. Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Aquesta fotografi a és de l’últim viatge que va fer al Sagrat Cor de Jesús que fundà Mossèn Sol, iniciant Santuari francès. la seva formació a Salamanca. Després la completà Des de la Parròquia de Sant Joan Baptista sentim al Seminari Diocesà de l’Assumpció de Tortosa. aquesta pèrdua i li desitgem que el Senyor li conce- Va ser ordenat prevere el 27 de juny de 1954 pel deixi el descans etern. Mn. Sales, descansi en pau. bisbe Mons. Manuel Moll, a la catedral de Tortosa. Serví a la diòcesi en molts i variats ministeris al llarg Mn. Eduard Masdeu de seixanta-dos anys. Començà com a Vicari de Sant Jaume d’Enveja entre els anys 1954 i 1956. Continuà servint els fi dels del Poble Nou del Delta com a rector de l’església durant els anys 1956 a 1962. Traslladat a Godall en 1962 regí la parròquia fi ns a 1968. Però on començà la més llarga activitat va ser a l’Ampolla. Més de 34 anys fi ns a l’any 2004. Durant aquesta etapa també va desenvolupar altres càrrecs i serveis de tipus diocesà: President de migracions, Administrador parroquial del Perelló, Arxipreste de Deltebre i Consiliari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. Un cop jubilat, estigué uns anys aju- dant a la parròquia de la Santíssima Trinitat, de Sant Carles de la Ràpita. Finalment, retirat a la Residència Diocesana Sant Miquel ajudava a la parròquia Sant Blai de Tortosa. Precisament a la parròquia Sant Blai se celebrà la Missa exequial, el dia 20 de maig. Presidida pel Sr. Bisbe Mons. Enrique Benavent Vidal i concele- brada per un nombrós grup de preveres diocesans i per alguns amics de la veïna i germana diòcesi de Sogorb-Castelló, va ser participada pels fi dels de la parròquia tortosina i de les altres parròquies a les que va servir. Finalment les seves despulles van ser traslladades al seu poble natal, Artana, on reposaran esperant la resurrecció. Tant de bo que, com deia el Sr. Bisbe en l’homilia, les llavors sembrades i escampades durant seixanta-dos L'Entrevista · Pàgina 30

"El moviment popular contra el transvasament ha estat un factor de cohesió social al territori i que ha donat una gran importància a les Terres de l'Ebre"

Josep-Lluís Carod-Rovira és, actualment, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la revista digital divèrsia. Des dels 18 anys que ha militat políticament. De 2003 a 2004 va ser conseller en cap de la Generalitat de Catalu- nya i entre 2006 i 2010 vicepresident. També ha estat diputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que va presidir durant quatre anys (2004-2008).

– Actualment és director de la Càtedra sobre la Diversitat Social de la UPF, si li donessin a triar, en què es quedaria, amb la política o amb la docència i la recerca? • Hi ha un temps per a cada cosa. Pel que fa a la política, sempre he pensat que una persona amb consciència cívica no l'abandona mai, per tant sempre dic que continuo sent polític. El 1970, quan tenia 18 anys, en ple franquisme, vaig començar a militar políticament a la clandestinitat. Als 21 ja havia passat per la presó. Uns anys després vaig passar a tenir càrrecs polítics com el de conseller en cap o vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, fa 10 anys que em vaig apartar de tota vinculació a partits polítics i vaig deixar de tenir responsabilitats d'algun tipus en la política institucional. En aquests moments el que faig és exclusivament recerca a la universitat. Tot i que continuo fent política a partir de conferències, articles, llibres i entrevistes. Són coses que no es poden separar, és com si a un xiquet li preguntes a qui t'estimes més, si dependents, si el vent de marinada ve bé, m'ho tornes a al pare o a la mare. preguntar i llavors en tornarem a parlar.

– Molts professors i investigadors afi rmen que – Com valora que milers de persones i partits estar en contacte amb la recerca sempre et per- s’hagin acostat cap a l'independentisme? met veure les coses des d’una altra perspectiva • La valoració que faig és molt optimista, molt positiva i i això et fa entendre millor el món. A vostè li ha molt esperançadora. Si es té en compte que l'any 1970, passat? que és quan vaig començar a militar políticament, els qui • Sense cap mena de dubte, la política té moltes vessants defensàvem la independència de Catalunya érem quatre positives, en les quals si actues honestament et permet gats, i en canvi, ara es compten per milions i a més, a dia canviar coses, perquè les teves decisions benefi ciïn el d'avui l'opció política que defensa el primer grup social màxim nombre de persones. Però de vegades la política és la construcció d'un estat independent per a Catalunya, també té un efecte bombolla, un efecte aïllant, quan una és obvi que la valoració és molt positiva, sempre tenint en persona té càrrecs importants. En més d'un lloc he dit que compte que a l'independentisme s'hi arriba per motiva- els vidres fumats del cotxe ofi cial enfosqueixen la claredat cions i per vies molt diferents. de la realitat que hi ha a l'altra part. D'altra banda, la La conversió de l'independentisme en un fenomen de mas- recerca et permet la distància, la perspectiva, la refl exió, ses no té ni quatre anys. Fins a l'11 de setembre d'aquest sortir de la immediatesa, de la improvisació, de la pressa... any no es compliran els quatre anys de l'11 de setembre de 2012, perquè l'esclat de gent que hi va haver el 2010 – En un estat independent català es plantejaria era per expressar que estaven tips de les decisions del tornar a la política activa? Tribunal Constitucional, però aquestes persones encara • (Riu) Ni m'ho he plantejat, ni ara mateix estem en no es formulaven com a opció independentista, tot i que aquestes circumstàncies. Quan dintre de poc siguem in- cal ressaltar que allò va ser l'empenta defi nitiva. L'Entrevista · Pàgina 31

referèndum no se celebra com a tal perquè el que s'acaba organitzant és una cosa que primer se'n diu consulta i que ﬁ nalment s'acaba anomenant procés participatiu. En deﬁ nitiva, ja no es pot estar més temps marejant la perdiu, si s'adopta un full de ruta, aquest s'ha de seguir, el que no es pot fer és estar canviant constantment d'estratègia.

