calçat infantil (m)

BAUMES PLAGA MOUMA AVDA. PAU CASALS, 15 PEDRANEU IL - 0 6 M.'. ORÍ UÛJJiOïïa COMUNICACIONS METRO LÍNIA-V-BADAL LÍNIA-III-PL. CENTRE BUS CINTURO DE RONDA 15-54-70-72-43-56-57 AVDA. DE MADRID

CONJUNT BOULDER COMPLEMENT TI SABATILLA BOULDER 10 CINTES EXPRES D m 10.985 píes, 12.250 ptes. LU D i CORDA (9x45) i 20 MOSQUETONS Z • > CONJUNT D'ESCALADA < • CONJUNT D'ESCALADA ce z PEUG DE GAT PEU DE GAT TÈCNICA AMB Û m (1S Marca P. Catalans) SOLA GOMACUITA: UJ c 12.995 ptes. NÛms. 35-36-37-38-39-43-44-45 CL i CORDA (9x45) A 3.500 ptes.

CANVIEM LES SOLES DE: BOTES PEUS DE GAT NINJAS SABATILLES DE CORRER, ETC.

LLOGUER DE: C/ BRASIL, 48 - CINTURÒ DE RONDA AVDA. MADRID ESQUÍS DE MUNTANYA ESQUÍS DE PISTA BARCELONA 08028 TEL <93) 330 27 74 ESQUÍS DE FONS GRAMPONS I PIOLETS PEDRA NEU Optica Ruiz linea

Diplomat: A. Ruiz Beckers Tallers propis Rda. Sant Antoni, 63 Telefon 254 59 45 08011 Barcelona

VIDRES SKINDO ANTIRREFLEX ESPECIALS PER A LA MUNTANYA I LA NEU

Per a les seves ulleres, RECORDI'NS. • Gabinet per a comprovar la seva agudesa visual amb el modern REFRACMÀTIC AR 1.100 computeritzat. • Montures nacionals i d'importació de totes les marques (RAY-BAN, VUARNET, CHRISTIAN DIOR, etc.). • Especialistes en les modernes multifocals invisibles de graduació progressiva. LENTILLESCORNIALS, APARELLSPERASORDS. ESPEREM LA SEVA VISITA . DESCOMPTE DEL 20% PER ALS SOCIS DEL CENTRE I ELS SEUS FAMILIARS.

E S O U I CAMPING SP.0 ESCALADA

MEMBRE DEL GREMÌ D'ARTICLES D'ESPORTS CANUDA, 6 - 08002 BARCELONA TEL. 302 36 95 LA MILLOR QUALITÄT I EL MILLOR SERVEI DE SEMPRE, PER A LA CULTURA I L'ESPORT MUNTANYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpi Català

ANY CXIII, VOL. 93, NUM. 764, AGOST 1989

mfflfflffîMMffîmmm HH SUMARI Redacció, administrado i publicitat: Paradis, 10 Portada: La vall i l'estany de Besiberri 08002 Barcelona (Barcelonés) Foto: Josep Mg Sala i Albareda Tel. (93) 315 23 11 Director: Editorial: Catalunya per sobre de tôt 134 Josep Nuet i Badia Secretari: Diseurs de la Festa de Sant Jordi 1989 Joaquim Bordons i Serra Josep M" Sala i Albareda 135 Conseil de redacció: David M. Aloy, Francese Beato, Escalant el dret català Jordi Canals, Francese Herrera, Josep Joan Pintô 137 Agustí Jolis, Modest Montlleó, Alfred Montserrat, Josep de Tera Serra del Turmell. Un Pats Valencià sovint oblidat Corrector linguistic: Camil José i Guiu i Francesc Beato i Vicens 140 Eulalia Nuet i Badia Cartògraf i dibuixant: Xile: glaceres i volcans Armand Bailan Jesûs Sainz i Maza i Joan Antoni Subirana i Torrent 149 Maquetador: Naixença, vida i mort del pobre paria Xarlot Josep Nuet i Badia Fotocomposició: Miquel Porter i Moix 155 «ECP» - Edició Làser Alexandra David Neel (1868-1969), tibetôloga, escriptora i aventurera Gran Via, 606, 4t. 2a. D. 08007-Barcelona Fotomecánica: Ramon Pinto 158 T4 Sorrosal, S.A. El Montsant, embassament o vida? Pujades, 68-72, 3r. 3a. 08005-Barcelona Impressió: Màrius Domingo i Josepa Berenguer 161 Gràfiques Encina Xavier Santo Domingo Puig Secretari Colonia, 129. 08024-Barcelona Raimon Aideriu 164

Preu d'aquest exemplar: Quelcom mes sobre el Monteixo amb esquîs 480 ptes. (IVA inclòs) Francesc Xavier Gregori i Pons 165 Preu de subscripció anual: 2.500 ptes. + IVA (sis exemplars) Vies d'escalada a cura d'ArmandBallart 166 A l'estranger: 3.900 ptes. Comanda de números endarrerits Crônica del Centre 168 a la redacció de la revista Crônica del mon excursionista 173 Dipòsit legal: B. 545-1958 GR informaciô 174 ISSN: 0212-2111 Llibres i mapes 175

• Els articles publicáis a MUNTANYA expressen l'o- NORMFS DE PUBLK A( IO DE MUNTANYA pinió deis seus autore. • La revista MUNTANYA. editada pel Centre Excur­ Els autore que vulguin publicar els seas treballs a la que es repetirá a la fotografía o dibuix corresponent. sionista de Catalunya-Club Alpi Català, es publica revista MUNTANYA han de tenir present el següent: Per a facilitar la correcció dels originals, no utilitzeu sensé cap finalitat lucrativa. Els articles cal que siguin escrits correctament en els subraülats en els textos que vulgueu publicar. català i mecanografiats a doble o triple espai en Els mapes, dibuixos i gráfics haurien de ser dibui- © El copyright dels articles, tant de la pan literaria fulls de mida DIN A-4, deixant uns marges laterals xats correctament amb tinta xinesa sobre paper corn de les il lustracions, és dels autore respectius. d'un pareil de centimètres. blanc o vegetal. Les fotografíes, en copies de paper Per tant, és absolutament prohibida la reproducció Els articles aniran encapçalats pel títol i portaran a brillant blanc i negre o en diapositives, cal que total o parcial, per qualsevol sistema, dels articles continuació el nom dels autore. siguin ben exposades i amb bona definido, que tin­ de la revista MUNTANYA sensé permis escrit dels Els peus de les il lustracions i el nom de l'autor ani­ glan contrast, pero que no siguin excessivament propietaris del copyright. ran escrits en un full a part, precedits per un nùmero fosques.

MUNTANYA 133 HHi^^HÍ tÊÊÊÊÊ 3ÈBF ORIAM fHt 1 L

Catalunya per sobre de tot

Durant la passada festa de projeceió internacional del nos­ n'han trobat-, perô els encarre- Sant Jordi, festa que és de cele­ tre poble, projeceió que ha de gats de portar a bon port brado i també de reivindicado passar ineludiblement per la aquestes légitimes aspiracions deis nostres drets nacionals, el nostra identitat, la nostra cul­ ja saben com moure's per la president del nostre Centre va tura i per la nostra llengua, l'e- selva inextricable de regla- demanar, en el mare del Saló lement més diferenciador que ments i de lleis, i han demos- de Cent de l'Ajuntament, que tenim. Tots som conscients de trat la seva habilitât en altres gentilment ens acuii cada any, l'enorme, i fins ens atreviríem ocasions. el reconeixement del Comité a dir inabastable, cumul d'inte- Que ningù no cregui que Olimpie Cátala, la participado ressos que hi ha en joc a Ten­ aquestes peticions hagin de po­ de Catalunya, com a tal, ais toni d'un esdeveniment espor- sai* ni un polsim d'incertesa ni Jocs Olímpics, comeneant, si tiu d'aquesta magnitud, però cap bastô a les rodes en l'orga- fos possible, pels de 1992 a tot això no ha de servir d'excu- nitzaciô i la celebraciô dels Jocs Barcelona, i la presencia del sa si aqüestes aspiracions, jus­ de Barcelona, que volem per- cátala com a llengua oficial a tes i raonables, segons parau- fectes i reeixides. Ben al rêvés: les institucions de l'estat i les del nostre president, no es si s'atenguessin amb prompti- d'Europa. teñen en compte. Ara és el mo­ tud i amb naturalitat, s'acon- Davant d'aquesta petició, va- ment propici, i els dirigents seguiria agrupar en una pi- lenta i mesurada, que podeu deis principáis estaments im­ nya molts dels qui recelen de llegir íntegrament en aquest plicata en la direcció d'aquests les promeses que s'han fet i número de Muntanya, voldrí- Jocs son tots catalans i han dit que sospiten que no es compli- em fer una breu reflexió. i repetit que volen fer les coses ran. Com tots sabeu, el Centre és ben fetes. Ara és l'ocasió que Nosaltres, des del Centre una entitat que agrupa un col- demostrin, amb els fets, la seva Excursionista de Catalunya, lectiu de persones que practi­ voluntat decidida sobre aqües­ que, recalquem-ho, no practi- quen! majoritàriament un es- tes questions: la creació del Co­ quem cap esport competitiu en- port, l'excursionisme, que no és mité Olimpie Cátala, la partici- quadrat dintre de les disci­ competitiu ni entra dins de les pació de Catalunya com a tal plines olimpiques, veuriem la disciplines olímpiques. Tanma- en els Jocs Olímpics del futur i, consecuciô d'aquestes aspira­ teix, és una entitat i un col.lee - repetim-ho, si fos possible en cions tan enraonades com un tiu que es preocupa per totes els de 1992, i la presencia pilo­ signe de normalitat i també les coses relacionades de prop o ri tària del cátala, com a llen­ com la prova de la proximitat de lluny amb el nostre país i la gua oficial, en els Jocs de de les institucions i dels seus nostra realitat nacional. La ce­ Barcelona, l'any 1992. dirigents al poble, que han de lebrado d'uns Jocs Olímpics, No ens passa per ait que servir, i al quai han de fer pla­ que teñen un ressò i una au­ aqüestes questions, tan logi­ nera qualsevol aspiracio légiti­ diencia extraordinaris, ha de ques i raonables, poden trobar ma i defensable èticament a la ser el moment òptim per a la obstacles de moites menés -ja quai vul- gui accedir.

134 MUNTANYA internacional. D'això prove la voluntat de treballar per aconseguir un comité Diseurs de la Festa de olimpie propi. El Centre Excursionista de Catalunya, Club Alpi Cátala, dona suport a aquesta aspiració perqué la SantJordi 1989 creu justa i raonable. Confia en els en- tesos que saben moure's pels laberints legáis i de reglaments, a fi d'arribar a bon port. Voldríem dir també, amb la tnateixa franquesa amb qué diem que Josep M- Sala i Albareda volem un comité olimpie català. que no voldríem de cap manera que ac- cions poc pensades poguessin enterbo- lir l'organització i el feliç desenllaç deis propers jocs del 1992. Barcelona i Catalunya tota, s'hi juguen massa per­ qué accions imprudents poguessin fer- nos quedar malament. Perdoneu-me si m'he allargat massa amb aqüestes consideracions, però he El pas del temps s'ha emportat els estats han variat també moltes vegades. cregut que avui era oportú de parlar­ dies d'un any veil i ens n'ha portat de Pero la manera de ser d'un poblé, no la ne, perqué el Centre, com a entitat viva nous i. amb ells, una nova festa de sant fixen uns Limits materials, sino l'änima que és, no pot estar al marge de ques­ Jordi. el nostre patró. L'any passat. que la impulsa a viure! tions que ens afecten de tan a prop, i l'inici de la celebració del mil denari de I si volem que Catalunya contribuei- que avui amb el suport popular han es­ Catalunya com a nació no ens permeté xi a forjar aquesta nova Europa, que tat al carrer. de celebrar-la, com és costum, en amb dificultáis comenca a caminar, ho Es tradició que aquesta sigui la festa aquest Saló de Cent, que tan gentil- hem de fer amb la nostra propia Perso­ en qué homenatgem els nostres socis ment l'Ajuntament de la nostra ciutat nalität, amb la nostra propia llengua, mes fidels. Els que porten mes anys ens cedeix. i haguérem de fer-ho, un que aixö no vol dir egoisme esquifit, ajudant-nos, d'una manera o d'una al­ xic estrets, a casa nostra. Els nostres sino la riquesa d'un tot variat i enriqui- tra, però totes bones, a fer realitat illustres antecessors en afanys de co- dor, capac de comprendre les diferen­ aquesta obra esportiva, cultural i cívica nèixer món i fer país foren testimonis cies que hi ha entre eis pobles, pero que és el Centre Excursionista de Cata­ muts, però vull suposar que satisfets. capac també de saber conviure i treba- lunya. de la nostra festa. llar junts per un futur prösper que sois Fins ara havíem donat ensenyes d'or Avui tornem a aquest solemne Saló, un respecte mutu pot donar. Com Sant i argent a tots aquells que des de fa 50 testimoni també de tants episodis de la Jordi, deslliurant del drac la donzella. o 25 anys n'eren socis. Aquest any te- nostra historia, i ens hi sentim com a sapiguem també nosaltres deslliurar la nim el goig i un legítim orgull de lliu- casa. Perqué estem a la casa de la ciu­ nostra parla del drac uniformitzador rar una ensenya de piati a un soci. Ara, tat, de la nostra ciutat i tots nosaltres que 1'amenaza! abans de començar l'acte, F anterior som miques d'aquesta ciutat. Voldria, Aquesta manera de ser, aquesta président, Lluís Puntís, em recordava senyor regidor, que transmetéssiu el consciéncia de ser un pöble amb Perso­ que una primera medalla de piati fou nostre agrai'ment al senyor alcalde, en nalität propia, ens ha portat a manifes­ Uiurada a Francese Maspons i Angla- nom de tot el Centre Excursionista de tar un desig ferm, el desig d'un poblé sell. preclara figura del dret cátala i Catalunya. que fa esport i que voldria brillar amb distingit soci del Centre. Una altra me­ He dit que l'inici del mil denari ens llum propia en aquest terreny. L'octu- dalla de piati no s'arribà a donar per­ priva d'estar aquí ara fa un any. Diver­ bre del 1986, Barcelona esclatava de qué el soci mereixedor havia mort feia ses celebracions ens han recordat com joia en ser designada seu deis Joes uns pocs anys, però els familiars, amb ara fa aproximadament mil anys, el Olímpics del 1992. Un treball tenac. un gest que els honora, continuaren pa- nostre petit pais prenia consciència de menat sense defallenca peí nostre al­ gant la quota de soci. la seva propia Personalität i comeneava calde Pasqual Maragall i amb el suport La d'aquest any. la lliurarem des- a caminar pels camins de la historia d'una llarga trajectória d'esportivitat. prés deis parlaments a un soci que fa com una nació lliure i independent. havia donat eis seus fruits. 75 anys que vingué al Centre i encara Vehicle d'aquesta Personalität ha estat Barcelona s'afanya per organitzar hi continua. Una llarga historia de fi- la nostra llengua, que ens diferenciava uns jocs modélics i eis ciutadans volem delitat a uns ideáis que son els de tots d'altres pobles veins i que ens referma­ que així sigui. Pero eis esportistes cata- nosaltres. Em refereixo al senyor va en una manera de fer i de viure. El lans voldríem formar part. amb Perso­ Lluís Bonet i Cari. Enhorabona i que món ha donat voltes i les fronteres dels nalität propia, del moviment olímpic Déu us recompensi pels servéis fets a

MUNTANYA 135 Catalunya i al nostre Centre. els qui avui esteu aquf per recollir una mes sigui moralment amb la vostra L'olor de les roses d'aquest any ens ensenya o simplement pel goig de cele­ companyia, no defalleixin. El Centre recorda la deis anys passats i ens en brar la nostra festa, moites gracies! I és i sera el que tots nosaltres fem i fa- promet per ais anys que vindran. A tots que els ànims d'ajudar, encara que no­ rem perqué sigui. Endavant!

136 MUNTANYA R

han d'estimar els filis, la Ilei no es compliria. Escalant el I és que la muntanya ha despertat en el jurista sempre quelcom d'atractiu, d'exemplar. La seva imatge és utilitza- dret catalä da amb freqüéncia. Roca Sastre va co- mençar, fa molts anys, la seva conferencia titulada «L'heretament fi­ duciari en el Pallars Sobirà» explicant que allí, la nit de Sant Joan, els joves Josep Joan Pinto baixen de les muntanyes amb branques flamejants i les dipositen a la plaça del poblé. Aleshores la llum de les rodalies Parlament llegit al Salö de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el dia de Sant Jordi de 1989 illumina la vila. També Barcelona, deia, cap i casal de Catalunya, cal que rebi la llum de les comarques i s'illu- mini amb la realitat de la mateixa vida. Borrell i Soler, en la conferencia que va pronunciar en el Centre Excursio­ nista de Catalunya i que teniu publica­ Com ja va dir Epictet, «initium doc- és com anar quasi a les fosques a la da en la vostra revista, va dir: «La trinae sit consideratio nominis». I, re- llum d'una llantema. muntanya, on l'esperit cosmopolita alment, quina significado té el títol També el jurista necessita la illusió igualitari i prosaic no mustiga les fres­ d'aquesta exposició? Escalant el dret per a copsar, per a conèixer la grandesa ques manifestacions de l'esperit popu­ cátala. vital de l'home que viu en societat; cai lar, allí hem d'anar a cercar les deus de Si l'excursionista o l'escalador exer- contemplar la vida mateixa i copsar les justicia que brollen del cor del poblé, citen la capacitat d'observació, detecten seves belleses, el seu batee i estimar-la. els que estem assedegats de ciencia ju­ la naturalesa amb una acurada técnica També l'excursionista i l'escalador es­ rídica catalana». de la marxa i copsen atentament tots els timen i s'embadaleixen amb la gloria Els principis ètics que informen el détails necessaris, també el jurista ob­ del cim, que els dona la mercè de fruir dret i representen els deu manaments serva amb atenció la vida mateixa. Per­ d'una visió universalitzada de tot allò van èsser proclamais dalt del cim; l'ex- qué el dret informa la vida quotidiana. que mitjançant el seu esforç queda ais pressió de la Caritat, el Sermó de la Tots els actes, fins els mes ordinaris, son seus peus. Però és indispensable també muntanya, va èsser proclamât també expressió del dret. Quan anem a l'estanc la humilitat. allí dalt, i la donació del Déu-Home a a comprar un paquet de tabac, perfec­ Si l'excursionista, davant la creació, la humanitat va èsser feta dalt del Gòl­ cionen! un contracte de compra-venda, se sent petit i queda embadalit per la gota. La muntanya és, físicament i o de transport quan prenem l'autobús. seva grandesa, si l'excursionista i l'es­ també simbòlicament, el símbol de La toga, els tribunals, son exercicis calador han d'ésser humils, també el l'elevació. Només s'aconsegueix avan­ de situacions patolôgiques, del dret jurista ha d'ésser conscient de la po- çant amb fermesa, en íntim contacte malalt. Els jutjats actúen quan el dret bresa de la Ilei (que mai no pot copsar amb la realitat, cap a la grandesa d'una no s'acompleix. Déu nos en guard, la plena realitat de la vida, sino quel- obertura a la visió general. que el compliment no fos espontani. com d'unes caractéristiques que s'esti- Dret és vida, ja ho hem dit, però és Aleshores caldrien tants jutges com men essencials), i sobretot ha d'ésser que aquest poblé nostre, tan realista, ho ciutadans; és a dir, el dret fracassa- conscient, que en especial en el dret ha entés com potser cap altre. I ho ha ria... privât, el dret no es crea, sino que, com practicat. Ha acceptât que el dret s'ob­ També l'excursionista cal que faci va dir Roca Sastre, només es desco- serva i va de baix cap a dalt. I ha acon- un esforç. La deambulado física, el fet breix. seguit els instruments subtils perqué de vencer la gravetat, comporta un es­ Els juristes, pobres de nosaltres, no això fos possible. Fins i tot ha viscut al forç metôdic, ordenat, constant. El ju­ el fem pas, el dret. Al contrari, cal que dia, sense legislador, en determinats rista cal que faci l'esforç d'estudiar, de estiguem amb uns ulls molt oberts i périodes de la historia. formar-se. unes orelles molt sensibles, per a cop- Com deia Ulpià, cal viure honesta- Com va dir Vallet, quan la dogmáti­ sar-lo, per a veure que allò que se sent ment, no fer mal a ningú i donar a ca­ ca recull experiències viscudes de ge- és la consciéncia social del poblé, allò daseli el que és seu. Tothom hi està neracions i generacions, dona una que practica amb convicció d'obligato- d'acord. Però, encara que tothom vol el ¡Iluminado general que permet veure rietat. El dret sorgeix de baix cap a bé i la virtut, quan detallem, sorgeixen tôt el panorama i fer fácil el cami cap dalt, no pas de dalt cap a baix. Si un les grans diferencies. Una poligamia al punt d'elecció. Estudiar concreta- dia el legislador pretengués promulgar simultània (conviure amb moites do­ ment un punt sensé preparado remota una Ilei que digués que els pares no nes) no s'admet en la civilització occi-

