EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 2 I 3 FEBRER 2019 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A.

ARTS ESCÈNIQUES Exposicions: 50 anys del Grup de Folk a Barcelona GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR Cultura popular: Les festes de l’ós del Vallespir CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS Teatre: ‘La bona persona de Sezuan’ al TNC

LA DADA D’EN JOE BREW Interès global pels polítics: què ens en diu la Wikipedia?

L’ARAVOT Els altres judicis de l’1-O

Avui, 2 de febrer de 2019, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa 474 dies que són a la presó, Oriol Junqueras i Joaquim Forn 457 i Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull en fa 347 2 EDITORIAL 1/2 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H VICENT EL JUDICI ES GIRA PARTAL

[email protected] CONTRA LA UNIÓ EUROPEA

Aquest divendres, primer de febrer, ha estat un dia que serà molt difícil d’esborrar de la memòria. Veure la Generalitat lliurant a la Guàrdia Civil el govern de Catalunya, la presidenta del parlament i els dirigents d’Òmnium i l’ANC és molt dolorós. I no hi ha manera de rebaixar-ho, tot i saber que era això que els presos, tots ells, volien que passés.

Al vespre, la decisió encertada i valenta de manera democràtica el conflicte polític entre l’Assemblea Nacional Catalana d’ocupar la Catalunya i Espanya. delegació de la Unió Europea a Barcelona ho — ha capgirat tot novament. Perquè ha donat D’Espanya, no se’n pot esperar res. La presi- sentit a tot allò que passava. Allò que al matí, dència de Pedro Sánchez ha deixat clara la seua en algun moment, havia semblat un sacrifici inacció absoluta, si no la complicitat total amb desconcertat a la nit s’ha transformat en una el PP. I el silenci de les esquerres espanyoles palanca. Girant el judici contra la Unió Eu- davant la repressió i l’ascens del feixisme de ropea convertim la farsa jurídica del Suprem Ciutadans i Vox fa evident que no hi ha cap en alguna cosa més que un ritual que ja té la camí, cap ni un, que passe per Madrid. sentència escrita. — — Per tant, cal comptar amb dues forces per a Perquè recuperem la primacia política, es tor- guanyar, la pròpia i aquella que des d’Europa na a centrar el cas en el debat sobre els drets siga capaç de posar pressió a Espanya. I totes dels ciutadans i la democràcia i es desmunta dues es posen en joc amb l’ocupació de la seu el fals debat amb què Espanya ha volgut arra- de la Comissió Europea a Barcelona. conar tots aquests mesos els fets d’octubre, — disfressant-los de crim, carn de tribunal. La força pròpia, perquè aquesta actuació apo- — dera novament els ciutadans. Tots nosaltres Per això, l’apel·lació a la Unió Europea és una som ciutadans de la Unió Europea. Nosaltres necessitat imperativa, tal com ha entès molt estem sotmesos a una violació sistemàtica bé l’ANC. Perquè només en el marc europeu dels drets democràtics. I nosaltres reclamem, –no sé si de la Unió Europea, però segur que fent ús de la nostra ciutadania europea, que en el marc europeu– es podrà dirimir de les institucions ens defensen a tots. Com 3 EDITORIAL 2/2 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Ocupar casa seua a Barcelona és una acció exemplar. No podem deixar que continue mirant cap a una altra banda i esquivant les seues responsabilitats

el Tribunal Federal de Slesvig–Holstein va Cuixart. Ponsatí no és diferent de Turull. Tots defensar de manera inoblidable els drets del ells són ciutadans de la mateixa Europa, i fent president Puigdemont. Com la Confederació les mateixes coses han de tenir garantits els Helvètica ha defensat els drets de Marta mateixos drets i el mateix tracte. En qualsevol Rovira i Anna Gabriel. Com els tribunals i els país i territori. Ací també. polítics belgues han defensat els exiliats de — Brussel·les i han permès als dirigents catalans La Unió Europea no tan sols no té cap dret de continuar lluitant per la llibertat des de la d’apartar la mirada de l’infame bus blanc de Casa de la República. Com Escòcia ha defensat la Guàrdia Civil que s’ha emportat la política qui anomenen ‘our Clara’, Clara Ponsatí, que –no només els polítics– presonera a Madrid. efectivament, ja és d’ells, també. Tampoc no té dret a menystenir-nos, a — menystenir la nostra reclamació. Perquè hi Aquest any llarg que ha passat des de la ha en joc la seua credibilitat. Perquè té una declaració d’independència, la preocupació responsabilitat que no pot esquivar. Però d’Europa per la repressió ha crescut expo- també perquè, dels seus onze pares funda- nencialment, com tots vàrem comprovar dors, cinc van ser presos polítics i van patir durant la visita de Pedro Sánchez al Parlament persecució (Adenauer, Spinelli, Manholt, Europeu. Però la Comissió Europea, el veri- De Gaspieri i Schuman) i quatre van haver table i antidemocràtic motor de la burocràcia d’exiliar-se per poder continuar lluitant per brussel·lesa, ha restat impassible al patiment la llibertat dels seus països (Bech, Beyen, dels catalans i a les demandes de suport. Per Monnet i Spaak). D’allà, d’ells, venim, i ací això, ocupar casa seua a Barcelona és una som avui, aguantant i resistint les condicions acció exemplar. No podem deixar que conti- de presó i exili que ells van conèixer tan bé. nue mirant cap a una altra banda i esquivant I va ser per a eliminar per sempre aquestes les seues responsabilitats. Puigdemont no és condicions indignes que van decidir d’unir diferent de Junqueras, Comín no és diferent de totes les seues forces. 4 MAIL OBERT 1/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H HISTÒRIES DEL REREPAÍS MERCÈ IBARZ

Paisatge de la sèrie gal·lesa ‘Y Gwyll. Hinterland’, històries locals que van enllà d’un món rural i s’alcen com a imatge poderosa del món d’avui. NETFLIX

Fa dies que em ronda pel cap: les sèries policials retraten de fa Les sèries policials temps no pas la ciutat sinó el rerepaís, un món que costa de retraten més el món dir-ne rural perquè els escenaris són petites ciutats i, sobre- rural que no l’urbà. La tot, pobles més aviat formats per granges esparses i un nucli sèrie gal·lesa ‘Y Gwyll urbà reduït, d’economies sovint a mata-degolla. L’herència i (Hinterland)’ conta un l’ombra de Twin Peaks i l’assassinat de Laura Palmer (David món devastat on tots Lynch i Mark Frost, 1991) és allargadíssima i fructífera. Des tenen mòbils, ordinadors del Wallander suec, que va durar vuit anys i ocupar trenta-sis i prenen tota mena de episodis protagonitzats per actors diferents, fins a tantes de pastilles i drogues les més recents, el rerepaís s’alça com a metàfora poderosa del món i les persones que avui passen desapercebuts entre les notícies que no van més enllà dels titulars d’assassinats masclistes, tràfic de drogues, desaparició de criatures, crims familiars i assassinats en massa als instituts de secundària nord-americans. Si la novel·la negra i policial és la novel·la social contemporània, les sèries ídem en són la traducció visual. Sense contemplacions.

Ara segueixo Hinterland, de la BBC de Gal·les, que allí s’ha pogut veure en llengua gal·lesa i aquí veiem en versió anglesa. En gal·lès el títol és Y Gwyll. Vol dir exactament això, el rere- 5 MAIL OBERT 2/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El canal públic gal·lès SC4, nascut per a promoure la llengua, pràcticament parlada només en el ‘hinterland’ que retrata la sèrie, fa temps que va i és destinat sobretot al públic infantil. ‘Y Gwyll’ és la seva posada de llarg, una sèrie que no és pas perquè la vegin criatures

país. ‘Hinterland’ ve de l’alemany i literalment significa ‘terra posterior’. Una terminologia que ve de l’època colonial, quan les mercaderies arribaven i s’exportaven pels ports marítims, significa l’àrea d’influència d’un port. L’avantpaís ovoreland seria la zona ultramarina a què s’adreça el tràfic d’aquest port. Interessant terminologia. L’avantpaís és format per l’expansió colonial, que ara en diem les exportacions que un país és capaç de fer. I el rerepaís és el territori i la població que el mercat colonial pot controlar amb els seus productes vinguts d’ultramar i, també, que dirigeix per a proveir les exportacions que li convenen. Són les terres posteriors, que en la sèrie protagonitzada per l’inspector Tom Mathias (Richard Harrington) i la inspectora Mared Rhys (Mali Harries) –actors gal·lesos tots dos, com gairebé tots els de la sèrie– esdevenen les terres d’una devastació personal i col·lectiva: dels bons i dels dolents, dels assassins i de la policia.

És una narració lacònica que creix i creix, en primeríssims plans de persones i objectes, sense somriures gairebé. La sèrie va començar a ser escrita per l’escriptor gal·lès Ed Thomas, que també n’ha dirigit episodis, i ara compta amb un bon grup de guionistes. Se n’han rodat dues versions: una en gal·lès per al canal regional SC4 i una altra en anglès amb tocs en gal·lès –els noms de tots els personatges excepte el de l’inspector protagonista que ve de Londres, cartells en bilingüe arreu– que ha distribuït la BBC i és la que hi ha disponible a Netflix. El canal públic gal·lès SC4, nascut per a promoure la llengua, pràcticament parlada només en el hinterland que retrata la sèrie, fa temps que va. La programació va destinada sobretot a les criatures, amb sèries d’animació, el serial Pobol y Cym que s’emet des del 1974 (!) i retransmissions de l’esport nacional, el rugbi. Y Gwyll és la seva posada de llarg, una sèrie que no és pas perquè la vegin criatures.

Va costar més de dos anys trobar-ne el pressupost, però aquí la tenim. Un crític britànic n’ha dit ‘A crime with a view’, ‘Un crim amb vistes’, i així és també: el paisatge és un protagonista 6 MAIL OBERT 3/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

No m’estranya gens que la cantant i poeta Patti Smith s’hi passi hores, mirant sèries, a casa i als hotels on pernocta, de vegades sense entendre-hi res perquè són en suec o en altres llengües que desconeix

més, potser el principal. El paisatge físic, i el paisatge moral, l’econòmic, el polític. Si l’escriptor sud-africà Coetzee va titu- lar Terres de ponent (1974) un dels seus despietats i poderosos retrats del seu país, una reflexió sobre els efectes del poder sense límits, l’obsessió i la culpa, Hinterland no queda enrere en tant que nom topogràfic que retrata una realitat igual de dominada per l’obsessió i la culpa: en aquest cas, la sort dels més joves, criatures i adolescents, i el desconcert de pares i mares, alguns capaços d’enviar a la presó el fill per tal de salvar la família, fins i tot al preu de quedar-se sol, sola. No us en dic més, per si la voleu veure.

Reconec que quan vaig a la casa dels pares, a Saidí, em co- menço a mirar les coses com en aquestes sèries. No m’estranya tampoc que la cantant i poeta Patti Smith s’hi passi hores, mirant sèries, a casa i als hotels on pernocta, de vegades sense entendre-hi res perquè són en suec o en altres llengües que desconeix, quan les troba pels canals internacionals. Considera, diu en un dels seus llibres que més m’agraden, les memòriesM Train (2015), que el detectiu contemporani és el poeta veritable, a la recerca d’unes veritats que sempre li acaben fent mal i que persegueix perquè sap prou bé què significa no fer bé les coses.

Un rerepaís on tots –joves i vells, assassins, còmplices, policies i testimonis fugissers– tenen mòbils, ordinadors i prenen tota mena de pastilles i drogues. Del tot desconnec- tats del que un dia va ser una comunitat de sentit col·lectiu. És el rerepaís que també es veu a les grans ciutats: als barris i llocs desatesos, que en el cas de Barcelona poden ser tant Nou Barris o Pedralbes (del qual sabem menys encara que dels barris pobres, i mira que dels pobres en sabem poc). En el món rural, ho constato sovint, la desconnexió del que durant segles va ser encara pot ser més intensa i és igual de desconeguda fora, però no pas per a ell mateix, en un poble se sap tot, cosa encara més desconcertant de viure. 7 OPINIÓ CONTUNDENT 1/2 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H CAPGIREM EL MÓN DE L’ENERGIA! PEP PUIG

«Hem de ser conscients que cada factura d’energia que paguem als oligopolis energètics representa un empobriment de la nostra comunitat»

’un temps ençà, segurament deveu haver sentit a parlar de la transició energètica, que és com s’ha convingut d’anomenar (tant en debats orals com en escrits) el canvi que la societat actual ha de fer per a abandonar, d’una vegada, l’addicció d’obtenir energia Da partir de la crema de materials fòssils i fer néixer una societat on l’obtenció d’energia ja no sigui a partir del foc sinó a partir dels fluxos, és a dir, mitjançant la captació, la transformació i l’ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics.

El canvi que cal fer, si volem sobreviure dignament en aquest planeta, és tan brutal que la paraula ‘transició’ no li escau gens, perquè fa entendre que el canvi es pot anar fent de manera pausada i sense presses, i la situació d’emergència climàtica requereix que el canvi es faci ben de pressa i amb molta urgència.

Atès que aquells qui trafiquen amb materials fòssils no tenen gens d’interès a deixar de traficar-hi i que aquells qui cre- men aquests materials en grans instal·lacions de combustió tampoc no tenen gens d’interès a deixar de cremar-los, i que tot això s’ha traduït en el fet que aquests poderosos grups, i els polítics que els serveixen, han fet mans i mànigues per a entorpir i retardar tant com puguin la penetració de les tecnologies que ens permeten de disposar d’energia sense necessitat de cremar res, no tenim cap més remei que treballar, des de baix, per fer possible el cap- girament del món de l’energia.

I, de fet, ja hi ha qui ho fa. Totes aquelles persones i fa- mílies que prenen la decisió de deixar de ser clients de les empreses oligopolístiques de l’energia i passen a ser clients de les comercialitzadores d’electricitat verda i neta ja van assentant les bases per a fer el capgirament que dèiem. També ho fan aquelles persones i famílies que decideixen de generar l’energia que necessiten, bé sigui posant-se instal·lacions solars tèrmi- ques o fotovoltaiques a casa o bé participant en la propietat d’instal·lacions solars o eòliques comunitàries. 8 OPINIÓ CONTUNDENT 1/2 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

I també ho fan aquelles persones i famílies que rehabiliten energèticament l’habitatge on fan vida, perquè redueixen les Per descomptat que necessitats d’energia fent-ne un ús més eficient, evitant les aquest capgirament pèrdues i lluitant contra el malbaratament de l’energia, tan pot ser facilitat habitual en la nostra societat. o entorpit des Per descomptat que aquest capgirament pot ser facilitat dels governs i les o entorpit des dels governs i les administracions. Però, al administracions capdavall, qui té un paper clau en aquest capgirament són les persones i les comunitats locals, tot fent una apropiació social de les tecnologies que ens permeten de captar, trans- formar i emprar l’energia continguda en els fluxos biosfèrics Capgirem l’energia, i litosfèrics. doncs, deixant de ser ‘consumidors’ Hem de ser conscients, les persones, que cada factura passius i exercint d’energia que paguem als oligopolis energètics representa un empobriment de la nostra comunitat, perquè els diners com allò que marxen del nostre entorn per anar a parar vés a saber on. som: persones Els oligopolis practiquen la clàssica economia extractiva que actives que capten, empobreix les comunitats i, de passada, enriqueix reduïdes transformen i fan castes que solament malden per fer créixer la seva riquesa a servir l’energia del costa d’empobrir la societat. seu entorn El capgirament de l’energia vol dir treure l’energia de les mans d’aquells incendiaris del clima que ens han portat a la situació actual d’emergència ecològica global, i recuperar el poder de generar energia localment, a partir de l’aprofitament del sol, el vent, l’aigua, etc., que tenim a les nostres contrades.

Aquest sol fet pot representar una font de creació de riquesa local sempre que les instal·lacions de generació (que ens per- meten de captar, transformar i emprar l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics) estiguin en mans de la gent, o sigui que la gent, de manera individual o col·lectiva, hagi fet una apropiació social de les tecnologies que ho permeten i en sigui propietària.

Capgirar l’energia vol dir deixar de parlar d’energia i posar-se a fer com hem fet amb la tirallonga d’artefactes que ens en- volten (entre els quals, els ordinadors i els telèfons mòbils): fer una apropiació social de les tecnologies que ens permeten de captar l’energia del sol i del vent.

Si avui una gran part de la societat fa servir ginys tecnolò- gics com ara els ordinadors i els telèfons mòbils, ens podem preguntar com és que encara hi ha solament unes poques persones que escalfen l’aigua amb el sol, o amb la calor del subsòl, i generen electricitat amb el sol i el vent?

