3

Any 16 21.1.2004

Av. Santa Coloma 91 Andorra la Vella Tel. 724 400 www.bopa.ad Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Andorra la Vella, 21 de gener del 2004 Número 3 any 16

Índex

79 Sumari

83 Tractats internacionals. Tractats internacionals Lleis. Sentències del Lleis qualificades Tribunal Constitucional Lleis ordinàries

120 Govern Disposicions de caràcter general Altres edictes i avisos

128 Consell Superior Nomenaments de la Justícia Altres edictes i avisos

129 Comuns i quarts Parròquia de Canillo Parròquia d’Encamp Parròquia d’Ordino Parròquia d’Andorra la Vella Parròquia d’Escaldes-Engordany

136 Administració Notificació de resolucions de Justícia Citacions Altres anuncis judicials

149 Registre Civil Edictes

150 Altres edictes Escola Especialitzada N. S. de Meritxell i anuncis oficials Servei Andorrà d’Atenció Sanitària Universitat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 79 Sumari

Edicte del 14-1-2004 pel qual es fa públi- Acord del 15-1-2004 pel qual es publica Tractats internacionals. ca la relació de les persones que tenen la relació de les persones admeses a Lleis. Sentències del desestimades, mitjançant resolució, de la exercir la representació processal de les sol·licitud d’autorització d’immigració parts davant les jurisdiccions andorranes. Tribunal Constitucional per a no actius residents. Any 16 / núm. 3 / pàg. 128 Proposta d’aprovació de l’adhesió al Any 16 / núm. 3 / pàg. 125 Conveni de Viena sobre el dret dels trac- tats, del 23 de maig de 1969, del 18-12- Edicte del 14-1-2004 pel qual es fa públi- Comuns i quarts 2003. ca la relació de les persones que tenen Any 16 / núm. 3 / pàg. 83 desestimades, mitjançant resolució, de la sol·licitud d’autorització de treball per a Parròquia Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualifi- treballadors fronterers. de Canillo cada de protecció de dades personals. Any 16 / núm. 3 / pàg. 126 Any 16 / núm. 3 / pàg. 110 Avís del 8-1-2004 pel qual es publica el Edicte del 14-1-2004 pel qual es fa públi- calendari de celebració de consells sa- buts i ordinaris queda fixat per a l’any Llei 16/2003, del 18 de desembre, de su- ca la relació de les persones que tenen 2004. plement de crèdit extraordinari per fer desestimades, mitjançant resolució, de la Any 16 / núm. 3 / pàg. 129 front a les despeses derivades de la pre- sol·licitud d’autorització d’immigració paració esportiva per a la participació en temporal. els Jocs dels Petits Estats d’Europa An- Any 16 / núm. 3 / pàg. 126 Avís del 8-1-2004 pel qual es publica la dorra 2005. llista de persones elegides per a diversos Any 16 / núm. 3 / pàg. 118 Edicte del 14-1-2004 pel qual es fa públi- càrrecs del Comú de Canillo. ca la relació de les persones que tenen Any 16 / núm. 3 / pàg. 129 Llei 17/2003, del 18 de desembre, de su- desestimades, mitjançant resolució, de la sol·licitud d’autorització d’immigració plement de crèdit extraordinari per fi- Parròquia nançar les despeses derivades de la temporal per a treballadors d’empreses utilització de mitjans aeris per la col·labo- estrangeres. d’Encamp ració del Govern en l’extinció d’incendis Any 16 / núm. 3 / pàg. 126 Avís del 12-1-2004 pel qual es publica la a Catalunya. constitució de la Junta de Govern i els Any 16 / núm. 3 / pàg. 119 Edicte del 14-1-2004 pel qual es fa pública seus membres. la relació de les persones que tenen deses- Any 16 / núm. 3 / pàg. 129 timades, mitjançant resolució, de la sol·lici- Govern tud d’autorització de residència i treball. Any 16 / núm. 3 / pàg. 126 Avís del 12-1-2004 pel qual es publica la Decret d’aprovació de la modificació del constitució de les comissions del Comú. Any 16 / núm. 3 / pàg. 129 Reglament de sistemes de compensació, Avís del 19-1-2004 pel qual es fa pública la del 31-12-2003. contractació externa per al lloc de consel- Any 16 / núm. 3 / pàg. 120 ler principal encarregat de l’organització i Avís del 12-1-2004 pel qual es publiquen les dels recursos humans (grau P-5) a l’Ofici- funcions delegades a la Junta de Govern. Decret del 14-1-2004 pel qual es delega la na del Fiscal amb afectació a l’Haia. Any 16 / núm. 3 / pàg. 130 signatura de diversos documents al Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 127 Esteve Vidal Ferrer, secretari general del Avís del 12-1-2004 pel qual es publica el Govern. calendari de sessions de Consell de Any 16 / núm. 3 / pàg. 125 Consell Superior de la Comú Ordinàries per l’any 2004. Any 16 / núm. 3 / pàg. 130 Justícia Decret del 14-1-2004 pel qual es reconeix la nacionalitat andorrana amb plenitud Acord del 12-1-2004 pel qual es nomena Edicte del 13-1-2003 per contractar diver- de drets polítics a diverses persones. la Sra. Iolanda Llorens Sans com a secre- ses persones del departament de Cultura Any 16 / núm. 3 / pàg. 125 tària judicial. i Afers Socials. Any 16 / núm. 3 / pàg. 128 Any 16 / núm. 3 / pàg. 130 Avís del 8-1-2003 pel qual es fa públic el nomenament definitiu d’un funcionari Acord del 12-1-2004 pel qual es nomena que ha conclòs el període de prova. la Sra. Laura Solanes Colell com a secre- Any 16 / núm. 3 / pàg. 125 tària judicial. Any 16 / núm. 3 / pàg. 128 80 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Edicte del 13-1-2004 per contractar un/a Edicte del 12-1-2004 pel qual es publica Edicte B.A. del 8-1-2004 pel qual es noti- cap de Secció d’Obres Públiques per al la constitució de la Junta de Govern amb fica una providència a la Sra. Beatrice Departament d’Obres Públiques i Urba- els seus membres. Nelly Armande Boucgniau. nisme. Any 16 / núm. 3 / pàg. 134 Any 16 / núm. 3 / pàg. 137 Any 16 / núm. 3 / pàg. 130 Edicte del 13-1-2004 pel qual es nomena Edicte B.A. del 8-1-2004 pel qual es noti- al Sr. Josep Maria Jordana Pages com a fica una providència al Sr. Maxime Jean- Parròquia funcionari adscrit a la plaça de serveis de Marie Daniel Parent. d’Ordino manteniment. Any 16 / núm. 3 / pàg. 138 Any 16 / núm. 3 / pàg. 134 Decret de 29-12-2003 pel qual es publica l’elecció de diversos càrrecs. Edicte B.A. del 8-1-2004 pel qual es noti- Any 16 / núm. 3 / pàg. 132 Edicte del 13-1-2004 per contractar un/a fica una providència al Sr. Jorge Brunet socorrista aquàtic/a per a les piscines co- Muñoz. munals. Any 16 / núm. 3 / pàg. 138 Avís del 15-1-2004 pel qual es publica el Any 16 / núm. 3 / pàg. 135 nou horari i els preus del servei d’au- tobús d’Ordino al Camp de Neu Ordino- Edicte B.A. del 8-1-2004 pel qual es noti- Arcalís. fica una sentència al Sr. Enric del Sol Any 16 / núm. 3 / pàg. 132 Administració Eixeres. de Justícia Any 16 / núm. 3 / pàg. 138

Parròquia Edicte T.S.J. del 12-1-2004 pel qual es no- Edicte B.A. del 9-1-2004 pel qual es noti- d’Andorra la Vella tifica una sentència el Sr. Miloud Lahfa. fica una sentència als Srs. José Carlos Any 16 / núm. 3 / pàg. 136 Cardoso Teixeira i Paula Cristina de Jesús Decret del 8-1-2004 pel qual es nomena Costa Santos. la Sra. Marta Armengol Asenjo Secretaria Edicte T.S.J. del 14-1-2004 pel qual es no- Any 16 / núm. 3 / pàg. 138 General del Comú d’Andorra la Vella. tifica una sentència al Sr. Jacint Armengol Any 16 / núm. 3 / pàg. 133 Millat. Edicte B.A. del 9-1-2004 pel qual es noti- Any 16 / núm. 3 / pàg. 136 fica una sentència a la Sra. Eva Tauler Decret del 9-1-2004 pel qual es modifica Trassierra. l’article 10.5 de l’Ordinació del Pressu- Edicte B.A. del 7-1-2004 pel qual es notifi- Any 16 / núm. 3 / pàg. 139 post 2004 referent a les fases d’execució ca una sentència als Srs. Josep Maria da pressupostària i en concret al pagament Silva Leite i Montserrat Sánchez Carmona. Edicte B.A. del 9-1-2004 pel qual es noti- material o efectiu amb el que finalitza el Any 16 / núm. 3 / pàg. 136 procediment. fica una sentència a la Sra. Ana Vanessa Any 16 / núm. 3 / pàg. 133 Meilán Orosa. Edicte B.A. del 7-1-2004 pel qual es notifi- Any 16 / núm. 3 / pàg. 139 ca una sentència al Sr. Manuel Soto Rechi. Avís del 9-1-2004 pel qual es publica la Any 16 / núm. 3 / pàg. 136 constitució de la Junta de Govern amb Edicte B.A. del 9-1-2004 pel qual es noti- els seus membres. fica una sentència a la Sra. Meritxell Igle- Any 16 / núm. 3 / pàg. 133 Edicte B.A. del 7-1-2004 pel qual es noti- sias Chimeno. fica una sentència Sra. Martha Milagros Any 16 / núm. 3 / pàg. 139 Rodríguez Sierra. Avís del 9-1-2004 pel qual es nomenen Any 16 / núm. 3 / pàg. 137 els consellers delegats i consellers dele- Edicte B.A. del 9-1-2004 pel qual es noti- gats adjunts. fica una sentència a la Sra. Anna Maria Any 16 / núm. 3 / pàg. 133 Edicte B.A. del 7-1-2004 pel qual es noti- Gabriel Estany. fica una providència a la Sra. Laura Pérez Any 16 / núm. 3 / pàg. 139 Rodríguez. Parròquia Any 16 / núm. 3 / pàg. 137 Edicte B.A. del 9-1-2004 pel qual es noti- d’Escaldes-Engordany fica una sentència al representant legal Edicte B.A. del 7-1-2004 pel qual es noti- de la societat Jany Industria, SL. Decret del 12-1-2004 pel qual s’estableix fica una sentència a la Sra. Júlia Agro- Any 16 / núm. 3 / pàg. 139 el calendari laboral per a l’any 2004, arti- mayor Santuré. cle 3r. Any 16 / núm. 3 / pàg. 137 Any 16 / núm. 3 / pàg. 134 Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 81

Edicte B.A. del 9-1-2004 pel qual es noti- Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Edicte B.A. del 9-1-2004 per citar el Sr. fica una sentència al Sr. Felipe Andrades Odd Hilsen. Ezequiel Barreira Marques. Mateu. Any 16 / núm. 3 / pàg. 142 Any 16 / núm. 3 / pàg. 145 Any 16 / núm. 3 / pàg. 140 Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar els Srs. Avís B.A. del 12-1-2004 pel qual es notifi- Carlos Sánchez Cuenca. Geoffrey Thiry i Reine Marguerite Marie ca l’admissió a tràmit de la demanda pre- Any 16 / núm. 3 / pàg. 142 Desmedt esposa Verhelle. sentada per la societat Assap, SA. Any 16 / núm. 3 / pàg. 145 Any 16 / núm. 3 / pàg. 140 Edicte B.A. del 5-12-2004 per citar el Sr. Valenti Fernandez Rey. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar el Sr. Avís B.A. del 13-1-2004 pel qual es fa no- Any 16 / núm. 3 / pàg. 142 Miguel Angel Corona San Segundo. tifica l’admissió a tràmit de la demanda Any 16 / núm. 3 / pàg. 145 presentada per la Sra. Chantal Ressiguier. Edicte B.A. del 5-12-2003 per citar la Sra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 140 Noelia Lorenzo Fernandez. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 143 Dominique Marc Andreani. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 145 Jordi Vidal Tor. Edicte B.A. del 8-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 141 Luis Carlos da Silva Pinheiro. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 143 Amador Rodríguez Veloso. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 145 José Joaquim Fonseca André. Edicte B.A. del 8-1-2003 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 141 Paulo Ferreira Correia. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 143 André Ténailleau. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 146 Jorge Aceituna Crespo. Edicte B.A. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 141 Carlos Antonio Portugal Roxo. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 143 Carlos José Vilaverde da Luz. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar la Sra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 146 Jelena Subasa. Edicte B.A. del 9-1-2004 per citar la Sra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 141 Judith Roig Diaz. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 143 Gerard Rene Canton. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Ja- Any 16 / núm. 3 / pàg. 146 mie Mark Stroud. Edicte B.A. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 141 Jaime Vilchez Baena. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar la Sra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 144 Maria Elisabete Fernandes Gomes. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 146 Francesc Xavier Pérez Patiño. Edicte B.A. del 9-1-2003 per citar la Sra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 141 Maria Costas Suros. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar la Sra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 144 Sonia Isabel Cardoso Martins. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 146 Djamel Abdelaziz. Edicte B.A. del 9-1-2004 per citar la Sra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 141 Maria Cristina Duarte Simoes. Edicte B.A. del 12-1-2004 per citar la Sra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 144 Anna Ferrer Escudero. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 146 David Masso Parés. Edicte B.A. del 9-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 142 Manuel Ferreira Oliveira Santos. Edicte B.A. del 13-1-2004 per citar el Sr. Any 16 / núm. 3 / pàg. 144 Joaquim Miquel Cardoso Da Costa. Edicte T.C. del 9-1-2004 per citar els Srs. Any 16 / núm. 3 / pàg. 147 Chry Patrick Barbet, Guillaume Sylvain Edicte B.A. del 9-1-2004 per citar el Sr. Nal, Merbarel Hamdi, Hicheme Rabaaoui Carlos Costa Salgado. Edicte B.A. del 13-1-2004 per citar el Sr. i Adam Lisdat. Any 16 / núm. 3 / pàg. 144 Joao Alberto Lopes. Any 16 / núm. 3 / pàg. 142 Any 16 / núm. 3 / pàg. 147 82 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Edicte B.A. del 13-1-2004 per citar a la Sra. Susana Maria Fernandes Afonso. Altres edictes Any 16 / núm. 3 / pàg. 147 i anuncis oficials

Edicte B.A. del 14-1-2004 per citar el Sr. José Miguel Montoro Sanchez. Escola Especialitzada Any 16 / núm. 3 / pàg. 147 N.S. de Meritxell Avís del 13-1-2004 per contractar tres Edicte B.A. del 14-1-2004 per citar el Sr. auxiliars per a la residència l’Albó. Miquel Alvarez Moreno. Any 16 / núm. 3 / pàg. 150 Any 16 / núm. 3 / pàg. 147

Edicte B.A. del 14-1-2004 per citar la Sra. Servei Andorrà Annie Dias. d’Atenció Sanitària Any 16 / núm. 3 / pàg. 148 Edicte del 30-12-2003 pel qual es fa Edicte B.A. del 14-1-2004 per citar el Sr. pública l’adjudicació definitiva de Andreu Martinez Muñoz. l’adquisició d’un monitor cardíac desti- Any 16 / núm. 3 / pàg. 148 nat al Servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Any 16 / núm. 3 / pàg. 151 Edicte B.A. del 14-1-2004 per citar la Sra. Ana Carina Tavarés Magalhaves. Any 16 / núm. 3 / pàg. 148 Edicte del 30-12-2003 pel qual es fa públi- ca l’adjudicació definitiva de l’adquisició d’una rentadora per a instrumental des- Edicte B.A. del 9-1-2004 pel qual s’anun- tinada al Servei d’Esterilització de l’Hospi- cia la primera publica subhasta del vehi- tal Nostra Senyora de Meritxell. cle marca Toyota, model Picnic, Any 16 / núm. 3 / pàg. 151 matrícula AND-D-0059. Any 16 / núm. 3 / pàg. 148 Edicte del 30-12-2003 pel qual es fa pública l’adjudicació definitiva del’adquisició d’un monitor desfibril·la- Registre Civil dor amb marcapassos extern destinat al Edicte del 12-1-2004 pel qual s’anuncien Servei d’Urgències de l’Hospital Nostra les proclames del matrimoni civil cele- Senyora de Meritxell. brador entre Remi Laurent Daniel i Ester Any 16 / núm. 3 / pàg. 151 Estrada Ventura. Any 16 / núm. 3 / pàg. 149 Edicte del 8-1-2004 per contractar un/a administratiu/iva per al Servei de Rehabi- Edicte del 12-1-2004 pel qual s’anuncien litació. les proclames del matrimoni civil cele- Any 16 / núm. 3 / pàg. 151 brador entre Juan Pedro Bassi Calderon i Raquel Riba Rosado. Universitat Any 16 / núm. 3 / pàg. 149 d’Andorra Edicte del 12-1-2004 pel qual s’anuncien Edicte del 14-1-2004 pel qual es convoca les proclames del matrimoni civil cele- un concurs públic per a l’adjudicació brador entre Juan Jose Celaya Echevarria dels treballs de neteja durant l’any 2004 i Saylet de la Vega Barroso. de la Universitat d’Andorra. Any 16 / núm. 3 / pàg. 149 Any 16 / núm. 3 / pàg. 152 Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 83 Tractats internacionals. Lleis. Sentències del Tribunal Constitucional

mentals en matèria de dret internacional regular uniformement les relacions Tractats públic, entre els quals destaquen el prin- jurídiques establertes amb un o més cipi de pacta sunt servanda, que es re- països part en el Conveni de Viena. internacionals cull a l’article 26 del Conveni i precisa que tot tractat en vigor obliga les parts i S’aprova ha de ser complert per elles de bona fe, o L’adhesió al Conveni de Viena sobre el Proposta la clàusula rebus sic stantibus recollida dret dels tractats, del 23 de maig de 1969. entre d’altres als articles 60, 61 i 62, d’aprovació de l’adhesió al clàusula que representa la possibilitat El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a Conveni de Viena sobre el d’invalidar un tractat quan es donin cir- conèixer la data de l’entrada en vigor del dret dels tractats, del 23 de cumstàncies excepcionals com la viola- Conveni per al Principat d’Andorra. ció substancial de les condicions d’un maig de 1969 tractat per una de les parts, la pèrdua Casa de la Vall, 18 de desembre del 2003 Atès que el Consell General en la seva d’un element indispensable per a l’exe- sessió del dia 18 de desembre del 2003 cució d’un tractat o l’inici d’hostilitats en- Francesc Areny Casal Síndic General ha aprovat la següent: tre les parts. Nosaltres els coprínceps manifestem Proposta d’aprovació de l’adhesió al També destaca el principi de lliure el consentiment de l’Estat per obligar a Conveni de Viena sobre el dret dels trac- consentiment, en virtut del qual els través d’ell, n’ordenem la publicació en tats, del 23 de maig de 1969 acords internacionals vinculen única- ment els Estats part i no es poden impo- el Butlletí Oficial del Principat d’Andor- La Comunitat Internacional, conscient sar obligacions ni conferir drets a Estats ra, i autoritzem que a partir d’aquell mo- de la necessitat d’agrupar i sistematitzar tercers sense el seu consentiment. ment es pugui lliurar l’instrument de les diverses normes consuetudinàries de ratificació corresponent. dret internacional públic en matèria de El conjunt de principis i disposicions que conformen l’articulat del Conveni de Joan Enric Vives Sicília Jacques Chirac tractats internacionals, adoptà, el 23 de Bisbe d’Urgell President de la maig de 1969 en el si de les Nacions Uni- Viena sobre el dret dels tractats esta- República Francesa Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra des, el Conveni de Viena sobre el dret bleix, doncs, un marc general en matèria dels tractats. d’acords internacionals que possibilita l’homogeneïtzació dels diferents drets El Conveni de Viena, que entrà en vi- interns, i també la integració dels diver- Conveni gor el 27 de gener de l’any 1980, recull, sos tractats internacionals que celebrin de Viena sobre el dret dels aclareix i consolida el dret internacional els Estats part, tant de forma bilateral preexistent en matèria de tractats inter- com multilateral, dins d’un mateix règim tractats nacionals, i també renova i consolida jurídic dispositiu. diverses institucions. Endemés, a través (Viena, 23 de maig de 1969) A partir de la Llei qualificada regulado- d’aquesta codificació es proposen noves Els Estats part en aquest Conveni normes per cobrir les mancances paleses ra de l’activitat de l’Estat en matèria de en la matèria, que amb el pas del temps tractats, del dia 19 de desembre de 1996, Considerant la funció fonamental dels han estat generalment acceptades també el Principat d’Andorra concreta i reuneix tractats en la història de les relacions in- per Estats que no són part en el Conveni, en un instrument la pràctica seguida per ternacionals; passant a considerar, doncs, les disposi- les diferents institucions estatals en ma- Reconeixent la importància cada vega- cions del Conveni de Viena com a dret tèria de celebració de tractats. da més gran dels tractats com a font del consuetudinari general. No obstant això, aquesta Llei necessita dret internacional i com a mitjà per de- El Conveni està format per 85 articles un marc extern que aclareixi i simplifiqui senvolupar la cooperació pacífica entre agrupats en vuit capítols, en els quals la normativa interna i que alhora intro- les nacions, independentment de llurs s’inclouen els aspectes més importants dueixi els elements que han de regular- règims constitucionals i socials; relacionats amb la regulació dels tractats se a través d’un compromís assumit in- Advertint que els principis de lliure celebrats entre Estats, com són els rela- ternacionalment, a través de l’adhesió al consentiment i de bona fe i la norma tius a la celebració i entrada en vigor, a Conveni de Viena, com poden ser els pacta sunt servanda estan universalment les normes d’interpretació, a les disposi- efectes de les reserves en un tractat, les reconeguts; cions relatives a l’esmena i la modifica- normes d’interpretació o les normes de Afirmant que les controvèrsies relati- ció dels tractats, i també a les qüestions nul·litat, extinció i suspensió. ves als tractats, de la mateixa manera que que fan referència a la nul·litat, la sus- Amb l’adhesió, Andorra es dota d’una les altres controvèrsies internacionals, pensió, el dipòsit i el registre dels trac- normativa acceptada per la major part de han de resoldre’s per mitjans pacífics i de tats. la comunitat internacional, i d’aquesta conformitat amb els principis de la En l’articulat del Conveni de Viena es manera s’assegura un marc jurídic comú justícia i del dret internacional; consagren principis actualment fona- en matèria de tractats internacionals, marc jurídic que obre la possibilitat de 84 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Recordant la resolució dels pobles de l’àmbit internacional el seu consenti- b) l’aplicació als mateixos acords de les Nacions Unides de crear condicions ment a obligar-se per un tractat; qualsevol de les normes enunciades sota les quals puguin mantenir-se la en aquest Conveni a què estiguin sot- c) per “plens poders” hom entén un justícia i el respecte a les obligacions mesos en virtut del dret internacional document que emana de l’autoritat emanades dels tractats; independentment d’aquest Conveni; competent d’un Estat i per mitjà del Tenint presents els principis de dret in- qual hom designa una o més persones c) l’aplicació del Conveni a les rela- ternacional incorporats en la Carta de les per representar l’Estat en la negocia- cions dels Estats entre si en virtut d’a- Nacions Unides, com ara els principis de ció, l’adopció o l’autenticació del text cords internacionals dels quals també la igualtat de drets i de la lliure deter- d’un tractat, per expressar el consenti- siguin part altres subjectes de dret in- minació dels pobles, de la igualtat sobi- ment de l’Estat a obligar-se per un trac- ternacional. rana i la independència de tots els Estats, tat, o per executar qualsevol altre acte de la no ingerència en els assumptes in- en relació amb un tractat; Article 4 terns dels Estats, de la prohibició de l’a- Irretroactivitat d’aquest Conveni d) per “reserva” hom entén una decla- menaça o de l’ús de la força i del ració unilateral, independentment del Sense perjudici de l’aplicació de qual- respecte universal als drets humans i a seu enunciat o denominació, feta per sevol norma enunciada en aquest Con- les llibertats fonamentals de tots i l’efecti- un Estat en signar, ratificar, acceptar o veni a la qual els tractats estiguin vitat d’aquests drets i llibertats; aprovar un tractat o en adherir-s’hi, sotmesos en virtut del dret internacional Convençuts que la codificació i el de- amb l’objecte d’excloure o modificar independentment del Conveni, aquesta senvolupament progressiu del dret dels els efectes jurídics de certes disposi- norma només s’aplica als tractats que si- tractats aconseguits en aquest Conveni cions del tractat en la seva aplicació en guin subscrits per Estats després de l’en- contribuirà a la consecució dels aquest Estat; trada en vigor d’aquest Conveni respecte propòsits de les Nacions Unides enun- a aquests Estats. e) per “Estat negociador” hom entén ciats en la Carta, que consisteixen a man- un Estat que ha participat en l’elabora- Article 5 tenir la pau i la seguretat internacionals, ció i l’adopció del text del tractat; Tractats constitutius d’organitzacions fomentar entre les nacions les relacions internacionals i tractats adoptats en d’amistat i realitzar la cooperació inter- f) per “Estat contractant” hom entén l’àmbit d’una organització nacional; un Estat que ha consentit a obligar-se internacional pel tractat, tant si el tractat ha entrat en Afirmant que les normes de dret inter- vigor com si no ho ha fet; El present Conveni s’aplica a qualse- nacional consuetudinari continuaran re- vol tractat que sigui un instrument cons- gint les qüestions no regulades en les g) per “part” hom entén un Estat que titutiu d’una organització internacional i disposicions d’aquest Conveni; ha consentit a obligar-se pel tractat i a tot tractat adoptat en l’àmbit d’una or- respecte al qual el tractat està en vigor; Han convingut el que segueix: ganització internacional, sense perjudici h) per “Estat tercer” hom entén un Es- de qualsevol norma pertinent de l’orga- Part I. Introducció tat que no és part en el tractat; nització. i) per “organització internacional” Article 1 Part II. Conclusió i entrada en vigor hom entén una organització intergo- Abast d’aquest Conveni dels tractats vernamental. Aquest Conveni s’aplica als tractats en- tre Estats. 2. Les disposicions de l’apartat 1 sobre els termes emprats en aquest Conveni Secció 1. Conclusió dels Article 2 s’entenen sense perjudici de la utilització tractats Termes utilitzats d’aquests termes o del sentit que hom els Article 6 1. Als efectes d’aquest Conveni: pugui donar en el dret intern de qualse- vol Estat. Capacitat dels Estats per concloure a) per “tractat” hom entén un acord in- tractats ternacional realitzat per escrit entre Es- Article 3 Acords internacionals no compresos en Tot Estat té capacitat per concloure tats i regit pel dret internacional, tant si tractats. consta d’un únic instrument com si l’àmbit d’aquest Conveni consta de dos o més instruments con- El fet que aquest Conveni no s’apliqui Article 7 nexos i això independentment de llur als acords internacionals subscrits entre Plens poders denominació particular; Estats i altres subjectes de dret interna- 1. Per a l’adopció o l’autenticació del b) per “ratificació”, “acceptació”, cional o entre aquests altres subjectes de text d’un tractat, o per manifestar el con- “aprovació”, i “adhesió”, segons el cas, dret internacional, ni als acords interna- sentiment de l’Estat a obligar-se per un hom entén l’acte internacional així de- cionals no realitzats per escrit, no afecta: tractat, hom considera que una persona nominat pel qual un Estat fa constar en a) el valor jurídic d’aquests acords; representa un Estat: Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 85

a) si hom presenta els plens poders Article 10 signatura definitiva del tractat si el seu adequats, o Autenticació del text Estat la confirma.

b) si es dedueix de la pràctica seguida El text d’un tractat queda establert com Article 13 pels Estats interessats, o d’altres cir- a autèntic i definitiu: Consentiment a obligar-se per un cumstàncies, que la intenció d’aquests a) per mitjà del procediment que es tractat manifestat per mitjà de Estats ha estat considerar aquesta per- prescrigui en el mateix tractat o que l’intercanvi d’instruments que sona representant de l’Estat per a convinguin els Estats que hagin parti- constitueixen un tractat aquests efectes i prescindir de la pre- cipat en la seva elaboració; o sentació de plens poders. El consentiment dels Estats a obligar- b) a falta d’aquest procediment, se per un tractat constituït per instru- 2. En virtut de les seves funcions, i mitjançant la signatura, la signatura ad ments intercanviats entre ells es manifes- sense haver de presentar plens poders, referendum o la rúbrica posada pels ta per mitjà d’aquest intercanvi: es considera que representen el seu Es- representants d’aquests Estats en el tat: a) quan els instruments disposin que text del tractat o en l’acta final de la llur intercanvi té aquest efecte; o a) els caps d’Estat, caps de Govern i conferència en la qual figuri el text. ministres d’Afers Estrangers, per a b) quan consti d’una altra manera que l’execució de tots els actes relatius a la Article 11 aquests Estats han convingut que l’in- conclusió d’un tractat; Formes de manifestació del tercanvi dels instruments tingui aquest consentiment a obligar-se per un efecte. b) els caps de missió diplomàtica, per tractat a l’adopció del text d’un tractat entre Article 14 l’Estat acreditant i l’Estat davant del El consentiment d’un Estat a obligar-se Consentiment a obligar-se per un qual estan acreditats; per un tractat pot manifestar-se per mitjà tractat manifestat per mitjà de la de la signatura, l’intercanvi d’instru- ratificació, l’acceptació o l’aprovació c) els representants acreditats pels Es- ments que constitueixin un tractat, la ra- tats davant d’una conferència interna- tificació, l’acceptació, l’aprovació o 1. El consentiment d’un Estat a obli- cional o d’una organització l’adhesió, o en qualsevol altra manera gar-se per un tractat es manifesta per internacional o d’un dels seus òrgans, que hom hagi convingut. mitjà de la ratificació: per a l’adopció del text d’un tractat en a) Quan el tractat disposi que tal con- tal conferència, organització o òrgan. Article 12 sentiment ha de manifestar-se per Consentiment a obligar-se per un mitjà de la ratificació; Article 8 tractat manifestat per mitjà de la Confirmació ulterior d’un acte executat signatura b) Quan consti d’una altra manera que sense autorització els Estats negociadors han convingut 1. El consentiment d’un Estat a obli- que s’exigeixi la ratificació; Un acte relatiu a la conclusió d’un trac- gar-se per un tractat es manifesta per tat executat per una persona que, de mitjà de la signatura del seu represen- c) quan el representant de l’Estat hagi conformitat amb l’article 7, no pugui tant: signat el tractat sota reserva de ratifica- considerar-se autoritzada per represen- ció; o tar a aquest fi un Estat, no produeix efec- a) quan el tractat disposi que la signa- tes jurídics llevat que sigui confirmat tura té aquest efecte; d) quan la intenció de l’Estat de signar el tractat sota reserva de ratificació es ulteriorment per aquest Estat. b) quan consti d’una altra manera que desprengui dels plens poders del seu els Estats negociadors han convingut Article 9 representant o s’hagi manifestat en el que la signatura tingui aquest efecte; o Adopció del text decurs de la negociació. c) quan la intenció de l’Estat de donar 1. L’adopció del text d’un tractat s’e- 2. El consentiment d’un Estat a obli- aquest efecte a la signatura es des- fectua per consentiment de tots els Estats gar-se per un tractat es manifesta per prengui dels plens poders del seu re- participants en la seva elaboració, ex- mitjà de l’acceptació o l’aprovació en presentant o s’hagi manifestat en el ceptuant el que disposa l’apartat 2. condicions similars a les que regeixen decurs de la negociació. per a la ratificació. 2. L’adopció del text d’un tractat en 2. Pels efectes de l’apartat 1: una conferència internacional s’efectua Article 15 per majoria de dos terços dels Estats pre- a) la rúbrica d’un text equival a la Consentiment a obligar-se per un sents i votants, llevat que aquests Estats signatura del tractat quan consti que tractat manifestat per mitjà de l’adhesió decideixin, per igual majoria, aplicar una els Estats negociadors així ho han con- norma diferent. vingut; El consentiment d’un Estat a obligar-se per un tractat es manifesta per mitjà de b) la signatura ad referendum d’un l’adhesió: tractat per un representant equival a la 86 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

a) quan el tractat disposi que aquest tractat a reserva de ratificació, a) l’acceptació d’una reserva per un al- Estat pot manifestar tal consentiment acceptació o aprovació, mentre no tre Estat contractant constitueix a l’Es- per mitjà de l’adhesió; s’hagi manifestat la seva intenció de tat autor de la reserva en part en el no arribar a ser part en el tractat; o tractat en relació amb aquest Estat si el b) quan consti d’una altra manera que tractat ja està en vigor o quan entri en els Estats negociadors han convingut b) si ha manifestat el seu consentiment vigor per a aquests Estats; que aquest Estat pot manifestar tal a obligar-se pel tractat, durant el perío- consentiment per mitjà de l’adhesió; o de que precedeixi l’entrada en vigor b) l’objecció emesa per un altre Estat del mateix tractat i sempre que aques- contractant a una reserva no impedeix c) quan totes les parts hagin convingut ta no s’ajorni indegudament. l’entrada en vigor del tractat entre l’Es- ulteriorment que aquest Estat pot ma- tat que hagi emès l’objecció i l’Estat nifestar tal consentiment per mitjà de autor de la reserva, llevat que l’Estat l’adhesió. Secció 2. Reserves autor de l’objecció manifesti inequívo- cament la intenció contrària; Article 16 Article 19 Intercanvi o dipòsit dels instruments de Formulació de reserves c) un acte pel qual un Estat manifesti el ratificació, acceptació, aprovació o seu consentiment a obligar-se per un Un Estat pot formular una reserva en adhesió tractat i que contingui una reserva, el moment de signar, ratificar, acceptar o produeix efecte quan accepti la reser- Llevat que el tractat disposi alguna al- aprovar un tractat o d’adherir-s’hi, llevat va, com a mínim, un altre Estat con- tra cosa, els instruments de ratificació, que: acceptació, aprovació o adhesió fan tractant. a) la reserva estigui prohibida pel trac- constar el consentiment d’un Estat a obli- 5. Als efectes dels apartats 2i4illevat tat; gar-se per un tractat en el moment de: que el tractat disposi una altra cosa, es a) llur intercanvi entre els Estats con- b) el tractat disposi que únicament po- considera que una reserva ha estat ac- tractants; den fer-se determinades reserves entre ceptada per un Estat quan aquest no ha les quals no figuri la reserva en qües- emès cap objecció a la reserva dins dels b) llur dipòsit en mans del dipositari; o tió; o dotze mesos següents a la data en què hagin rebut la notificació de la reserva o c) llur notificació als Estats contrac- c) en els casos no previstos en les lle- en la data en què hagi manifestat el seu tants o al dipositari, si així s’ha convin- tres a) i b), la reserva sigui incompati- consentiment a obligar-se pel tractat, si gut. ble amb l’objecte i la finalitat del aquesta última és posterior. Article 17 tractat. Article 21 Consentiment a obligar-se en relació a Article 20 Efectes jurídics de les reserves i de les una part d’un tractat, i opció entre Acceptació de les reserves i objecció a objeccions a les reserves disposicions diferents les reserves 1. Una reserva que sigui efectiva amb 1. Sense perjudici de les disposicions 1. Una reserva expressament auto- relació a una altra part en el tractat de dels articles 19 a 23, el consentiment ritzada pel tractat no exigeix l’acceptació conformitat amb els articles 19, 20 i 23: d’un Estat a obligar-se com a part d’un ulterior dels altres Estats contractants, tractat només té efecte si el tractat ho llevat que el tractat així ho disposi. a) modifica respecte a l’Estat autor de permet o si els altres Estats contractants la reserva, en les seves relacions amb 2. Quan del nombre reduït d’Estats ne- així ho convenen. aquesta altra part, les disposicions del gociadors i de l’objecte i de la finalitat del tractat a què faci referència la reserva 2. El consentiment d’un Estat a obli- tractat es desprengui que l’aplicació del en la mesura determinada per la ma- gar-se per un tractat que permeti una tractat en la seva integritat entre totes les teixa reserva; opció entre disposicions diferents, no- parts és condició essencial del consenti- més produeix efecte si s’indica clara- ment de cadascuna a obligar-se pel trac- b) modifica, en la mateixa mesura, ment a quines disposicions es refereix el tat, una reserva ha de ser acceptada per aquestes disposicions en allò relatiu a consentiment. totes les parts. aquesta altra part en el tractat en les seves relacions amb l’Estat autor de la Article 18 3. Quan el tractat sigui un instrument reserva. Obligació de no frustrar l’objecte i la constitutiu d’una organització interna- finalitat d’un tractat abans de la seva cional i llevat que en el mateix tractat es 2. La reserva no modifica les disposi- entrada en vigor disposi una altra cosa, una reserva exi- cions del tractat en allò que respecta a les Un Estat ha d’abstenir-se d’actes en geix l’acceptació de l’òrgan competent altres parts en el tractat en les seves rela- virtut dels quals es frustri l’objecte i la fi- d’aquesta organització. cions inter se. nalitat d’un tractat: 4. En els casos no previstos en els 3. Quan un Estat que hagi emès una a) si ha signat el tractat o ha intercan- apartats anteriors i llevat que el tractat objecció a una reserva no s’oposi a l’en- viat instruments que constitueixen el disposi alguna altra cosa: trada en vigor del tractat entre ell i l’Estat autor de la reserva, les disposicions a les Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 87

quals faci referència aquesta no s’apli- Secció 3. Entrada en vigor i Part III. Acatament, aplicació i quen entre els dos Estats en la mesura aplicació provisional dels interpretació dels tractats determinada per la reserva. tractats Article 22 Secció 1. Acatament dels Article 24 Retirada de les reserves i de les tractats objeccions a les reserves Entrada en vigor 1. Llevat que el tractat disposi alguna 1. Un tractat entra en vigor de la mane- Article 26 altra cosa, una reserva pot ser retirada en raialadata que s’hi disposin o que acor- Pacta sunt servanda qualsevol moment i no s’exigeix per a la din els Estats negociadors. Tot tractat en vigor obliga les parts i ha seva retirada el consentiment de l’Estat 2. A falta de disposició o acord, el trac- de ser acomplert per elles de bona fe. que l’hagi acceptada. tat entra en vigor tan aviat com hi hagi constància del consentiment de tots els Article 27 2. Llevat que el tractat disposi alguna El dret intern i l’acatament dels tractats altra cosa, una objecció a una reserva pot Estats negociadors a obligar-se pel trac- ser retirada en qualsevol moment. tat. Una part no pot invocar les disposi- 3. Quan el consentiment d’un Estat a cions del seu dret intern com a justifica- 3. Llevat que el tractat disposi o que ció de l’incompliment d’un tractat. s’hagi convingut una altra cosa: obligar-se per un tractat es faci constar en una data posterior a la d’entrada en S’entén aquesta norma sense perjudici a) la retirada d’una reserva només pro- vigor del tractat esmentat, aquest entra del que disposa l’article 16. dueix efecte en relació amb un altre en vigor amb relació a aquest Estat a la Estat contractant quan aquest Estat data esmentada, llevat que el tractat dis- hagi rebut la notificació; posi alguna altra cosa. Secció 2. Aplicació dels tractats b) la retirada d’una objecció a una re- 4. Les disposicions d’un tractat que re- serva només produeix efecte quan gulen l’autenticitat del seu text, la Article 28 l’Estat autor de la reserva hagi rebut la constància del consentiment dels Estats Irretroactivitat dels tractats seva notificació. a obligar-se pel tractat, la manera o la Les disposicions d’un tractat no obli- data de la seva entrada en vigor, les re- Article 23 guen una part respecte de cap acte o fet serves, les funcions del dipositari i altres Procediment relatiu a les reserves que hagi tingut lloc amb anterioritat a la qüestions que se suscitin necessàriament data d’entrada en vigor del tractat per a 1. La reserva, l’acceptació expressa abans de l’entrada en vigor del tractat aquesta part, ni de cap situació que en d’una reserva i l’objecció a una reserva s’apliquen des del moment de l’adopció aquesta data hagi deixat d’existir, llevat han de formular-se per escrit i comuni- del seu text. que una intenció diferent es desprengui car-se als Estats contractants i als altres del tractat o consti de qualsevol altra ma- Estats facultats per arribar a ser parts en Article 25 nera. el tractat. Aplicació provisional 2. La reserva que es formuli en el mo- 1. Un tractat o una part del mateix trac- Article 29 ment de la signatura d’un tractat que tat s’aplica provisionalment abans de la Àmbit territorial dels tractats seva entrada en vigor: hagi de ser objecte de ratificació, accep- Un tractat és obligatori per a cadascu- tació o aprovació, ha de ser confirmada a) si el mateix tractat així ho disposa; o na de les parts en relació amb la totalitat formalment per l’Estat autor de la reserva del seu territori, tret que una intenció di- b) si els Estats negociadors així ho han en manifestar el seu consentiment a obli- ferent es desprengui del mateix tractat o convingut d’alguna altra manera. gar-se pel tractat. En aquest cas, es consi- consti de qualsevol altra manera. dera que la reserva ha estat feta a la data 2. L’aplicació provisional d’un tractat i de la seva confirmació. d’una part del mateix tractat respecte Article 30 Aplicació de tractats successius relatius 3. L’acceptació expressa d’una reserva d’un Estat, acaba si aquest notifica als Es- a la mateixa matèria o l’objecció emesa a una reserva ante- tats entre els quals el tractat s’aplica pro- riors a la confirmació d’aquesta reserva, visionalment la seva intenció de no 1. Sense perjudici del que disposa l’ar- no cal que siguin confirmades posterior- arribar a ser-ne part, llevat que el tractat ticle 103 de la Carta de les Nacions Uni- ment. disposi o que els Estats negociadors ha- des, els drets i les obligacions dels Estats gin convingut una altra cosa. part en tractats successius relatius a la 4. La retirada d’una reserva o d’una ob- mateixa matèria es determinen de con- jecció a una reserva ha de formular-se formitat amb els apartats següents. per escrit. 2. Quan un tractat especifiqui que està subordinat a un tractat anterior o poste- rior o que no ha de ser considerat incom- 88 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

patible amb aquest altre tractat, prevalen del tractat i acceptat per les altres com ferència de sentit que no pugui resol- les disposicions d’aquest últim. a instrument referent al tractat. dre’s amb l’aplicació dels articles 31 i 32, hom ha d’adoptar el sentit que millor 3. Quan totes les parts en el tractat an- 3. Juntament amb el context ha de te- conciliï aquests textos, tenint present terior siguin també parts en el tractat nir-se en compte: l’objecte i la finalitat del tractat. posterior, però el tractat anterior no fina- a) tot acord ulterior entre les parts rela- litzi ni se suspengui la seva aplicació de tiu a la interpretació del tractat o a conformitat amb l’article 59, el tractat an- l’aplicació de les seves disposicions; Secció 4. Els tractats i els terior s’aplica únicament en la mesura que les seves disposicions siguin compa- b) tota pràctica ulteriorment seguida Estats tercers tibles amb les del tractat posterior. en l’aplicació del tractat per la qual Article 34 consti l’acord de les parts quant a la in- 4. Quan les parts en el tractat anterior Norma general relativa a Estats tercers terpretació del tractat; no siguin totes elles parts en el tractat Un tractat no crea obligacions ni drets posterior: c) tota forma pertinent de dret interna- per a un Estat tercer sense el seu consen- cional aplicable a les relacions entre a) en les relacions entre els Estats part timent. les parts. en ambdós tractats s’aplica la norma enunciada en l’apartat 3; 4. Hom dóna a un terme un sentit es- Article 35 pecial si consta que aquesta ha estat la Tractats que preveuen obligacions per a b) en les relacions entre un Estat que intenció de les parts. Estats tercers sigui part en ambdós tractats i un Estat que només ho sigui en un d’ells, els Una disposició d’un tractat dóna ori- Article 32 gen a una obligació per a un Estat tercer drets i obligacions recíprocs es re- Mitjans d’interpretació complementaris geixen pel tractat en el qual els dos Es- si les parts en el tractat tenen la intenció tats siguin parts. Es pot recórrer a mitjans d’interpreta- que tal disposició sigui el mitjà de crear ció complementaris, en particular als tre- l’obligació i si l’Estat tercer accepta ex- 5. L’ apartat 4 s’aplica sense perjudici balls preparatoris del tractatiales pressament per escrit aquesta obligació. del que disposa l’article 41 i no prejutja circumstàncies de la seva conclusió, per cap qüestió d’extinció o suspensió de confirmar el sentit resultant de l’aplica- Article 36 l’aplicació d’un tractat de conformitat ció de l’article 31, o per determinar el Tractats en els quals es preveuen drets amb l’article 60, ni cap qüestió de res- sentit quan la interpretació donada de per a Estats tercers ponsabilitat en què pugui incórrer un Es- conformitat amb l’article 31: 1. Una disposició d’un tractat dóna ori- tat per la conclusió o aplicació d’un a) deixi el sentit ambigu o fosc; o gen a un dret per a un Estat tercer si amb tractat les disposicions del qual siguin in- ella les parts en el tractat tenen la inten- compatibles amb les obligacions contre- b) condueixi a un resultat manifesta- ció de conferir aquest dret a l’Estat tercer tes en relació amb un altre Estat en virtut ment absurd o desraonat. o a un grup d’Estats al qual pertanyin, o d’un altre tractat. bé a tots els Estats i si l’Estat tercer hi con- Article 33 sent. Hom presumeix el seu consenti- Interpretació de tractats autenticats en ment mentre no hi hagi indicació en dos o més idiomes Secció 3. Interpretació dels contrari, llevat que el tractat disposi algu- tractats 1. Quan un tractat hagi estat autenticat na altra cosa. en dos o més idiomes, el text dóna igual- Article 31 2. Un Estat que exerceixi un dret de ment fe en cada idioma, llevat que el Norma general d’interpretació conformitat amb l’apartat 1 ha de com- tractat disposi o que les parts convinguin plir les condicions que per al seu exerci- 1. Un tractat ha d’interpretar-se de bona que en cas de discrepància preval un ci estiguin prescrites en el tractat o fe de conformitat amb el sentit comú que dels textos. s’estableixin de conformitat amb aquest. hagi d’atribuir-se als termes del tractat en 2. Una versió del tractat en un idioma el context d’aquests i tenint en compte el diferent d’aquell en què hagi estat auten- Article 37 seu objecte i la seva finalitat. ticat el text es considera com a text au- Revocació o modificació de les 2. Als efectes de la interpretació d’un tèntic únicament si el tractat així ho obligacions o dels drets dels Estats tractat, el context comprèn, a més a més del disposa o si les parts així ho convenen. tercers text, inclosos els seus preàmbuls i annexos: 3. Es presumeix que els termes del 1. Quan, de conformitat amb l’article a) tot acord que faci referència al tractat i tractat tenen en cada text autèntic igual 35, s’hagi originat una obligació per a un hagi estat concertat entre totes les parts sentit. Estat tercer, tal obligació només pot ser amb motiu de la conclusió del tractat; revocada o modificada amb el consenti- 4. Excepte en el cas que prevalgui un ment de les parts en el tractat i de l’Estat b) tot instrument formulat per una o text determinat de conformitat amb el tercer, llevat que consti que havien con- més parts amb motiu de la conclusió que preveu l’apartat 1, quan la compara- vingut alguna altra cosa al respecte. ció de dos textos autèntics reveli una di- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 89

