dossier Els refugis antiaeris gironins Els refugis antiaeris gironins

Judit Pujadó > TEXT / Reportatge fotogràfic

>> Restes del refugi construït a l’interior de la muralla de la Ciutadella de Roses. Al cap de 70 anys del final de la Guerra Civil, encara queden a les comarques A sota, a la dreta, bifurcació de galeries al refugi de la gironines uns quants refugis antiaeris. Visitar-los no és fàcil, però alguns plaça de la Pau, a Roses. ajuntaments en preveuen la rehabilitació. A l’esquerra, bombarders italians a la Guerra Civil Espanyola. nguany commemorem els 70 armes. Els avions feixistes metrallaven la anys d’una retirada dramàtica. gent per les carreteres fent vols rasants i la Milers de persones de totes les dels últims dies republicans era edats i condicions van haver de una ciutat assetjada des de l’aire. recórrerE caminant aquesta geografia nos- Dels prop de mil dies que va durar la tra en unes condicions més que precàries. Guerra Civil, els pitjors retrats són els dels Molts hi van deixar la vida. Arrossegaven a bombardeigs aeris. Per primer cop a la his- les espatlles les mínimes pertinences i una tòria, la tècnica permetia bombardejar des derrota infligida dia a dia pel poder de les de l’aire, implacablement, l’enemic. Per pri- mer cop a la història, es podia bombardejar sistemàticament la població civil de rere- guarda. Guerra total, en van dir, de l’acte de Per primer cop a la història, la bombardejar el tros de món que acabaven tècnica permetia bombardejar des de bombardejar un parell d’hores abans. Així, a les víctimes del primer cop, se n’hi de l’aire, implacablement, l’enemic podien afegir de noves: els equips de salva-

92 > revista de 254 >> Entrada del refugi de l’aeròdrom de .

ment que rescataven ferits, i els bombers, i ribar a l’objectiu. Però mai no van sobrar les ambulàncies... I així és com es creà una canons antiaeris, ni tan sols a les grans espiral de dolor que havia de conduir a la ciutats com Barcelona. desmoralització, a la rendició. Com que la defensa activa de la pobla- I també per primer cop es va haver ció tenia moltes limitacions i els radars en- d’enginyar un sistema de defensa nou. cara no s’havien inventat, la ciutadania va Si haguessin abundat els avions caces a ser ben aviat conscient que davant del ter- mans de l’exèrcit republicà i haguessin ror de morir per una bomba només hi havia pogut sobrevolar amb insistència el lito- dues opcions: la fugida, l’abandó de les ciu- ral, haurien fet nosa als joves pilots itali- tats que tenien més risc de ser atacades, o la ans, que en menys d’una hora de vol des construcció de refugis antiaeris. de Mallorca es plantaven a casa. Però mai no van sobrar caces per a la rereguarda. L’inici dels nostres refugis El Comitè de No-intervenció era tan in- Els refugis antiaeris, com a estructura sub- flexible amb la República com generosos terrània, no constituïen una novetat. Justa- van ser Hitler i Mussolini amb l’exèrcit ment a l’hora de fer-los es van tenir molt en feixista. Si les nostres ciutats i pobles ha- compte les formes de construcció tradicio- guessin tingut un bon equip de bateries nals, com ara la volta catalana, que havia de antiaèries, els pilots italians i alemanys facilitar la feina dels manobres improvisats. haurien d’haver filat més prim. Una mu- El que sí que ho era, en tot cas, és l’ús que ralla de foc els hauria d’haver impedit ar- se’ls havia de donar.

