L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 1

Núm. 25, segon semestre 2006

www.fhortasud.org

El barranc de Torrent, un espai viu en conflicte amb l'home

El ríu Túria ja es parc natural Mirada retrospectiva a l'arqueologia de l' Serra Perenxisa, un espai natural de la comarca Entrevista a Empar López, advocada del Centre de Serveis Interculturals de la Mancomunitat de l'Horta Sud L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 2

SUMARI

la fundació paisatjes de l’horta sud Premis 2006 del Programa Cooperació La Serra Perenxisa, un espai natural de per a les Associacions de la Comarca. 4 l'Horta Sud. 18 ALFREDO BENLLOCH BARRACHINA Activitats del Museu Comarcal. medi ambient ADRIÀ BESÓ 6 La ribera del Túria ja és parc natural. 24 BORJA CATALÀ associacions de comarca Arqueologia de l’horta sud L’Horta Sud per una escola pública de qualitat 7 Mirada retrospectiva a l'arqueologia CRISTINA VALERO de l'Horta Sud. 26 sociocomunitari ADRIÀ PITARCH els nostres oficis L'Horta Sud supera els 431.000 habitants. 8 Salvador Burriel, palmiter d'. 32 FRANCESC MARTÍNEZ CRISTINA VALERO actualitat comarcal cultura El problema de les inundacions a l'Horta Sud. El barranc de Torrent: un espai viu L'Institut d'Estudis Comarcals amb conflicte amb l'home. 10 de l'Horta Sud compleix 25 anys. 34 BORJA CATALÀ RAFAEL ROCA passat i present gent d’ací La riuada de 1957 a . 36 Entrevista a Empar López, advocada del Centre de Serveis Interculturals de la Mancomunitat de l'Horta Sud. 16 CRISTINA VALERO

Noves seccions en Papers de l'Horta

PAPERS DE L’HORTA untament a les seccions habituals, Papers de l'Horta incorpora nous espais informatius i d'anàlisi. A Director: partir d'aquest numero, la revista inclourà un Francesc Martínez J suplement especialitzat de 12 pàgines amb temàtiques Col·laboren en aquest número: concretes que afecten a l'Horta Sud. En aquest número Adrià Besó, Borja Català, Cristina Valero, Alfredo Benlloch, Adrià Pitarch i Rafael Roca. iniciem la sèrie amb el tema “El paper dels serveis socials municipals: perspectives enfront del nou Sistema per a Assessorament lingüístic: Òscar Pérez Silvestre Fotografia: Ricard Martínez, Robert Amoraga, l'Autonomia i Atenció a la Dependència”, de la sociòloga Alfredo Benlloch, Artemio Mulas, Borja Català, Marcela Jabbaz. Es tracta d'una anàlisi dels serveis socials Carles Puig, Adrià Besó i Cristina Valero. Gabinets de premsa de la Confederació Hidrogràfica des de la perspectiva de l'Horta Sud i en el marc de la del Xúquer dels ajuntaments de Torrent, recent aprovada Llei de la Depèndencia. Aldaia, Alaquàs, i . Disseny i maquetació: Collage-no coop.v. Per altra banda, es crea la nova secció “Arqueologia de Impressió: Gráficas Jovi l'Horta Sud”, un espai en el que periòdicament l'arqueòleg Tiratge: 1.000 exemplars. Adrià Pitarch ens anirà descobrint els jaciments Imprés en paper 100% reciclat. arqueològics de la comarca, amb totes les seues troballes Periodicitat: semestral Dipòsit legal: V-1372-1994. culturals i explicant la seua influència en la comarca. Una nova secciò que ens ajudarà a comprendre millor el nostre passat.

Entitat editora: FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE L’HORTA SUD. President: Alfred Domínguez Ibáñez C/ Caja de Ahorros, 4. 46900 Torrent Tel. 96 155 32 27 www.fhortasud.org fundació@fhortasud.org PORTADA: Alqueria de Moret de Picanya, edifici restaurat mitjançant una escola taller formada per joves que han aprés Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió diversos oficis. Un exemple de les polítiques socials que s'entan dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriament duent a terme en alguns municipis de l'Horta Sud. amb els treballs publicats. Foto: Robert Amoraga. L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 3

EDITORIAL EDITORIAL Per un transport públic segur i de qualitat

'accident del metro a València el 3 de juliol de 2006, que es Lva saldar amb la mort de 43 persones, moltes d'elles de l'- Horta Sud, ha obert el debat sobre la seguretat i qualitat de la xarxa del transport públic metropolità i la necessitat urgent de més inversions per part de l'Administració. Es tracta de línia 1 del metro que comunica València amb les poblacions de , Picanya, Torrent i Picassent. Aquell fatídic dia d'estiu un tren que tenia 18 anys d'antigüitat va descarrilar en una corba situada en- tre les parades de la plaça d'Espanya i Jesús, produint el major Tren de la línia 1 del metro. accident de metro en àrea urbana ocorregut a Espanya. El tren sinistrat pertany a Ferrocarrils de la Generalitat Valen- ciana, empresa pública constituïda el 1986, la qual és respon- sable del manteniment del servei d'aquesta línia. La versió oficial diu que l'accident fou inevitable perque va ser causat per “un error humà”, ja que el tren circulava en el moment del sinistre a 80 km/hora en un lloc on estava prohibit circular a més de 40 km/h. Però també és cert (i així ho han denunciat sindicats, experts i tèc- nics ferroviaris) que en aquesta corba la Generalitat no havia instal·lat cap sistema de seguretat de frenat au- tomàtic, cosa que haguera pogut evitar el descarrilament i la tràgica pèrdua de 43 vides humanes i 47 ferits. Evidentment, aquest tren, que s'anomena popularment “el trasto”, estava vell i obsolet. I continua estant ob- solet. De fet, des del dia de l'accident ençà han hagut més d'una dotzena d'avaries en la mateixa línia. Això ha provocat la protesta dels alcaldes de l'Horta Sud on transcorre la línia 1, els quals han exigit a la Genera- litat millores substancials en la línia, marginada en els últims anys de les inversions del govern autonòmic. La fugaç i vergonyosa comissió d'investigació de les Corts Valencianes (sols es va dedicar sis dies per a re- bre a les persones convocades, estudiar documents i redactar conclusions) ha indignat molt als familiars de les víctimes, els quals han format l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol per a demanar responsabi- litats al Consell. Familiars dels morts, així com ferits de l'accident i usuaris de línia 1 protagonitzaren una ma- nifestació el 3 de desembre de 2006 per a exigir a la Generalitat que assumisca responsabilitats i la dimis- sió del Conseller d'Infrastructures, José Ramón García Antón. Però s'ha mirat vers altre lloc, no ha hagut cap dimissió ni cap assumpció de responsabilitats. La gelada actitud de la Generalitat davant aquest tràgic acci- dent ha sigut cínica i de menyspreu cap als pobles de la comarca. Sis mesos després de la tragèdia les feri-

des continuen obertes. Fins 26 famílies de les víctimes s’han personat al jutjat que investiga el cas. Núm. 25, segon semestre 2006 Deixant a banda aquestes actituds polítiques, el descarrilament del metro posa en evidència la manca d'in- versions i l’escàs manteniment d’aquesta línia, a més de la necessitat d'una millora general de les infras- tructures de transport públic metropolità. Els pobles de l'Horta no han tingut mai poder de decissió en la planificació de la xarxa de transport comarcal, per la qual cosa no han pogut impedir l'impacte ambiental ne- gatiu que provoquen algunes d'aquestes infrastructures, com per exemple el projecte de l'AVE. A més a més, l'Horta s'ha vist marginada en les inversions de la Generalitat per a transport públic. Les grans línies de trans- port metropolità s'han construït seguint una visió centralista des del punt de vista de València; és a dir, s'ha satisfet preferentment els interessos de comunicació de València, tot deixant en un pla sucundari i marginal els pobles de l'Horta, amb impactes molt visibles i negatius com ara la destrucció de l'horta, la fragmenta- ció del territori i la contaminació acústica i atmosfèrica. Hi ha una manca de planificació i d'inversió en la mi- llora de la qualitat dels transports públics metropolitans, cosa que també porta a la manca de seguretat i l'abús del cotxe, que provoca congestió urbana i contaminació. Com a contrapunt, cal destacar el recentent anunci de la Generalitat de construcció de l'anomenat Tramvia de l'Horta Sud, que té previst comunicar transversalment 19 municipis de la comarca. Aquest projecte, tot i que arriba amb anys de retard, és positiu per a l'Horta Sud i esperem que es faça realitat de veritat i que no siga un reclam electoralista. Perquè, no ens enganyem, la realitat actual és ben diferent: les línies de tren de rodalies, metro i autobús metropolitans pràcticament són les mateixes que les de fa vint anys. Per tant, necessiten més inversions –segures i permanents– per tal de caminar cap a un transport públic de qualitat amb crtieris de sostenibilitat ambiental.

3 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 4

LA FUNDACIÓ Vint-i-tres entitats de l'Horta Sud premiades per fomentar l'interassociacionisme

Tres ONG reben els premis de Solidaritat Internacional 2006.

SOLIDARITAT INTERNACIONAL Per altra banda, la Fundació Horta Sud ha lliurat els premis Solidaritat Interna- cional 2006 a tres ONG que realitzen programes de cooperació en països subdesenvolupats econòmicament. Les organitzacions guardonades són les següents: Instituto de la Santísima Trinidad Cúcuta-Norte Santander de Colom- Premiats del programa Solidaritat Internacional. bia. Projecte guardonat amb 2.000 euros per a l'ampliació de tallers per a la promoció i formació integral de jo- ASSOCIACIONS DE LA COMARCA blet i nou associacions juvenils locals ves, xiquets i xiquetes de Cúcuta. Vint-i-tres associacions de l'Horta com l'Amagatall i La Cebollera, entre Misioneras de la Inmaculada Con- Sud han sigut premiades per la Fun- d'altres. cepción Monrovia de Libèria. Con- dació Horta Sud i la Caixa Popular Jornades de recuperació de la me- sisteix en la creació d'una escola-taller dins del Programa Cooperació amb mòria històrica de (1.300 de labors i educació per a xiques joves Associacions de la Comarca 2006. euros). Es tracta d'una iniciativa pro- marginades. El projecte té una dotació Aquest programa té l'objectiu d'in- moguda per l'Associació de Veïns de de 2.000 euros. centivar la realització de projectes de Sant Francesc en la que participen al- Colectivo Benjamín Mejías del De- desenvolupament cultural, econòmic tres col·lectius. partamento de San Salvador-Teo- i social que promoguen la col·labora- Educació en Oci i Temps Lliure tepeque y la Libertatd de El Salva- ció entre associacions dins de la ma- (1.000 euros). Projecte promogut per dor. Subvencionat també amb 2.000 teixa població o en l'àmbit de la co- les associacions Dones Tyrius i Dones euros, el projecte col·labora en la marca. Per a donar suport a aquestes Teixent d'Alaquàs per a impulsar hà- construcció d'una unitat educativa ex- iniciatives la Fundació i Caixa Popular bits culturals en el temps d'oci entre perimental de Paracaya dirigida a la concedeixen diverses ajudes econò- les dones. població infantil. miques. Festival de Nadalenques Vila Quart Els projectes guardonats d'enguany de Poblet (700 euros). Activitat pro- són els següents: moguda per l'Associació Cultural Cas- Quart de Nit (2.600 euros). És un tilla-la Manxa de Quart en la que par- projecte d'activitats d'oci saludables ticipen també associacions d'Aldaia i dirigides a joves els caps de setmana, València. per tal de reduir formes d'oci menys Hàbits saludables en les dones saludables com per exemple anar als (400 euros). Programa d'activitats sa- bars o discoteques. En aquesta inicia- ludables en temps lliure promogut per

tiva interassociativa hi participen el l'Associació Espai-Violeta de i Guardonats del programa d'activitats Consell de la Joventut de Quart de Po- altra entitat de . interassociatives.

4 LA FUNDACIÓ Núm. 25, segon semestre 2006 5 de la LA FUNDACIÓ LA zada per l'obertura de noves sucursals i la realització d'una fora de Torrent política econòmica que tingué en compte la vertebració social i cultural de la comarca, donant suport a diver- ses iniciatives socials. Anys després, Francesc Carratalà des- empenyà també una tasca important poste- en la Fundació Caixa Torrent, riorment reconvertida en la Fundació Horta Sud. En aquesta entitat Carrata- là va fer valdre els seus coneixements de les finances. Des del seu càrrec com a tresorer durant 1994-2001 va pro- piciar la inversió en béns immobles, cosa que va augmentar les rendes i el patrimoni de la Fundació, assentant els fonaments d'estabilitat econòmica que té avui la Fundació. Amb posterioritat a 2001 va continuar uns anys més com a vocal de la Fundació prestant tot el seu saber i col·laboració. Francesc Carratalà era d'eixa classe d'homes íntegres, eficients i constants que va contribuir a l'impuls i enforti- ment de dos de les entitats més em- blemàtiques de la comarca: la Caixa Hor- i la Fundació d'Estalvis de Torrent ta Sud. La comarca es està avui un es- pai més cohesionat i vertebrat social- ment gràcies al treball de persones com Carratalà Vilanova. impulsor Fundació Horta Sud Fundació Francesc Carratalá destacà fonamentalment pel destacà fonamentalment Francesc Carratalá a secretari del consell seu treball com de Torrent de la Caixa d'Estalvis d'administració Horta Sud, dos i com a tresorer en la Fundació imprimir la seua institucions en les que va una economia ètica concepció personal sobre i social al servei de la societat. Pel que fa a la seua activitat pública, Francesc Carratalá destacà fonamen- talment pel seu treball com a secreta- ri del consell d'administració de la Cai- i com a xa d'Estalvis de Torrent tresorer en la Fundació Horta Sud, dos institucions en les que va imprimir la seua concepció personal sobre una economia ètica i social al servei de la societat. Durant els anys 1978-1982 Francesc Carratalá va desempenyar el càrrec de secretari del consell d'administració sota de la Caixa d'Estalvis de Torrent, la presidència del seu amic i col·labo- rador Josep Ferrís March. Després Ca- rratalà continuà en el seu lloc fins la fusió de la Caixa d'Estalvis amb la CAM l'any 1990. L'arribada de Carratalà a la Caixa amb va coincidir d'Estalvis de Torrent la reforma de les caixes que va fer Fuentes Quintana en 1978, cosa que va propiciar l'accés al consell d'admi- nistració de l'entitat torrentina d'un grup de persones democrates vincula- des als moviments socials, entre les que figuraven Carratalá i el mateix Fe- rrís. En aquest període la Caixa de To- rrent aconsegueix eixir de la seua ma- la situació financera tot començant una nova època expansiva caracterit- home íntegre home un més d'agost de 2006 va faltar a l'edat de 60 anys Francesc Carra- l Francesc Carratalá Vilanova, Carratalá Francesc talá Vilanova, membre actiu de la Fun- dació Horta Sud, on va exercir de tre- sorer des de juny de 1994 fins abril Ca- de naixement, de 2001. Torrentí rratalá va tindre una intensa vida pro- fessional i cívica a l'Horta Sud, tot con- tribuint amb el seu treball i bon fer a la vertebració econòmica i social de la comarca. Francesc Carratalá va ser un autodi- dacta que es va fer a si mateix. Era un home de caràcter recte, íntegre i ho- nest, i molt exigent amb ell mateix en la seua actuació pública. La seua vida professional va transcórrer en el món de l'economia de l'empresa i la banca a cap com de la comarca. Treballà d'administració en les empreses to- rrentines Chocolates Cebra i Metalur- gia Francisco Rodríguez. Més enda- vant va fundar amb un soci la companyia Argente Carratalá Corredu- ria de Seguros, en la que va continuar fins l'any de la seua defunció. E L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 5 Página 13:06 15/1/07 L'HORTA25 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 6

LA FUNDACIÓ Activitats del Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March”

ADRIÀ BESÓ Director del Museu Comarcal

urant aquest segon semestre Aquests concerts han estat a càrrec LA DONA A LA HISTÒRIA Ds’han realitzat les següents dels Campaners de la Catedral de activitats que, dins els objectius del Entre els dies 3 i 21 d’octubre el València. Són una associació cultural museu, tracten de recuperar i museu va acollir l'exposició que toquen les campanes de la difondre el patrimoni cultural de la “L’empremta de la dona a la Catedral de València durant totes les comarca. història” que tracta de explicar festivitats de l’any, i formen part del diferents èpoques de la història a Gremi de Campaners Valencians. través de les dones, l’empremta de JORNADES DE PATRIMONI les quals ha resultat decisiva. BETLEM TRADICIONAL El dissabte dia 30 de setembre el Museu va celebrar un any més les El Museu Comarcal de l’Horta Sud CONCERTS DE CAMPANES Jornades Europees de Patrimoni. “Josep Ferrís March” ha contribuït Continuant el recorregut iniciat anys Els dies 25 de novembre i 2 de un any més a la difusió de les enrere per les poblacions de la desembre el Museu Comarcal de tradicions nadalenques amb la comarca. Enguany l’itinerari en l’Horta Sud “Josep Ferrís March” va mostra del Betlem tradicicional, que autobús ha visitat Alcàsser, dur a terme un cicle de concerts de es va poder visitar des del 29 de Picassent i . campanes a Aldaia i Picassent, que novembre al 5 de gener a la sala En Alcàsser es va visitar l’església es repetirà durant la tardor dels Benáger. El Betlem d’aquest any ha parroquial de Sant Martí, del segle pròxims anys amb nous concerts estat muntat pel Mestre Betlemnista XVII amb pintures atribuïdes a fins recórrer les torres de campanes José Albacete, en col·laboració amb Vicente López, i el Mercat Municipal, dels diferents pobles de l’Horta Sud. l’Associació de Betlemnistes de edifici construït l’any 1927 i un dels Aquesta activitat s’emmarca dins els Torrent. José Albacete va resultar el més singulars d’aquesta tipologia objectius generals del museu de guanyador del concurs de Betlems que encara es conserva a la promoure la conservació i difusió del de la Comunitat Valenciana convocat comarca. Tot seguit, a Picassent es patrimoni cultural de l’Horta Sud. per diari Levante EMV. Els seus va visitar l’ermita de la Vallivana, En aquest cas es tracta de recuperar treballs es caracteritzen per una construïda al segle XVIII i la torre la memòria d’un patrimoni delicadesa en els detalls tal i com si d’Espioca, edifici d’època islàmica immaterial ja oblidat a ran de la es tractara d’un gran diorama. declarat Bé d’Interés Cultural que, desaparició dels últims campaners a Destaca la forma de concebre el amb altres torres de la comarca, la dècada dels anys seixanta. La paisatge i les seues arquitectures formava part del cinturó de torres desaparició d’aquest ofici va estar amb unes acurades proporcions. de guaita que defensaven la capital. substituïda per l’electrificació dels Per últim l’itinerari va finalitzar a campanars, amb la qual cosa es van Alfafar on els participants van visitar perdre també molts tocs que el casino del Centre Recreatiu, acompanyaven la vida quotidiana l’antic casino del Sindicat Arrosser, dels nostres pobles, com ara els ara rehabilitat com a Biblioteca d’ànimes, àngelus, etc, alguns dels Pública i declarat Bé d’Interés quals van ser parcialment recuperats Cultural, i la parròquia de la Mare en aplicar els ordinadors als de Déu del Do, amb la imatge gòtica campanars a partir dels anys noranta de la Mare de Déu. del segle XX, però tractant-se sempre de tocs mecànics.