Capgirem l’energia, doncs, deixant de ser ‘consumidors’ pas- sius i exercint com allò que som: persones actives que capten, transformen i fan servir l’energia del seu entorn, esdevenint productores i usuàries de l’energia (prod-users). 9 L’ÚLTIMA 1/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ACTE D’HUMILIACIÓ PERE MARTÍ

L’autobús de la Guàrdia Civil espanyola que s’ha endut els presos polítics a Madrid. ALBERT SALAMÉ

TEMA DEL DIA independentistes a la Guàrdia Civil per- Lliurar els dirigents Trasllat. Els presos independentistes ja què els transporti com si fossin criminals independentistes a la Guàrdia són a Madrid: els homes, a Soto del Real, a un judici injust és una imatge molt Civil perquè els transporti com si i les dones, a Alcalá Meco. Dues presons difícil de pair per a l’independentisme. fossin criminals a un judici injust infectes, hostils, on hauran d’estar fins és una imatge molt difícil de pair que acabi el judici i els comuniquin la El pas dels mesos no ha fet oblidar que per a l’independentisme *** sentència. El trasllat s’ha fet sense inci- estan empresonats per un delicte que no Puig demana que l’estat espanyol dents importants, com havien demanat. existeix, que els han aplicat una presó assumeixi el deute de 20,693 Que no hi hagi hagut protestes massives preventiva injustificada per a augmen- milions d’euros *** El govern no vol dir que la indignació no sigui molt tar el càstig i que els espera un tribunal balear aconsegueix fer créixer el gran. Políticament, això que ha passat hostil per a sentenciar-los. Serà un judici turisme d’hivern avui és un acte d’humiliació, però les sense garanties, però ells hi volen anar a consideracions dels advocats defensors explicar-se, a denunciar què passa. No i les famílies s’han acabat imposant. hi van a defensar-se, hi van a acusar. Sí, Són els presos els qui han demanat que a acusar l’estat espanyol de no respectar fos així, i s’ha de respectar, perquè són els drets fonamentals, de negar el seu ells i les seves famílies els qui reben la dret a la participació política, i a reivin- repressió més directament. Però que la dicar el dret d’autodeterminació com Generalitat hagi de lliurar els dirigents a solució al conflicte català. Els presos 10 L’ÚLTIMA 2/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

trària: només cal llegir la interlocutòria Morera justifica la seva posició des del d’assenyalament que s’ha fet pública compromís amb el valencianisme polític Els presos estan avui i en què fan befa dels observadors on sempre ha militat. convençuts que el judici internacionals per veure quin to tindrà serà un bumerang contra el judici. Quan hi hagi la sentència serà Puig demana que l’estat espanyol assu- l’estat espanyol el moment de valorar si l’estratègia que meixi el deute de 20,693 milions d’euros. s’ha seguit ha estat l’adequada. El president de la Generalitat, Ximo Puig, xifra en 20.693,2 milions d’euros la part El Suprem farà un judici a la democràcia, del deute del País Valencià que l’estat No pot ser que Espanya no pas a l’independentisme. Ho reconeix espanyol hauria d’assumir com a pròpia reconegui un president el diari The Times, que equipara el Su- per haver-se generat a causa de la manca prem amb la Inquisició espanyola. No de finançament suficient per a pagar la sorgit d’un cop d’estat i es jutja un projecte polític concret, sinó sanitat, l’educació i els serveis socials. condemni un govern sorgit el dret de defensar-lo, d’expressar-lo Ho ha exigit en una carta enviada, el de les urnes democràticament, d’acord amb el re- 23 de gener, a la ministra d’Economia sultat d’unes eleccions, d’acord amb la i Empresa espanyola, Nadia Calviño. El voluntat popular. Per això, aquest judici mateix dia, Puig va enviar una altra mis- afecta tots els demòcrates, estiguin a siva a la ministra d’Hisenda, María Jesús favor de la independència o en contra, Montero, en què li exigia que accelerés la perquè es jutja si es pot aplicar la vo- reforma del model de finançament au- luntat popular expressada a les urnes. tonòmic per a acabar-la enguany. L’últi- No pas si es viola una llei o una altra. La ma dada de deute públic del País Valen- democràcia està per damunt la llei, i si cià, corresponent al tercer trimestre del la llei no s’adequa a la voluntat popular, 2018, arriba als 46.018 milions d’euros, s’ha de poder canviar. No pot ser que amb l’estat espanyol com a principal Espanya reconegui un president sorgit creditor, amb més de tres quartes parts. d’un cop d’estat i condemni un govern Per això, Puig proposa el quitament o la sorgit de les urnes. condonació del 45% del total. L’import ha d’establir-se, segons el president, MÉS QÜESTIONS a partir de dos components. El primer La dreta valenciana ressuscita l’anti- seria un percentatge idèntic per a totes catalanisme i posa Morera en el punt de les comunitats per la insuficiència de mira. La dreta valenciana torna a aixecar recursos rebuts per a finançar els ser- la bandera de l’anticatalanisme de cara veis bàsics en el període 2009-2016. El estan convençuts que el judici serà un a les eleccions del maig per intentar segon cobriria la manca de finançament bumerang contra l’estat espanyol. Ca- desallotjar el govern del Botànic de la patida per les comunitats que, des de dascú ho farà amb el seu to, d’acord amb Generalitat. Tant el PP com Ciutadans l’any 2002, reben fons per sota de la la seva defensa i la seva manera de fer, han reobert la guerra de la llengua, qües- mitjana per habitant i, alhora, tenen una però totes són respectables. tionant-ne el nom i l’ús, com feia temps despesa per sota de la mitjana. La carta que no passava. Els candidats dels dos enviada a Calviño repassa la història de L’única sentència que l’independentis- partits, també els de l’Ajuntament de l’infrafinançament de les comunitats me pot acceptar és l’absolució, perquè València, posen en qüestió novament la autònomes i les seves conseqüències no han comès cap delicte. Aquestes da- unitat de la llengua i persegueixen tot en els deu anys de vigència de l’actual rreres setmanes corre el rumor que les allò que consideren ‘catalanista’. En el model de finançament autonòmic, que sentències seran ‘toves’ i que podrien marc d’aquesta campanya, Ciutadans són tres: ajust en la despesa sanitària, sortir a final d’any de la presó. No hi ha ha posat el president de les Corts, Enric educativa i de benestar social; retallada cap prova sobre això, però, sigui com Morera, en el centre dels atacs. El can- encara més gran de la resta de despesa, sigui, no hi ha sentències ‘toves’ ni sen- didat Toni Cantó ha dit que Morera li que se situa en el 38%, i augment gene- tències ‘dures’. Qualsevol sentència que havia imputat delictes d’odi per les seves ralitzat de l’endeutament fins a una ràtio no sigui l’absolució serà dura, injusta, declaracions contra l’escola valenciana i deute/PIB que s’ha multiplicat per 2,9. desproporcionada, cruel. De moment, els mitjans de comunicació públics, cosa els símptomes que ha donat el Tribunal que el president de les Corts ha negat. El govern balear aconsegueix de fer Suprem espanyol indiquen tota la con- En un escrit al seu mur de Facebook, créixer el turisme d’hivern. El govern 11 L’ÚLTIMA 3/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’1 de febrer de 1901 va entrar en servei la línia urbana entre l’estació de Perpinyà i la plaça de la Llotja. RA

balear ha explicat que, gràcies a la cam- bre podran cobrar l’atur, encara que no LA XIFRA panya Better in Winter, havia augmentat tinguin el període de cotització necessari 18 milions d’euros és el benefici que el nombre de turistes un 49% al des- per a tenir dret a la prestació. Així ho ha aconseguit Andorra Telecom du- embre. En declaracions als mitjans, la recull una ordre ministerial de Treball rant el 2018 amb un benefici de divuit consellera de Turisme i vice-presidenta que entra en vigor avui. Això sí, només milions d’euros, una xifra que el di- del govern, Bel Busquets, ha dit que les podran beneficar-se’n les persones a rector general analitza en positiu en darreres dades reflectien una baixada qui hagin aplicat un ERO temporal o una un context de descens dels ingressos en els pics d’estiu i que, en canvi, els reducció temporal de la jornada laboral per itinerància. turistes havien crescut un 10% al gener i perquè l’empresa s’hagi vist obligada a un 18% al març. Per Busquets, les dades aturar o disminuir l’activitat per culpa TAL DIA COM AVUI demostren que la campanya Better in de les inundacions. Segons el govern, L’1 de febrer de 1901 va entrar en servei la Winter funciona. La vice-presidenta ha noranta-dos negocis han demanat ajuts línia urbana entre l’estació de Perpinyà reiterat que s’havien pogut signar més per a pal·liar els desperfectes ocasionats i la plaça de la Llotja. La línia Perpi- contractes de feina i que s’oferia una per les pluges torrencials. Els treballadors nyà-Canet va ser la primera línia que nova experiència als turistes que visi- beneficiaris podran cobrar l’atur fins va posar en funcionament la Companyia taven les Illes a la primavera, la tardor que s’acabi el període de suspensió del Central de Tramvies Elèctrics, que tenia i l’hivern a partir d’un producte basat contracte o de reducció temporal de la una concessió de 60 anys. En aquella en la cultura, la natura, la gastronomia jornada. A més, com que és una situació època, a part d’aquesta línia suburbana, i l’esport. de força major, el temps que rebin la hi havia tres línies de tram urbanes: la prestació no els el restaran del que puguin línia 1, que anava de l’estació du Midi a Els treballadors afectats per la torrenta- tenir acumulat. Els interessats hauran de l’ajuntament; la 2, de Sant Martí a Nostra da de Mallorca podran cobrar l’atur. Els presentar la documentació acreditativa al Senyora; i la número 3, que unia Nostra treballadors afectats per la torrentada al Servei Públic d’Ocupació estatal. A partir Senyora amb la Patte d’Oie al barri de Llevant de Mallorca del passat 9 d’octu- d’avui, tenen un mes per a fer-ho. l’Alt Vernet. 12 NOTÍCIA vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

REDACCIÓ Els presos polítics Els presos polítics ja són a presos polítics i dels mani- Madrid, quan falten deu dies festants des de dins el furgó. ja esperen que perquè comenci el judici con- tra l’1-O. Un enorme disposi- El Suprem posa data tiu de seguretat dels Mossos En ple trasllat a Madrid, el comenci el judici d’Esquadra i de la Guàrdia Tribunal Suprem espanyol Civil va garantir el trasllat va fer pública la interlocu- des de primera hora del matí tòria d’assenyalament, amb en presons fins a la tarda. Dolors Bassa i l’acceptació i refús de proves Carme Forcadell van ser les i testimonis, i va anunciar espanyoles primeres traslladades, des oficialment que el judici co- del Puig de les Basses i el Mas mençarà el dimarts 12 de fe- d’Enric, respectivament, a brer, després de moltes espe- Judici 1-O Els presos polítics ja són a Can Brians II. A tots tres cen- culacions i d’haver jugat amb tres, hi havia concentracions la data amb filtracions a la Soto del Real i a Alcalá Meco, a l’espera de suport i solidaritat amb premsa. Entre els testimonis que comenci el judici al Suprem el 12 de les preses. Els set presos dels acceptats hi ha Mariano Ra- febrer Lledoners van començar el joy, Artur Mas, Íñigo Urkullu, trasllat més tard, atès que Gabriel Rufián, Marta Pascal, la presó del Bages és més a Roger Torrent, Ada Colau, prop de Can Brians II. Abans Cristóbal Montoro, Soraya del trasllat, els presos van Sáenz de Santamaría, Enric escriure els últims missatges Millo, David Fernàndez, Josep abans de partir cap a Madrid. El govern va rebre els pre- sos al centre de Sant Este- La gent va ve Sesrovires per acomia- respondre a la dar-los. Després d’un consell convocatòria de executiu extraordinari, va fer l’ANC per a donar una declaració institucional per a denunciar la vulneració suport als presos de drets fonamentals i que el polítics Suprem faci un ‘judici a la de- mocràcia’. En una intervenció Lluís Trapero i Mireia Boya, en anglès, el president Quim a més de ferits de l’1-O. En Torra va reclamar l’atenció de canvi, ha refusat que declarin la comunitat internacional en Felipe VI, Carles Puigdemont, el judici, Noam Chomsky i Paul Pres- A Can Brians II i durant ton, entre més. el trajecte per l’autopista, la El Suprem, però, va des- gent va respondre a la convo- cartar de ple la presència catòria de l’ANC per a donar d’observadors internacio- suport als presos polítics. Un nals a la sala. Ho havien vídeo de l’extensa comitiva demanat diverses entitats que els acompanyava, tant de i organitzacions de drets policia com de motocicletes humans. A més, el tribu- i cotxes que feien sonar els nal de l’1-O feia befa de la clàxons en suport, va fer-se petició de la defensa i ar- viral. gumentava que el fet que el L’autobús de la Guàrdia Civil espanyola que s’ha endut Un altre vídeo que va córrer judici sigui televisat permet per les xarxes va ser el d’un que qualsevol ciutadà sigui els presos polítics a Madrid. ALBERT SALAMÉ guàrdia civil que es reia dels observador. 13 NOTÍCIA 1/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Indignació pel trasllat dels presos polítics

En imatges Des de les concentracions de matinada davant les presons fins a la manifestació davant la delegació de la UE a Barcelona

1 2

3 4

1. Concentració als Lledoners per a acomiadar els presos polítics. ALBERT SALAMÉ // 2 i 4. Desplegament policíac i concentracions al Mas d’Enric pel trasllat de Carme Forcadell a Brians 2. ACN // 3. Concentració al Puig de les Basses. ACN 14 NOTÍCIA 2/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

1

2 3 4

5 6

1. L’autobús de la Guàrdia Civil espanyola que s’ha endut els presos polítics a Madrid. ALBERT SALAMÉ // 2, 3 i 4. Concentració a Brians. ALBERT SALAMÉ // 5. Declaració institucional del govern per a reclamar l’atenció de la comunitat internacional durant el judici. ACN // 6. Concentració davant el parlament contra el trasllat. OE 15 NOTÍCIA 3/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

1 2 3

4

5 6

1-4. Tancada i concentració davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona. ALBERT SALAMÉ // 5. Manifestació dels CDR. ALBERT SALAMÉ // 6. La façana de la Fiscalia Superior de Catalunya, pintada de groc i de vermell. ALBERT SALAMÉ 16 NOTÍCIA 4/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

1

2 3 4

5 6

Concentracions a Girona, Berga, Cardedeu, Reus, Lleida i Vilanova i la Geltrú. TWITTER 17 ANÀLISI 1/5 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

haver interessat. El segon pic, Interès global pels JOE BREW al setembre, coincideix amb l’entrevista a la BBC i els co- polítics catalans a Wikipedia, la popular mentaris que va fer sobre la enciclopèdia en línia, fa proposta de Donald Trump públiques les dades de les del mur de Mèxic. I el tercer i espanyols: què visites de les seves pàgi- pic és al novembre, quan va nes. Unes dades que són acusar Jordi Salvador (dipu- Lútils per als analistes en la me- tat d’ERC) d’haver-li escopit. ens en diu la sura que reflecteixen quins Les cerques en anglès sobre són els interessos, segons cada Borrell es van mantenir no- Wikipedia? llengua, sobre una qüestió o tablement elevades durant la una persona al llarg del temps. resta del novembre, coinci- Fixem-nos en un exem- dint també amb les multes La dada L’analista de dades Joe Brew ple. Si examinem les visites d’Abengoa i els comentaris diàries de la pàgina en anglès supremacistes que va fer so- explica, a partir del trànsit de visites a la de Josep Borrell a la Wikipe- bre els nadius americans. Wikipedia, quin és l’interès que desperten dia, hi apareixen clarament Les dades de la Wikipe- els polítics catalans i espanyols tres pics. (1) dia són un bon indicador de El primer pic coincideix l’interès general en una per- amb el seu nomenament sona. I com que podem segre- com a ministre d’Afers Es- gar-les per llengua, podem trangers del govern de Pedro determinar d’on ve aquest Sánchez, un moment en què interès. molts anglòfons s’hi podrien Per això, fem servir les da- des de la Wikipedia per cali- brar l’interès en els polítics catalans i espanyols al llarg del temps.

LA PREGUNTA Quin interès global hi ha pels polítics catalans i espanyols?

MÈTODES Hem reunit les dades diàries de visites de les pàgines de Wikipedia en tres llengües – anglès, espanyol i català– de vint-i-quatre figures polí- tiques: Albert Rivera, Anna Gabriel, Antoni Comín, Car- les Puigdemont, Carme For- cadell, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Inés Arrimadas, Joa- quim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Borrell, Josep Rull, Lluís Puig, Marta Rovira, Meritxell Serret, Miquel Iceta, Oriol Junqueras, Pablo Casado, Pedro Sánchez, 1 Raül Romeva, Valtònyc i Xa- vier García Albiol. 18 ANÀLISI 2/5 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Dels vint-i-quatre, disset catalans gairebé no generen són catalans sobiranistes (els interès en castellà, mentre que vuit exiliats i els nou presos alguns polítics espanyols gai- polítics) i els altres set són rebé no interessen en català. El els unionistes més coneguts. gràfic següent, (3) per exem- Tots són polítics tret de Val- ple, mostra la comparativa tònyc, que és músic. entre les pàgines en castellà Hem comparat les visites i en català. totals de les pàgines i les vi- Una altra manera de veure sites al llarg del temps entre les dades anteriors (4) és la diferents polítics. ràtio de visites de les pàgines en català respecte del castellà RESULTATS i viceversa. 2 El gràfic següent (2) mostra Alguns casos són emblemà- el nombre total de visites de tics de la desconnexió cata- les pàgines de Wikipedia en lana-espanyola. Lluís Puig, cada llengua durant el 2018 per exemple, només va rebre de les vint-i-quatre persones 11.285 visites en castellà, però analitzades. en català en va rebre vint-i- Hi ha diversos factors no- quatre vegades més (270.118). tables en el gràfic que val la La pàgina de Wikipedia de Jo- pena de destacar: sep Rull en català va tenir sis Pedro Sánchez és el polític vegades més visites que no que desperta més interès en pas en castellà. En el cas de castellà. Valtònyc, la pàgina en català va Carles Puigdemont, tan- tenir tres vegades més visites mateix, genera més interès que no pas la castellana. Són que Sánchez tant en català unes dades sorprenents per a com en anglès. una llengua amb només deu 3 Els polítics unionistes milions de parlants. catalans (Iceta, Arrimadas i A l’altra punta de l’espec- García Albiol) generen més tre, les pàgines en castellà interès en castellà que no pas de Wikipedia dels polítics en català o anglès. unionistes catalans van tenir Els polítics empresonats o moltes més visites que no a l’exili generen més interès pas les catalanes. La pàgina en anglès que no pas els polí- en castellà de Xavier García tics unionistes catalans. Albiol va tenir cinc vegades Les diferències dràstiques més trànsit que no pas la pà- en les ràtios de les cerques en gina en català. Per cada visi- castellà i en català per alguns tant en català de la pàgina de individus suggereixen una Miquel Iceta, n’hi havia set ‘desconnexió’ de molts es- en la versió castellana. Per panyols respecte dels polítics a Inés Arrimadas, la ràtio de catalans, i de molts catalans visites castellà-català va ser respecte dels dirigents es- de dotze. Només els polítics 4 panyols. independentistes més cone- guts van tenir més visites en La desconnexió entre català castellà que no pas en català. i espanyol Clarament, hi ha una des- L’últim punt de l’apartat an- connexió en l’interès pels po- terior requereix una explicació lítics entre els diferents grups més detallada. Alguns polítics lingüístics. Les pàgines de 19 ANÀLISI 3/5 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

la Wikipedia espanyola dels Examinar les visites dels presos polítics i exiliats ca- dirigents polítics catalans talans tenen molt poc trànsit, més coneguts –Junqueras i mentre que les pàgines en Puigdemont– confirma això català en tenen molt. De la que hem dit. Puigdemont rep mateixa manera, el trànsit de molta més atenció que Jun- les pàgines en català dels po- queras (no és estrany, l’un lítics unionistes és molt baix. és el president i l’altre el vi- ce-president), però les visites ‘Internacionalització’: d’ambdós polítics creixen en visites de pàgines en anglès el període posterior a l’exili i Un dels aspectes més sorpre- la presó, respectivament. De nents de les dades és la quan- fet, l’increment és una mica titat de trànsit que generen més gran (relativament) en el els presos polítics i exiliats cas de Junqueras. 5 catalans. El gràfic següent En altres paraules, l’exili i mostra el nombre total de la presó van fer créixer l’in- visites a les pàgines en anglès terès en anglès tant en Puig- de la nostra mostra entre el demont com en Junqueras (7). 2017-2018 (Josep Rull no va tenir pàgina en anglès a la Tendències al llarg del Wikipedia fins al juliol del temps 2018, cosa que explica les xi- El gràfic següent (8) mostra fres baixes)(5). el nombre total de visites a Les dades més sorprenents les pàgines de Wikipedia dels fins ara són aquestes: polítics exiliats catalans. —Carles Puigdemont va És clar que l’interès en es- tenir més de quatre vegades panyol va arribar al pic l’oc- més visites a la pàgina en an- tubre del 2017, i després es va glès que no pas el president mantenir relativament baix. del govern espanyol, Pedro En anglès, l’interès també va 6 Sánchez. tenir el punt més alt a l’oc- —Dos presos polítics ca- tubre, però es va mantenir talans (Oriol Junqueras i Raül elevat durant el 2018 (per Car- Romeva) van tenir més visites les Puigdemont). L’interès en en anglès no pas que alguns català va arribar al punt més polítics espanyols (Albert Ri- àlgid durant la primavera, vera i Pablo Casado). es va mantenir relativament Un altre element que sor- elevat i, per alguna raó, ha prèn és l’efecte ambigu de la crescut aquests darrers mesos. presó versus l’exili en termes El gràfic següent (9) és el d’impacte internacional (vi- mateix que l’anterior, però sites en anglès). El gràfic se- per als presos polítics. güent mostra les visites de les Al gràfic, l’interès en català pàgines en anglès de presos i i en anglès té un patró similar exiliats. Tret de Puigdemont (pic a l’octubre, seguit per un (que era el més conegut fins ressorgiment a la primavera i tot abans del referèndum), i elevat a partir d’aleshores), 7 no hi ha diferències notables mentre que en castellà l’in- entre el nombre de visites terès ja no ressorgeix passat en anglès a les pàgines dels el pic de l’octubre del 2017. independentistes presos i a El gràfic següent (10) les dels exiliats. (6) mostra les mateixes dades 20 ANÀLISI 4/5 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

