The Ghost.FH11
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
27 de setembre de 2007 Cinemes Imperial Sessions: 20.15 h i 22.30 h The Ghost and Mrs. Muir (1947 - El fantasma y la Sra. Muir), de Joseph L. Mankiewicz Sinopsi Quan fa un any que es va quedar vídua, Lucy Muir decideix que és hora demprendre una nova vida. Amb les rendes d'unes accions del seu marit, lloga una casa a la vora del mar i s'hi instal·la amb la seva filla i la seva criada Martha. La casa pertanyia al Capità Gregg, un mariner mort anys enrere que no està disposat que ningú ocupi els seus dominis. El seu fantasma espanta tots els inquilins, menys Lucy Muir. La seva decisió i seguretat impressionen el Capità, que decideix permetre que es quedin. El director, va decidir que primer fes de productor un temps, per Joseph L. Mankiewicz completar la seva formació. En el seu haver com a productor Fitxa tècnica Fill d'un emigrant alemany, el hi ha pel·lícules com Furia petit dels Mankiewicz va (Fritz Lang, 1936), Strange Director · · · · · · · · Joseph L. Mankiewicz néixer a Pennsylvania l'11 de Cargo (Frank Borzage, 1940) o Producció · · · · · · Twentieth Century-Fox febrer de 1909. Aviat la família Historias de Filadelfia (George Productor · · · · · · · · · · · · · · Fred Kohlmar es va instal·lar a Nova York, Guió · · · · · · · · · Philip Dunne, a partir de Cukor, 1940). on el pare era professor El 1946 s'estrena com a director la novel·la de R. A. Dick universitari. Seguint les passes Fotografia · · · · · · · · · · · · · Charles Lane a la Twentieth Century Fox. El Muntatge · · · · · · · · · · · Dorothy Spencer del seu germà Herman, Joseph seu primer film, El castillo de Direcció artística · · · · · · · · Richard Day, va estudiar Arts i Lletres a la Dragonwyck, amb guió propi George W. Davis Universitat de Columbia. En i la interpretació de Gene Escenografia · · · · · · · · · · · Thornas Little, acabat, va passar uns mesos a Tierney i Vincent Price, Stuart A. Reiss Berlín, on va entrar en contacte presenta ja alguns dels trets Vestuari · · · · Oleg Cassini, Eleano Behm, amb el món teatral i característics de la filmografia Charles Le Maire cinematogràfic de la ciutat. de Mankiewicz: fragmentació Música · · · · · · · · · · · Bernard Herrmann Durant un poc temps va Durada · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 104 min. del relat, importància dels treballar com a traductor diàlegs, atenció als d'intertítols de pel·lícules personatges. És una obra mudes de la UFA. El 1929 d'encàrrec, que havia de dirigir Herman, que escrivia guions a Ernst Lubitsch, convalescent Hollywood, el va animar a d'un atac de cor. També ho són Fitxa artística provar sort a la naixent meca les següents quatre pel·lícules, del cinema. entre les quals es compta El fantasma y la Sra. Muir (1947). Gene Tierney · · · · · · · · · · · · · Lucy Muir Entre el 1929 i el 1935 Joseph Rex Harrison · · · · · · Capità Daniel Gregg va fer de guionista per a la No és fins al 1949, amb Carta George Sanders · · · · · · · · · Miles Fairley Paramount, la RKO i la Metro- a tres esposas, que es tanca el Edna Best · · · · · · · · · · · · · · · · · · Martha Goldwyn-Mayer. Són els anys període d'aprenentatge i Vanessa Brown · · · · · · · · · · · · Anna Muir de consolidació del sistema comença l'epoca daurada de Natalie Wood · · · · · · Anna Muir de petita d'estudis. Al principi Joseph Leo Mankiewicz. Als Anna Lee · · · · · · · · Sra. de Miles Fairley participava sobretot en films anys 50, el sistema d'estudis Isabel Elsom · · · · · · · · · · · · · · · Angelica menors, al servei d'estrelles del arriba a la seva fi i poc a poc Victoria Horne · · · · · · · · · · · · · · · · · Eva moment com Jack Oakie i els directors van prenent Whitford Kane · · · · · · · · · · · · · · · Sproule Jackie Cooper, però poc a poc importància i guanyant control es va anat obrint camí cap a Robert Coote · · · · · · · · · · · · · · · · Coombe sobre la seva obra. Mankiewicz pel·lícules de més relleu. El dirigeix vint llargmetratges al 1936 va voler fer el salt a la llarg de la seva carrera. Els més direcció, però Louis B. Mayer cèlebres: Carta a tres esposas (1949), Eva al desnudo (1950), professionals que li va saber vol dir que les seves pel·lícules Julio César (1953), La condesa donar una força particular. siguin teatre filmat. descalza (1954), De repente, Certament, no és pot dir que Mankiewicz és un cineasta