MUNTANYA 137 dental... En el món àrab. al contrari, lT pot èsser un signe de distinció. Kü l~ L££ü ^no Hccrc ifxtiDy Les idees penetren en el poblé, que es forma en el mare d'un respecte al bé, d'acord amb idees religiöses, o al- menys etiques, universals. Les fa se- ves, les digereix, les reelabora i les converteix en practiques i en costums. Per al cátala, des de sempre, la Ilei és costum escrit i el costum Ilei no es­ crita. Al final, vull dir, el que preval és el que el poblé espontàniament practi­ ca. També l'aigua és universalment oxigen i hidrogen, ve de dalt i penetra en les entranyes de la terra. Ja ens deia ; v^i>.ii> avvìi co Borrell i Soler que, quan camineu per I jiincgTiicinprm aqüestes muntanyes, carni del cim, i trobeu una font, que n'és, de bona, } cAtiuiûi&mwliï aquella aigua; quina frescor, quin gust. que n'és, de lleugera; mes enllà. però, **^an» cacce cr£ui en trobeu una altra, i sembla que aque­ lla aigua ens pessigolleja el coli, que pica una mica, i que n'és. de bona, també, i que diferent. L'una i l'altra Catalunya tenia a dalt uns comtes. Códex deis Usatges o Costums de son oxigen i hidrogen. però en endin- que encara que per Aragó es podien Catalunya entre senyors i vassals, de Pere sar-se a la terra, les sais, amb les carac- anomenar reis, no se sentien com a Albert. Aquest códex es conserva a terístiques peculiars del Hoc, la tais. Per aixó, laudaven, arbitraven, re- VArxiu de la Paeria de Ueida. temperatura, el carácter quiet o agitat solien conflictes. pactaven normes, no del seu curs, li donen les diferencies. les imposaven. Colleccionaven o san- Si les destilléssim o depuréssim, tin- cionaven costums. Declaraven la nor­ dríem una aigua científteament pura, ma mes que no pas la manaven. El insípida, però que no ens agradaría. costum tenia un gran valor. «Cadasqu- També això passa amb el dret. Eis na gent, fa 1 leí per sa costum» deien els tit del poble a Catalunya havia décrétât principis abstractes de justicia, de rec­ Usatges. El poblé feia el seu dret amb que la dona casada podia contractar titud, del bé, son clars. Però el carni quelcom convincent: els fets. A Cata­ per si mateixa. disposant i administrant per a aconseguir-los, la historia d'un lunya el que es practicava, el que es els seus béns. sense que el marit po- poblé, el seu sentir i voler a través de practicava amb sentit d'obligatorietat gués ficar-s'hi. (Vid. Consuetuts de Pe­ la tradició dinàmica, deixen una em­ era el costum. 1 el costum era fonl del re Albert, segle XIII). prenda especial que el singularitza. I dret. Era tan obligatori com la llei. Ai- Quan els juristes en aquest segle ho això no és complementari: és essencial. xí, fent, no tan sois dient, el poblé feia proclamaven com una justa conquesta, Quan Europa es debatía entre dues la seva llei. com una gran modernitat, feia segles tendéncies: la codificado que pretenia Aixó és tan sensat, tan realista i tan que els catalans ja ho practicaven. un codi civil que imposés l'aplicació prudent. que ha condutt cap a l'éxit, Quan a tot Europa estava prohibida la de la norma jurídica i la resolució deis l'anticipació i la modernitat el dret de investigació de la paternitat. i només casos per deducció deis seus preceptes. Catalunya. El poblé en general és bo i era jurfdicament pare el qui ho declara- amb una interpretado rigorosament tri­ encertat, i per aixó una emanació jurí­ va expressament o tàcitament. és a dir. butaria del text de la Ilei, i. per contra. dica tan auténtica com aquesta havia amb el pretext de les dificultats d'in- Pescóla histórica, que lluitava per evi­ de conduir cap a l'éxit. vestigació (la generació és un acte în- tar que el dret quedes tributari d'unes Podríem donar diversos exemples. tim que no es fa en public, ni davant de normes rigides prefixades des de dalt. Quan a Europa existia encara la venia testimonis). era pare d'un fill extrama­ asséptiques (sense peculiaritats), amb marital, quan a Espanya el Codi Civil trimonial el qui ho deia, no el qui ho un sistema d'interpretado tributària de deia (art. 1263) que no podien prestar era. Quan a tot Europa passava això, a la Ilei i de menyspreu del costum. ja consentiment «los locos y dementes, Catalunya ja feia segles que el dret feia anys que Catalunya sentia i practi- los sordomudos que no sepan escribir, proclamava que era pare el pare biolo­ cava un sistema mes perfecciona! que los menores de edad y las mujeres ca­ gie, era pare el qui havia generat el fili, Leseóla histórica, però afí i d'acord sadas» (i aquest precepte no es reforma no pas el qui reconeixia ser el pare o hi amb ella. fins l'any 1975), feia segles que el sen- consentia. El principi de respecte a la

138 MUNTANYA FESTA DE SA

veritat biològica era un principi de dret cátala des de segles. A la resta d'Es- panya s'ha hagut d'esperar Tactual Constitució perqué el principi es pro­ clames. A Catalunya ja existia, repetei- xo, des de segles. A Catalunya per a fer possible l'hereu, es va disposar que la Ilegíti­ ma -que és aquella part de l'heréncia de la qual ni el pare ni la mare no po­ den disposar, perqué per ministeri de la Ilei està destinada ais filis-, a mes de ser curta o petita (una quarta part de l'heréncia a repartir entre tots els filis, comptant-hi també l'hereu), es pogués pagar en diners, de tal manera que no fos necessari pagar-la amb una part deis béns de l'heréncia. Això va permetre el desenvolupa- ment de les cases principáis (tal com deia la constitució Zelant per a la con­ servado de les cases principáis) i tam­ bé de totes les altres. El camp no es dividía en cada generació, i així, en no dividir-se, el patrimoni de la familia s'engrandia generació rera generació. Des del camp, els Ilegitimaos, els filis no hereus, donaven professionals, sacerdots, burgesos que van fer gran Barcelona, industriáis i comerciants. La casa pairal va funcionar, dones, com un seminari que lliurava a la so- cietat civil homes i dones dignes del major aprofitament i que varen fer i Finalment, quan els anys setanta es Miniatura d'un còdex deh comentaris elevar la grandesa de Catalunya. reforma el títol preliminar del Codi Ci­ deh Usatges de Barcelona de Jan me L'hereu no era obligatori. El pare vil espanyol, es fa esment de l'equitat Marquilles. La miniatura representa podia -i pot- nomenar-lo o no, segons (justicia del cas concret) i es disposa l'autor en el moment de lliurar la seva vulgui, i pot també dividir l'heréncia. que s'atengui a la consciéncia social al obra ah consellers de Barcelona. Aquest El dret cátala no 1'obliga a fer hereu, li moment de fer aplicado de la Ilei i, per còdex, del segle xv, es conserva al Museu ho permet. Això és una manifestado a interpretar-la aleshores, es consagra d'tintoria de la Ciutat de Barcelona. mes de la llibertat civil tan arrelada a la proscripció de l'abús del dret (també Catalunya. I encara que vàrem èsser segons els possibles casos concrets que criticats per permetre la desigualtat en­ el jutge copsarà i no previstos d'una tre els filis, el cas és que quan, per a manera específica) i el carácter infor­ convertir en conreables les terres incul- mador deis principis generáis del dret, tes d'Extremadura, va sorgir el Plan es fa una aproximació al sistema cátala impositions, les minimes possibles. Badajoz, un sistema molt semblant al d'aplicació del dret, amb el tradicional Vol, en canvi, instruments o ressorts cátala de capítols matrimoniáis perme- respecte a l'equitat («iudicis autem ae- que pugui utilitzar o no, al seu propi tia que no es dividís la parcella lliura- quitatem itti debent»), a la concepció criteri, segons li convingui. I com que da i, per fi, a la resta d'Espanya, per de la norma com a instrument de justi­ l'autor del dret privat català és el poble Ilei del 13 de maig del 1981, tot refor- cia i al servei de la justicia del cas con­ català, que l'ha fet sorgir amb la seva mant el Codi Civil espanyol, va perme­ cret, no concebent la norma com pràctica quotidiana dels seus costums, tre que el testador pogués ordenar o quelcom d'ineludible aplicació malgrat el dret català ha resultat autèntic, sen­ facultar pagar la Ilegítima amb diners, que doni un resultat injust. També tit, volgut i bo. Bo, perquè el poble, aproximació molt notable al sistema aquí, l'anticipació va èsser evident. que en el seu conjunt persegueix el bé, cátala. Una vegada mes, l'anticipació La llibertat civil és bàsica en el dret amb les sèves accions i els seus com- de segles mostra la bondat del nostre civil de Catalunya. El cátala en el seu portaments individuals s'ha anticipât a sistema de creació de dret. món privat, en la intimitat, voi poques escalar el cim de lajusticia.

MUNTANYA 139 manillos, del Centre Excursionista de Valencia, están fent molt en aquest as­ Serra del Turmell. pecte organitzant sota el nom de «Eis tomba tossals» eis cicles de soitides «Per les nostres Muntanyes», a les Un Pais Valencia quais diverses vegades s'afegeix el nostre Centre. Aixi ha estât com, amb ells, hem recorregut Penyagolosa, les moles d'Ares, la sena de l'Espadà... i sovint oblidat la serra del Turmell, que és l'objecte d'aquesta ressenya, que vol donar, si més no, testimoniatge d'una voluntat d'aprofundir el coneixement, huma i Camil José i Guiu paisatgístic, del País Valencia. Francese Beato i Vicens Eis set Companys del Centre que, en dos cotxes, hem sortit de Barcelona de bon matí ens aturem a Sant Jordi del Maestrat per esmorzar; els comentaris mentre ho fem tracten sobre el temps tan révoltât que hem tingut durant el Al nostre país, i més encara al nos­ que quan estigui totalment enllestit el viatge, en qué fins i tot hem observât tre cap i casal, som molts els excursio- GR 7, que travessa el País Valencia, la neu caiguda de poc a les serres de Lla- nistes que en planejar les properes seva divulgado contribuirá a omplir beria i dels Dedalts de Vandellòs, així excursions fixem preferentment l'aten- aquest buit. com al massís dels Ports. El xicot que ció en els cims del nostre estimat Piri- ens atén al bar on esmorzem ens co­ neu -si poden ser tres mils, millor- o si menta que el cotxe de línia que baixa no, magnànimament, ho fem vers els UNA REALITÄT de Morella no ha sortit pel mal estât de del Pre-pirineu, sempre nord enllà. Pe­ la carretera a causa de la neu, i ens de­ ro quan es tracta de mirar vers el sud, De moment, però, hi ha gent que, mana encuriosit si anem a «cacar es- posem per exemple les serres tarrago- com el Cento Puchades i la Marga Ro­ partees •>! nines, en observar-ne les altituds, mas­ sa sovint sorgeix l'expressió: «Però, hi ha muntanyes, a Tarragona?...», per a tot seguit condescendir de tant en tant a fer alguna escapada pel Montsant o les Muntanyes de Prades, com si a la resta de serres no hi hagués res digne de ser recorregut, error del qual afortu- nadament són bastants els qui s'adonen quan, principalment entre els mesos d'octubre i maig, tenen ocasió de fer alguna excursió o travessada acompa- nyats per gent del país que els fan des­ cubrir indrets que mai no havien sospitat. Però quan aquest problema s'agreu- ja és en mirar més enllà del Montsià o el massís deis Ports: aquí, el desconei- xement d'un país amb el qual compar- tim una Mengua i una cultura és gairebé total, com si les seves muntanyes, les seves valls o els seus pobles no ens in- teressessin ni poc ni gaire. Val a dir que la manca actual de guies, mapes o monografies no afavoreix gens el pos- sible interés per una coneixenca efecti­ va; afortunadament, a poc a poc es va treballant en aquest aspecte, i esperein

140 MUNTANYA Prosseguim el viatge i, a l'hora acordada, pels volts de dos quarts d'onze, som al Hoc de trobada amb els nostres amies valencians, a Vallivana.

EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE VALLIVANA

Aquest santuari, també conegut amb el nom de la Mare de Déu de la Font de Vallivana -a 630 m d'altitud i situat a peu de carretera a la banda sud del Turmell, a la riba de la rambla anome- nada fins aleshores de Vallivana i ai- giies avall de Cervera-, és la patrona de Morella, a 25 km d'aquesta ciutat, a la qual s'ofereixen les famoses festes sexennals. L'origen d'aquestes festes es remunten a l'any 1672, quan una epidemia assolava la comarca: eis mo- n'eren 110..., i perquè nomes varen fer El barrane del Marfullar, des de la carena rellans varen anar fins al santuari i la dos autocars! del Turmell. Foto: Camil José. pesta, segons es diu, va desaparèixer. Tot espérant que acabin d'esmorzar A partir d'aleshores, cada sis anys pu- ens entretenim visitant el santuari i gen la Mare de Déu fins a la ciutat. contemplant els alts de la serra del En aquest santuari hi ha l'església, Turmell, que avui es veuen coberts, per un hostal (gòtic) i altres dependències. la nevada récent, d'un blanc mantell. Té eis scus inicis a principis del segle Quan engeguem la travessada, pels El Turmell és una àrea de transició XIII -es diu que un pastor va trobar la volts de les onze, el fred és viu i aga- entre les orientacions prédominants imatge de la Mare de Déu en una co­ fent la suau pujada pel fons de la ram­ ibériques i les catalànides. La seva va-, amb la construcció d'una petita bla del barrane del Marfullar a bon pas. orientació tan nitida W-E fa que es capella. L'any 1248 comenca la cons­ En arribar al Pouet del Marfullar -font destaqui de la resta de muntanyes; a trucció d'una segona església, que no que brolla tocant al carni—, emprenem mes, el drenatge del riu Cérvol, al nord fou acabada, però, fins el 1436. La l'ascensió pel sender que ens ha de dur de la serra, i el de la rambla de Valliva- construcció del tempie actual es decidi a dalt de la serra. Mentrestant, al cel na-Cervera al sud, collaboren a donar­ l'any 1703, però, a causa de la Guerra van apareixent amples clarianes i el sol li un relleu força unitari. En direcció de Successió, no s'inicien les obres ve a donar a l'emblanquinat canif que nord tenim als nostres peus l'anticlinal fins el 1728 i en cine anys queda en- discorre entre una ufanosa pineda amb de Vallibona, aprofitat pel riu Cérvol llestida. les branques carregades de neu, un as- per a davallar des de les altures de Tor­ Aquesta església és de grans dimen­ pecte pre-pirinenc. En arribar a la care­ re Mirò cap a la mar, formant una bo- sione, d'una sola nau amb Capelles la­ na ens rep un vent glaçât i tallant, del nica vali -gairebé insòlita al pals, on terale, creuer i cambril, amb l'interior quai ens arrecerem mentre esperem la les caractéristiques formes en V de d'estil neoclàssic i la facana barroca. resta de companys, tot guaitant el bar­ valls fluvials son tan escasses-, en el L'interior fou restaurat a principis del rane per on hem pujat, dominât pels centre de la quai és ben vistent el poble segle actual. cingles de la serra de l'Espadella, con- de Vallibona; al fons, les avui blanques Tocant al santuari brollen dues trafort de la serra del Turmell. Ja tots muntanyes dels ports de Morella es fonts: la de l'Aparició i la de Cervera. reunits, qui vol deixa la motxilla en connecten amb el confus muntanyam aquest indret, ja que després de gua- de les serres de la Tinença de Benifas- nyar el cim tornarem pel mateix carni. sà, prolongació cap al sud del massfs DE VALLIVANA A VALLIBONA Carni que, ara esdevingut senderó, va dels Ports, enllaç amb el Sistema Lito- recorrent la carena fins a desembocar ral Català. A l'est, la irregular carena Després de saludar el Cento i la en una malmesa pista, seguint la quai oriental de la serra del Turmell acaba a Marga, ens assabentem que han vingut al cap de poc arribem al cim de la Mo­ les moles de Xert, curiós fenomen for­ en un autocar que des de Valencia la o Capoll del Turmell, a 1.276 m, en mat per très moles d'altitud i dimen­ transporta eis 45 participants de Fex- el quai coexisteixen el vèrtex géodésie sions diferents -la mola Murada, on hi cursiö, nombre bastant normal si pen- amb una caseta-refugi forestal i una ha les restes d'un poblat que possible­ sem que en l'anterior excursiö en que marquesina de vigilància, ambdues ment és de l'Edat del Bronze, la Rodo- participèrent, a la serra de l'Espadà, tancades. na i la Llarga-, perdent bruscament

MUNTANYA 141 SERRA DEL TURMELL

142 MUNTANYA MUNTANYA 143 Des del cim del Capoti del Turmell, la vali l'indret en qué han deixat les motxi- per a emprendre al cap de poc, donant la del riu Cérvol amb el pöble de Vallibona. lles, on aprofitem per a diñar sota la pi­ volta a les ruines del molí del Cup. la Foto: Cantil José. neda i a recer del vent. pujada pel sender que en vorejar uns Antoni Josep Cabanilles, botánic del cingles, que sota la posta de sol van es- segle xvm i autor d'un documentat lli- devenint rogenes, ens portará a fer 1'en­ bre sobre el País Valencia, diu d'aquesta trada al poblé de Vallibona pel raval del serra que és un indret molt deshabitat i Pont. que les grans carrasques i pinedes quasi l'altitud que mantenia per a esllanguir- li impedien el pas. En arribar dalt de la se en les planes del Baix Maestrat; més carena apunta: «¡Que espectáculo ofrece EL PÖBLET DE VALLIBONA enllà, el Montsià aixeca la seva tossa aquí la naturaleza! Colocado un espec­ en l'horitzó. Vers el sud s'estenen les tador en la cresta del elevado Turmell. Vallibona. a 674 m. és un cas insòlit muntanyes i les terres de l'Alt Maes­ donde empiezan las vertientes hacia Va­ entre les poblacions valencianes, ja trat, la zona centrai subtabular amb els llibona y Vallivana, solamente descubre que, encara que és situada en una valí, seus sistemes de grans moles -Ares, picos sin límites y barrancos que espan­ la comunicado només és possible per Tossal de la Nevera...- fins al difumi- tan...» En quasi dos-cents anys, raspée­ un coll que hi ha a les muntanyes late­ nat Penyagolosa. A l'oest. finalment, la te d'aquesta serra no ha canviat de com rals i no seguint el curs de les aigües, serra mante suaument durant bastant la descriu aquest naturalista. com és habitual i logic. Aquesta situa­ tros la seva altitud, baixant de 1.200 m Havent dinat, davallem peí vessant do d'atzucac ha fet que conservi un només al coli de Santa Águeda, per on nord de la serra per un bonic sender que caire d'antiguitat. que afortunadament passa la carretera a Vallibona; llunyà, ens portará al mas de Querol, envoltat les construccions més recents han res­ s'albira el mugró de l'encastellada Mo­ de carrasques i roures; un d'aquests rou- pectât, donant tot ell una equilibrada rella. res té unes dimensions considerables, i sensació d'harmoniosa senzillesa. Tot Una tal visió seria encara més contribueix a posar en relleu l'encís par­ amb tot, ens trobem que com en totes plaent si no fos pel vent, tan gèlid que ticular de l'indret. Després de fer petar les comarques de l'interior, el seu ín­ et deixa garratibat tot i el sol de què la xerrada una estona amb els seus esta- dex de creixement va en retrocés; és de gaudim; així que, fetes les fotos conve- dants, prosseguim el nostre camí; bai- desitjar que Factual traçât del GR 7, nients, descendim ràpidament fins a xem al Hit del riu Cérvol, que creuem que el fa final d'una etapa, contribueixi

144 MUNTANYA al seu millor coneixeinent. popular representava les temptacions Vallibarla, des del carni veli de Morella. Aquest poble antigament era cone- de sant Antoni i també se celebrava en Foto: Anna Borbonet. gut amb el nom de Vali de Ibona i va altres pobles del Maestrat. pertànyer a la Tinença de Benifassà. L'amie Cento ja ha preparat la nos­ L'economia tradicional és l'agricul- tra estada al poble. Dormirem en un lo­ tura i la ramaderia. però anys enrera cai, un polisportiu que ens cedeix s'hi feia carbó i també hi havia una fo- l'Ajuntament de Vali ibona. car tothom neria de ferro, petites fabriques de sabó ja porta el seu sac de dormir i un mata- tenta de tapar sense aconseguir-ho. i algun teler. làs enrotllable. Quant al sopar, només Els peirnns o prigrons són les creus Una de les festes que donaren més hi ha un bar, però ja s'hi han emparau- de terme tal com s'anomenen en anomenada a aquest poble fou la que lat un nombre determinat de sopars. aquesta comarca. També s'hi colloca- se celebrava per Sant Anioni Abat. El senzills però gustosos, que juntament ven imatges de la Mare de Déu o dels vespre d'aquest dia, un home vestit amb el rom cremat que ens serveixen sants de devoció popular. Normalment amb hàbit i una creu a les mans es pas- al final, ens deixen ben pteparats per a eren situats a les crui'lles de camins, als sejava dalt d'un mul représentant el la jornada de l'endemà. limits de terme o a les entrades dels Sant. i era perseguit per un grup d'ho­ pobles. Hi havia la creenca que prote- mes a peu que simbolitzaven dimonis. gien de les forces del mal els conreus. Després sortien del poble fins a una era DE VALLIBONA A MORELLA les masies i els pobles. propera, on hi havia una cabana feta de Sempre per sender, anem recorrent feixos de llenya ben seca. Tot el poble De boti matf. al bar ja han previst un la vali del riti Cérvol aigiies amunt. l'esperava i el «Sant». per desorientar reconfortant desdejuni de cale amb llet i Passem per la vora d'un tt'pic oratori els seus perseguidors, s'hi amagava. galetes. que el cos agraeix, car la tempe­ del pat's i, poc després, creuem el riu Quan arribaven els «diables», fent salls ratura és baixa. D'acf. el GR 7 continua per a situar-nos, després d'una breu al voltant de la cabana, hi calaven foc i també cap a Morella, però nosaltres ho pujada. al mas de Susanna. A partir l'home que hi havia dins sortia corrent farem per un altre carni, eixint pel peiró d'aquest punt ens endinsem pel bar­ quan les fiâmes ja l'envoltaven. s'esca- que assenyala el carni' antic a Morella, rane de la Basseta, fins que. en arribar polia per entre la gentada. i desaparei- sota un cel blau i un sol lluminós que al­ a la font del Bassiet, parem a esmorzar. xia dins del bosc. Aquesta festa gun niivol escadusser, inflat pel vent. in- Mentre ho fem tenim ocasió de con-

MUNTANYA 145 %JB k ik™Jrí*B I il wwrOi al i'i ICI m? a •Fi &/ • m wmnt

77. twuiJ*"* ir~/r f/r i li>/r//a

Dibuix del llibre de Cabanilles. Mes enllá, un senderó ens portará a una pista que ascendeix vers un coll. A mesura que anem pujant, la vista es pot anar esplaiant en la contemplació de l'ampli panorama que abastem; a baix, templar com, curiosament, tota la peti- els masos de la Basseta i de Jovani, ta cinglera situada a l'altra banda del amb els seus conreus, posen una nota La serra del Turmell, des de prop del coli Hit del barrane és ratllada per marges humana enmig del cercle que formen del Peiró Trenca!. Foto: Camil José. parallels esglaonats, comunicats per caminets que els uneixen, en un sor- prenent treball d'enginyeria rural que ens parla de fins a quin punt era aprofi- tat el terreny. La pujada pel barrane constitueix una dell'eia per la boniquesa de l'in- dret; en arribar a la part superior se'ns obren els plans on hi ha el mas de la Basseta, envoltat de terres de conreu. que resseguim a través de l'ampli carni' format per dues 1 largues fileres de mar­ ges de pedra, que tantes vegades hem tingut ocasió d'observar al Pais Valen­ cia. Són camins ramaders, que aquf es coneixen amb el nom de Higallos. També hi ha grans extensions limita- des per aquestes parets, on es tanquen els ramats perquè hi pasturin: son el que anomenem assagadors.

