Plaça Sant Fructuós, 1 43002 MEMÒRIA Telf/Fax: 977.23.43.46 / e-mail: [email protected] CO DEX ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, )

del 14 al 19 de maig de 2015

AUTORS:

Immaculada Mesas Torronteras

Josep Francesc Roig Pérez

DATA LLIURAMENT: 28 de maig de 2015 MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

INDEX

1- INTRODUCCIÓ ...... 2

2.- SITUACIÓ I ENTORN FÍSIC ...... 4

3.- MARC LEGAL ...... 5

3.1. Legislació urbanística ...... 5 3.2.- Legislació del patrimoni històrico- artístic . . . 5 3.3.- Protecció ...... 8 4.- L‟INFORME DEL SERVEI D‟ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA 9

5.- ANTECEDENTS ...... 14

5.1.- Puig de l‟Àliga. Puget. Puxet . . . . . 14 5.2.- El Puig ...... 14 5.3.- Santa Anna. Puig de Santa Anna . . . . 16

5.4.- Mas Vermell ...... 19 1 5.5.- Fons de cabana del Puig de l‟Àliga . . . . 20 5.6.- Les Barqueres ...... 21 6.- METODOLOGIA ...... 23

7.- RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ . . . . . 25

8.- CONCLUSIONS ...... 33

9.- BIBLIOGRAFIA ...... 34

ANNEX PLANIMÈTRIC

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

1.- INTRODUCCIÓ La present memòria es refereix a una intervenció preventiva de prospecció arqueològica, superficial i intensiva, que s‟ha dut a terme en els terrenys afectats per l‟ampliació de la pedrera “Blanco” al terme municipal de l‟Aleixar (Baix Camp), per tal de determinar si s‟hi poden localitzar evidències d‟algun tipus de jaciment arqueològic. pion s‟ha d‟executar el PLA PARCIAL SECTOR 19 “CAMÍ DEL CORRALET” de (Cambrils, Baix Camp).

La Llei 2/2002, de 14 de març, d‟urbanisme. A l‟article 48 “Procediment per a l‟aprovació de projectes d‟actuacions específiques d‟interès públic en sòl no urbanitzable” estableix en el punt 1.b) que han d‟incloure la documentació següent: Un estudi arqueològic i un informe del Departament de Cultura, si l‟actuació afecta restes arqueològiques d‟interès declarat.

Els treballs ens han estat encarregats per l‟empresa explotadora “HORMIGONES FERRAN, S.L.” , mitjançant el seu representant el senyor Ismael Blanco Soto i l‟empresa ENGIMINER, S.L.

2 L‟empresa HOMIGONES FERRAN, S.L. serà la que assumirà les despeses originades pels treballs arqueològics.

Les dades del projecte són les següents:

PROJECTE “Projecte de restauració de l‟ampliació de la pedrera anomenada “Blanco”, al terme municipal de l‟Aleixar (Baix Camp)”. REPRESENTANT DE Josep M. Milà - Arquitecte LA PROPIETAT c/ Lleida, 6, 1er 43001 TARRAGONA Telèfon: 977.250.940 Fax. 977.245.935 PROPIETAT ISMAEL BLANCO SOTO C/Bon Recer, 1 43007 TARRAGONA

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Aquesta intervenció s'ha dut a terme entre els dies 14 i 19 de maig de 2015, sota la direcció tècnica de l'arqueòloga de CODEX - Arqueologia i Patrimoni, Immaculada Mesas Torronteras, segons consta a la corresponent resol·lució de la Direcció General de Patrimoni de la , Serveis Territorials a Tarragona, amb data del 13 de maig de 2015. Expedient 501 K121 N-028-2015/1-12347. També hi ha participat, l‟arqueòleg de la mateixa empresa, Josep Francesc Roig Pérez.

3

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

2.- SITUACIÓ I ENTORN FÍSIC Els terrenys objecte d‟aquest projecte ocupen sols pertanyents al municipi de l‟Aleixar, a l‟oest del municipi de Castellvell de Camp, al paratge del Puig.

L‟explotació autoritzada és de 11,7 Ha, i la superfície total d‟afectació és de 13,58 Ha. La superfície d‟ampliació és de 90.830 m2.

Les coordenades de situació són les següents: UTM 31N ETRS89 338848 4561260 / 338748 4560829 / 338511 4561112 /

4

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

3.- MARC LEGAL 3.1. Legislació urbanística

Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s‟aprova el Text Refós de la Llei d‟Urbanisme (DGOC 4436, 28.07.05)

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s‟aprova el Reglament de la Llei d‟Urbanisme (DOGC 4682, 24.07.06).

L‟article 3.1. de la Llei d‟Urbanisme diu:

“Concepte de desenvolupament urbanístic. 1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics,

arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les 5 generacions presents i futures.”

L‟article 9.3 de la mateixa Llei diu:

“El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic.”

3.2.- Legislació del patrimoni històrico- artístic LLEI 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

LLEI 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l‟associacionisme cultural.

DECRET 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

La protecció del Patrimoni Cultural Català es basa en la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català (DOGC 1807, 11 d‟Octubre de 1993). Aquesta Llei estableix que : “La Generalitat de Catalunya, d‟acord amb l‟article 9 de l‟Estatut d‟Autonomia del 1979 i sens perjudici de les competències que l‟article 149.1.28 de la Constitució assigna a l‟Estat, té competències exclusiva en aquesta matèria”.

En patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials. 6

La legislació autonòmica catalana estableix un conjunt de figures de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural Català. S‟estableixen tres categories de protecció, comunes a béns mobles, immobles i immaterials:

Bé Cultural d‟Interès Nacional (BCIN)

Són els béns més rellevants del patrimoni cultural català. Es classifiquen en : Monument històric Conjunt històric Jardí històric Lloc històric Zona de interès etnològic Zona arqueològica Zona paleontològica

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Estan declarats BCIN els castells de Catalunya (disposició addicional primera de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

La incoació de l‟expedient de declaració d‟un BCIN comporta l‟aplicació immediata i provisional del règim de protecció establert per els BCIN ja declarats (article 9.2 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català)

Bé Catalogat (BC) – Bé Cultural d‟Interès Local (BCIL)

Son aquells béns del patrimoni cultural català que malgrat la seva significació i importància no compleixen les condicions pròpies dels BCIN.

