OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS

GANDIA I BENIRREDRÀ LA

AJUNTAMENT AJUNTAMENT DE BENIRREDRÀ DE ACADÈMIAVALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓD'ONOMÀSTICA

COORDINACIÓI GESTIÓ Unitatde Recursos Tecnicolingüístics RECULL RamonMillet i Pons TEXT JesúsE. Alonso López DISSENY VicentAlmar MAQUETACIÓI GRAFISME GuillermoTomás Lull

©Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: OnomàsticaiToponímia Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians GandiaiBeniredrà, 101 Editatper: Publicacionsde l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av.de la Constitució, 284 46019València Tel.:96 387 40 23 Adreçaelectrònica: [email protected] Ambla col·laboració de l’Ajuntament de Gandia, de l’Ajuntament de Benirredrà idel CEIC Alfonsel Vell

ISBN:84-482-4456-7 Depòsitlegal: V-4356-2006 Impressió:Gràfiques Vimar, SL

www.avl.gva.es

GANDIA És el cap comarcal de la Safor i, funcionalment, d'una àrea més extensa. El terme municipal té una extensió de 60,80 km2 i l'habiten 62.344 persones en augment accelerat. Inclou els antics pobles de Beniopa i Benipeixcar, així com els barris marítims del Grau i de la Platja. La formació de Gandia com a nucli urbà és paral·lela al procés de conquista cristiana i a la constitució d'una xàrcia de ciutats per iniciativa i interés reial. És raonable pensar que els habitants de la vila de Bairén baixaren per construir-la a partir de privilegis reials que, entre altres coses, possibilitaren la construcció de muralles, la celebració de mercats i fires i la construcció de servicis públics. Sense tindre grans dimensions, prompte esdevindrà una vila farcida de cavallers, un centre comercial i, al capdavall, un centre polític amb la cessió a Pere de Ribagorça l'any 1323, i amb la constitució del ducat reial l'any 1399. La vila, elevada al rang de ciutat en el segle XVII, tenia autonomia de funcionament, consell propi i jurisdicció general, que comprenia l'antic terme de Bairén. En la baixa edat mitjana alguns cavallers es van dedicar a la literatura fins al punt d'esdevindre escriptors de renom universal: Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella són els més destacats. Després de la mort d'Alfons el Jove el ducat retornà a la corona, però l'any 1425 el rei Alfons cedí el ducat al seu germà, l'infant Joan, rei de Navarra; el seu fill, príncep de Viana, heretà el ducat i d'ell passà a Joana Enríquez, dona de Joan II. La crisi municipal que es viu en aquells moments només se superarà amb l'arribada i el patrocini dels Borja des del 1483. Llavors, la vila pren una nova espenta: l'any 1499 la parròquia de Santa Maria esdevé seu col·legial i, cap a mitjan segle XVI, es completa un eixample emmurallat dins del qual quedarà una universitat jesuítica i dos convents d'advocació franciscana. El quart duc, Francesc de Borja, segella la historia familiar i gandiana amb un alé de santedat i cultura contrareformista. L'any 1740, per motius fiscals, tingué lloc la subdivisió definitiva del terme general de Gandia entre els pobles circumdants i la pròpia ciutat. El 1748 el ducat passà a les mans dels Pimentel, comtes ducs de Benavente, i després, a la poderosíssima família dels Téllez Girón, ducs d'Osuna. Al començament del segle XIX, la ciutat de Gandia es trau de damunt la tutela ducal i, amb el signe de la moderació política, emprén una tasca de modernització global. És cap al final del segle quan trenca definitivament la seua closca, s'enderroquen les muralles i s'eixampla, primer cap al Prado, al sud, i després cap a la zona ferroviària. També a la fi del segle, la construcció del ferrocarril de a Dénia, la línia a Alcoi i el port la situen en bones condicions per a la consolidació de la funció directiva d'un espai cada vegada més ample. Les sèries de l'arxiu de la Seu s'inicien l'any 1540. L'Arxiu Històric de la Ciutat conté fons municipals des del segle XIV i d'altres notarials, senyorials, familiars i d'imatges, els quals s'eixamplen a través de donacions