el último verano (1959), sigui una obra significativa a clàssic en el sentit ortodox del Cleopatra (1963) i La huella l'hora d'estudiar la trajectòria terme. La maquinària del film (1972), que va ser el seu darrer de Joseph L. Mankiewicz, en està plenament al servei de film i el seu darrer gran èxit. tant que la seva funció no l'efectivitat del relat. Des d'aleshores, aquest director podia anar molt més enllà de Enquadraments, moviments de que apreciava més el teatre que la posada en escena. És una càmera, tempo, muntatge, el cinema i mai va acabar de pel·lícula estructuralment direcció d'intèrprets, són eines sentir-se completament satisfet senzilla, de personatges forts narratives per donar o amagar a Hollywood, va viure retirat però sense complicacions. No informació, generar emocions, de l'escena pública fins a la hi trobarem el gust per la accentuar l'efecte desitjat en seva mort el 5 de febrer del fragmentació del relat i cada moment, dins els límits 1993. l'exploració psicològica que establerts pel gènere. Gràcies. e començar la projecció. caracteritzen títols com Eva al desnudo, La condesa descalza En aquest sentit, també El o De repente, el último verano, fantasma y la Sra. Muir és una CRÍTICA fetes amb guió del propi mica peculiar. Dauth la Mankiewicz. En aquesta classifica dins del gènere gòtic, ocasió, és de Philip Dunne - però seria més encertat dir que El fantasma y la Sra. Muir autor entre d'altres del de Qué és una comèdia romàntica verde era mi valle (John Ford, d'estil gòtic. Comparteix una The Ghost and Mrs. Muir és 1941)-, a partir d'una novel·la atmosfera comuna amb altres una pel·lícula estranya. La de R. A. Dick (Josephine films de l'època, com Rebecca majoria d'historiadors del Leslie). Si hem de fer cas de (Alfred Hitchcock, 1940), Alma cinema l'ignoren o hi passen Tag Gallagher, hauríem de rebelde (en anglès Jane Eyre, per sobre. El propi Mankiewicz considerar aquestes de Robert Stevenson, 1944) o la considerava una obra mancances com un punt a Jennie (William Dieterle, 1948), irrellevant. I tanmateix favor: al capítol Directores de però a diferència d'aquestes, desperta la passió de gent com Hollywood de la Historia El fantasma ... és un romanç general del cine, vol. VIII en clau d'humor dins un entorn l'escriptor Javier Marías, que d acústic abans aparell altre mòbils i qualsevol lèfons al seu llibre Vida del fantasma (Cátedra, 1996), exclama: de fantasmes i cases (El País Aguilar, 1995, p. 83), ¡Ojalá Mankiewicz no hubiera encantades. La barreja de diu: Creo que si tuviera que dirigido sus propios guiones! comèdia i gòtic dels anys 40 elegir sólo una, esta sería mi (p. 400). Mankiewicz, en imprimeix al film un to película favorita. N. T. Binh, qualsevol cas, va retocar part amable, d'humor més subtil al seu llibre sobre el director dels diàlegs al llarg del rodatge, que no pas hilarant, on l'amor (Cátedra, 1994), escriu: Por que són prou afortunats, a i la mort es tracten sense primera vez una obra de banda de formar part del segell dramatisme ni passions Mankiewicz alcanza la gracia de la casa. extremades. L'aspecte dolç de (p. 175), i afegeix: Por Gene Tierney i una supuesto, sigue siendo un Brian Dauth, en un efusiu irreconeixible Natalie Wood, filme genérico, y contiene las article sobre ell, descriu el seu la magnífica actuació de Rex escenas obligatorias de todo estil com a théâtre filmé, Harrison en el paper d'un filme de fantasmas, pero El (http://www.sensesofcinema. tendre home dur, i George fantasma y la Sra. Muir forma com/contents/directors/05/m Sanders amb posat trapella parte de esos filmes milagrosos ankiewicz.html). Théâtre seduint senyoretes als taxis, en los que todo funciona un filmé -diu- és un gènere contribueixen a fer d'aquest poco mejor de lo que sería de conscient d'ell mateix poblat film una obra única que val la esperar. per personatges conscients pena recuperar. d'ells mateixos, que es En efecte, és una pel·lícula feta desenvolupen sobretot a través Magda Costa dins el restrictiu sistema de les paraules. Els personatges Cineclub Sabadell d'estudis, un film de gènere de Mankiewicz es troben sortit de la factoria de la sempre al centre de la narració, Twentieth Century-Fox, però determinen l'evolució de la te Es demana puntualitat. els Es demana als espectadors que desconnectin al qual va confluir un equip de trama, en comptes de ser determinats per ella. Això no.