Els refugis antiaeris, com a estructura subterrània, no constituïen una novetat

revista de girona 254 > 93 dossier Els refugis antiaeris gironins

El primer llibret fet a casa nostra que explicava com construir refugis antiaeris La construcció dels refugis el va editar l’Ajuntament de Barcelona el Subvencions atorgades per la Junta de Defensa maig de 1937. Es titulava Refugis i se’n van publicar 5.000 exemplars en català i 5.000 de Catalunya a localitats gironines el 1938, en castellà. Volia ser una publicació divul- segons document de l’època. gativa per als veïns que, amb pocs coneixe- ments tècnics, s’havien llançat als carrers Vegueria II – Girona i places de la ciutat a construir refugis. Al Comarca Localitat Habitants Subvenció (pessetes) capdavant de la Defensa Passiva de l’Ajun- Alt Empordà Selva de Mar 350 7.000 tament de Barcelona hi havia en aquell Figueres 14.700 75.000 moment Manuel Muñoz Díez, membre de 1.300 15.000 la CNT del ram de la construcció, que va Llançà 2.100 10.000 dirigir les primeres actuacions a la ciutat i Baix Empordà La Bisbal 4.300 15.000 després va formar part de la JDP de Cata- Guíxols 9.100 25.000 lunya, on va transmetre l’experiència pio- 8.600 15.000 nera de la capital. 12.500 50.000 Durant els primers mesos de la guerra, Pla de l’Estany 6.600 15.000 la possibilitat de patir un atac aeri semblava Selva Farners de la Selva 4.500 15.000 remota, i les conseqüències que se’n podi- Vidreres 3.000 10.000 en derivar no es van valorar en la seva me- Vegueria VI – Vic sura. Perquè encara no hi havia mesura. Es Comarca Localitat Habitants Subvenció (pessetes) desconeixia la potència, el tipus de bombes Cerdanya Puigcerdà 3.400 50.000 que es podien llançar, així que les primeres Montellà i Martinet 600 5.000 orientacions que donaren des de la Conse- Ripollès 1.300 15.000 lleria de Defensa eren optimistes. Després, 7.300 50.000 quan les primeres bombes van començar a Puig-alt de Ter (Sant Joan de les Abadesses) 3.900 15.000 caure, les coses van canviar. 3.000 10.000 Les comarques gironines varen ser Campdevànol 2.400 10.000 les primeres a rebre l’impacte de les bom- bes. També van ser les últimes a patir els seus estralls. Les que van caure a Roses al >> Jaume Santaló i els operaris de l’Ajuntament final del 1936 van impactar molt els ca- de Roses obrint el refugi de la plaça de la Pau. talans, que tot just assajaven els primers simulacres de bombardeig aeri, amb el so de sirenes, l’apagada del corrent elèctric i les tiretes de paper engomat als vidres de les finestres.

Cada ciutat o poble s’havia de construir els seus propis refugis Els recursos destinats a la defensa passiva de la població civil mai no van sobrar. El cost de la construcció de refugis sempre va recaure, per llei, en els mateixos interessats, de manera que van ser els ajuntaments i els veïns els qui es van haver d’encarregar de construir les instal·lacions. I com que eren temps difícils, no tots els municipis ni tots els veïns es van sentir en la mateixa neces- sitat de destinar uns recursos escassos a un perill que no semblava imminent. Fins a l’estiu del 1937, en què es van crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya i les juntes locals i de vegueria, cada poble i cada ciutat feia el que creia oportú. És per això que la cronologia de l’inici de les obres varia al llarg de la geografia en funció justament del sen- timent de perill. Generalment era l’experi- ència d’un bombardeig el que disparava les

94 > revista de girona 254 >> A l’extrem de la dreta alarmes. L’experiència no fou la mateixa a tot interiors de les esglésies, i fins i tot dins la es pot veure l’entrada d’un el país. A les barriades barcelonines van ser muralla de la Ciutadella de Roses es va ex- dels deu refugis que hi havia els mateixos veïns i veïnes –i fins i tot la mai- cavar una galeria i petits recintes que podien al camp d’aviació de Celrà nada a la sortida de l’escola– els que es van aixoplugar la població que vivia a prop. i . mobilitzar per construir un refugi tan a prop L’historiador Josep Clara va estudiar ja de casa com fos possible, sovint emparats fa anys els refugis construïts a la ciutat de per associacions veïnals preexistents que es Girona. Al final del 1936 es van començar a van encarregar de recollir diners i organitzar inserir a la premsa les disposicions que dic- l’obra i el seu manteniment. taven el comportament que havien de tenir els ciutadans. Però la construcció de refugis Els refugis de les ciutats gironines no s’inicià fins ben avançat l’any 1937. Les A les comarques gironines la iniciativa va ser primeres directrius, emeses l’estiu del 1937, >> Detalls de la construcció municipal en la majoria de casos, a càrrec anaven orientades perquè els veïns habili- d’un revolt d’escala a d’uns ajuntaments que tiraven endavant les tessin refugis dins de casa seva mateix. Més l’interior del refugi del Jardí obres amb enormes dificultats pressupostà- endavant, pel novembre, es va iniciar la de la Infància de Girona ries. A més, la possibilitat d’abandonar els construcció dels refugis públics, com el del nuclis urbans era molt més a l’abast. A loca- Jardí de la Infància (de tipus cel·lular) o el litats com Palamós, molts veïns quan arri- del carrer del Carme, que construïa el per- bava el vespre agafaven el que anomenaven sonal municipal i que tenien un cost global «tren de la por», que els allunyava del centre previst de 750.000 pessetes. L’historiador urbà i els permetia protegir-se a les barra- Josep M. Bernils destaca que els refugis que ques dels horts, als «refugis de nit». També es van construir a Figueres, de galeria de es van aprofitar les coves, les mines d’aigua, mina, tenien problemes d’humitat. L’aigua els túnels del tren, els cellers de les cases, els es filtrava al seu interior, i la gent que s’hi

