OBLIDADES PER LA HISTÒRIA ISABEL JOVER Isabel Jover Alcoi, 3 Desembre 2019 - 31 Gener 2020 OBLIDADES PER LA HISTÒRIA Isabel Jover OBLIDADES PER LA HISTÒRIA OBLIDADES PER LA 2019-2020 Col·labora i Patrocina: AJUNTAMENT D’ALCOI ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ ISABEL JOVER OBLIDADES PER LA HISTÒRIA Isabel Jover ARTS PLÀSTIQUES CONSELL ASSESSOR: Armand Alberola Manuel Boix Romà de la Calle Fernando Castro Carles Cortés Tomàs Llorens Miquel Navarro Santi Pastor Wences Rambla Isabel-Clara Simó Josep Sou Feliu Ventura Vicent M. Vidal Autor: Antoni Miró Títol: Faré vacances 2012 Tècnica: Corten 500x240x42 DIRECCIÓ: Lloc: Passeig Ovidi Montllor Antoni Miró Col·labora i Patrocina: AJUNTAMENT D’ALCOI ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ © AMB-DISSENY EDITA: MAQUETACIÓ: AMB i AGA © CENTRE OVIDI MONTLLOR AJUNTAMENT D’ALCOI DIPÒSIT LEGAL: A 526-2019 © DELS AUTORS GRÀFIQUES ALCOI S.L.U. ELS AUTORS CEDEIXEN VOLUNTARIAMENT ELS DRETS DE REPRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ Quan amb 15 anys vaig començar a estudiar Belles Arts, sempre m’es- tranyava que als llibres d’història de l’art no hi fguressin dones artistes. Solament algunes obres de Mary Casatt o de Berthe Morrisot es deixaven entreveure a algun que altre llibre d’Impresionisme. Amb el temps m’he adonat de la injustícia que això representava, ja que he pogut comprovar que no és que no existissin dones artistes, és que, o bé se les ignorava, o bé les seves obres eren atribuïdes a algun artista masculí contemporani, tot i el gran èxit que algunes d’elles van arribar a assolir a la seva vida. Durant segles s’ha escrit sobre art i artistes, sense atorgar a les dones el lloc que els hi corresponia. Però el cert és que malgrat els impediments als que s’hi van veure sotmeses, elles van arribar a crear obres dignes de qualsevol gran artista sense distinció de gènere, i penso que aquest fet, els hi atorga encara molt més mèrit. Malgrat que en aquest segle XXI encara queda molt per fer en relació a la igualtat de tracte envers les dones, mica en mica comencem a ado- nar-nos del gran mèrit d’aquestes artistes que ens van precedir i que van ser tan injustament tractades per la societat i pels historiadors. Aquests vint i dos retrats que ara presento volen ser la meva petita con- tribució i el meu homenatge a totes aquelles dones artistes que van viure i crear en temps difícils, amb l’esperança que mai més es tornin a repetir aquelles condicions. ISABEL JOVER 3 SOFONISBA ANGUISSOLA Cremona, 1532 - Palerm, 1625 Considerada la millor dona artista del seu temps, Sofonisba Anguissola fou la primera pintora professional o d’èxit del Renaixement. Tot i haver estudiat amb pintors profes- sionals, no va tenir mai la possibilitat de dibuixar el cos humà del natural, ni d’estudiar anatomia, ja que en aquells moments es tenia per impropi d’una dona. Als 22 anys Sofonisba viatjà a Roma, on conegué Miquel Àngel, el qual, reconeixent el seu talent, li va proporcionar ensenyament i consells de manera informal durant dos anys. Sofonisba es va especialitzar en el retrat. El 1558 va pintar el duc d’Alba a Milà, i aquest la va introduir a la cort espanyola, on va exercir com a pintora de cambra del rei Felip II. La seva obra va tenir una gran infuència en les generacions d’artistes posteriors, i el seu èxit també va obrir el camí a un gran nombre de dones artistes. Però malgrat aquest reconeixement, la celebritat desaparegué després de la seva mort, i les seves obres van ser atribuïdes a pintors masculins com Alonso Sánchez Coello, Zurbarán, Tiziano o el mateix Greco. 5 ARTEMISIA GENTILESCHI Roma, 1593 – Nàpols,1654 Filla del també pintor Orazio Gentileschi, aquesta artista barroca va créixer al taller del seu pare on, a més de pintar, s’hi feien classes i s’hi estudiava el cos humà i l’ana- tomia. Això va permetre a Artemisia introduir-se en un camp prohibit a les dones de l’època. Gentileschi s’especialitzà en grans quadres de temàtica bíblica i històrica on els prota- gonistes són quasi sempre dones fortes i violentes: Judith matant Holofernes, Cleopatra suïcidant-se, etc. Aquesta especial “venjança” contra els homes era conseqüència d’haver estat violada per un col·lega del seu pare i d’haver sofert, per aquest motiu, judici i fns i tot tortura. Va dedicar tota la vida a la pintura. Els millors col·leccionistes europeus cobejaven els seus quadres, participava en els cercles intel·lectuals i era considerada una excel·lent artista, però quan va morir va faltar temps perquè els seus quadres fossin atribuïts al seu pare, a Caravaggio i a altres pintors masculins. 