ARTS

Les Guilleries: Museu i Escola de la Natura

MIQUEL GIL I BONANCÍA Si per tal de situar millor l'inte- derable, fins i tot en la política eco­ ressat o tafaner en la importancia, nómica posada de manífest peí fet motivado o arrels d'un Museu, per que esdevíngué comarca propia, l Museu Guilleries, que es exemple d'arqueologta, es donen quan la Generalítat, en la divísió ter­ troba a Sant Hilari Sacalm, detalls deis pobladors, estiis arqui- ritorial feta l'any 1933, va separar-la E és com una mena de centre tectónics i esdeveniments histories de la de la Selva per crear amb el de recepció-informació, per a aquells del procés que motiva les construc- nom de Guilleries aquesta natural que volen conéixer l'autenticitat d'u- cions les restes de les quals es que reunía Sant Hilari Sacalm, com na comarca a través de la flora i de mostren, ara, davant d'aquest, es a capital, i Osor i Susqueda. la fauna, que li aporten vida entorn tracta també de la deguda ambien­ Acoiiidora i abrupta a la vegada, de ta qual s'han desenvolupat altres tado de la procedencia. no és estrany que en el s. XI ja hi activitats humanes. En el cas del Museu Guilleries hagués el castell de Solterra, i tam­ La natura influeix plenament so­ cal dones, en primer lloc, fer una bé a prop, el de Montsoliu, tots dos bre l'home, en tant que aquest es petita descripció d'aquest indret pe­ fortament Iligats amb la historia de veu obligat a adaptar-s'hi, superant culiar per la geografía, geología i Catalunya. Pero a la vegada, el fet les dificultats i aprofítant per a la climatología que acull una flora i queelterrenyfosesquerp permeté propia subsistencia i desenvolupa- fauna molt característiques. La im­ que acollís tant braus patriotes du- ment el que li ofereix. portancia de les Guilleries és consi­ rant la guerra de la Independencia,

589 Revista de Gixona I ARTS

Cartell anunciador del Museu Guilleries.

i com gent real amb comportament vament está repartida entre les co­ tant de la flora com de la fauna. I no novel.lesc i aventurer, com en Joan marques de la Selva í Osona. pariem ara de les aigües, que, per si de Serrallonga i d'altres, amb fets "Geológicament es pot conside­ soles, donarien peu a mes de cent que teñen el regust de llegendes, ja rar continuació del massís del Mont- articles, si en volguéssim dedicar que la fragosltat del lloc era el marc seny (ambdós separats per una fa­ un a cada una de les fonts que hi ha, Ideal per ajudar a la composició. lla, per on baixa la riera d'Arbú- mes d'un centenar, totes elles amb Planes históriques reals escri- cies). Granits i roques metamórfi- virtuts medicináis; hi acut gent de gué Josep Moragues, el patriota ques foren aixecats conjuntament a tot arreu, i se n'envia a pertot, amb nascut l'any 1669 a Sant HllarI Sa- mitjans Terciari i, mes tard, fruit de la qual cosa elles ajuden mes a calm, que a la plana de Vic ajuntá l'erosió, varen donar un relleu suau popularitzar la poblado que qual- els primers grups per a Multar con­ amb "calmes". sevol altra activitat, ja que a part tra Feltp V I que dona la vida per "Les Guilleries están rodejades deis mitjans informatius, la seva Catalunya. Aviat, a la plaga de la de les planes de la Selva, Vic, em- presencia dins d'ampolles damunt vila, que porta el nom de Josep pordanesa i la fossa olotina. La bar­ les mlllors taules de menjar donen Moragues, s'aixecará a aquest pa­ rera muntanyosa que formen el Mont- fe de la seva procedencia. triota un monument que actual- seny, les Guilleries i el Collsacabra La influencia, popularitat i renom ment está realitzant t'escultor Do- en direcció NW-SE detura els vents de les deus de la poblado suscita­ ménec Fita. humits que provenen de la costa i ren que, en la provisionalitat deis Quant a la descripció, fins i tot origina un clima molt plujós (subpl- noms del período entre els anys botánica i geológica de les Guille­ rinenc). Aquesta alta pluviometría 1936-1939, la vila fos anomenada ries, potser assenyaiem la que es altera els granits i forma els terres les Fonts de Sacalm. dona en el fullet que va editar el de sauló o gressa i sóls ácids i sili­ mateix Museu: cios. Per altra banda, dona lloc a "Les Guilleries". diu, "es troben una vegetado exuberant, amb una a l'extrem nord-est de la Serralada elevada densitat forestal". El comenpament Pre-litoral Catalana. Formen un mas- El fet que Sant Hilari Sacalm sís muntanyós que arriba ais 1.204 siguí una de les poblacions de l'in- Com tants d'altres, el Museu Gui­ metras a Sant Miquel de Solterra o terior mes conegudes i visitades, lleries nasqué d'una donado a la de les Formigues, la cota mes alta, no sois per gent de pas sino per poblado d'un amant de recollir co­ encara que en general oscil.len en­ persones que hi romanen llargues ses i dades; en aquest cas fou el tre els 800 i els 1.000. temporades per estiuejar i prendre senyor Salvador Bosch Cornelia el "Al nord, es troben travessades les aigües, fa que a la vegada s'inte- qual havia acollit a casa seva una peí riu Ter, amb els embassaments ressin per les excursions, i quetro- important col.lecdó que ja ense- de Sau I Susqueda, i administrati- bin en el Museu una mena d'avanp, nyava a aquells que ho volien.