– A què creu que és deguda aquesta improvisació? • En part és perquè, en primer lloc tot ha anat massa ràpid i la situació no ha acabat de quallar perquè s'adaptin determinades alternatives. El que fi ns fa quatre dies era el principal partit polític del país, el conglome- rat Convergència i Unió (CiU) ha saltat pels aires i ara només queda Convergència De- mocràtica de Catalunya (CDC) que, en pocs anys, ha passat de col·laborar amb el Govern espanyol i ser partidari de l'autonomisme a defensar que l'única solució que hi ha és la independència de Catalunya. – Va pronosticar la independència el 2014 i gai- En segon lloc, i he de dir que a dia d'avui això ha can- rebé l'encerta... viat, s'ha treballat poc l'acció internacional. Des de 2011 • Concretament vaig dir que al 2014, si volíem, era l'any al 2016, sobretot els primers anys d'aquest període, hi adequat per fer un referèndum d'autoderteminació, el que va haver qui es va dedicar a desmuntar el que s'havia després es va dir consulta i es va fer al 2014. No es va construït en acció exterior. Ara, com he dit, aquesta tasca realitzar com a mi m'hagués agradat que es fes. Hagués s'ha reprès. volgut que hagués sigut un referèndum, que hagués estat ofi cialment convocat pel Govern de Catalunya i que el – Creu que la llista única ha estat un fracàs o resultat hagués tingut un caràcter vinculant. pensa que ha complit els objectius pels quals es va crear? Tornant a la frase, la recordo literalment: 2014 no és un any per a la sobirania, és un any per a la democràcia, és • La llista única no ha existit mai, perquè hauria d'incloure a dir, és un any en què decidirem què volem ser. totes les forces i candidats de caràcter independentista i això no ha estat així. El que hi ha hagut ha estat una llista – Hi ha molta gent que pensa que el procés de CDC i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en la està estancat des de fa un temps, com creu que qual han participat també algunes persones independents, s'hauria de tirar endavant? però almenys fi ns a aquest moment al Parlament hi ha • Hi ha factors molts diversos, tant com hi ha una certa diferents partits que es defi neixen com a independentistes. fatiga civil, també hi ha una certa perplexitat o deso- Mai vaig defensar una llista única al Parlament de Cata- rientació política. En bona part això és així, perquè, en lunya perquè enlloc del món s'ha fet una llista d'aquestes el meu entendre, el que anomenem procés té encara un característiques, a més les eleccions al Parlament són unes punt massa elevat d'inconcreció i improvisació. No pot eleccions per elegir qui vols que et governi a Catalunya, ser que es passi de tenir un full de ruta a tenir-ne 70, i si sigui en el marc legal que sigui. en aquests moments em pregunten quin és aquest full no el sé, perquè no sé si és el que va marcar el Consell Assessor Aquest va ser un altre error, plantejar les eleccions com un per la Transició Nacional en el seu moment o un altre de plebiscit, que es va perdre. Sóc partidari que cada partit diferent. Posats a parlar d'aquest consell, em sorgeix la polític vagi a les eleccions amb el seu propi programa i pregunta d'on és. Si encara existeix. A què dediquen el que hi hagi un punt comú que especifi qui que aquell partit seu temps lliure els seus membres. Si encara té continuïtat dóna suport a la independència de Catalunya. o si ja ha estat dissolt. En canvi, on sempre he defensat que hi hauria d'haver No pot ser que el Parlament aprovi unes mesures que una llista nacional és al Parlament espanyol, allà no té després s'incompleixin. Tampoc és comprensible que al cap sentit que s'hi vagi com a esquerres o com a dretes, 2014 els partits polítics aprovin un calendari i un referèn- s'hi ha d'anar com a catalans. Com una minoria nacional dum, i després es compleixi el calendari, però en canvi el que actualment forma part d'un estat, del qual vol inde- L'Entrevista · Pàgina 32

penditzar-se. També ens hauria donat una gran fortalesa d'esquerres va cometre els seus errors, i potser un dels més aconseguir fer una llista única per a les eleccions europees. evidents va ser que les presses, la necessitat i les ganes de substituir el govern de CiU van fer que no es prestés prou – En una entrevista a Catalunya Ràdio es defi nia, importància al programa de govern i al projecte que volíem ideològicament, com una mica més a l'esquerra fer. Volíem regenerar el país, obrir les fi nestres de bat a d'ERC i a la dreta de la CUP, què signifi ca ben bé? bat perquè entrés aire nou, oxigenar democràticament la • En la majoria de temes, quan parla ERC del 2016, penso societat catalana... una mica diferent. Em situo una mica més a l'esquerra del Ara bé, també es van instaurar mesures importants. Del què pensa Esquerra Republicana de Catalunya i en canvi, 2003 al 2010 hi va haver un nivell d'inversió pública que quan sento determinades afi rmacions de Candidatura no hi havia hagut mai abans en la història de Catalunya. d'Unitat Popular (CUP) em posiciono més a la dreta del Es va aprovar la llei de barris, que va permetre regenerar que pugui defensar la CUP en molts temes. moltes ciutats grans, mitjanes i capitals de comarca que Com que aquest espai del mig no l'ocupa ningú, a l'ho- havien arribat a un elevat nivell de deixadesa per manca ra de votar és un problema, però en imaginació tot se d'inversió. soluciona. Hi ha una altra cosa que cal tenir en compte. Va haver d'arribar un govern d'esquerres perquè el Camp de Tar- – Ens pot posar algun exemple en concret? ragona i les Terres de l'Ebre, quan aixequessin el cap i • El plantejament que fa ERC sobre els Països Catalans miressin el Govern hi poguessin reconèixer gent del seu és un plantejament tímid i ambigu. En canvi, la CUP ho territori. Fins que no es va nomenar a Marta Cid com a planteja d'una forma més oberta, amb més naturalitat. consellera d'Ensenyament, mai ningú de les Terres de l'Ebre De vegades entenc que l'aliança de CDC i ERC en Junts pel havia estat membre del Govern de Catalunya. També Sí fa que algunes de les mesures que s'aproven al Parla- vam arribar a tenir un conseller en cap i un president del ment tinguin un aire més conservador del que m'agradaria Parlament del Camp de Tarragona. en termes educatius i sanitaris. A més, vam posar les bases de dos aspectes que són es- En relació a la CUP, hi ha determinats plantejaments que sencials: la política d'Afers Religiosos i la llei de centres transformen, sobretot en l'autorganització de la societat, de culte. La directora general d'Afers Religiosos de la i que sovint són de caràcter més formal que de contingut. Generalitat en aquella època (2004 -2010), Montserrat Coll, va fer possible que molts països europeus es fi xessin Però ambdues formacions, com també CDC i En Comú Po- en què s'estava fent a Catalunya per gestionar la diversi- dem —que són molt diferents— són instruments essencials tat religiosa. Vam ser el primer país del món, i encara ho per construir el futur d'aquest país i dels quals no en podem som, que va aprovar una llei de centres de culte, amb la prescindir, perquè s'ha de tenir molt present que un país qual es va elaborar el Mapa religiós de Catalunya, per es construeix des de totes les ideologies democràtiques. poder saber quants centres de culte i de quina religió hi – En la memòria dels catalans resten les accions ha en cada poble. del tripartit com inefi cients i sense els resultats Per últim, i a un altre nivell, vam posar les bases per cons- esperats, realment va ser així o creu que els truir una arquitectura de política exterior per a Catalunya, mitjans de comunicació van magnifi car-ho? que fi ns llavors no havia existit. • El tripartit, en primer lloc, va començar en un context – Molts catalans sempre s'han queixat de la cen- difícil. Era complicat assumir el poder polític a Catalunya tralitat de l'Estat espanyol, no creu que amb la després de 64 anys que no hi hagués un govern d'es- independència passaria el mateix a Catalunya? querres. Hi havia una tradició, uns hàbits adquirits, unes • No hi hauria centralitat per moltes coses. Una d'elles per infl uències, uns centres de poder, on sovint constataves la proporció territorial que tenim. La capital de Catalunya, que la capacitat de decisió era menor de la que en un Barcelona, està situada, a molt estirar, a dues hores en principi semblava. cotxe del punt més distant del país. Per tant, Barcelona En segon lloc, efectivament, hi havia un teixit social i una està al centre. En una Catalunya independent, les Terres complicitat mediàtica amb els mitjans de comunicació que, de l'Ebre, que són una realitat social, econòmica i també els dos governs d'esquerres no van aconseguir. Un altre política, ho seran també des d'un punt administratiu molt factor, que fa que ens remuntem als anys '30, és que des de més important del que ho són ara. llavors que no hi havia hagut cap govern de coalició a la D'altra banda, més enllà que la seu del Govern o del Generalitat, sempre hi havien hagut governs monocolors. Parlament, com passa a tots els països del món, estarien Van ser 23 anys amb el mateix partit, el mateix president, ubicats a la capital, seria una bona mesura de descentra- la mateixa política, les mateixes aliances... lització que organismes d'àmbit nacional que afectessin També cal esmentar que el govern del tripartit, de vegades estrictament l'estructura de l'estat i que no comportessin semblava que en comptes de ser tres partits en un govern, problemes de desplaçament per als ciutadans poguessin fossin tres governs diferents en una institució. El govern estar situats a ciutats de diferents punts del país. L'Entrevista · Pàgina 33

