58 [.(Oi^'l ^' REVISTA HE GIHONA •» NT vi. ii\) jui ioi-,\<;(isi 200.1 •* ^- DOSSIER

tlvia tswa a€lvf]Ívií:>ti/*afc!vavf]svit

Antoni Pladevall

^^^^^^ oques contrades catalanes havien estat mes El nom i la seva dlfusió H^^^^l conegudes i fins visitadas en époques passa- 1 ^^ desquelesGuilleries. Hoforendesd'avangate! Quan s'estudia la documentado medieval enlloc apareix el nom de m^^ segle XIX, que l'estiueig i els balnearis eren de o de la Guílleria. El nom amb aquesta segona fonma l'hem " moda I donaven un toe de categoría social; vist escrit per primera vegada l'any 1778 en les queixes d'un bon rec­ aleshores l'accés era difícil. Ara, aquest s'ha tor de Sant Pere de Castanyadell, una petita parroquia mral.fa temps facilitat, grácies a ser travessades per l'Eix Transversal, pero la desapareguda o abandonada, del munlcipi de . El gent hi para poc, i per aixo -i peí seu despoblament- la seva rector es queixava del carácter dur i esquerp de la gentdelaGuilleria, coneixenga va minvant. que no li feien cas, i en particular feia saber que li havien usurpat o Hem dit que les Guilleries son o eren conegudes pero potser ocupat unesfeiíces que ell creia seves, properes a la rectoría. trobaríem poquesaitres contrades o regions mes difícits de delimi­ El nom, sota la doble forma de la Guilleha o les Guilleries, era tar per les causes que breument intentarem presentar o analitzar. ja ben popular entre 1865 i 1870, com llegim en dos escrits de A gratcient o ben deliberadament els donarem sempre el nom de Mn. Jacint Verdaguer, que en parla, tal com les vela i considerava contrada o regió i no el de comarca, perqué aquest nom moderna- des de Folgueroles, en els seus escrits de joventut, com una térra ment té unes connotacions administratives o polítiques que aquí aspra i mítica. Iloc de tempestes i d'uns follets malignes, els volem evitar. La regió pertany a dues comarques, a dues provin- n'ítons, que han deixat el nom al Gorgde Niton$.(l) cies i a dos bisbats, i aquest és el seu principal problema. Que el nom era ja ben popular i estés ho revelen les guies S'ha escrit i Intentat justificar aquesta imprecisió per raons d'uns deis pares de Texcursionisme cátala, Artur , el históriques, basades en el seu carácter fronterer entre els vells 1886(2) i quatre anys mes tard el tinent militar i topógraf Juli Serra comtats i diócesis de i de o Osona i en aquest aspecte en la seva preciosa obreta Las Guillenas.{3] hi he tingut part í potser culpa des de fa molts anys. És per aquesta Resta ciar i evident que almenys des de la segona part del rao que se m'ha demanat aquesta col-laboració. segle XIX tothom coneixia la regió amb aquest nom i que el nom era DOSSIER -í *- Rl-A'ISTA \W (.ÍIIUINA -V MIM. J MJ |li| lOI -,\(.nSl 2í,l( i_í *• 14071 59

m [."!•& y-t': í^.^-^i*^:Ká^i-^ "c '.;

tyC. Ctrbire

1^ (-'C <¡r Crrul

K-»1(i[« , K.PJ..IJ ^.-f/'/--f W, DE posrs

•lEKusXiL • ' ¡.¡.MalarntriUÍí

V~ir - -. i I ^ C. ífí .?. Jr&riJ'"i

'^ C. OJ-Pí C. di la Canea

'C. ¿t Tona

^-

ATALUNYA CoMARCAL

lesGuilleriesala Geografía de Catalunya A. Marlín. Ivllt-r deUiiisArtigas{1908).

