ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE DATA 28/06/2016

ASSISTENTS:

ALCALDE – PRESIDENT: En l'Alcúdia, 28 de juny de 2016. ANDREU SALOM PORTA Essent les dinou hores trenta cinc REGIDORS: minuts ens reunirem al Saló de Sessions de ORETO TRESCOLÍ BORDES la Casa Consistorial els Srs. membres de la FRANCISCO MARTÍNEZ GALLEGO Corporació al marge indicats, en primera JOSEP ANTONI BENAVENT CLEMENTE convocatòria amb les formalitats establertes ROSA MARTÍNEZ MURILLO a la legislació vigent, assistits per mi, la GEMA PINA ALEGRE Secretaria de la Corporació. RUBÉN GRAU NAVARRO Oberta la sessió per la Secretaria, i ORETO SEGURA FAYOS s’incorpora a la havent estat comprovada l'existència del sessió en el punt 2n. de l’ordre del dia. quòrum exigit per a la vàlida celebració de VANESSA MARTÍNEZ VALERO la sessió, s'inicia l'examen dels següents JULIO MIQUEL QUILES BODI assumptes: JUAN MANUEL ARNANDIS ARNANDIS

MARIA CARMEN MURILLO MIQUEL JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ PACO SANZ SANZ PASCUAL ORTEGA LORENTE PILAR HUERTAS VILLARROYA ANNA PÉREZ NARRO

SRA. SECRETARIA: VANESA FELIP TORRENT

Sr. Interventor: LLUÍS CORRECHER NÚÑEZ

1r.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR DE DATA 31 DE MAIG DE 2016.

De conformitat amb el que estableix l'article 91 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2.568/1.986, de 28 de novembre, el Sr. Alcalde preguntà als assistents si tenien modificacions que introduir-hi a l’acta de la sessió de data 26/04/2016.

No havent cap observació, s’aprova l’acta per unanimitat.

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia () 1

2n.- SOL·LICITUD A DIFERENTS INSTITUCIONS OFICIALS I FUNDACIONS LA FINANCIACIÓ I EXECUCIÓ DEL PROJECTE “RUTA DE L’AIGUA” PROPOSADA EN AVANTPROJECTE PER LA SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER.

El Sr. Alcalde, comenta que es tracta d’una proposta conjunta dels grups municipals Compromís per L’Alcúdia i PSOE.

L’Alcalde dona la paraula al Sr. Paco Sanz Sanz, portaveu del grup municipal Compromís per L’Alcúdia, que explica la proposta.

Des de fa 750 anys, les aigües del Xúquer són derivades des de l’assut d’ per a proveir milers de fanecades de terres de regadiu. Són més de set segles en els quals una amplia conducció d’aigua ha fet possible el reg a la Ribera del Xúquer i l’Horta Sud, proporcionant una mil·lenària cultura hidràulica ben arrelada al territori valencià.

El canal principal recorre 54 quilòmetres de 20 poblacions de les comarques de la Ribera i l'Horta Sud. La primera secció travessa els termes municipals d'Antella, , Alberic, Benimuslem, Massalavés, , Alzira, , L’Alcúdia, Algemesí i mentre que la segona secció la componen , Benifaió, , , , Alcàsser, Silla, i . En total, la Sèquia Reial del Xúquer subministra actualment l'aigua necessària per al reg de prop de 21.000 hectàrees de les comarques de la Ribera i l'Horta Sud.

L’Alcúdia va estar immersa de bon començament en els plans de regadiu del Rei Conqueridor, claus per a l’arrelament dels nous repobladors cristians. Com hem dit, la Sèquia Reial va ser una construcció nova dels cristians, iniciada per Jaume I per transformar i enriquir amb aigua, de manera ràpida i atractiva, les terres de conreu del terme d’Alzira.

Per això es va denominar Sèquia d’Alzira o Sèquia Reial d’Alzira, nom que conservaria fins al segle XVI, perquè es va construir per a regar exclusivament el terme general d’Alzira. La Hisenda Reial es va encarregar de la construcció de la xarxa hidràulica general (assut i canal principal), mentre que els nous usuaris es feren càrrec de la construcció del sistema de distribució fins als seus camps. Les obres es realitzaren entre 1258 i 1269, dirigides pel mestre d’obres Arnau Vidal i mestre Bonfill.

El 1273 devien estar prou avançades perquè es publiquen les primeres Ordenances, on s’estableix el pagament del “Cequiatge”, impost per l’ús de l’aigua. Aquest primer tram fins Algemesí sabem que es va construir en diverses fases:

1. Des de l’assut d’Antella fins al riu dels Ulls (Riu Verd), a Alcosser. 2. Fins al Dantell Major d’Alzira i feses d’Alàsquer o Ressalany. 3. Fins la fesa d’Aurí, a Guadassuar. 4. Fins el terme d’Algemesí, prèvia construcció del Cano, documentat, recentment, el 1387, al segle XIV.

El 1387 la Sèquia Reial era anomenada Sèquia de Alzira. A l’Alcúdia conserva el topònim Sèquia Vella d’Alzira, referit a la primitiva sèquia per a regar les terres d’Alzira.

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 2

El tram de la sèquia que travessa el terme de l’Alcúdia té un recorregut de 3 quilòmetres aproximadament, amb la peculiaritat que té un tram urbà d’1 quilòmetre de llargària. L’Alcúdia no és el poble amb més trajecte de sèquia, encara que possiblement si que siga el que té un major trajecte urbà. Més de 8.000 fanecades són regades per les seues aigües.

La sèquia entra al terme de l’Alcúdia per les terres de Montortal, on es situa l’antiga fesa de Montortal, que lliura aigües a la sèquia del molí de Montortal. Des d’allí continua fins a l’antiga fesa del Barranc de Prada o Barranquet, encara que abans, supera l’ample llit del mateix barranc de Prada, en un canal aeri d’uns 40 metres, creant un lloc conegut com el Pont de l’Estret i Clot de la Volta. Al final del barranc, on la sèquia torna a ser sèquia i no canal aeri, es troba amb el poble de l’Alcúdia en la zona del poliesportiu municipal. En eixe punt frena les seues aigües davant un sistema de comportes per a la regulació de cabal on antigament movia la desapareguda sènia de Santa Bàrbara, hui convertida en motor. Al costat de la sèquia i les comportes trobem la casa del guarda i l’aqüeducte de la Mota, que rebia l’aigua elevada per la sènia. En el mateix punt es situa l’hort de Manus, antic convent que també tenia una sènia en l’inici de la sèquia vella d’Alzira que naix ben prop, en el lloc conegut com el caragol pel remolí que formen les aigües que es desvien del caixer principal. Aigües avall la sèquia Reial creua l’antic camí Reial, l’entrada de l’Alcúdia pel sud, i continua cap al lloc on estava situada la monumental sènia de Sant Antoni, construïda amb fusta i ferro i que hui en dia podem admirar en el parc situat en la mateixa entrada a l’Alcúdia i que es monument al llaurador. La sèquia continua per creuar l’autovia A7 i la comarcal CV50 per a entrar de ple en el terme del veí poble de Guadassuar, encara abans creuarà l’anomenat pont del Tomaco.