590 ^ Comprenent-ne les limitacions, mentre que a la dreta, amb el nom Municipi a través de l'Ajuntament, i volgué que fos de la poblado i en ben visible a sobre la porta, hi ha es trasllada a la planta baixa de la féu donació a TAjuntament —lla- el Museu. Casa de la Vila. El fet de disposar vors l'alcalde era el senyor Gabriel D'entrada, amb un espai petit d'unes dependéncles mes espaio- Miralpeix—, i es feren unes obres a com una avantsala, ens queda a la ses ha propiciat que s'augmentes- l'edifici de la Vila. dreta un vell cartell del Museu, i sin considerablement el nombre Fou nomenat Director el mateix davant per davant, unes "Normes d'espécies. senyor Bosch i es crea una Comis- per circular peí Museu", que diuen: "El 1983 es crea formalment un sió encarregada de portar a cap els "Les especies marcades en vermell Patronat que té cura de promoure treballs que fossin necessaris. están protegldes segons consta en el Museu a tots nivells. A les primeros eleccions demo- elReialDecret3181/1980, de30de "El 1984, l'equip de "l'Escola de crátiques municipals sortí elegit bat- desembre (B.O.E. de 6 de marp de la Natura de les Guilleries", integrat lle el senyor Xavier Rosell Terris, 1981)". per Anna Agulló, Pep Badia, Vado que continua ocupant el Koc. Tot Allá mateix hi ha un piafó, gros, Bosch, Carme Capdevila i Teresa seguit va plantejar la conveniencia amb Metres de fácil lectura, i que Saló, amb la col.laboració del De- del trasllat del Museu a la primera sitúa plenament el visitant no tan partament d'Ensenyament de la Ge­ planta, ja que el lloc on es trobava sois en el contingut del Museu, sino neralitat de Catalunya i l'lnstitut de no oferia condicions, a causa tant en el seu procés. Diu així: Ciéncies de l'Educació de la Uni- de la humitat com de l'espal, que no "Museu Guilleries" versitat Autónoma de Barcelona, permetia una col.locació adient de "El Museu Guilleries és fruit de reordenen les especies i n'amplien les peces, i per tant no es podien la iniciativa de Salvador Bosch, hi- la informado per mitjá de fitxes de veure bé. larienc entusiasta de la Natura, que consulta, dades globals de la vege­ La Diputado de Girona, que ja allotjá les primores especies de fau­ tado, diversos muntatges visuals i havia subvencionat les obres ante- na i flora en un edifici particular edició d'un fullet didáctic per tal riors, ajudá també en aquesta nova situat al carrer Montsolís d'aquesta d'aportar una visió pedagógica a la instal.lacio. A la segona etapa, tam­ vila. El 24 de juny de 1956, amb la visita del Museu". bé es comptá amb l'ajuda de la col.laboració de Joan Vernedas i Generalitat per poder ampliar el Josep M^ Vila, s'obre al públic i Museu amb una segona galería. s'edita un petit fullet amb peculiari- Tot i ser dins de l'edifici de l'A- tats de les Guilleries i una relacló "Escola de la Natura" juntament, resta totalment inde- nominal de les especies exposades. pendent, ja que a l'esquerra queda "El 24 de juny de 1977, Salvador La integrado de l'Escola de la l'escala que puja fins a les oficines, Bosch Iliura oficialment el Museu al Natura de les Guilleries ha estat