viu a final del segle XVIII, almenysentrelagentdelacontrada. pero Sempre m'ha fet la impressió que el nom de la Guilleria o de nooficialmentniforad'aquí. altramentnos'explica comnoel recull les Guilleries es va crear al sector d'Osona. Ho indica l'esmentdel el viatger Francisco de Zamora, que les va travessar i hi va dormir bon rector de Castanyadell totjustesmentat i el fet que Juli Serra entre els dies 12 i 13 de gener de 1790 i va deixar bones descrip- en robra aMudida (pág, 96 de la reedició} digui textualment que cions del seu pas per Joanet, Sant Hilari la Font Picant, Mansolí i el ell feia el mapa perqué era "Necesario el conocimiento detallado mas Soler, el Subirá de Santa Creu i Osor. O sigui que va passar peí de la comarca de Las Guillerias o por otro nombre Serra de Puig cor de la centrada i només diu que ve de les faldes del Montseny l'Agulla, para el estudio de la última guerra civil». Puig^ragulla és (Arbúcies) i que va a Anglés i la Cellera, de la Setva(4), el nom d'un cim i d'un santuari mariá, de Tantic municipi de Vila- A la pregunta sobre l'antic noni que tenia aquesta regió o com lleons, ara refós amb el de Sant Julia de Vilatorta, on tothom sitúa se la coneixia antigament Iii várem intentar donar resposta. l'any el límit que separa la Plana de Vic de les Guilleries. Mes pintores­ 1960, amb unes noticies que en bona part s'han mantingut fins ca és la idea de capitalitat de les Guilleries que ell dona a l'antic i avui.(5) Un document del 942. recenlment publicat, fa esment del ara totalment despoblat municipi de Queros, annexat a Sant Hilari Monte Ausonense en parlar d'unes terres de Joanet,(6} noni que Sacalm (íd. pág. 147), en el capítol titulat "El corazón de Las Gui­ tot seguit várem relacionar amb el de la Muntanya d'Osona, que llerias». És evident que el carácter feréstec del lloc i la literatura trobem tot al llarg del segle XV, en especial en fer esment de les romántica que Juli Serra aboca sovint en la seva narrado, així guerres remenees i mes tard en documents del segle XVI, en referir­ com els coneixements literahs que tenia de la contrada. li feren se a fetsocorreguts a Sant Hilari ientorn. crear aquesta suposició totalment mancada de cap supori: docu­ El tema del nom o de quan apareix ja el de la Guilleria o les mental. Segons ell Caros o Queros ve del nom de la noble familia Guilleries és un tema encara obert i sobre el qual escrits, sobretot deis Caro?, a la qual vincula Don Joan de Serrallonga. que titila memories o petites cróniques o anotacions de la documentació d'"esfor7ado« i que diu que uns teñen per bandit i altres per acér- deis masos. Iii podrien aportar moltes clarícies. rim defensor de les llibertats pátnes. fio |.|.iiS| t' [í.F-:viSTA ni; t MiíiiNA J»- NI M. j; uy |i I mi - \t.i isi JDU t- DOSSIER