146 MUNTANYA les muntanyes dels ports de Morella, ca d'Andorra: ginebres, alzines i diver­ Morella, des d'aproximadament el mateix les serres de Benifassà -en les quais es ses espècies arbustives sofreixen els Hoc d'on es va fer el dibuix del llibre de destaca airosa la pena de Bel- i la nos­ efectes de la contaminació, i la influèn- Cabanilles. Foto: Camiljosé. tra coneguda serra del Turmell. I cia dels vents assassins estan deixant d'aquesta manera guanyem el coli del marcat, potser per sempre, el Turmell. Peiró (o Prigró, com també l'anome- El sender ens duu de primer al mas nen al pafs) Trencat, a 1.110 m, de­ de Moreno, el masover del quai és pressici de la serra del Turmell que molt amant de donar tota mena de da- dona pas a la vali del Bergantes, asse- des sobre la vida i els costums de la Però el Cento està disposât a entrar nyalat per un peiró amb una capelleta comarca. Aquest home ens va dir que caminant a la mateixa Morella, i els ca­ de la Mare de Déu. per davant de la casa passa el camf que talans no ens fem pregar; en total, no I és en arribar-hi que té Hoc el cop de Morella baixava fins a Tortosa pas­ arribem a una dotzena els qui tot vore- d'efecte: retallat entre un ampli amfi- sant pels pobles de Bel, Rossell, la Sé- jant el mas Aguilar ens enfilem per un teatre d'abruptes turons ens apareix, nia i el Mas de Barberans. La ciutat i senderó que en sostinguda pujada ens com un miratge, Morella, amb les ca­ comarca de Morella depèn del bisbat portarà a un collet que resulta ser un ses arraulides al vessant del puig coro- de Tortosa, aixî que per a tots els afers véritable mirador de la ciutat: davant nat per la mola i el roquisser del cas- eclesiàstics aquest carni era de pas per davant tenim tot el nucli urbà, vol- tell. És, véritablement, una visió cor- obligat. tat de muralles amb un périmètre de prenedora. D'aci, continuem baixant quasi sem­ dos quilòmetres i mig i flanquejades Poe abans del coli hem retrobat els pre per pista i poc després voregem pri­ per catorze torres, estes als peus de la senyals del GR 7 procedents de Valli- mer el mas de la Perera i mes endavant mola que serveix de peanya al castell bona; ara ja no els deixarem fins a Mo­ el mas de la Canaleta, passât el quai encimat. Val a dir que aquesta visió rella. Després de seguir la pista una descendim ja definitivament a trobar la paga amb escreix el petit sacrifici estona, l'abandonem per prendre un carretera de Morella, al pont de les Tau­ d'una caminada suplementària. sender que davalla pel vessant sud de les. Seguint-la, un quilòmetre mes enllà Baixem ara pel coster oposat a fi de la serra. En aquest punt comencem a arribem vora el mas Aguilar, on ens es­ travessar un petit barrane; gairebé en veure els efectes de la desforestació pera l'autocar, que ens podrà traslladar a arribar-hi, però, passem davant de la causada per l'accio de la central tèrmi­ Morella en poca estona. porta d'un mas, on veiem una ceràmica

MUNTANYA 147 La vegetado sofreix eh efectes de la contaminado de la centrai tèrmica d'Andorra. Foto: Camiljosé.

Senders de Gran Recorregut, Seclor I / GR 7: Fredes - Sant Joan de Penyagolosa. Diputació de Castellò, Castellò, 1987. SIMO CASTILLO, Juan B.: «El Maestra!» para andar y ver, Vinarós, 1986. SOLER CARNICER, J.: Rutes valencianes, voi. II, Papers bàsics 3 i 4, Valencia, 1984.

Cartografia pintada de sant Vicent Ferrer; en do- tem ben segurs que, amb ells i els amies Morella. SGE (full niim. 30 - 21. 545) nar-hi la volta ens trobem amb una valencians, tornarem altres vegades a Sèrie L, escala 1: 50.000, 1983. font damunt la qual hi ha una inscrip- caminar junts pels molts indrets del Pais ció on es pot llegir la data de 1410. Valencia tan estimats per ells, i que nos­ DADES D'INTERÈS L'amo del mas, que des del balco ens altres anirem descobrint i aprenent, ben ha estat observant, contesta amable- segur, a estimar al seu costat. Excursió feta els dies 5 i 6 de mar? de 1988. ment les nostres preguntes i ens infor­ ma que aquell és el mas de Sant laetapa: Vicent, on, pel que sembla, el predica- BIBLIOGRAFIA Santuari de la Mare de Déu de Valliva­ dor dominicà aplegà un gran nombre na* - Pouet del Marfullar* - Capoll del de morellans en un sermó que va fer en CABANILLES, Antoni Josep: Observacio­ Turmell - mas de Querol - moli del Cup - abandonar la ciutal; la font porta aixi nes sobre la historia natural, geografía, Vallibona*. mateix el seu nom. agricultura, población y frutos del Rey no Horari: A l'altra banda del barrane sortim a de Valencia, vol. I, Artes Gráficas Soler Santuari de Vallivana O'OO h. Pouet del Marfullar 0'50 h. la carretera, que seguim una estona per S.A., Valencia, 1985. Capoll del Turmell l'40 h. a deixar-la en trobar 1'antic carni que LÓPEZ GÓMEZ, A.: Geografia de les Tenes Valencianes, Papers bàsics 3 i 4, Mas de Querol I '45 h. ens dura directament a guanyar l'entra- Valencia, 1977. Vallibona 0'50 h. da a Morella (985 m), a través de la MIRA, Joan F.: Temes d'etnografìa va­ Hores de carni: 5'05. Desnivell: Del porta de Sant Mateu, on ens esperen la lenciana, vol. I, Institució Alfons el Mag- santuari de Vallivana al Capoll del Turmell, resta de companys. Qui més qui menys nànim/Diputació de Valencia, Valencia, 625 m de pujada. Del Capoll del Turmell a de tots nosaltres coneix ja la ciutat, pe­ 1983. Vallibona, 602 m de baixada. rò com que hem d'esperar una estona MliNDlNA, Bernardo: Historia, Geogra­ per a dinar al restaurant, uns quants la fía y estadística de la Provincia de Caste­ 2- etapa: dediquem a fer un tomb pels carrers llón, Caja de Ahorros y Monte de Piedad Vallibona - mas de Susanna - font del principals de la part baixa, admirani- de Castellón, Castellò, 1988. Bassiet* - mas de la Basseta - coli del Peiró Trencat - mas de Moreno* - mas de la Pere- ne, una vegada més, la bellesa, en el MUÑOZ BADIA, Ricardo: El Maestrazgo, l'Alcalatén. Banifassar y otras comarcas. ra* - pont de les Taules - mas Aguilar* - benentès que visitar bé Morella reque- Rutas de montaña y costumbres, Almasso­ mas de Gii - mas de Sant Vicent* - Mo­ reix dedicar-hi un temps del qual ara ra, 1985. rella. no disposem; és una cosa que recoma- La Provincia de Castellón de la Plana. Horari: narfem. A les vores dels carrers, encara Tierras y gentes, Caja de Ahorros y Monte Vallibona O'OO h. hi queden restes de la darrera nevada. de Piedad de Castellón, Castellò, 1985. Coli del Peiró Trencat 2'30 h. Amb un substanciós dinar celebrem PUCHADES, Cento; ROMANILLOS, Marga: Pont de les Taules 1*13 h. el final felic de la travessada; després, «Serra del Turmell», «Per les nostres Mun- Mas de Sant Vicent 0'38 h. tanyes» - Quadern d'excursió, núm. 9, Cen­ Morella 0'20h. baixem tots plegats en l'autocar fins a tre Excursionista de Valencia, Valencia, Hores de carni: 4'41. Desnivell: De Va­ Vallivana, on tenim els cotxes i on ens 1988. llibona al Peiró Trencat, 576 m de pujada. deixen els nostres amies valencians ca­ SARTHOU CARRERES, Carlos: Geografìa Del Peiró Trencat a Morella, 280 m de bai­ rni de Valencia, mentre nosaltres anem General del Reino de Valencia - Provincia xada. cap a Barcelona. El nostre comiat al de Castellón, Ed. A. Martin. Barcelona, Hores de carni de tot l'itinerari: 9'46. Cento i la Marga no és un adéu, car es- 1913. * Llocs amb aigua.

148 MUNTANYA L'estret de Magallanes té una trajee- tória tortuosa, amb moites ramifica- Xile: glaceres cions sense sortida i, de fet, és difícil de trobar per ais navegants venint del Pacific. Aixó va donar lloc a noms i volcans com Bahía Inútil, Seno Obstrucción, Seno de la Ultima Esperanza, etc., fruit de la frustració en no aconseguir trobar el pas desitjat cap a 1'Atlántic. Punta Arenas és la ciutat mes im­ Jesús Sainz i Maza portant, amb uns 100.000 habitants, i es considera la metrópoli mes austral Joan Antoni Subirana i Torrent del món. La seva fundació, el 1848, va ser deguda al trasllat de Fuerte Bulnes a un Hoc que les cartes marines de 1 'época anomenaven «sandy point». La seva importancia es deu al fet d'haver estât una escala obligada per ais vai- xells que passaven entre el Pacific i 1'Atlántic abans de construir-se el ca­ País llarg i estret, ens permet de tro- tuant, amb vents molt intensos i cons­ nal de Panamá. Pot arribar-s'hi per bar-nos amb tots els climes i amb una tants que teñen el seu origen en el Pa­ avió des de Santiago de Xile o per via gran varietat de paisatges. Al nord te- cific. Els antics habitants de la zona, nim una zona tropical, en gran part de­ els indis onas, yaganes, alcalufes i te- sértica, i, a mesura que avancem cap al huelches, van ser prácticament exter­ sud, el clima es va refredant. De tota mináis en la segona meitat del segle manera, no queda gaire ciar on és el passat, sota l'efecte de les malalties, de sud de Xile. Y alcohol i de la persecució pels cria- Els xilens parlen del sud referint-se dors d'ovelles. Pinguins australs de Magallanes. al lloc on acaben les carreteres; per a molts, el sud de Xile és Puerto Montt i la península de Chiloé, un paradís tu- rístic. Pero continuant cap al sud es troben 600 km deshabitats i s'arriba aleshores a una altra zona habitada, la del canal de Magallanes, amb Punta Arenas i Puerto Natales. El Xile conti­ nental s'acaba al cap d'Hornos, a 56° S. Pero altres pensen que Xile acaba al pol sud, perqué una part important de FAntártida és reivindicada per Xile. Segons aquest punt de vista, Punta Arenas, a l'estret de Magallanes, seria el centre de Xile.

L'ESTRET DE MAGALLANES

El nostre recorregut va comen§ar a la provincia de Magallanes. Aquesta zona compren la Tierra del Fuego xile- na, Farxipèlag de la Patagonia Occi­ dental i la Patagonia Oriental, que arriba fins a 1'Atlantic, on hi ha llocs carregats d'història, com el canal Bea­ gle i l'estret de Magallanes. El clima de les árees costaneres és moderat (14°C de mitjana) i poc fluc-

MUNTANYA 149 TERRES I POBLES

s'arribava a la fi al costat del mar. Pero tampoc no trobávem els pingüins..., fins que al cap d'una estona de passe- jar per allá várem sentir una pudor for- ta, que sortia dels habitatges deis pin­ güins. Aquests estaven ben amagats en petites coves, pero per sort uns quants varen sortir a fer un tomb i els pogué- rem fotografiar a pier, ja que reaiment son uns ocells molt lents per terra i es mereixen el nom de pájaro bobo. Mes tard vàrem veure que al mar hi havia molts grups de pingiiins, perô quan ens hi acostàvem, es posaven a nedar i s'allunyaven. Una altra excursió que vàrem fer des de Punta Arenas fou cap al sud, se- guint el marge de Festret de Magalla­ nes. A 64 km es troba Fuerte Bulnes i el Puerto del Hambre, que son, respec- tivament, el lloc que donà origen a Punta Arenas i la primera colonia de la zona. Aquesta última va ser fundada el 1584 i va tenir una trágica i curta histo­ ria, perqué en el termini de tres anys lots els seus habitants, excepte un, van morir de gana. Els primers colonitza- dors varen triar un lloc situât estratégi- cament, amb una visió panorámica impressionant, perô on no hi havia ai- gua i el sol era pràcticament arid. De Fuerte Bulnes es conserva una repro- ducció histórica amb totes les antigües dependencies.

LES (¡¡LACERES

Al nord de Punta Arenas es troba Puerto Natales, on s'arriba fent 230 km per una curiosa carretera que té sola- Glacera de Río Serrano. Les pannes de és precisament la que pot veure's al ment la meitat asfaltada, mentre l'altra glaç suren en una /lacuna que es zoo de Barcelona. Trobar-los no va ser meitat és de grava i pedra. El paisatge comunica directament amb el mar, al fácil; el camí no está ben indicat. Peí és tipicament patagònic, planer en la Seno de la Ultima Esperanza. que es veu, aquesta excursió és una ex­ seva major part, amb pocs arbres, habi­ clusiva deis taxistes i les agencies de tatges isolais i grans ramats de xais de viatges... tant en tant. Després d'un parell de marrades, Puerto Natales és una petita ciutat várem trabar per fi la carretera adequa- terrestre des de la República Argenti­ da, on ens varen donar confianca uns na. cartells que deien «A las pingüineras», Fent uns 60 km de carretera acci­ pero de sobte la carretera s'acabava al dentada es pot arribar cap al nord, al mig d'un camp molt ben tancat, várem El volca Navidad, que va entrar en Seno Otway de Festret de Magallanes, retrocedir, seguir altres camins, pero erupció en un vessant del volcà on es poden contemplar, tocant a les en retornar al camp tancat várem des- Lonquimay (a ¡'esquerra) el dia 24 de mines de carbó Peckett, pingiiins aus­ cobrir que el tancat podia obrir-se per desembre de 1988. En el moment trals de Magallanes, que viuen en peti­ un lloc i aleshores, continuant amb el d'escrime aquest article, quatre mesos tes coves. Aquesta especie de pingiiins cotxe camps a través per uns prats, després, Verupció continua.

150 MUNTANYA MUNTANYA 151 a llocs d'una bellesa tranquilla i gran­ diosa, com el Пас Grey, al costat de la glacera del mateix nom. El pare rep el nom de l'impressio- nant massís del Paine, un conjunt de moles rocoses dominades per la silueta deis cims Cuernos del Paine (2.600 m), les Torres del Paine (2.800 m) i el Pai­ ne Grande (3.050 m). Cal teñir en compte que la base del pare, on es tra­ ben els hotels i per on transcorren les carreteres, és situada a pocs metres so­ bre el nivell del mar. En tot el pare la fauna és abundant i és possible observar de prop nombra­ ses especies com el nyandú, el chingue (mofeta), el cóndor, el eigne de coli negre, el guanac, etc. El pare es pot recorrer bé amb auto­ Crup de guanacs en un dels erms Paine, que son solament a uns pocs mobil i fruir deis grandiosos paisatges. característics del pare nacional Torres del quilómetres en línia recta. De fet, la Un inconvenient per a qui vol fer ex­ Paine. zona deshabitada de Xile de qué parlá- cursions a peu és que son molt llargues vem al comencament és un immens i cal pernoctar en refugis primitius que camp de gel que s'estén entre els 46° i es traben escampáis pel pare. Per a els 51° S. Les glaceres que van a parar arribar a la glacera Grey, per exemple, al Seno de la Ultima Esperanza, les del cal caminar nou hores d'anada i el ma­ pare Torres del Paine i la glacera Peri­ teix de tomada. Una excursió típica és de 15.000 habitants, fou fundada el to Moreno a 1'Argentina son el desguás la volta al massís central, de sis dies de 1911 i és situada en un suau pendent al d'aquest camp de gel. Molt mes al durada. costat del Seno de la Ultima Esperan­ nord, és famosa la glacera de la llacuna za. Des d'allí es poden visitar llocs de San Rafael, que pot visitar-se amb com la cova del Milodón, on es van vaixell a partir de Puerto Montt. Els TEMUCO: EL VOLCA trobar les restes d'aquest animal extin- viatges es fan amb un vaixell turístic i LONQUIMAY git, una especie d'ós amb una cua duren prop d'una setmana. enorme. En aquesta zona de glaceres plou En aquesta zona es traba una part del Una excursió bastant espectacular molt i aquest és l'inconvenient turístic Cinturo de Foc del Pacific, on hi ha els és la de les glaceres, on s'arriba des- mes greu de la regió; hi ha zones on volcans Llaima, Villarrica, Qetrupillán, prés de quatre hores de navegació. En s'arriba ais 8.500 mm de pluja anual. Lanín i Lonquimay! Els mes actius son el trajéete es veuen saltironar els llops Per sort, nosaltres várem poder admirar el Llaima i Villarrica, amb deu erup- marins i centenars de corbs marins ali­ tota aquesta zona plena de glaceres des cions en aquest segle. L'erupció d'un neáis amb aire expectant sobre les ro­ de l'avió, encara que normalment és d'ells pot provocar una reacció en cade­ ques; al final s'arriba a les glaceres de coberta de núvols. na. El 1640, 1750 i 1765 tots aquests Balmaceda i Serrano, i es desembarca volcans van entrar en erupció. Precisa- en arribar a una llacuna, on quedem ment, el dia anterior al nosfre viatge a bocabadats veient surar les pannes de EL PARC NACIONAL Xile va néixer un nou volca, al vessant glaç. Hi ha sortides quasi diàries de les TORRES DEL PAINE del Lonquimay. Fou batejat amb el nom llanxes, perô convé reservar plaça, i de volca Navidad per èsser aquest el dia menjar, amb anticipació. A 1 18 km de Puerto Natales, cap al del seu naixement. La curiositat ens va El viatge amb vaixell sembla trans- nord, s'arriba al pare per una carretera atreure a aquesta zona, on es traben els córrer per un Нас d'alta muntanya, ja de reble i el recorregut pot durar mes boscos d'araucaries, avui consideráis que el si és molt estret i voltat de cims de tres hores. En aquest pare hi ha dos monument nacional per a afavorir la se­ amb nombrases cascades d'un desni- hôtels i quatre campings. La comunica- va protecció, i 250.000 indis maputxes vell molt ait. Acostumats a la Mediter- ció és difícil perqué hi ha un sol telé- que treballen al camp a les seves reser­ rània, aquell paisatge no ens recorda en fon en tot el pare. El pare és el límit de ves. Aquests indis foren famosos per la cap moment el nostre mar. la regió habitada, mes al nord s'este- seva bellicositat i resistencia a la colo- Aqüestes glaceres pertanyen al ma- nen 500 km d'illes i glaceres de difícil nització, que els ha permés sobreviure. teix sistema géologie que les que tro- accès, sense cap població. Al pare hi Arribàrem amb avió a la ciutat de bàrem al parc nacional Torres del ha molts camins habilitats per a arribar Temuco, on várem poder tastar un plat

152 MUNTANYA tipie anomenat humitas, blat de moro al grau 8 de l'escala de Mercalli i vam Glacera de Balmaceda. Fins fa très o triturat i cuinat embolicat amb les se- saber per la premsa que els habitants quatre anys la glacera arribava fins al ves pròpies fulles, i comprar una mica de Malalcahuello i Lonquimay malve- mar, perd ha anat retrocedint a causa de d'artesania maputxe. Després ens vá- nien les sèves possessions esperonats l'escalfament gênerai que hem anat rem traslladar a les rodalies del volca, per la por. expérimentant aquests darrers anys. a un poblet anomenat Malalcahuello, a 114 km de Temuco. Vàrem ser molt afortunats, perqué a EL VOLCA DE CHILLAN l'hotel coneguérem els vulcanòlegs que estaven estudiant l'erupció en de­ Més al nord tenim ocasió de visitar gen 650 m de desnivell en telesella i tall. Amb ells vàrem poder acostar-nos un altre volca, on al llarg d'aquest se- després es pot pujar a peu fins al cim molt més a la zona d'activitat, ja que gle hi ha hagut erupcions cada deu o del volca, a 3.190 m. Aquest cim for­ per evidents raons de seguretat no hi dotze anys. L'activitat geològica és ma part d'una serie de pics -els Neva­ deixaven acostar els turistes. En ves- ben manifesta a les termes de Chillan, dos de Chillan- tots ells d'origen prejar recorreguérem els 10 km que un hotel de primera categoria situât vo- volcanic, que conserven encara clapes ens separaven del volca, en una carre­ ra el volca. Aquí es pot gaudir de de neu en aquests dies de l'estiu aus­ tera coberta per més de trenta centime­ banys termals, de piscines d'aigua ca- tral. tres de cendra volcánica ais últims lenta a l'aire Uiure. banys de sofre. L'ascensió transcorre per un paisat­ trams, per veure sortir la lava ardent banys de fang sulfurós, passeigs a ca­ ge desolat, amb basalts de diferents que destacava sobre la foscor de la nit. vali pel bosc. etc. És ben curios trabar­ mides i colors. La marxa és irregular, L'endemà a la matinada vàrem poder se al mig del bosc grups de gent alternant-se clapes de neu, grans ro­ observar l'estrany aspecte lunar d'un recoberta de fang que està prenent un ques, grava de diferents grandáries. so- paisatge cobetl de cendra i sentir les bany calent en una bassa pudenta. vint relliscosa. pero en conjunt és una vibracions de la terra a cada nova ex- Nosaltres ja havíem llegit alguna ascensió fácil, encara que fatigosa pel plosió. El con volcanic assolia ja una cosa sobre aquesta regió, gracies a l'ar­ pendent i la irregularitat del terreny. altura de 300 m, aconseguida en quin- ticle de F. X. Gregori al núm. 742 de De tant en tant trobem fumaroles sulfu­ ze dies d'erupció. L'endemà de la nos­ MUNTANYA (desembre 1985). rases que ens recorden constantment la tra partida, els terratrémols van arribar De l'hotel, situât a 1.645 m. es pu- natura volcánica de la zona. El cráter

MUNTANYA 153 és una cavitat forca regular, d'uns cent metres de diàmetre, recoberta de grava i de roques ai'llades de formes estra- nyes. El descens és fàcil i tornem cap a l'hotel amb telesella, disposats a mar- xar cap al nord per a conèixer una altra zona de Xile abans de tornar a Barce­ lona.

