27 de setembre de 2007 Cinemes Imperial Sessions: 20.15 h i 22.30 h The Ghost and Mrs. Muir
(1947 - El fantasma y la Sra. Muir), de Joseph L. Mankiewicz
Sinopsi
Quan fa un any que es va quedar vídua, Lucy Muir decideix que és hora demprendre una nova vida. Amb les rendes d'unes accions del seu marit, lloga una casa a la vora del mar i s'hi instal·la amb la seva filla i la seva criada Martha. La casa pertanyia al Capità Gregg, un mariner mort anys enrere que no està disposat que ningú ocupi els seus dominis. El seu fantasma espanta tots els inquilins, menys Lucy Muir. La seva decisió i seguretat impressionen el Capità, que decideix permetre que es quedin. El director, va decidir que primer fes de productor un temps, per Joseph L. Mankiewicz completar la seva formació. En el seu haver com a productor Fitxa tècnica Fill d'un emigrant alemany, el hi ha pel·lícules com Furia petit dels Mankiewicz va (Fritz Lang, 1936), Strange Director · · · · · · · · Joseph L. Mankiewicz néixer a Pennsylvania l'11 de Cargo (Frank Borzage, 1940) o Producció · · · · · · Twentieth Century-Fox febrer de 1909. Aviat la família Historias de Filadelfia (George Productor · · · · · · · · · · · · · · Fred Kohlmar es va instal·lar a Nova York, Guió · · · · · · · · · Philip Dunne, a partir de Cukor, 1940). on el pare era professor El 1946 s'estrena com a director la novel·la de R. A. Dick universitari. Seguint les passes Fotografia · · · · · · · · · · · · · Charles Lane a la Twentieth Century Fox. El Muntatge · · · · · · · · · · · Dorothy Spencer del seu germà Herman, Joseph seu primer film, El castillo de Direcció artística · · · · · · · · Richard Day, va estudiar Arts i Lletres a la Dragonwyck, amb guió propi George W. Davis Universitat de Columbia. En i la interpretació de Gene Escenografia · · · · · · · · · · · Thornas Little, acabat, va passar uns mesos a Tierney i Vincent Price, Stuart A. Reiss Berlín, on va entrar en contacte presenta ja alguns dels trets Vestuari · · · · Oleg Cassini, Eleano Behm, amb el món teatral i característics de la filmografia Charles Le Maire cinematogràfic de la ciutat. de Mankiewicz: fragmentació Música · · · · · · · · · · · Bernard Herrmann Durant un poc temps va Durada · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 104 min. del relat, importància dels treballar com a traductor diàlegs, atenció als d'intertítols de pel·lícules personatges. És una obra mudes de la UFA. El 1929 d'encàrrec, que havia de dirigir Herman, que escrivia guions a Ernst Lubitsch, convalescent Hollywood, el va animar a d'un atac de cor. També ho són Fitxa artística provar sort a la naixent meca les següents quatre pel·lícules, del cinema. entre les quals es compta El fantasma y la Sra. Muir (1947). Gene Tierney · · · · · · · · · · · · · Lucy Muir Entre el 1929 i el 1935 Joseph Rex Harrison · · · · · · Capità Daniel Gregg va fer de guionista per a la No és fins al 1949, amb Carta George Sanders · · · · · · · · · Miles Fairley Paramount, la RKO i la Metro- a tres esposas, que es tanca el Edna Best · · · · · · · · · · · · · · · · · · Martha Goldwyn-Mayer. Són els anys període d'aprenentatge i Vanessa Brown · · · · · · · · · · · · Anna Muir de consolidació del sistema comença l'epoca daurada de Natalie Wood · · · · · · Anna Muir de petita d'estudis. Al principi Joseph Leo Mankiewicz. Als Anna Lee · · · · · · · · Sra. de Miles Fairley participava sobretot en films anys 50, el sistema d'estudis Isabel Elsom · · · · · · · · · · · · · · · Angelica menors, al servei d'estrelles del arriba a la seva fi i poc a poc Victoria Horne · · · · · · · · · · · · · · · · · Eva moment com Jack Oakie i els directors van prenent Whitford Kane · · · · · · · · · · · · · · · Sproule Jackie Cooper, però poc a poc importància i guanyant control es va anat obrint camí cap a Robert Coote · · · · · · · · · · · · · · · · Coombe sobre la seva obra. Mankiewicz pel·lícules de més relleu. El dirigeix vint llargmetratges al 1936 va voler fer el salt a la llarg de la seva carrera. Els més direcció, però Louis B. Mayer cèlebres: Carta a tres esposas al qual va confluir un equip de la Twentiethperò Century-Fox, de factoria la de sortit gènere de film un d'estudis, sistema restrictiu el dins En efecte, és una pel·lícula feta esperar. de sería que lo de mejor poco en los que todo funciona un parte de esos filmes milagrosos fantasma y la Sra. Muir pero fantasmas, de