2. Quan, de conformitat amb l’article 5. Els Estats que arribin a ser part en el 2. L’extinció d’un tractat, la seva 36, s’hagi originat un dret per a un Estat tractat després de l’entrada en vigor de denúncia o la retirada d’una part només tercer, l’esmentat dret no pot ser revocat l’acord en virtut del qual s’esmeni el trac- poden tenir lloc com a resultat de l’apli- ni modificat per les parts si consta que es tat es consideren, si no han manifestat cació de les disposicions del tractat o d’a- va tenir la intenció que el dret no fos re- cap intenció diferent: quest Conveni. La mateixa norma vocable ni modificable sense el consen- s’aplica a la suspensió de l’aplicació d’un a) part en el tractat en la seva forma es- timent de l’Estat tercer. tractat. menada; i Article 38 b) part en el tractat no esmenat pel Article 43 Normes d’un tractat que arribin a ser que fa a tota part en el tractat que no Obligacions imposades pel dret obligatòries per a Estats tercers en virtut estigui obligada per l’acord en virtut internacional independentment d’un d’un costum internacional del qual s’esmeni el tractat. tractat Les disposicions dels articles 34 a 37 no La nul·litat, l’extinció o la denúncia Article 41 impedeixen que una norma enunciada en d’un tractat, la retirada d’una de les parts Acords per modificar tractats un tractat arribi a ser obligatòria per a un o la suspensió de l’aplicació del tractat, multilaterals únicament entre algunes Estat tercer com a norma consuetudinària quan resultin de l’aplicació d’aquest de les parts de dret internacional reconeguda com a tal. Conveni o de les disposicions del tractat, 1. Dos o més parts en un tractat multila- no afecten en res el deure d’un Estat de Part IV. Esmena i modificació dels teral poden concloure un acord que tin- complir tota obligació enunciada en el tractats gui per objecte modificar el tractat tractat a la qual estigui sotmès en virtut únicament en les seves relacions mútues: del dret internacional independentment Article 39 d’aquest tractat. Norma general relativa a l’esmena dels a) si el tractat preveu la possibilitat de tractats tal modificació; o Article 44 Hom pot esmenar un tractat per acord b) si el tractat no prohibeix tal modifi- Divisibilitat de les disposicions d’un entre les parts. Tret que el tractat disposi cació, a condició que: tractat alguna altra cosa, les normes enunciades i) no afecti el gaudi dels drets que 1. El dret d’una part, previst en un trac- en la part II, s’apliquen a aquest acord. corresponguin a les altres parts en tat o emanat de l’article 56, de denunciar virtut del tractat ni a l’acompliment aquest tractat, retirar-se’n o suspendre la Article 40 de les seves obligacions; i seva aplicació només pot exercir-se en Esmena dels tractats multilaterals ii) no es refereixi a cap disposició la relació amb la totalitat del tractat, llevat 1. Tret que el tractat disposi alguna al- modificació de la qual sigui incom- que el tractat disposi o que les parts con- tra cosa, l’esmena dels tractats multi- patible amb l’assoliment efectiu de vinguin alguna altra cosa. laterals es regeix pels apartats següents. l’objecte i de la finalitat del tractat en 2. Només pot al·legar-se una causa de 2. Tota proposta d’esmena d’un tractat el seu conjunt. nul·litat o d’extinció d’un tractat, de reti- multilateral en les relacions entre totes 2. Tret que en el cas previst en la lletra rada d’una de les parts o de suspensió de les parts ha de ser notificada a tots els Es- a) de l’apartat 1 el tractat disposi alguna l’aplicació d’un tractat reconeguda en tats contractants, cadascun dels quals té altra cosa, les parts interessades han de aquest Conveni pel que fa a la totalitat dret a participar: notificar a les altres parts la seva intenció del tractat, tret dels casos previstos en els apartats següents o en l’article 60. a) en la decisió sobre les mesures que de concloure l’acord i la modificació del hagin de ser adoptades en relació amb tractat que en aquest acord es disposi. 3. Si la causa fa referència només a de- la proposta; terminades disposicions només pot al·le- Part V. Nul·litat, extinció i gar-se en relació amb aquestes b) en la negociació i la conclusió de suspensió de l’aplicació dels disposicions quan: qualsevol acord que tingui per objecte tractats esmenar el tractat. a) les disposicions esmentades siguin separables de la resta del tractat en tot 3. Tot Estat facultat per arribar a ser Secció 1. Disposicions allò relatiu a la seva aplicació; part en el tractat també està facultat per arribar a ser part en el tractat en la seva generals b) es desprengui del tractat o consti forma esmenada. Article 42 d’un altra manera que l’acceptació d’a- questes disposicions no ha constituït, 4. L’acord en virtut del qual s’esmeni el Validesa i continuació en vigor dels per a l’altra part o les altres parts en el tractat no obliga cap Estat que sigui ja tractats tractat, una base essencial del seu con- part en el tractat i que no arribi a ser-ho 1. La validesa d’un tractat o del con- sentiment a obligar-se pel tractat en el en aquest acord, respecte a tal Estat sentiment d’un Estat a obligar-se per un seu conjunt, i s’aplica l’apartat b) de l’apartat 4 de l’arti- tractat només pot ser impugnada per cle 30. mitjà de l’aplicació d’aquest Conveni. 90 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

c) la continuació de l’acompliment de Article 47 Article 51 la resta del tractat no sigui injusta. Restricció específica dels poders per Coacció sobre el representant d’un Estat manifestar el consentiment d’un Estat 4. En els casos previstos en els articles La manifestació del consentiment d’un 49 i 50, l’Estat facultat per adduir el dol o Si els poders d’un representant per Estat a obligar-se per un tractat que hagi la corrupció pot fer-ho pel que fa a la to- manifestar el consentiment d’un Estat a estat obtinguda per coacció sobre un re- talitat del tractat o, en el cas previst en obligar-se per un tractat determinat han presentant, per mitjà d’actes o d’amena- l’apartat 3, únicament quant a determi- estat l’objecte d’una restricció específica, ces adreçades contra ell, no té cap efecte nades disposicions. el no acatament d’aquesta restricció per jurídic. part del representant esmentat no pot 5. En els casos previstos en els articles al·legar-se com a vici del consentiment Article 52 51, 52 i 53 no s’admet la divisió de les dis- manifestat per ell, llevat que la restricció Coacció sobre un Estat per l’amenaça o posicions del tractat. hagi estat notificada, amb anterioritat a la l’ús de la força Article 45 manifestació d’aquest consentiment, als Tot tractat la conclusió del qual s’hagi Pèrdua del dret a al·legar una causa altres Estats negociadors. obtingut per l’amenaça o l’ús de la força de nul·litat, extinció, retirada o en violació dels principis de dret interna- Article 48 suspensió de l’aplicació d’un tractat cional incorporats en la Carta de les Na- Error cions Unides, és nul. Un Estat no pot al·legar una causa per 1. Un Estat pot al·legar un error en un anul·lar un tractat, donar-lo per acabat, tractat com a vici del seu consentiment Article 53 retirar-se’n o suspendre la seva aplicació en obligar-se pel tractat, si l’error es refe- Tractats que estan en oposició amb una de conformitat amb les disposicions dels reix a un fet o a una situació l’existència norma imperativa de dret articles 46 a 50 o dels articles 60 i 62, si, de la qual l’Estat donés per suposada internacional general (jus cogens) després d’haver tingut coneixement dels aquest Estat en el moment de la conclu- fets, aquest Estat: Tot tractat que, en el moment de la seva sió del tractat i constituís una base essen- conclusió, estigui en oposició amb una a) ha convingut expressament que el cial del seu consentiment a obligar-se norma imperativa de dret internacional tractat és vàlid, està en vigor o conti- pel tractat. general és nul. Als efectes d’aquest Con- nua en aplicació, segons el cas, o 2. L’apartat 1 no s’aplica si l’Estat en veni, una norma imperativa de dret inter- b) s’ha comportat de tal manera que qüestió va contribuir amb la seva con- nacional general és una norma acceptada ha de considerar-se que ha donat la ducta a l’error o si les circumstàncies fo- i reconeguda per la Comunitat Interna- seva aquiescència a la validesa del ren tals que hagués quedat advertit de la cional d’Estats en el seu conjunt com a tractat o a la seva continuació en vigor possibilitat de l’error. norma que no admet acord en contra i o en aplicació, segons el cas. que només pot ser modificada per una 3. Un error que afecti només la redacció norma ulterior de dret internacional ge- d’un text d’un tractat no afecta la validesa neral que tingui el mateix caràcter. Secció 2. Nul·litat dels tractats d’aquest; en tal cas s’aplica l’article 79. Article 46 Article 49 Secció 3. Extinció dels Disposicions de dret intern relatives a Dol tractats i suspensió de la seva la competència per concloure tractats Si un Estat ha estat induït a concloure aplicació 1. El fet que el consentiment d’un Estat un tractat per la conducta fraudulenta a obligar-se per un tractat hagi estat ma- d’un altre Estat negociador, pot al·legar Article 54 nifestat en violació d’una disposició del el dol com a vici del seu consentiment en Extinció o retirada d’un tractat en seu dret intern relativa a la competència obligar-se pel tractat. virtut de les seves disposicions o per per concloure tractats no pot ser al·legat consentiment de les parts Article 50 per l’Estat esmentat com a vici del seu Corrupció del representant d’un Estat L’extinció d’un tractat o la retirada d’u- consentiment, llevat que aquesta viola- na part poden tenir lloc: ció sigui manifesta i afecti una norma Si la manifestació del consentiment d’importància fonamental del seu dret d’un Estat a obligar-se per un tractat ha a) de conformitat amb les disposicions intern. estat obtinguda per mitjà de la corrupció del tractat, o del seu representant, efectuada directa- 2. Una violació es manifesta si resulta b) en qualsevol moment, per consenti- ment o indirecta per un altre Estat nego- objectivament evident per a qualsevol Es- ment de totes les parts després de con- ciador, aquell Estat pot al·legar aquesta tat que procedeixi en la matèria de con- sultar als altres Estats contractants. corrupció com a vici del seu consenti- formitat amb la pràctica usual i la bona fe. ment en obligar-se pel tractat. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 91

Article 55 a) si el tractat preveu la possibilitat de a) les altres parts, actuant per acord Reducció del nombre de parts en un tal suspensió; o unànime per suspendre l’aplicació del tractat multilateral a un nombre tractat totalment o parcialment o do- b) si el tractat no prohibeix tal suspen- inferior al necessari per a la seva nar-lo per acabat, sigui: sió, a condició que: entrada en vigor i) en les relacions entre elles i l’Estat i) no afecti el gaudi dels drets que autor de la violació; o Un tractat multilateral no arriba a la corresponguin a les altres parts en seva fi pel sol fet que el nombre de parts virtut del tractat ni tampoc afecti l’a- ii) entre totes les parts; arribi a ser inferior al necessari per a la compliment de les seves obliga- b) una part especialment perjudicada seva entrada en vigor, tret que el tractat cions; i per la violació per al·legar aquesta disposi alguna altra cosa. ii) no sigui incompatible amb l’ob- com a causa per suspendre l’aplicació Article 56 jecte i la finalitat del tractat. del tractat totalment o parcialment en les relacions entre ella i l’Estat autor de Denúncia o retirada en cas que el 2. Llevat que en el cas previst en la lle- la violació; tractat no contingui disposicions sobre tra a) de l’apartat 1 el tractat disposi algu- l’extinció, la denúncia o la retirada na altra cosa, les parts interessades han c) qualsevol part, que no sigui l’Estat 1. Un tractat que no contingui disposi- de notificar a les altres parts la seva in- autor de la violació, per al·legar la vio- cions sobre la seva extinció ni en prevegi tenció de concloure l’acord i les disposi- lació com a causa per suspendre l’apli- la denúncia o la retirada, no pot ser ob- cions del tractat l’aplicació de les quals cació del tractat totalment o jecte de denúncia o de retirada llevat es proposin suspendre. parcialment en relació a si mateixa, si que: aquest tractat és de tal índole que una Article 59 violació greu de les seves disposicions a) consti que fou intenció de les parts Extinció d’un tractat o suspensió de la per una part modifica radicalment la admetre la possibilitat de denúncia o seva aplicació implícites com a situació de cada part en relació a l’exe- de retirada; o conseqüència de la conclusió d’un cució ulterior de les seves obligacions tractat posterior b) que el dret de denúncia o de retira- en virtut del tractat. da pugui deduir-se de la naturalesa del 1. Es considera que un tractat ha fina- 3. Als efectes del present article, cons- tractat. litzat si totes les parts conclouen ulterior- titueixen violació greu d’un tractat: ment un tractat sobre la mateixa matèria i: 2. Una part ha de notificar, com a a) un rebuig del tractat no admès per mínim amb dotze mesos d’antelació, la a) es desprèn del tractat posterior o aquest Conveni; o seva intenció de denunciar un tractat o consta d’alguna altra manera que ha de retirar-se’n de conformitat amb l’apar- estat intenció de les parts que la ma- b) la violació d’una disposició essen- tat 1. tèria es regeixi per aquest tractat; o cial per a la consecució de l’objecte o de la finalitat del tractat. Article 57 b) les disposicions del tractat posterior 4. Els apartats precedents s’entenen Suspensió de l’aplicació d’un tractat en són fins a tal punt incompatibles amb sense perjudici de les disposicions del virtut de les seves disposicions o per les del tractat anterior que els dos trac- tractat aplicables en cas de violació. consentiment de les parts tats no poden aplicar-se simultània- ment. 5. Allò previst en els apartats 1a3no L’aplicació d’un tractat pot suspen- s’aplica a les disposicions relatives a la dre’s quant a totes les parts o a una part 2. Es considera que l’aplicació del trac- protecció de la persona humana contin- determinada: tat anterior ha quedat únicament suspesa si es desprèn del tractat posterior o cons- gudes en tractats de caràcter humanitari, a) de conformitat amb les disposicions ta d’alguna altra manera que aquesta ha en particular a les disposicions que pro- del tractat, o estat la intenció de les parts. hibeixen tota mena de represàlies quant a les persones protegides per aquests b) en qualsevol moment, per consenti- Article 60 tractats. ment de totes les parts amb consulta Extinció d’un tractat o suspensió de la prèvia amb els altres Estats contrac- seva aplicació com a conseqüència de Article 61 tants. la seva violació Impossibilitat d’execució derivada d’una situació sobrevinguda Article 58 1. Una violació greu d’un tractat bila- Suspensió de l’aplicació d’un tractat teral per una de les parts faculta l’altra 1. Una part pot al·legar la impossibili- multilateral per acord entre algunes de part per al·legar la violació com a causa tat de complir un tractat com a causa per les parts únicament per donar per acabat el tractat o per sus- donar-lo per finalitzat o retirar-se’n si aquesta impossibilitat resulta de la 1. Dos o més parts en un tractat multi- pendre la seva aplicació totalment o par- desaparició o la destrucció definitives lateral poden concloure un acord que cialment. d’un objecte indispensable per a l’acom- tingui per objecte suspendre l’aplicació 2. Una violació greu d’un tractat multi- pliment del tractat. Si la impossibilitat és de les disposicions del tractat, temporal- lateral per una de les parts faculta: temporal, només pot al·legar-se com a ment i només en llurs relacions mútues: 92 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

causa per suspendre l’aplicació del trac- afecta les relacions jurídiques establertes tuat la notificació prescrita en l’apartat 1 tat. entre elles pel tractat, excepte en la me- no li impedeix fer-la en resposta a una al- sura que l’existència de relacions di- tra part que demani l’acompliment del 2. La impossibilitat de l’acompliment plomàtiques o consulars sigui tractat o al·legui la seva violació. no pot al·legar-se per una de les parts indispensable per a l’aplicació del trac- com a causa per donar per acabat un tat. Article 66 tractat, retirar-se’n o suspendre la seva Procediments d’arranjament judicial, aplicació si resulta d’una violació, per la Article 64 d’arbitratge i de reconciliació part que l’al·legui, d’una obligació nas- Aparició d’una nova norma imperativa Si, dins dels dotze mesos següents a la cuda del tractat o de qualsevol altra obli- de dret internacional general (jus data en què s’hagi emès l’objecció, no gació internacional pel que fa a cogens) qualsevol altra part en el tractat. s’ha arribat a cap solució de conformitat Si sorgeix una nova norma imperativa amb l’apartat 3 de l’article 65, se se- Article 62 de dret internacional general, tot tractat gueixen els procediments següents: Canvi fonamental en les existent que estigui en oposició amb a) qualsevol de les parts en una con- circumstàncies aquesta norma es converteix en nul i ar- trovèrsia relativa a l’aplicació o a la in- riba a la seva fi. 1. Un canvi fonamental en les circum- terpretació de l’article 53 o de l’article stàncies existents en el moment de la 64 pot, per mitjà d’una sol·licitud escri- conclusió d’un tractat i que no fou pre- Secció 4. Procediment ta, sotmetre-la a la decisió de la Cort vist per les parts no pot al·legar-se com a Internacional de Justícia, tret que les causa per donar per acabat el tractat o re- Article 65 parts convinguin de comú acord sot- tirar-se’n, llevat que: Procediment que ha de seguir-se pel metre la controvèrsia a l’arbitratge; a) l’existència d’aquestes circums- que fa a la nul·litat o l’extinció d’un b) qualsevol de les parts en una con- tàncies constitueixi una base essencial tractat, la retirada d’una part o la trovèrsia relativa a l’aplicació o a la in- del consentiment de les parts a obli- suspensió de l’aplicació d’un tractat terpretació de qualsevol dels articles gar-se pel tractat, i 1. La part que, basant-se en les disposi- restants de la Part V d’aquest Conveni pot iniciar el procediment indicat en b) aquest canvi tingui per efecte modi- cions d’aquest Conveni, al·legui un vici l’Annex del Conveni presentant una ficar radicalment l’abast de les obliga- del seu consentiment a obligar-se per un sol·licitud amb aquesta finalitat al se- cions que encara hagin de complir-se tractat o una causa per impugnar la vali- cretari general de les Nacions Unides. en virtut del tractat. desa d’un tractat, donar-lo per acabat, re- tirar-se’n o suspendre la seva aplicació, 2. Un canvi fonamental en les circums- ha de notificar a les altres parts la seva Article 67 tàncies no pot al·legar-se com a causa pretensió. En la notificació ha d’indicar- Instruments per declarar la nul·litat per donar per acabat un tractat o retirar- se la mesura que es proposa adoptar en d’un tractat, donar-lo per acabat, se’n: relació amb el tractat i les raons en què retirar-se’n o suspendre la seva aplicació a) si el tractat estableix una frontera; o aquesta es fonamenta. 2. Si després d’un termini que, excep- 1. La notificació prevista en l’apartat 1 b) si el canvi fonamental resulta d’una de l’article 65 ha de fer-se per escrit. violació per la part que ho al·lega, d’u- tuant els casos d’especial urgència, no na obligació nascuda del tractat o de pot ser inferior a tres mesos comptats 2. Tot acte encaminat a declarar la nul·li- qualsevol altra obligació internacional des de la recepció de la notificació, cap tat d’un tractat, donar-lo per acabat, retirar- respecte a qualsevol altra part en el part ha emès objeccions, la part que hagi se’n o suspendre la seva aplicació de con- tractat. fet la notificació pot adoptar en la forma formitat amb les disposicions del tractat o prescrita en l’article 67 la mesura que dels apartats2o3del’article 65, s’ha de fer 3. Quan, de conformitat amb les dis- hagi proposat. constar en un instrument que s’ha de co- posicions dels apartats anteriors, una de municar a les altres parts. Si l’instrument no les parts pugui al·legar un canvi fona- 3. Si, al contrari, qualsevol de les altres parts ha emès una objecció, les parts han està signat pel cap d’Estat, el cap de Govern mental en les circumstàncies com a cau- o el ministre d’Afers Estrangers, el repre- sa per donar per acabat un tractat o per de buscar una solució pels mitjans indi- cats en l’article 33 de la Carta de les Na- sentant de l’Estat que ho comuniqui pot ser retirar-se’n, pot també al·legar aquest invitat a presentar el seus plens poders. canvi com a causa per suspendre l’apli- cions Unides. cació del tractat. 4. Cap de les disposicions dels apartats Article 68 anteriors afecta els drets o les obliga- Revocació de les notificacions i dels Article 63 cions de les parts que es derivin de qual- instruments previstos en els articles 65 i 67 Ruptura de relacions diplomàtiques o sevol disposició en vigor entre elles consulars Les notificacions o els instruments pre- quant a la solució de les controvèrsies. vistos en els articles 65 i 67 poden ser re- La ruptura de relacions diplomàtiques 5. Sense perjudici del que disposa l’ar- vocats en qualsevol moment abans que o consulars entre parts en un tractat no ticle 45, el fet que un Estat no hagi efec- produeixin efecte. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 93

Secció 5. Conseqüències de la data en què produeixi efecte aquesta minat a obstaculitzar el restabliment de la nul·litat, l’extinció o la denúncia o retirada. l’aplicació del tractat. suspensió de l’aplicació d’un Article 71 Part VI. disposicions diverses tractat Conseqüències de la nul·litat d’un tractat que estigui en oposició amb una Article 73 Article 69 norma imperativa de dret Casos de successió d’Estats, de Conseqüències de la nul·litat d’un internacional general responsabilitat d’un Estat o de l’inici tractat d’hostilitats 1. Quan un tractat sigui nul en virtut de 1. És nul un tractat la nul·litat del qual l’article 53, les parts han de: Les disposicions d’aquest Conveni no quedi determinada en virtut d’aquest prejutgen cap qüestió que pel que fa a Conveni. Les disposicions d’un tractat a) eliminar en la mesura que sigui pos- un tractat pugui sorgir com a conseqüèn- nul no tenen força jurídica. sible les conseqüències de tot acte que cia d’una successió d’Estats, de la res- hagi estat executat basant-se en una ponsabilitat internacional d’un Estat o de 2. Si, no obstant això, s’han executat disposició que estigui en oposició l’inici d’hostilitats entre Estats. actes basant-se en el tractat esmentat: amb la norma imperativa de dret inter- a) tota part pot exigir de qualsevol al- nacional general, i Article 74 tra part que en la mesura en què sigui b) ajustar les seves relacions mútues a Relacions diplomàtiques o consulars i possible estableixi en les seves rela- la norma imperativa de dret interna- conclusió de tractats cions mútues la situació que hauria cional general. La ruptura o la manca de relacions di- existit si no s’haguessin executat plomàtiques o consulars entre dos o més aquests actes; 2. Quan un tractat es converteixi en nul i acabi en virtut de l’article 64, l’extin- Estats no impedeix la conclusió de trac- b) els actes executats de bona fe abans ció del tractat: tats entre els Estats esmentats. Aquesta que s’hagi al·legat la nul·litat no esde- conclusió per si mateixa no prejutja venen il·lícits pel sol fet de la nul·litat a) eximeix les parts de l’obligació de quant a la situació de les relacions di- del tractat. seguir complint el tractat; plomàtiques o consulars. b) no afecta cap dret, obligació o situa- 3. En els casos compresos en els arti- Article 75 ció jurídica de les parts creats per cles 49, 50, 51 o 52, no s’aplica a l’apartat Cas d’un Estat agressor 2 pel que fa a la part a la qual siguin im- l’execució del tractat abans de la seva Les disposicions d’aquest Conveni putables el dol, l’acte de corrupció o la extinció; tot i així, aquests drets, obli- s’entenen sense perjudici de qualsevol coacció. gacions o situacions poden, en enda- vant, mantenir-se únicament en la obligació que pugui originar-se amb re- 4. En cas que el consentiment d’un Es- mesura que el seu manteniment no es- lació a un tractat per a un Estat agressor tat determinat a obligar-se per un tractat tigui per si mateix en oposició amb la com a conseqüència de mesures adopta- multilateral estigui viciat, les normes nova norma imperativa de dret inter- des de conformitat amb la Carta de les precedents s’apliquen a les relacions en- nacional general. Nacions Unides quant a l’agressió de tal tre aquest Estat i les parts en el tractat. Estat. Article 72 Article 70 Conseqüències de la suspensió de Part VII. Dipositaris, notificacions, Conseqüències de l’extinció d’un l’aplicació d’un tractat correccions i registre tractat 1. Llevat que el tractat disposi o que les Article 76 Llevat que el tractat disposi o que les parts convinguin alguna altra cosa, la Dipositaris dels tractats parts convinguin una altra cosa, l’extin- suspensió de l’aplicació d’un tractat ba- ció d’un tractat en virtut de les seves dis- sada en les seves disposicions o de con- 1. La designació del dipositari d’un posicions o de conformitat amb aquest formitat a aquest Conveni: tractat pot efectuar-se pels Estats nego- Conveni: ciadors en el propi tractat o d’una altra a) eximeix les parts entre les quals se manera. El dipositari pot ser un o més Es- a) eximeix les parts de l’obligació de suspengui l’aplicació del tractat de tats, una organització internacional o el seguir complint el tractat; l’obligació de complir-lo en les seves principal funcionari administratiu de b) no afecta cap dret, obligació o situa- relacions mútues durant el període de l’organització esmentada. ció jurídica de les parts creats per suspensió; 2. Les funcions del dipositari d’un trac- l’execució del tractat abans de la seva b) no afecta de cap altra manera les re- tat són de caràcter internacional i el di- extinció. lacions jurídiques que el tractat hagi positari està obligat a actuar de manera 2. Si un Estat denúncia un tractat multi- establert entre les parts. imparcial en el seu acompliment. En par- lateral o se’n retira, s’aplica l’apartat 1 a 2. Durant el període de suspensió les ticular el fet que un tractat no hagi entrat les relacions entre aquest Estat i cadascu- parts han d’abstenir-se de tot acte enca- en vigor entre algunes de les parts o que na de les altres parts en el tractat des de hagi sorgit una discrepància entre un Es- 94 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

tat i un dipositari sobre l’acompliment de Article 78 b) si s’ha emès alguna objecció, el di- les funcions d’aquest no afecta aquesta Notificacions i comunicacions positari comunica l’objecció als Estats obligació del dipositari. signataris i als Estats contractants. Excepte quan el tractat o aquest Conve- Article 77 ni disposin alguna altra cosa, una notifica- 3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 Funcions dels dipositaris ció o una comunicació que ha de fer s’apliquen també quan el text d’un trac- qualsevol Estat en virtut d’aquest Conveni: tat hagi estat autenticat en dos o més 1. Llevat que el tractat disposi o que els idiomes i s’adverteixi una falta de con- a) ha de ser transmesa, si no hi ha di- Estats contractants convinguin una altra cordança que els Estats signataris i els Es- positari, directament als Estats als cosa, les funcions del dipositari compre- tats contractants convinguin que ha de quals estigui destinada o, si hi ha dipo- nen en particular les següents: ser corregida. sitari, a aquest; a) custodiar el text original del tractat i 4. El text corregit substitueix ab initio b) només s’entén que ha quedat feta els plens poders que li hagin estat re- el text defectuós, llevat que els Estats per l’Estat en qüestió quan hagi estat mesos; signataris i els Estats contractants deci- rebuda per l’Estat al qual fou transme- deixin una altra cosa. b) estendre còpies certificades confor- sa o, si escau, pel dipositari; mes del text original i preparar tots els 5. La correcció del text d’un tractat que c) si ha estat transmesa a un dipositari, altres textos del tractat en altres idio- hagi estat registrat ha de ser notificada a només s’entén que ha estat rebuda per mes que puguin requerir-se en virtut la Secretaria de les Nacions Unides. del tractat i transmetre’ls a les parts en l’Estat al qual estava destinat quan el tractat i als Estats facultats per arri- aquest hagi rebut del dipositari la in- 6. Quan es descobreixi un error en una bar a ser-ho; formació prevista en la lletra e) de l’a- còpia certificada conforme d’un tractat, partat 1 de l’article 77. el dipositari ha d’estendre una acta en la c) rebre les signatures del tractat i re- qual faci constar la rectificació i comuni- bre i custodiar els instruments, les no- Article 79 car-ne còpia als Estats signataris i als Es- tificacions i les comunicacions Correcció d’errors en textos o en còpies tats contractants. relatives al mateix tractat; certificades conformes dels tractats; Article 80 d) examinar si una signatura, un ins- 1. Quan, després de l’autenticació del Registre i publicació dels tractats trument o una notificació o comunica- text d’un tractat, els Estats signataris i els ció relatius al tractat estan en deguda Estats contractants adverteixin de comú 1. Els tractats, després de la seva entra- forma i, si és necessari, posar-ho en acord que conté un error, aquest, tret da en vigor, es transmeten a la Secretaria coneixement a l’atenció de l’Estat en que aquests Estats decideixin procedir a de les Nacions Unides per ser registrats o qüestió; la seva correcció d’una altra manera, ha arxivats i inscrits, segons correspongui, i de ser corregit: per ser publicats. e) informar les parts en el tractat i els Estats facultats per arribar a ser-ho dels a) introduint la correcció pertinent en el 2. La designació d’un dipositari consti- actes, notificacions i comunicacions text i fent que sigui rubricada per repre- tueix l’autorització perquè aquest realitzi relatius al tractat; sentants autoritzats en la deguda forma; els actes previstos en l’apartat precedent. f) informar els Estats facultats per arri- b) formalitzant un instrument o inter- Part VIII. Disposicions finals bar a ser parts en el tractat de la data canviant instruments en els quals es en què s’ha rebut o dipositat el nom- faci constar la correcció que s’ha acor- Article 81 bre de signatures o d’instruments de dat fer; o Signatura ratificació, d’acceptació, d’aprovació o c) formalitzant, pel mateix procedi- d’adhesió necessaris per a l’entrada en El present Conveni està obert a la ment utilitzat per al text original, un vigor del tractat; signatura de tots els Estats membres de text corregit de tot el tractat. les Nacions Unides o membres d’algun g) registrar el tractat a la Secretaria de 2. En el cas d’un tractat per al qual hi organisme especialitzat o de l’Agència les Nacions Unides; hagi dipositari, aquest notifica als Estats Internacional de l’Energia Atòmica, i h) complir les funcions específiques en signataris i als Estats contractants l’error i també de tot Estat part en l’Estatut de la altres disposicions d’aquest Conveni. la proposta de corregir-lo i fixa un termi- Cort Internacional de Justícia i de qualse- ni adequat per emetre objeccions a la vol altre Estat invitat per l’Assemblea Ge- 2. Si sorgeix alguna discrepància entre correcció proposada. A l’expiració del neral de les Nacions Unides a ser part en un Estat i el dipositari quant a l’acompli- termini fixat: el Conveni, de la manera següent: fins al ment de les funcions d’aquest últim, el 30 de novembre de 1969, en el Ministeri dipositari posarà la qüestió en coneixe- a) si no s’ha emès cap mena d’objec- Federal d’Afers Estrangers de la Repúbli- ment dels Estats signataris i dels Estats ció, el dipositari efectua i rubrica la ca d’Àustria i, després, fins al 30 d’abril contractants o, si correspon, de l’òrgan correcció en el text, estén una acta de de 1970, a la seu de les Nacions Unides a competent de l’organització internacio- rectificació del text i en comunica Nova York. nal interessada. còpia a les parts en el tractat i als Estats facultats per arribar a ser-ho; Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 95

Article 82 El secretari general pot nomenar presi- Ratificació Annex dent una de les persones de la llista o un dels membres de la Comissió de Dret In- El present Conveni està subjecte a rati- 1. El secretari general de les Nacions ternacional. Qualsevol dels terminis en ficació. Els instruments de ratificació Unides estableix i manté una llista d’ami- els quals hagin d’efectuar-se el nomena- s’han de dipositar en mans del Secretari gables componedors integrada per juris- ments pot ser prorrogat per acord de les General de les Nacions Unides. tes qualificats. A aquest efecte, s’invita parts en la controvèrsia. tots els Estats que siguin membres de les Article 83 Nacions Unides o part en aquest Conve- Qualsevol vacant ha de cobrir-se en la Adhesió ni que designin dos conciliadors; els forma prescrita pel nomenament inicial. El present Conveni queda obert a noms de les persones així designades 3. La Comissió de Conciliació fixa el l’adhesió de tot Estat que pertanyi a una constituiran la llista. La designació dels seu propi procediment. La Comissió, de les categories esmentades en l’article conciliadors, entre ells els designats per amb el consentiment previ de les parts 81. Els instruments d’adhesió s’han de cobrir una vacant accidental, s’ha de fer en la controvèrsia, pot invitar qualsevol dipositar en poder del secretari general per a un període de cinc anys renovable. de les parts en el tractat a exposar-li les de les Nacions Unides. En expirar el període pel qual hagin estat seves opinions verbalment o per escrit. designats, els conciliadors continuaran Les decisions i recomanacions de la Co- Article 84 exercint les funcions per a les quals ha- missió s’adopten per majoria de vots dels Entrada en vigor gin estat elegits de conformitat amb l’a- seus cinc membres. 1. Aquest Conveni entrarà en vigor partat següent. 4. La Comissió pot atreure l’atenció de trenta dies després de la data en què hagi 2. Quan s’hagi presentat una sol·lici- les parts en la controvèrsia en relació estat dipositat el trenta-cinquè instru- tud al secretari general, de conformitat amb totes les mesures que puguin facili- ment de ratificació o d’adhesió. amb l’article 66, aquest ha de sotmetre la tar una solució amistosa. 2. Per a cada Estat que ratifiqui el Con- controvèrsia a una comissió de concilia- 5. La Comissió escolta les parts, exami- veni o que s’hi adhereixi després d’haver ció, composta de la forma següent: na les pretensions i objeccions i fa pro- estat dipositat el trenta-cinquè instrument L’Estat o els Estats que constitueixin postes a les parts perquè arribin a una de ratificació o d’adhesió, el Conveni en- una de les parts en la controvèrsia han solució amistosa de la controvèrsia. trarà en vigor el trentè dia a partir de la de nomenar: data en la qual l’Estat hagi dipositat el seu 6. La Comissió presenta el seu informe instrument de ratificació o d’adhesió. a) un conciliador, de la nacionalitat dins dels dotze mesos següents a la data d’aquest Estat o d’un d’aquests Estats, de la seva constitució. L’informe es dipo- Article 85 elegit o no de la llista mencionada en sita en mans del secretari general i s’ha Textos autèntics l’apartat 1, i de transmetre a les parts en la controvèr- L’original d’aquest Conveni, els textos b) un conciliador que no tingui la na- sia. L’informe de la Comissió, incloses les del qual en xinès, espanyol, francès, an- cionalitat d’aquest Estat ni de cap d’a- conclusions que s’hi indiquin quant als glès i rus són igualment autèntics, s’ha quests Estats, elegit de la llista. fets i les qüestions de dret, no obliga les parts ni té cap altre caràcter que el d’e- de dipositar en mans del secretari gene- L’Estat o els Estats que constitueixin nunciat de recomanacions presentades a ral de les Nacions Unides. l’altra part en la controvèrsia han de no- les parts per a la seva consideració, amb menar dos conciliadors de la mateixa En testimoniatge d’això, els plenipo- la finalitat de facilitar una solució amisto- manera. Els quatre conciliadors elegits tenciaris infrascrits, degudament auto- sa de la controvèrsia. ritzats pels seus governs respectius, han per les parts han de ser nomenats dins signat aquest Conveni. dels seixanta dies següents a la data en 7. El secretari general proporciona a la què el secretari general hagi rebut la Comissió l’assistència i les facilitats que Viena, 23 de maig de 1969 sol·licitud. necessiti. Les despeses de la Comissió són sufragades per l’Organització de les Els quatre conciliadors, en el decurs Nacions Unides. dels seixanta dies següents a la data en què s’hagi efectuat l’últim dels seus no- menaments, han de nomenar un cinquè conciliador, elegit de la llista, que serà president. Si el nomenament del president o de qualsevol dels altres conciliadors no s’ha realitzat en el termini anteriorment pres- crit a aquest efecte, l’ha d’efectuar el se- cretari general dins dels seixanta dies següents a l’expiració d’aquest termini. 96 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Situació del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, fet a Viena el 23 de maig de 1969 Entrada en vigor: 27 de gener de 1980, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 84 Estatus: el 7 d’octubre del 2003, 45 Es- tats signataris i 96 Estats part

