3. Els Cognoms I Els Llinatges Dels Vilassarencs De Mar A

ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

3. Els cognoms i els llinatges dels vilassarencs de mar A

3.1. Els cognoms i els llinatges dels Vilassarencs de mar. Fitxes llistat alfabètic

dels més documentats. A Sant Joan de Vilassar però, en el transcurs del segle XIX n’arriben més, persones de llinatges Abril d’altres poblacions catalanes de difícil identificació que entronquen amb famílies de la vila. El llinatge identificat amb més recorregut en el temps serà l’originat per Guillem Abril, nascut el 1432 a Cabrils que es casa amb Alemanda Parera. Alguns dels descendents ja s’instal·laran al Veïnat de mar, entre ells Antoni Abril Ferrés que es casa el 1739 amb Maria A Llenas Roses. Altres línies d’aquest Abril: llinatge també s’hi acabaran establint. Entroncaran amb els Llenas, Roig, Significat etimològic del cognom: Mir, Guardiola, Roldós, Borotau, etc. “Nom del quart mes de l’any. Com a Aquest llinatge abasta actualment 21 nom indicava probablement el mes de generacions, amb 7 a Sant Joan de naixença de l’infant”. Vilassar.

Classificació: “Llinatge referent a cir- El segon llinatge identificat s’origina cumstàncies del naixement, a consa- també, al Veïnat de Cabrils. En Bernat gracions, benediccions i auguris”. Abril de Munt, del “Mas Abril”, casa en aquesta població amb Francisca Ro- Notes sobre aquest llinatge a Sant queta cap a l’any 1640. Una línia del Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: llinatge s’arrelarà a Sant Feliu de Ca- brera durant diversos segles. Una des- El cognom Abril és un dels més nom- cendent Maria Abril Cahué enllaçarà brosos a Sant Genís de Vilassar, el matrimonialment amb en Joan Ferrés Veïnat de Cabrils, Sant Feliu de Ca- Gelpí el 1859 a Sant Joan de Vilassar brera i Sant Joan de Vilassar. És pre- on tindran cinc fills. Entroncaran amb sent a la comarca del Maresme abans els Flamerich, Carrau, Pons, Plana, de la primera meitat del segle XVI Cisa, Cabot, Delhort, etc. D’aquest lli- (Cabrils 1432/1497/1515/1553) i Vilas- natge es quantifiquen 12 generacions, sar (1515). S’hi identifiquen diferents 3 de les quals a Vilassar de Mar. Com llinatges amb cognom Abril, la majo- comentaven hi ha altres llinatges difí- ria originats a la vall de Cabrils, un cils de seguir arribats en el segle XIX. d’ells es remunta al segle XV i és un 23 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

El cognom Abril apareix en els pri- Alba: A mers documents citats per Josep Samon en la relació de 35 deman- Significat etimològic del cognom: “Alba, dants del nomenament d’un vicari a Auba, Aubés, Albarella, Albarere. Tant l’església del Veïnat de l‘any 1741 i a pot provenir d’alba, nom geogràfic li- la relació d‘assistents a les reunions gur, com del topònim Alba, repetit en de l’any 1782 per designar represen- moltes poblacions i que al·ludeix al co- tants per gestionar la separació mu- lor de les cases blanquejades. També nicipal. Els Abril es dedicaran als ofi- s’aplica als nascuts a la sortida del sol” cis del mar, com pescadors, patrons, (JM. Albaigès). mariners, pilots (pilot Joan Abril; pilot Jacint Abril Badia, etc.). L’any 1846, Classificació: “Llinatges que repre- uns 21 membres amb cognom Abril senten el nom propi patern o matern” figuren com matriculats en la llista en aquest cas: “Noms llatins o pre-ro- d’habilitats de la marina del poble. mans no pertanyents al santoral cris- Els llinatges han donat també un tià” alcalde a la vila (Jacint Abril Gelpí 1795-1796). Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: L’any 1895 els llinatges Abril de la vila vivien i/o eren propietaris de nom- El cognom Alba és present a la co- broses cases: al c/ Sant Magí, 1 (ti- marca del Maresme abans de la tular: Hereus de Jacint Abril Alba); al primera meitat del segle XVI (Ma- c/ Sant Ramon, 6 (titular: Hereus de taró 1497/1515) i Calella (1515). El Paula Abril Alsina); al c/ Sant Andreu, cognom ja apareix en els primers do- 18 (titular: Tomàs Abril Alsina); al c/ cuments citats per Josep Samon so- Sant Magí, 18 (titular: Hereus de Bo- bre els primers pobladors del Veïnat, naventura Abril Badia); al c/ Rosari, 6 concretament en la relació dels 73 in- (titular: Pere Abril Carrau); al c/ Sant dividus (44 cognoms) reunits el 1782 Pau 9 (titular: Tomàs Abril Carrau); per elegir representants per gestionar al c/ Camí Ral, 33 (titular: Hereus la segregació del municipi. Miquel Abril Casanovas); al c/ Roig, 11 i c/ Sant Joan, 10 (titular: Hereus S’identifiquen diversos llinatges Alba Teresa Abril Casanovas); al c/ Sant al segle XVIII i d’altres ben avançat Pere,11, 14 i 15 (titular: Hereus Maria el XIX, amb tot és un cognom amb Abril Cisa); al c/ del Carme, 19 i c/ poc recorregut a Sant Joan de Vi- Sant Josep 12 (titular: Hereus Mercè lassar, bé perquè els llinatges més Abril Domènech); al c/ Sant Magí, 7 arrelats es desenvolupen per línia (titular: Eulàlia Abril Ferrando); al c/ materna, bé perquè el seu desenvo- Sant Llorenç, 5 i c/ de l’Arpella, 12 (ti- lupament es fa al segle XX. El llinat- tular: Salvador Abril Ferrando); al c/ ge més arrelat és l’originat per Fran- Sant Jaume, 19 (titular: Hereus Jau- cesc Alba Camps, traginer nascut a me Abril Guardiola); al c/ Sant Pere, Sant Pere de Ribes que es casa amb 16 (titular: Magí Abril Gorgullon); al Maria Àngela Carrau Comas el 1769 c/ de la Concepció, 9 (titular: Hereus al Veïnat de Mar. Entroncarà amb els Jaume Abril Lloveras); una masia (ti- Mateu Alsina, els Fargas, els Gelpí, tular: Joan Abril Vives). els Badia, etc.

24 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

El segon llinatge ja apareix a Sant L’any 1895 el llinatge Albert de la vila Joan de Vilassar el segle XIX, l’origina vivien i/o eren propietaris d’una casa i A Mariano Alba Domènech, fill de Fran- un mas: al c/ Sant Ramon, 29 (titular: cisco Alba i Teresa Domènech, amb Isidre Albert Tanat) i un mas (titular: l’enllaç matrimonial amb Tecla Roldós Maria Albert Matas). Julià el 1837 a Sant Joan de Vilassar. Entroncaran amb els Roldós, Alsina, Aldrufeu: Carbonell, Lloveras, etc. Es quantifiquen 5 generacions a Vilassar de Mar. Significat etimològic del cognom: “Del germànic, Aldofrid, compost de athal, L’any 1895 els membres del llinatge “noble” i de fridu, ”pau”. “Noble paci- Alba de la vila vivien i/o era propietaris ficador”. d’una casa: al c/ Sant Jaume, 13 (titulars: Matilde i Eulàlia Alba Roldós). Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” Albert / Aubert: en aquest cas: “Noms germànics”.

Significat etimològic del cognom: “Al- Notes sobre aquest llinatge a Sant bert, Aubert. Nom de baptisme d’Al- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: bert “noble brillant”. Cognom de línia matern amb poc Classificació: “Llinatges que represen- recorregut a Sant Joan de Vilassar. ten el nom propi patern o matern” en S’origina amb el matrimoni cap a l’any aquest cas: “Noms germànics”. 1895 d’Antònia Aldrufeu Ventura, de Barcelona, amb el vilassarenc de mar Notes sobre aquest llinatge a Sant Pere Guardiola Ventura, fill de Jaume Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Guardiola Roig de “cal Negre” i Rita Ventura Badia. Es desenvolupa durant Cognom amb poc recorregut a Sant el segle XX. Amb 3 generacions enlla- Joan de Vilassar. El 1895 consten dues ça amb els Tey, Martí Carrau, etc. persones de dos llinatges diferents a la vila. El primer procedent de Sant Pere Almera: de Premià originat per Sebastià Albert casat cap al 1790 amb Antònia Comas Significat etimològic del cognom: “Va- en aquesta vila. Un descendent Isidre riant d’Olmera. Derivat d’Om”. Albert Tanat, nascut a Premià casarà amb la vilassarenca Maria Gelpí Alsina Classificació: “Llinatges que represen- cap a l’any 1870 i tindrà un fill. Viuran al ten el nom del lloc d’origen, de resi- c/ de Sant Ramon. dència o de propietat” en aquest cas: “Noms de preparacions i utilitzacions El segon llinatge prové de Sant Ge- del terreny i de treballs agrícoles” nís de Vilassar. La primera a la vila és Maria Albert Matas nascuda a la Notes sobre aquest llinatge a Sant citada població, casada amb Pere Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Lloveres Pons l’any 1869, pagesos amb tres fills. En ser de línia mater- El cognom Almera1 procedeix de la na el cognom no es consolida. 1 Veure article Almera al llibre Galeria de penja-ases (2003) de Damià Bas. 25 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

població del Prat, al Baix Llobregat. Almera “(a) El Passerell”6, etc). Actu- A El llinatge vilassarenc s’inicia amb alment el llinatge Almera vilassarenc l’enllaç matrimonial d’Agustí Almera, abasta 11 generacions i ha entroncat treballador, fill de Bartomeu Almera i amb altres nissagues arrelades a Vi- Eulàlia, nascut a Sant Jaume del Prat lassar de Mar com els Casanovas, de Llobregat, amb la vilassarenca Eu- Carrau de “cal Tit”7, els Pou de “cal làlia Espinàs Giralt a la parròquia de Passerell”, els Argimon de “cal Pesse- Sant Genís de Vilassar l’any 1685. El ta”8, els Comas, els Mir, etc. El llinatge matrimoni s’establirà al Veïnat de Mar, Almera ha donat també regidors i al- el seu únic fill casat dues vegades, caldes a la vila el segle XX i XXI (alcal- serà inicialment treballador i després, de: Pere Almera Puigrós, 1999-2002). a partir del segon matrimoni, pescador. Els Almera són una de les prime- L’any 1895 el llinatge Almera vivien i/o res famílies pobladores del Veïnat de eren propietaris de diverses cases: al Mar i el cognom apareix en els primers c/ Sant Roc, 4 i c/ de l’Església, 2 (ti- documents citats per Josep Samon en tular: Rosa Almera Alsina); al c/ Sant concret la relació de demandants del Pere, 44 i c/ Sant Ramon, 8 i 19 i qua- nomenament d’un vicari a l’església tre cases al c/ Sant Sebastià (titular: del Veïnat de l‘any 1741 i a la relació Jaume Almera Casanovas); al c/ Pla- d‘assistents a les reunions de l’any ça, 5 (titular: Joan Almera Casanovas); 1781 per designar representants per al c/ de l’Era, 14 (titular: Jaume Almera gestionar la segregació municipal. Casanovas); al c/ Camí Ral, 9 i c/ de l’Era, 13 (titular: Pere Almera Comas); Els Almera, a més de pescadors, se- al c/ Sant Joan, 15 (titular: Francisco ran una família de destacats mestres Almera Comas). d’aixa2, artífexs d’infinitat d’embarcacions a les drassanes3 de la platja de Alsina: Vilassar de Mar (Jaume Almera Mir, Jaume Almera Casanovas, Josep i Significat etimològic del cognom: “Al- Francesc Almera Comas, etc.), farma- zina, Alcina, Alsina, Ausina, Olcina, cèutics4 (Pere Almera Comas, Pere Al- Oncina, Olzina, Olsina . Nom de l’ar- mera Mir, Pere Almera Argimon, etc., i bre que fa glans (del llatí ilicina)” eclesiàstics (Jaume Almera Comas5, canonge de la Catedral de Barcelona Classificació: “Llinatges que represen- i geòleg fundador del Museu de Geo- ten el nom del lloc d’origen, de resi- logia de Catalunya i l’escolapi Jacint dència o de propietat” en aquest cas: Almera Comas), pilots i capitans de la “Noms de preparacions i utilitzacions marina vilassarenca (capità Joan Pou del terreny, i de treballs agrícoles” 2 Veure llibre Constructors navals de la provincia marítima de Mataró 1816-1877 de Joaquim Notes sobre aquest llinatge a Sant Llovet. I capítol X La Marina velera i les Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardiola Prim Sant Joan Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 3 Veure article Astillero al llibre Galeria de 6 Veure article Passerell al llibre Galeria de penja-ases (2003) de Damià Bas penja-ases de Damià Bas, i del llibre Sant Joan de Vi- 4 Veure capítol Apotecaris i remeis de l’épo- lassar monografia de Lluís Guardiola Prim ca al llibre monografia de Lluís Guardiola Prim, citat. 7 Veure article cal Tit al llibre Galeria de 5 Veure article biogràfic de Jaume Almera penja-ases (2003) de Damià Bas. Comas al llibre Carrers i gent de Vilassar de Mar 8 Veure article cal Pesseta al llibre Galeria (1997) de Damià Bas. de penja-ases (2003) de Damià Bas. 26 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Veure entrades les Fitxes-entrades: Alzina”, de pares de Sant Andreu de Alsina Matheu i Matheu Alsina Llavaneres i néta dels Matheu de Baix A de Sant Feliu de Cabrera, l’any 1625. Alsina (Alzina) Matheu: La parella s’establirà al Veïnat de Mar. D’aquest enllaç naixeran tres branques Significat etimològic del cognom: que s’estendran per Vilassar, Premià i “Matheu Alzina, Alzina Matheu Montgat. El cognom Alsina (Matheu Alsi- cognom compost amb arrelament na) apareix entre els primers pobladors al Baix Maresme. Matheu o Mateu del Veïnat de Mar, en concret en el llis- prové de Matheus, nom d’un evan- tat de 9 individus que el 1727 sol·liciten gelista. Per a Alsina veieu l’entrada la construcció d’una església al Veïnat. corresponent. També entre el 35 persones (agrupades en 20 cognoms) que demanen en un Classificació: “Llinatges que re- escrit que un vicari celebri missa cada presenten el nom propi patern o diumenge i festius, i en la relació dels 73 matern” en aquest cas: “Noms de individus (44 cognoms) reunits el 1782 sants d’origen llatí o grec posteriors per elegir representants per gestionar la als temps bíblics”. separació municipal. Alguns membres del llinatge foren membres dels òrgans Notes sobre aquest llinatge a Sant municipals de Sant Genís de Vilassar Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: (Jacint Alsina 1733 i 1739 i Josep Alsi- na 1742 i 1747 i després de Sant Joan El cognom Alsina és present a la de Vilassar (alcalde Pau Alsina Serra10 comarca del Maresme abans de 1911; Regidor Jaume Alsina Castells la primera meitat del segle XVI 1854-1856). A la vila hi ha un carrer que (Arenys 1497/1515/1553), Palafo- porta el cognom, carrer d’Alsina11. lls (1497/1515/1553), Sant Andreu de Llavaneres (1497/1515/1553), Inicialment pescadors, els Alzina Mat- Tordera (1497/1515/1553). Els Alsi- heu/ Matheu Alsina / Alsina, seran des- na-Mateu o Mateu-Alsina9 són, sens prés patrons de pesca i cabotatge per dubte, una de les nissagues més les costes mediterrànies, pilots i capi- marineres de tot el Maresme. S’estén tans12 a la Carrera d’Amèrica (capitans durant cinc-cents anys en diverses i pilots: Jacint Alsina Carrau, Jeroni Al- poblacions a la comarca del Baix sina Mateu, Pau Julià Alsina, Joan Gel- Maresme. El cognom compost Alsi- pí Alsina, Jaume Roldós Alsina, Jaume na–Matheu o Matheu-Alsina, apareix a Vilassar de Mar indistintament 10 Veure article Arcalde al llibre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas. durant diverses generacions fins a 11 Veure article Carrer d’Alsina al llibre Car- esdevenir en algunes branques amb rers i Gent de Vilassar de Mar de Damià Bas 1997. la grafia escurçada Alsina o Alzina (a 12 Veure Apendix II “Nómina de barcos y Vilassar el canvi és cap a l’any 1770). capitanes que llegan a Montevideo entre los años 1880 y 1902” i Apendix III: De los principales ma- El cognom compost s’inicia amb l’en- rinos y capitanes originarios de Vilassar de Mar al llaç matrimonial entre Gabriel Matheu llibre De Vilassar de Mar al Río de la Plata Història Lledó de “can Matheu” de Montgat, de la emigración de Catalunya al Uruguay en el siglo amb Àngela Alzina Matheu de “can XIX. de Gustavo Ferrés Pacheco Montevideo 2014. I I capítol X La Marina velera i les Mestrances al lli- 9 Veure: article de Miquel Estruch Els bre-monografia de LLuís Guardiola Prim Sant Joan Alzina Mateu (o Mateu Alzina): 500 anys de nis- de Vilassar, història i geografia de la comarca vilas- saga marinera, a la Revista Singladures , nº 26. sanesa i del Maresme. 1955. 27 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Ferrés Alsina, Joan Cahué Alsina, etc.). Classificació: “Noms de sants d’ori- A El 1846 en la relació de matriculats de gen llatí o grec, posteriors als temps la marina de VM, apareixen 30 individus bíblics” amb aquest cognom d’un total de 478 matriculats. Actualment el llinatge abas- Notes sobre aquest llinatge a Sant ta 17 generacions, 14 de les quals amb Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: components nascuts a Vilassar de Mar. En el segle XIX algunes branques vi- El cognom és un dels més antics do- lassarenques s’establiren a Amèrica, a cumentats del “Vilassar històric”, Sant l’Argentina (Buenos Aires) i a l’Uruguai Genís de Vilassar, Veïnat de Cabrils, (Canelones). Veïnat del Sant Crist i Veïnat de Mar). Existeix en aquest sentit la gran masia L’any 1895 el llinatge Alsina Mateu / de “ca l’Amat”13 al Veïnat del Sant Mateu Alsina de la vila vivien i/o eren Crist que data del segle XIV, també el propietaris de diverses cases: al c/ de cognom està documentat a Pineda de la Concepció, 20 (titular: Hereus de Te- Mar (1399), Sant Andreu de Llavane- resa Alsina Badia); al c/ del Rosari, 17 i res (1284) i Calella (1380). Els llinatges 25 (titular: Jacint Alsina Castells); al c/ Amat que recalen a Sant Joan de Vi- Rosari, 24 (titular: Pere Alsina Castells); lassar provenen de diverses poblaci- al c/ Sant Josep,14 (titular: Rosa Alsina ons. Un d’ells, el més antic documentat Castells); al c/ Roig, 9, i 10 (titular: Pere és el que origina Joan Bartomeu Amat, Alsina Casanovas); al c/ de l’Arpella, 25 del Sant Crist de Cabrils casat amb i una masia (titular: Jeroni Alsina Do- Joana Casals Garau el 1595: Descen- mènech); al c/ Rosari, 26 (titular: Jeroni dents d’aquest llinatge per línies pater- Alsina Gelpí); al c/ Santa Coloma, 16 (ti- nes i maternes amb preponderància tular: Antoni Alsina Moragas); al c/ Sant de les maternes que no transmetran el Pau, 3 i Plaça, 6 (titular: Hereus d’Antoni cognom. Ja eren presents al Veïnat de Alsina Mir); al c/ Sant Antoni, 4 i 7 (titu- Mar l’any 1767 com a pescadors. En- lar: Hereus Joan Alsina Pons); al c/ Sant troncaran amb els Cahué, els Verda- Pau, 13 (titular: Joan Alsina Roca); al c/ guer, els Carbonell, els Casanovas, els Sant Jaume 22; Sant Llorenç 1 i Arpella Bernet, els Lloveras, els Mir, els Ba- 50 (titular: Bonaventura Alsina Reig); al nús, etc. Actualment abasta 18 genera- c/ Sant Sebastià, 6 i Sant Pere, 7 (titu- cions, 9 de les quals amb components lar: Julita Alsina Reig); al c/ Sant Roc, 5 de Vilassar de Mar. (titular: Teresa Alsina Sust); al c/ Rosari, 14 (titular: Hereus Francisco Alsina Ver- Un segon llinatge és el que origina Fran- daguer); al c/ Santa Coloma cesc Amat casat amb Isabel Roura cap 20 (titular: Hereus Genís Alsina Ver- a l’any 1810. Entroncaran amb els Llo- daguer); al c/ Sant Sebastià, 16 i Sant veras, els Murtra, els Carrau, els Ferrés, Joan, 13 (titular: Hereus de Pau Alsina etc. Els descendents d’aquest llinatge Villà); al c/ Sant Sebastià, 17, Sant An- seran inicialment matriculats de la ma- toni, 30 i Sant Joan, 13 (titular: Hereus rina (Jaume Amat Roura), però aviat esde Teresa Alsina Villà). devindran fabricants 14(Amat Murtra de

13 Veure article ca l’Amat al llibre Galeria de Amat: penja-ases de Damià Bas 2003. 14 Veure entrada els Murtra y els Cuquet al llibre de Benet Oliva Ricós Els orígens de la prime- Significat etimològic del cognom: “Del ra industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: llatí Amatus (870), estimat”. Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), 28 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT la fàbrica de “can Civil”15). Una branca Primer pagesos, després mariners, mes- dels Amat s’establirà el segle XX a l’Ar- tres, pilots i capitans de la marina vilas- A gentina on fundarà la fabrica tèxtil “Amat sarenca18 i de la “Compañía Transmedi- Montegrande”16 a la província de Bue- terrania”, professors de l’escola nàutica, nos Aires, la més important del país). el Col·legi Nàutic i Comercial19 (pilot i Aquest llinatge arriba actualment a la 6ª professor Jeroni Anyé Casanovas 20 ca- generació a Vilassar de Mar. pità Antoni i l’oficial Jeroni Caviglia Anyé, etc.), comerciants, etc. Alguns membres L’any 1895 els llinatges Amat de la del llinatge s’establiran a l’Argentina, a vila vivien i/o eren propietaris de di- Monteros (Tucumán), Córdoba, La Plata, verses cases: al c/ Sant Pere, 45 (titu- etc.). Actualment abasta 6 generacions, lar: Miquel Amat Gel); al c/ Sant Pere 5 d’elles a Vilassar de Mar. 32 al 53 (titular: Miquel Alsina Lluch); al c/ de l’Era, 13 i c/ Sant Joan, 19 L’any 1895 els membres del llinatge i 20 (titular: Hereus de Jaume Alsina Anyé vivien i/o eren propietaris de diver- Roura). ses cases: al c/ Sant Roc, 8 i 18 (titular: Jeroni Anyé Casanovas); al Camí Ral, Anyé / Anyer: 7, i 8 (titular: Dolors Anyé Gelpí); d’una masia (titular: Hereus de Francisca Anyé Significat etimològic del cognom: Llimona); al c/ de l’Arpella, 37 (titular: He- “Anyer, Anyé, Añé”. Probablement de reus d’Antònia Anyé Vllà). Isanhar, que presenta la variant Isner. Argimon: Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” en Significat etimològic del cognom: “Ar- aquest cas: “Noms germànics” gimund, que sembla que devia significar ”defensor avar”. Ariemundus Notes sobre aquest llinatge a Sant (981); Argemundos (984).”. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Classificació: “Llinatges que represen- Llinatge procedent probablement de ten el nom propi patern o matern” en Sant Genís de Vilassar. El primer docu- aquest cas: “Noms germànics”. mentat és Josep Anyé casat amb Agnès Villà cap al 1773. L’establiment a Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar serà obra de Jeroni Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Anyé Villà, (a) “Jeroni de la Sènia”17, que es casa amb Teresa Llimona Carles el Llinatge procedent de Sant Pere de 1809 a Sant Joan de Vilassar. Entronca- Premià on ja és documentat el 1497. ran amb els Caviglia, Gelpí, Casanovas, Pérez Arumí, Serrallach, Alsina, etc. 18 Veure capítol X La Marina velera i les Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardiola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la (Mataró 1999). comarca vilassanesa i del Maresme. 1955 15 Veure l’article Civil al llibre Galeria de pen- 19 Veure capítol XII l’Escola Nàutica del lli- ja-ases 2003 de Damià Bas. bre-monografia Sant Joan de Vilassar, història i ge- 16 Veure Fabrica Amat S. A. de Monte Gran- ografia de la comarca vilassanesa i del Maresme de de (Argentina). Web: Lluís Guardiola Prim 1955. http://historiasecheverrianas.blogspot.com.es/2016/01/ 20 Veure article Carrer Jeroni Anyé Casano- fabrica-textil-amat-sa.html vasa al llibre Carrers i Gent de Vilassar de Mar de 17 Veure articleJeroni de la Sènia al llibre Galeria Damià Bas 1997. I l’article Jeroniet al llibre Galeria de penja-ases (2003) de Damià Bas. de penja-ases 2003 del mateix autor. 29 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Aquest cognom és força extens en dència o de propietat” en aquest cas: A aquesta població. Els Argimon vilassa- “Topònims de les terres de llengua ca- rencs de mar provenen del matrimoni talana”. entre Pere Argimon casat amb Casilda Ros Tortós de Sant Genís de Vilassar, Notes sobre aquest llinatge a Sant cap a l’any 1780. Aniran a viure a una Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: casa del carrer “Laucata”, que serà coneguda com “can Pesseta”21. Tin- Cognom amb poc recorregut a Sant dran set fills. Els Argimon entroncaran Joan de Vilassar, atès que sembla que amb els Simon, els Gelpí, els Tolrà, els s’extingeix. El llinatge és originari de Sant Almera, els Barrau, els Parera, els Ca- Fost de Campsentelles. L’origina Josep sanovas, els Villà, els Roldós, etc. Artés Oliver, nascut en aquesta població que casa a Sant Joan de Vilassar amb Seran pescadors, mariners, pilots i ca- la vilassarenca Teresa Puig Alsina l’any pitans de la marina vilassarenca (capi- 1842. Tindran dues filles. Una de les tans Josep i Pere i pilot Genís Argimon quals era a la vila l’any 1895 a la Plaça Simon, capità Pere Argimon Barrau, de la Constitució, 2 i 3 segons Registre etc.), després comerciants i fabricants fiscal d’edificis. Després es perd la pista. (fàbriques tèxtils a Manlleu i Olost de Lluçanès). El llinatge dels Argimon vi- Arumí: lassarencs de mar arriba actualment a les 8 generacions. Significat etimològic del cognom “Aro- mí, Arumí, Oromir, Oromí, Olimir. Pro- L’any 1895 els membres del llinat- bablement de Ariamir, segons Balari ge Argimon de la vila vivien i/o eren que dóna aquesta classificació catala- propietaris de diverses cases: al c/ na: Ermir, (1080), Erumir, (1133), Urumir de l’Església, 12, c/ Sant Jaume 5 i (1173), Oromir (1190). Cal considerar c/ Sant Ignasi, 12 (titular: Pere Ar- poc probable l’ètim àrab ar·rom, propo- gimon Barrau); al c/ de Sant Ignasi, sat en el DCVB”. 7 (titular: Mercè Argimon Barrau); al c/ de Sant Ignasi, 6 (titular: Eulàlia Classificació: “Llinatges que represen- Argimon Barrau); al c/ de la Con- ten el nom propi patern o matern” en cepció, 2 (titular: Josep Argimon aquest cas: “Noms germànics” Guardiola); al c/ del Rosari, 6 i al c/ de Sant Andreu, 17 (titular: Hereus Notes sobre aquest llinatge a Sant de Genís Argimon Simó). Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

Artés: El cognom té poc recorregut a Sant Joan de Vilassar, atès que es desenvo- Significat etimològic del cognom: “Del luparà per línia materna i no es transme- topònim Artès, vila del Moianès i que trà. El llinatge l’origina Francesc d’Assís deu ser derivat del cognom gàl·lic Ar- Arumí Moscorda, nascut a Mataró, ca- tus”. sat amb Josepa Abril Colbet de Sant Martí de Provençals que s’estableixen Classificació: “Llinatges que represen- a Sant Joan de Vilassar on tindran una ten el nom del lloc d’origen, de resi- filla Eulàlia Arumí Abril que al seu torn 21 Veure article can Pesseta al llibre Galeria es casarà en segones núpcies amb Llo- de penja-ases 2003 de Damià Bas. renç Pérez Lloveras en 1865. Aquest 30 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT matrimoni anirà a Mèxic (Veracruz) on Arús Font24, notari nascut a aquesta naixeran alguns del seus fills, retornant població fill de Joan i de Raimunda A a Sant Joan de Vilassar. Els descen- que s’estableix a Sant Joan de Vi- dents entroncaran amb els Mir, Caviglia, lassar i enllaça el 1886 en segones Roca, Marsal, Jover, Santinyà, Julià, núpcies, amb Eulàlia Verdaguer Alsi- Almera, Argimon etc. Seran mariners, na. Tindran una filla. Viuran al c/ Sant pilots i capitans de la marina vilassaren- Roc, 20 “ca l’Arús25” Aquest llinatge ca (capità Eutimi Pérez Arumí, etc.). La entroncarà amb els Ferrés, els Vidal, línia del llinatge d’Eutimi Pérez Arumí22, els Julià, els Mataró, etc. ja al segle un cop aquest enviudà, s’establirà defi- XX. nitivament a l’Equador23 ja durant el segle XX. Actualment el llinatge abasta 7 El notari Jaume Arús Font, profunda- generacions a Vilassar de Mar. ment catalanista26 va deixar una gran empremta en el camp polític i cultural L’any 1895 els membres del llinatge Aru- de la vila i a la història de Catalunya en mí vivien i/o eren propietaris de dues ca- l’últim terç del segle XIX. Actualment el ses: al c/ de Tras Església, 7 i 8 (titular: llinatge arriba a les 6 generacions, 5 de Eulàlia Arumí Abril). les quals a Vilassar de Mar.

Arús: L’any 1895 els membres del llinatge Arús vivien i/o eren propietaris d’una Significat etimològic del cognom: casa al c/ de Sant Roc, 20 (titulat: Jau- “Arús, Orús, Són cognoms llatins Aru- me Arús Font). sius i Aurisius. En l’edat mitjana apareix Oruzo (932), Auritius (981), Auru- Avellà / Abellà: cius (987)”. Significat etimològic del cognom; Classificació: “Llinatges que represen- “Abellà, Avellà. Pot venir de derivats ten el nom propi patern o matern”, en llatins en anus de qualsevol d’aquests aquest cas: “Noms llatins o preromans noms personals: Abellius, Abilius, Avi- no pertanyents al santoral cristià”. lius”.

Notes sobre aquest llinatge a Sant Classificació: “Llinatges que repre- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: senten el nom propi patern o matern” en aquest cas: “Noms llatins o pre-ro- Cognom molt antic al Maresme (Sant mans no pertanyents al santoral cris- Genís de Vilassar 1497), però amb tià.” poc recorregut a Sant Joan de Vilas- sar atès que es desenvolupa per línia Notes sobre aquest llinatge a Sant materna i per tant no es consolida. El Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: llinatge vilassarenc prové de Canet de Mar, l’origina Jaume (Santiago) 24 Veure Apunts Biografics d’Alexis Serrano web del CEV 25 Veure article ca l’Arús al llibre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas. 22 Veure entrada Eutimi Perez Arumí al Lli- 26 Veure article de Josep Ma. Ollé i Romeu bre “El Vilassar de Mar els indians” de Taté Cabre i Homes del catalanisme. Bases de Manresa.Diccio- Mireia Oliver 2012. nari biogràfic 1995 Barcelona. I l’article L’Agrupació 23 Veure article Els catalans a l’Equador de Catalanista de Vilassar de Mar i el cor “Lo Planter” i Fernando Jurado Novoa al Revista Paratge nº 5 i 6 el seu estendar... de Damià Bas a la Revista Singla- 1994 dures Nº 11 31 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Cognom originari de Sant Genís de Vi- lassar on està documentat cap a l’any 1400. S’han identificat dos llinatges di- B ferents. El primer registrat és el que origina Bernat Avellà del Veïnat de Cabrils casat amb Alamanda. Els descendents seran a Sant Genís de Vilassar i Cabrils i després per línia materna, per tant no conservaran el cognom, s’establiran al Veïnat de Mar el primer serà Francesc Cahué Avellà casat amb Paulina Gorgu- llon el 1769. Els membres entroncaran amb els Gorgullon, Casanovas, Carbo- nell, Roldós, Lloveras, Verdaguer, etc. Seran pagesos i després es dedicaran als oficis del mar. Aquest llinatge arriba B actualment a 22 generacions, 10 d’elles amb components vilassarencs de mar. Bacàs:

El segon llinatge és el que origina Significat etimològic del cognom: Josep Avellà amb Marianna Valls de Cognom no estudiat per cap dels es- Sant Feliu de Cabrera cap al 1810 especialistes catalans. Amb tot el dicci- tablert com a pagès a Sant Joan de Vi- onari etimològic Alcover-Moll indica: lassar. Possiblement serà el propietari “Llinatge de Barcelona i sa comarca” de la casa de pagès enderrocada al sense més precisions. 1970 que s’anomenava “ca l’Avellà”27. Aquest llinatge de poc més de 2 ge- Classificació: “Noms d’origen desco- neracions entroncarà amb els Roldós negut o molt dubtós”. i els Lloveras i tindrà poc recorregut a Vilassar de Mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

El cognom apareix al Veïnat de Mar mitjançant dos llinatges possiblement relacionats, Pere Bacàs i Joan Bacàs. El cognom pot provenir de Badalona. El primer llinatge és el de Joan Bacàs, nascut a Badalona, casat amb Maria Banús cap al 1830. Tindran dos fills. Aquest llinatge amb 3 generacions a Sant Joan de Vilas- sar entroncarà amb els Roldós, Serra i Pujades. Un membre del llinatge (de “can Bacàs”28) serà regidor i tinent d’alcalde el segle XX (regidor Joan

27 Veure article ca l’Avellà al llibre Galeria de 28 Veure article can Bacàs al llibre Galeria penja-ases 2003 de Damià Bas. de penja-ases 2003 de Damià Bas. 32 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Bacàs Serra29 1929-30). El primer del lomera Piferrrer a la parròquia de Sant llinatge era bacallaner amb botiga al Genís de Vilassar. Aquesta línia abas- c/ de Sant Joan. L’any 1846 hi ha tres ta actualment 15 generacions a la vila, Bacàs matriculats en la llista d’hàbili- però no conserva el cognom al predo- B tats de la marina de la vila domiciliats minar la línia materna. al c/ Sant Ignasi i al c/ de l’Arpella. El segon llinatge identificat és el del El segon llinatge l’origina Pere Bacàs pescador Miquel Badia de Premià, casat amb Rosa Teixidor cap al 1803. casat amb Maria Melcior cap al 1695, Tindran dos fills. Aquest llinatge pre- que tindrà tres fills, dos dels quals Plà- dominarà la línia materna i per tant el cid i Isidre s’establiran al Veïnat de cognom no es transmetrà. Entroncarà Mar. Entroncarà amb els Alsina Mateu, amb els Banús, Sitjes, Roldós, Reig, els Ferrés, els Roig, els Casanovas, Carbonell, Guardiola, etc. aquest lli- els Carrau, els Verdaguer, els Pujol, natge abasta actualment 7 generaci- els Borotau, els Sust, els Roldós, els ons a Vilassar de Mar. Bas, etc. Actualment es quantifiquen 13 generacions a la vila. Badia: Membres amb el cognom Badia apa- Significat etimològic del cognom: reixen en diversos documents que fan “Abadia, Badia. Monestir regit per un referència als primers pobladors del abat”. En certes regions significa “rec- Veïnat de mar citats per Josep Samon toria”. (anys 1741 i 1782). A mitjans del segle XVIII trobem Badia vilassarencs Classificació: “Llinatges que represen- entre els ”fomentadors” catalans a les ten el nom del lloc d’origen, de resi- costes de Galícia en la comercialitza- dència o de propietat” en aquest cas: ció de la pesca, o en una branca, com “Noms d’edificis i llurs dependències”. altres famílies vilassarenques, s’establiran definitivament (port de Mu- Notes sobre aquest llinatge a Sant gardos)30 iniciant un llinatge gallec). Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Els Badia es dedicaran als oficis del mar com pescadors, patrons, pilots, Les famílies amb descendents Badia mariners, etc. Hi ha 9 membres amb arrelades actualment a Vilassar de Mar cognom Badia al llistat de matriculats provenen de diferents llinatges tots ells de marina del 1846. de la població de Premià, on el cognom ja és documentat l’any 1553. Un primer L’any 1895 els membres del llinatge llinatge identificat el provinent de Bèdia Badia vivien i/o eren propietaris de Badia, un occità procedent de la pobla- dues cases: al c/ de l’Arpella, 10 (ti- ció de Vila Tolesana del Bisbat de Rius tular: Josep Badia Roldós); al c/ de (Rieux, en francès), casat amb Petronil· l’Arpella, 7 (titulars: Hereus de Pau la que s’estableix a Sant Pere de Pre- Badia Roldós); i al c/ del Carme, 8 (ti- mià i té un fill Pere Badia, bracer que es tular: Rosa Badia Serra). casarà, l’any 1626 amb Margarida Co-