La sèquia Reial ha estat transcendental, econòmica i geopolíticament parlant, per a l’Alcúdia, que sempre ha viscut al costat i de la Sèquia. És un referent icònic del poble, per als que hi vivim i per a tots aquells que ens visiten.

A l’Alcúdia s’han inventariat béns patrimonials de la tecnologia hidràulica que mereixen ser preservats per al futur, dels quals són els elements més representatius feses, comportes i ponts, tots dignes de preservació, restauració i dignificació per a la memòria col·lectiva.

Amb motiu de la celebració del 750 Aniversari, des de la Sèquia Reial del Xúquer s’han impulsat iniciatives a l’objecte de donar a conèixer el ric Patrimoni Hidràulic. Entre els projectes contemplats destaca la proposta sobre la “Ruta de l’Aigua de la Sèquia Reial del Xúquer” un passeig pel patrimoni històric, amb un avantprojecte encarregat per la Sèquia Reial a la Fundació Assut.

Aquest projecte pretén afegir noves funcionalitats, al temps que conservar en bon estat d’ús, aquest eix agrícola i cultural, aprofitant el patrimoni ancestral heretat i el paisatgístic de la Sèquia. En aquest sentit, a fi de revitalitzar el vincle dels habitants de La Ribera i L’Horta amb les aigües del Xúquer, la Fundació Assut i la Sèquia Reial del Xúquer proposen crear una ruta per a ciclistes i vianants, passejadors i corredors, que donada la seua escassa pendent permet la utilització accessible per a tothom, mentre transcorre plàcid en companyia del Canal Principal de la xarxa de reg. Es tracta d’una iniciativa que amb un esforç relativament modest, presenta un potencial enorme per a les comarques de La Ribera del Xúquer i l’Horta de València.

Per tot açò, i amb afany d’impulsar l’adequació de la “Ruta de l’Aigua” projectada per la Sèquia Reial del Xúquer, per la importància e interès que pot suposar per al futur de la nostra població i comarca es proposen al Ple els següents acords:

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 3

PRIMER: L’Ajuntament de l’Alcúdia pren com a seua la intenció de la Sèquia Reial del Xúquer d’aprofitar els 54 kilòmetres de la seua Via de Servei per crear la Ruta de l’Aigua mostrada en el seu avantprojecte i, en conseqüència promourà la participació pública, fent prioritari aquest aspecte per al seu futur desenvolupament mediambiental, cultural, turístic i econòmic.

SEGON: L’Ajuntament de l’Alcúdia sol·licita el suport i finançament prioritari a les entitats a qui pot interessar i els seus responsables, com la Fundació Trinidad Alfonso i d’altres fundacions valencianes altruistes afectes a aquests tipus d’actuació, les Mancomunitats de la i Baixa, Mancomunitat de l’Horta Sud, Ajuntament de València, Les Corts Valencianes, Diputació Provincial de Medi Ambient i Turisme de València, Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de qui depèn i, per últim, a les Institucions Europees .

TERCER: L’Ajuntament de l’Alcúdia considera prioritari la restauració de l’Aqüeducte dels Arcs, que presenta evidents signes de deteriorament, i en aquest sentit sol·licitarà, en l’àmbit d’aquest projecte finançament a les diverses institucions públiques per aquesta finalitat.

QUART: L’Ajuntament de l’Alcúdia iniciarà el tràmits per considerar Bé de Rellevància Local el conjunt dels Béns Patrimonials de Tecnologia Hidràulica de la Sèquia Reial del Xúquer al terme de l’Alcúdia, d’Interès pel seu caràcter històric, i insta oficialment la seua preservació, restauració i dignificació per a la memòria col·lectiva.

CINQUÉ: Donar trasllat dels presents acords a totes les institucions esmentades anteriorment.

Sotmès el Dictamen a votació, s’acorda per unanimitat.

3r.- DECLARACIÓ DE FILL PREDILECTE DE L’ALCÚDIA A JOSEP VALLÉS NÚÑEZ.

El Sr. Alcalde, explica el contingut del Dictamen.

Josep Vallés Núñez és, potser, un dels referents més rellevants de la història del cooperativisme agrari valencià. Nascut a l’Alcúdia el 25 de maig de 1937, la seua trajectòria personal i professional corre paral·lela a la gènesi del cooperativisme de l’últim mig segle. President de la Cooperativa Agrícola Nostra Senyora de l’Oreto (CANSO) durant dotze anys (1969-1981), president i impulsor de la Caixa Rural de l’Alcúdia (inaugurada sota el seu mandat i convertida hui en la primera entitat financera del poble), promotor i president de COESHOR (fins fa poc de temps la cooperativa de cooperatives de tot l’Estat per al mercat interior) i fundador i vicepresident d’ANECOOP (la cooperativa líder mundial en l’exportació de cítrics), Pepe Vallés és, sens dubte, la pedra de toc, la base de l’entramat d’iniciatives i empreses cooperatives que durant els últims cinquanta anys han permés a l’agricultura valenciana fer front als reptes més decisius de la seua existència i de la seua modernització com a sector productiu i comercialitzador.

El president de la reconversió de la CANSO I és que si alguna cosa ha caracteritzat des de sempre Pepe Vallés ha sigut la seua vocació cooperativista, la seua convicció que només amb la unió es podia aconseguir la força per poder garantir la pervivència de l’agricultura com a element viu dins de l’economia del País Valencià i com a

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 4

instrument eficaç per a assegurar un futur digne per a les noves promocions de gent que s’hi volia dedicar. Com un correlat de la declaració de germanor identitària amb què la revista Vencill es presentava en societat als anys seixanta del segle passat, Vallés va portar a l’àmbit agrari aquell conegut eslògan de “Junts els joncs fan garba”. I ho va fer amb la determinació d’un jove que, amb tan sols 28 anys, va acceptar en 1967 la petició d’un grup de cooperativistes perquè, com a secretari, pilotara el procés de reconversió de l’antiga CANSO en una cooperativa adaptada a les exigències dels nous temps. Nascut al si d’una família de llarga tradició cooperativista i fill d’un dels homes més destacats que abans de guerra havien participat en el consell rector de la Cooperativa La Vedriola, el jove Pepe Vallés va ser la peça clau del procés transformador que acabà convertint una cooperativa amb unes estructures ancorades en el passat en una cooperativa de primer ordre.

En ple franquisme, quan les autoritats del règim no eren massa proclius a qualsevol tipus d’aventura cooperativista que no fóra tutelada pel Règim, Pepe Vallés va decidir seguir el camí del seu pare i fer un pas endavant. Després de dos anys com a secretari i d’encapçalar la defensa urgent d’un canvi de rumb de l’entitat, prompte es va guanyar el favor no solament del grup de cooperativistes que l’havien proposat per a aquesta responsabilitat com dels qui s’hi mostraven escèptics. Amb eixe aval i el de tota la junta rectora, l’any 1969 va ser elegit president de la CANSO. Amb ell, s’iniciava una nova etapa del cooperativisme a l’Alcúdia, la dècada en què la cooperativa passà de ser un cooperativa de tall tradicional a esdevindre una cooperativa moderna i competitiva. Durant els primers anys del seu mandat, se succeeixen diverses ampliacions dels magatzems de confecció de taronja, es renova i s’amplia gran part de la maquinària existent i s’inicia un procés imparable de recerca de nous mercats dins i fora d’Espanya.