EL NORD

Per acabar el viatge, una visita a les platges trapicáis d'Arica, un oasi en- voltat de terres désertiques, entre les quals hi ha el désert d'Atacama, consi­ dérât el mes sec del món. Arica és una Poe mes amunt s'entra dins el pare La yareta, planta típica del pare nacional relaxant ciutat de 140.000 habitants, nacional Lauca, on es troba una bella Lauca, al nord de Xile. molt propera a la frontera peruana. És fauna: vicunyes, guanacs, llames, alpa- situada a la desembocadura de la valí ques, flámenes, vizcachas i, entre la flo­ d'Azapa, que li proporciona aigua, blat ra, l'estranya planta anomenada yareta. de moro, hortalisses i fruités trapicáis A 4.300 m vàrem passar per Parinacota, com el mango, la papaia, el tumbo i la un poblet d'un valor arquitectònic i his­ guaiaba. torie extraordinari per haver conservât tats comparables valen la meitat o Fundada el 1565, aviat va adquirir l'antiga construcció tradicional i per la menys que aquí. A la regió de l'estret importancia com a port d'embarca- seva església del segle xvn. Allí vàrem de Magallanes várem poder fruir del ment per a les properes i fabuloses mi­ prendre una infusió d'herbes de coca marisc a preus increíbles. nes de plata de Potosí, a 1'actual que, segons els indis aimara, havia de En aquesta regió és molt convenient Bolívia. Frueix d'un clima privilégiât, guarir-nos el mal de muntanya. A 4.600 Hogar un automóbil a Punta Arenas, amb máximes de 23°C i minimes de m vàrem poder contemplar l'estranya pero n'hi ha pocs de disponibles. Hi ha 18°C, molt similar tant a l'estiu com a bellesa del llac Chungara, envoltat de bon servei d'autobusos, fins i tot es pot l'hivem. muntanyes cobertes de neus eternes. viatjar al pare nacional dels Glaciares Vàrem poder descansar i banyar-nos A la tornada a Espanya des de l'ae- de 1'Argentina, pero evidentment no és a les seves platges, en pie mes de gê­ roport de Santiago de Xile, l'unie que el mitjá més adequat per a recorrer els ner, i contemplar una curiosa església vàrem lamentar era no disposar de més pares. construida completament en ferro per temps per a continuar gaudint de Gustave Eiffel el 1876. Com a excur- l'amabilitat i simpatia deis xilens, dels sió intéressant es pot visitar l'altiplà. A seus menjars i les seves begudes, i de ADRECES UTILS 210 km es traba el llac Chungara, con­ la bellesa deis seus paisatges. I no és sidérât el mes ait del món (4.600 m). retòrica. Lan Chile, С. Casp 28, 4t. За., tel. El viatge, el férem en un sol dia, la 318 63 35, Barcelona. qual cosa no és recomanable, ja que el Servei Nacional de Turisme, Cate­ mal de muntanya ens impedí gaudir DETALLSTECNICS dral, 1165, tel. 698 21 51, Santiago. plenament de la bellesa del paisatge. Skorpios, Mac-Iver 484, tel. 33 61 A la sortida d'Arica es traben els Si es viatja amb avio, Lan Chile 87, Santiago. Viatges en vaixell a la geoglifos o dibuixos fets ais vessants ofereix una tarifa reduida especial: Vi­ glacera de la Laguna de San Rafael. de la muntanya per les antigües civilit- sit Chile, que permet aturar-se a les Turismo Pehoe, 21 de Mayo 1461, zacions índies. Quan s'arriba a una al­ principals ciutats del pais. tel. 22 42 23, Punta Arenas. Recorre - tura entre els 2.000 i els 2.500 m es La moneda del pais es el peso, que guts per la zona de Magallanes. Reser­ comencen a trabar els sorprenents cac­ en aquests moments es una moneda es- ves per a l'hotel principal del pare tus canelobres (Browningia candela- table. Amb dolars s'obte un canvi mi- nacional Torres del Paine. ris) que creixen en aqüestes altituds. A llor que amb pessetes. Cal canviar en Bus Sur, José Menéndez 565, tel. l'altura de Copaquilla (2.800 m) es po­ agencies de viatges, ja que els bancs 22 48 64, Punta Arenas. Una de les den veure les ruines d'una pukara o fan un canvi pitjor. El cost de la vida companyies d'autobusos a la regió sud. fortalesa incaica. A Putre, a 3.500 m, es molt mes baix que a Espanya; els ta­ De fet hi ha diverses companyies que es pot fer nit i visitar 1'església colo­ xis, els hotels i restaurants amb quali- fan recorreguts similars, però aquesta nial del segle XVII. sembla tenir una xarxa més extensa.

154 MUNTANYA DE LA PRIMERA INFÀNCIA A Naixenga, vida i mort L'ADOLESCÈNCIA [Ni quinze aies Uespres, naixia la fi­ gura de Xarlot. A finals de gener del del pobre pària Xarlot 1914, a Kid auto races at Venice (Cursa infanti! d'autos a Venecia)' sorgia l'ho- menet de petit bigoti, cabells esbullats, capell bombi, jec esquif it i pantalons ex- cessius que camina a sacsejades. (En el centenari de Charles Chaplin) Era dirigit per Lehrman, però, ben aviat, gracies a una germaneta, Mabel Normand -procèdent de les files de les «Bathing girls»- el nou personatge tro- Miquel Porter i Moix bava la seva oportunitat. Si a Mabel's strange predicament (L'estrany predi­ cament de Mabel) és encara dirigit per Lehrman, amb la intervenció directa de Sennett, a Between showers (Entre rui- xats), Xarlot acaba de definir ffsica- Charles Spencer Chaplin va néixer a viât ais EUA, Chaplin firma un con­ ment el seu personatge i comença a Londres el 1889 i mori a Vevey, Su'is- traete, per 150 $ setmanals, amb utilitzarel seu bastonet. sa, el 1977. Però, en un estrany cas de Adam Kessel, el factòtum de la Keys­ Mack Sennett confia cada vegada desdoblament de Personalität, d'eli tone. Només el nom de la productora mes en les idées i la figura xarlotesca i sorgi un altre èsser, Charlie, conegut a -«la Clau de Pedra»-ja dona una mi­ el dirigeix personalment a la majoria la major part del món amb el nom de ca d'idea del que es podia coure a la de cintes fabricades fins a l'abril del Xarlot. Va néixer pel gener del 1914, Cassola on qui manava de debò era 1914. A film Johnnie (Una pellicula de en un film de la Keystone anomenat Mack Sennett, l'home que havia afe- Johnnie), Tango tangles (Tango em- Kid auto races at Venite, i mori el git a les descobertes dels comics cine­ brollat). His favorite pastime (El seu 1944, quan Chaplin inventa l'argument matografíes francesos -com André passatemps predilecte) —dirigida per G. de Monsieur Wer doux. Deed o «Bebé» i que havia culminât Nichols, ajudant de Sennett-, Cruel, Si la vida de Chaplin fou d'una ex­ amb Max Linder- el sentit grupal i cruel love (Cruel, cruel amor), The star traordinària complexitat i plena d'acci­ l'humor absurd. boarder (El pensionista favorit), Mabel dents, la de Xarlot, en canvi, fou una Els «Keystone cops» o les «Bat- at the wheel (Mabel al volant) o imparable progressió i es podría ben hing girls» eren grups extremament Twenty minutes of love (Vint minuts dir que en eis seus quaranta anys dinàmics i al mateix temps dues anda- d'amor) constitueixen el necessari d'existència passa, com qualsevol ès­ nades burlesques a la moral america­ aprenentatge perquè la nova estrella ser, no fantasmàtic sino real, de la in­ na mes conformista: policies con­ pugui volar sola. fancia a la senilitat. vertis en caricatures i noies amb el Sennett ho comprèn aixf i deixa sols minim de roba permissible feren les la Normand i Xarlot per a fer Caught in delicies d'aquells qui maldaven en se­ cabaret (Atrapat en el cabaret). A partir DE LA GEST ACIC) A LA cret per deslliurar-se de l'autoritat i d'aquest moment, amb Mabel o en soli­ NAIXENÇA dels tabús. D'altra banda, l'anomenat tari, Chaplin-Xarlot esdevé més lliure i Slapstick o repartiment forçat de pas- la seva obra adquireix més personalitat. Quan per segona vegada un mim, tissos de crema a superficies indegu- Son els temps de Caught in the rain procèdent del music-hall britànic, ano­ des, sortia d'un secret però intens (Arreplegat sota la pluja), A busy day menat Charles Chaplin va emprendre desig collectiu de fer entremaliadu- (Un dia atrafegat), The fatal mallet (El el carni que duia de les Ules Britàni- res. Per delegació, el cinema actuava martell fatal) -en que és Xarlot qui diri­ ques als EUA, potser ni pensava que en nom seu. geix Mack Sennett-, Her friend the Xarlot sorgiria del seu interior i que el L'elegància del dandi Max Linder i vaudeville (terme emprat pels nord- Festil dinàmic de Sennett s'ajunten a americans per a referir-se no pas al seu Making a living, primera cinta en la homònim francés sino a les varietats) li qual Chaplin té un paper important, i serviría de placenta per a una creació que fou dirigida per un comic de se­ 1. Sovint les pellicules de Chaplin han única i destinada a aconseguir un exit gona fila, Henry «Pathé» Lehrman, rebut diversos titols a fi d'afavorir-ne l'ex- universal. on un cavalier arruïnat utilitza tota plotaciô amb aparença de novetat. Per aixô, Dissolta la companyia que Fred mena de picardies per a anar a la se­ hem optât per indicar el ti'tol original en an­ Karno, empresari britànic, havia en­ va. gles i la seva traducciô literal.

MUNTANYA 155 bandit (El seu amie el bandit), The l'élément sentimental cada vegada és turer (L'aventurer) (1917) son altres knock out (El K O), Mabel's busy day mes fort. Ara Xarlot ja no vol només tants allegáis contra aspectes concrets (Un dia atrafegat de Mabel), Mabel's fer riure, sino que combina sovint es- de la societat americana establerta, vis­ married life (La vida conjugal de Ma­ cenes dramatiques o mélodramatiques tos a través de l'òptica d'un cor géne­ bel), Laughing gas (El gas de riure), The que es dirigeixen vers la sensibilitat ros i que sap per experiencia que el property man (L'avisador), The face of dels espectadors, quedant el personatge public és particularment sensible al the bar-room floor (La cara en el terra explicitât com el d'un pobre homenet riure i ais sentiments, i que, per tant, del bar). Recreation (Diversio), The que troba grans dificultats per a sobre - aquestes son les seves armes per a pre­ masquerader (L'impostor), His new viure en una societat molt sovint hostil. dicar. profession (El seu nou treball). The L'experiéncia amb la Mutual será rounders (Els folgosos), The new janitor completada i augmentada en el grau (El nou conserge), Those love pangs UNA JOVENTUT GENEROSA I satiric per la tasca amb la First Natio­ (Aquestes ferides d'amor). Dough and IDEALISTA nal: A dog's life (Una vida de gos) dynamite (Dinamita i pastis), Gentleman (1918), Shoulder arms (Armes a Fes- of nerve (Cavalier de nervi), His musi­ El desig d'evolució continua em- patlla) (1918), Sunnyside (Al sol) cal career (La seva carrera musical). penyent el personatge vers una major (1919), A day's pleasure (Un dia de His trysting places (El seu Hoc de cita), ambició representativa i, d'altra banda, plaer) (1919), The iddle class (Els Tillie's punctured romance (La punyent amb els diners guanyats abundosa- ociosos) (1921) o Pay day (Dia de pa­ novella de Tillie) —dirigida excepcio- ment, Xarlot pot ésser ben bé ell. Pero ga) (1922) mostren clarament la ten­ nalment per Mack Sennett- Getting ac­ els límits de l'Essanay li queden es- dencia a augmentar la crítica social, quainted (Un es va coneixent) i His trets, com ja li havien quedat estrets els però al mateix temps un domini abso­ prehistoric past (El seu passât prehisto­ de la Keystone: la seva ambició de lut del llenguatge, fins al punt que ric) (1914). copsar útilment i traduir en film, mit- s'atrevirà a allargar el metratge i la Son en total trenta-cinc films que li jancant les seves amables caricatures, complexitat argumentai a The kid (El han donat una experièneia i que ha re- una pila d'observacions sobre la con­ petit) (1921), de sis rotlles i The pil­ alitzat amb la complicitat d'un unie ca­ ducta de I'home i el seu paper en la so­ grim (El pelegri) (1923), de quatre rot­ mera, Frank D. Williams. Tots ells cietat contemporánia, així com el que lles, en el carni vers les comédies de pertanyen a la teoria sennettiana del podríem anomenar l'«orgull de Farris­ llarg-metratge, ben llunyanes i alhora «riure per a riure», on sovint el ridfcul, ta», el desig d'assolir alió del «mes di­ conseqiiències dels primers slapsticks. la tendèneia a 1'absurd i les corredisses fícil encara», el porten a un contráete convenen a un excellent equip de amb la productora Mutual, que li asse- mims, perô, on des d'un punt de vista gura un poder suficient, quasi total, so­ MADURESA I MORT DE XARLOT de continguts, hi ha una certa pobresa. bre les seves produccions. Xarlot decideix que nécessita mes El Xarlot jove deixa les provatures La fundado de la United Artists, poder per a definir-se. Es la tfpica re- de 1'adolescencia i s'aferma en les se­ productora que agrupava els noms mes bellia de l'adolescent i la concretarà ves opinions, expressant-les clarament. prestigiosos del cinema dels EUA i en abandonant la Keystone per treballar a A The floorwalker (El vigilant) (1916) la qual Chaplin entra com a soci, amb l'Essanay. Mabel sera substituïda per dona la mesura d'aquest enfortiment Mary Pickford, Douglas Fairbanks i Edna Purviance, amb qui compartirà dels continguts crítics, que serán potser David W. Griffith, donará a Xarlot la un llarg période vital, i es passarà del menys visibles a The fireman (El bom- possibilitat de rcalitzar obres molt am- mer joc a una certa voluntat de sàtira, ber) (1916), pero que, combinats amb bicioses. Curiosament, Chaplin ha tot i que encara no s'hagi format defi- la crida ais sentiments, prendran esclat abandonat Xarlot per a la primera pro- nitivament l'adult reflexiu. a The vagabond (El vagabund) (1916). ducció, A woman of Paris (Una dona La série de les cintes comença amb Si One A.M. (A la una de la matinada) de Paris) (1923), indici ciar de la dife­ His new job (La seva nova ocupaciô) (1916), The cound (El comte) (1916) i rencia que separa les dues personali- (1915) i realitzarà tretze films mes: A fins a la seva cinta sobre el cinema vist tats, en forma d'un intéressant melo­ night out (Una nit fora), The champion per ell mateix, Bchind the screen (Dar­ drama mundà. (El campio), In the park (En el pare). rera la pantalla) (1916) o The rink (La Quan Xarlot torna al cinema, dos The jitney elopement (El rapte), The pista de patins) (1916) conserven enca­ anys mes tard -el 1925- ho fa amb un tramp (El vagabund), By the sea (A ra la visió macksennettiana del riure, llarg-metratge, una autèntica obra mes- free de mar), Work (Treball), A woman en Festat gairebé pur, en canvi, les cin­ tra anomenada The gold rush (L'allau (Una dona), The banck (El banc). tes següents son atacs, a voltes ferot- cap a l'or-La quimera de l'or) i per pri­ Shanghaied (Embarcat a la força), Po­ ges, a les xacres de la societat o ais mera vegada en moltissim temps, la se­ lice (Policia), A night in the show (Una vicis de certes classes socials. Easy va parella no és Edna Purviance. Si nit a l'espectacle), i Carmen (1915). street (Carrer tranquil) (1917), The fisicament les figures son evolucions Excepte la darrera, que és una paro­ pawnshop (Casa de préstecs) (1916), normals de la tipologia xarlotesca, si la dia, les altres son observacions agudes The cure (La cura) (1917), The immi- cinta passa entre desheretats de la for­ i critiques de la realitat, en les quais grant (L'emigrant) (1917) i The adven- tuna i si els sentiments apareixen com

156 MUNTANYA a motor de bona part de les conductes. el cert és que Xarlot apareix corn un èsser madur i es mourà en una obra unitària ¡Ilustrada amb gags i no com una sèrie de gags lligats per un fil lleu- ger. Per a la seva següent producció, The circus (El circ) (1928) triará un tema que és en certa manera substancia de si mateix. El món deis artistes i la seva vida és en realitat la d'eli, i el circ apa­ reix com una cèllula de la societat en la quai ha estât creat. En aquells moments, l'aparició del cinema sonor, deis diàlegs incorporais a la cinta, havia afavorit un débat entre eis que n'eren partidaris i eis contraris. Xarlot era un mim i un cinematografis­ ta, una Personalität la base de la quai residía en l'expressió de pensaments. sentiments i actes per mitjans pura- ment visuals i, per tant, és comprensi­ ble que, navegant contra corrent, Xarlot faci City lights (Llums de la ciutat) (1931), sensé recórrer als dià­ legs, tot i que accepti la presencia d'una banda musical, ja que això no va en contra de la tradició del music-hall ELS SENTIMENTS, CRUELTAT Charles Chaplin al film Shoulder arms ni tampoc del cinema silent, que sem­ ITENDRESA (Armes a l'espatlla) First National, 1918. pre havia estât acompanyat per musi­ ques. El camera Rollie Totheroh, com Si City lights és una mena d'elogi abans Frank D. Williams, sabia molt bé dels humus, Modem times (Temps mo­ allô que pretenia Xarlot amb el seu estil. dems) (1936) sera una cinta en forma de La multiplicitat, la riquesa d'enquadra- faula que posa en entredit tot el sistema ments i de plans estaven al servei del rit­ industriai america i intenta afermar l'in­ me intern de les accions i els moviments valguts i la tendencia a una utilització dividu enfront de la progressiva maqui- de camera esdevenien quasi superflus. insólita, si no absurda, de les observa- nització. En aquest film, per primera Les questions d'illuminació, en canvi, cions de la realitat. vegada, sentim la veu de Xarlot, però eren molt mes importants, pero, per so­ Aquesta vena, típicament jueva, només en una cancó, la lletra de la qual bre de tôt, el que definia un estil era inaugurava la tendencia dels grans có- és en llengua inventada i no significa l'adequació entre el ritme intern i el de mics americans d'origen semita, ben absolutament res. les accions. diferenciables d'un Keaton. Així, Per l'octubre de 1940, Xarlot feia la Si al principi, en la fórmula macksen- Fobra de Xarlot tindrá fins a un cert seva darrera sorrida: The great dicta­ nettiana, tôt era un muntatge de núme­ punt una continuítat en els germans dor (El gran dictador). Per primera ve­ ros, a la manera del circ o de les Marx i en Jerry Lewis, per a anar a pa­ gada Xarlot parlava i ho feia acabant el varietats, i, per tant, hi havia una senzi- rar a Woody Alien. seu film amb una defensa de la llibertat 11a suma d'accions valides en elles ma- Com a Xarlot, sota l'aparenca d'un individuai, prenent posició en un con- teixes, cada vegada mes la manera riure franc s'amaga la venjanga del fe­ flicte real i universal. Era el cant del xarlotesca exigia un muntatge complex, ble i en tots tres casos alió que comenca eigne, l'esforç de dir abans de morir. gairebé millimètric. A part el seu valor rient-rient va a parar a obres serioses, A partir d'aquest moment la Perso­ intrínsec, cada gag, fos de sorpresa, de dramatiques i directament enfrontades nalität Chaplin s'imposa d'una mane­ repetido, d'utilització extrapolada de amb la societat on es produeixen, encara ra definitiva i Xarlot desapareix. materials o de descontextualització del que es dissimulin amb la capa d'un hu­ Passa, però, que les obres del primer gest, esdevenia una peça d'un puzzle ca­ mor cada vegada mes intellectualitzat. fêtes amb posterioritat tenen molts da vegada mes gegantí. Pero, al llarg de La gran llestesa de Xarlot fou la de sa­ mèrits, però mai no aconsegueixen la l'evolució estilística, tres éléments per­ ber morir quan hauria estat difícil barre - Popularität i Universalität de les del duren: l'excès en la crueltat sobre el jar la frescor expressiva amb la segon. contrari caigut, la tendresa cap ais des- complexitat mental.