La catalogació dels béns immobles s‟efectua mitjançant la seva declaració com a BCIL.

Tota catalogació de béns immobles ha de contenir els jaciments del terme municipal que 7 hagin estat declarats espai de protecció arqueològica (article 15.1 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català). Sota aquesta denominació es consideren aquells llocs no declarats d‟interès nacional on per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l‟ existència de restes arqueològics o paleontològics (article 49.1 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

Altres béns integrants del patrimoni cultural català.

Són la resta de béns mobles o immobles que, tot i no haver estat declarats BCIN o BCIL, reuneixen també prou valors artístics, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic o històric per formar part de l‟Inventari del Patrimoni Cultural Català.

Segons la disposició addicional primera de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català els béns radicats a Catalunya que hagin estat declarats d‟ interès cultural (BIC) o hagin

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

estat inclosos a l‟Inventario General de Bienes Muebles d‟acord amb la Llei de l‟ Estat 16/1985, de 25 de juny, del Patrimonio Histórico Español, passen a tenir respectivament la consideració de BCIN o de BC. Els béns immobles que en el moment de l‟entrada en vigor de la Llei 9/93 estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats a plans urbanístics passen a tenir, excepte si son BCIN, la consideració de BCIL.

3.3.- Protecció Tot bé moble o immoble que constitueix un punt de referència important de la història, així com els productes de les intervencions arqueològiques, malgrat que no estiguin catalogats, estan considerats també part del Patrimoni Cultural Català (article 18 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català). La Llei, al seu article 25, estableix de forma específica el deure de preservació i manteniment per als BCIN i BC i concreta, a l‟apartat 2 que no poden ser destruïts.

Els propietaris, titulars d‟altres drets reals i posseïdors de béns cultural d‟interès nacional o béns catalogats els han de preservar i mantenir per assegurar la integritat de 8 llur valor cultural. L‟ús a què es destinin aquests béns han de garantir-ne sempre la conservació.

Els propietaris, titulars d‟altres drets reals i posseïdors de béns cultural d‟interès nacional o béns catalogats han de permetre l‟accés dels especialistes als dits béns, per tal que puguin estudiar-los i catalogar-los convenientment.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

4.- L’INFORME DEL SERVEI D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA

Transcrivim íntegre l‟informe que emetre el Servei d‟Arqueologia i Paleontologia el 5 de febrer de 2014.

“INFORME Activitats amb règim d‟autorització ambiental amb avaluació d‟impacte ambiental.

IDENTIFICACIÓ DE L‟EXPEDIENT Informe relatiu a l’expedient 4976/2015 sobre el “Projecte de restauració de l’ampliació de la pedrera anomenada “Blanco”, al terme municipal de l’Aleixar (baix Camp). AMPLIACIÓ DOCUMENTACIÓ EIA

ANTECEDENTS En data 22 de gener de 2014 l‟Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis

Territorials de Tarragona del Departament de Territori i Sostenibilitat trameten, 9 mitjançant correu electrònic, al Servei d‟Arqueologia i Paleontologia d‟aquesta Direcció General un escrit on ens informen que s‟ha obert el període d‟informació pública per tal de valorar l‟estudi d‟impacte ambiental com a administració pública afectada, tal com estableix l‟article 20 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

En data 4 de febrer de 2014 el Servei d‟Arqueologia i Paleontologia d‟aquesta Direcció General, tramet a la Secció d‟Informació i Estudis, informe relatiu a les possibles afectacions al patrimoni paleontològic que l‟activitat projectada pot comportar.

En data 5 de febrer de 2014 el Servei d‟Arqueologia i Paleontologia d‟aquesta Direcció General tramet a l‟Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la l‟informe corresponent a la valoració de la incidència de l‟activitat sobre els béns del patrimoni cultural. Es conclou que és imprescindible realitzar un estudi d‟afectació més exhaustiu.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

En data 4 d‟agost de 2014 l‟empresa Engiminer, S.L. sol·licita al Servei d‟Arqueologia i Paleontologia consultar l‟Inventari del Patrimoni Cultural Immoble del territori del Camp de Tarragona, mitjançant l‟extranet e_GIPCI.

FETS En data 12 de gener de 2015 l‟Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Territori i Sostenibilitat tramet al Servei d‟Arqueologia i Paleontologia d‟aquesta Direcció General documentació complementària de l‟activitat “Explotació Blanco núm. 233, polígon 12, parcel·les 35 i 54, a l‟Aleixar” (Baix Camp).

DESCRIPCIÓ DE L‟ACTIVITAT L‟objectiu del projecte és l‟ampliació de l‟actual explotació anomenada “Blanco”, situada a l‟oest de , al paratge Puig, polígon 12, parcel·les 35 – 34.

Les coordenades UTM aproximades són: x-338.842; y:4.561.022. L‟explotació 10 autoritzada és d‟11,7 Ha i una superfície d‟afectació total de 13,58 Ha.

FONAMENTS DE DRET -Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. -Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC, núm, 1807, del 11.10.1993). - Decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

CONSIDERACIONS Pel que fa a la nova documentació aportada pel promotor de l‟activitat, s‟adjunta la informació consultada a través de l‟extranet e_GIPCI de l‟Inventari de Patrimoni Cultural Immoble, i conclou que: “no existen catalogados puntos de interes próximos a la zona solicitada según se puede comprobar en el documento”, així mateix, després

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

d‟aquesta afirmació indica: “el yacimiento de El Puig (...) se encuentra (...) a una distancia media aproximada de 160 mts del límite de afección”.

En aquest sentit, entenem, que el promotor ha decidit que no vol realitzat l‟Estudi d‟afectació al patrimoni cultural, atès que l‟activitat extractiva no afecta directament a cap jaciment arqueològic.

