CULTURA HISTÒRIA D' I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent (III)

Que Agramunt no pogués mante- nir la històrica capitalitat comarcal i tenir partit judicial es devia consi- derar un greuge per a la població. Les autoritats locals pensem que van moure molts fi ls i totes les infl uèn- cies que tenien per aconseguir-ho. Una mostra d’això és la defensa tan aferrissada que en fa el geògraf, his- toriador i polític Pascual Madoz en el seu Diccionario geográfi co-estadísti- co-histórico de España y sus posesio- nes de ultramar. Aquest Diccionari va ser publicat durant la dècada dels quaranta i Madoz, intel·lectual libe- ral i gran coneixedor de Catalunya, es posa al costat de la raó històrica dels agramuntins, però de poc va servir: “(...) Esta villa que ha tenido alcalde mayor (tinent de corregidor) hasta 1835, reclama y reclama con razón que se la erija de nuevo en cabeza de juzgado. Situada la po- blación en el centro que forman las capitales de partido de , , y Solsona, puede y debe considerarse como el punto más conveniente para residencia de Plànol de "La Ribera de Ció" publicat a "Àlbum Meravella". un juez de primera instancia. Cual- quiera que conozca el país y tenga provincias corrabora más y más la vinciales, podrá formarse la íntima en él alguna relación, se convencerá necesidad de crear un juzgado en convicción de que la justicia y la fácilmente que en la misma provin- Agramunt, puesto que concentrán- conveniencia pública reclaman esta cia de Lérida es reputada la villa donos solo en Cataluña, Tarragona medida (...)”. de Agramunt como centro y cabeza tiene un juzgado por cada 36 pue- Aquest projecte, sense èxit, d’in- de muchas poblaciones con quienes blos, Barcelona para 38, Gerona tentar recuperar per Agramunt la está en continuas relaciones de co- para 93, al paso que Lérida cuen- capitalitat comarcal en forma de mercio por su misma posición topo- ta uno para 113. Si a todo se aña- partit judicial, es va repetir el 1864. gráfi ca y por la notable circuns tancia de: 1º que el juzgado de Agramunt Encara el 1926, durant la dictadu- de celebrar dos mercados semanales puede formar-se con escaso número ra de Primo de Rivera, un projecte muy concurridos. Esto es tan cierto de los pueblos de Tremp (163 pobla- d’establir jutjats comarcals va fer como que en todas la guerras, ya ciones), Cervera (135), Solsona (110), reviscolar les il·lusions dels agra- civiles, ya con estrangeros, ha sido Balaguer (123); 2º que los pueblos muntins. Les autoritats locals van Agramunt centro de las operaciones que han de formar el nuevo partido tornar a fer importants gestions que militares, el depósito de efectos de están conforme porque se hallan más esmenta Lluís Pons en aquest infor- guerra y boca y el punto donde por cerca de la capital que se desea y me: “(...) La comarca era extensa i naturaleza de los edifi cios han esta- tienen con ella más relaciones; 3º comprenia els municipis limítrofs de do jefes de guarnición, cuadros de que los mismos partidos judiciales , , Castellserà, tropa, heridos y enfermos. aprueban la creación de este nuevo , Donzell, i Puigverd El simple examen del número de los juzgado apoyado en todos los tiem- d’Agramunt. A més, encara que no pueblos que tienen juzgados de otras pos por todas las diputaciones pro- es toquessin el termes, venien a les