Aqüestes noticies i les reiacions de Mn. Cinto Verdaguer, Quan vaig intentar, el 1960, fer un aplegament de dades mentre no es demostri el contrari, m'afermen en !a ¡dea que sobre les Guilleries, em vaig servir básicament de criteris histo­ foren els osonencs o gent de la Plana de Vic els que encunyarem ries i per aixó, un xic ingénuament, limitava la regió a les terres aquest rom, i no pas com a nom poétic o elogios sino com el de antigamentsotmeses a la diócesi i comptat d'Osona. encara que térra dura isalvatge. observava l'absurd que aixó provocava en deixar-ne fora sectors tan vincuiats a la regió com la parroquia de Sant Miquel de Cla- L'extensió territorial dells, un antic municipi fusionat amb . Semblantment em calla partir el municipi d'Arbúcies del que El segon problema que ofereix la regló de les Guilleries és el de separava l'antiga parroquia i terme de Joanet i la de Sant Cristó- precisar o fixar-li una delimitació en la qual convinguin tots els fo! de Cerdans, propera al Coll de Ravell, unida mes antigament autorsqueen parlen. a Arbúcies, i un petit sector d'Anglés I . És aquí on té un fortpaperl'esquarterannent historie i adminis- Aquesta dificultat no l'han o l'hem creada els que moderna- tratiu que lia sofert la regió almenys des de la creació de les pro- ment s'han volgut dedicar a estudiar les Guilleries, sino que va ser víncies estatals el 1833. seguida l'any següent de la deis partits polémica ja a rinici de segie. El bon historiador Francesc Carreras i judicials. A Girona i a Santa Coloma de Farners se li van adjudicar Candi, que havia sojornat i trepitjat molt les Guilleries. en un article els termes, fins aleshores vinculáis a Osona i al seu corregiment, a/.'Esiiüada-una publícació de Sant Hilari-i méstardenl'inicidel de , , , Osor, i els de Sant seu vaiuós treball sobre aquesta població(7}, ja contradiu Juli Martí de Queros, de Joanet i Sant Martí Sacalm, aleshores encara Serra. que havia dividit les Guilleries en Altes i Baixes; ell conside- independents. rava fora d'aquesta segona part de les Guilleries el sector d'Anglés Si abans d'aquesta data servien o semblaven teñir una certa ielseuentom,comSanta Bárbara. Sant Amang o la Cellera. lógica adoptar cnteris histories com els límits deis antics comtats o També Carreras i Candi deia que el límit entre el Montseny i vegueries i de les diócesis per buscar una certa homogeneítat les Guilleries era la conca hidrográfica déla Tordera, cosa que dei- entre els pobles de la Muntanya d'Osona o de les Guilleries. ara xava fora de les Guilleries Joanet, Cerdans i una bona part del tots aquests en part failaven i per aixó s'iniciava la confusió o mateix terme de Sant Hilari. imprecisió que encara perdura. Un límit en el qual sembla que están d'acord la majoria Autorsexcursionistes, com Artur Osona, no es varen preocupar d'autors és el que es refereix a la seva separació de la Plana de Vic: per definiréis seus límits; per a Osona les Guilleries son una especie és el que va precisar forga bé Gonzal de Reparaz (fill) en el seu de perllongació del Montseny, cardiu que estudia el Montseny i els estudi sobre la Plana de Vic(8). És la petita serra que de Pulg- seus contraforts, "inclús les Guillerias», i altres autors inclouen el l'Agulla, o un xic mes al migdia des de l'Enclusa I Puiggrifó de Tara- Cabrerés i Collsacabra, o part nord del Ter, a les Guilleries. dell segueix vers el Coll del Portell, Can Barretina i el Casol de Fol-

Guilleries, Collsacabra i al fons el Pirineu. DossiER -y «f-Rrvi.STA nr (. íiiíONA-»--.[M. ^ nj itiimi -M.OM aoni *'l4n<(l('il

Mapa [ielesGiiilleries.

Rupit

l'Ái!iilh/(i A Amer S ílcRupii <)2¡ Tavertet X Monldols el TLT

l'iinki (le San Paiifi) de Sui-qiicíia Cellera de Ter

_ Girona Vilanova de Sau w¿íí Anglés 1149 .

^ Tura iíe Faifi Verá HH7 ' Sanl Sadurní .^ Sant Marti Sapresa d'Osormort

•'•<:--^^'.—;

Sant Hilari Sacalm 'Dffó de TQrndoll ki Guánlia •-v Esplnelves Á Sant Miquel 1129 de Cladells Santa Coloma de Farners

