INFORMES A LES AL·LEGACIONS AL PROJECTE DE PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT
PENEDÈS
ÍNDEX DE L’INFORME
TEMES GENERALS CONTINGUTS EN LES AL·LEGACIONS DEL DOCUMENT CORRESPONENT A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS ...... 1 0- Consell Comarcal de l’Alt Penedès ...... 15 AJUNTAMENTS: ...... 25 1_49. AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ...... 26 2_9. AJUNTAMENT DE CASTELLET I LA GORNAL ...... 27 3_33. AJUNTAMENT DE CASTELLVÍ DE LA MARCA...... 29 4_10. AJUNTAMENT DE FONT – RUBÍ...... 31 5_15. AJUNTAMENT DE GELIDA ...... 32 6_6. AJUNTAMENT DE LA GRANADA ...... 35 7_12. AJUNTAMENT DE MEDIONA ...... 36 8_7. AJUNTAMENT D’OLÈRDOLA ...... 37 9_34. AJUNTAMENT DE PACS DEL PENEDÈS ...... 39 10_4. AJUNTAMENT DE PACS DEL PENEDÈS ...... 40 11_11. AJUNTAMENT DEL PLA DEL PENEDÈS ...... 41 12_35. AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SESGARRIGUES ...... 44 13_8. AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS (51)...... 46 14_51. AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS...... 49 15_3. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS (50) ...... 50 16_50. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS ...... 56 17_48. AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA ...... 57 17_48 bis – AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA – moció psc ...... 59 18_36. AJUNTAMENT DE SANT PERE DE RIUDEBITLLES...... 60 19_14. AJUNTAMENT DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA ...... 61 20_5. AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D’ANOIA ...... 63 21_3. AJUNTAMENT DE SUBIRATS a i b...... 66 22_2. AJUNTAMENT DE SUBIRATS ...... 69 23_1. AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX ...... 70 24_13. AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS ...... 71 sn_sn – AJUNTAMENT DE PONTONS ...... 73 EMPRESES I PARTICULARS. ENTITATS:...... 75 25_58. UNILAND CEMENTERA S.A ( Antoni Crous Millet)...... 76 26_59. BODEGUES SUMARROCA SL. (Jordi Sumarroca)...... 78 27_60. CAN RÀFOLS DELS CAULS S.L. (Carlos Ràfols Esteva)...... 80
1
28_61. DONA MARIA CARME BEROIZ (José Tomás García)...... 81 29_62. JACINT DEU BOSCH...... 82 30_63. SEVINA S.A (Lluís Gelabert Molas) ...... 83 31_64. AFFINITY PETCARE S.A. (Francesc d’Assís Andreu Civit)...... 85 32_65. IMMOBILIARIA MAR S.A., PROMOTORA DE CASAS S.L, NOVAFARM CENTRO DE DISTRIBUCIÓN S.L, ALCOHOLERA VINÍCOLA MEDITERRANEA S.A. (Manuel Ferrer Nicolau, Josep Claret Animay, rafael Gallart Garu, Josep Font Ribé)...... 86 33_66. ALCOHOLERA VINÍCOLA MEDITERRÀNEA S.A. (Antoni Garrigosa i Ayuso) ...... 90 34_67. NÚRIA RAVENTÓS CARBÓ I FAMÍLIA ...... 92 35_22 – MARIA PUJOL i altres...... 93 36_23 – ANTONIO MESAS BAENA ...... 95 37_24 – GABRIEL ALBERTÍ I SALA i altres...... 96 38_25 – PERE TUTUSAUS LLUCH...... 98 39_28 – PERE PONS I VENDRELL (CiU) – LLUÍS RÀFOLS I BAGES (PSC) en representació de les entitats que donen suport a la plataforma contra el projecte de la zona industrial “illa formosa”...... 100 40_29. JAUME CAÑAS.JAUME BOSCH...... 102 41_30. Jaume Miralpeix (CiU de VILOBÍ DEL PENEDÈS) ...... 103 42_31. JAUME PONT GALLEGO...... 104 43_39 – JOAN PERET FREIXEDAS – veïns “cases roges” ...... 105 44_44 – JOSEP Mª TORRES PARELLADA – nucli can vermell, el rebato (subirats)...... 106 45_45 – JOSEP Mª TORRES PARELLADA – can vermell, el rebato (subirats) ...... 107 46_46 – JOSEP SOGAS RAVENTOS i 4 persones més...... 108 47_47 – VICENS SERRADO SANTANACH ...... 109 48_37. CAVES CANALS I CASANOVES (L’ajuntament de Subirats assumeix el contingut íntegre d’aquesta al·legació)...... 110 49_40 – PERE AGUILERA MASSANA – heretat guilera s.l...... 111 50_41 – XAVIER NADAL PENEDÈS – president de pimecava ...... 113 51_42 – ROSA ARNÁN PIÑON – sociedad “miguel torres s.a.”...... 115 52_20 – MANEL RAVENTÓS NEGRA (en representació de josep maria raventós i blanc, s.a.) ...... 117 53_21 – EMPRESA ONDUNOVA. AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS...... 119 54_26 – JOAN SAMSÓ DURÀN en representació de agromillora catalana s.a...... 120 55_53- AUTOPISTA CONCESIONARIA ESPAÑOLA SA (ACESA-ABERTIS) ...... 121 56_38 - PATRONAT DE TURISME DE SUBIRATS...... 123 57_43 – JAUME FERRER MIRAVENT – col·lectiu per la defensa de moja...... 125 58_17 – PLATAFORMA “NO FEM EL CIM” ...... 127 59_19 – PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA ...... 129 60_52a i b- COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD ...... 131 61_54- UNIÓ DE PAGESOS...... 135 62_55- COL·LEGI OFICIAL ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA ...... 140
2
63_57- TERRA VITUM (INSTITUT DEL CAVA, PIMECAVA, UVIPE, JARC I UNIÓ DE PAGESOS) ...... 141 64_56a i b- ASSOCIACIÓ MARCA PENEDÈS...... 143 65_16 – ICV – EUiA – EPM ...... 144 66_18 – ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA...... 147 67_27 – PERE PONS – CiU de subirats i altres grups municipals...... 151 INFORMES DEPARTAMENTS GENERALITAT ...... 152 I1- DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT ...... 153 I2- DEPARTAMENT DE SALUT ...... 162 I3- DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA...... 163 I4- DEPARTAMENT D’INNOVACIÓ, UNIVERSITAT I EMPRESA. DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ...... 164 I5- DEPARTAMENT D’INNOVACIÓ. ASSESSORIA JURÍDICA...... 165 I6- AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA ...... 166 I7- DIRECCIÓ DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. DIRECCIÓ DE QUALITAT AMBIENTAL .....168 I8- DIRECCIÓ DE TRANSPORT TERRESTRE ...... 169 I9- DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL...... 171 I10- DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. DIRECCIÓ GENERAL DE DESENVOLUPAMENT RURAL...... 172
3
TEMES GENERALS CONTINGUTS EN LES AL·LEGACIONS DEL DOCUMENT
CORRESPONENT A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL
DE L’ALT PENEDÈS
Relatius als suggeriments presentats en les anteriors etapes d’exposició de documents del Pla director territorial
Algunes de les al·legacions fan referència als suggeriments presentats en les anteriors fases d’exposició pública de l’avanç de PDT i de l’avantprojecte de PDT. En alguns casos la referència ho és a la incorporació total o parcial dels suggeriments presentats, però en altres s’indica que aquests suggeriments (que citen con al·legacions presentades) van quedar sense resposta. Per aquests darrers cal aclarir que en els anteriors períodes de participació els escrits presentats eren suggeriments, que es van estudiar individualment, per tal de redactar el corresponent informe amb especial atenció a aquells temes que havien centrat l'atenció majoritària. Els informes dels suggeriments i els llistats de modificacions corresponents a les exposicions públiques de l’avanç i l’avantprojecte s’incorporen com annex a la memòria del Pla, tanmateix, se’n fa referència específica a les modificacions que d’ells en deriven.
Sobre els límits municipals
El Pla Director Territorial es redacta sobre cartografia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, a on figura la divisió municipal. Com en altres aspectes, el Pla incorporà les modificacions relatives a possibles ajusts de límits, actuals o futurs, sempre que constin en la cartografia oficial. Concretament, s’incorpora la modificació que afecta als municipis de Puigdàlber i El Pla del Penedès segons l'acord municipal (que no coincideix amb el que exposen a l’al·legació) publicat als DOG 5011 i 5020. En tot cas, a efectes d’aplicació d’aquest Pla, sempre es consideraran els límits oficials dels municipis.
A-PLANEJAMENT
Planejament aprovat definitivament
Alguns Ajuntaments informen de l’estat de tramitació del POUM, que han variat des del tancament de la informació corresponent al document d’aprovació inicial del
1
PDT. Entre ells trobem els que en aquest període han aprovat definitivament el POUM, i, en conseqüència, s’ha de modificar el planejament vigent que apareix als plànols del PDT. Altres informen de la redacció o tramitació del planejament, que al no estar definitivament aprovar no s’incorpora a aquest PDT.
Des de les primeres etapes de treball s’ha incorporat als plànols del Pla la informació corresponent al planejament vigent, ja que aquest varia en el temps, ha calgut incorporar el planejament aprovat definitivament entre les etapes de redacció del Pla. En cada document presentat a participació pública s’ha indicat la data exacta del planejament aprovat que apareix en el plànol, en el ben entès que es reflexa únicament el planejament vigent; aprovat definitivament i publicat.
En la present etapa de redacció del PDT s’ha seguit el mateix procediment, s’ha incorporat el planejament vigent fins el moment de tancar la informació corresponent a l'etapa de redacció del document per aprovació provisional a maig de 2008.
Planejament en redacció
Alguns municipis compten amb planejament en diverses fases de redacció i tramitació i reivindiquen la incorporació al PDT les determinacions del POUM, malgrat no estigui aprovat definitivament. En aquests casos el PDT no reflexa el planejament ja que no s’ajusta als criteris anteriorment definits. En general, els POUM en redacció, tendeixen a adoptar els criteris i estratègies del PDT, o són compatible amb aquestes determinacions. Considerem que aquesta concordança és fruit de la tasca de comunicació que s’ha mantingut en el període de redacció del PDT, que ha contemplat també les aspiracions dels diversos municipis, de forma coherent amb els criteris generals definits a les primeres etapes de redacció del Pla. Excepcionalment, en els casos que les determinacions dels POUM (en redacció o aprovats) entrin en contradicció amb les determinacions del PDT, sigui per les estratègies de desenvolupament dels nuclis, la previsió i jerarquia de les infraestructures o l’ordenació del territori municipal, serà perceptiva l’adaptació del planejament municipal al PDT, d’acord amb les d’acord amb les condicions que s’especifiquen a les Normes.
Relació entre estratègia de creixement i POUM
S’entén que els municipis que han aprovat recentment el POUM han desenvolupat estratègies pròximes a les que el pla proposa. En alguns casos s’interpreta que la
2
incorporació del planejament aprovat al PDT ha de suposar el canvi d’estratègia d’alguns nuclis, en relació al definit en etapes anteriors a l’aprovació. En aquest cas tenim l’exemple del POUM de Castellet i la Gornal, a on el planejament aprovat ja ha aplicat el criteri de reducció a la urbanització de La Creu i els Àngels (en conseqüència passarà a consolidació). En els casos d’aplicació d’estratègies corresponents a nuclis urbans, la definició i càlcul d’estratègies parteix de la situació d’ocupació de fet en el moment de l’aprovació del PDT, per tant la situació ni l’aplicació de la corresponent estratègia no ha de variar.
L’aprovació definitiva del planejament urbanístic posterior a la del PDT (PDU o POUM) ha de suposar la concreció de les estratègies per ell definides, per tant es considera automàticament incorporat al Pla com a document de desenvolupament, en el que l’estratègia de creixement compta ja amb planejament aprovat.
El PDT i les polítiques urbanístiques municipals
En el marc del planejament municipal, alguns Ajuntaments reclamen el seu dret a una major autonomia, en alguns casos es consideren les determinacions del PDT com una interferència a aquest dret, al·legant què el PDT no pot determinar les polítiques que han de seguir els Ajuntaments en matèria d’ordenació urbanística, específicament en el dimensionat del creixement residencial i en la implantació d’àrees d’activitat. Aquests Ajuntaments interpreten la determinació de les estratègies de creixement per a cada nucli, contingudes en el PDT, com una interferència en les seves competències exclusives i al·leguen que les diverses estratègies creen greuges comparatius entre els diversos municipis.
D’altra banda, altres Ajuntaments reclamen una major concreció en l’ordenació urbanística, dimensionat dels creixements i localització específica de les àrees aptes per creixement residencial o d’activitats. Aquesta darrera postura sovint està fonamentada en el fet que el PDT no determina sòl de protecció preventiva, el que suposa que els possibles creixements derivats de les estratègies que s’assignen ho han de fer sobre sòl d’especial protecció de la vinya, o, si és el cas, sobre sòl de protecció especial natural, per això, la no determinació dels àmbits de creixement o de creació de noves àrees d’activitat s’interpreten com a un perill per a la preservació de la vinya, del paisatge o de les activitats relacionades amb el món rural.
Entre aquestes posicions oposades, el PDT estableix les directrius bàsiques de protecció dels espais oberts i de desenvolupament dels assentaments d’acord amb
3
els criteris definits per la ordenació territorial, però en cap cas pren determinacions que son competència exclusiva del planejament urbanístic.
B-ESPAIS OBERTS
Espais de protecció especial natural
En alguns casos es reclama una major protecció dels espais naturals, en particular dels espais fluvials, en trams de rieres i torrents concrets. En aquest aspecte cal referir-se a anteriors informes i a les pròpies normes del Pla, a on es determina la consideració de totes les àrees inundables i d’influència de les rieres i torrents com a espais d’especial protecció, en els que la delimitació més precisa que compti l'ACA o l’estudi en major detall dels POUM definirà, amb major precisió, els àmbits de protecció.
Espais connectors
Algunes al·legacions fan referència a les condicions específiques dels espais connectors, especialment en relació al grau de compatibilitat amb activitats existents o admeses, així com l’existència en aquests àmbits d’activitats i d’espais que no compten amb valors específics que els faci especialment aptes per la funció que se’ls hi assigna.
També es demana major precisió en els criteris de definició dels espais connectors, en els casos específics de vinyes i d’explotacions vitivinícoles (a on s’interpreten certes incompatibilitats). En aquest sentit, cal comentar que els espais connectors són espais estratègics que tenen com a objectiu assegurar la permeabilitat ecològica, i que per aconseguir-ho cal tenir especialment en compte les característiques dels territoris implicats. Per aquesta funció ecològica determinades configuracions d’espais agrícoles són especialment rellevants, més en un territori com el Alt Penedès. Els espais agrícoles són contenidors d’elements i funcions ecològiques no menyspreables. Més encara quan, per assegurar la connectivitat entre els espais protegits, que es disposen en posició perimetral, cal travessar de nord –sud de la comarca. Així, s’entén que l’informe de la Direcció General de Desenvolupament Rural reclami una major consideració del paper connector dels espais agrícoles, entès com a característica de la multifuncionalitat d’aquests espais, amb possibilitat de vincular certes ajudes a la preservació de la capacitat connectora.
4
És evident que els espais connectors presenten una major complexitat ja que sovint inclouen usos variats, així com àmbits amb major o menor capacitat connectora, i sovint es presenten situacions en què s’ha de fer compatible el manteniment de determinades activitats amb la preservació de la funció connectora. És per això que, com es deia ja en anteriors informes, el paper del POUM és de gran importància, ja que determinaran les condicions d’ús, d’edificació i de protecció amb major precisió del que pot fer el PDT, en tot cas, la memòria del Pla director territorial exposa quin han de ser els objectius per aquestes àrees i el paper de la compatibilitat entre els usos agrícoles i la protecció natural com a connectors, les normes determinen les condicions bàsiques que han de garantir la preservació de la capacitat connectora d’aquests àmbits territorials, així com les possibles limitacions als usos agrícoles, a les actuacions en el territori o les activitats complementàries.
Espais de protecció especial de la vinya
Algunes al·legacions d’associacions i de particulars posen en dubte l'efectivitat de la protecció especial de la vinya, ja que es permet el creixement dels nuclis sobre aquest tipus de sòl. Aquest dubte no és nou, s’havia presentat i discutit en anteriors etapes de participació pública del PDT, i a elles ens volem remetre, ja que es va demanar una mesura de la possible pèrdua de superfície de vinya. El document aprovat inicialment adjunta aquests càlculs (veure pag. 85 i 86 de la memòria del document d’aprovació inicial), i es demostra que la disminució de sòl de vinya està entre l’1 i el 5% en el desenvolupament del PDT, corresponent, la dada del 5%, a una interpretació maximalista del PDT. Posteriorment, amb les modificacions i concrecions introduïdes en el present document s’han re-calculat aquestes superfícies, que queden limitades a un 3,12% pels creixements de les àrees urbanes (els càlculs incorporants son més precisos, prenen com a base les àrees ocupades i les urbanitzades, les medicions detallades s’adjunten a la documentació del Pla).
També a la memòria es justifica la no previsió de sòl de protecció territorial o preventiva en base a que el PDT no ha considerat convenient crear expectatives de creixement més enllà del que sigui imprescindible pel desenvolupament de l’estratègia de cada nucli, i aquest s’ha de dimensionar i delimitar, en cas que sigui necessari, en la redacció del POUM. La previsió de sòl de protecció preventiva amb suficientment flexibilitat per no reduir la capacitat de decisió del POUM afectaria un major percentatge de sòl en relació al que s’ha citat el paràgraf anterior.
5
És precisament per garantir la capacitat de decisió dels municipis en el moment de determinar les àrees de possible creixement que es modifiquen els entorns dels nuclis en els quals predominen els espais de protecció especial natural, en ells se suprimiran les petites taques de protecció especial de la vinya, que en aquests casos quedaran incloses en els anteriors, i serà el criteri del POUM el que determinarà els possibles creixements per a residència i per activitats. En altres casos s’ha valorat la existència d’àrees incloses en protecció especial de vinya i serà el POUM qui justificarà la opció de localització de les possibles extensions, sigui sobre sòl de protecció de vinya o natural.
En tots els casos, les estratègies que el PDT defineix per a cada nucli son prou ajustades com per que la disminució de sòl de protecció especial sigui escassa i sempre en continuïtat amb els actuals nuclis.
Altres al·legacions es posicionen en la necessitat del manteniment del paisatge i consideren què la presència d’infraestructures i àrees d’activitat pot representar un problema d’imatge per aquells municipis que aposten pel manteniment del caràcter rural, que faciliti la implantació d’activitats i rutes turístiques especialment inspirades en els trets culturals i paisatgístics de la comarca, potenciant la preservació de l’entorn i l’enoturisme com a activitat econòmica a mig o llarg termini.
Respecte a la protecció especial de la vinya, algunes al·legacions es posicionen en sentit contrari, entenen què la protecció pot impedir el desenvolupament de l’industria vitivinícola tal com s’ha entès fins ara, o la implantació d’altres activitats econòmiques que també tenen presència a la comarca. Aquest tema ha estat àmpliament tractat a altres informes, el planejament urbanístic (PDU o POUM) ha de garantir espai per activitats econòmiques, tant a nivell comarcal com municipal.
El Pla contempla totes aquestes alternatives que han de conviure a la comarca de l’Alt Penedès, l’ordenació del territori i de les àrees destinades a les diverses activitats ha d’esdevenir la garantia de convivència entre elles.
6
C- INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ
Xarxa viària
En relació a la xarxa viaria algunes al·legacions incideixen en temes ja tractats en anteriors informes, en particular les manifestacions en contra, o a favor, del IV Cinturó, en la reclamació de la gratuïtat del peatge de l’autopista, o en la consideració de l’autopista com a via distribuïdora interna de la comarca, tots aquests aspectes han estat argumentats en anteriors informes i la pròpia memòria del PDT.
Entre els temes relatius a la xarxa viaria amb major incidència en aquesta etapa podem destacar:
La nova via comarcal de l’eix central
S’aporten algunes alternatives relatives a la via, des del punt de vista municipal, en alguns casos, i particulars en altes. En general se centren en problemes relatius al pas pels municipis de Subirats i Sant Sadurní d’Anoia.
Els arguments que es defensen en relació a aquesta via es presenten en diversos sentits, algunes al·legacions demanen que s’aclareixin les relacions entre les propostes de traçat de la N-340, o del IV Cinturó, amb la via comarcal proposada, altres proposen alternatives de traçat per tal d’evitar noves barreres i afectacions a sols de vinya o inconvenients derivats de la proximitat a nuclis o edificacions i en altres casos es defensa l’alternativa de prescindir d’aquesta nova via i concentrar les relacions entre els municipis del centre de la comarca en l’autopista, ampliada i alliberada de peatges.
El PDT defineix un funcionament jeràrquic de les vies, reconeix a l’autopista una funció territorial de llargs recorreguts, d’accés o de pas a través de la comarca, deixant per la nova via la funció de distribució comarcal, relació entre els pobles, àrees d’activitat i d’accés a altres eixos viaris de la comarca. Entenem que la via no és un nou traçat del IV Cinturó, ni ha de ser una alternativa a l’autopista en el seu pas per la comarca. La memòria del Pla defineix les condicions bàsiques d’aquesta via i els plànols d’ordenació incorporen les modificacions derivades d’aquestes al·legacions.
Per tal d’evitar noves afectacions i pèrdua de sòl agrícola s’ha modificat la traça, tot desplaçant-la, des del punt en què els laterals se separen de l’autopista fins a les
7
proximitats de Sant Sadurní. La nova traça es disposa entre l’autopista i el ferrocarril. Amb l’objectiu d’obtenir la màxima concentració de les infraestructures viàries i ferroviàries, les noves traces s’agrupen amb les existents en una franja suficientment amplia per garantir la funcionalitat de cada infraestructura i agrupada per tal de minimitzar les afectacions.
La N-340
Per part el Consell Comarcal es demana que es mantingui com a via estructurant primària per la seva categoria de “Nacional” i l’abast territorial que no ha estat substituït per altes vies existents. Atenent als arguments exposats s’ha inclòs la N- 340 en la xarxa estructurant primària.
La pròpia al·legació del Consell Comarca exposa una sèrie de prioritats d’actuació en la N-340 que, pel que fa a les que afecten a l’Alt Penedès, són coincidents o compatibles amb les propostes del Pla, ja que afecten a accessos i seguretat vial.
Xarxa comarcal, via Puigdassè – l’Agrícola a la C-15
La via que centra la major atenció és la proposta d’enllaç entre la Bv-2126 i la C- 15, en el seu pas per Pacs i Les Cabanyes, així com la prolongació d’aquesta per l'Agrícola, Puigdassé. Les al·legacions referides a aquesta via són contradictòries: els municipis de ponent i la unió de pagesos reclamen què es mantingui, fins i tot que se l’hi doni major importància, els municipis i particulars afectats exposen greus perjudicis econòmics i ambientals derivats d’aquesta nova traça. Recordem que els principis que han guiat aquest traçat son de caràcter local, en cap cas es pot veure com una “ronda nord” de Vilafranca, ni com una via ràpida. El Pla definia la via com a millora de camins existents, només en els casos que aquesta condició pogués afectar a nuclis o edificacions es proposa una alternativa. També cal recordar que el traçat que apareix en els plànols d’ordenació s’ha de desenvolupar mitjançant projectes concrets, que han de garantir tant l’adequació al territori o les mínimes afectacions a finques agrícoles, com un ajust precís a les condicions tècniques del traçat en funció del tipus de via. Evidentment, el projecte precisarà dels informes d’impacte ambiental legalment establerts.
Tant a la memòria com a la resposta als suggeriments de les anteriors exposicions públiques s’indiquen les condicions específiques d’aquesta via.
8
El PDT defensa la millora i homogeneïtzació de l’accessibilitat per a tots els municipis, i reconeix la necessitat d’aquesta nova via per relacionar els municipis de l’eix del Foix amb la C-15, com a via de caràcter local.
Atenent a les al·legacions presentades i als acords específics sobre aquest tema amb el Consell Comarcal es concreten les següents actuacions:
- Es manté la connexió entre l’eix del Foix i la C-15
- S’indica simbòlicament la connexió d’acord amb els criteris d’aprofitament de camins, integració paisatgística i mínimes afectacions. El traçat es definirà en el PDT i es concretarà en el projecte de la via.
Propostes puntuals a vies o trams
Un bon nombre de municipis reclama actuacions de consolidació i millora per les vies que donen accés o circulen pels seus municipis, així com millores als camins, previsió de carrils bici o espais condicionats per a vianants.
En anteriors informes ja s’indicava que les actuacions de consolidació i millora es consideren generalitzables a totes les vies de la comarca, així com la previsió de carrils especialitzats per a transport púbic, bici o vianants, allà on es consideri necessari.
En altres casos, les propostes incideixen en vies o altres aspectes locals que son competència del POUM.
Xarxa ferroviària
Respecte a la xarxa ferroviària, destaquem les referències al traçat de la línia Orbital, en què es reclamen alternatives (el més proper possible a la C-15) més curtes, més econòmiques i amb menors impactes territorials.
Cal recordar que la traça definitiva del ferrocarril Orbital entre Vilanova y Vilafranca del Penedès depèn del Pla Director Urbanístic del Ferrocarril Orbital, tal com recorda l’informe de la Direcció de Transports Terrestres.
En relació a les afectacions a espais d’elevat valor natural o a activitats cal senyalar que la traça actualment prevista es disposa majoritàriament en túnel en el pas per la comarca, essent per tant compatible amb la conservació dels espais naturals i les activitats existents.
9
Altres infraestructures: cicle de l’aigua i energia
A la memòria del Pla i en anteriors informes s’exposa què, per la pròpia definició del PDT, aquest desenvoluparà exclusivament propostes relatives a les infraestructures de comunicació. Tant des d’alguns Ajuntaments com del Departament de Medi Ambient, es reclama la integració d’infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua o l’energia al PDT. El Pla considera aquesta reclamació com a manifestació d’unes necessitats que precisen de la pertinent planificació. Ens remetem a anteriors informes a on es desenvolupa més àmpliament aquest tema.
D-ASSENTAMENTS
Les al·legacions que poden resultar de major transcendència per als continguts del PDT fan referència a la definició de l’àmbit de PDU del sistema central, o la reclamació de redefinir els sistemes de municipis passant a la definició de subcomarques. En aquest aspecte tenen especial incidència les al·legacions de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i altes concordants que reclamen la inclusió d’aquest municipi a l’eix del Bitlles, tot configurant la subcomarca de l’Anoia.
La definició de sistemes de municipis
El Pla defineix els objectius diferencials del sistema de l’eix central i dels sistemes de municipis. Entenem que aquestes definicions han estat ben acceptades en les anteriors etapes d’exposició pública del PDU.
La incorporació d’una ciutat gran en un sistema de municipis desvirtuaria els objectius de la delimitació del sistema.
Recordem que els sistemes de municipis prenen com a punt de partida la col·laboració entre municipis petits per compartir i incrementar equipaments i serveis, això no vol dir renunciar a la ciutat de referència, que en funció de la posició dels diversos sistemes serà Sant Sadurní d’Anoia o Vilafranca del Penedès.
La definició del sistema central
El sistema central concentra el desenvolupament estratègic de la comarca i s’ha de desenvolupar mitjançant la redacció d’un PDU.
Algunes al·legacions interpreten la proposta d’ordenació del sistema com una proposta de “continu urbà” entre les ciutats de Sant Sadurní i Vilafranca. Es
10
considera que dels plànols i text continguts en el document d’aprovació inicial no es pot treure aquesta conclusió, ans el contrari, la preservació de connectors, separadors i espais de protecció especial de la vinya, així com la concentració de residència i activitats en els llocs més adients han de garantir la preservació de sòl agrícola o natural en el sistema central.
Recordem que el sistema central es defineix com a un sistema obert, a on la participació dels municipis ha de ser voluntària, en cap cas la incorporació al sistema central ha se ser en contra dels interessos municipals dels diversos ajuntaments.
A tots els documents s’ha substituït la denominació de “sistema central” o “sistema del corredor central” per “sistema de l’eix central del Penedès”, d’acord amb la proposta del Consell Comarcal.
Estratègies de nuclis
Es continuen al·legant algunes disconformitats en relació a les estratègies proposades per alguns nuclis.
A l’etapa anterior es van revisar aquestes estratègies, de manera que les modificacions concordants amb els criteris del PDT han estat majoritàriament introduïdes.
Les al·legacions fan referència sovint a especificacions que es poden emmarcar dins l'estratègia definida, però que precisen de la concreció per part del planejament urbanístic municipal.
També s’adverteixen alguns errors en la denominació o localització d’assentaments, que s’han corregit segons indicacions dels corresponents municipis.
La incorporació del planejament aprovat recentment ha induït també a la incorporació d’algunes modificacions a les estratègies a les àrees especialitzades, com en cas ja comentat de Santa Creu i Els Àngels.
Possiblement la modificació de major importància en relació als assentaments és el canvi d’estratègia de les ciutats de l’eix central, que passen de creixement estratègic a creixement mitjà, també en aquesta decisió hi te una incidència directa l’al·legació del Consell Comarcal i les posteriors acords de modificació.
11
Col·laboració econòmica intermunicipal
Es segueix reclamant una major concreció per part del PDT de les condicions de col·laboració econòmica intermunicipal, en particular els municipis pels que es preveu menor desenvolupament.
Aquesta col·laboració intermunicipal es considera de gran importància pel desenvolupament del Pla i per la preservació dels valors territorials i paisatgístics de la comarca, en especial aquells acords que han de permetre que les actuacions comarcals especials localitzades a l’eix central derivin en beneficis per a la resta de la comarca, en espacial aquells municipis que han optat per la preservació del territori i el paisatge, o que per la seva posició no compten amb possibilitats de certs tipus de desenvolupament.
La memòria i les normes contemplen aquestes necessitats en la mesura que ho permet el marc jurídic de referència d’aquest PDT. També s’indica que aquesta col·laboració intermunicipal i comarcal precisarà d’un acord entre municipis per la definició del corresponent marc jurídic, més enllà del que permeten els instruments de planejament territorial.
Àrees d’activitat econòmica
Àrea industrial a Castellet i la Gornal, Castellví i la Marca i l’Arboç
Des dels Ajuntaments de L’Arboç, Castellet i La Gornal i Castellví i La Marca, així com des del Consell Comarcal, empreses implicades en els polígons de Sant Marçal, i de particulars es planteja la idoneïtat de l’àmbit entre l’autopista i la carretera N- 340, localitzada en aquests municipis, per a la localització d’una nova àrea d’activitat. A més d’altres observacions, que fan referència a la situació del respectiu planejament municipal aprovat o en tràmit, o a la manca de competència del PDT de l’Alt Penedès per definir el destí de sòl del municipi de l’Arboç, extern a la comarca.
Es demana que es suprimeixi l’estratègia d’extinció que figura en el document aprovat inicialment, que es reconegui la classificació com a sòl urbanitzable del planejament de Castellet i la Gornal i les expectatives de localització industrial que figuren en el planejament en tràmit de Castellví i la Marca i L’Arboç. En l’al·legació del Consell Comarcal s’assenyala aquest àmbit com d’oportunitat per la localització d’una àrea d’activitat mancomunada, per la seva posició al corredor central i per l’accessibilitat des de les dues vies.
12
En principi el PDT no concreta la localització de les àrees d’activitat corresponents a l’eic central del Penedès, deixant aquesta tasca al PDU que desenvolupi l’ordenació d’aquest sistema central. Les al·legacions a què s’ha fet referència, tant les corresponents a administracions com les dels particulars, argumenten què aquest àmbit s’ajusta a les condicions de posició i d’accessibilitat que el PDT defineix per la localització d’àrees d’activitat. Coincident amb els criteris del PDT, el Consell Comarcal argumenta la idoneïtat d’aquest àmbit per assajar les propostes d’àrea d’activitat mancomunada.
El problema rau en les diverses situacions del planejament vigent, ja que el municipi de Castellet i la Gornal està en condicions per desenvolupar el planejament parcial, mentre que els restants municipis estan revisant el planejament general i en el planejament vigent els àmbits queden inclosos en sòl no urbanitzable.
Es modifica la proposta del PDT, reconeixent la idoneïtat de l’àmbit per a la localització d’una àrea d’activitat mancomunada condicionada als següents punts:
- El Pla reconeix la opció de localització d’àrea d’activitat econòmica mancomunada
- El Pla director urbanístic de l’eix central concretarà la delimitació de l’àmbit d’activitat.
- En absència del PDU, el desenvolupament de l’àmbit mancomunat queda condicionat a l’aprovació dels corresponents POUM (L’Arboç i Castellví de la Marca) i a la redacció d’un Pla Parcial unitari entre els tres municipis.
- El desenvolupament serà mancomunat, amb intervenció del Consell Comarcal i altres administracions si es considera necessari.
- L’àmbit d’ocupació serà exclusivament el que es localitza entre les dues vies, els àmbits externs, a més del reconeixement d’activitats existents, serà exclusivament destinat a espais lliures i equipaments.
Àrea d’activitat mancomunada prevista entre Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona
L’àrea prevista entre les dues poblacions, té com a objectiu possibilitar la localització d’un àmbit d’activitat mancomunada al servei dels municipis amb front a la C-15. La localització a l’eix del Bitlles, amb sortida directe de la C-15 sembla el punt més indicat per aquesta localització, que és l’única que es proposa fora de l’àmbit del sistema central.
13
Aquesta ha tingut acceptació diferencial entre els diversos municipis, s’opta per mantenir la localització ja que es considera un lloc estratègic a la comarca i aquesta reserva ha de preservar el recorregut de la C-15 d’altes opcions de localització d’activitats.