la cultura de la llum, del Sol, de la festa al carrer, de la música...

– Últimament les Terres de l'Ebre hem estat al punt de mira dels mitjans de comunicació i del debat a les xarxes socials, per diverses qüestions. Sobre- tot la capital del Baix Ebre després que el “no” guanyés la consulta per treure el monument franquista que hi ha al riu Ebre en el seu pas per Tortosa... • El referèndum dóna a conèixer que 7 de cada 10 tortosins no van votar. També demostra que la gent ja està acostumada al monument, ja que l'han vist tota la vida i pensen que si cap ajuntament l'havia tret era perquè tampoc era tan greu que aquest monument estès allí. A més, l'alcalde mateix deia que votaria a favor del manteniment. Però, en el fons, històricament les Terres de l'Ebre sempre han estat deixades de la mà de També cal remarcar que evitar una centralització del país Déu i aquesta va ser una manera de reivin- ha d'anar en funció de la llei electoral que s'aprovi i que dicar que als tortosins no els hi ha de dir ningú què han comporti una implicació més gran dels diputats amb el de votar, ni els hi han de dir què és bo i que és dolent. territori. Aquesta és la meva sensació. Ara bé, personalment em quedo amb una altra Tortosa. – Com deia en una entrevista al Crític el passat La Tortosa de la gent que surt al carrer a cridar que "el desembre, “encara hi ha gent que diu la bestiesa riu és vida, no al transvasament", la Tortosa de Cristòfor de “més enllà de l’Ebre’”, i de fet algun cop vostè Despuig i el llibre de Los Col·loquis de la insigne ciutat de mateix ha admès que el Garraf és una frontera… Tortosa, la Tortosa de Gerard Vergés, la Tortosa de Quico • L'expressió "més enllà de l'Ebre" és resultat de la igno- el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Jo em quedo amb rància, perquè més enllà de l'Ebre no agafa ni Tortosa, aquesta Tortosa. perquè mig Tortosa està més enllà de l'Ebre. A més, no només queden a l'altra banda de l'Ebre algunes comar- – Com veu la política de les Terres de l'Ebre? ques del Principat, sinó que també el Montsià sencer i per • Evidentment ha anat canviant i actualment està en un a mi també queda el País Valencià, que considero part procés de canvi molt accelerat. Són uns territoris on el integrant de la Nació Catalana. Sempre l'he vist com una carlisme havia tingut un arrelament molt fort, on personat- nació compartida i que m'agradaria que algun dia tots ges com Joaquim Bau durant el franquisme van tenir una aquests territoris poguessin formar part d'un mateix estat gran ascendència al territori i aquests tics conservadors en una distribució federal o confederal. es van expressar durant els anys. Els primers anys, en la Sovint el catalanisme ha estat molt "barceloninocèntric", Unió del Centre Democràtic (UCD), ﬁ ns que una part va encara els referents de l'imaginari col·lectiu nacional, amb ser absorbida, en encert, per CiU. l'excepció dels calçots i dels castells des de fa quatre dies, També una part conservadora es va expressar amb el Partit són de la Catalunya Vella. Ningú quan diu "les nostres Popular (PP), però a dia d'avui ja s'ha entrat en un procés muntanyes" pensa amb Els Ports, el Montsià o el Montsant. de substitució i moltes de les alcaldies estan en mans de També el poder polític i econòmic a Catalunya sempre formacions polítiques de caràcter més progressista, més ha estat en mans, en l'excepció dels anys republicans, de d'esquerres i això cada cop anirà canviant més. gent de la Catalunya Vella. En aquesta mentalitat sembla El moviment popular contra el transvasament ha estat un com si passat Sitges s'acabés Catalunya. factor que ha servit de cohesió social al territori i que ha Per tant, existeixen dues expressions de la catalanitat, donat una gran importància a les Terres de l'Ebre. Ha una és la que hi ha del Garraf cap a dalt, que és la que creat consciència de territori, que sense ella la Ribera representa la Catalunya Vella i l'altra és la que hi ha del d'Ebre, per exemple, ja estaria enganxada al Camp de Garraf cap avall que és la de la Catalunya Nova, la que Tarragona, però no és així i les Terres de l'Ebre conserven connecta en molts aspectes amb el País Valencià i amb la seva identitat. Mireia Curto Perelló