respecte dels polítics unio- ció en anglès que no pas Josep nistes, tant catalans com Borrell. (14) espanyols. Si mirem tot el 2018, l’es- Hi ha dos pics clars: (a) per cletxa més sorprenent en Inés Arrimadas abans de les l’interès en anglès entre in- eleccions del desembre del dependentistes i unionistes 2017 i (b) per Pedro Sánchez és el cas de Puigdemont, fins quan va ser investit president i tot sense el pic del referèn- del govern espanyol. dum de l’octubre del 2017. Les Tanmateix, és important 433.447 visites de la pàgina de tenir en compte l’escala en anglès de Puigdemont el i les diferències entre llen- 2018 són cent més que les gües. El pic d’Inés Arrimadas de Miquel Iceta (4.298), se- en anglès –el desembre del tanta-set més que Xavier 8 2017– és inferior del de Carles García Albiol (5.659), unes Puigdemont el mateix mes. I deu vegades més que Josep també hi va haver més interès Borrell (40.780), Albert Ri- en anglès en Carles Puigde- vera (41.435) i Inés Arrima- mont que en Inés Arrimades das (46.304), vuit vegades i cada mes del 2018. (11) mitja més que Pablo Casado Examinem l’interès pels (50.432) i gairebé el doble que presidents català i espanyol al Pedro Sánchez (236.733). llarg del temps. Tot i que les visites a la pàgina en anglès CONCLUSIONS de Pedro Sánchez van supe- Sumari rar les de Carles Puigdemont El 2018, Carles Puigdemont va el juny del 2018 (quan hi va rebre més visites a la pàgina haver la moció de censura de la Wikipedia en anglès que que va dur Sánchez al po- no pas Pedro Sánchez, Pa- der), des d’aleshores la de blo Casado, Inés Arrimadas, 9 Puigdemont ha tingut més Albert Rivera, Josep Borrell, interès. La segona meitat del Xavier García Albiol ni Mi- 2018 –de juliol a desembre–, quel Iceta. Si hom considera temps en què Sánchez era que Carles Puigdemont és un president i Puigdemont con- dirigent de l’estat, aleshores tinuava a l’exili, la pàgina de és, irònicament, el polític més Puigdemont va rebre un 22% popular d’Espanya. més de visites en anglès que L’anàlisi de les dades de la no pas la de Sánchez (181.481 i Wikipedia ens porta a dues 148.075 respectivament). (12) troballes interessants. En pri- Examinem algunes com- mer lloc, que l’idioma (català paracions més al llarg del versus espanyol) es correla- temps. Carme Forcadell, mal- ciona amb diferències dràsti- grat que és a la presó, rep ques sobre l’interès en deter- moltes més visites a la pàgina minades figures polítiques (la 10 en anglès que no pas els re- Wikipedia en espanyol mostra presentants catalans dels dos un interès baix pels presos principals partits espanyols: polítics i exiliats catalans i la Xavier García Albiol (PP) i Wikipedia en català mostra Miquel Iceta (PSC). (13) un interès baix pels polítics De la mateixa manera, Raül unionistes). En segon lloc, Romeva –també a la presó– les dades de la Wikipedia en obté constantment més aten- anglès suggereixen més in- 21 ANÀLISI 5/5 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

11 12

terès pels dirigents indepen- espanyol, per a defensar-se dentistes catalans que no pas de la ‘propaganda’ global in- els espanyols i els unionistes dependentista. catalans. Però és la ‘propaganda’ independentista la causa Reflexió personal d’aquests nivells d’interès re- En altres paraules, l’estratè- lativament alts dels parlants gia independentista d’inter- en anglès? Probablement, no. nacionalitzar el conflicte ha Fins i tot, durant l’aplicació de tingut èxit. l’article 155, quan la Generali- Aquest èxit, reflectit en els tat es va dissoldre oficialment 13 elevats nivells d’interès en (novembre del 2017 - juny anglès pels polítics empre- del 2018), l’interès en anglès sonats i exiliats, pot explicar, sobre els polítics catalans es si més no en part, per què el va mantenir elevat. ministre d’Afers Estrangers Dit d’una altra mane- espanyol, Josep Borrell, està ra, la causa dels alts nivells tan preocupat per la reputació d’interès entre els anglò- d’Espanya als països anglò- fons pels dirigents polítics fons. També podria explicar catalans no es deu pas a la per què els treballadors de propaganda patrocinada per Borrell es dediquen a escriure la Generalitat, sinó al fet en diaris de parla anglesa, a que s’enfronten a la presó i vegades, sense reconèixer que a l’exili per haver organitzat són pagats per l’estat espan- un referèndum, un fet sense yol. De la mateixa manera, precedents en la democràcia. 14 també podria explicar el re- Les campanyes de màrque- bateig de la ‘Marca España’ ting com ‘Espanya Global’, com a ‘Espanya Global’, una malgrat estar ben finança- de la realitat. És la realitat Les campanyes de màr- campanya de màrqueting des, no tenen cap probabilitat –pacifistes elegits democrà- queting només poden arri- suposadament ‘independent de reduir l’interès en anglès ticament, a la presó i l’exili, bar fins aquí. Fins que Es- de qualsevol ideologia po- sobre els polítics catalans una majoria de catalans que panya no abordi la realitat lítica’, la secretària del qual empresonats i exiliats. La volen un referèndum però subjacent problemàtica, és recentment va dir que hi ha- raó és senzilla: l’interès per que no els permeten de te- probable que els ulls del via d’haver diners i que n’hi figures com Puigdemont no nir-lo, etc.– que genera in- món quedin fixats a Cata- hauria, per part del govern depèn del màrqueting, sinó terès internacional. lunya. 22 ANÀLISI 1/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Les conseqüències del pri- Els altres SEDA HAKOBYAN I ALEXANDRE SOLANO mer d’octubre de 2017 són conegudes, amb 1.066 ferits l 12 de febrer començarà atesos, danys en una setante- el judici contra els presos na de centres i una persecució judicis de l’1-O polítics, una causa que policíaca que, entre més, va marcarà el futur polític portar a blocar 29 aplicacions del país i el de la demo- informàtiques i 144 dominis. Ecràcia espanyola. A més, serà L’operació va fracassar i L’Aravot La repressió contra el una prova per als principis de el referèndum es va fer. Els referèndum ha obert desenes de causes, la Unió Europea. Una setmana Mossos van impedir la vo- amb centenars de persones mobilitzades abans, el 5 de febrer, es fa- tació en 450 locals de vota- ran les qüestions prèvies del ció, mentre que els cossos judici contra el major Josep policíacs espanyols en van Lluís Trapero i la cúpula dels tancar 92. Mossos d’Esquadra a l’Au- La majoria de munici- diència espanyola. També cal pis afectats (el 59%) tenien recordar, d’una banda, que menys de 2.000 habitants. hi ha una peça separada que No semblava que hi hagués preveu de jutjar els exiliats i, cap criteri tècnic en l’actua- d’una altra, que s’ha trasllat ció de la policia, doncs. Ni de la causa contra els membres requisar tants vots com fos de la mesa del parlament al possible ni de retirar totes Tribunal Superior de Justícia les urnes que poguessin. I de Catalunya (TSJC). això fa pensar que el criteri Totes aquestes causes tin- era el d’atemorir la població dran un paper transcendental per evitar una mobilització i se situaran en els focus me- massiva. Això tampoc no ho diàtics, però a conseqüència van aconseguir. de la repressió contra el Pri- mer d’Octubre, hi ha desenes Les denúncies contra la de causes més i centenars de violència persones mobilitzades cada Les denúncies de ciutadans setmana, autoorganitzades, per la repressió de l’1-O van que en gran part han quedat superar les sis-centes els dies invisibilitzades institucio- posteriors al referèndum. La nalment i als mitjans de co- majoria es van concentrar municació. a la ciutat de Barcelona i a municipis de la demarcació La jornada del Primer de Girona, cosa que no és es- d’Octubre tranya si tenim en compte que La possibilitat que el govern les actuacions en aquestes català, juntament amb una dues àrees van acumular el societat organitzada, pre- 60% del total de ferits. parés un referèndum, mal- En el cas de Barcelona, grat l’oposició de l’estat, va es van formalitzar 275 de- fer que el govern espanyol núncies, i l’ajuntament i la activés l’operació Copèr- Generalitat es van personar nic: un desplegament de com a acusació popular. A sis mil agents de la policia més, van atendre 294 perso- La majoria de municipis afectats (el 59%) tenien i la Guàrdia Civil, el qual va nes, seixanta-cinc van rebre tenir un cost de 87 milions atenció psicològica o jurídica menys de 2.000 habitants. ACN d’euros. i 171 van participar en tallers 23 ANÀLISI 2/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

organitzacions com Amnistia Internacional han demanat de posar fi a l’obstrucció i la manca de col·laboració de la fiscalia en les investigacions i Human Rights Watch ha denunciat la impunitat dels policies. Els primers ciutadans que van declarar com a denun- ciants al jutge es van trobar com la fiscalia i l’advocacia de l’estat els atacava, i els Ferits el Primer d’Octubre per demarcacions. VW demanava què feien quan van ser agredits i si tenien co- neixement de la legalitat de la votació. 33 policies espanyols han estat citats a Una estratègia de la por, declarar com a investigats per la violència que s’afegia a casos com el policíaca de Roger Español i el de Mar- ta Torrecillas, que més enllà d’una campanya mediàtica grupals. Finalment, tota la vegades la manca de col·la- en contra, van ser investigats causa de la ciutat va que- boració de la justícia. No s’ha per la fiscalia després d’haver dar centralitzada en el jutjat investigat el contingut de la estat ells els denunciants. número 7 de Barcelona. En càmera dels policies, que va Això ja va fer que es re- total, vint-i-set peces (una demostrar que feien servir un tiressin moltes denúncies. per cada centre), de les quals canal alternatiu, ni s’ha donat L’Associació de Juristes pels vint-i-tres continuen ober- informació sobre el desple- Drets Humans, de Barcelona, tes (en tretze s’ha presentat gament policíac. En aquesta va dir que quinze persones un recurs en contra de l’ar- zona, hi ha deu peces (una per havien retirat la denúncia xivament decretat) i quatre cada col·legi) en dos jutjats, el perquè no volien que els seus arxivades, principalment per de la Bisbal de l’Empordà i el noms apareguessin al sumari. la impossibilitat d’identificar número 2 de Girona, que por- La situació va portar la so- els agressors. ta les causes de Sant Julià de cietat a organitzar-se. Una de En total, 33 policies es- Ramis, Aiguaviva i Girona. Hi les iniciatives sorgides va ser panyols han estat citats a de- ha un grup de cinquanta ad- Catmemòria, que ha recollit clarar com a investigats per vocats que porta dues-centes 2.111 vídeos i 3.864 imatges de la violència policíaca. S’ha denúncies, a més de la defen- les càrregues, que han servit descobert un canal de comu- sa d’investigats per desordres a les defenses en els judicis. nicació extraoficial entre els públics i delictes d’odi. També s’han creat entitats, agents, cosa que pot apuntar Cal afegir que hi ha du- com l’Associació d’Afectats més amunt en la cadena de es dotzenes de denúncies al 1-O, amb l’objectiu d’exi- comandament. Els advocats jutjat de Mataró (procedent gir responsabilitats per les han reconegut més agents i de Dosrius i Canyamars), i càrregues i donar suport per- ara esperen que el jutge tam- també unes quantes a Man- què no es retirin les denún- bé els citi. resa i Lleida, entre més. cies. Una tasca que també fa el També es va trobar un ca- Grup de suport de les víctimes nal de comunicació alternatiu L’organització de la societat i encausats de l’1-O. en les càrregues policíaques Un dels principals proble- Finalment, i després de a la demarcació de Girona, mes ha estat la nul·la col·la- mesos demanant que no on els advocats dels afectats boració de les institucions deixessin sols els denun- han denunciat unes quantes espanyoles, fins al punt que ciants, la Generalitat s’ha 24 ANÀLISI 3/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

licte d’odi en comparació amb Electoral, que ha fet que es En la majoria de casos, tant les denúncies l’any anterior, essencialment mobilitzi el món acadèmic, contra les càrregues com les causes per un suposat odi a la policia tant nacional com internacio- contra els principals dirigents i la resta espanyola i la Guàrdia Civil, i nal. Els síndics són amenaçats es van presentar disset de- amb una pena de presó per d’investigats tenen com a horitzó els núncies contra docents (de haver posat els seus coneixe- tribunals europeus les quals hi ha quatre obertes) ments per garantir que es fes per ‘humiliacions’ a fills de un referèndum de manera policies. justa i imparcial. El cas més generalitzat és el de Reus. En total, dotze El camí cap a Europa persones: els bombers de- Finalment, en l’àmbit in- nunciats per haver-se mani- ternacional, hi ha hagut di- personat com a acusació en d’investigats per desordres festat en els hotels on s’allo- versos moviments. Un és el una cinquantena de casos en públics per haver tallat les tjava la policia, els regidors del Col·lectiu Praga, que ha els quals considera que els vies del tren i carreteres, als per haver fet un manifest, el denunciat la violació de drets agents de la policia van actuar casos més greus, amb acu- propietari d’un gimnàs per- humans davant els relators de manera ‘violenta i despro- sacions inicials de terrorisme què els va demanar que no hi de l’ONU i davant la Comissió porcionada’ i, per tant, que per als membres dels CDR tornessin, i un mecànic que Europea de drets humans. s’incomplia la interlocutòria Tamara Carrasco i Adrià Ca- no va voler atendre els agents. El Síndic de Greuges, per la del TSJC. La Generalitat s’ha- rrasco. La repressió té Tamara seva banda, va fer arribar més via personat a Barcelona però Carrasco confinada a Vilade- Les causes pendents de la de 20.000 peticions al comis- no ho havia fet en la resta de cans i Adrià Carrasco ha hagut justícia espanyola sari europeu de drets humans municipis. d’anar-se’n a l’exili. El jutjat d’instrucció núme- contra les mesures caute- El 20 de desembre de Una de les actuacions més ro 13 de Barcelona investiga lars imposades pel Tribunal 2018, a proposta de l’Oficina representatives d’aquesta més d’una quarantena de Constitucional espanyol per de Drets Civils i Polítics, una repressió és la causa oberta persones en relació amb els a no permetre la investidura vintena d’entitats i col·lec- contra 712 batlles per haver preparatius del referèndum. de Puigdemont. tius, entre els quals afectats, col·laborat en el referèndum. Aquesta causa és la que va Els exiliats també han pre- comunicadors i advocats, va Tres quartes parts dels bat- permetre les detencions de sentat una demanda davant el presentar un manifest per a lles de Catalunya. Fins avui, la Guàrdia Civil del 20 de se- Comitè de Drets Humans de anar fins al final del procés només setanta-quatre han tembre. Entre les vulnera- les Nacions Unides per vul- judicial i crear un espai per a estat citats per la fiscalia. cions de drets fonamentals neració dels seus drets po- unir esforços i restablir drets D’aquestes causes, catorze que ha comès, hi ha punxades lítics, i dels presos polítics, vulnerats. han estat arxivades i quatre telefòniques irregulars i la com a electes del Parlament ja s’han traslladat als jut- investigació d’aforats, per a de Catalunya. Cal afegir que La repressió no s’atura: una jats. Sempre hi ha l’amenaça la qual no té competències. El la defensa de la presidenta causa general d’una inhabilitació massiva. darrer moviment del jutjat ha del parlament, Carme For- D’ençà que van començar els Entre els càrrecs locals, hi estat citar com a investigats el cadell, enllesteix el recurs a preparatius del referèndum, ha més causes a conseqüència director de Catalunya Ràdio, Estrasburg contra l’empre- la repressió no s’ha aturat. La de l’1-O. Les de desobediència el de Televisió de Catalunya i sonament preventiu. Directa ha comptabilitzat 1.318 contra els batlles de Callús i la directora de l’Autoritat Ca- En la majoria de casos, tant persones ferides: més enllà del Fonollosa (ara ja arxivades), la talana de Protecció de Dades. les denúncies contra les càrre- Primer d’Octubre, hi ha hagut de desobediència greu contra També hi ha una quinze- gues com les causes contra els diverses actuacions, com el dia el regidor Jordi Pessarodona; na de jutjats que investiguen principals dirigents i la resta de l’empresonament de Carles i les causes contra el batlle la suposada desobediència o d’investigats tenen com a ho- Puigdemont (cent ferits), la de Dosrius, Marc Bosch, i el inactivitat dels Mossos d’Es- ritzó els tribunals europeus. manifestació contra Jusapol regidor Eduard Garcia, acusats quadra i l’ús de dades perso- Encara que, en molt casos, els (vint-i-quatre) i la manifes- de resistència greu després nals de la Generalitat. judicis s’allargaran, es consi- tació contra Vox a Girona i d’haver denunciat les càrre- A més, hi ha les diligències dera que serà a Europa on es Terrassa (trenta-dos). gues policíaques al municipi. del jutjat d’instrucció número jugarà de debò la partida per A més, en aquest període, També van créixer un 12 de Barcelona contra els la justícia, la democràcia i els hi ha hagut 136 detinguts. Des 124% les denúncies per de- membres de la Sindicatura drets humans. 25 SET DIES vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H 7 DIES La selecció de la setmana 28 de gener-1 de febrer

Dilluns 28. Anna Cabré: ‘Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho’ ADIVA KOENIGSBERG

Dimecres 30. Estats Units: setze anys de guerra per a acabar pactant amb els talibans

EP

Dijous 31. ‘Flamenca’: la novel·la occitana feminista del segle XIII que va inspirar Rosalía

VW 26 ANÀLISI 1/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H El primer escàndol del judici: el joc del Suprem amb la data

Judici 1-O La confusió sobre la data, amplificada per filtracions i intoxicacions de periodistes i mitjans de comunicació, fa créixer la indefensió dels presos polítics