Illa Formosa
La proposta, per part de l’Ajuntament de Subirats, d’una nova àrea industrial als meandres a l'Anoia es considera contradictòria amb els principis de localització de noves àrees d’activitat, més en el cas de la localització en àrees ambientalment sensibles, com és el cas de la localització proposada, considerada zona inundable i inclosa en sòls de protecció especial pels seus valors naturals i connectors. La proposta ha generat un important rebuig popular que s’ha materialitzat en una al·legació amb un important nombre de signatures.
Activitats locals
En totes les estratègies de creixement es considera compatible la disposició d’àrees d’activitat local associades als desenvolupaments urbans, aquesta possibilitat ha de garantir, a nivell local, l’equilibri entre població i llocs de treball.
E- NORMATIVA
Algunes al·legacions fan referència a les Normes, en alguns casos es proposen correccions a nivell general en relació a determinats temes, en altres s’especifiquen propostes de modificació a l’articulat.
S’ha tendit a incorporar aquells aspectes normatius compatibles amb els objectius i l’abast del PDT, però també cal senyalar que en alguns casos es demanen concrecions de caràcter urbanístic que no estan a l’abast del planejament territorial.
Especialment, s’han incorporat les modificacions normatives derivades dels informes de diversos departaments.
14
0- CONSELL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS
Registre d’entrada. DPTOP - 0365E/171/2008 (2)
03/01/2008
Exposen.
“Proposta de millores generals sobre el projecte del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès”:
1. Modificació del traçat de la nova via estructurant primària des del voltant de la Garrofa fins a Martorell. Es planteja com a via de futur de gran recorregut alternativa a l’AP-7 i a la C-37. Es demana el menor impacte possible al seu pas pel Penedès. Proposen seguir el traçat de l’AVE i l’AP-7, amb traçat pel terra sempre que es pugui, seguint l’AP-7 i després en túnel.
2. Proposen passar la N-340 de Vilafranca a l’Ordal d’estructurant secundària a estructurant primària. Consideren obres vigents: Accés al Polígon industrial de ST. Pere Molanta, Variants als nuclis de St. Cugat Sesgarrigues i Avinyó Nou, Rotonda a Pago (Subirats), Variant de l’Ordal, Desdoblament de la carretera de Vallirana.
Es reclama l’adequació de l’actual traçat de la N-340 com a via d’accés metropolità pel Penedès. S’entén que la nova via del corredor tardarà i el Penedès no disposa de via ràpida gratuïta. Proposen connectar amb variant de Vallirana.
3. Proposta d’aixecament de barreres al Peatge de Martorell.
4. Modificació de la circumval·lació Els Monjos-Pacs-Les Cabanyes. Pas d’estructurant secundària a viari integrat. Reconèixer que es va introduir a la proposta dels Ajuntaments i fer una proposta alternativa.
Atenció prioritària a les vies. (Previstes en el POUM de Vilafranca, però que consideren què l’ajuntament les podria desenvolupar): Vial Sarroca, Via Pelegrina, Puigdassé (l’únic que es manté).
Demanen treballs de reparació del camí actual en substitució del traçat que es proposa.
5. Millora de l’actual via estructurant secundària de l’eix Mediona-Bitlles
15
-Sistema d’assentaments:
6. Modificació de les estratègies de creixement proposades. Proposen desaparició de l’estratègia de creixement estratègic (entenen què la ubicació de creixements estratègics es produeixi de forma abusiva a l’Alt Penedès)
Proposen una nova fórmula de Creixement mitjà: creixement màxim del 30% per tots els municipis. (Vilafranca, St. Sadurní i Els Monjos) sempre que no tinguin un planejament aprovat després del 2002. Justifiquen aquesta estratègia entenent que aquests municipis són diferents a la resta.
7. Modificació del Sistema funcional Mediona-Bitlles. Proposen què inclogui St. Sadurní.
8. Estratègia de Creixement moderat. Proposen modificacions establint els següents límits: - Si disposen de planejament posterior al 2002, no podran créixer més del que ha proposat el planejament. - Si no disposen de planejament aprovat, podran créixer un màxim del 20% dels sòls urbanitzats
Per La Granada proposen estratègia de creixement d'equilibri o en tot cas moderat. Proposen excloure el sistema central, reduint aquest a Vilafranca i Sta. Margarida i els Monjos (St. Sadurní ja ha quedat exclòs al formar part del Sistema del Bitlles)
Proposen excloure Sant Sadurní d’Anoia del Sistema central i ubicar-lo a l’eix del Bitlles. (Eix de creixement moderat). Entenen què la consideració de l’eix Central contempla que la “metropolinització” es fa extensiva a l’eix del Penedès. Proposen St. Sadurní com a lloc de disposició d’equipaments per a l’eix del Bitlles.
Per St. Cugat Sesgarrigues proposen la modificació de l’estratègia proposada de creixement moderat i de l’ubicació d’equipaments supramunicipals als municipis. Apunten què el municipi que podria suportar aquesta funció és Avinyonet del Penedès.
Es proposa que per St. Cugat de Sesgarrigues es canviï l’estratègia a Creixement de reequilibri (o moderada) i els equipaments supramunicipals es localitzin a Avinyó Nou (Avinyonet). Alhora proposen què s’exclogui St. Cugat Sesgarrigues del sistema central.
Es proposa excloure el nucli de Lavern del sistema central. Entenen què la presència d’una estació de ferrocarril no justifica la disposició d’equipaments.
16
Argumenten què aquest canvi justament amb la modificació del traçat de la nova via ha de garantir la protecció de la plana vitivinícola al voltant de Lavern i la divisió del Sistema Central en dos.
9. Modificació del Sector Industrial entre St. Quintí de Mediona i St. Pere de Riudebitlles. Ambdós municipis tenen un sector industrial propi. Entenen què el nou sector mancomunat comportaria la continuïtat urbana. La previsió que el pla fa de separadors s’entén com a mostra de la incongruència de la proposta. Es proposa com a nova zona mancomunada un nou àmbit al municipi de Castellví de la Marca perquè estigui a l’eix Vilafranca-Els Monjos.
Proposen la modificació de les estratègies que el Pla proposa per St. Martí, Torrelles, Lavern.... Entenen què per a unes podria ser moderat i per altres de reequilibri.
-Sistema d’espais oberts.
10. Proposen estudiar els connectors biològics del Foix i la Riera de Vilobí. Es compara l’eix del Bitlles a aquests estan definits amb els connectors del Foix i Riera Vilobí, on no es representen els connectors. Entenen què això no succeeix, no és, perquè no tinguin valor sinó perquè no estan estudiats.
Gestió mancomunada d’àrees d’activitat
11. Proposen què les noves àrees d’activitat siguin mancomunades
Comentari.
El Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha participat activament en l’elaboració de les propostes del Pla Director Territorial, ha defensat públicament els principis bàsics i el model territorial que es proposa en el document aprovat inicialment. En la mateixa línea de col·laboració s’han parlat dels continguts de les propostes del Pla en relació a les alternatives presentades, introduint les corresponents modificacions en relació al document aprovat inicialment, estudiant noves alternatives o mantenint els continguts inicials de la proposta.
Analitzem les propostes:
Vialitat
1. Una nova proposta de traçat per “la nova via ràpida gratuïta, alternativa a la Ap- 7 i al C-37 que ha de passar a través de l’Alt Penedès”- En aquest cas el traçat que es proposa podria suposar una renuncia a alguns del principis que defineixen
17
aquesta via “...com a eix de distribució interna de la part central de la comarca, que ha de dotar d’accessos a les vies secundàries, als pobles i altres assentaments i als polígons industrials existents”.
La solució que es proposa, en resposta als objectius enunciats pel Consell Comarcal i a altres al·legacions, concentra les infraestructures viàries i ferroviàries de l’eix central. Les modificacions afecten principalment al tram entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia.
2. En relació a l’actual N-340 es considera que el manteniment de la categoria no ha de suposar que es tracti com a una alternativa d’accés a l’àrea metropolitana de Barcelona. El document aprovat inicialment responia a l’objectiu d’incorporar el tram de la N-340, de Vilafranca a l’Ordal a la vida comarcal, com a via d’accés i de relació entre nuclis, entenent que la funció d’accés metropolità i el pes de la població local que aquest via ha de suportar a partir de Vallirana no té cap relació a la del tram citat (Vilafranca - l’Ordal).
L’objectiu de passar la categoria de la via a “estructurant secundària” en lloc de primària responia al reconeixement de la funció comarcal i no la territorial. Entenent que en el moment actual i en concordança amb el sistema jeràrquic proposat, pot compartir el paper d’estructurant primària (que demana el Consell Comarcal) amb la distribució als pobles i la previsió de millors enllaços en els accessos a aquests. Les intervencions que citen en la via responen als objectius del Pla de millora les condicions de circulació, accés a les poblacions i seguretat viaria, per tant es consideren compatibles, malgrat que el Pla no detalli l’ordre de les intervencions.
3. Respecte al peatge de Martorell, com ja s’ha comentat en anteriors informes, es considera una qüestió que sobrepassa les competències del PDT , per molt que estiguem d’acord amb la reivindicació de que s’alliberin els peatges que afecten als catalans en general.
4. La modificació de la circumval·lació Monjos- Pacs- Les Cabanyes. La proposta del Consell Comarcal recorda que aquesta via es va introduir com a resposta a les sol·licituds dels municipis de l’eix del Foix d’un accés a la C-15. Novament es busca una via que serveixi als nuclis urbans, en aquest cas els municipis de ponent i aquells que es disposen al volant de les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume.
Tant pels arguments del Consell Comarcal com per les al·legacions presentades pels municipis afectats, el principal problema d’aquesta via rau en el seu pas per
18
territoris sensibles, tant per les activitats econòmiques com per les condicions paisatgístiques, per tant la proposta final considera la conveniència d’aquesta via però no concreta el traçat, deixant indicat la necessitat de relació a través d’una línea que uneix l’eix del Foix amb la C-15, deixant la concreció del traçat a la futura redacció del projecte, amb participació de tots els afectats.
5. La millora de la via estructurant secundaria de l’eix del Bitlles està prevista en el document aprovat inicialment.
Sistema d’assentaments
6. En el seu conjunt, la proposta pel sistema d’assentaments es pot entendre com un sistema de defensa contra les possibles ubicacions de creixements...“poc sensibles al paisatge del Penedès, desorbitats, sense aturador i no ajustats a les necessitats penedesenques...”.
El PDT i, en el seu desenvolupament el PDU de l’eix central del Penedès, és l’instrument que ha de garantir l’ajust de les actuacions de construcció de nova residencia i també de noves activitats econòmiques, que es proposen des de diversos municipis i que reconeix el Consell Comarcal.
El PDT recull la l’acord de modificació de les estratègies de creixement per les ciutats i pobles de l’eix central en els següents punts:
1. Per als nuclis urbans de Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada del Penedès es fixa l’estratègia de creixement moderat.
2. Per als nuclis urbans de Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos es fixa l’estratègia de creixement mitjà.
3. S’introduirà a la normativa la següent prescripció:
- Les superfícies màximes de sòl urbanitzable regulades per l’estratègia de creixement mitjà es podran ampliar quan sigui necessari per tal d’assolir els objectius quantitatius i qualitatius, que seran determinats pel planejament urbanístic derivat d’aquest Pla, com és el cas del Pla director urbanístic de l’eix central del Penedès. A més, les determinacions resultants s’hauran d’ajustar al model territorial proposat per aquest Pla director i complir els següents requisits:
19
- Les ampliacions esmentades hauran de comptar amb l’acord dels municipis afectats. - Per tal que aquestes ampliacions siguin efectives s’haurà d’haver complert el temps o les circumstàncies establertes per a la revisió del planejament urbanístic municipal vigent i procedir-ne a la revisió. - L’acord corresponent haurà de comptar amb la participació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. - Les ampliacions esmentades tan sols es podran fer en el marc del planejament urbanístic plurimunicipal, com és el cas del Pla director urbanístic de l’eix central del Penedès.
En relació a l’opció de excloure Sant Sadurní d’Anoia del PDU de l’eix central del Penedès, s’ha de considerar que el PDU deixa “oberta” la definició de l’àmbit del PDU, en el moment de la redacció s’ha de precisar l’àmbit i considera l’oportunitat d’incloure i no Sant Sadurní d’Anoia, per tal de garantir els objectius definits pel PDT, entre els quals s’han considerat de gran importància la preservació de la imatge del Penedès, el pas dels connectors ecològics per les àrees més afectades per infraestructures i concentració de població.
7. La redefinició de l’eix del Bitlles amb la inclusió de Sant Sadurní, és una proposta contraria a la definició dels sistemes de municipis, a on un cert equilibri entre els pobles permet apropar certs serveis i equipaments a la població i reforçar la identitat dels pobles petits i del sistema funcional en conjunt. La inclusió d’una ciutat a un sistema de municipis i la concentració, en aquesta ciutat, dels equipaments corresponents a l’eix funcional desvirtua els objectius definits pels sistemes de municipis. En l'informe als suggeriments del període d’informació de l’avantprojecte es van exposar i justificar aquests criteris. D’altra banda el PDT no nega funció de capitalitat de Sant Sadurní en relació a l’eix funcional del Bitlles, com Vilafranca l’exerceix per altres eixos funcionals, però aquest no és l’objectiu de la definició dels sistemes de municipis que tenen la seva funcionalitat a nivell local.
8. Respecte als creixements dels municipis de “creixement moderat” es proposa una reducció de les possibilitats de creixement del 30 al 20%. Sempre que no tinguin planejament aprovat amb posterioritat al 2002, en aquest darrer cas el creixement no podrà superar el definit pel POUM. En aquest sentit caldria considerar l’abast dels documents de POUM recentment aprovats o dels que estan
20
en redacció i tramitació, ja que tendeixen a superar les limitacions, en funció de les diverses estratègies, definides en el PDT.
Respecte a la constatació de que els creixements moderats s’han definit com a estratègia a nuclis de dimensió i importància diversa, cal tenir en compte que en els casos que els nuclis siguin menors suposarà també que el percentatge de creixement serà una superfície menor que aquells de major dimensió. Entre els nuclis que es citen Lavern és el menor, en el que malgrat haver considerat el potencial de l’estació, el creixement resultant resulta prou reduït.
En relació al paper de Sant Cugat de Sesgarrigues, com a polaritat en l’eix de la carretera de l’Ordal, la proposta del Consell Comarcal suposa l'exclusió de la localització d’equipaments i a la seva localització a Avinyó Nou (Avinyonet) per la relació més directa amb la N-340. En aquest cas es va considerar el planejament en tramitació, i la reserva de sòl per equipaments a Sant Cugat de Sesgarrigues. D’altra banda, es considera adient el reconeixement de la centralitat d’Avinyó Nou en relació a l’eix de la carretera de l’Ordal, com a nucli indicat per la localització d’equipaments intermunicipals, introduint la corresponent modificació a aquest nucli amb inclusió d’equipaments del sistema que també es mantenen a Sant Cugat de Sesgarrigues per la seva posició.
La inclusió del nucli de La Granada, Sant Cugat de Sesgarrigues i Lavern al corredor central i les corresponents estratègies de creixement responen a la consideració del sistema central, de la importància de les estacions (en concordança amb la defensa del transport públic i la prioritat del ferroviari), però també es responen a les expectatives dels municipis que disposen de sòl en el eix central, encara sotmès a les pressions de localització industrial e les àrees pròximes a l’autopista (en aquestes al·legacions al document d’aprovació inicial es reivindiquen nous polígons industrials per part de La Granada, Subirats, Castellet i la Gornal, Castellví i de La Marca, fins i tot de l’Arboç).
La proposta del Consell Comarcal no es pronuncia directament sobre el PDU del sistema central, encara que ho fa indirectament en vincular el creixement exclusivament als POUM de cada municipi i al proposar canvis d’estratègia pels nuclis menors. Entenem que aquests municipis han de participar en el Pla Director Urbanístic, per tal de que es puguin definir, entre tots ells, les millors ubicacions per actuacions residencials i d’activitat econòmica, alhora que es defineixin, en el mateix Pla, els espais de conservació que s’han de mantenir com a espai natural, agrícola o de protecció especial de la vinya. Amb això es vol dir que l’objecte del
21
PDU no es limita a definir els espais de creixement, sinó també garantir la preservació d’espais agrícoles i naturals en el marc d’un sistema central equilibrat.
En cap cas la delimitació del sistema central parla d’un “continu urbà”, tot el contrari, la definició de proteccions especials, naturals i de vinya, exclouen part del territori central de possibles transformacions.
Les estratègies de creixement de La Granada i Lavern han de respondre a la presència de l’estació. La defensa del transport ferroviari front a d’altres mitjans de comunicació passa per la millora de les estacions dels pobles més petits, i de la dotació d’elements d’intermodalitat al seu entorn, tals com aparcaments, serveis, restauració i comerç. Es consideren estacions del poble, però també d’aquells altres nuclis o sectors d’activitat que hi tenen fàcil accés, la previsió d’un major creixement (recordem que sempre és proporcional a l’àrea urbana actualment ocupada) pot reforçar les necessàries actuacions a l’estació, sense perdre la seva condició de poble petit, amb identitat pròpia i limitat per àrees agrícoles o naturals.
9. En relació a la localització d’un possible sector industrial mancomunat en l’encreuament de la carretera de l’eix del Bitlles i la C-15, recordem que la localització d’aquesta àrea d’activitat respon a la proposta de molts dels municipis que donen front a la C-15 de disposar d’un polígon d’activitat al front d’aquesta via, petició raonable, però que podria esdevenir un seguit de petites àrees industrials al llarg del nou eix, avui relativament lliure d’instal·lacions industrials. Entre les possibles localitzacions amb accés directe des de la C-15, el punt d’intersecció amb l’eix del Bitlles es va considerar el més adient, més si tenim en compte l’existència d’àrees industrials dels dos pobles en posicions molt properes. Per descomptat que aquesta proposta de localització no ha de suposar un continu industrial en aquest punt. Les àrees industrials de Sant Quintí de Mediona i de Sant Pere de Riudebitlles son de cada municipi, mentre que per la nova seria mancomunada respon a les necessitats de tots els municipis que tenen front a la C-15. La presència de separadors entre els pobles i les àrees industrials indica que entre les actuacions s’ha de deixar espai obert, agrícola o natural segons els casos, de la suficient grandària per desenvolupar les funcions que se li son pròpies. La disposició de separadors urbans sempre es limita a localitzacions que tenen distàncies curtes entre nuclis o entre els nuclis i les àrees d’activitat, en molts casos respon a una constatació d’un possible continu, però el separador és una determinació del Pla per tal d’evitar-ho.
22
Entenem que l’alternativa proposada pel Consell Comarcal no es pot considerar com a tal, ja que no respon a les raons de localització d’activitat mancomunada a l’eix de la C-15. De fet es considerarà la localització que es proposa com a àrea d’activitat mancomunada vinculada al sistema central.
10. Per a la realització de l’apartat dels espais oberts del PDT es va fer, des de l’equip redactor i en base a la seva experiència en la conceptualització, aportació metodològica i determinació de connectors ecològics en diferents àmbits i diverses escales d’aproximació, un estudi específic de connectivitat ecològica de la comarca. A més, per fer-ho es van aplicar criteris de determinació de connectors ecològics que queden recollits en l’apartat de la memòria referent als espais oberts. Precisament, un dels criteris emprats és el de la consideració dels espais fluvials com a elements preferents de connectivitat ecològica. És per això que l’àmbit del riu Foix sí va ser determinat com d’especial interès connector i categoritzat com a ZEIC –R3 Riu Foix (vegeu plànols informatius sobre Eixos de connectivitat ecològica i Espais de connectivitat ecològica), de la mateixa manera que ho van ser el riu Anoia i l’eix del Bitlles). Tanmateix, la seva delimitació, a manca de la concreció de la Planificació dels Espais Fluvials (PEF) que està realitzant l’ACA és va associar a les delimitacions de les corresponents zones inundables. Val a dir que l’estudi considera dos elements cabdals de connectivitat, atenent a la seva qualitat, potencialitat i disposició estratègica com són els determinats ZEIC –R4 Riera de Marmellar, molt propera al riu Foix, i ZEIC – P2 Ancosa-Montagut – el Pla del Penedès – Muntanyes de l’Ordal, que discorre proper a la riera de Vilobí. Tanmateix, això no treu que els elements fluvials com a tals mereixen consideració ambiental i que tots contribueixen a la connectivitat ecològica i cal considerar-los en aquest sentit. Així, des del planejament general se’ls pot donar atribucions com espais fluvials amb interès connector local, que reforcen l’estratègia territorial de connectivitat ecològica.
Òrgan gestor de zones amb activitat econòmica mancomunada.
11. El PDT conté una proposta en aquest sentit, entenem que ens movem en dos marcs que no són idèntics, per una banda les activitats que es localitzin al corredor central, que han de repercutir econòmicament a tota la comarca. I les àrees mancomunades entre un conjunt de municipis, com l'anterior cas del front a la C- 15. En els dos casos hem de definir fórmules de gestió per tal de garantir la consecució dels objectius.
23
El que es proposa està inclòs en el PDT, en la mesura legalment possible. (Convenis i consorcis precisen d’un explícit consentiment entre les parts). En aquest aspecte cal constatar que hi ha una labor de desenvolupament del PDT a on el paper del Consell Comarcal pot ser determinant.
24
AJUNTAMENTS:
25
1_49 – AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/45296/2007
19/12/2007
Exposen.
Informen de que l’àmbit de Can Vies pertany al terme municipal de l’Arboç, comarca del Baix Penedès. Exposen què aquest espai també està contemplat al Pla Territorial del Camp de Tarragona, en tramitació. Manca de competència per part del PDT de l’Alt Penedès sobre sòl que no pertany a la comarca.
Demanen.
1. -Consideració de Can Vies com a sector d’activitat a l’ordenació de la comarca.
Comentari.
Malgrat que l’àmbit de Can Vies pertany a l’Arboç, comarca del Baix Penedès, per coherència territorial s’ha contemplat, ja que entenem que s’ha de considerar en el mateix tipus de sòl que els que l’envolten. En aquest cas s’han rebut altres al·legacions referides a l’ús, concretant propostes d’un futur ús industrial, com a resposta a la posició d’accessibilitat de Can Vies i del seu entorn pròxim. El Pla considera l’aptitud d’aquest àmbit per acollir activitat econòmica, pels mateixos motius que s’indiquen a l’al·legació, però la localització dels àmbits d’activitat en el conjunt de la comarca és un objecte preferent del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central definit per aquest PDT.
Les modificacions que s’introduiran en el document contemplaran la localització d’una àrea preferent d’activitat mancomunada, el desenvolupament de la qual precisarà la participació del municipi de l’Arboç.
26
2_9 – AJUNTAMENT DE CASTELLET I LA GORNAL
Registre d’entrada. CCAP – 4029
14/12/2007
Exposen.
1- Planejament. POUM aprovat definitivament CUB 15-12-2004, publicat DOGC 22- 02-2005. Consideren què no s’ha tingut en compte en la redacció el PDT. A partir d’aquí creuen què el PDT conté desajusts en relació al seu POUM. Reiteren què en el POUM s’apliquen les directrius del PDT.
2.- Problema amb la urbanització La Creu i Els Àngels, consideren què ja han aplicat la “reducció” en el POUM, d’acord amb el departament de PT (aprox. 30%) i han aplicat normes per minimitzar els impactes ambientals. Consideren què el PDT fixa els criteris en funció del “punt de partida” (l’anàlisi) i no de la situació actual (POUM aprovat, que ja s’ajusta a les directrius del PDT). Creuen què en base a això seria adient fixar una estratègia de “consolidació” per aquest nucli o bé un reconeixement explícit (disposició addicional) de l’adaptació a l’estratègia del PDT.
3.- Sector Sant Marçal – industrial – defensen què s’ajusta als criteris del PDT: accés, existència d’ús, accés a la xarxa d’energia i posició al corredor. En aquest cas també s’ha de considerar que l’industria FEMSA és una de les més importants de la comarca en nombre de treballadors (el PDT l’assenyala amb estratègia d’extinció). També en aquest cas han estat en contacte amb tècnics de la comissió.
4.- Adverteix una contradicció entre l’article 3.4.2 i el 1.16.3. El primer “recomana” i el segon estableix que en els casos d’extinció (que comporta desclassificació) es considera vinculant. Reclama que el PDT no té potestat per classificar o desclassificar sòl.
5.- TRENCAROQUES – d’acord amb la “consolidació” però s’està fent una modificació per incorporar sòl exclusivament per espais lliures i equipaments.
7.- Separador urbà de Clariana, consideren què s’hauria de treure.
8.- S’assenyalen errors en el plànol “Sistema d’assentaments”:
- Omissió del polígon “LES PLANES”
- “ELS ROSERS” en lloc de “JARDINS DE CUNIT”
- “TRENCARROQUES” en lloc de “COSTA CUNIT” I “TRENCA-ROQUES”
27
- “LES MASUQUES” en lloc de “LES MESUQUES”
- Omissió del nom del sector “Sant Marçal-FEMSA” al nord del municipi entre Sant Marçal, La Ràpita i Les Masuques.
Comentari.
1 i 2.- El planejament incorpora el POUM de Castellet i la Gornal, i entén que l’estratègia aplicada a La Creu i Els Àngels ha aplicat l’estratègia definida en el PDT, en la mesura que ha estat possible. En les modificacions derivades d’aquestes al·legacions es tindrà en compte la condició d’estratègia aplicada, i en aquest cas se substituirà l’estratègia de reducció (ja aplicada) per la de consolidació.
3.- Reconeixent la importància de l’industria FEMSA, es va considerar que la seva existència (i permanència) no justifica necessàriament la delimitació d’un sector industrial. El PDT reserva la localització dels nous sectors d’activitat econòmica al PDU que desenvolupi l’ordenació de l’eix central. En el cas concret del Polígon Sant Marçal es proposarà una estratègia d’implantació d’àrea d’activitat mancomunada per l’àmbit entre l’autopista i la N-340, en la que han de participar com a mínim els tres municipis afectats i el Consell Comarcal.
4.- Es pren nota de la suposada contradicció, en tot cas la vinculació de les determinacions del PDT no suposa classificar o desclassificar sòl, això ho ha de fer el planejament urbanístic.
5.- Es considera que la incorporació exclusiva de sòl necessari per a espais lliures i equipaments forma part de l’estratègia de consolidació.
6.- Els separadors tenen com a objectiu el manteniment de les identitats dels nuclis, preservat sòl agrícola entre ells per tal de que no s’agreguin en una única unitat. La previsió de separadors vol dir que existeix aquest perill d’unió, en el cas que s’indica el Pla considera que s’ha de preservar la identitat diferenciada entre els dos nuclis.
8.- Es modifiquen els errors en la denominació dels nuclis que s’indiquen.
28
3_33-AJUNTAMENT DE CASTELLVÍ DE LA MARCA
Registre d’entrada. CCAP – 3438
16/10/2007
Exposen.
1. El PDT ha modificat a partir dels suggeriments de l’avantprojecte l’estratègia de Consolidació prevista per la zona industrial per una estratègia d’extinció. No s’ha considerat, però l’altra part de la proposta que situava aquesta zona industrial a l’àrea plantejada entre l’AP-7 i la N-340.
Argumenten què aquesta zona industrial ja consta així en un Avanç de Modificació puntual existent de l’any 1985, i la supressió de la zona industrial actual suposaria deixar Castellví de la Marca sense zona industrial.
2. Entenen què el PDT ultrapassa les seves competències respecte la inclusió dins la categoria de protecció especial de la vinya al municipi de l’Arboç (veí i fora de la comarca)
Consideren què l’especial paper de la protecció del paisatge no ha d’esdevenir obstacle per a l’existència de noves àrees especialitzades d’activitat. Entenen què la excessiva importància que es dona a la protecció del paisatge té el perill d’ofegar les activitats econòmiques. Alhora entenen què el PDT hauria de donar cabuda a habitatges i llocs de treball afavorint el desenvolupament econòmic.
Defensen l’actuació proposada per na nova implantació industrial, per la que compten amb la conformitat dels propietaris.
Comentari.
Com a criteri general el PDT no delimita noves àrees d’ús industrial, entenem que l’àmbit entre la AP-7 i la N-340 disposa de condicions d’accessibilitat òptima per la implantació d’una nova àrea d’activitat, però ha de ser el Pla Director Urbanístic del sistema central qui la delimiti. En tot cas aquesta nova àrea d’activitat ha de ser mancomunada, al servei de diversos municipis i de la comarca. En relació a la consideració del paisatge, ben el contrari d’ofegar les activitats econòmiques es pretén incentivar-les amb coherència a la qualitat del territori, la qual cosa les pot orientar i projectar més fermament en termes de sostenibilitat.
29
Es considera la possible localització d’una àrea d’activitat econòmica entre l’autopista i la N-340, condicionada, entre altres aspectes, a una planificació i gestió mancomunada entre els tres municipis: Castellet i la Gornal, L’Arboç i Castellví de la Marca, amb intervenció del Consell Comarcal en representació de la resta de la comarca.
30
4_10 – AJUNTAMENT DE FONT – RUBÍ
Registre d’entrada. CCAP – 4032
14/12/2007
Exposen.
1. Consideren què ha mancat participació per part dels Ajuntaments. El Consell Comarcal ha fet difusió del Pla però que no ha intervingut ni representat als Ajuntaments i que s’ha vulnerat l’article 9 del Decret 142/2005.
2. Reprodueixen l’al·legació de l’Avanç, ja que moltes coses de les que diuen han estat modificades en el document aprovat inicialment.
3. Pel que fa a nivell local demanen per Guardiola estratègia de creixement moderat en lloc de l’actual segons necessitats internes.
Comentari.
1. El document aprovat inicialment incorpora com a documents annexes els resums dels actes de participació, així com l’informe dels suggeriments d’ajuntaments, entitats i particulars formulats en els períodes de participació pública corresponents a l’avanç i a l’avantprojecte, amb el llistat de les modificacions derivades d’aquests suggeriments i introduïdes al Pla.
La participació del Consell Comarcal ha estat activa en totes les etapes de redacció del PDT i en la difusió dels seus continguts. Entenem que la participació del Consell Comarcal sempre és en representació dels ajuntaments i dels interessos de la comarca.
2. Pel que fa a l’al·legació presentada anteriorment, ens remetem als informes inclosos com annexes de la memòria en el document aprovat inicialment.
3. L’assignació d’estratègies respon a criteris homogenis per a tots els nuclis de la comarca en relació a les seves característiques, això aconsella per a Guardiola el manteniment de l’estratègia de creixement segons necessitats internes.
31
5_15 – AJUNTAMENT DE GELIDA
Registre d’entrada. CCAP - 4060
17/12/2007
Exposen.
Espais oberts.
1. Demanen major precisió en l’anàlisi del sòl de valor natural.
2. Consideren excessiu l’ample de sòl protegit com a connector a l’àmbit de Masets entre el casc urbà de Gelida i la urbanització Martivell, considerant més el grau d’humanització d’aquest àmbit i la proximitat al casc (parcel·lació dels Masets...).
3. El planejament vigent estableix diferents graus de protecció del sòl – hi ha sols sense cap valor especial – caldrà que es reconeguin. (El planejament recull el connector els Masets amb un ample menor).
Infraestructures.
4. Resoldre amb més detall l’accés sud (definits pel projecte de Ministerio de Fomento).
5. El corredor (carretera) central passa pel polígon industrial Can Joncoses, aprovat recentment cal rectificar. També és necessari que els considerin els accessos a barris i urbanitzacions.
6. La millora del camí de Can Bargalló pel barri de Sant Salvador suposava un “excés de mobilitat”, afecta al barri, a l’aparcament de l’estació i a la rotonda de la zona industrial.
Assentaments.
7. Entenen què la valoració que s’ha fet dels teixits històrics i les seves extensions no és adequada. Per exemple: teixits urbans dispersos... alguns d’ells formen part del nucli i estan consolidats.
8. S’entén que dins les estratègies es fa una valoració equivocada de Gelida i el seu paper dins la comarca.
9. No existeix una diferenciació en “zones” que conformen el nucli històric, que seria bàsic per presentar una proposta ajustada.
32
10. No es pot donar el mateix tractament a àrees especialitzades en consolidació que a les que no estan urbanitzades.
11. Sistema Gelida – Sant Llorenç d’Hortons: els posa en el mateix pla i no s’atorga el paper que li correspon a Gelida.
12. No es fa referència als equipaments locals i en canvi s’indica un equipament sense que surti al POUM i no s’indica l’ús.
13. Revisar el càlcul de l’àrea urbana existent.
14. Revisar la situació urbanística de Gelida i el nucli de Sant Salvador. Amb l’actual proposta el paper de Gelida a la comarca queda absolutament diluït. Adaptar les propostes a les necessitats del municipi, atenent a la importància del PDT i a la necessitat d’un clar consens.
Comentari. Comentari.
1. L’anàlisi del sòl de valor natural consta de manera sintètica (tot i que basada en un exhaustiu treball de base) en la memòria del PDT així com en els plànols d’informació. Aquesta anàlisi està d’acord amb els objectius del PDT que és el de definir les categories de sòl de protecció especial natural o de vinya, el PDT no estableix qualificacions del sòl. En relació a consideracions que es fan més endavant s’entén que s’està demanant una anàlisi de detall més propi dels treballs previs a la redacció del POUM.
2.- Cal fer notar que el connector ecològic al qual s’al·ludeix, és un importantissim eix connector que procura la connexió entre espais tant rellevants com les Muntanyes de l’Ordal i Montserrat, i que té continuïtat amb el sistema de connexions ecològiques proposat pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. També que, la subunitat en qüestió de l’espai Muntanyes de l’Ordal té molt limitades les seves possibilitats d’establir permeabilitat ecològica cap al nord, per la presència d’espais antropitzats. És precisament per les condicions d’humanització del connector i de les seves vores que ens cal definir un espai més ampli, per tal de garantir la continuïtat del connector així com la seva compatibilitat amb el manteniment d’usos i edificacions actuals, tot procurant apaivagar els possibles efectes adversos que aquestes activitats puguin tenir en el cor del connector.
