DOCSLIB.ORG

ISABEL JOVER Isabel Jover Alcoi, 3 Desembre 2019 - 31 Gener 2020 OBLIDADES PER LA HISTÒRIA Isabel Jover OBLIDADES PER LA HISTÒRIA OBLIDADES PER LA 2019-2020

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
ISABEL JOVER Isabel Jover Alcoi, 3 Desembre 2019 - 31 Gener 2020 OBLIDADES PER LA HISTÒRIA Isabel Jover OBLIDADES PER LA HISTÒRIA OBLIDADES PER LA 2019-2020 OBLIDADES PER LA HISTÒRIA ISABEL JOVER Isabel Jover Alcoi, 3 Desembre 2019 - 31 Gener 2020 OBLIDADES PER LA HISTÒRIA Isabel Jover OBLIDADES PER LA HISTÒRIA OBLIDADES PER LA 2019-2020 Col·labora i Patrocina: AJUNTAMENT D’ALCOI ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ ISABEL JOVER OBLIDADES PER LA HISTÒRIA Isabel Jover ARTS PLÀSTIQUES CONSELL ASSESSOR: Armand Alberola Manuel Boix Romà de la Calle Fernando Castro Carles Cortés Tomàs Llorens Miquel Navarro Santi Pastor Wences Rambla Isabel-Clara Simó Josep Sou Feliu Ventura Vicent M. Vidal Autor: Antoni Miró Títol: Faré vacances 2012 Tècnica: Corten 500x240x42 DIRECCIÓ: Lloc: Passeig Ovidi Montllor Antoni Miró Col·labora i Patrocina: AJUNTAMENT D’ALCOI ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ © AMB-DISSENY EDITA: MAQUETACIÓ: AMB i AGA © CENTRE OVIDI MONTLLOR AJUNTAMENT D’ALCOI DIPÒSIT LEGAL: A 526-2019 © DELS AUTORS GRÀFIQUES ALCOI S.L.U. ELS AUTORS CEDEIXEN VOLUNTARIAMENT ELS DRETS DE REPRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ Quan amb 15 anys vaig començar a estudiar Belles Arts, sempre m’es- tranyava que als llibres d’història de l’art no hi fguressin dones artistes. Solament algunes obres de Mary Casatt o de Berthe Morrisot es deixaven entreveure a algun que altre llibre d’Impresionisme. Amb el temps m’he adonat de la injustícia que això representava, ja que he pogut comprovar que no és que no existissin dones artistes, és que, o bé se les ignorava, o bé les seves obres eren atribuïdes a algun artista masculí contemporani, tot i el gran èxit que algunes d’elles van arribar a assolir a la seva vida. Durant segles s’ha escrit sobre art i artistes, sense atorgar a les dones el lloc que els hi corresponia. Però el cert és que malgrat els impediments als que s’hi van veure sotmeses, elles van arribar a crear obres dignes de qualsevol gran artista sense distinció de gènere, i penso que aquest fet, els hi atorga encara molt més mèrit. Malgrat que en aquest segle XXI encara queda molt per fer en relació a la igualtat de tracte envers les dones, mica en mica comencem a ado- nar-nos del gran mèrit d’aquestes artistes que ens van precedir i que van ser tan injustament tractades per la societat i pels historiadors. Aquests vint i dos retrats que ara presento volen ser la meva petita con- tribució i el meu homenatge a totes aquelles dones artistes que van viure i crear en temps difícils, amb l’esperança que mai més es tornin a repetir aquelles condicions. ISABEL JOVER 3 SOFONISBA ANGUISSOLA Cremona, 1532 - Palerm, 1625 Considerada la millor dona artista del seu temps, Sofonisba Anguissola fou la primera pintora professional o d’èxit del Renaixement. Tot i haver estudiat amb pintors profes- sionals, no va tenir mai la possibilitat de dibuixar el cos humà del natural, ni d’estudiar anatomia, ja que en aquells moments es tenia per impropi d’una dona. Als 22 anys Sofonisba viatjà a Roma, on conegué Miquel Àngel, el qual, reconeixent el seu talent, li va proporcionar ensenyament i consells de manera informal durant dos anys. Sofonisba es va especialitzar en el retrat. El 1558 va pintar el duc d’Alba a Milà, i aquest la va introduir a la cort espanyola, on va exercir com a pintora de cambra del rei Felip II. La seva obra va tenir una gran infuència en les generacions d’artistes posteriors, i el seu èxit també va obrir el camí a un gran nombre de dones artistes. Però malgrat aquest reconeixement, la celebritat desaparegué després de la seva mort, i les seves obres van ser atribuïdes a pintors masculins com Alonso Sánchez Coello, Zurbarán, Tiziano o el mateix Greco. 