LA VITRINA

NÚM. 38

PUBLICACIÓ TRIMESTRAL DE LA BIBLIOTECA VÍCTOR BALAGUER CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA

Mostra d’obres dels fons de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer relacionades amb Josep Carner i Puig-Oriol

TARDOR 2020 LA VITRINA

Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA

Amb La Vitrina número 38, la Biblioteca Museu Víctor Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Balaguer s’afegeix a L’Any Carner, el qual commemora Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les el 50è aniversari de la mort del poeta, periodista, dra- quals conté els següents períodes: maturg i traductor Josep Carner i Puig-Oriol, ocorre- guda a Brussel·les l’any 1970. • Primera: març 1922 – gener 1923 L’Any Carner té com a lema «Dir molt en un mig dir», • Segona: gener – setembre 1923 el qual s’ha extret del seu poema «El noble do», que • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 tanca la secció «Cor quiet» de la seva obra Poesia. Està • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 previst que aquesta commemoració s’allargui fins ben • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 entrat l’any 2021. • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 A La Vitrina 38 hi trobareu una bona mostra de les Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure obres que atresora la biblioteca relacionades amb la diverses notes sobre la seva estada a París entre els figura de Josep Carner. Hem triat les més representa- anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la tives de la seva producció literària i aquelles que do- redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- nen una visió més àmplia sobre l’abast d’aquest es- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració criptor, periodista i traductor català. d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

TARDOR 2020

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són LA VITRINA

Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els Retrat de Josep Carner. anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són LA VITRINA

LA FIGURA DE JOSEP CARNER Francesc d’Assís Galí i Fabra. Hi començà els estudis Ricart exposà per primera vegada el gener de 1917. El 1926, Ricart s’establí definitivament a Vilanova, de pintura l’octubre de 1911. L’any 1913, mentre n’era Fou a les Galeries Dalmau del carrer de la Portaferris- on desenvolupà el seu dia a dia gravant, pintant, alumne, es desvetllà en Ricart el desig de pintar, el sa. Hi dugué olis, dibuixos, gouaches, boixos i linòle- dibuixant... Vivia a la casa familiar de la Rambla i qual no es va materialitzar a causa del seu primer ums. El mateix any, viatjà a Mallorca, engrescat per col·laborava sempre que se li demanava en la vida viatge a Itàlia, el gener de 1914. Miquel Ferrà. Hi va fer molts dibuixos i dues pintures cultural vilanovina. En aquells anys començà una A Florència, va trobar-se amb Rafael Sala, amb qui de Deià. gran amistat amb el pintor Joaquim Mir. freqüentà l’acadèmia lliure Viale Milton i visità museus, Dels artistes que hi havia a l’entorn de la revista La Guerra Civil el trasbalsà. Durant el conflicte esglésies, palaus, convents... Fou en aquesta ciutat on Themis, en sortí, després de la Primera Guerra Mundial, bèl·lic, escriví les seves memòries com a distracció Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Per a oferir-vos una visió general sobre Carner, hem confirmà definitivament la seva vocació artística. el que és coneix amb el nom d’Escola de Vilanova, la de tot el que passava al seu voltant. Acabada la Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les seleccionat cinc fragments que descriuen el seu perfil Durant aquest primer viatge a Itàlia, va fer una breu qual acabà convertint-se, el 1918, en l’Agrupació Cour- guerra, participà en exposicions col·lectives, de la quals conté els següents períodes: biogràfic i la seva transcendència com a poeta, perio- estada a Venècia, atret per la calma i la sumptuositat bet. Segons Francesc Xavier Puig Rovira a la seva obra mà d’Eugeni d’Ors, i entrà a formar part de l’Acadè- • Primera: març 1922 – gener 1923 dista, dramaturg i traductor. Aquests fragments són dels seus palaus. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú (Ajuntament mia del Far de Sant Cristòfol. • Segona: gener – setembre 1923 obra de Jaume Subirana, David Ventura, Carme Ros, L’estiu de 1914, Ricart tornava a ser a Vilanova, on de Vilanova i la Geltrú, 2003), alguns crítics de l’època Des de llavors fins a la seva mort prematura, Ricart • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 Albert Manent, Jaume Aulet i Marcel Ortín. continuà les classes amb el mestre Galí, aleshores a escrivien que l’Escola de Vilanova estava formada visqué allunyat d’una part important de la vida • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 l’Escola dels Bells Oficis. Amb Rafael Sala, s’afegí a la pels pintors Enric C. Ricart, Joan Miró i Rafael Sala. social de la ciutat i de les noves tendències artísti- • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 tertúlia formada per vilanovins de renom (Alexandre L’hivern de 1920, Ricart viatjà a París, on va conèixer ques, molt diferents del seu concepte de l’art. Va • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 de Cabanyes, Huarte, Francesc Gumà, Josep F. Ràfols, Félix Fénélon, director de l’editorial La Sirène, qui li morir l’11 de març de 1960 després d’una operació Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure els germans Oliva, Damià Torrents i Miquel Ferrà). encarregà la il·lustració amb gravats al boix de l’obra de ronyó. diverses notes sobre la seva estada a París entre els Themis Carmen D’aquesta tertúlia nasqué el 1915 la revista , de Prosper Merimée, la qual però no arribà a anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la on Ricart publicà els seus primers gravats. Aquell any, ser publicada. Tornà diverses vegades a París i realitzà redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- l’artista vilanoví compartí taller a Barcelona, al carrer diferents viatges, de curta estada, a Londres, a Madrid mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració Baix de sant Pere, amb Joan Miró. i a Sevilla. d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

TARDOR 2020

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són LA VITRINA

Perfil biogràfic

Jaume Subirana, “Josep Carner, un segle de cultura catalana”, publicat a Actualitat literària sobre Josep Carner a LletrA, la literatura catalana a in- Ricart exposà per primera vegada el gener de 1917. El 1926, Ricart s’establí definitivament a Vilanova, ternet (Universitat Oberta de Catalunya) < https://lletra.uoc.edu/ca/autor/ Fou a les Galeries Dalmau del carrer de la Portaferris- on desenvolupà el seu dia a dia gravant, pintant, josep-carner > sa. Hi dugué olis, dibuixos, gouaches, boixos i linòle- dibuixant... Vivia a la casa familiar de la Rambla i «La vida de Josep Carner i Puig-Oriol abraça un perío- ums. El mateix any, viatjà a Mallorca, engrescat per col·laborava sempre que se li demanava en la vida de apassionant de la literatura i, en general, de la cul- Miquel Ferrà. Hi va fer molts dibuixos i dues pintures cultural vilanovina. En aquells anys començà una Josep Carner durant la seva estada a Mèxic. tura i la història de Catalunya: Carner neix durant el de Deià. gran amistat amb el pintor Joaquim Mir. modernisme però viu encara la maduresa de molts dels Dels artistes que hi havia a l’entorn de la revista La Guerra Civil el trasbalsà. Durant el conflicte Enric Cristòfol Ricart i Nin va néixer a Vilanova i la Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns homes (i de l'impuls) de la Renaixença, creix amb el Themis, en sortí, després de la Primera Guerra Mundial, bèl·lic, escriví les seves memòries com a distracció Geltrú el 2 de novembre de 1893. Era fill de Josep Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les noucentisme i el representa, s'involucra en la tasca de el que és coneix amb el nom d’Escola de Vilanova, la de tot el que passava al seu voltant. Acabada la Francesc Ricart i Marrugat i de Dolors Nin i Ricart. quals conté els següents períodes: la Mancomunitat, opta per la carrera consular en una qual acabà convertint-se, el 1918, en l’Agrupació Cour- guerra, participà en exposicions col·lectives, de la Desenvolupà les disciplines artístiques de la pintura, mena de peculiar allunyament que el convertirà en un bet. Segons Francesc Xavier Puig Rovira a la seva obra mà d’Eugeni d’Ors, i entrà a formar part de l’Acadè- • Primera: març 1922 – gener 1923 el gravat i el dibuix, identificant-se plenament amb lúcid observador de la Dictadura de Primo de Rivera i Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú (Ajuntament mia del Far de Sant Cristòfol. • Segona: gener – setembre 1923 el moviment noucentista. Hi ha obra pictòrica seva de la dinàmica que els anys trenta acabà abocant el de Vilanova i la Geltrú, 2003), alguns crítics de l’època Des de llavors fins a la seva mort prematura, Ricart • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 en diferents col·leccions particulars i una mostra a la país a la guerra civil, escull l'exili mexicà i acaba tor- escrivien que l’Escola de Vilanova estava formada visqué allunyat d’una part important de la vida • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Ricart era home de nant a l'Europa en reconstrucció després del malson de pels pintors Enric C. Ricart, Joan Miró i Rafael Sala. social de la ciutat i de les noves tendències artísti- • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 vida metòdica i ordenada. la Segona Guerra Mundial i instal·lant-se a Brussel·les, L’hivern de 1920, Ricart viatjà a París, on va conèixer ques, molt diferents del seu concepte de l’art. Va • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Visqué una infància difícil degut a la seva salut la ciutat que esdevindrà els anys cinquanta el cor de Félix Fénélon, director de l’editorial La Sirène, qui li morir l’11 de març de 1960 després d’una operació malaltissa i delicada. Ja de ben petit, va mostrar el Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure l'europeisme.» encarregà la il·lustració amb gravats al boix de l’obra de ronyó. seu interès pel dibuix, però fou més endavant quan diverses notes sobre la seva estada a París entre els Carmen de Prosper Merimée, la qual però no arribà a se li reconegueren unes notables aptituds artísti- anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la ser publicada. Tornà diverses vegades a París i realitzà ques. Aquest darrer fet, sumat a uns mals resultats redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- diferents viatges, de curta estada, a Londres, a Madrid acadèmics a l’Escola Industrial de Vilanova, desenca- Monument dedicat a l'il·lustre poeta, mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració obra de l'escultor Francesc Carulla, i a Sevilla. d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que denà que el seu pare l’inscrigués a l’Escola d’Art de inaugurat a Brussel·les el 28 de setembre de 2001.