Un cop acabada la guerra, molts refugis es van omplir de runa i se’n van tapiar les entrades

revista de girona 254 > 95 dossier Els refugis antiaeris gironins

protegia corria el risc d’agafar malalties a causa de la mullena. A més, la inexistència Refugis, avui de llum a l’interior tampoc no hi afavoria l’estada. A Olot, la JDP local va elaborar un Refugi del Jardí de la Infància, Girona pla molt ambiciós que preveia la construc- És l’únic que es pot visitar actualment a Girona, i s’obre al públic alguns ció de quatre refugis, però només se’n va dies l’any. És un refugi de tipus cel·lular, molt ben conservat. Una placa arribar a fer un. A Sant Feliu de Guíxols es en una de les cel·les interiors recorda l’article de Carles Rahola «Refugis van poder tirar endavant els projectes per- i jardins». què els treballadors de les indústries esta- ven obligats a dedicar un dia a la setmana a Refugi del camp d’aviació de Vidreres treballar en la construcció de refugis. A Ripoll, un dels refugis es va construir Actualment es troba en terreny particular i en molt bon estat de conser- a la plaça de l’Ajuntament, i és força proba- vació. El refugi és a pocs metres de Can Batllosera, i es tracta d’una galeria ble que hagi resistit les remodelacions de la de mina que servia per protegir els soldats. Com que es troba en propietat plaça. A Roses, la primera vila catalana bom- privada, la seva visita per part d’un públic nombrós és inviable. bardejada, se’n van fer cinc. Un d’aquests, el de la plaça de la Pau (antiga pujada de l’Es- Camp d’aviació de Celrà i Bordils corxador), es troba en perfecte estat de con- Dels deu refugis que s’hi van construir, encara se’n conserven set, tres servació, i l’únic inconvenient que presenta dels quals es poden visitar. El camp es trobava situat darrere de l’actual és l’aigua que s’hi filtra pel subsòl. Molts polígon industrial i actualment són terres de conreu. Es recomana dur ajuntaments i fins i tot veïns van aprofitar alguna lot si es volen visitar per dins. eres o solars per excavar trinxeres a cel obert que podien protegir dels efectes de la metra- Els refugis de Roses lla, però no de l’impacte d’una bomba. Dins de la Ciutadella de Roses es pot veure, seguint la muralla que es tro- ba parcialment enderrocada, les restes del refugi que s’hi havia construït. Refugis per als camps d’aviació A la plaça de la Pau hi ha el punt de sortida d’un refugi de galeria de mina Un cas a part el constitueixen els camps perfectament conservat que l’Ajuntament estudia obrir al públic. d’aviació i aeròdroms, nombrosos, que es van anar construint. Generalment els va fer Plaça Josep Pla de Figueres construir l’exèrcit, i si hi va participar la po- El refugi, de galeria de mina, es troba actualment colgat de terra, però en blació va ser a canvi d’un sou, com en el cas una visita que s’hi va fer ara fa unes setmanes el consistori va anunciar de l’aeròdrom de Vidreres. Els treballadors la seva pròxima obertura al públic. cobraven el mateix que els soldats de la Re- pública, 10 pessetes. Cada camp d’aviació, construït a prop d’alguna masia que acos- tumava a acollir el comandament militar, disposava d’un seguit de refugis al voltant del seu perímetre que havia de protegir els M. DUNEV soldats en cas d’atac, ja que eren objectius militars. Si algú té interès a visitar les restes de refugis als camps d’aviació, probable- ment l’ubicat entre els termes municipals de Celrà i Bordils és el de més fàcil accés. Recentment l’Ajuntament de Celrà ha edi- tat la guia El camp d’aviació de Celrà, dins la col·lecció Caminant per Celrà, que dóna a conèixer l’itinerari a seguir al voltant del camp. Els terrenys que ocupava el camp d’aviació van retornar als seus propieta- ris després de la guerra i actualment són camps de conreu. Però si algú es proposa visitar refugis a les comarques gironines no ho tindrà fàcil. A Girona, el refugi del Jardí de la Infància només l’obren esporàdicament. L’Ajun- tament de Roses està interessat a obrir al públic el refugi de la plaça de la Pau, però fins ara només s’ha pogut visitar puntual- >> Exposició de Yousse ment. En canvi, les restes del refugi de la al refugi de Girona. Muralla de la Ciutadella es poden veure des del recinte. Figueres té previst obrir el de la