Vista general d'una de les dependéncles del Museu de Sant Hilarl Sacalm.

591 Revista de Giiona I ARTS

Les sales també exhibeixen un ampli repertorí de gráfics reproduint la flora de les Guilleríes.

molt important per ambdues parts, Així mateix, queda exposat que ja que l'escola disposa d'un museu a les vores de les rieres, riereis i — bec prim, semblanl a unes pinces i base per ais estudis, i a la vegada fonts, s'hi localitza el bosc de ribe­ de longitudsdíferenís. procura tant la seva ampliació, com ra, amb verns, oms, gatells, pollan- EK. picol verd. cucut, ruprt. la catalogado i distribució. cres i avellaners. Es fa referencia a la vegetado, Les especies d'arbres presenta- assenyalant o classificant la que es des al Museu es troben repartidos troba a les parts baixes, com l'alzi- entre les dues sales, d'acord amb el nar litoral amb roure cerrioide i su- seu origen. En una, les especies 'Cuereta reda (600-700 m.) i per sobre, t'al- naturals, autóctones, i en l'altra les zinar muntanyeno a solell. catalogades d'artificials. Artificiáis A les parts mes altes i obagues per a la centrada, referint-se a les hi ha les rouredes humides i les que l'home hi ha plantat i que pro- \v._- fagedes, alterades en molts llocs cedeixen d'altres indrets. I encara per la transformado en perxades mes en ajuda al visitant: les anome- de castanyers. nades autóctones están agrupades FRUGÍVOHS S aíimenlen principalmení de íruits — bec moit variah sovinl no indica immediatament la preferencia alimenticia de lau.

Tadó ñAPINYAineS Aus caladores. Ales ampies i profundament escotades, extrems posteriors aguts queeis hi dona una gran mobilitat en el vol i e!s permet planejar. — potes fortes i urpes llargues i curvades- — bec fort, ampie i curvat. ei superior rnésgran.

Reprodúcelo d'una página del catáleg-guia editat didácticament per a facilitar la visita del Museu. Un superb exemplar de porc senglar, omnívor forQa comú a les Guilleríes.