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són LA VITRINA

Carner poeta

Francesc d’Assís Galí i Fabra. Hi començà els estudis David Ventura, Carme Ros, “Josep Carner 1884-1970”, publicat a AELC El 1926, Ricart s’establí definitivament a Vilanova, associació d'escriptors en llengua catalana on desenvolupà el seu dia a dia gravant, pintant, alumne, es desvetllà en Ricart el desig de pintar, el dibuixant... Vivia a la casa familiar de la Rambla i qual no es va materialitzar a causa del seu primer «La figura de Josep Carner com a poeta està vinculada col·laborava sempre que se li demanava en la vida viatge a Itàlia, el gener de 1914. al Noucentisme, moviment polític i filosòfic endegat cultural vilanovina. En aquells anys començà una A Florència, va trobar-se amb Rafael Sala, amb qui per intel·lectuals vinculats a l'obra política de Prat de gran amistat amb el pintor Joaquim Mir. freqüentà l’acadèmia lliure Viale Milton i visità museus, la Riba i la Lliga Regionalista, que té el seu inici La Guerra Civil el trasbalsà. Durant el conflicte Enric Cristòfol Ricart i Nin va néixer a Vilanova i la esglésies, palaus, convents... Fou en aquesta ciutat on simbòlic l'any 1906 amb l'aparició de dos textos bèl·lic, escriví les seves memòries com a distracció Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Geltrú el 2 de novembre de 1893. Era fill de Josep Els fruits saborosos confirmà definitivament la seva vocació artística. fonamentals: per una banda el Glosari d'Eugeni d'Ors, . 1906. de tot el que passava al seu voltant. Acabada la Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les Francesc Ricart i Marrugat i de Dolors Nin i Ricart. Durant aquest primer viatge a Itàlia, va fer una breu columna diària a les pàgines de La Veu de Catalunya guerra, participà en exposicions col·lectives, de la quals conté els següents períodes: Desenvolupà les disciplines artístiques de la pintura, estada a Venècia, atret per la calma i la sumptuositat des de la qual Ors va elaborar el corpus filosòfic del mà d’Eugeni d’Ors, i entrà a formar part de l’Acadè- • Primera: març 1922 – gener 1923 el gravat i el dibuix, identificant-se plenament amb dels seus palaus. moviment, i per l'altra la publicació de Els fruits mia del Far de Sant Cristòfol. • Segona: gener – setembre 1923 el moviment noucentista. Hi ha obra pictòrica seva L’estiu de 1914, Ricart tornava a ser a Vilanova, on saborosos de Josep Carner, que és la plasmació del Des de llavors fins a la seva mort prematura, Ricart • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 en diferents col·leccions particulars i una mostra a la continuà les classes amb el mestre Galí, aleshores a nou ideal estètic, volguda antítesi del Modernisme on visqué allunyat d’una part important de la vida • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Ricart era home de l’Escola dels Bells Oficis. Amb Rafael Sala, s’afegí a la es concentren tots els valors que vol promoure el social de la ciutat i de les noves tendències artísti- • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 vida metòdica i ordenada. tertúlia formada per vilanovins de renom (Alexandre Noucentisme: classicisme, civilitat, ironia i tendresa.» ques, molt diferents del seu concepte de l’art. Va • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Visqué una infància difícil degut a la seva salut de Cabanyes, Huarte, Francesc Gumà, Josep F. Ràfols, morir l’11 de març de 1960 després d’una operació malaltissa i delicada. Ja de ben petit, va mostrar el Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure els germans Oliva, Damià Torrents i Miquel Ferrà). de ronyó. seu interès pel dibuix, però fou més endavant quan diverses notes sobre la seva estada a París entre els D’aquesta tertúlia nasqué el 1915 la revista Themis, se li reconegueren unes notables aptituds artísti- anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la on Ricart publicà els seus primers gravats. Aquell any, ques. Aquest darrer fet, sumat a uns mals resultats redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- l’artista vilanoví compartí taller a Barcelona, al carrer acadèmics a l’Escola Industrial de Vilanova, desenca- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració Baix de sant Pere, amb Joan Miró. denà que el seu pare l’inscrigués a l’Escola d’Art de d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que El cor quiet. 1925.