Carmen Lamela i Manuel Marchena, al Tribunal Suprem espanyol. VW

No obstant això, el tribunal volum de 1.800 folis, per 300 ROGER GRAELLS FONT de l’1-O no ha descartat que de les tres parts acusado- sigui abans ni tampoc que res –fiscalia, advocacia de l Tribunal Suprem es- s’acabi ajornant més dies. l’estat i Vox. Així mateix, panyol juga a confondre L’argument és que els el tribunal vol blindar-se amb la data de comença- magistrats del tribunal en- contra les defenses en unes Refusar una prova ment del judici contra llesteixen la interlocutòria sessions que es preveuen que pot ser clau és els dotze dirigents inde- d’assenyalament, que fixarà intenses. L’assenyalament motiu d’anul·lació Ependentistes processats per l’acceptació i refús dels tes- també fixarà les sessions del de la sentència l’1-O. Després de molts dies timonis, de les proves i dels judici oral. especulant amb la possibili- documents que han demanat Aquest tràmit pre-judicial tat de començar ‘pels volts’ les defenses i les acusacions. és molt important, car refusar del 5 de febrer, ara sembla A més, del retard en fan una prova que pot ser clau és que el judici s’endarrerirà responsables les defenses, motiu d’anul·lació de la sen- una setmana, fins al dia 12. perquè els escrits tenen un tència, teòricament, per part 27 ANÀLISI 2/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

del Tribunal Constitucional és més insòlit. Ha estat un es facin parades en el viatge a espanyol. A més, qualsevol element de confusió constant, La falta de data les presons madrilenyes, com irregularitat pot engreixar la amb periodistes especulant i també és un sí que es va fer quan els van demanda que es bastirà per a fent previsions errònies que element de confusió traslladar a Catalunya. portar el cas al Tribunal Eu- han contribuït al joc del tri- El president del tribunal, per a les defenses ropeu dels Drets Humans. La bunal de l’1-O. I el Suprem no Manuel Marchena, va sol·li- prudència del Suprem, amb ha fet cap comunicació oficial. citar al Ministeri d’Interior un ull aguaitant a Estrasburg, Tot s’ha gestat amb filtra- espanyol que els presos po- pot continuar durant la fase cions selectives a agències de lítics estiguessin a disposició del judici oral. És per aquest notícies, mitjans i periodistes. del Suprem a final de gener. motiu que el president del La incògnita de la data del Consell General del Poder Un trasllat preventiu començament del judici no Judicial, Carlos Lesmes, va Avui la Guàrdia Civil traslla- li ha fet canviar de plans. El avançar que el tribunal de darà els set presos polítics a trasllat és, doncs, preven- l’1-O acceptaria gairebé tots Soto del Real i les dues pre- tiu. Els presoners ja seran a els testimonis proposats per ses polítiques a Alcalá Me- Madrid sense saber quin dia les defenses, amb la voluntat co, una volta es faci el canvi començarà el judici. de ser ‘garantista’. de custòdia amb els Mossos No saber quan comença d’Esquadra a la presó de Can Entrebanc per a les defenses un judici pocs dies abans no Brians 2. La policia catalana La falta de data també és un és gens habitual. A més, si hi conduirà els presoners des element de confusió per a les es té en compte la magnitud dels Lledoners, el Puig de les defenses. Alguns advocats, política i judicial d’aquesta Basses i el Mas d’Enric, en un com Andreu Van den Eynde macrocausa contra l’inde- trasllat que ha de començar a i Marina Roig, han demanat pendentisme, el joc que fa el les set del matí. En sortint de un marge de tres setmanes Suprem amb la data encara Can Brians 2, no és previst que entre la interlocutòria d’as-

La Guàrdia Civil traslladarà els set presos polítics a Soto del Real i les dues preses polítiques a Alcalá Meco . ALBERT SALAMÉ 28 ANÀLISI 3/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’ANC i Òmnium Cultural han anunciat que convocaran mobilitzacions contra el judici quan comenci. ALBERT SALAMÉ

senyalament i el dia en què tar les sessions maratonianes Mobilitzacions pendents comenci el judici. No hi ha El president de la que s’han previst. L’ANC i Òmnium Cultural cap normativa que fixi cap Generalitat, Quim han anunciat que convoca- La llosa del maig termini, però la jurisprudèn- Torra, va afirmar ran mobilitzacions contra el cia del TEDH estableix que ha A mesura que corre el cro- judici quan comenci, algunes que volia ser de ser un període de temps nòmetre, s’acosta la campa- en ciutats europees i fins i raonable per a poder preparar present al tribunal nya electoral de les eleccions tot a Madrid. Ara mateix tot l’estratègia de defensa amb municipals, autonòmiques resta aturat en espera que el prou garanties, una vegada i europees del mes de maig. tribunal fixi la data. La con- el tribunal ha establert quins Normalment, el poder judicial vocatòria de vaga general la elements entren en joc en el evita que es facin judicis de setmana vinent també és en judici, que són els testimonis, transcendència política en l’aire, atès que si s’endarre- les proves i els documents període electoral per a estal- reix el judici, com tot fa pen- acceptats. viar-se ingerències del procés sar, perdrà el sentit inicial. Amb aquests elements, judicial en les eleccions. Però Finalment, resta pendent les defenses i els dirigents l’endarreriment del Suprem la sessió de control al govern independentistes processats contribueix a exhaurir el i el ple del parlament de la podran començar a treballar temps. setmana entrant. El president en l’estratègia per als inte- La voluntat del tribunal és de la Generalitat, Quim Torra, rrogatoris i tot el judici. Fixar tenir la causa conclusa per a va afirmar que volia ser pre- una data sense deixar temps a sentència abans no comenci sent al tribunal. L’oposició, les defenses pot menar a una la campanya electoral, al final especialment Cs i el PSC, el situació d’indefensió, com ja d’abril. La concentració de collen perquè es mantingui han advertit els advocats. A les sessions en tres dies de la la sessió de control passi què més, els processats també setmana –dimarts, dimecres passi. Fingir una normalitat han d’estar bé físicament i i dijous, matí i tarda– respon en plena anormalitat, segons psicològicament per a afron- a aquest interès. l’independentisme. 29 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

entre Carles Puigdemont i Reactiven JOSEP CASULLERAS NUALART Oriol Junqueras fins a l’ex- trem de presentar la situació l’estratègia de na de les principals com un enfrontament obert estratègies políti- entre tots dos. ques dels poders de El diari Le Figaro va publi- la confrontació l’estat espanyol i de car dimarts una entrevista l’unionisme contra amb el president d’ERC, en Ul’independentisme ha es- què hi havia aquestes decla- Puigdemont- tat fomentar-ne la divisió i racions: ‘Jo em vaig quedar a l’enfrontament. I, en aquest Catalunya per sentit de res- Junqueras just terreny, l’objectiu més clar ponsabilitat davant els meus des del primer moment ha ciutadans. Sòcrates, Sèneca estat de contraposar la si- o Ciceró van tenir la possibi- abans del judici tuació dels presos polítics litat de fugir, però no ho van amb la dels exiliats. Hi ha fer. Aquesta responsabilitat hagut consonància política, cívica i ètica m’impressiona Judici 1-O El discurs per a enfrontar mediàtica i judicial durant molt.’ Aquell mateix dia al aquest darrer any a l’hora vespre, els periodistes que presos i exiliats s’intensifica, del Tribunal d’alimentar aquest discurs; van anar a cobrir els actes Suprem espanyol a Josep Borrell, passant des del jutge Llarena a Josep de Puigdemont a Dublín van per La Vanguardia Borrell, passant per l’ABC, El demanar-li per les paraules País i El Mundo. Ara que és a de Junqueras. I ell va respon- punt de començar el judici, dre: ‘Desitjo que la conferèn- aquest discurs s’ha reacti- cia vagi molt bé, i lamento vat, magnificant en aquest molt que no la pugui fer ell en cas les diferències polítiques persona i que per culpa de la

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont en una manifestació per l’alliberament de Sànchez i Cuixart. ACN 30 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’objectiu més Junqueras ja havia clar des del primer parlat anteriorment moment ha estat sobre la seva decisió de contraposar la de no anar-se’n a situació dels presos l’exili polítics amb la dels exiliats

repressió de l’estat espanyol só. Ara, tant Junqueras com tat per a fer sang. Per exemple, d’aquestes estructures, algu- que ha violat tots els principis Puigdemont van expressar El Mundo, que titulava: ‘Lliçó nes de les quals també proces- polítics, democràtics i ètics unes opinions que ja havien d’ètica de Junqueras a Puig- sades en aquesta causa i de- Oriol Junqueras no pugui fer manifestat anteriorment. El demont: “Sòcrates, Séneca clarades en rebel·lia. Aquesta la conferència que té el dret de president a l’exili ja havia dit i Ciceró van poder fugir i no realitat intensifica clarament fer en persona. Dit això, tots que no explicaria detalls sobre ho van fer”’. I també, com el risc de fugida, perquè posa sabem on érem i què vam fer. les decisions que es van pren- hem vist, ho va fer La Van- de manifest l’existència d’una Jo sempre he dit que tindré dre durant l’octubre del 2017 guardia, que en l’article en certa infrastructura a l’es- paciència fins a la sentència; fins que no hagués passat el pàgines interiors explicava tranger que podria facilitar la després cadascú explicarà el judici; s’han publicat diver- que ‘la crisi’ per les declara- fugida dels processats.’ que hagi d’explicar però en ses versions i explicacions de cions a Le Figaro ‘ha trencat Durant la fase d’instruc- qualsevol cas per a mi l’ad- què va passar entre el primer els avenços que, mitjançant ció, el jutge Pablo Llarena ja versari és clar: l’autoritarisme d’octubre i l’exili i l’empreso- diversos intermediaris, s’ha- va utilitzar més d’una ve- de l’estat espanyol.’ nament d’una part del govern, vien aconseguit aquestes últi- gada aquest argument per a Aquell mateix vespre, ERC però Puigdemont ha defugit de mes setmanes per a temperar negar la sortida en llibertat feia un acte multitudinari fer-ho. I és això que va reiterar la relació [entre Junqueras i provisional dels presos. Per al Sant Jordi Club, una con- davant els mitjans a Dublín. Puigdemont]’. Unes notícies exemple, quan va denegar ferència de Junqueras, en què Per una altra banda, Jun- que parlen d’aquesta ‘topada’ una de les peticions de Joa- es va llegir un extens discurs queras ja havia parlat ante- justament pocs dies després quim Forn, el maig de l’any seu. No hi va haver pas cap riorment sobre la seva decisió de la decisió del Tribunal Su- passat: ‘L’alineació amb els referència ni a Puigdemont de no anar-se’n a l’exili. I ja prem espanyol de desestimar encausats que han dificul- ni als exiliats en forma de havia emprat l’argument de la l’alliberament condicional tat l’exercici de la jurisdicció retret, ans al contrari, hi va responsabilitat. Per exemple, dels presos polítics durant el espanyola cercant refugi en haver paraules de record i en una entrevista a La Van- judici al·legant que el risc de tercers països, i que ho han de solidaritat envers tots i guardia el 24 de setembre fugida ha augmentat per culpa fet amb ple suport econòmic la resta de presos polítics. de l’any passat. Li demana- de Puigdemont. El tribunal i organitzatiu, així com amb Però l’endemà, alguns diaris ven: ‘Us penediu de no haver ho deia així: ‘És un fet notori sorprenent èxit fins ara, re- –tant dels editats a Madrid marxat, com Puigdemont?’ l’existència fora del territo- força encara més el risc de com dels de Barcelona– van I ell responia: ‘En absolut. I ri espanyol d’estructures de fugida.’ Llarena parlava del posar l’accent en una supo- si demà pogués sortir de la poder organitzades, posades ‘sorprenent èxit’ dels exiliats. sada topada entre Junqueras presó, sens dubte em queda- al servei d’aquells processats I qui reblava aquest argument i Puigdemont. Aquest era de ria a Catalunya, al costat de la que han pres la determina- uns mesos més tard era el fet el titular en la portada de gent.’ En una altra entrevista, ció de sostreure’s de la crida representant d’un altre dels La Vanguardia: ‘Topada Puig- d’aquell mateix mes, al Crític, d’aquesta sala. De fet, algunes poders de l’estat, el ministre demont-Junqueras’. Junqueras deia, sobre l’exili autoritats i membres actuals d’Afers Estrangers espanyol, Una topada que, en tot cas, de Puigdemont: ‘Respecto les del govern i el Parlament de Josep Borrell. ‘Potser qui més hauria de ser diferida, perquè decisions de tothom. Era un Catalunya –com han publi- va contribuir a la presó pre- ja fa més d’un any que no es moment molt difícil. I tot és citat àmpliament els mitjans ventiva fou Puigdemont, que poden veure ni compartir im- comprensible.’ de comunicació– s’han des- va dir “tothom al seu des- pressions personalment per la Tanmateix, alguns mitjans plaçat per mantenir reunions patx” i l’endemà fugia sense seva situació d’exili i de pre- ho han vist com una oportuni- amb les persones integrants avisar els seus companys.’ 31 REPORTATGE 1/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H La novel·la occitana feminista del segle XIII que va inspirar Rosalía

Lletres Un cant a la llibertat i a la intel·ligència de les dones que va romandre en l’oblit fins al segle XIX · En parlem amb el seu traductor al català, Anton Maria Espadaler

del rei Joan I, la novel·la va LAURA GÁLLEGO MARFÀ desaparèixer i no se’n va sa- ber res fins a començament 7 d’octubre de 1385. Qui del segle XIX, quan la van serà el rei Joan I escriu a la trobar en una biblioteca de seva esposa, Violant de Bar, Carcassona. Probablement, per demanar-li que digui va ser per la censura i per- a ‘Na Beatriu de Queralt què l’argument topa amb les 1que En Garau, son marit, és doctrines eclesiàstiques de la així enflamat ab la flamen- Inquisició que l’obra va ro- cha que no l’hic havem po- mandre desapareguda cinc gut fer partir, bé que·ns ha segles. Anton M. Espadaler, promès que se’n irà ab nós doctor en filologia romàni- con irem d’aquí’. No és que ca i professor de literatura el rei Joan volgués advertir medieval de la Universitat de Beatriu de Queralt que el seu Barcelona, és qui ha traduït la marit festejava amb una jo- novel·la al català, l’ha prolo- veneta de Flandes, sinó que, gada i anotada. I té clar que segurament, era tan absort Flamenca podria ben bé tenir llegint la novel·la Flamenca un lloc entre les grans obres que no podia deixar-la per de la literatura universal: ‘El a res. Gairebé set segles més nucli de la història, deixades tard, aquesta novel·la occi- de banda les coses de l’època, tana del segle XIII, d’autoria té una gran actualitat, com ha desconeguda, ha estat font demostrat la Rosalía.’ d’inspiració d’un dels discs La cantant explica que revelació a escala mundial del la història de Flamenca i la 2018: El mal querer, de Rosalía. seva estructura van inspi- La novel·la, escrita pro- rar-la. ‘Vaig començar a Coberta de la novel·la ‘Flamenca’, publicada per bablement entre el 1270 i el treballar en el projecte pen- Edicions de la Universitat de Barcelona. UB 1285 a la regió de Roergue, sant no tan sols en el disc és composta per 8.101 ver- sinó també en els directes, sos, tot i que no s’ha con- en els vídeos i en el con- servat sencera: hi manquen cepte general de l’àlbum’, ‘El nucli de la història, deixades de banda els versos inicials, els finals diu en un vídeo penjat al les coses de l’època, té una gran actualitat, i alguns d’altres dins el cos seu compte d’Instagram. Va com ha demostrat la Rosalía.’ de la història. De fet, malgrat ser aleshores que l’artista que hi ha algunes referèn- Pedro G. Romero li va parlar cies a Flamenca fins a final de la novel·la, i ella la va del segle XIV, com a la carta llegir: ‘Em va fer connectar 32 REPORTATGE 2/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

la idea que tenia del projecte és al costat dels personat- amb el títol del disc. És la ges perquè s’estimin, fins i història d’una dona que es tot carnalment, perquè això casa amb un home i aquest, no és pecat’, diu Espadaler. per gelosia, l’empresona. En Argumenta que la novel·la és el meu cas, m’inspiro en el feminista perquè manifesta tema que es presenta en la que ‘en les dones no hi ha novel·la, però me’n vaig cap pecat original i que, per tant, a una altra banda. El disc, en homes i dones tenen dret a realitat, està molt centrat en una mateixa llibertat’. L’Es- la història d’un personatge glésia interpreta que la dona femení i un de masculí.’ és un ésser inferior per culpa Flamenca és una noia del pecat original i haver-se d’una bellesa i intel·ligència deixat enganyar per la serp, extraordinàries que es casa però l’autor de Flamenca amb Archimbaud de Borbó. considera que l’arribada de Aquest, incitat per la reina de Jesucrist va rentar el pecat França, comença a embogir de original, de manera que ho- gelosia fins al punt que tanca mes i dones són exactament Flamenca en una torre i no la iguals, també en intel·lecte. deixa sortir si no és per anar És una novel·la d’una a missa. El cavaller Guillem de gran modernitat perquè va Nevers, que ha sentit la his- a favor de la llibertat, de la tòria de la dama reclosa a la igualtat entre homes i do- torre, es disfressa de clergue nes, adverteix contra els qui per seduir-la i alliberar-la. volen reprimir i enalteix la L’astúcia i l’enginy de Fla- intel·ligència i el goig de viu- menca són els protagonistes re. A més, tal com explica de l’obra: és gràcies a la seva Espadaler, la importància de intel·ligència que pot vèncer l’argument, encara avui, és les extravagàncies del gelós, que ‘posa la dona lliure al retratat de manera grotesca centre, en un lloc social de Rosalía ensenya ‘Flamenca’ en un vídeo d’Instagram. IG per l’autor. Amb influències gran relleu, i condemna els de la lírica trobadoresca més qui la volen tancar, amagar erotitzant i un fort caràcter o reprimir’: ‘Em sembla que, ovidià, Flamenca és l’única tal com estem ara mateix, és La cantant explica que la història de novel·la occitana medieval un missatge que no fa cap ‘Flamenca’ i la seva estructura van –juntament amb Jaufré, de- mal, ans al contrari.’ inspirar-la dicada al rei Jaume I– de la Per Espadaler, aquest pen- qual tenim constància. sament igualitari i hedonista surt de la Universitat de París, Feminista i hedonista on un grup de clergues van La qüestió central de la no- elaborar una teoria teolò- vel·la és la llibertat. Que no gico-filosòfica en la qual el es pot atemptar contra la plaer no era pas un element llibertat de les persones ni, a combatre sinó a desenvo- sobretot, contra la lliber- lupar, a enriquir, a practicar, tat de les dones, perquè són eren els partidaris del Lliure iguals que els homes i en Esperit. Parla d’un plaer en tenen el mateix dret. ‘És la tots els sentits, perquè en la deessa Amor, personatge novel·la no es tracta solament femení, qui insta Flamenca el desig sexual sinó que tam- perquè s’alliberi i qui sempre bé s’hi menja bé, es vesteix 33 REPORTATGE 3/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Anton Maria Espadaler. CEDIDA

amb elegància i les maneres cepció del plaer en la novel·la són ‘perfilades i discretes, perquè és escrita en una època L’autor fa una caricatura cruel del gelós, assenyades i elegants’. És el ‘en què la Inquisició i el pes de qui vol reprimir l’amor i el plaer: ‘El gust per les coses boniques de França a Occitània, amb un deshumanitza, el deixa com una bèstia, d’aquest món, on l’amor – pensament molt ascètic, va com una cosa repugnant.’ encarnat en la deessa– té un fer canviar la lectura de la tra- lloc central. I també la se- dició trobadoresca i la va de- xualitat. ‘És absurd renun- serotitzar’, explica Espadaler. ciar-hi, perquè si existeix, Flamenca, en canvi, proposa vol dir que també és en Déu, una moral sense sancions, i no pot ser que Déu tingui ‘cosa que devia irritar molt en una cosa dolenta que als ho- el seu temps i podria ser que Flamenca, un gran nom de lectors continuats, Mada- mes se’ls prohibeixi.’ Aquest fos una de les explicacions per dona de la literatura me Bovary s’hauria d’haver pensament, que beu d’Ovidi les quals va tenir una circu- ‘Si Flamenca s’hagués con- escrit d’una altra manera’, i el seu Carpe Diem, exhorta lació restringida’. Només en tinuat llegint, Madame Bo- puntualitza. ‘Flamenca lle- a gaudir de totes les coses indrets on la Inquisició no vary probablement no se- geix i s’allibera molt amb la de la vida i a afanyar-s’hi, actuava gaire, com a la Corona ria tan bleda’, diu, diver- lectura, com Madame Bovary perquè la joventut passa de d’Aragó, va poder tenir una tit, Espadaler. Per exemple, o Madame de Rênal d’El roig seguida. L’autor fa una cari- circulació lliure. Més lliure perquè a diferència d’Iseu, i el negre, de Stendhal, però, catura cruel del gelós, de qui que a Occitània. De fet, s’ha gran nom de la literatura en canvi, no és gens bleda.’ vol reprimir l’amor i el plaer: trobat un fragment de Fla- medieval, Flamenca viu una El personatge de Flamen- ‘El deshumanitza, el deixa menca a Mallorca, ‘cosa que història d’amor total sense ca és una dona intel·ligent com una bèstia, com una cosa fa pensar que per la Corona cap filtre, amb l’enginy i la i racional, amb un cervell repugnant.’ d’Aragó va llegir-se força, racionalitat. ‘Si la història igual que els seus companys És important i transgres- perquè hi havia menys pres- de Flamenca s’hagués cone- masculins: ‘A banda de ser sor que hi hagi aquesta con- sió eclesiàstica’. gut sempre i hagués tingut extraordinàriament bonica, 34 REPORTATGE 4/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’occitanisme de l’autor de ‘Flamenca’ es veu culturalment perquè agafa la tradició trobadoresca més erotitzant, reprimida en aquella època per la Inquisició i la presència francesa