5 ARTEMISIA GENTILESCHI Roma, 1593 – Nàpols,1654 Filla del també pintor Orazio Gentileschi, aquesta artista barroca va créixer al taller del seu pare on, a més de pintar, s’hi feien classes i s’hi estudiava el cos humà i l’ana- tomia. Això va permetre a Artemisia introduir-se en un camp prohibit a les dones de l’època. Gentileschi s’especialitzà en grans quadres de temàtica bíblica i històrica on els prota- gonistes són quasi sempre dones fortes i violentes: Judith matant Holofernes, Cleopatra suïcidant-se, etc. Aquesta especial “venjança” contra els homes era conseqüència d’haver estat violada per un col·lega del seu pare i d’haver sofert, per aquest motiu, judici i fns i tot tortura. Va dedicar tota la vida a la pintura. Els millors col·leccionistes europeus cobejaven els seus quadres, participava en els cercles intel·lectuals i era considerada una excel·lent artista, però quan va morir va faltar temps perquè els seus quadres fossin atribuïts al seu pare, a Caravaggio i a altres pintors masculins. 6 ANGELIKA KAUFFMANN Coira, Suïssa, 1741 - Roma, 1807 Nascuda a Suïssa, aquesta pintora neoclàssica va créixer a Àustria, d’on era originària la seva família. El seu pare, Johann Josef Kauffmann, era un pintor mediocre i sense for- tuna, però va saber educar molt bé la seva flla, que era intel·ligent i precoç. Angelika va aprendre italià, alemany, anglès i francès, i mostrava un gran talent tam- bé per a la música, però en el que progressava més era en la pintura. Als 12 anys ja era famosa i retratava personatges de la noblesa i de l’església. Va viatjar sovint a Itàlia, on sempre va ser molt ben acollida i apreciada, i més tard a Londres, on es va instal·lar durant un període de divuit anys, convivint amb l’alta soci- etat anglesa i retratant fns i tot la família reial. També va conèixer el pintor Sir Joshua Reynolds, amb qui, juntament amb altres socis, va fundar la Royal Academy de pintura i escultura, on Angelika va exposar les seves obres. Angelika Kauffmann va tornar a Roma, on va morir amb tots els honors, i al seu fu- neral dos dels seus millors quadres van acompanyar el seguici, tal com s’havia fet amb el pintor Rafael. 7 NANNERL MOZART Salzburg, 1751 - 1829 Era quatre anys i mig més gran que el seu germà, l’extraordinari Wolfgang Amadeus Mozart. El seu pare Leopold, violinista i pedagog, va encarregar-se tant de la seva educa- ció com de la del noi, però cal dir que els objectius que va tenir per a l’un i per a l’altra van ser molt diferents. A Leopold no li va interessar mai potenciar la creativitat de la seva flla. La fugaç carrera artística de Nannerl, sempre acompanyada del seu germà, va comen- çar a principis de l’any 1762, quan tenia 10 anys, a la cort de Maximilià III a Munic, on es va iniciar la primera d’una sèrie de gires concertístiques en les quals els prodigiosos germans captivaven el públic amb les seves brillants i increïbles interpretacions. Aquesta etapa va durar fns que Nannerl va fer 17 anys, ja que no estava ben vist socialment que una senyoreta s’exhibís públicament i que posés en perill l’honor de la família. Nannerl sempre va respectar l’autoritat paterna, però se sap que, malgrat tot, ella va escriure música. Malauradament, no s’ha conservat cap de les seves partitures. Es co- neix que van existir gràcies a les referències que apareixen a la correspondència que van mantenir els