Ara bé, en el nostre informe de 5 de febrer de 2014 s‟indicava que: “al costat de l‟actual explotació es documenta el jaciment arqueològic de “El Puig” (núm. 3525), i es justificava la realització de l‟Estudi d‟afectació del patrimoni cultural, atès que: l‟actual ampliació es vol estendre cap a la vessant sud del turó del Puig, i tenint en compte que ens trobem en una àrea d’expectativa arqueològica, l‟actual zona d‟ampliació de la pedrera podria afectar a possibles restes arqueològiques actualment no conegudes i per tant considerem imprescindible realitzar una intervenció arqueològica prèvia, per tal de confirmar la presència o absència de restes arqueològiques en aquesta zona.

11 Com a àrea d‟expectativa arqueològica entenem aquelles zones, que ja sigui per les característiques orogràfiques (turó i plana), o ja sigui pel context arqueològic (proximitat de jaciments arqueològics, com és el cas de El Puig (Aleixar), Mas Vermell i Les Barqueres (Castellvell del Camp), existeix una probabilitat alta d‟identificar altres jaciments arqueològics que en l‟actualitat no estan inclosos en l‟inventari.

Així mateix, cal tenir present que en època ibèrica una de les característiques d‟assentament humà més típiques són l‟ocupació de zones elevades com pot ser en aquest cas, el turó del Puig. En el jaciment de les Barqueres (núm. 4440), situat a l‟est del turó es varen identificar materials ceràmics en superfície de cronologia ibèrica. Per tant, la probabilitat que puguin identificar-se elements de patrimoni cultural en aquest turó és alta, i per aquest motiu, és imprescindible garantir abans de l‟aprovació d‟un projecte o activitat que cap bé cultural quedarà afectat. Els mecanismes per a garantir que cap bé cultural es veurà afectat van més enllà dels Inventaris, (aquests són un punt de partida per a conèixer el context arqueològic de la zona), doncs cal inspeccionar el

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

territori a partir de les prospeccions arqueològiques realitzades per personal tècnic especialitzat i amb autorització del Departament de Cultura.

Per aquest motiu, insistim que és imprescindible:

La realització d‟un Estudi d’afectació al patrimoni cultural el qual haurà d‟incloure els resultats:

-D‟una prospecció arqueològica de tota la parcel·la afectada pel projecte amb l‟objectiu de contrastar la documentació recollida prèviament i documentar la possible existència de jaciments no inventariats i sí observables o detectables en superfície, així com qualsevol altre element d‟interès històric-artístic.

-Per a la realització d‟aquesta intervenció s‟estarà al que disposa la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català i el Decret 78/2002 de 5 de març, del

Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. 12

El document final a presentar ha de contenir:

-Documentació fotogràfica que evidenciï els elements patrimonials documentats, i es puguin identificar clarament, així com les diferents zones que s‟han prospectat.

-Documentació planimètrica molt detallada (escala 1:5000, o altres escales de major detall, quan es cregui convenient) que indiqui la situació i delimitació dels béns patrimonials en relació a l‟àrea afectada pel projecte.

Avaluació d‟impacte sobre el patrimoni cultural.

Aquesta s‟ha de valorar en funció de la posició dels diferents elements patrimonials i a l‟obra projectada. L‟afectació pot ser directa o indirecta, tenint en compte el valor

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

intrínsec de l‟element afectat i la singularitat tipològica i cultural de l‟element documentat en el seu medi físic.

L‟avaluació ha d‟incloure la proposta de mesures preventives i/o correctores (segons les característiques dels béns culturals i del grau d‟afectació) i tenir en compte si amb l‟aplicació d‟aquestes s‟obtindrà un grau d‟atenuació òptim de l‟impacte que permeti la bona conservació de l‟esmentat element patrimonial.

El document final d‟aquests treballs, signat per un arqueòleg professional, ha d‟incloure els paràmetres mínims establerts en el Decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic per a les memòries en actuacions arqueològiques.

Un cop el Servei d‟Arqueologia i Paleontologia disposi de l‟Estudi d‟afectació al patrimoni cultural, el qual ha d‟incloure els resultats d‟aquestes intervencions arqueològiques, informarà sobre la comptabilitat o incompatibilitat del projecte 13 referenciat amb els béns immobles documentats.

CONCLUSIONS Per aquest motiu, el Servei d‟Arqueologia i Paleontologia d‟aquesta Direcció General, reitera el seu pronunciament de 5 de febrer de 2014, i considera necessari la realització de l‟esmentat estudi, per tal de tenir tots els elements i poder informar amb garanties que els béns de patrimoni cultural no quedaran afectats.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

5.- ANTECEDENTS Després de consultar els Inventaris del Patrimoni Arqueològic I del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural, hem obtingut les dades següents:

5.1.- Puig de l’Àliga. Puget. Puxet Castell Vell del Camp. Baix Camp. Context: Explotació agropecuària-zona urbana. Sector de camps de conreu i parcialment urbanitzat que es troba al NE del nucli urbà de Castellvell i a tocar la carretera d'. Descripció: Per accedir a aquest jaciment del nucli urbà de Castellvell cal agafar la carretera que surt d'aquest direcció Almoster (TV-7048) i, aproximadament uns cent metres més enllà, trencar a mà esquerra per a dirigir-se a la urbanització dels "Pugets" (la qual està ben senyalitzada). El jaciment es localitza a l'entrada d'aquesta urbanització i al marge de la carretera mateix, on s'hi troben uns camps de garrofers.

En aquesta zona, el Dr. Salvador Vilaseca va trobar diverses restes arqueològiques 14 datades d'època neolítica. Destaca alguns fragments de ceràmica i peces de sílex: fulles, una ascla foliàcia i dues rascadores. Actualment a la zona són tot finques particulars i, a banda del camp de garrofers, hi ha també una explanada amb algunes oliveres i pins que queda tallada per un camí cimentat (d'accés a altres vivendes) que fou obert l'agost de 1993. Finalment, durant la darrera visita realitzada al jaciment en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de la comarca, no es va observar la presència de cap tipus de material o estructura antiga en aquesta zona. Cronologia: Neolític. Bibliografia: VILASECA ANGUERA, S. y su entorno en la Prehistoria. Reus: Asociación de Estudios Reusenses, 1973. 2. (Publicación; 48), p.113. Vol. 48-49. Protecció i règim jurídic: Privada particular.