29 Veure article L’Ajuntament de Vilassar de 30 Veure article La penetració econòmica Mar durant la Segona República. les eleccions. els catalana en el puerto gallego de Mugardos ( 1760- alcaldes i regidors” 1931. Revista Singladures nº33 1780) de Antonio Meijide Pardo 1984 Revista Pe- 2016 dralbes nº 4. 33 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Baleta: Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” en Significat etimològic del cognom: aquest cas: “Noms llatins o preromans B “Cognom no estudiat per cap dels es- no pertanyents al santoral cristià.” pecialistes catalans”. Amb tot el diccionari etimològic Alcover-Moll indica: Notes sobre aquest llinatge a Sant “Llinatge de Barcelona i sa comarca” Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: sense més precisions. Cognom que apareix als registres Classificació: “Noms d’origen desco- parroquials amb les grafies Venus, negut o molt dubtós”. Vanús, Benús, Banús, Bonús. A Sant Joan de Vilassar es consolida la grafia Notes sobre aquest llinatge a Sant Banús al segle XIX. S’hi identifiquen Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: diferents llinatges la majoria procedents de Sant Genís de Vilassar. El Cognom amb poc recorregut a Sant primer és originat per Miquel Joan Joan de Vilassar. Apareix a la vila amb el Banús Serra, notari, fill de Miquel i matrimoni de Josepa Baleta Masclans, Magdalena, casat amb Elisabet Roura nascuda a Barcelona filla de Francesc Cases en 1607 a Sant Genís de Vilas- Baleta, tintorer i Maria Masclans, amb el sar. Entre la 6a. i la 7a. generació ja vilassarenc Josep Roldós Borotau, ma- són al Veïnat, però per línies maternes riner, cap a l’any 1840. Tindran 7 fills. El que no consoliden el cognom. A la 7a. cognom no es consolidarà atès que en Lluís Banús Mas, treballador casarà ser de línia materna no es transmetrà. amb Antònia Carrau Ros el 1823 a Sant Joan de Vilassar amb sis fills que El membres del llinatge vilassarenc transmetran el cognom fins avui. En- seran marins, pilots i capitans de la troncaran amb els Pifarrer, els Rafart, marina vilassarenca i de la Compañía els Costa, els Castells, els Roldós, Transmediterránea (capità, Antoni els Villà, els Verdaguer, els Alsina, Roldós Baleta31; capità Josep Roldós els Ferrés, etc. Actualment el llinatge Moragull, etc.), comerciants (Jaume abasta 16 generacions. Roldós Baleta a Guayaquil, Equador). Entroncarà amb els Moragull, Argi- Els vilassarencs de mar d’aquest lli- mon, Bas, Carbonell, Barreiro, etc. natge es dedicaran als oficis del mar: Actualment el llinatge abasta 7 gene- corders, pescadors, mariners i pilots racions amb descendents a Vilassar (pilot Joan Banús Gelpí; pilot Pere Ba- de Mar, Barcelona i a Guayaquil. nús Pou ”àlies Peret Lagasta”, etc.). El 1846 havia cinc matriculats en la llis- Banús: ta d’habilitats de la marina de la vila. Algunes branques del llinatge s’esta- Significat etimològic del cognom: “Be- bliren a l’Argentina (Santiago del Es- nús, Banús, Bonús. Del nom celta Bo- tero). nucius”. 31 Veure Un vilassarenc heroi de Cavite El segon llinatge, que ignorem d’on d’Agustí Martin Sabater a la Revista Singladures prové, és el que origina Melcior Banús nº16, i la seva biografia a l’Enciclopèdia Viquipè- casat amb Teresa Pou, cap a l’any dia entrada Antoni Roldós Baleta al web: https:// ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Rold%C3%B3s_i_Ba- 1825 amb tres fills. Serà un llinatge leta que no consolida el cognom pel fet 34 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT que predomina la línia materna. En- Barat, “canvi, tracte fraudulent” i el va- troncaran amb els Pujol, els Cabot, rat, nom de peix, amb la inicial transcrita els Roldós, els Mascaró, els Gelada, per B. Com coneixem que els Baratau / els Casanovas, etc. abasta 3 genera- Borotau, vilassarencs procedien d’Occi- B cions. tània i per tant parlaven occità-gascó, el significat del cognom com indica FBM Un tercer llinatge del qual també es podria estar relacionat en la definició del desconeix procedència és el que ori- mot gascó Barat, “tancat fet de terra o gina Lluís Banús Padrós, fill de Magí de brancam”. i Josepa, casat el 1786 a Sant Joan de Vilassar amb la vilassarenca Maria Classificació“Noms d’origen no cata- Reig Pou amb dos fills. El llinatge no là. En aquest cas: “Noms occitans”. consolida el cognom atès que predominen les línies maternes. Entronca Notes sobre aquest llinatge a Sant amb els Roldós, els Gelpí, els Llenas, Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: els Lloveras, els Verdaguer, els Casa- novas, els Guardiola, etc. Abasta 13 El primer Baratau/Borotau fundador generacions a Vilassar de Mar. d’aquest llinatge és Francesc Boratau (inscrit amb aquesta grafia al registre L’any 1895 els membres del llinatge de casament), jornaler, nascut a la po- Banús vivien i/o eren propietaris de blació de Castells, del bisbat de Co- diverses cases: al c/ del Carme, 10 minges (Occitània), aproximadament (titular: Joan Banús Albert); al c/ de la cap a l’any 1640, fill de Pere Baratau i Concepció, 5 (titular: hereus Joan Ba- de Margarida. És amb tota probabilitat nús Abril); al c/ Sant Llorenç, 7 (titular: un occità que durant el segle XVII com Josep Banús Carrau); al c/ de l’Arpella, molts altres de les contrades transpi- 31 (titular: Feliu Banús); al c/ del Car- rinenques es traslladaven a Catalunya me, 16 (titular: Pere Banús Pou) i al a treballar de temporers durant una c/ Sant Pau 14 (titular: Hereus Andreu part de l’any, país que amb el temps Banús Roig). alguns s’hi van establir definitivament. Francesc Boratau l’any 1664 es casa Baratau / Borotau): a Sant Genís de Vilassar amb Paula Badia Colomera, descendent també Significat etimològic del cognom: “Ba- d’occitans establerts a Sant Pere de ratau, Borotau”. Aquest cognom en ser Premià. S’establiran al Veïnat de mar un cognom no català no ha estat estu- com a pescadors. Els seus fills i des- diat pels especialistes del nostre país. cendents seran inscrits com Baratau Hi ha, però una breu referència que pot al registre parroquial. Posteriorment, donar alguna pista en un text de F. B. cap al 1760 una de les branques serà Moll, quan, de referir-se a la dificultat inscrita amb la grafia Borotau que co- d’esbrinar determinats llinatges difícils existirà amb el cognom Baratau. posa l’exemple del cognom Barat diu el següent: “Pot tenir quatre orígens: el Els Baratau són unes de les famílies nom personal germànic “Berhard; (d’on que apareixen en diversos documents ve el cognom Berard, i Barat en podria que fan referència als primers pobla- ser una variant, de Bernat, de Bernard); dors del Veïnat de mar citats per Jo- el substantiu gascó Barat, “tancat fet de sep Samon (anys 1727, 1741 i 1782). terra o de brancam”; el substantiu català Entroncaran amb els Alsina, els Badia, 35 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

els Bisa, els Cabot, els Casanovas, els Arenas), Uruguai (Dep. Soriano), Cuba Gelpí, els Julià, els Mir, els Pujol, els (l’Havana), Puerto Rico (Maricau) i USA Reig, els Roig, els Roldós, els Vehils, (Nova Orleans, Nova York i Miami). B etc. Llinatge força extens dóna a lloc a nombrosos motius i àlies com “ca la L’any 1895 els membres del llinatge Cila”32, “can Calcetes,” etc. Seran pes- Baratau/Borotau vivien i/o eren pro- cadors, patrons pescadors i més tard, pietaris de diverses cases: al c/ Sant mariners, pilots i capitans33 que faran Genís,8 (titular: Hereus d’Andreu Ba- “la Ruta del Tasajo” a la carrera d’Amè- ratau Roig); al c/ Sant Pere,1; c/ del rica (pilot Andreu Borotau Roig; capità Rosari, 22 i 23; c/ Sant Magí, 3; c/ de Gaspar Borotau Julià; pilot Pau Boro- Sant Llorenç,6 i de l’Arpella, 35 (titular: tau Casanovas; capità Pau Borotau Hereus de Joan Boratau Casanovas); Casanovas II; pilot Bartomeu Borotau al c/ del Rosari, 20 (titular: Hereus Gelpí; capità Jeroni Costa Borotau; ca- de Salvador Boratau Casanovas); al pità Delmir Baratau Bisa, capità Joan c/ del Rosari, 21; c/ Sant Sebastià, 5 Borotau Casanovas; pilot Nicolau Mir i c/ de l’Era, 21 (titular: Miquel Boratau Borotau; entre d’altres). També comer- Casanovas); al c/ Sant Francesc, 27 ciants a l’Uruguai i a l’Equador34, així (titular: Hereus de Joan Boratau Casa- com professors d’ensenyament a Sant novas); al c/ Sant Francesc, 23 (titular: Joan de Vilassar. Membres del llinatge Hereus de Joan Boratau Gelpí) i al c/ han estat alcaldes i regidors de la vila Sant Pere,12, (titular: Hereus d’Antònia en diverses ocasions (alcalde Jaume Boratau Pou). Baratau Alsina 1797-79 i 1803-04; alcalde Pau Borotau Gelpí 1829). Barba:

Des de 1922 un carrer de la vila (el car- Significat etimològic del cognom: “En rer Miquel Borotau), porta el nom d’un llatí ja es troba un cognom Barba”. descendent: Miquel Borotau Casano- També pot ser formació catalana del vas35, mestre de primeres lletres. Actu- substantiu barba i aplicada com a so- alment el llinatge dels Baratau/Borotau brenom a un home barbut”. abasta 15 generacions i s’estén a més de Catalunya (Vilassar de Mar i Barce- Classificació: “Llinatges que represen- lona), per La Rioja (Badaran), Illes Ca- ten el nom propi patern o matern” en nàries i el continent americà: Equador aquest cas: “Noms llatins o preromans (Babahoyo i Guayaquil), Xile (Punta no pertanyents al santoral cristià.”

32 Veure Cila al llibre Galeria de penja-ases Notes sobre aquest llinatge a Sant 2003 de Damià Bas 33 Veure Apendix III del llibre De Vilassar de Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Mar al Rio de la Plata. Història de la emigración de Catalunya al Uruguay en el Siglo XIX. Trayectòria de S’identifiquen diversos llinatges la família Ferrés i Carrau de Gustavo Ferrés Pache- co. 2014 Montevideo. I capítol X La Marina velera i d’aquest cognom a Vilassar de Mar. El les Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardi- primer l’origina Josep Barba, moliner ola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de Barcelona casat amb Rosa Parera. de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 34 Veure article Els catalans a l’Equador de El seu fill l’Antoni Barba Parera, cor- Fernando Jurado Novoa al Revista Paratge nº 5 i 6 der establert al Veïnat de mar contrau 1994 matrimoni en segones núpcies amb 35 Veure article Carrer Miquel Borotau al llibre de Damià Bas Carresr i Gent de Vilassar de Mar Maria Graupera Ferrés de Premià, 2003 l’any 1758. Entroncaran amb els Su- 36 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT nyer, Pons, Pagès, Alsina, Botey, Car- Paula Barba Bosch); al c/ Sant Pau, 5 rau, Farrerons, Puig, Verdaguer, Tolrà, i 14 i Sant Pere, 29 (titular: Paula Bar- Ramon, etc. Seran els Barba de “cal ba Bosch); al Camí Ral, 29 (titular: Salvi Cènsio”36. Seran corders, pescadors, Barba Botey); al c/ Santa Coloma, 17 B mestres d’aixa, fusters de bord (fus- (titular: Jaume Barba Gelpí) i al c/ Sant ters de bord: Francesc,37 Jaume i Joan Pere, 28 (titular: Josep Barba Illa). Barba Macià). Una branca del llinatge s’establirà a El Masnou. Es quantifi- Barrau: quen 6 generacions a la vila. Significat etimològic del cognom: “Ba- Un segon llinatge probablement de raut, Barral, Barrau, Barral, Baralt. Del Vilassar de Dalt, l’origina Felicià Bar- cognom francès Baraud (de barrat) apli- ba Suari, mariner casat a la vila amb cat a persones vestides amb dibuixos Francisca Bosch Sabater cap a l’any de barres.(J.M. Albaigès) No es impro- 1820. Un fill Joan Barba Bosch, ma- bable tampoc que baraut vingui del nom riner casarà a Sant Joan de Vilassar personal germànic Beroald. F. B. Moll. amb Rosa Verdaguer Alsina l’any 1844. Entroncaran amb els Verda- Classificació: “Llinatges que repre- guer, Puig, Guardiola, Matamala, senten el nom propi patern o matern” Anyé, Roldós, Mir, Julià, Sust, etc. en aquest cas: “Noms francesos” Aquest llinatge es dedicarà als oficis del mar com pescadors, mestres d’ai- Notes sobre aquest llinatge a Sant xa, fusters, mariners, pilots i capitans Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: de la marina vilassarenca38 (capitans: Joan Barba Carrau; Joan i Aniceto És un llinatge de Sant Feliu de Matamala Barba39), naviliers (Aniceto Cabrera, probablement procedent de Matamala Barba, etc.). Es quantifi- terres franceses. El primer matrimoni quen 5 generacions d’aquest llinatge. identificat és de Giralt Barrau “alies Garau“, bracer fill de Germà Barrau i Un tercer llinatge originat per Caterina de Domenge, amb Hieronima Llines, Barba Illa casada amb el pescador vi- de Sant Feliu de Cabrera el 1657. Els lassarenc Jaume Puig Domènech el membres del llinatge eren treballadors 1836 i un quart, de Jaume Barba Llenas i pagesos a Cabrera i a Cabrils. El amb Madrona Gelpí Lloveras el 1839, primer Barrau que s’estableix al no tindran pràcticament recorregut. Veïnat de Mar és Josep Barrau Mestre que es casa amb Àgata Verdaguer L’any 1895 els membres dels llinatges Mas nascuda a Cabrera, l’any 1743. Barba vivien i/o eren propietaris de di- Tindran alguns dels fills al Veïnat. Els verses cases: al c/ Sant Pau, 14 (titular: Barrau entronquen a Vilassar de Mar amb els Parera, Gualba, Puig, Badia, 36 Veure article Cènsio al llibre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas Font, Casanovas, etc. D’aquest llinatge 37 Veure article Records d’un fuster de bord: es quantifiquen 13 generacions, 4 de transcripció d’una gravació de Francesc Barba Ma- les quals a Vilassar de Mar. Mes tard cià de Llum Torrens al Revista Singladures nº16. 38 Veure capítol X La Marina velera i les ja al segle XIX diverses línies Barrau Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardiola s’establiran a Sant Joan de Vilassar. Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 39 Veure article Nicetu al llibre Galeria de L’any 1895 els membres del llinatge penja-ases 2003 de Damià Bas Barrau vivien i/o eren propietaris d’una 37 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

casa al c/ Sant Pau, 14 (titular: Hereus llinatge residirà algun temps a Albuñol de Martí Barrau Casanovas); (Granada) fins recalar a Barcelona. A Sant Joan de Vilassar apareix a par- B Bas: tir del matrimoni de Josep Bas Rol- dós, oficial de la marina mercant que Significat etimològic del cognom: es casa amb la vilassarenca de mar “Nom d’un antic vescomtat de la Gar- Rosa Vives Riera, l’any 1929. El lli- rotxa que es conserva en els noms natge abasta 6 generacions, 3 d’elles dels pobles com Sant Privat de Bas, amb components vilassarencs de mar. Sant Esteve de Bas: Probablement Entroncaran amb els Serra, Roldós, d’origen preromà`. Basse, Basso, Vives, Riera, etc. La línia vilassaren- (898). També s’escrivia antigament ca es dedicarà a la marina mercant40 Bars i sembla relacionable amb el to- (capitans: Ignasi Bas Roldós, capità pònim francès Bar. Josep Anton Bas Vives, oficial Josep Bas Roldós), i com consignataris de Classificació: “Llinatges que represen- vaixells (Agustí Bas i Bas de l’em- ten el nom del lloc d’origen, de resi- presa Bas i Pujol S.A. a Barcelona). dència o de propietat” en aquest cas: El llinatge recala després a Barcelona. “Topònims de les terres de llengua catalana”. L’any 1895 els membres del llinatge Bas vivien i/o eren propietaris de diver- Notes sobre aquest llinatge a Sant ses cases: al c/ Sant Ramon, 10 i Plaça Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: de la Constitució, 4 (titular: Hereus de Jaume Bas Mas); c/ del Rosari,19, c/ El cognom Bas dels vilassarencs de Sant Francesc, 26 i c/ Sant Pere, 4 (ti- mar te diverses procedències. El pri- tular: Hereus de Simó Bas Mas). mer llinatge és originari de Cardedeu. L’inicia Isidre Bas, pescador nascut a Bassa: aquesta població i habitant de Vilas- sar, quan es casa l’any 1715 amb Ag- Significat etimològic del cognom: “Del nès Ferrés Xaus. I s’estableixen a la cognom llatí bassa o be del substantiu vila. Entroncarà amb els Casanovas, català bassa “clot amb aigua”(d’origen Campins, Tauran, Font, Mas, Boro- ibèric)”. tau, Carrau, etc. abasta 7 generacions amb components vilassarencs de mar. Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” en El segon llinatge del qual desconeixem aquest cas: “Noms llatins o preromans l’origen és el de Jaume Bas, mariner, no pertanyents al santoral cristià.” casat amb Eulàlia Abril Lloveras a Sant Joan de Vilassar el 1815. Es desenvo- Notes sobre aquest llinatge a Sant luparà per línia materna i per tant no Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: es transmetrà. Entronca amb Casano- vas, Reig, Marsal, Carrau, March, etc. Cognom molt antic documentat a la abasta 6 generacions. parròquia de Sant Genís de Vilassar

El tercer llinatge prové de Vinarós. 40 Veure capítol X La Marina velera i les Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardiola L’origina en Francesc Bas, casat amb Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la Marianna Comas cap a l’any 1780. El comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 38 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT i a Òrrius (1497). S’hi identifiquen dos Camí Ral 30, (titular: Hereus d’Eulàlia llinatges originats en aquesta pobla- Bassa Mas). ció. El primer l’originat per Pere Bas- sa, pagès, fill de Giraut i Joana, casat Batalla: B a Sant Genís de Vilassar el 1570 amb Elisabet Ponsa, nascuda a Badalona. Significat etimològic del cognom: “Del Els Bassa d’aquest llinatge que abas- substantiu Batalla, aplicat probable- ten 18 generacions seran durant molt ment com a sobrenom de persones de temps al Veïnat de Cabrils, la vila baralladisses o vanaglorioses de fets de Vilassar i alguns a Sant Feliu de d’armes Cabrera. Les branques que s’estableixen al Veïnat de mar són per línia Classificació: “Llinatges que són ori- materna, per tant no consolidaran el ginalment vertaders sobrenoms o cognom. La primera serà Gertrudis malnoms. “Noms que descriuen una Bassa casada al 1711 amb el pesca- acció, un fet biogràfic, una manera de dor vilassarenc de mar Josep Mallas. portar-se”. Entroncaran amb els Ferrés, Isern, Campins, Duran, Pujol, Pons, etc. Les Notes sobre aquest llinatge a Sant branques vilassarenques de mar es Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: dedicaran als oficis del mar. També hi ha Bassa sagristans i campaners de Cognom amb poc recorregut a Sant la parròquia. Joan de Vilassar. L’origina Antoni Ba- talla Alsina42, tintorer de Barcelona, Del segon llinatge, no coneixem l’ori- casat cap a l’any 1870 amb Antònia gen tot i que no és descartable que Reig Boronat de Constantí (comarca provingui també de Sant Genís de Vi- del Tarragonès) establerts a la vila on lassar, Josep Bassa Soler, treballador, tindran tres fills i instal·laran una tin- fill de Pau Bassa i Anna Maria Soler toreria (can Batalla). Un dels fills que casat cap el 1754 a Sant Genís de Vi- continuarà el negoci, Joan Batalla lassar amb Maria Esperança Comas Reig esdevindrà alcalde de la vila en Carrau que s’instal·larà al Veïnat de dues ocasions 1917-20 i 1921-23. Es Mar. Tindran un fill. Es desenvolupa- quantifiquen 3 generacions a Vilassar rà per línies paternes i maternes. No de Mar. consolidarà el cognom a la vila atès que predominarà a la llarga la línia L’any 1895 els membres del llinatge materna. Aquest llinatge de 7 gene- Batalla vivien i/o eren propietaris d’un racions, entroncarà amb els Comas, establiment fora de la trama urbana Verdaguer, Feliu, Sitjes, etc. Una (titular: Antoni Batalla Alsina). branca emigrarà a Amèrica. Al seu retorn l’americano Pere Sitjes Bassa es Batllori: farà construir l’any 1899, el magnífic edifici de “can Bassa”41. Significat etimològic del cognom: “Del germànic Baldu-wari; però també es L’any 1895 els membres del llinatge possible vingui del llatí valle Láurea Bassa vivien i/o eren propietaris de “vall de llorers”. dues cases: al c/ Tras Església, 12 i 41 Veure article can Bassa al llibre Galeria 42 Veure article Can Batalla al llibre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas. de penja-ases de Damià Bas 2003. 39 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Classificació: “Noms d’origen desco- Significat etimològic del cognom: No negut o molt dubtós”. citat per FBM. “Bargall, Bargay, Ber- gall, grafia incorrecta , per margall B Notes sobre aquest llinatge a Sant (nom de diverses plantes gramínies) Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: (cf. Adrià Canal Moré).

Cognom molt antic ja present al Alt Classificació: “Llinatges que represen- Maresme el 1497 (Pineda de Mar, Pa- ten el nom del lloc d’origen, de resi- lafolls, Malgrat de Mar), però, amb poc dència o de propietat”. En aquest cas: recorregut a Sant Joan de Vilassar. El noms de plantes i els seus conreus”. llinatge que arriba a Vilassar de Mar provinent de Barcelona, és present a Notes sobre aquest llinatge a Sant la població des d’abans de 1810. No Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: es consolida atès que predominen les línies maternes. El primer present a Cognom amb poc recorregut a Sant Sant Joan de Vilassar és Roc Batllo- Joan de Vilassar. Es documentat des ri43, xocolater, nascut a Barcelona fill de 1590 a Sant Genís de Vilassar origi- de Joan i de Dolors, casat amb Ma- nat per Apol·loni Bergay, del Regne de ria Soler, ric propietari donarà lloc al França fill de Joan Sever i de Francisca, c/Sant Roc i a la masia de Can Roc que casa amb Paula Cabanyes d’Òrrius. (avui Can Cabot). El llinatge que El llinatge s’estendrà per Sant Genís de abasta actualment 9 generacions en- Vilassar, i Veïnat de Cabrils. Arriba al troncarà amb els Bruguera, Mir, Julià, Veïnat de Mar per línies maternes, en Guardiola, Mas, etc. Els descendents concret, amb el pescador Francesc Abril seran xocolaters, comerciants, fabri- Bergay que es casa amb Paula Alsina cants, pilots i capitans de la marina Mateu l’any 1654. Altres branques de vilassarenca i de la “Compañía Trans- línia materna posteriorment també s’hi mediterránea” (capità Josep Bruguera establiran durant el segle XVIII I XIX. Batllori, etc). També dos membres del Entroncarà amb els Abril, Alsina, Alme- llinatge han estat alcaldes i regidors ra, Guardiola etc. El llinatge actualment de la població (alcalde Roc Batllori abasta 14 generacions, 12 de les quals Perpunter 1895 i alcalde Josep Batllo- amb descendents vilassarencs de mar. ri Martí, (1939-1940), ja al segle XX). L’any 1895 els membres del llinat- L’any 1895 els membres del llinatge ge Bergay vivien i/o eren propietaris Batllori vivien i/o eren propietaris de d’una casa: al c/ de l’Arpella, 15 (titu- diverses cases: al c/ Sant Roc, 24, C/ lar: Eulàlia Bergay Sala). Sant Antoni, 24 i 25, c/ Sant Josep, 22, c/ Sant Roc, 22, c/ de l’Església, 5 i 6, Bernet / Vernet: c/ Sant Jaume, 1 i 2; i una masia (titular: Roc Batllori Perpunter). Significat etimològic del cognom “Vernet, Bernet. Nom d’un poble del Conflent i un Berdaguer (veure V/Berdaguer) altre de la Noguera. Derivat de vern, significa ”bosc de verns”. Bergay: Classificació: “Llinatges que represen- 43 Veure article Roc a llibre Galeria de pen- ten el nom del lloc d’origen, de resi- ja-ases 2003 de Damià Bas. dència o de propietat” en aquest cas: 40 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

“Topònims de les terres de llengua ca- tre fills/es. Entroncaran amb els Ba- talana”. ratau, Carbonell, Marsal, Roca, Mir, Campos, Arnau, Roig, Vila, Tió i ja al Notes sobre aquest llinatge a Sant segle XX amb els Fabregó, Guardiola, B Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: etc. Primer pagesos, després marins i comerciants alguns faran l’aventura Cognom antic al Maresme ja és do- americana. Un descendent “l’america- cumentat com Vernet a Mataró l’any no”, Francesc Bisa Arnau44, d’aquesta 1497. El cognom vilassarenc és originari branca va construir “can Bisa”45, l’avui d’Arenys de Mar. El llinatge l’origina en centre cultural municipal del c/ Rector Vicenç Bernet (figura com Barnet al re- Bartrina.El llinatge abasta 11 genera- gistre d’Arenys), matriculat de la marina, cions, 8 d’elles amb components vilas- casat cap a l’any 1800 amb Josepa Valls sarencs de mar. establerts a Sant Joan de Vilassar on tindran 7 fills. No consoliden el cognom L’any 1895 els membres del llinat- en predominar les línies maternes. En- ge Bisa vivien i/o eren propietaris de troncaran amb els Roldós, Carrau, Reig, dues cases: al c/ Tras Església, 2 (ti- Recto, Ramon, Badia, Compte, etc. Es tular: Joana Bisa Carbonell) i al c/ de dedicaran al oficis del mar. El llinatge l’Església, 1 (titular: Francesc Bisa Ar- abasta 7 generacions a la vila. nau).

Biada: (veure Viada) Bonamusa:

Bisa: Significat etimològic del cognom: “S’ha parlat de “bona musa”, bona Significat etimològic del cognom: actuació, però més probablement és Biso, Bisa del germànic Biso, sense deformació de l’àrab ibn Musa, “fill de escatir, o més acit de wisa, “savi”. Musa”, atret per l’adjectiu “bo” J. Ma. També és un nom pel verat, peix petit Albaigès. (J. M. Albaigès). Classificació: “Llinatges que represen- Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern”. En ten el nom propi patern o matern”. En aquest cas: “Noms àrabs” aquest cas: “Noms germànics”. Notes sobre aquest llinatge a Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Cognom amb poc recorregut a Sant Cognom establert a Sant Joan de Vi- Joan de Vilassar. El llinatge prové de lassar des del segle XVIII. S’origina a Sant Esteve de Palautordera que ar- Sant Feliu de Cabrera. El llinatge l’ini- rela després a Sant Genís de Vilassar. cia en Joan Bisa casat amb Marga- L’origina Francesc Bonamusa casat rida Blanch en aquesta població cap amb Teresa Prat cap a l’any 1760. Un a l’any 1694. L’arribada a Sant Joan descendent Joan Bonamusa Prat casa de Vilassar serà per línies maternes i paternes. En concret Joan Bisa Pagès 44 Veure els Bisa al llibre El Vilassar dels In- dians 2012 de Taté Cabré i Mireia Olivé. i de Rosa Pallés casats cap al 1815, 45 Veure article can Bisa al llibre Galeria de que s’hi estableixen i on tindran qua- penja-ases 2003 de Damià Bas. 41 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

amb Maria Colomer Parera a Sant Ge- Vilanova de la Roca, casat amb Eulàlia nís de Vilassar. El 1890 arriba a Sant Montpart, el seu fill, Miquel es casarà Joan de Vilassar amb l’enllaç matri- a Sant Genís de Vilassar el 1813 amb B monial de Joan Bonamusa Targarona Margarida Campins Tey, amb el temps amb la vilassarenca de mar Maria Ros els seus descendents per línia materna Verdaguer cap al 1905, amb qui tindrà enllaçaran amb famílies de Sant Joan 3 fills. El matrimoni es traslladarà a de Vilassar i el de Domingo Bosch Barcelona, tot i que mantindran vincles Roure, de Sant Martí Sapresa, Bru- amb Vilassar de Mar. nyola (La Selva) casat amb Josepa Vi- llà Blanch el 1886 amb poc recorregut L’any 1895 els membres del llinatge a la vila. Els diferents llinatges Bosch O. Bonamusa vivien i/o eren propieta- entroncaran amb els Abril, Casanovas, ris d’una casa: al c/ Sant Ignasi,1 (titu- Lloveras, Mas, Reig, Borotau, Carrau, lar: Mercè Bonamusa Calvet). Pujol, Roldós, Verdaguer, etc.

Borotau: (veure Baratau) Els llinatges Bosch seran pagesos, fusters i es dedicaran als oficis del mar Bosch: com pescadors, patrons, pilots i capitans (capitans Carles i Pau Bruguera Significat etimològic del cognom: Bosch46, Domingo Bosch Villà, etc.). “Bosc, Bosch, del substantiu bosc, També membres del llinatge Bosch han (d’origen germànic) “lloc poblat de estat regidors i alcaldes del Veïnat i de molts arbres”. Sant Joan de Vilassar (Joan Bosch Vi- ves47 regidor els anys 1770, 1775, 1781 Classificació: “Llinatges que represen- i alcalde 1787-1788 i 1801-02). El llinat- ten el nom del lloc d’origen, de resi- ge que prové de Sant Andreu de Cas- dència o de propietat”. En aquest cas: tellcir, abasta actualment 11 generaci- noms de plantes i els seus conreus” ons. El llinatge provinent de Cabrera, 8 generacions i el procedent de Vilanova Notes sobre aquest llinatge a Sant de la Roca, també 8 generacions. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: L’any 1895 els membres dels llinatges Cognom molt antic (segle XIII) i dis- Bosch vivien i/o eren propietaris de di- seminat al Maresme, Malgrat (1497), verses cases: al c/ de l’Església, 15 (ti- Mataró (1515) i Sant Iscle de Vallalta tular: Pau Bosch Barba); al c/ de Sant (1553). Un exemple: s’han identificat Genís, 16 (titular: Antònia Bosch Gal- un mínim de 4 llinatges Bosch a l’ar- ceran); al c/ de Sant Ramon, 5 (titular: xiu de la parròquia de Sant Genís de Pau Bosch Galceran); al c/ de l’Esglé- Vilassar. Dels que, amb el temps, sia, 15 (titular: Hereus d’Antoni Bosch s’estableixen a Vilassar de Mar, s’han Llampallas) i al c/ de la Concepció, 1 identificat els següents: a/ el de Joan (titular: Hereus de Teresa Bosch Sa- Bosch, primer treballador i després bater). fuster de Sant Andreu de Castellcir, casat amb Rosa Dominich l’any 1711, 46 Veure llibre: Navegant per la memòria , que s’establirà al Veïnat de Mar; b/ el records d’un capità de marina mercant de Vilassar de Tomàs Bosch Mauri, bracer de Sant de Josep Bruguera Batllori 2007. 47 Veure article: Ajuntaments i alcaldes I de Feliu de Cabrera casat amb Rosa Puig la Nova Planta al primer ajuntament de Vilassar de Mallas al 1789 i c/ Joaquim Bosch de Mar de Damià Bas, ala Revista Singladures nº 9 42 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Botey: l’origina Caterina Botey que es casa amb Pelegrí Barba Amat, també a Significat etimològic del cognom: principis del segle XIX, el llinatge tam- ”Sembla adaptació catalana del fran- poc consolidarà el cognom. Entronca B cès bouteille, “botella”(F. B. Moll). amb els Carrau, Farrerons, Puig, Tol- També, variant de botell. “Bota petita rà, etc. Abasta 4 generacions a Vilas- de fusta que els treballadors del camp sar de Mar. se’n duen per portar-hi el vi” (A. Canal) Bobé / Buvé: Classificació: “Noms d’origen no cata- là. En aquest cas: “Noms francesos”. Significat etimològic del cognom: “Bover, Bové, Bobé, Buvé, Boher, de bover (de Notes sobre aquest llinatge a Sant llatí bovárius) “guardià de Bous”. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Classificació: “Llinatges que representen Cognom amb arrelament al Maresme el nom propi patern o matern” en aquest on ja és present l’any 1497 a Premià cas: “Noms d’ofici i professió tècnica” i Teià. Tindrà, però, poc recorregut a Sant Joan de Vilassar. S’hi identifi- Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan quen dos principals llinatges. El primer de Vilassar / Vilassar de Mar: és de Premià i l’origina Salvador Ero- les Botey casat a Sant Pere de Premià Cognom amb poc recorregut a Sant amb Magina cap a l’any 1655. Des- Joan de Vilassar: El llinatge és ori- cendents d’aquest llinatge s’establi- ginari de Sant Martí de Sesgueioles. ren com pescadors a Marsella (Fran- L’inicia Ramon Bové Creus, teixidor ça). Una descendent Marianne Botey que casa amb la vilassarenca de mar Gorgullon, registrada amb el nom de Rita Carrau Parera el 1866, esta- Marianne Boutelle, casarà amb el pes- blint-se a Sant Joan de Vilassar. Tin- cador vilassarenc Jaume Joan Gelpí dran 6 fills, tot fa pensar que sense Roig, l’any 1801 a la citada ciutat fran- descendència. cesa i retornant posteriorment a Sant Joan de Vilassar. Tindran 19 fills amb L’any 1895 els membres dels llinatges gran quantitat de descendents. Es de- Buvé vivien i/o eren propietaris de dues dicaran als oficis del mar: pescadors, cases: al c/ de Sant Ramon, 4 i 17 (titular: pilots i capitans de la marina vilassa- Ramon Buvé Creus). renca (capitans Joan, Benet48 i Jau- me Gelpí Botey). El cognom no tindrà Brasó: recorregut, atès que és línia materna. Entroncaran amb els Mas, Guardiola, Significat etimològic del cognom: “De Cabot, Almera, Roldós, Alsina, Pare- Bradone, de significat obscur”. ra, Argimon, etc. Abasta 6 generacions vilassarenques. Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern”. En El segon llinatge del qual desconei- aquest cas: “Noms germànics” xem procedència, tot i que podria ser de Premià o Sant Genís de Vilassar, Notes sobre aquest llinatge a Sant 48 Veure entrada Benet al llibre Galeria de Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: penja.ases de Damià Bas 2003. 43 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Cognom procedent de Sant Genís de El llinatge enllaçarà amb els Masriera, Vilassar. El llinatge l’origina Pere Màr- els Bosch, els Batllori, els Villà, els Ver- tir Brasó Boquet que casa amb Maria daguer, els Gelpí, entre altres. B Lloveras Cisa de Premià prop de l’any 1900, establint-se a Sant Joan de Vi- Els Bruguera vilassarencs de mar se- lassar on tindran 2 fills. Entroncaran ja ran fusters, mestres d’aixa, pilots i ca- al segle XX amb els Bruguera, Masrie- pitans de la marina vilassarenca49 i de ra, Pujol, Boratau, Maristany, etc. abas- la “Compañía Transmediterránea” (cata 4 generacions a Vilassar de Mar. pitans: Pau i Carles Bruguera Bosch; capità: Josep Bruguera Batllori50; capità: L’any 1895 els membres dels llinatges Lluís Bruguera Masriera51 etc.). Aquest Brasó vivien i/o eren propietaris de di- llinatge abasta 10 generacions, 5 de les verses cases: al c/ del Carme, 6 i de tres quals tenen components vilassarencs masies (titular: Miquel Brasó Moliné). de mar. Aquest llinatge ha donat també regidors i alcalde a la vila (alcalde Pau Bruguera: Bruguera Bosch (1939), regidor Josep Bruguera Masriera (1934-1936). Una Significat etimològic del cognom: branca materna del llinatge s’establirà a “Derivat de bruc, nom de planta”. Montevideo (Roldós Bruguera).