6 ANGELIKA KAUFFMANN Coira, Suïssa, 1741 - Roma, 1807 Nascuda a Suïssa, aquesta pintora neoclàssica va créixer a Àustria, d’on era originària la seva família. El seu pare, Johann Josef Kauffmann, era un pintor mediocre i sense for- tuna, però va saber educar molt bé la seva flla, que era intel·ligent i precoç. Angelika va aprendre italià, alemany, anglès i francès, i mostrava un gran talent tam- bé per a la música, però en el que progressava més era en la pintura. Als 12 anys ja era famosa i retratava personatges de la noblesa i de l’església. Va viatjar sovint a Itàlia, on sempre va ser molt ben acollida i apreciada, i més tard a Londres, on es va instal·lar durant un període de divuit anys, convivint amb l’alta soci- etat anglesa i retratant fns i tot la família reial. També va conèixer el pintor Sir Joshua Reynolds, amb qui, juntament amb altres socis, va fundar la Royal Academy de pintura i escultura, on Angelika va exposar les seves obres. Angelika Kauffmann va tornar a Roma, on va morir amb tots els honors, i al seu fu- neral dos dels seus millors quadres van acompanyar el seguici, tal com s’havia fet amb el pintor Rafael. 7 NANNERL MOZART Salzburg, 1751 - 1829 Era quatre anys i mig més gran que el seu germà, l’extraordinari Wolfgang Amadeus Mozart. El seu pare Leopold, violinista i pedagog, va encarregar-se tant de la seva educa- ció com de la del noi, però cal dir que els objectius que va tenir per a l’un i per a l’altra van ser molt diferents. A Leopold no li va interessar mai potenciar la creativitat de la seva flla. La fugaç carrera artística de Nannerl, sempre acompanyada del seu germà, va comen- çar a principis de l’any 1762, quan tenia 10 anys, a la cort de Maximilià III a Munic, on es va iniciar la primera d’una sèrie de gires concertístiques en les quals els prodigiosos germans captivaven el públic amb les seves brillants i increïbles interpretacions. Aquesta etapa va durar fns que Nannerl va fer 17 anys, ja que no estava ben vist socialment que una senyoreta s’exhibís públicament i que posés en perill l’honor de la família. Nannerl sempre va respectar l’autoritat paterna, però se sap que, malgrat tot, ella va escriure música. Malauradament, no s’ha conservat cap de les seves partitures. Es co- neix que van existir gràcies a les referències que apareixen a la correspondència que van mantenir els germans al llarg dels anys i, dels comentaris de Mozart es dedueix que les composicions de Nannerl eren apreciades i lloades per ell. 8 FANNY HENSEL MENDELSSOHN Hamburg, 1805 - Berlín, 1847 Fanny Mendelssohn va ser la primogènita d’una família jueva il·lustre i rica. Tant ella com el seu germà Fèlix van rebre una sòlida formació musical. Fanny era conside- rada pels seus professors fns i tot superior a Fèlix, i encara que els prejudicis socials de l’època hi jugaven en contra, la seva voluntat i la consciència de la seva vàlua van fer que continués practicant la música. Malgrat l’oposició del seu pare, Fanny componia i les seves obres eren molt ben acollides. El pintor Wilhelm Hensel, amb qui Fanny es va casar l’any 1829, la va encoratjar sempre a compondre i a donar a conèixer la seva obra, però, contràriament, en aquells moments, el seu germà Fèlix, ja reconegut com a compositor, i tot i valorar molt l’obra de Fanny, s’hi oposava estrictament, al·legant que era inacceptable que una dona de classe alta tingués ambicions professionals. Malgrat aquestes contradiccions, quan Fanny va morir als 41 anys d’un atac cerebral, va deixar una àmplia producció de 466 obres, 200 de les quals eren lieds, comparables en nombre i qualitat als de Schubert, Schumann o Brahms. Malauradament, la major part d’aquestes obres resten sense publicar en biblioteques i arxius privats. 9 CLARA SCHUMANN Leipzig, 1819 - Frankfurt, 1896 Compositora i pianista excel·lent, Clara Wieck va ser educada pel seu pare Friedrich Wieck, reconegut professor de piano. Va debutar a la Gewand Haus de Leipzig quan no- més tenia nou anys, i quan en tenia divuit ja era reconeguda com a virtuosa a la cort de Viena. Aclamada pel públic, va ser la gran pianista del segle XIX. A més, va ser també una gran compositora, encara que ella mateixa no s’ho va acabar de creure mai, pensant que no li corresponia pel fet de ser una dona. L’amor que la va unir en matrimoni a Robert Schumann va aportar grans canvis a la seva vida, uns canvis que li van difcultar la tasca de compositora. Clara va tenir vuit flls, i va haver de suportar la malaltia mental del seu home, el seu intent de suïcidi i fnalment la seva defunció.