3.- En el mateix sentit, l’existència de sòls que no tenen valors especials s’ha de contemplar des del POUM.
33
4. El Pla representa els accessos i connexions manera simbòlica, a excepció d’aquells cassos en que es compta amb un projecte aprovat. En cada cas els projectes concrets resoldran el detall dels accessos i interseccions.
5. Es modifica l’afectació a Can Joncoses.
7-8. Ja s’ha comentat anteriorment que les definicions d’estratègies no responen a la importància dels pobles i ciutats sinó a la capacitat i oportunitat de créixer en extensió, en el cas de Gelida es reconeix com a polaritat, però difícilment podrà assolir estratègies de desenvolupament majors a les proposades (cal considerar que l’informe del departament de medi ambient i habitatge posa en dubte la capacitat de Gelida d’assolir una estratègia de creixement moderat).
9- 10. El PDT no fa distinció entre “zones”, aquestes venen definides pel planejament urbanístic. El mateix passa en el tractament que s’ha de donar a les àrees especialitzades, el POUM defineix les actuacions en funció del grau de consolidació.
11-14. S’entén que es reconeix el paper comarcal de Gelida (veure punts 7-8).
12. El PDT, no especifica els equipaments locals, indica els equipaments d’abast intermunicipal, en aquest cas s’indica la posició preferent pròxima a l’estació.
13. El document incorporà els càlculs de les àrees urbanes revisats, amb indicació de la procedència de la informació.
34
6_6 – AJUNTAMENT DE LA GRANADA
Registre d’entrada. CCAP – 3994
13/12/2007
Exposen.
El creixement estratègic en un nucli petit es considera desmesurat. S’entén que no respon a les dinàmiques municipals. La Granada no compta amb equipaments ni serveis per tanta població, és generaria més mobilitat...
En canvi, per la posició d’accessibilitat i relació amb les infraestructures si que poden absorbir activitat econòmica que no afecti al nucli (a l’altra banda de l’autopista i FFCC).
Demanen.
1. Estratègia de creixement moderat.
2. Que es reconegui com a zona especialitzada d’activitats industrials, la zona sud del terme (actualment ja hi ha infraestructures) i que quedi reconeguda com a zona especialitzada amb una estratègia de creixement.
Comentari.
1. Es determina per La Granada l’estratègia de creixement moderat.
2. La possibilitat d’incloure una nova zona d’activitat econòmica depèn del PDU, l’objectiu del qual és definir territorialment les ocupacions de nous sols que superin les dinàmiques internes de cada municipi (segons estratègia assignada). Les raons de desequilibri entre població i llocs de treball i increment de mobilitat que s’indiquen a l’al·legació, en relació al possible creixement del nucli, son també aplicables a la creació de noves àrees d’activitat econòmica per sobre de les dinàmiques pròpies del municipi, sempre que no es creï la infraestructura, transport i serveis necessaris i es faci la previsió equilibrada d’habitatges i llocs de treball.
35
7_12 – AJUNTAMENT DE MEDIONA
Registre d’entrada. CCAP – 4047
17/12/2007
Exposen.
1. Com a capçalera de l’eix de Mediona-Bitlles integrats al pla d’equipaments demana localització preferent d’equipaments a Sant Joan de Mediona i Sant Pere Sacarrera (com es contempla al POUM). Demanen què es parli de l’eix Mediona- Bitlles i no com ara que ha desaparegut Mediona.
2. Respecte al viari, El POUM (en redacció) preveu variant per Sant Pere Sacarrera, cal contemplar-la.
- No entenen tram de la C-244 de Sant Pere Sacarrera a Capellades com a viari integrat.
- Proposen què es contempli la carretera de La Font del Bosc a Pinedes com a viari integrat (ja està arranjada).
3.- Que es situï dins el Pla de millora de transport públic que garanteixi la comunicació digna amb la resta de la comarca.
Comentari.
1. S’ha modificat la denominació del eix, el document modificat incorpora la denominació de Mediona-Bitlles.
2. Amb independència a que el PDT contempli o no la variant d’un determinat nucli, el POUM, com a instrument d’ordenació de l’estructura interna dels municipis, pot preveure una variant. El PDT contempla aquelles variants que s’han considerat imprescindibles a nivell comarcal.
3. La inclusió de Mediona al sistema Mediona - Bitlles suposa la seva incorporació als plans de transport corresponent al sistema de municipis de l’eix, d’acord amb l’objectiu del PDT de millorar les relacions entre els diversos nuclis de la comarca, l’accés als equipaments i a les estacions ferroviàries.
36
8_7 – AJUNTAMENT D’OLÈRDOLA
Registre d’entrada. CCAP – 4002
14/12/2007
Exposen.
1. Compten amb planejament aprovat definitivament – 14 de desembre de 2006 / 20 de setembre de 2007 – text refós i acord de publicació. Es demana que s’incorpori.
2.- Moja i Sant Pere Molanta (creixement de reequilibri) demanen creixement moderat i en cas de que es redefineixin els conceptes (com demana el Consell Comarcal), que es tingui en compte mida i posició.
3.- La traça del FFCC de Vilanova afecta a espais de gran valor del municipi: el Parc Comarcal d’Olèrdola i la finca municipal de la Muntanyeta. Volen major concreció, que es rectifiqui o que es garanteixi que va soterrat, així com protecció històrica i paisatgística dels terrenys protegits pel planejament i altres lleis sectorials.
4. Que el PDT incorpori les rotondes de la N-340 projectades pel Ministerio de Fomento: l’accés a Sant Pere Molanta i l’enllaç de les carreteres BV–2415 i BV– 2429.
5. Que en el document d’assentaments urbans (activitat econòmica) no apareix el polígon industrial de Sant Pere Molanta – consideren què hi hauria de sortir.
Comentari.
1. El PDT incorporà el planejament vigent, és a dir, l’aprovat i publicat.
2. Moja és un nucli que ha tingut un important creixement en els darrers anys, considerem que el creixement de reequilibri és l’indicat en aquest cas. En el cas de Sant Pere Molanta, la conservació de les seves característiques demana aquest tipus de creixement de reequilbri.
3. La traça del FFCC de Vilanova respon a la proposta oficial de traçat. La traça definitiva del ferrocarril Orbital serà la que s’aprovi en el pla director urbanístic de l'Orbital, com els indica l'informe de La Direcció General de Transports Terrestres. La proposta que es contempla actualment passa en túnel per la major part de la comarca, no afecta a espais de valor natural.
37
4. El PDT incorpora els projectes que estan en vies d’execució, en qualsevol cas, el PDT aprovat inicialment ja parla de la millora dels enllaços entre les citades carreteres (entre d’altres) i dels accessos al polígon industrial de Sant Pere Molanta.
5.El polígon industrial de Sant Pere Molanta apareix en els plànols del Pla.
38
9_34-AJUNTAMENT DE PACS DEL PENEDÈS
Registre d’entrada. CCAP – 3410
11/10/2007
Exposen.
Notifiques que les al·legacions presentades el 20 de març de 2006 i el 5 de desembre de 2006, en relació a la via d’enllaç de l’eix del Foix C-15, no va ser respostes pels redactors del Pla.
Referint-se als valors paisatgístics de la zona, entenen aquesta via com una Ronda de Vilafranca.
Comentari
L’informe relatiu als suggeriments rebuts en els períodes d’exposició pública de l’avanç i l’avantprojecte de PDT s’han inclòs com a documents annexos a la Memòria en cada fase de la redacció del Pla, en ells es fa referència a la via d’enllaç entre l’eix del Foix i la C-15.
La via proposada que passa per Pacs del Penedès respon a la necessitat de millorar les connexions entre l’eix del Foix i la C-15, en cap cas es tracta d’una ronda de Vilafranca, ja que no disposa d’accessos a aquesta vila i, des d’aquesta ciutat, el recorregut per l’autopista i la N-340 fins a la C-15 és pot fer per una via més ràpida i amb major capacitat.
La millora de les connexions de l’eix del Foix es contempla com una necessitat per tal d’equilibrar les condicions d’accés als principals eixos viaris per tots els municipis de la comarca.
39
10_4 – AJUNTAMENT DE PACS DEL PENEDÈS
Registre d’entrada. CCAP – 3983
13/12/2007
Exposen.
1. El PDT no pot imposar criteris urbanístics al Planejament Municipal aprovat inicialment (POUM – Pacs): Informen de l’aprovació inicial del POUM de Pacs del Penedès (18 de desembre de 2006), amb anterioritat a l’aprovació inicial del PDT (22 de juny de 2007)
2. Mencionen què l’article 13.2. TRLU defineix el principi de coherència, no de jerarquia, entre el PDT i el POUM. En el seu cas això es compleix, ja que els nous sols industrials responen a demanda interna i a l’ampliació de les indústries existents. Demanen què es tinguin en compte el POUM, especialment pel que fa a sols industrials i que aquests quedin inclosos en el PDT.
Cometari:
1. La relació entre el PDU i els POUM es tracta com a tema general, també s’exposa la metodologia seguida en el procés de redacció del PDT que, en els successius documents, ha incorporat el planejament aprovat definitivament. Les normes del Pla regulen les relacions entre el Pla director territorial i els plans d’ordenació urbanística municipal. El PDT incorpora el planejament vigent, els documents de planejament que no compten amb aprovació definitiva s’han tingut en compte en la mesura d’adaptar al màxim les propostes, sempre que siguin concordants amb els criteris generals que ha definit el PDT.
2. El mencionat article 13.2 TRLU diu textualment que els plans urbanístics han de ser coherents amb els plans territorials. Com a criteri general el POUM podrà preveure nou sòl industrial responent a la demanda interna sempre que es localitzi en continuïtat amb els nuclis urbans. No es podrà disposar sòl urbanitzable aïllat per activitats fora de les àrees específicament senyalades pel PDT, o, en el cas del sistema central, el PDU que el desenvolupi.
40
11_11– AJUNTAMENT DEL PLA DEL PENEDÈS
Registre d’entrada. CCAP – 4045
17/12/29007
Exposen.
1.- Indiquen algunes correccions sobre dades que no són correctes: “Mas Morer i el Gorner” ja no pertanyen al Pla del Penedès. Tant la superfície com els nuclis es va ajustar amb Subirats i Puigdàlber.
2.- Demanen què s’inclogui com a sistema d’assentament la “Masia” (s’inclou a les fitxes) i que amb aquesta inclusió encara n’hi faltarien algunes al Pla del Penedès.
3.- Proposen els següents canvis en relació als nuclis:
- Definir “El Pujolet” i “Cal Janes” com a nuclis agrícoles enlloc de masies.
- Definir també “Can Raspall de Renardes” i “Cal Martí” (mal anomenat Cal Casanovas) com a nuclis agrícoles.
4.- S’indiquen errors d’identificació als nuclis de població de:
- “Parellades” , que és “Cal Martí”
- “Cal Casanovas”, que és “Les Parellades”
5.- Els censos ha variat i en data 17/12/2007 és de 1.005 habitants, es demana que es modifiquin i es valori la incidència d’aquestes dades.
6.- Es consideren ben connectats i que en els darrers temps s’han consolidat les UA’s que tenien. Demanen què es reconsideri l’estratègia de creixement (reequilibri per a El Pla del Penedès i consolidació i millora per altres nuclis).
7.- Respecte a l’activitat econòmica, com a poble de la plana central considera que no queda inclòs a l’àrea d’activitat econòmica del Riudebitlles (no està en el sistema) que li correspon com a front a la C-15, tampoc queda inclòs al sistema central.
8.- Sol·licita que es formuli una solució d’activitat econòmica mancomunada pel grup de pobles centrals. Potenciar en els pobles de la plana central la integració urbana d’activitat econòmica en continuïtat amb els nuclis per convivència d’activitats i no fragmentar el territori.
41
Comentari.
1.- Les indicacions referents als nuclis que es mencionen corresponen a modificacions dels límits municipals (les que apareixen en els plànols són les que consten a la base cartogràfica sobre la que s’ha redactat el Pla). S’incorpora la modificació que afecta als municipis de Puigdàlber i El Pla del Penedès segons l’acord municipal (que no coincideix amb el que exposen a l’al·legació) publicat als DOC 5011 i 5020. En tot cas, a efectes d’aplicació d’aquest Pla, sempre es consideraran els límits oficials.
2. i 3.- Per la consideració dels nuclis de població de tota la comarca s’ha pres del nomenclàtor, per tant apareixen com a tals únicament els que consten en aquest document. Els casos de les masies que no tenen la consideració de nuclis es consideren con a edificacions rurals, el POUM del municipi és l’instrument de planejament que les ha de reconèixer com a tals mitjançant un catàleg de masies i cases rurals o amb altres instruments legalment establerts.
4.- S’han corregit els errors detectats, substituint el nom de Parellades per Cal Martí i el de Cal Casanovas per Les Perellades.
5.- Les variacions del cens afecten a tots els municipis de la comarca, com s’ha fet a etapes anteriors aquesta variació ha de permetre avaluar les previsions de creixement del Pla i ajustar les seves determinacions tant a les noves dades com a les tendències que aquestes ens indiquen.
6.- Les estratègies de creixement responen a criteris generals aplicats a tota la comarca, en tots els processos de participació s’han produït algunes modificacions justificades. El Pla del Penedès respon a l’estratègia assignada, que és la mateixa que altres pobles de característiques i població similar.
7.- La definició dels sistemes de municipis, tenen com a objectiu la possibilitat d’assignar al conjunt de municipis equipaments als que no poden optar cadascun d’ells per separat. Per la proximitat de Pla del Penedès a Vilafranca del Penedès, així com la seva tradicional dependència de la ciutat en matèria d’equipaments, ha fet que es consideren millor pel municipi el manteniment d’aquestes relacions, ja que l’accés és més proper i directe a Vilafranca que a Sant Pere de Riudebitlles o Sant Quintí de Mediona, con a nuclis de referència inclosos al eix del Bitlles.
8.- Les noves àrees d’activitat mancomunades, a nivell de comarca, es disposaran a l’eix central. Això és compatible amb l’existència d’àrees d’activitat en els nuclis,
42
en continuïtat amb les àrees urbanes existents, d’acord amb el que s’exposa a la memòria i es regula a les Normes.
43
12_35-AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SESGARRIGUES
Registre d’entrada. CCAP – 3446
17/10/2007
Exposen.
1. Disposen de planejament municipal POUM aprovat definitivament amb data 25 de maig de 2007
2. Els límits establerts pel PDU de la zona central afecta el municipi. El pla territorial disposa la possibilitat de creixement del polígon de St. Pere Molanta, que presumiblement pot discórrer per la llenca agrícola davant de l’autopista. Demanen la inclusió de separadors que protegeixin aquest tipus de territori propis del Penedès.
3. Consideren què el PDU hauria d’establir algunes Normes bàsiques per a la delimitació dels polígons industrials. Es proposen:
- Que s’asseguri un vial paral·lel a la infraestructura corresponent (carretera, via de tren,...) que garanteixi l’accés i servei adequat i que no generi perillositat en els accessos al polígon.
- Establir una distància màxima d’extensió en relació a la via de referència
- Que les infraestructures, autopistes, vies ferrocarril, representin un límit en l’extensió.
- Que es fixin distàncies o separadors vers elements d’interès: espais naturals, patrimonials, agrícoles representatius o d’interès (com el definit anteriorment)
Comentari
1. S’inclourà al document del PDT el planejament aprovat definitivament, d’acord amb el que s’exposa com a tema general.
2. Per la seva posició és difícil excloure del sistema central la part del municipi corresponent a Sant Cugat de Sesgarrigues. En tot cas, tant l’ampliació del polígon industrial de Sant Pere Molanta com la possible implantació de noves àrees d’activitat correspon al Pla director urbanístic del sistema central, planejament que té com a objectiu la distribució de les àrees estratègiques de creixement residencial
44
i d’activitat, a més de l’ordenació dels espais oberts, en particular les àrees de major valor agrícola o les que el PDT defineix com a connectors ecològics. En el PDT la llenca agrícola que s’esmenta queda com a sòl de protecció especial de la vinya, que considerem que és el que li correspon per les seves característiques i ús.
3. Les condicions de delimitació i ordenació de les àrees d’activitat venen fixades a les Normes, les condicions que es proposen son més pròpies del planejament urbanístic, PDU o POUM, que ha de fixar les condicions de forma i d’ordenació d’acord amb els criteris del PDT i la legislació sectorial vigent.
45
13_8 – AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS (51)
Registre d’entrada. CCAP – 4026
14/12/2007
Exposen.
Conté l’informe municipal que es formula més com a tal que com al·legació concretant les demandes. Els principals punts del contingut són:
1. Entén que el PDT no ha de ser obstacle, perquè el POUM pugui establir categories de sòl més precises.
2. El PDT obvia l’existència de la Pedrera d’UNILAND que queda situada als espais connectors.
3. Respecte als assentaments, es planteja el problema de que es pot donar el cas que aplicant els principis del PDT, els creixements no s’ajustin als coeficients determinats pel PDT (en aquest sentit el POUM pot tenir dificultats per justificar les seves propostes tot i classificant menys sòl que el planejament anterior).
4. L’estratègia municipal respecte a les àrees industrials coincideix en el polígon Casa Nova, però per al sector Agma a Puigdesser es proposa (el POUM) cenyir l’ocupació a l’àmbit ocupat per l’anterior industria.
5. Tampoc hauria de ser objecte d’actuacions (Art 19. Decret 1/2007) d’Àrees residencials estratègiques, més enllà del planejament local.
6. Respecte a les infraestructures, creuen què tindria menys efecte el desdoblament de la variant de la N-340 que els dos laterals de l’autopista conservant els enllaços previstos pel PDT.
7. Reiteren la dificultat de la xarxa ferroviària al pas pel municipi, sobretot a l’àrea industrial i l’estació – creuen què s’ha de pensar en passar per fora o en el soterrament. Consideren què la línia de transport de mercaderies ha de servir a la industria local.
8. Respecte al tema de l’Orbital, consideren què afecta a espais d’elevat interès i insisteixen en què es consideri la possibilitat d’entrar al municipi per Cal Claramunt – el que permetria incorporar l’estació dels Monjos.
46
Comentari.
1. El PDT inclou la totalitat del sòl no urbanitzable en les categories de protecció especial, natural o de vinya. El POUM ha de precisar les qualificacions del sòl en les corresponents al sòl no urbanitzable, establint mesures concretes de protecció d’acord amb els criteris del PDT.
2. Els espais connectors inclouen sovint usos que no responen directament a les definicions genèriques del PDT (ja s’ha dit que únicament estableix dues categories d’espais oberts), el POUM o altres figures de planejament urbanístic poden definit zones o subzones amb usos determinats sempre que es garanteixi la funció connectora de l’àmbit definit pel PDT.
3. El marge del PDT per a totes les estratègies de creixement és suficientment ampli com per garantir un creixement adequat per a tots els nuclis, el cas que es planteja es pot donar únicament en els casos en què existeixin amplies delimitacions de sòl urbanitzable no desenvolupat, en aquests casos la revisió o adaptació del POUM ha de reduir la superfície de sòl urbanitzable.
4. En el cas de les industries aïllades existents i legalment establertes el POUM podrà plantejar les condicions de conservació en concordança amb les estratègies i criteris definits pel PDT.
5. El decret a que es fa referència és posterior a l’aprovació inicial del PDT, en tot cas les Àrees residencials estratègiques responen a objectius que difícilment es podrien detectar i valorar des del planejament local.
6. La proposta del PDT compta amb els laterals de l’autopista i el desdoblament de la variant de la N-340, aquest últim ja previst amb anterioritat a la redacció del PDT.
7. Des de les propostes del PDT s’ha considerat la dificultat de pas de la xarxa ferroviària, així com la necessitat de que la línia de mercaderies serveixi a la industria local, però s’han valorat les majors avantatges pel nucli si s’opta pel pas per l'interior, es considera que hi ha solucions tècniques possibles, fins i tot en el cas que això hagi de suposar alguna afectació.
8.- La traça del ferrocarril Orbital es defineix mitjançant el Pla director urbanístic de l’Orbital, i les propostes del projecte s’han de sotmetre als corresponents processos d’avaluació d’impacte. L’actual traçat de l’Orbital passa en túnel per la major part de la comarca, no afectant els valors ambientals a que es fa referència.
47
A la memòria del document es justifica en canvi de l’estació de l’Orbital a Santa Margarida i els Monjos que respon a una estratègia ferroviària més amplia que el propi PDT.
48
14_51 – AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/45154/2007
18/12/2007
· Coincideix exactament amb la nº 13-8
49
15_3 – AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS (50)
Registre d’entrada. CCAP – 3977
12/12/2007
Exposen.
Demanen major concreció de la memòria explicativa i inclusió de temes no tractats.
1. Fan algunes observacions respecte a la relació entre el PDT i els POUM
- Entenen què el PDT no dóna marge de maniobra als municipis al no recollir “premisses” locals, el PDT no és concordant amb el plantejament local, això s’interpreta com a proposta no consensuada.
- Demanen què el document PDT reculli les dades actualitzades de cada municipi.
2. Demanen què el Pla contempli temes d’incidència territorial, tals com: cicle de l’aigua, generació i transport d’energia, etc..
3. S’entén com un planejament físic, no un planejament estratègic concretant fases de desenvolupament.
Espais oberts.
4. Demanen què es recullin zones d’interès cultural: el castell de Gelida, Castell de Subirats, de Font-Rubí, de Sant Martí, jaciment paleontològic de Subirats, etc..
5. Diuen què els criteris per a la definició de sòls de protecció natural i connectors són diferents a la part sud-oest respecte a la part nord de la comarca.
6. Respecte al Riu Foix i la Riera de Pontons i Vilobí, diuen què no estan recollits com a connectors i que les àrees inundables no s’ajusten a l’ACA i que hauria de recollir fins i tot aquelles àrees que encara no ha definit l’ACA.
7. Hi ha sòls sense ús de vinya o sense valor que queden inclosos a sòl d’especial protecció de la vinya.
Infraestructures
8. El PDT no identifica la traça (corredor central) via estructurant primària amb la prolongació del quart cinturó o amb el desdoblament de la N – 340. (El “Ministerio de Fomento” està en avantprojecte d’aquesta. Apareixeran només afectacions?)
50
Es diu que no es contempla la carretera Martorell – Sant Sadurní i més endavant que s’ocupa la traça Martorell- Sant Sadurní.
Entenen què la nova via deixa de tenir funció estructurant per als municipis situats a l’interior de la comarca (Sant Llorenç i eix del Bitlles) i que suposa un impacte visual.
9. Respecte a l’autopista es demana major detall en la definició dels accessos i citen el projecte del Ministeri que els ordena, juntament amb el peatge de Gelida.
10. S’indiquen algunes propostes del PDT que entén en contradicció amb el planejament aprovat.
- L’enllaç amb Sant Joan Samora entra en contradicció amb el planejament aprovat (Desenvolupament industrial UD-Casa Gran i en PE centre penitenciari).
- Defensen la traça Nord del IV cinturó (tenen el POUM aprovat recolzant la seva ordenació en aquesta traça). Descriuen els valors de connectivitat d’aquesta via.
Assentaments
11. La definició de polaritats i sistemes poden distorsionar el model territorial existent. Diuen què les propostes es basen en sistemes de transports i no en la lògica urbana, històrica, social i econòmica dels assentaments.
12. Reclamen una nova definició en els criteris normatius de la compensació territorial. Caldria que es tramités en paral·lel al PDT – la manca d’aquestes compensacions podria provocar importants desajusts.
13. Com a temes generals reivindiquen l’autonomia local i la compatibilitat del PDT amb el POUM, així com un major consens amb el món local i una major complicitat entre totes les administracions implicades.
Comentari.
Estem en el cas d’un municipi que compta amb planejament aprovat definitivament molt recolzat en les noves condicions d’accessibilitat derivades de la traça del IV Cinturó (d’acord amb la traça prevista en el moment de l’aprovació del POUM) i que aprofita la nova accessibilitat que d'ell deriva per la implantació de noves àrees de creixement residencial i industrial.
51
Recordem, que el "No" al IV cinturó és una de les demandes que ha assumit aquest PDT responent a un objectiu comarcal expressat amb contundència en els les diverses reunions de participació al llarg de la redacció d’aquest Pla.
Lògicament, suprimir aquesta reserva viaria modifica les expectatives que d'ella deriven, per una major coherència en la ordenació del territori municipal serà necessari que el POUM de Sant Llorenç d'Hortons s’adapti a les propostes d’accessibilitat del PDT.
Respecte als temes concrets continguts a l’al·legació:
1. Entenem que el PDT ha de garantir una base comuna de coherència per a tots els municipis, això no vol dir que el POUM de cada municipi no compti amb un marge de maniobra suficientment ampli per donar resposta a les expectatives locals, d’acord amb els objectius territorials expressats en el propi PDT.
El PDT ha recollit les dades de cada municipi en cada fase de la redacció, tant per les dades de planejament com les de població s’indica la referència temporal del moment en què, necessàriament, es "tanquen" les modificacions en els documents d’informació. En tot cas, es pretén que les dades siguin equivalents per tots els municipis, el que fa necessari prendre com a punt d’informació les dades oficials que els integren tots, i aquestes no sempre són suficientment actuals. En tot cas, el document d’aprovació definitiva incorpora dades actualitzades.
2. Per la pròpia definició dels continguts, el PDT no conté determinacions relatives a infraestructures diferents de les de comunicació, això no vol dir que no és consideri la rellevància d’aquestes altres infraestructures i la seva capacitat de condicionar el desenvolupament o les pròpies propostes del PDT. En tot cas aquestes infraestructures s’han de planificar sectorialment, i, com s’ha explicat des de les primeres fases de redacció del document, aquesta planificació quedarà incorporada al PDT.
3. El PDT és un pla d’ordenació territorial, a on el planejament físic deriva d’una estratègia territorial, tot definit les possibles estratègies de futur. L’ajuntament té raó quan diu que no és planejament estratègic que concreta fases de desenvolupament. L’objectiu del PDU és la definició d’un marc general, amb actuacions que s'interrelacionen i que es desenvoluparan a ritmes més o menys dinàmics en funció de variables socioeconòmiqes, que com podem veure en el moment actual tendeixen a ser variables en el temps i que, en gran mesura, depenen de dinàmiques o decisions alienes a la comarca. Per tant, contemplem el
52
PDT en un marc general, en el que es busca aquesta lògica d’interrelació entre les actuacions que es proposen a través dels instruments de planejament que disposem. Aquesta opció és compatible amb la programació d’estratègies a curt o mig termini, per part del Consell Comarcal o altres administracions.
4. Les zones d’interès cultural es recullen a nivell d’informació, però no estan presents en el contingut de la proposta, això no vol dir que no es valorin els elements patrimonials que es poden incloure en el planejament urbanístic, POUM o Pla Especial de Protecció del patrimoni de l'Alt Penedès.
5. La definició dels connectors està emparada en uns objectius, criteris i metodologia comuna per a tota la comarca, uns i altres s’exposen a la memòria. La disposició territorial dels espais i element de major valor natural ens obliga, fins i tot, a la consideració d’àmbits superiors a la pròpia comarca (tenim pocs espais PEIN interiors i molts al voltant de la comarca). La presencia diferencial d’espais connectors deriva precisament de l’aplicació d’aquests criteris així com de las qualitats del territori, sent més complex des de la perspectiva dels espais oberts l’àmbit nord-est de la comarca, tal i com recull sintèticament l’anàlisi del paisatge.
A més, la definició dels connectors a través d’un territori complex, com és el cas de l'Alt Penedès, en àmbits caracteritzats per la fragmentació d’usos, la definició d’un connector ampli s’ha d’interpretar com garantia de que, en aquell àmbit s’han de donar les condicions òptimes per aquesta funció. Això ha de suposar no solament la preservació d’aquells àmbits que ofereixin major naturalitat, sinó també la regulació d’usos i activitats de tal manera que no limiti aquesta capacitat en el conjunt.
6. Tal i com avançàvem en les consideracions conjuntes d’aquest escrit de resposta, un dels criteris emprats en la definició de connectors és el de la consideració dels espais fluvials com a elements preferents de connectivitat ecològica. És per això que l’àmbit del riu Foix sí va ser determinat com d’especial interès connector i categoritzat com a ZEIC –R3 Riu Foix (vegeu plànols informatius sobre Eixos de connectivitat ecològica i Espais de connectivitat ecològica), de la mateixa manera que ho van ser el riu Anoia i l’eix del Bitlles. Tanmateix, la seva delimitació, a manca de la concreció de la Planificació dels Espais Fluvials (PEF) que està realitzant l’ACA és va associar a les delimitacions de les corresponents zones inundables. Tanmateix, això no treu que els elements fluvials com a tals mereixen consideració ambiental i que tots contribueixen a la connectivitat ecològica i cal considerar-los en aquest sentit. El manteniment en bon estat d’aquests rius, sense la especificació estratègica de connectors ecològics, ho assegura. A més, des del
53
planejament general se’ls pot donar atribucions com espais fluvials amb interès connector local, que reforcen l’estratègia territorial de connectivitat ecològica.
Pel que fa a la protecció de rius i rieres, entenem que la totalitat dels cursos d’aigua queden protegits, i que aquests s’ajustaran a les àrees de protecció definides per l'ACA. Les delimitacions de les zones inundables i d’influència de rius i rieres s’ha modificat en les diverses versions del PDT, depenent de l’actualització d’aquest tipus d’informació, i es tornaran a modificar en el document d’aprovació definitiva, però en tot cas, prevaldrà l’ajust a les definicions d’àmbits o altres condicions que defineixi, en cada moment, l'ACA, d’acord amb les determinacions que figuren a les Normes.
Conseqüentment, es revisarà i es consultaran les darreres informacions de l'ACA per aquests i altres rius i rieres. Si es considerà que l’àmbit de connector definit pel PDT exclou espais propers que disposen de valors que han de facilitar la connectivitat ecològica el POUM pot establir franges més amplies de protecció.
7. El sòl de protecció especial de la vinya inclou la totalitat del sòl que no queda inclòs en protecció natural o en assentaments (qualificat com a sòl urbà o urbanitzable). Això vol dir que inclou sòl agrícola que no és de vinya, i també sòl de major o menor valor vinícola, i, fins i tot, sòls que no tenen valor agrari o que estan ocupats per edificacions o altres usos en sòl no urbanitzable. Correspon al POUM la delimitació precisa de diverses qualificacions i la determinació d’usos en sòl no urbanitzable, dins del marc de sòl de protecció especial de la vinya (o el que correspongui en cada cas) tal com s’ha definit a la Memòria i a les Normes del Pla
8. Respecte a les infraestructures, el PDT no identifica la via central amb una nova traça del IV cinturó o el desdoblament de la N-340 ja que el que es proposa és la construcció d’aquest nou eix comarcal que pren com a funció prioritària la millora de les comunicacions internes, aquesta funció es considera independent de administració que en realitzi la construcció. A part de les que s’indiquen en els plànols del Pla no es contempla la construcció de noves vies que suposin majors afectacions.
La nova via ha de garantir la connexió de Sant Sadurní amb Martorell i, a partir d’aquest municipi, enllaçar amb la xarxa metropolitana.
Pel que fa al possible impacte visual, entenem que part de la via ocupa un territori especialment sensible, per aquesta raó s’han de prendre les mesures adients per la millors integració possible al territori, la preservació dels espais de major valor i la
54
garantia de connectivitat ecològica en el seu traçat, particularment en l’àmbit que s’ha delimitat com a connector.
9. El PDT contempla els enllaços als nous accessos i els enllaços amb Gelida, per tant s’incorporaran els projectes aprovats que els ordenin.
10. Les contradiccions que s’indiquen en relació al planejament aprovat, especialment pel que fa a la traça del IV cinturó, s’han d’adaptar en les futures modificacions o revisions del planejament.
Assentaments
11. Respecte als assentaments, la proposta de polaritats té molt en compte les condicions d’accessibilitat i transport, però no oblida la lògica històrica i urbana, ja que els desenvolupaments històrics responen en gran mesura a aquestes condicions.
12. Respecte a la compensació territorial, el document aprovat inicialment conté allò que es pot determinar des del PDT. Ara manca un compromís per part dels diversos municipis, que és el que, en definitiva, ha de permetre tirar endavant aquestes compensacions territorials. L’objectiu del Pla és que no es produeixin desajustos i que les actuacions de major importància, que per la seva accessibilitat i l’objectiu de protecció dels principals valors de la comarca, es disposen en el sistema corresponent a l’eix central, han de repercutir a tots els municipis de la comarca, tant aquells que els acullen com aquells altres que renuncien a noves implantacions de residència o activitat.
13. El PDT deixa un ampli marge pel desplegament de l’autonomia local, el POUM és qui determina l’ordenació urbanística del municipi, lògicament de manera compatible amb el PDT. Si el sentit de l’al·legació és el contrari, que el PDT ha de contemplar el planejament local, podem dir que ja s’ha fet, però amb la definició prèvia d’uns objectius comarcals als que el conjunt de municipis s’han d’ajustar. Pensar en un PDT exclusivament com a un refós de planejament local, a part de que alguns casos resultaria incoherent, creiem que negaria els propis fonaments i objectius del planejament territorial, i el faria innecessari.
Pel que fa al consens amb el mon local, es pot veure com amb la llarga etapa de redacció i els tres períodes de tres mesos d’exposició pública, el Pla ha buscat aquest consens a través de la participació d’ajuntaments, entitats i particulars.
55
16_50 – AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS
Registre d’entrada. CAR/2791/SEPT
05/12/07
Coincideix exactament amb la nº 15_3
56
17_48 – AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA
Registre d’entrada. CAR/4385/SEPT
05/10/07
Exposen.
1. Que les NNSS vigents de 1987 amb modificació al 1997 contemplem com a sòl urbà els nuclis de :
Can Cruset (consolidació i millora).
Hostalets (consolidació i millora).