MUNTANYA 157 PERSON ATG ES

Alexandra David Neel (1868- 1969), tibetòloga, escriptora i aventurera

Ramon Pinto

Cap a la regió deis baixos Alps fran- cesos, en un paisatge de vinyes i d'her­ bes oloroses de lavanda, un paisatge quasi mediterrani per la llum i la vege- tació, tot i que som a mes de sis-cents mètres d'altitud, hi ha la bonica pobla­ do de Digne, un important centre d'ai- giies termals amb balnearis ben con- correguts a l'època d'estiu, ja que l'al­ tura dona a la ciutat un clima molt agradable. Es una poblado de 16.000 habitants i un bon centre d'excursions cap a les valls del riu Bès, cap a les meravello- ses gorges del Verdón o cap a la vila de Forcalquier, on hi ha una bella es- glésia gòtica. Aquesta vila, anomenada de les quatre reines, està relacionada amb la historia de Catalunya, perqué quatre filles de Ramon Berenguer V s'hi varen casar amb quatre reis. El que a nosaltres ens dugué fins aquí és l'existència d'un petit i insòlit museu, que no figura en cap guia de Franca, ja que no és un museu «ofi­ cial», sino una fundació-museu de ca­ rácter particular, d'indubtable interés per ais afeccionáis a totes les coses que fan sentor de Tibet i de budisme: és la

Estris que li varen servir en eis desplaçaments. Foto: R. Pinto.

158 MUNTANYA casa d'estil tibetà d'Alexandra David Neel, l'aventurera més gran que ha co- negut la historia deis viatgers i explo- radors. Quan ningú no viatjava, se'n va anar, acompanyada només per un lama que s'havia alillat i disfressada de monjo, fins a Lhasa, llavors ciutat pro­ hibida ais estrangers. Hi va arribar a peu des de Darjeling, tot travessant muntanyes i colis de més de sis mil mètres, passant penalitats sens fi. Va­ ren ser vuit mesos de caminar per ré­ gions encara inexplorades fins a arribar a la capital política i religiosa del Ti­ bet, on va fer una estada de dos mesos, sense que ningú mai s'adonés de la presencia d'una estrangera entre els ti- betans. La vida d'aquesta tibetòloga orien­ talista, aventurera i escriptora fecunda és certament sorprenent. Va néixer a Paris el 8 de desembre de 1868, en el si d'una familia protestant d'origen es- candinau, i va morir a Digne el 8 de se- tembre de 1969, als 101 anys d'edat. Descobri Juli Verne als nou anys i es va prometre de batre tots els récords deis seus personatges. Als disset es va escapar a Anglaterra i, dos anys més tard, va travessar el Gran Gotard per anar fins a Mila, on va estudiar filoso­ fia i es va voler iniciar en les ciències orientais. La recerca de la veritat i el sentit de la vida, la serenitat i la reflexió foren els trets més importants de la seva existencia, mareada sempre per l'afany d'investigar, conèixer, veure qué hi ha les habituáis no li produien ni el senti- Un altar budista a casa seva, corn a al darrera de l'últim obstacle, sempre ment més lleu a causa de l'amanera- tempie per a orar. Foto: R. Pinto. anar a més... Això la va empènyer a es- ment. Alexandra va esdevenir una capar-se de l'internat on estudiava, escèptica perqué li mancava la virtut perqué passava els dies somiant els es- de la infantesa; això li va provocar una pais sense limit. crisi que sois va poder vencer amb Després d'un viatge a Londres, on l'ajuda de Buda. va prendre contacte amb la teoria de la Va ser al museu Guimet de Paris, on tota la seva vida. gnosi suprema, es va iniciar en l'esote- era una lectora assidua, que es va diri­ Vol assolir la redempció, vol assolir risme tot llegint els llibres de la biblio­ gir a la imatge per demanar-li ajuda, la illuminació, li cal conéixer la seva teca de la societat; va retornar a Paris tot reconeixent-lo com a mestre que venadera patria i la filosofía del medi per estudiar el sanscrit, a fi de poder ensenya l'abolició de tot sofriment. on aquesta doctrina va venir al món, entendre els textos que no havien estât Alexandra, en eis seus escrits, no nega per a entendre-la correctament; vol, en traduits, cosa que ja ens demostra la que aquest va ser el temple on nasqué fi, visitar el país natal de Buda i aixó seva inquietud per conèixer. la seva vocació d'orientalista. abranda la seva vocació viatgera. Un dia es va plantejar seriosament En aquest temple-museu llegeix els S'embarca a Marsella en direcció a la possibilitat d'anar a L'India. Somia- llibres sagrats i queda seduida per Ceilan, país budista per excelléncia, va els mites del Ramayana i les ora- l'essència d'aquesta doctrina. El bu- on fará una curta estada, ja que el seu cions deis Vedes, li inquietaven les disme esdevé per a ella no una reli­ destí final és 1"India, per a trabar un coses de les religions exotiques, ja que gio, sino una filosofia, que seguirà ja mestre que li pugui explicar i ensenyar

MUNTANYA 159 eis Vedes (llibres sagrats). I és a Bena- rés on contacta amb Baskarananda, que deixarä ja una profunda empremta dintre seu. Aixö Ii produirä una inquie­ tud per saber mes del que ha aprés en eis llibres. Anira, dones, també al Tibet per examinar el lamaisme i a la Xina per descobrir el taoisme. La seva venadera vida de viatgera comenca ais quaranta-tres anys. En aquesta época és professora de filoso­ fía oriental a Brusselles, on eis seus pares s'havien traslladat a viure feia anys, i es proposa de treure totes les malftances que eis occidentals teñen per tot el que és oriental. Eis grans coneixements que Alexan­ dra té del món religiös asiätic Ii han permés de teñir una visió amplia del món filosofic d'Orient i, en un congrés de lliures pensadors celebrat el 1910, s'hi presenta com a militant budista i causa una gran sensació entre eis assis- a Jigatzè, la segona ciutat mes gran del Despatx i llibreria on escrivíles seves tents, per l'amplitud de la ciencia que Tibet, la mes propera a la frontera amb obres. Foto: R. Pinto. demostra posseir. el Nepal, on residía el Panxen Lama, Sera el moment de la gran fúgida. que l'acull i li dona facilitats per a fur- S'ha conven§ut plenament de la seva gar la biblioteca del monestir acom- valúa com a orientalista, i no li cal ja panyada d'un monjo entdit. Perfeccio­ res mes que posar en practica tot el que na el s seus estudis de tibetà i de la­ ha aprés en eis llibres. Es proposa de maisme, cosa que li permetrà de mou- En fi: es pot gaudir un xic de l'esperit viure com una veritable oriental i, de la re's fàcilment peí país que es proposa d'aquesta admirable aventurera. mateixa manera que una dona abando­ de recorrer; viu quasi com un monjo, La producció literaria d'Alexandra na llar i amics per seguir un amant, ella hostatjada en una ermita i, finalment, David Neel és certament molt extensa ho abandona tot, la seguretat, la bona anirà a Lhasa. en obres filosófiques i en descripcions vida, per seguir eis seus amors: Ceilan, Ara ja es veu capaç de vencer totes de viatges. Vet aquí les mes conegu- India, Sikkim, Nepal, Tibet... Es, en fi, les dificultats de fronteres i vigilàncies, des, moites de les quals han estât tra- 1'Orient que la crida. Per aixö renuncia ja que en condicions legáis no li seria du'fdes al castella: a la tranquillitat d'una llar per viure possible d'anar-hi perqué el país és mil aventures, i un dia de 1911 deixa tancat ais visitants estrangers. La seva Al país deis bandits gentilhomes. una carta al seu marit, Philip David, visita a Lhasa será, dones, d'incógnit, Sota els núvols de l'oratge. A l'oest dient-li que ja tornara de seguida, i disfressada de pelegrina mendicant. de la vasta Xina. Diari de viatge. passen catorze anys d'abséncia... No Seria molt llarg explicar les penali- Viatge d'una parisenca a Lhasa. sera fins el 1925 que tomara a Europa tats i els fracassos d'aquesta viatgera L'India que jo he vist. Místics i perqué se li han acabat eis diners. Qui­ fins que no va poder veure complert el mags del Tibet. L'amor universal i na vida plena d'emocions viatgeres! seu desig de visitar la capital del país Tindividualisme a Xina. El lama de Un cop arribada a Ceilan fa amistat de les neus, pero la seva fe en les pos- les cinc savieses. El valor del no- amb el raja de Darjeling i li demana au- sibilitats físiques i el seu amor per les res. Magia d'amor i magia negra. torització per a realitzar el seu somni: doctrines orientais li aplanaven els Quaranta segles d'expansió xinesa. travessar les muntanyes per anar fins a obstacles... Es un exemple ciar de de­ El sortilegi del misteri. El veli Tibet Lhasa. A Darjeling s'acaba la civilitza- dicado a un ideal. davant la Xina moderna. El budis- ció i comenca 1'aventura. Es la llum de El seu museu de Digne és pie de re­ me de Buda. Immortalitat i reencar­ les altures que la crida, és la pau deis cords d'aquestes aventures: les ulleres, nado. La vida sobrehumana de monestirs que somia, és fugir d'aquest el barret, les sabates, les sèves cambres Guessar de Ling. Textos tibetans món que l'envolta i que no la satisfa. Es fotogràfiques, l'olla i els coberts, i mil i inédits. Al cor de THimàlaia. En- vesteix de pelegrina mendicant i comen- un objectes portats d'aquest immens Ti­ senyaments secrets del budisme ti­ 5a la seva caminada, que durara entre bet... Fins i tôt hi ha una habitació mun- betà. El coneixement transcendent, añada i tomada vuit llargs mesos. tada com una capella oratori, amb unes ¡niciacions lamaiques. Viure al Ti­ La seva primera visita important fou estatúes que son peces uniques al món. bet (traditions, imatges, cuina).

160 MUNTANYA >A DE LA NAT

qual cosa permet que la densitat de llú- dries, per exemple, sigui mes alta que El Montsant, en cap altre riu.

embassament o vida? L'AMENAÇA DEL PANTA

Un projecte de pantà amenaça tota aquesta riquesa; la presa, situada a les Penyes Roges, tindria una alçària de 34 metres i una Margada de 128 m, embas- Màrius Domingo i Josepa Berenguer saria 2,8 Hm3 i negaría 3,5 km de riu. No cal dir que un pantà d'aquest ti- Fragment dun article publica! al Butlletíde DEPANA (núm. 3.1989), pus destrossaria totalment l'ecosistema que peí seu interés reproduim, per gentilesa d'aquesta entitat. del riu perqué en negaría una part im­ portant -la millor- i l'assecaria aigües avall de la presa. El bosc de ribera es veuria réduit a una petita part, entre la cua de la presa i l'aiguabarreig amb els Pélags, i mes amunt, cap a Ulldemo-

Actualment, ja hi ha força pantans Formen la lins. Aquesta part, però, seria del tot que han destrossat els habitats origi- Coordinadora per a la Protecció del Montsant insuficient per a acollir la fauna. La nals dels rius on es troben: Gaià, Foix, majoria d'especies desapareixerien en Riudecanyes, Siurana i altres. El cas de GEPEC el primer any, sobretot els peixos i les Grup d'estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp Siurana és especialment greu i illustra- GEVEN mes delicades d'entre els ocells i els tiu. El riu Siurana era tan pie de vida Grup Ecologista del Vendrell mamífers. La proliferació de camins i AGLÀ com el Montsant, amb unes poblacions Grup de Natura del Centre Excursionista de Tarragona gent, cada cop mes gran, destruiría les de carnîvors i d'ocells fluvials potser DE.PA.NA possibilitats de supervivencia d'espé- Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural encara mes importants; perô, sensé cap ALADAC cies que, en principi, no van directa- mena de previsiô ni plantejament se- Grup Naturalista i Ecologista de Tivissa ment lligades amb el riu, com poden riôs, es va decidir fer-hi un pantà. Fins LA CARRASCA I LA RABOSA ser l'aliga daurada i el gat salvatge. Grup Ecologista d'Ulldecona i tôt es van fer algunes trampes per fer- MONTSANT En el cas concret de la llúdria, sois lo mes gran, com és incloure en les Agrupado Excursionista d'Ulldemolins ADENC cal transcriure paraules textuals de aportacions hidriques un torrent que no Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura l'informe tramés per Miguel Delibes i FEEC hi anava pas, sinô que sortia mes avall. Juan Jiménez -Membre del grup d'es- Federado d'Entitats Excursionistes de Catalunya El résultat és la destrucciô d'un magni­ CEC pecialistes de la Llúdria de la UICN- fie habitat per a res: aquest pantà, ni Centre Excursionista de Catalunya al Conseller d'Agricultura, Ramaderia tan sols l'any 1988, excepcionalment i Pesca: bo en pluges, no s'ha omplert en la se­ va capacitat prevista. Passarà el mateix poblacions de molts ocells fluvials, «...se concluye que la construc­ al Montsant? com ara la merla d'aigua, el blauet i la ción del embalse de Margalef su­ El riu Montsant, molt ben conservât, cuereta torrentera, i de carnívors, com pondrá un claro perjuicio para las té aigua a gairebé tôt el llit del riu tôt el gat salvatge, la fagina, la geneta, la nutrias que sobreviven en el Mont­ l'any, i el seu bosc de ribera es mante mostela, el turó i, el mes important, la sant, perjuicio que con toda proba­ en molt bon estât. Tôt plegat forma un llúdria. bilidad conducirá a la desaparición habitat idoni per a moites espècies ani­ Es ciar que hi ha moites mes espe­ de la especie en la cuenca en pocos mais. cies, ja que el riu Montsant és sens años .../... La voluntad de conserva­ Aquest magnifie bosc ja té un gran dubte el refugi faunístic mes important ción de la nutria en Catalunya .../..., valor per ell mateix, pel seu excepeio- de tota la serra, tant en mamífers i quedaría ensombrecida de no adop­ nal estât de conservaciô i la seva longi- ocells com en réptils, amfibis, insectes, tarse medidas que garanticen el fu­ tud, que el fan gairebé unie a tota la crustacis -com el cranc de riu- i, so- turo de la última población viable zona. Mes encara si tenim en compte bretot, peixos. Pero la Mista es faria de Lutra lutra que se mantiene en que la serra del Montsant és bastant molt llarga, i n'hi ha prou de destacar aguas de una subcuenca enteramen­ pobra en altres menés de bosc. Ultra que son els peixos els que donen al riu te catalana. » aquest valor intrfnsec, cal destacar l'in- la seva riquesa característica. Segons dubtable paper de refugi faunfstic que estudis realitzats, el riu Montsant és el Les greus conseqüéncies d'aquest fa. Efectivament, en aquest riu, gracies que té la productivitat piscícola mes al­ projecte per a la natura de la zona han a la gran cobertura végétal, hi trobem ta de la zona mediterrània catalana, la estât advertides a 1'administrado, des

MUNTANYA del principi, per grups naturalistes, Aixi, el Departament d'Agricultura, Una lista del riu Montsant i ta vegetitelo écologistes, excursionistes, etc. A co- Ramaderia i Pesca ha élaborât un sé­ exubérant de les sèves ribes a l'indret de mençament de l'any 1987 es crea la riés estudi d'impacte i avantprojecte la Plana del Riu al terme de Margalef de Coordinadora per a la Protecció del alternatiu i d'impacte ambiental. Amb Montsant. Foto: Josep Nuet i Badia. Montsant, formada pels grups écolo­ una actitud cohérent amb les prôpies gistes de la zona, per tal de lluitar con­ lleis i les aliènes, ha élaborât un pro­ tra aquest projecte. El que s'ha acon- jecte alternatiu molt menys lesiu i, fins seguit fins ara, ho podem resumir en i tôt, mes util. Aquest fet haurà de ser­ diversos punts: vir com a précèdent, ben positiu, per a per exemple, el pia d'aprofitament per 1. Perfeccionar l'accio conjunta en­ accions posteriors de la Generalitat. a regatges es va fer després, com a tre els grups amb la mateixa finalitat: Malgrat tôt aixô, una petita part dels condicio imposada per la Confederació la protecció de la natura a les nostres habitants de la zona s'entesten a defen- Hidrográfica per a concedir els cabals. comarques. sar el primer projecte, pie de deficièn- Es a dir, que primer es volia fer el pan­ 2. Divulgar la riquesa natural de la cies tècniques i que infringeix lleis tan tà i, després, ja veurem qué fern amb serra, amb la consegüent atenció con­ importants com el Conveni de Berna, l'aigua! centrada sobre aquesta zona. Aquest la Llei de Protecciô dels Animais, la Tot això fa sospitar que la veritable punt pot ser mes negatiu que positiu, si Llei d'Espais Naturals, etc. A mes, cal destinació de l'aigua que s'obtingui no s'hi crea, ara mateix, una figura tenir présent que el primer projecte, pot ser una altra de ben diferent (pen- proteccionista. d'una gran presa al llit del riu, entraria sem en les grans quantitats d'aigua ne­ 3. El mes important, i que és una en clara contradicciô amb la prevista cessaries per a la indùstria al Tarra- victoria ecologista sensé précédents en declaraciô de Parc Natural i altres solu- gonès i per ais grans nuclis de pobla­ una campanya ecologista al nostre cions alternatives per al desenvolupa- ciô). Aquesta possibilitat ha estât fins i país: el Govern ha rectificat profunda- ment économie de la zona. Aixô tot reconeguda pels mateixos defensors ment el projecte inicial, ateses les defi- encara és mes trist si tenim en compte del projecte: en paraules de l'alcalde ciències tècniques del projecte, com la gestaciô del projecte, que ve d'anti- de la Bisbal de Falset: «és un rise que son que el terreny és força permeable, gues aspiracions de la poblaciô de la s'ha de córrer». En canvi, ha estât re- que les aportacions hídriques no están zona. Amb un afany clarament electo- butjada fermament per l'administració calculades i que el pantà es curulla rà- ralista, es va fer a cuita-corrents sensé central, i el conseller Sr. Miró ho va pidament pel carácter torrencial del riu. considerar-ne la utilitat i les dificultats; negar contundentment.

162 MUNTANYA DEFENSA DE LA NATURA

L'alternativa presentada per l'admi- guin que. junts, podem demanar la Altres punts conflictius són, per una nistració es basa, fonamentalment, en construcció del projecte alternatiu, el banda, la no inclusió en el PEIN de la timo- 1'elaborada per la Coordinadora amb Parc Natural i la Reserva de Caça, que neda d'Alfés, a Lleida, una relìquia de la vegetació que ocupava antigament els tu- anterioritat (cai dir que, fins i tot, el poden solucionar part dels seus problè­ rons guixencs del Segrià, i l'unie Hoc de tot tècnic que, amablement, va treballar mes, mentre que, separats, no aconse- Catalunya on viu l'alosa becuda, un raris- per a la CPM cercant alguna solució al guirem res. sim ocell d'estepes, i per l'altra, la supres- projecte, l'ha contractât posteriorment No ens queda tanta natura per a po­ sió a darrera hora de les Basses d'en Coli, la Generalität i és un deis responsables der-la delmar gratuïtament. Encara hi l'unie aiguamoll important que queda al de l'alternativa actual). Però, a més, la som a temps, el Montsant ha de viure! Baix Empordà, i on es pretén construir una Coordinadora va proposar reintroduir urbanització. la cabra salvatge i fer-ne l'aprofita- ment cinegètic, i també crear un pare naturai ben gestionat. INFRACCIONS DE CAÇA A LA Bàsicament, el projecte actual pre- TEMPORADA 1988-89 veu fer una petita presa de captació, d'uns 300.000 m , aproximadament a En un informe élaborât per DE.PA.NA, l'altura del moli del Vilar, i un canal les infraccions de caça a la temporada 88- 89 han estât la tònica general en tot el pais. de derivació que transportaría l'aigua a Com una petita mostra del total real, s'ha dues preses més situades fora del Hit constatât, aquest darrer any, la mort illégal del riu, d'1,1 milions i 0,6 milions de de 122 animais protegits, 50 dels quais han metres cúbics respectivament. Amb ai- estât abatuts dins les reserves i els parcs; al xò, s'augmenta la capacitat d'emma- Centre de Recuperació d'Animals Salvat- gatzematge i regulació de l'aigua i, NOTÍCIES BREUS ges de Torreferrusa han ingressat 46 rapi- pràcticament, s'assegura el seu us agri­ a cura de Miquel Rafa nyaires ferits per tret; caçadors furtius han cola i alimentari a la zona, minimitzant mort 50 isards i 23 galls fers a la provincia l'impacte ecologie -fins i tot inclou la de Lleida, i diversos directius de societats de caçadors han estât detinguts en piena ac- creació d'escala salmonera- i les pos- tivitat furtiva. sibilitats de desviació d'aigües a usos EL PLA D'ESPAIS D'INTERÈS Com es pot comprovar, les nombroses industriáis o Urbans. NATURAL (PEIN) infraccions de caça no poden atribuir-se La Coordinadora, actualment for­ ûnicament a una minoria incontrolada, sino mada per 10 grups, amb el suport de La nova Direcció General de Medi Ara- que es un problema molt generalitzat. La 100 entitats de tot Catalunya i més de bient ha presentat el Pia d'Espais d'Interés solució exigeix un incrément dels guardes, 7.000 particulars, deis quais més de Natural (PEIN). Aquest ambicies projecte, però també la realització d'un examen per a 800 es desplaçaren expressament a previst en la Ilei d'Espais Naturals de l'any obtenir la 1 licencia, que portaria ben segur a un millor exercici de la caça i a un augment Prades per tal de donar suport a la 85, recull les 147 localitats més destacades pels seus valors ecològics de tot Catalunya, de la mateixa credibilitat del collectiu de campanya amb la seva presencia, sols que ocupen en total gairebé un 20 % del caçadors. demana que es compleixin les liéis i territori. Els graus de protecció son varia­ s'asseguri el futur dels habitants i la bles, ja que inclou els diversos pares i les natura de la zona, però sensé malme- reserves existents, però també moltes zones tre-la d'una forma irreversible amb fal- actualment sense cap règim de conservado. REGLAMENT DE LA ses expectatives. No hem de caure altre Això no obstant, estableix per a totes CIRCULACIÓ MOTORITZADA cop en errors passats, eis projectes aqüestes localitats uns mínims que caldrà AL MEDÍ NATURAL s'han de fer seriosament calculant-ne complir: serán àrees no urbanitzables, la bé les possibilitats i eis riscos. circulado motoritzada de tota mena estarà La Generalitat va aprovar el mes d'abril prohibida fora de les pistes, i per a qualse- un decret que regula la circulació motorit­ D'altra banda, eis membres de la vol aprofitament dels recursos naturals zada al medi natural, tant peí que fa refe­ Coordinadora ens felicitem que han es­ (com, per exemple, la fusta) s'haurà de fer rencia a competicions com a l'activitat tât eis defensors de la natura -altra- un estudi d'impacte ambiental amb unes lliure. Aquesta normativa, que exposarem ment dits écologistes- eis qui han condicions mes restrictives que les nor­ amb més detall en un proper número de tingut una actitud digna i dialogant, máis. MUNTANYA, s'aplicara a les motos (trial. sense mesures de força ni insults, sois Alguns municipis afectats s'hi han mos­ Enduro, tot terreny), ais automóbils (4x4), i présentant arguments seriosos i medi- trai disconformes, especialment els del en general, a qualsevol vehicle amb motor tats, cosa que no ha passât per l'altra Montsec i el Pallars, per creure que s'oposa (per exemple, les motoneus). La circulació part, ja que alguns habitants de la zona, al desenvolupament turístic i economie fora de les pistes hábil itades per al pas d'aquestes zones. Precisament, la bona d'automóbils (camins i camps a través), es­ fins i tot alguns alcaldes, ens han insul­ conservado de les muntanyes és la millor tará prohibida en els espais d'interés natu­ tat i han près actituds de força d'una garantía, i probablement l'unica, per a man- ral (PEIN), pares naturals i a les reserves forma totalment gratuita, sense abans tenir una oferta turística en aqüestes zones, nacionals de caga (Ports de Beseit, Pallars- raonar les sèves opinions. Desitgem sempre que es basi en la utilització racional Aran, Cadí-Moixeró. la Cerdanya i Freser- que eis defensors del pantà compren- i sostinguda dels seus recursos naturals. Setcases).