Ratificació, adhesió (a), Participant Signatura Successió (d) Afganistan 23 maig 1969 Albània 27 juny 2001 a Alemanya¹ 30 abril 1970 21 juliol 1987 Algèria 8 novembre 1988 a Antiga República Iugoslava de Macedònia² 8 juliol 1999 d Aràbia Saudita 14 abril 2003 a Argentina 23 maig 1969 5 desembre 1972 Austràlia 13 juny 1974 a Àustria 30 abril 1979 a Barbados 23 maig 1969 24 juny 1971 Bèlgica 1 setembre 1992 a Bielorússia 1 maig 1986 a Bolívia 23 maig 1969 Bòsnia i Hercegovina² 1 setembre 1993 d Brasil 23 maig 1969 Bulgària 21 abril 1987 a Cambotja 23 maig 1969 Camerun 23 octubre 1991 a Canadà 14 octubre 1970 a Colòmbia 23 maig 1969 10 abril 1985 Congo 23 maig 1969 12 abril 1982 Costa d’Ivori 23 juliol 1969 Costa Rica 23 maig 1969 22 novembre 1996 Croàcia² 12 octubre 1992 d Cuba 9 setembre 1998 a Dinamarca 18 abril 1970 1 juny 1976 Egipte 11 febrer 1982 a El Salvador 16 febrer 1970 Equador 23 maig 1969 Eslovàquia# 28 maig 1993 d Eslovènia² 6 juliol 1992 d Espanya 16 maig 1972 a Estats Units d’Amèrica 24 abril 1970 Estònia 21 octubre 1991 a Etiòpia 30 abril 1970 Federació de Rússia 29 abril 1986 a Filipines 23 maig 1969 15 novembre 1972 Finlàndia 23 maig 1969 19 agost 1977 Geòrgia 8 juny 1995 a Ghana 23 maig 1969 Grècia 30 octubre 1974 a Guatemala 23 maig 1969 21 juliol 1997 Guyana 23 maig 1969 Haití 25 agost 1980 a Hondures 23 maig 1969 20 setembre 1979 Hongria 19 juny 1987 a Illes Salomó 9 agost 1989 a Iran, República Islàmica d’ 23 maig 1969 Itàlia 22 abril 1970 25 juliol 1974 Jamaica 23 maig 1969 28 juliol 1970 Japó 2 juliol 1981 a Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 97

Kazakhstan 5 gener 1994 a Kenya 23 maig 1969 Kirguizistan 11 maig 1999 a Kuwait 11 novembre 1975 a Lesotho 3 març 1972 a Letònia 4 maig 1993 a Libèria 23 maig 1969 29 agost 1985 Liechtenstein 8 febrer 1990 a Lituània 15 gener 1992 a Luxemburg 4 setembre 1969 23 maig 2003 Madagascar 23 maig 1969 Malàisia 27 juliol 1994 a Malawi 23 agost 1983 a Mali 31 agost 1998 a Marroc 23 maig 1969 26 setembre 1972 Maurici 18 gener 1973 a Mèxic 23 maig 1969 25 setembre 1974 Moçambic 8 maig 2001 a Mongòlia 16 maig 1988 a Myanmar 16 setembre 1998 a Nauru 5 maig 1978 a Nepal 23 maig 1969 Níger 27 octubre 1971 a Nigèria 23 maig 1969 31 juliol 1969 Nova Zelanda 29 abril 1970 4 agost 1971 Oman 18 octubre 1990 a Països Baixos 9 abril 1985 a Pakistan 29 abril 1970 Panamà 28 juliol 1980 a Paraguai 3 febrer 1972 a Perú 23 maig 1969 14 setembre 2000 Polònia 2 juliol 1990 a Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda 20 abril 1970 25 juny 1971 del Nord República Àrab Síria 2 octubre 1970 a República centreafricana 10 desembre 1971 a República de Corea" 27 novembre 1969 27 abril 1977 República de Moldàvia 26 gener 1993 a República Democràtica del Congo 25 juliol 1997 a República Democràtica Popular de Laos 31 març 1998 a República Txeca# 22 febrer 1993 d República Unida de Tanzània 12 abril 1976 a Rwanda 3 gener 1980 a Saint Vincent i les Grenadines 27 abril 1999 a Santa Seu 30 setembre 1969 25 febrer 1977 Senegal 11 abril 1986 a Sèrbia i Montenegro² 12 març 2001 d Sudan 23 maig 1969 18 abril 1990 Suècia 23 abril 1970 4 febrer 1975 Suïssa 7 maig 1990 a Surinam 31 gener 1991 a Tadjikistan 6 maig 1996 a Togo 28 desembre 1979 a Trinitat i Tobago 23 maig 1969 Tunísia 23 juny 1971 a Turkmenistan 4 gener 1996 a Ucraïna 14 maig 1986 a Uruguai 23 maig 1969 5 març 1982 Uzbekistan 12 juliol 1995 a Vietnam 10 octubre 2001 a Xile 23 maig 1969 9 abril 1981 Xina³ 3 setembre 1997 a Xipre 28 desembre 1976 a Zàmbia 23 maig 1969 98 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Declaracions i reserves Algèria derar-se que impliqui una modificació, Declaració: renúncia o abandonament de la posició (La data de recepció és la de la ratifica- mantinguda fins aquest moment per ca- ció, la de l’adhesió o la de la successió, “L’adhesió de la República algeriana dascun d’ells. llevat que s’indiqui el contrari. Per a les democràtica i popular a aquest Conveni objeccions, vegeu més endavant.) no significa de cap manera el reconeixe- Bèlgica$ ment d’Israel. 21 de juny de 1993 Afganistan Aquesta adhesió no es pot interpretar Reserva: En el moment de la signatura: en el sentit que ha de portar a l’establi- L’Estat belga no estarà vinculat pels ar- Afganistan interpreta l’article 62 (Can- ment de relacions de qualsevol naturale- ticles 53 i 64 del Conveni respecte a qual- vi fonamental en les circumstàncies) de sa amb Israel.” sevol part que, formulant una reserva la manera següent: Reserva: respecte a l’article 66, lletra a), recusés el La lletra a de l’apartat 2 no s’aplica als “El Govern de la República algeriana procediment d’arranjament fixat per tractats desiguals o il·legals ni en el cas democràtica i popular considera que la aquest article. de qualsevol altre tractat contrari al prin- competència de la Cort Internacional de cipi de l’autodeterminació. Aquesta in- Justícia no es pot exercir, a demanda d’u- Bielorússia terpretació és la que ha estat defensada na sola part, en relació amb una contro- [Mateixes reserves i declaració, idènti- per l’expert consultor en la seva declara- vèrsia com la considerada a l’article 66, ques en essència, mutatis mutandis, que ció de l’11 de maig de 1968 davant la Co- lletra a. les formulades per la Federació russa.] missió plenària i en la comunicació del Declara que l’acord previ de totes les 14 de maig de 1969 (A/CONF.39/L.40) Bolívia adreçada a la Conferència. parts implicades és necessari en cada cas perquè se sotmeti una controvèrsia a 1. Els defectes del Conveni de Viena Alemanya l’esmentada Cort.” sobre el dret dels tractats retarden la rea- lització de les aspiracions de la humani- En el moment de la signatura: Aràbia Saudita tat. En ratificar el Conveni de Viena sobre Reserva: 2. Tot i així, les normes establertes pel el dret dels tractats, la República Federal …tot i formulant la reserva següent re- Conveni representen un avenç significa- d’Alemanya es reserva el dret de mani- tiu basat en els principis de la justícia in- festar la seva posició sobre les declara- lativa a l’article 66: l’acord previ dels dos països implicats és necessari per recórrer ternacional que tradicionalment ha cions fetes per altres Estats en adherir-se defensat Bolívia. al Conveni, i a formular reserves res- a un judicioaunarbitratge. pecte a certes disposicions del Conveni % Argentina Bulgària esmentat. a) La República Argentina considera Declaració: En el moment de la ratificació: que la regla continguda en l’article La República popular de Bulgària esti- ... 45.b) no li és d’aplicació, ja que preveu ma necessari subratllar que els articles 81 la renúncia prèvia de determinats drets. 2. La República Federal d’Alemanya i 83 del Conveni, que posen un cert nom- parteix del principi que l’article 66 b) del b) La República Argentina no admet bre d’Estats dins de la impossibilitat d’ac- Conveni de Viena sobre el dret dels trac- que un canvi fonamental de les cir- cedir-hi, tenen un caràcter indegudament tats no s’invocarà per excloure la juris- cumstàncies, ocorregut respecte de les restrictiu. Les disposicions d’aquesta dicció de la Cort Internacional de Justícia que existien en el moment de la con- mena són incompatibles amb la naturale- a la qual estan sotmesos Estats no mem- clusió del tractat, i que no ha estat pre- sa del Conveni, que és de caràcter univer- bres de l’esmentat Conveni. vist per les parts, pugui ser invocat sal i ha d’estar obert a la signatura de tots com a motiu per donar per acabat un els Estats. 3. La República Federal d’Alemanya tractat o per retirar-se’n; a més a més, entén per l’expressió “mesures adopta- objecta contra les reserves formulades Canadà des de conformitat amb la Carta de les per l’Afganistan, el Marroc i Síria en re- Amb l’adhesió al Conveni de Viena so- Nacions Unides”, esmentada en l’article lació amb l’apartat 2.a, de l’article 62 i bre el dret dels tractats, el Govern del Ca- 75 del Conveni, les futures decisions contra qualsevol reserva del mateix te- nadà entén que no hi ha res en l’article adoptades pel Consell de Seguretat de nor, que en el futur pugui ser formula- 66 que signifiqui l’exclusió de la jurisdic- les Nacions Unides en aplicació de les da respecte a l’article 62. ció de la Cort Internacional de Justícia, disposicions del capítol VII de la Carta en els supòsits en què l’esmentada juris- relatives al manteniment de la pau i de la L’aplicació d’aquest Conveni als terri- dicció existeix segons les disposicions seguretat internacional. toris la sobirania dels quals és objecte de de qualsevol tractat en vigor que obligui litigi entre dos o més Estats, ja siguin o les parts quant a l’arranjament de contro- no parts en el Conveni, no pot consi- vèrsies. Pel que fa als Estats part en el Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 99

Conveni de Viena que accepten com a procediment establert en l’article 66 del jus cogens, és aplicable universalment i obligatòria la jurisdicció de la Cort Inter- Conveni ja que considera que cal solu- obligatòriament. nacional de Justícia, el Govern del Ca- cionar qualsevol controvèrsia amb un A més, l’Equador considera igualment nadà declara que no considera que les dis- dels mètodes adoptats de comú acord que la primera part de l’article 4 s’aplica a posicions de l’article 66 del Conveni de per les parts; per tant la República de tractats ja existents. Viena estableixin “un altre mètode d’ar- Cuba no pot acceptar solucions que per- ranjament pacífic”, dins del significat de metin a una de les parts de sotmetre la D’aquesta forma l’Equador considera l’apartat 2 a) de la declaració que el Go- controvèrsia a un procediment de reso- que l’esmentat article 4 incorpora el prin- vern canadenc va lliurar al secretari gene- lució judicial, d’arbitratge o de concilia- cipi incontestable pel qual, en els ral de les Nacions Unides el 7 d’abril de ció sense el consentiment de l’altra. supòsits en què el Conveni codifica nor- 1970 acceptant com a obligatòria la juris- mes de lex lata, aquestes, com a normes Declaració: dicció de la Cort Internacional de Justícia. preexistents, poden ser invocades i apli- El Govern de la República de Cuba de- cades a tractats signats abans de l’entrada Colòmbia clara que [l’esmentat Conveni], essen- en vigor d’aquest Conveni, que és l’ins- Reserva: cialment, ha codificat i sistematitzat les trument que codifica les esmentades normes establertes pel costum i altres normes. Pel que fa a l’article 25, Colòmbia for- fonts de dret internacional pel que fa a la # mula la reserva següent: la Constitució conclusió, la signatura, la ratificació, Eslovàquia política d’aquest país no admet l’entrada l’entrada en vigor, la denúncia i altres es- ' en vigor provisional dels tractats. Efecti- tipulacions relatives als tractats interna- Finlàndia vament, correspon al Congrés nacional cionals i, per tant, que aquestes Finlàndia també declara que, en refe- aprovar o denunciar els tractats i conve- disposicions, ja que obtenen el seu rència a la seva relació amb qualsevol Es- nis conclosos pel Govern amb d’altres Es- caràcter obligatori de fonts universal- tat que hagi formulat o formuli una tats o amb subjectes de dret internacional. ment reconegudes de dret internacional reserva en el sentit de no veure’s obligat & pel que fa en particular a la nul·litat, l’ex- per alguna o per totes les disposicions de Costa Rica tinció i la suspensió de l’aplicació de l’article 66, no es considera obligada ni Reserves i declaracions fetes en el mo- tractats, són aplicables a tot tractat ante- per aquestes disposicions de procedi- ment de la signatura i confirmades en el rior al Conveni i més generalment als ment ni per les disposicions substantives moment de la ratificació: tractats, pactes o concessions conclosos de la Part V del Conveni a les quals no en condicions de desigualtat o que 1. Pel que fa als articles 11 i 12, la dele- són d’aplicació els procediments previs- menyspreen o disminueixen la seva so- gació de Costa Rica formula la reserva tos en l’article 66, com a conseqüència birania i la seva integritat territorial. següent: el sistema jurídic constitucional de l’esmentada reserva. d’aquest país no autoritza cap forma de  Dinamarca Guatemala consentiment que no estigui sotmesa a ratificació per l’Assemblea Legislativa. “Dinamarca no es considera vinculada En el moment de la signatura: per les disposicions de la Part V del Con- 2. Pel que fa a l’article 25, la delegació veni, segons les quals els procediments Reserves: de Costa Rica formula la reserva següent: d’arranjament establerts en l’article 66 no 1. Guatemala no pot acceptar cap dis- la Constitució política d’aquest país no són aplicables quan existeixin reserves posició d’aquest Conveni que pugui per- permet tampoc l’aplicació provisional formulades per altres països, i això res- judicar els seus drets i la seva dels tractats. pecte de qualsevol país que formuli, to- reivindicació sobre el territori de Belize. talment o parcialment, una reserva sobre 3. La delegació de Costa Rica interpre- 2. Guatemala no aplicarà les disposi- les disposicions de l’article 66 del Conve- ta l’article 27 com a referit a normes de cions dels articles 11, 12, 25 i 66 en la me- ni relatives a l’arranjament obligatori de rang inferior i no a les disposicions de la sura que contravinguin els principis certes controvèrsies.” Constitució Política. consagrats en la Constitució de la 4. La delegació de Costa Rica interpreta Equador República. l’article 38 de la manera següent: cap regla En el moment de la signatura: 3. Guatemala aplicarà les disposicions consuetudinària preval sobre qualsevol de l’article 38 únicament en els supòsits norma del Sistema Interamericà, respecte En signar aquest Conveni, l’Equador en què consideri que això és compatible del qual aquest Conveni té en opinió de no ha considerat necessari formular cap amb l’interès nacional. Costa Rica caràcter suplementari. mena de reserva en relació amb l’article 4 del Conveni perquè entén que les nor- En el moment de la ratificació: Cuba mes a les quals es refereix la primera part Reserves: Reserva: de l’article esmentat inclouen el principi de l’arranjament pacífic de controvèrsies a) La República de Guatemala confirma El Govern de la República de Cuba enunciat en l’apartat 3 de l’article 2 de la oficialment les reserves I i III que va formula reserva expressa respecte al Carta de les Nacions Unides, i que, com a formular en signar el Conveni esmen- 100 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

tat; és a dir, d’una banda Guatemala tractat contrari al principi de l’autode- veni està subordinada al procés de no accepta cap disposició del Conveni terminació. El punt de vista del Marroc signatura, d’aprovació, de ratificació i que sigui susceptible de perjudicar els sobre l’apartat 2.a) ha estat defensat per d’entrada en vigor dels tractats o d’adhe- seus drets i reivindicacions sobre el l’expert consultor en la seva intervenció sió als tractats previst pel seu règim cons- territori de Belize, i de l’altra, Guate- de l’11 de maig de 1968 davant la Comis- titucional. mala només aplicarà la disposició sió plenària i del 14 de maig de 1969 da- enunciada a l’article 38 del Conveni vant de la Conferència plenària Regne Unit de Gran Bretanya i " esmentat en el cas que consideri l’apli- (A/CONF.39/L.40). d’Irlanda del Nord cació d’acord amb l’interès nacional. 2. S’entén que la signatura per part del En el moment de la signatura: b) Pel que fa a la reserva II, formulada Marroc d’aquest Conveni, no significa, En signar el Conveni de Viena sobre el en el mateix moment, segons la qual la de cap manera, el reconeixement d’Is- dret dels tractats, el Govern del Regne República de Guatemala no aplicarà rael. A més, no s’establirà cap relació Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del els articles 11, 12, 25 i 66 del Conveni convencional entre el Marroc i Israel. Nord declara que considera que cap dis- esmentat perquè són contraris a la posició de l’article 66 del Conveni es- seva Constitució, Guatemala declara: Mongòlia mentat té per finalitat excloure la b.i) Que confirma aquesta reserva als Declaracions: jurisdicció de la Cort Internacional de Justícia en els supòsits en què l’esmenta- articles 25 i 66 del Conveni perquè 1. La República popular mongola declara da jurisdicció es deriva de les disposi- l’un i l’altre són incompatibles amb que es reserva el dret de prendre totes les cions en vigor obligatòries entre les les disposicions de la seva Constitu- mesures necessàries per salvaguardar els parts, relatives a l’arranjament de contro- ció política en vigor. seus interessos en cas de no observació per vèrsies. En especial, respecte dels Estats altres Estats de les disposicions del Conveni b.ii) Que confirma també la reserva part en el Conveni de Viena que accep- de Viena sobre el dret dels tractats. als articles 11 i 12 del Conveni. El ten com a obligatòria la jurisdicció de la consentiment de Guatemala a estar 2. La República popular mongola esti- Cort Internacional de Justícia, el Govern obligat per un tractat està subordinat ma que convé assenyalar el caràcter dis- del Regne Unit declara que no considera a l’acompliment de les formalitats se- criminatori dels articles 81 i 83 del que les disposicions de la lletra b) de l’ar- gons la seva Constitució política. Per Conveni de Viena sobre el dret dels trac- ticle 66 del Conveni de Viena estableixin a Guatemala, la signatura o la rúbrica tats i declara que el Conveni hauria d’es- “altres mètodes d’arranjament pacífic” en d’un tractat pel seu representant s’ha tar obert a l’adhesió de tots els Estats. el sentit del punt (i).a) de la declaració d’entendre sempre feta ad referen- dipositada prop del secretari general de dum, és a dir, subordinada a la con- Oman les Nacions Unides l’1 de gener de 1969 firmació per part del seu Govern. Declaració: segons la qual el Govern del Regne Unit c) Guatemala formula una reserva a l’ar- acceptava com a obligatòria la jurisdic- Segons la interpretació del Govern del ticle 27 del Conveni en la mesura que ció de la Cort Internacional de Justícia. Sultanat d’Oman, les disposicions de l’a- aquest article es refereix a les lleis de partat 2 de l’article 65 del Conveni es- El Govern del Regne Unit, reservant- Guatemala i no a les disposicions de la mentat no s’apliquen als tractats se, de moment, la seva posició pel que fa seva Constitució política que tenen un contraris al dret a l’autodeterminació. a altres declaracions i reserves fetes per rang superior a qualsevol llei o tractat. diversos Estats en el moment de la seva Països Baixos signatura del Conveni, considera neces- Hongria Declaració: sari declarar que el Regne Unit no reco- neix a Guatemala el dret o cap mena de Kuwait El Regne dels Països Baixos no consi- pretensió legítima de reclamació res- La participació de Kuwait en aquest dera que les disposicions de la lletra b) de pecte del territori d’Hondures Britànica. Conveni no significa, de cap manera, l’article 66 del Conveni proposin “un altre que el Govern de l’Estat de Kuwait reco- mitjà d’arranjament pacífic” en el sentit de En el moment de la ratificació: negui Israel com tampoc que s’establirà la Declaració que el Regne dels Països El Govern del Regne Unit considera cap altra relació convencional entre l’Es- Baixos ha dipositat prop del secretari ge- que cap disposició de l’article 66 del tat de Kuwait i Israel. neral de l’Organització de les Nacions Conveni tingui per finalitat excloure la Unides l’1 d’agost de 1956 i per la qual ha jurisdicció de la Cort Internacional de Marroc acceptat la jurisdicció obligatòria de la Justícia en els supòsits en què l’esmenta- En el moment de la signatura (confir- Cort Internacional de Justícia. da jurisdicció es deriva de les disposi- mada en el moment de la ratificació): ! cions en vigor obligatòries entre les Perú parts, relatives a l’arranjament de contro- 1. Marroc interpreta que l’apartat 2.a) Reserva: vèrsies. En especial, respecte dels Estats de l’article 62 (canvi fonamental en les part en el Conveni de Viena que accep- circumstàncies) no és aplicable als trac- El Govern del Perú, entén que l’aplica- ten com a obligatòria la jurisdicció de la tats il·lícits o desiguals, o a qualsevol ció dels articles 11, 12 i 25 d’aquest Con- Cort Internacional de Justícia, el Regne Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 101

Unit no considera que les disposicions del Conveni, relatiu a la conciliació obli- Vietnam de la lletra b) de l’article 66 del Conveni gatòria. Reserva: de Viena sobre el dret dels tractats esta- bleixin “altres mètodes d’arranjament Federació de Rússia En adherir-se al Conveni, la República pacífic” en el sentit del punt (i).a) de la Reserves: Socialista del Vietnam formula la reserva declaració que el Govern del Regne Unit a l’article 66 del Conveni esmentat. dipositava prop del secretari general de La Unió de Repúbliques Socialistes So- les Nacions Unides l’1 de gener de 1969. viètiques no es considera vinculada per Xile les disposicions de l’article 66 del Conve- La República de Xile declara que # República Txeca ni de Viena sobre el dret dels tractats i s’adhereix al principi general de la im- declara que, perquè una controvèrsia, si- mutabilitat dels tractats, sense perjudici República Unida de Tanzània gui quina sigui, entre les parts contrac- del dret per als Estats d’estipular, concre- Cap Estat que formuli una reserva a tants relativa a l’aplicació o la tament, normes que modifiquin aquest qualsevulla de les disposicions de la Part interpretació dels articles 53 o 64 sigui principi, i formula per aquest motiu una V o a tota la Part podrà invocar l’article sotmesa a la decisió de la Cort Interna- reserva a les disposicions enunciades en 66 del Conveni respecte a la República cional de Justícia o perquè una contro- els apartats1i3del’article 62 del Conve- Unida de Tanzània. vèrsia, sigui quina sigui, relativa a ni, que considera, en opinió seva, inapli- l’aplicació o la interpretació de qualsevol cables. República Àrab de Síria altre article de la Part V del Conveni sigui sotmesa a l’examen d’una comissió de Xina A) L’acceptació d’aquest Conveni per conciliació, cal que, en cada cas, totes les la República Àrab de Síria i la ratificació parts en la controvèrsia donin el seu Reserva: del seu Govern, no comporten, de cap acord en aquest sentit, i declara, a més, 1. La República Popular de la Xina for- manera, el reconeixement d’Israel i no que, només els mediadors designats de mula la seva reserva a l’article 66 del poden tenir com a resultat l’establiment comú acord per les parts en les contro- Conveni esmentat. de cap mena de contacte amb Israel ba- vèrsies podran participar a la comissió Declaració: sat en les disposicions del Conveni. de conciliació. 2. La signatura del Conveni esmentat B) La República Àrab de Síria conside- La Unió de Repúbliques Socialistes So- feta per les autoritats que representaven ra que l’article 81 del Conveni no és con- viètiques no es considera vinculada per Taiwan el 27 d’abril de 1970 usurpant el forme amb els objectes i finalitats del les disposicions de l’apartat 3 de l’article nom de la “Xina” és il·legal i desproveïda Conveni ja que no permet a tots els Es- 20 ni per les de la lletra b) de l’article 45 de tot efecte. tats, sense discriminació ni distinció del Conveni de Viena sobre el dret dels esdevenir-ne part. tractats en la mesura que les disposicions Objeccions C) El Govern de la República Àrab de esmentades són contràries a la pràctica Síria no accepta, en cap cas, la no aplica- internacional. (La data de recepció és la de la ratifica- ció, de l’adhesió o de la successió, llevat bilitat del principi d’un canvi fonamental Declaració: en les circumstàncies que figura en l’arti- que s’indiqui el contrari.) cle 62, apartat 2.a) pel que fa als tractats La Unió de Repúbliques Socialistes So- que estableixin fronteres, ja que la consi- viètiques declara que es reserva el dret Algèria dera com una violació flagrant d’una de prendre totes les mesures que jutgi El Govern de la República algeriana norma obligatòria que forma part del útils per defensar els seus interessos en democràtica i popular, fidel al principi de dret internacional general i que preveu el cas que un altre Estat no respectés les la intangibilitat de les fronteres heretades el dret dels pobles a l’autodeterminació. disposicions del Conveni de Viena sobre en el moment de la independència, emet el dret dels tractats. una objecció a la reserva emesa pel D) El Govern de la República Àrab de Regne del Marroc respecte a l’apartat 2 a) Síria interpreta les disposicions de l’arti- Tunísia de l’article 62 del Conveni. cle 52 de la manera següent: “La controvèrsia a la qual fa referència ! L’expressió “l’amenaça o l’ús de la for- l’article 66.a) exigeix l’acord de totes les Alemanya ça” utilitzada en aquest article s’aplica parts en la controvèrsia perquè sigui sot- La República Federal d’Alemanya re- també a l’ús de la coacció econòmica, mesa a la Cort Internacional de Justícia.” butja les reserves emeses per Tunísia, la política, militar i psicològica i a tota Unió de Repúbliques Socialistes Sovièti- mena de coacció que forci un Estat a Ucraïna ques, la República Socialista Soviètica de concloure un tractat contra el seu desig o [Mateixes reserves i declaracions, Bielorússia, la República Socialista So- el seu interès. idèntiques en substància, mutatis mu- viètica d’Ucraïna, la República Demo- E) L’adhesió de la República Àrab de tandis, que les formulades per la Unió cràtica d’Alemanya respecte a l’article 66 Síria a aquest Conveni i la ratificació per de Repúbliques Socialistes Soviètiques.] del Conveni de Viena sobre el dret dels part del seu Govern no s’aplica a l’Annex tractats, reserves que jutja incompatibles 102 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

amb l’objecte i la finalitat del Conveni es- Aquesta objecció no constitueix un És de l’interès comú dels Estats que els mentat. Recorda sobre aquesta qüestió obstacle per a l’entrada en vigor del Con- tractats pels quals aquests han decidit que el Govern de la República Federal veni entre la República Federal d’Ale- vincular-se siguin respectats per totes les d’Alemanya, tal com ja ho ha subratllat manya i la República Socialista del parts pel que fa al seu objecte i finalitat i en un cert nombre d’altres ocasions, con- Vietnam. que els Estats estiguin disposats a proce- sidera els articles 53 i 64 com estant indis- dir a qualsevol modificació legislativa solublement vinculats a l’article 66 a). Àustria necessària per a l’acompliment de les se- ves obligacions convencionals. El Govern de la República Federal d’A- 16 de setembre de 1998 lemanya també ha emès objeccions En consideració a les reserves fetes El Govern danès per tant emet una ob- idèntiques, mutatis mutandis, respecte per Guatemala en el moment de la ratifi- jecció a les reserves [...] que el Govern a les reserves formulades per altres Es- cació: guatemalenc ha formulat respecte al tats, tal com s’indiquen a continuació: [Conveni esmentat]. Àustria opina que les reserves de Gua- i) 27 de gener de 1988: respecte a les temala afecten quasi exclusivament nor- Aquesta objecció no s’oposa a l’entra- reserves fetes per Bulgària, la mes generals del [Conveni esmentat] da en vigor del [Conveni esmentat] entre República Popular Hongaresa i la moltes de les quals tenen un fonament Guatemala i Dinamarca, tractat que per República Socialista Txecoslovaca; sòlid en el dret internacional consuetudi- tant entrarà en vigor entre els dos Estats sense que Guatemala pugui invocar les ii) 21 de setembre de 1988: respecte nari. Les reserves podrien qüestionar reserves que ha formulat. a la reserva formulada per Mongòlia; normes ben establertes i universalment acceptades. Àustria estima que es poden iii) 30 de gener de 1989: respecte a la tenir dubtes sobre la compatibilitat d’a- Egipte reserva formulada per Algèria. questes reserves amb l’objecte i la finali- La República Àrab d’Egipte no es con- 12 de juny del 2002 tat del Conveni de Viena sobre el dret sidera vinculada per la Part V del Conve- dels tractats. Àustria, per tant, emet una ni respecte dels Estats que han formulat Respecte de la reserva formulada pel objecció a aquestes reserves. reserves sobre els procediments obliga- Vietnam en el moment de l’adhesió: toris d’arranjament judicial i d’arbitratge Aquesta objecció no impedeix l’entra- que figuren en l’article 66 del Conveni i El Govern de la República Federal d’A- da en vigor del [Conveni esmentat] entre en l’Annex del Conveni, rebutja, alhora, lemanya ha examinat la reserva a l’article Àustria i Guatemala. 66 del Conveni de Viena sobre el dret les reserves relatives a les disposicions dels tractats formulada pel Govern de la Canadà de la Part V del Conveni. República Socialista del Vietnam en el moment de la seva adhesió al Conveni. 22 d’octubre de 1971 Estats Units d’Amèrica El Govern de la República Federal d’Ale- El Canadà no es considera vinculat per 26 de maig de 1971 manya estima que el procediment d’ar- relacions convencionals amb la Repúbli- El Govern dels Estats Units d’Amèrica ranjament de controvèrsies considerat a ca Àrab de Síria en relació amb aquelles objecta a la reserva E formulada en l’ins- l’article 66 és indissociable de les dispo- disposicions del Conveni de Viena sobre trument d’adhesió de Síria: sicions contingudes en la Part V del Con- el dret dels tractats a les quals és aplica- veni i constituïa de fet la base sobre la ble el procediment obligatori de conci- El Govern dels Estats Units considera qual la Conferència de Viena havia ac- liació establert en l’Annex del Conveni que aquesta reserva és incompatible ceptat elements de la Part V. El procedi- esmentat. amb l’objecte i la finalitat del Conveni i ment d’arranjament de controvèrsies mina el principi d’arranjament imparcial considerat a l’article 66, per tant, forma Dinamarca de controvèrsies relatives a la nul·litat, part integrant del Conveni. 16 de setembre de 1998 l’extinció i la suspensió de l’aplicació dels tractats, que fou objecte d’àmplies Així doncs, el Govern de la República En consideració a les reserves fetes Federal d’Alemanya estima que la reser- negociacions en la Conferència de Vie- per Guatemala en el moment de la ratifi- na. va que exclou el procediment de resolu- cació: ció judicial, d’arbitratge i de conciliació El Govern dels Estats Units té la inten- aplicable en cas de controvèrsia, fa dub- Aquestes reserves afecten normes ge- ció, en el moment en què esdevingui tar de la voluntat de la República Socia- nerals del [Conveni esmentat] moltes de part del Conveni de Viena sobre el dret lista del Vietnam de respectar plenament les quals tenen un fonament sòlid en el dels tractats, de reafirmar la seva objec- l’objecte i la finalitat del Conveni de Vie- dret internacional consuetudinari. ció a la reserva esmentada i de rebutjar na sobre el dret dels tractats. Aquestes reserves, en el cas que s’accep- tota relació convencional amb la tessin, podrien qüestionar normes ben República Àrab de Síria derivada de les El Govern de la República Federal d’A- establertes i universalment acceptades. lemanya, per tant, emet una objecció a la disposicions de la Part V del Conveni reserva formulada pel Govern de la El Govern danès opina que aquestes respecte de les quals Síria ha rebutjat els República Socialista del Vietnam. reserves no són compatibles amb l’ob- procediments de conciliació obligatòria jecte i la finalitat del [Conveni esmentat]. establerts en l’Annex del Conveni. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 103

El Govern dels Estats Units expressa Finlàndia Japó també la seva preocupació per la reserva 16 de setembre de 1998 1. El Govern del Japó emet objeccions C per la qual la República Àrab de Síria en relació a la reserva destinada a ex- Pel que fa a les reserves fetes per Gua- declara que no accepta la no aplicabilitat cloure l’aplicació, total o parcial, de les temala en el moment de la ratificació: del principi d’un canvi fonamental en les disposicions de l’article 66 i de l’Annex, circumstàncies pel que fa als tractats que Aquestes reserves, constituïdes per re- relatives als procediments obligatoris estableixin fronteres enunciats a la lletra missions de caràcter general a la llei na- d’arranjament de controvèrsies, i consi- a de l’apartat 2 de l’article 62 i la reserva cional i que no especifiquen clarament dera que Japó no té relacions convencio- D relativa a la interpretació que Síria en quina mesura es deroguen les dispo- nals amb un Estat que ha formulat o té la dóna a l’expressió “l’amenaça o l’ús de la sicions del Conveni, poden fer néixer intenció de formular tal reserva quant a força” que figura a l’article 52. Tot i així, greus dubtes sobre el compromís de l’Es- les disposicions de la Part V del Conveni davant la intenció del Govern dels Estats tat autor de la reserva quant a l’objecte i a les quals no s’aplicarien els procedi- Units de rebutjar tota relació convencio- la finalitat del Conveni i contribuir a mi- ments obligatoris esmentats en virtut de nal amb la República Àrab de Síria, deri- nar les bases del dret internacional con- la reserva. vada de les disposicions de la Part V, a vencional. A més, el Govern finlandès Consegüentment, les relacions con- les quals es refereixin les reservesCiD, considera la reserva relativa a l’article 27 vencionals entre el Japó i la República no considera necessari en aquest mo- del Conveni com a particularment criti- Àrab de Síria no comprendran les dispo- ment objectar formalment a aquestes re- cable ja que aquesta disposició és una sicions de la Part V del Conveni a les serves. norma ben establerta del dret internacio- quals s’aplica el procediment de conci- nal consuetudinari. El Govern finlandès El Govern dels Estats Units considera liació indicat en l’Annex, i les relacions recorda que, segons l’article 19 c) del que l’absència de relacions convencio- convencionals entre el Japó i Tunísia no [Conveni esmentat], cap reserva no ha de nals entre els Estats Units d’Amèrica seu comprendran els articles 53 i 64 del Con- ser incompatible amb l’objecte i la finali- país i la República Àrab de Síria, quant a veni. certes disposicions de la Secció V, no tat del Conveni. 2. El Govern del Japó no accepta la in- obstaculitza, de cap manera, l’obligació El Govern finlandès, per tant, emet terpretació de l’article 52 avançada pel d’aquesta última de complir amb qualse- una objecció a les reserves formulades Govern de la República Àrab de Síria, vulla de les obligacions establertes en a- pel Govern guatemalenc respecte del atès que aquesta interpretació no reflec- quelles disposicions a les quals està Conveni esmentat. subjecta pel dret internacional, indepen- teix correctament les conclusions de la dentment del Conveni de Viena sobre el Aquesta objecció no impedeix l’entra- Conferència de Viena sobre la coacció. da en vigor del Conveni entre Guatemala dret dels tractats. 3 d’abril de 1987 i Finlàndia. El Conveni, per tant, entrarà 29 de setembre de 1972 en vigor entre els dos Estats sense que [Tenint en compte la declaració feta en El Govern dels Estats Units d’Amèrica Guatemala pugui invocar les reserves el moment de l’adhesió] el Govern japo- objecta contra la reserva formulada per que ha formulat. nès emet objeccions pel que fa a les re- Tunísia a la lletra a) de l’article 66 del serves formulades pels Governs de la Conveni de Viena sobre el dret dels trac- Israel República Democràtica d’Alemanya i de tats relativa a una controvèrsia sobre la in- 16 de març de 1970 la Unió de Repúbliques Socialistes So- terpretació o l’aplicació dels articles 53 o viètiques relatives a les disposicions de El Govern d’Israel ha pres nota del 64. El dret que assisteix a una part per in- l’article 66 i de l’Annex, i reafirma la posi- caràcter polític de l’apartat 2 de la decla- vocar les disposicions dels articles 53 o 64 ció del Japó segons la qual aquest país ració feta pel Govern del Marroc... En està indissociablement vinculat amb les no tindrà relacions convencionals amb opinió del Govern d’Israel, aquest Con- disposicions de l’article 42 relatives a la els Estats més amunt esmentats pel que veni no és el marc apropiat per fer doncs impugnació de la validesa d’un tractat i fa a les disposicions de la Part V del Con- declaracions polítiques d’aquesta mena. amb la lletra a de l’article 66, relatiu al dret veni. A més a més, aquesta declaració no pot, de qualsevol part a sotmetre a la decisió en cap cas, afectar les obligacions que im- 2. El Govern japonès emet una objec- de la Cort Internacional de Justícia qual- posen al Marroc el dret internacional ge- ció a la reserva formulada pel Govern de sevol controvèrsia relativa a l’aplicació o neral o els tractats particulars. Pel que fa la Unió de les Repúbliques Socialistes a la interpretació dels articles 53 o 64. al fons de la qüestió, el Govern d’Israel Soviètiques relativa a l’apartat 3 de l’arti- Consegüentment, el Govern dels Es- mantindrà respecte al Govern del Marroc cle 20. tats Units té la intenció de reafirmar, en el una actitud de completa reciprocitat. 3. El Govern japonès emet una objec- moment en què esdevingui part en el 16 de novembre de 1970 ció a les declaracions dels Governs de la Conveni, la seva objecció a la reserva República Democràtica Alemanya i de la formulada per Tunísia i de declarar que [Mateixa declaració en substància que Unió de Repúbliques Socialistes Sovièti- no considerarà que els articles 53 o 64 l’anterior respecte de la declaració for- ques que es reserven el dret de prendre del Conveni estiguin en vigor entre els mulada per la República Àrab de Síria] totes les mesures que vulguin per salva- Estats Units d’Amèrica i Tunísia. guardar els seus interessos en cas d’inob- 104 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

servança de les disposicions del Conveni des que li imposa el dret internacional enunciades en l’article 66 del Conveni. per altres Estats. independentment del Conveni. Així doncs, les relacions entre el Regne dels Països Baixos i Cuba a títol del Con- Per les raons abans esmentades, el Nova Zelanda veni no estan regides per cap de les dis- Regne dels Països Baixos emet una ob- posicions de la Part V del Conveni. El 14 d’octubre de 1971 jecció a la reserva de la República Àrab Regne dels Països Baixos reafirma que de Síria segons la qual la seva adhesió al El Govern de Nova Zelanda objecta a l’absència de relacions convencionals Conveni no comprèn l’Annex, i també la la reserva formulada pel Govern de Síria entre ell mateix i Cuba en virtut de les reserva de Tunísia segons la qual la sub- al procediment de conciliació obli- disposicions de la Part V del Conveni no missió a la Cort Internacional de Justícia gatòria establert en l’Annex del Conveni afecta de cap manera el deure de Cuba d’una controvèrsia descrita en la lletra a) de Viena sobre el dret dels tractats i no de complir amb qualsevol obligació de l’article 66 exigeix l’acord de totes les accepta l’entrada en vigor del Conveni enunciada en les disposicions esmenta- parts en la controvèrsia. Així doncs, les entre Nova Zelanda i Síria. des que li imposa el dret internacional relacions convencionals entre el Regne independentment del Conveni. 10 d’agost de 1972 dels Països Baixos i la República Àrab de El Govern de Nova Zelanda objecta a Síria no inclouran les disposicions a les 11 d’octubre del 2001 quals s’aplica el procediment de conci- la reserva formulada pel Govern de Respecte de la reserva formulada pel liació indicat en l’Annex i les relacions Tunísia a l’article 66.a) del Conveni i con- Perú en el moment de la ratificació: sidera que Nova Zelanda no manté rela- convencionals entre el Regne dels Països cions convencionals amb Tunísia en Baixos i Tunísia no inclouran els articles El Govern del Regne dels Països relació amb aquelles disposicions del 53 i 64 del Conveni. Baixos ha examinat la reserva formulada pel Govern peruà en ratificar el Conveni Conveni a les quals s’aplica el procedi- El Govern del Regne dels Països de Viena sobre el dret dels tractats. ment d’arranjament de controvèrsies es- Baixos també ha emès objeccions idènti- tablert en l’article 66.a). ques, mutatis mutandis, respecte a les El Govern del Regne dels Països reserves formulades per diversos altres Baixos assenyala que els articles 11, 12 i Països Baixos Estats, com s’indiquen a continuació: 25 del Conveni són també objecte d’una El Regne dels Països Baixos opina que reserva general que els sotmet a la legis- i) 25 de setembre de 1987: respecte a les disposicions relatives a l’arranjament lació peruana. les reserves formulades per la Unió de controvèrsies, tal com estan enuncia- de Repúbliques Socialistes Sovièti- El Govern del Regne dels Països des en l’article 66 del Conveni, consti- ques, la República Socialista Sovièti- Baixos estima que, a falta d’aclariments tueixen un element important del ca de Bielorússia, la República suplementaris, aquesta reserva pot fer Conveni i no es poden dissociar de les Socialista Soviètica d’Ucraïna i la dubtar de l’adhesió del Perú a l’objecte i normes de fons a les quals estan lligades. República Democràtica Alemanya; la finalitat del Conveni i recorda que, de El Regne dels Països Baixos, per tant, conformitat amb el dret internacional jutja necessari emetre objeccions en rela- ii) 14 de juliol de 1988: respecte a les consuetudinari codificat pel Conveni de ció amb qualsevol reserva d’un altre Es- reserves fetes pels Governs de Viena sobre el dret dels tractats, no està tat que tendeixi a excloure totalment o Bulgària, de Txecoslovàquia i permès formular reserves incompatibles en part l’aplicació de les disposicions re- d’Hongria; amb l’objecte i la finalitat del tractat. latives a l’arranjament de controvèrsies. iii) 28 de juliol de 1988: respecte a Tot i que no s’oposa a l’entrada en vigor És d’interès de tots els Estats que els una de les reserves formulades per del Conveni entre el Regne dels Països tractats en els quals han decidit esdeve- Mongòlia; Baixos i un tal Estat, el Regne dels Països nir part siguin respectats, pel que fa al Baixos considera que les seves relacions iv) 30 de gener de 1989: respecte a la seu objecte i la seva finalitat, per totes les convencionals no inclouran les disposi- reserva formulada per Algèria. parts i que els Estats estiguin disposats a aportar a la seva legislació totes les mo- cions de la Part V del Conveni respecte v) 14 de setembre de 1998: respecte dificacions necessàries per complir amb de les quals l’aplicació dels procedi- a la reserva feta per Guatemala. ments d’arranjament de controvèrsies les obligacions que els incumbeixen en enunciats en l’article 66 està exclosa to- 15 de novembre de 1999 virtut d’aquests tractats. talment o en part. Respecte de la reserva formulada per El Govern del Regne dels Països El Regne dels Països Baixos considera Cuba en el moment de l’adhesió: Baixos, per tant, emet una objecció a la que l’absència de relacions convencio- De conformitat amb els termes d’a- reserva formulada pel Govern peruà en nals entre el Regne dels Països Baixos i questes objeccions, cal considerar que el relació amb el Conveni de Viena sobre el un tal Estat pel que fa a totes o algunes Regne dels Països Baixos ha emès una dret dels tractats. de les disposicions de la Part V, no afec- objecció a la reserva formulada per Aquesta objecció no constitueix un taria de cap manera el deure d’aquest Es- Cuba, que pretén excloure totalment o obstacle a l’entrada en vigor del Conveni tat de complir qualsevol obligació en part l’aplicació de les disposicions re- entre el Regne dels Països Baixos i el enunciada en les disposicions esmenta- latives a l’arranjament de controvèrsies Perú. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 105