La Bleda (rural dispers).
Que el PDT considera com a “manteniment del caràcter rural dispers” i demanen què es considerin igual que a les normes subsidiàries vigents i que els altres es considerin com a rural dispers.
2. Respecte a les llicències de construccions destinades a activitat agrícola i ramadera, el PDT diu que s’haurà de tramitar la llicència segons l’article 48 de la LU. Entenen què aquesta dimensió és petita i que la superfície per la qual les llicències s’haurien de tramitar d’acord amb aquell article hauria de superar els 1.000 m2.
3. Respecte a les parades de la línia de Pontons – Vilafranca del Penedès al PDT s’esmenten Can Cruset – Sant Martí Sarroca i Cal Sogues i no nombren les parades de Can Sisplau, la Serra de Dalt i Can Lleó i demanen què s’incloguin.
Comentari
1. La determinació d’estratègies per a petits nuclis rurals no s’ha determinat en funció de que el planejament els consideri sòl urbà o sòl no urbanitzable, de fet, en el moment que es va fer l’anàlisi dels petits assentaments rurals es va indicar que assentaments de característiques molt similars tenien la classificació de sòl urbà o no urbanitzable en els corresponents POUM de diversos municipis. El criteri per la definició d’estratègies és comú per a tots els municipis i independent que la seva classificació urbanística. L’objectiu comú és el manteniment de les característiques morfològiques i de la singularitat d’aquests assentaments en el marc comarcal, i també evitar la seva transformació. El POUM ha de seguir aquests criteris, tant si es tracta de sòl urbà com no urbanitzable.
57
2. D'acord amb l'article 49 LU, és el POUM o, en el seu cas, els Plans Especials els que fixen les condicions segons les quals les construccions agrícoles han de seguir el procediment fixat a l'article 48 LU.
3. Les paredes de la línia Pontons - Vilafranca s’indiquen als plànols d’informació, que son una síntesi dels recorreguts, aquestes parades no apareixen en els plànols de proposta, l’el.laboració de la informació es va fer d’acord amb l’informació oficial amb que es comptava en el moment. En tot cas l’ordenació del transport públic a l’eix del Foix es podrà replantejar d’acord amb els criteris del PDT.
58
17_48 BIS – AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA – MOCIÓ PSC
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/205/2008
03/01/2008
Exposen.
1. Que la carretera Puigdassé, l’Agrícola, les Cabanyes fins a La Granada sigui tractada com a carretera de nou traçat, malgrat que pugui seguir les traces de camins. Pel volum de trànsit de vehicles privats i de transport de tot tipus.
2. Que s’incorpori com a vial a adequar o de nova construcció el camí que enllaça la BV–2151 des de Guardiola de Font Rubí – Santa Maria de Bellver fins a les Casetes d’en Raspall, on es connecti amb la C – 15. Aquest recorregut és utilitzat pels ciutadans de l’Alt Foix i resulta perillós.
Comentari
Els dos apartats de l'al.legació fan referència específica a la necessitat de millora de l'accessibilitat de l'eix del Foix, concretament en la millora de la seva relació amb la C-15. Com es pot veure en els comentaris generals la millora d'aquesta accessibilitat, en particular la proposta corresponent al primer apartat: Puigdassé, l'Agrícola, les Cabanyes fins a La Granada, no ha estat ben rebuda per part dels municipis que travessa.
Entre els objectius del PDT està el de garantir la millor accessibilitat possible a tots els municipis de la comarca, i això no exclou la connexió dels municipis de l'eix del Foix amb la C-15. Aquesta millora d'accessibilitat ha de ser compatible amb la integració al paisatge i al medi rural, és per això que la proposta de la nova via entre Puigdassé, l'Agrícola, les Cabanyes fins a La Granada i la C-15. En els plànols es deixa el traçat en forma indicativa, serà el planejament urbanístic i el projecte qui concreti el traçat definitiu, tot garantint l’adaptació a les condicions del territori.
Pel mateix motiu es contemplarà la millora de la BV-2125 fins a Santa Maria de Bellver, i, des d'aquest nucli a la C-15 per la BP-2126. El camí a que es fa referència a l'al.legació es considera un camí que pot millorar, però des de el Pla es dóna prioritat a la millora de l'actual xarxa, sempre que això sigui possible.
59
18_36-AJUNTAMENT DE SANT PERE DE RIUDEBITLLES
Registre d’entrada. CCAP –3958
12/12/2007
Exposen.
1. Variant BP-2151. es proposa que el PDT fixi els paràmetres necessaris a fi i efecte de no perjudicar el medi natural (ni el Parc Natural del Pont Nou de Sant Pere de Riudbitlles). Entenen què a partir del grafiat actual s’en podrien deduir afectacions)
2. Proposen suprimir la referència específica de canvis /reforma ja que es tracta d’una àrea industrial en funcionament.
3. Demanen corregir el límit del terme municipal amb Torrelavit.
Comentaris.
1. La variant dibuixada als plànols no es correspon a un traçat concret (és un símbol de variant), ja que tant per les raons que s’exposen a l’al.legació, en relació al medi natural, com per la necessitat de donar accessibilitat a la xarxa urbana, precisa d’una definició amb major detall. Correspon al POUM o al projecte de millora de la BP-2151 la definició precisa del traçat.
2. Se suprimirà la referència a canvi o reforma a fi i efecte que sigui possible delimitar l’àrea industrial en funcionament, no obstant això, es considera que el casc de Sant Pere de Riudebitlles precisa d’actuacions de renovació urbana compatibles amb el manteniment de les activitats productives localitzades.
3. El límit amb el terme municipal de Torrelavit es corregirà en el moment en què disposem de cartografia oficial amb la nova delimitació. Els límits municipals s’han tractat com a tema general i s’han modificat únicament aquells que comptaven amb documentació oficial (publicats al DOG).
60
19_14 – AJUNTAMENT DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA
Registre d’entrada. CCAP – 4057
17/12/2007
Exposen.
1. Local
Fan referència als suggeriments presentats a l’etapa de l’Avanç i que majoritàriament s’han contemplat al document aprovat inicialment.
- Equipaments a Sant Quintí de Mediona, no tan sols a Sant Pere de Riudebitlles.
- Mantenir el creixement del polígon industrial existent (tema vital pel poble). Planejament aprovat 9 de març de 2007 per l’ajuntament (inicial).
- Mantenir el reconeixement de l’informe de sostenibilitat ambiental i les al·legacions presentades a la carta del Paisatge.
- Sector Matasans – Sòl urbanitzable NNSS de l’any 84 (s’ha dit que no es pot localitzar).
2. Comarcal
- Demanen què s’incorpori altres infraestructures com energies, abocadors, etc..
- Estudi de viabilitat de l’eix ferroviari diagonal Manresa – Igualada – Vilafranca – Vilanova (substituir el d’Igualada – Sant Sadurní).
Comentari.
L’ajuntament de Sant Quintí de Mediona ens recorda els suggeriments que va fer a les fases prèvies, i que majoritàriament han estat recollits en el document del PDT aprovat inicialment.
1. Es fa referència a temes que ja han estat incorporats al PDT. Pel que fa a la localització del sector de Matasans, si te la condició de sòl urbanitzable (1984) ha de figurar com a tal en el PDT, ja que en cap cas s'ha modificat la classificació del sòl corresponent al planejament vigent.
2.- Per la pròpia definició dels Plans Territorials el PDT incorpora únicament les infraestructures de comunicació, això no vol dir que no es consideri la
61
importància d’altres infraestructures que, sens dubte han de ser contemplades a l’ordenació de la comarca, i que en el moment que es defineixin s’incorporaran al Pla.
En relació a l’eix ferroviari, ens consta que el projecte és un objectiu prioritari de la política ferroviària de Catalunya.
62
20_5 – AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D’ANOIA
Registre d’entrada. CCAP – 3989
13/12/2007
Exposen.
· La inexistència del corredor que defineix el PDT, des d’un punt de vista geogràfic Sant Sadurní forma part de l’eix del Bitlles.
· Diuen què no s’han tingut en compte els suggeriments presentats a L’Avanç i que no s’ha comptat amb els Ajuntaments , ni s’han convocat reunions, etc..
Demanen.
1. Que s’inclogui Sant Sadurní d’Anoia en el sistema del Bitlles. Que s’exclogui del sistema central de Vilafranca del Penedès i que no consideren factible el “continu urbà” (una pretensió que recorda les fallides de nova ciutat entre Sabadell i Terrassa).
2. Reclama ORDENACIÓ URBANÍSTICA per part del PDT: dimensions, lloc on s’emplaça el futur sostre edificable i el mateix respecte a l’activitat econòmica. Vol que el pla explícit els criteris d’ordenació per tal de poder jutjar l’adequació dels futurs planejaments urbanístics (POUM’s o PDU’s).
3. Que no es defineixi el connector ecològic a sòl de vinya, que sigui no urbanitzable protegit a fi de poder seguir produint cava.
4. Accepta l’estratègia de desenvolupament estratègic, reclama que es fixi clarament la dimensió (horitzó 2026)
5. Que no s’esmenti cap organisme consorcial fins que s’aprovi el PDU.
Comentaris:
1- En la primera demanda cal matisar dues terminologies que s’utilitzen a l’al·legació i que no apareixen en el text (ni en les intencions) del PDT:
-la primera es la menció al “Sistema Vilafranquí” o “Sistema de Vilafranca del Penedès” quan es refereix al sistema central (ara sistema del eix central del Penedès) objecte de la redacció d’un futur PDU. És evident que si aquest fos el nom i la intenció estaríem d’acord amb els arguments de l’al·legació, en cap moment el
63
PDT defineix la inclusió de Sant Sadurní d’Anoia al sistema vilafranquí, es proposa que les dues ciutats, en el seu paper de referència comarcal, siguin els pols del sistema central de la comarca.
- El segon és la referència al “continu urbà”, del text i els plànols del PDT no es pot treure aquesta conclusió, ja que la major part del sòl està inclosa en diverses categories de protecció, fins i tot en cas de que el PDU del sistema central apures al màxim les possibilitats derivades de les estratègies de creixement, la major part del sòl es mantindria com a sòl no urbanitzable amb algun tipus de protecció.
Entenem que l’ús d’aquesta terminologia distorsiona el sentit de les propostes del Pla i reiterem que si els continguts fossin els que es desprenen d’aquesta interpretació no respondrien als objectius del Pla.
També estem d’acord amb els arguments geogràfics, i la relació directa de Sant Sadurní d’Anoia amb els municipis de l’eix del Bitlles, així es desprèn dels propis gràfics del Pla que s’inclouen en l’al·legació i que el Pla en cap moment nega que la ciutat de Sant Sadurní reforci aquesta relació de capitalitat i prestació de serveis respecte als pobles de l’eix del Bitlles, de la mateixa manera que Vilafranca del Penedès ho ha de fer respecte als pobles de la plana (i que tampoc estan inclosos en el sistema central). Malgrat aquestes dependències funcionals el PDT no parla de dues subcomarques sinó d’integració a partir de l’eix central a on (ja avui) es concentra la major part de la població i de les activitats i de les comunicacions.
La inclusió de Sant Sadurní d’Anoia a l’eix del Bitlles desvirtuaria la pròpia definició dels sistemes de municipis definits pel Pla i que es caracteritzen per la integració de pobles petits amb l’objectiu de millorar la dotació d’equipaments, serveis i transport públic, al que es pot afegir l’habitatge protegit o altres determinacions sectorials que els respectius ajuntaments considerin adients. La presència d’una població de major grandària desvirtua aquesta base de col·laboració i la definició d’un sistema funcional diferent desvirtua la totalitat dels que s’inclouen en el PDT. També volem ressaltar que la definició dels sistemes de municipis ha estat molt ben acceptada per part dels pobles que els integren, fins i tot en els anteriors períodes de participació s’ha definit un nou sistema funcional (Sistema de la carretera de l’Ordal) i altres municipis han sol·licitat la inclusió en els sistemes del Foix o del Bitlles.
Per totes aquestes raons, entenem que no es pot incloure Sant Sadurní d’Anoia al sistema del Bitlles, ja que això desvirtua directament un sistema de municipis i indirectament la resta.
64
2. La reclamació de l’ordenació urbanística a un pla territorial no entra dins de les possibles competències. Els plans territorials que s’han redactat en els darrers anys responen a objectius i continguts definits en el Programa de planejament territorial, en el que no s’inclou l’ordenació urbana. En aquest sentit també cal considerar la competència i la responsabilitat de cada municipi respecte a l’ordenació urbanística del seu terme, d’acord amb els criteris que s’han definit en el PDT.
3. S’ha argumentat en els comentaris genèrics a les al·legacions la importància de determinats espais agrícoles per la connectivitat ecològica. El fet que hagin estat determinats com a connectors alguns espais de vinya de disposició estratègica no implica la reversió d’aquests espais a un altre ús. En tot cas al manteniment de l’ús que se’n fa o la millora dels espais, tot mantenint l’activitat agrícola no sols és compatible sinó convenient pel millor funcionament del connector en aquests àmbits. En tot cas les limitacions no han de perjudicar el conreu de vinyes ni la presència d’instal·lacions vitivinícoles. Les limitacions són les de no pertorbar inadequadament l’espai, la qual cosa en principi no és incompatible amb l’activitat agrícola.
4. Entre les modificacions introduïdes al PDT, d’acord am l’al·legació presentada pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, l’estratègia de creixement de Sant Sadurní d’Anoia passa d’estratègic a mitjà, el PDT fixa els creixements màxims i determina la com s’han de mesurar, serà el planejament urbanístic (POUM o PDU) el que determini la localització i els potencials dels sòls de creixement.
5. L’esment d’organismes consorcials (o altre tipus de conveni de col·laboració intermunicipal) per part del PDT es fa sempre amb l’advertència prèvia de que depèn de la voluntat dels municipis que han de definir el consorci. Entenen què es tracta d’una proposta que el PDT voldria definir amb major precisió, com es demana en moltes al·legacions, però queda legalment limitat. El Consell Comarcal i els Ajuntaments han d’instrumentar aquesta proposta, que té com a objectiu afavorir a la comarca en el seu conjunt i als pobles amb menys opcions de creixement en particular.
65
21_32-AJUNTAMENT DE SUBIRATS A I B
Registre d’entrada. CCAP – 2749
10/08/2007
Exposen
Es presenten propostes que afecten especialment al Sistema d’Infraestructures:
1. Nova via al corredor. Es valora com a via capaç de resoldre alguns problemes d’accés a àrees amb polígons i nuclis (en el tram entre St. Sadurní i el Riu Anoia, concretament). D’altra banda consideren què per aquest tram concret entraria més volum de trànsit del que es preveu i això podria col·lapsar aquest punt. Es concreten una sèrie de propostes:
- Es proposa que si la via passa pel polígon industrial de Lavernó sigui soterrada amb traçat alternatiu d’accés al polígon
- Es proposa que a St. Sadurní es segueixi la traça de la C-243 pel nord de St. Sadurní.
- Es proposa modificar el pas vora en nucli de Can Batista traslladant aquest al Nord de l’actual traçat de l’AVE.
- Es proposa que es minimitzi l’impacte ambiental de la proposta d’infraestructures, especialment sobre l’espai fluvial de la riera de Lavernó (camins rurals, ramaders i vies locals)
2. Es proposa que s’incorporin les rotondes de la N-340 amb la BV2428 (St Pau de l’Ordal) i BV2427 (Els Casots)
3. S’adhereixen a l’al·legació presentada pel Consell Comarcal com si fos del propi ajuntament b)
Es fa referència als temes de vialitat exposats a l’Al·legació a), insistint especialment en el pas de la via pel polígon de Lavernó i el nucli de Can Batista i el polígon de Can Bas.
4. Plantegen què el PDT no té en compte les previsions del Document de criteris i objectius de la revisió del POUM on apareix la proposta de creixement industrial a Illa Formosa. Demanen què es consideri la nova implantació del Polígon Industrial
66
de L’illa Formosa prevista i s’incorpori al PDT. (Diuen què s’han pres en consideració els informes de l’ACA, DGMA i DGU)
5. En relació a la vialitat es proposa, de forma preferent a les anteriors al·legacions, que la nova via es transformi en una ampliació de carrils de l’autopista i que aquesta sigui gratuïta pels penedesencs.
6. Que el PDT incorpori un text normatiu d’obligat compliment amb propostes de compensació econòmica entre municipis (industrials i no industrials)
7. Que es considerin paràmetres d’impacte paisatgístic i de mobilitat per l’emplaçament dels polígons industrials.
Comentari
1. En relació a les propostes relatives a la via del corredor el document d’aprovació definitiva incorpora modificacions en el traçat de manera que no queden afectats el polígon Lavernó ni Can Batista, disposant la nova via entre l’autopista i el ferrocarril.
En relació a l'impacte ambiental, s’entén que la via de nou traçat, en el moment actual i en un àmbit sensible i molt afectat per a infraestructures ha de ser extremadament respectuós amb el medi ambient, segons exigeix la legislació vigent. També s’entén que la construcció de la nova via, en la localització que es proposa, és una oportunitat per incidir en la major permeabilitat ecològica de les infraestructures existents.
2. Les rotondes de la BV-2428 i VB-2427 s’incorporaran en el moment en què estiguin definits els projectes. Entenem que el PDT incorpora les millores d’aquestes vies, entre les que els encreuaments son un dels punts de major incidència.
3. En relació a l’adhesió a l’al·legació presentada pel Consell Comarcal, aquesta ha estat majoritàriament incorporada, ens remetem al corresponent informe.
4. Respecte al planejament, el PDT incorpora el planejament aprovat definitivament, tal com s’ha exposat a la memòria. Pel que fa al polígon L’illa Formosa, entenem que es tracta d’un exemple d’un model d’actuació similar a d’altres implantacions industrials properes de polígons aïllats, segons model que el PDT vol evitar, particularment en posicions ambientalment sensibles, com és el cas de la localització proposada, considerada zona inundable i inclosa en sòls de protecció especial pels seus valors naturals i connectors. En tot cas la disposició de les noves àrees d’activitat al corredor precisen de la redacció del PDU. Les noves
67
5. El PDT defineix la jerarquia viaria com a principi estructurador de la comarca, s’entén que l’autopista té una funció de pas a través i de llargs recorreguts que no és compatible amb el trànsit de distribució local.
6. La legislació vigent no contempla que el PDT tingui com a competència la imposició de compensacions entre municipis, així doncs, serà necessari que els propis municipis manifestin la seva voluntat d’establir les bases per tal de que aquestes compensacions siguin possibles.
7. Es consideren paràmetres de mobilitat i d’impacte paisatgístic per a la implantació de polígons industrials. Per raons de mobilitat es podran implantar únicament al sistema de l’eix central. En anteriors punts s’ha parlat d’impacte ambiental, que entenem que inclou el paisatgístic.
68
22_2- AJUNTAMENT DE SUBIRATS
Registre d’entrada. CCAP – 3969
12/12/2007
Ens remet a una al·legació presentada per Heretat Guilera S.L.. (veure al·legació nº 49. Pere Riera Massana)
L’ajuntament de Subirats dóna suport a aquesta al·legació.
Altres al·legacions de l’ajuntament de Subirats, nº 21
69
23_1_ AJUNTAMENT DE TORRELLES DE FOIX
Registre d’entrada. CCAP - 3889
03/12/2007
Exposen
Creu que el PDT crea greuges comparatius al potenciar el corredor central i limitar el creixement dels pobles petits.
Interpreten què això limita el futur dels ingressos municipals.
Comentari
En cap cas el PDT vol crear greuges comparatius entre els municipis més grans i més petits, al contrari, busca situacions d’equilibri comarcal preservant els valors que han contribuït a la definició de l'actual singularitat de la comarca, que està en la base de la pròpia redacció del PDT.
La potenciació del sistema central, per la implantació de determinades activitats residencials i econòmiques es fonamenta en la voluntat de preservació de les actuals estructures territorials. Queda clar que el sistema central gaudeix de la posició de màxima accessibilitat i que l'impacte comarcal és menor si les noves implantacions es localitzen a les proximitats dels grans eixos de comunicació i transport. Aquesta determinació no és incompatible amb l’evolució del pobles i l’existència, a cadascun d'ells, de les activitats pròpies de la seva mida i de la relació òptima entre població resident i llocs de treball.
70
24_13 – AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Registre d’entrada. CCAP – 4056
17/12/2007
Exposen.
1. Vies estructurants secundaries. El vial Sarroca que uneix l’antiga N-340 amb la carretera BP-2121, segueix la traça de l’avinguda Foix i es demana que es mantingui el traçat del POUM de Vilafranca del Penedès de manera que el traçat del vial es desenvolupi dins del terme municipal de Vilafranca.
2. Unió rotonda N-340 amb la carretera de Les Cabanyes que discorre per sòl urbanitzable. Recollir el traçat i determinar com el POUM. (els plans parcials estan redactats o en procés i no contemplen vies d’aquestes característiques. Establir secció compatible amb els sectors residencials pels quals haurà de discórrer.
3.- Sobre sistemes d’assentaments caldrà respectar les previsions del POUM, que en el moment de la seva revisió el creixement per Vilafranca del Penedès no es considerà estratègic, sinó mitjà (donada la seva situació en el corredor central).
4.- Demanen la gratuïtat del peatge de l’autopista.
5.- Molí d’en Rovira: al POUM és de transformació, d’industrial a residencial terciari. Tenir en compte aquesta determinació.
Comentari.
1. La modificació del traçat del vial Sarroca, en el tram proper a la intersecció amb la BP-2121 respon a una major claredat en el traçat. Pel que sembla (veure al·legació 46_46) s’han fet inversions en finques agrícoles un cop definit el traçat pel POUM de Vilafranca, es considera que el traçat proposat pel PDT té una millor continuïtat, però respon a la mateixa connectivitat que la corresponent al POUM de Vilafranca del Penedès, en tot cas els traçats inclosos en el PDT que no compten amb projecte definitiu és poden reconsiderar en el moment del projecte, en aquest cas es poden introduir modificacions a fi de minimitzar les afectacions a la vinya.
2. Les condicions del traçat del tram del vial que uneix la carretera de les Cabanyes amb la rotonda de la N-340 apareixen com a una via nova (plànol p.03b) en la categoria de viari integrat (plànol p.03.a), això significa que es vol garantir la
71
connexió entre els dos punts indicats a través, en aquest cas, de la integració a les àrees residencial per les quals haurà de discórrer.
3. En resposta a l’al·legació presentada pel Consell Comarcal, les estratègies de creixement corresponents a les ciutats i pobles del sistema de l’eix central s’han modificat, en el cas de Vilafranca del Penedès s’ha passat de creixement estratègic a mitjà. El creixement es limita al 60% de la ocupació actual (s’ha comptat el sòl ocupat i urbanitzat). El creixement mitjà es podrà desenvolupar en el PDU o en la revisió del POUM.
4. En els temes general es comenta el tema de les propostes de gratuïtat de l’autopista, opció que queda fora de les competències d’aquest Pla.
5. El PDT no modifica en cap cas la qualificació urbanística definida pel POUM, en aquest cas, el Molí d’en Rovira està inclòs en sòl urbà i son d’aplicació directament les determinacions del POUM.
72
SN_SN – AJUNTAMENT DE PONTONS
Registre d’entrada. (Registre de sortida de l’ajuntament de Pontons- 113)
15/04/2008
Exposen.
1. Que es mantingui en el sistema d’assentaments urbans l’àrea destinada a petita industria i tallers corresponent a la UA2 de les NNSS de planejament, situada al nor-oest del nucli, pel qual el PDT determina una estratègia d’extinció. Es considera important el seu manteniment ja que es tracta de la única àrea d’activitat econòmica del municipi.
2. Que es mantingui com a àrea especialitzada el sector de Els Pontonets, (anomenat Campdàsens a la documentació del PDT) , que no s’inclogui en estratègia d’extinció. Exposa les circumstàncies d’aquesta àrea de residencies en sòl no urbanitzable, que en el PDT apareix equivocadament com a sector especialitzat.
3. Que es potencií la coordinació amb el PDT del Camp de Tarragona amb la finalitat de definir com a eix estructurant la via BV-2122 /TV-21 22 , que actua com a suport d’accessibilitat a un gran nombre d’habitatges (principalment urbanitzacions)
4. Que es mantinguin les delimitacions de les NNSS, i que no es contemplin reduccions de les urbanitzacions.
Comentaris:
1. L’àrea d’activitat que s’indica s’ajusta als objectius del PDT relatius a la previsió d’àrees d’activitats en els municipis, proporcionades a la població i necessitats. S’ha considerat menys adequada per la seva posició no estrictament continua amb el nucli urbà. Analitzada la situació com a conseqüència de l’escrit presentat per l’ajuntament, es considera la oportunitat de mantenir el sector industrial indicat introduint la modificació al Pla.
2. En relació a l’urbanització de “Els Pontonets”, es reconeix l’error del PDT que va grafiar aquest àmbit com a sòl urbanitzable. Els plànols del PDT incorporen el planejament vigent, com diuen els documents escrits del PDT, per tant, en cas d’error, omissió o necessitat de major precisió, s’ha de recórrer als documents originals del planejament aprovat. És el que s’ha fet en aquest cas i s’ha introduït les corresponents modificacions al plànol.
73
El PDT no classifica sòl, per tant solament pot mostra allò que està vigent. Segons l’informació de que es disposa Els Pontonets ha estat sempre en sòl no urbanitzable, i no es correspon als objectius del PDT la delimitació de noves àrees especialitzades.
3. Informar que la la carretera BV-2122 queda inclosa en la xarxa estructurant secundària, i s’han previst obres de millora, es considera que això permet millorar la continuïtat amb la seva prolongació TV-2122, i assolir el nivell de servei a que fa referència l’escrit presentat.
4. Les estratègies definides per les urbanitzacions responen a criteris d’anàlisi i a la comprovació de la consolidació, nivells de serveis i estat de conservació. El Pla determina l’estratègia de reducció per tal que el planejament municipal pugui ajustar aquesta a una millora efectiva de les condicions físiques i ambientals d’aquestes urbanitzacions, tendint a menors consums de sòl i majors aprofitaments dels accessos i infraestructures existents.
74
EMPRESES I PARTICULARS. ENTITATS:
75
25_58. UNILAND CEMENTERA S.A ( ANTONI CROUS MILLET)
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/45260/2007
19/12/2007
Exposen.
Disposar de plena legitimació activa per a la present compareixença en disposar d’una Concessió d’explotació de recursos vigent.(adjunten document)
La necessitat de que el Pla Director concreti a la normativa l’admissibilitat de les activitats extractives. A la proposta la totalitat del sòl no urbanitzable està subjecte a protecció especial. Aquesta condició genera certa indefinició sobre l’admissibilitat del usos extractius.
Incongruència en les determinacions del Pla en relació als terrenys d’Uniland Cementera S.A. Parts dels terrenys qualificats com a sòl de protecció especial de la vinya o sòl de valor natural o connector corresponen a sòl destinats actualment a pedreres o a usos no agrícoles ni amb característiques que justifiquin la protecció.(Adjunten plànols)
Demanen.
1. -Modificació del règim urbanístic de determinats terrenys propietat d’Uniland, entenent que no s’han considerat la seva naturalesa i usos actuals.
2. -Demanen què es concreti a la normativa del pla:
. Que les noves implantacions i ampliacions d’activitats no estan prohibides amb caràcter general
. En quines condicions són admissibles les activitats extractives
. No es creu necessari que tots els terrenys del Sòl no urbanitzable mereixin estar subjectes a protecció especial. Consideren indiscutible l’admissibilitat dels usos extractius en sòl no urbanitzable.
. Que es reconegui de forma explícita la compatibilitat de l’ús extractiu amb el sòl de protecció especial.
3. -Es distingeixin en sòl no urbanitzable tres qualificacions dins el sistema d’espais oberts en funció de les característiques, usos actuals i situació dels terrenys.
Comentari.
76
1. El PDT inclou la totalitat del sòl no urbanitzable en les categories de protecció especial, natural o de vinya. El PDT no classifica el sòl, és el POUM qui ha de precisar les qualificacions i, si és el cas, adaptar els usos actuals a les determinacions i criteris establerts pel PDT.
2. La normativa del PDT incorporarà el reconeixement específic de l’activitat extractiva dins el sòl de protecció especial d’acord amb Art. 2.15 de les Normes. Aquest article concreta les condicions d’implantació, ampliació i compatibilitat amb els sòls de protecció especial, especificant en el seu primer apartat que “aquest Pla no afecta les activitats extractives autoritzades d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent”
3. Les característiques de la comarca han estat determinants per contemplar en aquest pla dos nivells de protecció enlloc dels tres presents a la normativa base de la resta de plans territorials. Per garantir la compatibilitat dels usos extractius no es requereix la diferenciació d’un tercer nivell de classificació dins el sòl no urbanitzable.
77
26_59. BODEGUES SUMARROCA SL. (JORDI SUMARROCA)
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/45276/2007
19/12/2007
Exposen.
Ésser propietari de terrenys (3,5km²) a St. Sadurní d’Anoia, inclosos dins la categoria de sòls protegits, sòls de valor natural i connector i sistema d’assentaments (Monistrol d’Anoia), (Adjunten plànol).
Reconeixen què els sòls descrits no tenen cap protecció establerta per la normativa sectorial. Accepten la necessitat d’establir una xarxa de connectors territorials tot i que creuen què aquesta s’hauria d’establir per consens col·lectiu.
Creuen difícil mantenir el conreu de la vinya dins la categoria de sòl de valor natural i connector, en considerar que aquesta categoria és molt restrictiva.
Demanen.
1. Canvi de categoria dels sòls esmenats entenent que aquestes determinacions posen en risc la viabilitat del desenvolupament de l’activitat vitivinícola que es desenvolupa.
2. Que s’inclogui l’àmbit com a sòl de protecció especial de la vinya.
3. Comprovar que el Pla recull el planejament vigent de cada un dels municipis, en concret els dos sectors en sòl urbanitzable de Monistrol d’Anoia.
Comentari.
1. La delimitació de sòl de protecció especial de valor natural i connector no respon únicament al criteri de qualitat, sinó també al de disposició estratègica i a la necessitat de garantir la permeabilitat ecològica. Determinats espais agrícoles contenent elements biològics apreciables vinculats estretament a aquesta mena d’espais, i més quan el context territorial és de predominança clara dels espais agrícoles. Encara més, també contenen valors funcionals i, en disposició estratègica, són susceptibles de tenir un important valor com a connectors ecològics. El planejament municipal s’encarregarà d’establir les corresponents zones en aquest tipus de sòl indicant específicament el seu valor connector. Des del POUM, i en el marc dels criteris del PDT s’establiran les mesures necessàries que no
78
són, des de la normativa del Pla, incompatibles amb la viabilitat del desenvolupament de l’activitat vitivinícola dels àmbits inclosos en connectors.
2. Segons el descrit anteriorment no es creu necessari establir un canvi de categoria.
3. El document d’aprovació inicial del PDT incorpora el planejament municipal vigent disponible fins a desembre de 2006, el document per l’aprovació definitiva incorpora el planejament vigent, aprovat definitivament i publicat, amb anterioritat a desembre de 2007.
79
27_60. CAN RÀFOLS DELS CAULS S.L. (CARLOS RÀFOLS ESTEVA)
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/45258/2007
19/12/2007
Exposen.
Ésser l’entitat propietària d’una finca al Barri d’Avinyó Nou (Avinyonet del Penedès), classificada pel planejament vigent com a sòl urbanitzable. (amb PP de delimitació aprovat inicialment) (Adjunten plànol)
Aquest sector no apareix grafiat als plànols d’informació i per contra apareix als plànols de proposta.
Demanen.
1. -Aclarir que els plànols d’informació no tenen naturalesa jurídica vinculant o que es corregeixi aquesta divergència.
Comentari.
1. La informació que es presenta als documents del PDT es desenvolupa amb les bases disponibles a l’inici dels treballs de redacció del pla (2004).
Els canvis que s’han produït durant el procés s’han actualitzat únicament en els documents de proposta del pla, que són els que tenen caràcter vinculant.
80
28_61. DONA MARIA CARME BEROIZ (JOSÉ TOMÁS GARCÍA)
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/45354/2007
19/12/2007
Exposen.
Ésser propietària de la finca La Creu i Els Àngels al terme municipal de Castellet i la Gornal.
El municipi de Castellet i la Gornal disposa de planejament aprovat definitivament amb data Febrer 2005. La urbanització La Creu i els Àngels ja va ésser reduïda un 30% (respecte el sòl previst) amb l’aprovació definitiva d’aquest Pla, existint un conveni vinculant firmat que especifica les condicions. Entenen què si la proposta del PDT preveu reduir aquest àmbit això suposaria un perjudici al que hauria de fer front l’administració.
Demanen.
1. -Que el pla estableixi el criteri de Consolidació a la urbanització de la Creu i els Àngels.
2. -Que el pla eviti situacions d’indefinició a la normativa.
Comentari.
1 i 2.- El Pla incorpora el POUM de Castellet i la Gornal, i entén que l’estratègia aplicada pel POUM a La Creu i Els Àngels te la voluntat de respondre als objectius definits pel PDT, en aquest nou marc i d’acord amb el que se sol·licita, s’aplica l’estratègia de Consolidació a l’urbanització de La Creu i Els Àngels.
81
29_62. JACINT DEU BOSCH
Registre d’entrada. DPTOP – 0235E/9000/2007
03/09/2007
Exposen.
Ésser propietari de la finca Heretat Bergadaries (Pla del Penedès i Subirats). Finca productora de vins D.O.
Expressa la seva preocupació per la nova traça del IV Cinturó a la Comarca. Desconeix si aquest afecta a la seva propietat. Entén què el document només fa referència al IV Cinturó, contemplant el seu final a St Sadurní. Tot i això considera que no queda prou concretada i clara la xarxa viària.
Subscriu la conformitat del rebuig al IV Cinturó que s’expressa al PDT de l’Alt Penedès.