TARDOR 2020

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són LA VITRINA

Francesc d’Assís Galí i Fabra. Hi començà els estudis Ricart exposà per primera vegada el gener de 1917. El 1926, Ricart s’establí definitivament a Vilanova, de pintura l’octubre de 1911. L’any 1913, mentre n’era Fou a les Galeries Dalmau del carrer de la Portaferris- on desenvolupà el seu dia a dia gravant, pintant, alumne, es desvetllà en Ricart el desig de pintar, el sa. Hi dugué olis, dibuixos, gouaches, boixos i linòle- dibuixant... Vivia a la casa familiar de la Rambla i qual no es va materialitzar a causa del seu primer ums. El mateix any, viatjà a Mallorca, engrescat per col·laborava sempre que se li demanava en la vida viatge a Itàlia, el gener de 1914. Miquel Ferrà. Hi va fer molts dibuixos i dues pintures cultural vilanovina. En aquells anys començà una A Florència, va trobar-se amb Rafael Sala, amb qui de Deià. gran amistat amb el pintor Joaquim Mir. freqüentà l’acadèmia lliure Viale Milton i visità museus, Dels artistes que hi havia a l’entorn de la revista La Guerra Civil el trasbalsà. Durant el conflicte Enric Cristòfol Ricart i Nin va néixer a Vilanova i la esglésies, palaus, convents... Fou en aquesta ciutat on Themis, en sortí, després de la Primera Guerra Mundial, Fragment del poema “La sacra expectació dels bèl·lic, escriví les seves memòries com a distracció Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Geltrú el 2 de novembre de 1893. Era fill de Josep Patriarques”, presentat als Jocs Florals de Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les confirmà definitivament la seva vocació artística. el que és coneix amb el nom d’Escola de Vilanova, la Barcelona, l’any 1903. de tot el que passava al seu voltant. Acabada la Francesc Ricart i Marrugat i de Dolors Nin i Ricart. Durant aquest primer viatge a Itàlia, va fer una breu qual acabà convertint-se, el 1918, en l’Agrupació Cour- guerra, participà en exposicions col·lectives, de la quals conté els següents períodes: Desenvolupà les disciplines artístiques de la pintura, estada a Venècia, atret per la calma i la sumptuositat bet. Segons Francesc Xavier Puig Rovira a la seva obra mà d’Eugeni d’Ors, i entrà a formar part de l’Acadè- • Primera: març 1922 – gener 1923 el gravat i el dibuix, identificant-se plenament amb dels seus palaus. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú (Ajuntament mia del Far de Sant Cristòfol. • Segona: gener – setembre 1923 el moviment noucentista. Hi ha obra pictòrica seva L’estiu de 1914, Ricart tornava a ser a Vilanova, on de Vilanova i la Geltrú, 2003), alguns crítics de l’època Des de llavors fins a la seva mort prematura, Ricart • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 en diferents col·leccions particulars i una mostra a la continuà les classes amb el mestre Galí, aleshores a escrivien que l’Escola de Vilanova estava formada visqué allunyat d’una part important de la vida • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Ricart era home de l’Escola dels Bells Oficis. Amb Rafael Sala, s’afegí a la pels pintors Enric C. Ricart, Joan Miró i Rafael Sala. social de la ciutat i de les noves tendències artísti- • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 vida metòdica i ordenada. tertúlia formada per vilanovins de renom (Alexandre L’hivern de 1920, Ricart viatjà a París, on va conèixer ques, molt diferents del seu concepte de l’art. Va • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Visqué una infància difícil degut a la seva salut de Cabanyes, Huarte, Francesc Gumà, Josep F. Ràfols, Félix Fénélon, director de l’editorial La Sirène, qui li morir l’11 de març de 1960 després d’una operació malaltissa i delicada. Ja de ben petit, va mostrar el Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure els germans Oliva, Damià Torrents i Miquel Ferrà). encarregà la il·lustració amb gravats al boix de l’obra de ronyó. seu interès pel dibuix, però fou més endavant quan Fragment del poema “Elevació”, presentat als diverses notes sobre la seva estada a París entre els D’aquesta tertúlia nasqué el 1915 la revista Themis, Carmen de Prosper Merimée, la qual però no arribà a Jocs Florals de Barcelona, l’any 1899. se li reconegueren unes notables aptituds artísti- anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la on Ricart publicà els seus primers gravats. Aquell any, ser publicada. Tornà diverses vegades a París i realitzà ques. Aquest darrer fet, sumat a uns mals resultats redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- l’artista vilanoví compartí taller a Barcelona, al carrer diferents viatges, de curta estada, a Londres, a Madrid Fragment del poema “La estranya amor”, acadèmics a l’Escola Industrial de Vilanova, desenca- presentat als Jocs Florals de Barcelona, mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració Baix de sant Pere, amb Joan Miró. i a Sevilla. l’any 1910. denà que el seu pare l’inscrigués a l’Escola d’Art de d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que Nabí: poema. Cop. 1938 [i.e. 1947].

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són LA VITRINA

Francesc d’Assís Galí i Fabra. Hi començà els estudis Ricart exposà per primera vegada el gener de 1917. Carner periodista de pintura l’octubre de 1911. L’any 1913, mentre n’era Fou a les Galeries Dalmau del carrer de la Portaferris- Albert Manent. Josep Carner i el Noucentisme: vida, obra i llegenda. alumne, es desvetllà en Ricart el desig de pintar, el sa. Hi dugué olis, dibuixos, gouaches, boixos i linòle- Barcelona: Edicions 62, 1969. qual no es va materialitzar a causa del seu primer ums. El mateix any, viatjà a Mallorca, engrescat per viatge a Itàlia, el gener de 1914. Miquel Ferrà. Hi va fer molts dibuixos i dues pintures «La fama una mica mítica del Carner poeta, els ca- A Florència, va trobar-se amb Rafael Sala, amb qui de Deià. rismes lírics del qual foren reconeguts per tothom freqüentà l’acadèmia lliure Viale Milton i visità museus, Dels artistes que hi havia a l’entorn de la revista quan havia traspassat de ben poc els vint anys, Enric Cristòfol Ricart i Nin va néixer a Vilanova i la esglésies, palaus, convents... Fou en aquesta ciutat on Themis, en sortí, després de la Primera Guerra Mundial, aquesta fama no va fer adonar a alguns, ja alesho- Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Geltrú el 2 de novembre de 1893. Era fill de Josep confirmà definitivament la seva vocació artística. el que és coneix amb el nom d’Escola de Vilanova, la res, de la renovació, també transcendental i para- Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les Francesc Ricart i Marrugat i de Dolors Nin i Ricart. Durant aquest primer viatge a Itàlia, va fer una breu qual acabà convertint-se, el 1918, en l’Agrupació Cour- l·lela a la poètica, que Josep Carner duia al perio- quals conté els següents períodes: Desenvolupà les disciplines artístiques de la pintura, estada a Venècia, atret per la calma i la sumptuositat bet. Segons Francesc Xavier Puig Rovira a la seva obra disme polític, propens a la indignació, al dicteri grui- • Primera: març 1922 – gener 1923 el gravat i el dibuix, identificant-se plenament amb dels seus palaus. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú (Ajuntament xut, a l’oratòria amb trèmolos, més que no pas a la • Segona: gener – setembre 1923 el moviment noucentista. Hi ha obra pictòrica seva L’estiu de 1914, Ricart tornava a ser a Vilanova, on de Vilanova i la Geltrú, 2003), alguns crítics de l’època insinuació, al matís, a la precisió irrebatible. [...] Car- • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 en diferents col·leccions particulars i una mostra a la continuà les classes amb el mestre Galí, aleshores a escrivien que l’Escola de Vilanova estava formada ner recrearia la prosa poètica donant-li subtilitat, ju- • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Ricart era home de l’Escola dels Bells Oficis. Amb Rafael Sala, s’afegí a la pels pintors Enric C. Ricart, Joan Miró i Rafael Sala. gant amb les el·lipsis, fiblant amb l’enginy lingüístic, • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 vida metòdica i ordenada. tertúlia formada per vilanovins de renom (Alexandre L’hivern de 1920, Ricart viatjà a París, on va conèixer escampant la seva ironia reial. Proteic, mag, dota- • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Visqué una infància difícil degut a la seva salut de Cabanyes, Huarte, Francesc Gumà, Josep F. Ràfols, Félix Fénélon, director de l’editorial La Sirène, qui li díssim per tot, quan el poeta “crea un nou estil de malaltissa i delicada. Ja de ben petit, va mostrar el Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure els germans Oliva, Damià Torrents i Miquel Ferrà). encarregà la il·lustració amb gravats al boix de l’obra periodisme polític” aviat serà un enemic temible.» seu interès pel dibuix, però fou més endavant quan diverses notes sobre la seva estada a París entre els D’aquesta tertúlia nasqué el 1915 la revista Themis, Carmen de Prosper Merimée, la qual però no arribà a se li reconegueren unes notables aptituds artísti- anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la on Ricart publicà els seus primers gravats. Aquell any, ser publicada. Tornà diverses vegades a París i realitzà ques. Aquest darrer fet, sumat a uns mals resultats Coberta del núm. 28 de la publicació redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- l’artista vilanoví compartí taller a Barcelona, al carrer diferents viatges, de curta estada, a Londres, a Madrid Catalunya: revista literària quinzenal. acadèmics a l’Escola Industrial de Vilanova, desenca- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració Baix de sant Pere, amb Joan Miró. i a Sevilla. denà que el seu pare l’inscrigués a l’Escola d’Art de d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

TARDOR 2020

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són LA VITRINA

Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 Portada del volum 1 (1907) de la publicació Capçalera de la revista L’Aureneta, núm. 49, 11 de gener de 1896. Empori: revista catalana mensual: monografies • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 científiques-estudis crítichs-noves y resums de la vida cultural catalana. • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració

Capçalera de la publicació La Veu de Catalunya: diari d'avisos i notícies, núm. 9.465, 1 d’octubre de 1926. d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són LA VITRINA

Carner dramaturg

Jaume Aulet. Josep Carner i els orígens del Noucentisme. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1992.