4 de desembre del 2001 no accepta que Guatemala tingui cap En relació amb qualsevol altra reserva dret o cap mena de pretensió vàlida so- amb la intenció d’excloure l’aplicació, Respecte de la reserva formulada per bre l’esmentat territori. totalment o en part, de les disposicions Vietnam en el moment de l’adhesió: de l’article 66, a la qual el Regne Unit ja El Regne Unit es reserva plenament la El Govern del Regne dels Països s’ha oposat o que s’emeti després de la seva posició en relació amb les declara- Baixos ha examinat la reserva formulada reserva que emana del Govern de la cions fetes en el moment de la signatura pel Govern de la República Socialista del Unió de Repúbliques Socialistes Sovièti- del Conveni per diversos Estats, algunes Vietnam respecte a l’article 66 quan es va ques, el Regne Unit no considerarà que de les quals serien objectades pel Regne adherir al Conveni de Viena sobre el dret les seves relacions convencionals amb Unit, cas de ser confirmades en el mo- dels tractats, obert a la signatura el 23 de l’Estat que ha formulat o que formularà ment de la ratificació. maig de 1969, i es refereix a les objec- una reserva d’aquesta mena inclouen les cions emeses pel Regne dels Països 22 de juny de 1972 disposicions de la Part V del Conveni en Baixos quan es va adherir al Conveni es- El Regne Unit objecta a la reserva for- relació amb les quals la reserva rebutja mentat el 9 d’abril de 1985. mulada pel Govern de Tunísia a l’article l’aplicació de l’article 66. De conformitat amb els termes d’a- 66.a) del Conveni i no accepta l’entrada L’instrument d’adhesió dipositat per la questes objeccions, es considera que el en vigor d’aquesta reserva entre el Regne Unió de Repúbliques Socialistes Sovièti- Regne dels Països Baixos ha emès una Unit i Tunísia. ques també comportava una declaració objecció a la reserva formulada per la 7 de desembre de 1977 segons la qual la Unió de Repúbliques República Socialista del Vietnam, que Socialistes Soviètiques es reserva el dret exclou completament els procediments El Govern del Regne Unit de Gran Bre- de prendre “totes les mesures” per de- d’arranjament de controvèrsies esta- tanya i d’Irlanda del Nord fa notar que fensar els seus interessos en el cas que blerts en l’article 66 del Conveni. Així l’instrument de ratificació del Govern de un altre Estat no respectés les disposi- doncs, les relacions convencionals entre Finlàndia, dipositat prop del secretari ge- cions del Conveni. L’objecte i l’abast d’a- el Regne dels Països Baixos i la Repúbli- neral el 19 d’agost de 1977, conté una questa declaració no són clares; ca Socialista del Vietnam respecte al declaració relativa a l’apartat 2 de l’arti- tanmateix, vist que la Unió de Repúbli- Conveni no inclouen cap de les disposi- cle 7 del Conveni. El Govern del Regne ques Socialistes Soviètiques ha rebutjat cions de la Part V del Conveni. Unit informa el secretari general que no l’aplicació de l’article 66 del Conveni, considera que aquesta declaració modi- El Regne dels Països Baixos subratlla semblaria que s’aplica més aviat als actes fiqui, en cap cas, la interpretació o l’apli- que l’absència de relacions convencio- de les parts en el Conveni relatiu als trac- cació de l’article 7. nals entre ell mateix i la República Socia- tats quan aquests actes infringeixen el lista del Vietnam pel que fa a la Part V del 5 de juny de 1987 Conveni. En aquestes circumstàncies, un Conveni no afecta de cap manera el Estat no estaria limitat en la seva resposta El Govern del Regne Unit de Gran Bre- a les mesures de l’article 60: en virtut del deure del Vietnam de complir qualsevol tanya i d’Irlanda del Nord emet una ob- obligació enunciada en les disposicions dret internacional consuetudinari, tin- jecció a la reserva emesa pel Govern de dria el dret de prendre altres mesures pertinents a les quals està sotmès en vir- la Unió de Repúbliques Socialistes So- tut del dret internacional independent- sota la reserva general que siguin raona- viètiques per la qual rebutja l’aplicació bles i proporcionals a la violació. ment del Conveni. de l’article 66 del Conveni. L’article 66 preveu l’arranjament obligatori de con- 11 d’octubre de 1989 Regne Unit de Gran Bretanya i trovèrsies a la Cort Internacional de d’Irlanda del Nord Respecte de la declaració formulada Justícia en certes circumstàncies (en el per Algèria en el moment de l’adhesió: El Regne Unit no accepta que la inter- cas de controvèrsies relatives a l’aplica- pretació de l’article 52 avançada pel Go- ció o la interpretació dels articles 53 i 64) El Govern del Regne Unit recorda a vern de Síria reflecteixi correctament les o per un procediment de conciliació (en aquest respecte la declaració que va fer conclusions assolides en la Conferència el cas de la resta de la Part V del Conve- el 5 de juny de 1989 [relativa a l’adhesió de Viena en relació amb el tema de la co- ni). Aquestes disposicions estan inextri- de la Unió de Repúbliques Socialistes So- acció; la Conferència va tractar aquest cablement lligades a les disposicions de viètiques], declaració que, de conformi- tema i va adoptar una declaració al res- la Part V a les quals es refereixen. La seva tat amb els seus termes, s’aplica a les pecte que forma part de l’acta final. inclusió ha estat la base sobre la qual els reserves més amunt esmentades, i també s’aplicarà a qualsevol reserva de la ma- El Regne Unit emet una objecció a la elements de la Part V que constitueixen un desenvolupament progressiu del dret teixa naturalesa que un altre Estat po- reserva feta pel Govern de Síria en rela- gués formular. ció amb l’Annex del Conveni i no accep- internacional han estat acceptats per la ta l’entrada en vigor del Conveni entre el Conferència de Viena. Així doncs, el 19 de novembre de 1999 Regne Unit no considera que les rela- Regne Unit i Síria. Respecte de la reserva formulada per cions convencionals entre ell mateix i la Cuba en el moment de l’adhesió: Pel que fa a la reserva relativa al terri- Unió Soviètica inclouen la Part V del tori d’Hondures Britànica feta per Guate- Conveni. El Govern del Regne Unit de Gran Bre- mala en signar el Conveni, el Regne Unit tanya i d’Irlanda del Nord emet una ob- 106 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

jecció a la reserva [...]. Al respecte, el cions relatives a l’arranjament de contro- veni esmentat] moltes de les quals tenen Govern del Regne Unit vol recordar la vèrsies. Encara que no s’oposi a l’entrada un fonament sòlid en el dret internacio- seva declaració del 5 de juny de 1987 (re- en vigor del Conveni entre Suècia i tal nal consuetudinari. Aquestes reserves lativa a l’adhesió de la Unió de Repúbli- Estat, el Govern suec considera que les podrien qüestionar normes ben establer- ques Socialistes Soviètiques) la qual, de relacions convencionals entre ambdós tes i universalment acceptades. conformitat amb els seus termes, s’aplica països no inclouran ni la disposició pro- El Govern suec assenyala en particular a la reserva més amunt apuntada, i tam- cessal sobre la qual s’hagi formulat una que el Govern de Guatemala ha fet una bé s’aplicarà a qualsevol reserva de la reserva ni les disposicions substantives a reserva segons la qual només aplicarà les mateixa naturalesa que un altre Estat po- les quals fa referència aquesta disposició disposicions enunciades en l’article 38 gués formular. Amb aquest esperit, el processal. del Conveni en el cas que en consideri Regne Unit no considera que les seves En base a les raons abans esmentades, l’aplicació de conformitat amb l’interès relacions convencionals amb la Repúbli- el Govern suec objecta a la reserva de la nacional; també ha fet una reserva a l’ar- ca de Cuba incloguin les disposicions de República Àrab de Síria, en virtut de la ticle 27 del Conveni en la mesura que la Part V del Conveni. qual l’adhesió d’aquest país al Conveni aquest article es refereix a les lleis de 22 de juliol del 2002 no inclou l’Annex, i la reserva de Tunísia, Guatemala i no a les disposicions de la en virtut de la qual la controvèrsia a la seva constitució política que prevalen Respecte de la reserva formulada per qual fa referència l’article 66.a) exigeix sobre qualsevol llei o qualsevol tractat. Vietnam en el moment de l’adhesió: l’acord de totes les parts en la controvèr- És de l’interès comú dels Estats que els L’instrument d’adhesió dipositat pel sia per ser sotmesa a la decisió de la Cort tractats als quals aquests han decidit vin- Govern de la República Socialista del Internacional de Justícia. En vista d’a- cular-se siguin respectats per totes les Vietnam conté una reserva respecte a questes reserves, el Govern suec consi- parts en relació amb el seu objecte i la l’article 66 del Conveni. El Regne Unit dera, en primer lloc, que les relacions seva finalitat i que els Estats estiguin dis- emet una objecció a la reserva formulada convencionals entre Suècia i Síria no in- posats a procedir a qualsevol modifica- per la República Socialista del Vietnam clouen les disposicions de la Part V del ció legislativa que exigeixi respecte a l’article 66 i no reconeix l’en- Conveni a les quals és aplicable el proce- l’acompliment de les seves obligacions trada en vigor del Conveni entre el diment de conciliació de l’Annex; i, en convencionals. Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda segon lloc, que les relacions convencio- del Nord i la República Socialista del nals entre Suècia i Tunísia no inclouen El Govern suec, per tant, emet una ob- Vietnam. els articles 53 i 64 del Conveni. jecció a les reserves més amunt esmenta- des que el Govern guatemalenc ha El Govern suec també ha pres nota de Suècia formulat respecte del Conveni [esmen- la declaració feta per la República Àrab tat]. 4 de febrer de 1975 de Síria, en virtut de la qual interpreta L’article 66 del Conveni conté certes l’expressió “l’amenaça o l’ús de la força” La present objecció no s’oposa a l’en- disposicions relatives als procediments citada en l’article 52 del Conveni, fent-la trada en vigor del Conveni entre Guate- d’arranjament judicial, d’arbitratge i de extensiva a l’ús de la coacció de tipus mala i Suècia. El Conveni, per tant, conciliació. D’acord amb aquestes dis- econòmic, polític, militar i psicològic i a entrarà en vigor entre els dos Estats posicions, una controvèrsia sobre l’apli- tots els tipus de pressió exercida per obli- sense que Guatemala pugui invocar les cació o la interpretació dels articles 53 o gar un Estat a concloure un tractat en con- reserves que ha formulat. 64, que tracti de l’anomenat jus cogens, tra dels seus desitjos o interessos. Sobre 17 de novembre de 1999 pot ser sotmesa a la Cort Internacional aquesta qüestió, el Govern suec assenya- de Justícia. Si la controvèrsia fa referèn- la que, atès que l’article 52 es refereix a Respecte de la reserva formulada per cia a l’aplicació o a la interpretació de l’amenaça o a l’ús de la força en violació Cuba en el moment de l’adhesió: qualsevol altre article de la Part V del dels principis de dret internacional incor- El Govern suec vol recordar la declara- Conveni, es pot iniciar el procediment porats en la Carta de les Nacions Unides, ció que va fer el 4 de febrer de 1975, en de conciliació establert en l’Annex del aquest article ha de ser interpretat a la el moment de la seva ratificació del Con- Conveni. llum de la pràctica ja desenvolupada o veni, respecte a l’adhesió de la República que es desenvolupi amb l’aplicació de les Àrab de Síria i de la República Tunisiana. El Govern suec considera que aques- disposicions de la Carta. tes disposicions sobre l’arranjament de Aquesta declaració diu així: “L’article 66 controvèrsies constitueixen una part im- 16 de setembre de 1998 del Conveni conté certes disposicions re- portant del Conveni i no poden ser sepa- latives als procediments d’arranjament Respecte de les reserves fetes per Gua- judicial, d’arbitratge i de conciliació. Se- rades de les normes substantives amb les temala en el moment de la ratificació: quals estan relacionades. En conseqüèn- gons els termes d’aquestes disposicions, cia, el Govern suec objecta contra qual- El Govern suec opina que es poden te- una controvèrsia relativa a l’aplicació o a sevol reserva feta per un altre Estat, que nir dubtes sobre la compatibilitat d’a- la interpretació dels articles 53 o 64, que tingui com a objecte excloure, totalment questes reserves amb l’objecte i la tracten del que s’anomena jus cogens,es o parcialment, l’aplicació de les disposi- finalitat del Conveni. Afecten quasi ex- pot sotmetre a la decisió de la Cort Inter- clusivament normes generals del [Con- nacional de Justícia. Si la controvèrsia Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 107

concerneix l’aplicació o la interpretació parts, i que aquestes estiguin disposades de qualsevol altre article de la Part V del a aportar a la seva legislació totes les mo- Conveni, es pot aplicar el procediment dificacions necessàries per complir amb de conciliació indicat en l’Annex del les obligacions que els incumbeixen en Conveni. El Govern suec estima que virtut d’aquests tractats. aquestes disposicions relatives a l’arran- El Govern suec, per tant, emet una ob- jament de controvèrsies constitueixen jecció a la reserva formulada pel Govern una part important del Conveni i que no peruà respecte al Conveni de Viena so- es poden dissociar de les normes de fons bre el dret dels tractats. a les quals estan lligades. Per tant, el Go- vern suec emet una objecció a totes les Aquesta objecció no constitueix un reserves que un altre Estat podria fer per obstacle a l’entrada en vigor del Conveni tal d’evitar, totalment o en part, l’aplica- entre el Perú i Suècia. El Conveni entra ció de les disposicions relatives a l’arran- en vigor entre els dos Estats en la seva to- jament de controvèrsies. Tot i que no talitat sense que es tingui en compte la s’oposa a l’entrada en vigor del Conveni reserva formulada per Perú. entre Suècia i un tal Estat, el Govern suec estima que ni les disposicions de proce- Xile diment que són objecte de reserves ni les La República de Xile emet una objec- disposicions de fons a les quals aquestes ció a les reserves que han estat fetes o disposicions de procediment es refe- que puguin ser-ho en el futur sobre l’a- reixen no estaran incloses en les seves partat 2 de l’article 62 del Conveni. relacions convencionals.” Per les raons invocades més amunt, Llista dels amigables componedors que també s’apliquen a la reserva formu- designats per formar part d’una lada pel Govern de la República de comissió de conciliació en virtut Cuba, el Govern suec emet una objecció dels apartats1i2del’Annex del a la reserva enunciada pel Govern de la Conveni República de Cuba respecte al Conveni Data de dipòsit de la de Viena sobre el dret dels tractats. Participant Nomenaments notificació prop del 25 de juliol del 2001 secretari general Alemanya Prof. Dr. Wolff Heintschel von Heinegg 12 de març del 2001 Respecte de la reserva formulada per Dr. Andreas Zimmermann Perú en el moment de la ratificació: Àustria Ambaixador Helmut Türk 8 de gener del 2001 Prof. Karl Zemanek El Govern suec ha examinat la reserva 8 de gener del 2001 Croàcia Dr. Nick Stanko 14 de desembre de 1992 formulada per Perú en el moment de la Prof. Budislav Vukas ratificació del Conveni de Viena sobre el Dinamarca Prof. Isi Foighel 7 de març de 1995 dret dels tractats. Espanya José Antonio Pastor Ridruejo 3 de gener del 2001 Aurelio Pérez Giralda El Govern suec assenyala que els arti- Antiga República Elena Andreevska 3 de març de 1999 cles 11, 12 i 25 del Conveni són d’aques- Iugoslava de Directora del Consell de Dret Internacional 7 de març de 1995 ta manera objecte d’una reserva general Macedònia Ambaixador Skjold Gustav Mellbin que els sotmet al dret intern peruà. Paraguai Dr. Luis María Ramírez Boettner 22 de setembre de 1994 Dr. Jerónimo Irala Burgos El Govern suec estima que, a falta d’a- Suècia Hans Danelius 17 de febrer de 1994 clariments suplementaris, aquesta reser- Love Gustav-Adolf Kellberg va pot fer dubtar de l’adhesió del Perú a Suïssa Lucius Caflisch 26 de juny del 2001 l’objecte i la finalitat del Conveni i recor- Jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans da que, de conformitat amb el dret inter- Walter Kälin nacional consuetudinari codificat pel Prof. de dret públic i dret internacional a la Conveni de Viena sobre el dret dels trac- Universitat de Berna tats, no està permès formular reserves in- compatibles amb l’objecte i la finalitat del tractat. És d’interès de tots els Estats que els tractats dels quals han decidit esdevenir part siguin respectats, pel que fa al seu objecte i la seva finalitat, per totes les 108 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Notes Posteriorment, la Missió Permanent de nuació que el Govern de la República de 1. La República Democràtica Ale- Bulgària prop de l’Organització de les Corea era l’únic Govern legítim a Corea. Nacions Unides ha fet arribar al secretari manya s’havia adherit al Conveni el 20 Posteriorment, amb una comunicació general una comunicació en termes d’octubre de 1986 amb la reserva i les de- rebuda el 24 d’octubre del 2002, el Go- anàlegs. claracions següents: vern búlgar ha informat el secretari ge- Reserva: En dues cartes adreçades al secretari neral del següent: general en relació amb les comunica- ... En el moment de la signatura per la La República Democràtica Alemanya cions abans esmentades, el representant República de Corea del Conveni esmen- no es considera vinculada per les dispo- permanent de la Xina prop de l’Orga- tat, el 1971, el Govern de la República sicions de l’article 66 del Conveni. nització de les Nacions Unides ha decla- Popular de Bulgària en una comunicació rat que la República de la Xina, Estat Per sotmetre una controvèrsia relativa que va adreçar al secretari general res- sobirà i membre de l’Organització de les a l’aplicació o la interpretació dels arti- pecte la signatura esmentada,... ha indi- Nacions Unides, havia participat a la pri- cles 53 o 64 a la decisió de la Cort Inter- cat que el Govern considerava que la mera i la segona sessió de la Conferència nacional de Justícia, o una controvèrsia signatura esmentada era nul·la i inexis- de les Nacions Unides sobre el dret dels relativa a l’aplicació o la interpretació tent vist que les autoritats sud-coreanes tractats (1968 i 1969), havia contribuït a d’un altre article de la Part V del Conveni no poden en cap cas expressar-se en l’elaboració del Conveni de Viena sobre a una comissió de conciliació, cal en nom de Corea. cada cas el consentiment de totes les el dret dels tractats de 1969 i havia signat parts en la controvèrsia. Els membres de degudament el Conveni esmentat, i que Per aquests motius, [el Govern de la la comissió de conciliació han de ser de- totes les declaracions o reserves relatives República de Bulgària] declara que el signats de comú acord per les parts en la al Conveni esmentat que fossin incom- Govern de la República de Bulgària, des- controvèrsia. patibles amb la posició legítima del Go- prés d’haver tornat a examinar la decla- vern de la República de la Xina o que el ració esmentada, la retira mitjançant Declaracions: perjudiquessin no afectarien en res els aquesta comunicació. La República Democràtica Alemanya drets i les obligacions de la República de 5. Txecoslovàquia s’havia adherit al declara que es reserva el dret de prendre la Xina com a signatari del Conveni es- Conveni el 29 de juliol de 1987, amb una qualsevol mesura útil per defensar els mentat. reserva. Per una comunicació rebuda el seus interessos en el cas que altres Estats 4. Les Missions Permanents de 19 d’octubre de 1990, el Govern de Txe- no respectessin les disposicions del Con- Bulgària, de Mongòlia i de la Unió de coslovàquia ha notificat al secretari ge- veni. Repúbliques Socialistes Soviètiques neral la seva decisió de retirar la reserva La República Democràtica Alemanya prop de l’Organització de les Nacions feta en el moment de l’adhesió i que es- considera que les disposicions dels arti- Unides han adreçat al secretari general, tava concebuda de la manera següent: cles 81 i 83 del Conveni són contràries al en referència a la signatura esmentada, La República Socialista Txecoslovaca principi en virtut del qual tots els Estats, comunicacions segons les quals aquesta no es considera vinculada per les dispo- amb una política guiada pels objectius i signatura era il·legal ja que les autoritats sicions de l’article 66 del Conveni i decla- principis de la Carta de les Nacions Uni- sud-coreanes no podien en cap circums- ra que en virtut del principi d’igualtat des, tenen dret d’esdevenir part dels tància parlar en nom de Corea. sobirana dels Estats, perquè es pugui convenis que afecten els interessos de L’observador permanent de la sotmetre una controvèrsia a la Cort Inter- tots els Estats. República de Corea prop de l’Organitza- nacional de Justíciaoaunprocediment 2. L’Ex-Iugoslàvia havia signat i ratifi- ció de les Nacions Unides, en una comu- de conciliació, es requereix el consenti- cat el Conveni els dies 23 de maig de nicació adreçada al secretari general en ment de totes les parts en la controvèrsia 1969 i 27 d’agost de 1970, respectiva- referència amb la comunicació de la Mis- en cada cas. ment. sió permanent de la Unió de les Repúbli- 6. El 18 de febrer de 1993, el Govern ques Socialistes Soviètiques, ha observat 3. Signatura en nom de la República de belga ha fet saber al secretari general que aquesta última declaració estava que el seu instrument d’adhesió al Con- la Xina el 27 d’abril de 1970. En una co- desproveïda de tot fonament jurídic i municació adreçada al secretari general veni hauria d’haver estat acompanyat de que, per tant, no tenia efecte sobre l’acte la reserva esmentada. Atès que cap de relativa a la signatura més amunt esmen- legítim de la signatura del Conveni es- tada, la Missió Permanent de la Unió de les parts contractants en el Conveni ha mentat pel Govern de la República de notificat una objecció al secretari gene- Repúbliques Socialistes Soviètiques Corea ni perjudicava els drets i les obli- prop de l’Organització de les Nacions ral, ja sigui en el mateix moment del gacions de la República de Corea que es dipòsit ja sigui en el moment del proce- Unides ha declarat que aquesta signatura deriven d’aquest Conveni. L’observador era irregular ja que el suposat “Govern diment considerat, en un termini de 90 permanent ha assenyalat a més que l’As- dies a partir de la data de la seva circula- de la Xina” no representava ningú i no semblea General de les Nacions Unides tenia el dret de parlar en nom de la Xina i ció (23 de març de 1993), es considera havia declarat en la seva tercera sessió i que la reserva ha estat acceptada. que en el món només existia un sol Estat havia reafirmat constantment a conti- xinès - la República Popular de la Xina. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 109

7. Per una nota rebuda el 6 de maig de nicacions següents en les dates que s’in- nal consuetudinari enunciada en aquest 1994, el Govern búlgar ha notificat al se- diquen a continuació: article. El Govern del Regne Unit vol re- cretari general la seva decisió de retirar cordar la seva declaració del 5 de juny de Alemanya (21 de setembre de 1998): la reserva formulada en el moment de 1987 (relativa a l’adhesió de la Unió de l’adhesió respecte a la lletra a) de l’article Aquestes reserves afecten quasi exclu- Repúbliques Socialistes Soviètiques al 66 que diu així: sivament les disposicions generals del Conveni), els termes de la qual també Conveni, i moltes tenen un fonament s’apliquen a la reserva formulada per la La República Popular de Bulgària no sòlid en el dret internacional consuetudi- República de Guatemala respecte a l’arti- es considera vinculada per les disposi- nari. cle 66 i també a qualsevol reserva similar cions de la lletra a) de l’article 66 del que qualsevol altre Estat pogués formu- Conveni, segons la qual qualsevol part Les reserves, per tant, podrien qües- lar. en una controvèrsia relativa a l’aplicació tionar normes sòlidament fonamentades o la interpretació dels articles 53 o 64 i universalment reconegudes del dret in- 11. Per una comunicació rebuda el 8 pot, mitjançant una petició, sotmetre-la a ternacional, en particular pel que fa a les de desembre de 1989, el Govern honga- la decisió de la Cort Internacional de reserves relatives als articles 27 i 28 del rès ha notificat al secretari general que Justícia, excepte si les parts decideixen Conveni. El Govern de la República Fe- ha decidit retirar la reserva formulada en de comú acord sotmetre la controvèrsia deral d’Alemanya també opina que es el moment de l’adhesió respecte a l’arti- a l’arbitratge. El Govern de la República pot dubtar de si les reserves en qüestió cle 66 del Conveni, reserva que estava Popular de Bulgària declara que el con- són compatibles amb l’esperit i les finali- concebuda així: sentiment preliminar de totes les parts en tats del Conveni. El Govern de la La República Popular Hongaresa no es la controvèrsia és necessari perquè l’es- República Federal d’Alemanya es veu considera vinculada per les disposicions mentada controvèrsia es pugui sotmetre obligat a emetre objeccions a aquestes de l’article 66 del Conveni de Viena so- a la decisió de la Cort Internacional de reserves. bre el dret dels tractats i declara que per Justícia. Aquestes objeccions no impedeixen sotmetre a la decisió de la Cort Interna- 8. En aquest sentit, el secretari general l’entrada en vigor del Conveni entre la cional de Justícia una controvèrsia relati- ha rebut, el 13 d’octubre de 1998, del República Federal d’Alemanya i Guate- va a l’aplicació o la interpretació dels Govern del Regne Unit de Gran Bre- mala. articles 53 o 64, o per sotmetre a l’exa- tanya i d’Irlanda del Nord, la comunica- Bèlgica (30 de setembre de 1998): men d’una comissió de conciliació una ció següent: controvèrsia relativa a l’aplicació o la in- “Les reserves formulades per Guate- terpretació de qualsevol article de la Part El Govern del Regne Unit emet una mala es refereixen essencialment a nor- V del Conveni, cal l’acord de totes les objecció a la reserva formulada per Cos- mes generals del [Conveni esmentat] parts en la controvèrsia i que els amiga- ta Rica respecte a l’article 27 i declara moltes de les quals formen part del dret bles componedors que constitueixin la que les observacions que ha fet en rela- consuetudinari internacional. Aquestes comissió de conciliació estiguin ció amb la reserva formulada per la reserves podrien qüestionar normes ben designats exclusivament de comú acord República de Guatemala s’apliquen a la establertes i acceptades universalment. per les parts en la controvèrsia. reserva en qüestió. (Vegeu la nota 10). El Regne de Bèlgica emet des d’ara una 12. Per una comunicació rebuda el 19 9. El 20 d’abril del 2001, el Govern fin- objecció a aquestes reserves. Aquesta de juliol de 1990, el Govern mongol ha landès ha informat el secretari general objecció no impedeix l’entrada en vigor notificat al secretari general la seva deci- que havia decidit retirar la declaració del [Conveni esmentat] entre el Regne de sió de retirar les reserves formulades en feta respecte a l’apartat 2 de l’article 7 Bèlgica i Guatemala.” el moment de l’adhesió, que estaven feta en el moment de la ratificació. La de- Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlan- concebudes així: claració diu així: da del Nord (13 d’octubre de 1998): 1. La República Popular Mongola no es Finlàndia declara que considera que El Regne Unit de Gran Bretanya i d’Ir- considera vinculada per les disposicions cap de les disposicions de l’apartat 2 de landa del Nord emet una objecció a la re- de l’article 66 del Conveni de Viena so- l’article 7 del Conveni no pretén modifi- serva formulada per la República de bre el dret dels tractats. car les disposicions de dret intern relati- Guatemala relativa a l’article 27 i fa notar ves a la competència per concloure que la norma de dret internacional con- La República Popular Mongola declara tractats en vigor en un Estat contractant. suetudinari enunciada en aquest article que recórrer a la Cort Internacional de En virtut de la Constitució finlandesa, és s’aplica tant al dret constitucional com Justícia perquè resolgui en cas de contro- el president de la República qui està ha- als altres elements del dret intern. El Go- vèrsia relativa a l’aplicació o la interpre- bilitat per concloure tractats i també és vern del Regne Unit també emet una ob- tació dels articles 53 o 64, igual que ell qui decideix donar plens poders al jecció a la reserva formulada per la recórrer a una comissió de conciliació cap de Govern i al ministre d’Afers Es- República de Guatemala relativa a l’arti- perquè examini en el cas de controvèrsia trangers. cle 38, per la qual la República de Guate- relativa a l’aplicació o la interpretació de qualsevol dels altres articles de la Part V 10. En aquest sentit, el secretari gene- mala s’esforça a donar una interpretació del Conveni, està subordinat al consenti- ral ha rebut de diversos Estats les comu- subjectiva a la norma de dret internacio- ment de totes les parts en la controvèrsia 110 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

en cada cas, i que els amigables compo- bres el text d’una comunicació del Go- nedors que constitueixin la comissió de vern austríac, en la qual aquest Lleis conciliació han de ser nomenats de comunica la seva objecció a la reserva comú acord per les parts en la controvèr- expressada pel Govern peruà el 14 de qualificades sia. setembre del 2000 quan va dipositar el seu instrument de ratificació del Conveni 2. La disposició enunciada en la lletra de Viena sobre el dret dels tractats. b) de l’article 45 del Conveni de Viena Llei 15/2003, sobre el dret dels tractats, que és con- Com se sap [a la secretaria], l’apartat 5 del 18 de desembre, trària a la pràctica internacional establer- de l’article 20 del Conveni de Viena esti- qualificada de protecció de ta, no comporta obligacions per a la pula que “una reserva es considera que República Popular Mongola. ha estat acceptada per un Estat si no ha dades personals emès objeccions a la reserva [o] a l’expi- 13. El 14 de novembre del 2001, el se- Atès que el Consell General en la seva ració dels 12 mesos que segueixen la cretari general ha rebut la comunicació sessió del dia 18 de desembre del 2003 data en la qual ha rebut la notificació següent del Govern austríac: ha aprovat la següent: (…)”. La ratificació del Conveni per Perú Àustria ha examinat la reserva formu- i la formulació de la reserva en qüestió llei 15/2003, del 18 de desembre, qua- lada pel Govern peruà, en el moment de han estat notificades als Estats membres lificada de protecció de dades personals la seva ratificació del Conveni de Viena el 9 de novembre del 2000. sobre el dret dels tractats, respecte a Exposició de motius Atès que la secretaria ha rebut la co- l’aplicació dels articles 11, 12 i 25 del municació emanada del Govern austríac Aquesta Llei té per objectiu regular el Conveni. el 14 de novembre del 2001, i l’ha difós tractament que tant persones o entitats En absència d’altres precisions, el fet als Estats membres el 28 de novembre privades com l’Administració pública an- que Perú sotmeti l’aplicació dels articles del mateix any, la Missió Permanent del dorrana duen a terme sobre les dades esmentats a una reserva general que re- Perú considera que el Govern austríac corresponents a persones físiques. met al contingut de la legislació nacional ha acceptat tàcitament la reserva formu- Aquesta regulació persegueix tres ob- en vigor suscita dubtes pel que fa a lada pel Govern peruà, ja que el termini jectius fonamentals: primer, aportar un l’adhesió del Perú a l’objecte i la finalitat de 12 mesos previst en l’apartat 5 de l’ar- grau de protecció suficient i raonable al del Conveni. Segons el dret internacio- ticle 20 del Conveni de Viena ha trans- dret que tota persona té a la seva intimi- nal consuetudinari codificat pel Conveni corregut sense que s’hagi emès cap tat, dret fonamental reconegut per la de Viena sobre el dret dels tractats, les objecció. El Govern peruà considera, per Constitució al seu article 14; segon, que reserves a un tractat que són incompati- tant, que la comunicació del Govern aus- aquesta protecció no impliqui l’establi- bles amb l’objecte i la finalitat d’aquest tríac, a causa de la seva presentació tar- ment d’obligacions excessives que pu- no estan autoritzades. Segons l’opinió dana, no té cap efecte jurídic. guin impedir o dificultar greument les d’Àustria, la reserva en qüestió és per 14. El 24 de febrer de 1998, el secretari activitats econòmiques, administratives tant inadmissible en la mesura que la general ha rebut del Govern guate- o de gestió de les entitats públiques i pri- seva aplicació podria tenir una incidèn- malenc la comunicació següent: vades andorranes; tercer, aproximar la cia negativa sobre el respecte de Perú de legislació andorrana a les normatives del les obligacions que li incumbeixen en Guatemala és part d’una controvèrsia nostre entorn en aquesta matèria. Amb la virtut dels articles 11, 12 i 25 del Conveni. territorial per l’ocupació il·legal d’una regulació que conté aquesta Llei s’ha cer- part del seu territori pel Govern del Per aquestes raons, Àustria emet una cat l’equilibri entre aquests tres principis. Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda objecció a la reserva que ha formulat el del Nord, al qual ha succeït el Govern de La regulació del tractament de dades Govern peruà al Conveni de Viena sobre Belize. Consegüentment, està fonamen- personals no és desconeguda en el el dret dels tractats. tat respecte del dret internacional reivin- nostre país. Així, el Reglament sobre el Aquesta objecció no impedeix que el dicar la retrocessió del territori que li banc de dades del sector públic, aprovat Conveni entri en vigor en la seva totalitat pertany per raons històriques i jurídi- l’any 1976, ja establia tota una sèrie de entre Perú i Àustria, sense que el Perú es ques. previsions per al tractament de dades beneficiï de la seva reserva. personals, tot i que limitava el camp d’acció a la utilització de les dades dels En aquest sentit, el secretari general ha administrats en el sector públic. rebut, el 21 de gener del 2001, del Go- vern peruà la comunicació següent: Tenint en compte aquest precedent, la regulació establerta en aquesta Llei con- [El Govern peruà es refereix a la co- té una previsió específica relativa al trac- municació feta pel Govern austríac rela- tament de dades per part de l’Adminis- tiva a la reserva feta per Perú en el tració andorrana i inclou altres qüestions moment de la ratificació.] Aquest docu- que s’han considerat fonamentals en la ment dóna a conèixer als Estats mem- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 111

regulació del tractament de dades perso- nals, qualsevol que sigui la seva forma o pertanyença a organitzacions polítiques nals. modalitat de creació, emmagatzematge, o sindicals, salut, vida sexual o origen èt- organització i accés. nic de les persones interessades. Així, el capítol primer de la Llei regula l’àmbit territorial i material, amb identifi- 4. Responsable del tractament: perso- 12. Fitxers de naturalesa privada: cació de les matèries que, per la seva es- na física o jurídica, de naturalesa pública fitxers de dades personals el responsable pecificitat, s’han d’excloure del seu o privada, que decideix sobre el tracta- del tractament dels quals és una persona àmbit d’aplicació; el capítol segon defi- ment de dades personals i els mitjans física o una persona jurídica de naturale- neix els principis fonamentals aplicables que es destinaran a tal tractament, i que sa privada o una societat pública sotme- a qualsevol tractament de dades perso- vetlla perquè les finalitats que es pretén sa al dret privat. nals; el capítol tercer, els requisits es- assolir amb el tractament es corres- 13. Fitxers de naturalesa pública: pecífics aplicables al tractament de ponguin amb les concretades en la nor- fitxers de dades personals el responsable dades personals per part d’entitats priva- ma o en la decisió de creació del fitxer. del tractament dels quals és l’Administra- des; el capítol quart, els requisits es- 5. Prestador de serveis de dades perso- ció pública. pecífics per al tractament de dades nals: persona física o jurídica, de natura- personals per part d’entitats públiques; 14. Comunicació internacional de da- lesa pública o privada, que tracta les el capítol cinquè, les infraccions i san- des: tota comunicació de dades, o tot ac- dades per compte del responsable del cions que es deriven de l’incompliment cés a les dades per part d’un prestador de tractament, o que accedeix a les dades de la Llei; el capítol sisè, els requisits serveis de dades personals, quan els des- personals per a la prestació d’un servei a aplicables a les comunicacions interna- tinataris de la comunicació o els presta- favor i sota el control del responsable del cionals de dades personals; el capítol dors de serveis estiguin domiciliats a tractament, sempre que no utilitzi les da- setè, l’autoritat pública encarregada de l’estranger, o emprin mitjans de tracta- des a què tingui accés per a finalitats vetllar pel compliment de la Llei; i, final- ment de dades personals ubicats a l’es- pròpies, o que no les faci servir més enllà ment, s’estableixen les disposicions de tranger per a la comunicació de les de les instruccions rebudes o per a finali- caràcter transitori, addicionals i finals dades o per a la prestació del servei. tats diferents del servei que ha de prestar que faciliten el compliment de la Llei. a favor del responsable. 15. Normes de creació de fitxers de na- turalesa pública: decrets aprovats i publi- Capítol primer. Objectiu, àmbit de 6. Persona interessada: persona física cats per l’Administració general o, en el la Llei i exclusions a la qual corresponen les dades de caràc- cas dels comuns, les disposicions que si- ter personal objecte de tractament. Article 1 guin aplicables d’acord amb la Llei quali- Objectiu 7. Registres públics: tots els fitxers de ficada de delimitació de competències dades personals el responsable del trac- dels comuns, destinats a regular la crea- Aquesta Llei té per objectiu protegir i tament dels quals sigui una entitat públi- ció, la modificació o la supressió de garantir, pel que fa al tractament i a la uti- ca, als quals les persones interessades fitxers de naturalesa pública, d’acord lització de dades personals, els drets fo- estan obligades a facilitar les seves dades amb els requisits establerts en els articles namentals de les persones, i a efectes d’inscripció o a altres efectes. 30 i 31 d’aquesta Llei. especialment els relatius a la intimitat. 8. Registres públics accessibles: regis- Article 4 Article 2 tres públics als quals qualsevol ciutadà o Àmbit territorial Àmbit d’aplicació entitat, tant pública com privada, hi pot tenir accés. Aquesta Llei s’aplica a la creació de Aquesta Llei és aplicable a les dades fitxers i al tractament de dades personals de caràcter personal que siguin suscepti- 9. Comunicació de dades: qualsevol per responsables de tractament domici- bles de tractament i a qualsevol ús poste- cessió de dades de caràcter personal que liats al Principat d’Andorra, o constituïts rior d’aquestes dades. el responsable del tractament dugui a conforme a les lleis del Principat d’An- terme en favor d’un tercer destinatari de dorra. Article 3 les dades, sempre que les dades siguin Definicions utilitzades pel destinatari per a les finali- Igualment, aquesta Llei és aplicable als A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per: tats que els són pròpies, incloent-hi tractaments de dades realitzats per res- qualsevol accés que el destinatari pugui ponsables de tractament no domiciliats 1. Dades personals: tota informació re- tenir a les dades sota el control del res- al Principat o no constituïts conforme a lativa o vinculada a persones físiques ponsable del tractament. les lleis del Principat d’Andorra, quan fa- identificades o identificables. cin servir mitjans de tractament ubicats 10. Destinatari: tercera persona, física en el territori del Principat. 2. Tractament de dades personals: tota o jurídica, de naturalesa pública o priva- operació aplicada o realitzada sobre da- da, que tingui accés a una comunicació des personals, sigui o no sigui de forma de dades. automatitzada. 11. Dades sensibles: dades referents a 3. Fitxer de dades personals: conjunt opinions polítiques, creences religioses, estructurat i organitzat de dades perso- 112 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Article 5 Article 8 c) Que les dades siguin conservades Exclusió de matèries Aplicació supletòria de la Llei durant els terminis màxims que, d’a- cord amb la normativa vigent, siguin Queden fora de l’àmbit d’aplicació Aquesta Llei s’aplica, amb caràcter aplicables i, en qualsevol cas, durant d’aquesta Llei el tractament de dades subsidiari, a allò que no estigui regulat el termini màxim que sigui necessari personals relatives a les matèries en la normativa aplicable a registres per a la finalitat prevista per al seu següents: públics i en la normativa aplicable al se- tractament. cret bancari. En cas de contradicció entre Seguretat de l’Estat aquesta Llei de dades personals i les nor- D’acord amb la legislació específica, i Investigació i prevenció d’infraccions matives específiques esmentades, preva- atesos els valors històrics o científics, penals len aquestes últimes, que en cap cas s’ha d’establir per reglament el procedi- Article 6 s’han d’entendre derogades per aquesta ment pel qual es decideixi el manteni- Fitxers particulars Llei qualificada de protecció de dades ment íntegre de determinades dades. personals. Queden fora de l’àmbit d’aquesta Llei Article 12 els tractaments de dades personals quan Article 9 Confidencialitat i seguretat el responsable del tractament sigui una Secret professional Els responsables de tractament han persona física, i destini les dades a finali- Aquesta Llei s’aplica amb caràcter ad- d’establir les mesures tècniques i d’orga- tats exclusivament particulars, com ara dicional a les normes reguladores del se- nització necessàries per garantir la confi- les agendes personals o els directoris cret professional, per a les activitats i dencialitat i la seguretat de les dades personals d’adreces i dades de contacte professions sotmeses a aquesta obliga- personals que siguin objecte de tracta- de persones interessades relacionats ció, normes reguladores que en cap cas ment. amb la persona física responsable del s’han d’entendre derogades per aquesta tractament. Si la totalitat o una part del tractament Llei. s’encarrega a prestadors de serveis de Article 7 dades personals, correspon al responsa- Capítol segon. Principis aplicables Dades de persones físiques vinculades a ble del tractament la responsabilitat que al tractament de dades personals la seva activitat empresarial, els prestadors tinguin establertes mesu- professional o comercial Secció primera. Principi res tècniques i d’organització suficients Queden fora de l’àmbit de la Llei les general per garantir la confidencialitat i la segu- dades de persones físiques vinculades a retat de les dades objecte del servei. A la seva activitat empresarial, professional Article 10 aquest efecte, els responsables del trac- o comercial, en les circumstàncies Adequació a la llei tament han d’exigir als prestadors de ser- següents: Únicament són lícits els tractaments de veis de dades personals l’establiment de les mesures tècniques i d’organització a) Dades de personal de persones dades de caràcter personal que es realit- zin conforme el que disposa aquesta Llei. que el responsable de tractament consi- jurídiques o d’establiments comercials deri mínimes, sempre que aquestes me- o professionals, quan la informació Secció segona. Qualitat de sures mínimes es corresponguin amb les vinculada a la persona física es refe- les dades que el mateix responsable tingui esta- reixi únicament a la seva pertinença a blertes per a tractaments de dades l’empresa o a l’establiment, o a la seva Article 11 pròpies i de naturalesa anàloga als que qualitat professional en el si de l’em- Requisits generals de tot tractament siguin objecte del servei. presa o l’establiment. Els tractaments de dades personals no- b) Dades de persones físiques perta- Secció tercera. Dret més els poden dur a terme els responsa- d’informació nyents a col·lectius professionals, bles del tractament, si reuneixen els sempre que les dades es refereixin requisits següents: Article 13 únicament a l’activitat professional de Obtenció de dades de la persona la personaialaseva pertinença a un a) Que el tractament sigui realitzat per interessada col·lectiu professional determinat. a les finalitats previstes, en la norma o en la decisió de creació dels fitxers de En el moment de la recollida de les da- c) Dades de professionals autònoms o dades personals. des, la persona interessada té dret a ser d’establiments professionals o comer- informada, per part del responsable del cials, quan les dades es refereixin úni- b) Que les dades objecte de tracta- tractament, de les circumstàncies cament a la seva activitat professional ment es corresponguin amb les dades següents: o comercial. personals reals de les persones inte- ressades, i que, a aquests efectes, es a) Identitat del responsable del tracta- prenguin mesures per actualitzar-les o ment. suprimir-les. b) Finalitat del tractament de les dades sol·licitades. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 113

