lnventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de I'any 1332

Xavier Sitjes i Molins

Vista del poble de Talamanca. [Foto: Salvador Redo)

Una visió retrospectiva de la vida més per a aquelles els béns de les rial~,de manera que, quan se'n des- privada d'altres epoques, la donen quals tenien un valor important, i no cobreix algun, és interessant publi- fonts diverses, entre elles els inven- pas quan aquest valor era escas, cosa car-lo. Els que ara vull donar a conei- taris notarials dels béns mobles que que passava la gran majoria de les ve- xer són dos de la casa de Talamanca, hi havia a les cases: mobiliari, vaixe- gades: béns de families humils, i fins fets I'any 1332, a re1 de la constitu- Ila, joies, eines, roba de dur i de cam- i tot menestrals, ja que per altres con- ció de la tutoria de Ramon de Tala- bra, estris diversos, etc. Encara que ductes sabem que als segles medie- manca, anomenat Ramonet en un aquests inventaris només es feien en vals en aquestes llars els béns mobles d'aquests documents, noi que va que- circumstancies determinades i no eren pocs i de valua exigua. Per tot dar orfe de pare i mare i que era, és pas per a totes les families, sinó no- aixb són escassos els inventaris nota- clar, menor d'edat, encara que no sa- bem el8 anys que aleshores tenia, Bellsola i du quatre segells de cera: I dic jo, Bernat de Talamanca, mili- perque n'ignorem la data de naixe- un del tutor i tres del rector.! tar, tutor donat i assignat pel venera- meni. L'interes d'aquest inventari és, so- ble Berenguer de Cirera, veguer del Quan va morir Berenguer II de Ta- bretot, per la relació que fa dels ma- senyor Rei, de i , del larnanca i'any 1325 (el que té el 80s que hi havia en el terme del cas- pupil Ramonet de Talamanca, fill i sarcofag a l'església del poble), va es- tell i sobre el8 quals es Talamanca hereu del venerable Guillem de Tala- devenir seriyor del castell el seu fil! tenien senyoria alodial. El terme del manca, militar, difunt, a instancies Guillem 111, al qual succei el seu fill castell coincideix arnb el del municipi dels amics del dit pupil, en presen- Ramonet, menor d'edat, per la qual actual: no ha variat amb el transcurs cia de Pere de Vilars, rector de l'es- cosa el veguer de Manresa i Bages, del8 segles. Els masos eren trenta- glésia de Talamanca i notari públic Berenguer de Cirera, va nornenar-li tres, una bona part dels quals de- seu, i dels testimonis infrascrits, per tutor datiu el seu ancle Bernat de Ta- gueren quedar desllabitats després de a aixo especialment cridats i pregats lamanca i aquest, per precepte legal, la Pesta Negra, I'any 1348, rnasos per mi després de la mort del referit va procedir a fer inventari dels béns que, posteriorment, es convertiren en difunt, vaig comencar a fer l'inventari del pupil, el8 quals constituien tres ronecs i, finalment, desaparegueren. o repertori de tots els béns i coses unitats: l"'hospici" o casa de la fa- D'altres, pero, encara continuen que corresponen a la dita tutoria. Pri- milia a Manresa i els castells de Ta- drets, merament, es troben en dita tutoria el larnanca i Rodors. El de la casa de Pels béns mobles que l'inventari castell de Talamanca, que es de franc Manresa, que devia ser al carrer ano- relaciona, es veu que els amos hi i iliure alou, amb el8 seus termes i menat aleshores "d'en Talamaiica", feien poca estada, com he dit abans, drets, el qual afronta a orient arnb el per ara no s'ha trobat, pero els de Ta- perque tant les robes de dur com les terme de ; a migdia, amb el8 lamanca i Rodors, si. Ambdós van ser de carnbra són escasses i pobres, termes de Mura i Rocafort; a occi- fets el 1332 per l'oncle Bernat i en igual que els rnobles; no s'hi parla de dent, arnb el territori de la ciutat de donaren fe pública elc rectors de les vaixella, es relacionen pocs estris de Manresa i amb la parroquia de Sant parroquies respectives, que van ac- cuina, quasi nul.les les provisions de Benet de Bages mitjancant el riu Llo- tuar de notaris. boca: tot sernbla indicar que al cas- bregat; i a cerc, arnb la parroquia de L'inventari de Manresa, de ser tro- tell, només hi vivia algun servent, que i el terme de Calders. bat, seria el més interessant, perque devia tenir cura del casal i de les dues També li pertany dins el terme de dit la ciutat era el lloc on residia la fa- cavalleries que hi consten. Quant a castell el conreu de sembradura de milia i on, és de suposar, hi havia el8 les armes, de les ofensives, hi havia prop