La Caixa Rural. El crèdit d’un president solvent Entre la fi dels anys seixanta i la primeria dels setanta, Pepe Vallés i el seu consell rector afronten la necessitat de situar la CANSO en la primera línia de les cooperatives del sector. I ho fan en un moment difícil, en uns anys en què els problemes de liquiditat entrebancaven qualsevol possibilitat de finançament. La inauguració de la Caixa Rural va ser, el 22 de setembre de 1974, la gran consecució d’aquest canvi transformador del món cooperatiu sota la seua direcció. Més enllà de la CANSO, la creació de la Caixa Rural va marcar un abans i un després en l’activitat de la cooperativa i de tota l’economia local, en la mesura que no solament atenia les necessitats creditícies de la Cooperativa que la impulsava sinó també la dels seus socis i de tot el poble en general. L’emblema del treball i de l’esforç, simbolitzat en les figures del mural ceràmic de l’entrada de l’entitat encarregat al jove i prometedor artista Manolo Boix, esdevenia la imatge icònica del canvi. El canvi que suposava la nova junta rectora i el mandat del seu jove president, convertits en el signe d’identitat amb què s’encarava el repte de la modernització d’una cooperativa i d’una caixa que s’obrien de bat a bat al poble que les acollia. No cal dir que, en això, el concurs de Pepe Vallés va ser decisiu, tal com s’encarregà de destacar-ho la revista Valencia Fruits en un extens reportatge a doble pàgina publicat el diumenge 29 de setembre de 1974. I ho va ser, perquè la Caixa Rural naixia amb una vocació de servei públic, la que l’alcalde del moment, Fernando Miquel, va voler agrair a Pepe Vallés, com a responsable últim de l’anunci per part de la Cooperativa i de la Caixa, de continuar, i fins i tot ampliar, la seua participació en el finançament de diversos projectes municipals. És aquesta una dada molt important, un aspecte a tindre en compte, que ratifica el compromís social amb què es presentava la nova caixa. La instauració del sorteig del Dia de l’Estalvi Cooperatiu amb premis quantiosos per al moment que es vivia; la convocatòria de beques per als joves llauradors de l’Alcúdia que pretenien cursar els seus estudis en l’escola d’estudis agrònoms La Malvesía de ; el patrocini d’actes lúdics i culturals, o la

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 5

participació en el sosteniment de les festes locals, són, tan sols, unes xicotetes mostres de la importància d’una entitat per a la qual l’obra social era part indestriable del seu ADN. Sota la presidència de Pepe Vallés, la Caixa Rural va ser capaç d’atendre projectes tan importants per al poble com ara la construcció del modern edifici de la Llar de la Cooperativa ubicat en la Plaça, l’edificació de vivendes socials en règim cooperatiu als locals de l’avinguda de la Mare de Déu de l’Oreto, la compra de terrenys per a ampliar les instal·lacions de la CANSO o el finançament de part de l’antic ambulatori municipal. Si hui en dia la Caixa Rural de l’Alcúdia no és una entitat financera com qualsevol altra, ha sigut gràcies a homes com Pepe Vallés que, des d’un primer moment, va tindre clar que, més que el rendiment econòmic, la Caixa havia de perseguir la millora tant de la vida dels llauradors com de tots els alcudians i alcudianes en general. És aquest un fet transcendent que, en perspectiva, explica que hui la Caixa Rural s’haja convertit, després de l’Ajuntament, en un dels patrocinadors més destacats d’activitats socials, culturals i esportives en l’àmbit del nostre poble.

Lluís Font de Mora, un inesperat company de viatge Simultàniament a totes aquestes actuacions, i amb la pretensió de contribuir a ampliar les perspectives del cooperativisme local, Pepe Vallés va desplegar al llarg de la dècada dels setanta del segle XX una intensa activitat al si de diverses organitzacions cooperatives d’àmbit provincial i nacional, com ara la UTECO (Unión Territorial de Cooperativas del Campo de Valencia) o la UNACO (Unión Nacional de Cooperativas del Campo). En totes elles, i malgrat les limitacions pròpies de la situació política del moment, Pepe Vallés va exercir un paper determinant quant a la redimensió i l’obertura de mires de les esmentades organitzacions. A pesar de l’escàs marge de maniobra que es deixava a un desenvolupament d’un cooperativisme sense tuteles, Vallés es va implicar de valent per a trobar vies d’actuació que permeteren avançar en la vertebració d’un moviment cooperatiu sòlid i consistent. En aquesta tasca, Vallés es va trobar amb un inesperat company de viatge, Lluís Font de Mora, un jove enginyer agrònom que aleshores treballava com a inspector en el SOIVRE de , el Servei Oficial de Vigilància i de Regulació de les Exportacions on solia acudir Vallés sovint per a gestionar la supervisió de les exportacions de la CANSO. Font de Mora, com a teòric i tècnic expert en l’estudi de temes agraris, i Vallés, com a llaurador i home pràctic d’acció cooperativista, tots dos havien seguit el camí patern de l’ofici, si bé amb l’entusiasme d’una convicció que els empenyia a anar molt més enllà del que ho havien fet els seus progenitors. Pràcticament de la mateixa edat i acabats d’entrar en la trentena, Font de Mora i Vallés feren un tàndem perfecte, capaç de dur a terme una acció coordinada d’esforços i de sabers en pro d’un afany transformador del món cooperatiu. Des d’aquell moment, els destins de Lluís Font de Mora i Pepe Vallés aniran entrecreuant-se fins a convertir-se en una coincidència total d’interessos i d’inquietuds. La presentació de la candidatura de Font de Mora a la presidència de la UTECO és, potser, l’exemple que millor sintetitza la concreció d’aquest afany renovador. Convençuts de la transcendència que aquest canvi podria tindre al si d’aquesta organització cooperativa valenciana, Vallés va ser un dels qui avalaren la candidatura de Font de Mora acceptant formar part de la seua junta rectora, en companyia del president de la Cooperativa d’Alginet, Salvador Bosch, i d’altres presidents de cooperatives valencianes. Va ser aquest un fet cabdal, ja que va permetre anar afermant la trajectòria cooperativista de qui, tan sols una dècada després, s’havia de convertir en conseller d’Agricultura. Alhora que un bon equip, Font de Mora i Vallés coincidien en el tarannà valencianista de la seua activitat cooperativista. El suport que la CANSO solia donar al setmanari Valencia Fruits , en forma d’un total de quinze subscripcions, evidencià, en 1973, l’abast d’aquest compromís valencianista de la junta rectora i del seu president amb els posicionaments d’aquesta publicació. Aquest setmanari, que comptava entre els seus redactors amb el reputat periodista Vicent Ventura,

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 6

havia trobat, en la capçalera d’aquest setmanari, l’equilibri perfecte entre la vocació de mitjà informatiu agrari i la voluntat inequívoca de la seua implicació en el redreçament identitari. Si pensem que, tan sols un any abans, Vicent Ventura havia sigut convidat per la CANSO, a participar en un cicle de conferències en companyia de Font de Mora, podem col·legir que més que de dues anècdotes inconnexes es tracta de dos testimonis de la perfecta sintonia que hi havia aleshores entre una part del moviment cooperatiu valencià i la recuperació de les nostres senyes d’identitat.