i adquisicions. El Raval de Gandia era un recinte emmurallat, separat de la vila, que durant l'edat mitjana tenia una organització pròpia i una certa autonomia. Este fet donà origen a nombrosos conflictes i pleits a causa, sobretot, de les competències d'alguns càrrecs com el mostassaf. En el segle XVI, després de la revolta agermanada, els musulmans del Raval foren batejats a la força; l’antiga mesquita fou convertida en església cristiana l’any1534, annexa a la Col·legialdeGandia. D'esta depenien lesalqueries deMartorell, Morera i Benieto,peròles dos últimes forenadjudicades aAlmoines ambla nova ordenacióde1574. Afinals d'aquell segleja hihavia 30 cases de cristians, per60demoriscs. Ambl'expulsió del1609, lescases i lesterres de moriscs forenocupades pernous pobladors procedents, enlamajor part dels casos, delarodalia. Elbarri del Raval, habitat tradicionalment perveïns pobres i jornalers,haviacomençat aformar-se apartir del pont d', alsinicis del segleXIV.Hi havia un carrer porticat pled'obradors delsartesans; lesportes principalsdelrecinte erenla deSant Salvador, quemirava capaMartorell; la d'Oliva,capalpont vell, ila deSant Ponç. Beniopa Beniopaestàsituat a lavora del barranc quepren el seunom iel segella; hasigutsempre unnucli de proporcions considerables, nascut alvoltant de lesplaces Major idela Presó. Amitjan segleXIII ,Jaume Ivafer diverses donacions.S'hiconcentraren també, el1275, molts delsmusulmans revoltatsjuntamb Al-Azraq, idesprés reprimits perPere Ferrandis d'Íxer.L'any 1323,Beniopa s'incloïa enel senyoriu deGandia, donat aPere de Ribagorça.Posteriorment vapassar aaltres famílies nobles, comara els Cardona,elsquals detindrien eldomini delapoblació alllarg del segle XV per aacabar traspassant-lo alsBorja. Després delacommoció delesGermanies ilaconversió forçosa delsmusulmans, l'any1535 la rectoria deBeniopa es vaseparar delade Gandia. Enl'últim quart d'aquell segles'erigí en parròquia independent,ambl'advocació deMaria Magdalena, incloent-hi 71cases de cristiansnous. Comprenia aleshores elsannexos d'Alcodar, quetenia esglésiadedicada alaNostra Senyora, iBenicanena. El1609, elsvells habitantsdelpoble l'abandonaven persempre més,camí de l'Àfrica. Entre1793 i1805, Beniopa vaprotagonitzar unsorollós pleitamb Gandiaperla possessió deMarxuquera, elqual, finalment, vaperdre. L'amollonamentdelterme no esva fer fins al1836. Enaquells moments, els cronistesfeien referència al'augment demogràfic delpoble iaalguns aspectesquelihan donat fama, com ara l'activitat delsseus habitants coma llenyaters,ladependència deGandia ideles seues marjals olamarca de pobledejornalers. Les dones es dedicaven alacria de planters ialscucs de la seda.El1885 vapatir amb especial virulència undels últims embats del còleraiesvahaver de constituir uncordó sanitari. Apesardels recursos interposats ipervia de decret, el1965 perdia la condiciódemunicipi independent. Aixòva ser molt sentit per les mateixes autoritatsipelconjunt delpoble, elqual ha guardat zelosament elsseus senyalsd'identitat ihaprocurat dotar-se d'unmàxim deservicis autònoms. L'arxiuparroquial deBeniopa ésposterior alaGuerra Civil,llevat de dos llibressacramentals, iniciats afinals del segle XIX .L'arxiu municipal, amb documentsdesde l'any 1800, esconserva enl'Arxiu Històric delaCiutat de Gandia. Benipeixcar Elducde Gandia, Alfonsel Vell, va donar el llocde Benipeixcar alseunét, HugdeCardona, l'any1407. Abans, l'havia comprat aJoan Gascó. Anys després,passava ales mans dePere Martorell. Enaquells moments, Benipeixcarformava partd'un senyoriu juntament ambBeniopa ielReal. Comlivapassar aBenirredrà oaBeniopa, desde ben promte patiria la pressiódelaproximitat deGandia, particularment enels aspectes fiscals i jurisdiccionals.Ambla fid’aquell segleXV ,Maria Enríquez elrecuperà peral seu ducat eixamplat. Gràcies a unes excavacions recents del Museu Arqueològic de Gandia, s'han pogut documentar restes de cases i enterraments dels habitants musulmans entre els segles XIV i XVII. En l'àmbit parroquial