Classificació: “Llinatges que represen- El segon llinatge Bruguera identificat ten el nom del lloc d’origen, de resi- prové de Sant Iscle de Vallalta i apa- dència o de propietat”. En aquest cas: reix a Sant Joan de Vilassar amb Jau- noms de plantes i els seus conreus” me Bruguera Abril nascut a la població citada, fill de Ramon i d’Eulàlia, casat Notes sobre aquest llinatge a Sant amb Magdalena Fontseca Cot i esta- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: blerts a la vila ja al segle XX. Aquest llinatge Bruguera enllaçarà amb els Cognom molt antic al Maresme on ja es Carbonell de Cabrera. Ha donat regi- present des de l’any 1497 (Calella, Ca- dors municipals a la vila (Jaume Bru- nyamars, Mataró, Teià, Dosrius). S’han guera Abril regidor en el període de la pogut identificar dos llinatges Bruguera 2ª Republica). Actualment aquest llinat- a Sant Joan de Vilassar. El primer és ge abasta 4 generacions, 3 d’elles amb d’origen occità, l’inicia Domingo Bru- components vilassarencs de mar. guera, pagès nascut a Boche, al bisbat de Cominges (Regne de França), casat L’any 1895 els membres dels llinat- a Sant Pere de Premià, primer amb Pe- ges Bruguera vivien i/o eren propieta- tronil·la Dordent, el 1651 i després amb ris d’una casa: al c/ de la Concepció, Maria Buixó Cot el 1656. Els Bruguera 6 (titular: Hereus de Joan Bruguera d’aquest llinatge viuran a Premià i Sant Gelpí). Genís de Vilassar seran pagesos i fusters. L’any 1813 un membre d’aquest 49 Veure capítol X La Marina velera i les llinatge establert a Vilassar de Mar com Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardiola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la a fuster, Francesc Bruguera Roldós es comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. casa amb la vilassarenca Francisca 50 Veure llibre: Navegant per la memòria , Gelpí Giró i en segones núpcies amb records d’un capità de marina mercant de Vilassar de Josep Bruguera Batllori 2007. Maria Verdaguer Cabot el 1828. Aquest 51 Veure article: Vivències d’un marí de Lluís avantpassat iniciarà el llinatge a la vila. Bruguera Masriera a la Revista Singladures Nº 6. 44 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Buscarons: Cognom procedent de Sant Genís de Vilassar. El llinatge l’origina Josep Significat etimològic del cognom: “Gra- Buxó casat amb Eulàlia Cisa cap al fia dialectal per bosquerons, derivat de 1710 a la citada vila. Arriba a Sant Joan Bosc. Villa Bosquerones (960)”. de Vilassar l’any 1809 amb el matrimoni de Teresa Buxó Petit amb el vilas- C Classificació: “Llinatges que represen- sarenc de mar Jaume Guardiola Coll. ten el nom del lloc d’origen, de resi- Tindran tres fills. El cognom tindrà poc dència o de propietat” en aquest cas: recorregut per ser de línia materna. En- “Noms gentilicis”. troncaran amb els Anyé, els Llobet, els Ximénez, els Puig, els Flamerich, etc. Notes sobre aquest llinatge a Sant Els descendents es dedicaran als oficis Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: del mar com soguers i marins.

Cognom procedent de Sant Feliu El llinatge actualment abasta 8 ge- d’Alella. Arriba a Sant Joan de Vi- neracions, 4 de les quals amb com- lassar a principis del segle XIX. El ponents vilassarencs de mar. llinatge vilassarenc l’origina en Gaie- ta Buscarons, nascut a Alella, casat amb Maria Tuxans cap a l’any 1820. Tindran 6 fills. S’establiren al c/ Sant Josep. No consoliden el cognom perquè predominen les línies maternes. Entroncaran amb els Pujol, Ser- ra, Comas, Lloveres, Julià, Mir, etc. abasta actualment 5 generacions a Vilassar de Mar.

L’any 1895 els membres dels llinatges Buscarons vivien i/o eren propietaris d’una casa: al c/ de Sant Josep, 35 (titular: Josep Buscarons Tuxans) C Buxó / Buixó: Cabot:

Significat etimològic del cognom: Significat etimològic del cognom: “Deri- “Boixó, Buxó, Buixó, Buixons. Deri- vat augmentatiu de cap” (F.B.Moll). vat diminutiu de Boix, “nom d’arbre” També algun accident topogràfic, pro- (del llatí Boxum)”. minència (cap) (JM Albaigès).

Classificació: “Llinatges que represen- Classificació: “Llinatges que són origi- ten el nom del lloc d’origen, de resi- nalment verdaders sobrenoms o mal- dència o de propietat”. En aquest cas: noms”. “Noms de parts del cos i de “noms de plantes i els seus conreus”. qualitats o defectes físics”.

Notes sobre aquest llinatge a Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 45 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Cognom molt antic i disseminat a la taró dels Cabot-Lleonart, pagesos comarca del Maresme. És documen- (masia Cabot, abans masia de “can tat des de l’any 1197 a Sant Andreu Roc”), que donaran un alcalde a la vila de Llavaneres i el 1497 a Argentona. (alcalde: Pere Cabot Puig (1929-30). El cognom arrela al Veïnat de Mar C principalment a partir de dos llinatges. L’any 1895 els membres dels llinatges El primer procedent de Sant Andreu Cabot vivien i/o eren propietaris de di- de Llavaneres l’origina Joan Cabot verses cases: al Camí Ral, 34 i c/ de de Vall casat amb Teresa l’any 1645. la Concepció, 4 (titular: Jaume Cabot i El seu nét Joan Cabot Sala casa en Francisca Marsal); al c/ Sant Pere, 42 segon matrimoni amb Teresa Banús (titular: Pere Cabot Albareda); al Camí Artigas, de Sant Genís de Vilassar, Ral, 32 (titular: Jaume Cabot Pou); al amb la que tindrà 3 fills i s’establiran al Camí Ral, 15 i 16 i Sant Ignasi, 2 (titu- Veïnat. Seran inicialment, pescadors i lar: Mariano Cabot Vives). patrons pescadors, desprès mariners. Els Cabot d’aquesta branca enllaça- Cahué: ran amb els Verdaguer, els Ferrés, els Pujol, els Carrau, els Bruguera, els Vi- Significat etimològic del cognom: No llà, els Gelpí, els Roig, etc. L’any 1846, citat per F. B. Moll. “Del cognom fran- hi ha 6 membres amb cognom Cabot cès Cabouet o Cabuet, mussol” (JM en la llista de matriculats de la mari- Albaigès). na de la vila. Una de les branques de descendents s’establirà a l’Uruguai. Classificació: “Noms d’origen no català. Comprèn actualment 11 generacions, En aquest cas: “Noms francesos”. 9 de les quals amb components vilassarencs de mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: El segon llinatge prové de Tiana. És el format per Jaume Cabot Pou, fill de Cahué és un cognom inequívocament Josep Cabot Sunyol i Teresa Pou Bas- francès, que podria ser occità. Els sa, casat amb Francisca Marsal Gel- Cahué53 vilassarencs de mar procedei- pí el 1863, viuran al Camí Ral (“can xen de dos llinatges. El primer s’origina Cabot”). Actualment abasta 6 genera- amb el casament de Joan Cahué, pa- cions. A aquest llinatge pertanyen els gès, del Regne de França, habitant de capitans de la marina vilassarenca52 i Sant Pere de Premià, amb Paula Ver- de la “Compañía Transmediterránea” gés, filla de Francesc Vergés, pagès, Mariano i Josep Cabot Vives, així com també d’origen francès, cap a l’any el capità Gaspar Barotau Julià casat 1620 a Sant Genís de Vilassar. La ma- amb Joaquima Cabot Banús. Actual- joria de generacions restaran a Vilas- ment abasta 7 generacions, 5 amb vi- sar de Dalt com a pagesos, carreters, lassarencs de mar. fusters, etc. (hi ha un “mas Cahué”). Al segle XVIII, un descendent Francisco Al segle XX arribaran altres llinatges Cahué Avellà es casarà l’any 1769 amb Cabot, entre ells el procedent de Ma- Paulina Gorgullon Pou radicant-se al c/ del Carme del Veïnat de Mar i on tindrà 52 Veure capítol X La Marina velera i les sis fills. Els descendents esdevindran Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardiola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la 53 Veure article Entorn de la família Cahué de comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. Llum Torrens al Revista Singladures nº 17 46 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT pescadors, mariners i pilots. Entronca- dels llinatges, Josep Cahué Ribas56 ran amb els Julià, Carrau, Casanovas, serà també tinent d’alcalde de la vila el Roldós, Alsina, Baratau/Borotau, Serra 1931, i s’exiliarà a l’Argentina (La Pla- , Mas, etc. Es comptabilitzen 16 gene- ta) després de la Guerra Civil, i iniciarà racions d’aquest primer llinatge, 10 de una branca Cahué aquest país. les quals a Vilassar de Mar. C L’any 1895 els membres dels llinatges La segona línia és l’originada per Jau- Cahué vivien i/o eren propietaris diver- me Cahué que casa amb Eulàlia Na- ses cases: al c/ Sant Genís, 12 (titular: dal: Restaran a Sant Genís de Vilas- Hereus de Joan Cahué Ferrés); al c/ sar com a treballadors. Un dels néts Sant Pau, 23; c/ del Carme 3 i c/ Sant Pau Cahué Casanovas es casa l’any Andreu, 20 (titular: Joan Cahué Roldós). 1747 amb Magdalena Gelpí Ferrés establint-se al Veïnat de Mar com a Campdepadrós: pescador, iniciant la branca d’aquest llinatge a la vila. Entroncaran amb els Significat etimològic del cognom: Casanovas, Mir, Alsina, Bosch, Alme- “Aglutinació de “camp d’en Padrós”. ra, Comas, Ferrés, Lloberas, Suari, No citat per F. B. Moll. etc. Seran pescadors, mariners i des- prés pilots i capitans. D’aquest llinat- Classificació: “Llinatges que represen- ge són els capitans de la marina54 vi- ten el nom del lloc d’origen, de residèn- lassarenca Joan Cahué Alsina i Joan cia o de propietat” en aquest cas: “Noms Cahué Ferrés55. Es comptabilitzen d’accidents orogràfics i altres referents 11 generacions d’aquest llinatge, 9 al relleu o aspecte del terreny”. d’elles a Vilassar de Mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant El cognom Cahué apareix esmentat en Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: els primers documents del Veïnat de Mar citats per Josep Samon el 1741 i El cognom Campdepadrós prové el 1782, anys previs a la fundació del d’Arenys de Mar i l’origina l’arenyenc primer ajuntament de Sant Joan de Zenó Campdepadrós casat amb Fran- Vilassar. El 1846 hi ha 6 Cahué al llis- cisca Vinyas cap a l’any 1825. Un des- tat d’habilitats de la marina de la vila. cendent Tomàs Campdepadrós Torres, Un membre dels llinatges serà alcalde paleta (el “noi d’Arenys”) casarà amb la de Sant Joan de Vilassar de Mar (al- vilassarenca Maria Pujol Bacàs (“de can calde: Jacint Suari Cahué 1859-1860). Bacàs”) l’any 1888. Entroncaran amb els Més tard al segle XX, un altre membre Pujol i Tauran. Es quantifiquen 3 generacions a la vila, però amb poc recorregut.

54 Veure Apendix II “Nómina de barcos y L’any 1895 els membres del llinatge capitanes que llegan a Montevideo entre los años 1880 y 1902” al llibre De Vilassar de Mar al Río de Campdepadrós vivien i/o eren propie- la Plata Història de la emigración de Catalunya al taris d’una casa al c/ Sant Ramon, 26 Uruguay en el siglo XIX. de Gustavo Ferrés Pacheco (titular: Hereus de Josep Campdepa- Montevideo 2014. I el capítol X La Marina velera i les Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardiola drós Torrés). Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 56 Veure article L’Ajuntament de Vilassar de 55 Veure Apendix III: De los principales mari- Mar durant la Segona República. Les eleccions. els al- nos y capitanes originarios de Vilassar de Mar llibre De caldes i regidor s 1931-1939. De Teresa Sierra i Jordi Vilassar de Mar al Rio de la Plata... citat. Casanovas a la revista Singladures nª 33. 47 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Campins: Anyé, Llimona, Alsina, Verdaguer, Mas, Julià, etc. Significat etimològic del cognom: “Nom d’un poblet del Montseny; ve del El tercer llinatge és el de Jaume Cam- llatí campinos, (campets). Derivat de pins “de la Costa” Llampallas casat C campus, camp. amb Esperança Parera Carles el 1741 amb qui tindrà 3 fills. Una descendent Classificació: “Llinatges que represen- Magdalena Campins Parera casa al ten el nom del lloc d’origen, de resi- Veïnat de Mar amb el patró pescador dència o de propietat” en aquest cas: Pau Villà Ferrés l’any 1777 amb qui tin- “Topònims de les terres de llengua ca- drà 2 fills. Entroncaran amb els Villà, V/ talana”. Berdaguer, Cabot, Bruguera, Roldós, Mir, Ferrés, etc. Es quantifiquen 10 ge- Notes sobre aquest llinatge a Sant neracions, de les quals 8 amb compo- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: nents vilassarencs de mar.

Cognom molt estès al Maresme, ja El quart llinatge es el de Serafí Cam- és documentat el 1497 al veïnat de pins Julià casat amb Maria Àngels Cabrils, a Sant Genís de Vilassar i al Pons de Vall el 1630 a Sant Genís de Veïnat del Sant Crist, està documentat Vilassar. No consolidaran el cognom des del segle XIV. Hi ha diversos lli- en predominar la línia materna. En- natges que no s‘han pogut relacionar. troncaran amb els Villà, Ponsiarenas, Els llinatges que s’estableixen al Ve- Casanovas, Guardiola, Carbonell, etc. ïnat de Mar, procedeixen de Cabrils, Abasta 11 generacions, 5 de les quals Cabrera i Sant Genís de Vilassar. Els amb components vilassarencs de mar. principals identificats són quatre. El primer el que origina Antoni Campins, El cognom Campins apareix citat en casat el 1691 amb Elisabet Roure els primers documents del Veïnat de Colomer. L’any 1717 una descendent Mar citats per Josep Samon dels anys Teresa Campins Roure casa amb el 1741 i 1782 previs a la fundació del pescador Jacint Mateu Alsina Puig es- primer ajuntament de Sant Joan de tablint-se al Veïnat de Mar on tindran 5 Vilassar. Els Campins de mar es dedi- fills. En ser de línia materna el cognom caran als oficis del mar, ja en la llista no es consolidarà. Entroncarà amb els d’habilitats per la marina del 1738, n’hi Carbonell, Baratau, Badia, Mir, Car- apareixen 6, poc més d’un segle més rau, Alsina, Ferrés, etc. Seran pesca- tard en 1846 ja són matriculats 10. Se- dors, mariners, pilots etc. El llinatge ran, a més de pescadors, patrons de abasta actualment 14 generacions 13 pesca i cabotatge per les costes de la de les quals amb components vilassa- Península, França i Itàlia, mariners, pi- rencs de mar. lots i capitans de la marina vilassarenca (pilot Jacint Campins Carrau; capità El segon l’origina Jeroni Campins ca- Sebastià Cotet Campins57, etc.). sat amb Eulàlia Xaus. Un descendent en Jaume Campins Suari, es casa amb L’any 1895 els membres del llinatge Cam- la vilassarenca de mar Francisca Car- pins vivien i/o eren propietaris de diverses rau Roldós, l’any 1808 amb qui tindrà cases: al c/ Sant Genís 14 (titular: Maria 8 fills. Aquest llinatge abasta 7 genera- 57 Veure Galeria de Capitans al Museu de la cions i enllaça amb els Carrau, Suari, Marina de Vilassar de Mar. 48 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Campins Anyé); al c/ Sant Josep, 32; (ti- noms”. En aquest cas: “Noms d’objec- tular: Hereus de Jacint Campins Carrau); tes inorgànics i inanimats”. d’una masia (titular: Francesc d’Assís Campins); al c/ Sant Antoni, 14; (titular: Notes sobre aquest llinatge a Sant Josep Campins Mas); al c/ Sant Ramon, Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 26 (titular: Teresa Campins Tauran). C El cognom Cantarell prové de Sant Ge- Campos: nís de Vilassar i es citat en els primers documents del Veïnat de Mar citats per Significat etimològic del cognom: Josep Samon, el 1741 en la carta adre- Cognom de procedència castellana no çada al Rector de la parròquia de Sant estudiat per cap especialista català. És Genís sol·licitant la designació d’un vi- un substantiu ben conegut del llatí Cam- cari i fer missa els diumenges a l’esglé- pus, en castellà campos. sia de Veïnat i el 1782 en les llistes d’assistents a les reunions per la designar Classificació: “Noms d’origen no cata- representants per la gestió del primer là. Noms castellans o aragonesos” ajuntament de Sant Joan de Vilassar.

Notes sobre aquest llinatge a Sant El primer del llinatge que s’estableix al Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Veïnat són els germans Cantarell Mateu. La primera Maria Cantarell Mateu que El cognom que arrela a Sant Joan de casa el 1756 amb el pescador Jacint Vilassar, sembla procedir d’Eivissa. Fornells Suari, i poc després Joan Can- L’origina Anton Campos58, fabricant i tarell Mateu, pescador que casa el 1758 la seva esposa Josepa Escandell que amb Agnès (Ignés al registre) Mas Sir- ja són a la vila l’any 1837 quan neix la vent amb qui tindrà 6 fills. El cognom primera filla. Tindran un total de cinc s’estendrà per línies maternes i per tant fills. Entroncaran amb els Ferrés, Valls, no es consolidarà. Entroncaran amb els Manent, Baratau, Abril, Galceran, etc. Suari, Cahué, Abril, Ferrés, Puig, Verda- guer, Roig, Guardiola, etc. Es quantifi- Un descendent Felip Campos Ferrés quen 7 generacions amb components casarà amb Sofia Baratau Julià i faran vilassarencs de mar. l’aventura americana establint-se definitivament a Indiera Maricau (Puerto Un segon llinatge probablement també Rico). El llinatge tindrà poc recorregut de Sant Genís de Vilassar s’estableix a Vilassar de Mar. Es quantifiquen 4 cap al 1826 amb l’enllaç matrimonial de generacions amb components vilassa- Josep Cantarell amb Antònia Anyé. Tin- rencs de mar. drà poc recorregut a Sant Joan de Vilas- sar. Entroncaran amb els Vicens, Pujol, Cantarell: Ferrés, Pou, Serra, Mas, Roldós, etc. Igualment, tindrà poc recorregut a la vila. Significat etimològic del cognom: “Derivat diminutiu de càntir”. Capilla:

Classificació: “Llinatges que són origi- Significat etimològic del cognom: nalment vertaders sobrenoms o mal- Cognom no estudiat per cap especialista 58 Veure l’article Campos al llibre Galeria de català. El diccionari Alcover-Moll defineix penja-ases 2003 de Damià Bas el terme (no el cognom) de la següent 49 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

forma: “Capeta curta a tall de cintura, i Notes sobre aquest llinatge a Sant superposada a la capa gran; cast. capi- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: lla, esclavina. Una capilla de capa verda, doc. a. 1508 (arx. parr. de Sta. Coloma El cognom Carbonell és molt ubiquo i hi de Queralt). Una capa de friso... trapada és present a molt llocs del país. Els lli- C y orlanes de sati negra ab capilla oberta, natges del Maresme provenen de Sant doc. a. 1546 (Alós Inv. 53). Un dels religi- Feliu de Cabrera, on hi és documentat osos mos companys se quedà pendent el 1515, Cabrils (1399) i Sant Genís de de un arbre, perque se agarrà sa capilla Vilassar. Al Veïnat del Sant Crist, a Ca- ab una branca, López Rel. 64.” brils existeix la masia de “can Carbo- nell”. Hi ha nombroses línies que per Classificació: “Noms d’origen no cata- ara no s’han pogut determinar si pro- là. Noms castellans o aragonesos” venen d’un únic llinatge. El més antic documentat és Bernat Carbonell, he- Notes sobre aquest llinatge a Sant reu del “mas Carbonell” l‘any 1399. Les Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: línies que s’estableixen al Veïnat de Mar, provenen del Veïnat de Santa Ele- Cognom amb poc recorregut a Sant na d’Agell depenent de Sant Feliu de Joan de Vilassar. Procedeix de Barcelo- Cabrera. El primer documentat és en na. S’arrela a Sant Joan de Vilassar amb Francesc Carbonell, rajoler d’aquest l’establiment en aquesta població del veïnat, casat amb Maria Pallés el 1656. matrimoni Pere Capilla i Vicenta Carre- Un descendent en Feliu Carbonell Ca- ras. Els seus fills Pau i Joaquima enlla- talà, nascut l’any 1888 es casa amb çaran amb vilassarencs/ques cap a ’any Josepa Prat Serra establint-se a Sant 1850. Entroncaran amb els Vives, Car- Joan de Vilassar on tindrà 4 fills. En- rau, Marsal, Maltas, Roldós, Gel, etc. Fo- troncaran amb els Bosch, Roldós, Sit- ren mestres de cases i constructors entre jes, Bruguera, etc., ja al segle XX. El altres professions. Un descendent Josep llinatge abasta 13 generacions amb 4 Capilla Vives59 (1868-1938) serà regidor generacions amb vilassarencs de mar. de l’Ajuntament durant la 2a. República. Altres llinatges Carbonell provinents de Actualment el cognom abasta 6 gene- Barcelona i Mataró arribaran per línies racions a Vilassar de Mar. maternes i paternes durant el segle XX, amb poc recorregut. Carbonell: L’any 1895 els membres del llinatge Significat etimològic del cognom: Carbonell vivien i/o eren propietaris “Derivat diminutiu de Carbó. Carbone- de diverses cases: al c/ de Tras l’Es- llus (1172) glésia, 1 i c/ de l’Església (titulars: Te- resa Carbonell i Maria Bisa) i d’una Classificació: “Llinatges que són origi- masia (titular: Hereus de Francisco nalment vertaders sobrenoms o mal- Carbonell). noms. “Noms d’objectes inorgànics i inanimats”. Carles:

59 Veure article L’Ajuntament de Vilassar de Significat etimològic del cognom: Mar durant la Segona República. Les eleccions. els alcaldes i regidors 1931-1939. de Teresa Sierra i Jordi “Nom de baptisme, del germànic Karl, Casanovas a la Revista Singladures nº 33 “home, mascle”, llatinitzat en Carolus”. 50 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Classificació: “Llinatges que represen- Classificació “Noms d’origen no català”. ten el nom propi patern o matern”. En En aquest cas: “Noms francesos”. aquest cas: “Noms germànics” Notes sobre aquest llinatge a Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: C El primer Carrau fundador d’aquest lli- El llinatge Carles prové de Sant Feliu natge a Vilassar de Mar és Joan Carrau de Cabrera. Hi ha nombroses línies Saura nascut aproximadament sobre què, per ara, no s’ha pogut determinar l’any 1620 a la vila de Samantach, bis- si provenen d’un únic llinatge. Els Car- bat de Lombers (Occitània) Regne de les són a Cabrera com a mínim des de França, fill de Francesc Carrau i Mar- l’any 1530, amb el casament de Narcís garida Saura. Es tracta d’un occità que Carles amb Joana. Els Carles60 seran s’estableix al Veïnat de Mar i es casa pagesos a Cabrera i Cabrils i pesca- amb Marianna Strany l’any 1651 a la dors i treballadors a Vilassar de Mar. parròquia de Sant Genís de Vilassar. El cognom Carrau apareix ja en els pri- El cognom apareix al Veïnat de Mar mers documents històrics citats per Jo- amb l’enllaç matrimonial entre Mar- sep Samon en concret en la relació de garida Carles Pifarrer, filla d’Antoni signants de la carta de l’any 1727 sol·li- Carles Soler i Roser Pifarrer Aroles citant el permís per construir l’església de Cabrera, amb Jeroni Carrau Pou, del Veïnat. Després, en la relació de 35 pescador l’any 1743. Establerts al Ve- demandants del nomenament d’un vi- ïnat, tindran sis fills. Enllaçaran amb cari a l’església del Veïnat de l‘any 1741 els Carrau, els Roldós, els Rodon, els i a la relació d‘assistents a les reunions Gelpí, els Mas, els Mallas, els Mir, els de l’any 1782 per designar represen- Boix, els Bernet, Guardiola, etc. en tants per gestionar la segregació mu- ser, però, un cognom de línia materna nicipal. Els Carrau seran pescadors61, té poc recorregut. Es quantifiquen 17 patrons pescadors, pilots, capitans, generacions d’aquest llinatge, 8 de les pagesos, fabricants, vinaters i comerci- quals amb vilassarenques de mar. ants. Faran la Carrera d’Amèrica com a comerciants62 (a finals del segle XVIII, Al segle XIX, una línia del llinatge ja hi ha Carrau vilassarencs al port de procedent de Cabrils s’estableix a Veracruz), i al segle XIX com a naviliers, Vilassar de Mar amb el matrimoni de pilots i capitans63 a “la Ruta del Tasajo” Tomàs Carles Tolrà amb la vilassaren- (pilot Llorenç Carrau Ferrés, capità Pau ca Margarida Alba Bosch, l’any 1868, Casanovas Carrau; pilots Joan64 i Pau però amb poc recorregut a la vila. 61 Veure: article Inventari dels bens de Pau Carrau, pescador (1730) de Josep Samon Forgas a Carrau: la revista Singladures nº 1. 62 Veure: llibre De Vilassar de Mar al Río de la Plata Història de la emigración de Catalunya al Significat etimològic del cognom: “Del Uruguay en el siglo XIX. Trayectoria de la familia Fer- cognom francès Carraud o Carreau. rés i Carrau de Gustavo Ferrés Pacheco Montevideo 2014. Això si no al·ludeix al “carrau”, instru- 63 Veure capítol X La Marina velera i les ment per fer soroll, xerric-xerrac”.(J Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guardiola .M. Albaigès). Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 60 Veure article can Borrega al llibre Galeria 64 Veure articles Diario de Vida (1851), i Ar- de penja-ases 2003 de Damià Bas. ticulo de Fondo de Joan Carrau Ferrés (Museu Car- 51 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Carrau Ferrés de “can Franciscó”65; pi- taró, Barcelona), a: El País Valencià lot Andreu Carrau Casanovas; capitans (València), L’Aragó (Calatayud) i el Pau i Josep Sust Carrau; pilot Antoni continent americà (l’Uruguai (Monte- Roig Carrau; capità Feliu Roig Carrau; video), l’Argentina (El Tandil, Buenos pilot Josep Llorenç Carrau Gelpí; pilot Aires, Rosario), Mèxic (Veracruz) i C Jacint Campins Carrau; capità Jacint Puerto Rico (Mayagüez). Alsina Carrau, etc. Una branca (Pere Carrau Ferrés66) s’establí a Montevideo, L’any 1895 els membres del llinatge port estratègic on recalaven els vaixells Carrau vivien i/o eren propietaris de de la marina vilassarenca, desenvolu- diverses cases: al c/ Sant Pau, 3 (ti- pant empreses (comercialització de vins tular: Josep Carrau Alsina); al c/ Roig, i d’altres productes) que arriben als nos- 11 (titular: Jeroni Carrau Bernet); al c/ tres dies, i al segle XX, trasplantant la del Rosari, 7, 8 i 21 (titular: Josepa producció de vins de tradició vilassaren- Carrau Casanovas); al c/ Tras Esglé- ca (Vinos Finos Juan Carrau)67. Altres sia, 10 (titular: Hereus d’Andreu Car- branques que romandran a Sant Joan rau Casanovas); al c/ Sant Josep, 8 de Vilassar es dedicaran a la pagesia i (titular: Pau Carrau Ferrés); al c/ Sant al tèxtil. Magí, 19 i 23 (titular: Hereus de Josep Carrau Ferrés); al c/ Sant Pau, 1, (titu- Els Carrau han estat, en diferents èpo- lar: Eulàlia Carrau Moragas); al c/ Sant ques històriques, regidors del Veïnat Antoni, 27 i 28 (titular: Maria Carrau de Mar: Serapi Carrau Estrany, pes- Planas); al c/ de l’Era, 17 (titular: Ama- cador 1722 i Francisco Carrau Vehil, deu Carrau Roldós); al c/ Sant Antoni, pescador 1749. I alcaldes de Sant 12 (titular: Jaume Carrau Roldós); al Joan de Vilassar: alcalde Josep Llo- c/ del Rosari 15 (titular: Antònia Car- renç Carrau Gelpí68, pilot i fabricant, rau Roig); al c/ del Rosari 4 i c/ Sant mort tràgicament el 1849, en l’exercici Sebastià, 20 (titular: Pablo Carrau del càrrec. Altres: alcalde Josep Fran- Trujillo). Les diverses branques del cesc Carrau Girbau 1807-08 i 1823- llinatge han donat lloc a sobrenoms 24; alcalde Magí Julià Carrau 1831 i com els Carrau de can Palangre, de 1836; alcalde Pau Carrau Xifré 1858; cal Pep, de cal Pilot, de can Franciscó, alcalde Joan Carrau Ferrés 1861-62; de can Menuda, de can Cintet Pintor, alcalde Josep Carrau Ferrés 1865; i de can Rapet, etc. alcalde Bartomeu Casanovas Carrau 1881-1885. Carreras / Carrera / Carreres:

Actualment el llinatge dels Carrau Significat etimològic del cognom: “Del abasta 15 generacions i s’estén a més substantiu carrera (del llatí carrera), de de Catalunya (Vilassar de Mar, Ma- significat similar al de carrer”.

rau & Cia, Monteviedo). 65 Veure article Franciscó al llibre Galeria de Classificació: “Llinatges que represen- penja-ases 2003 de Damià Bas. ten el nom del lloc d’origen, de resi- 66 Veure Diario de Vida de Pere Carrau Fer- dència o de propietat” en aquest cas: rés (Museu Carrau & Cia, Monteviedo). 67 Veure: llibre “In Vino Veritas“ La familia “Noms comuns indicadors de nuclis Carrau y el Vino” de Christopher Faldin. Montevideo de població”. 2014 68 Veure article La tràgica fi de l’alcalde de Vilassar de Mar en Llorenç Carrau Gelpí de Pere Ju- Notes sobre aquest llinatge a Sant lià Sust a la Revista Singladures nº 8. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 52 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

El cognom és molt difós al Maresme. Un segon llinatge és el que origina en És documentat a Sant Cebrià de Va- Jaume Casals del Veïnat de Cabrils llalta i Sant Andreu del Far des del se- casat el 1668 amb Maria Tarascó. gle XIII. A Cabrera data de l’any 1553 Aquest llinatge, que no consolida el i a Argentona des del 1497. És un cognom, té aviat descendents igual- cognom, però, amb poc recorregut a ment al Veïnat de Mar. Enllaçarà amb C Sant Joan de Vilassar: El llinatge l’ori- els Casanovas, els Mir, els Mas, els gina Jaume Carreras casat amb Isa- Carrau, els Alsina, els Anyé, els Roca, bel Llenas, possiblement de Cabrera. etc. Aquest llinatge arriba a 11 genera- Un fill, Francesc Carreras Llenas, serà cions gran part d’elles vilassarenques matriculat de la marina i viurà al c/ de mar. Sant Josep a finals del segle XIX. En- llaçarà amb Maria Roca Casals amb Els llinatges Casals que conserven el 5 fills. Entroncaran amb els Recto, els cognom apareixen a Sant Joan de Vi- Diví, els March, etc. Es quantifiquen 4 lassar en la seva gran majoria durant el generacions a Sant Joan de Vilassar. segle XIX i no sembla que provinguin de Sant Genís de Vilassar o Cabrils, L’any 1895 els membres del llinatge sinó d’altres poblacions catalanes (Es- Carreras vivien i/o eren propietaris plugues de Llobregat, Banyoles, Bar- d’una casa al c/ Sant Josep, 29 (titular: celona, Igualada, Teià, etc.). El llinatge Francesc Carreras Roca). més remarcable d’aquests llinatges tardants, tot i no conservar el cognom, Casals: és el de Maria Casals, d’Esplugues de Llobregat, casada amb Miquel Pons. Significat etimològic del cognom: Un fill Pere Pons Casals casarà el “Casal, Casals, Casaus. Del subs- 1850 amb la vilassarenca Mercè Rol- tantiu Casal (del llatí Casale), casa dós Guardiola. Entroncaran amb els gran”. Roldós, els Sust, els Mir, els Carrau, etc. Es quantifiquen 7 generacions Classificació: “Llinatges que representen d’aquest llinatge a vilassar de Mar. el nom del lloc d’origen, de residència o de propietat” en aquest cas: “Noms d’edi- Casanovas: ficis i llurs dependències”. Significat etimològic del cognom: Notes sobre aquest llinatge a Sant “Compost de casa nova. La forma Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Casanovas representa el mateix que Casanova amb –s de plural. Les for- Cognom molt antic i arrelat a Sant mes Casesnoves i Casasnovas repre- Genís de Vilassar i al Veïnat de Ca- senta l’autèntic plural complet: cases brils. El primer llinatge documentat és noves”. el que origina Pere Casals casat amb Brígida Roldós Olius cap a l’any 1484. Classificació: “Llinatges que representen Descendents d’aquest llinatge per lí- el nom del lloc d’origen, de residència o nia materna, que per tant no transme- de propietat” en aquest cas: “Noms d’edi- ten el cognom Casals, s’estableixen ficis i llurs dependències”. al Veïnat de Mar molt aviat. Aquest llinatge abasta 22 generacions. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 53 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Hi ha diversos llinatges amb el Ribas 1852-53; alcalde Bartomeu Ca- cognom Casanovas la qual cosa sanovas Carrau 1881-1885; regidor fa difícil la seva identificació. S’han Francesc Casanovas Cahué, 1911; identificat un amb origen a Cabrils, alcalde Joan Casanovas Casanovas altres a Sant Andreu d’Òrrius, a San- 1923-24; regidor Jacint Casanovas C ta Maria de Marlés (Lluçanès) i una González 1930, etc.) branca occitana que no es consolidà. El més important és el que té origen Els Casanovas seran, pescadors, cor- al Veïnat de Sant Crist de Cabrils, en ders, comerciants, pilots, capitans i concret en Salvador Casanovas69, fabricants. En la llista dels 478 matri- treballador i després pagès, nascut culats de la marina de 1846 a la vila, aproximadament cap a l’any 1585 a 27 tenen cognom Casanovas. Alguns l’Hospital de la Santa Creu de Barce- d’ells seran pilots i capitans70 i faran la lona, que es casa primer amb Anna Carrera d’Amèrica (capità Josep Ca- Pifarrer, el 1610, amb qui tindrà 3 sanovas Borotau; pilot Jeroni Casano- fills i en segones núpcies, l’any 1617 vas Borotau; capità Pau Casanovas amb Magdalena Roldós Lledó amb la Carrau, pilot Jaume Guardiola Casa- que tindrà 6 fills. Els descendents es novas, capitans Jeroni i Pau Ferrés disseminaran inicialment per Cabrils Casanovas; capità Francesc Casano- i Sant Genís de Vilassar com a page- vas Sust; capità Joan Vives Casano- sos i algunes branques s’establiran al vas, pilot Josep Casanovas Pou etc.). Veïnat de Mar. Gran part dels Casa- Els Casanovas també seran comer- novas vilassarencs de mar provenen ciants a Amèrica (els Casanovas de d’aquest llinatge del Sant Crist. El “cal Tit”71: Josep Casanovas Borotau a 1718 ja hi ha una família Casanovas Veracruz, Bartomeu Casanovas Car- com a pescadors: Miquel Casanovas rau a Montevideo, Josep Casanovas Pujol casat amb Magdalena Cahué Pou72 a Santiago del Estero, etc.) i fa- Abril, tindrà els fills al Veïnat de Mar. bricants tèxtils a Vilassar de Mar amb El 1782 ja hi ha Casanovas en la les fàbriques “can Nyol Gran“ (Josep relació de 73 individus (agrupats en Casanovas Ribas, Josep, Miquel i 44 cognoms) que participen en la re- Jacint Casanovas Villà etc.) i “can unió per elegir els representats per Nyol Petit73” (Miquel Jaume Casano- gestionar l’afer de la segregació del vas Villà, Jaume i Josep Casanovas municipi. Un membre d’aquest llinat- Guardiola, Jaume, Josep i Jacint Ca- ge, Gaspar Casanovas, corder, serà 70 Veure Apendixs II i III del llibre De Vilassar regidor al Veïnat de l’òrgan municipal de Mar al Río de la Plata Història de la emigración de Sant Genís de Vilassar durant di- de Catalunya al Uruguay en el siglo XIX. Trayectoria de la familia Ferrés i Carrau de Gustavo Ferrés Pac- versos períodes (1759, 1769, 1773, heco Montevideo 2014. I capítol X La Marina velera 1777 i 1783): Després de la separa- i les Mestrances al llibre-monografia de LLuís Guar- ció, altres membres del llinatge se- diola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. ran regidors i alcaldes a Sant Joan 71 Veure article Cal Tit al llibre Galeria de de Vilassar (alcalde Jacint Casano- penja-ases 2003 de Damià Bas. vas Alsina 1821 i 1827; alcalde Joan 72 Veure Els Berdaguer i els Casanovas al llibre El Vilassar dels Indians 2012 de Taté Cabré i Casanovas Bosch 1845, 1856-57 i Mireia Olivé. 1863-64; alcalde Josep Casanovas 73 Veure article Notes sobre les fàbriques Can Nyol Gran (1897-1965 i Can Nyol Petit (1897- 69 Veure testament de Salvador Casanovas 1965). De Jordi Casanovas a I Jordada sobre la in- de 2 d’octubre de 1647, a l’Arxiu Parroquial de Vilas- dustrialització al Maresme 2010., i article Nyol al sar de Dalt (còpia digitalitzada dipositada al CEV). llibre Galera de penja-ases 2003 de Damià Bas. 54 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT sanovas Nadal, etc.) fundades en la Casòliva: segona meitat del segle XIX i principis de XX, i avui desaparegudes. També Significat etimològic del cognom un historiador, estudiós i esportista vi- “Compost de casa Oliva (nom propi lassarenc del segle XX, Vicenç Casa- personal)”. novas i Vila74 membre del llinatge té C dedicat un carrer a la vila: Plaça Vi- Classificació: “Llinatges que represen- cenç Casanovas. Actualment els Ca- ten el nom del lloc d’origen, de resi- sanovas d’aquest llinatge originari del dència o de propietat” en aquest cas: Sant Crist abasta 14 generacions i a “Noms d’edificis i llurs dependències”. més de Catalunya (Vilassar de Mar, Cabrils, Barcelona, etc.) s’estenen Notes sobre aquest llinatge a Sant per l’Argentina (Santiago del Estero) i Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: l’Uruguai (Montevideo). Cognom amb poc recorregut a Sant L’any 1895 els membres dels llinat- Joan de Vilassar, atès que arriba per ges Casanovas vivien i/o eren pro- línia materna i no es consolida. Prové pietaris de diverses cases: c/ Sant de la població de la Llobera (comarca Joan, 8, Sant Ramon, 33 i 34, c/ de del Solsonès) des d’on es trasllada- la Concepció, 17, (titulars: Jeroni i rà a Sant Andreu del Palomar. L’any Josep Casanovas Alsina); c/ de l’Era, 1882 Esteve Casòliva Milà75, fabri- 11, (titular: Hereus Maria Casanovas cant, casa amb la vilassarenca de mar Borotau; al c/ del Rosari, 1 i 3; al c/ Josepa Matamala Puig. Entroncaran, de Sant Jaume, 25 i 26; i una masia ja al segle XX amb els Maltas Blanch (titular: Bartomeu Casanovas Car- amb poc recorregut a la vila. rau); c/ de Sant Roc,10 (titular: Pau Casanovas Carrau); al c/ de Sant L’any 1895 els membres dels llinat- Pere, 20 (titular: Hereus de Gaspar ge Casòliva vivien i/o eren propietaris Casanovas Ferrés); c/ del Rosari, 17 d’una casa al c/ Sant Pau, 21 (titular: i 19, c/ Santa Coloma, 2 (titular: Rosa Hereus de Pere Casòliva Mirmí). Casanovas Mas); c/ de l’Arpella, 28 i c/ Sant Jaume 18 (titular: Hereus Castells / Castell: de Josep Casanovas Mallas); c/ de Sant Roc,19 (titular: Jeroni Casano- Significat etimològic del cognom: vas Mir); c/ de Sant Ignasi,9 (titular: “Castell, Castells. Del substantiu cas- Hereus d’Eulàlia Casanovas Mir); c/ tell (del llatí castellum)”. de Sant Ramon i el Monte,19 (titulars: germans Casanovas Villà); c/ de Sant Classificació: “Llinatges que representen Roc,18 i Camí Ral, 5 (titular: Teresa el nom del lloc d’origen, de residència o Casanovas Ribas); una masia (titular: de propietat” en aquest cas: “Noms d’edi- Jaume Casanovas Ribas); c/ de Sant ficis i llurs dependències”. Francesc,17 (titular: Bernat Casano- vas Ros); c/ de Sant Ramon, 9 i c/ de Notes sobre aquest llinatge a Sant l’Era, 18 (titular: Miquel Jaume Casa- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: novas Villà). És un cognom ja documentat l’any 1497 74 Veure article biogràfic de Vicenç Casano- vas a al llibre Carrers i Gent de Vilassar de Mar de 75 Veure article Casòliva al llibre Galeria de Damià Bas 1997 penja-ases 2003 de Damià Bas 55 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

a Sant Pere de Premià, Argentona i de la qual s’establiran primer a Cabrils Canet de Mar. S’hi identifiquen dos i després a Sant Joan de Vilassar. llinatges diferents que porten aquest cognom a Sant Joan de Vilassar. El Un segon llinatge l’inicia el matrimoni primer és procedent de Sant Martí de entre Teresa Català Vila, filla de Nico- C Cerdanyola, l’inicia Jacint Castells Cal- lau de Sant Feliu de Cabrera i Pere vet, pagès nascut en aquesta població, Farreras Ros de Sant Joan de Vilas- que casa amb Maria Gelpí Ferrés l’any sar, l’any 1804. Un dels descendents 1749. Entroncarà amb els Gelpí Cos- d’aquesta línia, serà el capità Salvador ta, Guardiola, Ferrés, Alsina, Sust, Mir, Farreras Gelpí (a) “Vadó Farreras”76, etc. El cognom en desenvolupar-se per capità del Bergantí “Vilasar”, últim vai- línies maternes no es consolida. Es xell vilassarenc en fer la “Ruta del Ta- quantifiquen 11 generacions. sajo” emparentat amb els Ferrés. Els diferents llinatges Català coneguts es El segon llinatge Castells prové de remunten al segle XVII i seran fona- Canet de Mar l’origina Bonaventura mentalment pagesos a Cabrera i Ca- Castells Torres casat el 1861 amb Ce- brils. A Sant Joan de Vilassar en ser cília Roca Recto a Sant Joan de Vilas- un cognom de línia materna té poc sar l’any 1861. Entroncaran amb els recorregut, atès que no es transmet. Ferrés, Pujol, Ramon, etc. Es quantifiquen 4 generacions. Caviglia:

