shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

FILOLOGIA : Recull toponímic

pàg. 158-164

Esperança Casas Díaz Diploma d'Estudis Avançats en Filologia Catalana RESUM ABSTRACT Aplec dels topònims més representatius del Inventory of the most representative place names terme municipal: partides i llogarrets, despoblats of the municipal term: rural departures and i accidents geogràfics (hidrogràfics i orogràfics, landowners, depopulated and geographic features bàsicament), a partir de l’aplicació de dues (hydrographic and orographic, basically), based on vies metodològiques fonamentals: la recerca the application of two fundamental methodological documental i les fonts orals. Això permet delimitar approaches: documentary research and oral un corpus toponímic on la presència d’una sources. This allows to delimit a toponymical corpus classificació semàntica esdevé pràcticament where the presence of a semantic classification imprescindible per tal de poder realitzar una lectura becomes virtually essential in order to be able to do més aprofundida de les formes estudiades. a deeper reading of the studied forms.

PARAULES CLAU KEYWORDS Toponímia, Aitona, classificació semàntica. Toponymy, Aitona, semantic classification. FILOLOGIA 159

noms de persona (cognoms, renoms...) no es troben tan definits INTRODUCCIÓ com podria semblar d’entrada. El terme municipal d’Aitona, amb una extensió de 66,90 km2, es Vaig acabar establint un corpus de 79 entrades1 amb els topònims troba a l’extrem de ponent de la comarca del Segrià, en contacte amb més representatius del terme municipal on s’hi podia establir clara- el Baix Cinca, i s’estén a totes dues bandes del riu Segre. Limita al ment una primera classificació estrictament toponímica (partides i nord-oest amb Fraga, al sud-oest amb Seròs, al sud amb , llogarrets,2 despoblats3 i accidents geogràfics4 —hidrogràfics i oro- a l’est amb Sarroca de i al nord amb i . gràfics, bàsicament) i una segona en què es combinaven antropònims amb topònims5 (bàsicament cognoms i renoms). En qualsevol cas, El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Aitona, les Casetes d’Ut- la casuística és ben diversa i una de les principals dificultats amb què xesa, la colònia del campament de la central hidroelèctrica FECSA em vaig entrebancar a l’hora de sistematitzar-los va ser la seva forma, (també coneguda amb el nom de la Canadenca o, per influència del tan desdibuixada, en alguns casos, pel pas del temps i l’oralitat que va castellà —única llengua oficial quan arribà—,la Canadiense) i els ser realment complicat establir una única opció viable. O bé, aquells despoblats de Burgebut, Montfred, Mont(e)fiu, Carratalà i els Vilans. altres casos en què han desaparegut formes ben tradicionals,6 absorbi- des per les noves necessitats d’ordenament urbanístic del municipi. La vila d’Aitona, ubicada al mig del Baix Segre i a l’oest de la comarca del Segrià, és regada per les aigües del riu Segre, el Pel que fa a la metodologia emprada en el recull, es van seguir dues vies pantà d’Utxesa i el canal de Seròs. El terme municipal d’Aitona principals: la recerca documental i les fonts orals. Les referències més és molt ric en jaciments arqueològics, entre els quals podem antigues a topònims del municipi daten del segle xii i es troben recollides destacar el de Carratalà, les restes d’un poblat a la partida de en el Diplomatari de Santa Maria de Poblet (Altisent 1993). Però va ser Genó, la necròpoli de Mont(e)fiu, els jaciments de Montfred, molt més productiu, en aquest sentit, un capbreu del segle xv on es des- Cantacorbs, Ventafarines i Burgebut, tots de l’edat de bronze. criu el sistema de rec d’aquella època a Aitona i que es troba, juntament També s’han documentat restes de vil·les romanes a les partides amb altres que vaig consultar, sota custòdia del monestir de Poblet.7 de Lleonàs, Utxesa i els Vilans, entre altres. La forta empremta de la comunitat musulmana durant els segles viii a l’xi i la recon- questa posterior per les forces cristianes amb el triomf del model feudal encarnat en la família dels Montcada, acaba de configurar el caràcter marcadament heterogeni del municipi.