Col·laboracions · Pàgina 34

COSES NOSTRES En l’actualitat, són nombrosos els homes i les dones, ja amb de formar una banda de revisors del gas dedicada a estafar edats avançades que viuen sols, perquè no tenen família, gent gran a Catalunya. Com a comercials en sentit estricte, perquè la família els té mig oblidats o senzillament, perquè feien porta freda, fi ns que trobaven una víctima adequada, han escollit eix modus de vida, per no haver de donar normalment persones grans, si pot ser amb problemes de explicacions a ningú de com la viuen, o com la gaudeixen. memòria. Llavors els avisaven que necessitaven millorar Ara bé, mentre van posant anys i encara que les forces els equips del gas, noves revisions, detectors de fum... De físiques vagin minvant, si mantenen les facultats mentals en tot, amb l’objectiu que paguessin. La xarxa va muntar sis un nivell acceptable, probablement els problemes seran ben empreses amb les quals va ingressar 588.000 euros de minsos. També, si per la seva feina durant la vida laboral o les estafes. per la capacitat d’estudiar coses noves una vegada entrada A una de les víctimes, un senyor gran amb Alzheimer, van la jubilació, està al corrent dels canvis tecnològics en el arribar a visitar-lo 60 vegades en un mes i van acabar món de la comunicació, podran vorejar certes situacions estafant-li 41.000 euros. Els Mossos tenen registrats els de risc important a les que està exposada, especialment pagaments amb targeta de la banda, però calculen que la gent gran. la xifra es podria multiplicar per 10 perquè la majoria Malauradament massa sovint, els mitjans ens informen de es fan en efectiu. Tenen acreditades vuit víctimes, però la les estafes, robatoris i extorsions que persones individuals policia catalana creu que possiblement n’hi ha moltes més, o bandes organitzades, s’aprofi ten de la feblesa o de la però que no s’atreveixen a denunciar o ni tan sols en són manca de coneixements d’eixes persones grans solitàries. conscients. Eixos dies ens ha commocionat la notícia de que una banda Els dos líders del grup eren uns empresaris libanesos, un de falsos revisors de les instal·lacions de gas, sense cap pare, de 60 anys, i un fi ll, de 30. A través de dos testaferros escrúpol, s’han dedicat a estafar a gent gran amb falses espanyols, van muntar les sis empreses, i després es van inspeccions. nodrir d’una xarxa de comercials, en total nou persones, que executaven l’estafa. “Fins i tot aprofi taven per robar a A continuació trobareu la còpia de la notícia publicada les cases”, ha explicat el subinspector Josep Antoni López, amb tota classe de pèls i senyals, des d’El País: subcap de l’Àrea d’Investigació Criminal de Barcelona. Tots Detingut un grup de revisors del gas que va estafar més de mig milió dos amb antecedents penals per tràfi c de drogues, el fi ll es La banda va arribar a vendre un fi ltre d’aquari com un troba a la presó per un intent d’homicidi. Tota l’organització detector de fum a una persona gran. suma 160 antecedents. Els Mossos d’Esquadra han detingut 13 persones acusades López ha insistit avui en roda de premsa que els revisors Col·laboracions · Pàgina 35

del gas autoritzats per les companyies subministradores mateixos, us demanen les vostres dades, que baix cap no et cobren mai al moment. “T’arriba en la factura”, ha concepte heu de donar de viva veu o per escrit a ningú. repetit, i ha detallat que en aquest cas els detinguts fi ns i No obrir la porta a cap desconegut o desconeguda, és tot acompanyaven les víctimes al caixer perquè traguessin preferible molestar a algú que us demani quelcom normal, diners, en el cas que no tinguessin targeta de crèdit, perquè a que per bona fe tingueu un contratemps dolorós. portaven un terminal de punt de venda a sobre. Per acabar les dades que afecten a la gent gran de Barce- Els Mossos els estaven investigant des del gener de l’any lona, que podríem fi ns i tot extrapolar al conjunt del País. passat, en un cas que va arribar a tenir 20 persones impu- La gent gran de Barcelona, és a dir, les persones de més de tades. En les imatges difoses per la policia catalana es veu 65 anys, representen actualment el 21,2% de la població clarament que la persona gran no entén el que els diu. A de la ciutat. una de les víctimes fi ns i tot li van posar un fi ltre d’aquari En total són 342.328 persones. Un 26% viuen soles. com si fos un detector de fum. El problema ve després, puix la Justícia, segurament Hi ha més dones grans que homes. Elles representen el d’acord amb els codis establerts, els deixa lliures, amb 60,4% del total. fi ança o sense obrint-los expedient i mentrestant tornen al L’any 1981, 571 barcelonins podien dir que tenien 95 o carrer a seguir amb les malifetes. més anys. Avui són 4.429. Llavors, la solució més immediata i segura, l’hem de posar A Barcelona, l’esperança de vida en néixer ja és de 79,9 els ciutadans i com, doncs senzillament, convertint-nos en anys pels homes i 85,7 anys per a les dones. uns mal fi ats. Avui hi ha a la ciutat 170 persones grans per cada 100 Al telèfon, mòbil, i estris nous de comunicació, no contestar infants. S’estima que al 2021 la proporció haurà baixat a si hi ha el més mínim dubte. A Internet, facebook i altres, lo 143 per cada 100 infants. mateix, i en tot cas, posar-vos en contacte, amb les entitats Lluís Bultó i Antolin subministradores de gas, electricitat, butà, la vostra ofi cina –ciutadà de l’Ampolla– bancària o de la caixa o qui us facilita la telefonia, si pels

Què són els “condohotels”?

El concepte “condohotel” prové de les paraules “condo- de l’habitació. Per exemple, el propietari no pot ocupar mini” (més conegut al nostre país com a “propietat horit- l’habitació per més temps del que la normativa estableix zontal”) i “hotel”. A través d’aquesta fi gura, es permet (per exemple, 2 mesos); a l’habitació no se li pot atribuir ser propietari d’una habitació d’un hotel com si d’un bloc un ús residencial, sinó que només es pot fer un ús turístic; d’apartaments o una comunitat de propietaris es tractés. ha de satisfer les quotes de la comunitat; i la gestió de Ara bé, el que aparentment sembla tan senzill, a la pràctica l’establiment hoteler en conjunt correspon exclusivament a no ho és tant, ja que malgrat els anys que fa que el “con- l’empresa hotelera. dohotel” es preveu en algunes Comunitats Autònomes, la L’operació que es realitza és la següent: l’adquirent compra fi gura no ha estat del tot exitosa i fi ns i tot és força descone- l’habitació al promotor o a l’empresa hotelera. A la mateixa guda a nivell pràctic. La primera Comunitat Autònoma que vegada, l’adquirent subscriu un contracte d’arrendament el va introduir va ser Andalusia l’any 2011, seguidament amb l’empresa hotelera per cedir l’ús de l’habitació per a ho van fer les Illes Balears (2012), les Illes Canàries (2013), que pugui ser ocupada per altres persones de la forma tra- la Comunitat Valenciana (2014) i, recentment, Catalunya dicional durant el temps que el propietari no l’està utilitzant. (2015). Com s’observa, es tracta de comunitats on el sector A més, el propietari es benefi cia d’una part del rendiment turístic té un fort impacte. econòmic que l’hotel obté per la seva activitat empresarial. Malgrat la complexitat de la fi gura, únicament es regula Malgrat el seu aparent atractiu econòmic i turístic, a la en un sol article de les lleis de turisme de cada Comunitat pràctica el “condohotel” no ha resultat ser del tot exitós, i Autònoma. Això fa que supletòriament s’apliqui el règim per això resulta indispensable estudiar-lo en més profundi- de la propietat horitzontal, és a dir, el que s’aplica a les tat per resoldre els dubtes que planteja i dotar-lo de més comunitats de propietaris tradicionals. De manera que, un seguretat per als interessats i inversors. possible motiu pel qual aquesta modalitat de residència Gemma Caballé Fabra turística no ha despertat molt interès, pot ser per la seva Càtedra d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili falta de desenvolupament legal. www.housing.urv.cat A més, suposa una sèrie de limitacions per a l’adquirent Col·laboracions · Pàgina 36