5.2.- El Puig Castell Vell del Camp. Baix Camp.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Context: Terreny erm. Just al límit entre els termes municipals de Castellvell i l'Aleixar, i situat a l'entorn d'una muntanya molt propera a la Pedrera del Còbic, que avui dia està abandonada. Per la zona, hi ha majoritàriament terrenys erms i algunes petites zones de bosc. Descripció: Per accedir al jaciment cal sortir del nucli de Castellvell direcció a la urbanització de Santa Anna i, deixant aquesta a mà dreta, cal agafar el camí de Maspujols (que transita pel terme de l'Aleixar) fins a trobar una cruïlla on s'haurà de girar a l'esquerra pel "Camí del Puig". Uns 700 metres més enllà s'arriba al peu d'aquesta muntanya. Un altre accés també molt senzill es pot realitzar des de l'Institut Pere Mata, passant aquest de llarg i també la planta potabilitzadora d'aigües de Reus, i dirigint-se a la confluència dels camins de la Boca de la Mina i el de la Pedrera del Còbic. Cal seguir aquest últim fins arribar a una altra cruïlla on caldrà agafar el camí del Puig fins arribar al peu de la muntanya. Cal dir que tots aquests camins estan indicats amb senyals de senderisme de color verd. Un cop arribats a la zona, quasi tocant a la pedrera ja abandonada del Còbic, es poden apreciar unes àmplies vistes de la ciutat de

Reus i altres poblacions veïnes, així com del mar i les muntanyes a ponent del Camp de 15 Tarragona. A l'entorn més pròxim s'hi troben terrenys erms i zones de bosc constituïdes per extenses pinedes de pi blanc. Es tracta d'un jaciment d'indústria lítica en superfície que fou descobert pel Dr. Salvador Vilaseca. Les troballes que aquest va realitzar estaven localitzades al peu del Puig i en destaquen: un perforador; diverses ascles, algunes d'elles retocades, un bifaç i un nucli discoïdal. En prospeccions posteriors realitzades per Jaume Massó, es va poder documentar que també hi havia restes per les vessants de la muntanya i en el cim. Cal afegir, que entre el material trobat durant aquestes recerques, hi havia també fragments de ceràmica a mà. A partir de l'estudi d'aquests materials trobats per Salvador Vilaseca, s'ha fixat cronològicament el jaciment en època neolítica. No obstant, hem cregut adient fixar una cronologia final més àmplia, que arribaria a l'edat del bronze, ja que es desconeix l'estudi dels materials recollits en les prospeccions posteriors. Finalment, cal dir que, durant la darrera visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, vam apreciar que l'entorn no havia canviat gaire però no vam observar la presència de cap tipus de troballa arqueològica.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Cronologia: Neolític. Bronze. Bibliografia: VILASECA ANGUERA, S. Reus y su entorno en la Prehistoria. Reus: Asociación de Estudios Reusenses, 1973. 2. (Publicación; 48), p.112. Vol. 48-49. Protecció i règim jurídic: Privada municipal.

5.3.- Santa Anna. Puig de Santa Anna Castell Vell del Camp. Baix Camp. Context: Explotació agropecuària-zona urbana. A la part superior del turó de Santa Anna, en una zona propera a la població de Castellvell que, en part està urbanitzada i, en part, s'hi troben terrenys erms. Descripció: L‟accés al jaciment es realitza des del nucli urbà de Castellvell i seguint pel carrer Major fins arribar al peu del turó on es troba senyalitzada l'ermita de Santa Anna. Des d'aquí, neix un camí asfaltat amb ciment que s'ha de seguir, a peu, fins al final, on es troba l'ermita. El jaciment rep el nom -la muntanya de Santa Anna- derivat del de la titular de l‟ermita, la qual va ser bastida al segle XV al cim del turó. Les dues campanyes portades a terme 16 els anys 1985 i 1987 comptaren amb un equip reduït, format fonamentalment per llicenciats, amb qui col·laboraren Ramón Capdevila, Albert Capdevila i Estanis Pedrola de Reus. El plantejament inicial va ser la recuperació del jaciment, per la qual cosa, en el transcurs de la primera campanya, es va dedicar bona part del temps a eliminar elements vegetals que l'havien cobert pràcticament del tot. Posteriorment, es va delimitar l‟àrea a excavar i s‟iniciaren els treballs a una de les habitacions (l‟habitació 1) i es van prolongar fins a la campanya del 1987. Es tracta d‟un assentament de reduïdes dimensions, ubicat en un indret de fàcil defensa, del qual, únicament, se‟ns conserva una quarta part de l‟extensió total. La meitat oriental del turó va ser destruïda o malmesa en ser bastits l‟ermita (s. XV-XVII) i el fortí (segle XIX), i una bona part de la meitat occidental va ser afectada per la seva utilització com a fossar o cementiri i per la construcció de la casa dels ermitans. Les habitacions d'època ibèrica són de planta rectangular adossades entre sí i orientades en direcció est-oest. Presenten un basament de pedres més o menys treballades, que en