ASPECTES METODOLÒGICS DEL RECULL

Recull toponímic, dic, i no onomàstic. En aquesta recerca vaig voler donar prioritat a l’estudi dels topònims del terme munici- pal per una raó ben evident: la seva productivitat. Tot i això, vaig constatar de primera mà que els límits entre els noms de lloc i els Fig. 1. Rotlle 596, fotograma 602 (Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya, Secció Montcada; Monestir de Poblet)

1 Aitona; Aitona, pantà d’; Aitona, pont d’; Aixandons; Ànimes, camí de les; Arbocer, mas de l’; Bandes, les; Barca, camí de la; Basco- nell, planes de; Basses atoves; Bel, pantà de; Burgebut, vall de; Canadenca, la; Can Pitja; Can Pitja, planes de; Cantacorbs; Carabas- sades, les; Carratalà; Carratalà, Sant Joan de; Carratalà, vall de; Carrerada, camí de la; Casetes d’Utxesa, les; Catxana, valleta de; Clamor, la; Clotar, lo; Conillera, la; Cova del Pare Palau; Curt, pantà del; Desaigüe, lo; Empriu, l’; Emprius, los; Estallador dels Bassols; Fairà; Fondos de Llitera, los; Garita, serra de la; Genó; Grau, vall de; Grossa, serra; Llaques, mas de; Llarga, serra; Llavaneres; Lleonàs; Lliteres; Major (d’Aitona i Seròs), séquia; Masos, vall dels; Meró; Meruc; Meu, vall de; Mitjanes, les; Molineret, valleta del; Mont(e)fiu; Montfred; Montfred, serra de; Morro de Capell; Pardines; Pedruïlla, plana de; Pena-roges; Plans, los; Plans, camí dels; Redortes, les; Remolins, séquia de; Rocaplana; Sanç, pantà de; Sanç, valleta de; Senan; Serrabrisa; Serrabrisa, cim de; Servera, vall de; Simó, pan- tà de; Sinoga; Sot; Terraplè; Trepat, pantà del; Utxesa; Utxesa, pantà d’; Vedadet, lo; Ventafarines; Ventafarines, tossal de; Vilans, los. 2 Aixandons, les Bandes, les Carabassades... 3 La Canadenca, les casetes d’Utxesa, Genó... 4 Camí de les Ànimes, vall de Carratalà, la Clamor, la Conillera/lo Desaigüe, Serra Llarga, Morro de Capell... 5 Simó, Sanç, Genó... 6 Formes que s’han anat desdibuixant amb el temps, però que encara perduren en la memòria col·lectiva: Banys; Braçals; Vinyes, les. 7 Es tracta d’un fons documental molt complet d’arxius nobiliaris de les famílies més antigues i representatives de la Catalunya medieval que, l’any 1999, va veure fixada la seva seu al monestir de Poblet pel Patronat de la Fundació de la Casa Ducal de Me- dinaceli a Sevilla. En concret, m’he centrat en aquells arxius de la secció Montcada que parlen del marquesat d’Aitona. Bàsica- ment, els documents estudiats abracen des del segle xv fins alxviii . shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