^ Exemplar de reptil. segons l'orientació deis vessants els quals comencen a estendre's ens introduím a la sala, sobre una de les muntanyes, és a dir, segons les plantacions conntferes exóti- peanya a manera de terreny esca- si es troben a solell o obac, mentre ques per a l'explotació forestal. brós, til ha un porc senglar, molt que les "artificiáis" o d'importació, gros, majestuós, talment com rei ho son segons el profit que se'n deis animáis de la contrada. treu, per explotado forestal o bé La fauna Seguint peí centre, dins d'una per arbres fruiters, d'ombra o de­ gran vitrina, situades amb posi- corado. Una vegada llegides les instruc- cions que podríem anomenar clás- Es recorda així mateix la impor­ cions i el piafó, ens queda a l'esquer- siques i espaiades per tal que la tancia deis conreus, amb el cultiu ra la primera sala, amb una excel- contemplado es pugui fer sense de patates, biat de moro, userda, lent il.luminació, tant directa com dificultats de cap mena, hi ha gui­ naps, cois i d'altres verdures, i tam­ artificial, en les hores en qué es fa lles, un gat mesquer molt gros, una bé el paper ecológic i económic necessáha. És un detall que asse- geneta, una gor'a blanca, un turó, deis fruiters, entre els quals hi ha nyalem perqué el creiem molt posi- una fura i una serp. Cada peca amb pomeres, cirerers, pruners, ñegue­ tiu i a voltes no se li dona prou la seva fitxa corresponent situada a res i d'altres. D'altra banda es fa importancia. la part exterior de la vitrina, amb el palés que son molts els indrets en A la dreta, quasi fregant per on nom de cada una, en cátala, caste- llá i llatí. També hi ha una fitxa per a la resta d'espécies que hi ha al Museu. Un xic mes enllá, una altra vitri­ na amb una óliba, un gamarús, un duc i mussols. A la tercera hi ha un botxí, dos aligots comuns, un astor, un espar­ ver vulgar, un xoriguer, una mos­ tela i tres escurpons. En una darrera vitrina d'aquesta primera sala podem veure-hi tres toixons. En una paret, sol, un gavia argentat amb les ales desplegadas. Si bé a les parets d'aquesta pri­ mera sala hi ha part important de la flora, la deixarem per després fer­ ia conjuntament, i ara seguirem amb la fauna, per, ja dins la segona sala, veure que la primera vitrina conté un passaretl comú, un pit-roig, un estornell negre, una tortora, una griva, un pinsá mee, un cucut reial, un durbec, una mallerenga, un ros- Depredador en acció. sinyol, un verdum, un bitxac comú. Q 593 Revista de Girona ARTS

una cogulla vulgar, un pardal comú, un gaig, un colltort, i dos picots verds, un d'ells en el seu niu, i un tronc de faig. A la propera vitrina, i a l'exterior hi ha un petit cartell que diu: "Al bosc", i a dins hi veiem un tudó, una xixella, un puput, un esquirol, un corb i un tord. També hi ha rétol a la vitrina següent que diu: "Ais prats i conreus". Dins, una garsa, una mu- saranya, un dragó, una serp d'Es- culapi, un ratolí casóla, una serp de vidre, un llangardaix, eripons, un taup, una perdiu roja i una guatlla. "Ais llocs humits", assenyala el cartell de la vitrina següent, dins la qual hi ha una fredeluga, una sala- mándria, un gripau, una becada, un becadell i una serp d'aigua. Per cert, que en veure aquesta i altres serps, recordem que ja al s. XVIII, moltes serpents de la riera d'aquí eren capturades per a vendre-les Els taips son insectívors. ais apotecarls. La vitrina que segueix porta com adistintiu "Vora l'aigua". Hi podrem veure una llúdriga, una merla d'ai­ gua, un biauet i dos bernats pescai- res, un d'ells jove. Després hi ha les especies "Vo­ ra l'aigua", en una altra vitrina en la qual hi ha una parella d'ánecs coll verds, una polla d'aigua, un marti- net menut, un bec de serra mitjá, un territ, un cabusset, un ráselo i un corb marí.