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

algunes zones descansen directament sobre la roca. En altres llocs descansen sobre un nivell de regularització del terreny. Pel que fa a les fases constructives, se'n poden diferenciar dues. La primera està datada amb anterioritat al 200 aC. Aquesta fase no fou excavada i únicament es va documentar a partir de la detecció de la part superior de dos murs que presentaven una orientació diferent que la resta. La segona fase està datada entre el 200-150 aC El material que va sortir estava constituït per fragments de vasos de cordons, dos pondus, sis fusaioles, ceràmica campaniana i fragments de peces de ferro. Avui dia, el jaciment presenta grans símptomes d'abandonament ja que la vegetació pràcticament cobreix les restes. Encara s‟hi poden trobar restes de ceràmica ibèrica pel terra. Notes: La primera destrucció important del jaciment arqueològic es va realitzar arran de la construcció de l‟ermita, l‟any 1424 (Bofarull 1866, pàg.310), per disposició del consell municipal de Reus (Castellvell, aleshores formava part del terme de Reus). L‟ermita va ser acabada el 1654 (Liaño 1983, pàg. 194). Va ser greument malmesa durant la Guerra del Francès (Gras, 1909). El 1838, arran de la primera carlinada, s‟hi va instal·lar un destacament i hom va adossar un petit fortí (Pons 1988,pàg.194). El 17 jaciment ibèric va ser descobert el 1934 pel conservador del Museu de Reus Pere Rius. Les primeres notícies del jaciment van aparèixer a la premsa reusenca a la segona quinzena del mes de novembre d‟aquell mateix any. La campanya d‟excavació d‟aquell any (1934) es va desenvolupar entre el 12 de novembre i el 14 de desembre (Massó, Ramón, 1989; Massó, Ramón, 1994, 11). Al febrer de 1935, Salvador Vilaseca va rebre una subvenció de 1250 pessetes "per a poder prosseguir les excavacions iniciades al poblat ibèric" (Massó, Ramón, 1994, 11). Respecte a la ubicació del material procedents de la campanya de l'any 1934, es conservava al Museu Salvador Vilaseca de Reus (aleshores Museu Municipal de Reus), però va ser destruït durant la Guerra Civil a causa del bombardeig de les seves instal·lacions. Cronologia: Ferro-Ibèric. Notícies històriques: L'any 1934, fou descobert el jaciment per Salvador Vilaseca i Pere Rius (Director i conservador del Museu Municipal de Reus). L'any 1934 es van realitzar excavacions a càrrec del Museu de Reus dirigida per Salvador Vilaseca.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Bibliografia: BOFARULL DE, A. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Asociación de Estudios Reusenses, 1886. 3. GRAS I ELIAS, F. Historia de las ermitas del Arzobispado de Tarragona. Reus, 1909. LIAÑO, E. Inventario artístico de Tarragona y su provincia. Madrid: Ministerio de Cultura, 1983. 3. MAGRINYA, M.; MASSO, J. "El poblat ibèric de Santa Anna (Castellvell del Camp)". Fulls de Treball de Carrutxa. Vol. 48-49. MASSÓ, J. "Campanya arqueològica en el poblat ibèric de Santa Anna de Castellvell". Reus: setmanari de la ciutat. 1737. MASSO, J. Reus, prehistòria i antiguitat: un estudi arqueològic dels nostres camps. Reus: Ajuntament de Reus, 1978. MASSÓ, J.; MAGRINYÀ, M.; RAMON, E. "Noticia del poblat ibèric de Sta. Anna". El Finestral. 4. MASSÓ, J.; RAMÓN, E. "Noticia del poblado ibérico de Santa Anna, Castellvell del

Camp (Tarragona)". XIX Congreso Nacional de Arqueología. [Zaragoza] 1 (1989), 18 p.565-574. OTIÑA, P. "Els íbers al Camp de Tarragona". Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. 26, p.8-13. PONS, A. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988. (Publicació; 69). Edició a cura de Pere Anguera. RAMON SARIÑENA, E. "El poblament d'època ibèrica a la comarca del Baix Camp: estat de la qüestió". Acta Arqueològica de Tarragona. 2, p.55-67. RAMON SARIÑENA, E. "Puig de Santa Anna (Castellvell del Camp, Baix Camp)"". Arqueología 84-85. p.108-109. RAMON SARIÑENA, E. "Puig de Santa Anna (Castellvell del Camp, Baix Camp)"". Arqueología 84-85. p.108-109. VILASECA, L. "Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: Castellvell". Ampurias: revista de prehistòria, arqueologia i etnologia.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Protecció i règim jurídic: Plans d'ordenació. 13/12/1994. Dins àrea de delimitació de l'ermita, inscrita a Normes Subsidiàries de Planejament de Castellvell del Camp.

5.4.- Mas Vermell Castell Vell del Camp. Baix Camp. Context: Explotació agropecuària-zona urbana. Situat en la partida rural del Puig, a uns 3 km al NO del nucli de Reus. Es troba al mateix camí del Puig i en uns camps conreats amb oliveres molt propers al pont i barranc del Rota i al peu de la pedrera del Còbic. Descripció: Per accedir al jaciment cal sortir de Reus per la carretera d'Alcolea del Pinar (N-420a) girar a mà dreta, en la primera rotonda, direcció l'Institut Pere Mata i seguir tot recte passant aquest de llarg i també l'Escola Oficial d'Idiomes fins a arribar a una cruïlla on es troba una senyal de senderisme que indica el "Camí de la Pedrera del Còbic". Caldrà girar a l'esquerra i seguir tot recte aquest camí durant uns 600 metres fins que es troba una altra cruïlla de camins, que és on conflueixen el Camí dels Cinc Camins, Camí de la Drecera, Camí del Mig i és un punt emblemàtic de la xarxa històrica de camins de Reus. S'haurà de seguir pel de la dreta: "El Camí dels Cinc 19 Camins" però només durant uns 100 metres que és on es troba una altra cruïlla en la que s'ha d'agafar el camí de l'esquerra (novament el Camí de la Pedrera del Còbic) i seguir fins a trobar a la dreta el Camí del Puig, el qual és bastant estret i pedregós. Més endavant es trobarà un altre camí que el creua que correspon al Carrer del Puig i caldrà girar, ja per últim, a la dreta i avançar uns 100 metres. Finalment, en aquesta zona és on es va localitzar el jaciment, en uns terrenys en part erms i en part conreats amb oliveres, que hi ha a mà esquerra en una petita elevació. Aquestes terres es troben al peu del Puig de la Pedrera, de la qual hi ha unes impressionants vistes. Si es segueix el camí uns metres més enllà, es troba el pont que salva el barranc de la Rota. Es tracta d'un jaciment de sílex en superfície segons el seu descobridor, el Dr. Salvador Vilaseca. D'entre els materials, va trobar: fulles, ascles, gratadors, una petita i fina punta de fletxa romboidal i un cisell de basalt polimentat. També va recollir tres fragments de ceràmica campaniforme. Actualment, en aquesta zona són tot finques privades amb terres destinades als conreus; durant la nostra visita del jaciment, no hem trobat cap resta de material antic.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Cronologia: Neolític. Bronze. Bibliografia: AMIGÓ ANGLÈS, R. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988. MASSO, J. Reus, prehistòria i antiguitat: un estudi arqueològic dels nostres camps. Reus: Ajuntament de Reus, 1978. VILASECA ANGUERA, S. Reus y su entorno en la Prehistoria. Reus: Asociación de Estudios Reusenses, 1973. 2. (Publicación; 48), p.113 i 212. Vol. 48-49. Protecció i règim jurídic: Plans d'ordenació. 03/11/2004. Consta inscrit a Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històricoartístic i Natural de la Ciutat de Reus.