També ha esdevingut una font documental molt valuosa per Pel que fa a l’organització del corpus toponímic, és evident que tal de contextualitzar els topònims una publicació periòdica l’ordenació menys problemàtica era entrar les formes per ordre que realitza la parròquia d’Aitona i que sota el nom de Família alfabètic i començant pel topònim, és a dir, posposant els articles parroquial aplega informació heterogènia —origen dels noms o altres complements, sempre que no afectessin semànticament de les cases, esdeveniments històrics, reculls de documents el topònim.12 A més, per tal d’agilitzar-ne la cerca, vaig procurar notarials...— de procedència diversa —tot sovint, de testimonis que per a cada forma hi hagués un sol genèric normatiu directes— sobre el municipi. —salvant criteris morfològics i fonètics—; malgrat que hi hagués referències explícites en altres entrades.13 La informació obtinguda d’aquestes fonts ha estat contrastada, grosso modo, mitjançant entrevistes a habitants del municipi, especialment gent gran, que sempre ha viscut al poble i que CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA coneixen el territori com el palmell de la seva mà. Cal precisar, però, que fins i tot amb aquest tipus d’informants la tasca no va La finalitat d’aquesta catalogació és la de sistematitzar els topò- ser gens fàcil. Hem de tenir en compte que el terme municipal nims en funció del significat que cada nom de lloc tenia en el no és el mateix ara, en l’actualitat, que fa cinc segles, que és seu origen per tal que ens proporcionin una visió de conjunt de de quan daten, majoritàriament, els documents estudiats. Els l’entorn que designen. En vaig excloure, però, aquelles formes plantejaments urbanístics dels últims dos segles han desdibui- que apareixen ressenyades en la nota número 6, bàsicament per- xat força els límits antics del municipi. Fins al punt que hi ha què ja ha desaparegut el seu referent o, fins i tot, la mateixa forma topònims que en els textos antics pertanyien a la nostra zona toponímica ha caigut en l’oblit. d’estudi i, avui dia, no.8 Malgrat tot, en algun cas i en funció de la presència històrica del topònim en el terme, els he acabat Un cop organitzat el corpus, vaig poder establir uns nuclis se- 9 incloent en el recull definitiu. màntics vertebradors —l’aigua, el relleu, els noms de persona, etc.— al voltant dels quals s’aglutinaven els diferents topònims Una altra qüestió ben diferent va ser delimitar el tipus de topò- estudiats.14 He de matisar, però, que aquestes categories no nim de què estàvem parlant. M’explicaré. És relativament fàcil són excloents entre si i que una mateixa forma es pot catalogar reconèixer el que és una muntanya, un element hidrogràfic, una tenint en compte més d’un criteri.15 Així, tenim: edificació, etc. En canvi, no ho va ser tant definir el que és una partida.10 Si més no, en el meu cas. Vaig trobar incoherències, • Topònims relacionats amb l’aigua (hidrònims: Hi). tant textuals com orals, a l’hora de classificar-les. En funció de la Des de ben antic l’aigua ha estat considerada un element font un mateix topònim esdevenia o no una partida.11 En última vital per a la subsistència que contribuïa a aglutinar assen- instància, vaig optar per unificar criteris i obrir una tercera via taments humans tot al seu voltant. Aquesta font de riquesa d’investigació que m’aportés els fonaments per argumentar una s’havia de canalitzar d’alguna manera i, per aquest motiu, opció o una altra o, fins i tot, totes dues. Amb aquesta finalitat es van construir tota una sèrie d’instal·lacions per treure’n vaig emprar el Localitzador de topònims de Catalunya de l’Institut el màxim rendiment —basses, canals, etc. Cartogràfic de Catalunya. • Topònims relacionats amb el relleu (orònims: O).

8 Aitona disposa d’unes Normes Subsidiàries de Planejament aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Lleida en sessió de data 26 de maig de 1993, on s’estableixen les delimitacions del terme municipal i el seu possible creixement urba- nístic. L’any 2007, però, la aprova el Pla territorial de Ponent segons el qual es disposa l’ordenació del territori des d’un punt de vista més global i integrador i es fixa, entre altres coses, la capacitat de creixement de les poblacions en funció d’uns paràmetres establerts. Com a conseqüència d’aquest fet i de les noves necessitats d’estructuració del territori vint anys després de l’aprovació d’aquestes normes, l’any 2008 s’elabora un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que pretén ordenar i regular aquest creixement urbanístic. Actualment es troba en fase d’aprovació. 9 Aquest és el cas del topònim Carratalà, que avui dia es troba més vinculat al terme municipal de Seròs que al d’Aitona. En canvi, l’empremta històrica que hi ha deixat és tan intensa que ens hi apareixen relacionades dues formes: Sant Joan de Carra- talà i la Vall de Carratalà. 10 Hem de tenir en compte que depèn de l’època en què es van elaborar els documents, especialment els històrics, la configu- ració del nucli de població devia ser ben diferent a la que hi ha avui dia. Per tant, no és d’estranyar que el que al segle xv rebien el nom de partides avui dia corresponguin a carrers del municipi. Això és especialment evident en els carrers més externs com podia ser el de la Moreria. 11 El cas més flagrant ha estat la formaSerrabrisa , catalogada com a cim i com a indret. 12 És el cas de formes com Serrabrisa o los Fondos de Llitera. 13 Per exemple, l’entrada Carratalà, vall de remet al genèric Carratalà. 14 Per establir aquesta classificació vaig seguir els criteris que estableix Turull (2007: 177-230), amb algunes variacions de collita pròpia. 15 Per posar-ne un exemple: Bel, pantà de. L’hem considerat com a un hidrònim combinat amb un antropònim. FILOLOGIA 161