La flora

Es mostra a les parets, amb dos aspectes, el primer amb una roda- lla del tronc del corresponent arbre o especie i a sobre, emmarcat tots amb les mateixes mides, les tulles i branques petites corresponents. Com amb els animáis, hi figura així ma- teix el nom en cátala, castellá i llatí. La representado queda encap- Vitrina amb diversos exemplars de mamífers rosegadors. galada per tres avets, el del Mont- seny, el roig i l'americá, aladern gatoll, alzina surera, arbop, arg blanc de les Guilleries, amb unes inscrip- investigacions d'aquells Iligats ple- i arg negre, auró blanc, avellanar, cions que diuen: "Cases de pagés i nament a ell, i també d'hilariencs o bedoll, blada, boix, bruc, casta- camps de conreu", "Vora Riera" i forasters que en descobrtr la possi- nyer, faig, freixe de fulla gran, fals "Al pantá" —sobre les quals, sobre- bilitat d'una millora, li aporten. xíprer, gatetl, ginebró, ginestell, gré- posades amb siluetes total ment blan- Aquesta comprensió i fins entu­ vol, moixera, oms, pi de l'HImalaia, ques, perqué siguin ben visibles, hi siasme quant a especies, hi és així pi pinya, pi roig, pinastre-pi marf- ha els animáis i aus carácter íst i es mateix amb alió que fa referencia a tim, pollancre, salze, sauc, teix, til- de la zona i en el seu lioc mes la millora de detatls de les instal.la- ler, trémol, vern, xiprer, pinassa, adient. cions, que per cert son molt acolli- cedre de l'Himalaia, avet Douglas, dores en tots els sentits, pensant pinsap, noguera, olivera, cirerer, també en la possibilitat que un dia pruner, presseguer, eucaliptus, cas- Continunat pugui teñir espai mes gran en edi- tanyer d'lndies, acacia i plataner. fici propi. La base per aconseguir- També a la segona sala, com- Constantment s'está ampliant ho ja hi és, en el contingut del plementant els arbres, hi ha unes tant en raspéete de la flora com de mateix Museu. fotografíes molt grans de paratges la fauna, fruit de les recerques i L'entrada és de franc, i a mes de 594 e la qual cosa suposa un fre i unes dificultats per a superar la distan­ cia. Ara, acabem de fer el camí per tal d'arrodonir les dades del Museu Guilleries, i hem passat per Arbú- cies, i si bé els entrebancs han estat molts, eren deguts aquesta vegada al gran nombre d'homes I maqui­ nes, treballant per l'aixamplament i adequació de la carretera, cosa im- portant, necessária per a Sant Hi- lari Sacalm, centre industrial de les aigües i estiueig. Diem que hem passat per Arbú- cies, ates que per anar a Sant Hilari, a mes deis camins que podríem dir- ne oficiáis, n'hi ha procedents de diferents indrets, que així mateix coneixem perqué tots son atrac- tius, com des d'Osor o Santa Colo­ ma de Farners passant peí Sobirá, i Aus rapinyaires. d'altres, si bé tots ells suposen que en arribar ais contraforts de la vila, sigui per on sigui, sorprén la gran massa forestal de les mes variades especies, que li donen un encant atraient. Les característiques de les Gui­ lleries es troben ben compendla- des en aquest Museu, amb els as- pectes de la flora i la fauna, tan important, i que suposa una realitat i una esperanpa per ais aspectes técnics d'uns, la voluntat d'altres i l'entusiasme de tots, amb les mol- tes possibilitats que hi aporta ta natura.

Dos becadells, aus aquátiques.

ser utilltzada per VEscola de la ca de divulgado de la flora i fauna, Natura de les Guilleries" com a aula al Museu s'hi fan conferencies, i práctica son molts els col.legis de una vegada a l'any, a la tardor, una diferents punts, arribats de lluny en interessant exposició de bolets, amb excursió, que porten programada la indicació de totes les característi­ una visita al Museu. Per altra ban­ ques de cada un d'ells. da, estiuejants o passants per la població, entre elis les excursions de jubilats s'interessen per veure Final aquest Museu, Ja que, a mes deis aspectes técnics per ais estudio­ Amb tota la rao d'aquest món, sos, hi ha la contemplado d'una fins ara, els hilarlencs s'han queixat fauna que avui ja va desapareixent de ra'illament en qué es troben a de la visló directa, motiu peí qual causa del mal estat de tes comuni- algunes ja son especies protegides. cacions, carreteros estretes, amb Plenament vinculats amb la tas- moltes corbes i amb un pis dolent, Miquel tiil és periodista.

595 Revista de Gixona i