germans al llarg dels anys i, dels comentaris de Mozart es dedueix que les composicions de Nannerl eren apreciades i lloades per ell. 8 FANNY HENSEL MENDELSSOHN Hamburg, 1805 - Berlín, 1847 Fanny Mendelssohn va ser la primogènita d’una família jueva il·lustre i rica. Tant ella com el seu germà Fèlix van rebre una sòlida formació musical. Fanny era conside- rada pels seus professors fns i tot superior a Fèlix, i encara que els prejudicis socials de l’època hi jugaven en contra, la seva voluntat i la consciència de la seva vàlua van fer que continués practicant la música. Malgrat l’oposició del seu pare, Fanny componia i les seves obres eren molt ben acollides. El pintor Wilhelm Hensel, amb qui Fanny es va casar l’any 1829, la va encoratjar sempre a compondre i a donar a conèixer la seva obra, però, contràriament, en aquells moments, el seu germà Fèlix, ja reconegut com a compositor, i tot i valorar molt l’obra de Fanny, s’hi oposava estrictament, al·legant que era inacceptable que una dona de classe alta tingués ambicions professionals. Malgrat aquestes contradiccions, quan Fanny va morir als 41 anys d’un atac cerebral, va deixar una àmplia producció de 466 obres, 200 de les quals eren lieds, comparables en nombre i qualitat als de Schubert, Schumann o Brahms. Malauradament, la major part d’aquestes obres resten sense publicar en biblioteques i arxius privats. 9 CLARA SCHUMANN Leipzig, 1819 - Frankfurt, 1896 Compositora i pianista excel·lent, Clara Wieck va ser educada pel seu pare Friedrich Wieck, reconegut professor de piano. Va debutar a la Gewand Haus de Leipzig quan no- més tenia nou anys, i quan en tenia divuit ja era reconeguda com a virtuosa a la cort de Viena. Aclamada pel públic, va ser la gran pianista del segle XIX. A més, va ser també una gran compositora, encara que ella mateixa no s’ho va acabar de creure mai, pensant que no li corresponia pel fet de ser una dona. L’amor que la va unir en matrimoni a Robert Schumann va aportar grans canvis a la seva vida, uns canvis que li van difcultar la tasca de compositora. Clara va tenir vuit flls, i va haver de suportar la malaltia mental del seu home, el seu intent de suïcidi i fnalment la seva defunció.
Load more

Recommended publications
  • 殘夢the Fragment of Dream
    東海大學美術系碩士在職專班碩士論文 黃麗玉創作論述 殘 夢 The Fragment Of Dream 指導教授：林文海教授 研究生：黃麗玉撰 中華民國一 0 五 年六月 謝辭 能進入東海美術系研究所就讀，備感榮幸。在這歷史悠久，充滿 藝術人文氣息濃厚的校園，獲益諸多良師傳授藝術及繪畫理念，使得 我獲得諸多發揮藝術創作潛能與鼓勵。 本論文得以順利完成。首先感謝指導教授林文海老師的悉心指導， 以其豐富的創作經驗及藝術涵養，給予創作上實踐和啟發。在此誠摯 地向老師您獻上最高的敬意與謝意，此外也感謝鄭月妹老師於水墨繪 本的很棒的創作教導，及本論述對於女性主義的改進方向和建議；並 感謝張守為老師精彩教授西洋美術史，及對本論述與繪畫創作上意見 和給予論述寫作方向，而能獲得論述繪畫上的特殊見解，更上一層樓； 並感謝段純真老師、張惠蘭老師給予繪畫創作上的意見，能在繪畫創 作上給予意見開闊視野、豐富心靈。 此外，感謝學校多位老師悉心指導，也感謝助教麗正、建宏協助 課業上學習，並感謝大學部學弟妹們的互相幫忙，始能在研究所和大 學部期間的學習期間，獲得多采多姿的藝術追求和體驗。 最後將此論述，謝謝我的家人們、好友們。及美國Dr．Ethan．Lin， 在我需要兼顧工作和課業時，以過來人經驗提供克服種種困難的寶貴 意見，得以順利完成此論文，謝謝你們！ I 摘要 殘夢是一層面紗，只有經歷過歲月，從夢想中經過了現實，才算是揭開了 面紗，屬於人生是夢的記憶。殘夢延續在記憶裡，如此輕盈，摸不著，看不到， 如時間的縹緲，卻累積在人潛意識的幻化；如天上雲層捉摸不定的浮出。當意識 到夢醒，追憶殘夢傳統的壓抑性格，作者不再羞澀於傳統對於感覺的壓抑，感覺 就是感情的自我告白。 本論述作者讚成弗洛依德對於力比多是創作的原動力。因為人生只有透過有 愛心的世界，才能繼續在現實和理想中捕捉靈光而創作，在創作上作者以女性自 身感受的佛教氛圍追求現代的女性自由主義；企圖從傳統禁錮的靈魂做一個屬於 心靈深處真正的自己，所以繪畫上的風格從灰色的境域、青色調震動到粉色調的 渴愛的歷程，從創作上自我探索，自我認知到自我療癒。 因為做真正的自己需要經過不斷淬取洗練過，神思沉澱使之具有詩意的靈魂， 所以本論述創作藉由質地研究法得到創作的智慧和品質，並藉由行動研究法在現 實生活中的體驗與嚮往藝術史大師的創作挪用領會，作者創作追尋殘夢裡兒時對 於女性初發心的震動，創作以本真、具有心型圖像元素的畫作。 本真是尋找內心的摯動，每個人來到這世界上都是來尋找有溫暖的感受，來 這世界上很難得到應有公平的對待，但是尋找真愛是每個人應有的權利，作者以 佛教徒在現代社會的體驗到空性是慈悲，主張追尋初發心的震動，在有限的生命 裡，把握住人生得到的幸福，得到愛。而愛是慈悲和包容。 得到愛的泉源來自從己身所出的父母，當現實世界得不到愛時，只有自己可 以愛自己，透過繪畫的創作自己自白的對話，也是自我與天地對話，繪畫藝術治 療是開闊具有靈性、神性和詩性的視野。 作者相信靈魂的永生，所研究女性自由主義是活在現實世界具邏輯思考的追 求，公平正義與佛教徒內心的自我對話，愛心是沒有目的讓靈魂單純得永生。 