és extraordinàriament inte- coneixedor d’Ovidi i molt co- Una novel·la feminista l·ligent.’ A l’obra, la mateixa neixedor de la pròpia tradi- d’autoria anònima. Pot ser Flamenca diu que no hi ha ció. Políticament occitanista que l’escrigués una dona, humanitat completa si no i antifrancès. De la regió de com tantes altres vegades s’és intel·ligent. ‘Només els Roergue’. ha passat en la història de la homes, i dones, intel·ligents L’occitanisme de l’autor literatura? No ho sabem. Hi poden percebre el bé i el mal. de Flamenca es veu cultural- ha un argument que fa que El mal és ser gelós i mal- ment perquè agafa la tradició Espadaler gairebé ho descarti, tractar les dones; les coses trobadoresca més erotitzant, i és que sembla força clar que que van a favor de la llibertat reprimida en aquella època l’autor de Flamenca tenia es- són bones’, raona Espadaler. per la Inquisició i la presèn- tudis universitaris, i en aquell La insistència en la intel·li- cia francesa. I políticament, temps les dones no podien gència de Flamenca és cabdal en el torneig que s’esdevé al anar a la universitat. ‘Seria perquè, segons el pensament final de la novel·la, també s’hi genial que ho fos, sí. De fet, que es desprèn de la novel·la, pot llegir un clam occitanista: ja hi havia les trobairitz, que el físic no pot anar deslligat la majoria dels cavallers que no solament escrivien molt del cervell: sense intel·ligèn- guanyen el torneig són els bona poesia i música, sinó cia no hi ha bellesa. qui es van mantenir fidels que expressaven les mateixes al comte de Tolosa i els qui idees que els homes.’ L’autor: anònim, canonge, perden són els qui anaven Sigui com sigui, després occitanista a favor dels francesos. Per de segles en l’oblit, la his- De l’autor de Flamenca se’n Espadaler, aquest torneig no tòria de Flamenca, una dona sap poca cosa. ‘Només sa- és pas ingenu: ‘Com que els a l’altura de les grans dames bem que va estudiar a França, qui perden són els francesos, de la literatura i que fa servir perquè té una formació fi- es pot suggerir una inter- l’enginy per a deslliurar-se losòfica sòlida, i sembla que pretació més política a favor de la gelosia del seu marit, també universitària. Proba- de la pervivència d’Occitània ha tornat a captivar el públic, blement era canonge, com com a entitat política a part ara de la mà d’una altra dona, tants en aquella època. Gran de França.’ Rosalía. 35 REPORTATGE 1/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Estats Units: setze anys de guerra per a acabar pactant amb els talibans

Afganistan La guerra de l’Afganistan ha estat la més llarga i costosa de la història dels Estats Units i no haurà servit per a aconseguir res

Els talibans tornaran a controlar el país i, amb tota probabilitat, tornaran a imposar la seua visió extremist. E.P.

mai. En canvi de res. Els ta- New York Times, és ara ma- VICENT PARTAL libans tornaran a controlar el teix de més de quatre-cents país i, amb tota probabilitat, per setmana, la xifra més alta l pacte és pràcticament tornaran a imposar la seua d’ençà que començà la guerra. fet. Els Estats Units i els visió extremista a una societat Els talibans tenen la batalla talibans, després d’una més destruïda que mai i que militar clarament guanyada i Els talibans tenen tongada de negociacions romandrà sense esperança. podrien liquidar pràcticament la batalla militar discretes en diversos Aquests darrers mesos tota la resistència del govern clarament guanyada Epaïsos del golf Pèrsic, són a els talibans han recuperat el en qüestió de mesos o fins i tot i podrien liquidar punt d’anunciar un acord de control de la major part de de setmanes. I és des d’aques- pràcticament tota pau, en què encara resta per l’Afganistan i han fet recular ta posició avantatjosa que els saber quin paper hi farà el l’exèrcit afganès i les forces talibans cerquen una solució la resistència del govern afganès actual. Amb estrangeres, que pràcticament pactada amb els Estats Units. govern en qüestió aquest acord els Estats Units ja solament dominen algunes I al president Donald Trump, de mesos es retiraran, setze anys des- ciutats i nuclis urbans. La xi- obsedit en la retirada de tro- prés de la guerra més llarga fra de morts a l’exèrcit i a la pes, aquesta solució ja li va bé. i costosa que han mantingut policia afganesos, segons The Trump hi guanya perquè pot 36 REPORTATGE 2/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Els Estats Units van atacar l’Afganistan com a resposta a l’atemptat contra les Torres Bessones. WIKIMEDIA COMMONS

abandonar l’Afganistan sense Entre aquestes condicions atemptats. I la resposta va ser dificultats i presentant l’adeu ben probablement s’hi in- El 2011 hi havia la invasió del país. La coalició no com una derrota sinó com clourà l’extensió al conjunt 140.000 soldats de països capitanejada pels un pacte; i els talibans també del país de mesures que du- estrangers, la Estats Units va aconseguir hi ixen guanyant perquè el seu rant aquests setze anys s’han èxits inicialment, però el 2003 xifra més alta mai règim serà reconegut interna- aplicat repetidament per jus- els talibans, reorganitzats pel cionalment. Els qui hi perden tificar la guerra. En els te- assolida mul·là Omar, van empren- són els afganesos i molt espe- rritoris controlats ara pels dre un contraactac i el 2006 cialment les afganeses. Setze talibans el burca continua tornaren a controlar la major anys de guerra no hauran ser- essent obligatori i les dones part del territori. vit pràcticament de res. no poden rebre instrucció. Es Aleshores, els Estats Units L’acord, segons el negocia- continua aplicant una versió varen respondre augmentant dor americà Zalmay Khalilzad extraordinàriament rigorosa tubre de 2001, menys d’un substancialment el nombre de inclouria una clàusula per la de la xaria i no hi ha cap rastre mes després dels atemp- soldats destinats a l’Afganis- qual els talibans es compro- de drets democràtics ni tan tats d’al-Qaida a Nova York tan. El 2011 hi havia 140.000 metrien a no tornar a oferir el sols d’organització regular i a Washington. Els Estats soldats estrangers, la xifra seu territori per allotjar orga- d’un estat. La feblesa del go- Units varen identificar com més alta mai assolida. nitzacions que els Estats Units vern afganès no servirà per a a autor dels atemptats Os- Aquell mateix any Ossama consideren terroristes. En can- aturar el model dels talibans sama Bin Laden, un saudita Bin Laden va ser mort per vi d’això i prou, els Estats Units i els Estats Units, una vegada ric que havia organitzat la l’exèrcit americà al Paquistan retirarien les tropes immedia- fora del país, es desenten- resistència contra la inva- i tot seguit uns quants paï- tament –ara hi tenen catorze dran cínicament de la sort sió soviètica de l’Afganistan sos varen demanar de retirar mil soldats–, una volta els ta- dels afganesos. al servei, precisament, dels les seues tropes. El 2014 els libans i l’actual govern afganès Estats Units. El govern dels Estats Units varen anunciar haguessen signat un tractat de Un atac en resposta a talibans es va negar a lliurar oficialment que deixarien de pau, que, en vista de l’actual l’atemptat de les Torres Bin Laden als Estats Units combatre-hi i passaren la situació militar del país, serà Bessones si no aportaven proves con- responsabilitat de la defensa una imposició de condicions L’Afganistan va ser atacat tundents que demostressin del país al govern afganès, per part dels talibans. pels Estats Units el 7 d’oc- que havia participat en els feble i corrupte. Però no se’n 37 REPORTATGE 3/3 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

retiraren mai, tot i que la xifra a dependre completament ha estat estratosfèric. La Uni- destaquen Lockheed Mar- de soldats va anar baixant del conreu de l’opi. Curiosa- versitat de Brown manté un tin (que l’octubre passat fins als 14.000 actuals i els ment, o no, pocs mesos abans projecte d’anàlisi que cal- encara va estrenar a l’Afga- talibans varen continuar con- de la invasió americana els cula que el cost de la guerra nistan el seu polèmic avió querint territoris. A final de talibans havien prohibit el des del 2001 ja ha superat F35B Lightning II), DynCorp l’any passat es van establir conreu d’opi. L’any 2000 hi els dos bilions de dòlars, és (una empresa privada que relacions directes entre els havia 82.000 hectàrees dedi- a dir, dos milions de milions factura el 96% dels seus in- talibans i els Estats Units per a cades a l’opi i el 2001 la xifra de dòlars. Però alguns altres gressos al Pentàgon i que és negociar allò que s’anomena va caure a 8.000. Les xifres analistes, com el Watson Ins- responsable de la seguretat un acord de pau, però que en del 2017 –les darreres xifres titute, apugen la xifra fins a del govern afganès), Black & realitat significa que els Es- oficials– parlen de 328.000 quatre bilions i alguns fins Veatch (responsable de bona tats Units assumeixen que no hectàrees de plantacions a set. La diferència rau en part de la infrastructura civil poden derrotar els talibans. d’opi. El 2017 l’Afganistan, què s’hi compta. Si només de l’Afganistan i qüestiona- segons la UNDOC (Oficina de l’esforç militar, o bé tots els da unes quantes vegades al Els negocis de la guerra les Nacions Unides sobre la diners esmerçats en el país congrés per despeses no jus- Pel camí hauran restat, se- Droga i el Crim), va produir o bé aquests diners més la tificades), Academi (l’antiga gons les xifres més fiables, opi i heroïna per un valor de suma del deute que ha contret i infausta Blackwater, un au- una gran quantitat de morts: mercat de més de 700.000 el govern nord-americà per tèntic exèrcit de mercenaris) i uns 4.000 soldats nord-ame- milions de dòlars, una xifra pagar la guerra. les petrolieres que proveeixen ricans, uns 15.000 d’afgane- equivalent al pressupost de D’aquest esforç, tanma- l’exèrcit. Per a totes aquestes sos i més de 35.000 civils. I defensa dels Estats Units. teix, diverses companyies companyies, els setze anys un país pràcticament destruït A l’altra banda, el cost de privades americanes n’han de guerra sí que han tingut i amb una economia que torna la guerra per als Estats Units tret un profit immens. S’hi sentit. Comercial. 38 ENTREVISTA 1/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ORIOL BÄBLER

DAVID BONDIA avid Bondia ens espera a la plaça del Rei de Barcelona. Mira el mòbil mentre s’escalfa a la llum del sol. ‘Quan es presenti la Porta una americana verda i d’una espatlla li penja una motxilla ca- Drregada d’exàmens. La trobada havia demanda a Estrasburg, els de ser a la UB, però Bondia ha d’assistir després a un acte a l’ajuntament en su- presos ja seran al carrer’ port de les famílies dels presos polítics. Empesos pel vent, ens refugiem en una cafeteria rere les pedres ennegrides de la catedral. Ell demana un Vichy i comença Entrevista al president de l’Institut a explicar com confia que les acusacions de Drets Humans de Catalunya i de rebel·lió i sedició cauran durant el judici. Assegura que manté una mica professor de dret internacional d’esperança en la justícia i que el Suprem públic i relacions internacionals de espanyol farà un tomb per mirar d’evitar un gran clatellot del Tribunal Europeu la Universitat de Barcelona dels Drets Humans.

—El Suprem i el Consell General del Poder Judicial espanyols han dit prou vegades que el judici contra l’1-O tindrà totes les garanties. Què en penseu? —Cal separar la vista oral de la instrucció del cas. En la vista, per les precaucions que prendran, formalment és molt difícil que hi hagi cap alteració. Ara, en tota la instrucció prèvia hi ha hagut moltíssi- mes irregularitats. També n’hi haurà en la sentència perquè, al cap i a la fi, és la valoració de les proves aportades. Les garanties, doncs, són discutibles. Us en poso un exemple.

—Endavant. —Deixant de banda si el Suprem és competent o no, que és discutible, com és que Forcadell va al Suprem i la resta de la mesa al TSJC? Per què aquesta diferen- ciació? Amb l’agreujant que aquells que siguin jutjats al TSJC podran presentar un recurs contra la sentència, però on? Al Suprem, que és la instància que ha jutjat la resta. Sospitós. Dit això, s’im- puten uns delictes que són en el grau extrem. El codi penal ha de ser l’últim recurs, però en aquest cas es fa servir de manera extrema. S’imputen rebel·lió, sedició... tot això ha de caure. Veurem com s’analitzen les proves. ALBERT SALAMÉ 39 DAVID BONDIA 2/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—No serà un judici just. —Mirarem de coordinar-nos amb els —Crec que es vulnera l’article 6 del observadors per a produir documents. I conveni europeu dels drets humans, els que vinguin de l’estranger els ajuda- però no és pas l’única vulneració. S’ha rem a informar-se i sobretot els resol- Jurídicament, la criminalitzat el dret de protesta, però la drem dubtes relacionats amb qüestions rebel·lió caurà i crec presó preventiva és una de les coses més procedimentals. En cap cas no provarem flagrants. És una barbaritat. Més enllà de de condicionar-los. La independència que la sedició també l’impacte humà, que és enorme, també dels observadors és sagrada i, per tant, té una repercussió molt greu sobre el s’han de poder pronunciar en un sentit dret de defensa. Aquest empresonament o un altre. Cal tenir un compte que un incompleix tots els paràmetres que fixa document final o un pronunciament el Tribunal Europeu dels Drets Humans. d’aquests observadors pot ser molt im- Els drets dels detinguts s’engloben en portant quan la causa arribi a Estrasburg. El Suprem té por del l’article 5. També es vulneren la lli- Tribunal Europeu bertat d’expressió –article 10–, el dret —El trasllat dels presos polítics és im- de participació –article 3 del protocol minent. És un dels punts més foscs de dels Drets Humans addicional número 1– i el dret de ma- l’estat espanyol? nifestació –article 9. —Ho és. La primera condemna del TEDH contra Espanya és pel cas Bultó, en què —Preveieu una vista oral pulcra en les el tribunal retreu la manera com es van formes? traslladar els condemnats Francesc Xa- —Tothom està pendent d’aquest ju- vier Barberà, Antoni Messegué i Ferran dici i això obliga a una gran pulcritud. Jabardo. Tots tres van ser conduïts de Penseu que hi haurà observadors com Barcelona a Madrid, on van declarar el Amnistia Internacional, que és molt mateix dia. Quan tu parles del dret de important. Només cal escoltar el recel defensa hi ha el vessant jurídic, però de la fiscal general a la seva presència. també les condicions físiques de les D’una altra banda, el magistrat Manuel persones. Els presos tenen el dret de Marchena està molt qüestionat i crec que ser tractats amb dignitat. Això implica mirarà de ser molt purista, molt garant. descans i bona alimentació. El trasllat a Deixarà que la gent s’expressi i s’esplaï, Madrid serà el més dur de tots i el que no crec que caigui en el parany de fer cap fa més por. Però, igualment, una volta a barbaritat, però això no esborra que la Soto del Real i Alcalá Meco, cal tenir en instrucció ja és contaminada. compte les afectacions del trasllat diari de la presó al calabós de l’Audiència i —Per què és tan important la presència després al Suprem, on faran jornades d’observadors? maratonianes de matí i tarda. Després —El sol fet que hi siguin és important. una altra vegada cap al calabós i cap a Normalment, les observacions es fan la presó. A quina hora es llevaran? Es- al sud de la Mediterrània o en estats de morzaran? La presó no és cap bar. Com l’Amèrica Llatina. Per a la jurisdicció dinaran? A quina hora hi tornaran, a la espanyola és un clatellot la presència presó? Tindran temps de preparar la d’Euromed, Amnistia Internacional, defensa i descansar? La cosa més lògica Human Rights Watch, l’American Bar seria que durant el judici fossin allibe- Association o la federació internacional rats. És l’única manera de garantir-ne dels drets humans. L’interès que tenen la integritat i el dret de defensa. en la causa la posa en qüestió, però també serveix de garantia perquè el —La presó preventiva és una oportu- procediment que comença compleixi els nitat perduda en les instàncies inter- requisits internacionals. nacionals? —Jo no ho diria així, però sí que és cert —Què fareu a l’Institut de Drets Hu- que es van presentar demandes al grup mans de Catalunya? de treball de detencions arbitràries de 40 DAVID BONDIA 3/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

l’ONU per aconseguir l’alliberament dels presos i, mesos després, a les portes del judici, encara no s’ha pronunciat. Quan es pronunciï ajudarà a engreixar l’ex- pedient en la demanda al TEDH i tindrà efectes pràctics. Crec que les defenses havien d’haver vist abans que aquesta causa acabaria a Estrasburg. Ara s’ha començat a al·legar jurisprudència del TEDH, però s’havia d’haver fet des del principi.

—Per què no es va denunciar la presó preventiva al TEDH? —Això no ho sé. Però una demanda sobre la presó preventiva al grup de tre- ball és incompatible amb una d’igual a Estrasburg. I aquí s’han encallat. Sempre es va dir que el grup resoldria amb cele- ritat, però no ha fet. De totes maneres, s’acabarà condemnant Espanya per la presó preventiva perquè no compleix el conveni europeu de drets humans.