«El teatre és el millor terreny per a comprovar l’a- propament de Carner al modernisme i l’aplicació de les seves teories sobre Maeterlinck. En els anys de formació del noucentisme, Carner se sent inte- ressat pel gènere en dues ocasions. Una és el 1901 i l’altra el 1905-1906. La primera coincideix amb el canvi d’opinió respecte a l’autor de La intrusa, per

la qual cosa les obres del moment són essencials El ben cofat i l'altre: llegenda en per a conèixer l’abast de l’aproximació. [...] La pro- cinc actes. 1951. ducció teatral de Josep Carner entre el 1901 i el 1902 constitueix una primera temptativa en el gè- nere, la qual sense ser especialment significativa il·lustra la línia d’evolució de la seva estètica. En anys posteriors, el teatre continua sense ocupar un lloc excessivament important. Això no obstant, des de les pàgines de “Catalunya” es manifesta interès cap a un determinat tipus de teatre, la qual cosa desemboca en una segona temptativa –quasi tan anecdòtica com la primera- que se centra en la col·laboració als Espectacles-Audicions Graner entre 1905 i 1906.»

El giravolt de maig. 1928.

TARDOR 2020

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

Carner traductor

Marcel Ortín, “Josep Carner”, publicat a visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català < http://www.visat.cat/espai- traductors/cat/traductor/184/josep-carner.html> inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès «Josep Carner (1884-1970) va trobar en la traduc- Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- ció, alhora, un modus vivendi (en alguns moments també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, la seva principal font d’ingressos) i una ocasió per centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en exercitar les seves capacitats d’escriptor i per contri- 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- buir a la creació d’una llengua literària que es tro- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la bava, al seu entendre, en procés de construcció. [...] Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- Les seves primeres traduccions són col·laboracions abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- en revistes. Ja n’hi ha algunes de ben curioses entre nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». Robinson Crusoe . 1925. els escrits que, encara infant, enviava a L’Aureneta contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull (1896-1898). [...] Les traduccions amb què hi va con- la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un tribuir ell mateix [a la “Biblioteca Literària”], abun- reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol dantíssimes, li van permetre explorar algunes possi- Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure bilitats estilístiques de la llengua acabada de codifi- càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la car: usos irònics, neologismes, i combinacions d’ex- del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians pressions idiomàtiques amb rescats dialectals, arcaï- preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta tzants o cultistes. [...] De 1944 són els aforismes “De sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns l’art de traduir”, publicats a la revista que havia fun- recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus dat amb Agustí Bartra, Lletres; hi resumia el seu ide- impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). ari de traductor (evitar la desnaturalització a què compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt condueix un literalisme excessiu, traduir “amb es- retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». ment dòcil i ploma lliure”, i impregnar amb la prò- ofereixen motius d’interès». pia personalitat l’obra traduïda), alhora que hi pon- derava una vegada més els beneficis que els escrip-

El burgès gentilhome. [1919]. tors i la cultura nacional obtenen de la traducció.»

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en únicament per a mi. Qui no té memòria cal que valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, ressa.» les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- Seguidament, us oferim una mostra de les obres tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la neix què són i què volen ser els quaderns –que van que atresora la biblioteca, distribuïdes segons els seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i apartats inclosos a “La figura de Josep Carner”: ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: sionista i reflexiu.». «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre Sobre Josep Carner Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una Obra poètica una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible Periodisme Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Obres de teatre Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la Traduccions (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, Altres obres minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta una posició fronterera quant als gèneres i quant a la mena de diari ininterromput que són els quaderns mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica Kodak (que es conserven en el llegat que els seus explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i visuals, com correspon a un artista plàstic.». autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són

TARDOR 2020 Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

Sobre Josep Carner •Garcés, Tomàs. Cinc converses amb Joaquim Ruyra, Víctor Català, Pom- •Aulet, Jaume. Josep Carner i els orí- peu Fabra, Josep Carner, Guerau de gens del Noucentisme. Barcelona: Cu- Liost. Barcelona: Columna, 1985. acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en rial Edicions Catalanes, 1992. BMVB: Molas/13671 Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en BMVB: Molas/13558 únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès •Manent, Albert. Josep Carner i el tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen •Bou, Enric. Josep Carner: llengua, Noucentisme: vida, obra i llegenda. dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- prosa, poesia. Barcelona: Empúries, Barcelona: Edicions 62, 1969. tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, 1985. BMVB: Molas/13555 BMVB: Molas/13354 ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), •Busquets, Loreto. Aportació lèxica de •Manent, Albert; Jaume Medina. l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Josep Carner a la llengua literària ca- Epistolari de Josep Carner Kodak . Barcelona: tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. talana. Barcelona: Fundació Salvador Curial, 1994-2000. neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un Vives Casajuana, 1977. BMVB: Molas/15844-15848 seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- BMVB: Molas/13559 ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- •Manent, Marià. Palabra y poesía y Josep Carner i els orígens del otras notas críticas. col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de •Busquets, Loreto. La poesia d'exili de Madrid: Semina- sionista i reflexiu.». Noucentisme. 1992. rios y ediciones, cop. 1971. Josep Carner. Barcelona: Barcino; Fun- «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant BMVB: Molas/12869 Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull dació Jaume I, DL 1980. una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de BMVB: Molas/13551 •Nardi, Núria; Iolanda Pelegrí. El re- Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes ialme de la poesia. Barcelona: Edi- de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de •Calders, Pere. Josep Carner. [Barce- cions 62, 1986. BMVB: Molas/12361 Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure ona?]: Alcides, DL 1964. (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març BMVB: Molas/13546 •L'Obra de Josep Carner: volum d'ho- figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes menatge. Barcelona: Selecta, 1959. minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians •Cardona, Osvald. De Verdaguer a BMVB: Molas/13545 amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar Carner: assaigs sobre afinitat entre (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta L'estètica de Josep una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia grans poetes. Barcelona: Selecta, •Sala Lleal, Jordi. mena de diari ininterromput que són els quaderns Carner: la poesia de tema amorós. 1960. BMVB: Molas/13544 mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Kodak (que es conserven en el llegat que els seus Publicacions de l'Abadia de Mont- explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de •Cardona, Osvald. El temps de Josep serrat, 2000. BMVB: Molas/13014 hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Carner: 1899-1922. Barcelona: Rafael Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt Dalmau, DL 1967. •Subirana, Jaume. Josep Carner: l'exi- visuals, com correspon a un artista plàstic.». un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint BMVB: Molas/13549 li del mite (1945-1970). Barcelona: autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». Edicions 62, 2000. •Ferraté, Joan. Papers sobre Josep BMVB: Molas/13557 ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que Josep Carner. 1964. Carner. Barcelona: Empúries, 1994. emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són BMVB: Molas/13576

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

Obra poètica •Carner, Josep. El cor quiet. Barcelona: Políglota, 1925. BMVB: Molas/17722 •Carner, Josep. Absència. 1a edició Encís de Provença = acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en dins "Els llibres de l'escorpí/poesia". •Carner, Josep. Barcelona: Edicions 62, 1985. Enmascacioun de la Prouvènço = únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. BMVB: Molas/18906 Charme de la Provence: tèste cata- tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen lana. [Toulon]: l'Astrado, 1969. •Carner, Josep. Arbres. Barcelona: BMVB: Molas/17748 aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- Selecta, 1953. BMVB: Molas/17753 ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: •Carner, Josep. Els fruits saborosos. Auques i ventalls Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), •Carner, Josep. . 2a Barcelona: J. Horta, 1906. edició, corregida i augmentada. BMVB: Molas/17745 Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. Barcelona: Lluís Gili, 1935. neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un BMVB: Molas/17762 •Carner, Josep. Els fruits saborosos. [2a edició, text revisat i corregit]. Sa- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- •Carner, Josep. Bella terra, bella badell: La Mirada, 1928. gent col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de . Barcelona: [s.n.], 1918. Auques i ventalls. 1935. BMVB: Molas/17724, SL 22624 «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant BMVB: Molas/17732 •Carner, Josep. [Galerades del poema com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de •Carner, Josep. Bella terra, bella "Jonàs" de Josep Carner]. [1936]. banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes gent. 2a edició, corregida. Barcelo- BMVB: 3 CL Ric (Car) na: Lluís Gili, 1936. de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de BMVB: Molas/17764 •Carner, Josep. La inútil ofrena. Bar- més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març celona: Catalana, 1924. Bestiari figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes •Carner, Josep. . Barcelona: BMVB: Molas/8714, 17723 Nauta, 1964. BMVB: Molas/17767 amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar •Carner, Josep. Llibre dels poetas. [s.l.: una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia •Carner, Josep. Choix de poèmes: s.n.], 1904. BMVB: Molas/17721 traduits en: allemand, anglais, es- mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, pagnol, français, italien, néerlandais, •Carner, Josep. Lluna i llanterna. [Bar- explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de néo, portugais, provençal, suédois. celona]: Proa, 1935. segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Bruxelles [etc.]: L'Audiothèque, BMVB: Molas/17720 [196-?]. BMVB: Molas/17730 un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint •Carner, Josep. Llunyania. Santiago autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». •Carner, Josep. Cop de vent. Barce- de Xile: El Pi de les Tres Branques, lona: Edicions 62, 1966. Llibre dels poetas. 1904. 1952. BMVB: Molas/17766 ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que BMVB: Molas/13154, 13425 emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són