Visita a l’ermita de la Vallivana de Concert de campanes a Aldaia Betlem tradicional Picassent

6 ASSOCIACIONS DE LA COMARCA Núm. 25, segon semestre 2006 7 ALERO V RISTINA C Aldaia, Picanya i Aldaia, Picanya acollit Paiporta han i enguany jornades cursets del col·lectiu de l’Horta Sud de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de l’escola pública i concertada. als amics de manera fícil és acostar-se ajuda. És molt sincera per a oferir-los més arriscat compartir els sentiments D’aquesta amb algú que burlar-se’n. manera, mares i pares han trobat pis- tes per ajudar els joves a superar una de les primeres proves amargues que ens ofereix la vida: conèixer gent que necessita causar dolor als altres per a és fracassada. El consell no sentir-se confiar en un mateix i en els que esti- men de veritat per superar aquesta prova. ASSOCIACIONS DE LA COMARCA DE ASSOCIACIONS escola . Aldaia bullying per una per i Picanya també han oferit cursos on les mares i pares han aprés com trans- metre als seus fills adolescents que els joves que presumeixen i pretenen re- baixar als altres al nivell de la clave- guera no són una altra cosa que uns “perdedors”. Allò que realment és di- L’any 2006 ha sigut l’any de l’adoles- L’any dels cència a la comarca. Les AMPAs instituts de la comarca han organitzat i diferents xarrades a través de FAPA cursets per a ajudar les mares i pares millor amb els seus a comunicar-se fills adolescents i per a previndre pro- blemes de drogues, transtorns de l’a- limentació com ara l’anorèxia i la bulí- a parlar de sexualitat mia i ajudar-los amb els joves. també ha encoratjat a les L’actualitat mares i pares de l’Horta Sud a orga- nitzar actes que ajudaren als progeni- tors a comprendre què està passant a les aules. Així, la violència escolar ha centrat unes jornades a Paiporta on mares i pares han intentat buscar les causes de l’anomenat qualitat de Associacions de Mares i Pares es d’Alumnes de tota la província de pública Jornada celebrada per FAPA a Picanya. celebrada per FAPA Jornada L L’Horta Sud Sud L’Horta València estan federades en FAPA-Va- València lència, una federació que agrupa totes les mares i pares de l’escola pública i concertada i que es vertebra de forma comarcal. La comarca de l’Horta Sud és una de les més actives en desenvo- lupar activitats que milloren l’educació pública i concertada. Les reivindicacions de cadascú dels centres de primària i secundària, tant pel que fa a la millora de les infrastruc- tures com pel que fa a la falta de pro- fessorat o la saturació de les aules i l’e- xistència de barracons, són recollides al que les comunica per cada AMPA de l’Horta Sud i a president de FAPA on través d’ell arriben a FAPA-València es negocia amb Conselleria d’Educació la millora dels problemes localitzats a l’Horta Sud. Aquesta negociació és fruc- tífera perquè la federació de mares i pa- res treballa amb el poder que li atorga la seua representativitat: més de 800 federades. de tota València AMPAs L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 7 Página 13:06 15/1/07 L'HORTA25 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 8

SOCIOCOMUNITARI L'Horta Sud supera els 431.000 habitants

FRANCESC MARTÍNEZ

En el període 1900-2006 la comarca ha multiplicat per 7,6 la seua població.

Les dones representen el 51,1% de la població de la comarca.

ctualment la Comunitat - nomen reforçat sobretot per la gran amb molta diferència el creixement Ana té 542 municipis. Dins del onada migratòria provinent fonamen- de la ciutat de València (3’7) i el de la conjunt valencià l'Horta Sud és una de talment d'Andalusia, Castella-la Man- Comunitat Valenciana (3). Cal assen- les comarques més poblades. En xa, Extremadura i Aragó. La proximi- yalar que en alguns municipis el crei- 2006 els vint pobles de la comarca te- tat a València i la creació de xement poblacional ha sigut desme- nien en conjunt una població de dret nombroses zones industrials (126 en surat, com per exemple Benetússer de 431.365 habitants, segons l'Insti- tot l’Horta) va afavorir l'arribada de que ha multiplicat per 35,2 la seua tut Nacional d'Estadística. Per davant milers d'immigrants d'altres llocs d'Es- població repecte a l’any 1900, o Mis- de l'Horta Sud se situa solament la panya i del País Valencià. Un creixe- lata un 30,7 i Xirivella un 21. ciutat de València amb 805.304 habi- ment que va associat a la configuració Pel que fa a la piràmide de població, tants. I per darrere la resta de ciutats de l'àrea metropolitana de València, la l’Horta Sud presenta un model de més poblades com ara Alacant qual en conjunt representa la quarta país occidental desenvolupat econò- (322.431 habitants), Elx (219.032 regió industrial d'Espanya. micament, és a dir un territori amb habitants) i Castelló de la Plana Cal recordar també que, en els últims una gran infrastructura d’indústria i (172.110 habitants). anys, la comarca ha experimentat un serveis i amb una població jove i d’e- A més a més, cal remarcar que la su- creixement de la població immigrant dat mitjana predominant amb ten- ma dels 44 municipis que conformen estrangera. De fet, la comarca ha pas- dència a l'envellliment. Amb dades l' i l'Horta Sud supera els sat de tindre 4.764 inmigrants cen- de 2004, les dones representen el 680.000 habitants, configurant junt a sats en 2001 a 27.116 en 2005, xifra 51,1% de la població de la comarca València la major concentració demo- que representava el 6,34% de la po- i els homes el 49,9%. I per edats la gràfica de la Comunitat Valenciana. blació total de la comarca. distribució en 2004 era la següent: Cal assenyalar que aquesta gran con- Però dins del poble valencià l'Horta la població en edats mitjanes (de 30 centració poblacional a l'Horta Sud és Sud ha tingut el creixement demogrà- a 54 anys) representa el 40% del to- el resultat d'un creixement accelerat fic més espectacular. En poc més d’un tal de la comarca, els joves (de 17 a produït amb més força a partir de la segle (el període 1900-2006) la po- 29 anys) el 32%, els menors de 16 dècada de 1950, amb l'eclosió de la blació de la comarca s'ha multiplicat anys el 15%, i els majors de 64 anys industrialització a la comarca. Un fe- en termes absoluts per 7’6, superant el 13%.

8 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 9

SOCIOCOMUNITARI SOCIOCOMUNITARI

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE L'HORTA SUD (anys 1900-2006) 1900 1930 1960 1970 1991 2006 Creixement 1900-2006 Alaquàs 2.370 3.276 8.116 19.639 24.107 30.104 12,7 2.293 3.100 4.784 7.203 9.109 14.505 6,3 Alcàsser 3.200 4.055 4.679 5.449 7.191 8.505 2,6 Aldaia 2.906 3.974 9.578 16.157 22.350 27.704 9,5 Alfafar 2.552 3.531 4.394 13.093 19.996 20.322 7,9 Benetússer 396 2.517 5.907 10.062 13.831 13.949 35,2 503 748 1.016 1.044 1.366 1.810 3,5 Catarroja 7.043 8.056 11.680 15.703 20.157 24.916 3,5 256 226 204 144 123 102 - 2,5 Manises 3.577 6.667 13.097 19.945 24.453 29.717 8,3 3.228 4.272 5.053 8.010 7.632 8.127 2,5 Mislata 1.411 4.962 10.931 20.920 38.740 43.363 30,7 Paiporta 2.296 3.074 4.054 11.224 15.627 21.846 9,5 Picanya 1.293 2.288 4.620 5.389 7.789 10.278 7,9 Picassent 4.052 5.322 8.433 11.143 14.604 17.848 4,4 1.814 3.152 10.571 20.529 27.404 25.430 14 Sedaví 1.827 2.550 3.544 5.450 8.069 9.344 5,1 Silla 4.421 6.732 7.768 10.090 16.525 18.756 4,2 Torrent 8.561 10.443 24.042 39.724 56.191 74.616 8,7 Xirivella 1.429 2.413 9.250 20.063 26.103 30.123 21 Total Horta Sud 56.029 82.358 151.722 258.081 361.427 431.365 7,6

València 213.550 320.195 505.066 653.890 777.427 805.304 3,7 Núm. 25, segon semestre 2006 País Valencià 1.587.533 1.896.738 2.480.879 3.073.255 2.141.114 4.806.908 3

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE) i padrons municipals. Dades 1 de gener de cada any.

POSICIÓ QUE OCUPEN ELS POBLES DE L’HORTA SUD MUNICIPIS ORDENATS SEGONS EN EL RANKING DELS 542 MUNICIPIS VALENCIANS EL TAMANY DEMOGRÀFIC (ANY 2006) Torrent 8 Nucli de població Habitants Mislata 16 València 805.304 Xirivella 25 L'Horta Sud 431.365 Alaquàs 26 Alacant 322.431 Manises 27 Elx 219.032 Aldaia 32 Castelló de la Plana 172.110 Quart de Poblet 40

9 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 10

ACTUALITAT COMARCAL El barranc de Torrent: un espai viu en conflicte amb l’home

BORJA CATALÀ En 2007 es compleixen 50 anys de la fatídica riuada de 1957 que assolà València i l'Horta. En aquesta inundació es desbordaren el Túria i els barrancs de la

comarca, provocant Projecte d’adequació ambiental de la conca del Poyo o barranc de Torrent. pèrdues humanes i

danys materials. l barranc de Torrent -també ano- construïa el seient de les cadires– o la La construcció del nou Ementat de Xiva- és uns dels ele- terra que se n’extreia per a la cons- ments físics més importants de la trucció. De fet, els clots que deixaven llit del Túria, nostra comarca. Forma part de l'ano- les extraccions eren aprofitats com a l'anomenat 'Plan Sur', menada conca hidrogràfica de Poyo. bassetes per a prendre el bany. ha resolt el problema El seu llit travessa una bona part dels Hui, però, el barranc només mereix la nostres termes municipals i tradicio- nostra atenció quan es produeixen les de les riuades per a la nalment ha estat un element fona- inundacions de la tardor, sobretot als capital, però l'Horta mental en la vida de molts dels veïns municipis més afectats per les crescu- de l’Horta Sud. Però, degradat per la des: Alaquàs, Aldaia, Catarroja i Mas- Sud encara viu sota contaminació, el desordenat creixe- sanassa. El que s’oblida habitualment l'espasa de Damocles ment urbanístic i la concentració d’in- és que són les nostres actuacions so- fraestructures viàries, costa recordar bre el territori les que han transformat de les avingudes dels que no fa tant era un espai verd ple el barranc en un perill. barrancs de la conca de vida. Hui només guardem amb ell una relació de conflicte a causa de les LES INUNDACIONS D’UNA CONCA de Poyo. inundacions, oblidant que en som cul- MOLT GRAN pables i que, en cas de recuperar-lo, Quan parlem del barranc de Torrent el barranc de Torrent podria esdeve- –o de Catarroja, o de Xiva, o dels Ca- nir un autèntic pulmó verd per a valls– ens referim a un sistema hídric l’Horta Sud. format per un conjunt de rambles que En els anys 60, els ciutadans de l’Hor- organitzen el drenatge entre les con- ta Sud gaudien del temps d’oci al ba- ques dels rius Túria i Xúquer, l'anome- rranc de Torrent, on encara podien nada conca de Poyo. El fet que es banyar-se a l’estiu als racons on hi ha- desborde amb tanta facilitat és per- via aigua tot l’any, o simplement jugar. què té una conca prou gran. La conca Molts dels nostres majors encara re- del barranc de Torrent arriba a la se- corden com s’aprofitaven els seus re- rra de Los Bosques, al nord de Xiva, i Barranc de la Saleta al seu pas per cursos naturals com ara la pesca, les rep les escorrenties de la serra Peren- Aldaia. diverses plantes –amb la bova es xisa. Per això totes les precipitacions

10 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 11

ACTUALITAT COMARCAL ACTUALITAT COMARCAL

Quan parlem del barranc de Torrent –o de Catarroja, o de Xiva, o dels Cavalls– ens referim a un sistema hídric format per un conjunt de rambles que organitzen el drenatge entre les conques dels rius Túria i Xúquer, l'anomenada conca de Poyo

Barranc de Torrent dins de Picanya.

que cauen al Pla de Quart (Alaquàs, De tota manera, no tota la conca del Aldaia, Quart de Poblet...) i a la zona Poyo –un altre dels noms amb què és de Xest i Xiva, acaben al barranc. “És conegut– és igualment conflictiva per una àrea relativament extensa i per ai- a l’ésser humà. En realitat, el barranc xò, en una zona en què durant els me- de Torrent només és problemàtic de sos d’octubre i novembre es poden pro- Paiporta en avall. Dalt de Paiporta el duir precipitacions importants, la caixer té una secció que fa impossible conca pot manifestar el que denomi- un desbordament perquè té per a nem respostes d’inundacions llamp, ço molt de cabal. Però de Paiporta en Mapa de la conca hidrogràfica del és, molt ràpides”, explica el geògraf avall el caixer va fent-se més estret i barranc del Poyo. Carles Sanchis Ibor, del Centre Valen- és molt fàcil que es desborde, sobre- cià d’Estudis del Reg (CVER). “En una tot en el tram que hi ha entre Cata- zona en què les precipitacions anuals rroja i Massanassa. Els desborda- són fluixes, en un dia poden caure fàcil- ments tradicionals es produeixen en ment més de 100 litres per metre qua- eixir de Paiporta. “Això és un compor- Núm. 25, segon semestre 2006 drat o 200”, afegeix Sanchis Ibor. I tament fonamental en totes les ram- per això el barranc es desborda amb bles mediterrànies” –afirma Sanchis tanta força. Ibor. I matisa: “Quan el barranc arriba Aquest comportament de la natura és al tram final, l’encaix que ha portat a absolutament normal. És el comporta- les muntanyes es perd, el pendent tam- ment natural de la zona mediterrània. bé es perd perquè ja està arribant a Barranc de Torrent al seu pas per Carles Sanchis Ibor recorda que “la una zona plana i aqueix és el lloc on es Paiporta. catàstrofe és una percepció totalment disseminen les crescudes de manera humana. En realitat no hi ha cap catàs- natural”. ’Alaquàs i Aldaia. Tots dos pobles han trofe, és el comportament normal dels El problema és que aqueixos espais crescut al llarg dels segle XX cap al seu barrancs”. La conca és gran i les pre- són precisament els més atractius per barranc. Per exemple, l’estació de cipitacions a la Mediterrània tenen a la població, perquè tenen una major tren que ambdues localitats compar- unes puntes molt clares. És habitual riquesa agrària i són on normalment hi teixen està dins del barranc. “Els dos que un riu no tinga pràcticament pre- ha assentaments de població. Per això pobles haurien d’haver crescut cap a cipitació i que, de sobte, en un dia tin- hi ha un conflicte entre la natura i l’o- fora i deixar un buit enmig amb una ga una punta molt elevada. És una ca- cupació humana. secció ben ampla perquè poguera pas- racterística definitòria del clima Un altre punt conflictiu del sistema del sar el barranc”, troba Sanchis Ibor, “pe- mediterrani, el nostre clima. Poyo és el barranc de la Saleta, entre rò l’errada ja està comesa”.