La llavor de l’escola de Mondragón: Consum i la Caixa Popular Sobre la base d’un cooperativisme agrari nostrat, però amb una concepció totalment renovada del fet cooperatiu, Vallés va estar també a l’avantguarda dels cooperativistes que, des de l’àmbit de l’agricultura, tractaven d’obrir camins a l’associacionisme cooperatiu en altres àmbits. A falta de models cooperatius que compliren la premissa de ser viables i alhora tolerats pel règim, Pepe Vallés i altres cooperativistes valencians posaren la seua mirada en Eroski, la cooperativa de consum fundada en 1969 a partir de les experiències cooperatives prèvies del pare José Arizmendiarrieta a Mondragón. Inspirat en un catolicisme de base obrerista, aquest model cooperatiu, que s’originà primer en l’àmbit de la producció industrial i que després s’escampà a l’àmbit de la distribució agroalimentària, es va convertir ben prompte en una escola de cooperativisme a gran escala. Pepe Vallés va ser un alumne avantatjat d’aquella escola. L’escola que, uns anys després, ell mateix s’encarregaria de descobrir a un xicotet grup de joves economistes i advocats valencians que acompanyà personalment a Mondragón. Entre aquest grup, es trobava Francesc Pons, un dels fundadors de Consum i president i director general d’aquesta empresa cooperativa valenciana durant una llarga etapa de la seua existència. Aquell descobriment, de la mà de Vallés i d’altres cooperativistes de l’àmbit agrari, va ser decisiu perquè, en 1975, es posara en marxa el primer supermercat de Consum a Alaquàs, seguint els paràmetres del model d’Eroski i compartint aliança estratègica durant vora quinze anys. Paral·lelament, i com un reflex del model d’Eroski, Vallés també va entrar en contacte durant aquells anys amb un altre gran cooperativista, l’advocat i periodista, Josep Maria Soriano, qui, juntament amb el mateix Francesc Pons i altres cooperativistes, arribarien a fundar, en 1978, la Caixa Popular. Impulsada inicialment per un grup de cooperativistes de vivendes i amb una participació molt destacada de la cooperativa Consum, aquesta cooperativa de crèdit anà ampliant a poc a poc el nombre de socis fins a arribar a integrar les cooperatives més importants de l’economia valenciana. De la mateixa manera que havia passat amb la cooperativa Consum, en la creació de la Caixa Popular també es deixava veure l’empremta d’aquella escola que Vallés havia conegut a Mondragón, el model d’un cooperativisme creditici enfocat als treballadors, que el jesuïta Arizmendiarrieta havia dut a terme dues dècades abans amb la creació de la cooperativa de crèdit Caja Laboral.

Noves mirades, nous horitzons per al cooperativisme No cal dir que aquests contactes i altres vincles que va anar teixint amb diverses formes d’associacionisme cooperatiu arreu d’Espanya, van servir per anar forjant en Vallés una personalitat cada vegada més destacada en el món cooperatiu valencià. I això, perquè d’alguna manera o d’una altra, el cooperativisme agrari, en tant que un cooperativisme aparentment controlat pel règim, aprofità eixa situació favorable per a anar desenvolupant-se sense despertar el recel que, d’entrada, sí que podrien despertar altres tipus de fórmules cooperatives de caràcter més industrial o obrerista. Si a dins de l’Estat Espanyol, el model d’Eroski oferia a Vallés unes perspectives noves del cooperativisme, a l’estranger, els quibuts israelians li presentaven els últims avanços en tecnologia agrària i aprofitament de recursos. Al marge de la ideologia que subjeia en la fundació d’aquestes comunes d’un marcat caràcter sionista, el descobriment de la realitat d’aquestes organitzacions va permetre a Vallés pensar en aspectes tan rellevants com la millora de les formes de producció,

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 7

l’abaratiment dels costos i la modernització de la maquinària emprada en la cadena de confecció de la fruita. Amb el pòsit del coneixement d’aquests models cooperatius forans i amb la finalitat d’estudiar les necessitats del moviment cooperatiu valencià, Vallés es va llançar, durant aquells anys, a conéixer de primera mà la realitat concreta de les cooperatives de dins i fora de la Comunitat Valenciana. Començava així una etapa d’intercanvi de coneixements i de descoberta de realitats cooperatives que el portaran a recórrer les cooperatives més importants de les províncies de Castelló, València, Alacant, Múrcia, Tarragona, Lleida o Saragossa. A partir del contacte directe amb realitats cooperatives pròximes i llunyanes, aquest recorregut va reportar per a Vallés un ric bagatge d’experiències formatives, en la mesura que li va servir tant per a diagnosticar els problemes que els eren comuns com per trobar les fórmules associatives per a resoldre’ls. Calia fer moltes reunions i, sobretot, conscienciar els cooperativistes de la necessitat d’agrupar-se per tal d’aconseguir l’objectiu de rendibilitzar al màxim els recursos propis.