96 > revista de girona 254 E du ar d P unse t

>> A Calella de Palafrugell hi havia una cova que va servir de refugi durant la guerra. plaça Josep Pla, però abans s’ha de netejar foscos i humits on unes galeries zigzague- de la runa que s’hi acumula. A Palamós es jants o unes cel·les rectangulars ofereixen va obrir fa poc el refugi de l’Escola Ruiz Gi- una dubtosa hospitalitat als visitants. Els ménez, però va ser només per a una visita refugis són el llegat d’una societat cohe- puntual dels escolars. sionada que s’enfrontava a un perill per La història dels refugis a casa nostra al qual ningú no estava preparat. El que explica com ciutats i viles es van convertir n’hauríem d’extreure, quan hi tornem, en laboratoris a cel obert, on els atacants quan els revisitem, té molt a veure amb els analitzaven el mal que havien fet per poder valors; els valors que caracteritzaven una fer-ne més quan hi tornessin, i els equips societat democràtica que tenia per primer de defensa passiva analitzaven el mal que cop a les mans la possibilitat de crear unes >> Aquesta tapa metàl·lica havien rebut per estudiar com se’n podien regles de joc més justes. és l’entrada del refugi de minimitzar els danys quan tornessin a ser Acabada la guerra, la majoria de refugis la plaça Josep Pla de atacats. Però els carrers i les places tam- foren colgats. Es van omplir de runa i se’n Figueres, que s’obrirà bé van ser un laboratori on la comunitat van tapiar les entrades. Al nou règim no li aviat al públic. assajava el treball col·lectiu i treia d’ella convenia que es recordés res: ni la guerra, mateixa el millor que tenia: la capacitat de ni les bombes, ni els bombardeigs aeris, ni treball, d’organització i de gestió, la capa- les víctimes que van provocar. citat de dotar-se de les eines necessàries per protegir-se i protegir les persones esti- Judit Pujadó mades. Els refugis són molt més que caus és historiadora.

A Palamós, molts veïns quan arribava el vespre agafaven el «tren de la por», que els allunyava del centre urbà

revista de girona 254 > 97 dossier Els refugis antiaeris gironins

Dades extretes de Catalunya sota les bombes (1936-1939), de Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Les dades de l’Escala es van publicar a Pòrtic, en commemoració del 50è aniversari de la Guerra Civil.

víctimes

dels bombardeigs pep caballé a localitats gironines

Localitat Nombre de víctimes Avinyonet de Puigventós 1 2 Castelló d’Empúries 2 6 Figueres 284 8 Vilatenim 1 L’Escala 15 Roses 33 3 >> Avions feixistes, La Bisbal 20 cartells de l’època Castell d’Aro 2 i un bombardeig Palamós 16 a Celrà, el 1938. Sant Joan de Palamós 6 Sant Feliu de Guíxols 48 Verges 1 Besalú 7 Cassà de la Selva 10 Girona 58 3 Sarrià de Ter 6 10 4 Maçanet de la Selva 2 5 Sils 6 Vidreres 2 Alp 1 Puigcerdà 35 Campdevànol 30 Ribes de Freser 6 Ripoll 14 Sant Joan de les Abadesses 2 Total 649

98 > revista de girona 254 Dins dels refugis Miquel Varderi i Maria Rosa Hugas eren uns nens quan van haver de fer servir els refugis

>> Miquel Varderi, just al lloc on hi havia l’entrada del refugi de la plaça Poeta Marquina de Girona.