11 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 12

ACTUALITAT COMARCAL

LA FAUNA I FLORA DEL BARRANC

Malgrat la degradació experi- mentada en els darrers anys en el barranc de Torrent, el seu llit en- cara està poblat per una gran quantitat d’espècies animals, en- Zona canalitzada del barranc de Torrent al terme de Catarroja. tre d'altres el dragó comú, rata penada comuna, rabosa, geneta, LES INUNDACIONS DEL 2000 LA MANCA DE PLANIFICACIÓ bauet, rossinyol, basqueta capne- La tardor de l’any 2000 es produí una TERRITORIAL gra, cabussonet, cabrellot, garce- bona mostra del que el barranc és ca- La poca previsió i planificació del terri- ta blanca, aró roig i el xitxarrot. paç de fer. El 22 d’octubre, la rambla tori, tant pel que fa a urbanitzacions Aquesta és només una mostra de del Poyo es desbordà. L’A-3 quedà ta- com pel que fa a infraestructures, ha la riquesa de fauna que presenta llada durant tres dies i s’inundaren els estat una crítica que s’ha fet de ma- el barranc de Torrent. Totes les es- accessos als polígons industrials de nera recurrent quan hi ha hagut una pècies de la llista estan classifica- Quart de Poblet i l’Oliveral –a Riba-ro- barrancada. De fet, hi ha escrits del des d’interés especial pel Catàleg ja de Túria, al Camp de Túria–, entre segle XIX en què ja es denunciaven Nacional d’Espècies Amenaça- d’altres destrosses. El barranc de la aqueixes qüestions. Però no només es des. Saleta també se n’isqué i a Aldaia in- construeix; moltes vegades els agricul- Així mateix, la contaminació i la undà el poliesportiu, l’institut, els ca- tors guanyen terrenys als barrancs. invasió d’altres espècies han rrers pròxims a la via del tren, els ca- Per això hi ha la dita popular que diu: afectat molt la coberta vegetal rrers cèntrics i la zona industrial. El “després vindrà el riu reclamant les es- del barranc, però encara s’hi pot 60% del nucli urbà queda negat, i el criptures”. trobar una rica varietat de flora i poble quedà completament aïllat. La A més a més, molts dels ponts del vegetació. Heus-ne ací una xico- xifra baixà fins al 40% a Alaquàs. tram baix del barranc no tenen la di- teta mostra. A l'ntorn de Torrent Aigües avall de Paiporta, on el llit es fa mensió adequada, com és el cas del l'alzina, el baladre, l'esbarzer, la més i més estret i on l’ésser humà ha pont del Camí Reial entre Massanassa murta i el fenoll; Entre Picanya i modificat els marges naturals, el ba- i Catarroja. El pont és del segle XVIII i Catarroja, l'alber piramidal, el pi rranc també es desbordà. El 20% del té una secció molt reduïda per a la ca- blanc i la figuera; i en la marjal de nucli de Catarroja restà negat. Es tallà pacitat del barranc. “Aqueix és molt l’, el card, l'olivarda i la la pista de Silla, diversos túnels i ponts disculpable perquè és del segle XIX; pe- calèndula. quedaren també tallats i el nivell de rò el més problemàtic en aquest mo- l’aigua de l’Albufera pujà entre 50 i 80 ment és el de la línia de tren València- centímetres, cosa que obligà a obrir Madrid, que és el més estret que té el els tancats arrossers per provocar una barranc i té uns 40 anys”, denuncia inundació controlada. Sanchis Ibor. Malgrat haver provocat mols danys Encara que, legalment, els terrenys materials, aquestes inundacions no te- del barranc eren sòl públic, fins als nen res d’extraordinari. “Fou una ba- anys 80 no comença a regular-se’n la rrancada de les que cada 25 anys hi planificació. “A partir de la nova llei ha al barranc”, assegura Sanchis Ibor. d’aigües començà a haver-hi una mi- L’autèntic problema fou que els muni- queta més de consciència al voltant del cipis i les infraestructures havien cres- que són els espais públics, tenint en cut amb escassa o nul·la planificació compte les riuades de l’època, i a par- Riuada de l’any 2000 a Aldaia. en zones amb risc d’inundació. tir del moment que comença a haver-hi

12 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 13

ACTUALITAT COMARCAL ACTUALITAT COMARCAL

ACTUACIONS MUNICIPALS

La solució a les inundacions de la conca del barranc de Torrent exigeix una actuació integral. Però diversos municipis, davant el retard de l'Ad- ministració central, han engegat o han planificat diverses actuacions que tracten de minimitzar els efectes de les riuades. Sovint, les obres són pegats que de vegades no fan altra cosa sinó traslladar el problema d’una vora del barranc a l’altra o d’un caixer a un altre. Ací s’ofereix una

Obres d’ampliació del cunetó del mostra d’algunes de les actuacions a escala local realitzades o previstes Distribuïdor Sud a Aldaia. a l’Horta Sud. Entre les obres més conegudes figuren les realitzades a Al- daia a partir de l'any 2000: ampliació del barranc de la Saleta al carrer de un funcionament administratiu o d’ur- València, grans col·lectors d'aigües pluvials i ampliació del cunetó del banisme més important”, recorda San- Distribuïdor Sud. Altra obra significativa ha estat la restitució del barranc chis Ibor. A banda, el fenomen no ha- de la Baixada de Romeu a Catarroja. Més recentment, l'ajuntament de via estat tan intens fins a després dels Manises i la Generalitat han planificat la canalització del barranc del Salt anys 60. Cal tindre en compte que de l’Aigua per aquest municipi, projecte que està en exposició pública i abans d’aqueixa data no hi havia un que tindrà un cost econòmic de 25.120.694 euros. desenvolupament urbanístic que fóra problemàtic. El Pla de Quart estava constituït pràcticament per garroferes. dels casos s’està acomplint; quan hi amb un canal per fora dels nuclis d’A- És a partir dels 70 quan s’intensifica ha un desenvolupament urbanístic, si laquàs i Aldaia cap al barranc de To- aqueix urbanisme i el conflicte es fa afecta una zona inundable o un cai- rrent, per exemple. més evident. Tant per urbanització xer, s’ha de fer un informe i aquest Aquesta proposta provocà el rebuig com per infraestructures. passa per la CHX, que és la que dóna dels col·lectius ecologistes, de diver- A partir de l’any 1982, la desfeta del el vistiplau al projecte. “És un proce- ses associacions comarcals i fins i tot pantà de Tous significà una mena de diment que funciona. Hi ha projectes d’alguns experts, que criticaren la du- presa de consciència en les obres pú- que exigeixen petites correccions i resa del projecte. “Era una obra inne- bliques que no havia estat tan severa d’altres que n’exigeixen de grans. Mol- cessàriament dura: portava molt de abans. Per exemple, moltes de les in- tes vegades s’ha de fer una adequació formigó i molta obra dura dins del parc fraestructures que hi havia a la Ribera en paral·lel a l’obra. La Confederació natural de l’Albufera”, explica Carles van ser denunciades a partir d’aquell ara és molt estricta: si l’estudi no reu- Sanchis Ibor. El geògraf titla d’“inne- moment. I a partir d’aleshores es féu neix les condicions, no l’aproven”, sen- cessària”, una part important de les un control més seriós sobre les in- tencia el geògraf. actuacions del pla, ja que el procedi- fraestructures. És una fita simbòlica ment natural és que el barranc puga patent en els mitjans de comunicació i ELS PROJECTES PER A desbordar dins del parc natural i lami- de pressió social, una pressió social COMBATRE LES RIUADES nar així la crescuda, alleujant fins i tot Núm. 25, segon semestre 2006 que no existia abans. La continuïtat i gravetat dels desbor- els danys que puguen produir-se a la “Ara aqueix problema està resolt; hi daments del barranc de Torrent i les part alta de la conca. “Per raons hi- ha el Patricova (Pla d’Acció Territorial queixes de municipis i particulars afec- dràuliques, per raons de paisatge i per de Caràcter Sectorial sobre Prevenció tats feren que la CHX decidira actuar raons ecològiques era una obra que del Risc d’Inundacions a la Comunitat sobre la seua conca. Aquest organis- era innecessàriament dura. Es feia ser- Valenciana) i hi ha una legislació es- me aprovà l‘any 1995 el Projecte de vir massa formigó i es construïen uns tricta”, argumenta el geògraf. Segons restitució i adaptació dels llits naturals talussos massa durs que no comporta- aquesta legislació, als municipis que dels barrancs del Poyo, Torrent, Xiva i ven la regeneració del llit ni represen- tenen un determinat risc d’inundació Pozalet. El pla comptava amb un pres- taven la restauració del barranc com a perquè tenen dins del seu terme mu- supost estimat de 15.273 milions de espai natural”, conclou Sanchis Ibor. nicipal un barranc, hi ha una àrea en pessetes (91.638.000 euros) i estava En molts trams hi havia ampliació de què no es poden fer edificacions o al- dividit en quatre fases. caixer i recobriment de ciment. En al- gunes àrees on es poden fer edifica- L’actuació que aprovà la CHX consistia tres, el que es preveia era un lleuger cions amb uns condicionants (d’alça- a canalitzar artificialment 42 quilòme- recobriment. da i de seguretat). “Que la llei tres de barrancs de la conca per aug- El projecte de la CHX tenia un proble- existisca no vol dir que s’acomplisca”, mentar-ne el cabal i evitar les inunda- ma afegit: era un risc molt gran per a lamenta Carles Sanchis Ibor, encara cions. També preveia altres actuacions, l’Albufera de València, perquè amb ella que assegura que en la major part com desviar el barranc de la Saleta el barranc esdevenia “una autopista als

13 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 14

ACTUALITAT COMARCAL

UNA PLATAFORMA COMARCAL COMPROMESA AMB EL BARRANC

El lamentable estat del barranc va provocar que una sèrie de ciu- tadans i associacions de la co- marca s’aplegaren per constituir una plataforma ciutadana: Un ba- rranc verd, net i viu... Sense for- migó. Aquesta plataforma ha protagonitzat diverses accions de difusió i sensibilització social per a donar a conéixer l’estat i el va- lor del barranc. Les organitza- cions que en formen part són: Ateneu Cultural Casino de To- rrent, Col·lectiu Ecologista Rose- Projecte d’actuacions en el curs mitjà del barranc del Pozalet. lla, Associació per a la Conserva- ció de la Serra Perenxisa, Coordinadora Ecologista Veïnal d’Aldaia, Associació Cultural El El rebuig social i el canvi de govern a rien alliberat les zones de laminació Mussol, Associació Cultural El Madrid portaren un projecte nou habitual, podríem tindre un barranc Caixó, Associació Cultural Atza- substancialment diferent, el qual va fantàstic, en un estat ecològic magnífic vara, Associació Cultural Veles i ser presentat en juliol de 2004 i que i les solucions als problemes d’inunda- Vents i Acció Ecologista-Agró. ara és en exposició pública. Entre els bilitat no serien tan conflictives ni re- seus punts principals, el nou pla de la queririen obres tan dures. Ara bé, en la CHX proposava la construcció d’una situació en què està el Pla de Quart, a sediments de la conca perquè arribaren pressa a Xest que regularia els cabdals Alaquàs i a Aldaia no hi ha cap altra de manera directa al mateix estany”, de la conca alta del Poyo i el Pozalet; solució possible”. segons les paraules de Sanchis Ibor. En barranc del Pozalet i el del Poyo per A més, la proposta de juliol del 2004 situacions de normalitat, quan ve una laminació; s’adaptaria el barranc del aporta la reforestació i l’estabilització riuada els sediments que transporta Pozalet en el punt on es creua amb el de sòls i preveu el respecte als espais l’aigua s’escampen per la marjal arros- bypass; es desviaria el barranc de la protegits, a les vies pecuàries i als ja- sera i no es produeix cap destrossa Saleta per fora dels nuclis d’Aldaia i ciments, a més de preveure mesures més enllà de problemes a algun camp Alaquàs fins al nou llit del riu Túria preventives contra la contaminació i trencaments d’algunes séquies, de fà- mitjançant un corredor verd; i la quar- durant les obres. cil reparació. Però si s’aboca tot ta actuació prevista és la delimitació aqueix carregament de sediments al de la confluència dels barrancs del Po- EL FUTUR D’UN ESPAI VIU mateix temps a l’estany, en tres o qua- yo i Gallego per a deixar-la com a àrea En el llibre Un barranc viu. Medi natu- tre avingudes d’aigua es podria terra- de laminació natural, que reduiria els ral i usos tradicionals del barranc de plenar l’Albufera. La canalització crea- cabals en avall d‘aqueix lloc. Torrent, coordinat per Carme Pastor i va un conducte que alterava les Sanchis Ibor creu que el nou projecte pel mateix Ibor i editat per l’Ajunta- condicions naturals del barranc. de la CHX és, a hores d’ara, l’única so- ment de Torrent, Carles Sanchis en D’aquest projecte només se n’executà lució possible, amb corredors verds i parla així: “La situació d’aquest ba- una fase, la primera, que era la que àrees de laminació. I afegeix: “A mi rranc no és gens extraordinària, ni pels afectava Catarroja i Massanassa, prin- m’agradaria que estiguérem en el seus valors naturals o culturals ni pel cipalment. Eren set quilòmetres de re- 1960. Ara es farien les coses d’una al- seu lamentable estat de conservació. Si cobriment de ciment i ampliació de cai- tra manera, perquè el problema és com examinem els altres barrancs, rambles xer i que han costat 21.732.597,69 s’ha desenvolupat el Pla de Quart i la i rius secs del litoral valencià, trobem euros, segons la CHX. Segons Carles manera en què s’ha desenvolupat tot un escenari molt similar”. Sanchis Ibor, “entre Catarroja i l’Albufe- aquest creixement en els darrers anys. El barranc ha estat al llarg de la histò- ra sí que s’ha executat d’una manera Si açò s’haguera fet d’una altra mane- ria una font molt important de recur- que era imprescindible.” ra, s’hauria estudiat prèviament, s’hau- sos per als veïns de la conca, però el

14 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 15

ACTUALITAT COMARCAL ACTUALITAT COMARCAL

El barranc de Torrent té moltes possibilitats de convertir-se en un pulmó verd que vertebre una gran part de l’Horta Sud.

