Sis Escriptors Llegeixen Sis Quadres Del Pintor
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Sis escriptors llegeixen sis quadres del pintor Lletres i Arts Primera edició: març del 2018 Visions de Ramon Casas D’aquesta edició: © Institució de les Lletres Catalanes © Dels textos: els seus autors © De les imatges: Arxiu fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges / Biblioteca Museu Víctor Balaguer / Fundació Rocamora / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía / Museu d’Art de Sabadell / Museu Nacional d’Art de Catalunya. Coordinació de l’edició: Institució de les Lletres Catalanes, Departament de Cultura Disseny i Maquetació: Joana Casals Impressió: Graphic Force DL: B 29932-2017 ISBN ILC: 978-84-393-9641-3 ISBN Consorci del Patrimoni de Sitges: 978-84-09-00594-9 Aquesta obra ha estat editada per la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’ús dels continguts d’aquesta obra està subjecte a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada (by-nc-nd) de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre i quan no sigui per a usos lucratius i no es modifiqui el contingut de l’obra. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca 2 3 Índex Entre la paraula i la imatge: 07 el cicle «Lletres i Arts» Laura Borràs Contemplació i escriptura. 11 A propòsit de les Visions de Ramon Casas Vinyet Panyella A la recerca de la visitant corrent 19 Marta Pessarrodona Tres lectures de l'obra de Ramon Casas 31 Esbós amb dibuix de fantasia Mariàngela Vilallonga Lletres d'un taller d'artista 45 Susanna Rafart A propòsit de La vídua, de Ramon Casas 65 (o llegir un quadre com si fos un llibre) Antoni Clapés Al Moulin de la Galette de Casas 75 Francesc Serés Una visita a La càrrega, de Ramon Casas 85 Narcís Comadira 5 Entre la paraula i la imatge: el cicle «Lletres i Arts» El cicle «Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas», que ha impulsat la Institu- ció de les Lletres Catalanes i que ha esdevingut un programa que té continuï- tat dins de la programació estable de les activitats de la ILC, s’emmarca dins dels actes de commemoració de l’Any Ramon Casas, que va ser declarat amb motiu dels 150 anys del naixement del pintor, per la Generalitat de Catalu- nya, durant els mesos de març de 2016 i març de 2017. Conjuntament amb la comissària de l’Any, Vinyet Panyella, s’ha plantejat aquest cicle com una proposta interartística, de relació entre llenguatges artístics, per a la qual vam convidar sis escriptors perquè «llegissin» sis obres de Ramon Casas, un dels pintors més representatius del Modernisme i de la pintura catalana fins al primer terç del segle XX. La seva obra ha esdevingut un referent cabdal pel que té de representatiu de la modernitat importada de París, la visió social, la descripció de les multituds i la representació d’una determinada visió de la figura femenina. Obres com Ball al Moulin de la Galette (1890-1891, Museu del Cau Ferrat de Sitges), Plein air (1891, MNAC), Madeleine (1892, Museu de Montserrat), La càrrega (1899, Museu de la Garrotxa, Olot) o La Sargantain (1907, Cercle del Liceu) constitueixen autèntiques icones de la pintura catalana moderna. 7 Laura Borràs Entre la paraula i la imatge: el cicle «Lletres i Arts» El cicle va tenir lloc entre el desembre de 2016 i el juny de 2017, en Aquests versos del poeta Narcís Comadira, participant en el cicle, servei- museus que exhibeixen obra de Ramon Casas en les seves col·leccions i amb xen de metàfora perfecta del que vol ser tot el cicle, en un diàleg de doble sessions presentades per Vinyet Panyella i jo mateixa, que després moderà- direcció entre artistes de la paraula i artistes de la imatge com Ramon Casas: vem el diàleg amb el públic, que sempre va ser estimulant i enriquidor. En cadascuna de les conferències es deixava carta blanca als escriptors per fer PINTURA una particular lectura de la peça escollida que tenia lloc davant de l’obra, Hi ha qui pinta allò que veu. per poder gaudir-ne en la seva millor ubicació, fent de l’obra una partitura Hi ha qui pinta allò que sap. que era interpretada literàriament per part dels escriptors que ens feien de Jo, amb l’ajut d’allò que sé, mèdium. La imatge del cicle respon precisament a aquesta idea de «llegir pinto el que voldria veure. un quadre», això és, d’extreure significat, sentit, d’un text —en aquest cas, (Lent, 2012) pictòric. La selecció de les obres recull diferents etapes i tipologies pictòriques de Ramon Casas, des d’algun dels seus quadres més emblemàtics, com La càrrega; obres d’inici de la seva carrera, com és el cas d’Interior d’un taller després d’una festa, o peces menys conegudes que habitualment no estan Laura Borràs