La fundació d’ANECOOP Fet i fet, es tractava de localitzar fora aquelles cooperatives amb qui la CANSO podia trobar aliats en la defensa d’uns interessos comuns. Al marge dels productes agrícoles que comercialitzaren i de les seues circumstàncies concretes, el que es perseguia era, per damunt de tot, coincidir en una mateixa plataforma d’entesa que, des de la unió, fóra capaç de donar una resposta conjunta a les demandes d’un sector en crisi. A fi de fer-ho possible, Vallés va ser part activa d’una intensa campanya de conscienciació que el va portar a prendre part en diversos simposis i fòrums arreu de l’Estat, com ara les Primeres Jornades sobre Comercialització de Fruita de Móra d’Ebre, al febrer de 1975. En aquell simposi, organitzat per un consorci de nou cooperatives de la Ribera de l’Ebre i l’Agència del Servei d’Extensió Agrària de Móra d’Ebre, Pepe Vallés va ser convidat, juntament amb altres cooperativistes destacats de Catalunya, València i Balears, a exposar la renovació del model cooperatiu de la CANSO i els nous reptes que es plantejaven amb vista al futur. Entre aquest grup de cooperativistes, es trobava un jove tècnic comercial de la Cooperativa Agrícola de Torrent, Josep Maria Planells, amb qui aquell mateix any havia d’iniciar l’apassionant repte de crear ANECOOP. Gran amic i col·laborador de Vallés, Josep Maria Planells va ser, en qualitat de director comercial, un pilar fonamental d’aquesta cooperativa de segon grau orientada a l’exportació. ANECOOP naixia, en 1975, com una solució a la problemàtica de la comercialització amb què s’havien d’enfrontar en cada campanya la CANSO i les cooperatives semblants. Coneixedor de la importància del control directe de l’exportació i dels seus intermediaris, Vallés havia pres part en els grups de treball que, en els anys precedents, havien demandat la necessitat de crear punts de venda propis en els mercats grans com l’alemany. Davant la impossibilitat d’aconseguir-ho, ANECOOP s’erigia en la plataforma que podia donar solució als problemes que aleshores tenien les cooperatives per a defensar els seus productes en els mercats de les principals ciutats europees. Com a soci fundador i membre del seu consell rector, Vallés és un dels exponents més destacats que van possibilitar la creació d’aquesta cooperativa de segon grau. Des de 1975 i fins a l’acabament del seu mandat com a president de la CANSO, en 1981, Pepe Vallés va exercir, des de la vicepresidència d’ANECOOP, una influència decisiva en la seua consolidació com a plataforma de defensa dels cítrics i d’altres productes agrícoles en els mercats finals. Al costat del president d’ANECOOP, Salvador Roig, Vallés va ser un dels responsables d’aquell projecte cooperatiu que, impulsat per unes poques cooperatives, ha arribat a convertir-se actualment en el primer exportador de cítrics de món i en la primera empresa hortofructícola de tota la Mediterrània. Un total de 69 cooperatives i un volum de negoci que la converteix en el líder espanyol de la comercialització de fruites i verdures, són hui en dia la constatació més palmària de l’èxit d’aquella unió naixent de cooperatives de segon grau impulsada i avalada per Pepe Vallés.

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 8

L’Assemblea de l’Alcúdia Tan sols un any després de la creació d’ANECOOP, i encetant una nova dimensió de l’associacionisme agrari, trobem Pepe Vallés prenent part activa en les reunions i mobilitzacions que conduirien a la creació de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. Compromés amb la necessitat d’agrupar en una única plataforma sindical les reivindicacions de tots els llauradors valencians, Vallés va donar suport a aquell primer grup de sindicalistes que, provinents de les JARC (les Joventuts d’Acció Rural Catòlica) i de les escoles de formació professional de , Beniarjó i Xulilla, pretenien dotar el camp de valencià d’un moviment cooperatiu d’ampli espectre. La crisi de preus que des de 1973 patien els llauradors valencians, les desastroses campanyes de la fruita d’estiu i la manca de perspectives de l’agricultura d’aquells anys van ser el caldo de cultiu perquè aquella idea embrionària anara agafant cos al si del cooperativisme valencià. Conscients de la gravetat de la situació i de la justícia de les seues reivindicacions, Pepe Vallés, i el consell rector de la CANSO, van cedir els magatzems de la cooperativa de l’Alcúdia per a l’assemblea més multitudinària d’aquell incipient moviment sindical, celebrada el 13 de juliol de 1976. En aquell espai, i al damunt d’un improvisat escenari de palets, Pepe Vallés, Font de Mora i un grup de presidents de cooperatives de la comarca de la Ribera s’adreçaren als més de dos mil llauradors que s’aplegaren en aquella trobada reivindicativa. A pesar de la grandària de l’espai elegit, l’afluència de gent va ser tan gran que el públic va desbordar totes les expectatives dels organitzadors. Davant de la manca de cadires, els llauradors que anaven acudint anaven seient en els caixons de fruita que s’arrengleraven al llarg i ample d’aquell magatzem. Vinguts de diferents comarques del País, aquella afluència massiva de llauradors es corresponia amb l’expectació despertada davant del debat d’un ordre del dia integrat per un total de setze punts. Donada la cobertura de mitjans periodístics presents en l’acte, més que una simple reunió de llauradors preocupats per la greu situació per la qual travessava el camp valencià, es palpava en l’ambient la transcendència d’una jornada que acabaria sent històrica per al sindicalisme agrari. I ho va ser, perquè a banda de reivindicar aspectes més o menys conjunturals com l’entrada d’Espanya en la CEE o la petició d’una declaració oficial de zona catastròfica, l’Assemblea posava un especial esment en aspectes de caràcter més aviat estructural, com ara la necessitat de reclamar de l’administració la seua implicació directa en l’establiment de preus mínims per a tots el productes del camp, en la subvenció de les assegurances i en el control de les importacions agrícoles d’altres països. Entre els setze punts d’aquest ordre del dia, que havia sigut elevat a l’assemblea en virtut de l’acord de la comissió coordinadora reunida a l’Alcúdia una setmana abans amb la participació d’un representant de les assemblees de cada poble, cobrava una importància destacada el que es referia a l’equiparació dels drets laborals dels llauradors als de la resta de treballadors i a l’anul·lació de l’elevada cotització a la Seguretat Social que els llauradors valencians havien de suportar respecte dels llauradors d’altres regions espanyoles. Tot plegat, un conjunt de reivindicacions que els centenars de llauradors reunits a l’Alcúdia ratificaren per unanimitat, amb el compromís d’impulsar la creació d’un sindicat de treballadors del camp, independent, unitari i democràtic, i d’organitzar la convocatòria d’una gran manifestació de protesta.

La creació d’un sindicat: la Unió de Llauradors i Ramaders Enmig de convocatòries massives per l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia, l’Alcúdia cobrava, de la mà de Vallés, un protagonisme especial en la reivindicació del sindicalisme agrari, ja que, per primera volta, després de molts anys d’obligat silenci, els llauradors havien decidit dir “prou” i caminar junts en la defensa dels seus interessos de classe i en la constitució del seu òrgan d’expressió:

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 9

la Unió de Llauradors i Ramaders. I ho feien sense por, amb valentia i amb el convenciment que només l’acció conjunta els havia de donar la força necessària per a aconseguir-ho.