Projecte d’actuacions en el curs baix de la rambla de Poyo a Picanya.

creixement econòmic experimentat del Segura i del Xúquer s’han plantejat res ajudaria a recuperar el que no fa pel País Valencià dels anys 60 ençà l’- algunes intervencions que preveuen la tant fou un barranc net solcat per un ha portat a un elevat grau de degra- seguretat de les poblacions i la recu- rierol d’aigua clara. L’oposició dels dació i ha reduït el seu paper al d’un peració de la fauna i de la flora. Al ba- veïns del barranc a l’artificialització ha problema recurrent per als pobles de rranc de Torrent cal un colp de timó estat un primer pas. Ara caldrà que les la comarca. Amb tot, malgrat les per capgirar la situació de degradació institucions públiques comprenguen transformacions territorials de la sego- que el condemne “al revestiment d’es- que cal fer compatible la protecció na meitat del segle XX, el barranc de i formigó” segons les paraules dels nostres pobles amb el respecte i Torrent té moltes possibilitat de con- del geògraf. Un canvi en la percepció la recuperació del medi ambient. I que vertir-se en un pulmó verd que verte- social del creixement econòmic i del ho apliquen. Sembla que el nou pro- bre una gran part de l’Horta Sud. Se- desenvolupament de les infraestructu- jecte va en aquesta direcció. gons Sanchis Ibor hi ha dues possibilitats: “Tindre’l fet una clave- L’ÚS TRADICIONAL DEL BARRANC DE TORRENT guera i una vergonya, o aprofitar per a La gent gran de l’Horta Sud recorda encara el profit que fa 40 es treia del disposar d’un element natural que pu- barranc de Torrent. Un aprofitament que s’ha oblidat arran de l’abandó Núm. 25, segon semestre 2006 ga connectar una zona de gran valor de l’economia d’autoabastiment i agropecuària dels anys 60 ençà. Els ecològic, com és l’Albufera, amb unes més vells poden contar com al barranc es collien espàrrecs, endivietes o zones més o menys arrasades com pu- figues de pala. També se n’extreia ricí per a fer oli purgant i l’àloe per a ga ser la Perenxisa”. A més, els ba- guarir cremadures. La bova era emprada per a fer cadires, i amb la pite- rrancs de la conca alta estan en molt ra elaboraven cordells i sacs. Les canyes de la marjal serviren molt de bon estat (Xest, Xiva, la Perenxisa, el temps per a construir els sostres de les cases. A la marjal també es re- Gallego), i n’hi ha alguns que tenen collien ous d’ànec i es portava el ramat a pasturar, com a molts trams del unes zones molt ben conservades, barranc. La pesca i la cacera d’algunes aus encara es practica. El seu ca- amb vegetació i amb aigua quasi per- ràcter lineal afavorí que el barranc s’utilitzara com a via de comunicació manent, encara que hi ha aspiracions entre pobles. Per altra banda, l’oci no desaprofità l’espai del barranc: urbanístiques per a la zona. tant per a celebrar les festes patronals com per a jugar partits de futbol, Sanchis Ibor insisteix: “No té un valor així com per a prendre el bany. A més, tasques domèstiques com llavar excepcional, però en comptes de ser un la roba o escurar els plats es podien realitzar en alguns punts del ba- element de degradació podria ser un rranc, d’on també s’extreia grava i arena com a material de construcció. element que articule una sèrie d’espais L’ús més habitual que a hores d’ara es fa del barranc, el d’abocador de verds de la comarca i un espai singular deixalles, també es feia fa 50 anys, encara que els residus de l’era prein- i de valor per a tots els pobles, com ho dustrial solien ser biodegradables. era en el passat”. I en els trams baixos

15 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 16

GENT D’ACÍ “Les migracions continuaran. És més intel·ligent regular-les que criminalitzar-les” CRISTINA VALERO

Empar López és una de les tres advocades del Centre d’Immigrants de la Mancomunitat de l’Horta Sud, i porta sis anys atenent persones nouvingudes a la comarca. Amb aquesta experta en dret d’estrangeria hem parlat del fenomen de la immigració a la comarca de l’Horta Sud, de la importància de la sensibilització tant amb els foranis com amb la població autòctona i del seu treball en un projecte ambiciós de transformació de la realitat social.

er raons econòmiques, religioses L’advocada d’aquest centre que atén la La nova realitat migratòria necessita Po polítiques, hui hi ha un grup hu- població nouvinguda és Empar López, noves propostes. Per a aquesta advo- mà que va errant pel món travessant encara que la seua activitat principal és cada, “sembla paradoxal que, en un fronteres i territoris no sempre hospi- informar sobre autoritzacions de tre- món en què els fluxos financers i co- talaris. Anomenem-los desplaçats, exi- ball, de residència i de nacionalitat i mercials s’incrementen dia a dia, conti- liats, emigrants o immigrants legals o tramitar papers per a la regularització nuen havent-hi fortes restriccions a la il·legals... Són, per damunt de tot, és- d’aquests ciutadans. Empar destaca la llibertat de circulació de les persones”. sers humans. tasca de sensibilització que es desen- Les normes i la realitat social han En aquest miratge del benestar que ha volupa tant amb la població autòctona d’estar estretament unides, cosa que creat occident i que està suposant la com amb la immigrant, ja que les dues no es dóna moltes vegades en la re- desarticulació cultural, familiar, econò- poblacions estan vivint canvis que cal gulació de l’estrangeria. En el període mica i, fins i tot, política de molts paï- afrontar de manera enriquidora. 2000-2004, a l’Estat espanyol es va sos hi ha algunes entitats que es pre- “La immigració ha de plantejar-se com donar prioritat als aspectes d’ordre ocupen per crear xarxes de suport per un repte, no com un problema. Hem de públic i de control de la immigració i a aquestes persones que han hagut de mirar el fenomen de la immigració amb les polítiques d’integració social deixar el seu lloc d’origen. A la co- una mirada positiva i oberta”. Així de adoptaren un caràcter subsidiari. Des marca de l’Horta Sud es troba un cen- clara manifesta Empar López la seua del 2004 fins ara, les polítiques esta- tre pioner a l’Estat espanyol en l’aten- visió dels fluxos migratoris que moltes tals estan posant l’èmfasi en la qües- ció als immigrants. vegades des dels mitjans de comuni- tió laboral. Molt abans que els carrers dels nos- cació massius es distorsionen mos- tres pobles i ciutats s’ompliren de per- trant-los com una amenaça. “Molta sones de totes les races, la Mancomu- gent no té la capacitat d’entendre les nitat de l’Horta Sud va crear un centre causes del que està passant i és fàcil per a immigrants que des de fa sis satisfer-los amb una sola explicació: la anys serveix de pont entre la vida i la culpa és de la immigració. D’aquesta cultura local i comarcal i la cultura fo- manera, els immigrants són transfor- rana, on els conceptes clau són el mes- mats en bocs expiatoris quan realment tissatge i la interculturalitat. són víctimes del sistema”.

16 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 17

GENT D’ACÍ GENT D’ACÍ

Gràcies als immigrants la renda dels espanyols ha augmentat 623 euros en cinc anys. Els immigrants aporten el 7,4% del total de les cotitzacions socials i només perceben el 0,5% de les despeses en pensions. A més, dels 2,63 milions de llocs de treball creats “La immigració ha de plantejar-se com un repte, entre 2001 i 2005, no com un problema. Hem de mirar el fenomen 1,32 milions foren de la immigració amb una mirada positiva i ocupats per oberta”. immigrants.

Els programes d’integració del Centre blació immigrant sense tindre-la en migrants al mercat de treball espan- d’Immigració de la Mancomunitat de compte; ací, ells també en són prota- yol. Per exemple, la major disponibili- l’Horta Sud estan finançats pel Go- gonistes”. tat de servei domèstic permet també vern central i per la Mancomunitat de Protagonistes d’una societat en ple a més famílies espanyoles incorporar l’Horta Sud. La seua finalitat és tren- canvi i desenvolupament, protagonis- tots els seus membres adults al mer- car estereotips i interrelacionar la po- tes d’uns moviments migratoris que cat laboral. blació d’acollida amb la nouvinguda. “continuaran donant-se i que cal regu- Des del Centre d’Immigració de la Per a aconseguir aquests objectius laritzar, no criminalitzar”, protagonis- Mancomunitat de l’Horta Sud, en de- s’organitzen xarrades i videofòrums a tes del creixement econòmic que està finitiva, s’intenta canviar la realitat lo-

les escoles i als instituts de la comar- experimentant l’economia comarcal i cal, la més propera, la del poble, de Núm. 25, segon semestre 2006 ca. Les tècniques del Centre, nascu- estatal des que ells estan al nostre manera que tots, tant si estem ací des des a altres països, expliquen als jo- costat. Sense anar més lluny, gràcies de sempre com si hi estem 20 anys o ves les realitats de les nacions d’on als immigrants la renda dels espanyols 3 anys, tots, tinguem el sentiment provenen la major part d’immigrants. ha augmentat 623 euros en cinc anys. d’estar a casa També les mares i els pares d’alum- Els immigrants aporten el 7,4% del to- nes dels col·legis i instituts aprenen a tal de les cotitzacions socials i només mirar amb ulls d’acolliment els nous perceben el 0,5% de les despeses en veïns. Per a promoure l’ocupació pensions. A més, dels 2,63 milions de s’imparteixen tallers per a persones llocs de treball creats entre 2001 i immigrants sobre els seus drets i deu- 2005, 1,32 milions foren ocupats per res i es formen els professionals dels immigrants. No hi ha hagut per això ajuntaments i de les agències de tre- més espanyols en l’atur. Al contrari, la ball sobre immigració. Però també els taxa de desocupació estructural entre nouvinguts expressen les seues sen- 1996 i 2005 s’ha reduït 2 punts se- sacions i comparteixen les peculiari- gons un informe elaborat per l’Oficina tats de les seues arrels amb la gent Econòmica del Govern. de casa. I és que, com diu Empar Ló- Una de les claus d’aquest fenomen és pez, “moltes vegades parlem de po- la incorporació massiva de dones im-

17 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 18

PAISATGES DE L’HORTA SUD

La serra Perenxisa, un espai natural de l’Horta Sud ALFREDO BENLLOCH BARRACHINA

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES Geològicament, la serra Perenxisa és un aflorament del cretàcic superior, de l’època del mesozoic. Després de les intrusions marines i la retirada poste- rior de les aigües, els depòsits de ma- terials han anat conformant al llarg del temps geològic l’espessor de la serra. En l’actualitat, els afloraments de ma- terials del cretàcic queden a les zones més elevades, mentre que els mate- rials del terciari es troben a les zones altes més al nord-oest. El sòl més re- cent, el procedent del període quater- Barranc de Gallec. nari, el trobem a la zona baixa i a la rodalia. L’Horta Sud es caracteritza per ser bastant plana La xarxa hidrològica a Perenxisa és curta, d’acord amb les seues dimen- i amb una orografia molt discreta. Només als sions i la seua altitud. Els barrancs, termes de Picassent i de Torrent és on trobem amb els llits habitualment secs, només porten aigua de manera intermitent en muntanyes de poca elevació que són espais períodes de pluja i amb un cabal con- encara poblats per una vegetació natural i on hi dicionat a la intensitat de les precipi- tacions. Els barrancs que aboquen les ha zones apartades de l’activitat humana, on la aigües de pluja cap al nord ho fan al fauna gaudeix d’una certa tranquil·litat i disposa barranc del Gallec o al barranc de Xi- va (també anomenat barranc de To- d’hàbitats bastant ben conservats. rrent) i són més llargs i de pendent més suau que els que ho fan cap al ntre la planura litoral de la co- l’Horta Nord, la , la Ribera sud, molt curtets però amb una incli- Emarca de l’Horta Sud i les mun- Baixa, el , i cap a nació major i que aboquen les aigües tanyes de la comarca de la Foia de l’oest la Foia de Bunyol-Xiva. Es tracta al barranc de l’Horteta. Bunyol-Xiva, trobem una d’eixes zo- d’un mirador privilegiat. El barranc de l’Horteta és una via flu- nes, una cadena menuda de muntan- La serra Perenxisa té una forma allar- vial amb un curs d’aigua permanent yetes, de baixa elevació que, proce- gada, en direcció nord-oest/sud-est, que voreja la serra, de vegades a una dent dels contraforts del sistema amb una longitud aproximada de 10 certa distància i altres tocant-la, per Ibèric, s’aboca a la mar i a les nostres quilòmetres i una superfície d’uns 11 la cara sud, i que desemboca, final- comarques més orientals situades al quilòmetres quadrats. Se situa entre ment, en el barranc de Xiva, ja dins voltant de la ciutat de València. És la les coordenades 0º 32’ 50” i 0º 37’ del nucli urbà de la localitat de To- serra Perenxisa. 10” de longitud oest i 39º 25’ 04” i rrent. També cal fer menció del ba- El seu cim és el pic Perenxisa, de 327 39º 27’ 10” de latitud nord. Des del rranc del Gallec, que travessa la serra metres d’altitud, punt marcat amb un punt de vista geografic administratiu, pel nord-oest i porta aigua al llarg de vèrtex geodèsic de segon ordre. Des la serra és un espai compartit per tot l’any, que aboca al barranc de Xi- d’eixe punt hom pot veure una bona tres municipis: Torrent, i va. Aquests dos barrancs no naixen part de les comarques de l’Horta Sud, Xiva. en la serra i són l’única excepció a

18 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 19

PAISATGES DE L’HORTA SUD paisatges de l’horta sud

una xarxa de barrancs que, com s’ha una alçada fins a 1,5 metres, plantes dit, estan quasi sempre secs. Unes llenyoses i amb fulles perennes, sem- quantes fonts aboquen l’aigua a pre presents. A les zones de garriga aquests barrancs, amb la qual cosa trobem amb més densitat i abundàn- col·laboren a mantindre’n el cabal al cia diverses espècies de plantes com llarg de tot l’any. Les aigües de la font el llentiscle (Pistacia lentiscus), la cos- de Calicanto flueixen cap al barranc colla (Quercus coccifera), el càdec (Ju- del Gallec, al límit occidental de Pe- niperus oxycedrus), l’aladern (Rham- renxisa. La font de la Teula, la de nus alaternus), l’arç negre (Rhamnus Muntanyana i la de Bailon es troben lycioides) i el margalló (Chamaerops al sud de la serra i aboquen al ba- humilis), a més d’altres de presència rranc de l’Horteta. Com a record dels més discreta. Es tracta de la vegetació més majors queda la font de la Ca- present a les zones interiors, com ara rrasquera, ja assecada i amagada en a la partida dels Arcs i de Montele- Flor segullada. una finca particular, actualment no vante i a bona part del vessants de to- accessible. ta la serra, i també a les vores i llits facilitat al sòl i la competència entre dels barrancs secs. les espècies vegetals és més baixa en LA VEGETACIÓ I LA FLORA DE En els espais més degradats apareix la relació al seu potencial d’arrelament. PERENXISA formació vegetal de brolla, una comu- Les pinedes de pi blanc, com les que Als espais de la serra Perenxisa lliures nitat de plantes de port més baix, en trobem a la serra, no són boscos en el d’urbanització trobem una vegetació què les espècies que predominen són sentit ecològic de la paraula, ja que no pròpia del clima mediterrani. Es tracta arbustos llenyosos com ara estepes i hi ha interacció entre els arbres i els de formacions típiques de la muntan- algunes plantes aromàtiques. Hi pre- arbustos ni amb les plantes de més ya baixa mediterrània, en l’anomenat dominen el romaní (Rosmarinus offici- baix port, però són un element de l’e- estatge termomediterrani, caracterit- nalis) i l’estepa blanca (Cistus albidus) cosistema i del paisatge molt impor- zat per temperatures suaus a l’hivern i acompanyades d’altres com el bruc tant. Les pinedes més ben conserva- calor a l’estiu amb precipitacions més d’hivern (Erica multiflora) i l’estepero- des les trobem als espais interiors de aviat escasses. la (Cistus clusii). la serra, tant a la zona dels Arcs i el La vegetació potencial de la serra, que Tant en la formació de garriga com en barranc de Soterranya, com als ves- és la que per les seues característi- la de brolla apareix l’única espècie re- sants orientats al sud dels pics Peren- ques i ubicació geogràfica hauria d’es- presentant de l’estrat arbori, el pi xisa i Pla del Totxar. tar present, seria la formació de ca- blanc (Pinus halepensis), una espècie També hom pot trobar a la serra l’eta- rrascar. Per la mateixa degradació i colonitzadora per excel·lència, i que pa més degradada en la successió ve- l’activitat humana al llarg del temps, troba el seu espai idoni de creixement getal: la timoneda, on les espècies en l’actualitat podem trobar diferents en aquestes formacions, especialment més representatives són plantes aro- etapes de successió del carrascar, ara en les de brolla, on la llum arriba amb màtiques de port menut i de tija llen- Núm. 25, segon semestre 2006 pràcticament inexistent a la serra. Així, en les zones més ben conserva- des, la vegetació està formada per la màquia, formació vegetal amb arbus- tos de més de 2 metres d’alçada que formen un conjunt vegetal espés. Són pocs els punts on la trobem, però en- cara en queden restes en la rodalia del barranc del Tizó i en capçaleres de ba- rrancs que vessen al Tizó, a la cara nord. La carrasca (Quercus ilex) i l’ar- bocer (Arbutus unedo) són espècies representatives de la màquia i encara presents en forma arbustiva en eixos barrancs de la cara nord. La formació vegetal que predomina a la major part de la serra, però, és la La serra de Perenxisa al vespre. garriga, conformada per arbustos amb

19 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 20

PAISATGES DE L’HORTA SUD

L’inventari de fauna més recent a la serra Perenxisa mostra una xifra de 428 espècies descrites entre tots els grups zoològics.

yosa, com són el timó (Thymus vulga- ris), l’herba d’or (Teucrium homotri- chum), l’herba d’olives (Satureja obo- vata), el poliol (Teucrium polium), la cua de gat (Sideritis angustifolia) i la pebrella (Thymus piperella), una espè- La serra coberta de neu. cie endèmica. La timoneda apareix en les zones més pedregoses de la serra, la serra Perenxisa com un territori illa L’inventari de fauna més recent a la on el sòl ha anat desapareixent per per als animals que hi habiten, és a serra Perenxisa mostra una xifra de l’erosió i la roca mare va aflorant. dir, la serra Perenxisa constitueix un 428 espècies descrites entre tots els Segons uns treballs de recerca re- reducte natural per a la fauna, al vol- grups zoològics. A continuació es mos- cents, un inventari de la flora de la se- tant d’un espai geogràfic molt huma- tra una graella que detalla la distribu- rra Perenxisa ens mostra que hi ha nitzat i amb una important pressió so- ció d’eixes espècies entre les diferents descrites unes 400 espècies de plan- bre el medi natural que encara hi classes d’animals: tes amb flor. Es tracta d’una xifra im- queda. portant i que mostra un alt grau de La diversitat d’ambients que encara CLASSE ZOOLÒGICA biodiversitat vegetal. podem trobar a la serra permet la mo- NOMBRE D’ESPÈCIES Algunes de les espècies que apareixen bilitat d’individus de distintes pobla- Invertebrats 251 en l’inventari esmentat són singulars cions, especialment de fauna terres- Peixos 4 per la seua catalogació. Així, com s’ha tre, cada vegada més sotmeses a dit, la pebrella (Thymus piperella) a distints riscos i amenaces que estan Amfibis 6 més del card (Cirsium valentinum), propiciant la pèrdua progressiva d’hà- Rèptils 13 l’espunyidella (Galium valentinum) i la bitats per l’increment de la presència Aus 135 ginesta (Ginesta valentina subsp. va- de l’ésser humà i d’elements inherents Mamífers 19 lentina), espècies que viuen a la serra a aquesta presència. Perenxisa, són endèmiques del territo- La disminució de poblacions d’espè- ri valencià i de les províncies limítrofes, cies predadores com és la rabosa o la Les espècies d’invertebrats més co- és a dir, només es troben en aquests seua quasi desaparició com és el cas munes són les que formen part del territoris i en cap lloc més. També l’e- de la geneta o del gat cerval, està afa- grup dels insectes, més concretament rucastre (Erucastrum virgatum subsp. vorint un desequilibri poblacional, es- els coleòpters i les papallones que, a brachycarpum) del qual s’han trobat pecialment favorable als micromamí- la primavera, aporten un element mul- alguns exemplars a la serra, és una es- fers associats a la presència humana, ticolor al paisatge vegetal. pècie endèmica valenciana. com són les rates. En el cas dels peixos, les espècies més Únicament les aus, amb una gran ca- significatives són el barb (Barbus bo- LA FAUNA DE LA SERRA PERENXISA pacitat de moviment i d’adaptació a cagei) i la carpa (Cyprinus carpio), A diferència del món de les plantes, distints hàbitats, i capaces de salvar aquesta última espècie introduïda a on no hi ha la mobilitat d’individus, la els efectes barrera que afecten la fau- les aigües dels barrancs del Gallec i de fauna té la capacitat de desplaçar-se, na terrestre, mantenen les seues po- l’Horteta, on viuen. i per això, analitzant totes les barre- blacions moderadament estables. A Dels amfibis, hi ha 5 espècies de gri- res que comporten les vies de comu- més a més, la serra Perenxisa, per l’e- paus. El gripau comú (Bufo bufo) és nicació, les tanques de cultius i de xa- fecte ja esmentat de ser un territori més abundant i fàcil de veure; també lets i els riscos que afegeixen els illa, constitueix una zona de descans és comuna la granota verda (Rana pe- espais agrícoles, especialment per l’- per a les aus migratòries i un refugi rezi) a les zones amb tolls d’aigua per- ús de plaguicides, podem considerar tranquil per a les espècies sedentàries. sistents.