exposades, com l’Esbós amb dibuix de fantasia. D’aquesta manera es co- Directora de la Institució de les Lletres Catalanes breix una variació formal al més rica possible i s’inclouen entorns singulars de cadascun dels museus repartits arreu del territori —de Sabadell a Olot, passant per Barcelona, Vilanova o Sitges—, la qual cosa permet un exercici de literatura comparada dut a terme per escriptors que han desenvolupat un lligam amb el món de l’art al llarg dels seus estudis, interessos i afinitats, com a docents o perquè s’han dedicat també a la pintura. El resultat final va ser —en tots els casos— una singular i atractiva proposta de comentari de text pictòric, ja fos en exercicis de sociologia literària i pictòrica, en pràcti- ques memorables de close reading o bé a partir de creacions de relats i hipò- tesis que tan aviat podien ser llegides com a microcontes com s’entroncaven amb referents mitològics de la cultura grecollatina. Acompanyats de poemes, fragments narratius, altres obres de l’autor, més la creativitat dels escriptors convidats al cicle en qualitat de voyeurs, espectadors d’excepció, intèrprets, en definitiva, d’un text pictòric que ens era comunicat amb paraules, «Lletres i Arts» ens permet endinsar-nos en la força de la pintura feta paraula, traç i color en una operació de lectura que sempre ens va deixar amb ganes de més. 8 9 Contemplació i escriptura. A propòsit de les Visions de Ramon Casas Per a Josep Pla, Ramon Casas era un dels tres grans pintors catalans del segle —els altres dos eren Isidre Nonell i Joaquim Sunyer. «Ramon Casas tingué una joventut pictòrica de gran rendiment. Fou un intuïtiu de la pintura, un superdotat de primera categoria.» Escrivia aquestes anotacions vers els anys cinquanta, per bé que al llarg de la seva obra les referències a Casas són fre- qüents i laudatòries. El considerava el pintor més important del Modernisme, convençut que es podia equiparar als més grans del seu temps. En la vastitud de la seva obra, un pou sense fons incitador al plaer de la lectura per mitjà de múltiples i nombrosos esquers, Josep Pla dedica moltes de les seves millors pàgines als artistes, fos per admiració, encàrrec o compromís i sempre des de l’absoluta llibertat de càtedra. Des d’un pol literari oposat i no gens exempt de tonalitats professorals, l’Eugeni d’Ors del Cincuenta años de pintura catalana el considera la figura més representativa i de valor propi més definitiu de la pintura catalana del temps de la renovació que opera el Modernisme. El dissecciona a través de mirades del calidoscopi assagístic: una pintura de perlejat barcelonisme, he- reu del costumisme de Simó Gómez, pintor de raça i de retina i mà infalibles, 11 Vinyet Panyella Contemplació i escriptura artista de grisos delicats i magistral transmissió, com pocs, de la sensació Antoni Clapés, Narcís Comadira, Marta Pessarrodona, Susanna Rafart, fugaç de la realitat… Francesc Serés, Mariàngela Vilallonga —escriptors, poetes, prosistes i, en Pla i Ors són dos exemples de com la contemplació i l’escriptura confluei- el cas de Comadira i Rafart, artistes també— han llegat la seva visió del xen en les mirades sobre l’art. I, amb tot, no gaudim del costum consolidat, Ramon Casas pintor i dibuixant en sis diferents tonalitats i registres del llen- encara, de donar entrada als museus a les veus de la literatura. És cert que guatge literari. Visions de Ramon Casas es presenta com una condensació progressivament les sales dels museus omplen pàgines en paper i en versió d’alt voltatge de lectures úniques, singulars i diverses al voltant d’un procés electrònica sobre art i artistes, però tot i així els museus palesen un dèficit de creació artística que durà tota una vida i que, com la de tots els clàssics d’escriptors i escriptores que interpretin, llegeixin, escriguin, recitin els nos- moderns, perviu i es projecta des del present vers el futur, que era la finalitat tres artistes. que ens havíem proposat. Ara ens pertoca gaudir i propagar el plaer de la con- L’Any Ramon Casas ha esdevingut l’ocasió idònia per avançar en aquesta templació, l’escriptura i la reflexió esdevingudes text literari en el conjunt de tradició tan freqüent en diversos formats als museus d’Europa i Amèrica. sis visions que eixamplen les perspectives i fortuna crítica de Ramon Casas. Amb la voluntat d’introduir la visió dels escriptors als museus vaig proposar a Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, la creació d’un programa «Lletres i Arts» per tal de contribuir i cooperar amb la tasca de la ILC de portar arreu la literatura i de facilitar i propiciar la inclusió dels Vinyet Panyella escriptors en la programació dels museus catalans.