MUNTANYA 163 HOMENATGE

vol a baixa altitud a fi d'escodrinyar el territori, per tal de localitzar un ciutadà Xavier extraviat, als voltants d'Olot. Va tenir l'infortuni de xocar amb un cable d'al­ ta tensió. no senyalitzat. un parany per Santo Domingo Puig a aquest tipus de vols, i l'aparell es desplomà a terra. En aquest accident moriren en Xavier i eis seus dos acom- panyants. L'amie Xavier, als trenta-nou anys. Raimon Arderiu deixa viuda, l'estimada Elisabet, i una filleta de quatre anys. Portava quinze anys en la professió i prop de 9.000 hores de voi: tot un rècord. Moites d'aquestes hores, les havia fet al Servei de Salvaments o rescat a muntanya. per al qual tenia una franca vocació. Crée que eis socis del CEC hem d'expressar per mitjà de la nostra re­ Sens dubte que la majoria dels lec­ cim d'una roca a 50 mètres de distan­ vista, MUNTANYA, a tots eis membres tors de MUNTANYA, socis del CEC, no cia. Artigas afirma que aquest equip de dels equips de rescat del Cos de Bom­ identificaran amb aquest nom el pilot salvament estava a l'altura deis seus bers de la Generalitat de Catalunya, al servei de l'eficient equip de reseat collegues de Suïssa. Aquesta valoració que anònimament arrisquen la vida per del Cos de Bombers de la Generalitat és molt vàlida feta per un expert com auxiliar el pròxim. el nostre profund de Catalunya, que en tantes ocasions 1'Artigas, que ha viscut tants anys a reconeixement. havia acomplert la tasca anònima i hu­ Suïssa. A Xavier Santo Domingo Puig i als manitaria de socorrer els muntanyenes Vaig viure un altre servei de rescat seus Companys de voi, Ciriaco Arroyo nécessitais d'auxili. prestat per en Xavier quan. el dia 2 de i el Dr. Joan Torró, sortits de l'anoni­ En la foto podeu contemplar 1 'heli­ gêner de l'any passât, baixant de la To­ mat en morir en acte de servei. el nos­ copter que pilotava en Xavier, sobre- sa de Das, un membre d'un grup d'ex- tre etern record. volant el pic de Comabona, de la serra cursionistes, Xavier Soler, de catorze Que Déu us ho pagui. del Cadi, el dia 8 d'octubre passât, anys, va tenir la desgracia de relliscar quan amb tota diligencia va acudir a la sobre el gel; en un acte de Solidarität, nostra sol-licitud d'auxili, a rescatar el el cap del grup, Miquel Domingo, va nostre company Jordi Trasfi, afectat intentar socórrer-lo, però s'estimbaren per una mortai crisi cardíaca, en pujar tots dos al fons del barrane de Coma de Prat Aguiló al pas dels Gosolans. Pregona, d'on va rescatar-los l'heli- Amb una gran pericia, va aterrar en un còpter pilotât per en Xavier. L 'helicopter pilotat per Xavier Santo petit espai, per tal de rescatar el cos del El dia 6 d'abril passât va fer l'últim Domingo sohrevolant el pic de Comabona nostre company i traslladar-lo vora el servei humanitari de la seva vida: el a la serra de Cadi. Foto: Josep Alvarez. refugi. Si no fos que des de la cabina de l'aparell, amb una agudesa visual envejable, em va reconèixer entre el grup de veterans que esperàvem en el refugi, aquesta missió hauria quedat igualment en l'anonimat. Alguns veterans allí presents havien estât testimonis de l'espectacular reseat del cos de Nacho Lamas, mort d'acci­ dent d'escalada, al Cavali Bernât, de Montserrat, el dia 7 de febrer de 1987. Es digne d'assenyalar l'elogi que el nostre amie Josep Artigas, expert en reseats a muntanya, féu de tot I'equip del cos de bombers i, sobretot, de «l'audaç» pilot de I'helicopter, que amb una gran precisió es va situar al

164 MUNTANYA ESQUÍ DE MUNTANYA

trant en flanqueig (atenció a les eslla- vissades) dins la valleta del torrent Quelcom mes sobre el d'Aixeus (2.150 m). Remunteu-la cap al S, fins a enllaçar amb l'itinerari A i les sèves variants. Monteixo amb esquís La veritat és que a hores d'ara se'm fa una mica difícil parlar de variants tenint en compte que, segons la quanti- tat i les caractéristiques del mantell ni­ val, els vessants d'aquest cim no F. Xavier Gregori presenten cap recorregut que es pugui titilar de normal, tant és així que és mi- llor substituir variant per opció, ex- pressió que s'apropa mes a les especiáis caractéristiques que presenta el Monteixo. I ja per a tancar aquesta breu intervenció, només cal afegir 1'opció A-2 que aconseguirem, aproxi- madament, des de la cota 2.150 del tor­ rent, en direcció SW, pujant per Fent referencia al treball publicat togràfics que hi podrem aconseguir franques pales orientades a l'E (amb sobre el cim del Monteixo en el núm. (especialment a les primeres hores del pins aïllats), fins a l'arrodonida carena 762 de la revista MUNTANYA, cree ne- dia), tenint un incomparable teló de N, que resseguirem de cara al S vers el cessari fer algunes precisions sobre els fons que s'estén en semicercle des de cim, per l'itinerari B. itineraris, així com millorar-ne el cro­ l'aplanat Montarenyo, al NW, fins al Per cert, parlant de tot una mica, cal quis aparegut, enriquint-lo amb alguns calitjós Medacorba, al SE. esmentar que obrint traça amb la neu detalls complementaris, ja que el temps De l'esmentat pía (cota 2.350), feu fonda, des de la Força vam esmerçar transcorregut entre el moment de fer un descens en direcció SW per una mes de 3 h. a arribar al refugi de Vall­ les ascensions i la posterior recopilació franca coma esquitxada de pins, en­ ferrera. i publicado ha fet palesa la necessitat d'aquesta revisió i actualització. Així, dones, aprofitant aquesta tem­ porada tan reeixida, que quasi tots els practicants de 1'esquí de muntanya do- návem per perduda un cop mes, i apro- fitant les darreres nevades primaverals, vam encarrilar les nostres fustes vers el refugi de Vallferrera per tal de repetir l'itinerari al Monteixo ressenyat com a opció E. 1 és així com vaig poder cons­ tatar que el temps passat m'havia fet caure en diverses imprecisions, que ca­ lía esmenar. Comencem, dones, l'itine­ rari E. Del refugi de Vallferrera (1.940 m), baixeu fins a la pista que ve del pía de la Selva. Creueu-la pujant cap al S, fins a trobar-la de nou. sobrepasseu-la i continueu en direcció SW per un ves- sant obligat, flanquejats per un bosc esclarissat, fins a accedir a uns repla­ néis envoltats de vessants, que li donen un aspecte de circ. Continueu en direc­ ció W, guanyant altitud per una pala que s'ajeu del tot en arribar a l'indret anomenat plans d'Aixeus (2.320-2.350 metres). Aquest indret és molt interes- sant pels magníftes enquadraments fo-

MUNTANYA 165 ÍES DESCALADA

MONTSERRAT (l'Asiàtica) MONTSERRAT (Miranda del Lloro)

Via «Donde vas bala perdida» (185 m, ED ~), Via «El capricho de los dioses» (210 m. MD+). Ia ase.: 4-VI-89, per Josep Maria Codina 1- ase: 27-111-89. per Juan Urquiza. Jesús Martínez i Joaquín Olmo. i Joaquín Olmo.

MONTSERRAT (Bessona inf.) MONTSERRAT (Talaieta d'en Barbé)

Via «Tula» (125 m, ED~). Via «Picazo-Fredi» (155 m. ED ~), l9asc.:5-m-89, l9 ase: 12-III-89. per Antonio García Picazo per Josep M9 Porta i Pau. i Fredi Parera.

166 MUNTANYA ÍES D'ESCALA li

VILANOVA DE MEIÁ (roca dels Ares) VILANOVA DE MEIÁ (roca dels Ares)

Via «Rumor de céfiro» (240 m, MD+, A3), Via «Passatge a l'Eden» (80 m, ED+), Ia ase: 30-IV-89, per Javier Ayuso, Ia ase: 19-D.-89, per Jordi Sunyer Francese Pañella i Ricardo Asensio. i Carles Loré.

VILANOVA DE MEIÁ (roca dels Ares) VILANOVA DE MEIÁ (roca dels Ares)

© Via «Migranya profunda» ( 170 m, ED~), Ia. ase: 7-IV-89, © Via «Pasajeros del viento» (200 m, ED), Ia. ase: 5-1II-89, per Joan Oliva, Guillem Arias, J. Briz, Gaston i J. Freixas. per J. Escofet, J. Solera, J. Tejada i Ramón Artigas. © Via «El Plaerdemavida» (170 m, ED), Is ase: 1-IV-89, © Via «Jocs de mans» (75 m, ED), Ia ase: 26-12-89, per Xavi Buxó i Luis Alfonso. per Xavier. Jaume, Ignasi i Jordi (ACC de Lleida).

MUNTANYA 167 Columnes, la Secció de Mun­ i coordinadors del cicle, acom- Sant Mamet. A la vigilia de ca­ tanya i CADE, on conversa panyats de Pere Parera, que ha da excursió, l'equip coordina­ amb alguns joves, continua per filmât un reportatge de tot el ci­ dor del CEC visita l'estatge de les seccions de Material i Es- cle. l'entitat responsable de l'excur- qui, la sala d'actes, la sala de Aquests itineraris han estât sió i projecta imatges de cicles CRÒNICA lectura de la Biblioteca i el seu possibles gracies a la collabo- passats. Aquests contactes faci­ arxiu, i la visita s'acabà a l'Ar- ració valuosa de diverses enti- liten la relació entre entitats, so- DEL xiu Fotografie, ja que l'equip tats excursionistes de les terres vint massa oblidada i sempre de treball que porta a terme les de ponent: el Centre Excursio­ ben rebuda quan l'avinentesa CENTRE tasques d'ordenació i classifica- nista de Lleida, el Centre Ex­ ens permet trobar-nos amb ció de l'arxiu dirigit per Antoni cursionista de Balaguer, el nous amies, arreu del pais. Abel, fou premiat amb un milió Centre Excursionista Cim, de Els actes divulgatius del de pessetes pel projecte présen­ Bellpuig, l'Agrupació Excur­ Montsec présentais a l'estatge tât al Concurs d'Iniciatives dels sionista de l'Urgell, de Tàrrega, del Centre Excursionista de Ca­ ciutadans als Districtes de Bar­ i el Grup Excursionista d'Olia- talunya han estât seguits amb celona (Faci d'alcalde). na. molt interés pels participants al Pasqual Maragall i els seus A mitjan setembre, l'equip cicle i han tractât dels ternes se- acompanyants van quedar molt organitzador convoca totes les giients: satisfets de la visita i van enco- entitats excursionistes de les ratjar l'equip guanyador a con­ comarques properes al Montsec tinuar constatant i demostrant a l'estatge de l'Agrupació Ex­ L'ALCALDE DE que el nostre arxiu fotografie és cursionista de l'Urgell, de Tàr­ BARCELONA VISITA LA dels millors del pais en el seu rega, per cercar collaboradors i NOSTRA ENTITAT gènere. esbossar el programa del cicle. Tots esperem que aquesta Es faran set excursions, de no­ El dia 30 de marc l'alcalde visita servirà per a estrènyer vembre fins a abril, se'n dedi­ de Barcelona, Pasqual Mara- més si fos possible els lligams caran tres a la serralada del Tot pujant a la portello gali, acompanyal dels regidors amb l'Administració i que les Montsec i les altres al Mont- Blanca des del poblet de Francese Raventós i Joan Clos, collaboracions sovintejaran en roig, els Picons, Montclús i Rúbies. Foto: Cantil José. féu una detinguda visita a la benefici de la ciutat, dels pro- nostra entitat. En una ocasió pers Jocs Olfmpics i de Cata- ens havia manifestât el seu de- lunya en general. sig de conèixer el nostre estatge social en un dia de treball i fi- M. M. nalment, dins d'una agenda ata- peida de compromisos, va trobar un dijous, que és el dia EL MONTSEC I LES que a casa nostra hi ha més jo- MUNTANYES VEINES. vent. Des de fa temps, aquest CICLE D'EXCURSIONS dia de la setmana és el més po­ 1988-89 pular i potser sí que és també el més adient per a trobar-se i per­ Coni ja és tradicional dins el filar la sorrida del proper cap de calendari d'excursions collecti­ setmana. ves programades per la Secció La visita va començar a la de Muntanya, aquest any també sala de juntes, on, després s'ha dut a terme un cicle d'ex­ d'una conversa animada i flui­ cursions, el cinque des que da amb el nostre president, Jo- s'instaura aquesta manera de sep Mà Sala, i uns quants conèixer com més millor una membres de la Junta Directiva, comarca muntanyosa poc di­ va signar en el llibre d'or de vulgada. Per segona vegada, l'entitat. En tot moment va de­ s'ha escollit el Montsec i les mostrar tenir interés per les muntanyes veines situades al nostres activitats i féu moites sud de la serralada principal, preguntes respecte a l'estatge i que s'han seguit per set itinera- les sèves dependencies. ris tan variais com el Mont- Tot seguit li fou mostrat el roig, els Picons, la muntanya de local on hi ha les seccions de Sant Mamet, la serra de Mont- Fotografia, Arxiu de la Masia, clús i, al mateix Montsec, el Pe- Ciències i Arts, i Geografia i ladet sobre el poblet de Rúbies. Ciències Naturals. També va i el sector més occidental del visitar la Secció de Comissió Montsec d'Ares, fins a Corçà. d'Equipaments de Muntanya, la Francese Beato i Kildo Car- sala dels Trofeus, el pati de les reté han estât els organitzadors

168 MUNTANYA Geografia. Projecció d'un recull de diapositives de la ser- ralada, origináis de Manuel Cortés, autor de la guia del Montsec i muntanyes veines. Flora. Conferencia il lustra­ da amb diapositives, a carree d'Angel Romo, doctor en bio­ logia, que ens informa d'espe­ cies en vies d'extinció. Fauna. El naturalista Pau Montaner ens descobreix una munió d'animalets d'aquestes muntanyes aparentment despo- blades, alguns en carni de desa- parèixer per l'accio de l'home. Ecologia i Parc Natural. Joan Vázquez, membre de la Comissió per a la Salvaguarda del Montsec i de l'Escola de la Natura «L'Are de Sant Marti», de Llorenç de Montgai, ens ofereix un documentât video, on s'exposen les accions dûtes a tenne els darrers anys, enca- ba 1'ermita de Montalegre, ja a sensé boires, continuem cap a Placa en homenatge a Lluis minades a aconseguir que el l'extrem ponenti de la carena, i l'abandonat pöblet de Rübies, Maria Vidal. Foto: Kildo Montsec sigui déclarât Parc Na­ continua fins a la Pala Alta, cim la portella Bianca, el Peladet, el Carrete. tural abans no sigui massa rard. culminant de la serra del Mont- pas de la Lioba i l'itinerari Món subterrani. Oleguer Es­ roig, per a davallar tot seguit al s'acaba a la font de les Bagas- colà, membre actiu del nostre coli de Porta, pletiu de l'Extrem ses. ERE, treu del seu arxiu una in­ i, pel pas del Sastre, fins a la téressant col-leccio de transpa- resciosa de Camarasa. Tercera excursió rències del món ocult del Anem a la serra de Mont- Montsec. Avenes i coves, inac­ Segona excursió clüs, guiats pels Companys del Quarta excursió cessibles per a l'excursionista, L'itinerari recorre el vessant Centre Excursionista Cim, de Avui trepitjarem tot el llom ens són donats a conèixer gra­ sud del Montsec de Rúbies, i Bellpuig. Del mateix port arrodonit de la muntanya de cies a l'experiència acumulada actúen de guies 1'Agrupado d'Ager i per carena, visitem les Sant Mamet, semblant a Tes- per aquest velerà espeleòleg del Excursionista de l'Urgell. La torres de Cas, veines a l'ermita quenall d'un elefant gegantí. El CEC. passera d'Ager, a la carretera romànica de Sant Jaume, i bai- Grup Excursionista d'Oliana del Doli, ens sorprèn voltats de xem a l'ermita de Sant Marc s'encarrega del guiatge de l'iti­ boires i per una pista ens enca- per intricata corriols, fins a nerari, que s'inicia a Santa Ma­ Primera excursió minem al mas Ginesta i per un l'amagat indret on se situa Sant ria de Meià i pel coli de la La primera caminada s'es- bonic corriol a la pedrera de Urbà, ermita penjada damunt la Creueta salta a la vali d'Ariet, trena a la serra del Mont roig, Meià, on el geóleg Sirera, de cinglera, tot amb aires de miste­ sota mateix del castell i Termita conduïda pel CEC. S'inicia a Lleida, ens dona una llicó in si- ri. Aquesta raconada es mereix romànica de Sant Salvador. Vilanova de la Sal, font de Fon­ tu sobre l'extraordinari feno- una visita. L'itinerari acaba a Pels fondais de les Planes fa tanelles, puja al cim, on es tra­ men geologie del Montsec. Ja Santa Linya. cap al coli de les Comes, vigilat

ASSISI EMS A LES EXCURSIONS DEL CICLE «EL MONTSEC I LES MUNTANYES VEINES»

Ia 2a 3a 4a 5a 6a 7a T Centre Excursionista de Catalunya 64 69 94 62 52 26 88 455 Agrupació Excursionista de TUrgell (Tarrega) 10 8 11 5 2 10 46 _ - Grup Excursionista d 'Oliana 14 - 17 12 43 Centre Excursionista Cim (Bellpuig) 12 7 -6 - 6 31 Centre Excursionista de Lleida _ 7 4 6 3 — 7 27 Unió Excursionista de Sabadell — 4 22 — 26 Centre Excursionista de Balaguer — - 7 -8 15 12 -3 - - - 15 Centre Excursionista de Terrassa - - - 3 - - -1 4 Club Excursionista Pirenaic (Barcelona) , - - - 3 - - - 3 TOTAL 100 91 121 125 70 2-6 132 665