filme todo de obligatorias escenas las contiene y genérico, filme un siendo Por sigue supuesto, afegeix: i 175), (p. de Mankiewicz alcanza la gracia obra una vez primera Por escriu: 1994), (Cátedra, director el sobre llibre seu al T.N. favorita. película Binh, mi sería esta una, sólo elegir que tuviera si que Creo diu: 83), Aguilar,p. País 1995, (El al seu llibre Vida del fantasma que Marías, Javier l'escriptor desperta la passió de gent com tanmateix I irrellevant. obra una considerava la per sobre. El propi Mankiewicz passen hi o l'ignoren cinema del d'historiadors majoria La estranya. pel·lícula una Muir Mrs. and Ghost The El fantasmaylaSra.Muir CRÍTICA descalza Julio César (1949), 1993. del febrer de 5 el mort seva la a fins pública l'escena de retirat viure va Hollywood, a sentir-se completament satisfet de acabar va mai i cinema el que apreciava més el teatre que Des d'aleshores, aquest director èxit. gran darrer seu el i film (1972), que va ser el seu darrer Cleopatra verano último el Eva al desnudo (1954), (1963) i (1963) (1953), De repente, De La condesa La huella La (1959), (1950), forma és El determinats per ella. Això no Això ella. per determinats ser de comptes en trama, la de l'evolució determinen sempre al centre de la narració, troben es Mankiewicz de de les paraules. Els personatges desenvolupen sobretot es a través que mateixos, d'ells conscients personatges per poblat gènere mateix d'ell conscient un és -diu- filmé Théâtre ankiewicz.html). com/contents/directors/05/m (http://www.sensesofcinema. filmé, théâtre a com estil article sobre ell, descriu el seu efusiu un en Dauth, Brian de lacasa. banda de formar part del segell a afortunats, prou són que dels diàlegs al llarg del rodatge, part retocar va cas, qualsevol en Mankiewicz, 400). (p. dirigido sus propios guiones! ¡Ojalá Mankiewicz no hubiera exclama: 1996), (Cátedra, VIII vol. cine, del general Historia la de Hollywood favor: al capítol Directores de a punt un com mancances aquestes considerar de hauríem Gallagher, Tag de cas fer de hem Si Leslie). (Josephine Dick A. R. de 1941)-, apartird'unanovel·la verde era mi valle autor entre d'altres del de - Dunne Philip de és ocasió, aquesta En propi Mankiewicz. del guió amb fetes o desnudo caracteritzen títols com que psicològica i l'exploració relat del fragmentació la per gust el trobarem hi però sensecomplicacions.No forts personatges de senzilla, estructuralment pel·lícula una És escena. en posada la de enllà més molt anar podia no funció seva la que tant en Mankiewicz, L. Joseph de trajectòria la d'estudiar l'hora a significativa obra una sigui que dir pot és no Certament, particular. força una donar saber va li que professionals De repente, el último verano , La condesa descalza (John Ford, Eva al Qué , rebelde (Alfred Hitchcock, 1940), films de l'època, com altres amb comuna atmosfera una Comparteix gòtic. d'estil romàntica comèdia una és però seria més encertat dir que classifica la dins del gènere gòtic, Dauth peculiar. mica fantasma y la Sra. Muir també sentit, aquest En establerts pelgènere. límits els dins moment, cada en desitjat l'efecte accentuar informació, generar emocions, narratives perdonaroamagar direcció d'intèrprets, són eines muntatge, tempo, càmera, relat. Enquadraments, moviments de del l'efectivitat de servei al plenament està terme. Lamaquinàriadelfilm clàssic en el sentit ortodox del cineasta un és Mankiewicz filmat. teatre siguin vol dir que les seves pel·lícules pena recuperar. film unaobraúnicaquevalla d'aquest fer a contribueixen taxis, als senyoretes seduint trapella posat amb Sanders George i dur, home tendre d'un paper el en Harrison Rex de actuació magnífica la una i Wood, Natalie irreconeixible Tierney Gene extremades. L'aspectedolçde passions ni sense dramatisme tracten es mort la i que nopashilarant,onl'amor subtil més to d'humor amable, un film al imprimeix 40 anys dels gòtic i comèdia cases de barreja La i encantades. fantasmes de en clau d'humor dins un entorn fantasma El d'aquestes, diferència a però Jennie o 1944) Stevenson, Robert de (William Dieterle, 1948), (en anglès Jane Eyre, Jane anglès (en ... és un romanç un és ... Cineclub Sabadell Magda CostaMagda Rebecca és una Alma El
Es demana puntualitat. Es demana als espectadors que desconnectin els telèfons mòbils i qualsevol altre aparell acústic abans de començar la projecció. Gràcies.