Comentari.
La proposta del PDT en relació a l’ordenació de les infraestructures de comunicació s’exposa en el capítol 5 de la memòria d’ordenació (5.5 i següents).
L’ordenació de les vies estructurants primàries no contempla el pas del IV Cinturó per l'Alt Penedès. Aquesta via ha estat obertament rebutjada per la comarca, entenen què el seu pas tenia conseqüències territorials i paisatgístiques contradictòries i alienes amb els objectius i valors territorials de la comarca.
Si hem d’interpretar que per "...la nova traça del IV cinturó" es fa referència a la nova via estructurant primària del corredor, ens remetem als temes generals o a la memòria del document d’aprovació definitiva, a on s’exposen els canvis de posició d'aquesta via, amb la finalitat de concentrar infraestructures i de reduir al màxim les afectacions.
82
30_63. SEVINA S.A (LLUÍS GELABERT MOLAS)
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/33274/2007
19/09/2007
Exposen.
Ésser propietari de finques ubicades al PP Can Joncoses (Gelida) amb aprovació definitiva 15 Setembre de 2004.
Els plànols d’informació no reflecteixen l’existència del sector, no essent així en els plànols de proposta o si es recull aquest planejament.
Necessitat de clarificar els nous traçats viaris i realitzar una proposta viària que no afecti l’ordenació del Pla Parcial. Proposen què la via discorri per la vessant Nord del traçat de l’AVE.
Expressen el seu acord amb la via que apareix als plànols d’Informació I.10 entre St Sadurní i Martorell.
Demanen.
1. La rectificació dels errors presents al PDT que no prenen en consideració l’existència del sector. (afectació parcial del sector per part de la proposta viària)
2. Rectificar els plànols de proposta i informació, de manera que reflecteixi de forma correcta l’àmbit del PP Can Juncoses
3. Modificar les propostes viàries que afectin parcialment l’àmbit fent una previsió de connexió amb la carretera de St. Llorenç a Gelida.
Comentari.
1. i 3. La informació que es presenta als documents del PDT es desenvolupa amb les bases disponibles a l’inici dels treballs de redacció del pla. Els canvis que s'han produït durant el procés, com és el cas del PP Can Juncoses, s’han actualitzat únicament en els documents de proposta del pla, que són els que tenen caràcter vinculant. Les modificacions de traçat de la via estructurant central eviten les afectacions a que es fa referència a l’al·legació.
La proposta del PDT incorpora previsió de connexió amb la carretera de St. Llorenç a Gelida.
83
2. La informació que es presenta als documents del PDT es desenvolupa amb les bases disponibles a l’inici dels treballs de redacció del pla (2004)
Els canvis que es desenvolupin durant el procés s’actualitzaran únicament en els documents de proposta del pla, que són els que tenen caràcter vinculant.
84
31_64. AFFINITY PETCARE S.A. (FRANCESC D’ASSÍS ANDREU CIVIT)
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/36804/2007
18/10/2007
Exposen.
La traça de l’AVE per la comarca va suposar l’expropiació de part de la fàbrica d’Affinity a Sta. Margarida i els Monjos fins al límit que permetia la continuïtat.
A partir dels documents del PDT es desprèn que no hi ha cap nova afectació
Demanen.
Que no s’introdueixi cap modificació que pugui suposar l’afectació de la fàbrica i, si això succeeix siguin informats.
Comentari.
Al seu pas pel polígon industrial del Pla de l’estació de Sta. Margarida el traçat previst per a la nova línia de mercaderies se situa al sud de l'actual traçat d’alta velocitat. Aquest traçat dona continuïtat a la variant de mercaderies exterior al casc urbà de Vilafranca. El PDT no té previst incorporar cap modificació de traçat en aquest tram, però cal tenir present que tots els traçats que no compten amb projecte s’han de considerar indicatius. Ha de ser el corresponent projecte que defineixi i justifiqui el traçat definitiu a partir del qual es determinaran, sí és el cas, les possibles afectacions.
85
32_65. IMMOBILIARIA MAR S.A., PROMOTORA DE CASAS S.L, NOVAFARM
CENTRO DE DISTRIBUCIÓN S.L, ALCOHOLERA VINÍCOLA MEDITERRANEA
S.A. (MANUEL FERRER NICOLAU, JOSEP CLARET ANIMAY, RAFAEL GALLART GARU, JOSEP
FONT RIBÉ)
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/44701/2007
14/12/2007
Exposen.
1. Ésser interessats del Sector de St. Marçal (Castellet i la Gornal)
2. Consideren no justificats els motius pels quals es fa un PDT desagregat de la resta de l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. Consideren què caldria un acord més ampli previ a l’aprovació del pla.
3. Creuen convenient que el Pla Director no s’aprovi fins que existeixi un Pla Territorial Parcial.
4. Consideren què el Pla hauria de prendre en consideració, les propostes de planificació sectorial existent (Corredor ferroviari mediterrani, incidència AVE,…). Voluntat de conèixer quina serà la incidència del pla en altres àmbits de planificació sectorial (Energia, Equipament comercial,…).
5. Plantegen la manca de potestat del Pla per classificar o desclassificar sòl.
Sol·liciten modificar l’article 5.3 Estudi de Sostenibilitat. Argumenten què no s’ajusta a la legislació vigent.
6. Manifesten la seva disconformitat amb el procés de participació del pla. Consideren què aquesta no ha estat prou activa ni ha comptat amb la presència d’entitats en matèria d’indústria.
7. Consideren què el pla té un dèficit en els paràmetres (informació) utilitzats: Dades antigues (1991-2001), horitzó 2026, consideració d’un escenari immobiliari a l’alça....
En aquest escenari 2026, consideren caldria preveure més sòl apte per activitats industrials i en detallen els motius: perquè el ràtio 80m² treballador pot augmentar, perquè els processos de transformació del sòl són lents, per traslladar al sector industrial i serveis una part important de la mà d’obra no qualificada de la construcció, per competir amb l’oferta de sòl industrial...Consideren necessari
86
preveure més sòl de transformació per activitats econòmiques i industrials. La previsió de 115Ha del Pla semblen insuficients.
8. Consideren contradictòria la proposta del Pla d’extinció per al sector de St. Marçal. Justifiquen què el sector reuneix els requeriments per ser urbanitzat (morfologia, orografia i accessibilitat. Consideren què les raons que justifiquen la proposta del PDT a St. Sadurní, Vilafranca i Sta. Margarida, per raons de Concentració, comunicació i eficiència energètica també es podrien aplicar al sector.
Posen en dubte la justificació de l’estudi econòmic que considera suficient la reserva de sòl de producció del Pla.
9. Esmenen apartats de la normativa, posant en relació la situació del Sector de St Marçal i justificant l’incompliment de les condicions previstes per a l’extinció al sector. (Art 1.3, 1.12, 2.18,3.14,…)
10. Inclusió del sector de St. Marçal com a sòl industrial entenent que no afecta cap sòl d’especial protecció i augmenta el sòl urbanitzable de forma poc significativa en el conjunt de la comarca. Consideren necessari mantenir la classificació per raons de posició i accessibilitat i donat que no afecta a sòls especialment protegits.
Comentari.
2. La redacció avançada del PDT de l'Alt Penedès en coordinació amb el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana es produeix donant resposta al gran interès per la planificació dels organismes representatius de la societat penedesenca i a les singularitats de la comarca en relació a la resta de comarques metropolitanes. Aquesta singularitat es manifesta especialment en relació a les activitats vitivinícoles i la pressió del creixement que ha experimentat la comarca en els darrers anys.
3. El Pla Director Territorial ha iniciat una tramitació independent del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, fins el moment aquesta opció ja estat acceptada tant a nivell dels representants polítics com de la població en general. Fins la present al·legació ningú s’havia expressat en contra.
4. D’acord amb el programa de Planejament Terriotorial que desenvolupa el Departament de Política Territorial, el PDT te com a objectiu el planejament relatiu a: espais oberts, infraestructures de comunicació i nuclis urbans i assentaments. El PDT de l’Alt Penedès pren com punt de partida els "Criteris per al desenvolupament del programa de planejament territorial". En el període de redacció d’aquest Pla
87
s’han considerat les propostes de viàries i ferroviàries a nivell català, i així s’exposa a la memòria. Per als àmbits de planificació sectorial el PDT s’encarregarà únicament d’establir les directrius de planejament d’acord amb l’abast de les seves atribucions.
5. En cap cas el PDT de l’Alt Penedès classifica o desclassifica sòl, és el planejament urbanístic és qui te aquesta potestat. Aprovat definitivament el PDT, les revisions dels POUM s’han d’adaptar a les seves determinacions.
Quant als comentaris sobre el suposat apartat 5.3 de l’Estudi de Sostenibilitat (s’entén l’Informe de Sostenibilitat Ambiental), cal dir que no hi ha cap apartat 5.3 en l’esmentat informe. De la qual cosa hem d’interpretar que hi ha hagut una error en la transcripció del número que ens fa impossible localitzar en els diversos texts el motiu de l’al·legació. Tanmateix, s’han consultat l’apartat 5.3 de la memòria del Pla i l’article 5.3 de la normativa però no tenen a veure amb el que recull l’al·legació.
6. La participació del Consell Comarcal ha estat activa en totes les etapes de redacció del PDT, en la difusió dels seus continguts. Entenem que la participació del Consell Comarcal sempre és en representació dels ajuntaments i organismes representatius dels interessos diversos de la comarca. Tanmateix, en els períodes d’exposició pública s’han convocat nombroses reunions a les que s’han convidat representants dels sectors econòmics de la comarca, entre ells hem comptat amb la presència d’empresaris industrials.
7. El PDT ha recollit les dades generals de la comarca i les particulars de cada municipi en cadascuna de les fases de redacció, tant les dades de planejament com les de població indiquen la referència temporal del moment en què, necessàriament, es "tanquen" les modificacions en els documents d’informació. En tot cas, es pretén que les dades siguin homogènies per tots els municipis, el que fa necessari prendre com a font d’informació les dades oficials que els integren tots, i aquestes no sempre són suficientment actuals. En tot cas, el document d’aprovació definitiva incorporarà les dades més actualitzades que sigui possible.
L’horitzó 2026 ens ve fixada per les previsions generalitzades a tot Catalunya. En tot moment s’ha considerat que els escenaris de desenvolupament no es poden prendre com a un objectiu ni com un valor absolut, en tot cas els marges són suficientment amplis com per adaptar-los als possibles canvis, tant pel que fa al sector residencial com al industrial. En tots els casos ens poden servir les hipòtesis de partida per mesurar les desviacions, tant de creixement com de relació entre
88
població i llocs de treball, i així poder detectar períodes de major o menor dinamisme.
8 9 i 10. El sector Sant Marçal disposa, efectivament, d'una situació i accessibilitat privilegiada en el sector central. El PDT remet la disposició i dimensionat de les noves àrees industrials a la redacció d’un PDU, amb els objectius de disposar la industria a les millors ubicacions i permetre una gestió mancomunada amb repercussions per a tota la comarca. L’àmbit entre la N-340 i l’autopista, del que participen 3 municipis, es pot considerar una opció per desenvolupar àrees d’activitat mancomunada, que es pot desvirtuar si els diversos municipis desenvolupen per separat els corresponents sectors.
Es reconeix que l’estratègia d’extinció no és la més adient per assolir l’objectiu de reserva de sòl, també es pren en consideració l’aprovació del POUM i la sol·licitud dels municipis veïns per desenvolupar un sector d’activitat mancomunat. La versió definitiva del PDT de l’Alt Penedès recollirà aquesta opció condicionant el desenvolupament a una actuació mancomunada, amb participació dels tres municipis, (un d’ells de la comarca del Baix Penedès) i amb participació del Consell Comarcal.
89
33_66. ALCOHOLERA VINÍCOLA MEDITERRÀNEA S.A. (ANTONI GARRIGOSA I
AYUSO)
Registre d’entrada. DPTOP –/2007
Exposen.
Ésser una empresa dedicada a la destil·lació. Aquesta activitat es desenvolupa en un paratge conegut com el Canyet (Castellet i La Gornal) que ha quedat inclòs en un sector de nova delimitació dins el POUM. (PP. St Marçal).
Es tracta d’una activitat ubicada lluny del nucli per evitar incompatibilitats. L’activitat desenvolupada sembla incompatible amb la inclusió d’aquesta dins el PP del nou POUM, decisió que no ha considerat els interessos de l’empresa, que manifesta la impossibilitat de continuar si es desenvolupa el sector.
Es considera que existeix manca de justificació en l’estratègia d’extinció proposada per a l’activitat i el seu entorn pel Pla Director.
Plantegen la manca de potestat del Pla per classificar o desclassificar sòl.
Sol·liciten modificar l’article 5.3 Estudi de Sostenibilitat. Argumenten què no s’ajusta a la legislació vigent.
Demanen.
1. Que el pla sigui coherents amb el planejament vigent (tot i que també expressen el seu desacord amb aquesta proposta). Desacord amb l’estratègia d’extinció proposada per a St Marçal.
Comentari.
Pel que fa a la possible incompatibilitat de la producció de l’empresa amb la delimitació d’un sector de sòl urbanitzable, cal senyalar que la classificació del sector com a sòl urbanitzable és una determinació del POUM, no del PDT. Les compatibilitats o incompatibilitats d’una determinada producció venen regulades per la legislació específica.
En relació al sector de Sant Marçal es reconeix que l’estratègia d’extinció no és la més adient per assolir l’objectiu de reserva de sòl, també es pren en consideració l’aprovació del POUM i la sol·licitud dels municipis veïns per desenvolupar un sector d’activitat mancomunat. La versió definitiva del PDT de l’Alt Penedès recollirà
90
aquesta opció condicionant el desenvolupament a una actuació mancomunada, amb participació dels tres municipis, (un d’ells de la comarca del Baix Penedès) i amb participació del Consell Comarcal.
91
34_67. NÚRIA RAVENTÓS CARBÓ I FAMÍLIA
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/44793/2007
14/12/2007
Exposen.
Ésser propietaris d’una finca situada al nucli de Can Cartró (Subirats).
Consideren què aquesta finca podria ésser considerada sòl urbanitzable dins una estratègia de creixement de reequilibri. El POUM en tramitació del municipi ja contempla el creixement de Can Cartró en aquest emplaçament.
Manifesten què aquest nucli, Can Cartró, té capacitat per estructurar creixements. (Adjunten Dictamen tècnic)
Demanen.
1. -Es reconegui per a Can Cartró una estratègia de creixement de reequilibri que permeti desenvolupar sòl urbanitzable a les parcel·les de les propietàries
Comentari.
1. L’estratègia de Consolidació i millora prevista per al nucli de Can Cartró ja permet al planejament municipal precisar petites extensions encaminades a la compleció, regularització perimetral o localització d’alguna activitat econòmica o equipament. En aquests casos serà el POUM, sota els criteris establerts pel PDT, qui determini aquesta necessitat de creixement i precisi la millor ubicació.
92
35_22 – MARIA PUJOL I ALTRES.
Registre d’entrada. CCAP – 4031
14/12/2007
Exposen.
Ésser propietaris de l’àmbit del sector “J” incloses en el projecte del nou POUM (en redacció) de Castellví de la Marca i l’Arboç.
· Que Castellví proposa la ubicació d’una zona industrial.
· Que el PDT de l’Alt Penedès no té que dir res de la “zona” corresponent a l’Arboç i que el POUM qualifica com a sòl industrial.
Demanen.
1. Que s’atengui la proposta de l’ajuntament de Castellví de la Marca, per un cantó de desclassificació d’un sector (sòl urbanitzable que no s’ha desenvolupat) amb “extinció” i per l’altre la previsió del nou sòl industrial al corredor central.
2. Que no s’ultrapassin les competències pel que fa referència al territori que pertany a l’Arboç, àmbit que el POUM d’aquest municipi proposa com a industrial.
3. En relació al plantejament general del PDT, entenen què aquest, en l’aplicació rígida dels principis que defineix, “ofega” la iniciativa local, impedint que els municipis resolguin les seves pròpies necessitats industrials i productives. Alhora consideren què aquest, a més de garantir les proteccions, ha de donar cabuda a les previsions de necessitat d’habitatge i llocs de treball.
Comentari.
1 i 2. En relació al sector de Sant Marçal es reconeix que l’estratègia d’extinció no és la més adient per assolir l’objectiu de reserva de sòl, també es pren en consideració l’aprovació del POUM de Castellet i la Gornal i la sol·licitud dels municipis veïns per desenvolupar un sector d’activitat mancomunat. La versió definitiva del PDT de l’Alt Penedès recollirà aquesta opció condicionant el desenvolupament a una actuació mancomunada, amb participació dels tres municipis, (un d’ells de la comarca del Baix Penedès) i amb participació del Consell Comarcal.
93
3. Les estratègies que es PDT defineix per a cada nucli es consideren suficientment amplies com per a que el corresponent POUM de cada municipi pugui definir les àrees residencials i d’activitat relacionades amb el creixement del nucli en condicions concordants amb la seva dinàmica i dimensió actual. El PDT, com a instrument d’ordenació territorial de la comarca, té com a objectiu garantir la millor implantació possible de les àrees d’activitat que han de suposar l’atracció, vers la comarca, de nova activitat (i també de població) externa. L’objectiu del Pla és la preservació dels àmbits que tenen major aptitud per aquesta funció.
94
36_23 – ANTONIO MESAS BAENA
Registre d’entrada. CCAP – 4034
17/12/2007
Exposen.
· Ésser president de l’Entitat Urbanística col·laboradora Cal Rectoret (La Creu – Los Angeles – La Xesca) de Castellet i La Gornal.
· Dubtes en relació a l’estratègia proposada pel PDT al Sector “La Creu i Els Àngels a Castellet i La Gornal. Avaluen les possibles conseqüències si es manté la reducció.
· Que el POUM de Castellet i La Gornal (publicat a febrer 2005) dóna compliment al PDTAP pel que fa a aquestes urbanitzacions. (En la línia de l’al·legació de l’Ajuntament).
(Inclouen actes de reunió en la que s’informa sobre la redacció del PP a gener de 2008.)
Demanen.
1. Donat que la línia del POUM és coincident amb la del PDT entenen què amb el planejament aprovat ja no té sentit una nova “reducció”, en conseqüència demanen un canvi d’estratègia.
Comentari.
1. El Pla incorpora el POUM de Castellet i la Gornal, i entén que l’estratègia aplicada a La Creu i Els Àngels te la voluntat d’aplicar les definides en el PDT, això fa que s’introdueixi la modificació d’estratègia per La Creu i Els Àngels, que passa a consolidació.
95
37_24 – GABRIEL ALBERTÍ I SALA I ALTRES.
Registre d’entrada. CCAP – 4035
17/12/2007
Exposen.
Ésser veïns de Pacs del Penedès, de Guardiola de Font Rubí i de masies de l’entorn.
Aporten consideracions en relació a la nova proposta d’enllaç entre l’eix de Foix i la C-15 (plànol P.03.b.) prevista pel PDT: -Entenen què aquesta traça és contrària als principis del PDT, la consideren perillosa, insegura, que atempta contra el medi ambient i els assentaments existents, incompatible amb la normativa de carreteres de la Generalitat, té a més un elevat cost econòmic en front a altres propostes. -El tram entre Rectoria i Agrícola a Pacs del Penedès no segueix cap camí agrícola (contra els principis del pla) i passa per les vinyes (en plena producció). -Perill: suposada una velocitat de projecte de 80 Km/h, la velocitat de les corbes resulta perillosa i no s’ajusta a la normativa vigent (Instrucció de carreteres Norma 3-1-IC del Ministerio de Fomento). -Medi ambient i paisatge: afecta a vinyes (sòl fèrtil) i la muntanya de Sant Pau i Sant Jaume, contràriament al que diu a l’informe de sostenibilitat ambiental que considera el sòl fèrtil i els elements singulars territorials a preservar. -Afecta assentaments en el seu pas per la Rectoria i Agrícola de Pacs del Penedès format per masies aïllades. -No s’ajusta als criteris de la llei de Carreteres de la generalitat ja que suposa moltes afectacions: assentaments, el cementiri, etc... -Defensen l’opció per l’altra banda de la muntanya, mirant a Vilafranca.
Demanen.
1. Que es proposi la via per Vilafranca, per la part Sud de la muntanya.
Comentari.
La via que es proposa respon a les necessitats de connexió entre els municipis de l’eix del Foix i la C-15, no es tracta d’una variant de Vilafranca ja que les vies
96
actualment existents, l’autopista i la N-340 son més ràpides i amb major capacitat de trànsit.
El PDT parteix d’un necessari principi d’equilibri entre els diversos municipis, per això cal garantir l’accessibilitat en les millors condicions possibles a tots ells, en aquest cas es dona resposta a les necessitats dels municipis de ponent, situats al llarg de l’eix del Foix.
La via es descriu a la memòria del Pla com una via lenta, que ha de garantir la connexió entre els municipis de ponent i la C-15. A la memòria també es justifica les variacions que es van fer entre l’avantprojecte i la inicial, com a resposta als suggeriments presentats, particularment pel que fa a evitar el pas per nuclis i per camins amb edificacions properes. En cap cas es parla de la velocitat de projecte de la via, que es definirà conjuntament amb el projecte que adaptarà necessàriament les condicions tècniques de traçat a la normativa de carreteres vigent. El PDT no renuncia a aquesta connectivitat, però no concreta el traçat de la via, serà el planejament urbanístic o el projecte qui concreti el traçat.
97
38_25 – PERE TUTUSAUS LLUCH
Registre d’entrada. CCAP – 4036
17/12/2007
Exposen.
1. Comenta respecte al municipi de Puigdàlber que aquest no va fer certs suggeriments en el seu moment. Entén que ja s’han fet prou trobades i reunions.
2. Nucli de Bellavista- el PDT li assigna una estratègia de “manteniment estricte el perímetre urbà”, considera que ha de ser “consolidació i millora” com el del barri de El Gorner. (el primer té serveis i el segon no).
3. Informa de l’existència d’una industria darrera el cementiri, que el PDT no en té cap esment, tot i que ocupa una superfície del 2% del total del municipi. Demana que es delimiti la industria amb la finalitat d’evitar el creixement i la proliferació. (Surt al plànol P04 d’assentaments, apareix com a industria aïllada i també surt a les fitxes de fotos). Sospita que es tracta d’un oblit “voluntari”, per això demana que surti al plànol de proposta
Comentari.
2. El PDT vetlla, amb les diferents estratègies proposades, per la conservació de les diverses formes d’assentament al Penedès. Amb l’estratègia de manteniment estricte del perímetre urbà es preveu la conservació de les implantacions històriques dels conjunts i la conservació de la imatge dels assentaments en discontinuïtat. El PDT també preveu l’estratègia de manteniment estricte del perímetre urbà en aquells assentaments en què per la seva posició de proximitat en relació a altres assentaments de major dimensió es considera desaconsellable la seva extensió, o en aquells casos que el perímetre de l’assentament mostra característiques d’integració a un paisatge de valor. Aquesta estratègia no incompatibilitza al planejament local per a la previsió de la consolidació de l’assentament, d’acord amb els criteris establerts a la normativa i les seves condicions específiques.
3. El PDT reconeix en l’anàlisi del territori totes les activitats que s’hi desenvolupen, però en el cas de les àrees especialitzades, a l’hora d’establir estratègies, aquestes només es determinen per als sòls qualificats pel planejament vigent com a sòl urbà o urbanitzable.
98
Per a les activitats ubicades en sòl no urbanitzable el POUM corresponent ha d’establir condicions d’acord amb el tipus de sòl en què s’ubiquin.
99
39_28 – PERE PONS I VENDRELL (CIU) – LLUÍS RÀFOLS I BAGES (PSC) EN
REPRESENTACIÓ DE LES ENTITATS QUE DONEN SUPORT A LA PLATAFORMA CONTRA EL
PROJECTE DE LA ZONA INDUSTRIAL “ILLA FORMOSA”.
Registre d’entrada. CCAP – 4043
17/12/2007
Esposen:
Existeix un conveni per al Projecte de la Zona Industrial Illa Formosa, al qual mostren la seva oposició.
L’àmbit previst d’implantació del nou sector industrial està situat en zona inundable i en part en zona de recarrega de l’aqüífer ja malmesa. Aquest àmbit ja està afectat per infraestructures. La proposta podria suposar la pèrdua del bosc de ribera, al riu, a la necessitat de circulació
Aquesta proposta contradiu el Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat i és contrari a diversos punts de la Carta del Paisatge, el PDT i l’Agenda 21.
A l’àmbit on es preveu la implantació de zona industrial previsió de protecció especial pels seus valors naturals...a les zones properes a la llera dels rius Anoia i Lavernó. Adjunten manifest i signatures.
Comentari.
Com exposa la pròpia al·legació l’àmbit està situat en una zona inundable que el Pla ha inclòs en sòl de protecció especial pels seus valors naturals i de connector. Aquestes circumstàncies exclouen la possibilitat de transformar el lloc per tal de prevenir el efectes de la seva condició d’àrea inundable, ja que aquesta transformació ha de suposar necessariament la transformació de les condicions naturals que es protegeixen.
També cal considerar que el PDT defineix uns objectius per la ubicació de les noves àrees d’activitat econòmica a la comarca, aquests objectius prenen com a base evitar que la implantació industrial o d’activitat econòmica segueixi les formules que han estat comunes en assentaments industrials localitzades al sistema central i que han donat com a resultat polígons mal ubicats, amb difícil accés i amb importants impactes territorials, tant pel que fa a les pròpies instal·lacions com als camins que donen accés. El cas d'Illa Formosa, tant per la seva ubicació com per la forma com
100
es presenta la proposta segueix aquestes mateixes pautes d’implantació, per tant no està d’acord amb els principis del PDT.
A més de les dues raons exposades, les signatures que acompanyen aquesta al·legació posen en evidència que molts ciutadans estan d’acord en la protecció de les àrees fluvials de valor natural i en evitar aquest sistema d’implantació de les àrees d’activitat.
101
40_29. JAUME CAÑAS.JAUME BOSCH
Registre d’entrada. CCAP – 4046
17/12/2007
Exposen.
Ésser propietaris sòl al terme municipal de l’Arboç.
El POUM de l’Arboç considera industrial, sòl urbanitzable “Can Vies”.. (Planejament Aprovació Inicial Desembre 2006) Aquesta àrea complementa el polígon industrial de Castellet i la Gornal.
Recolzen la proposta del POUM de Castellet i La Gornal de traslladar l’àrea industrial i de concentrar les indústries aïllades a l’àmbit descartat pel PDT. Entenen es tracta d’un àmbit idoni per a la nova àrea econòmica.
Veure al·legació Ajuntament de l’Arboç, nº1 i nº 35. Maria Pujol i altres
Demanen.
Que s’exclogui “Can Vies” de la qualificació de sòl de protecció especial de la vinya.
Comentari.
Es reconeix que l’estratègia d’extinció no és la més adient per assolir l’objectiu de reserva de sòl al sistema central, també es pren en consideració l’aprovació del POUM i la sol·licitud dels municipis veïns per desenvolupar un sector d’activitat mancomunat. La versió definitiva del PDT de l’Alt Penedès recollirà aquesta opció condicionant el desenvolupament a una actuació mancomunada, amb participació dels tres municipis, (un d’ells de la comarca del Baix Penedès) i amb participació del Consell Comarcal.
(veure també consideracions generals en relació a aquest tema)
102
41_30. JAUME MIRALPEIX (CIU DE VILOBÍ DEL PENEDÈS)
Registre d’entrada. CCAP – 4058
17/12/2007
Exposen.
El PDT proposava, en el document de 2006, l’estratègia de Manteniment del caràcter rural dispers per al nucli de les Guixeres de Dalt i en el document de 2007 aquesta estratègia es modifica per l’estratègia de Consolidació i millora.
Entenem que l’estratègia de l’ajuntament, (conveni signat amb l’empresa BPB IBERPLACO S.A) es contradiu amb el Pla Director. (ultrapassa el concepte de consolidació en ésser un creixement)
La proposta es considera contrària a la Carta del Paisatge: entenen què es converteix un barri rural en una urbanització sense tenir en compte el paisatge i l’impacte sobre el medi. Amb aquesta proposta no es compliria l’objectiu de preservació de la flora i fauna (L’activitat humana s’imposaria sobre l’atenció dels hàbitats). Tampoc es fa una previsió de preservació del patrimoni.
El projecte de restauració dels Pèlags sembla contrari a la seva preservació. Aquesta zona, compta amb Avanç de Pla, on ja s’han realitzat inversions i començat a malmetre aquest espai.
Demanen.
Que es mantingui per a les Guixeres de Baix l’estratègia de Manteniment del caràcter rural dispers tal i com es feia al document de 2006.
Comentari.
El conveni existent a les Guixeres de Baix proposa la rehabilitació del patrimoni juntament amb la compleció i consolidació d’un petit assentament rural, donant resposta a l’objectiu de l’estratègia de consolidació i millora prevista pel PDT, que és, entre d’altres, la recuperació del patrimoni urbanístic de la comarca. Aquesta estratègia, que permet petites extensions de compleció, es preveu sota la reconstrucció amb tipologies arquitectòniques dominants al lloc. Serà el planejament municipal l’encarregat de precisar les característiques de l’ordenació.
103
42_31. JAUME PONT GALLEGO
Registre d’entrada. CCAP – 4059
17/12/2007
Exposen.
Adverteix un error en els plànols d’informació i ordenació del PDT, al límit del sòl urbà de St Quintí de Mediona. (Segons el planejament vigent)
Exposen quines són les seves finques, i com en successives modificacions puntuals aquestes han estat alternativament excloses i incloses en els límits de sòl urbà.
Que l’actual revisió del POUM deixa fora aquest àmbit les finques com també ho fa el document del PDT tot i que segons el planejament vigent, (Modificació puntual de les normes subsidiàries del Sector La Cova Tupiré, A. Definitiva 19 de Maig de 2004) queda inclòs dins el sòl urbà.
Demanen.
1. Que s’esmeni en el PDT i que es determinin les responsabilitats atribuïdes a l’administració pel fet d’ incórrer i persistir en una irregularitat d’aquestes característiques.
Comentari.
El PDT reprodueix el planejament municipal vigent. A partir d’aquest al·legació s’han realitzat les comprovacions necessàries en fonts oficials de registre de Planejament que son coincidents amb la delimitació que apareix als plànols del PDT. Pel que fa a la reclamació de responsabilitats, caldrà seguir els procediments legalment establerts i que són aliens al PDT.
104
43_39 – JOAN PERET FREIXEDAS – VEÏNS “CASES ROGES”
Registre d’entrada. CCAP – 3802
22/11/2007
Exposen.
Mostren sorpresa perquè el PDT no fa cap referència a “Cases Roges”.
La proximitat de les cases a la N – 340, suposa perillositat per els residents, ja s’han registrat nombrosos accidents. Entenen que la cruïlla de la BV-2429 que va a Sant Sadurní genera una situació de RISC.
Comentari
Cases Roges consta al PDT con a assentament amb una estratègia de consolidació i millora.
Les actuacions de condicionament i millora a la N-340 inclou la problemàtica de les cruïlles actuals, entre elles la d’aquesta via amb la BV-2429, la perillositat del les actuals cruïlles s’ha considerat en general a la proposta de condicionament i es cita a la memòria.
105
44_44 – JOSEP Mª TORRES PARELLADA – NUCLI CAN VERMELL, EL REBATO
(SUBIRATS).
Registre d’entrada. CCAP – 3335
04/10/2007
Exposen.
Citen el recolzament popular corresponent a l’al·legació a la proposta presentada al 2001. Inclouen com a document annex la documentació corresponent a les al·legacions del 2001, en la discussió de les alternatives.
Demanen.
-Que la carretera quedi el més allunyada possible del nucli (parlen de la variant C – 243 en el tram Sant Sadurní – Martorell).
Comentari
La carretera a que sembla que es fa referència queda allunyada del nucli de Can Rebato. En tot cas s’han introduït modificacions en el traçat de la via central del corredor, que ara es disposa entre l’autopista i el ferrocarril, juntament amb el nou traçat del ferrocarril de mercaderies.
106
45_45 – JOSEP Mª TORRES PARELLADA – CAN VERMELL, EL REBATO (SUBIRATS)
Registre d’entrada. CCAP – 3336
04/10/2007
Exposen.
Demana que es consideri un petit creixement equivalent (en edificabilitat) a una antiga proposta (Pas de Piles, 1999). Sembla que al 2002 es proposa crear aquest petit nucli (a sòl de l’al·legant) amb el sostre de Pas de Piles. Demana també que es consideri aquesta opció per passar de ser El Rebato a Can Vermell (El Rebato), amb el nou creixement com a opció de revitalització d’un nucli que en algun moment havia tingut escola. El nucli és actualment de “consolidació i millora”.
Comentari.
L’estratègia de consolidació i millora ha de permetre petits creixements, en tot cas, serà el planejament urbanístic municipal qui els ubiqui i delimiti.
107
46_46 – JOSEP SOGAS RAVENTOS I 4 PERSONES MÉS.
Registre d’entrada. CCAP – 3147
17/09/2007
Exposen.
Que no han rebut resposta a les al·legacions presentades al 2006.
Ésser propietaris de sòl rural/agrícola a Pacs del Penedès. Aquest sòl queda afectat per la traça proposada pel PDT pel vial Sarroca. A la proposta del POUM de Vilafranca aquesta via enllaça amb la BP – 2121 pel municipi de Vilafranca enlloc de fer-ho pel de Pacs de Penedès, i amb la garantia de l’Ajuntament de Vilafranca de que el PDT ho respectaria, van realitzar diverses inversions a les seves finques.
Demanen.
1. Que el vial Sarroca recuperi el traçat que figura al document del POUM de Vilafranca. (adjunten còpia del suggeriment de l’Avanç 10/11/2006).
Comentari.