—A Estrasburg s’ha de fer una macro- causa, quan hi hagi sentència? ALBERT SALAMÉ —Primer de tot, s’ha d’esgotar la via interna. S’ha de presentar un recurs d’empara al TC i un cop s’hagi pronun- —No ho sé, això us ho han de dir les —Jo m’ho miro del vessant jurídic. S’han ciat es pot anar al TEDH. Sobre la macro- defenses. Però vull ser positiu. deixat portar massa per la política i ara causa... dependrà de la coordinació dels cal cercar una solució jurídica. advocats, si presenten el mateix recurs o —En quin sentit? un de diferent cada un. Però la cosa més —No crec que es condemni per rebel·lió —Però precisament la cúpula del po- normal és que el TEDH els englobi tots i sedició. der judicial a Espanya és d’allò més en un mateix cas. Però hi ha un detall, polititzada. fent una mica de política-ficció, que ho —Què us ho fa pensar? —Certament, però cal un desenllaç per pot entrebancar. —El Suprem té por del Tribunal Eu- a aquesta història. El càlcul que es fa ropeu dels Drets Humans. Si ho fan, el és el següent. Ho faig ara, faig caure la —Quin? clatellot d’Estrasburg serà monumental. rebel·lió i la sedició, o d’aquí a un temps, —Els indults. Al TEDH només hi poden Han arribat fins aquí i els han de jutjar, que seran anys, Estrasburg et trinxarà. anar individus que han estat víctimes però jo crec que intentaran buscar una d’una vulneració dels seus drets. Si els solució perquè el que arribi a Estrasburg —De quins terminis parlem perquè es condemnats accepten l’indult del govern no sigui rebel·lió i sedició. Mantinc una pronunciï el TEDH? espanyol, ja no seran víctimes perquè mica l’esperança en la justícia i que —La sentència no arribarà abans de les hauran admès la culpa; per tant, la porta es desmuntaran totes aquestes proves eleccions del maig. No serà una sentèn- d’Estrasburg es tanca. De totes maneres, manifestament insuficients. Així i tot, es cia fàcil i podem parlar del setembre o en el cas que l’indult només l’accepti retratarien, perquè parlem d’una presó l’octubre. Després d’això tens un termini un, també condiciona la resta, perquè preventiva de més d’un any justificada de sis mesos per a presentar la demanda arribarà al TEDH una causa en la qual amb la rebel·lió i la sedició. a Estrasburg. No és fàcil de fer. Això ja algun dels condemnats han admès un ens porta a la primavera del 2020. Si fet delictiu. —Bona part de l’opinió política i me- els condemnen a presó, es demanaran diàtica de l’estat espanyol farà implosió mesures cautelars perquè siguin allibe- —Algú acceptaria un indult? Santi Vila? si passa això. rats, mentre s’estudia la demanda. Una 41 DAVID BONDIA 4/4 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

causa amb presos pot anar més ràpida, de ser alliberats. La decisió és vinculant. però parlem d’anys. En alguns casos Abans era més complicat, però d’ençà del Estrasburg ha tardat deu anys, però en 2015, amb la reforma de la llei d’enju- aquest cas crec que es pronunciarà en diciament criminal, s’especifica que una un període de tres o quatre. De totes sentència d’Estrasburg és motiu per a maneres, jo penso que ja seran al carrer revisar les sentències internes. Penso que les defenses quan es presenti la demanda al TEDH. havien d’haver vist abans —Tot i l’ordre del TEDH, Turquia s’ha que aquesta causa acabaria a —Què voleu dir? negat a alliberar l’opositor kurd Sela- Estrasburg —Passaran coses. Anant molt mala- hattin Demirtaş. Espanya també pot ment, els poden condemnar per conspi- fer-ho? ració per la sedició, com diuen l’ex-fiscal —No, impossible. Bé van alliberar Inés José María Mena o l’ex-magistrat Ángel del Río i tots els afectats per la doctrina García Fontenet. Rebaixant els tipus pe- Parot. No tindria sentit no fer-ho amb nals, quan la demanda arribi el TEDH, ja els presos d’ara. haurien complert part de la condemna i Penso que el Suprem mirarà serien fora. D’una altra banda, si no els —En cas de condemna contra Espanya, de buscar una solució perquè condemnen per sedició i rebel·lió quin quina mena d’indemnització poden a Estrasburg no hi arribi una sentit té que siguin a la presó? Jurídi- rebre els presos? condemna per rebel·lió i cament, la rebel·lió caurà i crec que la —Econòmica, però per molt que et pa- sedició sedició també. La violència no ha existit guin, ja has estat a la presó. La indem- i la justificació que n’ha fet Llarena ha nització no és tant la possible reparació arribat a la caricatura. Com es pot dir que econòmica, sinó la clatellada que sig- una manifestació de la Diada és violenta? nifica una sentència del TEDH contra No s’aguanta. l’estat per vulneracions de drets. En el sistema europeu la reparació tendeix a —I els exiliats? Hauran d’esperar que ser econòmica; en canvi, en el sistema prescriguin els delictes? interamericà la reparació és molt més —Hi ha dues possibilitats. Segons la àmplia. pitjor, no podran tornar fins que no ha- gin prescrit, però en cas que no hi hagi —Com ara? condemnes per rebel·lió, no té sentit que —S’ha arribat a demanar a l’estat que Nosaltres a la UB teníem una optativa ells siguin jutjats per aquest delicte si faci documentaris sobre els fets, que sobre el TEDH que ja no hi és. Jutges, tornen. Ara per ara estan a l’expectativa. construeixi monuments que recordin les jutgesses, advocats i fiscals, passen per Dit això, denegar el testimoni de Puig- vulneracions o que es demanin disculpes les facultats i no fan ni una assignatura demont durant el judici em sembla un públiques. Però reitero que ens hem de sobre el tribunal. Hi ha poques sentèn- error. Prives el procediment d’una prova fixar en la sentència i no pas en la in- cies perquè hi ha poques demandes. Té fonamental i això ho tindrà en compte demnització. Penseu que l’estat sol oferir més sentències el Regne Unit perquè és Estrasburg quan es faci càrrec del cas. diners per liquidar molts procediments. menys garant que Espanya? No, sim- Si tu acceptes, s’acaba el cas. En la causa plement tenen moltíssima més tradició —El TEDH pot obligar Espanya a alli- de l’1-O no passarà, però a vegades els jurídica que nosaltres. berar els presos polítics? denunciants estan en situacions econò- —Hi ha dues vies. En primer lloc quan miques molt delicades. —Hi ha molta ignorància sobre el TEDH, es presenta la demanda al TEDH es po- però no se n’havia parlat mai tant. den demanar mesures cautelars com la —És una bona manera de maquillar les —Un exemple, quan el TC va impedir llibertat dels presos. El tribunal les pot dades sobre possibles condemnes. la investidura de Puigdemont, Roger atorgar o denegar, però si les atorga, són —En certa manera, sí, però també és Torrent va anunciar des del parlament de compliment obligat. El reglament del veritat que arriben pocs casos al TEDH que presentava una demanda al TEDH. TEDH no ho especifica, però hi ha una contra l’estat espanyol perquè en ge- Això és ignorància. El parlament no pot sentència contra Turquia que dóna la neral no tenim ni punyetera idea del personar-se al tribunal perquè no és la força d’obligatorietat de les mesures tribunal. Hi ha moltíssima gent que no víctima. Vulguem o no, el parlament és cautelars. L’altra via és que el TEDH dicti sap que hi pot recórrer, però fins i tot estat i no pot anar al TEDH. Falta cultura en la seva sentència que els presos han a les facultats de dret hi ha ignorància. jurídica sobre aquest tribunal. 42 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H L’estratègia per a manipular el relat del judici contra l’1-O

‘Fake news’ L’estat prepara una estratègia per a manipular el relat del judici contra el Primer d’Octubre

Pedro Sánchez parla amb periodistes després d’una conferència de premsa a la Moncloa. EFE

vir per a criticar el ministre Ministeri d’Afers Estrangers, REDACCIÓ sortint–, va afirmar que la per a combatre el discurs de Aquesta ofensiva imatge d’Espanya havia estat l’independentisme i de les que tant esbombava uan Josep Borrell va ‘seriosament danyada sobre- defenses dels presos polítics Borrell, la començar a ocupar la tot a Europa i al món anglo- en el judici a l’1-O. comandarà Irene cartera d’Afers Estran- saxó’; i que la ‘propaganda’ Aquesta ofensiva que tant gers espanyola, no va de l’independentisme català esbombava Borrell, la coman- Lozano, secretària dubtar a reconèixer l’obligava a dedicar part del darà Irene Lozano, secretària d’estat de l’Espanya Qque l’independentisme ca- seu temps i energia a corregir d’estat de l’Espanya Global. Global talà havia sabut imposar el aquest missatge. És a par- Aquesta institució és la versió seu discurs a escala inter- tir d’aquesta necessitat que socialista de la Marca Espan- nacional. En una franquesa s’ha d’interpretar la cam- ya –com ho demostra el nom difícil de presenciar en Bo- panya que prepara el govern de la seva web–, de la qual, rrell –i que també li va ser- espanyol, i concretament, el per a acabar-ho d’adobar, 43 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Josep Borrell saluda Irene Lozano després d’haver estat nomenada secretària d’estat de l’Espanya Global. EFE

formen part institucions com Ahir era a Brussel·les, on es va preparen un argumentari en els ajuntaments de València reunir amb Margaritis Schi- El Suprem també anglès i en francès per a re- i Barcelona i el FC Barcelo- nas, portaveu de la Comis- es prepara per partir entre els corresponsals. na. Ex-diputada del PSOE i sió Europea, i Jaume Duch, combatre el discurs ‘És curiós perquè sempre rescatada per Pedro Sánchez portaveu i director general són la defensa i l’acusació, independentista durant la seva campanya, Lo- de Comunicació del Parla- que volen donar la seva ver- zano treballa d’ençà del mes ment Europeu. Aquest darrer durant el judici oral sió. En aquest judici veurem d’octubre passat difonent els és una peça important en la com el tribunal es defensa avantatges i les oportunitats maquinària de l’estat espan- davant la premsa’, explica que ofereix l’estat espanyol. yol per a mitigar l’efecte del una font dels advocats de- Però ara, amb el judici a to- procés a l’eurocambra, com fensors. Aquesta preparació car, se centra exclusivament a explicava aquest article de del Suprem espanyol fa en- contrarestar ‘la desinformació Josep Casulleras. Suprem, també es prepara tenedores unes declaracions independentista’, perquè, se- En el periple per a defensar per combatre el discurs in- de Lozano: ‘Em consta que el gons paraules de Lozano, ‘quan la reputació espanyola, avui dependentista durant el ju- poder judicial està molt ben la desinformació trenca la con- anirà a Londres, on demanarà dici oral. Vol defensar la seva preparat per a explicar a la vivència, la democràcia és ame- als residents espanyols que reputació, malmesa després premsa espanyola i estran- naçada’. I no dubta a definir el s’afegeixin a la promoció d’una del cop etzibat per la justí- gera què passa de debò, en procés de ‘fake news gegantina’. ‘Espanya democràtica, moder- cia belga i l’alemanya, que li termes jurídics i tècnics, per- Aquestes declaracions na, solidària, profundament van denegar les euroordres què és previsible que tractin evidencien la preocupació de europeista i preparada per a sobre els presos. Fonts d’al- de desinformar, de fer males l’estat espanyol per la ma- contribuir a la governança glo- gunes defenses dels acusats interpretacions de qüestions nera com es difondrà el judi- bal’, segons que ha dit. expliquen a VilaWeb que el processals per augmentar el ci a escala internacional. De tribunal podria destinar per- victimisme.’ Així doncs, la fet, Lozano no se n’amaga i El Suprem també vol sonal a atendre els mitjans batalla pel relat internacio- ahir reconeixia: ‘La reputa- explicar-se internacionals que tinguin nal es preveu intensa durant ció d’Espanya és per primera El poder judicial espanyol, dubtes sobre el procediment. els tres mesos que durarà el vegada una política d’estat.’ concretament el Tribunal TV3, fins i tot, precisa que judici. 44 ENTREVISTA 1/7 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ANNA CABRÉ ‘Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho’

Entrevista a la demògrafa, ara que es compleixen vint anys de l’obra ‘El sistema català de reproducció’

ADIVA KOENIGSBERG

ANDREU BARNILS

a doctora en Geografia Anna Cabré d’anàlisi demogràfica a les universitats ‘Però ara ja no el dirigeixo, perquè és en (1943) és una de les persones sàvies de Montreal (1969), Chicago (1969), la molt bones mans.’ Cabré és autora de El d’aquest país. Va estudiar ciències Sorbona (1970), Nanterre (1970-1978) i sistema català de reproducció (1999), obra polítiques i demografia a l’IEDES al Col·legi de Mèxic (1973 i 1981). Experta cabdal per a entendre la manera com (Institut d’Estudis de Desenvolu- en prospectiva demogràfica, quan va els catalans es reprodueixen, traspas- Lpament Econòmic i Social) de la Sor- tornar després d’anys fora, va impulsar sen la seva cultura i per què en cerquen bona i a l’Institut de Demografia de la el Centre d’Estudis Demogràfics de Cata- activament de nous. Cabré es basava en Universitat París. També fou professora lunya, que dirigí, i on encara té despatx. l’estudi de les cent cinc generacions que 45 ANNA CABRÉ 2/7 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

van del 1856 al 1960. Fa poques setma- —L’any 1964 la meitat dels catalans nes l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) eren nascuts fora. va invitar-la a revisitar l’obra, ara que —S’ha d’anar amb compte. Dic ‘fruit de complia vint anys. Va fer una conferèn- la immigració’. No dic ‘nascuts fora’. De A Catalunya, no hi ha cia (vídeo) sobre demografia catalana i fet, a Catalunya, no hi ha hagut mai més hagut mai més d’una identitat que encara ara es comenta. En d’una tercera part de la gent nascuda aquesta entrevista en parlem, i a fons, fora. Jo en parlava, d’aquesta meitat, tercera part de la gent però a més té prou temps per a parlar amb Jordi Pujol. ‘Mireu, president, vós nascuda fora de la seva intensa vida, de la seva lúcida un dia vau dir que l’àvia de la senyora Fe- visió del món, d’homes, dones i herèn- rrussola era aragonesa, arribada al segle cies, i de la independència de Catalunya XX. Per tant, aquest 25% de migrant de que, juntament amb el Maig del 1968 la Marta Ferrussola també compta.’ (El francès, li ha fet sentir la història com rebesavi Soley del president va arribar mai, i en primera persona. cap al 1812, francès de Napoleó. Aquest Els tres estatuts ja no el compto perquè jo calculo a partir d’autonomia han —A El sistema català de reproducció dieu del s. XX.) Els Pujols tenen set fills i tots que el 50% de cada generació de cata- tenen una vuitena part d’aragonesa. estat votats els lans ho són de naixement i que l’altre Comptem-ho: dels nou membres de la moment en què hi ha 50% són producte de la immigració. família Pujol, pare, mare i set fills, ens hagut més nascuts —Jo vaig fer l’estudi amb les cent cinc surt que 7,87 són catalans i 1,12 fruit de fora generacions del segle XX, i sí. La idea la immigració. I tots ben catalans, i nas- és que en una part important dels nous cuts aquí. I aquí no comptem els néts de catalans són producte de la immigra- Jordi Pujol, alguns de barrejats. Per tant, ció. Hi ha grans onades immigratòries quan dic que el 50% de cada generació als anys vint, als anys seixanta i, quan és fruit de la immigració, parlo d’això, em pensava que ja no en vindrien més, no pas dels nascuts aquí. arriba la del segle XXI. —I quins han estat els punts alts de —Un any clau és el 1964. persones nascudes fora? —Josep Antoni Vandellòs i Solà (que, per —El 1931, el 1976 i el 2008. Ja és casualitat cert, tenia dues àvies no catalanes, però que els tres estatuts d’autonomia sempre com que els avis ho eren, té aquests cog- han estat votats els moments en què hi noms), en el seu llibre Catalunya, poble ha hagut més nascuts fora. Passa que al decadent, que ha estat de referència fins darrer molts no van poder votar perquè i tot de polítics importants, va dir que eren estrangers, però els altres dos sí que la nostra fecunditat era insuficient per van poder votar-los. Estatuts que van a mantenir el poble català. I que si això passar amb majories considerables i poca continuava així o pitjor, ‘dia vindrà que oposició, perquè els qui no votaven que Catalunya estarà plena de gent, però no sí, no votaven que no: s’abstenien. El dia seran catalans’. Tenia una visió pròpia 21-D vaig parlar a la ràdio i vaig dir que dels anys trenta, ètnica, i que tenien els nous votants no havien estat mai tan els de dretes, els d’esquerres i els de autòctons com en aquell moment. tots colors. Eren mals moments per a la cosa de la tolerància ètnica. Doncs, —Perdoneu? vist des del seu punt de vista, aquell dia —Més que mai, els votants del 21-D va arribar exactament el 1964. Jo vaig eren fills de pares nascuts a Catalunya. començar a fer els càlculs de natalitat i Per als nascuts el 1999, els qui eren de fecunditat de l’any 1900 en endavant. I fora eren els avis, no pas els pares. I això el 1964 a Catalunya hi havia el doble de ho van veure, els polítics. Albert Rivera gent que no podies esperar. 2, 2 milions demanava a la gent que recordés els avis; eren fruit dels naixements i 2,2 milions no va dir ‘recordeu els pares’, perquè de la immigració del segle XX. Ho dic els pares ja eren d’aquí. Això sí que és de memòria. voler crear ètnia, voler que et defineixis 46 ANNA CABRÉ 3/7 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Si els immigrants no vinguessin, els aniríem a buscar

ADIVA KOENIGSBERG a partir dels avis. I Pablo Iglesias va dir caràcter. Pots parlar en català, o parlar en tard o d’hora, deixa de ser-ho. La cata- que la gent no s’havia d’avergonyir de castellà; pots menjar pa amb tomàquet, o lanitat té un espai, un lloc, digues-li Ca- tenir un avi extremeny i va rebre una pa amb mantega. Per això, quan la gent talunya, els Països Catalans. En canvi, els gran allau de crítiques. Aquí ningú no s’adreça d’entrada amb algú en castellà, pobles germànics durant molts anys es van s’avergonyeix dels avis de fora, perquè molts se senten discriminats. Vol dir que moure pel centre d’Europa, amb grans mi- molts en tenim un. De pares, en canvi, el veus com un estranger, i no els agrada. gracions, i continuaven essent germànics. molts ja són nascuts aquí. Per a molta gent, que els parlin en català Canviaven de lloc i no passava res. Poble és considerat una deferència, perquè vol més basat en la sang. Però si nosaltres ens —I com és que la llengua catalana es dir que el consideres d’aquí. baséssim en la sang, no quedarien catalans manté si a cada generació només el 50% ni la llengua catalana. Som barreja, i la de la població és nascuda a Catalunya? —La llengua com a carnet d’identitat. immigració forma part del sistema català —Perquè la llengua catalana és una me- No tots els pobles fan igual? de reproducció. És endogen. No és que na de carnet d’identitat del nouvingut. —Hi ha pobles que defineixen la iden- siguem aquí tolerants amb uns i quan han També ho són els castells, o el pa amb titat basant-se en la sang, i uns altres vingut els hem oberts els braços, no. Si no tomàquet. Recordo una vegada que en en la terra. Nosaltres no som de sang, vinguessin, els aniríem a buscar. Els neces- una fàbrica a Osona va haver-hi una som de terra. Els teus fills, si viuen aquí, sitem pel seu vessant econòmic, sociològic, expulsió de magrebins, i el germà d’un seran catalans. Els meus néts, que viuen per molts vessants. I una particularitat és va sortir parlant per la televisió. I l’àvia a Ginebra i els Estats Units, no seran amb quina freqüència els catalans es casen d’una coneguda va dir: ‘No els poden fer catalans. Per molt que ells es preocupin amb gent de fora, molta gent. fora. Aquest és un moro català!’ Era un de tenir els papers, si no parlen el català i ‘moro català’ perquè parlava en català. A viuen fora… La condició de català es perd —Vós, per exemple. Suïssa va passar un incident racista en un quan surts d’aquí. Diguem que el català —Sí, dos cops. I tu. cantó suís. I la premsa destacava el fet que que se’n va no deixa de ser català però haguessin agredit el noi mestís tot i que no reprodueix catalans. —I Carles Puigdemont. parlava l’alemany amb l’accent del cantó. —I els meus fills. Molta gent, molta. ‘On s’és vist!’ Aquesta adopció de signes —I al revés? identitaris dóna un dret d’autoidentifica- —Tothom qui entra a Catalunya, tard o —L’altre dia, un antropòleg em deia que ció, que és voluntari i que no imprimeix d’hora, es fa català. Tothom qui en surt, els catalans cerquen unes nacionalitats 47 ANNA CABRÉ 4/7 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

per a casar-se i les catalanes unes altres. Homes i dones no triem els mateixos estrangers com a parella. —Jo aquí tinc una teoria. És una frase que m’atribueixen a mi, però que no és meva. L’he treta de no sé qui. Com que ve el 8 de març, te l’explico. La frase diu que les dones cerquen homes que encara no existeixen i que els homes cerquen dones que ja han deixat d’existir.