Tant pel que tenia de consecució col·lectiva com de materialització d’una reivindicació que com a cooperativista agrícola sempre havia volgut fer extensible al sector ramader, la creació de la Unió de Llauradors i Ramaders tingué per a Vallés una significació molt especial. I això, perquè per a Vallés el cooperativisme i el sindicalisme més que dos moviments aïllats eren aleshores dos moviments complementaris, en la mesura que tots dos convergien en la necessitat indefugible de millorar les condicions de vida dels llauradors. El primer, aprofitant les estructures organitzatives existents i redimensionant-les, i el segons, creant-ne de noves per a satisfer les demandes laborals d’un sector menystingut per la crisi i per totes les administracions, l’evolució de l’un no es pot concebre sense la gènesi de l’altre en tant que el seu destí discorria per camins en paral·lel. Contràriament al que es poguera pensar, els cooperativistes i els treballadors de la terra en general coincidien en un mateix espai compartit de protesta des d'on aspirar a reconvertir el sector agrari en uns anys en què els llauradors tractaven d’organitzar-se i de renovar les seues estructures cooperatives. Quaranta anys després de la creació de la Unió de Llauradors i Ramaders, Pepe Vallés continua sent, hui en dia, un dels seus afiliats. Joan Ramon Peris, durant molts anys secretari de la Unió, i altres membres destacats del sindicat, no deixen de ressaltar la transcendència que la implicació de Pepe Vallés tingué en el futur de la Unió. “Fa molts anys que conec Vallés, i, des d’un primer moment, vam coincidir que calia fer un front comú per a fer realitat un sindicat que es convertira en portaveu de les reivindicacions de les condicions de vida del llaurador. Unes condicions que, ell mateix, com a llaurador i ramader, patia com el que més”, apunta Peris. És l’opinió d’un dels històrics del cooperativisme agrari, la veu acreditada de qui, un temps abans que es creara la Unió, havia estat un dels seus impulsors, juntament amb un altre històric, Josep Maria Soriano Bessó, un jove advocat i periodista amb qui Vallés havia coincidit uns anys abans en l’entorn de les JARC. Des de les escoles de formació professional, aquests col·laboradors de Vallés, havien participat activament en l’organització de les Primeres Jornades del País Valencià, un esdeveniment que, tres mesos abans de l’Assemblea de l’Alcúdia, havia posat damunt de la taula alguns dels pressupòsits bàsics d’aquesta organització sindical, com ara la consideració professional del llaurador i les seues perspectives de futur. Es tracta d’un fita que, de la mateixa manera que els acords presos en l’Assemblea de l’Alcúdia, es troben en els orígens de la Unió, tal com el mateix Josep Maria Soriano Bessó s’encarregà de reflectir-ho en un llibre sobre la història de la Unió. En aquella retrospectiva, publicada tan sols un any després de la creació del sindicat, Soriano Bessó no dubtava a atorgar als impulsors d’aquelles primeres jornades i als promotors de l’Assemblea de l’Alcúdia el caràcter d’avançada, de projecció de la que actualment passa per ser l’organització agrària majoritària en el sector amb un total de 30.000 afiliats. No cal dir que, per tot això, Pepe Vallés ocupa, per mèrit propi, un lloc destacat en la història del sindicalisme agrari valencià.

La sembra de COESHOR Poc abans de renunciar a la presidència de la CANSO, i en virtut del seu bagatge en el món del cooperativisme, en 1979 un grup de cooperativistes no dubten a proposar la candidatura de Pepe Vallés per a presidir COESHOR (Cooperativas Españolas Hortofrutícolas). Es tractava d’una arriscada aposta, la d’un reduït grup de cooperatives de base que, descontentes amb la gestió deficient i la falta de perspectives que els brindava l’antiga UNACO, decideixen emprendre el camí de l’autogestió i la millora del rendiment dels punts de venta en els principals mercats de les capitals de província de tot l’Estat. Davant d’eixa tessitura, davant d’eixe nou repte de reconversió, Pepe Vallés va ser el candidat

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 10

elegit unànimement per a eixa nova singladura que s’encetava sense la tutela de les autoritats del règim franquista. Com a president fundador, la principal comesa de Pepe Vallés al capdavant de COESHOR va ser dissenyar el que havia de ser el projecte de la nova cooperativa. Això passava, tal com havia fet com a president de la CANSO, per simplificar-ne al màxim l’estructura orgànica i per la seua renúncia a qualsevol retribució per l’exercici del càrrec. Amb una gestió austera i eficaç, basada en el control de la despesa i en l’increment del percentatge en les comissions per als responsables dels punts de venda de cada mercat, Vallés va aconseguir que, en pocs anys, COESHOR es convertira en la cooperativa de segon grau líder en la comercialització de fruites i verdures per al mercat interior. En l’èxit d’aquesta empresa, Vallés comptà, d’una banda, amb el suport incondicional de les cooperatives impulsores i, de l’altra, amb la confiança dels responsables dels punts de venda de cadascun dels mercats. De la mateixa manera que havia fet uns anys abans en el cas d’ANECOOP, l’impuls de COESHOR responia a la mateixa necessitat de controlar els canals de distribució de les fruites i hortalisses per tal d’aconseguir uns preus més justos per als socis cooperativistes.

El fruit d’una llavor ben feta Tan sols cinc anys després de l’inici d’aquella experiència, el consell rector de COESHOR va decidir reconéixer a Pepe Vallés els resultats de la bona gestió que el seu pas per COESHOR havia tingut per a l’empresa cooperativa que ell havia contribuït a fundar en uns temps tan difícils. Aquell homenatge, celebrat el 5 d’octubre de 1985, va convertir l’Alcúdia en l’epicentre del cooperativisme tant d’àmbit provincial com nacional. El conseller d’Agricultura Lluís Font de Mora, estret col·laborador de Vallés durant gran part de la seua trajectòria cooperativista, va ser l’encarregat de glossar la seua figura davant d’un auditori en el qual no faltaren els responsables dels punts de venda de tots els mercats i dels presidents de les més de 50 cooperatives representades en COESHOR. En aquell acte, que també comptà amb l’assistència dels presidents d’UTECO València i UTECO Alacant, Font de Mora aprofità l’ocasió per a imposar a Vallés la Medalla al Mèrit Cooperatiu, sol·licitada a la UNACO per COESHOR, en reconeixement a la seua labor en la constitució d’aquesta cooperativa de segon grau. L’Ajuntament de l’Alcúdia, representat en la persona del seu alcalde, Celio Crespo, també va voler sumar-se a aquest homenatge a un dels seus paisans més il·lustre. Més que d’un reconeixement de COESHOR, aquell homenatge sobrepassà amb escreix l’àmbit dels seus col·laboradors en aquella empresa cooperativa, per a passar a convertir-se en el reconeixement unànime de tot el món del cooperativisme. Amb aquell homenatge, cooperativistes i llauradors honoraren la trajectòria de qui, pràcticament al mateix temps que impulsava COESHOR, havia contribuït també a crear COARVAL, la cooperativa de segon grau de subministrament de productes fitosanitaris i de fertilitzants. De la mateixa manera que havia ocorregut en el cas d’ANECOOP i COESHOR, Vallés també havia sigut, durant la dècada dels vuitanta, un dels impulsors d’aquest projecte cooperatiu destinat a abaratir els costos del soci controlant de manera directa la distribució dels subministraments. L’aleshores president de COARVAL, Salvador Bosch, que havia compartit amb Vallés l’experiència de la posada en marxa d’aquesta nova cooperativa i d’altres semblants, va voler unir-se al que per a ell era un homenatge merescut a “un home de i per a cooperació”.