Substantius com ara vall,16 tossal, serra, etc., que donen tria, el comerç, les relacions socials, etc. A aquest etcètera hi nom a l’entorn geogràfic i ens descriuen el paisatge que voldria afegir, de cara a justificar la classificació present, les s’estén davant dels nostres ulls. També hi vam incloure els activitats relacionades amb la pràctica religiosa i el seu rere- camins del terme perquè, tot i que podrien tenir un apartat fons simbòlic, i també les que en resulten d’aplicar normati- diferenciat com ara vies de comunicació o zones de pas, vaig va específica per tal de regular determinats usos socials. intentar simplificar aquesta catalogació i cenyir-la als • Topònims relacionats amb alguna qualitat del terreny camps semàntics més representatius i que podien incloure (QT). Entenc per qualitat del terreny les diferents caracterís- un nombre més gran de topònims. tiques mesurables des d’un punt de vista merament físic. És a • Topònims relacionats amb plantes (fitònims: F). dir, el cromatisme, la grandària, la longitud, la forma, etc. Formes que directament —el topònim és prou explícit— • Topònims que fan referència a un gentilici (G). o indirecta —la clau està en l’ètim— fan referència a un arbre, una planta o al seu fruit. • Topònims que al·ludeixen a una referència histò- rica (RH). Anècdotes perdudes en el temps, que han • Topònims formats per un nom propi de persona romàs en la memòria col·lectiva del poble. (antropònim: A). Ja sigui com a resultat de l’evolució en el temps d’un antic antropònim, amb la inclusió d’un • Topònims relacionats amb arquitectura (Ar). De renom o d’un hipocorístic, etc. qualsevol tipologia: civil, militar o religiosa. • Topònims formats pel nom d’un sant o una santa • Topònims de semàntica desconeguda (SD). Menys (hagiotopònim: Ha). Generalment acompanyats d’un representatius, però també presents. altre nom, ja sigui un topònim o un antropònim. Al costat dels topònims indico també si es troben inclosos en el re- • Topònims relacionats amb alguna activitat humana cull toponímic d’Albert Turull (Turull 2007) amb la sigla T segui- (AH). Relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la indús- da del número corresponent a la fitxa on es parla de cada topònim.17

Hi O F A Ha AH QT G RH Ar SD

Aitona (T21) x Aitona, pantà d’ x x Aitona, pont d’ x x Aixandons18 x Ànimes, camí de les x x Arbocer, mas de l’ (T115) x Bandes, les x Barca, camí de la x x Basconell, planes de (T192) x x Basses atoves x x Bel, pantà de x x