5.5.- Fons de cabana del Puig de l’Àliga Castell Vell del Camp. Baix Camp. Context: Explotació agropecuària. Localitzat al vessant S.W. del Puig de l'Àliga. Molt a prop de la porta del Cementiri del poble. Tot al voltant són finques privades i camps de conreu (ametllers i oliveres). 20 Descripció: Per accedir al jaciment cal entrar al nucli de Castellvell pel carrer Major i, abans de passar el pont, cal desviar-se pel camí de la dreta que passa per sobre el barranc del Picarany i es dirigeix directament al Cementiri. A partir de la porta d'aquest, surt un camí a mà esquerra al qual cal dirigir-se fins pocs metres més enllà que hi ha una gran finca amb arbres fruiters, oliveres i un mas. El jaciment es va localitzar dins aquesta propietat particular. Es tracta de les restes d'un fons de cabana que, en el moment de la seva excavació, l'any 1984, es trobava en una parada de terra plantada d'ametllers i oliveres. El seu descobriment i documentació fou motivat per un escórrec que s'havia creat a partir d'unes pluges. A partir d'aquí es va efectuar una excavació d'urgència que es va centrar, primer, en la meitat meridional i després en l'altra meitat de l'estructura. Els primers resultats de l'excavació van permetre veure que la part inferior de la cabana havia estat excavada dins d'un llit de pissarres i, al ser abandonada, les pedres que formaven part de l'estructura exterior havien caigut dins el fons, aixafant el que hi quedava. D'entre els materials recuperats, hi havia fragments de terrissa marró-

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

vermellós majoritàriament llisos o amb decoració de cordó, que correspondrien segurament a dos o tres vasos diferents. Es va recollir també un fragment ceràmic amb impressions digitals i dos amb incisions de línies obliqües. De restes d'indústria lítica dins l'estructura no es van trobar; però sí hi ha documentades restes de sílex en les rodalies del jaciment. Els resultats de l'excavació de l'altra meitat del fons de cabana va proporcionar resultats similars. D'altra banda, en un sector molt proper a aquesta estructura (a uns 18 cm), es va posar al descobert, al treure una pedra, un forat circular d'uns 20 cm de diàmetre que estava reomplert amb el mateix tipus de material. Segons les hipòtesis dels autors de l'excavació, es tractaria de l'orifici que deixaria un dels pals que devien subjectar l'estructura de la cabana. L'estudi dels pocs materials ceràmics que es van recuperar i la comparació amb altres estructures similars trobades per la comarca, ha permès datar l'assentament en un moment avançat del Neolític Final o Calcolític. Avui dia no hi ha notícies de més troballes arqueològiques per aquesta zona, tot i que cal tenir en compte que aquest jaciment es trobava en una finca particular i no s'hi pot accedir.

Notes: La notícia més antiga respecte aquest jaciment, la dóna Salvador Vilaseca en el 21 seu llibre sobre les indústries de sílex "tarraconenses". (Veure bibliografia). Cronologia: Neolític. Bronze. Bibliografia: ADSERIAS, M.; MASSÓ, J. "Fondo de cabaña en el "Puig de l'Àliga" (Castellvell del Camp, Baix Camp)". Arqueología 85-85. p.126. Protecció i règim jurídic: Privada Particular.

5.6.- Les Barqueres Castell Vell del Camp. Baix Camp. Context: Zona urbana. Situat a la plana del Puig, aproximadament a un kilòmetre al sud-oest de Castellvell. És una zona plana amb petites urbanitzacions i xalets dispersos. Es troben alguns camps conreats amb avellaners i algunes parcel·les de terrenys erms. Descripció: S'accedeix al lloc sortint del nucli de Castellvell pel carrer Major i agafant el c/ Sant Jordi a mà esquerra fins passar el barranc de les Roquetes on caldrà girar a mà dreta pel Camí de Maspujols. Al arribar a una bifurcació on venen senyalats els camins

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

de Maspujols i el del Puig, cal agafar aquest últim i continuar aproximadament uns 600 metres, on es veuen petites urbanitzacions, especialment a mà esquerra, alguns terrenys erms i conreus d'avellaners. Cal dir, però, que la localització que es fa del jaciment en aquesta fitxa ve a correspondre a una àrea del camí que hauria de trobar-se molt propera a l'indret esmentat en la cita original de Lluïsa Vilaseca, que fou qui el descobrí. En la fitxa de 1992, de l'inventari del patrimoni arqueològic, deia que no s'havia pogut localitzar el jaciment. Actualment es segueix desconeixent la localització de l'indret exacte de la seva descoberta. Es tracta d'un jaciment d'època ibèrica però del que només es té notícia d'una referència de Lluïsa Vilaseca (1968) on s'indica l'indret d'una manera difícil de precisar que es trobaria al sud-oest del poble de Castellvell. Segons cita, va recollir diversos fragments de ceràmica, sense altres precisions. Finalment, en la darrera visita en aquesta zona indicada, no vam trobar cap tipus de material antic. Cronologia: Ferro-Ibèric. Bibliografia: VILASECA, L. "Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares". Ampurias: revista de prehistòria, arqueologia i etnologia. XXX, p.352.