n esclatar la guerra, els gironins vada i retirada la terra amb l’ajuda de ca- Miquel Varderi Corcoy i Maria rros, es va bastir amb pedres que es porta- Rosa Hugas Andrés eren tot just ven de la llera del riu i tenia tota una sèrie dos nens. En Miquel tenia set d’envans que repartien –suposa Varderi– Eanys i vivia a la plaça del Poeta Marquina. el pes del sostre. Un dia del 1937 van arribar els manobres i Maria Rosa Hugas tenia només quatre van començar a traginar terra. Ell se’ls mi- anys, i quan xiulaven les sirenes corria a rava, des del balcó de casa. Just davant de amagar-se amb la mare al refugi del carrer la seva porta van construir una rampa que del Carme. No en recorda gairebé res, del servia per baixar al refugi. Per fer-la van ha- refugi, però no ha oblidat mai que una veïna ver de treure dos plataners, i en acabar la que corria amb el fill petit en braços no hi guerra n’hi van plantar dos de nous. En- va ser a temps. Abans d’arribar al refugi, la cara es poden reconèixer ara, que ja tenen metralla va matar el menut. Hugas en guar- 70 anys, perquè els seus troncs són més da un record amarg, d’aquells temps: van prims que els de la resta d’arbres que vol- fugir de Girona quan entraven els feixistes, i ten la plaça. Així que per a ell no hi ha cap ella i la seva mare van estar a punt de morir dubte. Sap perfectament on caldria fora- quan un avió les va metrallar; la gana que dar per tornar-se a trobar en aquell recin- van passar, l’empresonament del pare tot te quadrat que ocupa una bona porció del just acabada la guerra i el seu confinament subsòl de l’actual espai, parcialment dedi- en un camp de concentració, que va durar cat a l’esbarjo infantil. «Quan sonava la si- tres anys, també hi han contribuït. rena hi baixàvem», recorda Varderi. «No hi Tant Varderi com Hugas han tingut oca- havia llum ni cap banc on seure, així que sió de tornar a baixar a un refugi, el del Jardí >> Maria Rosa Hugas tothom s’esperava a peu dret que passés el de la Infància. «S’han de conservar», comen- i Miquel Varderi. perill, menys la mainada, que jugàvem. De ta Hugas, «i s’haurien de poder visitar per re- fet, al refugi hi baixàvem sovint a jugar. Un cordar aquells temps, i com ho vam passar, cop va caure una bomba ben a prop, a la perquè els joves ara no ho poden entendre». carretera de Barcelona, però al refugi no hi A Maria Rosa Hugas li queden dues va passar res. Ara, això sí, la porta de ferro recances d’aquell temps: saber a quin de la botiga del pare, sabater de professió, camp va estar confinat el seu pare i poder va quedar tota esparracada». Miquel Var- agrair a un soldat italià sense nom que li deri improvisa un plànol del refugi en un donés el xusco i la llauna de sardines que tros de paper. La construcció, un cop exca- duia al sarró.

revista de girona 254 > 99 dossier Els refugis antiaeris gironins

Els refugis gironins

< Nombre de refugis 1 Banyoles 00 Poble [1] Al centre de Banyoles, al soterrani Localització dels refugis del magatzem de can Xaló. Estat de conservació Totalment enderrocat. Bellver de Cerdanya Mal estat. 4 Entrada tapiada [1] Pl. Bécquer. Ben conservat. [1] Pl. Portal. Previsió de fer-lo visitable. [1] Molí (farinera). Es pot visitar. [1] Riu de Santa Maria.

5 9 Blanes © 2009 Google - Tele Atlas - terraMetrics / Judit Pujadó - Pep Caballé [1] Can Palau (a 500 m) [1] C/ Antiga del poble). (Sa Massaneda). 2 Cassà de la Selva 1 [1] Mas Gros (a 3 km) [1] Centre vila. del poble). [1] Sota l’església. [1] Can Torremansa. [1] Balma natural en [1] Coll del Portell (a 6 km). [1] Mont-Ferrant. Aeròdrom. unes pedreres. [2] Coll de Manrella (a [1] Can Nori. [1] Pineda Fosca. 8 km). [1] Sota la rectoria. [1] Can València. 1 El Far d’Empordà [1] Pl. Mn. Joan Quer. Alp [1] C/ S’Auguer. [1] C/ Cristòfol Colom. 3 10 Celrà / Bordils [1] Els Collets. [10] Al voltant del camp [1] Proximitats de la Boadella d’Empordà d’aviació de Celrà i El Port de la Selva Torre del Riu, av. de 7 6 Bordils i masia la Molina. [3 o 4] forats-cova Cànovas. [1] Platja del Pas. [1] Finca Cal Lleuger, excavats a la [1] La Lloia (Moll Gros). av. Girona. muntanya de la [1] C/ del Mar, Club Portella. Nàutic. [1] cova-forat als Horts 3 Colera [1] C/ Nou, 41. Anglès de la Coromina. [1] C/ Unió, 14. 1 [2] mines dins del poble. [2] coves-forat a la finca [1] Cantó de les Cavorques. [1] refugi a la Murtra. [1] Fàbrica Burés. Vinya Gran. Camp de Port.