GENER de 2006 sió 33 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

fi res i mercats i consideraven Agra- d’Ildefons Cerdà. El mateix Valentí era sobirana. Com a exemple sig- munt com a capital de comarca, Almirall fa referència a la comarca- nifi catiu assenyala que la Conca del el municipis de , , lització de Catalunya en la seva obra Segre Mitjà i la Conca del Sió formen Bellmunt, Ivars d’Urgell i les Penelles. “Lo catalanisme” (1886): “Dins de la comarca natural de la Ribera del Aquestes localitats, inclòs Agramunt, Catalunya hi ha d’haver una gran des- Sió, que de fet era l’antiga vegueria sumaven un total de 15.964 habi- centralització administrativa, podent d’Agramunt. tants”. Tot i això, el jutjat comarcal no les comarques i municipis exercir per Quan del Centre Català de Valentí s’establí. delegació algunes atribucions polí- Almirall s’escindeix per la dreta la Lli- tiques (...). Les comarques naturals, ga de Catalunya de Lluís Domènech i corregiments o vegueries, han de ser Montaner, es va impulsar la confl uèn- 5. La comarcalització la base de l’administració i règim in- cia de bona part de les formacions terior que adopti Catalunya si algun catalanistes en la Unió Catalanista, 5.1. Les comarques en la història. dia recobra la personalitat política”. que va celebrar una assemblea a La Ribera del Sió Proper a Valentí Almirall és el l’ajuntament de Manresa el març de De forma paral·lela a la divisió ad- plantejament comarcalista d’Antoni 1892. Els delegats, provinents de tot ministrativa de l’estat en províncies i Aulèstia i Pijoan, president de l’Asso- Catalunya, van debatre i van aprovar partits judicials, que per primer cop ciació Catalanista d’Excursions Cien- les Bases per a la Constitució Regio- en la història trossejava el Principat tífi ques. Coneix a fons el país i dóna nal de Catalunya, més conegudes en quatre províncies i en els partits un llistat exhaustiu de les modernes com les Bases de Manresa. Presidia judicials sense seguir cap tradició comarques, lligant-les sempre amb el la reunió l’arquitecte Lluís Domènech històrica; amb la Renaixença torna a fet geogràfi c i amb les antigues divi- i Montaner, feia de secretari el jove aparèixer el fet comarcal i la neces- sions històriques de quan Catalunya jurista Enric Prat de la Riba, i hi van sitat de comarcalització de Catalunya per un millor govern i administració del país de forma més racional i pro- pera a la gent. És un retorn utòpic i romàntic a la vegueria que durant cinc-cents anys havia servit per admi- nistrar la Catalunya sobirana. A mitjans del segle XIX es planteja el debat sobre la reconstrucció i uni- fi cació del Principat, esquarterat per les quatre províncies, i a partir d’aquí la reivindicació de les comarques com alternativa d’organització territorial sovint amb un rerafons d’organització federalista de l’estat. Alguns autors comencen a parlar de comarques sovint de forma genèri- ca, essent un dels primers el botànic Antoni Cebrià i Costa que en el 1864, en fer una introducció a la fl ora de Catalunya, descriu una trentena de comarques, no oblidant-se de parlar de la Ribera del Sió. En temps del Sexeni Democràtic es volia fer una remodelació dels partits judicials es- sent un dels ponents Ildefons Cerdà. La reivindicació política de la comar- 9. Mapa comarcal proposat per F. Carreras i ca pren volada a partir de 1883 amb Candi (1907). Agramunt havia de ser la capital els republicans federals seguidors de del Pla d’Urgell o Urgellès, que es correspon a Pi i Margall que entronca de ple amb l’antiga vegueria. (Jesús Burgueño. Història de la divisió comarcal). els plantejaments federals de l’efíme- ra I República i amb el pensament