20 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 21

PAISATGES DE L’HORTA SUD paisatges de l’horta sud

Vanessa dels cards.

ment de manera continuada al llarg de tota la longitud dels camps de cultiu, i que provoquen un fort efecte barrera per a la fauna terrestre. Vista de la serra de Perenxisa. Una tercera unitat de paisatge queda definida per l’activitat extractiva a la Entre els rèptils cal destacar les espè- serra el porc senglar (Sus scrofa) fa vi- muntanya per part de l’ésser humà. cies de colobres, com la serp blanca sites esporàdiques. Són les pedreres. No es tracta d’un (Elaphe scalaris) i la serp de ferradura paisatge continu, ja que les pedreres (Coluber hippocrepis) i també les de ELS PAISATGES DE PERENXISA han sigut obertes de manera premedi- sargantanes, com és la sargantana La serra Perenxisa, per la proximitat a tada en distints espais de la serra. La cuallarga (Psammodromus algirus) i la una zona tan poblada com és l’Horta més important, la pedrera dels Arcs, sargantana cendrosa (Psammodromus Sud i València, i per la seua singular encara continua l’activitat, mentre que hispanicus). La serra Perenxisa és condició d’espai natural, ha sigut des les altres pedreres que trobem, de di- també l’hàbitat del fardatxo (Lacerta de fa molts anys un lloc d’assenta- mensions més reduïdes. lepida), i de la bívia ibèrica (Chalcides ment de xalets de segona residència. Una quarta unitat de paisatge és la bedriagai), espècies cada vegada més Per tal de descriure els paisatges de que ens mostra la part més natural de escasses. Perenxisa, cal fer una diferenciació la serra, la menys degradada, i que Les 135 espècies d’aus formen part d’unitats perfectament definides. trobem principalment a la cara sud de de més de 40 famílies taxonòmiques, Una unitat de paisatge és la que con- Perenxisa i a la zona més occidental. i representen una gran part de les que formen les zones urbanitzades. A la Es tracta d’espais on no hi ha cap ur- es troben a tota la península Ibèrica. serra Perenxisa hi ha cinc urbanitza- banització i on els barrancs i els ves- Algunes són sedentàries i són visibles cions: Perenxisa, Cumbres de Calican- sants de la muntanya tenen una vege- al llarg de tot l’any; altres són hiver- to, San Miguel, Santo Domingo i Mon- tació pròpia de l’evolució natural,

nants i vénen a passar l’hivern a la se- televante. Es tracta d’un paisatge sempre amb alguna ajuda de l’ésser Núm. 25, segon semestre 2006 rra; altres són nidificants, vénen a la homogeni, on la natura ha desapare- humà que n’afavoreix la degradació. primavera a criar i se’n van a passar gut i la vegetació autòctona ha canviat Es troba quasi totalment al terme mu- l’hivern a zones més càlides. Hi ha per zones enjardinades amb plantes nicipal de Torrent i a la zona de Gode- unes poques que han vingut per ca- exòtiques, amb vials asfaltats. lleta, a la rodalia del barranc del Ga- sualitat i, finalment, hi ha espècies Una segona unitat de paisatge és la llec. Són els espais en què predomina que no són d’ací, són exòtiques però zona agrícola que arriba fins al vessant la garriga i la brolla amb les pinedes viuen a la serra perquè s’han escapat de la serra. Tant a la cara nord com a de pi blanc. del seu captiveri, que patien en algu- la cara sud trobem una important Eixa manera distinta de gestionar el te- na casa o xalet de la zona. transformació del terreny per tal de rritori es mostra clarament, de manera Finalment, les espècies de mamífers convertir l’antic espai de secà limitant visual, caminant pel camí de la Serra al tenen com a grup més comú el dels amb la muntanya, amb garrofers i seu pas pel vèrtex geodèsic de Peren- rosegadors. A més de les diferents es- ametlers, en una zona de regadiu amb xisa. La part de serra de Torrent és una pècies de rates, el conill (Oryctolagus plantació de cítrics, al llarg d’una bo- zona poblada de pinedes i de garriga, cuniculus) és bastant comú, però es- na part del peu de mont, especialment mentre que a la part de serra de Xiva pecialment sotmés a la pressió cine- al vessant sud, al terme municipal de la vegetació està molt degradada o ha gètica. Altres espècies comunes de Torrent. Un dels problemes ambien- desaparegut, i hi han proliferat fins a la mamífers són la rabosa (Vulpes vul- tals importants de la serra el generen cresta de la muntanya les vivendes uni- pes) i per la zona més interior de la les tanques que apareixen pràctica- familiars i els xalets.

21 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 22

PAISATGES DE L’HORTA SUD

Una cinquena unitat de paisatge és la que trobem a les vores del barranc del Gallec. Es tracta d’un paisatge singular a la serra Perenxisa amb una vegetació també diferent de la resta, condiciona- da per la humitat i la proximitat a l’ai- gua que discorre pel barranc. De les Jonqueres, canyars, baladrars, murte- res i alguns peus d’om, a més de xops i arbres de plàtan que han sigut plan- tats en alguns trams al llarg del trajec- te que porta el llit del barranc, fins a arribar a la font de Calicanto.

USOS I ACTIVITATS DE LA SERRA Xalets al cim del Pla del Toxar. PERENXISA Tradicionalment, la serra Perenxisa ha Però a la serra Perenxisa, els usos Per la seua importància i impacte, cal sigut per als habitants de la rodalia un més recents del territori han propiciat, anomenar en primer lloc la pedrera espai a utilitzar i a explotar. Des de generalment, una degradació del medi dels Arcs. Es tracta de l’única activitat temps antics, la zona ha sigut habitada ambient a més d’una gradual i perma- d’extracció de materials activa actual- i així ho demostren els jaciments tro- nent pèrdua de superfície natural, i ment. El seu objectiu inicial era submi- bats al voltant de la serra. Els vestigis amb això una minva d’hàbitats dispo- nistrar pedra calcària al nou llit del riu ibèrics i musulmans ens mostren l’a- nibles per a la flora i la fauna i, en con- Túria, en l’anomenat “Plan Sur”. Pos- tractiu de la serra per als antics mora- seqüència, una disminució de la biodi- teriorment, l’activitat ha sigut d’explo- dors dels poblats i masies de la zona. versitat dels seus ecosistemes. tació i negoci, i està vigent un con- Les mostres més visibles dels assenta- Com a paradigma de l’ocupació del tracte d’aprofitament fins a l’any ments de població a l’època antiga sòl, les urbanitzacions són zones de 2010. Una vegada vençut el contrac- són els dos aqüeductes d’origen mu- muntanya que s’han convertit en es- te, seria molt desitjable una regenera- sulmà, anomenats l’Arquet de Dalt i pais urbans. La proliferació de viven- ció encertada a nivell ecològic i pai- els Arquets de Baix. De l’Arquet de des de segona residència han conver- satgístic, per tal de retornar a l’espai Dalt queda només una arcada que po- tit una zona amb un atractiu important romput un aspecte semblant al terri- dem trobar molt prop de la carretera, pel seu entorn natural en un nucli ur- tori de muntanya del seu voltant. a la zona del Corral del Manyet. Els bà, amb els seus inconvenients: asfalt, Una altra activitat que es conserva a la Arquets de Baix estan construïts per soroll, trànsit rodat i demanda d’abas- serra Perenxisa és la cinegètica. La salvar el barranc de l’Horteta i conser- timent i de recollida dels residus ge- pràctica de la caça és una activitat im- ven l’estructura pròpia de l’aqüeducte nerats. pactant, especialment sobre la pobla- original, encara que bastant retocada Una altra mostra d’ocupació del sòl és ció de les espècies que són considera- la part alta, que és el sequiol per on la ubicació d’antenes. Com que el cim des cinegètiques i que viuen a la serra. circulava l’aigua fins a èpoques re- de Perenxisa és una elevació privile- És el cas dels conills, les llebres i les cents. El trobem prop de la urbanitza- giada, al llarg dels darrers quinze anys perdius. Encara que des dels col·lec- ció Bonavista, a la vora de la carrete- s’ha vist colonitzada per, almenys, sis tius caçadors es tracta de fer repobla- ra que va en direcció a la Carrasquera, estructures metàl·liques que són repe- cions amb individus joves de perdiu, el des del Mas del Jutge. tidors de senyals de televisió i ràdio. balanç sempre és negatiu per a la po- El camí de la Serra, pista que recorria També l’agricultura ha anat guanyant blació ja existent d’eixes espècies. A la serra d’est a oest, i de la qual en- terreny a l’espai natural, concreta- més, hi ha un risc important de reduc- cara queden alguns trams utilitzables, ment les zones més baixes de la serra ció de les poblacions d’animals preda- no ha sigut una via de pas o de tràn- en la cara sud, a més de provocar una dors que fan la competència als caça- sit d’una zona a l’altra, ja que és més transformació del paisatge típic de se- dors, com és el cas d’aus rapinyaires, fàcil rodejar-la amb camins plans. L’o- cà en un espai agrari de regadiu amb de raboses, de genetes o de mustè- bertura ha estat motivada pel fet de la presència del monocultiu de cítrics. lids, predadors essencials per a l’equi- poder arribar amb més facilitat a l’in- A més de l’ocupació del territori, cal libri ecològic de la zona. terior i a les zones altes de la serra, fer una ressenya de les activitats que, Vinculat a la caça, el camp de tir Penya per utilitzar eixe territori de manera al llarg del temps recent, han anat Roja, al qual s’accedeix pel camí de diversa. desenvolupant-se a la serra Perenxisa. Pardala. Es tracta d’una zona plana

22 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 23

PAISATGES DE L’HORTA SUD paisatges de l’horta sud

amb vegetació degradada, i que conté un bon motiu per a l’Ajuntament de d’inici té un trajecte alternatiu al d’a- unes instal·lacions per a la pràctica del Torrent per a obrir una ruta de sende- nada, passant per espais pròxims a la tir al plat, al colom o a la guatla, que te- risme per l’interior de la serra. Es trac- serra amb un important valor ecològic nen l’activitat orientada cap a la mun- ta del sender de petit recorregut PRV- i cultural. Estem parlant de la font de tanya. Això, junt a la pròpia activitat ci- 162, homologat per la Federació la Teula, el barranc de l’Horteta amb negètica en camp obert, generava, fins Territorial de Muntanyisme, amb una la font i el clot de Bailon, fins a arribar fa poc, un impacte sever de contami- longitud de 18,6 quilòmetres. El sen- al corral del Manyet des d’on tornem nació del sòl consistent en la presència der comença i acaba junt als xalets del a la muntanya pujant a ella molt prop de gran quantitat de perdigons de carrer del Doctor Bartual, a la urbanit- de la pedrera dels Arcs, tornant al ca- plom que, en cas de ser ingerits per zació Montelevante de Torrent, i per- mí de la Serra i travessant les pinedes equivocació pels ocells granívors, els met recórrer la serra en tota la seua de Montelevante, des d’on s’arriba al provocava una malaltia anomenada longitud aprofitant un tram del camí de punt d’inici del sender, al carrer del “plumbisme” provocada per l’acumula- la Serra. Doctor Bartual. Tot el trajecte està ció d’aquest metall pesant a les aus i Com que es tracta d’un sender circu- marcat amb els senyals propis d’a- als seus predadors. En l’actualitat, se- lar, el camí pel qual es torna al punt quest tipus de sender. gons la llei, la utilització de munició de plom no està autoritzada. També altres activitats que han sigut LA PROTECCIÓ DE LA SERRA PERENXISA tradicionals, en temps recents, han anat reduint-se o desapareixent. És el El passat 10 de febrer de 2006, mitjançant un acord del Consell de la Ge- cas de la ramaderia. La serra i els seus neralitat Valenciana (publicat en el DOGV del 14 de febrer de 2006), una voltants han sigut una zona de pastu- part del territori que ocupa la serra Perenxisa va ser declarat “Paratge ratge dels ramats d’ovelles, fa uns Natural Municipal”, una figura de protecció definida en la Llei 4/1992, de anys abundants, i ara molt escassos. 5 de juny, del sòl no urbanitzable. La superfície total protegida és de Una altra activitat tradicional que ha 174,38 hectàrees, que es localitzen a la part més sud-oriental de la serra. desaparegut és la dels granerers. L’ac- Pràcticament tot eixe territori és propietat de l’Ajuntament de Torrent. tivitat de granerer a Torrent ha sigut El seus importants valors, l’ambiental, el paisatgístic i el cultural, han si- molt coneguda a la comarca de l’Hor- gut elements decisius per a aconseguir eixe reconeixement i la protec- ta Sud. La recol·lecció del margalló, la ció corresponent. A més a més, la serra Perenxisa té una singularitat, i palmereta autòctona del nostre terri- és que es tracta de l’únic espai natural amb una certa importància eco- tori, a la serra Perenxisa per a fer les lògica al terme de Torrent. graneres ens ha deixat com a record Queda pendent, segons la legislació que regula aquesta figura, la redac- les restes de la casa on, segons els ció i l’aprovació del Pla Especial de Protecció del paratge, que definirà es- testimonis de persones majors, durant sencialment els usos i les activitats permesos dins del territori protegit. un temps vivien i treballaven els gra- A més a més, caldrà nomenar un Consell de Participació, un òrgan con- nerers amb els margallons recollits sultiu en què estaran representats tots els agents vinculats al territori Núm. 25, segon semestre 2006 com a matèria prima del seu ofici, protegit de Perenxisa, així com altres associacions i col·lectius socials de abans de tornar al poble amb les gra- la localitat de Torrent. Aquest Consell de Participació tindrà la missió de neres fetes. La part baixa dels murs la verificar el compliment del Pla Especial i de gestionar l’espai protegit per podem veure a la vora del camí de la tal de millorar les seues condicions ecològiques i preservar-lo de les Serra, a la part dreta del sender PRV- amenaces de la pressió humana que pateix per la seua ubicació geo- 162, en la pujada a l’anomenat Mira- gràfica i proximitat a àrees molt poblades. dor de Perenxisa. Cal dir que en l’ac- En l’actualitat, la resta del territori de la serra Perenxisa que no està pro- tualitat aquesta activitat no seria tegit, tant al terme de Torrent com als de Godelleta i Xiva, té diferents possible, atés que el margalló (Cha- graus d’ús del sòl, des de la protecció forestal fins a la consideració de maerops humilis) és una planta prote- sòl urbà. Un dels reptes per al futur és aconseguir que la totalitat del te- gida i no pot ser recol·lectada. rritori que ocupa la Perenxisa, almenys al terme de Torrent, forme part de l’actual paratge municipal protegit. GAUDIR DE LA SERRA PERENXI- Malgrat les amenaces i les pressions de l’activitat humana a la serra Pe- SA: EL SENDER PRV-162 renxisa i a la seua rodalia, amb la protecció s’obri una porta a l’espe- Es diu que per a estimar i conservar un rança per a poder frenar la degradació de la vegetació, afavorir el man- espai natural és necessari conéixer-lo. teniment i la millora dels hàbitats naturals i conservar la flora i la fauna Eixa necessitat de donar a conéixer la autòctona, és a dir, la biodiversitat dels seus ecosistemes. serra Perenxisa als ciutadans ha sigut