El document de l’aprovació inicial va prendre en consideració tots els suggeriments d’ajuntaments, entitats i particulars formulats en els períodes de participació pública corresponents a l’avanç i a l’avantprojecte. El document aprovat inicialment incorpora un resum dels actes de participació, així com l'informe dels suggeriments. En aquest cas, al tractar-se d’una proposta particularitzada en via secundària no es va especificar a l’informe general, però si va ésser considerat.
1.- La modificació del traçat del vial Sarroca, en el tram proper a la intersecció amb la BP-2121 respon a una major claredat en el traçat. Considerem que la traça proposada pel PDT té una millor continuïtat, però la que es proposa en el POUM de Vilafranca del Penedès respon als mateixos criteris de connectivitat. En l’al·legació corresponent a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès es considera que el traçat definitiu es decidirà en el moment de concretar el projecte a fi de conjuminar la claredat de la traça amb la menor afectació possible de sòl de vinya. (veure al·legació 24_13)
108
47_47 – VICENS SERRADO SANTANACH
Registre d’entrada. CCAP – 2634
30/07/2007
Exposen.
· Ésser propietari de la masia “La Granja” a Pla del Penedès.
Demanen.
1. Que la masia La Granja figuri en el PDT, igual que hi figura la masia “La Sala” com a “manteniment del caràcter rural dispers”, per tal de que rebi la protecció i la seguretat de que cap espai industrial pugui (envair) la seva propietat.
Comentari.
1.- Per la consideració dels nuclis de població i determinació d’estratègies s’ha pres el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (03), per tant apareixen únicament els assentaments que consten en aquest document.
Les masies que no tenen la consideració en aquest document es consideren com a edificacions rurals, i serà el planejament municipal qui estableixi el reconeixement mitjançant un catàleg de masies i cases rurals o altres instruments legalment establerts.
109
48_37. CAVES CANALS I CASANOVES (L’AJUNTAMENT DE SUBIRATS ASSUMEIX EL
CONTINGUT ÍNTEGRE D’AQUESTA AL·LEGACIÓ)
Registre d’entrada. (no consta registre d’entrada)
Exposen.
Ésser propietaris d’unes caves amb restaurant i masia al polígon industrial Can Bas. Exposen un discurs sobre el valor territorial de les masies i el valor econòmic i turístic de les petites explotacions (vinícoles-turístiques)
Informen sobre l’afectació que va tenir pel traçat de l’AVE
Proposen el trasllat de la rotonda i la màxima reducció de les reserves d’infraestructures. En particular la via central en el seu pas per la finca de la seva propietat.
Adjunten una proposta sobre fotoplà de poca definició. Es proposa desplaçar la rotonda d’accés a Can Bas i a la pròpia masia a l’altra banda de les reserves ferroviàries.
Demanen.
Amb la finalitat de minimitzar les afectacions el document d’aprovació definitiva proposa el desplaçament de la via que quedarà situada entre l’autopista i el ferrocarril, igualment es desplaça la línea ferroviària de mercaderies.
110
49_40 – PERE AGUILERA MASSANA – HERETAT GUILERA S.L.
Registre d’entrada. CCAP – 3572
31/10/2007
Exposen.
Relació amb Ca l’Artigas – Lavern – Empresa de cava amb vinyes pròpies.
La proposta del PDT preveu amb clau E la localització preferent d’equipaments a les seves propietats, AP_p04 entrant en contradicció c amb el AP_p02 a on el paratge al·ludit és connector.
Entenen què la localització d’equipaments condiciona l’activitat de l’Heretat, impedeix el desenvolupament de l’enoturisme i de la producció de cava. Així doncs exposa el seu desacord amb la proposta
Demanen.
1. Suprimir la “localització preferent d’equipaments” a Cal l’Artigas.
2. Que tots els sòls inscrits a DO siguin considerats, sense excepció, d’alt valor agrícola, delimitats i protegits (així s’ha fet al PDT de l’Empordà i sorprèn què el de l’Alt Penedès no faci el mateix).
3. Que s’elimini la consideració de corredor d’infraestructures i urbanístic.
Comentari.
1. La localització preferent d’una zona equipada a Lavern respon a l’objectiu general proposat pel PDT d’ubicació, a l’àmbit de les estacions, d’espais d’intermodalitat, equipaments i activitat. Amb el símbol “E” el PDT localitza de forma indicativa la implantació d’aquest nou punt de servei a la comarca. Mitjançant l’instrument de planejament urbanístic legalment establert es determinarà amb precisió la proposta i emplaçament dels equipaments relacionats amb l’estació de Lavern.
2. La llei d’urbanisme estableix la denominació d’origen com a raó de classificació del sòl dins la categoria de sòl no urbanitzable. (Article 32. Concepte de sòl no urbanitzable). La inclusió de tots els sòls no urbanitzables de la Comarca de l'Alt Penedès dins la categoria de protecció especial (eliminant la protecció territorial i protecció preventiva que es contemplen a la reste de plans territorials) respon a la voluntat d’aquest PDT de reconeixe, delimitar i protegir el territori de l'Alt Penedès i
111
de la seva activitat més característica. La protecció especial de la Vinya s’estableix tant pel seu valor natural com agrícola de vinya, entenent el paper fonamental d’aquest cultiu en la configuració i condicionament del paisatge així com la seva especial participació en la dinàmica ecològica, econòmica i social de la comarca.
3. La consideració de corredor d’infraestructures de l’àmbit central de la comarca respon a raons històriques i a l’anàlisi de la realitat comarcal on la major concentració d’infraestructures, població i activitat es disposa aprofitant el corredor natural que coincideix amb la plana central del Penedès.
112
50_41 – XAVIER NADAL PENEDÈS – PRESIDENT DE PIMECAVA
Registre d’entrada. CCAP – 3560
31/10/2007
Exposen.
Entenen què: “L’actual redactat del PDT compromet greument el desenvolupament socioeconòmic de la Comarca preservant els elements del paisatge vitivinícola que la caracteritzen.”
Sobre les “hipòtesi de creixement”:
Demanen polítiques de creixement i de finançament (a través de noves qualificacions).
Els creixements (seguint la línia municipal) i segons les dades del PDT no són assumibles per les limitacions plantejades al PDT.
S’interpreten incompatibilitats entre els plànols de creixement, els connectors ecològics i sòls protegits.
No es dota en “sòl especial de protecció de la vinya” dels mecanismes necessaris per que els ajuntaments puguin triar un creixement compatible amb la protecció de la vinya.
Les limitacions imposades per la protecció s’han de veure compensades econòmicament.
Demanen.
La redacció urgent d’un PE d’ordenació del sòl d’especial de protecció de la vinya, que instrumenti els mecanismes de caràcter econòmic per garantir als Ajuntaments alternatives de creixement que difereixin de les clàssiques (polígon-activitats- residència-habitants).
Mecanismes financers per als municipis que optin per un desenvolupament econòmic i social basat en l’enoturisme.
Que els municipis que optin pel creixement basat en polígons i parcs logístics siguin conscients de que han de compensar als municipis que aposten per una estratègia a llarg termini.
113
Comentari
Els comentaris de l’al·legació coincideixen en gran part amb els objectius que es defineixen en el PDT, per tant les mesures que es prenen tenen com a objectiu la consecució d’aquest objectius, particularment pel que fa al sòl de protecció especial de la vinya, compatible amb l’implantació de cellers i de les instal·lacions que son pròpies de l’activitat vitivinícola.
En tot moment és possible la redacció del PE de sòl d’especial protecció de la vinya, ja que es tracta d’un dels supòsits contemplats a la legislació urbanística vigent.
El Pla es planteja la necessitat de cooperació intermunicipal per tal de compensar els desequilibris comarcals existents i, en particular, aquells derivats dels possibles nous desenvolupaments. En tot cas les condicions d’aquesta cooperació s’ha de fixar mitjançant els corresponents consorcis o convenis, lliurement acceptats per els municipis afectats.
114
51_42 – ROSA ARNÁN PIÑON – SOCIEDAD “MIGUEL TORRES S.A.”
Registre d’entrada. CCAP – 3451
17/10/2007
Exposen.
1. Al·lusió a la no resposta a les al·legacions presentades en fase de participació pública anteriors.
2. Pas per “Mas la Plana” d’una gran infraestructura en una zona de gran concentració de vinya(justifica l’excel·lent qualitat de la producció de la zona).
3. Reclama Avaluació de l’impacte ambiental d’acord amb la Luc i la LS del paisatge, etc. de la via.
S’adjunta suggeriment de març de 2006.
Comentari.
1. El document d’aprovació inicial va prendre en consideració tots els suggeriments d’ajuntaments, entitats i particulars formulats en els períodes de participació pública corresponents a l’avanç i a l’avantprojecte. El document aprovat inicialment incorpora un resum dels actes de participació, així com l’informe dels suggeriments que es tracten de forma general però que van ésser estudiats considerats de forma particular.
La via respon a les necessitats de connexió dels municipis del sistema del Foix amb la C-15. El PDT te com a objectiu dotar a tots els municipis de bones condicions d’accessibilitat a la xarxa principal. La millora del sistema de camins i la seva transformació en via local respon a les aspiracions de millor connectivitat d’aquests municipis (també hi ha constància que aquests recorreguts s’utilitzen en l’actualitat, a través de camins que no estan preparats pel trànsit que han de suportar9.
El traçat que figura en el document d’aprovació inicial respon a suggeriments d’anteriors fases, es va modificar per tal de que no es produïssin afectacions a nuclis, edificacions o explotacions, concretament en el cas de les finques de l’al·legant, l'actual traçat respon a una proposta de modificació corresponent a l’exposició pública de l’avantprojecte.
Aquesta via es preveu segons la memòria com a via funcionalment important (accés de l’eix del Foix a la C-15), però que es configura com a via de caràcter
115
local. La proposta preveu explícitament mantenir el caràcter local, evitant el pas per àrees consolidades, entenent que no ha de representar una alternativa al pas per les vies estructurants primàries. El Pla determina simbòlicament la connexió entre les dues vies de referència però serà el planejament urbanístic o el projecte concret que definirà el traçat.
3. La normativa del PDT complementa el contingut les determinacions establertes al Text Refós de la Llei d'Urbanisme per a projectes d’actuacions d’interès públic en sòl no urbanitzable en el Títol VI de la normativa (Paisatge, Art. 6.4. Estudis d’impacte i integració paisatgística).
116
52_20 – MANEL RAVENTÓS NEGRA (EN REPRESENTACIÓ DE JOSEP MARIA RAVENTÓS
I BLANC, S.A.)
Registre d’entrada. CCAP – 3992
18/12/2007
Exposen.
· Ésser propietari d’una important extensió de vinyes a Sant Sadurní.
· Entenen què el conreu de la vinya no és compatible amb la protecció ecològica pròpia d’un connector. La “taca groga” dels plànols de connectors queda en espais de vinya amb pocs valors naturals. També queden incloses les zones que per les condicions de les normes no seria possible ampliar.
· Que el PDT utilitza la protecció especial natural per garantir la “no urbanització” , quan per això hauria d’utilitzar la protecció especial de la vinya (que ha de ser suficient la importància de la denominació d’origen).
· Cita alguns articulats de les Normes segons els quals entén què no poden duu a terme les actuacions previstes a les caves. Art 2.5. i Art. 2.7.
Demanen.
1. Demana concretament que els espais citats es qualifiquin com a sòl de protecció especial de la vinya, enlloc de com a connectors ecològics. (concreta les vinyes afectades: de Codorniu, Raventós i Blanc, Sumarroca i Marquès de Monistrol entre d’altres.).
Comentari.
1. La delimitació de sòl de protecció especial de valor natural i connector respon no únicament al criteri de qualitat i valor natural, sinó també al de disposició estratègica i permeabilitat ecològica. La consideració de determinats espais agrícoles com de pocs valors naturals no és consistent per se, ja que contenen elements biològics apreciables vinculats estretament a aquesta mena d’espais, i més quan el context territorial és de predominança clara dels espais agrícoles. Encara més, també contenen valors funcionals i, en disposició estratègica, són susceptibles de tenir un important valor com a connectors ecològics. El planejament municipal s’encarregarà de categoritzar aquest tipus de sòl indicant específicament
117
el seu valor connector, l’article 2.7 apartat 2a de les Normes del PDT estableix clarament que en el sòl de protecció especial de connectors ecològics es poden classificar zones de sòl no urbanitzable en les categories de protecció agrària, forestal o paisatgística, sempre que es prenguin mesures per la conservació del valors connectors. Des del POUM, i en el marc dels criteris del PDT, s’establiran les mesures necessàries que no són, des de la normativa del pla, incompatibles amb la viabilitat del desenvolupament de l’activitat vitivinícola dels àmbits inclosos en els connectors.
118
53_21 – EMPRESA ONDUNOVA. AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA I ELS
MONJOS.
Registre d’entrada. CCAP – 4025
14/12/2007
Exposen.
· Traçat per la nova línia de FFCC afecta a les instal·lacions de l’empresa ONDUNOVA, S.A.
· Exposa el procés productiu, logístic i de circulació internes de l’empresa i la importància de que tot plegat vagi coordinat.
· La traça ferroviària que es proposa afecta alguna de les naus imprescindibles en el procés així com el sistema d’accés i circulació. Això suposaria una necessitat de modificació total de l’empresa.
Demanen.
1. Sol·liciten què es busquin alternatives al traçat de la nova línia de FFCC tals com pas soterrat o per una altra zona.
Comentari.
La proposta d’una nova via de mercaderies a la comarca es preveu, a l’àmbit de Santa Margarida, amb traçat paral·lel a la via actual. Les possibles afectacions que es derivin de la implantació d’aquesta nova via hauran d’ésser estudiades i valorades amb detall amb el corresponent projecte per tal de minimitzar les afectacions i impacte i justificant el traçat definitiu.
Entenem que la traça del FFCC de mercaderies per l'interior aporta també avantatges a les àrees industrials de Santa Margarida i Els Monjos, que s’han d'avaluar en relació a possibles afectacions.
119
54_26 – JOAN SAMSÓ DURÀN EN REPRESENTACIÓ DE AGROMILLORA CATALANA S.A.
Registre d’entrada. CCAP – 4037
17/12/2007
Exposen.
· L’empresa Agromillora Catalana ocupa actualment la parcel·la 6 del polígon 30 i ha adquirit per ampliar parcel·la 1 del polígon 23. Es tracta d’una empresa puntera en la investigació i elaboració de planters de diverses varietats. Instal·lacions d’hivernacles i altres. Està en una parcel·la rústica que (segons el POUM) no té valors especials (SNU III) i en condicions que permeten l’expansió.
· El PDT inclou la parcel·la en protecció especial de connector, el que exclouria la possibilitat de creixement (necessari) de l’empresa i faria perillar el seu futur.
Demanen.
1. Demana que es modifiqui el grau de protecció especial connector.
Comentari.
La inclusió de la parcel·la dins la categoria de sòl de protecció especial connector queda subjecte a la regulació que farà el planejament municipal. Aquest serà el responsable d’establir, per les diverses categories de sòl no urbanitzable les mesures específiques per tal de garantir la preservació de les condicions de connectivitat ecològica, d’acord amb els criteris del PDT per aquests àmbits.
La delimitació dels connectors en sòl amb diversitat d’activitats fa necessari especificar els objectius de preservació d’aquesta connectivitat i la compatibilitat o incompatibilitat amb usos i edificacions.
En tot cas, les Normes del Pla, en el text de la versió per l’aprovació definitiva, incorporen a l’article 2.7 apartat 2b, con a contingut del POUM el reconeixement explícit d’edificis i activitats en sòl no urbanitzable, tot determinant les seves condicions de permanència, ampliació o extinció.
120
55_53- AUTOPISTA CONCESIONARIA ESPAÑOLA SA (ACESA-ABERTIS)
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/36750/2007
18/10/2007
Exposen.
-Que existeix un conveni amb l’administració pel qual s’acorden diferents projectes que no estan contemplats al projecte del PDT de l’Alt Penedès:
.Remodelació enllaç Gelida. Implantació peatge Martorell-Vila-Seca-Salou.
.Remodelació enllaç St Sadurní. Implantació peatge Martorell-Vila-Seca-Salou.
.Remodelació enllaç Vilafranca Nord. Sistema de peatge tancat.
.Remodelació enllaç Vilafranca Centre. Sistema de peatge tancat.
.Remodelació enllaç Vilafranca Sud. Sistema de peatge tancat.
No es preveu el conveni d’ampliació de l’Autopista AP-7 entrant en contradicció amb el mateix.
-Informen què la previsió del Pla de construir calçades laterals, amb l’eliminació de l’AP-7 suposaria la modificació de la concessió. Aquesta proposta requereix la decisió de l’autorització competent titular de la infraestructura (Ministeri de Foment) i la subscripció d’un conveni amb la concessionària.
-Consideren irregular la proposta de construir calçades laterals (Pèrdua de servitud). Aquesta proposta hipoteca possibles projectes d’ampliació de l’AP-7 en el futur.
-Que el PDT de l’Alt Penedès no s’ajusta al sistema de coordinació interterritorial d’infraestructures que preveu el Pla Estratègic d’Infraestructures (PAIT) del Ministeri de Foment. (té caire preferencial). Cal que la proposta del PDT s’ajusti.
Demanen.
Comentari.
El PDT es compatible amb la incorporació dels nous projectes que es citen.
Les propostes de laterals s’han de considerar esquemàtiques, el projecte definitiu ha de considerar l’oportunitat de reservar sòl per futures ampliacions de l’autopista.
121
S’entén què les propostes que afecten l’autopista s’han de negociar pels canals oficials que correspongui. Tanmateix, sí és el cas, s’ha de preveure la modificació de convenis, així com establir les mesures necessàries per reservar espai per una futura ampliació o perquè els laterals no actuïn com a “by pass” per estalviar peatges.
122
56_38 - PATRONAT DE TURISME DE SUBIRATS
Registre d’entrada. CCAP – 3860
29/11/2007
Exposen.
1. Entenen què la proposta de corredor central és incompatible amb el manteniment de la identitat vitivinícola. La proposta de la nova carretera de S-O a N-E que travessa el municipi, produiria un efecte barrera amb impacte a l’activitat agrícola, al paisatge i a l’enoturisme. Afecta les Rutes Vitícoles de Subirats, en particular la R1, en el seu pas per el Mirador de la Bardera. Proposen l’ampliació de l’autopista i la gratuïtat.
2. Entenen què el PDT fomenta:
-La urbanització de viles i pobles, que implica la pèrdua del caràcter rural.
-Construcció d’elements puntuals al camp (activitats periurbanes i implantació d’equipaments indiscriminats).
-Implantació de zones industrials i logístiques amb ubicacions pèssimes i una qualitat urbanística, paisatgística i territorial nul·la.
-La construcció de noves vies de comunicació que trenquen la continuïtat de la vinya.
Entenen què tot plegat amenaça el manteniment de la viticultura, la qualitat de l’enoturisme i dels sectors econòmics que hi depenen, i comporten la destrucció de l’economia i de l’harmonia dels paisatges vitícoles.
3. Demanen què l’estratègia de Lavern es mantingui de “creixement de reequilibri”.
4. Proposen la redacció d’un Pla especial que doti de recursos als municipis que apostin per un desenvolupament basat en l’enoturisme.
Comentari.
1. La proposta del sistema de l’eix central dona resposta a una situació existent, vol evitar alguns dels problemes generats per la disposició d’usos i l’ocupació de sòls de valor ecològic o vinícola. Cal recordar que el sistema central és un àmbit de màxima accessibilitat territorial i amb capacitat estructuradora de la comarca. La proposta
123
del Pla no nega aprofitar aquestes oportunitats, però cal fer-ho d’una forma ordenada, localitzant la residència i les activitats als llocs més adients, que disposin de bona accessibilitat i que permetin la reserva dels espais naturals i vinícoles de major qualitat. En definitiva, considerem que la proposta és bona per l’ordenació de les activitats, però també ho ha de ser per la imatge general de la comarca i per les activitats vitivinícoles i de turisme enològic.
Pel que fa a la nova carretera, que es cita específicament, s’han introduït modificacions que eviten afectacions de sòl, passant la nova traça entre l’autopista i el ferrocarril en el tram corresponent al municipi de Subirats, amb això es dona resposta a les al·legacions generals, que fan referència al possible impacte territorial d'aquesta via, i a les particulars que citen afectacions concretes. Considerem que la nova traça tindrà menor impacte i evita al màxim les noves afectacions.
2. La conveniència de redactar aquest PDT separadament del Pla Metropolità sorgeix justament del reconeixement de les singularitats de la comarca de l’Alt Penedès, especialment de la relació de la viticultura i el paper fonamental d’aquest cultiu en la configuració i condicionament del paisatge així com la dinàmica ecològica, econòmica i social de la comarca. El model proposat estableix unes pautes que en cap cas s’oposen al manteniment dels valors actuals, dirigint les dinàmiques “metropolitanes” que afecten la comarca i dotant al planejament municipal de bases d’ordenació general dins el model d’ocupació del territori establert.
Entenem que els problemes que es descriuen, i que l’al.legant atribueix al PDT, son més un reflex de la situació actual de la comarca que la que ha de resultar de l’aplicació del PDT, ja que son aquells que es volen evitar mitjançant l’ordenació territorial.
3. A Lavern es manté l’estratègia de "creixement de reequilibri"
4. L’expressió de l’objectiu de dotar de recursos als municipis i d'apostar per un desenvolupament basat en l’enoturisme és interessant per l'Alt Penedès, però també s’ha de considerar que a la comarca hi ha altres activitats que també tenen interès econòmic, social i territorial, als que el PDT ha de donar necessàriament resposta. Per tant el PDT busca un equilibri entre els diversos sectors que no són nous en el territori, i té com a principal objectiu propiciar, mitjançant l’ordenació territorial, la convivència i complementarietat d’aquestes activitats, partint del marc singular que la cultura vinícola dona a aquest territori.
124
57_43 – JAUME FERRER MIRAVENT – COL·LECTIU PER LA DEFENSA DE MOJA
Registre d’entrada. CCAP – 3437
16/10/2007
Demanen.
1. En relació al traçat FFCC orbital, entenen què el traçat que apareix al PDT provocaria un impacte ambiental ja que passa per espais protegits. També és més llarg (5 Km), més costós i més temps de trajecte. Proposen com alternativa que passi el més enganxat possible a la C – 15.
2. Entenen què el PDT hauria de contemplar l’alliberament del peatge i un major aprofitament de l’autopista front a noves vies (que al ser gratuïtes desviarien trànsit de l’autopista i es col·lapsarien).
3. Sobre línies d’alta tensió proposen què s’apliqui la normativa alemanya (1 m de distància per cada Quilovat...) per tal de que el futur desenvolupament del sòl urbanitzable (o els POUM’s) tinguin en compte aquest precepte (no existent en l’actual normativa energètica).
4. En relació al Sistema d’Assentaments Demanen què es mantingui el redactat de l’apartat “6.5.4. Aplicació d’Estratègies” de la Memòria on s’estableixen les condicions de creixement en funció de les estratègies assignades.
5. Demanen què es mantingui per Moja la proposta de – “creixement de reequilibri” proposada pel PDT front a possibles sol·licituds de creixement moderat.
Comentari.
1. La traça del ferrocarril Orbital correspon a la proposta per la que ha optat el Pla Director Urbanístic de l’Orbital entre diverses alternatives. Evita l’afectació als espais d’interès ambiental ja que la major part del seu traçat és en túnel. El fet de que s’opti per aquesta proposta, front d’altres, fa pensar que s’han considerat tant les qüestions ambientals com les econòmiques.
2. La gratuïtat del peatge és una qüestió que sobrepassa les competències del PDT. L'AP-7 ha de comptar amb suficients accessos però ha de seguir exercint el seu paper com a element de trànsit de llarg recorregut a través de la comarca. Entenem que l’autopista no ha d’absorbir els trànsits locals, la proposta del PDT
125
preveu una via estructurant comarcal amb capacitat de circulació, de distribució, amb accés a pobles i àmbits d’activitat.
3. Per la pròpia definició dels continguts, el PDT no contindrà determinacions relatives a infraestructures diferents de les de comunicació, això no vol dir que no es consideri la rellevància d’aquestes altres infraestructures i la seva capacitat de condicionar el desenvolupament o les pròpies propostes del PDT. En tot cas aquestes infraestructures s’han de planificar sectorialment, com s’ha dit des de les primeres etapes de la redacció del Pla.
4 i 5. No s’han previst modificacions dels criteris i estratègies establerts pel PDT en els apartats i assentaments indicats.
126
58_17 – PLATAFORMA “NO FEM EL CIM”
Registre d’entrada. CCAP – 3956
12/12/2007
Exposen.
1. En relació a la proposta de traçat de la nova via al corredor: -Demanen què es respecti la voluntat popular ampliant l’AP-7 amb peatge gratuït pel Penedès des de Torredembarra a Martorell. -No es faci l’autovia A-2 ni la prolongació de la N-340. -Que es destini la N-340 – entre El Vendrell i Vilafranca del Penedès – com a eix estructurant del sistema d’assentaments urbans de la comarca. -Millora de la carretera BV-242a i BV- 243b com a eix estructurador de la comarca (St Sadurní-Vilafranca del Penedès).
2. No volen un corredor internacional de mercaderies pel Penedès. Demanen què s’anul·li la línia ferroviària de mercaderies pel Penedès i que la inversió prevista es destini a la millora de la xarxa i estacions de l’eix Sant Vicens-Martorell.
3. Exposen la necessitat de coordinar el planejament del Penedès – definició per part de la comissió de Política territorial de l’àmbit funcional de planificació territorial: Penedès - Garraf – Anoia. Coordinar amb el pla territorial de Camp de Tarragona per l’àmbit del Baix Penedès.
Comentari.
1. La gratuïtat del peatge és una qüestió que sobrepassa les competències del PDT. Pel que fa a la previsió de noves vies, l’objectiu del PDT és la dotació de l’estructura viaria necessària per tal de garantir un nivell d’accessibilitat adequat a la població i activitats de la comarca
2. El PDT es redacta amb coherència amb els documents de rang superior i planejament derivat i en coordinació amb els responsables d’aquests plans jeràrquicament superiors. En aquest context dins els nous plantejaments ferroviaris, basats en la necessitat de potenciar el ferrocarril com a principal mitja de transport de mercaderies i passatgers, la comarca té un paper destacat que el PDT incorpora. La voluntat d’incrementar la freqüència i abast territorial de rodalies comporta la necessitat de preveure un traçat alternatiu per a la línia de mercaderies.
127
3. Entenem que el planejament de l'Alt Penedès i el corresponents als àmbits en què s’inclouen Baix Penedès, Garraf i Anoia s’ha produït amb suficient coordinació, per part del Departament de Política Territorial.
128
59_19 – PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA
Registre d’entrada. CCAP – 3988
13/12/2007
Exposen.
1. Exposen els fonaments històrics i territorials de la Vegueria Penedès – Garraf – Anoia, així com les reivindicacions de l’Associació i l’adhesió de consells comarcals i administracions i les darreres manifestacions a nivell polític. Entén què, en aquesta perspectiva, el PDT no pot ser aprovat, ja que conté diverses referències a la RMB.
2. Sol·liciten què s’inclogui a l’articulat de la normativa: - La creació de l’àmbit funcional de Planificació Territorial del Penedès. - La necessitat de que el PDT s’adeqüi al nou àmbit. - La desvinculació jeràrquica del PDT respecte al Pla Territorial Metropolità, una vegada l’àmbit funcional esdevingui una realitat. - Que s’articulin els mecanismes i automatismes necessaris perquè aquestes mesures es puguin dur a terme.
Presenten adhesions d’Ajuntaments, Consells Comarcals, Associacions empresarials i empreses a títol personal.
Comentari.
1. El PDT s’ajusta a la divisió territorial i als àmbits de planejament legalment establerts en el moment de la seva redacció i tramitació.
2. Els Plans territorials no disposen de competència per definir les qüestions de divisió territorial que se sol·liciten. Com ja saben bé els al.legants el PDT de l'Alt Penedès s’emmarca dins un dels set àmbits pluricomarcals en què el Pla territorial General de Catalunya (1995) va dividir el territori de Catalunya. La inclusió de la comarca de l'Alt Penedès a la regió Metropolitana cal que sigui considerada a la planificació sense que això suposi renunciar o oposar-se a les dinàmiques i fonaments històrics, econòmics i socials que relacionen els territoris de la vegueria del Penedès.
En tot cas, entenem que el planejament de l'Alt Penedès i el corresponent a Garraf i Anoia s’ha redactat amb suficient coordinació, per part del Departament de Política Territorial, perquè, en cas que es defineixin noves divisions territorials, aquest
129
planejament es pugui incorporar a la nova Vegueria, de la mateixa manera que, en funció de l’actual divisió territorial, s’ha d’incorporar al planejament territorial de la Regió Metropolitana. Amb independència de la divisió territorial, el Pla ha considerat les relacions amb les comarques veïnes i, en general, amb el territori català.
130
60_52A I B- COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD
Registre d’entrada. DGAP – 0476E/8680/2007
19/12/2007
Exposen.
1. Valoren insuficient la consideració del PDT de les revisions de planejament municipal actualment en curs a la comarca.
2. En relació a la proposta de traçat de la nova via al corredor: -Es posicionen contraris als nous trams laterals a l’AP-7 i proposen l’alliberament del peatge fent que aquesta sigui la via vertebradora pel Penedès. Es qüestionen què passarà quan es construeixi el nou peatge a Gelida. -Es posicionen en desacord amb qualsevol desdoblament l de la N-340 -Es qüestionen perquè el Ministerio de Fomento manté a la seva proposta la traça original de 4rt cinturó.
3. Consideren innecessàries les variants proposades pel PDT. Només consideren necessària la proposta de variant a St. Pere Sacarrera degut al trànsit procedent de la paperera de Mediona.
4. Es posicionen en desacord amb la proposta de transformació de la via La Granada-Les Cabanyes-Pacs-L’Agrícola i Puigdassé
5. Carretera Gelida-Martorell (C243-b). Sol·liciten què sigui prioritari fer importants millores en el traçat actual.
6. Es considera que hi ha mancança d’intervencions a les vies rurals. Demanen un estudi acurat.
7. Demanen què el pla estableixi un calendari i desplegament de les actuacions a fer a la xarxa de transport públic.
8. Proposen prioritzar el transport públic Vilanova-Vilafranca-Igualada abans de procedir amb el desdoblament de la C-15. Escàs en el primer cas i inexistent en el segon. Proposen alhora finalitzar el tram de C-15 Vilafranca-Puigdàlber garantint el separador entre Vilafranca i La Granada.
9. Línia ferrocarril passatgers. Sol·liciten millora de les vies, estacions, freqüència i necessitat de consolidació de la línia en direcció Vallès.
131
10. Línia de mercaderies. Proposen què només es faci una variant de mercaderies al pas per Vilafranca i anul·lar la resta del projecte al seu pas per la comarca. Exposen el seu desacord amb la proposta de CIM a l’Arboç.
11. Ferrocarril orbital. Plantegen prioritzar el transport per carretera abans d’obrir aquest nou eix ferroviari.
12. Plantegen la necessitat d’establir punts intermodals .
13. Estació de Regionals. Plantegen el seu desacord amb la ubicació proposada pel PDT pel la nova estació de regionals. Consideren què aquesta proposta platejarà l’ocupació del separador. Proposen la ubicació al centre de Vilafranca o a la Granada o bé als Monjos.
14. Expressen el seu desacord amb la proposta del PDT, que consideren dona prioritat al sistema central. Qualifiquen de desmesurat el creixement del PDT i que aquest no pren en consideració la capacitat de càrrega del territori.
B) S’adscriuen a l’Al·legació número 64
Comentari.
1. El PDT incorporarà el planejament aprovat definitivament fins el moment de la redacció del document per aprovació definitiva. En el moment en què els POUM en redacció s’aprovin definitivament, aquests quedaran automàticament incorporats al PDT.
Durant la redacció del Pla i, particularment, en els períodes d’exposició pública de l'Avanç, Avantprojecte i document d’aprovació inicial, s’han mantingut contactes amb els ajuntaments i aquests han expressat les seves opinions respecte al PDT mitjançant els corresponents suggeriments i al·legacions, que han estat ateses, i de les quals s’han derivat modificacions, en la mesura que han resultat compatibles amb els objectius i criteris generals del PDT.
2. La gratuïtat del peatge és una qüestió que sobrepassa les competències del PDT. L'AP-7 ha de comptar amb suficients accessos però ha de seguir exercint el seu paper com a element de trànsit de llarg recorregut a través de la comarca. Entenem que l’autopista no ha d’absorbir els trànsits locals, la proposta del PDT preveu una via estructurant comarcal amb capacitat de circulació, de distribució, amb accés a pobles, xarxa viària local i àrees d’activitat.
132
3. Respecte a les variants, el PDT respon, en la major part dels casos, a sol·licituds expresses dels ajuntaments o altres col·lectius que adverteixen sobre la perillositat d’alguns passos a través o d’encreuaments a zones urbanes. La proposta de variants és també coherent amb la jerarquia del viari, resultant incompatible el pas d’una via estructurant per carrers urbans.
4. La via que es proposa respon a les necessitats de connexió entre els municipis de l’eix del Foix i la C-15, no es tracta d’una variant de Vilafranca ja que les vies actualment existents, l’autopista i la N-340, son més ràpides i amb major capacitat de trànsit.
El PDT parteix d’un necessari principi d’equilibri entre l’accessibilitat a diversos municipis, per això cal garantir l’accessibilitat en les millors condicions possibles a tots ells, en aquest cas es dona resposta a les necessitats dels municipis de ponent, situats al llarg de l'eix del Foix. El planejament urbanístic o el projecte concretarà el traçat d’aquesta via.
5. La previsió de millores és general per a totes les vies que relacionen els municipis de la comarca i veïns, en el cas concret de Gelida-Martorell, la connexió ve garantida per la nova via central.