L’any 1895 els membres dels llinatge Significat etimològic del cognom: Castells vivien i/o eren propietaris de Cognom no estudiat per cap especi- dues cases al c/ Sant Pau, 17 i 18 (titu- alista català. Cognom procedent d’Ità- lar: Hereus de Josep Castells Roldós). lia. La traducció de Caviglia és “tur- mell”. Català: Classificació: “Noms d’origen no cata- Significat etimològic del cognom: “Gen- là`. En aquest cas “Noms italians”. tilici de Catalunya” (JM Albaigès) Notes sobre aquest llinatge a Sant Classificació: “Llinatges que represen- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: ten el nom del lloc d’origen, de resi- dència o de propietat” en aquest cas: El cognom Caviglia, tot i ser d’origen “Noms gentilicis”. italià, prové de la població de Rimini regió d’Emilia Romagna al nord d’Ità- Notes sobre aquest llinatge a Sant lia, arriba a Sant Joan de Vilassar des Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: de la població d’Oriola, comarca del Baix Segura al País Valencià, d’on va El cognom Català dels vilassarencs emigrar Antonio Caviglia Gambini, el de mar és originari de Sant Feliu de fundador del llinatge a la Península. Cabrera on és present des de 1497. El seu nét Leandro Caviglia García77 Per ara no s’ha pogut identificar si és 76 Veure capítol X La Marina velera i les un únic llinatge o diversos. Una de les Mestrances al llibre-monografia de Lluís Guardiola línies és la que s’origina pel matrimoni Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. d’Isidre Català amb Maria Barri cap a 77 Veure article Leandro al llibre Galeria de l’any 1753 a Cabrera, els descendents penja-ases 2003 de Damià Bas. 56 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT nascut el 1833, s’estableix a Sant lassarenques de mar a finals del segle Joan de Vilassar com a Secretari de XIX. Entroncaran amb els Permanyer, l’Ajuntament el 1872. L’any 1873 es Abril, Ferrés, Borotau, Martí, Massa- casarà amb Dolors Anyé Gelpí, pro- guer, Lloveras, etc. Seran coneguts fessora d’instrucció pública i viuran al com de “can Coll” (també “ca la Tita”). Camí Ral. La nissaga serà coneguda Es quantifiquen 5 generacions a Vilas- C com de “can Leandro”. El llinatge Ca- sar de Mar. Una branca (els germans viglia enllaçarà amb els Anyé, els Fer- Daniel i Pere Cisa Martí i Joan Cisa rés i els Pérez Arumí. Lloveras) s’estableixen a l’Argentina, a la població d’Avellaneda, a principis Seran pilots i capitans de la marina vi- del segle XX i el llinatge s’estendra per lassarenca i després de la “Compañía aquest país. Transmediterránea” (oficial Jeroni i ca- pità Antoni Caviglia Anyé). Una branca Els Cisa seran paletes, fusters i mes- (Dolors Caviglia Anyé-Eutimi Pérez tres de cases prestigiosos (Mateu Arumí) s’establí a Guayaquil (Equador) Cisa Martí, Joan Cisa Permanyer (a) com comerciants. Altra branca s’esta- “Coll”78, etc.), constructors de moltes blirà a Barcelona. Es quantifiquen 3 ge- de les cases emblemàtiques de la vila neracions del llinatge a la vila. (“can Bassa”; “can Niceto”, el Portal del cementiri, “can Pau Jover”, etc. en Cisa: col·laboració amb l’arquitecte Eduard Ferrés) i també per ser-ne fundadors Significat etimològic del cognom: de l’Agrupació Catalanista de Vilassar “Sisa, Cisa. Derivat postverbal del de Mar79. Es quantifiquen 5 generaci- verb cisar ”retallar”, retenir una part ons a Vilassar de Mar. del preu” El segon llinatge ve de Cabrils i l’origi- Classificació: “Llinatges que són origina Pau Cisa Abril casat amb Joaquima nalment vertaders sobrenoms o mal- Roldós Tolrà cap a l’any 1840. Tindrà noms. “Noms que descriuen una acció, poc recorregut a Sant Joan de Vilassar. un fet biogràfic, una manera de portar-se”. L’any 1895 els membres dels llinatges Cisa vivien i/o eren propietaris de tres Notes sobre aquest llinatge a Sant cases: al c/ Sant Ramon, 30 i 37 (titu- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: lar: Felip Cisa Blanch); al c/Sant Josep, 15 i c/ Sant Ramon (titular: Joan Cisa Cognom procedent de Sant Pere de Permanyer). Premià, en concret del “mas Cisa”, fundat l’any 1190, origen també del Colom: Santuari de la Cisa. El cognom es va estendre per Sant Pere de Premià, Significat etimològic del cognom: “Del Sant Genís de Vilassar i Cabrils. A substantiu colom (llatí columbus), nom Sant Joan de Vilassar s’hi identifiquen d’ocell”. diversos llinatges establerts el segle XIX. El primer llinatge és el que origina 78 Veure entrada Coll al llibre Galeria de Mateu Cisa Vilar de Sant Pere de Pre- penja-ases 2003 de Damià Bas 79 Veure article L’Agrupació Catalanista de Vi- mià casat amb la Sebastiana Estrader. lassar de Mar i el cor “Lo Planter” i el seu estendard. de Els fills Isidre i Jordi es casen amb vi- Damià Bas a la Revista Singladures Nº 11 57 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Classificació: “Llinatges que són origi- mià l’any 1295. El cognom, té però, nalment vertaders sobrenoms o mal- poc recorregut a Sant Joan de Vilas- noms. “Noms d’animals”. sar atès que no es consolida perquè predominen les línies maternes. Prové Notes sobre aquest llinatge a Sant de Sant Celoni (Vallès Oriental) i l’origi- C Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: na Jaume Colomer Jaumà casat amb Francesca Serra que s’estableix a Sant Cognom procedent de la població de Genís de Vilassar cap a l’any 1720. Un Moià. L’origina el farmacèutic80 Fran- descendent, Isidre Parera Colomer, cesc Colom Oms81, nascut a aquesta sabater, casarà amb la vilassarenca de població, que es casa el 1842 amb la mar Caterina Galceran Alberch l’any vilassarenca Antònia Guardiola Casa- 1780. Entroncaran amb els Gelpí, Argi- novas establint-se a Sant Joan de Vi- mon, Roldós, Bassa, Lloveras, etc. Es lassar al c/ de l’Era (“cal Colom”). Va quantifiquen 6 generacions, 3 de les tenir 5 fills. Entroncarà amb els Guar- quals amb components vilassarencs diola, Marsal, els Murtra, Casanovas, de mar. Cahué, Mas, etc. Es quantifiquen 3 generacions a Sant Joan de Vilassar. Comas :

L’any 1895 els membres del llinatge Significat etimològic del cognom: Colom vivien i/o eren propietaris d’una “Coma, Comes, Comas, Lacoma, casa al c/ de l’Era, 7 (titular: Francesc Lacomba. Del substantiu coma (del Colom Homs). gàl·lic cumba), depressió planera en terreny de muntanya, part alterós i Colomer: abundant de pastura “.

Significat etimològic del cognom: “Colo- Classificació: “Llinatges que represen- mer, Colomé, Colomés. Del llatí colum- ten el nom del lloc d’origen, de resi- barium, ”lloc on es tenen els coloms”, dència o de propietat” en aquest cas: “lloc habitat per coloms”. “Noms d’accidents orogràfics i altres referents al relleu o aspecte del ter- Classificació: “Llinatges que represen- reny”. ten el nom del lloc d’origen, de resi- dència o de propietat” en aquest cas: Notes sobre aquest llinatge a Sant “Noms d’accidents orogràfics i altres Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: referents al relleu o aspecte del terreny”. El cognom Comas ja es present a Dosrius i Malgrat de Mar l’any 1497. Notes sobre aquest llinatge a Sant S’hi identifiquen diversos llinatges a Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Sant Joan de Vilassar. Els més importants són: el llinatge procedent Cognom força disseminat al Maresme d’Olesa de Montserrat (Baix Llobre- on hi és present a Sant Pere de Pre- gat) originat per Gracià Comas, pa- 80 Veure capítol Apotecaris i remeis de l’épo- gès i carnisser casat el 1692 amb ca al llibre monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Maria Estrany, que serà l’hereu de Joan de Vilassar, Historia i geografia de la comarca “can Saura” al Veïnat de Mar. Entron- vilassanesa i del Maresme 1955. 81 Veure article Colom al llibre Galeria de carà amb els Carrau, Mir, Roig Nadal, penja-ases 2003 de Damià Bas Lloveras, Julià, Alsina, Gelpí, Guardi- 58 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT ola, etc. Els Comas d’aquest llinatge Coromines, Corominas, etc. Variants seran primer pagesos i després, pes- del mot coromina, que a l’Empordà cadors, patrons, pilots i capitans de i a la Plana de Vic significa “camp de la marina vilassarenca (capità Josep secà”. Ve del llatí condomina, plural de Comas Sust, etc.) i fabricants. Han condominium, “terra en copropietat”, estat, també, alcaldes a la vila (alcal- “camp lliure d’impostos”, “camp annex C de Pere Comas Guardiola, 1805-06). a una vila”. Es quantifiquen 14 generacions a Vi- lassar de Mar. Classificació: “Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de resi- El segon llinatge prové de Cardo- dència o de propietat” en aquest cas: na (Bages) i l’origina Jaume Comas “Noms d’accidents orogràfics i altres Puig, pagès, nascut a la citada vila referents al relleu o aspecte del ter- casat amb Francisca Vila Bassa l’any reny”. 1768 a Sant Genís de Vilassar. Des- cendents casaran amb vilassarencs Notes sobre aquest llinatge a Sant de mar. No consolidarà el cognom en Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: predominar la línia materna. Entronca- ran amb els Vila, Borotau, Guardiola, El llinatge Comas vilassarenc és pro- Verdaguer, Casanovas, Masriera, Rol- vinent de l’Ametlla de Vallès. L’origina dós, Bruguera, etc. Seran primer pa- els germans Domingo i Ramon Co- gesos, després, pescadors, patrons, rominas Salgot nascuts en aquesta pilots, etc. Aquest llinatge donà un població. El primer Domingo, metge, alcalde a la vila (alcalde Josep Guar- casat en primeres núpcies amb Do- diola Comas 1867-68 i 1877-80). Es lors Sabater Borrrell, i en segones quantifiquen 10 generacions, 9 d’elles amb Rosa Casanovas Borotau l’any a Vilassar de Mar. 1852. El segon, Ramon farmacèu- tic82, casarà amb Maria Janer cap el Hi ha alguns llinatges més arribats a 1830. Entroncaran amb els Casano- finals del segle XIX, procedents de Ma- vas, Borotau, Carrau, Arenas, Duran, taró i Barcelona, però, amb poc recor- Alsina, Reig, etc. Es quantifiquen 5 regut. generacions.

L’any 1895 els membres dels llinat- A finals de segle XIX apareixen llinatges ges Comas vivien i/o eren propietaris Corominas provinents del Figaró (Vallès de diverses cases: al c/ Sant Josep, Oriental) i Barcelona, però, amb poc re- 18 (titular: Jacint Comas Marsal); al corregut. c/ Sant Josep, 19 (titular: Eulàlia Co- mas Marsal); al c/ del Carme, 4 (titular: L’any 1895 els membres dels llinatges Hereus de Joan Comas Morot); al c/ Corominas de la vila vivien i/o eren pro- Saura, 1, 2 i 3 i c/ de l’Era, 17 (titular: pietaris de diverses cases: al c/ de l’Era, Hereus de Joan Comas Sust). 15 i 15 bis, c/ del Carme, 9, 19 i 27 i c/ Sant Josep, (titular: Simó Corominas Corominas: Casanovas).

Significat etimològic del cognom: “Co- 82 Veure capítol Apotecaris i remeis de l’épo- ca al llibre monografia de Lluís Guardiola Prim Sant romina, Conamina, Condamina, Con- Joan de Vilassar, Historia i geografia de la comarca deminas, Condomines, Conomines, vilassanesa i del Maresme 1955. 59 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Costa: La majoria amb poc recorregut a Sant Joan de Vilassar. Significat etimològic del cognom:: “Costa, Lacosta, Sacosta. Del substan- L’any 1895 els membres dels llinatges tiu costa, terreny inclinat”. Costa vivien i/o eren propietaris de diver- C ses cases: al c/ del Rosari, 10 (titular: He- Classificació: “Llinatges que represen- reus de Jeroni Costa Borotau); al c/ Sant ten el nom del lloc d’origen, de resi- Pau, 6 i Santa Coloma, 16 (titular: Jacint dència o de propietat” en aquest cas: Costa Gelpí). “Noms d’accidents orogràfics i altres referents al relleu o aspecte del ter- Cotet: reny”. Significat etimològic del cognom: “Cot, Notes sobre aquest llinatge a Sant Cots, Lacost, Sacot, Cotet, Cutet. To- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: pònims freqüents al nord de Catalunya. Del llatí cote, “Pedra” (J.M. Albaigès). Hi ha força llinatges a Sant Joan de Vilassar amb aquest cognom atès que Classificació: “Llinatges que represen- és relativament ubiquu a Catalunya. ten el nom del lloc d’origen, de resi- Al Maresme, ja és present a Premià dència o de propietat”. En aquest cas: el 1497 i a Mataró el 1515. El llinatge “Topònims de terres catalanes”. Costa vilassarenc més arrelat i amb major recorregut és el que prové de Notes sobre aquest llinatge a Sant l’Hospitalet de Llobregat, en concret Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: de Lluís Costa, hortolà, habitant de Barcelona que enllaça matrimonial- Cognom de poc recorregut a Sant ment l’any 1638 amb Cecília Pou Ro- Joan de Vilassar. El llinatge procedeix queta. El seu fill, Bernat Costa Pou ja d’Igualada. L’inicia Joan Cotet Rafe- serà pescador al Veïnat de Mar abans cas que es casa amb Eulàlia Campins de 1665. Aquest llinatge es desen- Tuxans el 1860 a Sant Genís de Vi- voluparà per línia paterna i materna lassar. Alguns dels seus fills s’esta- i enllaçarà amb els Ferrés, Casano- bliran a Sant Joan de Vilassar. Seran vas, Baratau, Carrau, Alsina, Roldós, treballadors, i pilots i capitans (capità Gelpí, etc. En 1782 ja hi ha membres Sebastià Cotet Campins). No obstant del llinatge Costa en la relació de 73 això, el llinatge seguirà per Vilassar de individus (agrupats en 44 cognoms) Dalt i Barcelona, extingint-se a Vilas- que participen en la reunió per elegir sar de Mar. els representats per gestionar l’afer de la segregació del municipi. Es dedica- Cirés: ran als oficis del mar com pescadors, patrons pescadors, pilots i capitans de Significat etimològic del cognom: “Ci- la marina vilassarenca (capità Jeroni rer, Cirés, Sirés. Forma dialectal de Costa Borotau, etc.). Hi ha 14 genera- cirer per cirerer, nom d’arbre”. cions quantificades. Classificació: “Llinatges que represen- La resta de llinatges Costa arriben du- ten el nom del lloc d’origen, de resi- rant el segle XIX, provinents de Mata- dència o de propietat”. En aquest cas: ró, Teià, San Pere de Vilamajor, etc. noms de plantes i els seus conreus”. 60 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Notes sobre aquest llinatge a Sant Beneta Camps el 1572. Aquest llinatge Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: desenvolupat per línies maternes no consolidarà el cognom. Serà a Sant Ge- Cognom amb poc recorregut a Sant nís de Vilassar i després a Sant Joan de Joan de Vilassar. Procedeix de Sant Vilassar. Entroncarà amb els Villà, Pon- Feliu de Cabrera i d’Argentona. Arriba siarenas, Isern, Vehil, Casanovas, Rol- C a la vila el 1840 pel matrimoni d’Eu- dós, Badia, etc. Abasta 15 generacions, làlia Cirés Novell amb Pau Gelpí Rol- 9 d’elles amb components vilassarencs dós. Entroncarà amb els Gelpí i els de mar. Mascaró. En ser de línia materna no consolida el cognom. Un tercer llinatge Creus, l’origina Bar- tomeu Creus que enllaça matrimoni- Creus: alment amb Rosa Barrau Llampallas el 1759 a Sant Feliu de Cabrera. Els Significat etimològic del cognom: descendents per línies maternes casen “Creus, Greus, Crous, Lacreu, Sa- amb vilassarencs de mar. Entronca creu. Del nom comú creu. La forma amb els Isern, Ramon, Abril, Pujol, etc. Crous, representa el plural de l’arcaic crou (del llatí cruce), del qual proce- Altre llinatge és el que origina Jero- deix el modern creu”. ni Creus Pradell amb Jacinta Roldós Tuxans, casat a Sant Joan de Vilas- Classificació: “Llinatges que represen- sar el 1856. Entroncaran amb els Rol- ten el nom del lloc d’origen, de resi- dós, Mas, Marsal, Casanovas, etc. Es dència o de propietat” en aquest cas: quantifiquen 6 generacions a Vilassar “Noms d’edificis i llurs dependències.” de Mar.

Notes sobre aquest llinatge a Sant Cuquet / Coquet: Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Significat etimològic del cognom: El cognom ja és documentat al Mares- Cognom no estudiat per cap especia- me l’any 1497 a Calella i Pineda i el lista català. El diccionari Alcover-Moll, 1551 a Mataró. Al Veïnat de Mar ja és defineix el terme, no el cogmom, de la present el 1755 quan Francesc Creus següent forma: cuquet m. dim. “de cuc Serra, pescador fill de Josep i d’Eulà- en tots els seus significats. Met en la ria, del que ignorem procedència, es orina... | algun cuquet | chich del for- casa amb Magdalena Carrau Casa- ment, Spill 6048. Cuquet roig: insecte novas. Aquest Creus és possiblement llarguer, roig i molt petit, que talla l’arrel el que apareix citat al tercer document de l’arròs (Val.). Cuquet de llumeta: llu- del Veïnat de Mar cita Josep Samon erna (Gandia, Benissa). Especialment: el 1782 previs a la fundació del primer a) Cuc marí que s’importa de França i ajuntament de Sant Joan de Vilassar. s’empra com a esquer en la pesca a Aquest llinatge no es consolida. l’ham (Barc.).—b) Malaltia de les potes dels cavalls (Men.). .Loc.- Ser lo cuquet S’han identificat altres llinatges Creus. d’algú: esser el seu corcó, la causa El més antic és el que origina l’occità de les seves preocupacions o temors Pere Creus, nascut a Savana, Bisbat (Val.). Tot fa pensar que és un cognom de Cominges (Regne de França) que específic del Maresme, i concretament es casa a Sant Pere de Premià amb de la vall de Cabrils. 61 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

Cognom amb poc recorregut a Sant Joan de Vilassar, atès que es desenvolupa per línies maternes. Llinatge provinent de la vall de Cabrils, amb D descendents a Cabrils, Sant Genís de Vilassar un dels quals s’establirà al Veïnat de Mar. Els Cuquet són unes de les famílies que apareixen en diversos documents que fan referència als primers pobladors del Veïnat de Mar citats per Josep Samon concretament en la reunió de 1782 per elegir representants per a gestionar la segregació D municipal. Dalmau:

Un primer llinatge l’origina Pere Cu- Significat etimològic del cognom: “De quet de Bonanat, pagès fill de Fran- Dalmatius, nom de diversos sants dels cesc i Caterina, casat el 1664 amb segles III-V. Les formes Dalmau i Dal- Paula Bergay Lladó. Un descendent may representen dos resultats dife- Pere Cuquet Estrany, pescador al Ve- rents de la terminació llatina-aius”. ïnat de Mar es casarà amb Maria En- gràcia Roig-Piferrer Condal el 1741. Classificació: “Llinatges que represen- Enllaçarà amb els Bosch, Roig, Cabot, ten el nom propi patern o matern” en etc. Es quantifiquen 10 generacions, 6 aquest cas: “Noms de santa d’origen a Sant Joan de Vilassar. llatí o grec posteriors als temps bí- blics”. El segon, també, de Cabrils-Sant Ge- nís de Vilassar, l’origina Nicolau Cu- Notes sobre aquest llinatge a Sant quet83 Orriols, pagès, fill de Jaume Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: i Maria, casat el 1788 amb Matilde Manent. Una descendent, Maria En- Cognom que es documenta al Maresme gràcia Cuquet Ponsiarenas casarà des de 1497 (Sant Andreu de Llavane- l’any 1860 amb Inocenci Murtra Es- res, Capaspre i Malgrat de Mar, etc.). Es mandia establint-se a Sant Joan de present a Sant Joan de Vilassar a partir Vilassar. Entroncaran amb els Carrau, de mitjans del segle XIX amb dos llinat- Guardiola, Amat, etc. Seran fabricants ges. El primer és provinent de Tordera. del tèxtil a Vilassar de Mar (fàbrica L’origina Josep Dalmau Salvat que es de “can Civil”) i a l’Argentina (fàbrica casa el 1876 a Sant Joan de Vilassar Amat–Montegrande prop de Buenos amb Sabina Ros Llenas. Es quantifi- Aires). Es quantifiquen 6 generacions quen 4 generacions sense massa re- a Vilassar de Mar. corregut.

83 Veure capítol Els Murtra i els Cuquet al llibre El segon és provinent de Sant Genís de Els orígens de la primera industrialització del rerepaís, un cas emblemàtic :Vilassar i el capital comercial bar- Vilassar i l’inicia en Jeroni Dalmau Puig- celoní (1828-1875), Mataró 1999 de Benet Oliva Ricós. vert casat amb Eulàlia Roig Borotau cap 62 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT el 1840. Entronquen amb els Roig, Bo- Notes sobre aquest llinatge a Sant rotau, Lloveras, Mas, etc. Sense massa Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: recorregut a la vila. Llinatge no originari de Sant Joan de Delhort: Vilassar ni possiblement de la comarca del Maresme: Apareix a la població Significat etimològic del cognom: amb l’enllaç matrimonial entre Jeroni “Grafia aglutinada de de l’hort”. Verdaguer Serra84, de professió marí i D Paula Deusà Costa, filla de Francesc Classificació: “Llinatges que represen- Deusà i Caterina Costa. El matrimoni ten el nom del lloc d’origen, de resi- que va tenir sis fills, vivia al c/ del Car- dència o de propietat” en aquest cas: me. El seu fill Pau Verdaguer Deusà, “Noms de preparacions i utilitzacions serà pilot de cabotatge i el seu nét Pau del terreny i de treballs agrícoles”. Verdaguer Roldós inicialment també pilot, s’establirà com a comerciant a Notes sobre aquest llinatge a Sant l’Argentina a la població de Monteros Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: (prov. de Tucumán), on tindrà tres fills. El cognom tindrà poc recorregut a Vi- El cognom Delhort vilassarenc prové lassar de Mar atès que en ser de línia de Sabadell (Vallès Occidental). L’ori- materna no es transmet. gina Josep Delhort Fornells que casa amb la vilassarenca de mar Eulàlia Domènech: Llenas Mascaró cap a l’any 1870. Tin- drà dos fills/es. Entronquen amb els Significat etimològic del cognom: “De Ferrés, Mascaró i Castells. El llinatge Dominicus que significa “del Senyor”. amb 2 generacions tindrà poc recorre- Ellemar Dominico (1040). gut a Vilassar de Mar. Classificació: “Llinatges que represen- L’any 1895 vivien i/o eren propietaris a ten el nom propi patern o matern” en la vila d’una casa al c/ Sant Francesc, aquest cas: “Noms de sants d’origen 11 (titular: Josep Delhort Fornells). llatí o grec posteriors als temps bí- blics”. Deusà: Notes sobre aquest llinatge a Sant Significat etimològic del cognom: Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: “Cognom no estudiat. No el cita ni en F.B. Moll, ni J.M. Albaigés al seu dic- El cognom ja és al Maresme el 1515 cionari. Probablement deformació de (Malgrat de Mar, Pineda, Saliagua). Deulosal grafia aglutinada de la frase Cognom vilassarenc, prové de Sant arcaica Déus lo sal (llatí Deus Ilum Pol de Mar. És present al Veïnat de sálvet). “Que Déu el salvi”; nom apli- Mar des del 1727 pels matrimonis dels cat com bon auguri a la naixença d’un germans Salvador i Joan Pau Domè- infant. nech Ferran, nascuts a la citada po- 84 Veure llibre: Els V/Berdaguer de Vilassar Classificació: “Llinatges referents a de Mar (1633-2014). Aproximació a la història i a la circumstàncies del naixement, a con- genealogia del llinatge V/Berdaguer de Vilassar de Mar, Barcelona, Rosario, Santiago del Estero; Mon- sagracions, benediccions i auguris.” teros, Montevideo i Guayaquil de Jordi Casanovas Berdaguer 2014. 63 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

blació amb les vilassarenques de mar, Cognom antic arrelat a la comar- Margarida Mas i Eulàlia Baratau Vehil. ca del Maresme (Cabrils i Teià any El cognom Domènech apareix en tres 1497 i Mataró el 1515). El llinatge dels primers documents del Veïnat de vilassarenc procedeix de Sant Mar- Mar citats per Josep Samon, el 1741 i tí de Teià. Aquest llinatge és present en el del 1782 previs a la fundació del al Veïnat de Mar des del 1769 per primer ajuntament de Sant Joan de diversos matrimonis de línia paterna D Vilassar. Els Domènech es dedicaran i materna amb vilassarencs de mar. als oficis del mar, ja en la llista d’ ha- Un dels significatius és Jaume Duran bilitats de la marina de 1846 n’aparei- Almera, pescador nascut a Teià casat xen 6. Entroncaran amb els Campins, amb Teresa Pujol Lladó el citat 1767. Baratau, Gelpí, Roldós, Abril, Mallas, Entroncaran amb els Pujol, Ferrés, Casanovas, Ferrés, etc. Es quantifi- Amat, Cahué, etc. No sembla que quen 12 generacions a Sant Joan de consolidin el cognom perquè predomi- Vilassar. na la línia materna. Es quantifiquen 7 generacions. Altres llinatges Domènech, procedents de Barcelona, Sant Joan de Sa- Un segon llinatge és l’originat per To- nata (Llinars del Vallès) arriben a Sant màs Duran, del que desconeixem pro- Joan de Vilassar avançat el segle XIX, cedència casat amb Maria Ros cap a però amb poc recorregut. l’any 1800. Entroncarà amb els Ferrés, Carrau, Roig i Roca. No tindrà, però L’any 1895 els Domènech vivien i/o massa recorregut. eren propietaris a la vila de diverses cases: al c/ de l’Arpella, 25 (titular: He- Un tercer llinatge l’origina Mateu Du- reus de Teresa Domènech Borotau); ran Millet, nascut a El Masnou que fou al c/ de Sant Jaume 14 (Hereus de alcalde de Sant Joan de Vilassar els Salvador Domènech Guardiola) i al c/ anys 1897-1901, casat amb Rosa Co- de l’Arpella 11 (Hereus de Jacint Do- rominas Casanovas de Barcelona, va mènech Guardiola). tenir igualment poc recorregut.

Duran: L’any 1895 els Duran vivien i/o eren propietaris a la vila de quatre cases: Significat etimològic del cognom: “Du- al c/ Sant Josep, 9 i 10, al c/ de la ran, Durà, Durant, Durany. Encara Concepció 7 i al c/ de l’Era 6 (titu- que de radical germànic aquest nom lar: Mateu Duran Millet); c/ Sant Se- es llatinitzà en Durandus per haver es- bastià, 9, (titular: Mateu Duran Millet i tat considerat com nom de bon augu- Rosa Corominas). ri: Durandus en llatí medieval venia a significar “que ha de durar”.

Classificació: “Llinatges referents a circumstàncies del naixement, a con- sagracions, benediccions i auguris.”

Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

64 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

El segon l’origina el matrimoni de Rosa Escorsa amb Joan Sabater. La seva filla Rosa Sabater Escorsa es casa el 1815 amb Joan Reig Albert. Tindran 4 fills. Els descendents enllaçaran amb els Ferrés, Llibre, Recto i amb els Ber- net, Carrau, Ramon, etc. al segle XX. Es quantifiquen 8 generacions a Vilas- sar de Mar. E L’any 1895 membres dels llinatges Escorsa vivien i/o eren propietaris a la vila d’una casa al c/ de la Con- cepció, 14 (titular: Teresa Escorsa E Carbonell). Escorza / Escorsa: Esparrach /Espàrrech:

Significat etimològic del cognom: “Es- Significat etimològic del cognom: corça, Escorsa, Escorza. Coberta Cognom no estudiat per cap dels es- externa dels troncs i branques de les pecialistes catalans. En tot cas el Dic- plantes llenyoses”. Escorza grafia in- cionari Alcover-Moll indica: “Llinatge correcta de Escorça. (J.M. Albaigès) existent a Barcelona, Mataró, Ripollet, etc.”. Classificació: “Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de resi- Classificació: “Noms d’origen desco- dència o de propietat. En aquest cas: negut o molt dubtós” noms de plantes i els seus conreus” Notes sobre aquest llinatge a Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: El cognom Esparrach de Sant Joan de Cognom amb poc recorregut a Sant Vilassar prové de Sant Pere de Vila- Joan de Vilassar. S’identifiquen dos lli- major. L’origina Pere Esparrach, pagès natges que provenen de Sant Feliu de de dita població casat amb Margarida Cabrera. El primer originat per Fran- Tarragona. Els descendents casaran cesc Escorça, pagès fill de Bartomeu a Sant Genís de Vilassar i s’establiran Escorça i de Tecla, casat amb Elisa- a Sant Joan de Vilassar al voltant del bet Terrades el 1700. Un descendent, 1860. Entroncaran amb els Marsal, Fra- Joan Escorsa Carbonell casarà el dera ,Molins i Massip. Amb poc recorre- 1874 amb la vilassarenca de mar Ma- gut a la vila. ria del Carme Mir Alsina. Una branca d’aquest llinatge s’establirà a l’Uruguai En el Registre Fiscal d’Edificis del (Canelones) a finals de segle XIX. Es 1895 de la vila figuren membres del lli- quantifiquen 7 generacions amb com- natge com pagesos propietaris d’una ponents de Cabrera i vilassarencs de masia a la vila (titular: Francesc Es- mar. parrach Tarragona).

65 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Estanyol: Estrader / Estradé:

Significat etimològic del cognom: “Es- Significat etimològic del cognom: Deri- tanyol, Astanyol, Estañol. Derivat di- vat d’Estrada, o més tost precedent minutiu de Estany (del llatí estagnum) d’un derivat del llatí stratarius que de- “petit llac”. Estañol grafia incorrecta de via significar “constructor de camins” o Estanyol”. “qui habita sobre un camí”. Stradarius (914); Stratario (923; Stratero (937); Classificació: “Llinatges que represen- Strader (1031). E ten el nom del lloc d’origen, de resi- dència o de propietat”. En aquest cas: Classificació: “Llinatges que represen- noms d’accidents hidrogràfics, de di- ten noms de càrrec o dignitat, d’ofici o pòsits i conductes d’aigua” de professió”. En aquest cas: “Noms d’ofici i professió tècnica”. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: S’hi identifiquen dos llinatges procedents de la Seu d’Urgell, segurament El cognom ja és documentat al Ma- emparentats. El primer l’origina Josep resme el 1497 a Premià i Sant Pol de Estanyol, nascut a la Seu d’Urgell, fill Mar) i el 1515 a Canet de Mar. Tindrà de Josep Estanyol i Caterina, casat poc recorregut a Sant Joan de Vilas- amb Raimunda Villar el 1717 a Sant sar, atès que arriba, per línies mater- Genís de Vilassar. Els fills s’establiran nes o bé les paternes i no es consoli- al Veïnat de Mar. El cognom Estanyol den, des de Premià o de Cabrera de apareix en el llistat dels 9 individus Mar. El llinatge més important arriba que el 1727 signen la sol·licitud per des de Cabrera i l’origina Vidal Estra- la construcció d’una església al Veï- der, casat amb Mònica cap el 1660. nat de Mar. Es dedicaran als oficis del Seran pagesos i treballadors a Ca- mar. El llinatge es desenvoluparà per brera. El 1846 un descendent, Salva- línia materna i el cognom no es trans- dor Estradé Gualba, es casa amb la metrà. Entronquen amb els Mateu Al- vilassarenca Coloma Roca Puig esta- sina, Mir, Abril, Ros, Almera, Casano- blint-se a Sant Joan de Vilassar. Un fill vas, Argimon, etc. Es quantifiquen 10 Agustí Estrader Roca nascut el 1846 generacions a Sant Joan de Vilassar. emigrarà a l’Uruguai a la ciutat San José de Mayo on s’establirà definti- El segon llinatge l’origina Armengol vament iniciant la branca uruguaiana Estanyol, també de la Seu d’Urgell, dels Estrader. fill d’Antoni i Maria casat amb Rai- munda Parera el 1754. Un fill Josep Es quantifiquen 11 generacions, de Estanyol Parera enllaçarà matrimoni- les quals, 2 a Vilassar de Mar. alment amb Eulàlia Gelpí Mateu-Alsi- na el 1766. També aquest llinatge es Estrany: desenvoluparà per línia materna i el cognom no és transmetrà. Entroncarà Significat etimològic del cognom: No amb els Roldós, Gelpí, Roca, Farrre- citat per F.B. Moll. “Del llatí extraneus, ras, etc. Es quantifiquen 10 generaci- “estranger” aplicats als foranis. També ons a Sant Joan de Vilassar. “esquerp”, “difícil” (J. Ma. Albaigès). 66 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Classificació: “Llinatges que són ori- ginalment vertaders sobrenoms o malnoms. “Noms que descriuen una acció, un fet biogràfic, una manera de portar-se”.

Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

El cognom ja és documentat al Mares- me el 1497 (S. G. de Vilassar). Tindrà poc recorregut a Sant Joan de Vilas- F sar, atès que arriba per línia materna i no es consolida. Les branques vilassarenques de mar procedeixen de dos llinatges molt antics probablement F emparentats de Sant Genís de Vilas- Fargas: sar. El primer l’origina Miquel Estrany, pagès fill d’Amador i d’Antiga, casat Significat etimològic del cognom: “Far- amb Margarida Masrou Campins l’any ga, Fargues, Fargas, Farja, Farges, 1616. El 1738 una descendent, Mar- Forga, Forgas, Lafarga, Laforga. Del garida Estrany Manent casarà amb substantiu farga o forga (del llatí fàbri- el pescador Salvador Mir Roig (Roig ca), “fogó i malls per a forjar el ferro”. Nadal) i s’establiran al Veïnat de Mar. Entroncaran amb els Mir, Cuquet, Alsi- Classificació: “Llinatges que representen na, Gelpí, Bosch, Casanovas, Carrau, el nom del lloc d’origen, de residència o etc. Es quantifiquen 13 generacions, 8 de propietat” en aquest cas: “Noms d’edi- d’elles a Sant Joan de Vilassar. ficis i llurs dependències”.

El segon llinatge l’origina Mari- Notes sobre aquest llinatge a Sant anna Estrany casada amb Joan Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Carrau Saura, pescador fill d’occitans, el 1630, també a Sant Genís Cognom procedent de Ripollet (Vallès de Vilassar, establint-se al Veïnat Oriental). El llinatge al Veïnat de Mar de Mar. En ser de línia materna el l’inicia Jaume Fargas Gorch, corder i cognom no es transmet. Entroncarà espardenyer, nascut a Ripollet que casa amb els Carrau, Isern, Amat, Girbau, amb Agnès Gelpí Ferrés el 1747. En- Casanovas, Mir, Julià, Valls, Villà, troncaran amb els Mateu Alsina, Ferrés, etc. Es quantifiquen 14 generacions Gelpí, Roca, Costa, Roig, Puig, Bosch, a Sant Joan de Vilassar. Bruguera, etc. Es quantifiquen 9 generacions a Vilassar de Mar. L’any 1895 membres del llinatge Es- trany vivien i/o eren propietaris a la Farreras: vila d’una casa al c/ Sant Ramon, 1 (titular: Fills de Teresa Estrany Parera). Significat etimològic del cognom:“ Fer- rera, Ferreres, Farrera, Farreras. Del llatí ferrária, ”mina o lloc abundant de ferro”. 67 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Classificació: “Llinatges que represen- Classificació: “Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de resi- ten el nom propi patern o matern” en dència o de propietat” en aquest cas: aquest cas: “Noms de sants d’origen “Noms de preparacions i utilitzacions llatí o grec posteriors als temps bí- del terreny i de treballs agrícoles”. blics”.

Notes sobre aquest llinatge a Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

El cognom ja és present al Maresme Cognom molt arrelat al Maresme on és l’any 1515 (Mata) i el 1553 (Pineda). documentat des del segle XIV (Cabrera, F El llinatge de la vila procedeix de Mataró, Llavanares i Calella l’any 1497; Sant Genís de Vilassar. L’origina Jau- Canet de Mar el 1553, etc.). És present me Farreras casat amb Eulàlia Ros al Veïnat de Mar com a mínim des de d’aquesta població. Tindran tres des- 1741, atès que apareix entre el llistat cendents que ja a mitjans del segle de cognoms dels individus que signen XIX viuran a Sant Joan de Vilassar. la sol·licitud adreçada al rector de Sant Un d’ells Pere Farreras Català es casa Genís de Vilassar demanant que un vi- amb la vilassarenca de mar Adelaida cari celebri la missa al Veïnat de Mar. A Gelpí Serra el 1851 amb tres fills. En- Vilassar de Mar el nom Feliu86 donà lloc troncaran amb els Puig, Gelpí, Ferrés, a una notable quantitat d’àlies, motius i Roca, Mir, Roldós, Ros, etc. Es dedi- malnoms (“Feliu de les Cadires”, “Feliu caran als oficis del mar, com pesca- del Pa”, “Feliu del Forn”,”Feliu Pintor”, dors, patrons, pilots i capitans de la etc.) que no sempre es corresponien marina vilassarenca85 (capità Salva- amb els cognoms de les persones. dor Farreras Gelpí “(a) Vadó Farre- ras”). Es quantifiquen 7 generacions, S’hi han identificat dos llinatges. El 5 de les quals a Vilassar de Mar. primer procedent de Santa Maria de Montmeló, l’origina Pau Feliu, sastre L’any 1895 els Farreras vivien i/o eren nascut a la citada població que casa propietaris a la vila de diverses cases: amb Marianna Vehil Blanc, l’any 1635 al c/ San Josep, 34 (titular: Hereus de a Sant Genís de Vilassar. Un descen- Pere Farreras Català); al c/ Sant Roc, dent, Miquel Feliu Campins, ja és pes- 3 (Hereus de Teresa Farreras Català) cador al Veïnat de Mar quan enllaça i al c/ Montserrat, 13 (Hereus de Sal- matrimonialment amb l’Eulàlia Pou vador Farreras Català). Parera, l’any 1709. Entroncaran amb els Campins, Barrau, Casanovas, Ri- Feliu: bas, Anyé, Reig, Carrau, etc. Es quantifiquen 12 generacions, 10 de les Significat etimològic del cognom: “De quals amb vilassarencs de mar. Fèlix, “feliç” nom de sants de molta de- voció a l’edat mitjana. La forma Feliu El segon llinatge, que no és descarta- procedeix de l’ablatiu Felice”. ble que estigui emparentat amb l’ante- 85 Veure Apendix III dell llibre De Vilassar de rior és el que s’origina a Mataró, Antoni Mar al Río de la Plata... de Gustavo Ferrés Pacheco Feliu casat amb Joana Carcasses de citat. i capítol X La Marina velera i les Mestrances al Sant Andreu de Llavaneres, el llinatge llibre-monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la comarca vilas- 86 Veure: entrada Feliu al llibre Galeria de sanesa i del Maresme. 1955. Penja-ases de Damià Bas 68 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT amb el temps s’establirà a Sant Genís Premià que casa amb la vilassarenca de Vilassar i donarà lloc al llinatge dels de mar Irene Casanovas Cahué, l’any Feliu de la Penya87important familia de 1873. Tindran 5 fills. Tota la família pagesos, mercaders i fabricants. Des- emigra a l’Argentina on, el 1895, són cendents d’aquest llinatge s’establiran a la ciutat de Santa Fe, com a comer- l’any 1860 a Sant Joan de Vilassar ciants. El llinatge es desenvolupa per amb el matrimoni entre Emeteri Feliu línia materna en aquest país americà. de la Penya Terrades i Maria Guardio- Es quantifiquen 4 generacions amb la Badia. No consolida el cognom. Es components premianencs, vilassa- quantifiquen 14 generacions, 1 vilas- rencs i argentins. sarenca de mar. Vivien i figuren com a propietaris d’una F L’any 1895 membres dels llinatges Fe- casa al c/ Sant Magí, nº 6. liu vivien i/o eren propietaris a la vila de diverses cases: al c/ Sant Antoni, Ferrari: 29 (titular: Fills de Josep Feliu Puig; al Camí Ral, 13 i 14 (titular: Esperança Significat etimològic del cognom: No ci- Feliu Bassa). tat per F.B. Moll “Ferrari cognom italià. Significa “ferrer”, o de Ferrara”. Ferran: Classificació: “Noms d’origen no cata- Significat etimològic del cognom: “Fer- là”. En aquest cas: “Noms italians”. ran, Farran, Ferrant, Ferrà, Farrà. Nom de baptisme, adaptació del germànic Notes sobre aquest llinatge a Sant Fredenand (en francès Ferdinand, i en Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: castellà Fernando) amb adopció de la rr per la influència de ferro”. Llinatge present a Sant Joan de Vilas- sar des de, com a mínim, l’any 1820. Classificació: “Llinatges que represen- L’origina Joan Baptista Ferrari Rous- ten el nom propi patern o matern” en sel, mariner del qual desconeixem el aquest cas: “Noms germànics”. lloc de naixement, casat amb Rosa Sala Badia de la població de Coll Sa- Notes sobre aquest llinatge a Sant badell (Llinars del Vallès) al Vallès Ori- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: ental. S’establiran a la vila cap a l’any 1840. Entroncaran amb els Gelpí, els Cognom ja documentat al Maresme Pinós, Xancó, Casanovas, Lloveras i des de principis del segle XIV (Pine- Roldós. No consolidaran el cognom. da i Canet de Mar el 1497, Calella el Seran mariners, comerciants, pilots 1553, etc.). Llinatge amb poc recorre- i capitans. Un membre d’una branca gut a Sant Joan de Vilassar. El llinatge materna Josep Gelpí Ferrari88 emigra vilassarenc és provinent de Terrassa. a l’Uruguai (ciutat San José de Mayo), L’origina Josep Ferran Jaques, ma- on inicia la branca americana que riner de pare terrassenc, nascut a s’estèn, també per Durazno (Uruguai) i Buenos Aires (Argentina). Es quantifi- 87 Veure capítol Els Feliu de la Penya i els quen 8 generacions amb components Isern al llibre Els orígens de la primera industrialitza- vilassarencs, uruguaians i argentins. ció del rerepaís, un cas emblemàtic :Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), Mataró 1999 88 Veure Arbre genealògic dels Gelpí Ferra- de Benet Oliva Ricós ri- Rodriguez Pérez dipositat al CEV 2014. 69 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

L’any 1895 els Ferrari vivien i/o eren Cognom antic i molt estès a la comar- propietaris a la vila d’una casa al c/ ca del Maresme en les seves diferents Sant Andreu, 25 (titular: Hereus de Jo- grafies (any 1497 ja es documentat a sep Ferrari Sala). Alella, Argentona, Cabrera, Canet, Vi- lassar, etc.). Hi ha tres llinatges Ferrés Ferrandi: de procedència diferent que arrelaran a la vila. És important assenyalar que, Significat etimològic del cognom: “Fer- en tots tres llinatges, la grafia que apa- randi, probablement adaptació cata- reix és canviant al llarg del temps als lana del cognom aragonès Ferrándiz, llibres parroquials. Així els seus mem- variant de Fernández, naturalitzat ca- bres apareixen registrats com Ferrer, F talà”. J.M: Albaigès. Cognom no estu- Farrer, Farrés, a vegades de forma diat per F.B. Moll. diferent a la mateixa família. No serà fins al segle XIX que es consolida la Classificació: “Noms d’origen no cata- grafia “Ferrés” a Vilassar de Mar. là”. En aquest cas: “Noms castellans i aragonesos”. El primer dels llinatges identificats ja és al Veïnat de Mar abans del 1671. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan Ferrer, treballador, que casa el Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 1643 amb la descendent d’occitans Cecília Pou Roqueta, tindran 3 fills. Cognom amb poc recorregut a Sant Entroncaran amb els Pou Moragas, Joan de Vilassar. L’origina Rosa Fer- els Roldós, els Casanovas, els Badia, randi Iglesias casada cap a l’any els Mas, els V/Berdaguer, els Sust, 1835 amb el vilassarenc Salvador els Carrau, els Galceran, els Xaus, Abril Domènech, matriculat de la els Gelpí, els Cahué, els Baratau, etc. marina. Viuran al c/ de Sant Llorenç Aquest llinatge arriba a les 13 gene- nº 5, tindran 5 fills, dedicats als oficis racions. del mar. El cognom no es consolida per ser de línia materna. Es quanti- El segon llinatge prové de la població fiquen 5 generacions a Vilassar de d’Alella i el primer documentat és Pau Mar. Farrer, pagès, casat a la parròquia de Sant Feliu d’Alella amb Marianna Ferrés: el 1640. Un descendent Jeroni Ferrer Costa casat amb Magina Costa Puig, Significat etimològic del cognom: el 1698 s’estableix al Veïnat de Mar, “Ferrer, Ferré, Farré, Ferrés, Farrés. com a pescador. Tindrà 8 fills. Aquest De Ferrer (del llatí ferrárius), “qui tre- llinatge entroncarà amb els Costa, els balla el ferro”. Campins, els Valls, els Guardiola, els Vila, els Pou, els Casanovas, els Car- Classificació: “Llinatges que repre- rau, els Viada, els Roldós, els Roig, els senten noms de càrrec o dignitat, Borotau, els Villà, els V/Berdaguer, els d’ofici o de professió”. En aquest cas: Gelpí, els Julià, els Comas, etc. Mem- “Noms d’ofici i professió tècnica”. bres d’aquest llinatge (“can Burell”89) s’establiran a mitjans i finals del segle Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar. 89 Veure article can Burell al llibre Galeria de penja-ases2003 de Damià Bas 70 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

XIX a l’Uruguai90 (Pere Ferrés Carrau ta d’habilitats de la marina del 1846, ja i Pere Ferrés Mir, Joan Pujol Ferrés91, hi figuren com matriculats 16. Seran a comerciants a Montevideo), l’Argen- més de pescadors, patrons de pesca i tina (Pau i Jaume Berdaguer Ferrés, cabotatge per les costes de la Penín- comerciants a Santiago del Estero) i sula, França i Itàlia, mariners, pilots República Dominicana (Onofre Ferrés i capitans de la marina vilassarenca Abril, comerciant a Sant Pedro de Ma- que faran la carrera d’América92 (capi- corís) iniciant les branques america- tans: Jaume Ferrés Alsina (1855-1900); nes d’aquest llinatge que arriben als Pau Ferrés Campins,(1805-1855); Pau nostres dies. Es quantifiquen 14 gene- (1807-1877) i Jeroni Ferrés Casanovas, racions d’aquest llinatge amb compo- (1813-1891); Frederic Ferrés Gelpí, nents catalans, i sud-americans (uru- (1842-1916); Joan Ferrés Puig, (1870- F guaians, argentins, dominicans, etc.). 1947); Pau Ferrés Roig, (1857-?); Edu- ard Ferrés Viada (1839-??). Pilots i ofi- Un tercer llinatge Ferrés probablement cials: Miquel Ferrés Viada (1842-1889), és originari de Canet de Mar i l’inicia etc.). Dos membres del llinatge, el des- Salvador Ferrés casat amb Teresa Bas tacat arquitecte Eduard Ferrés Puig93 en aquesta població. Un dels fills Fèlix “(a) de ca la Duana”94 i la seva germana Ferrés Bas casarà amb la vilassaren- la pintora Maria Ferrés Puig “(a) Maria ca Joana Reig Mateu i s’instal·laran a Freser”, tenen dedicats carrers a la vila. Vilassar de Mar. Un dels fills Francesc El llinatge ha donat, també alcaldes i Ferrés Reig nascut a Vilassar de Mar regidors (alcalde Jeroni Ferrés Roldós es casa el 1872 amb Antònia Vicens 1819; alcalde Joan Carrau Ferrés 1861- Cantarell. Tindran 3 fills. Una branca 62 i alcalde Josep Carrau Ferrés 1865). emigrarà a l’Argentina inicialment i després a l’Uruguai on s’establirà de- L’any 1895 els membres dels llinat- finitivament. La branca arriba fins als ges Ferrés vivien i/o eren propietaris nostres dies a Montevideo i una altra a la vila de diverses cases: c/ de Sant derivarà a Veneçuela. La branca ca- Sebastià, 11, (titular: Hereus d’Antoni talana s’establirà a Mataró. El llinatge Ferrés Casanovas); c/ Sant Genís, 8 únicament serà present a la vila durant i Sant Antoni, 32 (titulars: Hereus de 2 generacions. Rosa Ferrés Campins); c/ Sant Josep, 15 (titulars: Hereus de Salvador Fer- El cognom Ferrés (com Farrés, Ferrer, rés Duran); c/ del Carme, 12 (Titular: etc.) apareix als primers documents del Maria Àngela Ferrés Duran); c/ Sant Veïnat de Mar citats per Josep Samon Pere, 8 (titular: Hereus de Joan Ferrés el 1741 i als del 1782 previs a la fun- Gelpí); c/ Tras l’església, 16 i c/ San- dació del primer ajuntament de Sant ta Coloma, 12 (titular: Frederic Ferrés Joan de Vilassar. Els llinatges Ferrés es dedicaran als oficis del mar. A la llis- 92 Veure Apèndix III dell llibre De Vilassar de Mar al Río de la Plata... de Gustavo Ferrés Pacheco citat. i capítol X La Marina velera i les Mestrances al 90 Veure llibre De Vilassar de Mar al Río de llibre-monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Joan la Plata Història de la emigración de Catalunya al de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassa- Uruguay en el siglo XIX. Trayectoria de la familia Fer- nesa i del Maresme. 1955. rés i Carrau de Gustavo Ferrés Pacheco Montevideo 93 Veure biografia a l’articleAvinguda de l’ar- 2014. quitecte Eduard Ferrés Puig al llibre Carrers i Gent 91 Veure: Fons Las cartas de Joan Pujol Fer- de Vilassar de Mar de Damià Bas 1997. rés, vilassarenc establert a l’Uruguai. Més 450 cartes 94 Veure article ca la Duana al llibre Galeria període 1881-1904 (450 cartes digitalitzades).Cedit de penja-ases2003, i al llibre Carrers i Gent de Vilas- al CEV. sar de Mar 1997 de Damià Bas 71 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Gelpí); al c/ Tras l’església 17 i c/ Sant Classificació: “Llinatges que represen- Ramon, 12 i 14, c/ Santa Isabel, 1 i ten el nom propi patern o matern” en 2, (titulars: Joan Ferrés Mir); c/ Tras aquest cas: “Noms germànics”. l’església, 18 i 19 (titular: Jeroni Fer- rés Roig); c/ Sant Ramon, 23 (titular: Notes sobre aquest llinatge a Sant Felipa Ferrés Roig); c/ Sant Ramon, Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 27 (titular: Josep Ferrés Roig); c/ Sant Ramon, 28 (titular: Pau Ferrés Roig); El llinatge Flamerich / Flamarich vilas- c/Sant Ignasi, 34 i c/ Sant Sebastià, 1 sarenc prové de Sant Feliu de Cabre- (titular: Hereus de Miquel Ferrés Via- ra. El seu origen a l’altre costat dels da); c/ Sant Antoni, 22 (titular: Hereus Pirineus, probablement occità. El pri- F d’Eduard Ferrés Viada). mer documentat és Joan Flamerich, nascut a Morque, Regne de França, Filbà: fill de Esteve Flamerich i d’Antònia que es casa a Sant Feliu de Cabrera amb Significa etimològic del cognom: “De Elena Pons l’any 1671. La majoria dels Filibaud, “molt audaç” amb la substi- descendents seran treballadors i page- tució de la terminació –aud per –ane. ” sos i viuran a Cabrera i a Cabrils. Dues branques d’aquest llinatge s’establiran Classificació: “Llinatges que represen- a Sant Joan de Vilassar. ten el nom propi patern o matern” en aquest cas: “Noms germànics”. La primera l’origina Genís Flamerich Pujol95 que casarà amb la vilassaren- Notes sobre aquest llinatge a Sant ca de mar Joaquima Verdaguer Guar- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: diola el 1859 i tindran 6 fills. Entronca- ran amb els Verdaguer, els Guardiola, Llinatge que té origen a Mataró i Ar- els Tosquelles, els Adelantado, etc. gentona. Apareix a Sant Joan de Vi- lassar amb l’enllaç matrimonial l’any La segona serà les originades pels 1811 de Rosa Filbà Gomis d’Argen- matrimonis de Miquel Flamerich Car- tona, filla de Joan Filbà i Teresa Go- bonell que es casa l’any 1876 amb Te- mis, amb el vilassarenc, Joan Gelpí resa Ferrés Abril i tindrà 5 fills, i el del Ferrés, patró pescador. EL cognom seu germà Joan Flamerich Carbonell tindrà poca projecció a la vila atès que que enllaçarà matrimonialment amb no es transmet en ser de línia mater- Josepa Reig Matas l’any 1893, també na. Es projectarà, però, pels entron- amb 5 fills. Els descendents entron- caments amb els Gelpí, els Roca, els caran amb els Ferrés, els Carrau, els Marsal, els Mir etc. Hi ha una branca Serra, els Servitje, els Galvany, etc. nord-americana a Nova Orleans, ori- Seran pagesos, treballadors i teixi- ginada per l’establiment de Pau Gelpí dors. Els Flamerich han estat, també, Filbà, comerciant l’any 1828 en aque- alcaldes (alcalde Genís Flamerich Pu- lla ciutat, que arriba als nostres dies. jol 1848) i regidors de l’ajuntament ja al segle XX (regidors: germans Isidre, Flamerich / Flamarich: Joan i Jaume Flamerich Reig durant la 2ª República96). Es quantifiquen 12 Significat etimològic del cognom: “ De 95 Veure pàgina 312 del llibre monografia de Frameric o Framaricus, “rei famós”. Lluís Guardiola Prim Sant Joan de Vilassar 1955. 96 Veure article L’Ajuntament de Vilassar de 72 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT generacions d’aquest llinatge amb El segon llinatge Font es provinent de components a Cabrera, Cabrils i Vi- Santa Maria del Camí, comarca de lassar de Mar. l’Anoia. L’origina Gabriel Font Guitart, botiguer, natural de la població citada L’any 1895 els Flamerich vivien i/o que enllaça matrimonilment amb Ni- eren propietaris a la vila d’una casa colaua Sust Mir i s’estableixen a Sant al c/ San Joan 14, (titular: Genís Fla- Joan de Vilassar cap al 1860. El lli- merich Pujol). natge entroncarà amb els Sust, Riera, Julià, Bosch etc. Es quantifiquen 3 ge- Font: neracions a Vilassar de Mar amb poc recorregut, atès que els descendents Significat etimològic del cognom: marxen a Barcelona. F “Font, Fonts, Lafont, Alafont, Safont, Zafont. Del substantiu font. Hi ha multitud El tercer llinatge Font prové de Tossa, de cognoms composts amb aquest mot”. comarca de La Selva. L’origina Mar- sal Font casat amb Margarida Belloch Classificació: “Llinatges que represen- l’any 1685 a Tossa. Un descendent ten el nom del lloc d’origen, de resi- Josep Moragas Font, s’estableix al dència o de propietat”. En aquest cas: Veïnat de Mar i casa amb Esperança noms d’accidents hidrogràfics, de dipò- Mas Lloveras el 1770. Entroncaran sits, i conductes d’aigua”. amb els Moragas, Verdaguer, Ferrés, Casanovas, Roldós, etc. El cognom Notes sobre aquest llinatge a Sant no es consolida atès que predominà la Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: línia materna. Es quantifiquen 13 generacions, 9 d’elles a Vilassar de Mar. Cognom present a diverses poblacions del Maresme (Mataró, Premià i Tiana Ja al segle XX arribaran altres llinat- el 1497, a Calella el 1553, etc.). Hi ha ges provinents d’Òrrius, Barcelona, llinatges de diverses procedències amb etc. el cognom Font a Vilassar de Mar. El d’origen més antic és el iniciat a Sant L’any 1895 membres dels llinatges Genís de Vilassar, Sebastià Font casat Font vivien i/o eren propietaris a la vila amb Marianna Soler l’any 1688 a la ci- de diverses cases: al c/ de l’Església, tada població. Un descendent, Miquel 16 i c/ Tras Església, 15 (titular: Antoni Font Feliu es casa amb la vilassarenca Font Guitart); al c/ Tras Església, 16 de mar Cristina Verdaguer Mir el 1859 (titular: Gabriel Font Guitart); c/ Sant i tindran sis fills. Entroncaran amb els Ignasi, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 i 30 Verdaguer, Gelpí, Lloveras, Matas, Pi- (titular:Maria Trinitat Font Rubió). ferrer etc. Es dedicaran als oficis del mar, fabricants, industrials (foneria de Mataró) etc. Al segle XX el llinatge es traslladà a Mataró. Es quantifiquen 9 generacions d’aquest llinatge, 4 de les quals amb vilassarencs de mar i mata- ronins.

Mar durant la Segona República. Les eleccions. els alcaldes i regidors 1931-1939. de Teresa Sierra i Jor- di Casanovas a la Revista Singladures nº 33 73 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

El segon llinatge prové, també, de Sant Genís de Vilassar. L’inicia Josep Galceran Brunet que casa amb Maria Ponsiarenas Blanch l’any 1735. Una descendent, Teresa Galceran Ponsi- arenas casarà amb el vilassarenc de mar Jaume Villà Pagès l’any 1761. El cognom no es consolida perquè predomina la línia materna. Entronquen amb els Villà, els Ponsiarenas, els Ca- sanovas, els Abril, els Mas, els Pons etc. Es quantifiquen 11 generacions, 5 de les quals amb vilassarencs de mar. G Altres llinatges Galceran presents en G el segle XIX tindran poc recorregut a Galceran: la vila.

Significat etimològic del cognom:” L’any 1895 membres del llinatge Gal- Galcerà, Galceran, Garcerà, Gar- ceran vivien i/o eren propietaris d’una ceran. Antic nom de baptisme, de casa al c/ Sant Joan, 11 (titular: Miquel Gauzhramn, “corb de Gaut” (nom de Galceran Bosch). divinitat germànica)”. García: Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” en Significat etimològic del cognom: aquest cas: “Noms germànics”. ”Garcia, Garcias, Gacias, Gasia. De l’antic nom de pila i avui cognom cas- Notes sobre aquest llinatge a Sant tellà García, d’origen pre-romà proba- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: blement ibèric. Garsea (913) Garsías (1275). Cognom força antic a la comarca del Maresme (Canyamars (1497), Mataró Classificació: “Llinatges que represen- (1515) i Tiana (1497), etc.). Arriba a Sant ten el nom propi patern o matern” en Joan de Vilassar per diversos llinatges. aquest cas: “Noms llatins o pre-romans El més important és el que s’origina no pertanyents al santoral cristià. amb Amador Galceran que casa amb Maria Parera l’any 1675 a Sant Genís Notes sobre aquest llinatge a Sant de Vilassar. Una descendent, Caterina Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Galceran Alberch enllaça matrimonialment amb Isidre Parera Colomer el El cognom García arriba a Sant Joan 1788 establint-se a Sant Joan de Vilas- de Vilassar per diversos llinatges, la sar. Entronquen per línia materna amb majoria dels quals no es consoliden els Gelpí, els Argimon, els Casanovas, perquè són passavolants. Dels que els Ferrés, els Villà, els Puig, els Roldós, si ho fan, el primer és el que origina etc. No consoliden el cognom. Es quan- Esteve Garcia Ventura, pescador que tifiquen 14 generacions, 9 de les quals es casa amb Maria Àngels Verdaguer amb vilassarencs de mar. Cabot l’any 1836 a Sant Joan de Vi- 74 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT lassar. Es dedicaran als oficis del mar, Classificació: “Llinatges que represen- pescadors, mariners i més tard im- ten el nom propi patern o matern” en pressors. Entroncaran amb els Verda- aquest cas: “Noms germànics”. guer, els Carrau, els Sitjes, els Bassa, etc. Es quantifiquen 4 generacions. Notes sobre aquest llinatge a Sant Un dels descendents Francesc Garcia Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Verdaguer, pescador, morirà anegat en el gran temporal de l’any 191197 Llinatge existent a Argentona, Bar- que afectà tota la costa catalana. Un celona, Cabrils, Fontrubí, Mataró, descendent cèlebre Jaume Garcia Òrrius, Dosrius, Canyamars, etc. El Bosch (a) “Jaume Setanta”98 va ser a cognom que arrelarà a Vilassar de la Guerra de Cuba. Aquest llinatge ha Mar prové d’Òrrius i d’Argentona. El donat un alcade a la vila ja al segle primer conegut és Jacint Gel que es XX (alcalde Jordi Garcia Bosch (1981- casa a Argentona amb Maria Sarrauta G 1987). cap a l’any 1750. El llinatge arrelarà a Òrrius d’on prové Bartomeu Gel Ri- El segon prové de Fuente Hijuela bosa casat amb Teresa Cuberta Prat (Castella i Lleó). L’origina Pasqual cap a l’any 1885. El matrimoni s’es- García Gómez casat amb Rosa Vives tablirà a Vilassar de Mar. Els fills/es March de Sant Pol de Mar que s’esta- es casaran amb vilassarencs/ques. bleixen a Sant Joan de Vilassar vers Seran pagesos (Eusebi Gel Cuberta l’any 1880. Tindran 4 filles. Entronca- sera un dels fundadors del Sindicat ran amb els Casanovas, Guardiola, Agricola). Un descendent emigrà a Cotet, Cisa, Martí ,etc. l’Argentina (Jaume Gel Cuberta) on es desenvolupa la branca argentina La proliferació del cognom García del llinatge. s’incrementarà durant el segle XX amb l’arribada de nous llinatges de Actualment es comptabilitzen 6 gene- procedència diversa (Garcia Tura, racions, 3 de les quals amb compo- Garcia Ferrés, etc.). nents Vilassarencs de mar.

L’any 1895 una branca del llinatge dels Gelpí: Garcia Verdaguer vivien i/o eren propietaris a la vila de dues cases: al c/ San Significat etimològic del cognom: No Pau, 16 i c/ del Carme, 30 (titular: Fran- citat per F.B. Moll. “Jalpí, Gelpí. De- cesc García Verdaguer). formació de Giselwin, format per gisil, “fletxa”, “sageta” i win, “amic”, i també Gel: “victoriós”, “sageta i victoriosa”. J.M. Albaigès. Significat etimològic del cognom: No citat per F. B. Moll. Del nom propi ger- Classificació: “Llinatges que represen- mànic Gelo, variant de Gailo (cf. Förs- ten el nom propi patern o matern” en temann Altd. Nb. i, 567). Traducció aquest cas: “Noms germànics”. possible “petulant”. J.Ma. Albaigès. Notes sobre aquest llinatge a Sant 97 Veure article Un esfereïdor temporal de Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Lluís Beulas Tenas a la revista Singladures nº 4 1987. 98 Veure entrada Jaume Setanta al llibre de Galeria de penja-ases de Damià Bas 2003.h 75 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

El cognom Jalpí99 (després Gelpí) ja branca gallega, que s’expandirà més és documentat el 1396 a la parròquia tard per l’Uruguai (Salto). També a fi- de Tordera. És un dels cognoms més nals del segle XVIII els trobem com a nombrosos a Vilassar de Mar. S’han comerciants de vins a Nova Orleans identificat dos llinatges diferents, per (Jeroni Gelpí Ferrés i els seus nebots ara, sense possibilitat de lligar-los, Pau i Gracià Gelpí Filbà) que es natu- tot i que en el transcurs del temps ralitzaran estatunidencs i constituiran s’entrecreuen. El primer llinatge pro- branques nord-americanes que arriben cedeix de Tossa, inicialment portava als nostres dies. Al segle XIX una bran- la grafia Jalpí, (Jalpí és el nom del ca- ca dels Gelpí (Gelpí Ferrari) emigrarà a nal que derivava aigua del riu Tordera l’Argentina i s’establirà després a l‘Uru- a l’antic molí de Jalpí, el cognom està guai (ciutat de San José de Mayo i ciu- documentat des de l’any 1396 a Bla- tat de Durazno). G nes), que amb el temps derivarà a la grafia Gelpí que és la que es consolida. Al segle XIX seran mariners i pilots El primer d’aquest llinatge al Veïnat de que estudiaran a les escoles de pi- Mar és el pescador Jaume Jalpí, nas- lots d’Arenys i Mataró. Alguns arri- cut a Tossa el 1647, fill de Salvador i baran a capitans101 i naviliers (Josep Mariagna, que l’any 1675 es casa amb Gelpí Serra, Andreu Guardiola Gelpí, Maria Carrau Estrany i s’instal·la al Ve- Jaume Gelpí Botey “(a) Jaume Da- ïnat de Mar on tindran onze fills. L’altra nus”102, Jaume Gelpí Mas, Francesc branca és la que encapçala el també Ferrés Gelpí (a) ”Cabrera”, Josep-Llo- pescador Jacint Jalpí que al voltant del renç Carrau Gelpí, Jacint Gelpí Ros, 1700 es casa amb Anna Ribas i tindrà Simó Gelpí Pérez, Benet Gelpí Botey nou fills. El cognom Gelpí apareix en (a) “ de can Benet”103, Pau Gelpí Fer- els primers documents del Veïnat de rés ((a) Pau Cabrera)104, Joan Gelpí Mar citats per Josep Samon el 1741 i Pujadas (a) “Faicó”105, etc i al segle en el 1782 previ a la fundació del pri- XX, Jeroni Gelpí Novell, Jaume Gelpí mer ajuntament de Sant Joan de Vilas- Verdaguer106, entre altres). Membres sar. Els Gelpí es dedicaran als oficis d’aquests llinatges seran regidors i al- del mar, ja en la llista d’habilitats per caldes (regidor Joan Jalpí Carrau, el la marina de 1738, n’hi apareixen 6, 1724; regidor Jaume Gelpí Ribas, el poc més d’un segle més tard en 1846 1734; regidor Josep Gelpí Mas de la ja són matriculats 27. Seran a més de Ventura el 1758; alcalde Pau Baratau pescadors, patrons de pesca i cabotat- 101 Veure Apendix III del llibre De Vilassar de ge per les costes de la Península, Fran- Mar al Rio de la Plata. Història de la emigración de ça i Itàlia, mariners, pilots i capitans de Catalunya al Uruguay en el Siglo XIX. Trayectòria de la família Ferrés i Carrau de Gustavo Ferrés Pache- la marina vilassarenca. A mitjans del co. 2014 Montevideo. I capítol X La Marina velera i segle XVIII trobem Gelpí vilassarencs les Mestrances al llibre-monografia de Lluís Guardio- entre els ”fomentadors” catalans a les la Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. costes de Galícia en la comercialitza- 102 Veure article Jaume Danus al llibre Ga- ció de la pesca, on una branca s’hi es- leria de penja-ases 2003 de Damià Bas tablirà (port de Mugardos)100 i iniciarà la 103 Veure article can Benet al llibre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas 99 Veure llibre Els cognoms del Maresme. Pri- 104 Veure article Cabrera al llibre Galeria de mera meitat del segle XVI (1997) d’Adria Canal Moré penja-ases 2003 de Damià Bas 100 Veure article La penetració econòmica 105 Veure article Faicó al llibre Galeria de catalana en el puerto gallego de Mugardos ( 1760- penja-ases 2003 de Damià Bas 1780) de Antonio Meijide Pardo 1984 Revista Pe- 106 Veure: article Recordant un marí de Agus- dralbes nº 4. tí Martín Sabater a la Revista Singladures nº 1. 76 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Gelpí el 1829; alcalde Josep-Llorenç Girbau: Carrau Gelpí els anys1848-49; alcalde Jaume Gelpí Mas el 1870; regidor Je- Significat etimològic del cognom: “Gir- roni Gelpí Novell el 1960). A finals del bal, Girbau, Giribal, Giribau. De Gaia- segle XX l’ajuntament dedicà una pla- rebald, “audaç amb la llança”. ça de la vila, Plaça Jeroni Gelpí, a un descendent, Jeroni Gelpí Novell (regi- Classificació: “Llinatges que represen- dor, promotor i dinamitzador cultural ten el nom propi patern o matern” en de la vila). Les diverses branques del aquest cas: “Noms germànics”. llinatge han donat lloc a sobrenoms com els Gelpí de “can Benet”107, de “ca Notes sobre aquest llinatge a Sant la Simona”108, de “can Llop”109, de “can Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Noi Mas”110, “Jaume Danus”111, etc. Es quantifiquen més de 13 generacions Cognom amb poc recorregut a Sant G dels dos llinatges a Vilassar de Mar. Joan de Vilassar, atès que en ser de línia materna no es transmet. Es origi- L’any 1895 els llinatges Gelpí vivien i/o nari de Sant Martí de Palafrugell (Baix eren propietaris a la vila de nombroses Empordà). El primer conegut és Antoni cases: al c/ del Carme, 11, (titular: Ca- Girbau (o Girbal), pescador casat amb tarina Gelpí Almera); al c/ Sant Pere, Clara cap a l’any 1670 en aquesta po- 18 i al c/Sant Magí, 4 (titular: Josep blació. Al Veïnat de Mar és des del 1760 Gelpí Alsina); al c/ Sant Pau,11 (titular: quan Maria Girbau Barceló, enllaça Rosa Gelpí Alsina); al c/ Sant Magí 13 i matrimonialment amb el vilassarenc de 16 (titular: Pau Gelpí Barrau); al c/ Sant mar Jaume Francisco Carrau Mir, pes- Andreu, 1, 2 i 19 (titular: Benet Gelpí cador amb qui tindrà set fills. El cognom Botey); al c/ Sant Josep, 30; c/ Sant no es transmet, però els Carrau–Girbau Ramon, 36 i c/ de l’Era (titular: Josepa donaran lloc a diverses branques Car- Gelpí Casanovas); al c/ Sant Genís, 7 rau, entre d’elles la de “can Franciscó“112 (titular: Jaume Gelpí Botey); al c/ Sant que s’estendrà després per l’Uruguai i Genís, 6 (titular: Joan Gelpí Botey); al l’Argentina. Es comptabilitzen 12 gene- c/ Sant Ignasi, 5, c/ Sant Andreu, 23 racions, de les quals 9 amb components i c/ del Carme, 33 (titular: Pau Gelpí vilassarencs de mar. Ferrés); al Camí Ral, 9, 10 i 11 (titular: Jacinta Gelpí Filvà); al c/ Sant Pere, Gombau: 17 (titular: Jacinta Gelpí Gelpí); al c/ del Carme, 7 i Plaça, 1 (titular: Jaume Significat etimològic del cognom: Gelpí Gelpí); al c/ Sant Pere, 2 (titular: “Gombau, Gumbau. De Gundovald, Joan Gelpí Mir); al c/ de l’Arpella, 22 “audaç en la batalla”, Gombaldus (85), (titular: Josepa Gelpí Padrosa); al c/ de Gomballus (1031)”. l’Era, 10, 10 bis i 10 triple (titular: Simó Gelpí Pérez) i al c/ de L’església, 14 (ti- Classificació: “Llinatges que represen- tular: Dolors Gelpí Segarra). ten el nom propi patern o matern” en aquest cas: “Noms germànics”. 107 Veure article can Benet al llibre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas. Notes sobre aquest llinatge a Sant 108 Veure; ca la Simona. Ibídem Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 109 Veure can Llop.Ibídem 110 Veure can Noi Mas. Ibídem 112 Veure article Franciscó al llibre Galeria de 111 Veure Jaume Danus. Ibídem penja-ases de Damià Bas 77 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

S’identifiquen dos llinatges amb aquest Sant Ramon i al c/ Sant Josep. Són cognom a Sant Joan de Vilassar, tots referenciades 3 generacions. dos amb poc recorregut. El primer pro- vé de Vinaròs (País Valencià) i l’origi- El segon llinatge, prové de Sant Genís na Francisca Gombau Pablo que casa de Vilassar, s’origina cap a l’any 1770 amb Sebastià Vehil Pablo l’any 1882. amb el matrimoni entre Francesc Gor- Tindran 4 fills a la vila. Per ser de línia di amb Agraïda Boquet. Un nét Jaume materna no consolida el cognom i tin- Gordi Puig casat amb Teresa Estrany drà poc recorregut a la vila. Parera s’establirà a Sant Joan de Vi- lassar al c/ del Carme i tindrà quatre El segon llinatge Gombau prové de fills. S’han quantificat 4 generacions. Cornellà de Llobregat, l’origina Miquel Gombau Romagosa que casa a Vilas- L’any 1895 membres del llinatge Gordi G sar de Mar amb Maria Àngela Dunó vivien i/o eren propietaris a la vila de Casanovas el 1885. Aquest matrimoni diverses cases: al c/ Sant Francesc, l’any 1895 vivien i/o eren propietaris 11 (titular: Carme Gordi Estrany); al c/ d’una casa al c/ Sant Llorenç, 4. de Sant Ramon, 11 (titular: Joan Gor- di Estrany) i al c/ del Carme, 2 (titular: Gordi: Miquel Gordi Estrany).