—Expliqueu-m’ho bé, això, ara. —Els homes cerquen dones de fora i que siguin més tradicionals que les que poden trobar de dins. I les dones cerquen homes de fora més igualitaris dels que poden trobar dins, això vol dir. Per això hi ha molts homes que es casen amb llatinoamericanes, on les societats són més tradicionals. Cerquen dones que aquí ja no existeixen. En qualsevol cas, ens barregem. I això és un gran element de cohesió.

—Una xifra que m’ha impressionat: ADIVA KOENIGSBERG 1,37‰. —L’any 1850 els catalans érem l’1,37‰ de la població mundial. I ara, després de majoria tenim francesos per tots quatre cament, els guaicurús són un compendi tota l’esclat demogràfic i d’haver batut, costats. Trobaràs algun Duran, i Gaudí, dels tres pobles, tal com podries dir que els catalans, rècords de baixa fecunditat i Bertran. En canvi, Garcia pot ser català. un català d’avui és un compendi d’an- a escala mundial, resulta que, després Hi ha un poble a la Rivera d’Ebre que dalús, aragonès, o nord-americà. Els d’aquesta dissonància, en aquests mo- es diu Garcia i n’hi ha de documentats nous catalans parlen català, i els nous ments nosaltres som… una xifra similar. a Catalunya des del segle XV. En canvi, guaicurús mbayá feien els dibuixos a Som 7,5 milions, i la població mundial llavors no hi ha Gaudís documentats. Els la pell, tan característics del seu nou és de 7.500 milions. Som de l’ordre de catalans, genèticament, no existeixen. poble, que aprenien de petits. Per això, l’1‰. O sigui que mantenim una quota Els bascs, sí que pots dir que tenen l’Rh durant segles, els viatgers continuaven de l’ordre similar, cosa que no passa negatiu. Però els catalans no tenim cap veient el mateix poble, amb els mateixos a França, ni a Espanya. Tots aquests entitat genètica. Som barreja, com els dibuixos a la pell. baixen. I nosaltres no. guaicurús mbayá. —I per què ho feien, això d’adoptar fills —Vós teniu cap arbre genealògic fet? —Els guaicurús mbayá? Qui són? dels altres? —Sí, del 1567. I el primer nom que surt —Llegit als Tristos Tròpics, de Lé- —Lévi-Strauss deia que la societat dels és Joan Piera, teixidor de lli, francès. Ca- vi-Strauss, aquest és un cas molt extrem. guaicurús estava molt preocupada pel sat a Sarrià amb Antònia, filla de Miquel És un poble amb continuïtat que pràcti- seu estatus i per no baixar de categoria. Jaumira, pagès a Terrassa. Jo he arribat cament no es reprodueix. Els viatgers del I no es podien casar, gairebé, perquè a saber els cognoms fins als rebesavis: segle XVI, XVIII,i XX els descriuen igual. segons amb qui et casaves pujaves o setze, tots noms catalans menys un, Però, en canvi, segons Lévi-Strauss, baixaves de classe social. Per evitar un Maria Sancho. Nascuda a la Torre de el 90% dels fills de cada generació no mal enteniment intern, fan un racisme Fontaubella. Si tu cerques, si tu grates, eren seus. a la inversa. L’adopció sistemàtica de a un que diu que és català de soca-rel i fills estrangers i fins i tot enemics. I així que no té res a veure amb els espanyols —I de qui eren, els fills? s’estalvien tots els malentesos de classe del segle XX, segurament té a veure amb —Eren adoptats de pobles del voltant, no relacionats amb el matrimoni i els fills. els francesos o occitans del segle XIX. La tan sofisticats i artistes com ells. Genèti- 48 ANNA CABRÉ 5/7 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Quina relació hi ha entre fills i classe? —La parelleta: l’hereu, i la germana. homes van a viure a casa la dona. Viuen a —Pensa en els hereus. El règim dels he- Germana que s’havien de treure del casa la sogra. Tots els acudits castellans reus, per als anarquistes, era la pitjor cosa damunt, col·locar. Se’n diu ‘col·locar sobre la sogra, i com de dolenta és, són que hi havia després del clero. Tots els les filles’. I els cabalers. A cada família acudits castellans. Recordo una amiga qui havien vingut a treballar a Barcelona només hi havia una entrada de diners castellana que em deia: ‘Pobres, les no eren hereus. Tots eren cabalers, que, frescs, quan es casava l’hereu. Hereu catalanes, que s’han de casar perquè no amb les teories igualitàries, se sentien que, si podia, es casava amb una dona hereten!’ A vegades la visió de l’altre és espoliats. El 1880 va anar d’un pèl que del mateix nivell social o superior. I així molt esclaridora. ‘Les dones castellanes’, no desapareixen, els hereus. I al final va aportava un bon dot. Això crea el siste- deia ella, ‘com que heretem tant o més venir la consolidació del dret civil català, ma, a Catalunya, d’hipogàmia. Les dones que els nostres germans ens podem fer que dóna llibertat testamentària i es van es casen cap avall, socialment, no cap monges, funcionàries, i viure en un piset poder mantenir els hereus. Però a molts amunt. Hipogàmia femenina. Normal- a Madrid tranquil·lament, sense haver llocs les mares es negaven a deixar-ho ment, els pares d’ella, els sogres, solien a de casar-nos.’ El sistema castellà és un tot a l’hereu. Van començar a deixar el estar una mica millor de diners. Per això sistema matriarcal, a diferència del ca- dot a alguns altres i es va crear un gran hi ha una aliança catalana entre l’home i talà, que és molt més patriarcal que no es esvalotament. A França va passar un altre els seus sogres. Això fomenta l’ascensor pugui imaginar. Tot per a l’hereu mascle. cas. Napoleó va imposar el repartiment social per la via del matrimoni. A molts igualitari entre fills. Tots els fills rebien més llocs tenen hipergàmia femenina: —La vostra mare, a què es dedicava? igual i això era una catàstrofe. Com di- els més pobres regalen les filles cap a —La meva mare era mestressa de casa. vidies igualitàriament un mas? Solució: dalt. Aquí no. Quan a Catalunya et fu- Però havia fet de comptable, de jove. I només en tindrem un. I sí, sí, al sud de mes un puro, i ben còmode al sofà, dius d’ençà que vaig néixer jo, a casa. I el França es va començar a tenir només un ‘sembla que siguis a cal sogre’. meu pare, comptable, i va ser-ho després fill, i fora problema. Tot això es feia per bastant temps. Després es va dedicar a salvar la propietat, la classe. Tot allò que —Déu meu. Ara entenc d’on ve la frase! la importació i exportació de marbres. volien evitar els guaicurús mbayá. —El sogre té sofà, diners, comoditats. I el veus el diumenge i prou. Els hereus —Quan teníeu 17 anys vau anar als —I el model català del sud, quin era, vivien a casa i visitaven els sogres, més Estats Units. Per què? respecte dels fills? rics, el diumenge. A Castella, en canvi, els —Perquè treballava de dia, feia el ba- txillerat nocturn al Maragall i al meu costat seia una noia que hi havia estat un any abans, en aquest programa. I vaig anar-hi un any.

—I perquè vau anar a parar a França? —Perquè tenia una parella que es va haver d’exiliar l’any 1962, per culpa de les vagues d’Astúries. La policia va agafar un munt de cartes meves, fins i tot dels Estats Units, i una en què enviava deu dòlars per a la causa. Van considerar oportú, la parella i el meu pare, que no posés els peus aquí. I així van ser setze anys. I si em preguntes com és que vaig anar a Mèxic, et diré perquè era com- panya d’una mexicana, a França, que ens partíem les classes i vam fer mig any cadascuna. Una vegada que explicava tot això a Ràdio Barcelonam el periodista va dir: ‘Escolteu, vós no heu decidit mai res! Vós heu fet sempre les coses perquè heu tingut algú al costat!’ ‘Doncs mireu, deu ser això, ara que ho dieu’, aquesta és la millor resposta que et puc donar. ADIVA KOENIGSBERG 49 ANNA CABRÉ 6/7 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Els catalans, genèticament, no existeixen

ADIVA KOENIGSBERG

—I a França, què hi vau fer? d’abans que ja no valien i els nous no tòria’. Fins aleshores per mi la història —Jo vaig viure setze anys a França. Els havien arribat. No n’estic orgullosa, era la guerra civil o la mundial, darrere. meus fills hi van néixer. Allà vaig estu- d’haver tornat amb una filla de tretze Però aleshores jo era en la història. I ara diar, primer de refugiada, sempre amb anys en aquest moment. Pobra. Però i aquí, això també és història, i poten- beques franceses. I em van tractar molt mira, la meva filla i jo no havíem parlat tíssima. Per mi, molt més potent que la bé, vaig ser professora ajudant a la uni- mai en català, parlàvem en francès la del Maig del 1968. Molt més. Jo diria que versitat, i sempre vaig trobar gent que majoria del temps. I en castellà al se- una part important dels meus dies són es preocupava per mi. Doncs el dia que tembre, quan tornava de veure els avis. llegir les notícies vejam què. I intentar vaig anar-me’n de França no em vaig Doncs a tretze anys, un cop aquí, en pensar per mi mateixa, que és allò que recordar mai més d’ells. I ara, amb la re- qüestió de tres setmanes ja parlàvem sempre m’ha agradat de fer i intentar trospectiva que et dóna l’edat, considero català entre nosaltres, i fins ara. Ella va esbrinar què passa, quines coses són de que he estat molt injusta amb França i arribar a 13 anys i se’n va anar a 27. I els debò, quina teatralització hi ha i quina els francesos. Em van donar molt i no ho meus néts són clarament suïssos, ara. I no. Intentar posar-hi ordre. I no ho he apreciat convenientment. el fill, el tinc als Estats Units, i els néts aconsegueixo. amb passaport nord-americà. —Per què? —La independència de Catalunya po- —Perquè estava amb fantasies de retorn, —La independència, com la veieu? dria canviar el sistema català de repro- intentant mantenir la identitat com fos. —Jo ara tinc la sensació total de fer ducció? Quan vam tornar, el nen entrava a la història, que és una cosa que només la —No tindria per què, però és molt di- porteria i deia ‘bonjour, madame’. Ho vaig sentir el Maig del 1968, a París. Allò fícil de dir-ho. La qüestió és si la gent vaig plantar tot, tenia lloc a la universi- que anaves pel bulevard Saint Michel i volgués anar-se’n corrents o volgués tat, i vaig tornar amb una mà al davant veies grupets de gent gran, joves bar- entrar dins, amb la independència. Per- i l’altra al darrere, amb el desgavell que buts, i un amb la baguet, que discutien què aquí suposadament han de passar hi havia a la fi del franquisme. Era un de política. Un policia amagat, rere un tots els desastres i no conec ningú que moment de transició, amb els valors arbre s’ho mirava i deies, ‘això és his- se’n vagi. I sí que conec gent de fora 50 ANNA CABRÉ 7/7 vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

que, amb broma o no, està disposada a la guerra?’ I ell em deia: ‘No. Era a a treure’s la nacionalitat catalana. Però intendència.’ ‘Tiet, vas matar algú a la vaja, no crec que em toqui intervenir-hi guerra?’ ‘No. Jo vaig ser presoner des del gaire, en això. primer dia.’ L’altre tiet, tampoc no havia matat, tu. ‘I és clar que vam perdre, tots —Què voleu dir? els qui anaven a la guerra no mataven Pobres, les catalanes, —Què vols que et digui. Quan veig per- ningú!’ Això pensava jo. que s’han de casar perquè sones de la meva edat, setanta-cinc no hereten! anys, que es presenten a les batllies o —Haha! algunes altres que van fent mal pel món —I després hi ha la història de Ràdio tancant delegacions, penso, ‘i aquests no Sevilla. El meu avi no deixava que l’es- podrien estar tranquil·lament jubilats, i coltéssim, però en aquella ràdio es deien que els joves facin la seva feina?’ Sí que quins diners Franco considerava legals i hi ha una cosa que vull dir. Com que quins no. A casa, quan anaven a treballar, confio en això, crec que Catalunya serà que eren cinc, i gent de classe treballa- un lloc molt agradable i que molta gent dora, portaven els diners al coll. Penjats La llengua catalana és una hi voldrà venir. I una altra cosa, et volia al coll perquè, si es quedaven sense mena de carnet d’identitat dir: a mi, la situació actual em fa reviure família ni casa per un bombardament, del nouvingut temps en què feia molt que no pensava; tots fossin independents. I aquest va ser la postguerra. el problema. Que Franco va reconèixer tots els diners que hi havia dins els bancs. —La postguerra? Però els de fora, no. I aquestes històries —La postguerra. Jo, la postguerra, l’ex- les escoltaves una vegada i una altra. perimento cada dia, ara. Sóc nascuda Una vegada i una altra, a casa l’àvia. el 1943. I en aquell temps tu sabies que Però després hi havia una història que no havies de passar a prop d’un policia, es deia així, com qui no vol la cosa, que que no havies de parlar en català a prop era la divisió. d’algú que no fos de tota confiança, que el veí del tercer pis era de la Fa- —La divisió? lange. I com a criatura que era, treia —Sí. La divisió pròpia. Els fets del maig conclusions, que els perillosos eren els del 37, a la ronda de Sant Pau, que es benestants, rics, i que parlaven castellà. pelaven entre ells. Això era una cosa del I que els pobres, i que parlaven castellà, ‘tu ja m’entens’. No se’n parlava tan no eren perillosos. O la presència con- directament com de la resta d’històries, tinua, cada diumenge, a casa la meva per fidelitat no en parlàvem gaire alt, de àvia, per parlar de la guerra. Sempre. I la divisió. No en parlàvem alegrement, de ara quan els meus néts nord-americans la divisió entre comunistes i anarquistes, em demanen que els expliqui una true no. Només recordo una vegada el meu terrible story, very scaryone, només he avi anarquista que, quan li vaig treure de recordar les que m’explicaven a mi. el tema dels comunistes, es va sentir Les històries dels bombardament, i les com un que cau a l’aigua i que els qui se bombes del Coliseum, i les de la fam, i de li acosten li foten un cop de rem al cap! les cremes d’esglésies, i de la ràdio. De Però en general era més encoberta, la la guerra del front, no en sentia parlar conversa. De la divisió, a casa, no se’n gaire. Jo sospitava que hi havia alguna va parlar obertament fins a la transició. cosa estranya. Fins aleshores, era vist com un signe de traïció. —Quina? —Jo em demanava, ‘com pot ser que —I ara? perdéssim la guerra, si nosaltres som —Ara, per la divisió real que hi ha, la tots, i ells tan pocs’. Al meu voltant, divisió que existeix, tampoc no en par- excepte dos, tots eren republicans. I lem tant. No en parlem, no. També són preguntava, ‘papa, tu has matat algú sobreentesos. I m’hi fa pensar. Cultura popular Les festes de l’ós del Vallespir Festivals Al Caliu de les Paraules a València D.E.S. Teatre ‘La bona persona de Sezuan’ al TNC C.O.N.N.E.C.T.A. >2-3/2/2019 ARTS ESCÈNIQUES GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS

La mostra de l’Arts Santa Mònica explica el llegat del col·lectiu a partir de les seves cançons més emblemàtiques DOTZE CANÇONS PER A COMMEMORAR ELS 50 ANYS DEL GRUP DE FOLK ARXIU DE JORDI ROURA D.E.S. 52 C.O.N.N.E.C.T.A. CULTURA POPULAR vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Són conegudes especialment les de la comarca del Vallespir, però la festa segueix un patró molt similar a tot arreu. VW ARLES INAUGURA EL CICLE DE LES FESTES DE L’ÓS DEL VALLESPIR

Tradicions Tot i seguir un patró similar, la festa té moltes peculiaritats locals

festiu, molt sovint es vincula aquesta de personatges molt singulars amb un REDACCIÓ festa al cicle de Carnaval, però també significat tot enigmàtic. va estretament lligada a la Candelera. Després d’Arles, es faran festes de a Candelera és una festa situada al Ja fa anys que les tres festes de l’ós que l’ós a Prats de Molló (24 de febrer) i a cor de l’hivern que moltes vegades es fan al Vallespir –Arles, Sant Llorenç Sant Llorenç de Cerdans (3 de març). serveix per a preveure el final del de Cerdans i Prats de Molló– malden per A Prats de Molló en lloc d’un ós n’hi fred. Hi ha moltes creences populars entrar a la llista de Patrimoni Immaterial ha tres: són tres joves del poble que es lligades a aquesta celebració i una de la Humanitat de la Unesco. Aquest cap vesteixen amb pells i es pinten la cara Lde les més esteses a muntanya és que de setmana es fa la primera, la d’Arles, de negre. Aquesta vegada hi intervenen l’ós es desperta de la letargia hivernal. que dura dos dies. Tot i seguir un patró uns ‘barbers’ vestits de blanc que quan Per això, a molts indrets del país es fan, similar, la festa té particularitats a cada atrapen els óssos els esquilen. Tancarà per aquestes dates, les festes de l’ós. poble. A Arles representa que l’ós s’ena- el cicle Sant Llorenç de Cerdans , on la Són conegudes especialment les de la mora d’una noia del poble anomenada festa es fa coincidir amb l’obertura del comarca del Vallespir, però la festa se- Roseta i, quan vol anar a festejar-la, un Carnaval a la vila. A més de la cacera de gueix un patró molt similar a tot arreu: caçador i la seva comitiva l’empaiten l’ós, també hi intervenen un seguit de un personatge es disfressa d’ós i es de- pels carrers i el maten. També hi entren personatges únics: la Monaca, el Vell i dica a atemorir la població. Pel caràcter en joc les botes i les tortugues, una colla la Vella, els Botifarrons… 1/2 53 D.E.S. MÚSICA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El Grup de Folk va posar els fonaments del rock i el folk que es va fer després. ACN

‘SI MIREU EL VENT D’ON VE’: REDACCIÓ ’Arts Santa Mònica acaba d’estre- DOTZE CANÇONS PER A nar l’exposició ‘Si mireu el vent d’on ve‘, que fins al 24 de març mostrarà documentació i mate- COMMEMORAR ELS 50 ANYS rial gràfic i sonor sobre el Grup Lde Folk per commemorar el seu 50è aniversari. Comissariada per la re- DEL GRUP DE FOLK vista Enderrock, l’exposició explica la història del col·lectiu destacant dotze cançons emblemàtiques que n’evo- Exposicions La mostra de l’Arts Santa Mònica quen el llegat, com ara ‘Kumbaià’, explica el llegat del col·lectiu a partir de les seves ‘Les pometes’ i ‘Puff, el drac màgic’. cançons més emblemàtiques El toc de color el posa el músic Jordi Batiste, ex-membre del grup, que ha il·lustrat cada cançó. Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Jaume Sisa van ser alguns dels artistes que van formar part d’un col·lectiu que, malgrat la curta durada, va posar els fonaments del rock i el folk que es va fer després. El grup, que va néixer entre els moviments de la Nova Cançó i del rock català, va adaptar al català cançons folk 2/2 54 D.E.S. MÚSICA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El Grup de Folk al Festival Folk a la Ciutadella, el 23 de maig de 1968. ARXIU JORDI ROURA

Els concerts que oferien sempre eren una gran festa, i és especialment recordat el que van oferir al parc de la Ciutadella el maig de 1968

d’arreu que avui encara són vigents. darrera l’autobús’ i ‘Vella xiruca’, es fa del Grup de Folk per tots els Països Ca- Lluís Gendrau, comissari de la mostra, un recorregut acompanyat de portades talans. ho explica així: ‘Als anys seixanta, va de discs, fotografies i cançoners populars néixer la Nova Cançó, però de seguida hi editats. 50 anys d’un grup i d’un concert mític va haver un grup de gent que van buscar Jaume Arnella, Xesco Boix, Pau Riba i Jor- l’alternativa’. Objectiu: col·lectivitzar les cançons di Pujol, Albert i Jordi Batiste, Sisa, Oriol Un dels membres més actius del Grup de Tramvia, Falsterbo 3, Jordi Roura, Consol Una mostra estructurada a partir de Folk, Jaume Arnella, recorda que aquells i Ramon Casajoana, Gabriel Jaraba, Josep dotze cançons anys hi havia moltes ganes de crear i Maria Camarasa i Josep Molí també van Per això, tota la mostra es concep al pujar dalt l’escenari, però sobretot de ser membres canviants d’un col·lectiu voltant de les cançons més famoses que fer cantar la gent. Per això, explica que que va estar actiu entre el 1967 i el 1968. el Grup de Folk va traduir, versionar i la intenció del Grup de Folk era col·lec- Els concerts que oferien sempre eren una interpretar. A partir de temes com ara tivitzar les cançons i aportar una bona gran festa, i és especialment recordat el ‘Bella ciao’, ‘Escolta-ho en el vent’, ‘La dosi d’animació, que en aquell moment que van oferir al parc de la Ciutadella el cruel guerra’, ‘Els temps estan canviant’, en mancava molta. També recorda que maig de 1968. Va ser el primer festival ‘La vall del riu vermell’, ‘Les rondes de el fenomen es va estendre com una taca a l’aire lliure del país, i amb el pas dels vi’, ‘No serem moguts’, ‘Si no em trobes d’oli i van sortir centenars de rèpliques anys s’ha convertit en una cita mítica. 55 D.E.S. MÚSICA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H EL FESTIVAL AL CALIU DE LES PARAULES S’OBRE AL RAP COM A FORMA ORAL DE MODERNITAT

Festivals Reivindica la importància de la paraula amb concerts i rondalles a la vora del foc

REDACCIÓ

l festival Al Caliu de les Paraules, que es fa aquest cap de setmana al Museu Valencià d’Etnologia, s’obre per primera vegada al rap com a forma contemporània d’oralitat. EEl festival va néixer ara fa dos anys per reivindicar la importància de la paraula, després d’haver detectat la necessitat de la gent de retrobar-se amb la veu en viu i en directe. Per aquest motiu, organitza una trobada al voltant del foc en el qual, tal com es feia antigament, s’expliquen històries, contes, acudits i es canten cançons.