c) Destinataris o tipus de destinataris des. Si al final d’aquest termini no han a) Quan el tractament de dades corres- de les dades. exercit el seu dret d’oposició, s’entén pongui a entitats de naturalesa públi- que consenten al tractament per part del ca, sempre que el tractament es faci d) Drets d’accés, rectificació i supres- nou responsable. dintre dels límits establerts en l’apartat sió de les seves dades i com pot exer- a) de l’article 11. cir-los. Article 16 b) Quan el tractament de dades sigui e) Del seu dret a no atorgar el consen- Excepcions al dret d’oposició necessari per al compliment de les fi- timent per al tractament de les dades, i L’article 15 no és aplicable quan la co- nalitats i les funcions dels registres de les conseqüències de no atorgar-lo. municació de dades tingui lloc en alguna públics, conforme a la seva normativa. de les circumstàncies següents: Article 14 c) Quan el tractament de les dades es Excepcions al dret d’informació a) Quan la comunicació de dades es faci faci d’acord amb una norma vigent. entre entitats de naturalesa pública, i Els responsables del tractament no es- aquesta comunicació s’estableixi en les d) Quan les dades objecte de tracta- tan obligats a facilitar la informació indi- normes de creació de fitxers de natura- ment hagin estat obtingudes de regis- cada en l’article anterior quan s’hagi lesa pública previstes en l’article 30. tres públics accessibles. inclòs en les normes de creació de fitxers de naturalesa pública previstes en l’arti- b) Quan la comunicació de dades si- e) Quan el tractament de les dades sigui cle 30. gui necessària per al compliment de necessari per al compliment d’obliga- les finalitats i funcions dels registres cions contractuals establertes entre la Article 15 públics. persona interessada i el responsable Dret d’oposició del tractament, o bé sigui necessari per c) Quan la comunicació de dades es al compliment, desenvolupament i Qualsevol persona interessada té dret faci en compliment d’una norma vi- control d’altres relacions jurídiques que a oposar-se que les seves dades siguin gent, o per al compliment d’una nor- puguin existir entre la persona interes- objecte de tractament per part d’un res- ma vigent. sada i el responsable del tractament. ponsable de tractament, quan aquest no hagi obtingut les dades directament de la d) Quan la comunicació de les dades f) Quan el tractament sigui necessari mateixa persona interessada. sigui necessària per al compliment per preservar l’interès vital de la perso- d’obligacions contractuals establertes na interessada. A aquests efectes, quan un destinatari entre la persona interessada i el res- de dades de caràcter personal sigui ob- ponsable del tractament, o sigui ne- g) Quan el tractament sigui realitzat jecte d’una comunicació de dades, i din- cessària per al compliment, desenvo- exclusivament amb finalitats històri- tre d’un període màxim de quinze dies a lupament i control d’altres relacions ques o científiques, o d’expressió artís- comptar del moment en què rebi les da- jurídiques que puguin existir entre la tica o literària. des, ha d’informar les persones interes- persona interessada i el responsable Article 19 sades de les quals hagi rebut les dades del tractament. de les circumstàncies següents: Dades sensibles e) Quan la comunicació sigui ne- Les dades sensibles només poden ser a) Identitat del nou responsable del cessària per preservar l’interès vital de objecte de tractament o de comunicació tractament. la persona interessada. amb el consentiment exprés de la perso- b) Identitat de la persona física o f) Quan la comunicació sigui requeri- na interessada. Queda prohibida la crea- jurídica de la qual el responsable ha da per una ordre judicial. ció de fitxers amb la finalitat exclusiva de rebut les dades. recollir o tractar dades sensibles relatives c) Finalitat del tractament de les dades Secció quarta. Legitimació a opinions polítiques, creences religio- obtingudes. per al tractament ses, pertinença a organitzacions políti- ques o sindicals, salut, vida sexual o d) Destinataris o tipus de destinataris Article 17 origen ètnic de les persones. de les dades. Consentiment e) Drets d’accés, rectificació i supres- El tractament de dades personals no- Article 20 sió de les seves dades i com pot exer- més el poden dur a terme els responsa- Excepcions al consentiment exprés per cir-los. bles del tractament amb el consentiment a dades sensibles inequívoc de les persones interessades. Dintre d’un termini màxim d’un mes El consentiment exprés de la persona des del moment en què les persones in- interessada per al tractament o la comu- Article 18 nicació de dades sensibles no és neces- teressades hagin estat informades de les Excepcions al consentiment circumstàncies anteriors, aquestes per- sari si s’esdevé alguna de les circums- sones poden exercir el seu dret d’oposi- El consentiment de les persones inte- tàncies següents: ció, sol·licitant al nou responsable del ressades per al tractament de les dades a) Quan el tractament o la comunica- tractament la supressió de les seves da- no és necessari si s’esdevé alguna de les ció de dades sensibles es facin per o circumstàncies següents: 114 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

entre entitats de naturalesa pública, si- la persona interessada dins un termini que les dades que són objecte de tracta- guin estrictament necessaris per al màxim de cinc dies hàbils a comptar del ment siguin suprimides. compliment de les seves funcions i fi- moment en què el responsable rebi la El responsable pot denegar aquest nalitats legítimes, i es puguin incloure sol·licitud de la persona interessada. dret de supressió en els supòsits en les normes de creació de fitxers de El responsable ha de facilitar la infor- següents: naturalesa pública previstes en l’article mació a través dels mitjans que consideri 30. a) Quan la conservació de les dades si- més oportuns, ja sigui mitjançant la vi- gui necessària per al responsable del b) Quan el tractament o la comunica- sualització directa de les dades, ja sigui tractament, d’acord amb una norma ció de dades sensibles siguin necessa- per enviament en format imprès, ja sigui vigent. ris per al compliment de les finalitats i per qualsevol altra via que consideri funcions dels registres públics, con- convenient. b) Quan la conservació sigui ne- forme a la seva normativa. cessària per al compliment de les fina- En qualsevol cas, tota denegació a l’ac- litats legítimes del responsable del c) Quan sigui necessari per preservar cés a les dades, ha d’estar motivada i serà fitxer, dintre dels terminis màxims es- l’interès vital de la persona afectada. susceptible d’ésser recorreguda davant tablerts a l’apartat c) de l’article 11. la jurisdicció competent. d) Quan les dades s’hagin obtingut de c) Quan la conservació sigui ne- registres públics accessibles. Article 23 cessària en virtut de les relacions e) En relació al tractament de dades Dret de rectificació jurídiques o obligacions contractuals sensibles relatives a la salut, quan el Qualsevol persona interessada té dret existents entre la persona interessada i tractament o la comunicació siguin a sol·licitar al responsable del tractament el responsable del fitxer, o per al cas fets per professionals mèdics, sanitaris que les dades que són objecte de tracta- de possibles reclamacions judicials o o de treball social, i siguin necessaris ment siguin corregides, si són errònies. extrajudicials o obligacions adminis- per al diagnosi i el tractament mèdic o El responsable només pot denegar tratives derivades d’aquestes relacions l’assistència sanitària o social. aquest dret de rectificació en els supòsits jurídiques o obligacions contractuals. f) En relació al tractament de dades previstos en aquesta Llei. El responsable del fitxer disposa d’un sensibles relatives a la salut, quan el Per a l’exercici del dret de rectificació, termini màxim d’un mes, a comptar del tractament o la comunicació siguin ne- el responsable pot sol·licitar a la persona moment en què rebi la sol·licitud de la cessaris per a la realització d’estudis interessada que aporti els documents ne- persona interessada, per comunicar-li la epidemiològics o per a la prevenció i cessaris per acreditar la correcció i la rea- supressió efectiva de les dades o la dene- tractament d’epidèmies. litat de les noves dades, i pot rebutjar la gació de la seva sol·licitud, si s’escau al- sol·licitud si aquests documents no són guna de les circumstàncies indicades en Article 21 aportats per la persona interessada o no el paràgraf anterior. Fitxers relatius a infraccions i sancions acrediten la realitat de les noves dades. penals o administratives En qualsevol cas, davant de la denega- En qualsevol cas, el responsable del ció de la sol·licitud, que ha d’estar moti- Només poden crear fitxers relatius a tractament ha de comunicar a la persona vada, l’interessat podrà efectuar recurs infraccions i sancions penals o adminis- interessada la denegació de la sol·licitud, contra dita decisió davant la jurisdicció tratives les entitats públiques judicials o o la correcció efectiva de les dades, din- competent. administratives que, conforme a una tre d’un període màxim d’un mes, a norma vigent, tinguin la capacitat d’im- Article 25 comptar del moment en què rebi la posar sancions administratives o de re- Exercici dels drets d’accés, rectificació, sol·licitud de la persona interessada, si la soldre procediments judicials de supressió i oposició sol·licitud ja va acompanyada de tots els naturalesa penal. documents necessaris per comprovar la L’exercici dels drets recollits en els arti- Secció cinquena. Drets de les realitat i la correcció de les noves dades, cles 15, 22, 23 i 24, no pot sotmetre’s, per persones interessades o a comptar del moment en què el res- part del responsable del fitxer, a cap for- ponsable rebi la totalitat d’aquests docu- malitat, ni al pagament per la persona in- Article 22 ments. teressada de les despeses que hi puguin correspondre. Dret d’accés En qualsevol cas, tota denegació de la Qualsevol persona interessada té dret sol·licitud ha d’estar motivada i serà sus- Article 26 a ser informada pel responsable del trac- ceptible d’ésser recorreguda davant la Dret a indemnització tament de les seves dades que són ob- jurisdicció competent. Les sancions previstes en el capítol jecte de tractament. El responsable cinquè d’aquesta Llei s’entenen sense només pot denegar aquest dret d’accés Article 24 perjudici de la responsabilitat civil en en els supòsits previstos en aquesta Llei. Dret de supressió què pugui incórrer un responsable del Qualsevol persona interessada té dret El responsable, si no li correspon de- tractament en cas d’incompliment de la a sol·licitar al responsable del tractament negar l’accés a les dades, ha d’informar Llei. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 115

Capítol tercer. Fitxers de naturalesa Capítol quart. Fitxers de naturalesa dels drets d’accés, rectificació, supressió privada pública i oposició per les persones interessades quan considerin que pugui posar en pe- Article 27 Article 30 rill: Obligació d’inscripció Normes de creació de fitxers a) La seguretat pública. Les persones físiques o les persones La creació, modificació o supressió de jurídiques de naturalesa privada que siguin fitxers de naturalesa pública s’ha de dur a b) Les actuacions administratives des- responsables de tractament de dades, han terme mitjançant una norma de creació, tinades a assegurar el compliment de d’inscriure els fitxers de dades personals que ha de ser aprovada per l’entitat públi- les obligacions tributàries. sota el seu control en el registre públic ges- ca responsable del seu tractament, i que c) La prevenció o persecució d’infrac- tionat per l’autoritat de control indicada en ha de ser publicada al Butlletí Oficial del cions administratives. el capítol setè. La persona responsable ha Principat d’Andorra abans de la creació, d’inscriure el fitxer abans de crear-lo. la modificació o la supressió del fitxer. d) La prevenció o persecució d’infrac- cions penals. No és necessària l’aprovació d’una Article 28 e) L’interès públic o del mateix interes- Contingut de la inscripció norma de creació de fitxer de naturalesa pública per a fitxers de dades personals sat. En el moment de la inscripció, el res- sota el control d’entitats de naturalesa Capítol cinquè. Infraccions i ponsable del fitxer ha de subministrar la pública relatius a registres públics que sancions informació següent a l’autoritat de control: disposin de normativa pròpia, ni tampoc a) Nom i adreça del responsable del els que fan referència a matèries exclo- Article 33 tractament. ses de l’àmbit d’aquesta Llei, d’acord Infraccions i sancions per a fitxers de amb l’article 5. b) Estructura del fitxer. naturalesa privada c) Finalitat del tractament de les dades. Article 31 L’incompliment d’aquesta Llei per part Contingut de les normes de creació de les persones físiques o de persones d) Tipus de dades objecte de tractament. jurídiques de naturalesa privada és ob- Les normes de creació o modificació jecte de sanció administrativa. El primer e) Fonts de les quals s’obtindran les de fitxers de naturalesa pública han de incompliment per part d’un responsable dades. contenir, com a mínim, la informació de fitxer se sanciona amb multa d’un im- següent: f) Durada de conservació de les dades. port màxim de 50.000 euros, i els incom- g) Destinataris o categories de destinata- a) Finalitat del tractament del fitxer. pliments subsegüents en què pugui ris a qui es preveu comunicar les dades. b) Fonts de les quals s’obtindran les incórrer el mateix responsable se sancio- dades de caràcter personal. nen amb una multa d’un import màxim h) Comunicacions internacionals de de 100.000 euros. dades previstes. c) Tipologia de dades que contindrà el fitxer. La quantia de la sanció la fixa l’autori- i) Una descripció genèrica de les me- tat de control, tenint en compte els crite- sures tècniques i d’organització que d) Comunicacions internacionals de ris següents: s’apliquin al tractament del fitxer, d’a- dades que es preveu efectuar. cord amb l’article 12 d’aquesta Llei. a) Les circumstàncies concretes de la e) Altres entitats de naturalesa pública infracció. Article 29 amb les quals es preveu intercanviar b) La gravetat de l’incompliment. Actualització de la inscripció dades personals als efectes de la gestió del fitxer. c) El nombre de persones afectades. Igualment, si després de la primera inscripció es produeixen modificacions f) Identificació dels òrgans responsa- d) Els perjudicis causats a les persones en la informació subministrada a l’autori- bles del fitxer i dels òrgans davant els interessades. tat de control conforme a l’article 28, el quals es podran exercir els drets d’ac- e) La reincidència. responsable ha d’informar d’aquests cés, rectificació, supressió i oposició. canvis a la referida autoritat de control g) Descripció genèrica de les mesures Article 34 en el moment en què es produeixin, per tècniques i d’organització que s’apli- Infraccions i sancions per a fitxers de a la constància registral corresponent. quin al tractament del fitxer, d’acord naturalesa pública amb l’article 12. El procediment i les sancions que cal aplicar en cas d’incompliment d’aquesta Article 32 Llei per part d’entitats públiques són els Excepcions a l’exercici dels drets establerts en les disposicions regulado- d’accés, rectificació, supressió i oposició res dels règims disciplinaris. A aquests Els responsables de fitxers de natura- efectes, la capacitat de sancionar corres- lesa pública poden rebutjar l’exercici pon a l’autoritat de control establerta en 116 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

el capítol setè d’aquesta Llei, sense per- f) Sigui necessària per a l’establiment, Article 40 judici dels recursos administratius pre- l’execució, el compliment o el control Potestats de l’Agència Andorrana de vistos al Codi de l’Administració o de la de relacions jurídiques o obligacions Protecció de Dades tutela judicial que correspongui a les contractuals entre la persona interes- Són potestats de l’Agència Andorrana persones interessades. sada i el responsable del fitxer. de Protecció de Dades: g) Sigui necessària per preservar l’inte- Capítol sisè. Comunicació a) Vetllar pel compliment d’aquesta rès públic. internacional de dades Llei. h) Sigui de dades que provinguin de b) Gestionar el Registre Públic d’Ins- Article 35 registres públics o es faci en compli- cripció de Fitxers de Dades Personals. Requisits per a la comunicació ment de les funcions i finalitats dels re- internacional de dades gistres públics. c) Publicar anualment la llista de No es poden efectuar comunicacions països amb protecció equivalent, con- internacionals de dades quan el país de Capítol setè. Autoritat de control forme al que estableix l’article 36 d’a- destinació de les dades no estableixi, en questa Llei. Article 38 la seva normativa vigent, un nivell de Creació de l’Agència Andorrana de d) Exercir la potestat inspectora i de protecció per a dades de caràcter perso- Protecció de Dades sanció per a les infraccions que es tipi- nal equivalent, com a mínim, al que està fiquen en el capítol cinquè d’aquesta establert en aquesta Llei. Es crea l’Agència Andorrana de Pro- Llei. tecció de Dades, organisme públic amb Article 36 personalitat jurídica pròpia, indepen- e) Proposar les millores en la normati- Països amb protecció equivalent dent de les Administracions públiques i va de protecció de dades personals que consideri convenients. S’entén que tenen un nivell de protec- amb plena capacitat d’obrar. ció equivalent a aquesta Llei: f) Elaborar una memòria anual relativa Article 39 a la seva activitat i als resultats que se’n a) Els països que siguin membres de la Composició i finançament de l’Agència derivin. La memòria anual és pública. Unió Europea. Andorrana de Protecció de Dades b) Els països declarats per la Comissió L’Agència Andorrana de Protecció de Article 41 de les Comunitats Europees com a Dades estarà integrada per: Potestat d’inspecció països amb protecció equivalent. a) El cap de l’Agència de Protecció de L’Agència Andorrana de Protecció de c) Els països declarats per l’Agència Dades. Dades disposa de competència d’inspec- Andorrana de Protecció de Dades. ció. Els responsables de fitxers estan b) Dos inspectors, que dependran del obligats a subministrar als inspectors de Article 37 cap de l’Agència. l’Agència Andorrana de Protecció de Da- Excepcions El cap de l’Agència i els inspectors de des tota la informació que els sigui sol·li- La prohibició establerta en l’article 35 Protecció de Dades seran designats pel citada, i també a facilitar-los l’accés a les d’aquesta Llei no s’aplica quan la comu- Consell General, per majoria qualificada seves dependències i als recursos in- nicació internacional: de dues terceres parts en primera vota- formàtics o d’altre tipus destinats al trac- ció; si en una primera votació no s’asso- tament de les dades quan els ho a) Es faci amb el consentiment ine- leix la majoria requerida anteriorment, sol·licitin en l’exercici d’aquesta facultat quívoc de la persona interessada. queden elegits els candidats que, en una de control. b) Es faci d’acord amb convenis inter- segona votació, obtinguin el vot favora- En qualsevol cas, l’activitat inspectora nacionals dels quals el Principat d’An- ble de la majoria absoluta. només podrà ésser duta a terme amb la dorra sigui part. Són designats per un període de qua- corresponent autorització del cap de l’A- c) Es faci a efectes d’auxili judicial in- tre anys, designació que podrà renovar- gència Andorrana de Protecció de Da- ternacional, o per al reconeixement, se al final de cada període. des, que haurà de contenir la informació obligatòria que reglamentàriament s’es- l’exercici o la defensa d’un dret en el L’Agència Andorrana de Protecció de marc d’un procediment judicial. tableixi. Els responsables de fitxers tin- Dades es finançarà exclusivament de les dran dret a exigir als inspectors aquesta d) Es faci per a la prevenció o diagnosi partides pressupostàries que cada any autorització, i podran denegar la inspec- mèdiques, assistència sanitària, pre- estableixi per al seu funcionament el ció lícitament si aquesta autorització no venció o diagnosi social o per l’interès pressupost del Consell General. els és exhibida, o si no conté la informa- vital de la persona interessada. ció obligatòria que reglamentàriament e) Es faci amb motiu de remeses s’estableixi. bancàries o transferències de diners. La inspecció la pot iniciar l’Agència Andorrana de Protecció de Dades a ini- ciativa pròpia o bé a sol·licitud de qual- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 117

sevol persona interessada que consi- amb indicació detallada dels motius disposen d’un termini de sis mesos per deri que els seus drets han estat afectats de la seva decisió. procedir a la inscripció dels fitxers de na- o que un responsable de tractament ha turalesa privada existents abans de l’en- El Registre Públic d’Inscripció de incomplert les obligacions que s’esta- trada en vigor d’aquesta Llei. El termini Fitxers de Dades Personals és d’accés bleixen en aquesta Llei. de sis mesos s’inicia a la data de la publi- públic general i gratuït, i cal preveure la cació al Butlletí Oficial del Principat possibilitat d’accés a la informació con- Article 42 d’Andorra de la normativa de desenvolu- tinguda en aquest Registre Públic per Potestat de sancionar pament que es preveu en la disposició mitjans telemàtics. L’Agència Andorrana de Protecció de transitòria tercera. Dades disposa de la capacitat d’imposar Article 44 les sancions que es preveuen en el Actuació conforme al Codi de Disposició transitòria tercera. capítol cinquè d’aquesta Llei, d’acord l’Administració Normativa reguladora del amb el procediment establert en el Codi Registre Públic d’Inscripció L’Agència Andorrana de Protecció de de l’Administració. Dades adequarà en tot moment la seva de Fitxers de Dades En qualsevol cas, correspondrà als ins- actuació al Codi de l’Administració, les Personals pectors de l’Agència Andorrana de Pro- resolucions de la qual seran impugna- tecció de Dades remetre al cap de bles conforme al que s’estableix en aital Dintre d’un termini de sis mesos des l’Agència Andorrana de Protecció de Da- corpus legislatiu. de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el des les propostes de sancions que es de- ministeri encarregat del Comerç ha d’a- rivin de les seves inspeccions, i al cap Disposicions addicional, provar i publicar al Butlletí Oficial del resoldre aquestes propostes decidint si transitòries, derogatòria i Principat d’Andorra la normativa de de- s’escau iniciar o no el corresponent pro- final senvolupament que reguli el Registre cediment sancionador. Públic d’Inscripció de Fitxers de Dades Disposició addicional. Personals, inclosos els models de formu- Article 43 laris que els responsables de fitxers hau- Registre Públic d’Inscripció de Fitxers Desenvolupament ran d’emprar per procedir a la inscripció, de Dades Personals reglamentari així com els mitjans a través dels quals es podrà accedir a la informació inclosa en S’encomana al Govern d’Andorra de Es crea el Registre Públic d’Inscripció aquest Registre Públic. de Fitxers de Dades Personals, relatiu a dictar, en el termini d’un any des de l’en- les inscripcions de fitxers establertes en trada en vigor, els reglaments necessaris Disposició transitòria quarta. els articles del 27 al 29 d’aquesta Llei, per al desenvolupament d’aquesta Llei Control del compliment de la amb el contingut i característiques que qualificada, i en especial els referents a reglamentàriament s’estableixi. l’Agència Andorrana de Protecció de Da- Llei fins a l’inici d’activitat de des. l’Agència Andorrana de Correspon a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades Protecció de Dades gestionar el Registre Disposició transitòria Públic d’Inscripció de Fitxers de Dades primera. Aprovació i La designació del cap i dels inspectors Personals conforme als següents criteris: publicació de normes de de l’Agència de Protecció de Dades, així com l’aprovació dels mitjans i dels recur- a) Correspondrà als inspectors de l’A- creació de fitxers de gència Andorrana de Protecció de Da- sos econòmics i d’altra naturalesa neces- des: naturalesa pública saris per al funcionament d’aquesta Agència, han de tenir lloc en el termini Revisar les sol·licituds d’inscripció de Les entitats públiques disposen d’un màxim de sis mesos des de l’aprovació fitxers i d’actualització d’inscripció de termini d’un any des de l’entrada en vi- dels reglaments relatius a l’Agència An- fitxers que s’adrecin a l’Agència, i veri- gor d’aquesta Llei per aprovar i publicar dorrana de Protecció de Dades establerts ficar si contenen els requisits esta- al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en la disposició addicional. Fins que l’A- blerts en els articles 28 i 29 d’aquesta els decrets previstos en l’article 30 que gència no estigui en funcionament les Llei i en la corresponent normativa afectin fitxers de naturalesa pública exis- potestats establertes en els articles del 40 reglamentària. tents abans de l’entrada en vigor d’a- al 43 d’aquesta Llei seran exercides per Proposar al cap de l’Agència l’accepta- questa Llei. ció o no de les sol·licituds rebudes i, les autoritats de control següents: cas de proposar que siguin rebutjades, Disposició transitòria segona. a) Fitxers de naturalesa privada: el mi- detallar-ne els motius. Inscripció de fitxers nisteri encarregat de Comerç b) Correspondrà al cap de l’Agència Les persones físiques i les persones b) Fitxers de naturalesa pública: Andorrana de Protecció de Dades re- jurídiques de naturalesa privada que es- soldre les propostes d’acceptació o de El ministeri de la Presidència, per als tiguin obligades a inscriure fitxers de da- fitxers de naturalesa pública els respon- rebuig d’inscripció, i informar-ne als des personals sota el seu control, corresponents responsables de fitxers, sables dels quals siguin l’Administració 118 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

general o les entitats parapúbliques o de d’Europa Andorra 2005 de l’any 2003, dret públic. Lleis que són despeses de transport i allotja- ment, mèdiques, logístiques i de centre Els comuns, per als fitxers de naturale- ordinàries d’operacions, d’infraestructures i ins- sa pública els responsables dels quals si- tal·lacions esportives, de protocol, de re- guin els mateixos comuns. lacions públiques i relacions El Consell Superior de la Justícia, per Llei 16/2003, institucionals, de voluntaris i recursos als fitxers de naturalesa pública els res- del 18 de desembre, de humans, de cerimònies i programa cul- ponsables dels quals siguin les entitats tural, de finances i administració, d’in- públiques integrades dintre de l’Admi- suplement de crèdit formàtica i premsa, de seguretat i nistració de Justícia. extraordinari per fer front d’acreditacions, són insuficients per complir el programa de preparació d’a- Disposició derogatòria. a les despeses derivades de quest esdeveniment. Reglament sobre el banc de la preparació esportiva Per part seva, el Comitè Olímpic An- dades del sector públic i per a la participació en els dorrà no ha disposat d’un projecte altres normes Jocs dels Petits Estats econòmic de preparació i organització dels Jocs dels Petits Estats d’Europa An- Queda derogada tota disposició que d’Europa Andorra 2005 dorra 2005 fins ben iniciat l’any 2003, a s’oposi a aquesta Llei qualificada de da- causa del procés electoral d’aquest orga- des personals, i en especial el Reglament Atès que el Consell General en la seva nisme. sobre el banc de dades del sector públic sessió del dia 18 de desembre del 2003 de l’any 1976. ha aprovat la següent: Atès que no hi ha dotació pressu- postària suficient en la Llei de pressupost Disposició final. Entrada en llei 16/2003, del 18 de desembre, de suplement de crèdit extraordinari per fer per a l’exercici 2003, d’acord amb l’arti- vigor de la Llei front a les despeses derivades de la pre- cle 28 de la Llei general de les finances paració esportiva per a la participació en públiques, del 19 de desembre de 1996, i Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de la Llei del pressupost per a l’exercici quinze dies de ser publicada al Butlletí els Jocs dels Petits Estats d’Europa An- dorra 2005 2003, el Govern, per acord del 22 d’octu- Oficial del Principat d’Andorra. bre del 2003, ha aprovat un avenç de Exposició de motius fons per un import de 300.000 euros per Casa de la Vall, 18 de desembre del dotar la partida pressupostària correspo- 2003 L’any 2005 el Principat d’Andorra nent i ha aprovat aquest Projecte de llei. Francesc Areny Casal acollirà l’onzena edició dels Jocs dels Petits Síndic General Estats d’Europa, un esdeveniment esportiu Article 1 que se celebra cada dos anys amb la parti- Nosaltres els coprínceps la sancionem S’aprova un suplement de crèdit per cipació de 8 països, la pràctica de 10 disci- i promulguem i n’ordenem la publicació un import de 300.000 euros destinat a plines esportives i amb més de 700 atletes. en el Butlletí Oficial del Principat d’An- dotar de crèdit suficient la partida 270 En ocasió d’aquest certamen esportiu visi- dorra. (Secretaria d’Estat de Joventut i Esports) taran el nostre país més de 400 persones – 48210 (Federacions i clubs esportius) Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília de la família olímpica dels Jocs (caps de President de la per a la Secretaria d’Estat de Joventut i República Francesa Bisbe d’Urgell missió, tècnics, jutges i membres dels co- Esports. Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra mitès olímpics nacionals); Article 2 Tenint en compte aquesta repercussió Aquest suplement de crèdit es finan- i altres consideracions de caràcter espor- çarà mitjançant la reducció de 300.000 tiu, el Govern va acordar el 23 de maig euros de la partida 720 (Obres públi- del 2001 sufragar les despeses d’orga- ques)-60760 (Infraestructura del trans- nització dels Jocs dels Petits Estats d’Eu- port) / 2001-0009 (Infraestructures del ropa 2005. transport). Les despeses derivades de la prepara- ció esportiva per a la participació en els Article 3 Jocs dels Petits Estats d’Europa Andorra La present Llei entrarà en vigor el ma- 2005 de l’any 2003 per les entitats espor- teix dia de ser publicada al Butlletí Ofi- tives Federació Andorrana de Bàsquet, cial del Principat d’Andorra. de Voleibol, de Natació, d’Atletisme, de Casa de la Vall, 18 de desembre del Ciclisme, de Tir, de Judo, de Taekwon- 2003 do, de Tennis i de Tennis Taula i de l’or- ganització dels Jocs dels Petits Estats Francesc Areny Casal Síndic General Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 119

Nosaltres els coprínceps la sancionem públiques, del 19 de desembre de 1996, i i promulguem i n’ordenem la publicació la Llei del pressupost per a l’exercici en el Butlletí Oficial del Principat d’An- 2003, el Govern, per acord del 22 d’octu- dorra. bre del 2003, ha aprovat un avenç de Joan Enric Vives Sicília Jacques Chirac fons per un import de 69.525,83 euros Bisbe d’Urgell President de la per dotar la partida pressupostària cor- República Francesa responent i ha aprovat aquest Projecte Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra de llei.

Article 1 Llei 17/2003, S’aprova un suplement de crèdit per del 18 de desembre, de un import de 69.525,83 euros, per a la partida pressupostària 710 (Prevenció i suplement de crèdit extinció d’incendis i salvaments)-22700 extraordinari per finançar (Treballs realitzats per altres empre- les despeses derivades de ses)-PROJ-0001 (Prevenció i extinció d’incendis i salvaments). la utilització de mitjans aeris per la col·laboració Article 2 Aquest suplement de crèdit es finan- del Govern en l’extinció çarà mitjançant la reducció de 69.525,83 d’incendis a Catalunya euros de la partida pressupostària 720 (Obres Públiques)-60700-(Construcció Atès que el Consell General en la seva de carreteres)-1984-0058 (Eix. Rec. CG4 sessió del dia 18 de desembre del 2003 tram la Massana - Erts). ha aprovat la següent: Article 3 llei 17/2003, del 18 de desembre, de Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix suplement de crèdit extraordinari per fi- dia de ser publicada al Butlletí Oficial del nançar les despeses derivades de la uti- Principat d’Andorra. lització de mitjans aeris per la col·laboració del Govern en l’extinció Casa de la Vall, 18 de desembre del d’incendis a Catalunya 2003 Exposició de motius Francesc Areny Casal Síndic General Durant el mes d’agost Catalunya va Nosaltres els coprínceps la sancionem patir importants incendis forestals, i promulguem i n’ordenem la publicació agreujats per unes condicions climàti- en el Butlletí Oficial del Principat d’An- ques extremes i excepcionals. dorra. Les autoritats catalanes van sol·licitar Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília l’enviament de mitjans davant el gran in- President de la cendi de la zona de Monistrol de Calders, República Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra que es trobava fora de control i que reque- ria els màxims efectius possibles, i també posteriorment per a altres incendis. Les despeses previstes en el pressu- post de l’exercici 2003 són insuficients per finançar la utilització dels mitjans ae- ris descrits, atès que el Ministeri d’Orde- nament Territorial no podia preveure la participació en l’extinció d’aquests in- cendis i, d’altra banda, es tracta d’una despesa que s’ha de pagar l’any 2003. Atès que no hi ha dotació pressu- postària suficient en la Llei de pressupost per a l’exercici 2003, d’acord amb l’arti- cle 28 de la Llei general de les finances 120 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Govern

de l’article 11, l’apartat 3 de l’article 13, b) Treball en dissabtes i/o diumenges Disposicions l’apartat 2 de l’article 14, l’apartat 2 de continuat o periòdic l’article 15, l’apartat 5 de l’article 16, l’a- c) Treball per torns de caràcter general partat 1 de l’article 19, les disposicions addicionals segona, tercera i quarta i les Article 4 disposicions transitòries primera i sego- Treball nocturn continuat o periòdic Decret na; de l’annex 1 se suprimeix “per setma- na de guàrdia” i es modifica l’import 1. El treball nocturn continuat o pe- d’aprovació de la mensual per destinació a França. riòdic és la circumstància per la qual, de modificació del Reglament forma continuada o periòdica, el perso- Consegüentment, a proposta del mi- nal de l’Administració general presta el de sistemes de nistre de Presidència i Turisme, el Go- servei en la seva totalitat, o en part, du- compensació vern, en la sessió del 31 de desembre del rant el període comprès entre les 22 ho- 2003, aprova el present Decret amb el res i les 6 hores. Exposició de motius contingut següent: 2. El treball nocturn continuat o pe- Aquest Reglament desenvolupa l’arti- Article únic riòdic es compensa com segueix: cle 63 de la Llei de la funció pública, re- S’aproven les modificacions del Regla- a) Si el personal de l’Administració ge- ferent a l’estructura retributiva dels ment de sistemes de compensació, que neral treballa durant la totalitat del funcionaris i, en especial, del seu apartat entrarà en vigor l’endemà de ser publicat període comprès entre les 22 hores i g), que fa referència als “altres concep- al Butlletí Oficial del Principat d’Andor- les 6 hores o més de la meitat del ma- tes”, estructurals i no estructurals del lloc ra. teix període es compensen la totalitat de treball, com a conseqüència de cir- de les hores en retribució, en funció cumstàncies laborals i d’organització. del preu de l’hora ordinària nocturna El Reglament unifica els criteris i els Reglament calculada segons s’estableix en l’an- procediments de compensació de les cir- de sistemes de nex 1. cumstàncies laborals i dels conceptes no compensació b) Si el personal de l’Administració ge- salarials del personal de l’Administració neral treballa durant la meitat o menys general. Article 1 de la meitat del període comprès entre La compensació per les circumstàn- Àmbit d’aplicació les 22 hores i les 6 hores, es compensa cies laborals, estructurals i no estructu- en retribució, aplicant proporcional- Aquest Reglament és aplicable als fun- rals, i també pels conceptes no salarials ment el temps treballat, en funció del cionaris i agents de l’Administració de definits en aquest Reglament, no té preu de l’hora ordinària nocturna se- caràcter indefinit que depenen de l’Ad- caràcter consolidable. La compensació gons s’estableix en l’annex 1. ministració general, i en resten exclosos s’efectua mitjançant retribució monetària els titulars de les places dels llocs de tre- 3. La compensació de l’hora ordinària i/o atorgament del temps de descans ball proveïdes mitjançant lliure designa- nocturna es calcula a raó del preu per corresponent. ció. hora ordinària tenint en compte els con- La gestió i la sistematització de les cir- ceptes salarials de base retributiva, com- cumstàncies laborals i conceptes no sala- Article 2 plement de lloc, complement de millora, rials impliquen un compromís per a tot Caràcter no consolidable complement personal d’antiguitat, com- el personal de l’Administració general, Les compensacions establertes en plement d’antiguitat, complement d’ab- sobretot per als seus comandaments, els aquest Reglament no tenen caràcter con- sorció i, si escau, el complement quals han de vetllar per fer-ne una apli- solidable i deixen de percebre’s quan fi- específic dels cossos especials del perso- cació racional a través d’una planificació nalitzen les causes que han motivat llur nal de l’Administració general. adequada. concessió, o per raó d’un canvi de lloc 4. La compensació per aquesta cir- L’aplicació del Reglament de sistemes de treball. cumstància no és compatible ni acumu- de compensació aprovat pel Decret del 9 lable amb la compensació per la Article 3 de juliol del 2003 ha posat en evidència circumstància de treball per torns, ni Circumstàncies laborals estructurals la necessitat d’introduir-hi diversos can- tampoc amb la percepció per aquesta vis que en milloren l’eficàcia sense can- Són circumstàncies laborals estructu- circumstància del complement específic viar-ne l’esperit. Per raons de seguretat rals, que deriven intrínsecament de les dels cossos especials. jurídica es publica de nou el Reglament condicions del lloc de treball i que estan que recull totes les modificacions que subjectes a compensació, les següents: Article 5 s’han efectuat en alguns articles del text; Treball en dissabtes i/o diumenges a) Treball nocturn continuat o pe- en concret, l’apartat 1 de l’article 6, l’a- continuat o periòdic riòdic partat 2 de l’article 8, l’apartat 2 de l’arti- 1. El treball en dissabtes i/o diumen- cle 9, l’apartat 2 de l’article 10, l’apartat 5 ges continuat o periòdic és la circums- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 121

tància per la qual, en la distribució anyal Article 7 4. Les hores extraordinàries es com- de les jornades laborals ordinàries, el Circumstàncies laborals no estructurals pensen amb l’abonament, en retribució personal de l’Administració general i/o en temps de descans, a lliure elecció Són circumstàncies laborals no estruc- presta el servei en dissabtes i/o diumen- de l’interessat, en funció del que s’esta- turals, que deriven de fets puntuals com ges de forma continuada o periòdica. bleix en l’annex 1. a conseqüència d’esdeveniments ocasio- Aquesta circumstància no és aplicable al nals o extraordinaris en el desenvolupa- 5. La compensació de l’hora extraor- personal contractat exclusivament per ment del lloc de treball i que estan dinària es calcula a raó del preu per hora prestar serveis durant el cap de setmana. subjectes a compensació, les següents: ordinària tenint en compte els conceptes 2. El treball en dissabtes i/o diumen- salarials de base retributiva, complement a) Hores extraordinàries ges continuat o periòdic es compensa de lloc, complement de millora, comple- amb l’abonament de les hores treballa- b) Assistència a actes ment personal d’antiguitat, complement des, en funció del preu de l’hora or- c) Dedicació suplementària d’antiguitat, complement d’absorció i, si dinària en dissabtes i/o diumenges escau, el complement específic dels cos- segons s’estableix en l’annex 1. d) Treball en dies festius sos especials del personal de l’Adminis- tració general. 3. La compensació de l’hora de treball e) Disponibilitat fora de la jornada la- en dissabtes i/o diumenges es calcula a boral 6. Al personal de l’Administració gene- raó del preu d’hora ordinària tenint en f) Presència efectiva en el lloc de tre- ral que percep compensació per noctur- compte els conceptes salarials de base ball durant una guàrdia localitzable nitat, per dissabte i per diumenge o per retributiva, complement de lloc, comple- torn en el complement específic, i al per- ment de millora, complement personal g) Treball en dissabtes i/o diumenges sonal que és compensat pel concepte de d’antiguitat, complement d’antiguitat, en horari redistribuït torn, se li compensen les hores extraor- complement d’absorció i, si escau, el h) Treball nocturn en horari redistri- dinàries sempre com a hora diürna. complement específic dels cossos espe- buït 7. A efectes del còmput d’hores extra- cials del personal de l’Administració ge- ordinàries a compensar s’estableix un neral. i) Destinació a l’estranger límit, segons el que preveu la disposició 4. La compensació per aquesta cir- Article 8 addicional segona. cumstància no és compatible ni és acu- Hores extraordinàries mulable amb la compensació per la Article 9 1. Les hores extraordinàries són la cir- Assistència a actes circumstància de treball per torns, ni cumstància per la qual el personal de tampoc amb la percepció per aquesta l’Administració general, de forma vo- 1. L’assistència a actes és la circum- circumstància del complement específic luntària, autoritzada i motivada per ne- stància per la qual el personal de l’Admi- dels cossos especials. cessitats del servei, treballa fora de la nistració general ha d’assistir, fora de la seva jornada laboral ordinària i amb au- Article 6 seva jornada laboral ordinària. torització prèvia del seu comandament, a Treball per torns 2. Es considera hora extraordinària actes relacionats amb les funcions del 1. El treball per torns és la circumstàn- cada hora efectivament treballada fora lloc de treball que ocupa. cia per la qual el personal de l’Adminis- de la pròpia jornada laboral ordinària, a 2. Les hores d’assistència a actes es tració general presta el servei de forma partir de la primera hora ininterrompuda compensen d’acord amb l’article 8, i es successiva i constant en períodes horaris inclosa. El temps que passa d’aquesta computen, a efectes del límit d’hores ex- diferents, de forma rotativa, a fi de cobrir primera hora es comptabilitza en franges traordinàries, d’acord amb la disposició el servei les 24 hores del dia, inclosos els de 30 minuts com a mínim. addicional segona. caps de setmana i festius. 3. Només es pot autoritzar la realitza- 2. El treball per torns és objecte d’una ció d’aquestes hores extraordinàries en Article 10 compensació segons s’estableix a l’an- els casos següents: Dedicació suplementària nex 1. a) per necessitats urgents o esdeveni- 1. La dedicació suplementària és la cir- 3. La compensació per aquesta cir- ments extraordinaris i/o imprevisibles cumstància per la qual el personal de cumstància no és compatible ni és acu- en el lloc de treball; l’Administració general ha d’assistir, fora mulable amb la compensació per treball b) per emergència, per prevenir o re- de la seva jornada laboral ordinària i amb en dissabtes i/o diumenges continuat o parar danys de sinistres o per causes la comunicació prèvia al seu comanda- periòdic, ni amb la compensació per tre- de força major; ment, als actes següents: ball nocturn continuat o periòdic, ni a) reunions d’òrgans col·legiats de tampoc amb la percepció per aquesta c) per irregularitats derivades del relleu de torns; l’Administració general, d’altres insti- circumstància del complement específic tucions o d’empreses amb capital o dels cossos especials. d) per la conclusió o l’acabament d’un control públics; treball. 122 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

b) formar part de tribunals d’oposi- Article 12 tància per la qual el personal de l’Admi- cions i concursos encarregats de la se- Disponibilitat fora de la jornada nistració general treballa voluntàriament lecció de personal o de proves oficials. laboral en dissabtes i/o diumenges, quan hi és autoritzat per raons de servei i com a 2. Les hores de dedicació suple- 1. La disponibilitat fora de la jornada conseqüència d’una redistribució oca- mentària, sempre que no sigui altrament laboral és la circumstància per la qual el sional del seu temps de treball, sense su- retribuïda, es compensen d’acord amb personal de l’Administració general es perar en temps la seva jornada laboral l’article 8, i es computen, a efectes del troba en situació de disponibilitat per ordinària. límit d’hores extraordinàries, d’acord guàrdia localitzable, fora de la seva jor- amb la disposició addicional segona. nada laboral ordinària durant una per- 2. El treball en dissabtes i/o diumen- manència horària obligatòria ges en horari redistribuït es compensa Article 11 determinada, a fi que l’Administració ge- amb 15 minuts de temps de descans per Treball en dies festius neral pugui garantir la prestació conti- cada hora treballada en dissabtes i/o diu- 1. El treball en dies festius és la nuada del servei. menges. circumstància per la qual el personal de 2. Aquesta disponibilitat implica que- Article 15 l’Administració general presta el servei, dar-se dintre del territori nacional o a Treball nocturn en horari redistribuït fora de la seva jornada laboral ordinària, una distància que permeti el desplaça- durant els dies festius previstos en el ca- ment al lloc de treball en mitja hora com 1. El treball nocturn en horari redistri- lendari laboral, i/o durant els dies de fes- a màxim. L’Administració general ha de buït és la circumstància per la qual el ta locals corresponents a la parròquia on proveir els sistemes de localització ne- personal de l’Administració general tre- està ubicat el seu lloc de treball. Es dis- cessaris per poder dur a terme la guàrdia balla voluntàriament durant la totalitat o tingeix entre dies festius de caràcter es- localitzable. part de la jornada laboral, en el període pecial (Nadal, Cap d’Any, Constitució i comprès entre les 22 hores i les 6 hores, Meritxell) i la resta de dies festius del ca- 3. Aquesta circumstància es compensa quan hi és autoritzat per raons de servei i lendari laboral i festes locals. econòmicament per setmana de guàrdia com a conseqüència d’una redistribució (128 hores), o la part proporcional de les ocasional del seu temps de treball, sense 2. El treball en dies festius es compen- hores emprades amb l’import que s’esta- superar en temps la seva jornada laboral sa amb l’abonament, en retribució i/o en bleix en l’annex 1. ordinària. temps de descans, a lliure elecció de l’in- teressat, en funció del que s’estableix en Article 13 2. El treball nocturn en horari redistri- l’annex 1. Presència efectiva en el lloc de treball buït es compensa amb 15 minuts de durant una guàrdia localitzable temps de descans per cada hora treballa- 3. El personal que dintre de la seva jor- da en horari nocturn redistribuït. nada laboral ordinària presta els seus 1. La presència efectiva en el lloc de serveis en els dies festius del calendari treball durant una guàrdia localitzable és Article 16 laboral, només és compensat pels dies la circumstància per la qual el personal Destinació a l’estranger festius de caràcter especial treballats en de l’Administració general que es troba retribució. en situació de disponibilitat per guàrdia 1. La destinació a l’estranger és la cir- localitzable, fora de la seva jornada labo- cumstància per la qual el personal con- 4. La compensació de l’hora de treball ral ordinària, ha de presentar-se en el tractat a Andorra és destinat a l’estranger en festius es calcula a raó del preu hora lloc on se’l requereixi. i ha d’assumir unes despeses comple- ordinària tenint en compte els conceptes mentàries relacionades amb el destí del salarials de base retributiva, complement 2. La presència efectiva al treball es lloc de treball. de lloc, complement de millora, comple- compensa com a hores extraordinàries ment personal d’antiguitat, complement que es computen en franges de mitja 2. Aquest personal gaudeix d’una d’antiguitat, complement d’absorció i, si hora a més d’1 hora extraordinària suple- compensació mentre duri la destinació a escau, el complement específic dels cos- mentària, la qual inclou el temps i la des- l’estranger. sos especials del personal de l’Adminis- pesa del desplaçament. 3. La destinació a l’estranger es com- tració general. 3. Les hores de presència efectiva en el pensa amb l’abonament mensual segons 5. El personal que presta servei fora de lloc de treball, es compensen d’acord el destí per aquesta circumstància que la seva jornada laboral ordinària en dies amb l’article 8, i es computen, a efectes s’estableix en l’annex 1. festius, ha de computar les hores rea- del límit d’hores extraordinàries, d’acord 4. La compensació per aquesta cir- litzades a efectes del límit d’hores extra- amb la disposició addicional segona. cumstància no és compatible amb la ordinàries, d’acord amb la disposició compensació per la resta de circumstàn- Article 14 addicional segona. cies estructurals ni amb la compensació Treball en dissabtes i/o diumenges en per les circumstàncies no estructurals, ni horari redistribuït tampoc amb la compensació pels con- 1. El treball en dissabtes i/o diumen- ceptes organitzatius no salarials. ges en horari redistribuït és la circums- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 123