16 En aquest cas concret precisarem, però, que en la nostra zona d’estudi les valls són considerades com a cursos d’aigua inter- mitents i, per tant, respectarem aquest matís semàntic i les classificarem com a hidrònims i no com a orònims. Malgrat tot, tam- bé ens apareix el diminutiu valleta en alguna forma i aquests casos sí els catalogarem tenint en compte la semàntica intrínseca al substantiu, és a dir, un accident geogràfic. Aquesta distinció obeeix al fet que lesvalletes de la zona ja inclouen un element hidrogràfic més important com ara un pantà o un embassament i ens hem estimat més no caure en la redundància. 17 Turull segueix aquest mateix criteri a les fitxes dels topònims, tot indicant si aquests venen recollits a l’Onomasticon Catalo- niae de Joan Coromines (1989-1997) .18 Tot i que a priori semblaria que l’etimologia d’aquest topònim és un pèl obscura, trobem que el diccionari etimològic de Coromines (1980-2000: IX 437-439, s.v. xandocar) recull les formes xandocar ‘xerrar frívolament, anar xafardejant d’ací i d’allà’, xandoc i aixandoc ‘el qui xerra frívolament o xafardeja’ com a paraules mallorquines a les quals atribueix un origen mossàrab que parteix del llatí vulgar *EXUNDICARE (derivat d’EXUNDARE ‘escampar, espargir’, que va donar eixonar). Coromines explica xandoc/aixandoc com a derivats regressius de formes verbals a partir de xandocar. De la mateixa manera, podríem explicar aixandó —en plural: aixandons— com a de- rivat regressiu de la forma verbal *eixondar, variant mossàrab —que hauria conservat el grup –ND- etimològic llatí— de eixonar ‘fer caure avall i desprendre —un líquid, un producte vegetal o animal— agafant la rama o la superfície on es troba i tirant-lo cap a terra’. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

Hi O F A Ha AH QT G RH Ar SD

Burgebut, vall de (T315) x x Canadenca, la x Can Pitja x Can Pitja, planes de x x Cantacorbs x Carabassades, les x Carratalà (T368) x Carratalà, Sant Joan de x x Carratalà, vall de x x Carrerada, camí de la x x Casetes d’Utxesa, les x x Catxana, valleta de x x Clamor, la (T432) x Clotar, lo x Conillera, la x Cova del Pare Palau x x Curt, pantà del x x Desaigüe, lo x Empriu, l’ (T611) x Emprius, los x Estallador dels Bassols (T655) x Fairà19 x Fondos de Llitera, los x x Garita, serra de la x x Genó x Grau, vall de x x Grossa, serra x x Llaques, mas de (T936) x Llarga, serra (T940) x x Llavaneres (T942) x Lleonàs20 x Lliteres (T962) x Major (d’Aitona i Seròs), séquia x x

19 Coromines (1989-1997: IV 182-183, s.v. Fairó [Beni-]) es refereix a la fecunditat de l’arrel antroponímica àrab ḫyr que ha donat noms com beni-Ḫaïrûn o beni-Haïrîn (Ḫair y Bel-Ḫïr són noms de persona a Argèlia), origen dels topònims valencians Beni- fairó de Valldigna i Benifairó de les Valls (Les Valls de Segó, Camp de Morvedre). 20 Coromines (1989-1997: V 108, s.v. Loia-Loaian-Leó) aplega una sèrie de noms valencians i catalans provinents de derivats de l’àrab caln ‘font, ullal d’aigua’: Alió al Camp de Tarragona, riu Monlleó al Maestrat, el Leó com a nom de partides a Sumacàrcer, Vallès i Guardamar, el Leon a Agost, Font de Lòia a Lorxa, Loayan a Inca (Mallorca), etc. FILOLOGIA 163

Hi O F A Ha AH QT G RH Ar SD

Masos, vall dels (T1070) x x Meró (T1104) x Meruc x Meu, vall de (T1105) x x Mitjanes, les (T1123) x Molineret, valleta del x x Mont(e)fiu x Montfred (T1162) x x Montfred, serra de x x Morro de Capell x Pardines (T1311) x Pedruïlla, plana de (T1362) x x Pena-roges (T1372) x Plans, los x Plans, camí dels x x Redortes, les21 x Remolins, séquia de (T1506) x x Rocaplana x Sanç, pantà de x x Sanç, valleta de (T1584) x x Senan x Serrabrisa x x Serrabrisa, cim de x x Servera, vall de x x Simó, pantà de x x Sinoga (T1763) x Sot x Terraplè x Trepat, pantà del x x Utxesa (T2080)22 x Utxesa, pantà d’ x x Vedadet, lo (T2139) x Ventafarines (T2150) x Ventafarines, tossal de x x Vilans, los (T2193) x