關鍵字:殘夢 壓抑 力比多 本真 初發心的震動 愛心 女性自由主義 佛教空性 II Excerpt: Fragments of dreams are a veil. Only through the passage of time, from dreams into reality, can the veil be unveiled. The memories of dreams belong to your life. The fragments of dreams remain in the memories, which are so light that you can’t see and you can’t touch, just like the time that accumulates in our subconscious transformation. Like the cloud, you never know when it appears. From consciousness to the awakened, when we recall the traditional repressed characters from fragments of dreams, the creator is no more shy and doesn’t repress her feelings. Feelings are the self-confession of love. The creator agrees with the Freud’s theory that the libido is the original motivation for creation.
    [Show full text]
  • Encyklopédia Kresťanského Umenia
    Marie Žúborová - Němcová: Encyklopédia kresťanského umenia americká architektúra - pozri chicagská škola, prériová škola, organická architektúra, Queen Anne style v Spojených štátoch, Usonia americká ilustrácia - pozri zlatý vek americkej ilustrácie americká retuš - retuš americká americká ruleta/americké zrnidlo - oceľové ozubené koliesko na zahnutej ose, užívané na zazrnenie plochy kovového štočku; plocha spracovaná do čiarok, pravidelných aj nepravidelných zŕn nedosahuje kvality plochy spracovanej kolískou americká scéna - american scene americké architektky - pozri americkí architekti http://en.wikipedia.org/wiki/Category:American_women_architects americké sklo - secesné výrobky z krištáľového skla od Luisa Comforta Tiffaniho, ktoré silno ovplyvnili európsku sklársku produkciu; vyznačujú sa jemnou farebnou škálou a novými tvarmi americké litografky - pozri americkí litografi http://en.wikipedia.org/wiki/Category:American_women_printmakers A Anne Appleby Dotty Atti Alicia Austin B Peggy Bacon Belle Baranceanu Santa Barraza Jennifer Bartlett Virginia Berresford Camille Billops Isabel Bishop Lee Bontec Kate Borcherding Hilary Brace C Allie máj "AM" Carpenter Mary Cassatt Vija Celminš Irene Chan Amelia R. Coats Susan Crile D Janet Doubí Erickson Dale DeArmond Margaret Dobson E Ronnie Elliott Maria Epes F Frances Foy Juliette mája Fraser Edith Frohock G Wanda Gag Esther Gentle Heslo AMERICKÁ - AMES Strana 1 z 152 Marie Žúborová - Němcová: Encyklopédia kresťanského umenia Charlotte Gilbertson Anne Goldthwaite Blanche Grambs H Ellen Day
    [Show full text]
  • A Finding Aid to the Charles M. Kurtz Papers, 1843-1990, Bulk 1884-1909, in the Archives of American Art
    A Finding Aid to the Charles M. Kurtz Papers, 1843-1990, bulk 1884-1909, in the Archives of American Art Arleen Pancza-Graham Glass plate negatives in this collection were digitized in 2019 with funding provided by the Smithsonian Women's Committee. 1996 Archives of American Art 750 9th Street, NW Victor Building, Suite 2200 Washington, D.C. 20001 https://www.aaa.si.edu/services/questions https://www.aaa.si.edu/ Table of Contents Collection Overview ........................................................................................................ 1 Administrative Information .............................................................................................. 1 Biographical Note............................................................................................................. 2 Scope and Content Note................................................................................................. 5 Arrangement..................................................................................................................... 6 Names and Subjects ...................................................................................................... 6 Container Listing ............................................................................................................. 8 Series 1: Biographical Information, 1885-1931, undated......................................... 8 Series 2: Correspondence, 1843-1940, undated..................................................... 9 Series 3: Circulars/Requests for Submissions