5. Tampoc no és compatible amb la d’esmorzar, una de dinar i una de so- Article 22 compensació específica prevista per al par. Pagament de les compensacions personal inclòs en la disposició addicio- Aquests àpats es reembossen amb l’a- 1. La retribució de la compensació s’e- nal tercera d’aquest Reglament. bonament de la dieta que figura establer- fectua mitjançant el procés de nòmina. ta en l’annex 2. Article 17 2. La retribució de la compensació de Conceptes no salarials i compensació 2. Àpats per circumstància excepcio- les circumstàncies estructurals s’efectua Els conceptes organitzatius no sala- nal mensualment i s’inclou en la tretzena paga, a partir de la data de la seva auto- rials lligats a l’organització del treball, Els àpats per circumstància excepcio- rització. són els aspectes econòmics següents: nal és el concepte pel qual, de forma ex- a) Desplaçament i mitjans de locomo- cepcional i per necessitats del servei, 3. La retribució de la compensació de ció a l’interior amb autorització prèvia del seu coman- les circumstàncies no estructurals i dels dament, el personal de l’Administració conceptes no salarials s’efectua mensual- b) Dietes per àpats a l’interior general que treballa en horari partit de ment. mínim 8 hores, ha de flexibilitzar el seu Article 18 4. Els impresos de sol·licitud, previstos horari i ha de treballar durant les hores Desplaçaments i mitjans de locomoció a tal efecte, s’han de trametre a l’Àrea dels àpats. a l’interior d’Administració de Recursos Humans de Els àpats per circumstància excepcio- la Secretaria d’Estat de Funció Pública, 1. Els desplaçaments i mitjans de loco- nal queden regulats i es reembossen se- com a màxim el dia 10 de cada mes per moció a l’interior és el concepte pel qual gons s’estableix en l’annex 2. tal que es pugui gestionar o efectuar el el personal de l’Administració general, pagament en el mateix mes, si escau. quan hi és autoritzat i per raons de ser- 3. Àpats per allunyament dels centres vei, utilitza el seu propi vehicle durant la de treball 5. L’import en retribució de la com- seva jornada laboral, dins del territori na- pensació econòmica, s’abona al preu Els àpats per allunyament dels centres cional o, ocasionalment, utilitza un mitjà meritat de la data en què es va realitzar. de treball és el concepte pel qual, per ne- de transport urbà. cessitats del servei, amb autorització 6. La compensació en temps de des- 2. Aquest concepte es reembossa amb prèvia del seu comandament, el perso- cans és gestionada i determinada pels els imports establerts en l’annex 2. nal de l’Administració general ha de de- comandaments, en períodes trimestrals, senvolupar la seva tasca habitual en un a partir de la data de la sol·licitud auto- Article 19 lloc allunyat dels seus centres de treball ritzada. Dietes per àpats a l’interior durant les hores dels àpats. 1. Àpats per permanència ininterrom- Disposició addicional Aquests àpats es reembossen amb l’a- primera puda en el lloc de treball bonament de la dieta que correspongui i Els àpats per permanència ininterrom- que s’estableix en l’annex 2. Els preus i els imports establerts en puda en el lloc de treball és el concepte aquest Reglament són revisats d’acord Article 20 pel qual, de forma habitual o ocasional, amb el procediment següent: Sol·licitud de compensació el personal de l’Administració general ha Els conceptes salarials s’actualitzen de romandre al seu lloc de treball, dintre Les sol·licituds de compensació han anyalment, aplicant l’augment retributiu de la seva jornada laboral, durant un de ser cursades pels comandaments, de- general anyal que s’indica en la Llei que mínim d’hores de permanència ininter- gudament justificades, amb el vistiplau aprovi els pressupostos. rompuda i doncs, també durant les hores de la direcció del Departament, a l’Àrea dels àpats sempre que no es gaudeixi de d’Administració de Recursos Humans de Els conceptes no salarials s’actualitzen servei de menjador gratuït en el centre la Secretaria d’Estat de Funció Pública, en funció de l’increment anyal de l’índex de treball, són els següents: que facilitarà els impresos de sol·licitud de preus de consum (IPC). corresponents. a) permanència ininterrompuda en el Disposició addicional segona lloc de treball d’un mínim de 8 hores Article 21 1. Sense perjudici del que disposa la seguides dóna dret a una dieta; Autorització de compensació disposició transitòria primera, el màxim b) permanència ininterrompuda en el En el termini de 30 dies naturals a d’hores extraordinàries autoritzades i lloc de treball d’un mínim d’11 hores comptar de la recepció de la sol·licitud compensades amb retribució per perso- seguides dóna dret a les dues dietes de compensació, l’Àrea d’Administració na és de 120 hores realitzades per any. que corresponguin; de Recursos Humans de la Secretaria 2. El màxim d’hores extraordinàries d’Estat de Funció Pública l’autoritza o la c) permanència ininterrompuda en el compensables amb temps no pot sobre- denega motivadament. lloc de treball d’un mínim de 24 hores passar les 80 hores de descans per any. seguides dóna dret a tres dietes, una 124 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

3. Aquests límits no es poden excedir Compensació del treball per torns Compensació per destinació a excepte en casos puntuals, degudament La compensació del treball per torns l’estranger justificats, després de l’informe del direc- és de 110,15 euros al mes. Taula de destinació tor del Departament o del secretari d’Es- Destí Import mensual tat i amb l’aprovació de la Secretaria Càlcul de la compensació de les Espanya 1.100 euros d’Estat de Funció Pública. hores extraordinàries França 1.350 euros Disposició addicional tercera La compensació de les hores extraor- Bèlgica 1.200 euros dinàries en descans és la següent: El personal d’Afers Exteriors que és destinat a l’estranger i ha d’assumir unes 1 hora i 20 minuts de descans per cada despeses complementàries relacionades hora extraordinària treballada diürna; Annex 2 amb el destí del lloc de treball, gaudeix 1 hora i 35 minuts de descans per cada d’una compensació fixada pel Govern o, hora extraordinària treballada noctur- Reembossament per desplaçament i si és el cas, per la seva normativa pròpia, na, o en dissabte o en diumenge. mitjans de locomoció a l’interior d’acord amb la Llei del Govern del 15 de La compensació de les hores extraor- Reembossament de les despeses origi- desembre de 2000. dinàries en retribució és la següent: nades pel mitjà de transport urbà, a partir de la presentació dels justificants corres- Disposició transitòria primera aplicant un augment del 35% sobre el ponents. preu de l’hora ordinària per cada hora Durant l’any 2004 el màxim d’hores extraordinària treballada diürna; Desplaçament en vehicle particular = extraordinàries autoritzades i compensa- aplicant un augment del 55% sobre el 0’18 euros/km des amb retribució per persona és de 160 preu de l’hora ordinària per cada hora Reembossament per àpats a hores. extraordinària treballada nocturna, o l’interior Disposició transitòria segona en dissabte o en diumenge (20% en concepte de nocturnitat o dissabte o Taula de dietes Els cossos especials que a l’entrada en diumenge i 35% en concepte d’hora Dieta Import vigor d’aquest Reglament percebin com- extraordinària). Esmorzar 2,75 euros pensacions específiques del cos al qual Dinar 9,50 euros pertanyen per altres circumstàncies que Càlcul de l’hora ordinària de treball Sopar 9,50 euros les reglamentades en aquest Reglament, en dies festius tenen un any per incloure-les en la nor- La compensació de les hores de treball Àpats per permanència mativa pròpia. en dies festius en descans és la següent: ininterrompuda en el lloc de treball d’un mínim de 8 hores: Cosa que es fa pública per a coneixe- 1 hora i 35 minuts de descans per cada ment general. hora treballada en els dies festius; Correspon una dieta d’esmorzar quan la 2 hores de descans per cada hora tre- jornada laboral comença entre les 5.30 h Andorra la Vella, 31 de desembre del ballada en dies festius de caràcter es- iles7hofinalitza després de les 9 h. 2003 pecial. Correspon una dieta de dinar quan la Marc Forné Molné jornada laboral comença entre les Cap de Govern La compensació de les hores de treball 12.30 h i les 14.30 h o finalitza després en dies festius en retribució és la de les 15.15 h. següent: Correspon una dieta de sopar quan la Annex 1 aplicant un augment del 55% sobre el jornada laboral comença entre les 20 h i preu de l’hora ordinària per cada hora les 22.30 h o finalitza després de les 23 h. Càlcul de l’hora ordinària de treball treballada en dies festius; Àpats per circumstància nocturn aplicant un augment del 100% sobre el preu de l’hora ordinària per cada hora excepcional La compensació de l’hora ordinària treballada en dies festius de caràcter Quan la jornada laboral comença nocturna es calcula a raó del preu per especial. abans de les 6.30hiestreballa seguit hora aplicant un augment del 20%. fins a les 9 h, correspon una dieta d’es- Compensació per disponibilitat Càlcul de l’hora ordinària de treball morzar. fora de la jornada laboral en dissabtes i/o diumenges Quan la jornada laboral comença La compensació de la disponibilitat fora abans de les 12hiestreballa seguit La compensació de l’hora ordinària de de la jornada laboral és de 150,25 euros. fins a les 15.15 h, correspon una dieta treball en dissabtes i/o diumenges es cal- de dinar. cula a raó del preu per hora aplicant un Quan la jornada laboral comença abans augment del 20%. deles20hiestreballa seguit fins a les 23 h, correspon una dieta de sopar. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 125

Decret Decret Altres Vista la Llei del Govern, del 15 de de- Vist l’article 25 de la Llei qualificada de edictes i avisos sembre del 2000; la nacionalitat andorrana de data 5 d’oc- tubre de 1995, Vist el Decret del Govern del 10 de de- sembre del 2003, de cessament de la se- Atès que les persones interessades Avís cretària general del Govern, Sra. han acreditat fefaentment que han per- Joaquima Sol Ordis; dut la nacionalitat d’origen, i han emès la Vista la Llei de la funció pública del 15 declaració jurada corresponent, de desembre del 2000 i especialment els Vist el Decret del Govern del 10 de de- articles 38 i 39, sembre del 2003, de nomenament del se- El Govern, cretari general del Govern, Sr. Esteve Vist l’acord de Govern de data 18 de Vidal Ferrer; Decreta desembre del 2002 mitjançant el qual es nomenà funcionària en període de prova Atès el que disposen els articles 34 i 35 Reconèixer la nacionalitat andorrana la persona següent: del Codi de l’Administració, del 29 de amb plenitud de drets polítics a les per- març de 1989; sones relacionades a la llista següent: Susana Fajardo Arjona En execució de l’acord del Govern del Bisbal Galbany, Gemma Vist el comunicat del director del depar- 14 de gener del 2004, Casanovas Roca, Jose tament on està adscrita la funcionària es- Marti Teixidor, Agnes mentada, en què s’exposa que ha conclòs Decreto Martin Olaso, Raul satisfactòriament el període de prova, Pintat Viladrich, Pere Delego en el secretari general del Go- El Secretari d’Estat de Funció Pública Priego Galera, Maria Paula vern, Sr. Esteve Vidal Ferrer, la signatura fa públic el nomenament definitiu de la Raya Carrascal, José dels documents que són competència de funcionària següent: la Secretaria General del Govern, del Ga- L’adquisició de la nacionalitat andor- Sra. Susana Fajardo Arjona, auxiliar de binet Jurídic i del Butlletí Oficial del Prin- rana de les persones interessades té cartografia, Ministeri d’Ordenament Ter- cipat d’Andorra, que es detallen a efectes a partir de la data en què aques- ritorial. continuació: tes han perdut la nacionalitat o les nacio- nalitats que tenien. Cosa que es fa pública per a coneixe- a) Contractes administratius ment general. Cosa que es fa pública per a coneixe- b) Documents d’autorització de des- ment general. pesa, compromís i liquidació de les Andorra la Vella, 8 de gener del 2004 obligacions econòmiques contretes Jaume Domènech Pons Andorra la Vella, 14 de gener del 2004 Secretari d’Estat de Funció Pública c) Transferències de crèdit pressupostari Marc Forné Molné Disposició derogatòria Cap de Govern Edicte Queden derogats els apartats1i3del’e- dicte del 18 d’abril del 2001 pel qual es de- 1. Objecte: notificació pública, a per- lega la signatura de diversos documents sones en parador desconegut, de deses- en la Sra. Joaquima Sol Ordis, publicat al timació, mitjançant resolució, de la seva Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el sol·licitud d’autorització d’immigració 25 d’abril del 2001, núm. 40, any 13. per a no actius residents. Disposició final 2. Data de l’acord del Govern: 22 d’abril de 1998 Aquest Decret entrarà en vigor el ma- 3. Relació de les persones interessades teix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Sra. Maria Caralt Mitjans Sra. Edlyn Rubio Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general. 4. Interposició de recurs: D’acord amb l’article 141 de la Llei Andorra la Vella, 14 de gener del 2004 qualificada d’Immigració, del 14 de maig Marc Forné Molné del 2002, contra aquestes resolucions Cap de Govern pot interposar-se recurs davant el Go- vern, en el termini màxim de 8 dies natu- rals a comptar de la seva notificació. 126 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

D’acord amb els articles 50.1 i 129 del sol·licitud d’autorització d’immigració Sr. Tomas Borreguero Gonzalez Codi de l’Administració de data 29 de temporal. Sr. Mohamed Belaibi març de 1989, la interposició de recurs no 2. Data de l’acord del Govern: 22 4. Interposició de recurs suspendrà l’execució de l’acte impugnat. d’abril de 1998 D’acord amb l’article 141 de la llei qua- Cosa que es fa pública a l’efecte de no- 3. Relació de les persones interessades lificada d’Immigració, del 14 de maig del tificació a les persones esmentades. 2002, contra aquestes resolucions pot in- Sra. Maria Cristina de Jesus Morais terposar-se recurs davant el Govern, en Andorra la Vella, el 14 de gener del Sr. David Aron Aviles Rivas el termini màxim de 8 dies naturals a 2004 Sr. Manuel Gonzalez Leyva comptar de la seva notificació. Pd. Montserrat Alonso Zamarreño Sr. Jesus Maria Comas Martin Secretària d’estat de Justícia i Interior Sra. Rachida Bouazzaoui D’acord amb els articles 50.1 i 129 del Sr. Alfonso Gil Fernandez Codi de l’Administració de data 29 de Sra. Carolina Maria Celeste Angeli març de 1989, la interposició de recurs Edicte Sra. Maria Garcia Casado no suspendrà l’execució de l’acte Sr. Oriol Delblanch Soler impugnat 1. Objecte: notificació pública, a per- 4. Interposició de recurs Cosa que es fa pública a l’efecte de no- sones en parador desconegut, de deses- tificació a les persones esmentades. timació, mitjançant resolució, de la seva D’acord amb l’article 141 de la Llei qualificada d’Immigració, del 14 de maig sol·licitud d’autorització de treball per a Andorra la Vella, el 14 de gener del del 2002, contra aquestes resolucions treballadors fronterers. 2004 pot interposar-se recurs davant el Go- 2. Data de l’acord del Govern: 22 vern, en el termini màxim de 8 dies natu- Pd. Montserrat Alonso Zamarreño d’abril de 1998 Secretària d’estat de Justícia i Interior rals a comptar de la seva notificació. 3. Relació de les persones interessades D’acord amb els articles 50.1 i 129 del Sr. Victor Vallverdu Dominguez Codi de l’Administració de data 29 de Edicte Sr. Javier Vicente Fernandez març de 1989, la interposició de recurs Sra. Estefania Elvira Garcia no suspendrà l’execució de l’acte 1. Objecte: notificació pública, a per- Sr. Manuel Manteiga Jarazo impugnat. sones en parador desconegut, de deses- Sra. Laura Planell Vega timació, mitjançant resolució, de la seva Cosa que es fa pública a l’efecte de no- sol·licitud d’autorització de residència i 4. Interposició de recurs tificació a les persones esmentades. treball. D’acord amb l’article 141 de la Llei Andorra la Vella, el 14 de gener del 2. Data de l’acord del Govern: 22 qualificada d’Immigració, del 14 de maig 2004 d’abril de 1998 del 2002, contra aquestes resolucions pot interposar-se recurs davant el Go- Pd. Montserrat Alonso Zamarreño 3. Relació de les persones interessades Secretària d’estat de Justícia i Interior vern, en el termini màxim de 8 dies natu- Sr. Gopal Phatandas Vanjani rals a comptar de la seva notificació. Sr. Pablo Miguel Majchrzak D’acord amb els articles 50.1 i 129 del Edicte Sr. Freddy Humberto Briones Moreira Codi de l’Administració de data 29 de Sr. Dennis Carlos Mite Merchan març de 1989, la interposició de recurs no 1. Objecte: notificació pública, a per- Sra. Milva Elizabeth Techera Fontes suspendrà l’execució de l’acte impugnat. sones en parador desconegut, de deses- Sra. Dolores Herrero timació, mitjançant resolució, de la seva Sr. Victor Collada Cerezo Cosa que es fa pública a l’efecte de no- sol·licitud d’autorització d’immigració Sr. Antonio Jerez Jurado tificació a les persones esmentades. temporal per a treballadors d’empreses Sr. Marcos Prado Palencia Andorra la Vella, el 14 de gener del estrangeres Sr. Ricardo Viñas Sequera Sr. Carlos Alexandre Saraiva da Silva 2004 Data de l’acord del Govern: 22 d’abril Sra. Olga de Sousa Domingues de 1998 Pd. Montserrat Alonso Zamarreño Sr. Laurent Georgeon Secretària d‘estat de Justícia i Interior 3. Relació de les persones interessades Sra. Ana Maria Porto Canosa Sr. Antonio Galan Gomez Sra. Belen Lopez Alvarez Sr. Francisco Jose Blanco Rapela Edicte Sr. Jérôme Bruno Eric Escot Sep Sr. Bernard Theodore Leon Trey Sr. Fernando Marti Garcia 1. Objecte: notificació pública, a per- Sr. Ludovic Paul Louis Beautes Sr. Antero Joaquim Ferreira Santos sones en parador desconegut, de deses- Sr. Javier Maya Iglesias Sr. Aristides Ruiz Reategui timació, mitjançant resolució, de la seva Sr. Oscar Jose Rivera Fraile Sr. Andre Filipe dos Reis Correia Sr. Francisco Javier Sanchez Rubio Sra. Ana Carolina de sa Morgado Sra. Maria Carmen Hernandez Sanchez Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 127

Sra. Rosa Maria Ramos da Silva del Fiscal encarregat de les qüestions 12. Representar l’Oficina del Fiscal en Sr. Pedro Giestas da Silva Marques administratives relatives als recursos hu- els casos en què és competent el Tribu- Sr. Mario Filipe Duarte Cunha mans; ha de representar l’Oficina, si escau, nal Administratiu de l’Organització Inter- Sr. Filipe Antonio Rodrigues Reis en les reunions de treball entre les diverses nacional del Treball. Sr. Damaris Capilla Guijosa seccions de la Cort que tinguin a veure Les qualificacions requerides per al Sra. Rocio Muñoz Rodriguez amb l’organització i els recursos humans, i lloc de treball són: Sr. Rosendo Rouco Lopez ha de representar l’Oficina en activitats ex- a) Titulació en estudis superiors obtin- Sra. Carolina Vanessa Patricia Devaux ternes relatives a aspectes d’organització i guda en una universitat reconeguda, Sr. Deepak Kumar Dembla de recursos humans. preferentment amb una especialitat en Sr. Josep Maria Criville Olivan Les funcions bàsiques del conseller gestió, administració d’empreses, ad- Sr. Alberto Abello Giner principal encarregat de l’organització i ministració pública o dret. Sr. Silvestre de Andrade Camana dels recursos humans són, entre altres, Sr. Ignacio Jose Rodrigo Alcocer b) Com a mínim 12 anys d’experiència les següents: Sr. David Campalan Morillo amb responsabilitat creixent en recur- Sra. Sandra Giralt Raventos 1. Aconsellar el fiscal sobre qualsevol sos humans, en desenvolupament or- Sra. Ana Viladevall Seijas aspecte relatiu a l’organització i els re- ganitzatiu i en gestió en general. cursos humans. Sr. Nagi do Nascimento Ghattas Ibrahim c) Capacitat elevada per assegurar de 4. Interposició de recurs 2. Concebre per a l’Oficina del Fiscal manera regular i quan sigui necessari estratègies a curt, mitjà i llarg termini so- l’assessorament com a expert, – amb D’acord amb l’article 141 de la llei qua- bre recursos humans. experiència desenvolupada en els sec- lificada d’Immigració, del 14 de maig del tors privat i públic, en les qüestions 2002, contra aquestes resolucions pot in- 3. Definir el perfil dels llocs de treball i que interessin al fiscal, als administra- terposar-se recurs davant el Govern, en supervisar la preparació i l’actualització dors i al personal. el termini màxim de 8 dies naturals a de les descripcions dels llocs de treball, comptar de la seva notificació. especialment dels avisos de vacants de d) Aptitud elevada per a les relacions llocs de treball. interpersonals i capacitat comunicati- D’acord amb els articles 50.1 i 129 del va demostrada. Codi de l’Administració de data 29 de 4. Concebre i posar en pràctica estra- març de 1989, la interposició de recurs no tègies de contractació, fins i tot la capta- e) Llengües: anglès o francès, domini suspendrà l’execució de l’acte impugnat. ció activa de candidats. d’una de les llengües i bon coneixement de l’altra. Es valorarà el coneixement Cosa que es fa pública a l’efecte de no- 5. Instaurar, en coordinació amb la d’una altra llengua oficial de la Cort. tificació a les persones esmentades. Secció de Recursos Humans, normes per a la contractació de personal. La data límit de presentació de candi- Andorra la Vella, el 14 de gener del datures és el 31 de gener del 2004. 6. Establir, en coordinació amb el Ser- 2004 vei de l’Oficina del Fiscal encarregat de Les candidatures s’han d’enviar amb la Pd. Montserrat Alonso Zamarreño les qüestions administratives relatives als referència del lloc vacant, el currículum Secretària d’estat de Justícia i Interior recursos humans i la Secció de Recursos del candidat, la data de naixement, la na- Humans, el calendari i el quadre de prio- cionalitat i les qualificacions personals a ritats per a la contractació. l’adreça següent: Avís 7. Concebre, controlar i gestionar el sis- CPI tema d’avaluació de les qualificacions de BP 19519 Vista la comunicació de la Cort Penal l’Oficina, fins i tot la formació del personal. 2500 CM La Haye Internacional en la qual s’informa de Pays-Bas l’avís de vacant núm. 03-ADM-164-PO; 8. Establir normes de promoció per a l’Oficina, en coordinació amb la Secció Fax: 0031 70 515 85 55 Es fa públic l’avís de contractació ex- de Recursos Humans. A/e: [email protected] terna per al lloc de conseller principal Per a més informació, les persones in- encarregat de l’organització i dels recur- 9. Concebre, en coordinació amb els altres òrgans de la Cort, un sistema de teressades poden adreçar-se a la Secreta- sos humans (grau P-5) a l’Oficina del Fis- planificació de carrera, especialment es- ria d’Estat de Funció Pública i de cal amb afectació a l’Haia. tratègies, normes i procediments per aju- Recursos Humans. El titular d’aquest lloc s’ha d’encarregar dar a la reclassificació. Cosa que es fa pública per a coneixe- d’aconsellar el fiscal sobre les qüestions 10. Preparar tallers, efectuar consultes ment general. relatives a la concepció i l’estructura de com a expert i assegurar la formació se- l’organització i de tractar els aspectes estra- gons les necessitats d’ordre no jurídiques Andorra la Vella, 19 de gener del 2004 tègics i administratius designats relatius als del personal que siguin identificades. Juli Minoves Triquell recursos humans; ha d’assegurar la coor- 11. Actuar com a punt de contacte per Ministre d’Afers Exteriors dinació amb la Secció de Recursos Hu- als estats part referent a l’organització i mans del secretari i el Servei de l’Oficina l’estratègia sobre els recursos humans. 128 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Consell Superior de la Justícia

Nomenaments Altres edictes i avisos

Acord Acord Vista la Llei qualificada de la Justícia, Vist l’article 102.3 de la Llei qualificada especialment els articles 22 i 34, de la Justícia, Vistos els resultats del concurs cele- Vist l’informe del Ministeri Fiscal de brat els dies9i22degener del 2003, data 9 de gener del 2004, El Consell Superior de la Justícia, El Consell Superior de la Justícia, Acorda Acorda 1. Nomenar la Sra. Iolanda Llorens Establir, per a l’any 2004, la relació Sans com a secretària judicial, per un següent de les persones admeses a exer- període de prova d’un any. cir la representació processal de les parts davant les jurisdiccions andorranes: 2. Notificar aquest acord a la persona nomenada i publicar-lo al Butlletí Oficial Ramon Almacellas Fontelles, Rosa del Principat d’Andorra. Carme Areny Coma, Dolors Armengol Forné, Joan Armengol Pal, Joan Armen- Cosa que es fa pública per a coneixe- gol Vila, Robert Boluda Grau, Ester Ca- ment general. beza Casajuana, Maria dels Àngels Canovas Almela, Francesc Xavier Casas Andorra la Vella, 12 de gener del 2004 Blanch, Cristina Cornella Ribera, Maria Vist i plau França Cuberes Call, Elena Diez Burgos, El president Marc Vila i Riba Nani Duro Arajol, Antoni Duró Baró, Ma- ria Àngels Duró Sánchez, Cristina Fer- El membre secretari Agustí Pifarre Areny nandez Lopez, Pere Font Salvador, Maria Teresa García Pedraza, Maria José González Povedano, Guillem Martínez Acord Martí, Francesc Pont Ayerbe, Sergi Puig- galí Garcia, Àgueda Riba Garcia, Maria Vista la Llei qualificada de la Justícia, Cinta Riberaygua Sasplugas, Carme Sa- especialment els articles 22 i 34, boya Mandicó, Caterina Saumell San- chez, Ildefonso Serrano Gascon, Carme Vistos els resultats del concurs cele- Solà Molero, Manuel Tudó Navascues, brat els dies2i4dejuliol del 2003, Balbina Vazquez Pereira i Dolors Vilella El Consell Superior de la Justícia, Morón. Acorda Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general. 1. Nomenar la Sra. Laura Solanes Co- lell com a secretària judicial, per un Andorra la Vella, 15 de gener del 2004 període de prova d’un any. Vist i plau El president 2. Notificar aquest acord a la persona Marc Vila Riba nomenada i publicar-lo al Butlletí Oficial El membre secretari del Principat d’Andorra. Agustí Pifarre Areny Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general.

Andorra la Vella, 12 de gener del 2004 Vist i plau El president Marc Vila i Riba El membre secretari Agustí Pifarre Areny Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 129 Comuns i quarts

Parròquia Avís Parròquia de Canillo En mèrits del que preveuen els articles d’Encamp 10 i 17 del Reglament de Funcionament del Comú de la parròquia de Canillo, en la sessió de Consell de Comú extraor- Avís dinària, celebrada el 8 de gener del 2004, Avís Per acord pres en la sessió de Consell s’acordà que la Junta de Govern estarà El Comú d’Encamp, en la sessió del 12 del 8 de gener del 2004, el calendari de formada pels Srs. Enric Casadevall Me- de gener del 2004, en base al que preveu celebració de consells sabuts i ordinaris drano, cònsol major, Mònica Bonell Tu- el Reglament de funcionament dels Co- queda fixat per a l’any 2004 com se- set, cònsol menor, Josep Casal Mandicó, muns (articles 17 i 18), ha acordat proce- gueix: conseller major, David Gabriel Martínez, dir a la creació de la Junta de Govern, conseller menor i Antoni Duedra Font. que estarà constituïda per les persones Febrer A l’ensems s’acordà que les atribu- següents: Dies 18 i19 consell sabut: consell de cions delegades a la Junta de Govern se- les talles, tabes i arrendaments Miquel Alís Font, cònsol major ran les següents: autoritzacions per a la Gabriel Dallerés Codina, cònsol menor Març realització d’obres menors, altes i baixes Jordi Torres Falcó, conseller major Dia 25 Consell ordinari de comerç, demandes d’embrancament Montserrat Mandicó Llenes, consellera d’aigua potable a la xarxa comunal, altes menor Maig i baixes del cens electoral, demandes de Dia 31 Consell sabut: dilluns de Quin- senyalització per comerços i els acords Cosa que es fa pública per a coneixe- quagèssima. Fustamenta i Ordina- referent a contractacions, en qualsevol ment general. cions àmbit, fins a un import màxim de Encamp, 12 de gener del 2004 60.101,21 euros. Juny Miquel Alís Font Dia 17 consell sabut: Octava de Cor- Cosa que es fa pública per a coneixe- Cònsol major pus. Per assistir a l’església ment general. Dia 27 consell sabut: pagament de les Casa Comuna, 8 de gener del 2004 Terces Avís El cònsol major Juliol Enric Casadevall Medrano El Comú d’Encamp, en la sessió del 12 Dia 22 consell ordinari de gener del 2004, d’acord amb el que preveuen els articles 19, 20 i 21 del Re- Setembre glament de funcionament dels comuns, Dia 12 consell sabut: per arrendar els ha acordat la creació de les comissions Hortals que estaran constituïdes com segueix:

Octubre 1. Comissió d’Administració Dia 7 consell sabut: per acabar de co- Montserrat Mandicó Llenes, presidenta brar les Terces Artur Arcalís Mateo Novembre Purificació Santiago Gil Dia 18 consell ordinari Jordi Torres Arauz

Desembre 2. Comissió de Finances Dia 16 consell ordinari Jordi Torres Falcó, president Jordi Orozco Llovera Cosa que es fa pública per a coneixe- Òscar Bafaluy Casal ment general. Jordi Torres Arauz

Casa Comuna, 8 de gener del 2004 3. Comissió d’Obres i Urbanisme Jordi Rich Malé, president El cònsol major Enric Casadevall Medrano Jordi Torres Falcó Artur Arcalís Mateo Jordi Torres Arauz

4. Comissió de Serveis i Medi Ambient Artur Arcalís Mateo, president Jordi Rich Malé 130 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Jordi Orozco Llovera e) Aplicar l’Ordinació de la Funció Alfons Martisella Capdevila Pública, els seus reglaments i impulsar Edicte i proposar sistemes de gestió aplica- Per acord de la junta de Govern del 27 5. Comissió de Cultura i Afers Socials bles a la funció pública del Comú, d’a- de novembre del 2003, es vol procedir a Purificació Santiago Gil, presidenta cord amb l’Ordinació del Pressupost la contractació de 11 educadors/es pel Montserrat Mandicó Llenes de l’exercici en curs. Jordi Rich Malé Jardí i Llaç d’infants els Esquirolets i9 Josep Rodriguez Gutierrez f) Analitzar i controlar el cens de educadors/es pel Jardí d’Infants els Mar- població, cens emfitèutic, cens electo- recs, del departament de Cultura i Afers 6. Comissió de Joventut i Esports ral, cadastre, empreses participades i Socials, per a cobrir places vacants. Jordi Orozco Llovera, president altres qüestions que afectin el funcio- Les condicions que es tindran en Purificació Santiago Gil nament administratiu del Comú. compte per a l’atribució de la plaça són: Òscar Bafaluy Casal g) Actualitzar i proposar l’aceptació o Josep Rodriguez Gutierrez Nacionalitat preferentment andorrana denegació de permutes i les delimita- Formació professional de puericultora cions de terreny comunal. 7. Comissió de Promoció i Turisme i/o acreditació oficial d’auxiliar pueri- Òscar Bafaluy Casal, president h) Prendre decisions en cas d’extrema cultora expedit pel Govern i/o titula- Jordi Torres Falcó urgència. En aquest cas donarà comp- cions de grau mig o superior Montserrat Mandicó Llenes te dels afers tractats i de les decisions relacionades amb l’àrea d’activitat Alfons Martisella Capdevila adoptades en la propera sessió del Diploma de nivell B de català expedit Cosa que es fa pública per a coneixe- Consell de Comú convocada amb pel Govern, si es posseeix ment general. caràcter d’urgència. Es valorarà l’experiència laboral en Cosa que es fa pública per a coneixe- l’àrea d’activitat de la vacant Encamp, 12 de gener del 2004 ment general. Al Departament de Recursos Humans, es facilitarà la informació i aclariments Miquel Alís Font Cònsol major Encamp, 12 de gener del 2004 complementaris. El salari serà el cor- responent al Nivell C1 Miquel Alís Font Cònsol major Les persones interessades han d’adre- Avís çar una sol·licitud al Comú d’Encamp, acompanyada d’un curriculum vitae, El Comú d’Encamp, en la sessió del 12 Avís dels certificats de penals, mèdic, de refe- de gener del 2004, en base al que preveu rències de treballs anteriors i fotocòpia la Llei de contractació pública (article 5) i El Comú d’Encamp, en la sessió del 12 del passaport. El termini de presentació el Reglament de funcionament dels Co- de gener del 2004, ha acordat que el ca- de sol·licituds serà el dia 12 de febrer del muns (articles 10,17 i 18), ha acordat de- lendari de sessions de Consell de Comú 2004 abans de les 17h al Servei de signar la Junta de Govern com a òrgan Ordinàries per l’any en curs serà el Tràmits del Comú d’Encamp. de contractació. següent: Cosa que es fa pública per a coneixe- Les funcions que s’acorda delegar a la 4 de febrer ment general. Junta de Govern són les següents: 16 de febrer Consell de les Talles a) Acordar edictes, decrets, avisos, 3 de març Encamp, 13 de gener del 2004 7 d’abril reglaments, resolucions de sol·lici- Miquel Alís Font tuds, protocols i ordinacions. 5 de maig Cònsol major 2 de juny b) Interposar, si escau, contenciosos i 7 de juliol expedients sancionadors i el seu se- 28 de juliol Edicte guiment. 1 de setembre c) Proposar l’aprovació de l’Ordinació 6 d’octubre Per acord de la junta de Govern del 19 de les Finances Comunals i els Arres- 3 de novembre de desembre del 2003, es vol procedir a tos de la Taba. 1 de desembre la contractació d’un/a cap de Secció d’Obres Públiques per al Departament d) Contractar i autoritzar la contracta- Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general. d’Obres Públiques i Urbanisme, per co- ció d’obres, de gestió de serveis brir una plaça vacant. públics i subministraments, de tècnics assessors i qualsevol altra contractació Encamp, 12 de gener del 2004 Les condicions que es tindran en que impliqui prestacions per al Comú, Miquel Alís Font compte per a l’atribució de la plaça són: Cònsol major per imports iguals o inferiors a 150.000 Nacionalitat andorrana o nacionals es- euros, d’acord amb l’Ordinació del panyols i francesos d’acord amb el que Pressupost de l’exercici en curs. disposa l’article 8 del Conveni entre el Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 131

Principat d’Andorra, el Regne d’Es- panya i la República Francesa relatiu a l’entrada, la circulació, el sojorn i l’es- tabliment dels seus nacionals Titulació universitària de grau mitjà d’arquitectura i/o enginyeria d’obres públiques o estudis equivalents Diploma de nivell B de català expedit pel Govern, si es posseeix Domini del castellà, del francès i co- neixements de l’anglès Amplis coneixements en aplicacions informàtiques de programes de dibuix i concepció assistida per ordinador (Auto Cad), i coneixements en aplica- cions informàtiques a nivell d’usuari (Word, Excel i Acces) Permís de conduir categoria B1 Es valorarà l’experiència professional en urbanisme, edificació i obres públiques Al Departament de Recursos Humans es facilitarà la informació i els aclari- ments complementaris. El salari serà el corresponent al Nivell B1 Les persones interessades han d’adre- çar una sol·licitud al Comú d’Encamp, acompanyada d’un curriculum vitae, dels certificats de penals, mèdic, de refe- rències de treballs anteriors i fotocòpia del passaport o DNI. El termini de pre- sentació de sol·licituds serà el dia 12 de febrer del 2004 abans de les 17 h al Ser- vei de Tràmits del Comú d’Encamp. Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general.