L’aval de l’honestedat Des de 1969 en què va ser elegit president de la CANSO per primera vegada i fins a 1981, en què va presentar la seua dimissió voluntària, Pepe Vallés va comptar amb el suport incondicional de totes les juntes rectores i l’aval incontestable de les urnes en totes les reeleccions a les quals es va presentar. L’eficàcia en la gestió, els bons resultats econòmics malgrat la crisi del sector, l’honestedat en l’exercici del càrrec i el seu compromís amb un cooperativisme en sentit ampli són, tan sols,

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 11

algunes de les virtuts que, segons els qui treballaren amb ell, encara recorden com l’empremta inesborrable del seu mandat al capdavant de la CANSO i del seu pas pels nombrosos organismes cooperatius, que o bé va presidir o en els quals va estar representat formant del seu consell rector, com ara la UTECO, ANECOOP, COESHOR o COARVAL. Si bé l’abandó de la presidència de la CANSO suposava també l’abandó automàtic de les responsabilitats inherents al càrrec que com a president tenia en aquestes entitats cooperatives, la figura de Vallés va continuar sent, per al món cooperatiu, un exemple a seguir. Fruit de la seua dilatada trajectòria al món del cooperativisme, Pepe Vallés va ser designat, en la dècada de 1980, com a membre de la Comissió d’Estudis de la CEE, la comissió d’experts impulsada des de la Generalitat Valenciana amb vista a la defensa dels interessos de l’agricultura valenciana davant del repte de l’entrada en el Mercat Comú. Durant anys, Vallés va formar part d’aquest equip interdisciplinari creat ex professo . Una participació que, de la mateixa manera que havia fet durant els anys de més activisme cooperatiu, obeia a un convenciment i no a cap remuneració en virtut de cap càrrec. I és que, si hi ha un tret que defineix millor el seu caràcter, és l’honestedat amb què sempre ha exercit les responsabilitats al si del món cooperatiu: “Més important que arribar és saber quan te n’has d’anar, ja que on hi ha una persona pot haver-n’hi una altra. Jo, per la meua iniciativa, mai no hauria sigut president de res, si no m’hagueren buscat. Com a llaurador cooperativista que sóc, sempre he cregut que més que el càrrec el que importava era la finalitat per a la qual m’havien elegit. Per això vaig acceptar un dia ser president de la CANSO i de COESHOR, i, per això, un bon dia vaig dir que ja n’hi havia prou. No per falta de ganes, sinó perquè creia que calia deixar pas a nova gent”. Vora quatre dècades després, aquest continua sent el tarannà de Vallés, el d’un dirigent cooperativista que, malgrat ser part activa d’un dels episodis més transcendentals del moviment cooperatiu de l’últim mig segle, mai no ha abandonat el conreu de la terra a la qual es deu. El conreu d’una terra que, a pesar de les seues responsabilitats, mai no va deixar de costat i a la qual sempre li ha sigut fidel. I és que més que amb la faceta de dirigent, Vallés prefereix identificar-se amb l’etiqueta de llaurador, per a qui el cooperativisme més que una ideologia o una forma d’organització agrària és una forma de vida. La mateixa que, fa vora quaranta anys, l’havia portat a ell i a un grup de ramaders a impulsar la creació de la SAT Granja San Francisco. Una societat agrària de transformació que, en plena crisi del petroli de 1973, posava en pràctica el que durant anys havia sigut el seu somni d’unir llauradors i ramaders en una mateixa empresa cooperativa. Durant vora tres dècades, Vallés va ser treballador i president d’aquesta explotació ramadera, que, amb el temps, es va convertir en un model cooperatiu de referència en el sector ramader i en proveïdor de llet de gran part dels hospitals de la ciutat de València competint amb grans empreses del sector làctic.

Un llaurador al servei del seu poble Al començament de la dècada de 1990, i coincidint amb l’última etapa de la seua vida laboral en la granja, Pepe Vallés va tornar de nou a la vida pública. En aquest cas, no per a servir al cooperativisme, sinó per a servir al seu poble, que, al capdavall, són per a ell una mateixa cosa. Al capdavant de la regidoria d’Agricultura, Vallés va renovellar el compromís que, durant les dècades precedents, havia mantingut amb els llauradors de l’Alcúdia. Des d’una altra perspectiva, però amb la mateixa implicació que ho havia fet en el passat, Vallés tornà a assumir el repte de posar-se en primera línia de l’acció agrària. Com a regidor, i en el marc de les competències que tenia atribuïdes, Pepe Vallés es va posar al servei de les necessitats més peremptòries de l’agricultura alcudiana impulsant, juntament amb la Conselleria, infraestructures tan transcendentals com les obres de reg del Canal Xúquer-Túria, que permeteren l’eliminació de costosos motors, i la remodelació de la xarxa viària de camins, en col·laboració amb la Diputació. En paral·lel a la seua responsabilitat com a regidor, que exercí al llarg de tres legislatures consecutives, una altra de les contribucions de Pepe Vallés a l’Ajuntament del seu poble, ha sigut el

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 12

seu compromís decidit en l’impuls del Consell Agrari Municipal. Des d’aquest organisme, on estan representats tots els partits polítics i els sindicats agraris, la seua actuació ha sigut més que la d’un home de partit, la d’un home de consens en la resolució de conflictes entre llauradors. Comptat i debatut, aquesta és la trajectòria d’un llaurador de soca-rel, d’un cooperativista per a qui la terra i el seu poble han sigut i continuaran sent un mateixa cosa: l’expressió d’una mateixa experiència de vida cooperativa. La vida d’un home senzill, honest i treballador que popularment tots coneixem com Pepe Roc.

Per tot açò es proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER: L’Ajuntament de l’Alcúdia declara FILL PREDILECTE DE L’ALCÚDIA a En Josep Vallés Núñez

SEGON: Donar a conèixer aquest acord a les principals institucions polítiques, culturals, sindicals i cooperatives valencianes, per si volen sumar-se a l’acord.

Sotmès el Dictamen a votació, s’acorda per unanimitat.

4t.- FESTIVITATS LOCALS LABORALS PER A L’ANY 2017.

La Sra. Secretària llig en extracte, el contingut del Dictamen.

“Vist l’escrit del Director Territorial de Treball i Seguretat Laboral, en compliment de la normativa vigent, en el que demana a l’Ajuntament que determinar els dies festius locals a efectes laboral per a l’any 2017.

Es proposa al Ple, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa corresponent, el següent acord:

PRIMER.- Acordar que els dies festius locals inhàbils laboralment per a l’any 2017 seran el dia 8 de setembre, dia de la Mare de Déu de l’Oreto i el dia 30 de novembre, Sant Andreu Apòstol, respectivament.

SEGON.- Comunicar a la Direcció Territorial de Treball i Seguretat Laboral.

Sotmès el Dictamen a votació, s’acorda per unanimitat.

5é.- ASSUMPTES D’ALCALDIA. DECRETS.

Es dona compte dels decrets nº 546/2016 a 666/2016.

El Sr. Alcalde dona compte de que abans de la celebració del ple s’ha realitzat el sorteig dels personatges de l’entrà. Recorda que les bases exigien que constaran en les propostes presentades els noms de tots els personatges i que només una de les dos presentades complia allò disposat en les bases.

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 13

Afix que per eixa raó només hi havia una proposta, però que s’ha fet el sorteig igualment, que ha donat els següent resultat: - Peregrí: Juan José Martínez Salvador. - Maria: Anan Boix Hernández. - Pregoner: José Ramón Boix Serrano.