6. L’abast del treball no ha permès l’estudi acurat de la xarxa de camins que es proposa mitjançant la redacció d’un pla especial de camins rurals, de caràcter comarcal. Aquest hauria d’establir categories dins la xarxa de camins i tipus d’actuació per adequar-los a les exigències derivades de les necessitats de l’activitat agrícola i altres activitats del territori. Considerem que aquest pla espacial ha d’ésser l’estudi acurat que es sol·licita.
7, 8, 9, 12. La millora del transport públic, especialment ferroviari, és un dels principals objectius del Pla. Entenem que les millores que es proposen son, en la major part, coincidents amb els objectius i les propostes del PDT. El Pla no conté un ordre de prioritats ja que en la major part dels casos les obres que se citen son d’interès supracomarcal i depenen de programes, dels departaments específics, d’abast català.
10. La voluntat d’incrementar la freqüència i abast territorial de rodalies comporta la necessitat de preveure un traçat alternatiu per a la línia de mercaderies. Aquest PDT de l’Alt Pendès no pot incidir en la localització del CIM de l'Arboç.
11. Els programes ferroviaris de la Generalitat de Catalunya no comparteixen la proposta de l’al.legant, el servei del ferrocarril Orbital té un abast molt superior a la
133
pròpia comarca i ha de garantir la connexió entre ciutats molt properes però que la disposició de les infraestructures ha mantingut allunyades, com és el cas de Vilanova-Vilafranca. Entenent que la C-15 és una via essencial per unir aquestes poblacions, el PDT dona prioritat al transport ferroviari, tant per a passatgers com per a mercaderies.
13. En diverses reunions s’ha explicitat que l’estació de Regionals és d’abast intercomarcal, considerem que és un servei de singular importància per Vilafranca del Penedès i que precisa d’una sèrie de condicions que el centre de Vilafranca o de La Granada no disposen. També es considera que l’estació de Regionals pot generar un nou centre modern, al servei de les activitats i de la imatge de la comarca, que ha de complementar al propi centre de Vilafranca, actuant com a element estructurant del possible creixement d’aquest sector tot mantenint el separador i el contacte amb les àrees agrícoles que ha estat tradicional a la ciutat de Vilafranca del Penedès.
14. En apartats anteriors s’ha parlat d’infraestructures, de prioritat del transport públic i de conservació del medi... tot això concorda amb la major concentració d’àrees d’activitat i de població a l’eix central (condició que ja es dona en l’actualitat). La definició d’estratègies per a cada assentament respon a la distribució de la càrrega sobre el territori. A la memòria del document d’aprovació inicial s’inclou l’avaluació de les màximes pèrdues de sòl de vinya en funció de l’aplicació d’aquestes estratègies.
134
61_54- UNIÓ DE PAGESOS
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/45355/2007
19/12/2007
Exposen.
S’analitzen els diversos aspectes del pla a través dels temes que consideren de major importància en relació a Espais Oberts, Infraestrucutres i Assentaments, argumentant i valorant les opcions del Pla i presenten alternatives.
Demanen.
1. Modificació de les estratègies de creixement proposades pel PDT. Proposen creixement moderat per aquells nuclis on es proposa creixement estratègic i creixement de reequilibri per a la resta de la comarca.
2. Proposen què s’elimini l’enllaç entre l’Agrícola fins a Vilafranca
3. Proposen què es potenciï l’eix que uneix Puigdassé-l’Agrícola-Les Cabanyes fins a la C-15.
4. Demanen què es reconsideri per tota la comarca la proposta de desdoblament de l’autopista i alliberament del peatge.
5. Proposen reforçar la C-15 potenciant aquesta via per al trànsit pesat i restringir el trànsit per a la BP-2151. Es proposa la millora de la BP-2151 (C-15-Guardiola-St Martí) amb la creació de variants per cada poble.
6. Demanen què s’elimini del pla la possibilitat d’excloure peces de sòl dels espais de protecció especial de la vinya per destinar-los a desenvolupaments urbanístics.
7. Proposen la incorporació de modificacions a la normativa:
-Que s’aclareixin els usos als que es refereix l’Art. 2.6 Apartat 3c.
-Art. 2.6. Apartat 6. Es faci referència en aquest article a l’informe que ha d’emetre el Departament en matèria d’agricultura i ramaderia amb caràcter preceptiu i vinculant sobre els efectes i les repercussions, que tenen, entre d’altres, els projectes i les actuacions d’interès públic en SNU que estableix la legislació urbanística i que poden ocasionar repercussions al funcionament normal...
135
-Que es canviï el contingut de l’Art 2.6 Apartat 9, tot remetent l’obligació de mantenir els marges de les parcel·les al que ja diu la legislació sectorial vigent.
-Art. 2.8 Apartat1. Que s’introdueixi el concepte de producció integrada, exposen les condicions que es requereixen i mencionen la existència de explotacions amb aquesta tècnica.
-Que es reguli la construcció de cellers en sòl de protecció natural i de protecció de la vinya tal i com s’especifica: Determinar que els cellers que s’instal·lin han d’elaborar vi i cava produït amb D.O Penedès,i amb aquesta finalitat establir els paràmetres següents: Acreditar propietat de 5Ha de cultiu o 1,5Ha de cultiu i fins a 5Ha en règim d’aparceria o arrendament. Garantir alhora que els contractes d’arrendament tenen la durada establerta per la legislació vigent.
-Art 2.12 Apartat 4. Que s’estableixi un període de 5 anys sense activitat per al desmuntatge de les construccions relacionades amb l’activitat agrària enlloc dels dos anys proposats actualment.
Comentari.
1. Les modificacions introduïdes, d’acord am l’al·legació presentada pel Consell Comarcal suprimeixen les estratègies de creixement estratègic, que queden substituïdes per les de creixement mitjà a les ciutats de Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos, i les de creixement moderat per Sant Cugat de Sesgarrigues i La Granada.
També cal considerar que l’estratègia de creixement moderat s’aplica percentualment sobre les àrees consolidades, això significa que els nuclis poden créixer proporcionalment a la seva dimensió real, que és major en els grans i menor en els petits. També cal senyalar que en la majoria dels municipis el sòl urbanitzable del planejament vigent tendeix a superar el dimensionat que permeten les estratègies del PDT, el que pot suposar reduccions de sòl urbanitzable en el moment de revisió del planejament vigent.
Per la resta de la comarca el PDU manté les estratègies.
2. La via entre l'Agrícola i Vilafranca del Penedès dona accessibilitat a la vila des de l’eix del Foix. Aquesta via està considerada al POUM de Vilafranca del Penedès i
136
respon a l’objectiu d’ordenar els accessos a la ciutat, i en cap moment de la tramitació del Pla ha estat qüestionada pels municipis afectats.
3. Contràriament a l’anterior, aquesta via sí ha estat qüestionada pels municipis que travessa, alhora que defensada pels municipis de l’eix del Foix, que veuen en ella una millora en l’accés a la C-15 i, en general, a l’accessibilitat d’aquest eix a les xarxes territorials. En resposta a aquesta doble posició, el PDT dóna prioritat a la millora de l’accessibilitat per aquests municipis i, en conseqüència, manté la via amb caràcter local, recolzada sobre camins existents i amb accessos als nuclis i explotacions agrícoles. El PDT no definirà exactament el traçat de la via, ja que en el seu pas per àrees sensibles, naturals i agrícoles, i pròximes a assentaments precisa d’una definició més acurada a nivell urbanístic i de projecte.
4. La gratuïtat del peatge és una qüestió que sobrepassa les competències del PDU. L'AP-7 ha de seguir exercint el seu paper com a element de trànsit a través i no pot ésser considerada com a via de comunicació comarcal.
La secció diferenciada prevista pel PDT s’estableix en funció del paper intercanviador associat i la intensitat de trànsit previst, particularment en el tram que coincideix amb la C-15.
En el text general també es fa referència al traçat de la nova via comarcal, al·legant que es tracta d’un nou traçat del IV cinturó “encobert”. En aquest sentit volem aclarir que el PDT, des de les primeres reunions de participació pública, ha incorporat la posició majoritària de prescindir del IV cinturó, també és cert que des de les primeres propostes es planteja la necessitat de la creació d’una via de relació comarcal (recordem que el IV cinturó es plantejava com una via ràpida de “pas a través”) amb la finalitat de millorar l’accessibilitat a nuclis urbans, àmbit rural i àrees especialitzades, així com la relació entre les diverses parts de la comarca. Les darreres versions de traçat d’aquesta via tendeixen a minorar les afectacions a sòl agrícola tot mantenit la seva funcionalitat.
5. L’estructura viària proposada incorpora la C-15 dins la xarxa principal de distribució donant resposta a la voluntat expressada de potenciar aquesta via. No és competència del PDT establir restriccions de trànsit a les vies, però la categorització proposada està associada al tipus de secció i trànsit previst a cada una d’elles.
137
6. La incorporació dins la categoria de protecció especial de tot els sòls no urbanitzable de la comarca condiciona que qualsevol canvi en relació al règim de sòl vigent es produeixi en un sòl de protecció especial.
Aquesta qüestió va ésser plantejada en els suggeriments presentats en el període d’informació pública de l’avantprojecte, per la qual cosa en va calcular la possibilitat de creixement sobre sòl de protecció especial de la vinya, ens remetem a aquests càlculs, que s’han actualitzat d’acord amb el planejament vigent i les variacions d’estratègies i es mantenen a la memòria, per demostrar que en les interpretacions més expansives possibles del PDT, el percentatge de pèrdua de sòl de protecció especial de la vinya és minin, i molt inferior al que suposaria la delimitació de sòl de protecció preventiva en torn als nuclis, de manera que cada municipi comptes amb una certa llibertat en el moment de delimitar les àrees d’extensió necessària per donar resposta a les demandes de creixement, d’acord amb les estratègies del PDT.
Respecte als arguments referits a la “desprotecció efectiva” del sòl de protecció especial de la vinya i de les àrees agràries en general, cal considerar, a més de les possibilitats de delimitació de nou sòl urbanitzable queden restringides per les estratègies i limitades a l’entorn immediat dels assentament, per tant les possibles “expectatives” queden molt reduïdes, sobretot si considerem la relació existent entre ocupació real dels nuclis urbans i el sòl classificat com a urbanitzable.
7. Respecte als canvis que es proposen a les Normes.
- Art. 2.6 (ara 2.7) Apartat 3c. Els usos que poden ser admesos s’especifiquen segons el descrit a l’article 2.6 apartat 3.b), referits als usos admissibles a sòl no urbanitzable, l’article al que es fa referència limita les possibilitats d’ampliació a aquelles instal·lacions que no quedin incloses als apartats següents: 5,6,7i 8.
- Art. 2.6. (ara 2.7) Apartat 6. Es farà referència a la Disposició Addicional Cinquena, de la LLei 18/2001 d'Orientació Agrària, ja que l’obligatorietat de l’informe del Departament amb competències en matèria d’agricultura i ramaderia no fa referència exclusiva als projectes d’infraestructures. S’inclou aquesta modificació a l’article 2.7, apartat 2.
- Art. 2.6. Apartat 9. (ara 2.7) El redactat de l’article condiciona el manteniment de les estructures i vegetació de la zona compatibilitzant les ajudes actuals de la Política agrària comuna (Condicionalitat), amb possibles polítiques d’ajuda que altres departaments puguin establir per afavorir el manteniment de la biodiversitat (Departament de Medi Ambient i Habitatge) i el paisatge (Departament de Política
138
Territorial i Obres públiques). S’expressa explícitament la voluntat d’evitar que aquestes mesures gravin significativament l’activitat agrària.
-Art. 2.8 (ara 2.9) Apartat 1. S’incorporarà a la normativa el concepte de producció integrada. ".... El sòl de protecció especial de la vinya comprèn sòls d'alt valor agrícola amb conreu de vinya inscrits com a Denominació d'Origen Penedès, indicacions geogràfiques protegides (IGP), produccions ecològiques i produccions integrades, inclou també..."
En relació a la regulació dels cellers, la pròpia al·legació fa referència a la discussió sobre l’oportunitat de que sigui el PDT l’instrument que estableixi paràmetres reguladors a las obres i actuacions a sòl no urbanitzable, finalment, l’enteniment del PDT com un marc general de planejament, s’ha optat per fixar criteris que el planejament urbanístic haurà de traduir a paràmetres concrets adaptats a les condicions físiques, necessitats i condicions socioeconòmiqes de cada part del territori, sigui des del POUM de cada municipi o d’altre planejament sectorial agrari.
-Art 2.12 (ara 2.14) Apartat 4. Es manté el redactat.
139
62_55- COL·LEGI OFICIAL ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA
Registre d’entrada. DGAP – 0125E/12628/2007
15/10/2007
Exposen.
-Valoren negativament la descripció i representació gràfica de les propostes del PDT. Consideren la descripció de les xarxes ferroviàries son poc indicatives i poc entenedores alhora que els plànols són descrits com a simples i poc clars.
-Exposen la necessitat de fer una descripció clara del traçat de les noves infraestructures ferroviàries. Exposant el seu origen i destí i argumentant els motius de la solució adoptada.
- Consideren necessari ampliar la informació sobre les tres noves infraestructures ferroviàries presents al PDT. (Importància per a la nova Xarxa ferroviària de Catalunya).
Comentari.
En general, els punts a que fa referència aquesta al·legació tenen a veure amb criteris generals del programa de planejament territorial a Catalunya, pel que fa a la representació dels plànols i amb els programes d’altres departaments de la Generalitat, pel que fa a les traces que es proposen per les infraestructures.
S’ha de considerar que els traçats que es proposen, tant els viaris com els ferroviaris, responen a objectius de connectivitat, accessibilitat i connexió entre punts, i considerem que en aquest sentit estan prou explicats a la Memòria, a on es descriuen de la manera més intel·ligible possible per la població, en general.
Estem d’acord en què no es fa una descripció tècnica de les infraestructures, però en aquest sentit hem de considerar que no es tracta de projectes, i en cap cas les propostes del PDT poden substituir al procediment normal (incloses les possibles alternatives de traçat, valoració d’impactes, informes...) de la redacció d’un projecte viari o ferroviari.
Pel que fa específicament a la xarxa ferroviària, els PDT inclou els traçats previstos per IFERCAT, que en alguns casos ja estan desenvolupats en forma de projectes, als que ens remetem concretant el document al que es fa referència.
140
63_57- TERRA VITUM (INSTITUT DEL CAVA, PIMECAVA, UVIPE, JARC I UNIÓ
DE PAGESOS)
17/12/2007
Exposen.
Aquest escrit és fruït del treball d’un grup de professors i investigadors de la UPC vinculats al Primer Congrés d’art i paisatge vitivinícola.
En general exposen el seu desacord, no amb la qualitat del treball, sinó amb la filosofia global sobre el futur de la comarca (de la qual s’en deriven les decisions), amb idèntics arguments que l’anterior al·legació (63_56)
Demanen.
1. Reduir el corredor , canal de mínima secció, el més junt possible i amb el menor impacte possible i evitar que aquest sigui un suport pel desenvolupament i residencial aliè a la Comarca.
2. Que el PDT determini de forma acurada i consensuada amb els municipis afectats el disseny i impacte paisatgístic de les infraestructures que han de creuar la comarca. Demanen s’especifiquin els traçats, les qualitats dels sòls afectats...
3. Reduir els creixements urbanístics a les necessitats pròpies de cada municipi. Evitar oferta de sòl desproporcionat a la demanda comarcal.
4. Potenciar la vinya com a base del desenvolupament econòmic i social de la comarca. Finalment potenciar la industria i els serveis, polititzant entre aquests els vinculats a la viticultura.
5. No pot existir producció vitivinícola de qualitat sense paisatge de qualitat. Que el PDT incorpori la obligatorietat de la redacció d’un Pla Especial de gestió i Promoció del paisatge Agrícola Vitivinícola del Penedès en el marc del Codi de Bones Pràctiques. Aquest serà un document de referència de tot allò que el PDT afecti gestió i paisatge d’aquest espai productiu. Aquest PE es farà amb la participació i consens de tots els agents vinculats amb la vinya el vi i el cava.
Comentari.
1 i 2. La definició de la nova via ha estat fruit d’un intens debat al qual s’han incorporat modificacions derivades de les diferents fases del procés de participació.
141
Assolits els objectius de connectivitat i d’accessibilitat a pobles, àrees d’activitat i altres vies secundàries, per tal de minimitzar l’impacte i les mínimes afectacions, es proposa la modificació del traçat de la via distribuïdora del sistema central en el seu recorregut entre el punt que deixa els laterals de l’autopista i Sant Sadurní, que passa a ocupar l’espai entre l’autopista i el traçat ferroviari.
També de forma complementària la normativa estableix les condicions d’implantació dels nous elements d’infraestructura dins els sòls de protecció especial i defineix un àmbit de Pla Director Urbanístic al l’eix central de la comarca amb la voluntat de determinar les relacions d’interrelació o dependència entre les diverses actuacions (infraestructures, assentaments i paisatge). Els projectes que desenvolupin aquestes infraestructures s’han d’ajustar als procediments legalment establerts, inclosos els pertinents estudis d’impacte.
3. La determinació de les estratègies respon a un procés de valoració de diversos paràmetres, especificats a la memòria, que en bases als criteris formulats pel programa de planejament territorial del DPTOP s’adapten a la realitat comarcal. L’aplicació de les estratègies del PDT, en relació a les possibles extensions del creixement, depenen sempre de les dimensions de les àrees actualment ocupades i cal remarcar que, en la majoria de casos, les previsions d’ocupació de nou sòl per extensió aplicant les estratègies del PDT són inferiors a les reserves de sòl urbanitzable del planejament vigent i, particularment, de l’aprovat recentment.
4. La protecció especial de la vinya significa el reconeixement de l’activitat vitivinícola com a quelcom més complex que una àrea agrícola especialitzada, i així es defineix a la memòria, aquesta protecció especial contempla la vinya com a conreu i com a paisatge, però també com a industria molt especialitzada amb requeriments d’accessos, espais i instal·lacions, així com possibles activitats associades. El predomini a la comarca del sòl d’especial protecció de la vinya significa que el PDT contempla l’objectiu de preservació de tots aquests valors associats.
5. Actualment s’està redactant el Catàleg de paisatge de la regió metropolitana, que en un futur ha de servir de base per la redacció del Pla espacial que es cita. En tot cas, la redacció d’un pla especial de gestió i promoció del paisatge agrícola i vitivinícola de l’Alt Penedès es pot redactar, ja que l’alt valor agrícola és un dels supòsits contemplats a l’article 67 de la Llei d’urbanisme per la redacció de Plans especials.
142
64_56A I B- ASSOCIACIÓ MARCA PENEDÈS.
Registre d’entrada. DPTOP – 0365E/48699/2007
14/12/2007
Exposen. a)
1. -Exposen els fonaments del valor del Penedès. Entenen què el Penedès és un patrimoni social irrenunciable. Aquest valor radica en la seva posició geogràfica dins una de les regions més poblades, industrialitzades i transitades d’Europa.
-Dins aquest context posen de manifest la necessitat de la vinya de disposar d’un planejament específic. El conreu necessita previsió.
-Confirmen què el Pla Director serveix a la nova Llei. L’Articulat ha de servir per protegir l’espai agrari i el paisatge cultural que aquest configura. b) S’adscriuen a l’Al·legació número 63_57
Comentari.
Es remet a l’al·legació de Terra Vitium (63_57), a la qual s’adscriuen.
143
65_16 – ICV – EUIA – EPM
Registre d’entrada. CCAP – 3921
05/12/2007
Exposen.
1. Respecte a la línia ferroviària de mercaderies demanen què s’inclogui el traçat fora de la comarca així com la localització de centres logístics que puguin afectar el medi ambient. Proposen com a àmbit de planificació territorial les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, el Garraf i els municipis de l’Anoia que s’hi vulguin adherir.
2. Plantegen el seu acord amb la previsió de laterals a l’autopista en el tram central, però no es veu la necessitat de la seva prolongació entenent que obre expectatives de futur pas intensiu a través de la comarca, en contra del paper que li dóna el PDT com a trànsit local.
3. Consideren necessàries les millores:
-C-243a - des de La Granada a Sant Sadurní.
-C-243b - des de Sant Sadurní a Gelida.
-BV-2241 - fins a Masquefa (proposen per aquesta la consideració d’estructurant secundària).
-BV – 2411 – Com a estructurant secundària d’Avinyonet del Penedès a Olesa de Bonesvalls per donar accés al Parc Natural del Garraf i enllaçant amb la comarca del Baix Llobregat. El pas de categoria permet actuacions de “condicionament i millora” a fi de millorar la seguretat i comoditat del traçat.
4. Consideren oportú que s’inclogui que la hipòtesi d’increment mig de la població comarcal no superi la del període 1991-2001 que representaria un increment del 42%.
5. Demanen què s’estableixi limitacions al “creixement estratègic” ja que en el paper de polaritat comarcal entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona pot patir una important pressió urbanística, residencial, industrial o logística.
6. Malgrat la protecció de la vinya, demanen reduir i limitar el creixement de certs municipis. Per exemple: la Granada de 1800 habitants no hauria de ser estratègic
144
sinó de “reequilibri”, ja que podria unir-se a Vilafranca del Penedès sense corredors biològics ni espais oberts. O en el cas de Sant Cugat Sesgarrigues, de 900 habitants, que podria veure desaparèixer l’anella verda si no es canvia la seva classificació a “creixement de reequilibri”.
Comentari.
1. El document d’aprovació inicial incorpora tota la informació disponible fins el moment en relació a la nova línia de mercaderies i instal·lacions associades.
El PDT de l'Alt Penedès s’ha elaborat amb la màxima coordinació possible amb els plans territorials dels àmbits veïns en el context del programa de Planejament territorial del departament de Política Territorial, per tant és coherent amb el planejament de les comarques que se citen.
2. La necessitat d’una via comarcal de distribució alternativa de l’autopista a l’àmbit central ha estat un dels objectius més intensament discutits al llarg del procés de participació. Aquesta via, es preveu per garantir les connexions entre les ciutats del corredor central, però també com a receptora-distribuïdora de la xarxa comarcal. Aquest paper distribuïdor, amb nombrosos accessos i enllaços, i la necessitat d’adaptació a la funció cívica atorgada limitarà el seu paper com alternativa al trànsit de pas a través.
3. Per totes les vies comarcals es proposen estratègies de condicionament i millora o de millores puntuals. En tots els casos es contempla la possible ampliació o millora de la secció així com incorporació de carrils especialitzats.
Concretament, es preveuen millores puntuals a les vies citades: -C-243a. -C-243b. -BV-2241. -BV--2411.
4. L'evolució dels darrers anys ens mostra que la dinàmica de creixement del període 2003-2006 ha estat molt propera a la hipòtesis més elevada de les tres que plantejava el PDT. En tot cas es consideren vàlides les alternatives presentades en el quadre 2 Hipòtesis de creixement de la memòria d’ordenació. Punt 6.5.5.5. Cal destacar que el sòl classificat com a urbanitzables en el planejament vigent és suficients per a les tres hipòtesis establertes.
5. La definició d’un àmbit de PDU en el sector central respon a la necessitat d’ordenar el creixement de l’eix més dinàmic i amb majors possibilitats de la comarca, per tal d’evitar actuacions puntuals derivades de les possibles pressions externes que es mencionen.
145
6. Entre els objectius del PDU del sistema central també està inclòs el de preservar els espais naturals, àrees de vinya i separadors, així com la conservació de la identitat dels pobles. El creixement estratègic a La Granada ha ests substituït per creixement moderat.
146
66_18 – ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
Registre d’entrada. CCAP – 3958
12/12/2007
Exposen.
1. En relació al sistema d’assentaments, demanen diferenciar dos sistemes: el Sistema Central i el sistema del Bitlles, encapçalada per Sant Sadurní. Cal d’evitar el continu urbà entre Vilafranca i Sant Sadurní.
-Proposen redefinir el sistema central – municipis de Vilafranca – Santa Margarida i els Monjos – La Granada – Olèrdola – Sant Cugat Sesgarrigues - Santa Fe del Penedès i potser també Castellet de la Gornal i Castellví de la Marca
-Proposen configurar el sistema Bitlles – Anoia, reconeixent una subcomarca. El nucli principal Sant Sadurní d’Anoia incloent també Sant Llorenç d’Hortons, Gelida i la part nord de Subirats. Demanen considerar (dins del sistema Bitlles – Anoia) Sant Sadurní com a nucli de creixement moderat.
2. Proposen incloure Pacs del Penedès en el sistema del Foix.
3. Objectius de creixement. Sobre les hipòtesis – necessitat de previsió a llarg termini valoren la hipòtesi de l’IET com a equilibrada i pròxima a la de 1975-2006 (amb cicles expansius i recessius de l’economia). L’entenen equilibrat i sostenible i que pot facilitar la cohesió social.
4. Fan referència a la necessitat d’abordar la qüestió del finançament municipal, de tal manera que es pugui trencar la vinculació entre el desenvolupament urbanístic com a única font d’ingressos municipals, amb el corresponent sentiment de marginació dels municipis que veuen limitat el seu creixement. Això porta a l’esquitxat de polígons i volen què es continuï amb l’objectiu d’equilibri que defensen. Plantegen què tots els nous àmbits per activitat econòmica siguin plurimunicipals (optimitza els processos d’ocupació, evita dispersió i afavoreix la concentració).
5. Respecte al sistema de Convenis o consorcis. Proposen què el Consell Comarcal elabori una normativa d’obligat compliment.
147
6. La mobilitat es planteja com un dels problemes fonamentals de l’Alt Penedès. Senyala dos problemes fonamentals que el PDT hauria d’intentar resoldre:
-Traçat de noves infraestructures d’abast nacional que no malmetin el territori i que no entrin en contradicció amb el model.
-Cal resoldre i determinar prioritats en les connexions internacionals.
-Assenyalen també que la comarca s’ha pronunciat reiteradament en contra del IV cinturó i que la comarca té un dèficit de transport públic tan intern com amb Barcelona (taxa més baixa d’ús de transport públic de la RMB), el que genera un ús excessiu del transport privat. Entenen què hi ha alternatives viables que no passen per ampliar les actuals vies per al transport de carretera.
7. En relació a les infraestructures i a la mobilitat plantegen AP – 7 sense peatge i accés en dos sentits a Gelida. Proposen prioritzar la xarxa ferroviària, les vies locals i prioritzar la N-340.
8. En relació al transport plantegen garantir el pas d’autobusos interurbans per tots els nuclis (cada hora) per connectar amb FFCC i autobusos a Barcelona. Crear un òrgan de cooperació per fer-ho possible.
9. Pel que fa a criteris de planificació de les infraestructures: no malmetre les peces agrícoles de la plana del Penedès i voltant de l’Anoia. Que no tinguin efecte barrera (l’aprofitament de traçats existents i introducció de viaductes, falsos túnels, etc.).
10. El manteniment del paisatge agrari. A més de molts punts d’acord i de valorar el fet de que es “planifiqui també allò que no s’ha d’urbanitzar” assenyalen com a insuficiències:
-Que el PDT vulgui contraposar creixements i protecció de vinya.
-Entenen què hi ha alguns espais naturals insuficientment protegits.
11. Per garantit el manteniment del paisatge proposen:
-Paisatge agrari. Establir com a requisit l’adopció del “Codi de bones pràctiques vitivinícoles”
-Ampliar la proposta de la xarxa Natura 2000 (especialment a Subirats, Sant Quintí de Mediona i Mediona).
-Ampliar el grau de protecció d’aquells espais que s’han identificat com a connectors ecològics.
148
Comentari.
1. La definició de “subcomarques” desvirtua el sistema central i també els sistemes de municipis. El PDT reconeix la polaritat de Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia en relació als municipis veïns com un fet inqüestionable i que el Pla no altera, però les estratègies d’ordenació del territori tenen com a punt de partida l'existència d’un corredor central de major accessibilitat, localització també inqüestionable, i uns pobles de menor grandària que conjuntament poden obtenir un millor nivell de serveis que cadascun d’ells per separat.
La redefinició de l’eix del Bitlles amb l’ inclusió de Sant Sadurní és contraria a la definició dels sistemes de municipis, a on un cert equilibri entre els pobles permet apropar serveis a la població i reforçar la identitat dels pobles petits i del sistema de municipis en conjunt. La inclusió de Sant Sadurní a un eix funcional i la concentració d’equipaments d’aquest eix, desvirtua l’objectiu dels sistemes de municipis. D’altra banda el PDT no nega funció de capitalitat de Sant Sadurní en relació a l’eix funcional del Bitlles, com Vilafranca l’exerceix per altres municipis i sistemes, però aquest no és l’objectiu de la definició dels eixos.... D’altra banda, no es creu convenient la inclusió dins aquest sistema dels municipis de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons per la posició i dinàmica d’aquests municipis.
2. Pacs del Penedès és un municipi molt proper a Vilafranca del Penedès. Ja que el principal objectiu de la definició dels sistemes de municipis és la dotació d'equipaments i transport, entenem que la proximitat de Pacs a Vilafranca vincla el poble a la ciutat en relació als equipaments i el transport (més que amb els pobles de l’eix del Foix). En alguns casos els propis municipis han proposat l’inclusió a un determinat sistema funcional, aquest no ha estat el cas de Pacs del Penedès.
3. Les previsions del PDT segueixen els criteris de la hipòtesi de població del IET, no tant com a un objectiu a aconseguir sinó com una mesura d’equilibri entre la comarca i la resta del territori català, i també d’equilibri intern entre residència i llocs de treball localitzats. Cal també considerar que les tendències actuals van per sobre d’aquestes hipòtesis.
4 - 5. La legislació vigent ens permet arribar a compromisos de solidaritat entre els municipis únicament a través d’acords entre aquests. Això és possible a l'Alt Penedès amb la incitativa i la coordinació del Consell Comarcal. Fora desitjable que aquests compromisos marc es redactessin i signessin en paral·lel a l’aprovació del Pla.
149
6 - 7 - 8. Considerem que tots els aspectes que se citen estan abordats en el PDT. La millora dels transports públics i facilitar l’accés a les estacions des dels pobles que no en tenen és un dels objectius dels sistemes de municipis, que precisarà d’una concreció posterior al Pla.
9- 10. La concentració de les infraestructures i la conservació i millora de les existents és una garantia de conservació de les àrees vinícoles, compatible amb un grau d’accessibilitat el més homogènia possible des de tots els municipis a les xarxes primàries. Entre els objectius del PDU del sistema central es contempla la minimització de l’efecte barrera de les infraestructures. En aquesta etapa del Pla es preveu la modificació de la traça de la via central, que es localitza entre l’autopista i el ferrocarril, per tal de minimitzar les afectacions a sòl agrícola.
En relació a la protecció dels espais d’interès natural cal dir que se’ls atorga la màxima protecció des de les competències del PDT. Aquesta preservació inclou tots aquells espais que des d’una perspectiva general de país han estat determinats com d’especial interès (PEIN, xarxa Natura 2000, parcs de la Diputació etc...) i molts altres d’interès local. A més, per primer cop es fa una consideració específica dels espais amb valor de connector ecològic, en un salt de qualitat, i de quantitat, sense precedents respecte a plantejaments anteriors.
11. En relació al paisatge, ens consta que actualment s’està redactant el Catàleg de paisatge de la regió metropolitana, que ha de facilitar la redacció de les Directrius del Paisatge per la comarca i a on es pot contemplar com a base el "codi de bones pràctiques vitivinícoles".
En relació a les condicions de protecció dels connectors, entenem que es tracta d’espais amb un alt grau de complexitat, ja que als seus valors com a tals connectors hem de contemplar la presència d’activitat agrícola, d’instal·lacions i de nuclis poblats. El PDT estableix condicions generals que s’han de desenvolupar a través del planejament urbanístic, en particular el PDU del sistema central i els POUM de cada municipi.
150
67_27 – PERE PONS – CIU DE SUBIRATS I ALTRES GRUPS MUNICIPALS.
Registre d’entrada. CCAP – 4042
17/12/2007
Coincideix amb Al·legació 56_38 - PATRONAT DE TURISME DE SUBIRATS
151
INFORMES DEPARTAMENTS GENERALITAT
152
I1- DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. DIRECCIÓ GENERAL DE
POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT
Registre d’entrada. GCDPTOP. 0365E/45340/2007
19/12/2007
Exposen.
Aportacions generals:
1. Valoren negativament la no inclusió de les aportacions del DMAH de la fase d’Informació de l’avantprojecte. Manifesten què no han estat explicitades a l’informe de suggeriments annexat a la memòria.
2. Valoren insuficients les aportacions generals del pla en relació a la sostenibilitat ambiental del model d’infraestructures.
Aportacions específiques. Es repeteixen consideracions no incorporades de la fase d’avanç i s’introdueixen noves aportacions:
-Memòria. Sistema d’espais oberts:
3. Proposen recollir a la memòria ambiental la consideració dels hàbitats per a l’avaluació ambiental del planejament urbanístic.(Avanç)
4. Proposen explicitar aquells espais o punts crítics que el desenvolupament del sistema d’infraestructures haurà de tenir en compte. (Avanç)
5. Consideren què el document de la Carta del paisatge no ha estat considerat, proposen unes determinacions específiques que fan referència a espais urbans intersticials, rehabilitació de nuclis històrics, fronteres urbanes nítides en relació als espais vitivinícoles, definició d’àrees d’urbanització prioritària, relocalització d’indústries aïllades.
6. El Pla no garanteix l’elaboració i compliment d’un Pla en relació a les infraestructures energètiques. (Avanç)
7. Contaminació de sòls. S’introdueix el concepte però no es prenen les mesures per al seu efecte. (Avanç)
Modificacions a les Normes
8. Art. 2.19. Es proposa un text referit a l’obligat compliment de les Directrius per la gestió dels espais inclosos a la xarxa Natura 2000
153
9. Art 2.11 Proposen recollir a la normativa consideracions sobre Patrimoni geològic. (afegir text semblant a Art 2.11 patrimoni arquitectònic).