Significat etimològic del cognom: “Pot- Gorgullon: ser derivat diminutiu de Gord (del llatí gurdus, “gras”). Significat etimològic del cognom: Cognom no estudiat per cap especi- Classificació: “Llinatges que són origi- alista català. És un cognom probable- nalment vertaders sobrenoms o mal- ment de Galícia i faria referència a la noms. En aquest cas: “Noms de parts població de O Gorgullon de la provín- del cos i de qualitats o defectes físics”. cia de Pontevedra.

Notes sobre aquest llinatge a Sant Classificació: “Noms d’origen no cata- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: là. En aquest cas “Noms gallecs”.

Cognom que es transcrit dels llibres Notes sobre aquest llinatge a Sant parroquials de diferent forma: Guàr- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: dia, Guardi, fins consolidar-se amb la grafia Gordi. S’han identificat dos Cognom de poc recorregut perquè va llinatges a Sant Joan de Vilassar. El predominar la línia materna . Els Gor- primer és el de “can Boira”113, prové gullon vilassarencs provenen de Teià. de Vallromanes i té origen en Pere El primer que recala al Veïnat de Mar Gordi (transcrit Guàrdia) casat amb és Pere Gorgullon Gòrdia, pescador, Josepa Roselló cap a l’any 1820. nascut a Teià casat amb la vilassaren- Els descendents s’establiran a Sant ca Teresa Pou Clapés, el 1744 amb 4 Joan de Vilassar. El primer és Joan fills. Una branca del llinatge s’establi a Gordi Gurgui, fuster que es casa- Marsella on tingué fills. Els Gorgullon vi- rà amb Victòria Estivill Borràs l’any lassarencs enllaçaran amb els Cahué, 1871. Tindrà quatre fills. Viuran al c/ Julià, Roig, Carbonell, Casanovas, Ver- 113 Veure article can Boira al llibre Galeria de daguer, Llenas,etc. Els descendents penja-ases 2003 de Damià Bas. seran pescadors, patrons pescadors, 78 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT pilots, comerciants, etc. El llinatge arriba pilot i capità de la marina vilassarenca actualment a 11 generacions, 10 de la amb qui tindrà 8 fills. Enllaçarà amb quals amb vilassarencs de mar. a més dels Verdaguer, amb els Amat, Gelpí, Lloveras, etc. Al segle XX dues L’any 1895 membres del llinatge vivi- de les línies es van establir a Badalona en i/o eren propietaris a la vila de dues i Barcelona. El llinatge, per tant, tindrà cases al c/ Sant Pere, 10 i 16 (titular: poc recorregut a Vilassar de Mar. Ac- Hereus de Maria Gorgullon Llenas). tualment el llinatge abasta 12 generacions, 7 de les quals amb components Gras: Vilassarencs, badalonins i barcelonins.

Significat etimològic del cognom: L’any 1895, membres del llinatge Gras “Gras, Grassó, Grassot, Grasset. De vivien i/o eren propietaris a la vila de l’adjectiu “gras” (del llatí crasssus) dues cases: al c/ de l’Església, 17 i 18 G amb eventuals diminutius o augmen- (titular: Josep Gras Pérez). tatius. (JM Albaigès) Graupera: Classificació: “Llinatges que són origi- nàriament vertaders sobrenoms o mal- Significat etimològic del cognom: noms. En aquest cas: “Noms de parts “Aglutinació dels noms propis Garau, del cos i de qualitats o defectes físics”. Grau i Pere”, és a dir, suma dels noms Grau i Pere. El nom Garau, Guerau, Notes sobre aquest llinatge a Sant Grau, deriva de Gairoald, “govern de Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: llança”. El cognom Pere, ve del nom llatí Pere. Pera també és la grafia de Cognom originari de la població de “pedra”. Vallgorguina (Vallès Oriental). El primer documentat és Miquel Gras que l’any Classificació: “Llinatges que repre- 1633 casa amb Marianna. Els descen- senten el nom del lloc d’origen, re- dents seran a Breda i després a Bar- sidència o propietat. En aquest cas: celona. El primer a Sant Joan de Vilas- “noms germànics”. sar és el matriculat de la marina Josep Gras Calvet (1787-1841), casat amb Notes sobre aquest llinatge a Sant la vilassarenca Francisca Pérez Xicoy Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: l’any 1817. Tindran quatre fills. Els Gras seran pilots, naviliers i comerciants a El cognom ja és present a poblacions Nova Orleans. Enllaçaran matrimonial- del Maresme l’any 1497 (Llavaneres) i ment a Sant Joan de Vilassar amb els el 1553 (Mataró). El cognom Graupera Fatjó114, comerciants catalans d’aquella apareix en els primers documents del ciutat nordamericana, traslladant-se a Veïnat de Mar citats per Josep Samon, Barcelona i València. De les filles, Mer- concretament en els de 1782 previs a la cè Gras Pérez casarà en 1847 amb el fundació del primer ajuntament de Sant vilassarenc Joan Verdaguer Banús115, Joan de Vilassar. El cognom Graupera 114 Veure article Unes cartes de Nova Orle- vilassarenc prové de diversos llinatges. ans al’Havana de Xavier Sust Fatjó 2014 El principal de la població de Sant Martí 115 Veure llibre: Els V/Berdaguer de Vilassar de Teíà. l’origina Genís Graupera i Fer- de Mar (1633-2014). Aproximació a la història i a la genealogia del llinatge V/Berdaguer de Vilassar de teros, Montevideo i Guayaquil de Jordi Casanovas Mar, Barcelona, Rosario, Santiago del Estero; Mon- Berdaguer 2014. 79 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

rer116 nascut en aquesta població, apo- sar-se amb Paula Mir Pou en 1696. tecari117 i establert a Sant Joan de Vilas- Tindrà 7 germans i sis fills. El llinatge sar cap a l’any 1750. Seran apotecaris i és un dels més antics del Veïnat. Apa- farmacèutics durant vàries generacions. reix en els primers documents del Ve- Els Graupera de “ca l’Apotecari” entron- ïnat de Mar citats per Josep Samon el caran amb els Bosch, Puig, Carrau, 1741 i en el 1782 previ a la fundació Roca, etc. Un membre del llinatge serà del primer ajuntament de Sant Joan de alcalde de la vila (alcalde Genís Grau- Vilassar. Entroncaran amb els Mir, Pou, pera Pujol, 1826). Es quantifiquen 4 ge- Ferrés, Espinàs, Bergay, Roig-Pifarrer, neracions a la vila. Lloveras, Mascaró, Roca, Casanovas, Gelpí, Anyé, Comas, Roldós, etc. A finals del segle XIX apareixen diversos llinatges Graupera provinents de Els Guardiola es dedicaran als oficis del G Mataró i Vilassar de Dalt, però, sense mar, ja en la llista d’habilitats de la ma- recorregut a la vila. rina de 1846, apareixen matriculats 21 persones amb cognom Guardiola. Se- Guardiola: ran pescadores, patrons de cabotatge, pilots i capitans de la marina vilassaren- Significat etimològic del cognom: ca118 (pilot Josep Guardiola Comas; pilot “Nom de pobles de diverses comar- Jaume Guardiola Casanovas; pilot An- ques. Diminutiu de Guàrdia, en el dreu Guardiola Gelpí; capitans Francis- sentit de “lloc avançat per muntar co, Jaume i Pere Guardiola Anyé, capi- guàrdia”, en temps dels musulmans. tà Antoni Masriera Guardiola, etc.). Mes (germànic “Ward”, “vigilar” J. M. Al- tard, també fabricants (Josep i Jaume baigès. Casanovas Guardiola de la fàbrica “can Nyol petit”119, etc.). El llinatge Guardio- Classificació: “Llinatges que represen- la vilassarenc de mar també ha donat ten el nom del lloc d’origen, de resi- nombrosos regidors i alcaldes durant els dència o de propietat” en aquest cas: segles XVIII, XIX i XX a la vila (regidor “Topònims de les terres de llengua ca- Josep Guardiola Mir 1744; alcalde Pau talana”. Guardiola Mateu-Alsina 1789-94; alcalde Pere Comas Guardiola 1805-06; al- Notes sobre aquest llinatge a Sant calde Josep Guardiola Comas 1867-68 Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: i 1877-1880; alcalde Jaume Guardiola Roig 1917 i ja al segle XX alcalde Pere El cognom Guardiola que arrelarà a Ramon Guardiola120 (1934-36). Pertany, Sant Joan de Vilassar prové de la po- també al llinatge l’historiador de refe- blació de Figuerola al bisbat d’Urgell. rència vilassarenc del segle XX Lluís, L’origina Ramon Guardiola, treballador que casa a Sant Genís de Vilassar 118 Veure Apendix III dell llibre De Vilassar de Mar al Río de la Plata... de Gustavo Ferrés Pacheco amb Margarida Finet l’any 1656. El seu citat. i capítol X La Marina velera i les Mestrances al fill Bernat Guardiola Finet, pescador llibre-monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Joan ja s’estableix al Veïnat de Mar en ca- de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 116 Veure els articles Apotecari i Purga al lli- 119 Veure article Nyol al llibre Galeria de pen- bre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas. ja-ases de Damià Bas 2003. 117 Veure capítol Apotecaris i remeis de l’épo- 120 Veure article L’Ajuntament de Vilassar de ca al llibre monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Mar durant la Segona República. Les eleccions. els Joan de Vilassar, Historia i geografia de la comarca alcaldes i regidors 1931-1939. de Teresa Sierra i Jor- vilassanesa i del Maresme 1955. di Casanovas a la Revista Singladures nº 33 80 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Guardiola Prim (1907-1977)121, que té de Dosrius. El primerllinatge conegut, dedicat un carrer de la població, c/ Lluís Josep Guinart casat amb Marianna No- Guardiola. Es quantifiquen 14 genera- guera arrelarà a Sant Feliu de Cabrera cions d’aquest llinatge, 13 d’elles amb on s’establirà Josep Guinart casat amb components vilassarencs de mar. Marianna Noguera. El llinatge a Sant Joan de Vilassar tindrà poc recorregut Durant el segle XX, arribaran altres atès que es desenvolupa per línia ma- llinatges Guardiola de diverses pro- terna. A mitjans del segle XIX s’estableix cedències sense recorregut a la vila. a la vila Mariana Guinart Sala casada amb Tomàs Rodon Estrader. Es quan- L’any 1895 els llinatges Guardiola vivien tifiquen 7 generacions, però sols 1 amb i/o eren propietaris a la vila de nombro- vilassarencs de mar.. ses cases: al c/ Sant Genís, 13 (titular: Francisco Guardiola Anyé); al c/ Sant L’any 1895 vivien i/o eren propietaris Sebastià, 8 (titular: Hereus de Francisco de les cases del c/ Tras Església, 4, 5 Guardiola Buxó); al c/ Tras Església, 11 i 6 de la vila. H (titular: Jaume Guardiola Casanovas); al c/ Sant Genís, 5 i Sant Pau, 4 a 11 (titular: Pau Guardiola Casanovas); al c/ Sant Pere, 9 (titular: Teresa Guardiola Campins); al c/ Sant Francesc, 11 (titular: Josep Guardiola Comas); al Camí Ral, 6 (titular: Hereus de Pau Guardiola Comas); al c/ Sant Sebastià, 19 i Sant Jaume 25 (titular: Hereus de Josep Guardiola Gelpí); al c/ Sant Magí, 14 (titular: Maria Àngels Guardiola Roldós).

Guinart:

Significat etimològic del cognom: “Guinard, Guinart. De Winihard, ”amic dur”. Win “amic”, Hard “dur”. H Homs: Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” Significat etimològic del cognom: ”Om, en aquest cas: “Noms germànics”. Olm, Oms, Homs. Nom d’arbre (del llatí ulmus)”. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Classificació: “Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de El cognom ja és present al Maresme residència o de propietat” en aquest des de l’any 1131 (El Far), després el cas: “Topònims de les terres de llen- 1553 a Dosrius. El cognom Guinart vi- gua catalana”. lassarenc és originari de la població Notes sobre aquest llinatge a Sant 121 Veure biografia al llibre de Carrers i Gent de Vilassar de Mar, i a l’article Matalasser al llibre Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Galeria de penja-ases de Damià Bas. 81 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Cognom amb poc recorregut a Sant El cognom és un dels més antics al Joan de Vilassar. El llinatge prové de la Maresme, ja és documentat a Sant ciutat de Valls (Alt Camp) i l’origina Lluís Genís de Vilassar el 1220 i el 1314, a Homs Moncusí, arquitecte que enllaça Llavaneres el 1497 i a Teià el 1553. El matrimonialment amb la vilassaren- cognom Isern apareix en els primers ca Maria Assumpció Ferrés Puig l’any documents del Veïnat de Mar citats 1899, la pintora “Maria Freser”122 “de ca per Josep Samon. En concret el 1782 la Duana” amb qui tindrà 2 fills. Es de- en el llistat de matriculats de la marina senvoluparà durant el segle XX a la vila, que es reuneixen per designar repre- tot i que passa a Barcelona i a Valls. sentants per gestionar la fundació de l’ajuntament de Sant Joan de Vilassar.

S’hi identifiquen dos llinatges vilassarencs de mar. El primer prové de Sant Genís de Vilassar probablement del “mas Isern”123 (testament de Berenguer Isern 1280). Serà un llinatge124 important amb components establerts a Barcelona I que ascendirà socialment i participara en la vida social i política a les institucions del Principat (seran Batlles de Vilassar, Ciutadans Honrats de Barcelona etc). El llinatge vilassarenc de mar originat per Pere Isern, pagès i negociant que casa el 1623 amb Paula Lladó, filla d’un pa- gès del Veïnat de Mar (el mas Lladó de I mar125), no es consolidarà. I/Ysern: El segon llinatge prové de Teià, tot i que Significat etimològic del cognom: no és descartable que sigui una branca “Isern, Iern, Ivern, Ysern. Del nom ger- dels Isern de Vilassar de Dalt. L’origina mànic Isarn, format a partir de l’arrel el 1679 Bernat Isern Mir, pescador, fill is, oisan, “gel” i també “ferro, metall” de Grau Isern i de Paula, que es casa (tot associat amb la idea de “brillan- amb Marianna Mir Vehil i s’estableix al tor”). Ysern és una forma ortogràfica- Veïnat de Mar on tindrà dos fills. El lli- ment incorrecta d’Isern. natge no es consolidarà atès que predominen les línies maternes. Entroncaran Classificació: “Llinatges que represen- amb els Mir, Casanovas, Llampallas, ten el nom propi patern o matern” en Pujol, Llenas, Ferrés, Roig, Lloveras, aquest cas: “Noms germànics”. Reig, etc. Es quantifiquen 11 generacions a Vilassar de Mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant 123 Veure Arbol genealógioco de la Casa Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Isern de S. Gines de Vilasar amb l’escut heràldic dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. 124 Veure capítol Els Isern al llibre Els orígens 122 Veure biografia familiar dels Homs-Fer- de la primera industrialització del rerepaís, un cas rés a l’article de Damià Bas. “L’Exposició-Home- emblemàtic :Vilassar i el capital comercial barceloní natge “Maria Freser”: Antecedents, l’homenat- (1828-1875), Mataró 1999 de Benet Oliva Ricós jada, l’exposició, la donació, balanç, agraïment 125 Veure article El mas Lladó de mar d’Enric ...».a Revista Singladures, núm. 9, 1990. Subiñà i Cool a la revista Singladures nº 31.any 2014 82 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

El 1895 un descendent Isern vivia i/o era propietari d’una masia i d’una casa al c/ de Sant Antoni, 20 (titular: Hereus de Joan Isern Cortina).

I/Ytxart / Ixart:

Significat etimològic del cognom: “Aicard, Aicart, Ahicart, Aycart, Icard, Ixart, Yxart, Ycart. Diversitat de formes del nom germànic Aigbard, compost de aig, “espasa”, i hard, ”dur fort”. (J.M. Albaigès). Yxart i Itc- hart són grafies incorrectes ortogrà- ficament d’Ixart. J Classificació: “Llinatges que repre- Julià: senten el nom propi patern o matern” en aquest cas: “Noms germànics”. Significat etimològic del cognom: “Del cognom julianus, nom de sant”. Notes sobre aquest llinatge a Sant J Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” en aquest Cognom provinent de Sant Feliu de cas: “Noms de sants d’origen llatí o grec Cabrera amb diversos llinatges amb posteriors als temps bíblics”. poc recorregut a Sant Joan de Vilassar durant el segle XIX. L’origina Francesc Notes sobre aquest llinatge a Sant Itxart Buxó de Cabrera casat amb Ma- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: ria March Diví d’Argentona, establerts a Sant Joan de Vilassar cap a l’any 1860, Cognom que ja és present al Maresme on tindran tres fills. Entroncaran amb els l’any 1497 Òrrius i Vilassar i el 1553 Almera, Fornells, Cisa, Llibre, Pinyol, a Mataró. El cognom Julià del llinat- Abril, etc. Seran treballadors, teixidors, ge dels vilassarencs de mar prové de etc. Es quantifiquen 3 generacions. Sant Genís de Vilassar. El llinatge l’origina Miquel Julià Mir, pagès, fill d’An- El 1895 un descendent Itxart vivia i/o toni i Margarida de la citada població, era propietari d’una casa al c/ de Sant que casa amb Eufrània Colomer l’any Antoni, 1 (titular: Hereus de Josep Yt- 1583. Un descendent d’aquest llinatge, xart Colomer). Francesc Julià Pi, pescador es casa el 1749 al Veïnat de Mar amb Anna Maria Mayolas Cahué. Entronca amb els Mir, Colomer, Pifarrer, Roig, Casanovas, Borotau, Carrau, Almera, Alsina, Serra, Sust, Roldós, etc.

Es dedicaran als oficis del mar com pescadors, patrons pescadors, mariners, naviliers, pilots i capitans de la marina 83 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

vilassarenca126 (pilot Jaume Julià Ser- ra; pilot Pau Julià Alsina; capità Pere Mir Julià; capità Nicolau Mir Julià; capi- tà Llorenç Mir Julià; capità Jacint Julià Alsina; capità Ernest Julià Sust (a) “Er- nesto Gruguí”127, etc.) i fabricants tèx- tils (Magí Julià Carrau (a) “Magí d’en Carbassa”128 de les fàbriques de “can Xauxa” i ”can Civil”). El llinatge també ha donat alcaldes i regidors a la vila (alcalde Magí Julià Carrau 1831 i 1836 i ja al segle XX regidor Ernest Julià Sust (1931-1936)129. Un membre del llinatge, Pere Julià Sust serà fundador el 1898 de l’Agrupació Catalanista de Vilassar de Mar130. Es quantifiquen 20 genera- L cions d’aquest llinatge, de les quals 10 Llampallas: amb components vilassarencs de mar. Significat etimològic del cognom: El 1895 els membres del llinatge Julià ”Nom d’un llogaret de Saus (Empor- vivien i/o eren propietaris de diverses dà). Probablement d’una forma llatina cases: al c/ de l’Arpella, 26 i c/ Sant lampàculas, “llantietes”. L’any 1302 L Llorenç (titular: Jacint Julià Alsina); al apareix documentada la forma llatinit- c/ Sant Andreu 14, (titular: Eulàlia Ju- zada Lampádibus. “ lià Alsina); al c/ Sant Genís, 5 (titular: Gaspar Julià Ferrés); al c/ Sant Jau- Classificació: “Llinatges que represen- me, 15, c/ Sant Roc, 9 i c/ de L’esglé- ten el nom del lloc d’origen, de residèn- sia, 7 (titular: Jaume Julià Ferrés); al c/ cia o de propietat” en aquest cas: “Topò- de l’Arpella, 26; c/ Tras Església, 21, nims de les terres de llengua catalana”. c/ Sant Ramon, 25 i Sant Jaume, 15 (titular: Llorenç Julià Serra). Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

El cognom ja és documentat a Tiana l’any 1497. El llinatge Llampallas vilassarenc de mar prové de Vilassar 126 Veure Apendix III dell llibre De Vilassar de de Dalt. L’origina Joan Llampallas que Mar al Río de la Plata... de Gustavo Ferrés Pacheco citat. i capítol X La Marina velera i les Mestrances al es casa a Sant Genís de Vilassar amb llibre-monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Joan Maria Brull l’any 1666. Un fill, Anto- de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassa- ni Llampallas Brull, pescador enlla- nesa i del Maresme. 1955. 127 Veure article Grugui al llibre Galeria de ça matrimonialment amb Maria Cals penja-ases de Damià Bas 2003 Sayol el 1698 i s’estableixen al Veïnat 128 Veure l’article Carbassa al llibre Galeria de Mar. Entroncaran amb els Mas, Ca- de penja-ases de Damià Bas 2003. 129 Veure article Vida i mort d’un capità de la sanovas, Amat, Roldós, Pujol, Canta- marina mercant. Ernest Julià i Sust (1877- 1936) d’Er- rell, Mallas, Ros, Sallés, etc. nest Ortoll a la Revista Singladures nº 32. 130 Veure article L’Agrupació Catalanista de Vi- lassar de Mar i el cor “Lo Planter” i el seu estendar.. de El cognom Llampallas apareix en els pri- Damià Bas a la Revista Singladures Nº 11 mers documents del Veïnat de Mar citats 84 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT per Josep Samon. En concret en el segon casat amb Eulàlia Sala en aquesta po- document de l’any 1741 en el llistat de po- blació cap a l’any 1800. No consolida- bladors que signa la sol·licitud adreçada ran el cognom. Entroncaran amb els al rector demanant que un vicari celebri la Ros, Mas, Gorgullon, Roig, Roldós, missa al Veïnat de Mar. El cognom, però, Bruguera, Guardiola, Abril, etc. Es no es consolidarà atès que predominaran quantifiquen 9 generacions a Vilassar les línies maternes del llinatge. Es quan- de Mar. tifiquen 13 generacions, 11 de les quals amb components vilassarencs de mar. El tercer llinatge prové de Sant Sadur- ní de la Roca (Vilanova de la Roca, Llenas: Vallès Oriental) l’origina Miquel Lle- nas Font, pescador, establert al Veïnat Significat etimològic del cognom: de Mar, que es casa amb Maria Ferrés “Llena, Llenes, Del substantiu Llena, Campins durant l’any 1757, llinatge “pedra de la llar” (del pre-romà lena, que tindrà poc recorregut. “llosa”). La llena és, també, el nom de diversos poblets. Llenas seria la grafia Finalment, el quart llinatge és el d’An- incorrecta ortogràficament de Llenes”. toni Llenas, pescador de Sant Feliu de Cabrera que es casa amb Fran- Classificació: “Llinatges que represen- cisca Roses. El seu fill Maurici Lle- ten el nom del lloc d’origen, de resi- nas Roses enllaça amb Isabel Ros dència o de propietat”. En aquest cas: Daunbanch el 1753. Es desenvolupa “Noms de preparacions i utilitzacions per línies maternes i no consolida el L del terreny i de treballs agrícoles”. cognom. Es quantifiquen 9 generacions a Vilassar de Mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: El 1895 els membres dels llinatges Llenas vivien i/o eren propietaris de S’hi identifiquen diversos llinatges a diverses cases: al c/ Sant Pere, 19 Sant Joan de Vilassar amb el cognom (titular: Feliciano Llenas Mas); al c/ Llenas de procedència diferent. El Santa Coloma, 6 (titular: Hereus de més antic documentat és el que ori- Pau Llenas Mascaró). gina Miquel Llenas, pagès de Sant Genís de Vilassar que es casa amb Llibre: Marianna. La seva filla Eulàlia Llenas enllaça matrimonialment amb el vilas- Significat etimològic del cognom: sarenc de mar Genís Carrau Estrany, “Possiblement un malnom pres del pescador del Veïnat de Mar l’any substantiu llibre, aplicat a un lletraferit 1680. El cognom es desenvoluparà o llibreter”. per línia materna i no es consolidarà. Entroncarà amb els Carrau, Mir, Car- Classificació:” Llinatges que són origi- les, Bernet, Feliu, Guardiola, Gelpí, nàriament vertaders sobrenoms o mal- etc. Es dedicaran als oficis del mar. noms”. En aquest cas: “Noms d’objec- Es quantifiquen 13 generacions amb tes inorgànics o inanimats”. components vilassarencs de mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant El segon cognom prové de Sant Fe- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: liu de Cabrera i l’origina Jeroni Llenas 85 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

El cognom ja és documentat a Canya- El tercer llinatge l’origina Josep Llibre mars i Vilassar l’any 1497. S’hi identifi- que casa cap a l’any 1800 amb Rosa quen tres llinatges Llibre vilassarencs Serra a Sant Feliu de Cabrera. Un des- de mar. El primer prové de Collsaba- cendent Feliu Llibre Simó enllaçarà ma- dell (Vallès Oriental), l’origina Pau Lli- trimonialment amb Maria Ytxart Escor- bre Prat que es casa amb Maria Lladó sa i s’establirà a Sant Joan de Vilassar Reniu el 1849 a Sant Feliu de Cabre- cap a l’any 1860, amb 4 fills. Entronca- ra. Arribarà a Sant Joan de Vilassar ran amb els Serra, Simó, Ytxart, Recto, pels matrimonis de dues filles, Àngela Roca, Vidal, etc. Es quantifiquen 5 ge- Llibre Lladó amb Pere Ramon Car- neracions d’aquest llinatge a la vila. bonell, l’any 1884 i Maria Llibre Lladó amb Josep Ramon Carbonell, l’any Llimona: 1873 que s’instal·laran a Sant Joan de Vilassar. En ser de línia materna Significat etimològic del cognom: “Del no consolidaran el cognom. Entron- substantiu llimona, nom de fruita caran amb els Ramon, Serra, Soler Lloveras, Pera, Maltas, Pou, Carrau, Classificació: “Llinatges que són ori- etc. Seran pagesos i treballadors. Un ginàriament vertaders sobrenoms o membre d’aquest llinatge serà regidor malnoms”. En aquest cas: “Noms de de l’ajuntament vilassarenc ja al segle flors i de fruits”. XX (regidor Pau Llibre Orriols 1931- 1934131). Es quantifiquen 6 generaci- Notes sobre aquest llinatge a Sant L ons, amb components de Cabrera i de Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Vilassar de Mar. Cognom provinent de Sant Genís de El segon llinatge és originari de Ca- Vilassar. L’origina Jaume Llimona Mar- nyamars i Dosrius l’origina en Josep tí casat aquesta població amb Dorotea Llibre casat amb Margarida Berenguer Puigvert Alsina, l’any 1736. Els Llimo- l’any 1659 a Dosrius. El llinatge s’es- na ja són a Sant Joan de Vilassar el tendrà, també per Argentona i Cabrils. 1809 quan la descendent Teresa Llimo- El 1889 arriba a Sant Joan de Vilasar na Carles casa amb Jeroni Anyé Villà. amb el matrimoni entre Domingo Llibre El cognom no es consolidarà perquè Lleonart, nascut a Argentona, amb la predominaren les línies maternes. En- vilassarenca Carme Pons Permanyer troncarà amb els Anyé, Gelpí, Caviglia, amb qui tindrà 5 fills. Seran teixidors Matamala, Casanovas, Campins, Julià, i treballadors. Dos membres d’aquest Mas, etc. Seran pescadors, patrons, pi- llinatge van ser regidors de l’ajunta- lots i capitans de la marina vilassarenca. ment al segle XX (regidor Domingo Lli- bre Pons 1938-1939; i regidor Ramon Es quantifiquen 8 generacions, 7 de Llibre Pons 1937-1939132). Es quantifi- les quals amb components vilassa- quen 9 generacions d’aquest llinatge, rencs de mar. 2 amb vilassarencs de mar. Lloberas / Lloveras: 131 Veure article L’Ajuntament de Vilassar de Mar durant la Segona República. Les eleccions. els Significat etimològic del cognom: alcaldes i regidors 1931-1939. de Teresa Sierra i Jordi “Llobera, Lloberola, Llobera, Llove- Casanovas a la Revista Singladures nº 33 132 Veure article citat L’Ajuntament de Vilas- ras. Del llatí luparia, “cau de llops”, sar de Mar durant la Segona República...” lloc freqüentat per llops (lupos), o 86 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT derivat de Lluís. Lloveras seria un Un segon llinatge és el que origina derivat de Lloveras”. J.M. Albaigès. Joan Lloberas, pescador del qual no sabem on va néixer, casat amb Joana Classificació: “Llinatges que repre- sobre el 1665. Un fill, Francesc Llo- senten el nom del lloc d’origen, de beras, pescador casa amb Margarida residència o de propietat” en aquest Costa Puig l’any 1690 i establert al cas: “Noms d’accidents orogràfics i Veïnat de Mar. El llinatge entroncarà altres referents al relleu o aspecte del amb els Casanovas, Verdaguer, Alsi- terreny”. na, Roldós, Abril, Guardiola, Bosch, Gelpí, etc. Actualment aquest llinatge Notes sobre aquest llinatge a Sant arriba a les 13 generacions. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: El tercer llinatge l’origina a Sant Genís El cognom ja és documentat a Alella de Vilassar, Antoni Lloberes casat cap l’any 1497. El cognom amb la grafia a l’any 1614 amb Paula. Un descendent Lloberas o Lloveras apareix als regis- Antonio Lloberes Serra enllaçarà matri- tres indistintament. El porten diferents monialment el 1828 a Sant Joan de Vi- llinatges presents a Sant Joan de Vi- lassar amb Josepa Caterina Gelpí Mas. lassar de diversa procedència. Els de Els descendents entroncaran amb els Sant Genís de Vilassar, probablement Gelpí, Abril, Badia, Roldós Verdaguer, emparentats no s’han pogut lligar. Al- etc. És quantifiquen actualment 12 ge- tres arribats en època del Veïnat de neracions, 4 d’elles amb components Mar vénen de poblacions no identifi- Vilassarencs de mar. L cades. El cognom Lloveras apareix en els primers documents del Veïnat de El quart llinatge és de Premià i Vilas- Mar citats per Josep Samon el 1741 sar de Dalt i l’origina Josep Lloberes i en els del 1782 previs a la fundació Serra casat amb Gertrudis Riera el del primer ajuntament de Sant Joan 1821 a Sant Genís de Vilassar. Un de Vilassar. descendent Pau Lloberes Riera ca- sarà a Sant Joan de Vilassar el 1880 Els llinatges més importants són els amb Maria Dolors Verdaguer Gras. següents. Un primer llinatge que arri- Aquest llinatge arriba a les 7 genera- ba actualment a 17 generacions és el cions amb components vilassarencs. que origina Pere Lloberas casat amb Clara a Sant Esteve de Palautordera Finalment hi ha alguns llinatges més cap a l’any 1540. S’establiran a Sant que arriben avançat el segle XIX, però Genís de Vilassar i al Veïnat de Ca- sense recorregut significatiu. Els llinat- brils com pagesos i treballadors. Un ges Lloberas / Lloveras han donat re- descendent, Jaume Lloberas Serra gidors i alcaldes a la Vila (alcalde Jau- es casa amb Eulàlia Verdaguer Ca- me Lloberes 1850-51 i ja al segle XX bot el 1837 i s’estableix al Veïnat de alcalde Josep Lloberas Ros 1924-25 Mar. Aquest llinatge entroncarà amb i regidor Antoni Lloveras Serra 1931- els Verdaguer, Bruguera, Puig, Pujol, 34133, etc.). Els diferents llinatges es Brasó, Vidal, Roldós, Llampallas, etc. van dedicar a la pagesia i als oficis de Aquest llinatge arriba actualment a mar com a pescadors, patrons, ma- 17 generacions amb components vi- riners, pilots i capitans de la marina lassarencs de mar. 133 Veure article citat “L’Ajuntament de Vilas- sar de Mar durant la Segona República...” 87 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

vilassarenca134 (pilot Simó Lloveras Campins; capità Josep Lloveras Ros; pilot Pere Jaume Lloveras Ros; capità Pau Lloveras Riera; capità Jaume Llo- veras Buscarons, etc.).