    [Show full text]
  • Gustave Courbet
    .A Burial at Ornans 1849 149 Musée d'Orsay (Paris) Realism he painting, which drew both praise and fierce denunciations from critics and the public, is an enormous work, measuring 10 by 22 feet (3.1 by 6.6 metres), depicting a prosaic ritual on a scale which previously would have been reserved for a work of history painting. According to art historian Sarah Faunce, "In Paris the Burial was judged as a work that had thrust itself into the grand tradition of history painting, like an upstart in dirty boots crashing a genteel party, and in terms of that tradition it was of course found wanting."[4] Then too, the painting lacks the sentimental rhetoric that was expected in a genre work: Courbet's When Courbet painted this during the years 1849–50, the art mourners make no theatrical gestures of world still operates under traditional methods – the most famous grief, and their faces seem more caricatured of which is the Romanticism style. So, it was understandable that than ennobled. The critics accused Courbet critics decried Courbet’s painting by pointing out his technique of a deliberate pursuit of ugliness. and realism of the image as well as its uncanny 10 feet by 22 feet Eventually the public grew more interested size. Defying the conventional components present in all work of in the new Realist approach, and the lavish, art during his time, by using real people present at the burial, as decadent fantasy of Romanticism lost subjects instead of art models, Courbet essentially gave birth to popularity. The artist well understood the Modern Art.
    [Show full text]
  • HISTORY in the ART of THOMAS EAKINS Akela
    ABSTRACT Title: BEYOND REALISM: HISTORY IN THE ART OF THOMAS EAKINS Akela Reason, Doctor of Philosophy, 2005 Directed By: Professor Sally M. Promey, Department of Art History and Archaeology Art historians often associate Thomas Eakins’ s realist depictions of modern life with the artist’s most rational tendencies. In these images, Eakins’s scrutiny of his subjects seems to verge on the scientific. Consequently, many of these works have been studied in terms of Eakins’s devotion to understanding and replicating the tangible world around him, marshalling as evidence the artist’s meticulous methods of preparation, his scrupulous study of anatomy, and his literal use of photographs. The sense that Eakins’s creativity was always bounded by reason has contributed to the canonization of these modern life subjects. While these images reinforce the notion of Eakins’s almost scientific faith in the real, they do not include many of the works that the artist deemed most important. Concurrent wit h these modern life subjects, Eakins also completed works that engage with historical subject matter. Although these images have often been dismissed as unimportant to Eakins’s career, the artist numbered many of them among his best. Ranging from his colonial revival subjects of the 1870s and 80s to his reprisal of William Rush Carving His Allegorical Figure of the Schuylkill River in 1908, the historical works span the length of his career and engage in a dialogue with his more familiar realist images. This dissertation examines how in each decade of his career, Eakins used historical subject matter to assert his most deeply -held professional beliefs.
    [Show full text]