també ha estat lligat al Real i, des de l'any 1574, va estar annexionat a Benirredrà. Des del 1800 posseïx un vicari propi i el 1953 es creà una parròquia independent. L'Església es troba dedicada a sant Cristòfol. Durant el segle XVI contenia una cinquantena de cases de moriscs, les quals es van reduir a la mitat en el segle següent, ja amb repobladors cristians, alguns d'ells d'origen italià. Cap a finals del XIX passava del mig centenar d'habitants, i és entre 1900 i 1965 quan triplica la població, que va augmentar a un ritme molt accelerat, sobretot en els últims anys de l'existència com a municipi. El terme municipal va ser delimitat amb els pobles veïns el 1740 i el 1965 va ser annexionat a Gandia. Els informes adduïen que el terme era molt menut, que les edificacions no tenien solució de continuïtat amb Gandia, que ja hi havia uns hàbits de vida en comú i que els recursos municipals eren escassos. L'arxiu, amb documents dels segles XIX i XX, es troba ordenat i catalogat en l'Històric de la Ciutat de Gandia. Els quinque libri parroquials comencen en el segle XVIII. El Grau Els seus orígens no estan del tot clars, si bé ha sigut ocupat des de l'època romana i és ben probable que existira aleshores un fondejador per on eixirien, per via marítima, aquells productes agraris transformats en les vil·les pròximes. Durant segles, hi ha hagut l'anomenada torre del Grau, al costat de la qual hi havia una casa habitable i un almodí o magatzem per als productes que havien de ser embarcats. Íntimament lligat, per tant, al món marítim, s'instal·lava en uns terrenys no inundables voltats d'un mar que cada any es retirava unes passes. Sembla que el barri del Llavador es va formar a partir de l'anomenada casa del Llavador, la qual fitava amb el pont de la Nora i la séquia del Rei, on es llavaven llanes. En la torre del Grau hi havia antigament soldats del rei encarregats de la vigilància de la costa i, posteriorment, carabiners. També hi havia servicis relacionats amb la sanitat marítima, molt important, ja que les epidèmies com el còlera viatjaven amb els vaixells. Abans de la construcció del port hi havia ja moltes dones i jóvens que treballaven en la preparació de les mercaderies que s'havien d'endur les 500 o 600 embarcacions que anualment s'acostaven a la platja: pansa, taronja, ceba... Els mariners es traslladaven fins a vora mar en carros i, amb l'aigua fins al pit, carregaven les barques. La construcció del port i el ferrocarril d'Alcoi, inaugurats el 1893, representaren un gran pas en l'economia i la demografia. La pesca i l'estiba han sigut les activitats més característiques dels seus habitants, ben organitzats a través de confraries i sindicats. Alguns autors parlen d'un trasllat de la capella de Sant Nicolau des de Santa Maria de Gandia al Grau en el segle XIV. L'ermita, dedicada al bisbe de Bari i administrada per la vila de Gandia, passà a ser vicaria el 1876 i fou erigida en parròquia l’any 1953. Estan molt relacionades amb el Grau les partides del Molí de Santa Maria; la Redonda, antic bovalar o zona de pastura d’ús comunal; Venècia, zona inundable, i la Devesa, que fins al segle XIX va ser un gran bosc de pins que separava de la mar les aigües dolces de la marjaleria. Era tradició baixar des de Gandia i els pobles a la platja en les festivitats de Sant Jaume, de Sant Joan i del Crist de la Sang. En els dies centrals de l'estiu s'improvisaven barraques amb canyissos a vora mar i els marells esdevenien un campament. El primer xalet va ser el de Morell, en la primera dècada del segle XX. Els plans urbanístics per a la platja nord daten dels anys trenta i l'inici de la realització, dels anys cinquanta. Al sud de Sant Nicolau, en la platja de Venècia i Rafalcaid, els marellers colonitzaven les terres agrícolament. Després, construïen barraques amb canyes i fusta que acabarien convertint- se en xalets, aprofitant la mare del riu. El 1967 s'hi constituïx una Junta de Contribuents de Venècia amb l'objectiu de dur l'aigua potable.