Protecció i règim jurídic: Privada Particular. 22

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

5.- METODOLOGIA I PLANTEJAMENT DE LA INTERVENCIÓ Com ja s‟ha indicat en el projecte d‟intervenció presentat, la primera fase dels treballs va consistir en la consulta i buidatge de la bibliografia sobre els elements patrimonials de la zona, destacant les dades obtingudes de l„Inventari de Patrimoni Arqueològic i de l„Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. D‟aquesta manera preteníem determinar la presència de jaciments arqueològics, elements arquitectònics o etnològics catalogats en les àrees afectades pel projecte o els seus voltants. En aquest sentit volem destacar la proximitat de la zona afectada per la prospecció amb el jaciment del Puig (uide supra).

La segona fase va consistir en l‟execució de la prospecció arqueològica superficial sobre el terreny. És a dir, el recorregut a peu de tota la zona afectada i el seu entorn immediat per tal de documentar la presència o no de restes d‟interès patrimonial, tant arqueològic com etnològic, a través de la presència d‟estructures o de material ceràmic en superfície.

Sempre i quan el terreny ho faci possible s‟establiran zones de pas que segueixin una 23 alineació recta entre un i altre extrem de la finca o del terreny a prospectar. El camp visual de l‟arqueòleg que segueix una línia de pas és al voltant de 5 metres d‟ample, per tant, l‟espai entre dues línies de pas ha de ser del voltant de 10 metres.

Els treballs de prospecció es concretaren en dur a terme el recorregut a peu i sobre el terreny observant el canvis de nivell, els marges, les acumulacions de pedres i possibles acumulacions de ceràmica, per tal d‟obtenir les dades necessàries per poder detectar la presència d‟algun jaciment arqueològic o element etnològic.

En el cas que les dades obtingudes, fossin positives, aquestes seran convenientment situades sobre planimetria i també seran documentades fotogràficament. El registre fotogràfic s‟ha realitzat en format digital, il·lustrant els punts més interessants del recorregut.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Per dur a terme aquesta prospecció s‟ha disposat d‟una base planimètrica digital de la superfície a prospectar. En aquest cas s‟ha partit d‟una planimetria topogràfica a escala 1:1.000. També s‟ha comptat amb l‟ajuda de la ortofotografia (extret de la base de dades de l‟Institut Cartogràfic de Catalunya).

24

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

6.- DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ I RESULTATS OBTINGUTS Els treballs de prospecció superficial en els terrenys afectats per l‟ampliació de la pedrera “Blanco” al terme municipal de l‟Aleixar (Baix Camp), per tal de determinar si s‟hi poden localitzar evidències d‟algun tipus de jaciment arqueològic, s‟han realitzat en un àrea limitada a l‟est pel límit del terme municipal de Castellvell del Camp, al sud per l‟actual pedrera -en ús- i a l‟oest i al nord pels límits dels terrenys afectats per l‟ampliació.

Tal i com s‟observa de la planimetria adjunta, la prospecció ha discorregut per una zona muntanyosa amb forts desnivells, erm, amb la vegetació típica d‟un clima mediterrani i diferents afloraments d‟un tipus de roca calcària, en zones molt poc compacta, que fàcilment s‟erosiona i provoca escorriments (veure fotos 5, 14 i 16). La planimetria, així com les fotografies adjuntades en aquesta memòria, també ens permeten visualitzar que els límits est, nord i oest de la zona prospectada formen una U que a més coincideix amb els punts topogràfics més alts. Per contra, el punt més baix a nivell topogràfic, el trobem al sud. Aquest fort desnivell en una sola direcció ha fet que tota l‟àrea central 25 presenti grans acumulacions de roques provinents dels escorriments de les parts més altes.

Foto 1: General de l‟extrem sud-est de l‟àrea prospectada. Orientació nord-sud. Observem el fort desnivell i el volum de vegetació.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Foto 2: General del costat sud-est de l‟àrea prospectada. Orientació nord-sud. Observem el fort desnivell i el volum de vegetació. A l‟esquerre de la imatge, extrem est, visualitzem els afloraments de roca.

26

Foto 3: General de l‟extrem est de l‟àrea prospectada. Orientació oest-est. Observem els afloraments de roca en les cotes més altes.

Foto 4: Detall de l‟extrem est de l‟àrea prospectada. Orientació sud-nord. Detall dels afloraments de roca.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Foto 5: General dels diferents escorriments associats als afloraments de roca de l‟extrem est de l‟àrea prospectada.

27

Foto 6: General de la zona central de l‟àrea prospectada. Orientació nord-sud. Observem com tots els desnivells del terreny agafen direcció sud.

Foto 7: Detall de l‟extrem meridional de la zona central de l‟àrea prospectada. Orientació nord-sud.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Foto 8: General de l‟extrem nord-est de l‟àrea prospectada. Orientació sud-nord. Observem el fort desnivell i els diferents afloraments de roca.

28

Foto 9: Detall de l‟extrem nord-est de l‟àrea prospectada. Orientació sud-nord. Observem el fort desnivell i els diferents afloraments de roca.

Foto 10. Detall dels afloraments de roca al vessant nord de l‟àrea prospectada. Orientació est-oest.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Foto 11. Detall dels afloraments de roca al vessant nord de l‟àrea prospectada. Orientació oest-est.

29

Foto 12: General dels diferents escorriments associats als afloraments de roca de l‟extrem est de l‟àrea prospectada. Orientació oest-est.

Foto 13. Detall dels afloraments de roca al vessant nord de l‟àrea prospectada.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Foto 14: General dels diferents escorriments associats als afloraments de roca al nord de l‟àrea prospectada. Orientació sud-nord.

30

Foto 15. Detall dels afloraments de roca al vessant nord de l‟àrea prospectada.

Foto 16: Detall dels escorriments documents als peus del vessant nord de l‟àrea prospectada. Orientació sud-nord.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Foto 17: General de l‟extrem nord-oest de l‟àrea prospectada. Orientació sud-nord. Observem el fort desnivell i la gran concentració de vegetació.

31

Foto 18: General de l‟extrem nord-oest de l‟àrea prospectada. Orientació est-oest Observem el fort desnivell i la gran concentració de vegetació.