34 sió GENER de 2006 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

assistir personalitats tan rellevants com el bisbe Josep Torres i Bages, els escriptors Àngel Guimerà i Nar- cís Oller, el pintor Joaquim Vayreda, l’industrial Eusebi Güell o l’arquitecte Josep Puig i Cadafalc, entre els 250 delegats presents. Aquests delegats tenien una adscripció comarcal explí- cita i assistien a la reunió com a re- presentants de 40 comarques. Entre elles hi havia la Ribera del Sió de la qual hi van assistir 3 delegats (Mafet, Ossó de Sió i Tarroja). Les Bases de Manresa són considerades el primer projecte d’Estatut Polític de Catalunya i fan referència directa a la divisió co- marcal d’una futura Catalunya autò- noma: “Base 5ª. La divisió territorial sobre la que es desenrotllarà la gra- dació jeràrquica dels poders gover- natiu, administratiu i judicial, tindrà Imatge de la plaça l'Amball publicada en un reportatge a "La Vanguardia" l'any 1931. per fonament la comarca natural i el municipi (...). detallat de Catalunya (1897). Entre la defi nició de les comarques (mercat, Base 10ª. (...) En cada comarca les comarques identifi ca clarament la comunicacions i activitats econòmi- s’organitzarà un Consell, nomenat Ribera del Sió, tot i que en l’assaig ques); es valora molt el paper de les pels municipis de la mateixa, que que acompanya el mapa la considera ciutats; es dóna preferència per di- exercirà les citades atribucions”. una comarca secundària. visions comarcals en poques unitats A partir d’ara el catalanisme in- Entre el estudis de caire comarcal (menys de 30) per tal de facilitar-ne corpora la divisió comarcal en el seu fets a principis del segle XX, destaca la utilització com a ens de govern; es ideari. Per això quan Francesc Flos el que va fer l’historiador Francesc valora de forma positiva els partits i Calcat edita la seva Geografi a de Carreras i Candi, que en el seu “As- judicials, i s’admet la pertinença d’un Catalunya incorpora el mapa comar- saig de nomenclatura de les comar- nivell territorial supracomarcal. cal que va aparèixer en tres versions ques catalanes” (1907), identifi ca de Aquestes noves idees d’enfocar els anys 1895, 1896 i 1906. Sempre manera molt clara la comarca del Pla les comarques queden refl ectides en hi apareix, però, la comarca de la Ri- d’Urgell o Urgellès, amb capitalitat l’avantprojecte de la divisió territo - bera del Sió. Esteve Suñol fa també a Agramunt, que correspon bàsica- rial de Catalunya que Josep M. Rivera una proposta de divisió comarcal el ment amb l’antiga vegueria que va va redactar per encàrrec de la Man- 1897 amb molts punts de coincidèn- arribar fi ns el segle XVIII i amb l’alcal- comunitat de Catalunya l’any 1919, cia amb la de F. Flos i Calcat i la Unió dia major que arriba fi ns el 1834. Cu- en el qual es preveia la creació de Catalanista. riosament apareix també la comarca 15 comarques fruit de l’agrupament El primer assaig sobre la comarca- Riberes del Sió i del Llobregós amb d’altres comarques amb una capita- lització, els estudis del qual tindran capital a . litat important i nombre destacat de molta repercussió en el fet comarcal població. Com a exemple assenyalem durant les primeres dècades del segle Cap a la segona dècada del segle la comarca que havia de tenir com a XX, el realitza Nobert Font i Segué. XX es va deixant de banda el comar- capital Cervera: havia d’estar forma- De manera sistemàtica i ordenada calisme clàssic de caire més romàntic da per les comarques naturals de la identifi ca els principals factors per que havia començat amb la Renaixen- Segarra, la Ribera del Sió i la Conca determinar les comarques naturals ça i va sorgint un comarcalisme més de Meià, amb una població total de de Catalunya: geologia, orografi a, hi- renovador i pragmàtic, propi de les 82.565 habitants. En aquestes pro- drografi a, etnografi a, toponomàstica, idees noucentistes que ara comencen postes comarcals més pragmàtiques divisions històriques, documentació i a sorgir. Es dóna poca importància als hi van participar Marià Faura, Pere tradició. A partir d’aquestes premis- arguments historicistes, etnogràfi cs i Blasi, Miquel Santaló, Josep Iglésies, ses realitza el primer mapa comarcal culturals; es valora el factor humà en Pau Vila i altres prestigiosos geògrafs.