MUNTANYA 169 de prop pel Castellet de Dalt. Cloenda del cinqué cicle DIADA DE SANT JORDI l'alcalde, acompanyat de repré­ L'itinerari puja ara al cim de la d'excursions i segon dedicat a 1989 sentants esportius de la Genera­ muntanya de Sant Mamet, on la serralada del Montsec lität, la Diputació i la FEEC, resten les ruines de l'ermita, to- L'acte s'inicia amb el Parla­ Aquest any la Diada de Sant ex-directius de la casa, mem­ cant a un petit refugi tancat, al- ment del nostre president, Josep Jordi fou passada per aigua, bres de la Junta Directiva i el çat pels caçadors. Aci s'inicia Ma Sala i Albareda, agraint a les com s'acostuma a dir quan la nostre president, Josep Ma Sala una pista molt dolenta que da- personalitats presents, organitza- pluja s'entesta a aigualir la fes­ i Albareda. valla pel Horn de la muntanya dors, collaboradors, participants ta de la rosa i del llibre. Malgrat Obrí Tacte Josep Ma Sala, passant per la Casa Bianca, la i public assistent vingut deis Do­ tot, roses i llibres varen citar-se fent un breu balanç de la tasca capella romànica de Sant Bar- bles de l'entorn, la col.laboració al carrer i, com cada any, la portada a terme durant un any, tomeu i, al seu entorn, l'escam- que ha fructificat amb uns resul­ nostra parada de llibres a l'en- va exposar eis projectes a curt i pat ve'inat de la vali d'Ariet de táis molt positius per a l'excur- trada del nostre estatge social llarg termini i acabà amb una Sòls. Per la serra Pelada, fem sionisme, grades a l'ajuda de les no va faltar. Els nostres conso- valoració global de les activi- cap a Gàrzola, fi de l'itinerari entitats germanes de les terres de cis tingueren ocasió de visitar­ tats esportives que es practi- d'avui. ponent. Tot seguit. aqüestes enti­ la tot el dia i d'anar també a la tats son obsequiades amb llibres manifestació, reclamant l'ofi- Cinquena excursió del nostre fons editorial. cialitat del cátala a les instau­ Anem a la serra de la Mòra, A la paret de les escoles pu­ rions de Testât i d'Europa, així el Montessor i els Picons, i ac- bliques de Corgá és descoberta com la creació d'un Comité El president del Centre tuen de guies els companys del una placa de bronze en recor- Olimpie Cátala, i, finalment, pronunciant el parlament a la Centre Excursionista de Bala- danc,a del qui fou president del d'acudir al Saló de Cent de festa de Sant Jordi de 1989. A guer. L'itinerari, que recorre Centre Excursionista de Cata­ TAjuntament per assistir al lliu- la presidencia paratges molt aspres i gairebé lunya de l'any 1897 fins al 1900, rament de les insígnies de piati, sense carni, s'inicia a la font de Lluís Maria Vidal i Carreras, or i argent als socis amb mes de l'acompanyaven Enríe Truñó, la Mòra, passa per la cova de eminent geöleg i un deis mes 75, 50 o 25 anys d'associats. regidor de TAjuntament de Joan d'Os i, per la masia Ço de destacats estudiosos del Mont­ Va presidir Tacte el regidor Barcelona i altres autoritats Llobera, arriba al desaparegut sec. Joan Rosell i Sanuy, cate- d'Esports de TAjuntament, En­ institucionals i esportives. poble de Montessor, sota ma- drätic d'estratigraiia de la Uni­ ríe Truñó, en representació de Foto: K. Carrete. teix dels Picons, cim enlairat, versität Autónoma de Barcelona, tot de pedra, amb magnifiques ens dirigeix un interessant Parla­ perspectives vers el Montsec ment, donant-nos a conéixer la occidental i l'embassament de vida professional, obres i anéc- Santa Anna. Davallem a la vo- dotes de Lluís Maria Vidal, difu­ rera de les aigiies de l'embassa­ sor de la geología catalana arreu ment per acomiadar-nos del del món, del qual destaca la Per­ que queda del monestir cister- sonalität i la vinculado al Mont­ cenc de Santa Maria de Vall- sec. verd, Hoc d'acampades. Una Tot seguit, es presenta el lli- pista ens conduira a Alberala, ft bret-memória d'aquest cicle, de la passejada d'avui. amb la descripció de tots els iti­ neraris, liegendes i tota mena Sisena i setena excursió d'informació relacionada amb el Anem al Montsec d'Ares per Montsec. Aquest llibret és una dos itineraris convergents. L'un petita guia de butxaca i queda s'inicia el dissabte, amb una com a testimoni d'aquest cicle. acampada a la font del Gabriele Clou Pacte la Coral del CEC després de passar pel santuari de interpretan! un escollit repertori Pedra. L'endemà pugem al cim de cancpns muntanyenques, que principal de Sant Alis per la ca­ el fort vent s'enduu muntanya nal de PEmbut, continuent care­ amunt, enfilant-se per canals i na enllà lins a la canal dels Pous cingles, talment que sembla sen- de Glaç, per a davallar per la tir-se el ressó que baixa deis graonada, que a mig aire, ens cims, que ens diu: a reveure! condueix al castell i als plans de Amb les cancons ens acomia- Sant Llorenç. Aci ens trobem dem del Montsec, muntanya poc amb els companys que pugen de visitada pels excursionistes del Corca i, tots junts, retornem a país. Nosaltres tenim el privilegi Corca pels Amorriadors, per as- d'haver-hi descobert molts sen­ sistir als actes de cloenda del ri­ dere mig perduts, pobles aban­ de. Els amies del Centre Excur­ donáis i el mes valuós: nous sionista de Lleida han estât els amics a les terres de ponent. guies d'aquests dos itineraris que han clos aquest cicle d'ex­ Francesc Beato cursions. Kildo Carrete

170 MUNTANYA Un moment de la dissertarlo sió i el mateix entusiasme. Fi- de VILlm Sr. Josep Joan nalment va agrair al consistori Pintó, advocat i soci del municipal el sopluig que cada Centre. Foto: K. Correte. any ens facilita per a poder ce­ lebrar amb folganga la nostra Diada. El nostre president presenta el conferenciant d'enguany i, després d'uns breus trets bio­ grafíes, va cedir-li la paraula. Josep Joan Pintó i Ruiz. ad­ vocat i consoci nostre, va dis­ quen en tot el país i d'aquelles sertar sobre «Escalant el dret que caldrà dur a terme amo mo- cátala». A mesura que el Dr. tiu deis Jocs Olimpics de Bar­ Pintó anava «escalant» el dret celona. La col-laborado que el català, l'interès dels assistents Centre ja l'any passat va oferir anava creixent extraordinària- continua, amb la mateixa il-lu- ment. com es veia i s'endevina- va en el rostre ¡ l'expressió de tothom. El public no dissimula­ va que estava satisfet del que sentia. que gaudia amb la pa­ raula convincenl i documentada del conferenciant. Si el titol po- El president del Centre, Ili uni dia induir-nos a sospitar que se­ l'insi'gnia de piatta Llui's ria potser una exposició Bone! i Garì. Foto: K. Correte. feixuga. ben aviat el Dr. Pintó va aconseguir allunyar aquesta sospita, i tothom s'hi va sentir identificat quan lligava la nos­ tra activitat esportiva amb el dret català de sempre. A poc a poc els assistents s'ambienta-

MUNTANYA 171 CRÒNICA

ren, particularment en aquells JORDIPERELLÓ I dega a partir de 1948 la publi­ i acaba amb el Gaudeamus igi- moments en què deia que els GILBERGA. DOCTOR cado de Tactual MUNTANYA. tur académie. juristes excursionistes o que HONORIS CAUSA DE LA Ha portat a cap excursions A la tarda, a Tesglésia romà­ s'abeuraven en la formosor de UNIVERSITÄT de muntanya amb joves sords- nica circular de San Marcos, eis la natura podien resoldre situa- PONTIFICIA DE muts, pacients del Centre Mu­ catalans de Salamanca celebra­ cions delicades i crear liéis SALAMANCA nicipal Fonoaudiologic, de Bar­ ren la missa dedicada a la Mare emanades del poblé i de la vida celona, del qual era director. de Déu de Montserrat i en el quotidiana, mes equitatives i El passat 27 d'abril, al mig- Entre nosaltres ha estat i temple ressonaren les estrofes justes, i que regeixen fa cente- dia, aquesta Universität salman­ continua essent actiu, i el veiem del Virolai, que ens diu que, nars d'anys, Ueis que avui tina va honorar el nostre en les nostres excursions colec- Ella en aquelles terres, és Estre­ adopta l'Estat, com si se les consoci Jordi Perelló, amb la tives, en les quals també, a vol- lla d'Orient. acabessin d'inventar. distinció de doctor honoris cau­ tes, actúa com a vocal. Des d'aquí felicitem a un A continuació fou llegit el sa. La seva activitat publicista home de motxilla, que des veredicte del XIV Premi Pau Perelló, professor de tres no és sois referida a la ciencia, d'ara porta al seu sarro el birret Vila per a excursionistes, que cursos anuals durant deu anys a sino també a l'excursionisme, i Tanell de doctor honoris cau­ va quedar desert. la prestigiosa Universität, ha perqué, a mes deis articles a la sa de la Universität Pontificia Tot seguit es va procedir al treballat per aconseguir la in­ nostra revista, publica el 1952 de Salamanca. lliurament d'insígnies, comen- corporado a Espanya de les un llibre sobre les primeres cu­ Eis dies 20 i 21 de maig, en çant per la de piati, que va reco- ciències fonoaudiològiques i lo- res en accidents de muntanya, el cure d'una excursió al san­ llir el mateix guardonat, gopédiques, que estudien la pa­ junt amb eis doctors Gras i Pa­ tuari de la Mare de Déu de Mo- l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, tologia de la parla. dres de Palacios. grony i a la Molina, la colla de 94 anys. Després es lliuraren La dedicació a la medicina i Després d'aquesta Laudatio d'amics de joventut d'en Pere­ les d'or a Antoni Pérez, en nom a la investigació científica l'ha particular, ens referim de nou a lló, per tal de recordar Tesdeve- del qual va recollir-la un fami­ portat a ser autor de nombrases TAula Magna salmantina, on, niment, li féu ofrena d'una liar, i ais coneguts botiguers obres, que li han donat un reco- com a cerimónia de cloenda, la placa de plata i d'un llibre de Tomás Santjust i Joan Quera, neixement internacional. coral Tomás Luis de Victoria records de l'acte amb les signa- que ho feren personalment. A Recordern una enciclopedia de la Universität, dirigida per tures deis assistents a Salaman­ continuació foren lliurades les sobre foniatria, de nou volums. Victoriano García Pilo, inter­ ca i a Texcursió esmentada, i d'argent, a quaranta-sis socis. Lexicon de comunicologia, Fo­ preta magistralment la cangó les de tots aquells socis que han Finalment Enric Truno va diri­ lia phoniàtrica, Lenguaje de catalana popular «El Rossi- volgutadherir-s'hi. gir unes paraules al public as­ signos manuales i altres. nyol», segons l'harmonització sistent, ais guardonats d'una La seva biblioteca particular del mestre Antoni Pérez Moya, A. J. F. forma especial i al nostre prési­ sobre foniatria és la mes impor- dent, encoratjant-los a prosse- tant d'Europa. guir la tasca tan beneficiosa per A la cerimònia de la investi­ a l'esperit esportiu de la joven- dura, hi assisti el claustre de tut, com és l'excursionisme i doctors, representacions sal- l'amor a la naturalesa, tasca que mantines, la seva muller, Nuria porta a terme el Centre des de Scherdel, filis i altres familiars, fa cent dotze anys, i confiant a i també, entre el public, una no- la vegada que aquesta joventut drida representació d'amics i s'identifiqui plenament amb els socis del Centre. Perelló, reves- propers Jocs Olímpics, com en tit de toga i muceta, acompa- tenim una bona mostra en el fet nyat de dos professore del que Conrad Blanc ja en sigui claustre i al so de dolgaines me- directiu amb unes responsabili- dievals, ocupa el seu setial per tats especifiques. rebre el birret, l'aneli i el llibre L'acte va acabar amb l'ac- de mans del Rector Magnífic de tuació de la Coral del Centre, la Universität, Gerardo Pastor sota la direcció de Montserrat Ramos, i escoltar del seu padri, Llorens, amb un escollit pro­ el doctor Jesús Málaga Guerre­ grama de cançons catalanes, ro, la Laudatio del nou doctor franceses, austríaques, hongare- honoris causa. ses, angleses i eslovaques. La lligó de l'homenatjat ver­ Els comentaris, baixant les sa sobre «Patología del lengua­ escales de l'Ajuntament, tots je. Nacimiento y desarrollo de eren satisfactoris i se centraven una ciencia», i en tots eis Parla­ per damunt de tot en dos fets ments es féu referencia a la se­ destacáis: el lliurament d'una va formado excursionista. insignia de piati, que no sovin- Com a consoci nostre ha es- tegen, i la dissertació del Dr. tat monitor de Pescóla d'esquí Pintó. «La Molina», en l'època heroi­ ca i amateur deis seus inicis. M. M. Forma part de l'equip que en-

172 MUNTANYA port, Josep Lluís Vilaseca, i al- Oassificació final de la V Copa Catalana d'Esqui tres personalitats. La presenta­ de Muntali)a do del llibre, la va fer el conegut periodista Joaquim Ma CLASSIFICACIÓ ABSOLUTA Puyal, que va afirmar que era CRÒNICA un bon punt de partida i una ei- NOM CLUB N. Curses Punts na útil que pot millorar-se en DEL MÓN 1. Jacques Soulié AMA 7 64 un futur. Puyal es va esplaiar 1. Jordi Canals CEC 6 64 referint-se a la diversitat de 3. Gerard Montestruch CP Andorra 6 62 connotacions que té la llengua EXCURSIONISTA 4. Daniel Santuré CP Andorra 5 60 esportiva i va trobar-hi a faltar 5. Josep Sinfreu CP Andorra 6 58 alguns mots d'ús diari. 6. Pep Olle CE Penedès 5 57 Ester Bonet, en nom deis 7. Joan Cardona CE Banyoles 7 55 seus companys d'equip va ma­ 8. Gerard Abadie Gend. Sauvignac 5 49 nifestar que están treballant en 8. Bernard Cathalà Gend. Sauvignac 5 49 uns diccionaris específics de 10. Olivier Dejean Gend. Hospitalet 5 48 cada esport i que ja teñen en 11. Joan P. Adellach CP Andorra 5 45 compte algunes d'aqüestes 12. Jacques Soulere AMA 5 42 mancances. Es tracta d'una 13. Philippe Liehr Gend. Hospitalet 4 41 obra amplia que, a mes del seu 14. Jorge Palacios Ing. Industr. 4 40 interés tècnic, constitueix una EL REFUGIDE 15. Joan Cervello CEC 4 38 gran aportado per a fixar una L'HOSPITAL DE VIELLA 15. Xavier González CEC 4 38 terminologia en aquest sector, HA ESTAT DESTRUÏT 17. Adolfo Cordero AE Muntanya 6 30 cosa molt necessària de cara ais PEL FOC 18. Martí Cabestany CEC 6 30 Jocs Olímpics, si volem que la 19. Xavier Lamas CEC 4 30 nostra llengua en sigui capda- El passât 6 de marc es pro­ 20. Michael Simonet AMA 5 30 vantera. paga un incendi a l'antic hospi­ 21. Josep M. Páez CEC 6 26 tal de Viella, situât a la boca 22. Sebastià Massagué ACE Mataró 4 22 sud del túnel, que el destruí per 23. Rafel Adell CEC 5 19 PRESENTACIÓ DELS complet. 24. Víctor Marín ACE Mataró 4 16 VOLUMS 35 I 36 DE LA La centenaria edificació ha- 25. Esteve Santure CE Andorra 4 12 COL LECCIO «LLIBRE DE via estât habilitada pels guardes 26. Josep Pérez CE Gracia 5 10 MOTXILLA» actuáis i, des de feia dos anys, 27. Thomas Bayer CE Gràcia 4 8 donava els servéis de refugi 28. Jaume Garrosset CE Tarragona 4 0 El dia 20 d'abril, a la Regi­ d'alta muntanya. doría del Districte de Gràcia, a De tota manera, s'han près CLASSIFICACIÓ JÚNIOR les vuit del vespre, va teñir Hoc les mesures nécessaires perqué la presentació deis volums 35 i la boca sud del túnel de Viella 1. Josep Castellet CEC 5 64 36 de la collecció «Llibre de no resti sensé aquest tipus d'ai- 1. Ernest Biade CEC 4 64 motxilla», titulats Grans perso­ xopluc i, durant la temporada 3. Ricard Dalmau CEC 5 52 najes de la muntanya, d'Ale­ d'estiu 89, es podrà utilitzar 4. Berenguer Sabadell CE Gràcia 4 47 xandre Marcet, i Tresconi pel l'anomenat refugi d'Icona, al 5. Jaume Querol UEC Mataró 6 34 Montsant, Prades i la Mussara, bosc de Conangles, el quai està de Mn. Antoni M. Casas. essent habilitât per a poder ofe- CLASSIFICACIÓ FEMENINA A la presentació, hi assisti- rir els servéis de pernoctado ren els autors, que signaren (matalassos amb flassades), 1. Monica Verge CEC 4 64 exemplars a la majoria deis as- menjars i begudes, etc. 1. Anna Massip UEC Barcelona 4 64 sistents. En nom del Consell L'esmentat refugi és situât 3. Judith Sales CE Gràcia 6 61 Assessor, obrí l'acte Isidre Ro­ aproximadament a 800 mètres 4. Anna Muntaner CE Tarragona 4 53 drigo. Després, el nostre conso­ de l'entrada sud del túnel. Per a 5. Nuria Querol UEC Mataró 4 53 ci Agustí Jolis i Caries Ferrer, arribar-hi, tot baixant en diroc­ 6. Berna Vicente CE Tarragona 4 42 de Reus, presentaren els dos lli- ciò a Pont de Suert, a l'esquer- bres i els trets principáis deis ra, s'agafa un carni que surt CLASSIFICACIÓ VETERANS autors, que repetien la seva d'entre dos grans troncs i tra­ collaboració en aquesta col­ vessa el riu. 1. Manel Punsola ACE Mataró 5 62 lecció. Fou una sessió molt 2. Joan Pallas ACE Mataró 4 62 agradable, on es trobaren molts amics i coneguts d'entitats ger- L'ESPORT CÁTALA JA manes, principalment del barri TÉ EL SEU DICCIONARI sentât el Diccionari de l'esport, pédia Catalana, amb 20.000 de Gracia. L'acte va acabar original d'un equip de treball mots i 8.000 locucions. amb un refrigeri. La nostra enti- El dia 10 d'abril, al Saló de format per Ester Bonet, Enric L'acte fou presidit pel M.H. tat, invitada per endavant, va Sant Jordi del Palau de la Ge- Baneres i Manuel de Seabra, i Sr. Jordi Pujol, président de la ser representada pel nostre pre- neralitat de Catalunya, fou pré­ éditât per la Fundació Enciclo­ Generalitat, el secretari de l'Es- sident i pel nostre secretari, així

MUNTANYA 173 CRÒNICA Iii com per altres personalitats de cia de bolets en les époques lada, sector del GR 4/1 variant la casa i familiars, que van as- adequades poden fer les deli­ prolongació. A mes, están am­ sistir-hi complaguts. cies de botànics i micólegs. pliarti la carretera a Castell de El refugi Musté-Recasens fou l'Areny. MM. régalât al Centre de Lectura de Per si no n'hi hagués prou, a Reus per la familia de la quai GR mes. gairebé tot aquest sector i porta el nom. Era una casa del en concret la zona de Puiglluent REFUGI poblé que calgué refer quasi to- INFORMACIÓ ha quedat molí castigada per MUSTÉ-RECASENS A talment per a habilitar-la com a una cursa de motos Enduro: han MONT-RAL (ALT CAMP) refugi. Es conserven, pero, entre deixat camins gairebé verges altres éléments de la primitiva malmcsos i amb la seva senya- El Centre de Lectura de construcció. una volta interior de lització han amagat la del GR. Reus inaugura, el dia 7 de pedra, una columna i una porta­ Lamentem tot aquest seguit maig, l'ampliació del scu rcfugi lada del segle xvu. S'inaugura el d'actuacionsdesafortunades. Musté-Recasens al pöble de 13 d'octubre de 1963, ara fa mes Com a mantenidora d'aquest Mont-ral. de vint-i-cinc anys. sector, posaré mans a l'obra el Mont-ral es troba al vessant L'acte de la inauguració fou proper mes de juliol. per deixar- SE de les Muntanyes de Prades. molt concorregut. Cal destacar lo ben marcat i desembardissat. encimbellat en un turò de 888 la gran assistència de jovent. i repassaré la resta d'aquest GR. metres d'altitud i dominant un Després d'unes paraules de que de Vilada arriba a la Nou i extens paisatge. benvinguda del président del d'aquí a Sant Roma de la Clusa. Es un pöble al quai es pot Centre de Lectura de Reus i de SENDERS DE GRAN accedir per la carretera general l'audició de cançons per les co­ RECORREGUT Nova topoguia N-340 o per les autopistes A-2 i ráis infantils i de joves d'aques- A-7. Després, per la N-240 a ta entitat, es procedí a la Durant el passat mes de El mes de maig va sortir una Montblanc o a Valls, respecti- inauguració de l'ampliació del maig. grans zones forestáis van altra topoguia deis Senders de vament. Un desviament fins a refugi. que ha consistit a dotar­ resultar malmeses en una des­ Gran Recorregut. Es tracta del Aleover, des d'on una bona pe­ lo d'un habitatge per ais guar­ mesurada desforestació, cosa tram Sitges-Montserrat. corres- rò sinuosa carretera local ens des adossât al primitiu edifici i que incrementa el perill en cas ponent al GR 5 (Sitges-Canet). porta a Mont-ral en 12 km. amb el qual es comunica inte- d'incendi, per la gran quantitat El refugi Musté-Recasens es rionnent. El nou espai és de de brossa deixada. Una de les Caminades troba en un extrem del pöble i concepció moderna, funcional i zones afectades és la de Sant s'hi pot arribar en cotxe fins a la amplia, com cal per a fer-hi Jaume de Frontanyà, GR 4/1, Voldrícm agrair l'atenció re- mateixa porta. Consta d'una acollidora Testada ais guardes. sector que la FEEC, sota el buda per part deis organitzadors planta baixa i dos pisos. amb una A la inauguració. hi assisti- guiatge de Daniel Oriol i J.M. de la «Caminada de Torà» i en- superficie total de 212 m . Té ren els descendents de la fami­ Leani. està topografiant de nou, coratjar-los perqué continu'in cabuda per a cinquanta persones lia Musté-Recasens. donants ja que s'ha hagut de desviar el endavant aquesta tasca empresa distribuïdes en dues habitacions del refugi. i hi foren représen­ GR 4/1 de Sant Jaume a can amb tant d'entusiasme. de vint-i-cinc places. Té trìglia tais la FEEC, el Comité de Sen- Frontanyà. Una altra zona afec­ corrent. Hum electrica, lavabos i ders, l'Agrupació Excursionista tada ha estat la de Borredà i Vi- M8 Dolors Salvador dutxes. Dues estufes de Uenya i de Catalunya i el Centre Excur­ un escalfapanxes el fan força sionista de Catalunya. acollidor a l'hivern. El refugi és Després de la inauguració obert tot l'any. amb guardes per­ s'oferí ais assistents un dinar de manents. Per a la reserva de pla­ germanor servit pels guardes. ces es pot telefonar al numero Acabat aquest. Hilari Sanz i Go- (977) 84 61 00 de Mont-ral. nel, secretan del Centre Excur­ Mont-ral és un bon centre sionista de Catalunya, prengué la d'excursions que facilita els re- paraula per felicitar el Centre de correguts per les Muntanyes de Lectura de Reus per la tasca que Prades. Hi passa el GR 7 (Seu porta a terme. Posa de manifesl d'Urgell-Fredes) i el PR-C 22 Tanliguilal d'aquesta entitat i es­ (Alcover - Mont-ral - Farena). tábil un parallélisme d'objectius La gran quantità! de coves i amb el Centre Excursionista de avencs que hi ha al seu icrme. Catalunya. Encoratjà el Centre en fan un indrel privilegiai per de Lectura a continuar treballant a la practica de Tespeleologia. per mantenir viva la identitat ex­ Entre les Hoses calcàries del cursionista: llengua. cultura i es- seu relleu. s'hi troba una gran port. Finalment. lliurà al seu abundància de fauna fòssil del président algunes de les nostres période triàsic. Es interessant la publicacions en record d'aquesta visita al naixement del riu Glo- inauguració. rieta, afluent del Francolî. La varietal de la flora i F abundàn­ H.S.