El 1895 els membres dels llinatges Lloveras / Lloberas vivien i/o eren propietaris de diverses cases: al c/ de l’Arpella, 14 (titular: Hereus de Jaume Lloveras Abril); al c/ de Sant Josep, 33, (titular: Jaume Lloveras Bruguera); al c/ de Sant Sebastià, 7 (titular: Hereus de Jacint Lloveras Gelpí); al Camí Ral, 8 i Sant Josep 26 (titular: Hereus de Salvador Lloveras Lloveras); al c/ de M Sant Jaume, 16 (titular: Francisca Llo- Maltas: veras Bruguera); al c/ de Sant Ignasi, 32 (titular: Josep Lloveras Roca); al c/ Significat etimològic del cognom: de Sant Pere, 24 (titular: Pere Llove- “Probablement plural de malta, vari- ras Ros); al c/ de Sant Ramon, 3 i 3 bis ant de malt (ordi germinat i torrat del i c/ Concepció, 18 (titular: Hereus de qual s’extreu la cervesa)” A. Canal i Pau Lloveras Puig); al c/ de Roig, 3, Moré. Camí Ral, 1 i 2 (titular: Hereus Genís M Lloveras Verdaguer); al c/ de l’Arpella, Classificació: “Llinatges que representen 16 (titular: Hereus de Rosa Lloveras el nom del lloc d’origen, de residència o Verdaguer); al c/ de Sant Genís, 24 de propietat. En aquest cas: noms de (titular: Sebastià Lloveras Verdaguer). plantes i els seus conreus”

Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

El cognom ja és documenat al Mares- me a Calella i Canyamars el 1497. El primer identificat és Francesc Maltes casat amb Francisca Carbonell a Dos- rius. El llinatge arriba tardanament a Sant Joan de Vilassar els últims anys del segle XIX. Prové de Dosrius (Ma- resme), l’origina Joan Maltas Frade- ra, nascut en la citada població que casa amb Teresa Escorsa Carbonell de Sant Feliu de Cabrera, cap a l’any 134 Veure Apendix III dell llibre De Vilassar de 1860. Els descendents entroncaran Mar al Río de la Plata... de Gustavo Ferrés Pacheco amb els Blanch, Capilla, Carrau, Rol- citat. i capítol X La Marina velera i les Mestrances al dós, Sitjes, Pujol, Casòliva, etc. al se- llibre-monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la comarca vilassa- gle XX. Es quantifiquen 8 generacions nesa i del Maresme. 1955. amb components vilassarencs. 88 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Mallas: Manent / Manén:

Significat etimològic del cognom: “De Significat etimològic del cognom: “De Mannila o mammilla (1090), Monla manent (del llatí manente), que en ca- (916). També podria ser aplicació ono- talà medieval significava ”domiciliat”, màstica del substantiu malla (del vestit “posseïdor de béns seents”. Segons guerrer o de la xarxa de pescar). Adrià Canal: “el que residia en la terra d’un senyor directe i hi restava adscrit; Classificació: “Llinatges que represen- pagès de remença”. ten el nom propi patern o matern” en aquest cas: “Noms germànics”. Classificació: “Llinatges que representen noms de càrrec o dignitat, d’ofici o Notes sobre aquest llinatge a Sant de professió”. En aquest cas: “Noms Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: d’ofici i professió tècnica”.

El primer Mallas fundador d’aquest lli- Notes sobre aquest llinatge a Sant natge al Veïnat de Mar és Bernat Ma- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: llas nascut aproximadament sobre l’any 1685 a la vila de Sant Julià de Torre- El cognom ja resta documentat a Sant lles, bisbat d’Elne (Occitània) Regne de Pere de Premià, el 1497 (a Premià de França, fill de Bartomeu i Maria Àngels. Mar s’ubica Can Manent, avui museu). Es tracta d’un occità que s’estableix al El cognom és molt freqüent a Sant Veïnat de Mar i es casa amb la premi- Genís de Vilassar i Sant Pere de Pre- anenca Marianna Cisa de Vall Vergés mià amb diversos llinatges. Un dels lli- l’any 1709 a la parròquia de Sant Genís natges és de procedència occitana135. M de Vilassar. Un descendent Salvador El que arriba a Sant Joan de Vilassar Mallas Cisa ja és pescador al Veïnat de l’origina Pere Manent de Premià casat Mar el 1745 quan casa amb Rosa Ros amb Francisca Argimon cap a l’any Pinós. Els membres d’aquest llinatge 1810. Uns descendents, Joan Manent entroncaran amb els Ros, Carrau, Rol- Pla casat amb Josepa Ribas Montràs dós, Costa, Gelpí, Bassa, Verdaguer, el 1875 i la seva germana Josepa Ma- Roig, Bas, Casanovas, Mas, Puig, etc. nent Pla casada amb Pere Pujol Llo- A finals del segle XIX predominaran veras el 1882 s’establiran a Vilassar les línies maternes per la qual cosa el de Mar. Entroncaran ja al segle XX cognom no es consolidarà. amb els Guardiola, Domènech, Font, Garrido, Colomer, Roca, Bosch, etc. Els Mallas es dedicaran als oficis del mar com pescadors, patrons pesca- El 1895 els membres del llinatge dors, mariners, seran doncs, matriculats Manent vivien i/o eren propietaris de la marina. Consten cinc membres d’una casa a la vila: al c/ Sant Jo- d’aquest llinatge en la llista d’habilitats a sep, 27 (titular: Feliu Manent Colo- la vila el 1846. Es quantifiquen 12 gene- mer). racions a Vilassar de Mar.

El 1895 els membres del llinatge Mallas 135 Veure nota Els Manent al llibre Els orí- vivien i/o eren propietaris de dues cases gens de la primera industrialització del rerepaís, un cas emblemàtic:Vilassar i el capital comercial barce- a la vila: al c/ del Rosari 1 i c/ de Roig, 10 loní (1828-1875), Mataró 1999 de Benet Oliva Ricós, (titular: Salvador Mallas Roldós). pàg.377. 89 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Marimon: Marsal / Marçal:

Significat etimològic del cognom: Significat etimològic del cognom: ”Transliteració de mira mont o directa- “Marçal, Marsal. De Martialis, nom ment del topònim francès Miremont”. d’alguns sants de les Gal·lies i d’Es- J. Ma. Albaigès. panya.

Classificació: “Llinatges que represen- Classificació: “Llinatges que repre- ten el nom del lloc d’origen, de resi- senten el nom propi patern o matern” dència o de propietat” en aquest cas: en aquest cas: “Noms de sants d’ori- “Topònims de les terres de llengua ca- gen llatí o grec posteriors als temps talana”. bíblics”.

Notes sobre aquest llinatge a Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Joan de Vilassar / Vilassar de Mar:

Cognom provinent de Freixenet (co- El cognom Marsal ja és documentat marca de la Segarra). És present a al Maresme a la població de Palafolls Sant Joan de Vilassar des del 1830. l’any 1497. El llinatge vilassarenc és ori- L’únic llinatge l’origina Magí Mari- ginari de la població de Corçà, al Baix mon, nascut a la població citada, Empordà. El primer serà Jacint Marsal casat amb Maria Jaume. El seu fill May nascut a la citada població i casat Josep Marimon Jaume (a) “Bep”136, amb Francisca Galtés que s’establiran a teixidor, casat amb Antònia Rovi- Sant Joan de Vilassar on exercirà com M ra Casals d’Igualada, s’establiran a a metge cap a l’any 1804. El seu fill Ja- Sant Joan de Vilassar cap a l’any cint Marsal Galtés, també metge, casa- 1835. Tindran vuit fills. Entroncaran rà amb Caterina Gelpí Filbà el 1847 a amb els Rovira, Mateu Alsina, Sor- Sant Joan de Vilassar i tindran 7 fills. Els ribas, Badia, Vinardell, Sarquella, Marsal enllaçaran amb els Gelpí, Reig, Carrau, Lloveras, etc. Mir, Roca, Ferrés, Mas, Caviglia, Anyé, etc. Una branca del llinatge, els Marsal Es dedicaran als oficis del mar, des- Gelpí138 s’establiran cap a l‘any 1857 prés al segle XX seran oficials de la definitivament a Nova Orleans (USA). marina mercant (oficial maquinista: Els descendents, ja nord-americans, Josep Marimon Vinardell), propieta- d’aquesta branca arriben als nostres ris de drassanes al port de Barcelona dies. Actualment es quantifiquen 7 ge- (Hilari Marimon Sorribas (a) “Lari”137, neracions, de les quals 5 amb compo- etc. Es quantifiquen quatre generaci- nents de Vilassar de Mar. ons a Sant Joan de Vilassar. Els Marsal a més de metges, seran El 1895 els membres del llinatge Ma- marins139 (capità; Jaume Marsal Gel- rimon vivien i/o eren propietaris d’una 138 Arbre genealògic i documentació dels casa a la vila: al c/ de Sant Roc, 3 Marsal Gelpí de Nova Orleans dipositada al CEV (titular: Magí Marimon Rovira). 2014. 139 Veure Apendix III dell llibre De Vilassar de 136 Veure article Can Bep al llibre Galeria de Mar al Río de la Plata... de Gustavo Ferrés Pacheco penja-ases 2003 de Damià Bas. citat. i capítol X La Marina velera i les Mestrances al 137 Veure article Lari al llibre Galeria de pen- llibre-monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Joan ja-ases 2003 de Damià Bas. de Vilassar, història i geografia de la comarca vilas- 90 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT pi; pilot Pau Marsal Gelpí; pilot Jero- ge que arrela a Vilassar de Mar prové ni Marsal Mir), fabricants (fàbrica de de Mataró. L’origina Joaquim Martí xarpellera de “Can Xauxa”, després Fornaguera143, contramestre tèxtil ca- “can Sacs”140). El llinatge ha donat tres sat amb Filomena Oliver Lleonart es- alcaldes a la vila durant el segle XX tablerts a la vila l’últim terç del segle (Jeroni Marsal Mir (1930/31) i regidor XIX. Entroncaran amb els Carrau, Vila, (1930-1934)141; alcalde Manuel Roca Guardiola, Roig, Murtra, Sala, etc. Se- Marsal (1958-1971) i alcalde Jeroni ran treballadors, contramestres i ge- Marsal Reig (1979-1981). Hi ha un rents del tèxtil (fàbrica de “can Nyol” carrer amb el cognom a la població, c/ i fàbrica “cal Civil”). Alguns membres Jeroni Marsal142 (en honor de l’alcalde del llinatge seran regidors de l’Ajun- Jeroni Marsal Mir). tament (regidor Vicenç Martí Oliver (1909-1910)144; regidor Joaquim Martí El 1895 els membres del llinatge Marsal Oliver 1939-?). Es quantifiquen 4 ge- vivien i/o eren propietaris de diverses neracions, amb vilasarencs de mar. cases a la vila: al c/ Sant Andreu, 12 i Camí Ral, 20 (titular: Dolors Marsal Gel- Martín: pí); al Camí Ral, 27 (titular: Rosa Marsal Galtés); al c/ Tras Església, 20 (titular: Significat etimològic del cognom: Joana Marsal Capilla); al c/ Tras Esglé- Cognom no estudiat per cap especi- sia, 2 (titular: Cia. Germans Marsal). alista català. És un cognom d’origen castellà. Probablement del cognom Martí: llatí Martinus.

Significat etimològic del cognom: “del Classificació: “Noms d’origen no cata- M nom llatí personal Martinus, nom d’al- là”. guns sants. També nom de diverses poblacions catalanes. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Classificació: : “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” Cognom amb poc recorregut a Sant en aquest cas: “Noms de sants d’ori- Joan de Vilassar durant el segle XIX. A gen llatí o grec posteriors als temps finals de segle es registren casaments bíblics”. de diversos llinatges que no arrelen. Serà ja al segle XX que prendran relle- Notes sobre aquest llinatge a Sant vància dos llinatges; el primer originat Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: per Agustí Martín Soler, marí, nascut a la ciutat de Tarragona que casa amb la El cognom Martí ja és documentat a vilassarenca Marianna Sabater Gelpí Calella al segle XIV, a Mataró, Dos- l’any 1918. Tindrà 4 fills. Agustí Mar- rius i Teià, el 1497. El principal llinat- tín Soler145, serà capità de la marina sanesa i del Maresme. 1955. 143 Veure article Contramestre al llibre Ga- 140 Veure article can Sacs al llibre Galeria de leria de penja-ases 2003 de Damià Bas. penja-ases 2003 de Damià Bas. 144 Veure biografia a l’article Plaça Vicenç 141 Veure article citat “L’Ajuntament de Vilas- Martí al llibre Carrers i Gent de Vilassar de Mar 1997 sar de Mar durant la Segona República...” de Damià Bas . 142 Veure article carrer Jeroni Marsal al llibre 145 Veure biografia al llibre de Cusachs Cor- Carrers i Gent de Vilassar de Mar 1997 de Damià redor, Manuel La Guerra de Cuba (1895-1898). Bas Repercussions a la comarca del Mareme 1998 Ed. 91 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

vilassarenca i pràctic del Port de Bar- Classificació: “Llinatges que represen- celona. Els seus fills i nets seguiran ten el nom del lloc d’origen, de resi- la professió ja al segle XX i XXI (ca- dència o de propietat” en aquest cas: pità i degà de la Facultat de Nàutica “Noms d’edificis i llurs dependències”. de Barcelona, Agustí Martin Sabater (1924-?); Capità Agustí Martín Mallo- Notes sobre aquest llinatge a Sant fré (1959) i oficial Joan Martín Mallofré Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: (1952)). Es quantifiquen 3 generacions del llinatge a Vilassar de Mar. El cognom Mas present al Maresme des del segle XIV al Veïnat de Ca- El segon llinatge l’inicia Francesc Mar- brils, Calella, Mata, Mataró, Sant Pere tín Forteza, metge natural d’Eivissa de Riu, Tiana o Vallmanya. El llinatge establert a Sant Joan de Vilassar que “Mas”, l’específic “Mas” i els llinatges enllaça matrimonialment amb la vilas- compostos (Mas + ): Masriera, Mas de sarenca Rosa Julià Sust l’any 1902. Munt, Mas de Vall, Mascaró, Mas de Tindran 7 fills ja al segle XX, entre Roda, Mas de la Creu, etc. de Vilas- d’ells l’esportista vilassarenc Francesc sar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar Martín Julià (1903-1974) (a) “Paco provenen d’un únic primer ascendent Martín”. (El poliesportiu146 municipal documentat que es remunta al segle porta el seu nom). Entroncaran amb XIV. El cognom Mas és, per tant, un els Julià, Lluch, Pinyol, Ortoll, Cardiel, dels més antics documentats del Vi- Torrens, etc. Pertany a aquest llinatge, lassar històric. també, Ernest Lluch Martín 147(1937- 2000), diputat i ministre de Sanitat de A Vilassar de Mar s’identifiquen, però, M l’Estat Espanyol (la Fundació148 i la diversos llinatges Mas. El primer i prin- Biblioteca Municipal149 porten el seu cipal, ja senyalat, abasta 24 generaci- nom). Es quantifiquen 5 generacions ons i es remunta al 1383, any del casa- d’aquest llinatge, 4 d’elles amb com- ment, en segones núpcies a l’església ponents vilassarencs de mar. de Sant Genís de Vilassar, de Sancia Mas amb Bernat Julià pagesos de la Mas: vall de Cabrils que tindran 5 fills que portaran el cognom Mas. Els Mas res- Significat etimològic del cognom “Del taran a Cabrils i Vilassar de Dalt durant substantiu “mas”, en llatí mansus, diversos segles com a pagesos amb “casa de camp habitable per als con- nombroses branques. A mitjans del readors” i també, “finca rústica”. Figu- segle XVII diversos components del lli- ra en infinitats de cognoms compos- natge arrelaran al Veïnat de Mar, com tos. J. Ma. Albigès. a pescadors. Un d’ells serà en Josep Mas Casanovas que casa amb Maria Club Jaume Llavína Mataró, pàg 201 Abril Parera, l’any 1685. Tindrà 11 fills. 146 Veure article Pavelló Municipal d’Esports Paco Martín” al llibre Carrers i Gent de Vilassar de Els Mas vilassarencs de mar abasten Mar 1997 de Damià Bas més de 12 generacions. Entroncaran 147 Veure biografia a l‘Enciclopèdia Viquipè- amb la majoria de llinatges vilassa- dia. Web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ernest_Lluc- h_i_Mart%C3%ADn rencs: Avellà, Saura, Casanovas, Abril, 148 Fundació Ernest Lluch seu a Vilassar de Reig, Domènech, Carbonell, Roldós, Mar:Web: http://www.fundacioernestlluch.org/ Llenas, Galceran, Gelpí, etc. Membres 149 Biblioteca Ernest lluch.Web: http://biblio- tecavirtual.diba.cat/es/vilassar-de-mar-biblioteca-er- d’aquest llinatge Mas apareixen en nest-lluch-i-martin els primers documents del Veïnat de 92 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Mar citats per Josep Samon els anys S’identifiquen, també dos llinatges més 1741 i el 1782 en les reunions prèvies amb menor recorregut. Un provinent de a la fundació del primer ajuntament de Premià i l’origina Jaume Mas casat amb Sant Joan de Vilassar. Els Mas es de- Teresa Argimon cap a l’any 1805. Un dicaran als oficis del mar, ja en la llista descendent Mateu Mas Tió casarà amb d’habilitats de la marina de 1846 hi són la vilassarenca de mar Antònia Roldós matriculats 23. Seran a més de pes- Casanovas el 1867. Aquest llinatge ar- cadors, patrons de pesca i cabotatge riba a 3 generacions. Entronca amb els per les costes de la Península, Fran- Tió, Roldós, Villà, Alsina, Pujol, Canta- ça i Itàlia, mariners, pilots i capitans rell, etc. L’altre és el que origina Antoni de la marina vilassarenca que faran la Mas Galceran casat amb Teresa Guar- “Ruta del Tasajo”150 capità: Pere Mas diola Badia el 1859. Entroncarà amb els Roig “(a) El Pigat”151 i Joan Mas Roig Roldós, Cahué, Cabot, Guardiola, Llo- “(a) Xicarró”152; capitans Artur153 i Pau veras, Gelpí, etc. Arriba a 4 generacions Mas Reig154; capità Jacint Mas Puig de vilassarencs de mar. (1920-?); pilot i oficial: Jacint Mas No- vell (1882-1945), etc.). Aquest llinatge El 1895 els membres dels llinatges pertany, també, Artur Mas Gavarró155, Mas vivien i/o eren propietaris de diver- President de la Generalitat anys 2010- ses cases a la vila: al c/ Sant Josep, 2016) ja al segle XXI. 4 (titular: Hereus de Bartomeu Mas Domènech); al c/ Sant Genís, (titular: Un segon llinatge és el que origina Ja- Josep Mas Gelpí), c/ Sant Genís, 19 i cint Mas, sabater del Veïnat de Mar que 20, (titular: Joan Mas Gelpí); c/ de l’Ar- casa amb Maria Novell sobre el 1720 pella,13 (titular: Maria Mas Guardiola); amb qui tindrà 7 fills. Es dedicaran als c/ Sant Andreu, 3, 15 i 16 ( titular: Maria M oficis del mar. Un fill Pau Mas Novell Mas Reig), c/ Sant Andreu, 9 i c/ Sant casarà amb Teresa Vila Casanovas el Jaume 10 (titulars: Hereus de Pere 1758. Entroncarà amb Abril, Mas, Vila, Mas Roig); c/ Sant Sebastià i c/ Sant Gelpí, Carrau, etc. Aquest llinatge arriba Jaume, 17 (titular: Josep Mas Sabater). a les 11 generacions, tot i que en predominar les línies maternes el cognom no Mascaró: arrelarà. Significat etimològic del cognom: 150 Veure Apendix II i III del llibre De Vilassar “Mascaró, Mascarós. Són formes deri- de Mar al Río de la Plata Història de la emigración de Catalunya al Uruguay en el siglo XIX. Trayectoria de vades de màscara, mots d’origen in- la familia Ferrés i Carrau de Gustavo Ferrés Pache- cert, probablement d’origen germànic. co Montevideo 2014 Mascarion (898), Mascarone (931), 151 Veure l’apartat els Pere Mas Roig al llibre Els Indians de Vilassar de Mar 2012 de Tate Cabré Mascaron (919). i Mireia Olivé, i article Pigat al llibre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas. Classificació: “Llinatges que són ori- 152 Veure article Xicarró al llibre Galeria de penja-ases 2003 de Damià Bas. ginalment vertaders sobrenoms o 153 Veure article el Pigat al llibre Galeria de malnoms. “Noms que descriuen una penja-ases de Damià Bas. acció, un fet biogràfic, una manera de 154 Veure biografia al llibre de Cusachs Cor- redor, Manuel La Guerra de Cuba (1895-1898). portar-se”. Repercussions a la comarca del Mareme 1998 Ed. Club Jaume Llavína Mataró, pàg 199 Notes sobre aquest llinatge a Sant 155 Veure Biografia a l’enciclopedia Lliure Viquipèdia Web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_ Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Mas_i_Gavarr%C3%B3 93 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

El llinatge Mascaró que arrelarà a Vi- El cognom Masriera és específic ma- lassar de Mar és originari de Sant Fe- resmenc. És un cognom compost dels liu de Cabrera, el primer documentat mots “Mas” i “Riera”. El seu origen és és Vidal Mascaró casat amb Maria el mateix del llinatge “Mas” que, com Orriols l’any 1623. Seran pagesos i hem assenyalat, donarà lloc a més treballadors. Una branca s’establirà al del propi llinatge “Mas” (vegeu entra- Veïnat de Mar amb l’enllaç matrimo- da) a d’altres llinatges compostos com nial de Llorenç Mascaró Roldós amb Mas de Munt, Mas de vall, Mascaró, Magdalena Roig cap a l’any 1765. Masgrau, Mas de Roda, o Masriera. Entroncaran amb els Roig, Alsina, Ca- Es localitza al Veïnat de Cabrils que sanovas, Abril, Borotau, Pujol, Mir, Ju- depenia en el moment de la seva for- lià, Carrau, Gelpí, etc. En predominar mació de Sant Genís de Vilassar. El les línies maternes el cognom no es cognom “Mas” es remunta al 1383, consolida. Els Mascaró es dedicaran any del casament en segones núpci- als oficis del mar. Hi ha 4 membres es de Sancia Mas amb Bernat Julià, Mascaró al llistat de matriculats de la pagesos. El nou llinatge Masriera es marina de la vila, l’any 1846. Es quan- conformarà segles més tard i ho serà tifiquen 9 generacions vilassarenques amb l’enllaç matrimonial entre Joan de mar d’aquest llinatge. Malloles de Munt, “alies Mas” amb Eu- làlia Mas de Munt cap a l’any 1508. Un El 1895 els membres del llinatge Mas- nét d’aquest, Salvador Mas de Munt caró vivien i/o eren propietaris de di- Costa, pagès casat amb Antiga Rol- verses cases a la vila: al c/ Santa Co- dós Rafart el 1589, esdevindrà propie- loma,3 (titular: Salvi Mascaró Alsina); tari del “Mas Riera”, i hi incorporarà el M al c/ Sant Josep, 17 (titular: Segundo cognom Riera. A partir d’aquest avant- Mascaró Carreras); al c/ Sant Joan, 5 i passat, tots els components d’aquesta c/ de l’Era,1 i 2 (titular: Hereus de Joan branca del llinatge portaran el cognom Mascaró Feliu). Masriera. El llinatge restarà a Cabrils, Sant Genís de Vilassar, Premià i Bar- Masriera: celona. El seu arrelament a Sant Joan de Vilassar s’origina amb Josep Masri- Significat etimològic del cognom: era Soqué, metge nascut a Barcelona, “Cognom compost del mot Mas i del que exercirà a Sant Joan de Vilassar mot Riera. Mas prové del substan- i que enllaça matrimonialment amb la tiu Mas (del llatí mansus,) “casa de vilassarenca Felipa Guardiola Comas camp habitable per als conreadors”, el 1879. Els Masriera vilassarencs de “finca rústica”. Riera del substantiu mar entroncaran amb els Bruguera, “riera” (Llatí rivaria), “riu de poca ai- Gelpí, Verdaguer, Brasó, etc. Els Mas- gua i fins i tot sec” (JM Albigès). riera seran una prestigiosa nissaga de metges a Vilassar de Dalt, Cabrils Classificació: “Llinatges que represen- i Vilassar de Mar. També, seran pilots ten el nom del lloc d’origen, de resi- i capitans de la marina vilassaren- dència o de propietat” en aquest cas: ca (capità Antoni Masriera Guardiola “Noms d’edificis i llurs dependències”. (1886-1963)). El metge Josep Masri- era Soqué, primer vilassarenc de mar Notes sobre aquest llinatge a Sant del llinatge serà jutge de pau (1897- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 1901), alcalde (1891/93), i regidor (1893-97) de la vila. Un altre compo- 94 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT nent del llinatge Josep Bruguera Mas- els Puig, Reig, Casòliva, Maltas, etc. riera serà regidor156 (1934-1936). Amb poc recorregut a la vila. Es qua- tifiquen 4 generacions vilassarenques El llinatge abasta 15 generacions de de mar. les quals 4 tenen components vilassarencs de mar. Una branca dels Masrie- Els membres dels llinatges Matamala ra va ser a Xile un altre entroncarà amb foren mestres d’aixa, naviliers, pilots i els Berdaguer vilassarencs establerts capitans de la marina vilassarenca157 a Santiago del Estero, a l’Argentina, ja (capità Joan Matamala Mir; capitans al segle XX. Aniceto i Joan Matamala Barba158; ca- pità Joan Matamala Anyé, etc.) i varen Matamala: tenir negocis a Mèxic. Són coneguts a la vila pels motius “cal Niceto”159 del Significat etimològic del cognom: carrer Sant Pau, “cal Pajaritu” del car- ”Aglutinació de Mata Mala. Nom de rer de l’Era i “ca l’Antonet Xalà”160, del poblets del Ripollès, del Capcir i de la carrer de Sant Magí. Selva”. El 1895 els membres del llinatge Ma- Classificació: “Llinatges que represen- tamala vivien i/o eren propietaris de di- ten el nom del lloc d’origen, de resi- verses cases a la vila: al c/ Sant Pau, dència o de propietat” en aquest cas: 7 (titular: Aniceto Matamala Barba); al “Topònims de les terres de llengua ca- c/ Sant Pau, 14 (titular: hereus de Joan talana”. Matamala Pica); al c/ Sant Genís, 4 (titular: hereus d’Andreu Matamala Mar- Notes sobre aquest llinatge a Sant genat). M Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Matas / Mates: Cognom que és present a Sant Joan de Vilassar avançat el segle XIX. S’hi Significat etimològic del cognom: identifiquen dos llinatges. El primer “Mata, Mates, Matas, Lamata, Dela- provinent d’Arenys de Mar l’origina mata. Nom de planta silvestre, d’ori- Joan Matamala Pica, nascut a la po- gen pre-romà segons alguns filòlegs, blació citada que casa a Sant Joan d’origen llatí segons altres”. de Vilassar amb Paula Barba Bosch, l’any 1841. Entroncarà amb els Barba, Classificació: “Llinatges que represen- Anyé, Roldós, Mir Julià, etc. Es quan- ten el nom del lloc d’origen, de resi- tifiquen 4 generacions, 3 d’elles vilas- 157 Veure Apendix III dell llibre De Vilassar de sarenques de mar. Mar al Río de la Plata... de Gustavo Ferrés Pache- co citat. També el capítol X La Marina velera i les El segon llinatge prové de Santa Maria Mestrances al llibre-monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la de Gaià (comarca del Bages). L’origina comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. Andreu Matamala Margenat que enlla- 158 Veure article Pajaritu al llibre Galeria de ça matrimonialment primer, amb Maria penja-ases 2003 de Damià Bas. També el llibre de José M. Martinez Hidalgo Del remo a la vela editorial Roig Moragas cap a l’any 1835 i en se- Juventud Barcelona 1948 pàg. 153 gones i terceres núpcies, amb Teresa 159 Veure article cal Nicetu al llibre Galeria de i Josepa Puig Reig. Entroncaran amb penja-ases de Damià Bas. També el llibre de José M. Martinez Hidalgo Del remo a la vela citat.b 156 Veure article citat “L’Ajuntament de Vilas- 160 Veure article cal Antonet Xalà al llibre Ga- sar de Mar durant la Segona República...” leria de penja-ases de Damià Bas. 95 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

dència o de propietat. En aquest cas: a la vila: al c/ Santa Coloma, 1 (titular: noms de plantes i els seus conreus” Hereus de Francisca Matas Alsina).

Notes sobre aquest llinatge a Sant Matheu: Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Significat etimològic del cognom: Ja es documentat al Maresme el 1497 “Matheu o Mateu prové de Matheus, a Alella i Mataró. El 1515 a Mata i 1553 nom d’un evangelista. a Tiana. S’identifiquen diversos llinatges d’aquest cognom a Sant Joan de Vi- Classificació: “Llinatges que represen- lassar provinents de Sant Genís de Vi- ten el nom propi patern o matern” en lassar i Sant Pere de Premià. El primer aquest cas: “Noms de sants d’origen és el que origina Joan Matas i Josepa llatí o grec posteriors als temps bíblics”. Rafart en celebrar noces matrimonials l’any 1792 a la parròquia de Vilassar de Notes sobre aquest llinatge a Sant Dalt, on tindran 5 fills. Alguns dels fills Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: s’establiran a Sant Joan de Vilassar. En- troncarà amb els Sabater, Barrau, Llo- Veure fitxa-entrada corresponent al beras, Cisa, Martí, Font, Comas, Reig, cognom Alsina Matheu. Corbera, etc. Es quantifiquen 7 generacions amb vilassarencs de mar. Matheu Alsina:

El segon l’origina Florentina Matas ca- Significat etimològic del cognom: “Mat- sada amb Pere Font a Sant Pere de heu Alsina, Alsina Matheu cognom M Premià que arriben a Sant Joan de compost amb arrelament al Baix Ma- Vilassar a mitjans del segle XIX. En resme. Matheu o Mateu prové de Mat- ser de línia materna no consolidarà el heus, nom d’un evangelista. Per a Al- cognom. Entroncarà amb els Masriera, sina veieu pàgina. Carbonell, Jonch, Guardiola, Bruguera, etc. Es quantifiquen 7 generacions. Classificació: “Llinatges que representen el nom propi patern o matern” en aquest El tercer prové de Sant Andreu de Lla- cas: “Noms de sants d’origen llatí o grec vaneres. L’origina Esteve Matas casat posteriors als temps bíblics”. amb Teresa Planti el 1713 en aquesta població. Alguns descendents passen Notes sobre aquest llinatge a Sant a Cabrera, i arriben, pels Carbonell Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Matas, a Sant Joan de Vilassar. No consolidaran el cognom. Es quantifi- Veure fitxa-entrada corresponent al quen 10 generacions, 5 de les quals cognom Alsina Matheu amb components vilassarencs de mar. Mir: Alguns membres dels llinatges Matas seran matriculats de la marina. El 1846 Significat etimològic del cognom: hi ha 3 membres amb aquest cognom “Mir, Miró, Mira, Miret. Nom germànic en la llista d’habilitats de la vila. format per l’arrel miru i maro, “il·lustre”.

El 1895 els membres del llinatge Matas Classificació: “Llinatges que represen- vivien i/o eren propietaris d’una casa ten el nom propi patern o matern” en 96 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

161 aquest cas: “Noms germànics”. Els Mir dels dos llinatges es dedicaran als oficis del mar com a pescadors, Notes sobre aquest llinatge a Sant patrons, pescadors, pilots i capitans de 162 Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: la marina vilassarenca (pilot Nicolau Mir Borotau; pilot Jaume Roig Mir; pilot El cognom Mir és un dels més antics Josep Mir Sust; capità Pere Mir Julià 163 documentats, els seus orígens es per- “de ca la Droga” ; capità Nicolau Mir 164 den en els temps. Ja és documentat Julià ; capità Llorenç Mir Julià; capità a Cabrera el 1497, i a Cabrils el 1515, Jaume Mir Villà; capità Joan Matamala etc. Serà un dels cinc cognoms citats Mir, capità Jaume Mir Borotau, Capità en els primers documents del Veïnat Jaume Mir Puig), naviliers (companyia 165 de Mar l’any 1727 (sol·licitud del permís naviliera Nicolàs Mir y Cia ), fabricants per la construcció d’una església). Des- (“Sociedad Jaime Alsina y Mir” fabrica prés entre els 35 individus que signen de Can Civil) i comerciants a Amèrica: la carta demanant la designació d’un Uruguai (Pere Mir Carrau; Pau Ferrés vicari per a l’església del Veïnat l’any Mir) i Equador (Jaume, Joan i Pere Puig 1741. També en els dos documents Mir). També membres dels dos llinatges conservats de participants a les reuni- han estat regidors durant l’etapa del Ve- ons de l’any 1782 per gestionar la cons- ïnat i alcaldes i regidors després de la titució de l’ajuntament independent. El constitució de l’ajuntament independent cognom Mir vilassarenc de mar prové (regidor Jaume Mir Pou 1724; regidor de Sant Genís de Vilassar, tot i que hi Joan Mir Vehil 1727; regidor Pere Mir ha algunes línies d’altres poblacions Orriols 1737, 1751 i 1757; regidor Jeroni que no arriben a quallar. S’identifiquen Mir Roig 1738; regidor Jaume Mir Ca- dos llinatges principals. El primer l’origi- sanovas 1741; regidor Joan Mir Casa- M na Pere Mir, pescador nascut a Cabrils novas 1743; regidor Salvador Mir Roig que casa amb Antiga Comalada cap al (Nadal) 1756, 1761, 1766, 1771 i 1774; 1590. Tindran 10 fills al Veïnat de Mar. alcalde Salvador Mir Roldós, 1809-1810 Entroncaran amb els Casals, Alsina Ma- i 1820; alcalde Jeroni Alsina Mir 1835; teu, Vehil, Casanovas, Reig, Mas, Bo- alcalde Josep Mir Sust 1854-56 i 1835; rotau, Roldós, Pujol, Julià, Verdaguer, alcalde Antoni Roig Mir 1924-25 i alcal- Ferrés, Gelpí, etc. Es quantifiquen 15 de Jeroni Marsal Mir 1930-31). generacions d’aquest llinatge a Vilassar 161 Veure article Mi al llibre Galeria de pen- de Mar. ja-ases 2003 de Damià Bas, 162 Veure Apendixs I i II del llibre De Vilassar de Mar al Río de la Plata Història de la emigración de El segon llinatge prové igualment de Catalunya al Uruguay en el siglo XIX. Trayectoria de Sant Genís de Vilassar i l’origina Miquel la familia Ferrés i Carrau de Gustavo Ferrés Pache- co Montevideo 2014. I el capítol X La Marina velera Mir, pescador que casa amb Hieronima i les Mestrances al llibre-monografia de Lluís Guar- cap a l’any 1649 en aquesta vila. Els diola Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia seus fills ja neixen al Veïnat de Mar. de la comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 163 Veure article ca la Droga al llibre Galeria Entroncaran amb els Pou, Guardiola, de penja-ases 2003 de Damià Bas, al llibre Mono- Mateu Alsina, Ferrés, Padrosa, Gelpí, grafia Sant Joan de Vilassar de Marde Lluís Guardi- Casanovas, Bosch, Puig, Sust, Roig, ola Prim, pag. 110, i l’apartat els Mir de ca la Droga al llibre Els Indians de Vilassar de Mar 2012 de Tate Carrau, Mallas, etc. Hi ha quantificades Cabré i Mireia Olivé. 14 generacions d’aquest llinatge amb 164 Veure l’apartat els Nicolau Mir Julià al components vilassarencs de mar. llibre Els Indians de Vilassar de Mar 2012 de Tate Cabré i Mireia Oliver 165 Veure article Nicolàs Mir y Cía de la Gavi- na a la Revista Singladures Nº 5 97 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