del castell i que afronta a orient béns mobles rnés valuosos, pero, pot- moltes ballestes, pero nornés tres amb el8 honors d'en Corci i de na ser, ni el veguer el va demanar, per- crocs i no es parla de viratons, per la Pont; a migdia, amb els honors del que el8 béns de Manresa ja estaven qual cosa aquelles armes eren inope- mas de Puig; a occident, arnb els ho- prou segurs en custodia de l'avia del rants; i de les defensives, sols un vell nors d'en Cornudella i del mas d'Es- menor, Blanca d'OIzinelles, dels capell de ferro, unes cuiraces, una pluga; a cerc, arnb la Viia de Tala- quals n'era usufructuaria. gorguera, un8 perpunts atrotinats i un manca. També es troba en dita tuto- Els inventaris dels castells denoten escut. ria, en el mas de Fabrega de dit cas- unes estances rnolt desproveides, per També fa estrany que, a la tempo- tell, una feixa de terra que és prop del no dir gairebé abandonades, a causa, rada de l'inventari -el mes d'octu- conreu del dit castell, que afronta a probablement, que els amos hi ana- bre-, després de les collites de gra i arient arnb honors del mas de Puig; a ven molt poc: potser només per rebre de raim, nornés hi hagués quatre ses- migdia, amb honors d'en Cardona; a les parts de fruits que hi havien de ter8 de vi en un vaixell i no es parla accident, amb honor d'en Jaume; i a dur els masovers, si és que no hi te- de res a les tines, ni de cereal8 al gra- cerc, arnb el dit mas de Fabrega. nien un batlle de sac (col.lector) per ner. Sembla com si les parts de fruits També es troba en el terrne del dit fer-se'n carrec. que havien de donar els pagesos hi castell de Talamanca el mas de Pere fossin recollides i tot seguit dutes a de Rourebeil, igualment el mas de Manresa i que al castell només hi Casalvendrell, el mas de Romeu de L'inventari del castell quedés una poca cosa, per si els Serra, idem el mas de Vallferrera. el de Talamanca amos hi anaven algun dia. mas de Vallbordoia, el mas de Celort, L'inventari, escrit en el llatí vulgar el mas de Rovira, el mas de Brugalls, Es a I'Arxiu Histbric Comarcal de de I'epoca, diu així: el mas de Solagat, el mas de Riera, Manresa, dins un protocol particular que té en penyora Francesc de Soca- de la familia, perb sense ser-hi in- "t Posat el venerable senyal de la rrats per cinc-centes lliures, el mas corporat, ja que és un plec solt, de Creu. Per tal d'evitar I'engany i qual- de Corts, el mas de !a Tetgera, que te tres folis doblats pel mig i en forma sevo! dubte, es demana fer I'inventari en penyora per cinc-centes Iliures de mis:iva enviada pel rector de la del8 béns i coses dels pupils i dels di- l'administrador dels béns de I'altar de parroquia i notari eclesiastic Pere de funts, que corresponguessin a la mar- Sant Joan situat en la dita església de Vilars a l'escriva de Manresa Pere de rnessoria o tutoria a ells encornanada. Talamanca, el mas de Subacs, el mas del Cingle, el mas de Torrent, que té lgualment, es troba en dit castell, comtal i que el comte volia arrodonir- en penyora per quatre-centes cin- en una cambra dels baixos, un corn hi la propietat que l'envoltava. Anys quanta lliures el dit tutor, el mas de de parar ballestes. enlla, al segle XIV, castell i terme era Puig, que té en penyora per dues-cen- idem, es trobaren a la sala o cuina dels Talamanca, que no el tenien en tes lliures Mateu de Cellerer, clergue del dit castell set olles d'aram, entre alou, sinó que n'eren feudataris per la de , el mas de Pruneres, el grans i petites, tres tapadores de fe- casa de Montcada, la qual, potser mas de Salamitja, el mas de Sala de rro i dues paelles i dues calderes i dos tarnbé n'era feudataria, a la vegada, la Torre, el mas de Vila, el mas de escons. per la Corona. Castellar, el mas de Canrubi, el mas També es troba en dit castell, en L'inventari del castell de Rodors, de Matallonga, el mas de Trullas, el el rebost., quatre taüts, entre grans i fet unes dies més tard que el de Ta- mas Donzell, el mas de Rourecorb, el petits, aptes per tenir-hi blat i farina. lamanca, denota que era un edifici mas de Sarossena. Que tots els rna- Igualment, es troba una ballesta de que centrava una explotació agraria, sos són de lliure i franc alou de dit corn, que és en el mas d'En Sala Sa- probablement duta pel mateix batlle castell de Talamanca i dins els seus torre. l protesto i dic ja, el dit tutor, Bernadí de Vilalta, ja que no es diu termes. lgualment es troba en dit cas- que si alguna altra cosa es pogués tro- que intervingués ningú