TARDOR 2020 Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

•Carner, Josep. La malvestat d'Oria- •Carner, Josep. Segon llibre de sonets. na. [Barcelona: s.n.], 1910. Barcelona: Joaquim Horta, 1907. Marzal Ortiz, Miquel; Míriam Albà Pujol. «E.C. BMVB: Molas/17725 BMVB: Molas/17739 Ricart: l'empremta de les aigües sedoses i Puig Rovira, Francesc Xavier. «Enric C. Ricart i daurades de la fusta de boix», dins Butlletí de la Rafael Benet: amistat personal i afinitat artísti- •Carner, Josep. Les monjoies. Barce- •Carner, Josep. Sons de lira i flabiol. Quaderns Rafael Benet, Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en Biblioteca Museu Balaguer, 2010. ca», dins núm. 26, acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web lona: Lluís Gili, 1912. Barcelona: [s.n.], 1927. BMVB: CLR Reserva juny de 2011. únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès BMVB: Molas/17736-17737 BMVB: Molas F/2298 BMVB: "C" Quaderns Rafael Benet Miró, Joan; Joan Ainaud de Lasarte; Joan M. tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- •Carner, Josep. Nabí: poema. Barce- •Carner, Josep. Teoria de l'ham poètic. Minguet Batllori; Teresa Montaner; Joan lona: Amics de la Poesia, cop. 1938 Barcelona: Edicions 62, 1970. Puig Rovira, Francesc Xavier. «La trajectòria aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, Santanach; Fundació Joan Miró. Epistolari català. [i.e. 1947]. BMVB: Molas/17741 BMVB: Molas/13434 humana i artística d'E.C. Ricart», dins Ex-libris: Barcelona: Barcino, Fundació Joan Miró, 2009. centisme Enric-Cristòfol Ricart i Nin: Memòries quaderns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, ressa.» (Lunwerg, 2007) i les seves (les excel·lents pàgines escrites en BMVB: XXI/31 •Carner, Josep. Nabí: poema. Buenos •Carner, Josep. El tomb de l'any. Planas Banús, Maria Rosa. «El gravador E.C. desembre 1990-juny 1991. Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Aires: Agrupació d'Ajut a la Cultura Barcelona: Proa, 1966. Ricart», dins D'Art: revista del Departamento BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la Catalana, 1941. BMVB: Molas/17742 BMVB: Molas/17743 de Historia del Arte, núm. 3-4, octubre 1977. BMVB: PLA Gra neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- •Carner, Josep. L'oreig entre les •Carner, Josep. El veire encantat. Puig Rovira, Francesc Xavier. «L'avantguarda canyes: rims. Barcelona: [Imp. Nico- Barcelona: Lluís Gili, 1933. artística a Vilanova: presència i influència», dins més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- lau Poncell], 1920. BMVB: Molas/17733 Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, 2009. Primer llibre de sonets (I- BMVB: Molas/17731 Planas Banús, Maria Rosa. «Els ex-libris BMVB: CLR Reserva sionista i reflexiu.». LXXV). 1905. col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de •Carner, Josep. Verger de les galanies. d'Enric-Cristòfol Ricart», dins Ex-libris: quader- «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull •Carner, Josep. Paliers: poemes. [Bru- Barcelona: Fidel Giró, impr, 1911. ns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, desem- xelles]: La Maison du Poète, impr. BMVB: Molas/17735 bre 1990-juny 1991. Puig Rovira, Francesc Xavier; Xavier Orriols com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un 1950. BMVB: Molas/17729 BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris Sendra; Oriol Pi de Cabanyes; Maria Lluïsa Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol •Ferrer-Vidal Soler, Josep. Cançons de Borràs. «E.C. Ricart, un altre català universal», banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes •Carner, Josep. La paraula en el vent. bressol. Barcelona: Tipo. Lit. de M. Bla- dins Cultura, núm. 50, novembre 1993. de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure Barcelona Fidel Giró, [1914?]. si, 1907. BMVB: SL 9726. Conté les se- BMVB: "C" Cultura BMVB: Molas/17734 güents cançons de Josep Carner: “El Planas Banús, Maria Rosa. «La vinya en l'obra més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la rey Lear”, “Arri! arri! Cavallet”, “Las de l'artista vilanoví Enric-Cristòfor Ricart», dins E.C. Ricart. minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians •Carner, Josep. Poèmes. Paris: [s.n.], campanas de Salom”, “Menta y fari- Fontbona, Francesc; Biblioteca de Catalunya. La Vinyes i vins: mil anys d' història, 1993. Ràfols Fontanals, Josep Francesc. figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes 1961. BMVB: Molas/17728 gola”, “Las dugas velles”, “Sol solet” i xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. BMVB: VIN Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1981. amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta “Ral ralet”. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. BMVB: RAF E •Carner, Josep. Poems. Oxford: Dol- BMVB: FON Xil (G) una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns phin Book, 1962. BMVB: CL 21/6.8 mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus BMVB: Molas/17726 Periodisme explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). •Carner, Josep. La primavera al po- García Miñor, Antonio. Xilografía y xilógrafos de blet. Barcelona: Lluís Gili, 1935. •Catalunya: revista literària quinzenal. ayer y de hoy. [Oviedo]: Instituto de Estudios segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt BMVB: Molas/17763 Barcelona: Imprempta y litografia de Asturianos, 1957. visuals, com correspon a un artista plàstic.». Joseph Cunill, 1903-1905. BMVB: GAR Xil un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint •Carner, Josep. Primer llibre de so- BMVB: "C" Catalunya Molas/Cata- autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». nets (I-LXXV). Barcelona: Viuda de lunya: revista literaria quinzenal Joseph Cunill, 1905. La paraula en el vent. Giralt-Miracle, Daniel. Ex-libristes catalans: una ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que BMVB: Molas/17738 [1914?]. selecció d'obra original dels més significatius ex-libristes catalans. Barcelona: Caixa de emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són Barcelona, DL 1980. BMVB: FG/868