'^^ Sova C<'ll,lrRo\rH Viladrau JcBnet Sant Pere Cercada Afgimon

••IX^ " gueroles, i. per sobre de Tavérnoles i de Rludarenes

Sabassona, mor a Sant Pere de Casserres, el Arbúcies t Sanl Segimon Sil5 monestir benedictí. D'aquí vers llevant tots els natu­ ^ del BoBC ra Is de la Plana de Vic iio consideren Guilleria, encara que •i-. Sanl Feliu algún, com recollia en Tarticle abans esmentat del 1960, el - de Buixalleu sector que aboca les aigües a la ñera Major ho consideren la Pre- 1^ Aí* Guilleria que precedeix les Guilleries propiament dJtes. # Massanes N^' En canvi, els límlts per la part que toca a la i els que el Maganot de la Solva separen del Montseny son molt mes imprecisos i difíciis de consig­ nar, perqué tots els municipis que teñen un sector que es podria ^ considerar de les Guilleries teñen la major part de seu territori en Hostalrlc y^ líJ l'ulik'líí terres mes plañeres vinculades a la Selva o al massís del Montseny. Evidentment que amb l'expehéncia que donen els anys i ate- ses les noves comúnicacions i mitjans de transport, avui dia ja no m'atreviria a donar la mateixa extensió o a proposar-la amb la fer- No dubto que cal adscriure a les Guilleries sectors deis muni­ mesaquehofeiaíany 1960. cipis d'Anglés. de i potser de Brunyola, i els ja Les Guilleries que proposava aleshores comprenien íntegra- esmentats d'Arbúcies i Santa Coloma de Farners, per bé que tinc ment els municipis de Sant Hilari Sacalm. de 83,56 km' i un dubtes seriosos que totes aqüestes poblacions o almenys els seus cens de 5.081 liabitants el 2000; Osor, de 52,62 km' i 461 nuclis de poblanient es vulguin considerar com a part integrant de hab,; , de 50,53 knr' i 89 liab.; Vilanova de Sau, de les Guilleries. Tampoc no se'n pot considerar una gran part del 58,13 km-'i 333 hab.: Sant Sadurní d'Osormort. de 30,86 knr'i temie de Susqueda. la que s'enfila vers el sector del Far. 79 hab,; Espinelves. de 17.65 m' i 185 hab. i Viladrau, de 50,61 Malgrat totes les consideracions que es vulguin fer tant des del km-i 863 hab. punt de vista historie com de les divisions modemes de províncies o A aquests termes calia unir-hl els sectors de Joanet i Sant partitsjudicials, les Guilleries existeixen i son una realitatben palpa­ Cristófol de Cerdans, del municipi d'Arbiícies, que entre tots dos ble. Per aquesta causa les várem voler tractar com a entitat separa­ sumen uns 40 km' i un cens de menys de 50 liabitants, mes el da en la primera edició i en el volum 1 de la Gran Geografía Comar­ sector de Cladells, difícil de precisar en extensió i liabitants. No cal de Catalunya, de reditorial Enciclopedia Catalana, aparegut el obstant aixó, assenyalávem a les Guilleries un territori d'uns 400 margde 1981. En la segona edició, feta el desembrede 1991, s'ha km' escassos, en els quals avui dia habiten poc mes de set mil tractat la "regió» de les Guilleries repartida entre les dues comar­ liabitants, la majoria a Sant Hilari Sacalm, ques que rintegren, la Selva i Osona. pero no hem volgut prescindir 62 l4'iil f' RtVISTA [>F: CjiKdKA -> s; 'M, 2 iij jiu II Ji -Alios I lan) t' DOSSIER