23 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 24

MEDI AMBIENT El riu Túria ja és parc natural

BORJA CATALÀ

La declaració del parc natural és un primer pas per a la conservació d’aquest entorn, però caldrà combatre els abocaments, la ferocitat urbanística i el risc d’incendis perquè els pròxims anys hom puga Imatge del riu Túria al terme de Manises. continuar gaudint-lo.

l conseller de Territori i Habitatge, La zona protegida acull una gran Coordinadora en Defensa dels Boscos EEsteban González Pons, anuncià quantitat d’espècies de fauna i flora Metropolitans del Túria. La principal al mes de juliol la declaració del Parc que la fan digna de protecció. Pel que amenaça que té al damunt el paratge Natural del Túria. El nou espai prote- fa als animals, s’hi poden trobar mos- és l’urbanisme. git afecta dos municipis de la nostra teles, raboses, tortugues mediterrà- Segons Julio Huerta, “hi ha un conflic- comarca, Manises i Quart de Poblet, nies o galls de canyar; en l’àmbit de la te seriós entre el parc natural i el Pla on acaba l’antic llit del riu. Malgrat el botànica hi trobem l’albaida sedosa General d’Ordenació Urbana (PGOU) grau de protecció que assoleix la (espècie endèmica), el rabet de gat o de Manises”. A més del pla més zona, el creixement urbanístic de la el timó mascle, úniques al món. A famós, el Gran Manises, que preveu ciutat de Manises suposa una amena- més, dins els límits del parc natural hi la construcció de 10.000 habitatges ça greu per a aquest racó ple de vida. ha un important patrimoni cultural pel ben a prop del riu, hi ha d’altres a la El Parc Natural del Túria abastarà qual s’ha interessat el Consell Valencià Presa, al Salt del Moro i a Faitanar. 4.480 hectàrees i protegirà el tram de Cultura. Per exemple, hi ha el jaci- Respecte de Gran Manises, la Coor- baix del riu Túria, des de ment de l’edat del bronze de la Lloma dinadora ha al·legat que no s’hi pot (als Serrans) fins a Quart de Poblet. A de Betxí, les restes romanes de construir, o que almenys s’allunye uns més, el parc comptarà amb tres València la Vella o els assuts dels quals 500 metres del riu. “De fet, la ciutat espais d’especial valor mediambiental beuen les huit séquies que reguen la esportiva que l’Ajuntament vol cons- com són les forests de la Pea (entre cada vegada més reduïda Horta de truir està projectada en uns terrenys Pedralba i , al Camp de València. que entraran dins del parc natural”, Túria); les Rodanes, també a Vila- ens explica Huerta. Però aquesta ciu- marxant i el bosc mediterrani de la CREIXEMENT DE MANISES tat esportiva depén de l’aprovació del Vallesa de Mandor, a (l’Horta La majoria dels terrenys d'aquest Programa d’Actuació Integrada (PAI) Nord). La protecció del bosc de la parc natural que hi ha a l'Horta Sud de Gran Manises per part de la Vallesa, un dels darrers boscos medi- els trobem a Manises (aproximada- Conselleria de Territori i Habitatge. terranis que ja era una reivindicació ment uns huit quilòmetres). “És un També recorda Julio Huerta que els històrica de diversos col·lectius locals paratge amb un potencial molt interes- projectes urbanístics i el benefici que i comarcals des del 1994, any en què sant, però es troba molt deteriorat per se’n pot traure han suposat l’abandó i un incendi cremà la tercera part del la deixadesa de l’administració”, la degradació de l’horta de Manises. bosc. explica Julio Huerta, membre de la “Alguns especuladors compren les hor-

24 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 25

MEDI AMBIENT MEDI AMBIENT

tes pensant en l’aprovació del projecte Hui el consistori té sis operaris treba- La zona protegida acull i mentrestant els camps queden aban- llant a jornada completa en el mante- donats”, apunta Huerta, qui creu que niment de la jardineria. I també s’ha una gran quantitat l’horta es podria recuperar i dignificar posat en marxa una aula de natura per d’espècies de fauna i amb un ús social, com ha passat a a poder explicar la riquesa del paratge. Aldaia amb els horts d’oci. Amb tot, El mateix Ajenjo afirma que “abando- flora que la fan digna Huerta creu que la zona es pot recu- nar el que s’havia fet seria fer un pas de protecció. perar amb tres actuacions: “Cal no arrere”, encara que ell mateix afirma construir, no abocar fem i recuperar la que allò que més importa és el procés vegetació autòctona”. Aquest membre global, no les actuacions concretes. de la Coordinadora recorda que el Ara Rafael Ajenjo troba que cal esperar tram del riu que hi ha prop del barri a saber com s’executarà el parc natu- han produït dos incendis durant el de Sant Francesc, on hi havia una ral i qui n’assumirà el manteniment, 2006. El mateix bosc de la Vallesa de pedrera, s’ha recuperat en vora 15 perquè els diners són bàsics per a Mandor ha patit xicotets focs que anys. engegar un parc natural. A més, Ajenjo posen en perill el fràgil equilibri d’a- explica que a Quart de Poblet hi ha quest entorn tan valuós, ja que s’han L’ESPAI RECUPERAT terrenys privats i d’altres que pertan- cremat dues hectàrees de bosc. Pel que fa a Quart de Poblet, a aquest yen a la Confederació Hidrogràfica del Encara que la Generalitat ja s’ha com- municipi li pertoca una franja de parc Xúquer, i creu que “amb el parc natural promés a instal·lar a la Vallesa una d’un quilòmetre i mig de llargària. La se n’aclariran els usos”. motobomba, hi és latent el perill de menor grandària de terrenys de ribera les línies elèctriques que la travessen. n’han facilitat la conservació i la recu- ELS REPTES DEL FUTUR No debades, els incendis de l’estiu peració realitzats per l’Ajuntament. Deixant a banda el problema de la han estat provocats per aquests Segons Rafael Ajenjo, de l’Agència de pressió urbanística –hi ha qui creu que cables. La Generalitat n’ha demanat el Desenvolupament Local (ADL) de el parc pot esdevindre un reclam per a soterrament i ha anunciat sancions, Quart de Poblet, fa set anys començà la construcció– i de la que exerceixen però les empreses elèctriques no s’hi el procés de recuperació de la ribera les diverses infraestructures construï- han mostrat massa favorables. del Túria al seu municipi. Mitjançant des i projectades –com ara autovies o Com a segon punt de conflicte està escoles taller i tallers d’ocupació i preses–, el futur de tot aquest espai l’aigua. El geògraf Lluís del Romero amb ajuda europea es realitzaren està condicionat per diversos factors. explica en el llibre L’aigua al Camp de diverses actuacions de recuperació del En primer lloc, els incendis són un Túria, editat per l’Institut d’Estudis riu. Més tard, amb un ajut de l’INEM perill constant a les riberes. Enguany Comarcals del Camp de Túria, que un equip multidisciplinar va dur avant el foc ha deixat molt malmés el mont l’estat de l’aigua empitjora a mesura una actuació més forta. d’utilitat pública de la Pea, ja que s’hi que el riu s’acosta a València. Així, segons Del Romero, la qualitat de l’ai- gua passa de mitjana a l’entrada de Núm. 25, segon semestre 2006 Vilamarxant fins a inadmissible al barranc de Mandor. I el geògraf utilit- za la paraula inadmissible perquè és en aquest punt on es pren l’aigua de què s’abasteix una part important de València i la seua àrea metropolitana, fet que no acompleix la Directiva d’ai- gües de la Unió Europa. El problema es troba principalment en els afluents, on no hi ha un control sobre els abo- caments. La declaració del parc natural és un primer pas per a la conservació d’a- quest entorn, però caldrà combatre els abocaments, la ferocitat urbanísti- ca i el risc d’incendis perquè els prò- xims anys hom puga continuar gau- Assut del riu Túria. dint-lo.

25 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 26

arqueologia de l’horta sud Retrospectiva a l’arqueologia de l’Horta Sud

ADRIÀ PITARCH Una de les tasques actuals de l’arqueologia és la industrial, que arreplega i estudia els vestigis contemporanis relacionats amb les factories dels segles XVIII, XIX i part del XX.

Aquest tema és prou complex de ma- ciaven, què i com cultivaven, quina ar- nifestar i hi ha nombroses opinions so- tesania hi havia, quina política hi podia bre el tema, tant en el món de l’ar- haver, sempre agrupant-ho per èpo- queologia com en la resta dels ques clarament identificades i que ens ciutadans amb opinió sobre el tema. possibilita la comprensió del nostre El fet és que quan un jaciment és afec- passat. Per tant, quan parlem d’ar- tat per construccions noves, aquesta queologia, parlem de cultura, de patri- informació es perd per a sempre, i moni i, per tant, del nostre passat. aquesta tasca és la que desenvolupen En aquest article es pretén fer una re- els arqueòlegs: la recuperació dels trospectiva de l’arqueologia a la co- vestigis, la documentació de tot allò marca, és a dir, investigar sobre els ja- que hi ha. Documentació que es rea- ciments històrics que ens envolten. litza amb una metodologia científica Quan es fan estudis d’història, en ge- usada en les tasques arqueològiques, neral, parlem de seqüències arqueolò- una continuada i exhaustiva documen- giques o cronologia històrica. Per tant, tació gràfica i planimètrica de les tro- la cronologia marca unes etapes histò- Torre islàmica d'Espioca a Picassent. balles, i finalment l’estudi complet i riques: Prehistòria, Protohistòria, His- científic de tots els elements trobats, tòria antiga, Història medieval, Histò- ja de caire estructural com de mate- ria moderna i Història contemporània. rial. Ço és, en un llenguatge més L’arqueologia treballa en bona part s positiu escriure respecte del te- col·loquial: tots els murs, les construc- d’aquests períodes, inclosa l’època Éma i fer una crida, una valoració cions i les estructures usades a èpo- contemporània, ja que tot i la quanti- de l’actualitat de l’arqueologia a la co- ques anteriors són fotografiades i di- tat de textos escrits d’aquest període, marca de l’Horta Sud. Evidentment, buixades, el material ceràmic és hi ha aspectes en què l’activitat i el les coses estan ara millor que fa al- arreplegat i estudiat, vidres, ossos treball arqueològic ens permet conéi- guns anys pel treball de recerca cons- animals i moltes vegades humans (tro- xer millor aquest període. Una de les tant i de denúncia dels mateixos ar- bem necròpolis d’èpoques diverses), tasques actuals de l’arqueologia és la queòlegs o persones interessades pel també són recollits i estudiats, i per fi industrial, que arreplega i estudia els patrimoni en la continuada exposició a aquestes restes són estudiades amb vestigis contemporanis relacionats la destrucció dels vestigis arqueolò- altres excavacions realitzades als vol- amb les factories dels segles XVIII, XIX gics a tots els pobles de la comarca. tants, és a dir, de forma més global i part del XX. És a dir, l’agressió directa als jaci- dins d’un context històric. Però realment on l’arqueologia troba ments arqueològics es manifesta quan La nostra tasca, per tant, és l’acumu- tot el seu significat evident com a aquests són destruïts per a realitzar lació d’informació del passat, la recer- ciència és en les èpoques més anti- una obra nova, una construcció de vi- ca i l’estudi, l’enteniment i l’esforç gues, és a dir, des de la prehistòria vendes, carreteres, etc., que se situen d’entendre com era el nostre entorn, fins al medievalisme. En aquest sentit justament on es troben les restes. com vivien, què menjaven, com comer- desenvoluparem l’article.

26 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 27

arqueologia de l’horta sud ARQUEOLOGIA DE L’HORTA SUD

treballs documentals i bibliogràfics ARQUEOLOGIA A LA COMARCA més rics en contingut amb una visió L’arqueologia a l’Horta Sud no és molt àmplia i avançada a l’època, ha estat intensa fins al moment actual. Hi ha millorat i ampliat en el contingut, es- una sèrie de jaciments que podríem pecialment sobre l’època romana. anomenar històrics o clàssics, els També es tracta d’un article publicat quals han tingut algunes actuacions, en el número 47 la revista Afers l’any sobretot a partir dels anys 80. 2004, del qual són autors uns impor- En aquest apartat enumeraré tots els tants arqueòlegs dins del context de jaciments que jo conec, ja que n’hi València i del seu entorn: A. Ribera, Ll. deuen haver més i alguns ja desapare- Alapont i J. Burriel. guts. Per tant, es podria realitzar Concretament, a l’Horta Sud trobem aquesta tasca per pobles i/o èpoques, pocs jaciments, a hores d’ara, d’ads- de més antiguitat a menys. cripció prehistòrica, és a dir, ubicats La llista de jaciments arqueològics és en el paleolític, eneolític o època del important, especialment d’època ro- Torre àrab de Silla. bronze. Així com a la comarca de la mana, quan el poblament de la co- sí que hi ha importants marca fou important a causa del nai- Quan es pretén realitzar una disserta- jaciments prehistòrics d’aquestes èpo- xement i la fundació de la ciutat de ció global respecte de l’arqueologia a ques, i en coneixem alguns a , València (Valentia) l’any 138 aC. l’Horta Sud, se’ns plantegen nombro- molt a prop de la frontera amb l’Hor- Aquesta dada suposa l’arribada de ses possibilitats, ja que es podria re- ta Sud, també a Cullera i a la serra de persones al seu entorn i per tant la alitzar per èpoques, per jaciments, , o a , ja a la comarca de fundació de poblats o vil·les romanes per pobles, per temes, etc. Però crec la Ribera Alta. com les coneixem. Podem dir, doncs, que aquest primer article ha de mos- Per tant se’ns planteja un dubte, ja que els romans són els primers que trar i ser una dissertació global de la que la tasca arqueològica també pre- ocupen la part baixa de la comarca, és situació de l’arqueologia a la comar- veu una intensa prospecció del territo- a dir, la zona més marjalenca o d’hor- ca, per a descobrir el ric patrimoni ri per a poder establir on estan i ta per tal d’explotar les terres fèrtils que hi trobem. Així, realitzarem una quants jaciments hi ha. Amb una acti- que hi havia. Però abans dels romans tasca d’investigació documental i bi- vitat prospectiva del territori, cada ja tenim poblacions i habitants a les bliogràfica sobre tot allò que hi ha pu- municipi sabria i tindria coneixement nostres terres. Les cultures del bronze blicat i excavat a la comarca, i inten- dels vestigis arqueològics de què dis- i ibèriques ja tenien poblats als vol- tarem fer una valoració global posa i que ha de respectar, valorar i, tants de la plana, amb assentaments d’aquest patrimoni amenaçat. Per el que és més important, investigar. situats en les primeres elevacions tant, podem situar els jaciments per èpoques, i la informació extreta real- ment és sorprenent per la gran quan- Núm. 25, segon semestre 2006 titat de jaciments existents, en algu- nes èpoques més abundants que en altres. Un dels treballs arqueològics més im- portants en l’estudi de l’entorn de l’Albufera va estar realitzat per M. Gil Mascarell i Bernat Martí Oliver, tots dos professors de la Universitat de Va- lència relacionats amb el Servei d’In- vestigació Prehistòrica (SIP), pioners en aquesta disciplina al País Valencià. L’article va estar publicat en la revista Afers numero 1 (Catarroja, 1985) i re- presentava una aproximació a l’entorn de l’Albufera com un espai on es tro- bava un ric i ampli espectre de jaci- ments arqueològics de diverses èpo- Restes del caixer de l'antiga Séquia de les Fonts d'Alcàsser i Picassent. ques. Aquest, tot i ser un dels primers

27 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 28

arqueologia de l’horta sud

S’ha de comentar en aquest apartat que tots els nostres pobles tenen almenys una antiguitat d’uns 1.000 anys. És a dir, tots ells tenen uns avantpassats medievals, musulmans i després cristians.