BENIRREDRÀ El terme de Benirredrà és molt reduït, 0,40 km2 , i està voltat pel de Gandia. Rega de les aigües del riu de Vernissa. L'economia s'ha basat tradicionalment en l'agricultura: blat, canyamel i morera en l'edat moderna i, més recentment, productes d'horta i cítrics. El seu entorn natural ha patit un greu procés de degradació a causa de les noves vies de comunicació i del procés industrialitzador. La població, de 1.417 habitants, està situada en la falda de la serra de la Falconera, i forma un continu urbà amb Gandia i Benipeixcar. La proximitat de Gandia ha marcat l'evolució d'esta població, però, a pesar de l'intent d'annexió el 1965, Benirredrà ha mantingut la independència municipal. El topònim és d'origen àrab, emparentat possiblement amb el nom d'una altra població valenciana, Beniardà. Abans de la conquista cristiana fou una alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume II va donar la població al seu fill Pere de Ribagorça, el qual la va traspassar a Guillem de Castro. En el segle XV fou propietat de Pere Ferrandis d'Íxer, i al començament del segle XVI va pertànyer a la Seu de València. Finalment, en el segle XVIII passà a les mans de Miquel Escrivà i els seus descendents, que des de l'any 1800 es convertiren en comtes de Ròtova. També va ser governat durant un temps pels jurats de la vila d'. L'església, dedicada a sant Llorenç, va ser filial de la parròquia del Real, de la qual es va desmembrar el 1534, i, al final del segle XVI, el patriarca Joan de Ribera li va atorgar la categoria de parròquia. Aleshores s'annexionà la desapareguda Alqueria Nova, que tenia església dedicada a sant Joan Baptista. L'arxiu parroquial és prou complet: conserva llibres des de l'any 1626 i una interessant sèrie de visites pastorals des del 1644. La rectoria, el senyor feudal i els regidors col·laboraven en la gestió de molts dels assumptes públics. A mitjan segle XIX, el militar i constructor del tramvia Gandia-Carcaixent, Vicent Alcalà de Olmo, va adquirir la casa comtal, es va casar amb una veïna del poble i va emular els antics nobles amb actes filantròpics, com ara la donació de campanes i la construcció del cementeri, on destaca el panteó familiar. El 1895 naixia, lligat a la parròquia, el que seria el primer dels cercles catòlics obrers de la Safor. En una vora del terme destaca el noviciat de les Mares Esclaves del Sagrat Cor, d'estil neogòtic, construït el 1909 per l'arquitecte basc Epalza. Hi va ser instal·lat un hospital militar durant la Guerra Civil. Encara que propietat gandiana, en la rodalia acull l'ermita de Sant Antoni, al cim d'un contrafort de la serra de la Falconera. ELEMENTS FÍSICS