Encamp, 13 de gener del 2004 Miquel Alís Font Cònsol major 132 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Parròquia Avís d’Ordino Es comunica el nou horari i els preus del servei d’autobús d’Ordino al Camp de Neu Ordino - Arcalís

Decret Temporada 2003/2004

Atès el que estableixen l’article 73 de la Anada (Ordino-Arcalís) Llei qualificada del règim electoral i del re- Andorra Ordino El Serrat Arcalís Preus en euros ferèndum i l’article 4 del Reglament de Parroquial 9 h 9.15 h 9.30 h 0,90 funcionament dels comuns, el Comú d’Or- 8.30 h 9.15 h 9.30 h 9.45 h 1,60 dino en la sessió de Consell dels Sants In- 9.30 h 10 h 10.15 h 10.30 h 1,60 nocents celebrada en data 28 de desembre Parroquial 10.30 h 10.45 h 11 h 0,90 del 2003, va elegir els càrrecs següents: Parroquial 12. h 12.15 h 12.30 h 0,90 Cònsol major: Hble. Sr. Enric Dolsa Font Parroquial 15.05 h 15.20 h 15.35 h 0,90 Cònsol menor: Hble. Sr. Gilbert Blasi Parroquial 16.35 h 16.55 h 0,90 Font Conseller major: Hble. Sr. Josep Maria Tornada (Arcalís-Ordino) Bringué Millat Arcalís El Serrat Ordino Andorra Preus en euros Consellera menor: Hble. Sra. Cristina Parroquial 9.45 h 10 h 10.15 h 0,90 Rico Flor Parroquial 11 h 11.15 h 11.30 h 0,90 Capità: Hble. Sr. Joan Mortés Bouzas Parroquial 12.45 h 13 h 13.15 h 0,90 Cosa que es fa pública per a coneixe- Parroquial 15.45 h 16 h 16.15 h 0,90 ment general. 16 h 16.15 h 16.30 h 17 h 1,60 16.30 h 16.45 h 17 h 1,60 Casa Comuna d’Ordino, 29 de Parroquial 17.20 h 17.35 h 17.50 h 0,90 desembre del 2003 17.30 h 17.45 h 18 h 18.30 h 1,60 Enric Dolsa Font Cònsol major Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general.

Casa Comuna d’Ordino, 15 de gener del 2004 Gilbert Blasi Font Cònsol menor Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 133

risme i Medi Ambient, consellera Parròquia Avís delegada adjunta de Joventut. d’Andorra la Vella El Comú d’Andorra la Vella, en la ses- Hble. Sra. Maria Teresa Cano Franco, sió de Consell de Comú, que va tenir lloc consellera delegada d’Administració, el dia 8 de gener del 2004, va acordar Recursos Humans i Social, consellera procedir, en base al que preveu l’art. 17 delegada adjunta de Finances. Decret del Reglament de funcionament dels Co- Hble. Sr. Jordi Pujol Cabanes, con- Vist el Reglament de funcionament muns, al nomenament de la Junta de Go- seller delegat de Circulació, Aparca- dels Comuns del 13 de desembre de vern que estarà constituïda per: ments i Enllumenat, conseller delegat 1995; El cònsol major: Hble. Sr. Francesc Xa- adjunt d’Aigua i Higiene. En execució de l’acord de Consell de vier Mora Baron Hble. Sr. Marc Pons Martell, conseller Comú del 8 de gener del 2004, El cònsol menor: Hble. Sr. Manel Blasi delegat de Joventut, conseller delegat Marsan adjunt de Cultura, Turisme i Medi Am- Decreto El conseller major: Hble. Sr. Xavier bient. Boixader Español Article únic El conseller menor: Hble. Sr. Albert Cosa que es fa pública per a coneixe- Nomeno la Sra. Marta Armengol Asen- Salvadó Miras ment general. jo Secretaria General del Comú d’Andor- ra la Vella, amb les facultats pròpies del Cosa que es fa pública per a coneixe- Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 càrrec, amb efectes 8 de gener del 2004. ment general. Francesc Xavier Mora Baron Cònsol major Cosa que es fa pública per a general Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 coneixement i efectes. Francesc Xavier Mora Baron Cònsol major Andorra la Vella, 8 de gener del 2004 Francesc Xavier Mora Baron Cònsol major Avís El Comú d’Andorra la Vella, en la ses- Decret sió de Consell de Comú que va tenir lloc el dia 8 de gener del 2004, va acordar Vist el que disposa l’Ordinació del procedir a la nominació dels consellers Pressupost 2004 en el seu article 10.5 re- delegats i consellers delegats adjunts ferent a les fases d’execució pressu- com segueix: postària i en concret al pagament material o efectiu amb el que finalitza el Hble. Sr. Francesc Xavier Mora Baron, procediment, cònsol major, conseller delegat d’Ur- banisme, conseller delegat adjunt de El Comú d’Andorra la Vella en la sessió Circulació, Aparcaments i Enllumenat. de Consell de Comú de data 8 de gener del 2004 va acordar modificar l’establert Hble. Sr. Manel Blasi Marsan, cònsol en aquest article quedant de la següent menor, conseller delegat d’Urba- manera: nisme, conseller delegat adjunt d’Es- ports, Serveis i Obres públiques. “Estan facultats per a la formalització de pagament mitjançant la signatura dels Hble. Sr. Xavier Boixader Español, documents escaients, els cònsols, el conseller major, conseller delegat de Conseller Delegat de Finances i la Con- Finances, conseller delegat adjunt sellera Delegada Adjunta de Finances, d’Administració, Recursos Humans i essent com a mínim necessàries dues (2) Social. de les quatres (4) signatures, i obli- Hble. Sr. Albert Salvadó Miras, conse- gatòriament una de qualsevol dels ller menor, conseller delegat de Cultu- Hbles. Srs. cònsols”. ra. Cosa que es fa pública per a coneixe- Hble. Sr. Antoni Crespo Travesset, ment general. conseller delegat d’Esports, Serveis i Obres públiques. Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 Hble. Sra. Stephi Bastus Loewe, conse- Francesc Xavier Mora Baron Cònsol major llera delegada d’Aigua, Higiene, Tu- 134 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Primer 7. Contractació de tota mena d’infor- Parròquia Nomenar membres de la Junta de Go- mes tècnics, assessoraments jurídics, au- vern del Comú als següents consellers: ditories referents a temes que afecten al d’Escaldes-Engordany funcionament del Comú, a projectes en Hble. Sr. Antoni Martí Petit, cònsol ma- curs d’execució i a l’activitat administrati- jor, president va comunal en general. Hble. Sra. Montserrat Capdevila Palla- Decret rés, cònsol menor 8. Col·laboració amb els Cònsols o Vist el Decret del Govern de data 12 de Hble. Sr. Gerard Rieger Carrabina, amb el Conseller de Finances que resulti novembre del 2003, Establiment del ca- conseller major delegat per a l’aprovació de transferèn- lendari laboral per a l’any 2004, article 3r, Hble. Sra. Maria Carme Besolí Solé, cies de crèdit de despeses d’inversió real consellera menor fins al límit màxim de l’1% dels crèdits El Comú d’Escaldes-Engordany, per Hble. Sr. Pere Moles Sans autoritzats per a despeses d’inversió real acord adoptat en la sessió de Consell ce- Hble. Sr. Francesc Zamora Puigcercós en el pressupost del mateix exercici, tot lebrada el dia 9 de gener del 2004, Hble. Sra. Trinitat Marín Gonzalez en els termes de l’article 74 de la Llei de Decreta Hble. Sra. Meritxell Sangrà Cardona Finances Comunals. Hble. Sr. Octavi Font Mariné 9. I, en general, tots aquells actes que Els dies 25 i 26 de juliol del 2004 (dia- Segon afectin el funcionament de les oficines des de Sant Jaume i Santa Anna, Festa administratives del Comú i dels seus ser- Major) són dies festius d’obligatori com- Delegar a la Junta de Govern les següents competències: veis exteriors referents a l’organització pliment a la parròquia d’Escaldes-Engor- dels departaments, l’atenció al públic i dany, retribuïts i no recuperables, pels 1. Resolució de totes les sol·licituds els horaris d’obertura i tancament. sectors de la construcció, les indústries presentades, relatives a activitats comer- en general, les oficines, els establiments cials i industrials, construcció, declara- Cosa que es fa pública per a coneixe- bancaris, el transport i distribució de cions de béns immobles, i altres, així ment general. mercaderies i, en general, tots els serveis com l’atorgament de llicències per pro- no relacionats directament amb el tu- cediment d’obra menor. Lliurament d’al- Escaldes-Engordany, Casa del Comú, risme. tres llicències i permisos relatius a fets 12 de gener del 2004 imposables contemplats en les ordina- Vist i plau Pel que fa als treballadors dels altres El cònsol major sectors relacionats directament amb el cions tributàries. Antoni Martí Petit turisme, s’estarà al que preveu l’article 2 2. Informe i seguiment de tots els P. o. del Comú del Decret del Govern sobre el calendari tràmits precontenciosos o contenciosos El secretari general laboral per a l’any 2004. iniciats pel Comú o instats contra ell. Cosa que es fa pública per a coneixe- 3. Col·laboració amb el Conseller de ment general. Finances per a l’elaboració, seguiment, Edicte execució i control del pressupost Vist l’article 99 de la Llei de la funció Escaldes-Engordany, Casa del Comú, econòmic de l’exercici anyal, sense per- pública i els articles 35 i 36 de l’Ordina- 12 de gener del 2004 judici del control polític exercit pel ció de la funció pública del Comú d’Es- Vist i plau Comú en aplicació de l’article 90 de la caldes-Engordany, El cònsol major Llei de les Finances Comunals. Antoni Martí Petit Vist l’acord adoptat en el seu moment P. o. del Comú 4. Contractació de personal, fixació i per la Junta de Govern, a partir dels qual El secretari general modificació dels seus salaris i, en gene- es nomenava funcionari en període de ral, totes aquelles competències que li prova al Sr. Josep Maria Jordana Pages, atorguen les disposicions de l’Ordinació Edicte de la funció Pública. Vistos els informe emesos pels caps dels departaments de Serveis i infrastruc- Vistos els articles 10 i 17 del Reglament 5. Convocatòria de concursos públics i tures i Recursos humans, en els quals de funcionament dels comuns, relatius a consultes de preus referents a obres s’indica que l’avaluació del funcionari la constitució de la Junta de Govern i la públiques, serveis i equipaments. durant el període de prova ha estat favo- delegació de competències sobre la ma- 6. Per delegació expressa en els ter- rable, conforme als criteris establerts a teixa, mes de l’article 5 de la Llei de Contracta- l’article 35 de l’Ordinació de la funció pública comunal, El Consell de Comú d’Escaldes-Engor- ció Pública, adjudicació de pressupostos dany, en la sessió del 9 de gener del d’obres públiques, equipaments i serveis La Junta de Govern, en la sessió cele- 2004, ha acordat: per quantitats iguals o inferiors a 150.000 brada el dia 17 de desembre del 2003, ha euros, sempre que aquestes obres, ser- acordat: veis o equipaments estiguin contemplats en el pressupost de l’exercici en curs. Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 135

Nomenar, amb caràcter definitiu, al Sr. Josep Maria Jordana Pages com a funcio- nari adscrit a la plaça de serveis de man- teniment, i disposar la seva inscripció al Registre de la funció pública comunal. Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general.

Escaldes-Engordany, Casa del Comú, 13 de gener del 2004 Vist i plau El cònsol major Antoni Martí Petit P. o. de la Junta de Govern El secretari general

Edicte Conforme a l’acord adoptat per la Junta de Govern en la sessió del 17 de desem- bre del 2003, el Comú d’Escaldes-Engor- dany convoca un concurs selectiu d’ingrés amb l’objecte de contractar una persona per exercir de socorrista aquàtic a les piscines comunals. Les persones interessades s’hauran d’adreçar al Departament de Recursos Humans del Comú (Casa del Comú, 1a planta, tel: 890 890) per tal de conèixer les bases de la convocatòria i qualsevol altra informació complementària que es vulgui requerir. La participació al concurs es forma- litzarà adreçant una sol·licitud al Comú, adjuntant-hi currículum, certificats mèdic i de bona conducta, i còpia del passaport o document acreditatiu d’i- dentitat. El termini de presentació de sol·lici- tuds acabarà el proper dia 13 de febrer del 2004, divendres, a les 17 hores. Els contractes amb les persones escollides s’establiran de conformitat amb la Llei de la funció pública. Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general.

Escaldes-Engordany, Casa del Comú, 13 de gener del 2004 Vist i plau El cònsol major Antoni Martí Petit P. o. de la Junta de Govern El secretari general 136 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Administració de Justícia

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, respectivament agent i defenent, Servei Notificació dictà Sentència en data 8 de gener de de Telecomunicacions d’Andorra contra 2004. Amb la següent part dispositiva: els Srs. Josep Maria da Silva Leite i de resolucions Montserrat Sánchez Carmona, ha recai- “Decidim: gut la Sentència en rebel·lia que, repro- 1. Estimar el recurs d’apel·lació inter- duïda en la part dispositiva, diu així: posat en interès de Pere M.G., Claude B., Edicte “Decideix: que estimant en part la de- Danielle P., Jacques F., Tomàs F.C., Ma- manda formulada pel Servei de Teleco- Marie Conte, Presidenta de la Sala Pe- nuel G.M., José A.M., Francesc P., Eve- municacions d’Andorra, ha de nal del Tribunal Superior de Justícia lyne B., Etienne R., Bernard E. i Francesc condemnar i condemna al Sr. Josep Ma- d’Andorra, D.H., contra la sentència dictada pel M.I. ria da Silva Leite al pagament a aquell de Tribunal de Corts en data 29 d’octubre la quantitat de dos mil cinc-cents quaran- Fa saber de 2002, en la causa 62-FD-91, que ha ta-set euros amb quaranta cèntims donat lloc al rotlle del recurs núm. 07/03 Que en la causa núm. TC. 002-3/00 i (2.547,40 euros), més els interessos le- d’aquesta Sala. Rotlle núm. 37/03, la Sala Penal del M.I. gals meritats des del dia dotze de no- Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, 2. Revoquem la referida sentència, vembre de l’any passat i fins que sigui dictà Sentència en data 8 de gener de que queda substituïda per la present i íntegrament satisfeta, imposant-li les 2004. Amb la següent part dispositiva: per la qual es condemna als processats costes processals causades de conformi- “Decidim: Jacint Armengol Millat i Odile Francette tat amb el que preveu el darrer Conside- Haulier, com a autors responsables del rant de la present resolució. Devent 1. Desestimar els recursos interposats delicte major d’aixecament de béns, de absoldre a la Sra. Montserrat Sánchez pels processats Mohamed Akaou i Mi- l’art. 141 del Codi Penal andorrà, a la Carmona - titular administrativa del ne- loud Lahfa contra les sentències pronun- pena d’un any de presó condicional pel goci “Construccions Jema”- de la preten- ciades pel M.I. Tribunal de Corts en dates primer, i vuit mesos de presó condicio- sió condemnatòria exercitada en la seva 10 de setembre de 2002 i 21 de maig de nal per la segona, amb el pagament de contra per la part agent.” 2003, en la causa núm. 2-3/00, que es les costes del judici de primera instància I als efectes de notificació als Srs. Jo- confirmen íntegrament. i declaració d’ofici de les costes corres- sep Maria da Silva Leite i Montserrat Sán- ponents a aquest recurs. No hi ha lloc a 2. Condemnar els recurrents al paga- chez Carmona, veïns que foren declarar la seva responsabilitat civil deri- ment de les costes processals del recurs. d’Encamp, avui d’ignorat parador, es pu- vada dels fets constitutius del delicte blica aquest Edicte. 3. Dir que és d’aplicació els beneficis d’aixecament de béns. de l’Indult atorgat per SS.EE. els Srs. Co- prínceps d’Andorra de data 29 d’octubre 3. Manem que la Causa sigui retornada Andorra la Vella, el dia set de gener de 2003. al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certifi- del dos mil quatre cació de la present Sentència, per al seu 4. Retornar la Causa al M. Iltre. Tribu- El Batlle compliment i execució.” nal de Corts, amb certificació de la pre- El Secretari sent Sentència, per al seu compliment i Als efectes de notificació a Jacint Ar- execució.” mengol Millat, de nacionalitat andorra- Als efectes de notificació a Miloud na, nascut el dia 3 de març de 1929 a La Edicte Lahfa, de nacionalitat marroquí, nascut Massana, i a Odile Francette Haulier de el dia 6 de març de 1974 a l’Oran i actual- nacionalitat francesa, nascuda el dia 28 David Moynat Rossell, Batlle del Prin- ment d’ignorat parador, es fa públic de març de 1933 i actualment d’ignorat cipat d’Andorra, aquest Edicte a Andorra la Vella, a 12 de parador, es fa públic aquest Edicte a An- gener de 2004. dorra la Vella, a 14 de gener de 2004. Faig saber La Presidenta La Presidenta Que en els autes del judici civil trami- Per Delegació Per Delegació La Secretària La Secretària tats pel procediment de mínima quantia, en reclamació de quantitat, seguit entre les parts respectivament agent i defe- Edicte nent, Servei de Telecomunicacions d’An- Edicte dorra contra el Sr. Manuel Soto Rechi, ha Marie Conte, Presidenta de la Sala Pe- David Moynat Rossell, Batlle del Prin- recaigut la Sentència en rebel·lia que, re- nal del Tribunal Superior de Justícia cipat d’Andorra, produïda en la part dispositiva, diu així: d’Andorra, Faig saber “Decideix: que estimant en la seva ma- Fa saber jor part la demanda formulada pel Servei Que en els autes del judici civil trami- de Telecomunicacions d’Andorra, ha de Que en la causa núm. TC. 62-FD/91 i tats pel procediment abreujat, en recla- condemnar i condemna al Sr. Manuel Rotlle núm. 07/03, la Sala Penal del M.I. mació de quantitat, seguit entre les parts Soto Rechi al pagament a aquell de la Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 137

quantitat de cent cinquanta euros amb bel·lia que, reproduïda en la part vint-i-vuit cèntims (150,28 euros), més Edicte dispositiva, diu així: els interessos legals meritats des del dia “Decideixo: que estimant la demanda disset de desembre de l’any passat i fins Meritxell Picart Sánchez, Batlle del Principat d’Andorra, formulada per la representació processal que sigui íntegrament satisfeta, impo- de Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, sant-li les costes processals causades de Faig saber SA, he de condemnar i condemno la de- conformitat amb el que preveu el darrer fenent, Sra. Júlia Agromayor Santuré, a Considerant de la present resolució.” Que en període d’execució de la sen- pagar a l’agent la quantitat de mil set- I als efectes de notificació al Sr. Ma- tència recaiguda en els autes del judici cents vint-i-un euros amb cinquanta-nou nuel Soto Rechi, veí que fou d’Escaldes- civil número EX-B-1031-1/2003, trami- cèntims (1.721,59) més els interessos le- Engordany, avui d’ignorat parador, es tats pel procediment de mínima quantia, gals meritats des del dia 5 d’abril del 2002 publica aquest Edicte. instats per la representació processal del i les despeses judicials, en els termes del Servei de Telecomunicacions d’Andorra darrer considerant, he d’ordenar i orde- Andorra la Vella, el dia set de gener contra la Sra. Laura Pérez Rodríguez, per no el manteniment de l’embarg preven- del dos mil quatre Providència de data 7 de gener del 2004, tiu sobre béns de la Sra. Júlia Agromayor quina part dispositiva diu: Santuré.” El Batlle “Decideix: I als efectes de notificació de la Sra. El Secretari 1er) Requerir la Sra. Laura Pérez Ro- Júlia Agromayor Santuré, veïna que fou dríguez per tal que faci efectiva al des- d’Andorra la Vella, avui d’ignorat para- patx d’aquesta Batllia en el termini de dor, es publica aquest Edicte. Edicte Quinze (15) Dies la quantitat següent: Andorra la Vella, set de gener del dos David Moynat Rossell, Batlle del Prin- Quantitat Principal: 256,24 euros mil quatre cipat d’Andorra, Interessos legals al 2% del 01/09/2003 El Batlle Faig saber fins al 07/01/2004: 1,80 euros Taxes Judicials: 24, 04 euros La Secretària Que en els autes del judici civil trami- Total: 282,08 euros tats pel procediment abreujat, en recla- 2on) Requerir-la per tal que assenyali Edicte mació de quantitat, seguit entre les parts béns per la seva realització, i que detalli la respectivament agent i defenent, Servei seva situació personal, laboral i familiar. Meritxell Picart Sánchez, Batlle del de Telecomunicacions d’Andorra contra Principat d’Andorra, la Sra. Martha Milagros Rodríguez Sierra, 3er) Advertir-la que en cas d’incompli- ha recaigut la Sentència en rebel·lia que, ment es procedirà a l’execució forçosa Faig saber sobre els seus béns.” reproduïda en la part dispositiva, diu així: I als efectes de notificació a la Sra. Que en període d’execució de la sen- “Decideix: que estimant íntegrament Laura Pérez Rodríguez, veïna que fou de tència recaiguda en els autes del judici ci- la demanda formulada pel Servei de Te- Sant Julià de Lòria, avui d’ignorat para- vil número EX-B-1566-1/2003, tramitats lecomunciacions d’Andorra, ha de con- dor, es publica aquest Edicte. pel procediment de mínima quantia, ins- demnar i condemna a la Sra. Martha tats per la representació processal del Ser- Milagros Rodríguez Sierra al pagament a Andorra la Vella, set de gener del dos vei de Telecomunicacions d’Andorra aquell de la quantitat de dos mil nou- mil quatre contra la Sra. Beatrice Nelly Armande cents quatre euros amb trenta-quatre El Batlle Boucgniau, per Providència de data 8 de cèntims (2.904,34 euros), més els inte- gener del 2004, quina part dispositiva diu: ressos legals meritats des del dia dotze El Secretari de novembre de l’any passat i fins que si- “Decideix: gui íntegrament satisfeta, imposant-li les 1er) Requerir la Sra. Beatrice Nelly Ar- costes processals causades de conformi- Edicte mande Boucgniau,per tal que faci efecti- tat amb el que preveu el darrer Conside- va al despatx d’aquesta Batllia en el rant de la present resolució.” Manuel Santolària Besolí, Batlle del termini de Quinze (15) Dies la quantitat Principat d’Andorra, següent: I als efectes de notificació a la Sra. Martha Milagros Rodríguez Sierra, veïna Faig saber Quantitat Principal: 225,18 euros que fou d’Escaldes-Engordany, avui Interessos legals al 2% del 01/12/2003 d’ignorat parador, es publica aquest Edicte. Que els autes del judici civil tramitats fins al 08/01/2004: 0,47 euros pel procediment Abreujat, seguit entre Taxes Judicials: 24, 04 euros Andorra la Vella, el dia set de gener les parts, respectivament, agent i defe- Total: 249,69 euros nent, Banc Agrícol i Comercial d’Andor- del dos mil quatre ra, SA, contra la Sra. Júlia Agromayor 2on) Requerir-la per tal que assenyali El Batlle Santuré, en data 10 de setembre del béns per la seva realització, i que detalli la seva situació personal, laboral i familiar. El Secretari 2003, ha recaigut, la Sentència en re- 138 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

3er) Advertir-la que en cas d’incompli- data 15 d’octubre del 2003, la part dispo- ment es procedirà a l’execució forçosa Edicte sitiva de la qual diu així: sobre els seus béns.” Meritxell Picart Sánchez, Batlle del “Decidim: Que hem de condemnar, en I als efectes de notificació a la Sra. Principat d’Andorra, rebel·lia, a Enric del Sol Eixeres, com au- Beatrice Nelly Armande Boucgniau, veï- tor d’una contravenció penal de lesions na que fou d’Encamp, avui d’ignorat pa- Faig saber doloses, prevista i penada en l’article rador, es publica aquest Edicte. Que en període d’execució de la sen- 348.4 del Codi Penal a la pena de quinze (15) dies de presó condicional, multa en Andorra la Vella, vuit de gener del dos tència recaiguda en els autes del judici la quantia de tres-cents euros (300 euros) mil quatre civil número EX-B-1017-1/2003, tramitats pel procediment de mínima quantia, ins- i al pagament de les despeses processals El Batlle tats per la representació processal del causades. El Secretari Servei de Telecomunicacions d’Andorra I en concepte de responsabilitat civil, contra el Sr. Jorge Brunet Muñoz, per l’implicat Enric del Sol Eixeres, indem- Providència de data 8 de gener del 2004, nitzarà al perjudicat R.R.C en la suma de Edicte quina part dispositiva diu: tres mil cent quaranta - sis euros amb “Decideix: quaranta - set cèntims (3.146,47 euros), Meritxell Picart Sánchez, Batlle del fent expressa reserva d’accions civils a Principat d’Andorra, 1er) Requerir el Sr. Jorge Brunet favor del perjudicat per les despeses i Faig saber Muñoz per tal que faci efectiva al des- perjudicis que li causin la intervenció patx d’aquesta Batllia en el termini de quirúrgica futura a la que ha de sotme- Que en període d’execució de la sen- Quinze (15) Dies la quantitat següent: tre’s i indemnitzarà a la Caixa Andorrana tència recaiguda en els autes del judici de Seguretat Social en l’import de tres- civil número EX-B-0792-1/2003, tramitats Quantitat Principal: 193,23 euros Interessos legals al 2% del 01/09/2003 cents noranta - tres euros amb seixanta - pel procediment de mínima quantia, ins- cinc cèntims (393,65 euros).” tats per la representació processal del fins al 08/01/2004: 1,37 euros Servei de Telecomunicacions d’Andorra Taxes Judicials: 24, 04 euros I als efectes de notificació a Enric del contra el Sr. Maxime Jean-Marie Daniel Total: 218,64 euros Sol Eixeres, actualment en parador des- Parent, per Providència de data 7 de ge- 2on) Requerir-lo per tal que assenyali conegut, es publica aquest edicte a An- ner del 2004, quina part dispositiva diu: béns per la seva realització, i que detalli dorra la Vella el 8 de gener del 2004. “Decideix: la seva situació personal, laboral i fami- La Batlle liar. 1er) Requerir el Sr. Maxime Jean-Marie La Secretària Daniel Parent per tal que faci efectiva al 3er) Advertir-lo que en cas d’incompli- despatx d’aquesta Batllia en el termini de ment es procedirà a l’execució forçosa Quinze (15) Dies la quantitat següent: sobre els seus béns.” Edicte Quantitat Principal: 177,78 euros I als efectes de notificació al Sr. Jorge Interessos legals al 2% del 01/09/2003 Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- Brunet Muñoz, veí que fou d’Andorra la pat d’Andorra, fins al 07/01/2004: 1,25 euros Vella, avui d’ignorat parador, es publica Taxes Judicials: 24, 04 euros aquest Edicte. Faig saber Total: 203,07 euros Que en els autes del judici civil trami- 2on) Requerir-lo per tal que assenyali Andorra la Vella, vuit de gener del dos tats pel procediment ordinari, en recla- béns per la seva realització, i que detalli la mil quatre seva situació personal, laboral i familiar. mació de quantitat, seguit entre les parts, El Batlle respectivament, agent i defenent, Sa- 3er) Advertir-lo que en cas d’incompli- El Secretari vand, SA, contra José Carlos Cardoso ment es procedirà a l’execució forçosa Teixeira i Paula Cristina de Jesús Costa sobre els seus béns.” Santos, ha recaigut la sentència en re- I als efectes de notificació al Sr. Edicte bel·lia que, reproduïda en la part dispo- Maxime Jean-Marie Daniel Parent, veí sitiva, diu així: que fou del Tarter, avui d’ignorat para- de l’Hble. Tribunal Unipersonal del dor, es publica aquest Edicte. Batlle “Decideix: Que donant lloc a la de- manda formulada en data 31 de juliol del Canòlic Mingorance Cairat, Batlle del Andorra la Vella, vuit de gener del dos 2003 per la procuradora Sra. Carme Solà Principat d’Andorra, mil quatre Molero, actuant en nom i representació Faig saber de “Savand, SA”, contra els Srs. José Car- El Batlle los Cardoso Teixeira i Paula Cristina de El Secretari Que en el judici oral núm. Jesús Costa Santos, ha de condemnar i DM-183-1/01, ha recaigut sentència en condemna els defenents a satisfer a la so- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 139

cietat demandant l’import de 24.006,88 Faig saber d’Andorra la vella, avui d’ignorat para- euros, augmentat de l’interès legal des dor, es publica el present Edicte. del 27 de maig del 2003 i de les costes ju- Que en els autes del judici civil trami- dicials, inclosos honoraris d’advocat i de tats pel procediment de mínima quantia, Andorra la Vella, nou de gener de dos procurador.” en reclamació de quantitat, seguit entre mil quatre les parts, respectivament, agent i defe- I als efectes de notificació als Srs. José El Batlle nent, Servei de Telecomunicacions d’An- Carlos Cardoso Teixeira i Paula Cristina La Secretària dorra contra Ana Vanessa Meilán Orosa, de Jesús Costa Santos, veïns que fou ha recaigut la sentència en rebel·lia que, d’Escaldes-Engordany, avui d’ignorat reproduïda en la part dispositiva, diu parador, es publica el present Edicte. així: Edicte Andorra la Vella, nou de gener de dos “Decideix: Que donant lloc parcial- Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- mil quatre ment a la present demanda, ha de con- pat d’Andorra, El Batlle demnar la part defenent a pagar a l’agent: Faig saber La Secretària a) l’import de 352 euros i 86 cèntims Que en els autes del judici civil, trami- tats pel procediment de mínima quantia, b) les costes judicials causades, exclo- en reclamació de quantitat, seguit entre Edicte sos els honoraris d’advocat i de procu- les parts, respectivament, agent i defe- rador.” Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- nent, Microform, SL, contra Anna Maria pat d’Andorra, I als efectes de notificació a la Sra. Ana Gabriel Estany, ha recaigut sentència en Vanessa Meilán Orosa, veïna que fou rebel·lia que, reproduïda en la part dis- Faig saber d’Encamp, avui d’ignorat parador, es pu- positiva, diu així: blica el present Edicte. Que en els autes del judici civil, trami- “Decideix: Que donant lloc a la pre- tats pel procediment de mínima quantia, Andorra la Vella, nou de gener del dos sent demanda, ha de condemnar i con- en reclamació de quantitat, seguit entre mil quatre demna la part defenent a pagar a l’agent: les parts, respectivament, agent i defe- a) l’import de 776 euros i 14 cèntims nent, Peritaxa, SA, contra Eva Tauler El Batlle Trassierra, ha recaigut sentència en re- La Secretària b) els interessos legals devengats des bel·lia que, reproduïda en la part dispo- del 11.12.03 sitiva, diu així: c) les costes processals causades, in- “Decideix: Que donant lloc parcial- Edicte closos honoraris d’advocat i de procu- ment a la present demanda, ha de con- rador.” Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- demnar i condemna la part defenent a pat d’Andorra, I als efectes de notificació a la Sra. pagar a l’agent: Anna Maria Gabriel Estany, veïna que a) l’import de 480 euros i 81 cèntims Faig saber fou de La Massana, avui d’ignorat para- dor, es publica el present Edicte. b) les costes processals causades, ex- Que en els autes del judici civil, trami- tats pel procediment de mínima quantia, closos els honoraris d’advocat i de Andorra la Vella, nou de gener de dos en reclamació de quantitat, seguit entre procurador.” mil quatre les parts, respectivament, agent i defe- I als efectes de notificació a la Sra. Eva nent, Servei Andorrà d’Atenció Sanitària El Batlle Tauler Trassierra, veïna que fou d’Andor- contra Meritxell Iglesias Chimeno, ha re- La Secretària ra la vella, avui d’ignorat parador, es pu- caigut sentència en rebel·lia que, repro- blica el present Edicte. duïda en la part dispositiva, diu així: Andorra la Vella, nou de gener de dos “Decideix: Que donant lloc parcial- Edicte mil quatre ment a la present demanda, ha de con- Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- demnar i condemna la part defenent a El Batlle pat d’Andorra, pagar a l’agent: La Secretària a) l’import de 178 euros i 42 cèntims Faig saber b) les costes judicials causades, exclo- Que en els autes del judici civil trami- Edicte sos els honoraris d’advocat i de procu- tats pel procediment ordinari, en recla- rador.” mació de quantitat, seguit entre les parts, Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- respectivament, agent i defenent, Shuco I als efectes de notificació a la Sra. Me- pat d’Andorra, International Societe en Commandite ritxell Iglesias Chimeno, veïna que fou 140 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Simple contra Jany Industria, SL,hare- pagar-li l’import de 1.492,93 euros, aug- caigut la sentència en rebel·lia que, re- mentat pels interessos legals meritats a Avís produïda en la part dispositiva, diu així: comptar del 24 de març de 1995, i a l’a- En compliment d’allò que disposen els bonament de les costes processals cau- “Decideix: Que donant lloc parcial- articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció sades”. ment a la demanda formulada, en data Administrativa i Fiscal, es fa públic que la 18 de setembre del 2003, per la procura- I als efectes de notificació al Sr. Felipe Sra. Carme Solà Molero, Procuradora dora Sra. Teresa Garcia Pedraza, actuant Andrades Mateu, avui d’ignorat parador, dels Tribunals Andorrans, actuant en en nom i representació de “Shuco Inter- es publica aquest Edicte. nom de la Sra. Chantal Ressiguier, ha national Societe en Commandite Sim- presentat escrit de demanda davant de la ple”, contra la societat “Jany Industria, Andorra la Vella, nou de gener del dos Batllia d’Andorra Secció Administrativa SL”, ha de condemnar i condemna a mil quatre contra la desestimació per silenci admi- aquesta darrera a pagar-li l’import de El Batlle nistratiu de la sol·licitud registrada amb 32.459,92 euros més les costes judicials, el núm. 240655 en data 03/10/2003, ex- La Secretària inclosos honoraris d’advocat i de procu- pedient núm. 14385, relativa a la petició rador” de tancament cautelar i immediat de la tintoreria bugaderia La Neu a l’empara I als efectes de notificació al legal re- Avís presentant de la societat Jany Industria, de les conclusions de l’informe D.S.I. 103/2003 del Departament d’Indústria i SL, veí que fou de La Massana, avui En compliment d’allò que disposen els d’ignorat parador, es publica el present articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció Transports del Ministeri d’Economia. Edicte. Administrativa i Fiscal, es fa públic que el L’expedient s’ha repertoriat amb el Sr. Joan Armengol Vila, Procurador dels número AD-0120-2/2003. Andorra la Vella, nou de gener de dos Tribunals Andorrans, actuant en nom de Per Providència de data d’avui aquesta mil quatre la societat Assap, SA, representant de la Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- companyia asseguradora Fiatc Seguros, El Batlle manda jurisdiccional. ha presentat escrit de demanda davant La Secretària de la Batllia d’Andorra Secció Adminis- Atenent a allò que estableixen els refe- trativa contra la desestimació per silenci rits articles, el present Avís serveix d’em- administratiu de la sol·licitud presentada plaçament a les persones que tinguin Edicte al Comú d’Andorra la Vella, en data interès directe i legítim en l’objecte del 15/10/2003 i registrada amb el núm. judici a fi que puguin presentar-se com a Antoni Fiñana Pifarré, Batlle del Prin- 1096, en relació a una reclamació per adherents en el procediment. cipat d’Andorra, responsabilitat administrativa en con- Faig saber cepte de reparació dels danys i perjudi- Andorra la Vella, 13 de gener del 2004 cis relacionats amb la producció del El Batlle Ponent Que en els autes del judici civil trami- negament ocorregut el 02/02/2002 en Antoni Fiñana Pifarré tat pel procediment de abreujat, seguit l’establiment comercial anomenat Orto- La Secretària entre les parts, respectivament, agent i pedia Llovera. Esther Caubet Vilalta defenent, la societat Mutuelle Assurance des Instituteurs de France (Maif) contra L’expedient s’ha repertoriat amb el els Srs. Patrick Deanjean i Felipe Andra- número AD-0118-2/2003. des Mateu i contra les companyies An- Per Providència de data d’avui aquesta dorrana d’Assegurances, SA,i Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- Assegurances Aurora Polar Seguros, en manda jurisdiccional. data 19 de desembre del 2003, ha recai- Atenent a allò que estableixen els refe- gut la Sentència en rebel·lia que, repro- rits articles, el present Avís serveix d’em- duïda en la part dispositiva, diu així: plaçament a les persones que tinguin “Decideix: Que donant lloc a la de- interès directe i legítim en l’objecte del manda formulada en data 14 de desem- judici a fi que puguin presentar-se com a bre del 2000 per la procuradora Sra. adherents en el procediment. Carme Solà Molero, actuant en nom i en representació de la Cia. Mutuelle Assu- Andorra la Vella, 12 de gener del 2004 rance des Instituteurs de France (Maif), El Batlle Ponent contra els Srs. Patrick Deanjean, la Cia. Antoni Fiñana Pifarré Andorrana d’Assegurances, el Sr. Felipe La Secretària Andrades Mateu i la Cia. D’assegurances Esther Caubet Vilalta Aurora Polar Seguros, ha de condemnar i condemna, in solidum, aquests darrers a Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 141

dia 16 d’agost de 1978 a Maidstone (An- Citacions Edicte glaterra), fill de Hack i de Luny, solter, i actualment en parador desconegut al del Tribunal de Corts Principat, perquè comparegui com a in- Per aquest edicte se cita Jorge Aceitu- culpat a l’acte del judici oral de la causa Edicte na Crespo, de nacionalitat espanyola, núm. TC-034-3/03, que se li segueix en del Tribunal de Corts nascut el dia 19 de maig de 1981 a Pla- contra, pels presumptes delictes majors sencia-Cáceres (Espanya), fill d’Aurelio i de possessió i ús de vehicle amb plaques Per aquest edicte se cita Jordi Vidal de Valeriana, solter, del comerç, i actual- de matriculació canviades, que se cele- Tor, de nacionalitat espanyola, nascut el ment en parador desconegut al Princi- brarà el proper dia 26 de febrer d’en- dia 16 de juny de 1955 a La Seu d’Urgell- pat, perquè comparegui com a guany, a les 17.05 hores, a la Seu de la Lleida (Espanya), i actualment en para- perjudicat a l’acte del judici oral de la Justícia (Av. Tarragona, núm. 62, planta dor desconegut al Principat, perquè causa núm. TC-185-4/02, seguida pel baixa, d’Andorra la Vella), amb l’adver- comparegui com a perjudicat a l’acte del presumpte delicte major d’emissió de tència que si no compareix podrà ésser judici oral de la causa núm. TC-187-3/01, xecs sense provisió de fons, que se cele- declarat rebel i se li seguirà el procedi- seguida pel presumpte delicte major d’e- brarà el proper dia 24 de febrer d’en- ment conforme a la llei. missió de xec sense provisió de fons, guany, a les 16 hores, a la Seu de la que se celebrarà el proper dia 27 de ge- Justícia (Av. Tarragona, núm. 62, planta Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 ner d’enguany, a les 10.30 hores, a la Seu baixa, d’Andorra la Vella). de la Justícia (Av. Tarragona, núm. 62, La Magistrada del Tribunal planta baixa, d’Andorra la Vella). Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 La Secretària Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 La Magistrada del Tribunal La secretària La Magistrada del Tribunal Edicte La secretària del Tribunal de Corts Edicte Per aquest edicte se cita Francesc Xa- vier Pérez Patiño, de nacionalitat espa- del Tribunal de Corts Edicte nyola, nascut el dia 20 de desembre de del Tribunal de Corts Per aquest edicte se cita Jelena Subasa, 1970 a Badalona-Barcelona (Espanya), de nacionalitat iugoslava, nascuda el dia fill de Florian i de Ramona, solter, i ac- Per aquest edicte se cita José Joaquim 26 d’agost de 1983 a Belgrad (Iugos- tualment en parador desconegut al Prin- Fonseca André, de nacionalitat portu- làvia), filla de Nicola i de Vesena, soltera, cipat; i Pere Pau Cuaresma Garcia, de guesa, nascut el dia 20 d’agost de 1977 a i actualment en parador desconegut al nacionalitat espanyola, nascut el dia 25 Massarelos-Porto (Portugal), fill d’Anto- Principat, perquè comparegui com a in- de desembre de 1974 a Madrid (Espa- nio Augusto i de María Adelaida, solter, culpada a l’acte del judici oral de la causa nya), fill de Pere i d’Alícia, solter, i actual- ajudant de cuina, i actualment en para- núm. TC-112-4/02, que se li segueix en ment en parador desconegut al dor desconegut al Principat, perquè contra, pel presumpte delicte major de Principat, perquè comparegui com a tes- comparegui com a inculpat a l’acte del robatori amb arma simulada, que se ce- timonis a l’acte del judici oral de la causa judici oral de la causa núm. TC-129-2/02, lebrarà el proper dia 24 de febrer d’en- núm. TC-224-4/01, seguida pels pre- que se li segueix en contra, pel presump- guany, a les 11.15 hores, a la Seu de la sumptes delictes majors d’introducció te delicte major de falsedat en document Justícia (Av. Tarragona, núm. 62, planta per inducció i tràfic d’estupefaents, que privat i delicte menor d’estafa, que se ce- baixa, d’Andorra la Vella), amb l’adver- se celebrarà el proper dia 24 de febrer lebrarà el proper dia 24 de febrer d’en- tència que si no compareix podrà ésser d’enguany, a les 16.50 hores, a la Seu de guany, a les 10.55 hores, a la Seu de la declarada rebel i se li seguirà el procedi- la Justícia (Av. Tarragona, núm. 62, plan- Justícia (Av. Tarragona, núm. 62, planta ment conforme a la llei. ta baixa, d’Andorra la Vella). baixa, d’Andorra la Vella), amb l’adver- tència que si no compareix podrà ésser Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 declarat rebel i se li seguirà el procedi- ment conforme a la llei. La Magistrada del Tribunal La Magistrada del Tribunal La Secretària La secretària Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 La Magistrada del Tribunal La Secretària Edicte Edicte del Tribunal de Corts del Tribunal de Corts Per aquest edicte se cita Jamie Mark Per aquest edicte se cita Djamel Abde- Stroud, de nacionalitat anglesa, nascut el laziz, de nacionalitat francesa, nascut el 142 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