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

•D'ací d'allà: [magazine mensual]. Traduccions Barcelona: Catalana, Llibreria Cata- Marzal Ortiz, Miquel; Míriam Albà Pujol. «E.C. PER A SABER-NE MÉS: lonia, [1918-1931, 1932-1936]. •Andersen, H.C. (Hans Christian). Con- Ricart: l'empremta de les aigües sedoses i Puig Rovira, Francesc Xavier. «Enric C. Ricart i BMVB: "C" D'ací d'allà, Molas/D'ací tes d'Andersen. Barcelona: Catalana, daurades de la fusta de boix», dins Butlletí de la Rafael Benet: amistat personal i afinitat artísti- Quaderns Rafael Benet, acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en d'allà (1918-1924, 1928), Molas/D'ací 1918. BMVB: SL 19832, Molas/8686 Biblioteca Museu Balaguer, 2010. ca», dins núm. 26, Si voleu tenir més informació sobre la figura d’Enric C. d'allà (G) (1924-1933), Molas Carpe- BMVB: CLR Reserva juny de 2011. únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès ta C-D (1934) •Bennett, Arnold. Aquests dos. BMVB: "C" Quaderns Rafael Benet Ricart, podeu consultar la següent mostra d’obres, que tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- Barcelona: Editorial Catalana, [1920]. Miró, Joan; Joan Ainaud de Lasarte; Joan M. •Empori: revista catalana mensual: BMVB: SL 19835-19837, SL 23822- Minguet Batllori; Teresa Montaner; Joan formen part del fons bibliogràfic de la Biblioteca Museu. Puig Rovira, Francesc Xavier. «La trajectòria aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, monografies científiques-estudis crí- 23824, Molas/9875-9877 Santanach; Fundació Joan Miró. Epistolari català. humana i artística d'E.C. Ricart», dins Ex-libris: tichs-noves y resums de la vida cul- Barcelona: Barcino, Fundació Joan Miró, 2009. centisme Enric-Cristòfol Ricart i Nin: Memòries quaderns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, ressa.» (Lunwerg, 2007) i les seves (les excel·lents pàgines escrites en tural catalana. Barcelona: Establi- •Bennett, Arnold. El preu de l'amor. BMVB: XXI/31 Planas Banús, Maria Rosa. «El gravador E.C. ment Gráfich Thomas, 1907-1908. [Barcelona]: Editorial Catalana, 1919. desembre 1990-juny 1991. Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Ricart», dins D'Art: revista del Departamento BMVB: Molas/Empori BMVB: SL 19833-19834, SL 23825- BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris de Historia del Arte, núm. 3-4, octubre 1977. Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la 23826, Molas/9880-9881 •Jordi: setmanari infantil. [Barcelona]: BMVB: PLA Gra Puig Rovira, Francesc Xavier. «L'avantguarda neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- Tip. Occitània, 1928. •Bernard, Tristan. Menjar de franc: artística a Vilanova: presència i influència», dins BMVB: Molas Caixa lletra I-K comèdia en un acte. [Barcelona]: Pu- més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, 2009. blicacions Teatralia, 1909. Planas Banús, Maria Rosa. «Els ex-libris BMVB: CLR Reserva sionista i reflexiu.». •La Veu de Catalunya: diari d'avisos i BMVB: F840/22 col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de d'Enric-Cristòfol Ricart», dins Ex-libris: quader- notícies. Barcelona: [s.n., 1917-1933]. Canigó: poema heròic. Adapta- ns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, desem- «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull BMVB: Molas Carpeta U-Z ció a l’escena, en tres actes, de •Defoe, Daniel. Robinson Crusoe. Bar- bre 1990-juny 1991. Puig Rovira, Francesc Xavier; Xavier Orriols Josep Carner. [1910]. celona: Llibreria Catalònia, 1925. com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris Sendra; Oriol Pi de Cabanyes; Maria Lluïsa BMVB: Molas/9833-9834 Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol Borràs. «E.C. Ricart, un altre català universal», banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes dins Cultura, núm. 50, novembre 1993. Una cançó nada- •Dickens, Charles. BMVB: "C" Cultura de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure lenca; seguida de Novel·la de vacan- Obres de teatre Planas Banús, Maria Rosa. «La vinya en l'obra ces més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la . Barcelona: Catalana, 1918. de l'artista vilanoví Enric-Cristòfor Ricart», dins El ben cofat i l'altre: •Carner, Josep. BMVB: Molas/9852 La Vinyes i vins: mil anys d' història, 1993. Ràfols Fontanals, Josep Francesc. E.C. Ricart. llegenda en cinc actes Fontbona, Francesc; Biblioteca de Catalunya. figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians . Perpinyà: xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. BMVB: VIN Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1981. Proa, 1951. BMVB: Molas/17747 •Dickens, Charles. David Copperfield. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. BMVB: RAF E amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta 1a edició. Barcelona: Proa, 1964. BMVB: FON Xil (G) •Carner, Josep. L'ébouriffé. Paris: Ga- BMVB: Molas/6125-6127 una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns BMVB: CL 21/6.8 llimard, cop. 1963. mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus BMVB: Molas/17727 •Dickens, Charles. Pickwick: docu- ments pòstums del club d'aquest nom . García Miñor, Antonio. Xilografía y xilógrafos de explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). El giravolt de maig •Carner, Josep. . Badalona: Proa, 1931. ayer y de hoy. [Oviedo]: Instituto de Estudios segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt Sabadell: Edicions La Mirada, Joan BMVB: Molas/6331-6333, SL 22578- Asturianos, 1957. Sallent, impressor, 1928. 22580 BMVB: GAR Xil un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». BMVB: Mz 2 JERS 01382, Molas/17751, 17759 •Eliot, George. Silas Marner. Barcelo- autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». na: Editorial Catalana, [1920]. Giralt-Miracle, Daniel. Ex-libristes catalans: una ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que •Verdaguer, Jacint. Canigó: poema BMVB: Molas/9864 selecció d'obra original dels més significatius heròic. Adaptació a l’escena, en tres ex-libristes catalans. Barcelona: Caixa de emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són actes, de Josep Carner. Barcelona: Barcelona, DL 1980. Llibrería Científic-Literaria de Josep David Copperfield. 1964. BMVB: FG/868 Agustí, [1910]. BMVB: Molas/17746

TARDOR 2020 Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

•Erckmann-Chatrian. L'amic Fritz. Bar- Altres obres celona: Editorial Catalana, [1918]. Marzal Ortiz, Miquel; Míriam Albà Pujol. «E.C. Puig Rovira, Francesc Xavier. «Enric C. Ricart i PER A SABER-NE MÉS: BMVB: Molas/9921, SL 19840, •Busquets, Loreto. Escrits inèdits i dis- Ricart: l'empremta de les aigües sedoses i Rafael Benet: amistat personal i afinitat artísti- SL 23840 persos de Josep Carner: 1898-1903. daurades de la fusta de boix», dins Butlletí de la ca», dins Quaderns Rafael Benet, núm. 26, acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en Transcripció i estudi de Loreto Bus- Biblioteca Museu Balaguer, 2010. juny de 2011. Si voleu tenir més informació sobre la figura d’Enric C. •El hurto sabroso: novela árabe. Barce- quets; prefaci d'Albert Manent. Bar- BMVB: CLR Reserva únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès BMVB: "C" Quaderns Rafael Benet Ricart, podeu consultar la següent mostra d’obres, que lona: Doménech, 1910. celona: Barcino, 1974-1984. tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- BMVB: Molas/17754 BMVB: Molas/19101 Miró, Joan; Joan Ainaud de Lasarte; Joan M. Minguet Batllori; Teresa Montaner; Joan formen part del fons bibliogràfic de la Biblioteca Museu. Puig Rovira, Francesc Xavier. «La trajectòria aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, •La Bruyère, Jean de. Els caràcters o els Les bonhomies Santanach; Fundació Joan Miró. Epistolari català. •Carner, Josep. . Barce- humana i artística d'E.C. Ricart», dins Ex-libris: costums d'aquest segle. Barcelona: Lli- Barcelona: Barcino, Fundació Joan Miró, 2009. centisme Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en lona: Llibreria Catalònia, 1925. quaderns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, ressa.» (Lunwerg, 2007) i breria Catalònia, 1931. BMVB: XXI/31 BMVB: Molas/8661 Planas Banús, Maria Rosa. «El gravador E.C. desembre 1990-juny 1991. BMVB: Molas/8679 Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Ricart», dins D'Art: revista del Departamento BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris Les bonhomies i altres •Carner, Josep. de Historia del Arte, núm. 3-4, octubre 1977. Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la Faules proses; Les planetes del Verdum; Tres •La Fontaine, Jean de. . [Barce- BMVB: PLA Gra neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- lona]: Editorial Catalana, [192-?]. estels i un ròssec. Barcelona: Edicions Puig Rovira, Francesc Xavier. «L'avantguarda BMVB: Molas/9911, JERS 06379, 62, 1981. BMVB: Molas/14057 artística a Vilanova: presència i influència», dins SL 23841 més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- Silas Marner. [1920]. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, 2009. •Carner, Josep. El cavall encantat i Planas Banús, Maria Rosa. «Els ex-libris BMVB: CLR Reserva sionista i reflexiu.». Els Ingmarsson col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de •Lagerlöf, Selma. . [Bar- altres contes. Barcelona: Abadia de d'Enric-Cristòfol Ricart», dins Ex-libris: quader- «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull celona]: Catalana, [1919]. Montserrat, 1978. BMVB: Molas/17761 ns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, desem- BMVB: Molas/9868, SL 19850 bre 1990-juny 1991. Puig Rovira, Francesc Xavier; Xavier Orriols com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un •Carner, Josep. La creació d'Eva i altres BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris Sendra; Oriol Pi de Cabanyes; Maria Lluïsa •Molière. El burgès gentilhome. [Bar- contes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol . Barcelona: Editorial Catalana, Borràs. «E.C. Ricart, un altre català universal», banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes celona]: Editorial Catalana, [1919]. 1922. BMVB: Molas/9861 dins Cultura, núm. 50, novembre 1993. de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure BMVB: SL 19855, Molas/9913 BMVB: "C" Cultura •Carner, Josep. Del Pròxim Orient: Planas Banús, Maria Rosa. «La vinya en l'obra més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la •Molière. El malalt imaginari; El casa- 1935-1936. Barcelona: Proa, 1973. de l'artista vilanoví Enric-Cristòfor Ricart», dins ment per força. Barcelona: Catalana, BMVB: Molas/17760 Vinyes i vins: mil anys d' història, 1993. Ràfols Fontanals, Josep Francesc. E.C. Ricart. figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians 1921. BMVB: Molas/9886 BMVB: VIN Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1981. amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta •Carner, Josep. Deu rondalles de Jesús BMVB: RAF E •Musset, Alfred de. Margot. Barcelona: Infant. Barcelona: F. Giró, [1904]. una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns Catalana, 1920. BMVB: SL 19851, BMVB: Molas/17757 SL 23836, Molas/9882 mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus •Carner, Josep. L'idili dels nyanyos. explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). •Ruyra, Joaquim. Jacobé: narraciones Barcelona: [s.n.], 1903. del mar y la montaña. Barcelona: E. BMVB: Molas/17758 segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt Domenech, 1909. BMVB: Molas/17954 •Carner, Josep. La leyenda del rey Ola- un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». •Twain, Mark. Les aventures de Tom vo. Barcelona: Editorial Muntañola, Sawyer. Barcelona: Catalana, 1918. cop. 1921. BMVB: FG/846 autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». BMVB: Molas/9910, Molas/9915, ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que SL 19838 Del Pròxim Orient: 1935-1936. emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són 1973.