Orografia

Alt de la Lletrera Coves del Flare Alt de la Selleta Covetes del Migdia Alt del Badall el Molló de la Creu Alt del Barranc Verd el Molló de la Falconera Coll de Rafela el Mondúber Collado de la Caldereta el Reclot Collado de la Cova Negra Massís del Mondúber Collado de Papai Muntanyeta de Sant Antoni Collado dels Caragols Muntanyeta de Santa Anna Collado dels Mollons Muntanyeta dels Alls Cova de l'Aigua Penya de l'Hedra Cova de l'Hedra Penya de la Barca Cova de la Figuera Penya del Frontó Cova de la Recambra Penya del Migdia Cova de les Maravelles Penya del Mirador Cova del Barranc de l'Infern Penya Roja Cova del Barranc del Pla de Minyana Garrofer Pla dels Surars Cova del Cingle Pla dels Tramussos Cova del Llop Platja de l'Auir Cova del Parpalló Platja de Venècia Cova del Porc Platja del Grau de Gandia Cova del Racó Tancat Puntal dels Tramussos Cova dels Porcs Serra de la Falconera Cova Oberta Tossal de la Caldereta Cova Xurra Tossal del Tramús

Hidrografia natural

Barranc Ample Barranc de les Coves del Flare Barranc Blanc Barranc de les Revoltes Barranc de Beniopa Barranc del Borrell Barranc de l’Infern Barranc del Llop Barranc de la Font del Garrofer Barranc del Molló de la Creu Barranc de la Gota Barranc del Mondúber Barranc de la Pedrera Barranc del Racó de Culla Barranc de les Coves Barranc Tancat Barranc Verd Font de la Gota Barranquet Aspre Font del Garrofer Barranquet de la Bassa Riu d’Alcoi (o Serpis) Barranquet del Cànter Riu de Sant Nicolau Font de la Caldereta Riu de

Hidrografia artificial

Bassa de Ros Séquia de la Mota dels Arenals Bassa de Vivanco Séquia de la Tancada Séquia de l'Auir Séquia del Molí Séquia de l'Escorredor de Séquia del Rei Séquia de la Mota de Trénor Séquia Nova

PRESÈNCIA HUMANA

Poblament

Alqueria de Rubiols Cases del Racó de Culla Alqueria del Gall Cases dels Flares Alqueria Laborde Caseta de Miquel Beniopa Caseta del Vicari Benipeixcar Corral de Velázquez Benirredrà el Grau de Gandia Casa Arbona els Salzers Casa Blanca Gandia Casa de Colom l'Ermita de Marxuquera Casa de Company la Trilladora Casa de la Baronessa Natzaret Casa de Nicolau Urb. L'Algar Casa de Picot Urb. Molló de la Creu Casa de Rausell Urb. Montepino Casa de Sant Joan Urb. Montesol Casa de Sant Josep Urb. Platja de Gandia Casa del Cigró Urb. Porta del Mar Casa del Pedregar Urb. Santa Marta Casa del Romeret Venècia Cases de Rústiques Partides i paratges

Baix Sant Joan l'Hort del Comte de Benieto l'Horta el Barranc Blanc l'Horteta el Barranc de les Coves l'Ull de Bou el Barranc Verd la Bandera el Borrell la Banyosa el Camí de la Mar la Bassa el Canyar la Caldereta el Caragol la Canal el Clot de la Mota la Casa Blanca el Corral del Moliner la Casa de les Pallareses el Lluent la Costera el Molí de Santa Maria la Devesa el Montaner la Mallada Verda el Moran la Marjal el Pla de les Fonts la Pedrera el Pla de les Pallareses la Redonda el Pla de Lloret la Revolta de la Falconera el Pla Gran la Senda de València el Pla Xiquet la Terra Roja el Portalet la Torre el Racó la Vela el Racó de Culla les Fanecades el Racó de Sant Antoni les Foies el Racó de Tomba les Marjals el Racó del Niu les Revoltes el Racó dels Flares les Revoltes de Sant Joan el Racó Tancat Marxuquera Alta el Rajolar Marxuquera Baixa el Rausell Racó de la Cova de les el Sifó Maravelles el Trobat Racó del Bou els Marenys Racó del Llop els Marenys de Rafalcaid Racó del Santaner Finca de Frasquet Racó dels Vinaders Finca de la Baronessa Rafalcaid Finca del Gato Sant Joan l'Alqueria de Just Santa Anna l'Alqueria de Martorell Sanxo Llop l'Alqueria del Duc Xauxa l'Ermita VIES DE COMUNICACIÓ I ALTRES LLOCS D'INTERÉS