mentar en aquest apartat que tots els l’Horta Sud, i fou excavat pel SIP (Ser- nostres pobles tenen almenys una an- vei d’Investigació Prehistòrica) l’any tiguitat d’uns 1.000 anys. És a dir, 1931. Estem parlant d’una excavació tots ells tenen uns avantpassats me- antiga que suposa una metodologia dievals, musulmans i després cris- usada que hui en dia seria diferent pe- tians. Aquest fet és important perquè rò que no deixa de ser important dins les restes es troben davall de les nos- del context de l’època del bronze. tres cases i vivendes actuals. Moltes Posteriorment seria estudiada, docu- vegades hi ha una fundació d’època mentada i publicada per Fletcher i Pla romana, com és el cas de Silla. en 1956, quan l’arqueologia comen- çava a tindre una certa importància JACIMENTS PREHISTÒRICS pels estudiosos i pels estudis que se’n Entre els assentaments més antics de realitzaven des de la Universitat de la comarca, ço és, adscrits a la prehis- València i des del SIP. Ermita gòtica de Santa Anna d'Albal. tòria, solament en tenim a Torrent i a Està situat a un tossalet aplanat al Picassent en les primeres elevacions sud-oest de la població de Torrent, a muntanyenques. Aquests estan ads- la zona coneguda com el Vedat. Pre- crits a l’època del bronze, amb una sentava una muralla típica de l’època muntanyenques en els actuals termes clara vinculació a la possibilitat de ser que envoltava tot el poblat i estava de Picassent i Torrent. A l’Horta Nord bronze valencià. Aquests tenen una construïda en pedra seca amb una passa el mateix amb poblats ibèrics i cronologia que es troba cap al 1700- amplària aproximada entre 1,50 i del bronze a Montcada, Paterna o Go- 1200 aC i presenten poblats emmura- 1,90 metres. della. Les zones actuals d’horta i de llats amb una cultura evident i molt Evidentment, el jaciment estava par- marjal no han donat cap vestigi ibèric, arrelada a una activitat ramadera i cialment destruït pel pas del temps i i per tant no podem assegurar l’exis- agrícola. Dins dels jaciments més im- per l’acció antròpica (dels éssers hu- tència de poblats a la plana, almenys portants es troba el situat a Torrent mans) sobre les restes. De totes ma- fins ara. amb el nom de la Muntanyeta de Ca- neres, es podrien veure les habitacions Al voltant de l’Albufera hi ha referèn- brera al Vedat, que va ser excavat cap del poblat de forma rectangular, amb cies de poblats antics, prehistòrics, re- als anys 30 pel SIP i se’n va traure terrosos de fang amb palla usats per a lacionats amb les primeres elevacions molta informació de l’època. Altres ja- la construcció i forats al terra per a si- o turons que suposaven la possibilitat ciments ubicats en aquestes primeres tuar pals per als sostres o teulades fe- d’ubicar un poblat. S’ha de comentar elevacions són la Llometa d’Espart, tes segurament de branques i fang. que moltes d’aquestes elevacions o Morredondo, Puntal de l’Albaida, la En va eixir prou de material ceràmic tí- turons han estat rebaixats i modificats serra Perenxisa, les Garravaques i a pic de l’època del bronze, ja que amb el temps per a ús agrícola, i per Picassent el Covatxó de la Garrofera i aquesta estava feta a mà amb objec- tant molts jaciments o assentaments el Molló de l’Almud. tes característics com vasos carenats, humans han estat destruïts parcial- cassoles, olles, vasos globulars amb ment o completa. Muntanyeta de Cabrera, coll, etc., amb poca decoració però Un altre moment històric que ens Torrent. Bronze valencià amb incisions i digitacions clares del aporta nombrosa informació arqueo- (1700-1400) bronze. En van sortir fragments amb lògica i patrimonial són els nuclis an- Aquest jaciment ha estat un dels clàs- mamelons i anses de cinta vertical, i tics dels nostres pobles. S’ha de co- sics de l’arqueologia a la comarca de també molins barquiformes de sauló,

28 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 29

arqueologia de l’horta sud ARQUEOLOGIA DE L’HORTA SUD Entre els assentaments més antics de la comarca, ço és, adscrits a la prehistòria, solament en tenim a Torrent i a Picassent en les primeres elevacions muntanyenques. Aquests estan adscrits a l’època del bronze, amb una clara vinculació a la possibilitat de ser

Pati del castell d'Alaquàs. bronze valencià.

aixertells, braçalets d’arquer i dents Covatxó de la Garrofera o avenc Per motiu d’estar localitzats i senyalit- de falç de sílex. Amb os, punxons, es- de l’Àguila, Picassent. Bronze zats com a assentaments ibèrics co- pàtules i prismes triangulars. De me- (1700-1200) neixem dos jaciments a Torrent, exac- tàl·lics també en van aparéixer, pun- Aquest altre jaciment està situat al tament amb el nom de la Llometa del xons de coure i puntes de fletxa. I terme de Picassent. Està en un estat Clot de Bailon i la Lloma del Birlet. encara van sortir grans quantitats de de conservació bastant deteriorat llavors de forment, ordi i aglans car- però conserva restes de murs i es- bonitzats i restes de teixit d’espart. tructures, així com fragments en su- Una altra altra troballa important en perfície de ceràmica de clara ads- aquest jaciment fou un element sepul- cripció del bronze. cral, és a dir, un enterrament en cova Aquest jaciment està protegit i no amb un individu adolescent amb aixo- ha estat excavat en cap ocasió. Per Núm. 25, segon semestre 2006 var compost per un penjoll de petxina. tant, no podem saber quin poten- cial té. Molló de l’Almud, Picassent. Bronze ÈPOCA IBÈRICA (SEGLES VII-II (1700-1200) AC, FINS A LA ROMANITZACIÓ) Aquest jaciment està situat al terme D’època ibèrica, la veritat és que hi ha de Picassent i es tracta d’un assenta- pocs jaciments coneguts i aquests, ment d’època del bronze. El jaciment evidentment, no han estat mai sotme- es troba en una petita elevació en un sos a cap intervenció arqueològica. estat de conservació bastant deterio- Solament se’n coneixen alguns situats rat, és a dir, que pot desaparéixer per a les primeres elevacions o alterons motius externs. de Picassent o Torrent. El jaciment no ha estat excavat en cap Aquesta cultura mereix ser tractada ocasió però s’hi troben fragments de de forma individualitzada en el cas d’- ceràmica a mà de clara vinculació del haver-se realitzat alguna intervenció, bronze; també s’hi han trobat frag- però la realitat a la nostra comarca no

ments de sílex molt característics del ens permet poder investigar i docu- Antiga torre islàmica d'Alcàsser, hui bronze. mentar-nos sobre aquests. desapareguda.

29 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 30

arqueologia de l’horta sud

marca, a més d’altres jaciments més xi- Sant Gregori. Torrent. Vil·la rústica, cotets. Aquests estan situats a les ac- estructures de caementicium i carreus tuals localitats o en els termes de les amb material de construcció. Romana poblacions. A més d’aquests jaciments imperial. en trobem alguns situats al sud de la Senda de l’Horteta. Alcàsser. Possi- ciutat de València i altres ubicats entorn ble castrum, necròpolis amb cambres de l’Albufera. També s’han de incloure sepulcrals i tresoret de monedes d'or. els jaciments subaquàtics situats a la Tardoantiga. Febrer, 1981. Alapont i costa del Mediterrani i que responen a Tormo, 2003. o derelictes enfonsats. Platja de Pinedo-Casa Negra. Va- Relació de jaciments romans, tipologia lència. Zona d’ancoratge i possible de- i ubicació: relicte. Romana imperial. Fernández et Pla de na Sanxa. Es troba ubicat al alii, 1998. Saler, València. Vil·la rústica. Romà im- Platja del Saler. València. Zona d’an- perial. Autor: Ribera, 1996. coratge i possible derelicte. Romana Ereta dels Moros. Aldaia. Vil·la rústi- imperial. Fernández et alii, 1998. Ri- ca, escultures, estructures de caemen- bera i Fernández, 1985. ticium i carreus. Romana imperial. Al- Gola del Perellonet. València. Zona Bacus d'Aldaia, escultura romana troba- várez, 1931, Serra Ràfols, 1921. d’ancoratge. Romana imperial. Fer- da al jaciment de l'Ereta dels Moros. La Punxa. Aldaia. Vil·la rústica, restes nández et alii, 1998. d'opus signinum i reticulatum. Roma- ÈPOCA ROMANA na imperial. MEDIEVALISME Aquesta etapa de la història a la nos- L’Hort de Pepica. Catarroja. Vil·la Aquesta època ens obri quasi la tota- tra comarca mereix ser tractada en rústica, estructures de carreus. Necrò- litat de les poblacions que engloben la profunditat perquè assenyala una ocu- polis amb tombes de tegulae a doble comarca. Amb la caiguda de l’Imperi pació de les zones planes de la comar- vessant. Romana imperial. Llorens, Romà i després amb l’etapa tardoan- ca per a ser explotades econòmica- 1967; García-Gelabert i Garcia, 1999, tiga, el País València rep una nova cul- ment i directament relacionades amb Hurtado, 2002. tura i forma de vida des del sud, des la fundació d’una ciutat d’època repu- Mas dels Foressos. Picassent. Vil·la de l’Àfrica. Els musulmans van con- blicana com és Valentia, l’any 138 aC. rústica, material de construcció i pos- querir una part de la península Ibèrica Amb aquesta fundació els romans sible torcularium. Romana imperial. a partir del 711 dC i van assentar-se anaven guanyant terreny a la marjal i Gil Mascarell i Martí, 1985. Beltrán, al territori. Hui en dia molta toponímia les terres fèrtils que envoltaven l’Albu- 1985. Martí, 1988. dels nostres pobles respon a alqueries fera i les zones al·luvials entre la mar i L’Alter. Silla. Vil·la rústica, carreus i i pobles fundats per aquests, igual que les primers contraforts muntanyencs. una base de columna. Romana repu- algunes paraules d'origen musulmà Les vies de comunicació són integra- blicana i imperial. Gil Mascarell i Mar- que conserva la llengua. Per tant, pri- des a la plana travessant la península tí, 1985. Lerma i Miralles, 1981. Ala- mer musulmans, després cristians ibèrica de nord a sud passant per Sa- pont, 2000. arran la (re-)conquesta produïda pel gunt (Arse-Saguntum) i Valentia (Va- Entorn de la Torre. Silla. Vil·la rústi- rei Jaume I en el segle XIII (1238 dC lència) cap a ciutats com Saitabi (Xàti- ca, estructures de morter i opus spi- conquesta de València). Els nostres va) o Dianium (Dénia), conformant-se catum, mosaic, decoració arquitectò- pobles tenen una història de més de l’anomenada Via Augusta, que trans- nica. Romana imperial. Gil Mascarell i 1.000 anys en molts casos. corre per la nostra comarca amb di- Martí, 1985; Lerma, i Miralles, 1981, Els vestigis medievals són clars amb verses hipòtesis del seu traçat, ja per Alapont et alii, 2003 i 2004. castells, torres islàmiques, muralles, l’actual Camí Nou o antic camí reial de L’Alter. Torrent. Vil·la rústica, pavi- traçats de carrers, esglésies, mones- Madrid o pel Camí Vell que travessa ments d'opus reticulatum i de morter, tirs, ermites, aljubs, camins, sèquies, les poblacions d’Alfafar i Silla. carreus. Romana imperial. Fernández i etc., però moltes vegades queden da- El nombre de jaciments que estan Sanchis, 1986. vall de les actuals vivendes dels po- adscrits a l’època romana és prou ele- Mas del Jutge. Torrent. Vil·la rústica, bles, esperant a ser estudiats. Respec- vat ja que hi ha referència d’almenys estructures de caementicium i ca- te de l’arqueologia medieval a la 52 jaciments al voltant de la ciutat de rreus, monedes, etc. Romana republi- comarca, he de comentar que aquesta València. cana i imperial. Albiach, Fernández i és encara escassa perquè els pobles A l’Horta Sud trobem més de 10 jaci- Sanchis, 1986. Asins, 1984. Sanchis i no tenen plans d’ordenació urbana ments romans repartits en tota la co- Fernández, 1993. amb un nucli antic protegit. A tall d’e-

30 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 31

arqueologia de l’horta sud ARQUEOLOGIA DE L’HORTA SUD

raó el respecten. Al País Valencià te- Les actuacions nim racons patrimonials dels quals ens hauríem de sentir orgullosos i que, realitzades al castell tristament, són desconeguts per als palau d’Alaquàs o a nostres propis ciutadans. Aquesta és la tasca, aquest és el treball d’un ar- l’ermita de Santa Anna queòleg, a més de gaudir del seu tre- d’Albal ens permeten ball, evidentment. El seu treball és en- senyar, mostrar, explicar i, per conéixer millor el descomptat, gaudir amb els altres nostre passat. d’allò que traus a la llum.

BIBLIOGRAFIA

TARRADELL, M., SANCHIS GUARNER, M.: LLORENS, P.: La villa de Catarroja. Història del País Valencià. Volum 1. València, 1967. “Prehistòria i antiguitat fins a GIL-MASCARELL, M. I MARTÍ, B.: “Avanç Torre de Torrent, on s'han fet l’època musulmana”. Ed. Edicions excavacions que han tret a la llum el d’una carta arqueològica. Troballes fossat medieval. 62, Barcelona, 1965. de l’edat de bronze i de l’època FURIÓ, A. ET ALII: Història de València. romana a l’entorn de l’Albufera de xemple, solament comentaré que al- Ed. Levante-EMV i Universitat de València”. Afers, Fulls de Recerca i guns pobles sí que tenen aquest pla, València. València, 1999. Pensament. Ed. Eliseu Climent.

com ara Catarroja, Benetússer, Silla, ALAPONT MARTÍ, L. I MARTÍ CASABUENA, Catarroja, 1984. entre altres. Les actuacions realitzades A.: “La llàntia romana de Silla. ALAPONT, LL., BURRIEL, J. M., JIMÉNEZ, al castell palau d’Alaquàs o a l’ermita Anàlisi i Restauració”, Algudor 2, J. L. I RIBERA, A.: “L’arqueologia de de Santa Anna d’Albal ens permeten Revista del Centre d’Estudis Locals l’Horta de València: un món per conéixer millor el nostre passat, i de Silla. Ajuntament de Silla, 2001. descobrir”, Afers 47, p. 13-28. ed. aquesta ha de ser la tònica constant de ALAPONT MARTÍ, L. I TORMO FERRIOLS, F. Afers, fulls de recerca i pensament. l’arqueologia als nostres pobles. J.: “La necròpolis i les troballes Ed. Eliseu Climent, Catarroja, 2004. monetàries del jaciment visigòtic de GARCÍA GELABERT, PAZ, GARCÍA DÍEZ, CONCLUSIONS la Senda de l’Horteta d’Alcàsser”. M.: “La villa romana de Catarroja, Aquestes han de transmetre una clara Actes de la VI Reunió d’Arqueologia Revista de Arqueología 205. Madrid, voluntat de pensament global. Quan Cristiana Hispànica. València (en 1998; p.50-55. parlem d’arqueologia, pareix que es- premsa). MARTÍ CAMPOY, F.: Estudi arqueològic tem parlant de problemes (que ben ALAPONT MARTÍ, L. ET ALII: “Catàleg de de Picassent. Terra, població i cert moltes vegades és així per raons la Col·lecció Museogràfica “Torre propietat. Ajuntament de Picassent, no arqueològiques, sinó més aïna hu- Núm. 25, segon semestre 2006 Musulmana de Silla”. Ajuntament de 1988; p. 45-76. manes i de malentesos). Però més en- Silla, 2003. RIBERA LACOMBA, A.: “La fundació de llà dels interessos particulars existents ALAPONT MARTÍ, L. ET ALII. València. La ciutat a l’època a la societat, aquesta transmet conei- “L’excavació arqueològica al voltant romanorepublicana (segles II-I a. de xement i riquesa als pobles i ciutats, de la torre musulmana de Silla”. C)”. Estudios Universitarios 71, és a dir, senzillament és cultura, és pa- Algudor 3, Revista del Centre Institució Alfons el Magnànim, trimoni. Aquest es troba en perill de d’Estudis Locals de Silla. València, 1998. ser totalment perdut, desaparegut Ajuntament de Silla, 2004. sense deixar cap rastre, com si no ha- Documentació extreta de guera existit mai. Moltes i molts es va- MARTÍ I CAMPOY, F.: “Recull Conselleria per a informar-se dels naglorien de ser lluitadors i persones arqueològic Catarrogí”. Ed. jaciments catalogats a la comarca d’alt nivell cultural i són incapaços de Ajuntament de Catarroja. Catarroja, de l’Horta Sud. respectar aquest passat patrimonial 1984. LÓPEZ ELUM, P.: La alqueria islàmica existent sota els nostres peus; senzi- BESÓ ROS, A., ET ALII: Mirades sobre en València, estudio arqueològico llament, no ho veuen com alguna cosa l’Horta Sud. Ed. Fundació per al de Bofilla, siglos XI al XIV. Ed. important. Desenvolupament de l’Horta Sud. Pedro López Elum, València, 1994. Egipte, Roma, els asteques, Grècia, Torrent, 2005. DIVERSOS AUTORS: Albal. Història Tunísia, etc., milers de llocs tenen un FEBRER ROMAGUERA, M. V.: Alcácer: su gràfica. Ed. Ajuntament d’Albal. patrimoni que vénen, i per aquesta historia, Alcàsser, 1981, p. 17-18. Albal, 2000.