Estructures d'Estat (III) Manel Aguilar i Vallcorba CATALUNYA 1 demont (que La Vanguardia va publicar el 18 d'abril ESPANYA 0 passat). El passat 17 d'abril de 2016 la Comissió Europea no va Tanmateix, la vicepresidenta en funcions del govern de amagar el seu malestar amb Espanya per l'incompliment Madrid, la Saenz –amb un marcat esperit dancausià dels compromisos d'acollida de refugiats fugits de la guer- i passant-se pel forro dels dallonses el que estableix la ra. Uns damnifi cats que continuen malvivint en campa- Constitució de 1978 que defi neix Catalunya com una ments grecs, de l'Orient Mitjà o del nord d'Àfrica, aixo- nacionalitat històrica– respon amb irritació: "una co- plugats en tendes de campanya comprades de rebaixes munidad autónoma quiere solucionar el problema de los –i envoltades de fang– fi ns que arribi el moment de que pobrecitos refugiados... pero no puede ser, porqué no". els recol·loquin. La missiva de valorar l'oferta catalana davant els incom- Entre els refugiats que Espanya no li ha donat la gana pliments del govern en funcions de Madrid, suposa una d'acollir, s'hi troben bebès acabats de néixer i també in- interlocució directa de la Generalitat de Catalunya fants de totes les edats: qui no ha estat mare o pare d'un amb la Comissió Europea (perquè després els "teledia- bebè? Qui no ha vist créixer fi lls de 2, 3, 4 o 5 anys, fi ns rios" i les emissions de ràdio-macuto espanyoles vagin que s'han fet grans? prevaricant tot i dient que entre Catalunya i Europa Al mateix temps, la Comissió Europea felicita al President no existeixen llaços ni diàleg i que els factòtums i líders de Catalunya al considerar l'oferta catalana d'assumir europeus ignoren el govern català). 4.500 immigrants procedents de zones en confl icte, un Que Santa Llúcia conservi la vista, intuïció i savoir fer "pas en la bona direcció" per donar resposta a aques- a l'Estat i als mitjans espanyols de comunicació, tots ells ta crisi humanitària i insta al govern espanyol en funcions en funcions i esquivant com poden els bumerangs rebotats que "doni suport als esforços de la Generalitat". per Brussel·les! El nostre President, En Carles Puigdemont i Casamajó, havia traslladat l'oferta catalana d'acollida de 4.500 persones, al Comissari de Migració, Dimitris Avramopoulos i, d'altra banda, el conseller d'exteriors català Raül Romeva informà de l'oferta catalana al seu homònim espanyol d'exteriors en funcions, En García. Al cap de 30 dies, el Comissionat Europeu en persona no només li agraeix a Carles Puig- demont la proposta catalana, sinó que posa en evidència un cop més els incompliments de l'executiu espanyol en funcions, i celebra el posicionament de la Generalitat de Cata- lunya per estar a punt per rebre un nombre tan important de refugiats: "la vostra políti- ca activa exterior per ajudar a integrar els refugiats és un pas en la direcció correcta", matxuca el Comissionat Europeu. Són les ESTRUCTURES D'ESTAT. Una còpia d'aquesta carta signada per Dimi- tris Avramopoulos va ser enviada pel dit Comissionat Europeu al ministre espanyol de l'Interior en funcions, En Fernández, instant al govern també en funcions de Madrid a coor- dinar esforços, sense menysprear els projectes i les iniciatives provinents de Catalunya, ja que tots els nivells de govern –incloent els ajuntaments de poble– poden contribuir-hi i participar en l'ajut. Es reprodueix al bell mig del present article –fotocopiada i ampliada– la carta del Comissari Europeu Dimitris Avramopoulos del passat 15 d'abril dirigida a Carles Puig- Col·laboracions · Pàgina 37

Lo dit a l'ull Manel Aguilar i Vallcorba Hasta luego... Per... adéu – Señor Pons –li deia l'empleat al cap de l'empresa– A fi nals dels anys setanta es va produir a Catalunya un esta tarde tengo hora en urología. En cuanto salga de canvi substancial en la manera oral d'acomiadar-se de la la consulta, volveré al trabajo. Adéu! germandat castellanoparlant. Ni els més preparats educadors, psicotècnics i pedagogs Un canvi gairebé insignifi cant però que va ser valorat molt de l'època –erudits en formes de comunicació i experts conductistes– pogueren determinar amb exactitud el per- positivament pels catalanoparlants sorpresos, en un pri- què de tot plegat. El perquè del sobtat bescanvi. mer moment, pel que sentien. Fou tot un misteri afegit que l'efemèride es produís, al ma- Vet aquí: els castellanoparlants segueixen parlant-se entre teix temps, tant entre els castellanoparlants que residien ells en castellà. Òbviament, perquè fi ns aleshores mai no a Sant Adrià de Besòs, com entre els que començaven a havien tingut l'ocasió d'exercitar-se i donar el primer pas criar arrels a l'Avinyonet del Penedès. per fer-ho en català. Però, just aleshores –entre 1978 i 1979– quan acaben de fer la xerrada amb aquell fami- Potser era que Déu nostre Senyor s'havia tornat un catala- liar, amb aquell amic, amb aquell veí o bé amb converses nista de l'època i enviava un senyal? professionals... canvien l'habitual hasta luego... per... No. Ans el contrari. El miracle no anava de dalt cap a adéu. baix sinó de baix cap a dalt. I tampoc no es tractava d'un Sense que ningú els ho digui o recomani, la germandat missatge diví ni d'una encíclica pastoral. Era la confi rma- castellanoparlant inclou la paraula de comiat adéu entre ció, entre la germandat castellanoparlant resident a casa nostra, que els calia fer un primer tomb perquè els deixes- els seus hàbits morfològics. Alguna cosa començava a sin de considerar associats al "de fora vingueren què canviar? de casa ens tragueren". I, al mateix temps, de mane- Aquesta metamorfosi origina extensos debats socials a ra subconscient, anar-se preparant per poder escometre través dels mitjans de comunicació, i els entesos estudien amb èxit fi tes i cotes més importants. un comportament que té com objectiu fi nalitzar les conver- Amb una clara visió futurista, la majoria d'aquells pre- ses amb el mot adéu. I s'intenta esbrinar per quins setze cursors idiomàtics ara parlen un català de molt nivell. Els ous la germandat no autòctona incorpora la parauleta seus fi lls i néts, no cal ni dir-ho. I els que per raons d'edat –de manera generalitzada a tot el país i a l'ensems, poca o d'entrebancs fi lològics insuperables no continuaren en- broma– sense acordar-ho prèviament, sense la intervenció davant amb aquell tomb inicial i es quedaren ancorats de campanyes lingüístiques, reunions de veïns, ni res de amb l'adéu i prou... doncs també beneïts siguin! N'hi ha res. Ras i curt, pel broc gros. sufi cient amb una mica de bona voluntat. – Señor Rius –li deia el client d'un banc al director de Un matrimoni convencional entre cònjuges condueix ine - l'ofi cina bancària– mañana a las nueve en punto ven- vita blement, més aviat o més tard, cap a l'adulteri car nal dré con mi esposa y fi rmaremos la póliza de crédito. –qüestió més que contrastada– però el bescanvi d'idio ma Adéu! no porta, sortosament, cap a l'adulteri de la lingüística. Bon humor - Acudits - Facècies - Comicitat

