REVISTA HMIC, NÚMERO VI, 2008 ISSN 1696-4403 http://seneca.uab.es/hmic EQUIP REVISTA HMiC Equip Editor: Departament d'Història Moderna i Contemporànea. Consell de redacció: Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona), Alejandro Andreassi (Universitat Autónoma de Barcelona), Ramón Alquézar (Universitat Autònoma de Barcelona), Esteban Canales (Universitat Autònoma de Barcelona), Àngel Duarte (Universitat de Girona), Monsterrat Duc (Universitat Rovira i Virgili), Francesc Espinet Burunat (Universitat Autònoma de Barcelona), Elena Fernández García (Universitat Autònoma de Barcelona), Anna María García (Universitat de Girona), Miquel Izard (Universitat de Barcelona), Montserrat Jiménez Sureda (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Lladonosa (Universitat de Lleida), Maria Antònia Martí Escayol (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Lluís Martín Ramos (Universitat Autònoma de Barcelona), Bernat Muniesa (Universitat de Barcelona), Jordi Roca Vernet (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Maria Tomas (Universitat Rovira i Virgili). Cap de redacció: Elena Fernández García (UAB). Secretari de redacció: Jordi Roca Vernet (UAB). Web-master: Elena Fernández García. Maqueta número VI, 2008: 1 Elena Fernández García. ISSN: 1445-89111 Adreça electrònica: http://seneca.uab.es/hmic Contacte editorial Postal: Revista HMiC, Departament d'Història Moderna i Contemporània Facultat de Lletres Edifici B, Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra-Cerdanyola del Vallès Correu electrònic: [email protected] Telèfon: 93 581 11 86 REVISTA HMIC, NÚMERO VI, 2008 El contingut de la Revista HMiC, si no s'especifica el contrari, pot utilitzarse de conformitat amb la llicencia de Creative Commons. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.en REVISTA HMIC, NÚMERO VI, 2008 ISSN 1696-4403 http://seneca.uab.es/hmic ÍNDEX DE CONTINGUTS EQUIP REVISTA HMiC ............................................................................................................. 1 ÍNDEX DE CONTINGUTS ......................................................................................................... 2 DOSSIER, “Entorn el Bicentenari de la Guerra del Francès (1808-1814)” ............................ 3 Editorial ........................................................................................................................................... 4 Antoni Moliner Prada (Universitat Autònoma de Barcelona Les elits catalanes durant la Guerra del Francès. ............................................................................. 5 Maties Ramisa (Universitat de Vic) La propaganda política en la Guerra. .............................................................................................. 26 Ramon Arnabat (Universitat Rovira i Virgili) La memòria de la Guerra a Lleida ................................................................................................... 43 Antoni Sánchez Carcelén (Universitat de Lleida) La financiación de la Guerra en Navarra. ........................................................................................ 75 Francisco Miranda Rubio (Universidad Pública de Navarra) La gestión económica en el ámbito municipal: el ayuntamiento de Màlaga. .................................. 95 Pedro Luis Pérez Frías (Universidad de Málaga) MISCEL·LÀNIA ........................................................................................................................ 156 Regards du dix-neuvième siècle sur le cinquième cavalier de l’Apocalypse. Les représentants en mission vus par les historiens (1795-1914). ....................................................... 157 Maria Betlem castellà i Pujols (Universitat Autònoma de Barcelona) 2 Apuntes al estudio del dragón como elemento festivo en Oriente y Occidente: China y España ............................................................................................................................. 192 Juan Pablo Sánchez Beltrán (Universitat) El Genocidi del Armenis 1915. .................................................................................................... 212 Francesc Espinet Burunat (Universitat Autònoma de Barcelona) La afiliación del PSUC durante la guerra civil (1936-1939): Volumen, distribución territorial y composición social .................................................................................................... 268 José Luis Martín Ramos (Universitat Autònoma de Barcelona) DEBATS ...................................................................................................................................... 296 Conversa amb Joan Serrallonga sobre el seu llibre “Pablo Iglesias, Socialista, obrero, español”, Edahsa, Barcelona, 2007 .............................................................................................. 