Vies de comunicació

Camí Assagador de la Tancada Camí del Coet Camí Assagador de Moran Camí del Llosar Camí Assagador del Lluent Camí del Molí de Vent Camí de Culot Camí del Pla de Lloret Camí de l'Alqueria del Duc Camí del Pla Xiquet Camí de l'Ermita Camí del Racó de Culla Camí de la Banyosa Camí del Racó de Tomba Camí de la Barraca del Guarda Camí del Racó dels Flares Camí de la Carrasqueta Camí dels Marenys Camí de la Cova Negra Camí dels Xops Camí de la Perdició Camí Vell de Camí de la Platja de l'Auir Camí Vell del Grau Camí de la Séquia de Daimús Carretera de Camí de la Séquia del Rei Carretera de Daimús Camí de la Torre dels Pares Carretera de Gandia a Vilallonga Camí de Pinet Carretera de Natzaret a Oliva Camí de Potes Carretera del Grau de Gandia Camí de Rafalcaid Circumval·lació de Gandia Camí de Sanxo Llop Ferrocarril del Grau de Gandia Camí del Camp Ferrocarril València-Gandia Camí del Carril

Altres llocs d'interés

Camp de Futbol La Banyosa Estació de Mercaderies Camp de tir Fàbrica de Dulcesol Camp de Tir del Pla Xiquet Fàbrica La Vital Càmping Formigonera Castell de Sant Joan (o de Bairén) Indústria paperera Cementeri de Gandia l'Alqueria del Duc Cementeri de Benipeixcar Magatzem Centre comercial Parc de l'Est Centre Politècnic Superior Poliesportiu de Benirredrà Col·legi de les Esclaves de Benirredrà Poliesportiu de Gandia Depuradora Polígon Industrial Alcodar el Morabit Port del Grau de Gandia Ermita de Sant Antoni Supermercat Ermita de Sant Josep Torre dels Pares Ermita de Santa Anna Vivers Rudei Elements físics Xer coa Capital de municipi Font TERME DE XERACO Nucli de població Toll, clotxa Riu Platja MAR MEDITERRANI Ptla ja d l Ae ' uir Rambla, barranc Paratge Carretera SERRA, MASSÍS Séquia, fila, braçal Ferrocarril Muntanya

Pic, roca d Xe sa Cova ui d Mota Séquia TERME DE XERESA Séq a e Séquia )()( Pas de muntanya Séq ia dels de EcordorMoa d de l'Auir l' s r et eude re Ar lsn la ea Ptala j d elG aur dG ne ia ad eModl núbr e er o Té r n la

TERME DE BARX C vao d l'He edra T

a la ncada Séquia Fo tn d e Cova del Parpalló la Cal erde ta )()( Nvoa )()( Collde Rafela éq i de Collado de sll Mol ons Tossal d ea la C ldereta Brac Cvadeso loc Prs Sua ar B n SReéquia del i .

)()( del MONDÚBERColla od d eae la C ld reta Cova dela Fig raue ncBarr C lladoo d ls Caragole s de Míol

r e Bra Siéqu a del rnc ar )()( Cova dTael Racó anc t Pla de Cova delLlo p a Barranc Cova del Bar ancr Mynain a ern Tossa l del Tramús la del Garrofer l'Inf

n r Putl n a d s T musel osra s dle Cova de Porcl rrancB ld Covad r nel Bar a c d lI fere 'n n