GENER de 2006 sió 35 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

En la majoria de pro- d’alguna manera en el debat comar- postes i estudis sempre cal. apareix la comarca de la En primer lloc van fi xar uns princi- Ribera del Sió, sigui com pis orientatius: a comarca individual, si- a) S’havia d’establir un nombre no gui formant part d’una excessiu de demarcacions a fi supracomarca més gran; de no multiplicar les despeses mai, però, trossejada. d’administració. Durant aquests anys i b) Era convenient que des de cada fi ns a la II República apa- poble de la nova comarca es po- reixen diverses propostes dés anar i tornar, a peu, en un comarcals en què sempre sol dia fi ns a la població que en trobem la Ribera del Sió: fos el cap. la de Pere Blasi (1916), la c) Calia que les noves demarca- de C.A. Torras i J. Iglésies, cions tinguessin un cert equili- la divisió adoptada per a bri pel que fa al nombre d’habi- l’estudi de la masia cata- tants. lana (1927), El Diccionari d) Es podia tenir en compte la pos- nomenclàtor de pobles i sibilitat de subdivisions o super- poblats de Catalunya del divisions. CEC (1931) o l’Àlbum e) S’havien de tenir en compte els Meravella (1928-1933). interessos creats, a fi de no per- De tota manera la pro- judicar les ciutats de vida prefe- posta alternativa de Pau Pagesos agramuntins del mateix reportatge de "La Vanguardia". Any 1931. rentment ofi cial. Vila presentada el 1931, f) També es va afegir com a base en què té en compte els la població de pertinença a un territo- de treball, l’estudi crític dels par- aspectes econòmics i de comunica- ri determinat. Però també s’havia de tits judicials. ció, fa desaparèixer la Ribera del Sió tenir en compte l’evolució històrica La Ponència va aplegar gran quan- que queda trossejada: una part, amb i la realitat econòmica d’aquell mo- titat de documentació: cartografi a Agramunt inclòs, en una comarca dita ment. de divisions antigues, estudis de pro- Baix Urgell amb capital Tàrrega; la El 14 de setembre de 1931 el con- postes anteriors, reculls de premsa, part occidental a la comarca de la No- seller de Cultura del Govern provisio- dades relacionades amb el mapa guera amb capital a Balaguer, mentre nal de la Generalitat proposa la crea- municipal i judicial, escrits i peticions que la part oriental s’integrava a la ció d’una ponència d’estudi de l’es- d’ajuntaments, etc. A més Pau Vila, Segarra amb capital a Cervera. tructura comarcal de Catalunya. La acompanyat per diversos membres Donada la importància que Pau Ponència de la Divisió Territorial es- de la Ponència va fer fi ns a 18 viatges Vila va tenir en la futura divisió co- tava formada per: Ventura Gasol, pre- arreu de Catalunya per tal d’estudiar marcal del 1936, era de preveure sident; Pau Vila, vicepresident; Josep aspectes polèmics i recollir l’opinió que Agramunt tenia molts números Iglesias, secretari; A. Rovira i Virgili, dels interessats. per perdre la capitalitat comarcal. Miquel Santaló, Pere Blasi, F. Valls i D’acord amb aquest pla es va adre- Taberner, Antoni Bergós, Antoni Este- çar un senzill qüestionari a tos els 5.2. Les comarques de la Genera- ve, Manuel Galés, Felip Solé. ajuntaments del país amb tres pre- litat republicana. La composició de la Ponència esta- guntes: Per administrar millor el país, el va equilibrada per províncies, a raó 1) A quina comarca creieu que per- govern autònom de la Generalitat va de dos membres de cada una, però tany el vostre poble? creure imprescindible realitzar una amb l’arribada de Rovira i Virgili 2) A quin lloc aneu principalment a divisió territorial nova, basada en les augmentà el pes de Tarragona. Els mercat? comarques. Eren demarcacions més ponents de eren: Antoni Ber- 3) Aneu també a algun altre mer- petites, més efi cients i més acostades gós i Massó, regidor del Partit Cata- cat? al ciutadà que no pas les quatre pro- lanista Republicà a l’Ajuntament de Amb les respostes recollides es van víncies implantades el 1833. Lleida, i Felip Solé i Olivé, director confeccionar dos mapes: A) un de Es pretenia utilitzar com a base les de l’Escola Normal de Lleida. La ma- comarques, seguint les respostes a comarques naturals que durant se- jor part dels ponents eren mestres la pregunta núm. 1), i B) un altre de gles havien creat una consciència en de geografi a o havien intervingut mercats amb les respostes 2) i 3).

36 sió GENER de 2006