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

•Carner, Josep. Prosa d'exili: 1939- A la relació d’obres que conformen 1962. PER A SABER-NE MÉS: A cura d'Albert Manent. Barce- aquesta vitrina, hi afegim les parti- Puig Rovira, Francesc Xavier. «Enric C. Ricart i lona: Edicions 62, 1985. tures d’Eduard Toldrà que foren a- Rafael Benet: amistat personal i afinitat artísti- acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en BMVB: Molas/12352 companyades amb lletres de Josep ca», dins Quaderns Rafael Benet, núm. 26, Carner. Aquestes partitures formen juny de 2011. Si voleu tenir més informació sobre la figura d’Enric C. Proverbis d'ací i d'allà únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès •Carner, Josep. . part del fons d’aquest músic vila- BMVB: "C" Quaderns Rafael Benet Ricart, podeu consultar la següent mostra d’obres, que Barcelona: Proa, 1974. noví, disponible a la Biblioteca Mu- tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- BMVB: Molas/17744 seu. formen part del fons bibliogràfic de la Biblioteca Museu. aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, Puig Rovira, Francesc Xavier. «La trajectòria •Carner, Josep. Tres estels i un ròssec. •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. A humana i artística d'E.C. Ricart», dins Ex-libris: ressa.» centisme (Lunwerg, 2007) i Enric-Cristòfol Ricart i Nin: les seves Memòries (les excel·lents pàgines escrites en [Sabadell]: La Mirada, 1927. muntanya: a Concepció Badia. 1926. quaderns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, BMVB: Molas/17719 BMVB: 4 Tol Ms/35 Planas Banús, Maria Rosa. «El gravador E.C. desembre 1990-juny 1991. Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra Quaderns 1893-1960 (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- Ricart», dins D'Art: revista del Departamento BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris Universalitat i cultura: A Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la •Carner, Josep. •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. de Historia del Arte, núm. 3-4, octubre 1977. discurs llegit en la XII Festa Anual de muntanya : canto y piano. Madrid: BMVB: PLA Gra neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- l'Institut. Barcelona: Institut d'Estudis Unión Musical Española, cop. 1964. Puig Rovira, Francesc Xavier. «L'avantguarda Catalans, 1938. BMVB: Molas F/666 BMVB: 4 Tol MI/350 artística a Vilanova: presència i influència», dins més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, 2009. sionista i reflexiu.». •Gassol, Ventura. Poemes: 1917-1931. Poems. 1962. •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. Planas Banús, Maria Rosa. «Els ex-libris BMVB: CLR Reserva col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de Pròleg de Josep Carner. Barcelona: “Els aubercocs i les petites collidores”, d'Enric-Cristòfol Ricart», dins Ex-libris: quader- «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull L'Ocell de Paper, 1934. dins Sis cançons, Cançó III. 1915. ns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, desem- BMVB: Molas/16172 BMVB: 4 Tol Ms/45 bre 1990-juny 1991. Puig Rovira, Francesc Xavier; Xavier Orriols com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris Sendra; Oriol Pi de Cabanyes; Maria Lluïsa Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol •Joan Llaverias. [Pròleg de Joan Llimo- •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. Borràs. «E.C. Ricart, un altre català universal», banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes na i de Josep Carner]. Barcelona: Da- “Cançó incerta: a Joaquim Martorell”, dins Cultura, núm. 50, novembre 1993. de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure vid, [19--?]. BMVB: LLA Joa, dins Garba: 6 cançons a una veu i BMVB: "C" Cultura Molas/18361 piano, Cançó 3. 1928. Planas Banús, Maria Rosa. «La vinya en l'obra més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la BMVB: 4 Tol Ms/27 de l'artista vilanoví Enric-Cristòfor Ricart», dins E.C. Ricart. minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians Fontbona, Francesc; Biblioteca de Catalunya. La •Maragall, Joan. Discursos, pròlegs i Vinyes i vins: mil anys d' història, 1993. Ràfols Fontanals, Josep Francesc. figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. al·locucions. Pròleg de Josep Carner. •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. BMVB: VIN Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1981. amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. Barcelona: Sala Parés, 1935. Cançó incerta: canto y piano. Madrid: BMVB: RAF E BMVB: FON Xil (G) BMVB: Molas/16600 Unión Musical Española, cop. 1964. una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns BMVB: CL 21/6.8 BMVB: 4 Tol MI/348 Kodak (que es conserven en el llegat que els seus •Moles, Joan. Mossèn Cinto. Pròleg de mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Josep Carner. Barcelona: Pòrtic, 1971. •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). García Miñor, Antonio. Xilografía y xilógrafos de BMVB: Molas/12212 Canticel. 1923. BMVB: 4 Tol Ms/37 ayer y de hoy. [Oviedo]: Instituto de Estudios segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt Asturianos, 1957. •Trabal, Francesc. L'any que ve. Pròleg •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. visuals, com correspon a un artista plàstic.». BMVB: GAR Xil de Josep Carner. Sabadell: La Mirada, Canticel. Madrid: Unión Musical Espa- un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint 1925. BMVB: Molas/17984 ñola, cop. 1968. BMVB: 4 Tol MI/355 autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». Els obercocs i les petites colli- Giralt-Miracle, Daniel. Ex-libristes catalans: una dores. Romanza sense parau- ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que selecció d'obra original dels més significatius les: dues cançons per a cant i ex-libristes catalans. Barcelona: Caixa de piano. [ca. 1920]. emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són Barcelona, DL 1980. BMVB: FG/868

TARDOR 2020 Com dèiem al preàmbul, el conjunt dels quaderns Kodak està format per sis llibretes, cadascuna de les quals conté els següents períodes: • Primera: març 1922 – gener 1923 • Segona: gener – setembre 1923 • Tercera: octubre 1923 – febrer 1925 • Quarta: febrer 1925 – setembre 1926 • Cinquena: octubre 1926 – desembre 1928 • Sisena: gener 1929 – juliol 1956 Les acompanya la llibreta on Ricart va escriure diverses notes sobre la seva estada a París entre els anys 1920 i 1922. Aquesta llibreta va inspirar la redacció dels quaderns Kodak. Al principi de la pri- mera llibreta, Enric Cristòfol Ricart fa una declaració d’intencions, l’abril de 1922, del què serà allò que