Dibuix aparegut a "La Vanguardia" el 20 de març de 2016

No calen comentaris Escacs · Pàgina 38

Partida d'Escacs amb Llàtzer Bru

Equips Catalunya 2014 Cerdanyola del Vallès – Sitges Escobar - Bru {Partida important contra el Sitges que va valdre la permanèn- cia de la temporada 2014.} 1. e4 e5 2. Nf3 Nc6 3. Bb5 a6 4. Bxc6 dxc6 5. d4 exd4 6. Qxd4 Qxd4 7. Nxd4 {Variant poc ambiciosa de blanques, tot i això el negre ha de vigilar pels possibles canvis de peces.} Bd7 8. Nc3 O-O-O 9. Be3 Bd6 10. O-O-O Ne7 11. Nb3! {Per anar a c5.} Kb8 (11... b6? 12. Bxb6 cxb6 (12... Bf4+ 13. Be3) 13. Rxd6) 12. Nc5 Bc8 13. h3 Ng6 14. Nd3 b6 15. Rd2 Rde8 16. Re2 c5 17. f3 c4 {Les negres co- mencen a guanyar espai.} 18. Nf2 Nf4 19. Bxf4 Bxf4+ {Si ara s’obri la posició, la parella d’alﬁ ls és molt superior als cavalls.} 20. Kb1 c6 21. Ng4 b5 22. a3 a5 23. Ree1 Rd8 24. Rd1 f5 $3 25. exf5 Bxf5 26. Nf2 Kc7 27. Nce4 b4 28. axb4 axb4 29. Rxd8 Rxd8 {El negre té una més que bona posició.} 30. Rd1 Rd5 31. b3 Rxd1+ 32. Nxd1 Bxe4 33. fxe4 c3 34. Nf2 Be3 35. Nd3 c5 36. Ne5 Bd2 {El rei blanc queda sense joc.} 37. Nd3 Kd6 38. e5+ Kd5 39. Ka2 Be3 40. Kb1 h6 41. Ka2 52. g4 c4! {Negres guanyen fàcil ja.} 53. bxc4 Kxc4 54. Bd4 42. Kb1 Bxe5 {Guanyant un peó.} 43. Kc1 Kd4 44. Nd3 b3 55. cxb3+ Kxb3 0-1 Kd1 Bd6 45. Ke2 Be7 46. Nf4 Bf6 47. Ne6+ Kd5 48. La notació de les jugades és angles. N cavall B alﬁ l Nf4+ Ke4 49. Nd3 Be7 50. g3 Bd6 51. Nf2+ Kd4 K rei Q reina R torre. Natura i Fauna · Pàgina 39

Lo Xibec o Boix (Netta ruﬁ na)

Netta en grec antic vol dir ”Ànec” i rufi na procedeix del terme llatí rufus, que signifi ca “Pèl-roig”, és a dir Ànec Pèl-roig. Castellà: Pato Colorado, Euskera: Ate gorriztia, Francès: Nette rousse, Italià: Fischione turco, Anglès: Red-crested Pochard, Alemany: Kolbenente. Com el podem identifi car? El Xibec o Boix, és una espècie d’au anseriformes de la família dels anàtids, pròpia d’Euràsia i del nord d’Àfrica. És un dels ànecs amb colors més vius d’Europa i destaca pel seu cap rodó. Mesura entre 45 i 55 cm de llarg i entre 85 i 95 cm d’envergadura alar. Sol pesar entre 800 i 1.500 kg. El mascle és inconfusible, ja que té el cap prominent i de color castany ataronjat; té bec roig, el coll i la major part del cos negre, exceptuant una taca blanca que ocupa la part central dels fl ancs i l’espatlla, que és d’un bru aconsegueix cabussant-se totalment. Completa la seva grisenc com les dieta amb invertebrats, petits peixets i alguns amfi bis. plomes coberto- Com es reprodueix? En època de reproducció la res de les ales. còpula té lloc a l’aigua i entre els mesos d’abril i agost. També presenta Construeix un niu al terra just a la vora de l’aigua o una gran faixa sobre vegetació fl otant. I incuba els ous durant 26-28 blanca que abar- dies; ponen d’entre 6 i 12 ous de color verd clar. Mentre ca totes les plo- la femella incuba i cuida dels aneguets, el mascle muda mes de vol. per complert el plomatge, perdent, fi ns i tot, la capacitat Mentre que l’iris de volar durant un mes. Les femelles realitzen la muda dels ulls del mas- un mes més tard quan els petits ànecs ja estan plomant. cle és roig intens, On viuen? És una espècie bastant exigent quant a la els de la femella qualitat del seu hàbitat, motiu que denota la desaparició són castanys i el a moltes zones humides. Tenim la gran sort que a la seu bec és negrós amb la punta ataronjada. El plomatge Bassa de les Olles la consideren un bon hàbitat. Tam- del mascle fora de l’època de reproducció és similar al bé s’ha de dir que baixant per la carretera entre Sant de la femella encara que més fosc però el bec segueix Jaume i L’Aufacada, del cordó o marge d’un arrossar essent roig. vàrem veure amb l’amic Cinto Gavalda, uns 12 individus De què s’alimenta? S’alimenta principalment de plan- aixecant el vol. tes aquàtiques i de les seves arrels i llavors, les quals les Paco Cabrera Curto Retalls de Premsa · Pàgina 40 Temps per la nostàlgia Guillem Comí