Ba ra c Tancat Fo tn dl eGr aro fe r Mn a

odb

Font

oa úer del TERME DE PINET Atll de la Sel eta s Pataljd e Venècia

Nic l u

Rvlt Pla dsel Tramuso s s eoes C vao d l'Aiea gu e de

Brrn de Lo

aaq B a t l lp Sant aac a Ba PyaRjaen o

Altde la Lletre ra Garrofer Racó is ue n rr Serp ar a c

Brn Gota Co tve de es Mi ia l gd de de Borrell DEL Barran la de ass Riu c Mu tna n a d Syet n a e at Anna Ample o la d Culla Barr nqueta e TERME DE del eMol lló de l a F lconera Pe yan del Mi adorr Aspre de C vesolae del Fr la Pderer a CovaXur ra Cova del Cingle DAIMÚS Fo tn d e la Gota Bdele Bra ran cC lladooPp de aai . Al e Mollól dl e aCr eu Covad reu sCoe v dlFl e e C )()( d' coi s e laR cea m r ba la ep r ar elclot Re de Bnioa TERME DE Penya del Frontó CovaOb ter a LEl Bar anc Mol ó Cànter A del de delsS urars n del M tun n ta a yed ls Al e ls Cova de les Maravelles SER A B. GUARDAMAR Barra quet la Bar an P Gana di Brarac n FALCON R ve Al lt de Ba r ncra Ver d Ba sas deR so rca Co s DE LA SAFOR R Ba rranc de les Riu Penyad elg Mi di a Verd nc Bl TERME DE MASSÍSPenya de laBa cra DE )()( Bassa deV vanic o Colla od d eo la CvaNera g A Mun atn yeta Benirrredà MIRAMAR de Sant Antoni DE TERME D' TERME DE PALMA DE GANDIA Penyad l He r'eda Altd ela Bdal l TERME DEL

REAL DE GANDIA TERME TERME D' TERME DE BELLREGUARD Presència humana

Capital de municipi TERME DE XERACO Nucli de població la Trill adora l a MAR MEDITERRANI Riu D Rambla, barranc e v Carretera e s Ferrocarril a Mas, casa Cas es de Rústies qu Partida Hort, subpartida, paratge

els TERME DE XERESA M Urb. Platja de Gandia a )( r re a n y y l n s a rja C

l

e Mra Ma el o n TERME DE BARX la ca lntue Bla el L el Clot d e la Ma ot )( Cro ral de V eláz qu e z la asa n el Racó Te la C )( la rra Ca la ls laMa Cald R Roja Csaanc Bla ael l Pa desotse l lan arja laVela ere acó Fn M obat d ta Ra d Ba les l Tr có e i e rd d ls S x el Grau a el V a Sa el )( S i n n ant na to t J Sn M de Gandia r ago a d oa da a o ell Ca ne e Ja n la Redon taM líd r rs r n e )( Ra el PalGa n a ls c Cases l'Ull doe Bu r r e ó ane ia dl l Duc t Re e dels Flares l'l A quer i a de el Ll les Revoltes Mon Rac vo op ó e l Venècia Rac l Sant Joan e ó lt l sd Ra de d e e e eC Ta a s Fi ar es ai TERME DE PINET el nc t a nca Fl có el R ua ells st Foi Bo rel Casa de Company Tomb M ls ulla Ju les alc ó de de a de Csase del Ra có de Cul la de Aql uer i a de l Gal l af rl Rac l R Rac el Casa de la Baronessa a B r Casa deldr Pe egar Casa de Rausell eria e ó de a a xu u ia el d l iner ra ro e nc ra y Bo M evolt e ne l l'Horteta l'Alq le Cdeasa t au lte Urb. u del ol R ssa q Va r Hor e F ta r a alcon u Caas de S ant Joan P e Sant Je os p a ld' d aens r sa Cor al l F la d e Po Montepino s el Caas de l Ci g ró e t Mr l a la r a a o ls e B e Urb. Santa Marta Cm e a d a X a r i l end e re la xa qe a n S dlM d u u n a e a B Urb. l P X A Ca seta dile M que a t a m TERME DE l Casa de Pico t n Porta del Mar aí ta de Urb. yo C Finca la Casa a n l de Frasquet a les s Fanecades CasetaV del icari e DAIMÚS P llar ses Montesol to u Urb. Molló Casa de Col om a S eSls alze r s lesa e a de Ni a dleG Racló de la Creu B Natzaret Alqu eria Laborde )( e Finc el uet a a ll Pla de r xqurl i Al q uer i a de Rubiols i d es Pallare a A ta R la x l c a TERME DE ses M l'Ermi d ac C a fa ee ó os Csaar A bona R a l de te Casa del Romeret el s M la ra Beniopa GUARDAMAR V B a Urb. L'Algar Gndaai ncerd arra ra Co Barra e l l'Ermita de n v va DE LA SAFOR el P leLa d c B ell Marxuquera la es lH' S TERME DE LLUTXENT l o r et nc o anxolo Lp ve rt s Co a Benipeixcar Cdeasa Niau col c de le l rans a Bar el )( el Bne irrred à Rajolar T Racó l'qu Al eria o