El rap, oralitat contemporània Després de dos anys, el festival ha con- siderat oportú obrir-se a noves formes contemporànies d’oralitat i per això en- guany incorpora artistes de rap. Aquest estil musical va néixer a final dels anys seixanta als barris pobres de Nova York El festival es compon de tres actes i arrenca divendres sota un clima de violència. Tal com amb contes de tot el món de la mà d’Estrella Ortiz. EP explica el museu, en aquell context els joves només tenien la paraula, al voltant del foc encès en un barril, per a no hi ha cap separació entre la tradició i Alfons el Blue i tot seguit començarà desfogar-se i gaudir de moments d’oci i la modernitat, perquè la transmissió la vetllada ‘Paraules al foc. Al caliu de en comunitat. Al voltant d’aquelles oral ens parla tant del passat com del les paraules’. Consta d’un sopar de pa i fogueres urbanes va néixer una nova present. porta, al voltant d’una de les tres fogue- manera d’explicar històries, de crear res que s’encendran al pati del museu, consciència i de compartir veritat, un Contes, cançons i llegendes a la vora amenitzat per tres rondallaires: Blai fenomen que s’ha anat repetint des de del foc Senabre, Amparo Rico i el Gran Jordiet. temps ancestrals en les fogueres de les El festival es compon de tres actes i La vetllada acabarà a les 23.30 amb un comunitats rurals. arrenca divendres amb contes de tot el ressopó de mistela i panses i la narració Per això el rap s’ha incorporat en el món de la mà d’Estrella Ortiz. Dissabte de contes curts de la mà de narradors repertori del festival d’enguany sense a les 19.00 es farà un concert de rap a professionals i del públic que hi vulgui problemes. L’organització entén que càrrec dels grups Nascuts de la Terra intervenir. 56 D.E.S. GASTRONOMIA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H LA FIRA DE LA CANDELERA DE MOLINS DE REI: UNA OPORTUNITAT DE TASTAR LA CORADELLA

Fires La fira és un dels esdeveniments més importants del poble i hi participen més de 900 expositors

ganitzat activitats lúdiques, com ara el pregó amb què s’inicia l’esdeveniment, les jornades agràries, el típic esmorzar de traginers, els concursos, les expo- sicions, els concerts, els espectacles teatrals, etc.

Una oportunitat per a tastar la coradella La gastronomia és un altre dels reclams de la Fira de la Candelera. Al recinte firal hi ha un espai destinat a la degustació de vins i als maridatges amb altres produc- tes, com ara formatges o embotits. Però si hi ha una menja estrella de la Fira de la Candelera, és la coradella, un estofat de menuts de xai que antigament men- javen els traginers per esmorzar. I com que Molins de Rei és un poble tradicio- nalment emplaçat en un anar i venir de comerciants i transportistes, la menja va esdevenir emblemàtica de la vila. Actualment, és difícil tastar la co- Un plat de corandella. VW radella fora dels dies de la fira, però mentre dura, hi ha diversos restaurants diversos espais del poble. Per això, pel del poble que n’ofereixen. A més, l’any REDACCIÓ caràcter multidisciplinari de les activi- passat va començar una campanya per tats que acull, es coneix popularment a modernitzar-la i animar la gent a urant tot el cap de setmana es fa com la ‘fira de fires’. fer-ne a casa. Per això se’n va llançar a Molins de Rei la Fira de la Can- Tot i que va començar com una fira de una versió embotida que es pot trobar delera. És un dels esdeveniments caràcter agrari, actualment s’hi poden en restaurants i comerços i també un més importants del municipi, tant trobar expositors d’àmbits tan diversos receptari amb diverses versions del plat: per l’antiguitat – ja fa 168 anys com ara l’agricultura, l’automobilisme, amb forma d’hamburguesa, com a far- Dque es fa– com pel trànsit que implica: l’alimentació i l’artesania. Però la Fira cit d’uns raviolis, guarnint una coca de rep més de 300.000 visitants i la formen de la Candelera no acaba al recinte firal. recapte, barrejada en un arròs de mun- més de 900 expositors repartits per Durant tot el cap de setmana s’han or- tanya, acompanyant un cus-cus… 1/2 57 D.E.S. ARTS ESCÈNIQUES C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’actriu Clara Segura és l’encarregada de posar-se a la pell de la protagonista, la bondadosa Xen Te. DAVID RUANO BROGGI PORTA BRECHT I ELS LÍMITS DE LA BONDAT AL TNC AMB ‘LA BONA PERSONA DE SEZUAN’

Teatre Clara Segura protagonitza la versió del clàssic estrenat el 1988

‘A més, és una obra molt xinesa i alhora REDACCIÓ molt europeïtzada, amb una barreja que fa Brecht de coses que podrien passar riol Broggi acaba d’estrenar La ara.’ bona persona de Sezuan, de Bertol L’actriu Clara Segura és l’encarregada Brecht, a la Sala Gran del Teatre de posar-se a la pell de la protagonista, Nacional de Catalunya. El director, la bondadosa Xen Te. Joan Carreras s’en- al capdavant de la companyia La carrega del paper secundari de l’aviador OPerla 29, recupera aquest text èpic de Sun i la resta de del repartiment l’en- Brecht sobre la possibilitat de la bondat capçalen Toni Gomila, com a aiguader al món. A Broggi, que feia molts anys que Wang; Màrcia Cisteró com a senyora Xin no dirigia al TNC, li fa especial il·lusió i Mercè Pons en el paper de la propietària tornar amb aquesta obra ‘perquè a banda Mi Tzu. En aquesta producció, la música de tota la teorització que li dóna Brecht en directe hi té un pes molt destacat. hi ha un element molt bonic: una faula Per això, el músic Joan Garriga ha creat preciosa protagonitzada per la Xen Te’. una banda sonora per a l’ocasió que D.E.S. 2/2 58 C.O.N.N.E.C.T.A. ARTS ESCÈNIQUES vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Brecht obliga la protagonista a interpretar dos papers: el de Xen Te i el del cosí imaginari. DAVID RUANO

Ha estat un repte per a Clara Segura, que ha hagut de desplegar una gran quantitat de recursos

interpreta sobre l’escenari acompanyat límits de les bones intencions, espe- director del TNC, Xavier Albertí, com de tres músics més. cialment quan aquestes no afronten el traductor de l’obra, Feliu Formosa, les dificultats materials amb contun- reconeixen que Brecht no ha estat mai Brecht, una Xina imaginària i la dència i pragmatisme? Per això en un un autor fàcil i sovint hi ha la temptació bondat moment de l’obra Xen Te, desbordada de dir que ha passat de moda. Però per En una Xina imaginària, tres déus per la maldat del món, es veu força- Albertí, Brecht és un dels pares del tea- visiten el país a la recerca d’una bona da a inventar-se un personatge –un tre del segle XX i un element clau de la persona. Satisfets d’haver conegut la cosí– que la defensa i posa límit al teatralitat del nostre temps. jove Xen Te, que els ha acollit a casa seu excés d’empatia. Amb aquest joc seva, premiem la noia amb diners a teatral, Brecht obliga la protagonista Un homenatge al muntatge de 1988 canvi que visqui sempre bondadosa- a interpretar dos papers: el de Xen Te Amb aquesta versió de La bona persona ment. Gràcies a la petita fortuna que li i el del cosí imaginari. de Sezuan, Broggi vol retre homenatge han regalat, Xen Te deixarà la prosti- a la mítica versió de l’obra que Fabià tució per obrir un estanc de tabac. Ben Dos papers per a una sola actriu Puigserver va dirigir al Mercat de les aviat, però, la misèria en què malviuen Això ha estat un repte per a Clara Segu- Flors l’any 1988. Amb producció del els seus conciutadans acabarà dificul- ra, que ha hagut de desplegar una gran Teatre Lliure, el poeta i dramaturg Feliu tant seriosament que pugui complir el quantitat de recursos. L’actriu també es Formosa es va encarregar de la traducció mandat dels déus. mostra sorpresa per la gran riquesa de del text de Brecht. Aleshores el paper Amb aquesta obra emblemàtica del l’obra de Brecht, més enllà dels aprioris- protagonista l’interpretava l’actriu Anna teatre èpic, Bertolt Brecht proposa mes i els clixés sobre un autor que s’ha Lizaran i el secundari, el de l’aviador una reflexió incòmoda. Quins són els analitzat tant. En aquest sentit, tant el Sun, Lluís Homar. D.E.S. 1/2 59 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Viggo Mortensen i Mahershala Ali protagonitzen el film ‘Green book’.IMDB L’ASPIRANT ALS OSCAR ‘GREEN BOOK’ ARRIBA A LA GRAN PANTALLA Green Book, un dels films amb més nominacions als premis Oscar, arriba aquest cap de setmana als cinemes. La cinta, dirigida per Peter Farrelly i amb Viggo Mortensen i Mahershala Ali en el repartiment, és una comèdia dramàtica. Situada als Estats Units a la dècada dels seixanta, narra la història entre un rude italoamericà del Bronx i un virtuós pianista afroamericà. També arriba a la gran pantalla Verano del 84, un film que ret homenatge al cinema fantàstic comercial de la dècada dels vuitanta protagonitzat per adolescents. La cartellera també deixa un espai a l’animació japonesa, amb l’estrena d’un nou film de Bola de Drac que es podrà veure doblat al català.

Green book — Direcció: Peter Farrelly. Intèrprets: Linda Cardellini; Viggo Mortensen, Mahershala Ali, Don Stark. Gènere: Comèdia. — Estats Units, dècada de 1960. Tony Va- llelonga, un italoamericà rude i ple de prejudicis, ha de fer de xofer del pianista afroamericà Don Shirley, que està de ronda pels Estats Units. Tots dos hauran de fer front al racisme i als prejudicis, cosa que els obligarà a deixar de banda les diferències per sobreviure i prosperar en el viatge de la seva vida. D.E.S. 2/2 60 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Summer of 84 Verano del 84 — Direcció: François Simard, Anouk Whissell. Intèrprets: Tiera Skovbye, Shauna Johannesen, Susie Castillo; Graham Verchere, Judah Lewis, Caleb Emery. Gènere: Enjòlit. — Esbós: Un grup d’adolescents sospita que un agent de policia veí del barri on viuen és en realitat un assassí en sèrie. Decideixen que passaran l’estiu vigilant-lo, amb la intenció d’obtenir les proves que confirmin la seva teoria. Però a mesura que es van acostant a la veritat, també creix el perill que plana sobre les seves vides.

Dragon Ball Super: Broly — Direcció: Tatsuya Nagamine. Gènere: Animació. — La Terra gaudeix en pau de la celebració del Torneig del Poder. Però Goku continua entrenant i preparant-se, perquè sap que fora hi ha més superguerrers contra els quals haurà d’enfrontar-se. Un dia algú arriba a la Terra. És Broly, que resulta que és un supersayan amb un poder mai vist. En català.

Chacun pour tous Todos a una — Direcció: Vianney Lebasque. Intèrprets: Camélia Jordana, Nina Simonpoli-Bar- thelemy, Delphine Chuillot; Ahmed Sylla, Jean-Pierre Darroussin, Olivier Barthélémy. Gènere: Comèdia. — Martin, entrenador de l’equip francès de jugadors de bàsquet amb discapacitat in- tel·lectual, es troba en crisi. En plena pre- paració dels Jocs Paralímpics de Sydney, els seus millors jugadors l’abandonen. Com que es nega a perdre el subsidi que rep la federació, decideix de fer trampa per participar en la competició sigui com sigui. D.E.S. 61 C.O.N.N.E.C.T.A. AVANÇAMENT EDITORIAL vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ‘LA DANSA DE LA Fa una colpidora VENJANÇA’ DE dissecció d’una parella en JORDI CASANOVAS descomposició, en el moment que ja han destruït l’amor i només queda el dolor L’obra s’estrena el dia 8 al teatre Villarroel i el llibre surt dos dies abans Marina Laboreo a la col·lecció Dramaticles, editat per Comanegra i l’Institut del Teatre

premi Butaca al millor text teatral); La ‘Estem molt contents d’incorporar REDACCIÓ Ruïna (la Villarroel, 2008) i City/Simcity el nom de Jordi Casanovas al catàleg de (Sala Beckett, 2007). Va escriure i dirigir la col·lecció Dramaticles. La dansa de la oques vegades tenim la sort que Una història catalana, estrenada a la Sala venjança fa una colpidora dissecció d’una un text teatral contemporani es Tallers el juny de 2011. També ha escrit parella en descomposició, en el moment publiqui i arribi a les llibreries i dirigit, entre més, Pàtria, Ruz-Bárcenas, que ja han destruït l’amor i només queda coincidint amb l’estrena de l’obra. Vilafranca i l’any passat va estrenar Mala el dolor. I la ràbia, l’enveja, els retrets, Però amb la nova peça del desta- broma. També va idear i coordinar el les ganes de venjança. En una sola es- Pcat dramaturg Jordi Casanovas, aquesta primer torneig de dramatúrgia catalana cena de ritme progressiu i amb només quadratura es donarà la setmana vinent. al festival Temporada Alta. dos personatges, assistim a un combat Casanovas estrenarà La dansa de la ven- Cada nova obra teatral de Jordi Casa- dialèctic que enfronta la parella fins a jança, que es podrà veure a partir del 8 novas genera expectació. Aquesta, a més, les últimes conseqüències... I que ens de febrer al teatre Villarroel, tot i que té l’atractiu dels protagonistes, els actors condueix a reflexionar sobre els límits l’estrena oficial serà el dia 11. I a partir Laia Marull i Pablo Derqui. L’argument: de la civilització.’ del dia 6, les llibreries ja disposaran del una parella se separa després d’anys de ‘Aquesta és la primera vegada que text, coeditat per Comanegra i l’Institut matrimoni, però cap de les dues parts es fem coincidir la publicació d’una obra del Teatre, dins la col·lecció Dramaticles. conforma arreplegant-ne els pedaços. de la col·lecció amb la seva estrena als Jordi Casanovas és un home inquiet. S’acusen l’un a l’altra d’haver destruït escenaris, en aquest cas a la Villarroel. Director i dramaturg de la companyia l’amor que els unia i de ser una mala Creiem que pot ser interessant per a Flyhard, ha escrit més d’una trentena influència per al fill menor d’edat, que crear complicitats entre els dos tipus de de textos, entre els quals destaquen: Un es converteix en moneda de canvi per a públics: els lectors i els espectadors. Si home amb ulleres de pasta (Sala Flyhard, la venjança. val la pena llegir el text abans o després 2010); Sopar amb batalla (Versus Teatre, Marina Laboreo, editora i directora de de la representació ja és una altra qües- 2010); La Revolució (la Villarroel, 2009; la col·lecció Dramaticles, explica: tió, segurament un debat interessant.’ D.E.S. 62 C.O.N.N.E.C.T.A. LA RECEPTA vilaweb.cat 2-3 febrer 2019 SIGNATURES ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H PASTÍS DE FORMATGE AMB LLIMONA I FRUITA

Els pastissos de la Cuina de la Neus, fins i deliciosos

Ingredients ­—1 terrina de 200 g de mató NEUS CUSCÓ —1 terrina de 250 g de Philadelphia —200 g de sucre En un bol, batem els ous amb el sucre —4 iogurts grecs de llimona fins que blanquegi. Hi afegim el mató, —4 ous el formatge Philadelphia, els iogurts, —80 g Maizena la ratlladura de llimona i el seu suc, la —1 culleradeta de llevat Royal Maizena, el llevat Royal i ho batem tot —1 llimona ratllada i el seu suc ben batut. —una mica de mantega i una cullerada de sucre per a untar el motlle En un motlle de 24 cm, untat amb man- —fruita fresca variada tega i sucre, posem la pasta i l’enfornem —2 cullerades soperes de gelatina de poma a 180º, amb el forn ja calent. Deixem que cogui de 40 a 45 minuts. Quan l’escu- radents surti net, ja és cuit. El deixem refredar. Podem fer aquest pastís d’un dia per l’altre.

Un cop fred, tallem la fruita i anem guarnint el pastís. Desfem la gelatina al microones amb dues cullerades d’aigua. Pintem la fruita amb un pinzell amb la gelatina de poma. Un cop pintat, deixem el pastís a la nevera fins al moment de servir. CAP DE SETMANA 2 I 3 FEBRER 2019 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

vilaweb.cat

Advertiment del britànic The Times a Espanya: ‘Els 12 catalans: la Inquisició espanyola’

Debat intens i frustrant a la London School of Economics sobre el futur de l’independentisme català

#BonDia, la campanya de l’OCB per a promoure l’ús social del català Morera planta cara a Toni Cantó i a la proposta de reprovació presentada per Ciutadans

Pengen un llaç groc gegant a la Seu de Palma