DIARIO DEL COMERCIO - 27 de Mayo de 1902 LA VANGUARDIA - 28 de Junio de 1914 Se están haciendo importantes reparaciones en el Faro En La Ampolla se ha terminado el hangar donde se está de Buda. También, en otro orden cosas, se han circulado procediendo al montaje del hidroavión de los hermanos órdenes severísimas á las autoridades para que no dejen de Mendizábal. Está situado á un kilómetro del poblado, perseguir la tan peligrosa pesca por medio de la dinamita, concretamente en la playa del Goleró. Será movido por actividad furtiva y muy peligrosa que se desarrolla en el dos motores de gran fuerza. Se compone de cuatro alas y litoral comprendido entre los pueblos de Ampolla y Ametlla. dos barquillas, capaces para diez viajeros y dos pilotos. Se cree que podrán empezar las pruebas del nuevo invento DIARIO DEL COMERCIO - 22 de Junio de 1905 en la semana próxima, y que las experiencias se auguran ‘Pronto empezará en el barrio marítimo dé Ampolla, la muy interesantes. instalación de barraquetas y merenderos, cuyos estableci- Hace un mes llegó a la estación de Ampolla la maquinaria mientos tanta animación proporcionan en aquellas playas construida en Alemania bajo la dirección de los ingenieros durante la temporada de baños. Los veraneantes y bañistas militares españoles señores Mendizábal. Con la maquina- de Tortosa consideran la Ampolla su lugar preferido y acu- ria también ha llegado a dicho pueblo un ingeniero de den masivamente a dicho lugar desde tiempos muy lejanos. la casa constructora. Una vez construido el hidroplano se realizarán las pruebas pertinentes en el puerto del Fangar. DIARIO DE TARRAGONA - 13 de Junio de 1906 LA VANGUARDIA - 22 de Junio de 1916 Ayer tarde un ciclista llamado Matías Arilla, que desde el cercano barrio marítimo de Ampolla se dirigía á esta En la playa de La Ampolla está anclado desde el sábado ciudad por la carretera, cruzó uno de los barrancos inme- último, el torpedero número 1. Parte de la tripulación desem- diatos á Ampolla con tanta velocidad, que sufrió un terrible barcó en Ampolla y el pasado domingo vino de visita á esta vuelco, ocasionándose heridas en la cabeza y en la cara. ciudad. Dicho barco de guerra está destinado a disparar La casualidad de haberle visto un sujeto que pasaba por torpedos. Fue construido en los astilleros de Cartagena la línea férrea, inmediata al lugar del suceso, hizo que para la Armada Española, fue botado el 3 de agosto de pudiesen prestársele con prontitud eﬁ caces auxilios, asis- 1911, y entregado a la Armada el 9 de mayo de 1912. tiéndole un facultativo en cuanto el ciclista fue trasladado á Ampolla. Dado su estado, no fue posible conducirlo á LA VANGUARDIA - 10 de Junio de 1917 esta ciudad. El excursionista iba con otros compañeros Tortosa.- Algunas personas de esta ciudad que han estado que desistieron de hacer el viaje de regreso á Tortosa en estos días en Ampolla, nos dicen que desde aquella costa bicicleta, tomando el tren corto en Ampolla. se divisa de noche los reﬂ ectores de buques extranjeros, produciendo un efecto fantástico y que despiertan la curiosi- LA VANGUARDIA - 13 de mayo de 1917 dad de los lugareños. Los comentarios explican que pese a Esta tarde salió para Ampolla el cónsul de Francia, don que España es neutral en esta guerra mundial, se producen José Merelo, por haber tenido noticia de que había sido en aquella zona marítima muchos enfrentamientos navales, y que a menudo se aperciben del intercambio de cañoneos hundido por la mañana, á siete millas del Cabo de Tortosa, entre buques de guerra, vapores mercantes y submarinos, el vapor francés correo Medjerdá. Primeramente se dijo persecuciones y combates que se notaban cercanos y que el buque francés había sostenido una lucha con un visibles desde la costa a diferentes cotas. La llegada de submarino. Sólo se sabe que llegaron en un bote dieciocho náufragos, cadáveres, y restos de los hundimientos es una náufragos, entre ellos una madre con una niña, muerta en constante en las costas de este pueblo. brazos, que han sido trasladados a Tortosa. Algunos marineros que regresaron anoche de la pesca, Según noticias recogidas por el cónsul francés que regresó dicen haber visto ayer tarde, á unas ocho millas de tierra, por la noche de Ampolla, el Medjerdá llevaba 125 per- dos submarinos alemanes que recorrían la ruta que siguen sonas, entre ellas seis españoles. El buque, que fue torpe- los barcos neutrales entre Valencia y Tarragona. Ayer se deado sin aviso, hundiose en un minuto. El hecho ocurrió vieron de nuevo fondeando algunos parajes y al poco rato a las 7 de la noche. Existe la esperanza muy remota de se escuchó un fuerte cañoneo, creyéndose que han atacado que algún buque recogiese a los náufragos. Los dieciocho á algún convoy de barcos. que llegaron marcharán mañana a Barcelona. Con ellos va el capitán. El capitán, en nombre de su nación, hizo LA VANGUARDIA - 15 de Mayo de 1955 solemne entrega al pueblo de Ampolla, del bote en que Por orden del Ministerio del Trabajo, ha sido concedida los náufragos llegaron a tierra. De otra parte ha pasado al Patrón Mayor de la Marinería de Ampolla, don Mateo en dirección a Barcelona la tripulación del vapor griego Piñana Roch, la Medalla al Mérito en el Trabajo, colectiva, Lefkosia, después de haber sido atendida por las auto- en su categoría de oro en virtud de los méritos contraídos ridades. en el servicio de la organización sindical.—Cifra. Retalls del Poble · Pàgina 41

Fotos de la col·lecció fotogràﬁ ca "Imatges d’un temps 1950-1970" d’Andreu Capera Viatges · Pàgina 42

La Marinada volta el Món

Nerea, Gerard, Verónica i Andreas davant del Zytglogge, a Berna (Suïssa) Nutrició · Pàgina 43

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietètica www.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

La hidratació

Som bàsicament aigua! Aquesta frase l’hem sentit QUÈ RECOMANEM? multitud de vegades, doncs sí, entre un 50 i un 70% del nostre pes és aigua. Segons l’edat però el con- • Beure uns 10 gots d’aigua (1.5-2L) al dia per tingut d’aigua del nostre cos va disminuint, tal com compensar les pèrdues de la suor i l’orina. s’observa en aquesta taula: • Beure altres líquids, a més de l’aigua, ja que pot estimular l’apetència de consumir líquids. AIGUA CORPORAL TOTAL SEGONS L’EDAT Edat % del pes total corporal • Evitar llargs períodes de temps sense consumir líquids, ja sigui en forma d’aigua,infusions, llet 0-6 mesos 75% o sucs naturals, o en forma d’aliments rics en 6-12 mesos 60% aigua (fruites i hortalisses). 1-12 anys 60% • Amb temperatures altes (+30ºC) i major humi- Homes Dones tat ambiental la pèrdua d’aigua és major, per 12-18 anys 59% 56% lo que s’haurà d’augmentar la ingesta. 18-50 anys 58% 50% • A partir dels 30 minuts d’exercici físic, ens + 50 anys 56% 47% hem de rehidratar.

Amb l’edat es produeixen una sèrie de canvis en la • Per un exercici d’intensitat lleu-moderat, es re- ingesta d’aigua, això fa que els nens i les persones comana 150-250 cc d’aigua cada 20 minuts grans tinguin major risc de deshidratació, aquests des del començament. últims degut a que tenen menys sensació de set. Per • Per aproﬁ tar al màxim el poder de rehidratació, tant aquí us mostrem quina seria la ingesta adequada segons l’edat: la temperatura de l’aigua no ha de ser inferior a 10-15ºC. Edat Ingesta adequada d’aigua total (mL aigua/dia) 0-6 mesos 680* 6-12 mesos 800-1.000* EL CONSELL: 1-2 anys 1.000-1.200 2-3 anys 1.300 No hem d’esperar a tenir 4-8 anys 1.600 set per començar a beure. 9-13 anys 2.100/1.900 La sensació de set apareix > 14 anys 2.500/2.000 quan ja tenim una pèr- dua hídrica de l’1%, el que Embaràs 2.300 pot afectar al nostre estat Lactància 2.700 d’hidratació, així com al rendiment físic i a les ca- pacitats cognitives. *Cal especiﬁ car que en nadons les ingestes variaran depenent de l’edat en que s’ha començat la introducció d’aliments i també de si el nadó pren llet materna o no. Turisme · Pàgina 44