174 MUNTANYA Hi CRONICA

llibie que agradarà a tot excur- nes de les esglesioles de la valí MANUAL DE sionista que s'interessi per tot del Bac i, amb tot, una tibiada ORIENTACIÓN allò que hi ha més enllà de Ten­ de melangia. Una explicado toni purament fisic de la mun- que és la més oberta i sincera Percy Blandford, traducció tanya que trepitja. carta de presentado. de Caterina Ginart. Ed. Martí­ LLIBRES El llibre segur que mereixe- nez Roca S.A. Barcelona, 1989. rá el favor dels nostres excur­ 306 pàgs. ili. IMAPES sionistas i d'aquells que encara QUERALT, RASOS DE no coneixen aquelles terres Llibre pensât coin a eina de PEGUERA amb els pobléis d'Oix, Beuda, treball per a tots els excursio- Talaixá o Beget, les omites nistes intéressais en Tus i la Josep M* Bailarín, capellá d'Hortmoier, Sant Aniol, Roca- comprensió dels mapes i de la de Queralt. Edicions de l'Albi. bruna, la Mare de Déu del bruixola. Es de fet un bon ma­ Berga, 1988. Moni, Palera o el cim del Bas- nual que, passa a passa, explica segoda. les tècniques de la lectura d'un Amb la prosa poética de Un llibre breu, pero molt mapa, de calcular les escales, Mn. Bailarín, tenim a les mans cenyit al tema escollil i que per- identificar els símbols. ja siguin un llibre que, sense ser una guia met conéixer una de les comar­ terrestres o nàutics, interpretar en el sentit estricte de la páran­ ques més atractives de Ca­ les corbes de nivell, etc. La la, ens ensenya a conéixer i es­ talunya. Les fotografíes ajuden brúixola hi té un apartat prou timar la serra de Queralt, amb molt l'escriptor i entre tots dos entenedor. el seu santuari mariá. i els am­ han aconseguit un llibre selecte. Amb la seva lectura, Tex- pies rasos de Peguera. cursionista aprendrà a valer-se CRÒNIQUES No sempre, per a donar a M. M. per si mateix i també a orientar­ BANDOLERES DE SANT conéixer un paratge. i sobretot se amb el sol, els estéis o els fe- LLORENQ DE MUNT. quan ha esdevingut bon xic ca­ nòmens naturals. Hom pot EL CAM! RAL DE sóla peí pas del temps i per les treure força profit d'un glossari BARCELONA A MANRESA circumstáncies, cal recorrer a la GUÍA PARA OBSERVAR LA que inclou moltissims mots re­ hedor d'uns horaris i d'unes in- NATURALEZA lacionáis amb el tema del llibre. Antoni Ferrando i Roig. Pu- dicacions a seguir. També amb Es, dones, un tractât complet de blicacions de l'Abadia de un xic de poesia pot fer-se sen­ Patricia Touyre, traducció cartografia práctica a l'abast de Montserral, 1988. tir delit de trepitjar unes ierres. de Susana Agustí. Ed. Martínez tothom. fonnatiu i didàctic, Mn. Bailarín ho ha aconseguit. Roca SA. Barcelona, 1988. agradable i -no cal dir-ho- L'autor ha desenlerrat del» 232 pàgs. ili. orientador. arxius i de la memòria ancestral J.M.S.A. Es pot consultar a la nostra una sèrie de fels ocorreguts a Observar la naturalesa és biblioteca per gentilesa de l'é­ les serres de Sani Llorenc i de una curiositat propia dels ex- ditorial. l'Obac, en els segles XVI i XVII i cursionisles. Amb aquesta guia que ens fan reviure una època VISIO DE L'ALTA es pot aprofundir amb delectan- M. M. tenebrosa de la nostra història GARROTXA ya en aquesta investigado inna­ quotidiana. Són fets de bando- ta del qui camina per les lerisme, prineipalment arran del Estanislau Torres. Fotogra- muntanyes, de la mà d'una es- caini que unia Barcelona amb fies de Joaquini Castells. Pròleg criptora sensible a les intimitats DOCTORADO HONORIS Manresa, i de lluites internes del nostre consoci Josep Giro- de la naturalesa. És corprenedor CAUSA entre diferents pagesies, que na. 1987. 96 pàgs. (Terra Nos­ llegir coni respiren els nenúfars responen a una època insegura i tra, 7). o per qué les tlors desprenen Dr. JORGE PERELLÓ de condicions de vida general- perfums o de quina táctica es GILBERGA. Universität Ponti­ ment molt diffcils. Un vialge per l'Alta Gairot- valen les plantes per a repro- ficia de Salamanca, 1989 Amb un estil planer, l'autor xa de les mans de l'expert es- duir-se. ens conta les malifetes dels criptor Estanislau Torres, prou La contemplado de la natu­ Aquest opuscle de 39 pagi­ bandolers. alguns d'ells molt conegut del món excursionista ralesa pot resultar més agrada­ nes, editat per Tesmentada Uni­ coneguts. coni el celebre Roca- en general. L'autor es veu que, ble, instructiva i entretinguda, versität, conté els textos llegits guinaida, i altres successos amb illustrai amb la lectura d'obres si l'acompanyem amb aquesl en el solemne acte d'investidu- finals més o menys tràgics, em- literàries de prestigi, ha caminat llibre, que ens farà més fácil ra célébrât el dia 27 d'abril de marcats sempre en els feréstecs per aquelles teires de camins i Cobservado deis singulars hos- 1989, a l'Aula Magna de la paratges d'aquestes serres avui viaranys niig esborrats. El nos­ tes dels prats, dels conreus o Universität Pontificia de Sala­ tan properes a nosaltres. tre consoci Josep Girona en el dels horts, dels rius, dels esta- manca. En una pan final, l'autor ens pròleg diu que, en llegir la pre- nyols o de les riberes. Després de la presentació indica, per tal de poder-lo se­ sent obra d'Estanislau Torres, Aquest llibre inclou un glos­ del Rector Magnifie Gerardo guir avui dia, el recorregut del va sentir el viu i sec vent bai- sari molt útil, i el tenim a la bi­ Pastor Ramos, hi ha la confe­ carni ral de Barcelona a Manre­ xant dels cingles de Talaixà, el blioteca per gentilesa de la casa rencia de la Laudatio académi­ sa, amb acotacions molt docu- remoreig de les rieres de Sant editora. ca del padri, el doctor Jesús mentades sobre els punts que Aniol i de Beget, l'olor de les Málaga Guerrero, sobre la Per­ tenen un interès especial. Un valls. el tritlleig de les campa- M. M. sonalität humana i científica del

MUNTANYA 175 Dr. Jordi Perdió, consoci nos­ BIBLIOGRAFIA Materials per a l'estudi cover. Una aproximado an­ tre, i, a continuació, la llicó CATALANA RECENT dels noms de Hoc i de perso­ tropològica. J. Roca. Centre académica de l'homenatjat, que DTNTERÈS na, i renoms del terme de d'Estudis Alcoverencs. Alco- versa sobre «Patología del len­ EXCURSIONISTA Reus. R. Amigó i Anglès. Prò- ver, 1988. 118 pàgs. ili. guaje. Nacimiento y desarrollo leg de J. Veny. Ass. d'Estud. Els comtes del Casal de de una ciencia». Esquí Alpi a Catalunya. Reusencs. Reus, 1988. 640 Mataplana. Ultima dinastia Es tracta d'un document Generalität de Catalunya. Bar­ pàgs. + 3 plànols. (Publicació, del Pallars (de 1297 a 1491). L. d'alt valor dentine i historie celona, 1988. 28 pàgs. ili. 68). Sánchez. Pròleg de P. Mas. La sobre l'evolució de la ciencia Passeig de mar. La costa Els pobles gironins. La co- Pobla de Segur, 1988. 120 pàgs. foniàtrica, de la qual Jordi Pere- catalana del delta de l'Ebre a marca del Pia de l'Estany. (Estudis sobre el Pallars, 9). lló és introductor a Espanya. Cotlliure. Xavier Febrés i Xa­ Maruja Arnau i Guerola. Pròleg L'excursionisme a Tàrrega L'acte d'investidura, el tro- vier Miserachs. Ed. Plaza & Ja­ de J.M. Ministrai. Illustr. R. dins l'excursionisme calala. bem comentat en la Crònica nes. Esplugues de Llobregat, Prior. Olot, 1988. 200 pàgs. ili. Francese Beato i Vicens. Agrup. d'aquest exemplar. 1988. 302 pàgs. ili. La festa major de Torre- Excurs. de l'Urgell. Tàrrega, I.'csqin noi die. un esport dembarra a la segona incitai 1988. 90 pàgs. per a tothom. F. Funollet, C. del segle xix. J. Bargalló i R. Natura, ús o abús? Llibre Udina, M. C. Unzeta. Presenta- Gras. Centre d'Estud. Sinibald Blanc de la Gestió de la Natu­ EL CANÇONER ció d'E. Truno. Illustracions de de Mas. Torredembarra, 1988. ra als Paisos Catalans (2a ed.). DEL CALIC J.A. Rovira. Ed. Pleniluni. Ale- 116 pàgs. + 8 làms. (Monogra- Secr. de Red. R. Folch. Illustr. Ua, 1988. 184 pàgs. ili. (Ma­ fies, 3). J. Nuet i Badia. Ed. Barci- Recollit i ordenat per Mn. nuals Pleniluni, 7). Montserrat. Sentit întim no/ICHN. Barcelona, 1988. 806 Joan Serra i Vilaró. Reproduc- Senders de Gran Recorre- d'una muntanya. J. Budesca i pàgs. ili. (Memòries ICHN, 8). ció facsímil. Presentado de Jor­ gut. Generalität de Catalunya. M. Estradé. Pròleg de J.M. Ca- Els ocells de la Garrotxa. di Planes. Ed. Ajuntament de Barcelona, 1988. 32 pàgs. ili. dena. Illustr. J. Budesca. Publi- M. Macias. Illustr. T. Tort i E. Bagà; 1988. 140 pàgs. ili. amb La Segarra, I. Joan Bell- cacions de l'Abadia. Montser­ Jaume. Ed. de Batet. Olot, particelles. munt i Figueras. Virgili & Pa­ rat, 1988. 128 pàgs. ili. (Bibl. 1988. 444 pàgs. ili. ges. Lleida, 1988. 254 pàgs. ili. Abat Oliba, 6). Els goigs de Nostra Senyo- Durant els anys 1913-14, va (Fets, costums i liegendes, 4). D'Hostafrancs a Hosta- ra del Socors d'Agramunt. R. aparèixer en el Butlleíí de la La Segarra, II. Joan Bell- francs. D'un poble de la Sega­ Miró. Inst. Estud. Ilerdencs. nostra entitat, el Cançoner del munt i Figueras. Virgili & Pa­ rra a un barri de Barcelona. Lleida, 1988.80 pàgs. ili. Calie, recollit i ordenat per Mn. ges. Lleida, 1988. 232 pàgs. ili. M. Carbonell. Virgili & Pagès. Matadepera. Pagesos i me­ Joan Serra i Vilaró. Al seu dia, (Festes, costums i liegendes, 5). Cervera, 1988. 82 pàgs. (Sèr. nestrals. M. Ballbé. Ed. Egara. l'Ajuntament de Bagà es va in­ La Segarra, III. Joan Bell- Nova, 8). Terrassa, 1988. 60 pàgs. ili. teressar per fer-ne aquesta re- munt i Figueras. Virgili & Pa­ Estudi de les xifres de po- (Monografies vallesanes, 9). producció, ja que en Calie era ges. Lleida, 1988. 250 pàgs. ili. blació de l'Alt Penedès en el Aproximado al creixement fili de Bagà, on havia nascut (Festes, costums i liegendes, 6). curs de sis segles (1358-1975). urbà de Sait. L. Buch. Fotogra­ l'any 1837 i on morí el 1918. Ja De menestrals a teixidors. Josep Iglésies i Fort. Inst. Es- fíes de P. Quero. Servei Mun. de en aquells temps gloriosos del Dos segles d'industrialització tud. Penedesencs. Vilafranca Publicacions. Sait, 1988. nostre Butlletí, aquest recull de a Vilassar. Joana M8 Abril i al- del Penedès, 1988. 110 pàgs. La carta de poblament de cançons va despertar molt d'in- tres. Museu Municipal. Vilas­ Toponimia de Rasquera. Castellnou de Seana (25 de terès i els butlletins d'aquella sar, 1988. 76 pàgs. Miquel J. Jassans. Grup Cultu­ maig de 1179). R. Puig i M. època son molt buscats. Noms, malnoms o petita ral. Rasquera, 1988. 236 pàgs. Gálibo. Pròleg de J.M. Sans. Ara, amb aquesta edició crònica d'un pöble. Casimir ili. Ed. Virgili & Pagès. Lleida, facsimilada, arriba a l'abast Gel i Josep Benito. Hospital- L'ermita de Sant Marcai i 1989. 46 pàgs. (Estudis Castell- de tothom i en forma de llibre, Residència de Sant Pere. Vilas­ el seu benifet. J.M. Jordà i nouencs, 3). i el podran tenir totes aquelles sar de Dalt, 1988. 118 pàgs. Capdevila. Plànols de M. Julia. El municipi de Sabadell a persones que s'identifiquen El Sindicat agricola de MolinsdeRei, 1988. 104 pàg. l'edat Moderna. N. Domènech amb les antigües cançons de Maspujols. Resum historie La revolta dels Joseps. Un i M.M. Rios. Ed. Egara. Terras­ la terra i d'una manera espe­ (1903-1988). J. M. Llaurador i conflicte de pescadors del segle sa, 1988. 64 pàgs. (Monogra­ cial els filis de Baga, gojosos V. Samsó. Maspujols, 1988. xviu. Francesca Mas. Presenta- fies vallesanes, 8). de tenir un personatge tan sin­ 104 pàgs. ció de J. Domènech. Illustr. Can Feu, pèrdua d'un gular. Santa Maria de la Gleva, J.M. Barba. Club Maria-Casinet. bosc vallesà. J. Farras i J. Ro- Recordem que el mestre Eli- patrona de la Plana de Vie. Lloret de Mar, 1988. 96 pàgs. fes. Ed. Egara. Terrassa, 1987. sard Sala sempre parlava d'a­ Antoni Pladevall i Font. Ed. ili. (Publicació, 3). 36 pàgs. (Monografies vallesa­ quest recull de cançons, que Montblanc-Martin. Barcelona, Mollet del Vallès. Notes 2. nes, 7). havia descobert molt abans de 1988. 172pàgs. ili. J. Vilaginés i altres. Ajunta­ Anglesola. Segles xvi al vincular-se amb la vila de Ba­ Gósol. Josep Sindreu. Dipu- ment. Mollet del Vallès, 1988. xx. Segons el manuscrit de gá- tació/Ajunt. de Gósol. Barcelo­ 62 pàgs. Josep Mestres. J. Espinagosa i Ens congratulem mútua- na, 1988. 222 pàgs. ili. Les nostres contrades. altres. Diputació de Lleida. ment, Bagà i la nostra entitat, Els vertebráis de les zones L'Urgell. III. Costums i tradi- Lleida, 1988. 208 pàgs. (Viles i per aquest nou naixement del humides deis Paisos Catalans. cions. Lluis Pons. ICE de Ciutats, 1). Cançoner del Calie. G. Llórente. Ed. Pòrtic. Barce­ l'UAB. Bellaterra, 1988. 116 Monografies del Mont- lona, 1988. 186 pàgs. il 1. (Co- pàgs. ili. seny, 3. Ed. CEDEL. Viladrau, M. M. nèixer la Natura, 6). L'ermita del Remei d'Al- 1988. 200 pàgs. il 1.

176 MUNTANYA H Y P A R I O N CONSULTING GEOGRAFIC

CARTOGRAFIA DE RASE I TEMATICA ORDENACIÓ DEL TERRITORI • ESTUDIS DEL MEDI FISIC CONSERVACI*) DEL MEDI AMRIENT • ESTUDIS HUMANS-ECONOMICS

CURS A DISTANCIA D'ORGANITZACIO I PLANIFICACIO D'ITINERARIS I VIATGES TURÍSTICS

PREU TOTAL 25.000 PTES. (Socis CEC 15 % de descompte)

CI Provenga, 10-12, 2n. 4a. . 08029 BARCELONA . Telèfon: (93) 239 78 20

La revista excursionista de més fradicio i de més difusió de Catalunya.

Si encara nosou subscriptor de MUNTANYA. retalleu I envieu aquest butlleti I rebreu puntualment la revista al í BUTLLETA vostre domicili. DE 3Ë Si ja en sou, NT SUBSCRIPCIÓ doneu-lo a un amie que s'interessi per l'excursionisme i segur que MUNTANYÀ us ho agrairà. CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Molts Club Alpi Català excursionistes no llegeixen c. Paradis,10 Barcelona (2) MUNTANYA perqué no la coneixen. La Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya viatja amb

C/. San Ramon, 50 - 08915 BADALONA (BARCELONA). Tel. 93/387 00 12

MTJTNTAjNTÍLÁ LA PRIMERA REVISTA DE L'EXCURSIONISME CÁTALA I • Nom

BUTLLETA Carrer DE n.° pis Poblado D.P. I SUBSCRIPCIÓ Se subscriu a la revista MUNIÀNYA a partir de l'any amb la quota anual de pessetes

Cobrament: per banc, segons autorització adjunta O Signatura

Data

Banc 1 Caixa

Carrer

n.° Poblado DP.

Sr. Director Us preguern que fins a nova indicado, vulgueu fer efectiu el rebut anual de la revista MLNTANVA del Centre Excursionista de Catalunya-Club Alpi Cátala corresponent a la subscripció

a nom de ,

que viu a Tallar per on indiquen els punís Poblado amb carree al compte corrent o d'estalvi i reomplir adequadament la butlleta X a nom de Signatura PONCHO» MUNTANYA LLEUGER CONFECCIONADOR MAJORISTA 0056-B

COMPOSICIÓ P.V.C. 100 %

MANUFACTURES PLASTIQUES ALEU, S.A. BARCELONA

HA APAREGUT LA NOVA GUIA CERDANYA AgustíJolis i M. Antonia Simó, Del Centre Excursionista de Catalunya

UNA VISIÓ GLOBAL D'AQUESTA COMARCA CATALANA

• 52 itineraris turístics. • 98 itineraris de muntanya amb diverses variants i vies d'escalada. * 10 dibuixos descriptius. • 21 croquis de vies d 'escalada. • 9 fotos en color. • 2200 topônims. * 12 mapes parcials a escala aprox. 1:50000. • 1 mapa general a CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA escala 1:100000 a tres colors. CLUB ALPf CÁTALA

CERDANYA EDITORIAL MONTBLANC-MARTIN

ALTES VALLS DEL SEGRE Nena Casas, 73-75, 08017 Barcelona A. JOLIS i M.A. SIMO de JOLIS Tel. 204 43 97, Apartat de Correus, 266 La Comissió de Publicacions es complau a oferir-vos les darreres novetats. Adquiriu i divulgueu l'obra del CENTRE

Viatges amb eis Flors de pastors K\M;-\ vncn 1 MS9NA Muntanya. transhumants. Lobra de divulgado de Que n'es d'encisador fer Flors de Muntanya, amb uns viatges amb pastors i text i dibuixos den Ramón ramats per les muntanyes, Pujol i Alsina, aparegué entre l'Essera i el Segre! en aquesta revista Hi trobareu de tot, MUNTANYA entre 1970 aventura, humanitat, ofici i 1974. i ensenyances, amb una Ara ha estat aplegada en •WIK 1 IS r-\MOKS cloenda de 45 pagines, aquest volum, a la FLORS DE 1 K \NSI H M AM S d'un inédit vocabulari dels memoria del nostre pastors. MUNTANYA enyorat amic. -ittw 4 'i&wtge a «ra Molt il-lustrat. (Premi literari del Centre.) IMUI 1 VU .SSklNNA Ifl l.MMDNW

Guia geológica .loan Ro.víll i Xanuv Carme Homert i i>ía del Montsec i de la valí d'Áger.

En la Geología es troba explicado duna bona part de les coses que condicionen un país. Aquest treball científico- excursionista estudia un dels paratges geológics mes famosos, i hi descriu nou itineraris. Molt il-lustrat i amb un mapa geológic de la regió, a tot color.

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA — COMISSIÓ DE PUBLICACIONS —