més. Tot i que tell de Talamanca un cavall de pel bar en la dita tutoria que li corres- el terme del castell era molt petit, en bru. També s'hi troba un roci de pel pongués, ho faria sense demora ni di- comparació amb el de Talamanca, hi bru. Aixi rnateix, en els dos cellers, lació de cap mena. havia divuit rnasos, que vol dir que cinc bótes i dos vaixells en els quals Pero, digué la dita senyora Blanca era relativameni més poblat que no hi havia vi, sinó en un vaixell, sois de Talamanca, mare del dit difunt, aquest. quatre sesters; igualment, una tina i que ella té i fa fruits seus per tots els El document, també en llati vulgar, un follador i dues portadores. ídem, dies de la seva vida, de tots els fruits, traduit, diu aixi: es troba en dit castell, en la carnbra drets i rCdits de¡ dit castell de Tala- on dormia el dit senyor Guillem de Ta- manca. Que foren fets (els inventaris) "Dissabte, 6 dels idus d'octubre lamanca, difunt, unes cuiraces i una , firmats i lloats pel senyor tutor a les (dia 6) de I'any del Senyor 1332, a gorguera. ídem, un capeil de ferro, de nones (dia 7)d'octubre de I'any del la rneva presencia, Romeu de Pedrós, poc valor. ídem, vuit ballestes de Senyor mil tres-cents trenta-dos, pre- rector de I'església de Roudors i el fusta, de dos peus. ídem, set balles- sents els testimonis Guillem de Serra, seu notari públic, i dels testimonis in- tes de corn, d'estrep. idem, tres Berenguer de Corts, Guillem Giiabert frascrits, especialment cridats i pre- crocs. Igualment, uns perpunts arnb de Talamanca. gats per a aixo, el senyor Bernat de el senyal de i cinc perpunts (Adreca:) Talarnanca, militar, tutor donat pel de poc valor i malmesos. ídem, una Al senyor Pere de Bellsola, escriva veguer del senyor Rei a Bages, per a ballesta de corn, de torn, que el dit de Manresa. de part de Pere de Vilars, Ramon deTalamanca, pupil, fill i he- tutor té en penyora per cent seixanta rector de I'església de Talamanca i reu del senyor Guillem de Talamanca, lliures, les quals presta al senyor Be- notari públic de la mateixa, us envio militar, difunt, el qual iéu inventari renguer de Talamanca, el seu difunt el trasllat arnb el meu segell, de I'in- de les coses i béns que es troben en pare. ídem, una sella de cavall, arnb ventari segellat pel senyor Bernat de el castell de Roudors. Prirnerament es el seriyal de Talarnanca i una altra se- Talamanca, que féu en el rneu poder, troba el casteil de Roudors, arnb els lla de palafre. ídem, dos capells de per a que sigui contingut mes exten- seus drets i termes, el qual es afron- pel. Igualment, sic frens vells. idem, sament en aquest quadern." tata orient arnb els termes de Moia i dues caixes plenes d'estris. idern, Ferrerons; a rnigdia, arnb el terme de una altra caixa on no hi havia res. Moia; a occident i cerc, arnb el terme Igualment, unes candeleres amb ei- Inventari del castell d'Oló, el qual castell es tingut pel se- nes. També, dos matalassos amb dos de Rodors nyor de Montcada. ídem es troba la travessers. Igualment, dos cobertors i sembradura prop de la terra campa dos coixins amb fundes de seda i un Aquest castell. del qual ara no en del dit castell, que és prop del cas- catre de posts i un altre catre de cor- queda res, era situat en l'actual terme tell i afronta a orient, migdia i occi- des. Tots els altres cobrellits o para- de Moia i era un dels de la nostra co- dent arnb el torrent, i a cerc, amb la ments que eren en dit castell i en al- marca dels quals tenim noticies més via pública. ídem, un tros de terra tres cambres de la senyora Blanca de antigues, ja que se'l menciona per anomenada el Clot de Coma d'Arenys, Talamanca, mare del dit Guillem de primera vegada I'any 924, en una el qual terrneneja a orient arnb honors Talamanca, difunt, eren d'ella, ex- compra que féu el cornte Sunyer de de Pere Oller; a occident, arnb honors ceptuats els que segueixen. Barcelona, d'unes terres i vinyes en el de Pere Vila, idem, un tros anomenat També es troba en dit castell, en seu terrne, com també ho foren unes de Codinac, que afronta a orient amb el porxo, una sella de cavall i un es- altres, dels anys 931 i 93Z2,totes les honors del mas de Montalt; a occi- cut arnb el senyal de Montcada a les quals fan creure que el castell, ales- dent, amb el torrent de la Genestosa. orles. idern, quatre taules i sis tam- hores anomenat de Rossedores, Ro- lgualment es troba en el terme del dit borets. sedorios o Rosetorios, era de domini castell el mas de la Mardonera, ídem