el MIRAMAR r de Martorel l la Bandera de Sant Ant oni laa r el Si fó Vel e DE TERME D'ADOR TERME DE PALMA DE GANDIA Be ton ie TERME DEL

REAL DE GANDIA TERME TERME D'ALMOINES TERME DE BELLREGUARD la C. de ua Vies de comunicació i altres llocs d'interés dlGard Barraca e Ctoe Capital de municipi Indústria o taller TERME DE XERACO C. del Nucli de població Restes arqueològiques Cementeri MAR MEDITERRANI Riu Platja la Rambla, barranc Camp de tir de lAuir' C. de Carretera Instal·lacions esportives Carr tera Ferrocarril e de Na Camí, assagador tza et a Ermita r

Càmping Oliva Centre politècnic TERME DE XERESA Castell Cam p de tir

oanr

TERME DE BARX Ferrocarril Valè-Gna ncia a di ls XCa M dor N-33 2 mí da de a Càmping Lluent

ops ac del T Assaga

CarreterB a de arx a As or de

eln

d Camí sagador Camí sagad As C. Center P olt i ècn ic Superior

Camí C. de la Séqe uia dl Rei Castell de Snta Joan Duc Port del Grau de Gandia de lr'Alque ia del C. ia de Depur adora

Cel ó Gand . d Cdel TERME DE PINET C.el . lAqu'l eria del Du c Rac dR llre Plo íg o n Industr i al Alcodar de de Isndú tria pape rera Tomba acó Rcó Potes adula Grau de s G el Càmping cid de andiad e Grau Fa s Cl a ndi Rafal C. d Estac i ó de Mrceadier es del deaMa e el la Pete ll Gr C. e r nys Xiqu el au C dls .a C. l arr t de C e era Camp de Tir Pla Xiquet am Ve Camp de Futbol Cí cd la TERME DE Carrasquet La Banyosa yosa Ferroa rri uaidGa ls Carril DAIMÚS

del Loar Camí Ban Ermi t a de Sant a Anna Vivers ie Circ mval·lc ó

Pn t Crent e come rcial Daimús e

e dla de

d lEr'mt ia Cmí Viv ers

a C. Cmí Supermerc at era TERME DE aía e Cm dl dl Foo rmig nera e e Lt de Carret Crraetera de GUARDAMAR de a C. Ploies potu r i Pl Cova Negra de Nazaret alia Ov del erl Mo abit de Gandia Fiaàbr c La Vi tal DE LA SAFOR la Pe Cam í a lor Gand i a Camí de TERME DE LLUTXENT rd c ó amí Cam Magatzm e C i i í Poliesportiu de Benirredrà Sanxo de la Parc de l'Est Torre delsTsrorre del Pa es Ll Fàbrica de Dulcesol op Col·legi de les Brrràenedi C. Pares MIRAMAR Esc laves de Bi en red rà Velle d d Bl C.Moí del l C el r . C. Ermi ta danno e St A tni de Ermita de S ant J ose p d ente V del

eguar DE TERME D'ADOR A7- E-15 Cluot Ca p TERME DE PALMA DE GANDIA Cementeri de Benip eixcar m Sa

a l équi

TERME DEL Cementeri de Gandi a Dai ús e Carreter a de d em

. d REAL DE GANDIA Gand ia al Vi allo ng a C TERME TERME D'ALMOINES TERME DE BELLREGUARD