10. Proposen recollir a la normativa directrius de la carta del paisatge afins a objectius ambientals. Afegir a l’Art 6.8.
11. Preveure normativa o mesures vinculants al PDT en relació als sòls contaminats:preveure restauració i reconeixement i previsió al planejament local.
Sistema d’assentaments:
Respecte a anteriors informes, entenen que no han estat suficientment considerats:
12. La protecció del sòl especial de la vinya, no queda garantida al no definirse els condicionants específics del PDU.
13. Assentaments a zones inundables, no es recullen les consideracions de la Llei el reglament d’urbanisme.
14 Cal que el Pla asseguri l’adequació del planejament a les seves determinacions.
15. Condicionament dels creixements a l’existència de les infraestructures ambientals necessàries.
16. Gelida. Es considera inassumible la proposta de Creixement Moderat per a Gelida, demanen justificació ambiental relativa al canvi d’estratègia.
17. Determinacions específiques per el PDU i els Plans d’ordenació urbanística municipal. Citen aspectes concrets i proposen ampliació amb la concreció de paràmetres.
18. Cal especificar l’estratègia del àrea especialitzada de Ca n’Oller a Gelida. manteniment del nuclis.
Infraestructures de mobilitat:
Es valora positivament el canvi de traçat de la C-15. De forma negativa es valora, per un cantó la previsió de noves variants viàries (no queda ambientalment justificat) i per l’altre les modificacions introduïdes al traçat i propostes ferroviàries.
19. Demanen avaluar les diferents alternatives del model que es podria preveure pel tram de via central entre Sant Sadurní i Vilafranca. (Segons tipus de via i fragmentació en el territori).N-340. Proposta del Ministeri com a via segregada.
Consideracions per a la via central Vilafranca - Sant Sadurní: Cal minimitzat l’impacte en el pas pel connector ecològic. Proposta de traçat sobre la via existent.
154
Aquest traçat no hauria d’estar condicionat per la Riera de Lavernó sinó per la presència del connector .Es proposa circumval·lar el nucli de Sant Sadurní pel Nord, amb la ronda ja proposada, fins a la BP-2151
20. Variants. Qüestionen la necessitat de les variants. Es proposa modificar les variants per la majoria de nuclis, de reduïda dimensió (menys 2.000hab) substituint aquesta proposta per un correcte condicionament del traçat, pacificant i dotant de qualitat aquest pas. Les més significatives: St Pere Sacarrera o l’Ordal. Caldrà justificar adequadament totes les variants.
21. Tren eix del Bitlles. No consideren correcte la proposta d’excloure aquest traçat.
-Normes:
22. Art.1.14 Apartat 6e. Proposen completar text, referit a la continuïtat dels teixits urbans en la possible previsió d’actuacions d’habitatge públic.
.Art 2.6. apartat b. Proposen completar text amb referència a altres instruments de planificació ambiental.
Proposen afegir consideracions ambientals i referències a altres Normes del Pla als articles: 2.6.8, 2.19.1, 3.20.2, 3.21.2.
23. Determinacions específiques per l’avaluació ambiental de plans i projectes derivats del PDTAP: Proposen incorporar a la normativa indicacions específiques per a l’avaluació ambiental de plans i projectes derivats. (Adjunten text amb determinacions específiques).
24. Proposen definir un règim transitori pel Pla que no perjudiqui l’acompliment dels objectius del Pla, especialment ambientals, en relació als possibles desenvolupaments o modificacions de planejament dels municipis de la comarca.
Informe de sostenibilitat ambiental:
25. Es valoren positivament les modificacions incorporades. S’insisteix amb les plantejades anteriorment en l’infome de l’avantprojecte, emès per la Direcció general de Polítiques ambientals i sostenibilitat, de 12 de febrer de 2007, que no han estat incorporades o ho han estat parcialment i s’incorporen noves consideracions específiques:
26 Els objectius utilitzats a l’ISA difereixen lleugerament dels exposats a la memòria i a la normativa del Pla. Manca una avaluació global dels objectius ambientals prioritaris escollits pel pla i identificats a l’apartat 5.2 de l’ISA. Es proposa modificar.
155
.Proposen què a l’ISA quedi reflectida l’avaluació específica d’aquells impactes considerats negatius rellevants. I.01. Definir corredors de grans infraestructures. I.03. Articular i definir xarxa Carreteres i camins locals. Caldria modificar l’afirmació sobre biodiversitat .
27. Capítol 12.2. Cal que el pla determini les mesures i accions d’optimització i eficiència des residus.
28. Capítol 15. S’escriu que el DMAH disposarà les dades necessàries per al càlcul. Caldrà especificar que el DMAH únicament podrà oferir aquelles dades de les que disposi.
Memòria ambiental
29. Aporten índex dels aspectes que ha de tractar la memòria ambiental.
Comentari.
1. L’informe de suggeriments de la fase d’informació de l’avantprojecte es dirigeix principalment a Ajuntaments, associacions, entitats i particulars. Els Informes dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya es consideren com un a aportació al PDT que han de comportar, si s’escau, modificacions o complecions al contingut i a les determinacions del PDT, és per això que les modificacions derivades de l’informe del Departament consten a la llista de modificacions.
2. Respecte al model d’infraestructures, en el document d’aprovació definitiva s’introdueixen algunes modificacions al traçat, particularment el de la via central del corredor, que tendeix a una major concentració i menor ocupació del territori, també s’exigeix una major justificació de la integració territorial i ambiental en els projectes de traçat de les noves vies, especialment als àmbits amb valors connectors. El Pla incorporà també mesures ambientals per tal que la construcció de noves infraestructures al sistema central incorpori criteris de connectivitat, tant per les noves com per les existents.
3. Els hàbitats s’inclouen als plànols d’informació, (plànol ...) es considera que els plànols d’informació estan integrats als Pla, y aquesta informació forma part del procés d’ordenació d`àmbits amb graus de protecció divers. El planejament urbanístic, en el paper de classificar i qualificar sòl ha de considerar també aquesta informació (o la millor disponible en el moment de la redacció) per tal de garantir la preservació dels hàbitats i les mesures necessàries per la millora dels habitats en mal estan o en perill, tal com es regula a l’article 2,11 apartat 2b. de les Normes.
156
4. S’explicitaran a la memòria els punts crítics de les infraestructures en general, s’ha de considerar que les propostes del PDT s’han de desenvolupar mitjançant projectes de traçat que s’han d’avaluar ambientalment, sols a partir d’una definició de projecte (que no tenen les propostes del Pla) es pot avaluar les situacions de major conflicte. Des del Pla es poden avaluar “àmbits” de major sensibilitat, com ara el pas dels connectors ecològics i els cursos de rius i torrents, considerem que el PDT ja ho te en compte, tant a l’article 4.7. Condicions generals per a la implantació de noves infraestructures i per a l’ampliació de les existents y amb les modificacions introduïdes a l’article 2.7 apartat 6.
5. En relació a la consideració específica sobre la inclusió d’algunes determinacions normatives derivades de la Carta del Paisatge, es considera que algunes d’elles estan incloses implícitament en les Normes, amb la potenciació de nuclis compactes i ben definits, altres, citades a l’informe, fan referència a condicions urbanístiques molt concretes que no estan incloses en el contingut del PDT, i, en general, les determinacions de caràcter paisatgístic s’han de desenvolupar-se a través de les Directrius del Paisatge que necessàriament s’hauran d’incorporar al PDT.
6. Per la pròpia definició dels continguts del PDT, les infraestructures energètiques no queden incloses, el PDT queda obert a la futura incorporació de planejament sectorial.
7. S’entén que les mesures preventives relatives a la contaminació del sòl s’han de desenvolupar d’acord amb la normativa sectorial vigent.
9. S’inclou a les Normes un nou article relatiu al patrimoni geològic (article2.13) segons text que s’indica. Les consideracions sobre el patrimoni geològic, inclòs l’inventari que afecta a l’Alt Penedès s’inclouen a la memòria d’informació, apartat 4.5. “Entorn i valors naturals”.
10. Sobre les directrius de la Carta del Paisatge, els criteris que es citen estan majoritàriament inclosos en els objectius generals del Pla. Inclou objectius molt concrets que no queden regulats a nivell de PDT, en tot cas es podran recollir a les Directrius del Paisatge que s’han d’incorporar necessariament al Pla
11. En relació a les normatives concretes relatives a tractament de sòls contaminats o a les mesures de prevenció és d’aplicació la Normativa sectorial vigent.
157
Assentaments
12. La Memòria del document inclou una valoració global del les possibles pèrdues de sòl de protecció especial de la vinya, derivat de l’aplicació de les estratègies del Pla per a les extensions urbanes. Aquesta valoració feta a l’aprovació inicial es modifica amb les dades d’ocupació i planejament actualitzades, es fa també una valoració específica del sistema central amb l’aplicació de les limitacions de creixement establertes a les Normes, (modificació de l’art 3.6 apartats 6 i 7 a on es fixen màxims de creixements en funció de l’estratègia de creixement mitjà)
S’incorporen a la Normes continguts i directrius de desenvolupament del PDU, entre les que s’inclou les mesures de protecció de l’espai de protecció especial de vinya, dels entorns urbans i dels connectors, (es completa l’article 5.2)
13. Les determinacions de la legislació urbanística vigent, així com les lleis, normes i directrius sectorials son directament aplicables al planejament urbanístic (art. 1.3 de les Normes), això inclou les determinacions a que es fa referència relatives a assentaments inclosos en àrees inundables.
14. D’acord amb la legislació territorial vigent el Pla Director Territorial no pot obligar a la revisió del planejament urbanístic, en el moment que aquest es revisi serà obligada l’adaptació a les determinacions del PDT.
15. La legislació urbanística vigent condiciona el desenvolupament urbà a l’existència de serveis d’infraestructura ambiental i a les obres necessàries per la connexió a les xarxes. El desenvolupament d’aquest PDT mitjançant planejament urbanístic es regirà per la legislació urbanística vigent i la sectorial aplicable (art. 1.3 de les Normes)
16. El canvi d’estratègia de Gelida, i en general les determinacions de les estratègies, respon a diversos factors, entre el qual està l’ambiental. Les possibles opcions de creixement que proposi el planejament de Gelida s’han d’adaptar a les exigències ambientals de la legislació vigent, amb independència de l’estratègia que li assigni el PDT.
17. Els aspectes que es citen queden inclosos al Pla i son les directrius bàsiques del programa de Planejament Territorial, el PDT ordena el territori en funció d’aquest principis malgrat que no concreta paràmetres específics referits a la misticitat d’usos, la diversitat tipològica o la sostenibilitat de les noves àrees d’activitat, en part perquè aquests paràmetres son objecte del planejament urbanístic i també per respectar la diversitat de situacions, molts d’aquests principis tindran paràmetres
158
diversos en funció de on s’apliquen i per quina finalitat de creixement (no son d’aplicació els mateixos paràmetres de misticitat d’usos, per exemple, a un poble rural de la comarca o a una àrea de nova centralitat o especialitzada). En general el PDT evita la concreció de paràmetres atenent a la diversitat de situacions territorial o urbanes que necessiten regulació diversa per la consecució d’objectius similars.
18.- L’estratègia de l’àrea especialitzada de Ca n’Oller a Gelida és de consolidació. Al plànol P.04 figuraven dues estratègies, es tractava d’un error de dibuix que ja s’ha solucionat.
Infraestructures
19. En el procés d’el.laboració del PDT s’han estudiat diverses alternatives de traçat, les pròpies propostes presentades en els documents el·laborats per l’Avanç. l’avantprojecte o el document d’aprovació definitiva en son testimoni, així com la nova proposta que s’incorpora en el document d’aprovació definitiva. En tots els casos la proposta respon a un model de via concret que es defineix a la memòria. Pel que fa l’impacte i a la fragmentació del territori, es considera que la darrera versió (document d’aprovació definitiva) és el que implica menor fragmentació del territori ja que pràcticament tot el recorregut es disposa en àrees afectades per infraestructures. Aquesta via desenvolupa una de les alternatives de traçat de la N- 340. La construcció de la nova via es condiciona a garantir la connectivitat ecològica en els trams de major sensibilitat, connector, rieres i torrents. Tanmateix, les obres de les noves infraestructures del corredor han de garantir la millora de les condicions de connectivitat de les infraestructures existents.
20. Les variants viàries que s’indiquen en el plànol responen a l’exposició de problemes concrets presentats pels diversos municipis, en la major part dels casos es considera que la proposta de variant és un dret que tenen els municipis en l’ordenació dels seus nuclis urbans, particularment en els casos en que hi ha constància de perillositat i greus molèsties no solucionables si la intervenció es limita a la travessia, en el conjunt de la comarca, les variants garanteixen millors condicions de les vies, pel que fa al temps de recorregut i a la seguretat.
21. L’exclusió de l’eix ferroviari del Bitlles queda explicat detalladament a la memòria, en concordàça amb els objectius i propostes prioritàries que, en relació a la ordenació de la xarxa ferroviària de Catalunya, te previst el Govern de la Generalitat.
Normes
159
22. S’incorporen a les Normes les propostes referides als articles 1.14.6e, 2.6.8, (ara 2.7.8) 2.19.1,(ara 2.20.1) 3.20.2,(ara 3.23.3) 3.21.2,(ara 3.24.2) que completen el text de les Normes del document d’aprovació inicial però no el modifiquen.
23. S’especifiquen en relació als Plans Directors Urbanístics i plans d’ordenació urbanística municipal; per als plans i projectes d’infraestructures de mobilitat i per als plans i projectes d’infraestructures que afectin els espais fluvials.
24. Es defineix el règim transitori del Pla d’acord amb la legislació vigent, també pel que fa als aspectes ambientals del mateix.
Informe de Sostenibilitat Ambiental
25. Les diferències trobades entre els objectius del Pla i els objectius considerats en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental són tal i com s’especifica lleugeres (o de matís). Efectivament, més que objectius diferents es tracta d’expressions diferents del objectius. El Pla està amarat d’un contingut ambiental important - tant pel que fa als espais oberts, com als assentaments, i les infraestructures- i l’Informe de Sostenibilitat Ambiental d’alguna manera integra,concentra i jerarquitza objectius. En tot cas, i donades les diferencies lleugeres entre uns i altres, és una opció metodològica consistent fer-ho així i que ens permet avaluar més concretament determinats aspectes en relació a les infraestructures i els assentaments, a més de proveir d’una més coherent i fàcil interpretació de l’avaluació.
26. En relació a la pàgina 36 de l’ISA, Es modifica l’expressió feta ja que pot causar confusió en la seva interpretació, deixant clar que la disposició de noves infraestructures que afectin àmbits del sistema de connectors ecològics hauran de prendre les mesures de repermeabilització necessàries per assegurar la seva permeabilitat ecològica, amb concordança del que recullen les normes del Pla i les Bases per a les directrius estratègiques de connectivitat ecològica. S¡afegeix una imatge esquema dels principals punts de repermeabilitació ecològica d’infraestructures, que haurà de ser desenvolupat en detall, a partir d’un estudi específic i, en tot cas, en els corresponents Avaluacions ambientals dels Projectes corresponents.
27. El PDT no incorpora mesures relatives a la gestió de residus, en aquest tema i en absència de planejament sectorial, és d¡aplicació la normativa sectorial vigent. És igualment aplicable a altres vectors ambientals no tractats específicament per aquest PDT.
160
28. S’especificarà que el DMAH només podrà oferir les dades de les quals disposi, òbviament.
29. S’observarà per a la realització de la memòria ambiental del Pla l’índex suggerit en l’informe, atenent a les explicacions que es fan en cada punt.
161
I2- DEPARTAMENT DE SALUT
Registre d’entrada. GCDPTOP. 0365E/147/2008
03/01/2008
Exposen.
Document de memòria:
-Informen sobre la disponibilitat a la comarca de Servei d’atenció a la salut mental i addiccions i atenció sociosanitària.
-Correcció, quan es parla de 4 àrees sanitària bàsiques s’hauria de parlar de 4 àrees bàsiques de salut
-Introducció de correccions a la taula referida a la oferta sanitari - assistencial.
.Avinyonet del Penedès. Consultori local a Avinyonet del Penedès i a les Gunyonles
.St. Llorenç d’Hortons. Incloure consultori local a la Beguda Alta
.Sta Margarida i els Monjos. El consultori a el monjos consta com a CAP
.Vilafranca del Penedès. Cal afegir Centre Sociosanitari i Centre d’Atenció i seguiment drogodependència (CAS) Penedès-Garraf.
-Introducció de correccions a la columna d’àrees bàsiques de salut (ABS):
.Baix Penedès interior>Castellet i la Gornal
.Mediona> St Sadurní d’Anoia
.Vilafranca urbana> Vilafranca del Penedès
Creuen innecessari especificar els dies de disponibilitat en aquesta taula.
-Valoració positiva de les propostes del pla d’actuacions intermunicipals
Comentari
S’inclouen les modificacions especificades al document d’informació del PDT.
162
I3- DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA
Registre d’entrada. GCDPTOP. 0365E/36177/2007
15/10/2007
Exposen.
No formulen cap observació
163
I4- DEPARTAMENT D’INNOVACIÓ, UNIVERSITAT I EMPRESA. DIRECCIÓ
GENERAL DE COMERÇ
Registre d’entrada. GCDPTOP. 0365E/36517/2007
16/10/2007
Exposen.
La situació de la comarca en el marc de la nova legislació comercial i dins el marc del PTSEC 2006-2009
-Constaten què la proposta d’implantació de les activitats econòmiques del pla, en continuïtat amb les trames urbanes, coincideix amb les línies establertes per la nova legislació comercial.
-Recorden la necessitat del que el Pla sigui coherent amb el PTSEC2006-2009. Només Vilafranca del Penedès compleix els requisits per una nova implantació comercial. Recorden què el PTSEC estableix la possibilitat de previsió d’un dimensionat comercial extraordinari.
164
I5- DEPARTAMENT D’INNOVACIÓ. ASSESSORIA JURÍDICA
Registre d’entrada.
17/10/2007
Exposen.
No formulen cap observació
165
I6- AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA
Registre d’entrada. GCDPTOP. 0365E/28391/2007
24/07/2007
Exposen.
Introdueixen recomanacions a incorporar al pla:
-Consideracions per a la protecció especial de rius i torrents. En el cas del riu Foix, informen sobre els treballs en curs del PEFCAT que substituiran les dades de l’INNUNCAT un cop finalitzats. Per als cursos menors proposen a efectes de delimitació de zones potencialment inundables utilitzar criteris geomorfològics.
-Recorden què en cas de que els desenvolupaments urbanístics suposin impermeabilitzacions importants dels terrenys que puguin alterar el règim hidromorfològic caldrà aportar mesures de minimització/correcció i/o compensació.
-Demanen què es faci referència i es prengui en consideració la Directiva 2000/60/CE de 23 d’octubre de 2000. (Política d’aigües)
-Consideren què el PDT de l’Alt Penedès hauria de considerar les infraestructures del cicle de l’aigua. S’hauria de quantificar l’increment de recursos d’abastament per a servir a les demandes previstes al PDT (25anys) més enllà de les previstes pel Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (10anys)
-Consideren necessari preveure les necessitats de sanejament, quantificar increments i valorar els costos, en funció de les previsions de creixement dels assentaments.
-Exposen la necessitat d’especificar indicadors de seguiment de la qualitat dels aqüífers i en proposen un quants: Evolució qualitat aigües subterrànies, Nivell piezomètric dels aqüífers o nombre de municipis vulnerables per contaminació de nitrats de fonts agràries.
Comentari
1. En relació als aqüífers i les aigües subterrànies es corregirà l’error de transcripció sobre la naturalesa geològica dels aqüífers.
2. S’esmentarà el tercer aqüífer existent que afecta la comarca de l’Alt Penedès
3. S’indicaran tant a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental les dues zones amb risc d’incompliment de la Directiva marc de l’aigua pel que fa al seu quimisme.
166
4. S’introduirà un aclariment pel que fa a la evolució de la recarrega dels aqüífers en relació a les pèrdues de les xarxes subterrànies d’aigua potable i de clavegueram.
5. Es farà esment específic als indicadors de seguiment dels aqüífers proposats.
6. S’inclou comentari sobre la necessitat d’ajustar-se a les previsions de zonificació i usos previstos dels documents de planificació d’espais fluvials (PEFs).
7. S’incorporen les mes recents cobertes digitals de zones potencialment inundables, incloent les determinades amb criteris geomorfològics per a cursos menors als plànols informatius.
8. S’entén que les mesures de minimització, correcció o compensació de les impermeabilitzacions de terrenys s’han de determinar en bona lògica a través del planejament general i especialment en el derivat. Les estratègies aplicades pel que fa als assentaments urbans són precisament restrictives quant al consum de sòl.
9. S’incorporarà l’informació, dades y criteris aportats per la delimitació de les àrees inundables.
10. En principi, les previsions del PDT i les polítiques municipals no han de suposar forts increments d’àrees impermeabilitzades, en tot cas es recollirà proposta en la definició de les característiques del PDU del sector central.
11. En relació al cicle de l’aigua; abastament i sanejament, cal recordar que el contingut del PDT en matèria d’infraestructures s’ha limitat a aquelles d’accessibilitat. Està previst que en un futur es pugui incorporar el planejament sectorial que desenvolupi qüestions tant importants com el cicle de l’aigua o l’energia, entre d’altres.
167
I7- DIRECCIÓ DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. DIRECCIÓ DE QUALITAT AMBIENTAL
Registre d’entrada. GCDPTOP. 0365E/30916/2007
17/08/2007
Exposen.
Introdueixen consideracions a incorporar a L’Informe de sostenibilitat del pla:
-Sobre l’avaluació de la qualitat de l’aire. Caldria incloure a l’informe una valoració relativa a la lectura de les taules (aportades) en relació a la qualitat de l’aire ( Zona de Qualitat de l’Aire 3 i 5)
-Sobre l’impacte sobre la qualitat de l’aire. Cal que l’informe contingui una valoració de l’impacte sobre el medi atmosfèric a causa dels contaminats emesos procedents de les activitats associades a aquesta fase ( moviments de terres, circulació de vehicles d’obra...)
-Sobre les mesures correctores. Proposen incloure mesures per mitigar els efectes dels moviments de terres i de la circulació de vehicles durant la fase de construcció.
Comentari
En general, les observacions contingudes al informe fan referència a temes que el superen els objectius i propostes del Pla director territorial per tractarse d’aspectes propis de projectes i de la seva execució.
168
I8- DIRECCIÓ DE TRANSPORT TERRESTRE
Registre d’entrada.
26/10/07
Exposen.
Agraeixen què s’hagin recollit les aportacions de les fases anteriors. Aporten noves consideracions:
-Memòria:
.Punt 5.3. Quan es parla de número de viatges en realitat es parla de nombre d’expedicions. Creuen què pot generar confusió.
.Punt 5.5.4. Caldria esmentar que la traça de l’orbital ferroviari entre Vilanova i Vilafranca vindrà determinada pel que estableixi el Pla Especial Urbanístic de l’Orbital
.Punt 5.5.4. Introdueixen una reflexió sobre la incorporació de la nova estació de regionals a Vilafranca: ubicació recomanada cada 4km, incorporació estacions disminueix velocitat trens...recomanen es faci un anàlisi cost-benefici per assegurar la idoneïtat de les noves estacions.
-Plànols:
.I.10. En aquest plànol es mantenen les estacions 3-4 de l’eix ferroviari Vilafranca- Igualada, proposta que per altra banda es descarta en l’horitzó del pla.
.Sistema d’infraestructures estat actual-proposat. Es proposa una traça que no correspon amb el traçat previst per l’administrador (ADIF).
-Estudi econòmic:
Aquest informe inclou algunes valoracions de propostes descartades que creuen pot portar confusió (veure taula adjunta): Incorporació a l’estudi de l’actuació Vilafranca-St Sadurní-Igualada. També corregeixen el finançament especificat per al Ferrocarril Orbital, que correspon íntegrament al MIFO i no parcialment al PTOP com s’indica.
Comentari.
Es tenen en compte les consideracions
169
La traça del Ferrocarril Orbital correspon a l’aprovada, en tot cas es fa referència al Pla Director urbanístic de l’Orbital.
Es manté l’estació de regionals de Vilafranca, que ha de donar servei a un àmbit territorial més ampli.
El ferrocarril Vilafranca - Igualada queda suprimit en el document aprovat inicialment i, en conseqüència, totes les estacions anteriorment previstes per aquest ferrocarril.
170
I9- DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. DIRECCIÓ GENERAL
DEL MEDI NATURAL
Registre d’entrada. GCDPTOP. 0365E/39123/2007
07/11/2007
Exposen.
S’aportaran les al·legacions integrades dins el Procediment d’avaluació ambiental del Pla.
Comentari
En conseqüència, es tenen en compte les consideracions fetes per la Direcció general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat (veure resposta a l’informe corresponent, I1).
171
I10- DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL.
DIRECCIÓ GENERAL DE DESENVOLUPAMENT RURAL
Registre d’entrada. GCDPTOP. 0365E/903/2008
10/01/2008
Exposen.
Aportacions generals:
-Aporten informació general sobre l’important component de ruralitat que caracteritza la comarca de l’Alt Penedès. Demanen què la planificació territorial reconegui de manera específica aquesta forta component rural. Proposen la introducció de mesures que cerquin afermar la funció econòmica del territori.
Destaquen també l’important paper de la indústria agroalimentària, especialment indústria vinícola i singularment del cava.
Aportacions específiques:
-Memòria:
.Pag 20. Es parla de la comarca de l’Alt Penedès com a ...eminentment industrial i terciària... recorden què L’Alt Penedès té una elevada component de ruralitat.
.PIB. Incorporació de dades en relació al PIB. ...Tot i que la seva aportació... Anoten què el creixement no és ...lleugerament superior... sinó netament superior a la mitjana catalana.
. Pag 24. Morfologia del territori. Creuen què faltaria una dada important per a la diagnosi relativa al pendent. Superfície pendent inferior al 20%>370km²>63,9% de l’extensió.
.Pag 26. Funció i paper sòl no urbanitzable. Consideracions a les normes on s’hauria d’integrar: Reconeixement explícit del paper del sòl agrari. Les activitats econòmiques com a eix vertebrador del territori en el seu conjunt i com a generador del paisatge. Necessitat d’afavorir la continuïtat i integritat dels espais agraris. Necessitat de posar en joc la multifuncionalitat del territori. Tot plegat d’acord amb les consideracions aportades per la Carta del Paisatge.
172
.Conreus de secà. Caldria fer esmena a petites àrees de regadiu existent. Al Penedès existeixen 10 comunitats de regants distribuïdes entre 6 municipis . (Adjunten taula)
.Aporten dades generals obtingudes a partir del SIGPAC.
.Pag 33. Connectivitat. Aporten consideracions en relació al paper de connector del sòl agrícola: Aquesta funció ha de ser reputada com una manifestació de la multifuncionalitat d’aquestes i alhora cal que aquesta funció sigui una funció retribuïda. Proposen dos sistemes de retribució: a través d’ajuts que es poguessin establir com a compensació per a l’exercici de funcions secundàries o addicionals a les productives o mitjançant l’adopció de mesures de preservació de la integritat dels sòls en el sí del planejament urbanístic local.
.Pag34-35. Sobre el paisatge. El paisatge característic del Penedès generat a partir de l’acció de l’agricultura cal que sigui quelcom continu en el temps i l’espai. Cal reconèixer el paper de l’espai agrari i el conjunt de funcions associades que desenvolupen aquests espais tan a les normes del pla com al planejament urbà a escala local. Cal que elements singulars propis de l’arquitectura rural siguin objecte d’un tractament singular en el marc de la regulació del paisatge.
.Pag 37. Constaten què l’Alt Penedès és la novena comarca de Catalunya amb menys superfície de PEIN.
.Pag 55. punt 4.7. Aporten precisions sobre les xifres i dades aportades: Sector primari aporta el 7,8% del PIB. Ha de vinya, 2090403 (SIGPAC) en 25.870 parcel·les. 190 empreses de Cava a la Comarca. Necessitat de modificar l’apartat on es parla de les varietat de raïm de la D.O. ( veure aportacions precises)
.Patrimoni històric, arquitectònic i cultural. Vies peqüàries. Cal que aquestes vies no esdevinguin simplement peces de museu.
Pag. 59-60. Eixos estratègics d’ordenació dels espais oberts. Consideracions especialment a l’eix 5: Els espais agraris no poden quedar sota un mecanisme de protecció que n’impedeixi el desenvolupament. El manteniment dels elements tradicionals no pot tenir unes finalitats exclusivament paisatgístiques. Han de constituir la manifestació de la voluntat d’explotar i gestionar terres agrícoles amb propòsits productius i vocació econòmica. La vinculació de l’activitat agrària a d’altres activitats s’hauria de fer no en el marc de plans espacials sinó en el marc de la planificació sectorial agrària. Programa de desenvolupament rural.
173
. Valor sòl agrícola. Proposen complementar la delimitació del sòl d’espacial valor agrícola considerant el requeriment de drets previs per a poder cultivar la vinya. No és possible obtenir drets si no es compta amb la superfície corresponent, canvis en la distribució de les superfícies.
-Normativa.
.Art1.4. Proposen incloure una finalitat nova: Que afavoreixi la continuïtat de l’activitat agrària tot contribuint a la creació de les condicions necessàries per a la millora i adequació de les dimensions físiques i econòmiques de les explotacions i per a l’execució de les infraestructures necessàries per al seu servei.
.Art 1.6. Existeixen altres aprofitaments a la comarca, per als quals manca un protecció: Plantacions de pomeres de Pontons, Plantacions de presseguers de l’Ordal (Subirats)
.Art 1.7 i 1.8. Proposen incloure informació complementària: Mapa millors terres agrícoles de l’Alt Penedès (1/50.000), Mapa de sòls de Catalunya (5 municipis1/25.000) i demanen què els plànols en canviïn d’escala 1/50.000>1/10.000 i 1/100.000>1/25.000
.Art 1.12.Es constata la manca de variables (caldria corregir es tracta de paràmetres) específics del sòl agrícola i proposen la seva correcció. Proposen: Evolució nº agricultors a títol principal, Evolució nº explotacions, Superfície agrícola utilitzada (SAU), Nombre de granges i places de bestiar, Indústries agroalimentàries, Evolució del PIB agrari comarcal.
No es constata cap referència a les administracions locals. ... A més, es realitzarà el mateix tràmit pel que fa a les administracions locals afectades...
.Art 1.14. Actuacions d’interès territorial no previstes al pla. Proposen la supressió d’aquest article ja que, invalida les mesures de protecció del sòl de la vinya que es preveuen en altres apartats del pla. Qüestiones la segureta jurídica del pla.
.Art 2.6.Entenen què parlar de sòl vitivinícola i no de sòl agrícola pot tenir efectes seriosos. Procedeixen a reformular el text: Tema agricultura a cel obert ( punt 4) Proposen exceptuar l’obligatorietat d’informe ambiental per a l’autorització d’instal·lacions relacionades amb activitats agràries. Tema marges i límits de parcel·la. Dubtes legals sobre la proposta del PDT. Plategen proposta alternativa sobre aquest tema.
.Art 2.10. Proposen introduir un nou element redactat a l’apartat a)
174
.Art 2.17. Consideren necessari remarcar el tema dels Tallafocs.
.Art 3.7. Consideren què quan es parla de creixement Moderat el factor f ) no té en consideració les característiques topogràfiques del lloc. Proposen què aquest sigui un factor a considerar.
.Art 4.6. Creuen s’estableix omissió en relació a les explotacions agràries. Proposen un nou redactat per al punt c).
.Art 6.2. Plategen dubtes en relació a diferents punts: b), 6.2.4, Estudis d’impacte i integració
.Art 6.5. Caldria adequar la forma com el pla es refereix a les edificacions agràries adaptant-les al món rural. El pla dona una vocació paisatgística a les edificacions obviant la vocació productiva. Es proposa suprimir l’exigència d’estudi d’integració paisatgística en suposar un cost addicional injustificat.
. Disposició transitòria primera. No consideren convenient regular. Proposen eliminar apartat e). Es considera un error parlar de ...no artificialitzat... en relació a l’agricultura.
. Disposició transitòria segona. S’aporten rectificacions.
. Disposició transitòria tercera. Proposen l’omissió de la necessitat de redactar un informe d’integració paisatgística.
-Estudi econòmic i financer:
.Previsions ocupació sector agrari. Consideren impossible efectuar previsions d’aquest naturalesa amb les particularitats de l’economia agrària.
.Altres. No s’hauria de confondre Sector agrari≠Sector agrícola. Donada la singularitat de l’estructura productiva no s’haurien d’utilitzar xifres generals.
.Estimació de recursos de la Unió Europea. Caldria corregir a la baixa aquest estimació, es considera poc realista.
Comentari
En relació a les consideracions generals, el paper de la vinya com a tret singular i distintiu de la component rural de l’Alt Penedès suposa el reconeixement de la importància del mon rural, de la seva funció econòmica i territorial, així com el reconeixement del paper productiu associat a la vinya i a la industria vitivinícola. La pròpia definició de la protecció especial de la vinya referma la funció econòmica del
175
territori i la consideració de l’industria agroalimentària (fonamentalment la producció de vi i cava) associada al territori agrari.
En relació a les aportacions específiques, pel seu caràcter concret es consideraran punt per punt i s’introduiran els canvis pertinents a la memòria i a les Normes sempre que no entrin en contradicció amb altres aspectes del PDT i quan no tinguin com a objecte determinacions específiques o la concreció de paràmetres que superen l’abast d’aquest PDT i que podria condicionar el seu desenvolupament o que afecta a la ordenació urbanística competència dels municipis.
Memòria
Es contempla el component rural de la comarca de l’Alt Penedès
S’incorpora la dada relativa a la pendent a la memòria
176
L’equip redactor del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès
Vilafranca del Penedès Maig de 2008
177