Foto 19: General de l‟extrem nord-oest de l‟àrea prospectada. Orientació nord-sud. Observem el fort desnivell i la gran concentració de vegetació.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Foto 20: General de l‟extrem oest de l‟àrea prospectada. Orientació sud-nord. Observem el fort desnivell, concentracions de vegetació i afloraments de roca.

32

Foto 21: General de l‟extrem oest de l‟àrea prospectada. Orientació oest-est. Observem el fort desnivell, concentracions de vegetació i afloraments de roca.

Foto 22: Detall de l‟extrem sud-oest de l‟àrea prospectada. Zona amb grans afloraments de roca.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

7.- CONCLUSIONS Els treballs de prospecció superficial en els terrenys afectats per l‟ampliació de la pedrera “Blanco” al terme municipal de l‟Aleixar (Baix Camp), per tal de determinar si s‟hi poden localitzar evidències d‟algun tipus de jaciment arqueològic, ha donat resultats del tot negatius pel que fa a la documentació de restes d‟interès patrimonial.

Tal i com ja hem apuntat en l‟apartat anterior, el fet que la zona a prospectar presenti com a característica principal, un fort desnivell del terreny que sovint provoca escorriments de terra i pedres, ha fet que no s‟hagin conservat -i per tant documentat- cap tipus de resta arqueològica.

Val a dir però, que vam superar els límits de la zona a prospectar, uns 100 metres en sentit nord, en direcció del turó anomenat del Puig. En el vessant meridional d‟aquest turonet vam observar petits escorriments de pedres. En alguns d‟ells s‟hi observaven clarament fragments rodats de ceràmica d‟època neolítica i de l‟edat del bronze; a més d‟ascles de sílex, alguns amb retocs. Sembla ser que tenim un nou jaciment no inclòs dins de l‟IPAC. 33

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

8.- BIBLIOGRAFIA ADSERIAS, M.; MASSÓ, J.. "Fondo de cabaña en el "Puig de l'Àliga" (Castellvell del Camp, Baix Camp)". Arqueología 85-85. p.126. AMIGÓ ANGLÈS, R.. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988. BOFARULL DE, A.. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Asociación de Estudios Reusenses, 1886. 3. GRAS I ELIAS, F.. Historia de las ermitas del Arzobispado de Tarragona. Reus, 1909. LIAÑO, E.. Inventario artístico de Tarragona y su provincia. Madrid: Ministerio de Cultura, 1983. 3. MAGRINYA, M.; MASSO, J.. "El poblat ibèric de Santa Anna (Castellvell del Camp)". Fulls de Treball de Carrutxa. Vol. 48-49. MASSÓ, J.. "Campanya arqueològica en el poblat ibèric de Santa Anna de Castellvell". Reus: setmanari de la ciutat. 1737. MASSO, J.. Reus, prehistòria i antiguitat: un estudi arqueològic dels nostres camps.

Reus: Ajuntament de Reus, 1978. 34 MASSÓ, J.; MAGRINYÀ, M.; RAMON, E.. "Noticia del poblat ibèric de Sta. Anna". El Finestral. 4. MASSÓ, J.; RAMÓN, E.. "Noticia del poblado ibérico de Santa Anna, Castellvell del Camp (Tarragona)". XIX Congreso Nacional de Arqueología. [Zaragoza] 1 (1989), p.565-574. OTIÑA, P.. "Els íbers al Camp de Tarragona". Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. 26, p.8-13. PONS, A.. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988. (Publicació; 69). Edició a cura de Pere Anguera. RAMON SARIÑENA, E.. "El poblament d'època ibèrica a la comarca del Baix Camp: estat de la qüestió". Acta Arqueològica de Tarragona. 2, p.55-67. RAMON SARIÑENA, E.. "Puig de Santa Anna (Castellvell del Camp, Baix Camp)"". Arqueología 84-85. p.108-109.

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

RAMON SARIÑENA, E.. "Puig de Santa Anna (Castellvell del Camp, Baix Camp)"". Arqueología 84-85. p.108-109. VILASECA, L.. "Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: Castellvell". Ampurias: revista de prehistòria, arqueologia i etnologia. VILASECA ANGUERA, S.. Reus y su entorno en la Prehistoria. Reus: Asociación de Estudios Reusenses, 1973. 2. (Publicación; 48), p.113. Vol. 48-49.

35

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

36 ANNEX PLANIMÈTRIC

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS TERRENYS DE LES PARCEL·LES 35 I 54 DEL POLÍGON 12 DEL TERME MUNICIPAL DE L’ALEIXAR (L’ALEIXAR, BAIX CAMP)

Llistat de plànols:

1.- Localització. Escala 1:300.000

2.- Situació. Escala 1:50.000

3.- Situació de l‟àrea prospectada. Escala 1:10.000

4.- Antecedents arqueològics. Escala 1:5.000

5.-Resultat de la prospecció amb indicació de l‟element d‟interès patrimonial localitzat. Escala 1:5.000

37

C O D E X – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

4600

4575

4550

Ampliació de la Pedrera Blanco L´Aleixar (Baix Camp)

Memòria de la intervenció arqueològica al projecte d'ampliació de la Pedrera Blanco

Localització N Autora: CDXO E CODEX ARQUEOLOGIA I PATRIMONI Direcció arqueològica: Inmaculada Mesas Torronteras PL.SANT FRUCTUÓS, 1 T.977234346 F. 977234386 43002 TARRAGONA E-mail: [email protected] 0 15000 m DIN A 4 Escala: 1:300.000 Data: Maig 2015 Núm. 1 Ampliació de la Pedrera Blanco L´Aleixar (Baix Camp)

Memòria de la intervenció arqueològica al projecte d'ampliació de la Pedrera Blanco

Situació N Autora: CDXO E CODEX ARQUEOLOGIA I PATRIMONI Direcció arqueològica: Inmaculada Mesas Torronteras PL.SANT FRUCTUÓS, 1 T.977234346 F. 977234386 43002 TARRAGONA E-mail: [email protected] 0 2500 m DIN A 4 Escala: 1:50.000 Data: Maig 2015 Núm. 2