31 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 32

ELS NOSTRES OFICIS Salvador Burriel, fabricant de palmitos artesans

CRISTINA VALERO

“El més important en la vida és ser humil. Jo sempre he sigut Voro; em diuen ‘Salvador’ i no em gire”.

havia tres o quatre fills i els xiquets les fustes amb les teles perquè el pro- havíem de començar a treballar ducte final siga atractiu. El que faig és prompte perquè no teníem quasi re- transformar la fusta en brut en una cursos. Si treballaves en algun lloc, obra artesanal, i així porte 43 anys. com a mínim tenies per a les espar- Els artesans tenim la constància, el denyes. Un parell d’anys després em domini d’un ofici. vaig posar a calar a casa jo a soles i I no te’n canses mai? amb 14 anys amb una màquina i un Jo em divertisc fent palmitos, i m’ho motoret ja em vaig decidir a muntar la passe genial. Tinc el mostrari a la ma- Salvador Burriel, artesà del palmito paradeta. leta i mirant-lo em passe hores sen- d'Aldaia. Cal ser molt decidit i arriscat per a ceres, pensant els palmitos que m’a- animar-se a crear el negoci propi sen- graden més i els que m’agraden ldaier de sempre, d’aquells que se un suport econòmic darrere? menys; pense quin es vendrà i quin Atreballaren collint albercocs quan En la vida s’ha de ser valent i arriscat. no, imagine com serà la venda del Aldaia encara estava envoltada de A mi mai no m’ha agradat treballar a producte i el temps passa volant. Es- camps d’horta, Salvador Burriel va jornal, no m’ha agradat treballar per a tic disfrutant, vivint la vida i el mo- crear amb moltíssim esforç i gran en- altres, només si anava a estall; sem- ment. A mi em passa amb el palmito tusiasme una empresa de palmitos pre he sigut molt independent. Jo era com als jugadors de futbol, que da- que hui continuen els seus fills. Abani- ambiciós, volia guanyar diners treba- munt que fan el que els agrada, guan- cos Burriel és una empresa familiar llant. Hi hagué una temporada que yen diners. que ha sabut adaptar-se als nous anava a la conserva a collir albercoc i Es guanyen molts diners amb el pal- temps i que tindrà durant molts anys anava a estall perquè volia portar pan- mito? un espai important en el món de la in- talons llargs, sabates... i com a casa Jo estic vivint 43 anys d’ell i el xicotet dústria dels complements. no me’n podien comprar, tot havia patrimoni que tinc –que a mi em sem- De personalitat ambiciosa, treballa- d’eixir del meu esforç. bla grandíssim– l’he tret d’això. Em dor, molt amic dels seus amics i so- I les primeres experiències amb el pareix que tinc el patrimoni més gran bretot una persona senzilla amb la ventall? Descobrires prompte que te- del món perquè el que tinc no m’ho ha qual el temps desapareix en un tres i nies traça d’artesà? donat ningú, m’ho he guanyat jo, no no res, reconeix que la vida li ha do- El primer que vaig aprendre va ser ca- he hagut d’anar a plorar a ningú. nat sort i força per a ser un referent en lar, quan s’acabava la feina de calar. Quin ha estat el secret per a viure el món empresarial. Al taller on vaig entrar en el món del d’allò que t’agrada? Com comença la relació entre Salva- ventall aprenia a fer varillatge de na- Ser molt constant. Jo tinc universitat dor Burriel i el palmito aldaier? cre, d’os... L’any abans de casar-me, de carrer, no tinc cap estudi, a mi m’- La història comença amb Salvador So- amb 24 anys, em vaig posar a fer va- ha ensenyat la vida; he aprés per ne- riano, amb el qual vaig aprendre a ca- retes, i des d’aleshores fins ara. Hui cessitat. Per a obtindre fruits s’ha de lar fusta amb 8 anys. En aquell temps continue sent palmiter i al meu taller ser molt treballador, i jo sóc molt ca- a Aldaia, a excepció d’unes 20 famí- és on millor em trobe, mai no em can- but. Si he volgut aconseguir alguna co- lies riques, la resta formaven part de se de mirar els palmitos acabats i sa, sempre ho he intentat fins a acon- famílies molt humils, en cada casa hi sempre vaig rondinant com combinar seguir-la. Cal donar-ho tot.

32 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 33

ELS NOSTRES OFICIS ELS NOSTRES OFICIS

Salvador Burriel treballant al taller en companyia de dos dels seus fills Xavier i Daniel.

En els palmitos, com en qualsevol empresa, el que s’ha de fer és anar superant-se en qualitat i en treball. Anar sempre endavant ideant innovacions que intuïsques que es vendran i que agradaran a la gent; és un món fascinant.

Què consideres que és el que més has estic molt orgullós. S’ha de ser positiu de mà, un palmito... El ventall estarà donat? per a avançar fermament per la vida. present sempre, sempre hi haurà do- En aquesta vida he donat més que Mai no has tingut por? nes coquetes que portaran comple- m’han donat. Sóc molt tendre, m’arri- De l’única cosa que hem de tindre por ments per a lluir-se. ben fàcilment les coses, tot m’arriba és a matar i a robar. Si de salut estàs En els palmitos, com en qualsevol em- al cor, qualsevol problema humà m’a- bé, no s’ha de tindre por de res. Ens presa, el que s’ha de fer és anar su- fecta molt. Jo he anat al Sahara, he hem de fixar un objectiu i anar per ell, perant-se en qualitat i en treball. Anar participat en projectes solidaris per- hi haurà moments que ploraràs, altres sempre endavant ideant innovacions què he volgut, i ajudar als altres m’en- que t’esforçaràs moltíssim, que no tin- que intuïsques que es vendran i que ganxa molt. A mi la vida m’ha donat dràs diners per a anar amb els agradaran a la gent; és un món fasci- molt: m’ha donat sort, m’ha donat sa- amics... És igual, et quedes a casa si nant. lut, una família estupenda, he tingut no pots, però l’objectiu clar endavant. L’artesania cada vegada té més espai un ofici que admire i estic orgullós El que no es pot fer és ser un menin- perquè estem en un món de plàstic

d’ell, he guanyat els diners que he vol- fot perquè mai no s’arriba a res si no on tot s’abandona. Treballar de ma- Núm. 25, segon semestre 2006 gut, unes vegades més i unes altres és que es té molta sort. nera artesanal és un luxe i allò fet menys, estic compromés amb els te- Com fas per a tindre amics pertot amb les mans és de molta millor qua- mes socials, done suport a tot tipus arreu? litat. Els artesans volem compartir els d’associacionisme, sóc soci de la pen- Sent natural i senzill. En aquesta vida nostres treballs. Hui a mi em telefo- ya ciclista, dels caçadors, de la con- s’ha de ser normal, sincer, anar sem- nen boixeteres de Bilbao, de Sevilla, fraria, de seguida hi participe... Sóc un pre amb la cara ben alta, però sense de Madrid, de Castelló, d’Alacant, de aldaier de cor, col·labore amb el lli- supèrbia. La prepotència no val per a Xàtiva, de Barcelona que elaboren bret, amb les festes... Però per molt res: jo sóc Voro i seré Voro fins que em puntes de ganxet i volen que es mos- que done, no arribaré a donar tant muira; si em diuen “Salvador”, no em tren en un palmito artesà com els com la vida m’ha donat a mi. gire. Sóc incapaç de discutir amb nin- meus; escoles de puntaires em de- Et consideres una persona positiva? gú ni de renyir amb ningú. manen que els envie palmitos de fus- Estic 43 anys amb els palmitos i he fet Com veu el futur dels palmitos? ta de guaiac (palo santo) o de banús palmitos, rajoles, diademes, pinte- El futur dels palmitos sempre ha sigut per a col·locar les seues obres d’art tes... he fet de tot. Quan no hi ha ha- un futur passatger, un ventall és una en un palmito bo. Jo sempre estaré gut d’una cosa m’he tirat com un llop peça de complement, és un article de enamorat del ventall i del treball ar- al que hi haguera, he venut pel carrer luxe i molt femení. La dona no pot tístic que recull aquest complement amb un carro carxofes i pomes i creï- anar amb les mans a la butxaca, ha de per a destacar la bellesa de les dones lles, he fet de tot per guanyar diners i portar alguna cosa a la mà, una bossa coquetes.

33 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 34

CULTURA Vint-i-cinc anys d’IDECO (1981-2006) 1ª part

RAFAEL ROCA President de I’DECO de l’Horta Sud

La festa de l’IDECO se celebra, periòdicament, en un poble diferent de l’Horta Sud. Volem fer-ho així perquè ser itinerants ens facilita el descobriment de la realitat comarcal, que D'esquerra a dreta, Rafael Roca, actual president de l'Ideco de l'Horta Sud; Enric és un dels principals Juan, el primer president de l'IDECO i Premi Quico Moret 2006; Alfredo Benlloch i Artemio Mulas, autors del llibre “Les plantes amb flor de l'Horta Sud”; i Josep objectius del nostre Bresó, alcalde de Torrent. Institut.

l divendres 17 de novembre de expresidents: Josep Ferrís, Amadeu tes de les víctimes vivien a pobles de la E2006 celebràrem, amb un sopar Ciscar, Paco Pons Alfonso, Enric Juan nostra comarca: a Alaquàs, Alfafar, Ca- que tingué lloc al restaurant El Pino, i Vicent Boscà, perquè són persones a tarroja, Paiporta, Picanya i, sobretot, d’El Vedat de Torrent, la festa anual les que conec, estime i, a cadascú en Torrent, que fou el municipi més afec- de l’Institut d’Estudis Comarcals de la seua faceta, admire. tat per la catàstrofe. Per això, en la l’Horta Sud, que enguany coincidia La festa de l’IDECO se celebra, periò- festa del seu vint-i-cinqué aniversari, amb el vint-i-cinqué aniversari de la dicament, en un poble diferent de l’- l’IDECO volgué tindre unes paraules de seua fundació. Fou una sort i un honor Horta Sud. Volem fer-ho així perquè record i d’homenatge per a tots els per a mi poder adreçar-me per prime- ser itinerants ens facilita el descobri- veïns i veïnes de la comarca, tots els ra vegada a tots els socis i simpatit- ment de la realitat comarcal, que és un veïns i veïnes nostres, tristament des- zants com a president de l’IDECO amb dels principals objectius del nostre Ins- apareguts aquell dia. Volguérem mani- motiu d’una data tan festiva i assen- titut. Amb ocasió dels vint-i-cinc anys festar el nostre condol, suport i solida- yalada. I per això vaig voler començar hem volgut aplegar-nos a Torrent, i la ritat als familiars de les víctimes, i la meua intervenció donant les gràcies tria no ha estat banal. N’hi ha diversos posar-nos al seu costat i al dels ajun- als membres de l’actual junta directiva motius que l’avalen. Torrent és, histò- taments i de les entitats que reclamen que han depositat la seua confiança ricament, la capital de la nostra co- la millora de la Línia 1. en mi; i ben especialment a Vicent marca; i també el municipi que veié Tot i ser una de les comarques valen- Boscà, el meu antecessor en el càrrec, nàixer l’IDECO i que des del primer dia cianes més desenvolupades, tot i ha- la persona que durant els deu darrers acollí la seua seu. Però enguany, preci- ver assolit uns nivells de benestar que anys ha dirigit l’IDECO i que m’intro- sament, són més els motius que ens mai no haurien somniat els nostres duí en la moguda comarcal. És un or- han fet anar fins allí. El passat dia 3 de avantpassats, són encara diverses les gull representar a tan estimable enti- juliol els habitants de l’Horta Sud và- deficiències que l’Horta Sud necessita tat, i sumar el meu nom al dels rem ser terriblement colpejats per la solucionar amb urgència. Moltes d’e- hòmens i dones que en els darrers desgràcia. Lamentablement, un brutal lles són fruit de l’ús que, històrica- vint-i-cinc anys han portat les regnes accident produït a la Línia 1 del metro ment, la ciutat de València ha fet de la de l’IDECO. Singularment al dels seus es cobrà la vida de 43 persones. Mol- comarca de l’Horta per a externalitzar

34 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 35

CULTURA CULTURA

Amb ocasió dels vint-i-cinc anys hem volgut aplegar-nos a Torrent, històricament, la capital de la nostra comarca; i també el municipi que veié nàixer l’IDECO i que des del primer dia acollí la seua seu. Taula on es trobem, Rafa Roca i Enric Juan acompanyats del Cap de l'Obra Social de la CAM, Vicent Botella, i de la presidenta de la Mancomunitat de l'Horta Sud, Empar Navarro.

els serveis que més molestos li resulta- què en les darreres dècades hem sot- l’edició de publicacions i l’organització ven. És el cas, per exemple, de la plan- més la comarca siga el més baix possi- d’uns premis d’investigació. Finalment, ta de residus sòlids FERVASA, des de ble; i per evitar que el progrés i la tec- també apostava per la promoció de «la fa anys obsoleta i saturada; dels pro- nificació no ens facen oblidar el nom catalogación de nuestros monumentos, blemes de soroll i d’inseguretat que de les coses, nasqué fa vint-i-cinc anys archivos municipales y parroquiales», i provoca la proximitat de l’aeroport als l’IDECO. El pare intel·lectual de la cria- per la realització d’itineraris històrics i nuclis urbans; i del creixement desme- tura, la persona que primer el pensà i urbanístics que permeteren el coneixe- surat que han experimentat els polí- demanà públicament, fou Enric Juan ment directe de l’Horta Sud. gons industrials dels nostres pobles. A Redal, l’homenot a qui el passat dia 17 La idea fou recollida amb entusiasme aquests problemes cal sumar-ne d’al- vàrem concedir la III edició del premi per una sèrie de persones vinculades tres, com ara la falta d’un transport «Quico Moret» per la seua trajectòria i a la Caixa d’Estalvis de Torrent, ales- públic que connecte de manera ràpida dedicació comarcals. En el cas d’Enric, hores presidida per Josep Ferrís, i al i eficaç tots els nostres pobles; els a més, aquesta dedicació comarcal té cap de pocs mesos es posava en mar- efectes de l’urbanisme salvatge; els molt de mèrit, perquè ell és originari xa l’IDECO, amb uns estatuts adap- trams pendents de canalització del Ba- de la Ribera, concretament d’Alzira. tats dels de l’Institut d’Estudis Em- rranc de Xiva; i, darrerament, l’arriba- Enric arribà a la l’Horta Sud en 1978 pordanesos i amb una comissió da de l’AVE, una infrastructura que, a per a treballar com a professor d’his- gestora integrada per Francesc Carra-

més de suposar un dels canvis paisat- tòria a l’Institut de Batxillerat d’Ala- talà, Josep Maria Soriano, Paco Pons Núm. 25, segon semestre 2006 gístics més espectaculars en la història quàs. Venia de realitzar una estada de Alfonso, Enric Juan, Quico Moret, Jo- de l’Horta, està creant una barrera quatre anys a Figueres, on havia col·la- sep Ramon Sanchis, Xelo Sanchis, En- sense precedents que, si ningú no hi borat amb l’Institut d’Estudis Empor- ric Lujan, Josep Ramon Navarro, En- posa remei, dividirà en dos la comar- danesos; i, esperonat per aquell exem- ric Torres i Benet Nemesio, i ca. La paradoxa que crearà l’AVE és ple, proposà la creació d’un «Institut encapçalada pel mateix Ferrís. L’acte que, si fem ús del transport públic, d’Estudis de l’Horta». Ho féu en la tar- de presentació del primer número de d’ací a pocs anys podrem fer el reco- dor de 1981 i des de les pàgines del la publicació Annals de l’Institut d’Es- rregut València-Madrid en una hora i núm. 14 de la revista L’Horta, que diri- tudis Comarcals, dirigida per Enric, vint minuts; mentre que, probable- gia Josep M. Soriano. Hi demanava la tingué lloc a finals de 1982, comptà ment, continuarem necessitant més fundació «de una entidad independien- amb la presència, entre d’altres, de d’hora i mitja d’enllaços i de transbor- te, que tienda a iniciar o fomentar acti- Ciprià Ciscar, alcalde de Picanya i daments per a recórrer els escassos vidades de índole científica y cultural» Conseller de Cultura, i d’Eugeni Bu- quilòmetres que, per exemple, sepa- en l’àmbit de la comarca. Entre les rriel, Delegat del Govern i estudiós de ren Albal de Picanya. seues finalitats figurarien «la investiga- l’Horta Sud en les dimensions, parà- Per reivindicar un transport públic ción arqueológica, artística, ecológica, metres i característiques que actual- transversal, i no radial; per intentar económica, etc., que den a conocer los ment la coneixem, i suposà, en la que el preu paisatgístic, antropològic i variados aspectos de la misma y salva- pràctica, la presentació en societat de cultural de les diverses actuacions a guardar su personalidad», a més de l’IDECO.

35 L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 36

PASSAT I PRESENT Fotos: Ricard Martínez Fotos:

Riuada de 1957 a Catarroja La devastadora riuada de 14 d'octubre de 1957 inundà València i l'Horta Sud. En la foto de dalt, es veu atrapat entre les aig¨ues l'autobús número 9 de l'empresa de Vicent Gil de la línea València- Picassent. El cronista Amadeo Lerma, corresponsal de Picassent del Diari Levante, anava en aquest autobús i va escriure una crònica sobre l'odisea que visqueren els passatgers. El cotxe de línia quedà colapsat al Camí Reial de Catarroja. En el vehicle viatjaven unes 30 persones, la majoria de Picassent i Alcàsser, les quals isqueren per les finestres i es posaren sobre el sostre de l'autobús per a no ofecarse-se. Els més joves aconseguiren arribar nadant a les cases del voltant, altres utilitzaren una viga de fusta flotant que colocaren entre l'autobús i un balcó, i així aconseguiren salvar-se. En la foto de baix, imatge actual del Camí Reial en el mateix lloc que fa 50 anys.