100 > revista de girona 254 1 Esponellà 1 L’Escala 22 Palamós 3 Ripoll [1] Al veïnat de [1] Penya del Pedró, [1] Pl. dels Arbres. [1] Túnel RENFE. Centenys. part alta del poble. [1] Manufacturas del [1] Pl. de l’Ajuntament. Corcho Amstrong. [1] Carretera Sant Joan, [1] A la claveguera, sota el cementiri. travessera Figueres 3 ] 15 del Pedró. [1] Pl. de l’Estació. [2] al costat de la riera. [1] A l’Ajuntament. 5 Roses [1] Pl. del Gra. [1] al safareig al costat [1] Fàbrica Can [1] C/ Monturiol, 12. de la font. Montaner. [1] Pujada a l’Escorxador [1] Ctra. d’Olot. [1] Fàbrica Discos (actual Pl. de la Pau) [1] Pl. Josep Pla. del Corcho. [1] Pl. Església. [1] Pl. Triangular. [1] Al convent. [1] Muralles de la La Tallada d’Empordà [1] Rambla (part alta). 3 [1] Fàbrica suro Can Ciutadella de Roses. [1] Pl. General Prim. [1] Av. Vilallonga, 1-3 [3] Antic camp d’aviació. Carós. (Asil Vilallonga). [1] Escola Ruiz Giménez. [1] Camp de la Cortina. [1] Jardins Enric Morera. [1] Xalet d’en Camós. [1] C/ Sant Llàtzer. [1] Mas Gorgoll. [1] C/ Sant Pau, 44. 4 La Vall d’en Bas [1] C/ Puigpedró. 10 St. Feliu de Guíxols [1] Ronda Rector Aroles. [1] C/ Cervantes. [4] Aeròdrom de la [1] Parc Bosc. [1] Refugi d’en Cels. [1] Mont Calvari. Vall d’en Bas. Se’n [1] Solar C/ Esperança i [1] Refugi de les Cuetes. [1] Asil. conserven 3 i se’n Ntra. Sra. de Lourdes. [1] Refugi d’en Jaumet. [1] Maragall. poden visitar 2. [1] C/ Requesens. [1] A l’escorxador. [1] Luchana. [1] A Cal Vaquer. [1] Roca Castelló. [1] Campanar de l’església [1] Bailèn. 2 Les Preses de Santa Maria. [1] Puig (C/ Penitència). 1 [1] Pl. del Forn. [1] Fortim (salvament). [2] Als afores, entre les [1] Cases d’en Vallès. [1] Passeig Rius i Calvet. [1] Al camp d’aviació, Preses i la Vall d’en [1] Cau de metralladores [1] C/ Castell d’Aro.. a Melianta, casa Bas. del Far. del Sr. Dehesa. 2 Sta. Llogaia d’Àlguema 1 Llançà 1 Garrigàs [1] Prop de la riera [1] Sota l’església de Sant d’Àlguema, entrada [1] Ctra. . Vicenç, pl. Major. del poble. [1] Al despoblat, aprofitant una mina 2 Massanes d’aigua 15 [1] Can Ramilans. No faciliten ubicació. [1] Número 52 al poble 1 Tortellà de Massanes. [1] Antic camp d’aviació, al mas el Pla, propietat de Pilar 6 Girona 1 Pujol i Sabater. [1] Bernardes [1] Al coll del Pal. (actual Santa Clara). 1 3 [1] General Marvà [1] Al camp d’aviació de (actuals Jardins [1] Es Tarull. Martís a Can Traver. de la Infància). 1 Olot [1] Situat entre el Club [1] Pl. Poeta [1] Pl. Clarà; no va Nàutic i la platja del Marquina. acabar-se. Reig. [1] Escoles Prat [3] projectes de refugi Portbou [1] C/ Pintor Reig. de la Riba. [1] Refugis Casa Diversos refugis excavats. de la Maternitat, 6 Vidreres plaça del Carme, 1 Palafrugell Gran Via i Macià. 1 Puigcerdà [2] refugis al poble. [1] C/ Cases Noves (fàbri- [1] Refugis particulars. [4] refugis al camp ca Torres Jonama). [1] Passeig 10 d’Abril. d’aviació.

revista de girona 254 > 101