21 S’explica pel substantiu singular redorta ‘branca llarga i prima de plantes diverses’. 22 Coromines (1989-1997: VIII 160-161, s.v. Utxesa) únicament en reconeix la terminació ibèrica –esa (present a Gandesa, Olesa, Castanesa, Or[o]pesa, Montesa), però no aporta cap interpretació semàntica del mot. Turull (2007: fitxa 2080), tampoc. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

En un meritori segon lloc trobaríem les formes que inclouen UNES REFLEXIONS antropònims (14) i aquelles que fan referència a activitats huma- A MODE DE CONCLUSIÓ nes (14). Aquest fet ens portaria a parlar d’una certa evolució en la manera de percebre l’entorn. És a dir, en un primer moment Un cop desglossats tots els topònims es fa necessària la presència hauria predominat més la necessitat de trobar uns referents d’unes conclusions en què m’he limitat a analitzar les dades que bàsics a l’hora de donar nom als indrets i, poc a poc, amb el pas es desprenen de la classificació semàntica dels topònims. dels diferents assentaments humans que es van anar instal·lant a la zona, aquesta percepció hauria evolucionat cap a interessos Una de les primeres constatacions que es poden realitzar, d’altra més humanístics, si em permeteu la llicència. banda evident a simple vista, és el fet que els grups de classifica- ció que presenten un major nombre de formes toponímiques Les altres classificacions —no tan significatives— al·ludeixen són els que descriuen l’entorn natural. Així, tenim que ens aparei- a topònims amb referències històriques —algunes d’explícites i xen 19 hidrònims, 24 orònims i 17 topònims que ens descriuen d’altres perdudes en l’imaginari popular—, a formes relaciona- la qualitat del terreny. des amb diferents tipus d’arquitectura —restes de les diferents civilitzacions que s’hi van assentar en el seu moment—, a fitò- Tot i que no hem d’oblidar que algunes d’aquestes formes també nims, gentilicis i hagiotopònims —una sola menció. entren en altres grups de classificació i que, per tant, no parlem de xifres absolutes, entenem que a l’hora de batejar els indrets L’últim lloc d’aquestes reflexions l’he reservat per al grup de de la nostra zona d’estudi la tendència —aclaparadora— ha topònims de semàntica desconeguda, on s’encabirien Casetes estat la d’utilitzar els referents que hi havia més a mà, és a dir, els d’Utxesa, les, Utxesa i Utxesa, pantà d’; totes elles amb un vincle elements naturals: valls, muntanyes, basses, etc. comú: Utxesa. 23

BIBLIOGRAFIA

Altisent (1993): Agustí Altisent, Diplomatari de Santa Maria de Poblet (anys 960-1177), vol. I, Barcelona, Abadia de Poblet - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Coromines (1980-2000): Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial - La Caixa (10 vols.).

Coromines (1989-1997): Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, Barcelona, Curial - La Caixa (8 vols.).

Família parroquial, Aitona, desembre de 1977 – setembre de 1989 (1a època); gener de 1990 – abril de 1995 (2a època); juliol de 1995 – juliol de 1998 (3a època); octubre de 1998 – octubre de 2001 (4a època).

Turull (2007): Albert Turull, La toponímia de les comarques de ponent: Un assaig d’interpretació tipològica, Barcelona, Institut d’Estudis Cata- lans (amb un CD-Rom que inclou les fitxes de tots els topònims).

Recursos en línia:

Ajuntament d’Aitona: http://www.aitona.cat (POUM 2008).

Cadastre: http://www.sedecatastro.gob.es.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC): http://www.icgc.cat. - Cartoteca Digital: http://cartotecadigital.icc.cat.

Documentació d’arxiu:

Fons documental de l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya, secció Montcada (segles xv-xviii). Monestir de Poblet.

23 Vg. la nota anterior.