dedonar-li un relleu especial, peraixoenelseu volumS.dedicatal per sobre del mas Sobrevia. travessa lacan-etera de Viladrau a Seva. Girones i el Pía de l'Estany, la Selva i la Garrolxa, s'ha dedicat un prop del trencall que va a Vic perTaradell, i continua cap a TEnclusa í apartat especial a les Guilieries, p. 270-274. en el qual, amb el coll de Rubí fins a Montagut o Puig-I'agulla, des d'on segueix la rassessorament del geógraf Oriol de Bolos, hem intentaí donar-li serra que tanca per l'E la Plana de Vic cap al coll de Romegats, el coll una nova delimitació, amb la qual cloem aquesta ja llarga divaga- del Pori:ell, els Munts i Savassona: des d'aquí continua per la dreta cid, i les noticies aplegadas son simplement una reflexió, que és del Ter fins al monestir de Sant Pere de Cassen-es, Finalment, per la l'únic que hem pretés amb aquesta col'labora ció. banda N. segueix la valí del Ter per la cinglera N, que és continuado Per aquesta causa a les pagines 270-276 de la nova edlció del turó de Sant Cília. el puig de la Forgá. Tavert;et, l'Avenc, Sant Joan de la Gran Geografía Comarcal de Catalunya deixávem consignat: de Fábregues i el pas de la cinglera del Far a Sant Martí de Canta- "En una obra dedicada principalment a la geografía humana i llops, d'on baixa vers Lloret Salvalge. Les Guilieries comprenen, histórica, hem intentat mantenir la identitat real de les Guilieries, tot dones, ds actuáis munidpis de Susqueda (llevat del sector dd Far), respectaní la integritat del municipi de Viladrau i a la vegada la divi- Osor, SantHilari Sacalm, Vilanova de Sau, SantSadurníd'Osormori:. sió física entre els dos grans massissos de les Guilieries i el Mont- Viladrau i Espinelves, i pari: deis d'Anglés, Santa Coloma de Farners seny, per aixó marquem la seva separado o divisió fent passar la (Sant Miquel de Cladells), Arbiícies [Joanet i Sant Cristófol de Cer- pfoposada delimitació per la riera d'Arbúcies, el coll de Ravell, Vila­ dans) i una part o petits sectors deis de Tavernoles, les Masies de drau, la riera Major i la collada de Sobrevia. Les Guilieries, dones, tal Roda, i Rupit. El sector de la val! del Ter que enclou Sau, com aquí son enteses, abasten tot el sector delimitat a l'E pels muni- Queros i Susqueda ha estat sovint indos en el Cabreres, pero en el cipis d'Anglés, Brunyola i Santa Coloma de Farners, per una línia sentiment popular pertany a les GuillerieS", imaginaria que va del Pasteral al puig de la Frau, continua peí Bec de Com ja hem indicatrepetidament, planteja una certa dificultat Joell o Becdejú Vell, travessa la carretera d'Osor a Anglés, prop de la el sector que toca al Montseny: Arbúcies i Viladrau. És obvi que resclosa de SantMarij, puja per la carenada de Santa Bárbara, baixa ambdós munidpis formen part integrant del Montseny, pero alhora peí coll de Roscall, vora el colletde l'Espinau, la sen'a del Corb i Ca son la pori:a de les Guilieries. i per aixó Viladrau i un sector del tenne l'Uix, travessa la can-etera de Sant Hilan a Santa Coloma de Farners, d'Arbúcies entren també dins aquest apartat. Per aquesta rao ha al'indretdelesFen-eries, ípujaaRocaGuillera.PelSvadel turód'en estat creada, dins la provincia de Girona, la mancomunitat intermu­ Planes, sobre Santa Victóna de Sauleda, cap al turó de la Torre del nicipal dd Montseny-Guilleries, que enclou els termes de Viladrau, Vent, la sen'a d'en Pere Bord. sobre Joanet, i continua travessant el Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Arbúdes (que n'és la capital), Riells fondal cap al veinat del Ferrer o de Sant Pere Desplá. puja el serrat de Montseny, Breda, Sant Fdiu de Buixalleu, Mañanes i . de la Torre de Vilarmau i per Bordorioí i el collet de Sant Margal puja a Coll Pregón i al Matagalls, i segueix la carenada del Matagalls fins Antoni Pladevall i Font h i¡if.uH!i\ihy al Turó del Esqueis i el Matagalls Xic. A l'W, baixa del Matagalls Xic i iiin/ilivi- th- rInsumí i!'ll>-iiiili-- C l,\i.il,\iif

El relleu de tes Guilieries vist des de Sant Miquel de les Formigues. A sota, El Soler.