dia 6 de desembre de 1976 a Lyon (Fran- el dia 15 de juny de 1977 a St. André Les el proper dia 25 de febrer d’enguany, a ça), fill d’Amar i de Louise, solter, cam- Vergers-Aube (França), fill de Patrick i de les 11 hores, a la Seu de la Justícia (Av. brer, i actualment en parador Chantal, solter, magatzemista, i actual- Tarragona, núm. 62, planta baixa, d’An- desconegut al Principat, perquè compa- ment en parador desconegut al Princi- dorra la Vella), amb l’advertència que si regui com a inculpat a l’acte del judici pat; Guillaume Sylvain Nal, de no compareix podrà ésser declarat rebel oral de la causa núm. TC-106-2/00, que nacionalitat francesa, nascut el dia 26 de i se li seguirà el procediment conforme a se li segueix en contra, pels presumptes novembre de 1977 a Marseille (França), la llei. delictes majors d’homicidi per impru- fill de Guy i de Collette, solter, i actual- dència i imprudència amb resultat de le- ment en parador desconegut al Princi- Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 sions, delicte menor d’imprudència amb pat; Merbarel Hamdi, de nacionalitat La Magistrada del Tribunal resultat de lesions i una contravenció pe- francesa, nascut el dia 13 d’abril de 1983 La Secretària nal d’imprudència amb resultat de le- a Auvain (França), fill de Tare i de Zaila, sions, que se celebrarà el proper dia 24 solter, i actualment en parador descone- de febrer d’enguany, a les 11.35 hores, a gut al Principat; Hicheme Rabaaoui, de la Seu de la Justícia (Av. Tarragona, núm. nacionalitat francesa, nascut el dia 20 de Edicte 62, planta baixa, d’Andorra la Vella), setembre de 1976 a Aubagne (França), del Tribunal de Corts amb l’advertència que si no compareix fill de Youssef i de Fatima, solter, i actual- podrà ésser declarat rebel i se li seguirà ment en parador desconegut al Princi- Per aquest edicte se cita Carlos Sán- el procediment conforme a la llei. pat; i Adam Lisdat, de nacionalitat chez Cuenca, de nacionalitat espanyola, francesa, nascut el dia 11 d’agost de 1976 nascut el dia 11 de febrer de 1981 a Ma- Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 a Aubagne (França), fill de Kurt i d’Abas- drid (Espanya), fill d’Enrique i de María La Magistrada del Tribunal sia, solter, electricista, i actualment en Gracia, solter, muntador, i actualment en parador desconegut al Principat, perquè parador desconegut al Principat; i Tomas La Secretària compareguin com a inculpats a l’acte del Manuel Pérez Fernández, de nacionalitat judici oral de la causa núm. TC-154-3/01, espanyola, nascut el dia 25 de maig de que se’ls segueix en contra, pels pre- 1984 a Madrid (Espanya), fill de Rafael i Edicte sumptes delictes majors d’ús indegut de de Montserrat, solter, i actualment en pa- targeta de crèdit, i d’introducció en míni- rador desconegut al Principat, perquè del Tribunal de Corts ma quantia de producte estupefaent èx- compareguin com a inculpats a l’acte del Per aquest edicte se cita David Masso tasi, delicte menor d’introducció en judici oral de la causa núm. TC-048-5/03, Parés, de nacionalitat andorrana, nascut mínima quantitat de producte estupe- que se’ls segueix en contra, pel pre- el dia 3 d’abril de 1968 a Barcelona (Es- faent haixix i una contravenció penal de sumpte delicte major d’introducció de panya), fill de Jordi i de Cecília, casat, i furt, que se celebrarà el proper dia 26 de droga tòxica cocaïna i delicte menor actualment en parador desconegut al febrer d’enguany, a les 12 hores, a la Seu d’introducció de producte estupefaent Principat, perquè comparegui com a in- de la Justícia (Av. Tarragona, núm. 62, haixix, que se celebrarà el proper dia 25 culpat a l’acte del judici oral de la causa planta baixa, d’Andorra la Vella), amb de febrer d’enguany, a les 10 hores, a la núm. TC-208-4/02, que se li segueix en l’advertència que si no compareixen po- Seu de la Justícia (Av. Tarragona, núm. contra, pel presumpte delicte major dran ésser declarats rebels i se’ls seguirà 62, planta baixa, d’Andorra la Vella), d’imprudència amb resultat de lesions, el procediment conforme a la llei. amb l’advertència que si no compa- que se celebrarà el proper dia 26 de fe- reixen podran ésser declarats rebels i brer d’enguany, a les 16.40 hores, a la Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 se’ls seguirà el procediment conforme a Seu de la Justícia (Av. Tarragona, núm. La Magistrada del Tribunal la llei. 62, planta baixa, d’Andorra la Vella), amb l’advertència que si no compareix La Secretària Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 podrà ésser declarat rebel i se li seguirà La Magistrada del Tribunal el procediment conforme a la llei. Edicte La Secretària Andorra la Vella, 9 de gener del 2004 del Tribunal de Corts La Magistrada del Tribunal Per aquest edicte se cita Odd Hilsen, Edicte La Secretària de nacionalitat noruega, nascut el dia 03 de l’Hble. Tribunal de Batlles d’abril de 1938 a Oslo (Noruega), fill de Jorgen i de Girly, i actualment en para- Cristina Bea Rebés, Batlle del Principat Edicte dor desconegut al Principat, perquè d’Andorra comparegui com a inculpat a l’acte del del Tribunal de Corts judici oral de la causa núm. TC-244-4/01, Faig saber Per aquest edicte se cita Chry Patrick que se li segueix en contra, pel presump- Que se cita Valenti Fernandez Rey, Barbet, de nacionalitat francesa, nascut te delicte major d’estafa, que se celebrarà nascut el 26 de maig de 1974 a Encamp, Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 143

de nacionalitat andorrana, fill de Josep i Faig saber Matilde, actualment en ignorat parador, Edicte per a que comparegui en qualitat de tes- Que en la instrucció de les diligències David Moynat Rossell, Batlle del Prin- timoni, a l’acte del judici oral de la causa prèvies núm. 458-4/03, seguides per una cipat d’Andorra, núm. DM-412-4/00, seguida contra J.T.F. presumpta conducció de vehicle au- pel presumpte delicte menor d’alteració tomòbil sense estar legalment habilitat, Faig saber de l’ordre públic i les contravencions pe- cito i emplaço en qualitat d’inculpat, a nals d’amenaces lleus i maltractaments Luis Carlos da Silva Pinheiro, nascut el 9 Que a instància de la representació d’obra que no causin lesions, que se ce- d’abril del 1982, fill de Carlos i Teresa processal del Servei de Teleco- lebrarà el proper dia 15 de març del 2004 Maria, de nacionalitat portuguesa, d’es- municacions d’Andorra, se cita al Sr. Car- a les 10.10 hores a la Sala de Tribunal de tat civil solter, amb darrer domicili cone- los Antonio Portugal Roxo, veí que fou la Seu de la Justícia d’Andorra (av. Tarra- gut a l’Av. Santa Coloma, 57, bloc B, 4t de La Massana, avui d’ignorat parador, gona, núm. 62, Andorra la Vella). 4a, d’Andorra la Vella, perquè compare- per tal que el proper dia 18 de febrer del gui a la Batllia per a la pràctica d’una dili- 2004 a les 10 hores, comparegui perso- Andorra la Vella, 5 de desembre del gència judicial, amb l’advertència que de nalment o per mitjà de procurador an- 2003 no fer-ho li seran parats els perjudicis dorrà que el representi legalment a la Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- El Batlle que en dret hi hagi lloc. gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per as- La Secretaria Andorra la Vella, el dia vuit de gener sistir a l’acte de judici, en el curs del qual de dos mil quatre haurà de contestar la demanda presenta- La Batlle da per l’actora (còpia de la qual es troba Edicte a la seva disposició a la Batllia) i propo- La secretària habilitada sar els mitjans de prova de que pretengui de l’Hble. Tribunal de Batlles valer-se, amb l’advertència que si no Cristina Bea Rebés, Batlle del Principat compareix se li seguirà el judici en re- d’Andorra, Edicte bel·lia sense nova citació i s’escauran les conseqüències legals que corres- Meritxell Picart Sànchez, Batlle del Fa saber ponguin. Principat d’Andorra, Que se cita Noelia Lorenzo Fernandez, Andorra la Vella, el dia nou de gener nascuda el 9 d’abril de 1979 a Zamora, Faig saber del dos mil quatre de nacionalitat espanyola, filla d’Arcadio Que per Aute de data 8 de gener del i Elena, veïna que fou del Principat i ac- El Batlle 2004, pronunciat per compte i risc del Sr. tualment en ignorat parador, perquè Severià Estragues Coma, propietari de l’es- El Secretari comparegui en qualitat de perjudicada, a tabliment Toyota Motors, he decretat em- l’acte del judici oral de la causa núm. bargament preventiu sobre béns del Sr. DM-273-3/02, seguida contra A.S.S. pel Paulo Ferreira Correia i que pel present se’l Edicte presumpte delicte menor d’entrada en cita i emplaça per tal que el proper dia 16 domicili aliè contra la voluntat del seu ti- de febrer del 2004 a les 10 hores, compare- David Moynat Rossell, Batlle del Prin- tular, que se celebrarà el proper dia 15 gui personalment o per mitjà de procura- cipat d’Andorra, de març del 2004 a les 10.45 hores, a la dor andorrà que el representi legalment a Sala de Tribunal de la Seu de la Justícia Faig saber la Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- d’Andorra (av. Tarragona, 62, Andorra la gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per es- Que a instància de la representació Vella), amb l’advertència que si no com- coltar la demanda que presentarà l’actora, processal del Servei de Teleco- pareix se li seguirà el procediment con- amb l’advertència que si no compareix es municacions d’Andorra, se cita a la Sra. forme a llei. seguirà el judici en rebel·lia sense nova ci- Judith Roig Diaz, veïna que fou d’Andor- tació i li escauran les conseqüències legals ra la Vella, avui d’ignorat parador, per tal Andorra la Vella, 5 de desembre del que corresponguin. que el proper dia 18 de febrer del 2004 a 2003 les 10 hores, comparegui personalment I als efectes de notificació al Sr. Paulo El Batlle o per mitjà de procurador andorrà que la Ferreira Correia, veí que fou d’Andorra la representi legalment a la Cúria de la La Secretaria Vella, avui d’ignorat parador, es publica Batllia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. aquest Edicte. 62, d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte Edicte Andorra la Vella, vuit de gener del dos de judici, en el curs del qual haurà de mil quatre contestar la demanda presentada per Canòlic Mingorance Cairat, Batlle del l’actora (còpia de la qual es troba a la Principat d’Andorra, El Batlle seva disposició a la Batllia) i proposar els El Secretari mitjans de prova de que pretengui va- 144 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

ler-se, amb l’advertència que si no com- per dia 18 de febrer del 2004 a les 10 ho- ra Santos, veí que fou d’Andorra la Vella, pareix se li seguirà el judici en rebel·lia res comparegui personalment o per avui d’ignorat parador, per tal que el pro- sense nova citació i s’escauran les con- mitjà de procurador andorrà que la re- per dia 13 de febrer del 2004 a les 10 ho- seqüències legals que corresponguin. presenti legalment a la Cúria de la Batllia res, comparegui personalment o per d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, mitjà de procurador andorrà que el re- Andorra la Vella, el dia nou de gener d’Andorra la Vella, per escoltar la de- presenti legalment a la Cúria de la Batllia del dos mil quatre manda que presentarà l’actora amb l’ad- d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, El Batlle vertència que si no compareix se li d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte de seguirà el judici en rebel·lia sense nova judici, en el curs del qual haurà de con- El Secretari citació i s’escauran les conseqüències le- testar la demanda presentada per l’actora gals que corresponguin. (còpia de la qual es troba a la seva dispo- sició a la Batllia) i proposar els mitjans de Edicte Andorra la Vella, el dia nou de gener prova de que pretengui valer-se, amb del dos mil quatre l’advertència que si no compareix se li David Moynat Rossell, Batlle del Prin- seguirà el judici en rebel·lia sense nova cipat d’Andorra, El Batlle citació i s’escauran les conseqüències le- El Secretari Faig saber gals que corresponguin. Que a instància de la representació Andorra la Vella, nou de gener de dos processal del Servei de Teleco- Edicte mil quatre municacions d’Andorra, se cita al Sr. El Batlle Jaime Vilchez Baena, veí que fou d’An- Antoni Fiñana Pifarré, Batlle del Prin- dorra la Vella, avui d’ignorat parador, per cipat d’Andorra, La Secretària tal que el proper dia 18 de febrer del Faig saber 2004 a les 10 hores, comparegui perso- nalment o per mitjà de procurador an- Que a instància del Servei de Teleco- Edicte dorrà que el representi legalment a la municacions d’Andorra, se cita a la Sra. Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- Maria Cristina Duarte Simoes, veïna que Antoni Fiñana Pifarré, Batlle del Prin- gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per as- fou d’Escaldes-Engordany, avui d’igno- cipat d’Andorra, sistir a l’acte de judici, en el curs del qual rat parador, per a que el proper dia 13 de Faig saber haurà de contestar la demanda presenta- febrer del 2004 a les 10 hores, compare- da per l’actora (còpia de la qual es troba gui personalment o per mitjà de procura- Que a instància del Servei de Teleco- a la seva disposició a la Batllia) i propo- dor andorrà que la representi legalment municacions d’Andorra, se cita al Sr. Car- sar els mitjans de prova de que pretengui a la Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tar- los Costa Salgado, veí que fou d’Encamp, valer-se, amb l’advertència que si no ragona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per avui d’ignorat parador, per tal que el pro- compareix se li seguirà el judici en re- escoltar la demanda que presentarà l’ac- per dia 13 de febrer del 2004 a les 10 ho- bel·lia sense nova citació i s’escauran les tora amb l’advertència que si no compa- res, comparegui personalment o per conseqüències legals que corres- reix se li seguirà el judici en rebel·lia mitjà de procurador andorrà que el re- ponguin. sense nova citació i s’escauran les con- presenti legalment a la Cúria de la Batllia seqüències legals que corresponguin. d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, Andorra la Vella, el dia nou de gener d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte de del dos mil quatre Andorra la Vella, nou de gener de dos judici, en el curs del qual haurà de con- El Batlle mil quatre testar la demanda presentada per l’actora (còpia de la qual es troba a la seva dispo- El Secretari El Batlle sició a la Batllia) i proposar els mitjans de La Secretària prova de que pretengui valer-se, amb l’advertència que si no compareix se li Edicte seguirà el judici en rebel·lia sense nova Edicte citació i s’escauran les conseqüències le- David Moynat Rossell, Batlle del Prin- gals que corresponguin. cipat d’Andorra, Antoni Fiñana Pifarré, Batlle del Prin- cipat d’Andorra, Faig saber Andorra la Vella, nou de gener de dos Faig saber mil quatre Que a instància de la representació El Batlle processal del Servei de Telecomunica- Que a instància de l’Associació de Pa- cions d’Andorra, se cita a la Sra. Maria res d’Alumnes de l’Escola d’Ensenyança La Secretària Costas Suros, veïna que fou d’Encamp, Francesa d’Andorra la Vella (A.P.A.C. avui d’ignorat parador per tal que el pro- E.F), se cita al Sr. Manuel Ferreira Olivei- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 145

ser declarats rebels i se’ls hi seguirà el Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- Edicte procediment conforme a llei. gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per as- sistir a l’acte de judici, en el curs del qual Antoni Fiñana Pifarré, Batlle del Prin- Andorra la Vella, 12 de gener del 2004 haurà de contestar la demanda presenta- cipat d’Andorra, El Batlle da per l’actora (còpia de la qual es troba a la seva disposició a la Batllia) i propo- Faig saber La Secretària Judicial sar els mitjans de prova de que pretengui Que a instancia de la societat Docks valer-se, amb l’advertència que si no d’Enclar, SA, se cita al Sr. Ezequiel Barrei- compareix se li seguirà el judici en re- ra Marques, veí que fou de Sant Julià de Edicte bel·lia sense nova citació i s’escauran les Lòria, avui d’ignorat parador, per tal que conseqüències legals que corres- de l’Hble. Tribunal de Batlles el proper dia 13 de febrer del 2004 a les ponguin. 10 hores, comparegui personalment o Cristina Bea Rebés, Batlle del Principat per mitjà de procurador andorrà que el d’Andorra, Andorra la Vella, dotze de gener del representi legalment a la Cúria de la Batl- dos mil quatre lia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, Fa saber La Batlle d’Andorra la Vella, per assistir al judici de Que se cita Miguel Angel Corona San La Secretària proves assenyalat per a aquella data, de- Segundo, nascut el 23 de març de 1972 a vent de comparèixer amb els mitjans de Àvila (Espanya), de nacionalitat espa- prova de que pretengui valer-se amb nyola, fill de Àngel i Júlia, domiciliat al l’advertència que si no compareix se’l hi carrer Hermano Becquer, número 9 a Edicte seguirà el judici en rebel·lia sense nova Àvila (Espanya), perquè comparegui en Meritxell Picart Sànchez, Batlle del citació i s’escauran les conseqüències le- qualitat d’inculpat, a l’acte del judici oral gals que corresponguin. Principat d’Andorra, de la causa núm. DM-476-4/02, seguida pel presumpte delicte menor d’entrada Faig saber Andorra la Vella, nou de gener del dos violenta en habitatge no permanent i da- mil quatre Que no havent comparegut el Sr. Ama- nys dolosos i la presumpta contravenció dor Rodríguez Veloso, malgrat haver es- El Batlle penal de lesions doloses i tinença en tat citat per escoltar la demanda quantitat mínima de producte estupe- La Secretària presentada per la representació proces- faent haixix pel propi consum, que se sal del Sr. José Àngel Diz Nuñez, titular celebrarà el proper dia 15 de març del administratiu del negoci Construccions 2004 a les 10.30 hores, a la Sala de Tribu- Edicte Nuñez se cita el Sr. Amador Rodríguez nal de la Seu de la Justícia d’Andorra (av. Veloso, veí que fou de Santa Coloma, de l’Hble. Tribunal de Batlles Tarragona, 62, Andorra la Vella), amb avui d’ignorat parador, per tal que el pro- l’advertència que si no compareix podrà Manuel Santolària Besolí, Batlle del per dia 1 de març del 2004 a les 10 hores, ésser declarat rebel i se li seguirà el pro- Principat d’Andorra comparegui personalment o per mitjà de cediment conforme a llei. procurador andorrà que el representi le- Faig saber Andorra la Vella, 12 de gener del 2004 galment a la Cúria de la Batllia d’Andor- Que se cita Geoffrey Thiry, nascut el ra, Av. Tarragona, núm. 62, d’Andorra la El Batlle 17 de juny de 1973 a Haine St. Paul (Bèl- Vella, per assistir al judici de proves as- gica), fill de Karl i de Myriam, de nacio- La Secretaria senyalat per a aquella data, amb l’adver- nalitat belga, amb domicili a Perpinyà tència que si no compareix es seguirà el (França); i Reine Marguerite Marie Des- judici en rebel·lia sense nova citació, i se medt, esposa Verhelle, nascuda el 12 de Edicte li escauran les conseqüències legals que febrer de 1956 a Bergues (França), filla corresponguin. de Maurice i de Yvonne, de nacionalitat Ester Molné Soldevila, Batlle del Prin- Andorra la Vella, dotze de gener del francesa, amb domicili a Perpinyà (Fran- cipat d’Andorra, dos mil quatre ça), perquè compareguin com a incul- Faig saber pats a l’acte del judici oral de la causa El Batlle núm. DM-252-1/03 seguida contra ells Que a instància del Servei de Teleco- El Secretari per un presumpte delicte menor d’estafa municacions d’Andorra, se cita el Sr. Do- a hotel, que se celebrarà el proper dia 12 minique Marc Andreani, veí que fou de febrer del 2004 a les 10.40 hores a la d’Andorra la Vella, avui d’ignorat para- Sala de Tribunal de la Seu de la Justícia dor, per tal que el proper dia 24 de febrer (av. Tarragona núm. 62), amb l’adverti- del 2004 a les 10 hores, comparegui per- ment que si no compareixen podran és- sonalment o per mitjà de procurador an- dorrà que el representi legalment a la 146 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

li escauran les conseqüències legals que ra, Av. Tarragona, núm. 62, d’Andorra la Edicte corresponguin. Vella, per assistir a l’acte de judici, en el curs del qual haurà de contestar la de- Meritxell Picart Sànchez, Batlle del Andorra la Vella, dotze de gener del manda presentada per l’actora (còpia de Principat d’Andorra, dos mil quatre la qual es troba a la seva disposició a la Faig saber El Batlle Batllia) i proposar els mitjans de prova El Secretari de que pretengui valer-se, amb l’adver- Que no havent comparegut el Sr. An- tència que si no compareix se li seguirà dré Ténailleau, malgrat haver estat citat el judici en rebel·lia sense nova citació i per escoltar la demanda presentada per Edicte s’escauran les conseqüències legals que la representació processal de la societat corresponguin. Gestora Immobiliària, SA, (Gisa), se cita Meritxell Picart Sànchez, Batlle del el Sr. André Ténailleau, veí que fou del Principat d’Andorra, Andorra la Vella, dotze de gener del Pas de la Casa, avui d’ignorat parador, dos mil quatre per tal que el proper dia 1 de març del Faig saber El Batlle 2004 a les 10 hores, comparegui perso- Que no havent comparegut el Sr. El Secretari nalment o per mitjà de procurador an- Gerard Rene Canton, malgrat haver estat dorrà que el representi legalment a la citat per escoltar la demanda presentada Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- per la representació processal del Servei gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per as- de Telecomunicacions d’Andorra, se cita Edicte sistir al judici de proves assenyalat per a el Sr. Gerard Rene Canton, veí que fou aquella data, amb l’advertència que si no Meritxell Picart Sànchez, Batlle del del Pas de la Casa, avui d’ignorat para- Principat d’Andorra, compareix es seguirà el judici en re- dor, per tal que el proper dia 1 de març bel·lia sense nova citació, i se li escauran del 2004 a les 10 hores, comparegui per- Faig saber les conseqüències legals que corres- sonalment o per mitjà de procurador an- Que a instància de la representació ponguin. dorrà que el representi legalment a la processal del Servei de Teleco- Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- Andorra la Vella, dotze de gener del municacions d’Andorra se cita la Sra. So- gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per as- dos mil quatre nia Isabel Cardoso Martins, veïna que sistir al judici de proves assenyalat per a fou de La Massana, avui d’ignorat para- El Batlle aquella data, amb l’advertència que si no dor, per a que el proper dia 1 de març del compareix es seguirà el judici en re- El Secretari 2004 a les 10 hores, comparegui perso- bel·lia sense nova citació, i se li escauran nalment o per mitjà de procurador an- les conseqüències legals que corres- dorrà que la representi legalment a la ponguin. Edicte Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per Meritxell Picart Sànchez, Batlle del Andorra la Vella, dotze de gener del escoltar la demanda que presentarà l’ac- Principat d’Andorra, dos mil quatre tora amb l’advertència que si no compa- Faig saber El Batlle reix se li seguirà el judici en rebel·lia El Secretari sense nova citació i s’escauran les con- Que no havent comparegut el Sr. Car- seqüències legals que corresponguin. los José Vilaverde da Luz, malgrat haver estat citat per escoltar la demanda pre- Edicte Andorra la Vella, dotze de gener del sentada per la representació processal dos mil quatre de la societat Andorra Banc Agrícol Reig, Meritxell Picart Sànchez, Batlle del El Batlle SA, se cita el Sr. Carlos José Vilaverde da Principat d’Andorra, Luz, veí que fou d’Andorra la Vella, avui El Secretari d’ignorat parador, per tal que el proper Faig saber dia 1 de març del 2004 a les 10 hores, Que a instància de la representació comparegui personalment o per mitjà de processal del Servei de Teleco- Edicte procurador andorrà que el representi le- municacions d’Andorra se cita la Sra. Ma- galment a la Cúria de la Batllia d’Andor- Ester Molné Soldevila, Batlle del Prin- ria Elisabete Fernandes Gomes, veïna cipat d’Andorra, ra, Av. Tarragona, núm. 62, d’Andorra la que fou d’Escaldes Engordany, avui d’i- Vella, per assistir al judici de proves as- gnorat parador, per tal que el proper dia Faig saber senyalat per a aquella data, amb l’adver- 1 de març del 2004 a les 10 hores, com- Que a instància de la Sra. Anna Maria tència que si no compareix es seguirà el paregui personalment o per mitjà de Jordana Mallol se cita la Sra. Anna Ferrer judici en rebel·lia sense nova citació, i se procurador andorrà que la representi le- Escudero, veïna que fou de Sant Julià de galment a la Cúria de la Batllia d’Andor- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 147

Lòria, avui d’ignorat parador, per tal Faig saber que el proper dia 24 de febrer del 2004 a Edicte les 10 hores, comparegui personalment Que no havent comparegut el Sr. Joao o per mitja de procurador andorrà que la Alberto Lopes, malgrat haver estat citat de l’Hble. Tribunal Unipersonal del representi legalment a la Cúria de la Batl- per escoltar la demanda presentada per Batlle lia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, la representació processal del Servei de Manuel Santolària Besolí, Batlle del d’Andorra la Vella, per tal de contestar la Telecomunicacions d’Andorra, se cita el Principat d’Andorra demanda presentada per la Sra. Anna Sr. Joao Alberto Lopes, veí que fou d’En- Maria Jordana Mallol (còpia de la qual es camp, avui d’ignorat parador, per tal que Faig saber troba a la seva disposició a la Batllia) i/o el proper dia 1 de març del 2004 a les 10 formular demanda reconvencional, amb hores, comparegui personalment o per Que se cita José Miguel Montoro San- l’advertència que si no compareix se li mitjà de procurador andorrà que el re- chez, nascut el 28 d’octubre de 1981 a seguirà el judici en rebel·lia sense nova presenti legalment a la Cúria de la Batllia Teruel (Espanya), fill de José Miguel i de citació i s’escauran les conseqüències le- d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, Joaquima Maria, de nacionalitat espa- gals que corresponguin. d’Andorra la Vella, per assistir al judici de nyola, veí del Principat i actualment de proves assenyalat per a aquella data, parador desconegut, perquè compare- Andorra la Vella, dotze de gener del amb l’advertència que si no compareix gui com a implicat a l’acte de la vista oral dos mil quatre es seguirà el judici en rebel·lia sense del judici de faltes núm. CP-299-5/03 se- nova citació, i se li escauran les con- La Batlle guit contra ell per una presumpta contra- seqüències legals que corresponguin. venció penal de lesions doloses, que se La Secretària celebrarà el proper dia 19 de febrer del Andorra la Vella, tretze de gener del 2004 a les 12 hores a la Sala de Tribunal dos mil quatre de la Seu de la Justícia (av. Tarragona, Edicte El Batlle núm. 62), amb l’advertiment que haurà de comparèixer a l’esmentat acte amb les David Moynat Rossell, Batlle del Prin- El Secretari cipat d’Andorra, proves que vulgui aportar-hi, fent-li avi- nent que en cas de no comparèixer po- Faig saber drà ésser declarat en rebel·lia i se li Edicte seguirà el procediment de conformitat Que, en el marc dels autes civils número amb la llei, i això d’acord amb els articles B-1722-3/2003, instats per la societat Ester Molné Soldevila, Batlle del Prin- cipat d’Andorra, 168 i 172 del Codi de Procediment Penal Océano Grupo Editorial, SA, contra el Sr. vigent. Joaquim Miquel Cardoso Da Costa i en Faig saber mèrits de la prova “A) Confessió en Judi- Andorra la Vella, 14 de gener del 2004 ci”, proposada per la part agent, se cita el Que no havent comparegut la Sra. Susa- Sr. Joaquim Miquel Cardoso Da Costa, veí na Maria Fernandes Afonso, malgrat haver El Batlle que fou d’Escaldes-Engordany, avui d’i- estat degudament citada per Edictes per La Secretària Judicial gnorat parador, per tal que el proper dia escoltar la demanda presentada pel Servei 18 de febrer del 2004 a les 10 hores, com- de Telecomunicacions d’Andorra, se cita a paregui personalment a la Cúria de la Batl- la Sra. Susana Maria Fernandes Afonso, Edicte lia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, veïna que fou d’Encamp, avui d’ignorat d’Andorra la Vella, per tal d’absoldre el parador, per tal que el proper dia 24 de fe- Ester Molné Soldevila, Batlle del Prin- plec de posicions que li són destinades, en brer del 2004 a les 10 hores, comparegui cipat d’Andorra, el marc del present litigi, amb l’adverti- personalment o per mitjà de procurador ment que cas de no comparèixer en el dia andorrà que la representi legalment a la Faig saber i hora indicats se’l declararà confés. Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarrago- Que a instància del Servei de Teleco- na, núm. 62, d’Andorra la Vella, per assistir municacions d’Andorra, se cita el Sr. Mi- Andorra la Vella, el dia tretze de gener al judici de proves assenyalat per a aquella quel Alvarez Moreno, veí que fou del dos mil quatre data, havent de comparèixer amb els d’Andorra la Vella, avui d’ignorat para- El Batlle mitjans de prova de que pretengui valer- dor, per a que el proper dia 24 de febrer se, amb l’advertència que si no compareix El Secretari del 2004 a les 10 hores, comparegui per- se li seguirà el judici en rebel·lia sense sonalment o per mitjà de procurador an- nova citació i s’escauran les conseqüèn- dorrà que el representi legalment a la cies legals que corresponguin. Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- Edicte gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, per es- Andorra la Vella, tretze de gener del coltar la demanda que presentarà Meritxell Picart Sànchez, Batlle del dos mil quatre Principat d’Andorra, l’actora amb l’advertència que si no com- La Batlle pareix se li seguirà el judici en rebel·lia La Secretària 148 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

sense nova citació i s’escauran les con- lia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, seqüències legals que corresponguin. d’Andorra la Vella, per escoltar la de- Altres anuncis manda que presentarà l’actora amb l’ad- Andorra la Vella, catorze de gener del vertència que si no compareix se li judicials dos mil quatre seguirà el judici en rebel·lia sense nova La Batlle citació i s’escauran les conseqüències le- gals que corresponguin. Edicte La Secretària Andorra la Vella, catorze de gener del David Moynat Rossell, Batlle del Prin- dos mil quatre cipat d’Andorra, Edicte La Batlle Faig saber Ester Molné Soldevila, Batlle del Prin- La Secretària cipat d’Andorra, Que en període d’execució de la Transacció Judicial atorgada els autes del Faig saber judici civil seguit pel procediment abreu- Edicte jat, instat per la societat Savand, SA, con- Que no havent comparegut la Sra. An- tra els Srs. Víctor Manuel Almeida nie Dias, malgrat haver estat deguda- Ester Molné Soldevila, Batlle del Prin- cipat d’Andorra, Rodrigues i Carmen Maria Marques de ment citada per Edictes per escoltar la Lima, he acordat la venda en primera demanda presentada per l’entitat Andor- Faig saber pública subhasta del vehicle marca ra Banc Agricol Reig, SA, se cita a la Sra. Toyota, model Picnic, matrícula AND-D- Annie Dias, veïna que fou d’Ordino, avui Que no havent comparegut la Sra. Ana 0059, que es troba a l’aparcament La Ri- d’ignorat parador, per tal que el proper Carina Tavarés Magalhaves, malgrat ha- balta a Santa Coloma, box S-218. dia 24 de febrer del 2004 a les 10 hores, ver estat degudament citada per Edictes comparegui personalment o per mitjà de per escoltar la demanda presentada pel L’esmentada subhasta tindrà lloc a la procurador andorrà que la representi le- Servei de Telecomunicacions d’Andorra, Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- galment a la Cúria de la Batllia d’Andor- se cita a la Sra. Ana Carina Tavarés Ma- gona, núm. 62, d’Andorra la Vella, el pro- ra, Av. Tarragona, núm. 62, d’Andorra la galhaves, veïna que fou de Canillo, avui per dia 16 de febrer del 2004 a les 9.15 Vella, per assistir al judici de proves as- d’ignorat parador, per tal que el proper hores. senyalat per a aquella data, havent de dia 24 de febrer del 2004 a les 10 hores, El preu de sortida serà de 3.500,00 eu- comparèixer amb els mitjans de prova comparegui personalment o per mitjà de ros i les dites de 180,00 euros. de que pretengui valer-se, amb l’adver- procurador andorrà que la representi le- tència que si no compareix se li seguirà galment a la Cúria de la Batllia d’Andor- El bé subhastat s’adjudicarà al licitador el judici en rebel·lia sense nova citació i ra, Av. Tarragona, núm. 62, d’Andorra la més dient d’entre els que hi concorreran. s’escauran les conseqüències legals que Vella, per assistir al judici de proves as- El pagament s’haurà d’efectuar al comp- corresponguin. senyalat per a aquella data, havent de tat i en aquell mateix acte. comparèixer amb els mitjans de prova Per a qualsevol informació els interes- Andorra la Vella, catorze de gener del de que pretengui valer-se, amb l’adver- sats poden adreçar-se a la Batllia d’An- dos mil quatre tència que si no compareix se li seguirà dorra, telèfon 870 730. el judici en rebel·lia sense nova citació i La Batlle Tot el que es fa públic per a general s’escauran les conseqüències legals que La Secretària coneixement. corresponguin. Andorra la Vella, el dia nou de gener Andorra la Vella, catorze de gener del del dos mil quatre Edicte dos mil quatre El Batlle Ester Molné Soldevila, Batlle del Prin- La Batlle El Secretari cipat d’Andorra, La Secretària Faig saber Que a instància de la Sra. Immaculada Barcos Morales, se cita el Sr. Andreu Martinez Muñoz, veí que fou d’Andorra la Vella, avui d’ignorat parador, per a que el proper dia 24 de febrer del 2004 a les 10 hores, comparegui personalment o per mitjà de procurador andorrà que el representi legalment a la Cúria de la Batl- Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 149 Registre Civil

Raquel Riba Rosado, filla de Pere i Edictes d’Aurora, soltera, nascuda a Arinsal, la Massana, el dia 14 d’abril de 1976, de na- cionalitat andorrana, amb passaport núm. 10938, resident a Arinsal, la Massa- Edicte na, amb domicili a la carretera Mas de Ri- Mercè Coll Blecua, registradora de bafeta, Casa Palanca. l’Estat Civil del Principat d’Andorra, Fet que es fa públic a fi que les perso- nes interessades puguin comparèixer al Faig saber Registre Civil, per manifestar les even- Que al Registre Civil es formalitza ex- tuals denúncies d’impediments o oposi- pedient previ a la celebració del matri- cions que creguin convenients dins del moni civil, a Escaldes-Engordany, entre: termini dels deu dies hàbils posteriors a la data de publicació d’aquest edicte. Remi Laurent Daniel, fill de Raymond Louis i de Nadine Jeanne, solter, nascut a Andorra la Vella, 12 de gener del 2004 Rieupeyroux, França, el dia 15 de de- Mercè Coll Blecua sembre de 1969, de nacionalitat france- Registradora titular de l’Estat Civil sa, amb document nacional d’identitat núm. 0307AND00043, resident a Escal- des-Engordany, amb domicili al carrer Santa Anna, 8, 2, i, Edicte Ester Estrada Ventura, filla de Mariano i Mercè Coll Blecua, registradora de de Rosario, soltera, nascuda a Escaldes- l’Estat Civil del Principat d’Andorra, Engordany, el dia 24 d’abril de 1970, de Faig saber nacionalitat andorrana, amb passaport núm. 7841, resident a Escaldes-Engorda- Que al Registre Civil es formalitza ex- ny, amb domicili al carrer Santa Anna, 8, 2. pedient previ a la celebració del matri- Fet que es fa públic a fi que les perso- moni civil, a la Massana, entre: nes interessades puguin comparèixer al Juan Jose Celaya Echevarria, fill de Registre Civil, per manifestar les even- Jose i de Juana, divorciat, nascut a Bil- tuals denúncies d’impediments o oposi- bao, Biscaia, Espanya, el dia 20 de no- cions que creguin convenients dins del vembre de 1945, de nacionalitat termini dels deu dies hàbils posteriors a espanyola, amb document nacional d’i- la data de publicació d’aquest edicte. dentitat núm. 14226798-X, resident a Costa Calma, Fuerteventura, Espanya, Andorra la Vella, 12 de gener del 2004 amb domicili a l’avinguda Jahn Reisen, Mercè Coll Blecua 51, i, Registradora titular de l’Estat Civil Saylet de la Vega Barroso, filla de My- riam, soltera, nascuda a la Habana, Cuba, el dia 21 d’agost de 1974, de na- Edicte cionalitat cubana, amb passaport núm. Mercè Coll Blecua, registradora de C126458, resident a Escaldes-Engorda- l’Estat Civil del Principat d’Andorra, ny, amb domicili a la urbanització la Pla- na, edifici Xalet Gran, 4-2. Faig saber Fet que es fa públic a fi que les perso- Que al Registre Civil es formalitza ex- nes interessades puguin comparèixer al pedient previ a la celebració del matri- Registre Civil, per manifestar les even- moni civil, a la Massana, entre: tuals denúncies d’impediments o oposi- Juan Pedro Bassi Calderon, fill de Gui- cions que creguin convenients dins del do i de Gertrudis, solter, nascut a Reus, termini dels deu dies hàbils posteriors a Tarragona, Espanya, el dia 17 de gener la data de publicació d’aquest edicte. de 1978, de nacionalitat espanyola, amb Andorra la Vella, 12 de gener del 2004 passaport núm. X217799, resident a Arinsal, la Massana, amb domicili a Casa Mercè Coll Blecua Pisterrassa, i, Registradora titular de l’Estat Civil 150 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Altres edictes i anuncis oficials

Escola Especialitzada N.S. de Meritxell

Avís L’Escola Especialitzada de Ntra. Sra. de Meritxell vol cobrir tres vacants d’auxi- liar per la seva residència l’Albó. Les condicions requerides són les següents: Nacionalitat preferentment andorrana Català parlat i escrit Possibilitat de poder fer contenció físi- ca i mobilització d’usuaris Permís de conduir Es valorarà: Facilitat en el tracte amb persones dis- capacitades Experiència demostrable Els interessats han d’adreçar una sol·li- citud escrita acompanyada de curricu- lum vitae, dades personals, acreditació de la nacionalitat o residència i permís de treball, i telèfon de contacte a la Di- recció del Patronat de l’Escola Esp. de Ntra. Sra. de Meritxell, carrer dels Bar- rers,10, Santa Coloma, Andorra. El termini de presentació de candida- tures serà per tot el dia 30 de gener del 2004.

Santa Coloma, 13 de gener del 2004 Carolina Serra Directora Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 151

Cosa que es fa pública per a coneixe- Coneixements d’altres idiomes Servei Andorrà ment general. Experiència en l’entorn sanitari d’An- dorra d’Atenció Sanitària Escaldes-Engordany, 30 de desembre Bona capacitat de relació interperso- del 2003 nal i de tracte amb el públic Mònica Codina i Tort S’ofereix: Presidenta del Consell Directiu del SAAS Edicte Jornada de 40 hores setmanals Vist que per edicte del 30 d’octubre Contracte d’un any renovable tàcita- ment del 2003, publicat al BOPA núm. 80, del 5 Edicte de novembre del 2003, es convocà un Formació continuada concurs públic internacional, per via Vist que per edicte del 30 d’octubre Les persones interessades han d’adre- d’urgència, per a l’adquisició d’un moni- del 2003, publicat al BOPA núm. 80, del 5 çar una sol·licitud signada, curriculum tor cardíac destinat al Servei d’Urgències de novembre del 2003, es convocà un vitae i títols compulsats al Servei de Re- de l’Hospital Nostra Senyora de Me- concurs públic internacional, per via cursos Humans del Servei Andorrà d’A- ritxell. d’urgència, per a l’adquisició d’un moni- tenció Sanitària, (c/ dels Escalls, s/n, Vist que en el 27 de novembre del tor desfibril·lador amb marcapassos ex- Escaldes-Engordany) dins el termini 2003 es va procedir a l’obertura de pli- tern destinat al Servei d’Urgències de màxim de 15 dies a partir de la data de ques, i després de realitzar la valoració l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell; publicació d’aquest edicte al Butlletí Ofi- cial del Principat d’Andorra, comptats se- de les ofertes presentades, es fa pública Vist que en data 27 de novembre del gons el que disposa l’article 131 del Codi l’adjudicació definitiva següent: 2003 es va procedir a l’obertura de pli- de l’Administració. Forma d’adjudicació: concurs ques, i després de realitzar la valoració de les ofertes presentades, es fa pública Modalitat de contractació: urgent Escaldes-Engordany, 8 de gener del l’adjudicació definitiva següent: Identitat de l’adjudicatari: Philips Ibé- 2004 rica, SA Forma d’adjudicació: concurs Salvador Pàmies Esteller Preu cert del contracte: 12.490 euros Modalitat de contractació: urgent Director general Cosa que es fa pública per a coneixe- Identitat de l’adjudicatari: Dextro Me- ment general. dica, SL Preu cert del contracte: 9.490 euros Escaldes-Engordany, 30 de desembre Cosa que es fa pública per a coneixe- del 2003 ment general. Mònica Codina i Tort Presidenta del Consell Directiu del SAAS Escaldes-Engordany, 30 de desembre del 2003 Mònica Codina i Tort Edicte Presidenta del Consell Directiu del SAAS Vist que per edicte del 5 de setembre del 2003, publicat al BOPA núm. 71, del Edicte 24 de setembre del 2003, es convocà un concurs públic internacional per a El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària l’adquisició d’una rentadora per instru- vol procedir a la contractació d’un/a ad- mental destinada al Servei d’Esterilitza- ministratiu/iva per cobrir una plaça va- ció de l’Hospital Nostra Senyora de cant, per al Servei de Rehabilitació. Meritxell. Les condicions que es tindran en Vist que en el 6 de novembre del 2003 compte per a l’atribució d’aquesta plaça es va procedir a l’obertura de pliques, i són: després de realitzar la valoració de l’ofer- Formació: FP II administració o equi- ta presentada, es fa pública l’adjudica- valent ció definitiva següent: Nacionalitat preferentment andorrana Forma d’adjudicació: concurs Català parlat i escrit Modalitat de contractació: ordinària Coneixements d’informàtica a nivell Identitat de l’adjudicatari: Matachana d’usuari Preu cert del contracte: 18.404 euros Es valorarà: Nivell B de català 152 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3 - any 16 - 21.1.2004

Universitat d’Andorra

Edicte La Universitat d’Andorra vol procedir mitjançant concurs públic, a l’adjudica- ció dels treballs de neteja durant l’any 2004 de la Universitat d’Andorra. Les empreses interessades a participar al concurs poden retirar, a la recepció de la Universitat d’Andorra, Plaça de la Ger- mandat, Sant Julià de Lòria, els docu- ments següents: Plec de condicions administratives Plec de condicions tècniques Les ofertes s’han de presentar en so- bres tancats i lacrats, a la recepció de la Universitat d’Andorra, abans del dia 11 de febrer a les 12 hores. L’obertura de plecs s’efectuarà el dia 12 de febrer a les 11 hores del matí a la Universitat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixe- ment general.

Sant Julià de Lòria, 14 de gener del 2004 Daniel Bastida Rector de la Universitat d’Andorra

Butlletí Preu de l’exemplar Dipòsit legal ISSN 1013-7777 Oficial del 0,80
And-15-1989 Any 16 Subscripció anual Principat 48,00
d’Andorra