LA VITRINA

•Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. Recan- Cocorococ!: en la naixença d'un noi: Marzal Ortiz, Miquel; Míriam Albà Pujol. «E.C. ça. 1926. BMVB: 4 Tol Ms/44 a Manuel Clausells PER A SABER-NE MÉS: Ricart: l'empremta de les aigües sedoses i . 1926. Puig Rovira, Francesc Xavier. «Enric C. Ricart i daurades de la fusta de boix», dins Butlletí de la BMVB: 4 Tol Ms/33 •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. Recan- Rafael Benet: amistat personal i afinitat artísti- Quaderns Rafael Benet, acaba de començar: «Això no és pas per als altres, és inalienablement literàries.». Web Tesis Doctorals en Teresa Costa-Gramunt, per la seva banda, posa en Biblioteca Museu Balaguer, 2010. ça. Menta i farigola: dues cançons sobre po- ca», dins núm. 26, Si voleu tenir més informació sobre la figura d’Enric C. BMVB: CLR Reserva •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. esies de Josep Carner. Barcelona: La Sardana juny de 2011. únicament per a mi. Qui no té memòria cal que Xarxa, de la Universitat de Barcelona. valor la utilitat dels quaderns quan escriu: «L’interès Cocorococ!: en la naixença d'un noi. Popular, [post. 1926]. BMVB: 4 Tol MI/339 BMVB: "C" Quaderns Rafael Benet Ricart, podeu consultar la següent mostra d’obres, que Barcelona: Unión Musical Española, tingui estilogràfica i jo, pobre desmemoriat, necessito Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt descriuen dels Kodak (que Ricart anomenava llibre de la sinceri- Miró, Joan; Joan Ainaud de Lasarte; Joan M. Minguet Batllori; Teresa Montaner; Joan [post. 1926]. BMVB: 4 Tol MI/314 •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. “El rei formen part del fons bibliogràfic de la Biblioteca Museu. Puig Rovira, Francesc Xavier. «La trajectòria aquest recurs si vull recordar de pe a pa el que m’inte- també a les respectives obres, Enric-C. Ricart i el nou- tat) és fonamental, ja que la seva obra més acabada, Santanach; Fundació Joan Miró. Epistolari català. Lear”, dins Sis cançons, Cançó II. 1915. humana i artística d'E.C. Ricart», dins Ex-libris: Barcelona: Barcino, Fundació Joan Miró, 2009. •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. BMVB: 4 Tol Ms/45 centisme Enric-Cristòfol Ricart i Nin: Memòries Divendres Sant: a Maxim de Rysikoff quaderns d'investigació exlibrística, núm. 4-5, ressa.» (Lunwerg, 2007) i les seves (les excel·lents pàgines escrites en BMVB: XXI/31 . Quaderns 1893-1960 l’època fosca i tràgica de la guerra civil), beu direc- 1929. BMVB: 4 Tol Ms/42 •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner; Joan desembre 1990-juny 1991. Enric Blanco Piñol, editor literari de l’obra (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003), Maragall. Els obercocs i les petites collidores. BMVB: "C" Ex-libris CLR Ex-libris Kodak (Punctum & Aula Joaquim Molas, 2020), defi- els quaderns Kodak. tament d’aquelles fonts. Molt del què sabem de la •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. Romanza sense paraules: dues cançons per “El gessamí i la rosa: a Raimond a cant i piano. Barcelona: La Sardana Popu- neix què són i què volen ser els quaderns –que van Oriol Pi de Cabanyes, al capítol XI, «La guerra: un seva biografia, de la seva estètica i del seu pensa- Vayreda”, dins Cançons, [Cançó 2]. lar, J. M. Canals, [ca. 1920]. Puig Rovira, Francesc Xavier. «L'avantguarda 1925. BMVB: 4 Tol Ms/46 BMVB: 4 Tol MI/338 artística a Vilanova: presència i influència», dins més enllà de ser un simple recull de fets personals i abans i un després», de la seva obra abans mencio- ment, procedeix d’aquest cabal descriptiu, impres- Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, 2009. Primera pàgina de la partitura BMVB: CLR Reserva col·lectius- a l’abstract sobre la seva tesi doctoral: nada, recull el perquè del nom Kodak i el tipus de sionista i reflexiu.». •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. manuscrita de Menta i farigo- El giravolt de maig: òpera còmica en la. 1956. «Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre contingut que podem trobar als quaderns: «Durant Finalment, és també Teresa Costa-Gramunt qui recull un acte. 1927-1928. BMVB: 4 Tol Ms/92 Puig Rovira, Francesc Xavier; Xavier Orriols com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una la guerra, a més a més, continua omplint de una altra vàlua dels Kodak, la de ser una mostra d’un Sendra; Oriol Pi de Cabanyes; Maria Lluïsa banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible reflexions personals les que ell anomena llibretes Ricart “escriptor”: «L’activitat escriptural d’Enric Cristòfol •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. Borràs. «E.C. Ricart, un altre català universal», El giravolt de maig: òpera còmica en dins Cultura, núm. 50, novembre 1993. de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document Kodak –pel que tenen d’instantànies gairebé de Ricart és deutora de les moltes cartes que va escriure un acte. [s.l.: s.n., ca. 1965]. BMVB: "C" Cultura BMVB: 4 Tol MI/308 més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la càmera fotogràfica- que havia començat pel març (sobretot al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols) i de la E.C. Ricart. Fontbona, Francesc; Biblioteca de Catalunya. La •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner, Ràfols Fontanals, Josep Francesc. figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, del 1922, després d’haver fullejat unes notes minuciosa anotació dels esdeveniments quotidians Vilanova i la Geltrú: xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Josep. Menta i farigola. Madrid: El Cep i la Nansa, 1981. amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en preses en la seva estada a París. Es tracta d’anotar (amb les seves corresponents reflexions) en aquesta Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. 1956. BMVB: 4 Tol Ms/31 BMVB: RAF E BMVB: FON Xil (G) una posició fronterera quant als gèneres i quant a la sense ser sistemàtic ni explícit les coses que li calia mena de diari ininterromput que són els quaderns BMVB: CL 21/6.8 •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica recordar –entrades i sortides de correspondència, Kodak (que es conserven en el llegat que els seus “Menta i farigola”, dins Sis cançons, Cançó I. 1915. BMVB: 4 Tol Ms/45 explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, impressions personals, activitats, visites, preus de hereus van donar a la Biblioteca-Museu Balaguer). García Miñor, Antonio. Xilografía y xilógrafos de ayer y de hoy. [Oviedo]: Instituto de Estudios •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. segons una idea de la literatura com a artifici i segons compra i de venda, etc.-. Són un calaix de sastre amb Al·ludint, sens dubte, a la idea d’instantànies, molt Asturianos, 1957. Menta i farigola: para canto y piano. un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i retalls manuscrits molt diversos, però que sovint visuals, com correspon a un artista plàstic.». BMVB: GAR Xil Madrid: Unión Musical Española, cop. 1963. BMVB: 4 Tol MI/351 autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explíci- ofereixen motius d’interès». Giralt-Miracle, Daniel. Ex-libristes catalans: una Primera pàgina de la partitu- •Toldrà Soler, Eduard; Josep Carner. Cocorococ!: ta és el revers d’una altra poètica, implícita, que selecció d'obra original dels més significatius Els obercocs i les petites collidores: ra manuscrita de ex-libristes catalans. en la naixença d'un noi: a Ma- Barcelona: Caixa de para canto y piano. Madrid: Unión emana de la mateixa textualitat; [...] ambdues són nuel Clausells. 1926. Barcelona, DL 1980. Musical Española, cop. 1963. BMVB: FG/868 BMVB: 4 Tol MI/344

CARNER, EL FRUIT DEL CLASSICISME, LA CIVILITAT, LA IRONIA I LA TENDRESA BIBLIOTECA VÍCTOR BALAGUER

Av. Víctor Balaguer s/n 08800 Vilanova i la Geltrú

[email protected]

Tel. 93 815 42 02 Fax 93 815 36 84