296 REVISTA HMIC, NÚMERO VI, 2008 ISSN 1696-4403 http://seneca.uab.es/hmic RESSENYES ............................................................................................................................... 302 Roura i Aulinas, Lluís. Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta. Vic, Eumo Editorial, 2006, 291 pp ........................................................................................................ 302 per Francesc Espinet Burunat (Universitat Autònoma de Barcelona) Mañà Terré, Teresa. Les Biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya (1915-1925). Lleida, Pagès Editors, 2007, 121 pp. ..................................................... 304 per Maria Lluïsa Fernàndez Clarés (Universitat Autònoma de Barcelona) Moliner Prada, Antoni. La Guerra de la Independencia (1808-1814). Barcelona, Nabla Edicions, 2007, 639 pp... ..................................................................................................... 306 per Josep Lluís Martín Berbois (Universitat Autònoma de Barcelona) PUBLICACIONS ....................................................................................................................... 309 3 DOSSIER-2008 ISSN 1696-440 Guerra del Francès (1808-1814) DOSSIER, ENTORN AL BICENTENARI DE LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Editorial Antoni Moliner Prada (Universitat Autònoma de Barcelona) Organitzat pel Grup d’Història Comparada de l’Europa Moderna i el Grup d’Estudis d’Història Social i Cultural de la UAB, el Seminari entorn al Segon Centenari de la Guerra del Francès, celebrat el 13 de març de 2008 a la Facultat de Filosofia i Lletres, vol aprofundir en algunes qüestions particulars a partir de les investigacions més actuals, que ens permeten tenir una visió mes acurada i real d’aquest conflicte de gran complexitat. La temàtica va girar entorn a quatre blocs principals: elits, propaganda, memòria històrica i costos de la guerra. La celebració del Segon Centenari és una gran ocasió i té sentit si fem avançar 4 el coneixement sobre aquest període tan important de la història contemporània de Catalunya i d’Espanya, més enllà de les commemoracions oficials que es facin a tot arreu. Aquest és el nostre propòsit i el nostre desig: promoure també el debat i obrir nous camins de recerca als joves investigadors i estudiants de la UAB i d’altres universitats catalanes i espanyoles. La revista electrònica del Departament d´ Història Moderna i Contemporània recull en aquest dossier els textos de les conferències que tingueren lloc en aquest seminari. El Director del Seminari Professor Antoni Moliner Prada Les elits catalanes durant la Guerra http://seneca.uab.es/hmic Revista HMIC, número VI, 2008 DOSSIER-2008 ISSN 1696-440 Guerra del Francès (1808-1814) Les elits catalanes durant la Guerra del Francès Maties Ramisa (Universitat de Vic) 1.La historiografia El segle XVIII interessava poc a la historiografia catalana. Tot es reduïa a la descripció del progrés econòmic en l’agricultura, la manufactura i el comerç, acompanyada per la centralització política dels Borbons i la consegüent desnacionalització del Principat, acceptada per les seves elits. Es valorava breument els efectes del Despotisme Il·lustrat i les diverses personalitats i institucions sorgides a Catalunya al seu redós i a l’entorn del creixement de l’economia. Però era una etapa incòmoda, en la qual els estaments dirigents del país s’havien acostumat a escriure en castellà i a pensar en termes espanyols, mentre els elements inquiets de la societat catalana que volien ascendir procuraven acostar-se a la prestigiosa cort de la monarquia, com foren els casos d’Antoni de Capmany, Fèlix Amat, Pere Virgili i Antoni Gimbernat, els dos darrers científics. Només Pierre Vilar, amb la seva monumental “Catalunya dins l’Espanya Moderna”, abordava el segle amb interès, tot i centrar-se en els aspectes econòmics. Però en les darreres dècades la situació ha canviat una mica. La Guerra de Successió i els seus efectes a Catalunya ha atret diversos historiadors. La moda dels estudis sobre la revolució industrial ha provocat molts treballs sobre el sector cotoner i l’economia en general. En el marc de la Història de Catalunya dirigida per P. Vilar el 1988, Josep Fontana dedica al segle XVIII moltes pàgines amb voluntat de síntesi. I 5 sobretot, els assaigs d’Ernest Lluch sobre el set-cents català –on hi desfilen els economistes, els il·lustrats i els austriacistes- han tingut la virtut de capgirar la perspectiva i obrir les portes al debat. La posició tradicional de la historiografia respecte del segle XVIII català la reflectien les paraules de Ferran Soldevila referides al fet que els catalans del segle XVIII, amb voluntat d’anul·lació, s’havien esforçat