2ª Jornada Tècnica d’Alícia: Aliments i territori

El passat 29 d’abril, va tenir lloc a Món Sant Benet, una Jornada tècnica destinada a compartir els projectes de promoció del patrimoni agroalimentari, que ha dut a terme la Fundació Alícia, en col·laboració amb diverses entitats i administracions en els darrers anys. L’interès de la jornada rau en la diversitat de projectes amb models molt diferents, on la gastronomia i la cuina han jugat un paper important, en la posada en valor dels productes de la terra i la dinamització econòmica del territori. A la xerrada “Promocionar el producte a través de la cuina” va participar el restaurador local David Escribà del Restaurant Casa David, abordant la temàtica de les ostres de l’Ampolla, i com no, de la cuina de l’ostra. La presentació de la Jornada va córrer a càrrec de la periodista de TV3, Tana Collados, i els participants a la mateixa van ser molt diversos, van participar, el Restaurant 7 portes de Barcelona, El Museu d’història de Barcelona, l’Ajuntament d’Avinyó, de Manresa, etc. Turisme · Pàgina 45

Lliurament del distintiu Banderes Blaves a l'Ampolla

El passat 10 de juny a les instal·lacions del Club Nàutic de l’Ampolla, el conseller de territori i sostenibilitat, el Sr. Josep Rull va fer entrega del distintiu de qualitat Bandera Blava a 42 ajuntaments i a 24 ports Catalans. Aquest distintiu l’atorga un tribunal internacional de la Fundació d’Educació Ambiental, amb la col·laboració de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consu- midor (ADEAC). Aquest guard, reconegut a escala interna cional, valora i premia la gestió ambiental i la seguretat, les instal·lacions i la prestació òptima dels serveis i la informació i l’educació. El nostre poble ha estat reconegut amb tres banderes, concedint bandera blava a la platja de les Avellanes, a la platja de Cap Roig i al Port Nàutic. Nutrició · Pàgina 46

III Lliurament de Premis Acadèmia de Gastronomia de Tarragona

L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona va premiar a l’Ostra de l’Ampolla com a Millor Producte del Mar, en reconeixement a la qualitat del producte i a la tasca que s’ha dut al llarg de molts anys des de l’Ajuntament de l’Ampolla i des del Patronat de Turisme per tal de promocionar aquest producte. També va premiar com a ﬁ nalista al Millor Restaurant Visitat al restaurant Casa Montero – Club Nàutic de l’Ampolla. L’Acte de lliurament de premis de l’Acadèmia de Gastro- nomia de Tarragona va tenir lloc el passat 19 de maig a la sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona, assistint al mateix el Sr. Francesc Arasa, Alcalde de l’Ampolla, el Sr. Gerardo Bonet que va recollir el premi a Millor Producte del Mar com a gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l'Ebre, el Sr. Jesús Montero del Amo i la Sra. Mª Carmen Montero de l’Amo que van recollir el premi com a ﬁ nalistes al Millor Restaurant Visitat. Esports · Pàgina 47

XII Ironcat – Copa de Les Nacions 2016

El passat 28 de maig, es va duu a terme a l’Ampolla el XII Ironcat-Copa de les Nacions, una de les proves esportives més dures que existeixen. L’edició d’aquest any ha estat marcada un cop més pel gran nombre de participació i nivell dels triatletes. El francès, Gregory Verschuere es va proclamar vencedor absolut després de completar la prova amb un temps de 08h 34m 37s, registrant el millor temps de totes les edicions de la competició. En segona posició va entrar a meta Albert Jimé- nez Garcés amb un temps de 08h 35m 22s. El tercer lloc del podi va ser per a José Luis Cano Villanueva, amb un temps de 08h 59m 32s. Enguany, la Copa de les Nacions, trofeu que premia al conjunt de les tres millors marques de la competició per estats, va ser per a Catalunya. Tres participants locals van aconseguir acabar la prova: Lluís Cabrera, amb 10h 24m 04s, Àlvar Casanova va enregistrar un temps de 12h 39m 01s i Dani Escudero, va acabar la seva primera carrera amb 12h 44m 01s. El Patronat de Turisme vol felicitar als tres participants ampolle- ros per la seva participació i aconseguir ser ﬁ nishers, i també agrair especialment, la col·laboració de tots els voluntaris, sense els quals aquesta prova no es podria dur a terme. Esports · Pàgina 48 Esports · Pàgina 49

El CF Ampolla homenatja als jugadors de la temporada 84-85

L’acte va tindre lloc, durant aquesta temporada, abans del partit jugat contra el CD Tortosa. El Club va voler retre homenatge als jugadors que van ser campions de 1a Regional a la Temporada 84-85. El Club mai havia estat a la Preferent i per això es considera aquesta plantilla, com la millor de la història. Francesc Arasa, alcalde; Juan Segarra, regidor i exjugador i Paco Gilabert, actual president i el que fóra entrenador d’aquell equip, van presidir l’acte. Esports · Pàgina 50

Jornada furbolística

El passat 13 de maig es van dur a terme al Camp de Futbol Municipal de l’Ampolla les I Jornades Futbolístiques per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Organitzades per l’Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià, hi van participar 21 alumnes del Centre d’Educació Especial l’Àngel (APASA) d’Amposta. La iniciativa va sorgir per la voluntat de l’AEJPC de fomentar la pràctica de l’esport i els valors que la caracteritzen: hu- militat, respecte, esportivitat, esforç, dedicació, constància, treball en equip, companyonia, superació, inclusió i empatia. La jornada es va iniciar a les 10 h i va ﬁ nalitzar a les 16 h. Durant el matí es van explicar, mostrar i practicar diferents tècniques futbolístiques com ara els xuts a porta, la conducció i la precisió en el xut. A la tarda, es va realitzar un partit a 3 bandes. Per ﬁ nalitzar la jornada, tant l’Associació com el Centre d’Educació Especial van fer entrega de diversos obsequis i així guardar un bon record. Aquesta vivència és una mostra de l’essència de l’AEJPC i un clar exemple del foment de la integració social a través de la pràctica de l’esport. Des de l’AEJPC ens omple d’orgull veure com dues associacions ebrenques sense ànim de lucre s’han unit per tal de poder oferir a 21 nois i noies la possibilitat de viure una experiència com aquesta. Esports · Pàgina 51

Laia Ballesté, campiona d’Espanya

Laia va formar part de l'equip, de la Se- lecció Catalana Sub 18, que va guanyar a la Selecció Valenciana per 2 gols a 0, a la ﬁ nal del Campionat.

Laia, ja va ser també, Campiona d’Espa- nya amb la Selecció Sub 16.

Aquest any deixarà el Tortosa-Ebre, per incorporar-se al Joventut Almassora (Castelló), equip que ha ascendit a la Segona Divisió Nacional. Li desitgem molts d’encerts i molta sort en aquesta nova etapa.