La Portaveu del Grup Municipal del PP, la Sra. Oreto Segura Fayos, en relació amb el decret 591 i el decret 649 en els quals s’ atorguen poders notarials a favor de lletrats i procuradors per a judici, pregunta si son de L’ Alcúdia i sobre el criteri que s’ha tingut en compte per al nomenament.

El Sr. Alcalde dona la paraula a la secretària per a que informe. La secretaria diu que quant als nomenaments del decret 591 es la companyia asseguradora que té contractada l’ajuntament la que estableix el despatx d’advocats amb el que treballa.

El Portaveu del Grup Municipal de Compromís per l’ Alcúdia i Regidor de Medi Ambient, el Sr. Paco Sanz Sanz intervé per a dir que l’altre decret es refereix al nomenament d’advocat per al tema de la modificació del contracte del Consorci de Residus relacionat amb l’abocador que anava a ubicar- se en el terme de Guadassuar. Afix que el Tribunal Suprem ha donat la raó a l’ Ajuntament i que era un tema que portava l’anterior secretari i que per això era necessari nomenar a un altre advocat. Continua dient que desprès de demanar opinió sobre qui podia portar eixe cas, els van aconsellar a eixe professional, que no es de L’ Alcúdia però si de la Comarca.

El Sr. Alcalde diu que es de la Ribera Alta.

6é.- ASSUMPTES EXTRAORDINARIS.

No es presenten.

7é.- PRECS I PREGUNTES.

El Portaveu del Grup Municipal del PSOE, el Sr. Francesc Martínez Gallego intervñe per a dir que el proper dia 23 de juliol de 2016 a les 20:30 hores es rendirà homenatge a Andreu Martínez, que ens va deixar el dia 25 de juliol de l’any passat, i es posarà el seu nom a l’Estadi, com es va acordar pel Ple de L’Ajuntament. Afix que es convocarà a la ciutadania i als esportistes.

A continuació informa que des del 22 de juny està oberta la piscina d’estiu amb alguns canvis. Explica els canvis que consisteixen en que ja no hi haurà en estiu cursos a la piscina d’estiu sinó que els mateixos es donaran en la piscina coberta que va a incrementar els cursos.

El Sr. Acalde explica que en el ple de Març es va aprovar l’ Ordenança d’ocupació de taules i cadires i que li agradaria que ara que ja està en vigor el Regidor d’Activitats, el Sr. Rubén Grau Navarro explicarà com està funcionant la seus aplicació.

El Regidor d’Activitats, el Sr. Rubén Grau Navarro, explica que estan començant a ficar-se les tanques en el carrer i que segons es vagen rotulant les tanques s’aniran colocant, que els propietaris deuen anar a l’ Ajuntament per a regularitzar la seua situació conforme a la nova ordenança i que ell està parlant amb els propietaris de tots els bars per a la seua aplicació.

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 14

El Sr. Alcalde diu que posar en pràctica una Ordenança nova requereix assumir-la i adaptar-se i que l’ordenança es una cosa viva que pot ser objecte de modificació en funció de la seua aplicació.

La Portaveu del grup Municipal del PP, la Sra. Oreto Segura Fayos, intervé per a dir que s’ha de intentar adaptar l’ Ordenança a la realitat dels bars des de la legalitat.

A continuació pregunta sobre el pla escolar que va aprovar la nutricional.

La Regidora de Serveis Socials del Grup Municipal del PSOE, la Sra Rosa Martínez Murillo contesta que segueix en marxa, i que enguany son sobre uns 60 les famílies beneficiaries. Afix que les necessitats dels xiquets en juny i setembre estan cobertes amb el menjador escolar per la qual cosa només queden juliol o agost.

La Portaveu del grup Municipal del PP, la Sra. Oreto Segura Fayos, pregunta si neteja de l’edifici que nomenen de Serveis Socials la paga l’ Ajuntament.

La Regidora de Serveis Socials del Grup Municipal del PSOE, la Sra Rosa Martínez Murillo contesta que la part de l’entrà i l’escala si.

La Portaveu del grup Municipal del PP, la Sra. Oreto Segura Fayos, pregunta si no poden netejar-la ells.

La Regidora de Serveis Socials del Grup Municipal del PSOE, la Sra Rosa Martínez Murillo contesta que hi havia molts conflictes entre ells i que per això i que donat que es una quantia simbòlica es va decidir que el netejara l’ Ajuntament.

El Sr. Alcalde intervé per a dir que tenen contracte de precarista i que els 50 euros que paguen es entre altres coses per a despeses de manteniment i neteja de les instal·lacions comunes però que malauradament no sempre es així.

La Portaveu del grup Municipal del PP, la Sra. Oreto Segura Fayos, pregunta la raó de que les juntes de govern arriben tant tard i un moltes de colp.

La secretària de la Corporació explica que no tenim notificador i que degut a la necessitat de practicar notificacions mes urgents s’ha retardat la notificació de les actes de les Juntes de Govern. Proposa fer arribar les actes de les Juntes per correu electrònic sense perjudici de remetre posteriorment els originals.

La Portaveu del grup Municipal del PP, la Sra. Oreto Segura Fayos, es mostra conforme.

El Sr. Alcalde explica que no tenim notificador i que està realitzant les funcions el conserge del mercat i que de fet aquest mes que està de vacances es tindrà que fer càrrec la policia.

La Portaveu del Grup Municipal del PP, la Sra. Oreto Segura Fayos, en relació amb el Banc de Llibres diu que pel que ha sentit pareix que enguany no està molt clar i proposa que a través de les escoles, d’algun bando o de les xarxes socials de l’Ajuntament es pot arribar a la gent per a que no s’avancen i esperen a veure si hi ha alguna cosa més clara.

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 15

La Regidora de Compromís per L’ Alcúdia, la Sra. Pilar Huertas Villarroya explica el sistema del Banc de Llibres. Diu que quan a l’ Ajuntament se li informe de que els llibres estan en condicions es farà el segon pagament i que a partir d’ eixe moment es farà càrrec la Conselleria i els centres. Que els pares han d’omplir una sèrie de documents telemàticament i que tant en l’Institut com en les escoles han posat ordinadors i personal per a ajudar a omplir eixos documents. Que el temor dels centres es la reposició dels llibres en alguns cursos amb l‘entrada en vigor del nou sistema educatiu. I que en el cas de llibres no reutilitzables es generaran xecs per a compra de llibres, però que hi ha coses que escara no s’ han concretat.

El Sr. Alcalde intervé per a dir que el ple ordinari de juliol es celebrarà el dia 19 de juliol degut a que la última setmana de juliol hi ha gent de vacances i molts esdeveniments.

I no havent-hi més assumptes a tractar, el Sr. Alcalde declarà finalitzada la sessió, essent les vint hores i trenta minuts, pel que als efectes d’allò que estableix el Reglament d’Organització, funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, estenc la present i de tot certifique.

L'ALCALDE LA SECRETÀRIA

Andreu Salom Porta Vanesa Felip Torrent

telèfon 96 254 02 66 · 96 299 69 57 · carrer Pintor Vergara, 28 · 46250 l’Alcúdia (Valencia) 16