El 1895 els membres dels llinatges Mir renca on estudiaran els futurs pilots i vivien i/o eren propietaris de diverses comerciants de la vila. Tindrà set fills. cases a la vila: al c/ Sant Pere, 55 i Els seus fills Jesús i Rafel Monjo Segu- 56 i c/ Sant Antoni, 7 (titular: Joan Mir ra continuaran la seva obra pedagògi- Alsina); al c/ Sant Antoni, 33 (titular: ca fins al 1906. El 1998 un descendent, Maria Mir Carrau); al c/ Rosari, 25 i Rafel Monjo serà un dels fundadors de Monte 2, (titular: Lorenzo Mir y Cia.); l’Agrupació Catalanista de Vilassar de al c/ Sant Magí,18 i c/ Sant Andreu, 6 Mar168. Seran dues generacions a la i 7 (titular: Nicolau Mir Julià); c/ Sant vila. Un dels descendents, l’escultor Roc, 11 (titular: Madrona Mir Julià); Enric Monjo Garriga donarà a la pobla- c/ Sant Roc, 5 i c/ de l’Església 4 (ti- ció l’obre escultòrica per a la creació de tular: Maria Mir Julià); c/ Sant Genís, la Gliptoteca-Museu Monjo. 10 (titular: Llorenç Mir Julià); c/ Sant Magí, 19 (titular: Felip Mir Julià); c/ de La vila dedicà a dos membres del lli- Sant Ramon, 7 (titular: Rosa Mir Mas); natge, la plaça –jardí Joan Monjo any c/ Sant Magí, 15 (titular: Jaume Mir 1995 i l’Avinguda Enric Monjo (1958), Puig); c/ del Rosari, 18 (titular: Hereus carretera de Cabrils tot i que la pràcti- de Josep Mir Sust); c/ del Carme, 13 ca aquesta denominació no es conso- (titular: Gertrudis Mir Verdaguer); c/ lidà com a tal. Sant Pere, 27 (titular: Joan Mir Villà); c/ Sant Sebastià 12 i c/ Sant Francesc, El 1895 els membres del llinatge Mon- 2 (titular: Jaume Mir Villà). jo vivien i/o eren propietaris d’una casa a la vila: casa de camp (escola Monjo) M Monjo: (titular: Hereus de Joan Monjo Pons). Significat etimològic del cognom: “Del Moragas: nom comú monjo (del llatí mónachus), “religiós regular”. Significat etimològic del cognom: “ Mo- ragues, Moragas (Derivat de maurae Classificació: “Llinatges que represen- captae, “de mora captiva”, aplicat a ten noms de càrrec o dignitat, d’ofici o l’edat mitjana als fills de cristià i mora”. de professió”. En aquest cas: “Noms J. MA. Albaigès. de grau nobiliari, dignitat o càrrec d’autoritat civil”. Classificació: “Llinatges que són origi- nalment vertaders sobrenoms o mal- Notes sobre aquest llinatge a Sant noms. En aquest cas: “Noms de qua- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar litats mentals, o morals i de confessió religiosa”. Cognom procedent de Maó, illa de Me- norca. El llinatge l’origina Joan Monjo Notes sobre aquest llinatge a Sant Pons166 casat amb Teresa Segura i ins- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: tal·lats a Arenys de Mar. El 1876 s’estableix a Sant Joan de Vilassar com a fundador i director del Col·legi Nàutic i penja-ases de Damià Bas 2003. I capítol XII l’Escola 167 Nàutica del llibre-monografia Sant Joan de Vilassar, Comercial , l’escola de pilots vilassa- història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme de Lluís Guardiola Prim 1955 166 Veure el llibre Joan Monjo i Pons, un 168 Veure article L’Agrupació Catalanista de exemple de tenacitat d’Agustí Ma. Vila i Galí 1997 Vilassar de Mar i el cor “Lo Planter” i el seu esten- 167 Veure article Monjo al llibre Galeria de dar.. de Damià Bas a la Revista Singladures Nº 11 98 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Ja és documentat al Maresme, el 1301 Un Moragas ostentarà càrrecs munici- a Calella, el 1321 a Pineda, i a Canet el pals en el període anterior a la creació 1497. El cognom Moragas ja és present del municipi independent (regidor Fran- al Veïnat de Mar des del segle XVIII. El cesc Moragas, corder, el 1778 i 1786). cognom apareix ja en els primers documents històrics dels primers pobla- El 1895 els membres del llinatge Mo- dors del Veïnat de Mar citats per Josep ragas vivien i/o eren propietaris de di- Samon. En concret a la relació d‘assis- verses cases a la vila: al c/ del Carme, tents a les reunions de l’any 1782 per 28 (titular: Hereus de Joan Moragas); designar representants per gestionar al c/ Sant Andreu, 22, 28 (titular: Pau la segregació municipal. S’identifiquen Moragas Pou). tres llinatges. El primer és el que origina Josep Moragas Vives, corder, natu- Muns: ral de Sabadell (Vallès Occidental) que casa pel 1735 amb la vilassarenca de Significat etimològic del cognom: mar Teresa Sallés Tremoleras, filla de “Munt, Munts, Muns. Del substan- pescadors. Tindran 4 fills. Entroncarà tiu munt, que antigament significava amb els Pifarrer, Mir i Feliu. No obstant “muntanya”. no es consolida atès que després de 4 generacions desapareix de la vila. Classificació: “Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de resi- El segon llinatge prové de Sant Andreu dència o de propietat” en aquest cas: de Llavaneres i l’origina Josep Mora- “Noms d’accidents orogràfics i altres gas Font nascut en aquesta població, referents al relleu o aspecte del ter- que casa el 1770 amb la vilassarenca reny”. M Esperança Mas Lloberas. Tindran tres fills. Entroncaran amb els Roldós, Ver- Notes sobre aquest llinatge a Sant daguer, Pou, Duran, Esteva, etc. Es Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: quantifiquen 9 generacions d’aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar. El cognom amb la grafia “Munt” ja és documentat a Tiana el 1497. Arribarà El tercer llinatge prové de Premià. L’ori- a Sant Joan de Vilassar amb la gra- gina Francesc Moragas casat amb An- fia “Muns”. El llinatge prové de Tossa tònia Cisa cap a l’any 1775. Entroncarà de Mar. S’identifiquen dues línies, la amb els Alsina, Verdaguer, Barba, Ju- primera és la que s’origina a partir de lià, Lloberas, Pou, etc. Es quantifiquen Bartomeu Muns, pescador casat cap a 6 generacions d’aquest llinatge. l’any 1740 amb Paula, nascuts a Tos- sa de Mar. Una filla d’aquests, Anna El cognom Moragas apareix en els Muns, es casa amb el vilassarenc de primers documents del Veïnat de Mar mar Bernat Roldós Mallas, pescador citats per Josep Samon, en concret el l’any 1769. Entroncarà amb els Rol- 1782 en les llistes de participants en les dós, Gelpí, Roig, Fargas, Cotet, etc. reunions prèvies a la fundació del pri- No consolida el cognom. Aquest llinat- mer ajuntament. Es dedicaran als oficis ge quantifica 10 generacions, amb 9 a del mar com corders, pescadors, pa- Sant Joan de Vilassar. trons pescadors, pilots i capitans de la marina vilassarenca (pilot Antoni Alsina El segon l’origina Benet Muns, pesca- Moragas; capità Pau Alsina Moragas). dor fill de Bernat i Marianna que casa 99 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

cap al 1710 amb Maria Àngela Nadal i Els Murtra seran inicialment, sabaters, en segones núpcies el 1719 amb Ma- teixidors, treballadors, però aviat esde- ria Rosa Mora. Entroncaran amb els vindran fabricants. A Sant Joan de Vilas- Sellés, Guardiola, Ferrés, Domènech, sar, juntament amb els Amat i una bran- Carrau, Roldós, Pons, etc. Es dedica- ca Carrau, fundaran la fàbrica tèxtil de ran als oficis del mar. “can Civil”170 (Inocencio Murtra y Cía.171). Una branca dels Murtra que havia enlla- Un tercer llinatge arribarà al segle XX çat amb els Amat s’establirà el segle XX (Ramon Muns Vilaró, metge, etc.) pro- a l’Argentina on fundarà la fabrica tèxtil cedent de Barcelona. Sociedad Amat y Cía.172 a la població de Montegrande, província de Buenos Murtra: Aires, que fou en aquell moment la més important d’aquell país. Significat etimològic del cognom: “Del substantiu murtra, planta del gènere Myrtus”. Un altre definició. Derivat de morta aplicat a aigües mortes, llacu- nes (J. MA. Albaigès).

Classificació: “Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de residència o de propietat. En aquest cas: noms de plantes i els seus conreus”

Notes sobre aquest llinatge a Sant O Joan de Vilassar / Vilassar de Mar El cognom Murtra169 prové de la vila de Gràcia, avui integrada a la ciutat de Barcelona. L’origina Josep Murtra, Sa- O bater, casat amb Josepa Esmandia i Orriols: establerts a Sant Genís de Vilassar on tindran cinc fills. Un fill, Inocenci Murtra Significat etimològic del cognom: Esmandia s’establirà a Sant Joan de ”Nom d’un poblet de l’Alt Empordà. Vilassar. El seu fill Alfons Murtra Cu- Del Llatí Horreolis, diminutiu d’horreis, quet enllaçarà matrimonialment amb “graners”. la vilassarenca de mar Rosa Carrau Pérez, el 1887. Tindran set fills. Els Classificació: “Llinatges que represen- Murtra entroncaran a Sant Joan de ten el nom del lloc d’origen, de residèn- Vilassar amb els Amat, Ferrés, Gelpí, cia o de propietat” en aquest cas: “Topò- Verdaguer, Guardiola, etc. Es quan- nims de les terres de llengua catalana”. tifiquen 6 generacions, de les quals 4 170 Veure article Civil al llibre Galeria de pen- amb components vilassarencs de mar. ja-ases 2003 de Damià Bas. 171 Veure el llibre de Benet Oliva Ricós Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. 169 Veure capítol Els Murtra i els Cuquet al Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial llibre Els orígens de la primera industrialització del barceloní (1828-1875), (Mataró 1999) rerepaís, un cas emblemàtic :Vilassar i el capital 172 Veure Fabrica Amat S.A. de Montegran- comercial barceloní (1828-1875), Mataró 1999 de de (Argentina). Web: http://historiasecheverrianas. Benet Oliva Ricós. blogspot.com.es/2016/01/fabrica-textil-amat-sa.html 100 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar

Cognom documentat ja al segle XV a Sant Pere de Premià i Agell. Algunes branques s’establiran a Sant Feliu de Cabrera. L’origina Antoni Orriols casat a Sant Pere de Premià amb Antonia cap a l’any 1450.

El llinatge arriba a Sant Joan de Vilas- sar al segle XVIII i XIX per línies maternes i paternes, un dels primers per línia paterna és Vicenç Orriols Pollés, nascut a Sant Feliu de Cabrera que es casa amb Eulàlia Cabot Verdaguer P cap a l’any 1815. Entroncaran amb els Padrosa / Pedrosa: Verdaguer, Carrau, Roldós, Guardio- la, Llenas, Valls, Alsina, Lloberas, etc. Significat etimològic del cognom: “Pe- Predominaran les línies maternes que drós, Padrós, Pedrosa, Padrosa. De no consoliden el cognom. Inicialment l’adjectiu pedrós, “fet de pedra” “abun- pagesos i treballadors, a Sant Joan dant de pedra”. de Vilassar es dedicaran als oficis del mar. Es quantifiquen 19 generacions Classificació: “Llinatges que represen- d’aquest llinatge, dels quals 9 genera- ten el nom del lloc d’origen, de resi- cions tenen components vilassarencs dència o de propietat” en aquest cas: de mar. “Noms d’accidents orogràfics i altres referents al relleu o aspecte del ter- El 1895 els membres del llinatge Or- reny”. P riols vivien i/o eren propietaris d’una casa a la vila: al c/ de Sant Genís, 2 Notes sobre aquest llinatge a Sant (titular: Joan Orriols Baixes). Joan de Vilassar / Vilassar de Mar

Cognom provinent de Sant Pere de Premià. L’origina Antoni Padrosa, corder, casat amb Teresa, en aquesta població cap a l’any 1745. Arriba- rà a Sant Joan de Vilassar per línies maternes i paternes. Una de les primeres és la que inicia Magí Padrosa Serra, corder, nascut a Sant Genís de Vilassar que casa amb Francis- ca Matas Colomer l’any 1810, establint-se a la vila. Tindran 3 fills. Entroncaran amb els Ferrés, Alsina, Gelpí, Casanovas, Lloberas, Mar- sal, etc. Es dedicaran als oficis del mar. Una branca del llinatge emigra 101 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

a l’Argentina (Rosario de Santa Fe). Parera: Es quantifiquen 10 generacions, 4 de les quals a Sant Joan de Vilassar. Significat etimològic del cognom: “Nom de l’arbre que fa peres (llatí El 1895 els membres del llinatge Pa- vulgar Pire)”. drosa vivien i/o eren propietaris de dues cases a la vila: al c/ de l’Era, 15 Classificació: “Llinatges que represen- i del Rosari, 9 (titular: Hereus de Magí ten el nom del lloc d’origen, de resi- Pedrosa Mir). dència o de propietat. En aquest cas: noms de plantes i els seus conreus”. Pagès: Notes sobre aquest llinatge a Sant Significat etimològic del cognom: Joan de Vilassar / Vilassar de Mar “Del llatí paganus , ”Del poble (pagus), del llogarret, rural”. Va ser tam- Cognom provinent de Sant Genís de bé nom propi Paganus, gentilici de Vilassar on ja és present en els últims pagus. anys del segle XV. S’identifiquen diversos llinatges. Seran pocs els que con- Classificació: “Llinatges que repre- soliden el llinatge atès que predominen senten noms de càrrec o dignitat, les línies maternes. El primer el que d’ofici o de professió”. En aquest cas: origina Jaume Parera, nascut el 1481 a “Noms d’ofici o professió tècnica”. la citada població que casa amb Clara Cabús l’any 1501. Un descendent, An- Notes sobre aquest llinatge a Sant toni Parera Pons enllaçarà matrimoni- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar alment amb Margarida Villà l’any 1726. Entroncaran amb els Villà, Llavaneras, Cognom procedent de Sant Pol de Casanovas, Abril, Mas, Julià, Gelpí, Mar. El llinatge vilassarenc l’origina Verdaguer, etc. Es quantifiquen 22 ge- P Josep Pagès, pescador fill de Nicolau neracions, 7 de les quals a Sant Joan i Petronil·la de Sant Pol de Mar, que de Vilassar. casa amb Marianna Ros Daunbach l’any 1735 establint-se al Veïnat de El segon és originari de Sant Genís de Mar. Entroncaran amb els Roig, Al- Vilassar. L’inicia en Josep Parera que sina, Cabot, Gelpí, Mir, Mas, etc. El enllaça matrimonialment amb Eulàlia cognom Pagès apareix citat en els Mas l’any 1729. Arribarà a Sant Joan primers documents del Veïnat de Mar de Vilassar l’any 1820 amb el matri- citats per Josep Samon, en concret el moni de Genís Parera Galceran amb 1741 en la llista de 35 pobladors que la vilassarenca de mar Maria Gelpí signen un escrit sol·licitant que es de- Botey. Entroncarà amb els Gelpí, Rol- signi un vicari i se celebri una missa dós, Lloberas, Badía, etc. Es quantifi- cada diumenge al Veïnat de Mar. Els quen 7 generacions, 3 de les quals a Pagès es dedicaran a les feines de Sant Joan de Vilassar. mar. Es quantifiquen 5 generacions a Sant Joan de Vilassar. El cognom, Finalment el tercer llinatge és el de Joan però, en desenvolupar-se per línies Parera casat amb Teresa, establerts a maternes no es consolida. Sant Joan de Vilassar a principis del segle XIX. Enllaçarà amb els Carrau, Guar- diola, Sala, Bové, Argimon, Soler, etc. Es 102 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT quantifiquen 5 generacions a Sant Joan oficis del mar com pilots i capitans de de Vilassar. Els Parera vilassarencs de la marina vilassarenca (capità Eutimi mar es dedicaran majoritàriament als ofi- Pérez Arumí) i després comerciants. cis del mar. El 1846 hi ha diversos mem- Alguns dels Pérez d’aquest llinatge bres dels llinatges matriculats a la llista emigraran definitivament a Amèrica d’habilitats de la marina de la vila. (Mèxic i Equador174). Es quantifiquen 6 generacions a Sant Joan de Vilassar. El 1895 els membres del llinatge Pare- ra vivien i/o eren propietaris de diver- Un segon llinatge per línia materna l’ori- ses cases a la població: al c/ de Sant gina la gallega Rosa Pérez Mariño ca- Joan, 17 i c/ Sant Francesc,1 bis i 3 (ti- sada a l’Uruguai amb el vilassarenc de tular: Hereus de Maria Parera Badia); mar Josep Carrau Ferrés cap al 1852 al c/ de Sant Jaume, 4 (titular: Hereus amb qui tindrà 9 fills, alguns nascuts a d’Eulàlia Parera Badia) i al c/ de Sant l’Uruguai i altres a Sant Joan de Vilassar Sebastià, 4 (titular: Hereus de Joan al retornar a la vila. Entroncaran amb Parera Gelpí). els Carrau, Bas, Alsina, Murtra, Gelpí, Guardiola, etc. En ser de línia mater- Pérez: na no consolida el cognom. Es quantifiquen 5 generacions d’aquests llinat- Significat etimològic del cognom: “Pe- ges a Sant Joan de Vilassar, amb una ris, Piris, Pérez, Peres. Del nom propi branca a Montevideo. Un tercer llinatge Pere: fill de Pere”. O a través del cas- prové de Sant Iscle de Vallalta i l’origi- tellà Pérez, “fill de Pero”, forma antiga na Josep Pérez Soler, nascut a aquesta de Pedro”.(JM Albaigès). població casat amb la vilassarenca Ma- ria Abril Roig en 1861. Entroncarà amb Classificació “Noms d’origen no cata- els Abril, Ros, Llibre i Itxart. Tindrà poc là. En aquest cas: “Noms castellans o recorregut, durant el segle XX arribaran aragonesos” altres llinatges de diferent procedència. P Notes sobre aquest llinatge a Sant El 1895 els membres dels llinatges Joan de Vilassar / Vilassar de Mar Pérez vivien i/o eren propietaris de diverses cases a la vila: al c/ Tras Esglé- El cognom Pérez és present a Sant sia, 8, c/ Santa Coloma, 5, 10 i 11, c/ de Joan de Vilassar des de mitjans del l’Arpella, 24 (titular: Llorenç Pérez Llo- segle XIX. Un primer llinatge l’origi- veras); al c/ Sant Joan, 4, c/ Roig 13 i c/ na Mateu Pérez173, natural de Casas Sant Sebastià, 13 (titular: Rosa Pérez Ibáñez (Múrcia), casat amb Eulàlia Merino); al c/ Sant Francesc, 25 i 27 Xicoy Vila de Dosrius en 1786. Un fill (titular: Hereus de Maria Pérez Soler). Tomàs Pérez Xicoy casarà amb la vilassarenca Madrona Lloberas Xicoy. Pons: Un descendent, Llorenç Pérez Llobe- ras casarà amb la premianenca Eulà- Significat etimològic del cognom: lia Arumí Abril, l’any 1867 instal·lant-se “Ponç, Pons. Del cognom Pontius a Sant Joan de Vilassar. Entroncaran (derivat de Pontus, “la mar”. Nom de amb els Mir, Julià, Roca, Jover, Al- diversos sants. Poncius (970). mera, Caviglia, etc. Es dedicaran als 174 Veure article Els catalans a l’Equador de 173 Veure article Botigo al llibre Galeria de Fernando Jurado Novoa al Revista Paratge nº 5 i 6 penja-ases 2003 de Damià Bas 1994 103 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Classificació: “Llinatges que represen- cases a la vila: al c/ Sant Andreu, 8 (ti- ten el nom propi patern o matern” en tular: Hereus de Eulàlia Pons Llenas); al aquest cas: “Noms de sants d’origen c/ Sant Ramon, 32 (titulars: Jacint Pons llatí o grec posteriors als temps bíblics”. i Antoni Carrau); al c/ del Carme, 22 (titular: Francisca Pons Soler) i al c/ Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Ramon, 18 (titular: Miquel Pons Roca). Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Pou: Cognom documentat a Agell, Cabrera i Vilassar des de l’any 1497. Els llinat- Significat etimològic del cognom: ges Vilassarencs són diversos i de di- “Del nom comú pou( del llatí pú- ferent procedència. S’identifiquen tres teum). d’importants, tot i que en predominar les línies maternes la majoria no con- Classificació: “Llinatges que represen- soliden el cognom. El primer prové de ten el nom del lloc d’origen, de resi- Sant Genís de Vilassar i Cabrils, l’ori- dència o de propietat”. En aquest cas: gina Francesc Pons casat amb Agnès noms d’accidents hidrogràfics, de di- Partagàs. Una descendent, Teresa pòsits i conductes d’aigua” Pons Mas enllaça matrimonialment en segones núpcies amb el vilassarenc de Notes sobre aquest llinatge a Sant mar Jacint Alsina Mir cap a l’any 1795. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Entroncaran amb els Mas, Mallas, Alsi- na, Mir, Julià, Galceran, Gelpí, Guardi- El cognom Pons ja és documentat a ola, etc. Actualment es quantifiquen 8 Mataró des del 1497. S’identifiquen dos generacions a Vilassar de Mar. llinatges a Sant Joan de Vilassar. El primer i més antic és un llinatge originat a El segon provinent de Barcelona l’ori- l’altre costat dels Pirineus, en concret gina Miquel Pons casat amb Rosa Ca- de Montagne (Regne de França), pro- P sal ja al principi del segle XIX. Un fill, bablement occità. El primer documen- Pere Pons Casals casa amb Mercè tat es Guillem Pou, nascut a Montagne Roldós Guardiola l’any 1850. Tindrà (Regne de França) casat el 1577 amb poc recorregut atès que, com hem dit, Elionor Blanch de Sant Genís de Vilas- predomina la línia materna. Entronca sar. La seva filla Esperança Pou Blanch, amb els Mir, Guardiola, Sust, Carrau, casarà amb Joan Roqueta, nascut a etc. Es quantifiquen 6 generacions. Velours (Regne de France) el 1613. Tin- dran sis fills que adoptaran el cognom El tercer prové de Sant Genís de Vilas- Pou, en lloc del patern Roqueta. Un dels sar. L’origina Maria Pons casada amb fills Magí Pou Roqueta s’establirà com a Jeroni Badia. La seva filla Rosa Badia pescador al Veïnat de Mar. El cognom Pons enllaça matrimonialment amb Magí Pou apareix en tres dels primers docu- Guardiola Campins el 1793. Entroncaran ments del Veïnat de Mar citats per Josep amb els Guardiola, Carrau, Mir, Banús, Samon, el 1741 i en els de 1782 previs Gelpí, Alsina, etc. Es quantifiquen 6 ge- a la fundació del primer ajuntament de neracions a Vilassar de Mar. El cognom Sant Joan de Vilassar. El primer batlle tampoc es consolida al segle XX. de Sant Joan de Vilassar el 1784 serà un membre d’aquest llinatge, Antoni Pou El 1895 els membres dels llinatges Pons Rodon, (alcalde també els anys 1799- vivien i/o eren propietaris de diverses 1800). Més tard també ho seran Antoni 104 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Pou Ferrés de 1822-23; Andreu Roig Classificació: “Llinatges que represen- Pou el 1844 i Genís Pou Banús els anys ten el nom del lloc d’origen, de resi- 1865 i 1867. El llinatge Pou–Roqueta dència o de propietat” en aquest cas: es dedicaran majoritàriament als oficis “Noms d’accidents orogràfics i altres de mar, pescadors, patrons pescadors i referents al relleu o aspecte del ter- cabotatge, pilots i capitans (capità Joan reny”. Pou Almera (a) “El Passerell”175; capità Josep Gelpí Pou; pilot Josep Casanovas Notes sobre aquest llinatge a Sant Pou, etc.). Entroncaran amb els Almera, Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Amat, Julià, Carbonell, Rodon, Borotau, Casanovas, Ferrés, Carrau, Mir, Roig, Cognom molt antic al Maresme. És do- etc. Es quantifiquen 14 generacions, 13 cumentat un llinatge Puig a Arenys l’any d’elles vilassarenques de mar. 1338. Per altra part el cognom Puig és, també a Argentona el 1497, a Mataró el El segon llinatge és l’originat per Anton 1553 entre altres poblacions. El cognom Pou casat amb Rosa Modolell, possible- Puig apareix en tres dels primers document de Cabrera. Una descendent, Rosa ments del Veïnat de Mar citats per Jo- Pou Serra, casarà primer amb Josep sep Samon el 1741, i en els de l‘any Alsina Badia, i després el 1842 amb Jo- 1782 previs a la fundació del primer sep Sust Cisa, mestre d’aixa. El llinatge ajuntament de Sant Joan de Vilassar. es desenvoluparà per línia materna i per tant el cognom no es transmetrà. Aquest Els llinatges Puig identificats que ar- llinatge entroncarà amb els Sust, Borotau, relen de forma significativa a Sant Joan Carrau, Serra, Banús, Puig, etc. Es quan- de Vilassar són dos. El primer i més tifiquen 4 generacions a Vilassar de Mar. antic és provinent de Mataró i l’origina en Pau Puig, bracer, que es casa en El 1895 els membres dels llinatges Pou aquesta ciutat amb Maria Pairot l’any vivien i/o eren propietaris de diverses 1633. El seu fill Josep Puig Pairot, cor- cases a la vila: al c/ de l‘Arpella, 33, 34 der i espardenyer, enllaçarà matrimoni- P i 34 bis (titular: Teresa Pou Amat); al c/ alment amb Maria Àngela Vidal Badia Camí Ral, 35, c/ Sant Genís i c/ Sant l’any 1680. El seu descendent Antoni Antoni, 2, (titulars: Miquel Pou Amat); al Puig Parera casat amb Maria Mallas c/ Sant Joan, 6. c/ de l’Era, 4 Camí Ral, Cisa l’any 1756, ja serà pescador al 4 i c/ Roig, 6 (Titular: Hereus d’Andreu Veïnat de Mar. Entroncaran amb els Pou Salgot); al c/ Sant Genís, 1 (Titular: Riera, Parera, Abril, Villà, Carrau, Rol- Hereus de Josep Pou Serra); al c/ del dós, Mallas, Ferrés, Reig, Mir, Gelpí, Rosari, 3 i Sant Francesc, 21 (Titular: Verdaguer, Baratau, etc. L’any 1846 Hereus de Pere Màrtir Pou Carbonell). hi havien 11 matriculats amb cognom Puig a la llista d’habilitats de la marina Puig: de la vila. Es quantifiquen 14 generacions, 10 de les quals amb components Significat etimològic del cognom: vilassarencs de mar. Els Puig d’aquest “Puig, Pui, Puy, Espoy, Puch, Despuig. llinatge seran pescadors, patrons pes- Del nom comú puig (del llatí pòdium), cadors, mariners, pilots i capitans de la “muntanya”. marina vilassarenca (capitans Joan i Pau Roig Puig, capità Jaume Mir Puig; 175 Veure article Passerell al llibre Galeria de capità Joan Puig Mir176; capità Joan penja-ases de Damià Bas, i del llibre Sant Joan de Vila ssar monografia de Lluís Guardiola Prim 176 Veure apartat Joan Puig Mir al llibre Vilassar 105 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Ferrés Puig; pilot Joan Puig Carrau, Magí, 10 (titular: Miquel Puig Mir); al c/ etc.), naviliers, comerciants i empresa- Tras Església, 21 i c/ Sant Josep, 31 i 177 178 ris (Jaume Puig Mir , Pere Mir Puig , 38 (titular: Hereus de Pau Puig Roig); 179 Miquel Puig Mir , etc.) a Catalunya i al c/ Sant Ramon, 21 i 24 (titular: Ja- Amèrica. Una branca dels Puig, els cinta Felipa Puig Roig); al c/ Sant Jo- Puig-Mir (veure entrada específica) sep, 13 (titular: Antònia Puig Roig); al s’establiren a l’Equador amb força des- c/ Sant Ramon, 21 i 24 (titular: Jacinta cendència. Felipa Puig Roig); al c/ Sant Joan, 5 i c/ Sant Josep, 6 (titular: Joan Puig Roig). El segon llinatge prové de Sant Genís de Vilassar i arribarà a Sant Joan de Puig-Mir: Vilassar avançat el segle XIX. El primer conegut és Bartomeu Puig casat amb Significat etimològic del cognom: Maria l’any 1662 a la parròquia de Sant “Cognom aglutinador del cognom Puig Genís. Una descendent, Carme Puig i del cognom Mir. És originari de Vi- Barba casarà cap al 1860 amb el vilas- lassar de Mar” (veure cognoms Puig i sarenc de mar Genís Lloveras Verda- cognoms Mir). guer, mestre d’aixa. Entroncaran amb els Lloveras, Verdaguer, Villà, Bacàs, Classificació: “Llinatges que represen- Puig, etc. Es quantifiquen 9 generaci- ten el nom del lloc d’origen, de residèn- ons d’aquest llinatge què, en predomi- cia o de propietat” en aquest cas: “Noms nar la línia materna, no es consolidarà. d’accidents orogràfics i altres referents al relleu o aspecte del terreny”. El 1895 els membres dels llinatges Puig vivien i/o eren propietaris de di- Notes sobre aquest llinatge a Sant verses cases a la vila: al c/ de l‘Arpella, Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 38 i 39 (titular: Damià Puig Bové); al c/ del Rosari, 16 i c/ Santa Coloma, 14 (ti- El cognom Puig-Mir180 és específica- P tular: Maria Puig Borotau); al c/ de la ment vilassarenc de mar i d’origen Concepció, 12 i 38 (titular: Josepa Puig recent (segle XX). L’origina l’acabalat Condom); al c/ de l‘Arpella, 8, 9, 18, 19, industrial i comerciant Jaume Puig Mir 20, 32 i c/ Sant Jaume, 24 (titular: He- que va obtenir del Ministeri de Gràcia reus de Jacint Puig Carrau); al c/ del i Justícia espanyol el Reial Privilegi Carme, 1 (titular: Jaume Puig Domè- (14-7-1908) d’unir els cognoms Puig nech); al c/ Sant Ignasi, 11, (titular: Te- i Mir en un de sol Puig-Mir per a la resa Puig Gelpí); al c/ de Sant Magí, 17 seva descendència. Per tant és un nou i c/ Sant Andreu, 21 (titular: Rosa Puig cognom-llinatge que prové dels Puig Mir); al c/ Tras Església, 10 i c/ Sant (veure entrada) originaris de Mataró i dels Mir (veure entrada) de Vilassar de de Mar dels indians 2012 de Tate Cabre i Mireia Oliver. Dalt establerts a Sant Joan de Vilassar. 177 Veure apartat Jaume Puig Mir al llibre Jaume Puig Mir (1850-1929)181 emigrà Vilassar de Mar dels indians 2012 de Tate Cabre i Mireia Oliver i el web: Diccionario Biográfico del Equador de Rodolfo Pérez Pimentel: http://www. 180 Veure els Puig Mir al llibre El Vilassar de diccionariobiograficoecuador.com/tomos/tomo15/ Mar dels Indians de Taté Cabre i Mireia Oliver; i Dic- p8.htm cionari dels Catalans Amèrica 1992. 178 Veure apartat Pere Puig Mir al llibre Vilassar 181 Veure apartat Jaume Puig Mir al llibre Vi- de Mar dels indians 2012 de Tate Cabre i Mireia Oliver lassar de Mar dels indians 2012 de Tate Cabre i Mi- 179 Veure apartat Miquel Puig Mir al llibre reia Oliver i el web: Diccionari Biográfico del Equador Vilassar de Mar dels indians 2012 de Tate Cabre i de Rodolfo Pérez Pimentel:http://www.diccionariobi- Mireia Oliver ograficoecuador.com/tomos/tomo15/p8.htm 106 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT amb els seus germans a l’Equador du- Sant Esteve del Coll (Llinars del Va- rant l’últim terç del segle XIX on feren llès) i l’origina Sebastià Puigvert, pa- una gran fortuna com comerciants, gès, casat amb Maria cap l’any 1670. industrials i naviliers, retornant des- Un fill Miquel Puigvert, boter, enllaçarà prés a Catalunya. Feu considerables matrimonialment amb la vilassarenca inversions182 financeres i immobiliàries Elisabet Mateu-Alsina Abril el 1695. a Barcelona on s’establirà. Fou també Entroncaran amb els Alsina, Llimona, benefactor a Vilassar de Mar (Residèn- Anyé, Villà, Gelpí, Caviglia, Matamala, cia Casa Pairal). Hi ha descendents a Casanovas, Campins, Carrau, etc. El Catalunya i l’Equador. Els Puig-Mir en- cognom Puigvert apareix ja en els pri- troncaran amb els Sagnier, els Pascu- mers documents històrics dels primers al, Fontcuberta, Villavecchia, Marquès, pobladors de la vila citats per Josep Trias, Maspons, etc. de la ciutat de Bar- Samon en concret a la relació d‘assis- celona, i els Bonín, Arosemena, Game, tents a les reunions de l’any 1782 per Castro, Pérez Pimentel, Cornejo, etc. designar representants per gestionar de la ciutat de Guayaquil (Equador). Es la segregació municipal. Els Puigvert quantifiquen 5 generacions d’aquest seran boters duran varies generacions, llinatge amb components vilassarencs després es dedicaran als oficis del mar. de mar i d’altres contrades. En predominar les línies maternes el cognom no es consolidarà. Es quanti- El 1895 els membres dels llinatges Puig fiquen 11 generacions, 10 de les quals Mir vivien i/o eren propietaris de diverses amb components vilassarencs de mar. cases a la vila: al c/ de Sant Magí, 17 i c/ Sant Andreu, 21 (titular: Rosa Puig Mir); El segon llinatge Puigvert arriba a la vila al c/ Tras Església, 10 i c/ Sant Magí, 10 a principis del segle XX, provinent de (titular: Miquel Puig Mir) Sant Iscle de Vallalta, amb l’enllaç matrimonial de Maria Puigvert Mosachs amb Puigvert: Jeroni Carrau Vila l’any 1928. Entron- carà amb els Carrau, Gil, Massó, Porta, P Significat etimològic del cognom: etc. Es quantifiquen 3 generacions a Vi- “Grafia aglutinada de Puig i Verd“. lassar de Mar. A aquest llinatge pertany la desapareguda dinamitzadora cultural Classificació: “Llinatges que represen- Roser Carrau Puigvert (1936-2006). La ten el nom del lloc d’origen, de residèn- sala cultural municipal del Centre Cultu- cia o de propietat” en aquest cas: “Noms ral de Can Bisa porta el seu nom (Sala d’accidents orogràfics i altres referents Cultural Roser Carrau). al relleu o aspecte del terreny”. Pujol: Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Significat etimològic del cognom: “Pujol, Pujols, Puyol, Puchol, Despu- El cognom ja és documentat a Vilas- jol. Del llatí podiolum, “muntanyeta”; sar des del 1497, i a Cabrils des del és el nom comú català amb el mateix 1553. Cognom amb poc recorregut a significat. Sant Joan de Vilassar. S’identifiquen dos llinatges. El primer provinent de Classificació: “Llinatges que represen- 182 Veure El retorn americà: famílies, capital i ten el nom del lloc d’origen, de residèn- poder de Martin Rodrigo Alharilla. cia o de propietat” en aquest cas: “Noms 107 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

d’accidents orogràfics i altres referents fill Josep Pujol Xiviller enllaça matri- al relleu o aspecte del terreny”. monialment el 1848 amb Rosa Ferrés Isern. Entroncaran amb el Ferrés, Fla- Notes sobre aquest llinatge a Sant merich, Lloveras, Ramon, Almera, etc. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Es quantifiquen 7 generacions a Vilas- sar de Mar. Cognom força estès pel Maresme. És documentat a Argentona el 1553; a Ca- El tercer llinatge prové de Sant Pere brils el 1515 i 1553; a Mataró el 1497, de Premià. L’origina Fèlix Pujol, nascut 1515 i 1553; a Tiana el 1497, 1515 i a aquesta població, casat amb Maria 1553; i a Tordera el 1553. A Sant Joan Moragas el 1775. Un descendent Pau de Vilassar s’han identificat diversos Pujol Moragas enllaçarà matrimonial- llinatges arrelats en moments històrics ment amb la vilassarenca Esperança diferents. El primer és provinent del Casanovas Llampallas el 1790. En- Veïnat del Sant Crist de Cabrils. Inici- troncaran amb els Casanovas, Vila, alment per línia paterna era un llinat- Roldós, Carrau, etc. Es quantifiquen 5 ge amb cognom Casanovas, el 1684, generacions a Vilassar de Mar. però, amb el matrimoni entre Antoni Casanovas Sobirà i Ángela Pujol Abril, El quart llinatge l’origina Pau Pujol ca- probablement d’Òrrius, adoptaran el sat amb Teresa Pou cap el 1850. Un cognom Pujol matern que arriba fins descendent Pau Pujol Pou, enllaça als nostres dies. El 1801 Andreu Pujol matrimonialment amb Leonor Casano- Mas (“ca l’Andreuet”), fuster, nascut a vas Roig el 1775. Entroncaran amb els Cabrils enllaçarà matrimonialment en Cantarell, Mas, Roldós, Pellicer, Alsina, segones núpcies amb la vilassarenca Mir, etc. Es quantifiquen 5 generacions de mar Eulàlia Gelpí Mir. Aquest llinatge a Vilassar de Mar. Pujol entroncarà amb els Casanovas, Gelpí, Vives, Dalmau, Abril, Campins, En la segona meitat del segle XIX ar- P Carrau, Banús, Borotau, Bosch, Cabot, riben llinatges Pujol d’altres localitats Ferrés, Mas, Lloveras, Vives, etc. Seran (Llinars del Vallès, Barcelona, etc.), mestres de cases, fusters, mariners, amb poc recorregut a la vila. estanquers, comerciants, consignataris i transitaris, industrials, etc. Un descen- El 1895 els membres dels llinatges Pujol dent dels Pujol (Joan Pujol Ferrés183) vivien i/o eren propietaris de diverses ca- s’establirà a l’Uruguai on donarà lloc a ses a la vila: al c/ de Sant Josep, 6 i 7 (ti- una branca amb descendents que re- tular: Andreu Pujol Gelpí); al c/ Camí Ral, tornaran a Catalunya (Pujol Volonté). Es 8 i c/ Sant Antoni, 23 (titular: Diego Pujol quantifiquen 15 generacions del llinatge Lloveres); a la plaça de la Constitució, 3 de les quals 11 amb components vilas- i c/ Sant Pau, 17 (titular: Josep Pujol Mi- sarencs de mar. Avui el llinatge s’estén llet); a una masia (titular: Fèlix Pujol de per Cabrils, Vilassar de Mar, Barcelona, Pastor); al c/ de Sant Josep, 25 (titular: Cabrera i Montevideo (Uruguai). Josep Pujol Pellicer); al c/ de Sant Joan, 14, 16 i 17 (titular: Hereus de Maria Pujol El segon llinatge l’origina Josep Pujol Pou); al c/ del Carme, 33 bis (titular: He- casat amb Teresa Xiviller el 1820. Un reus de Josep Pujol Pou); al c/ de Sant Josep, 5 (titular: Joan Pujol Reig). 183 -Veure Fons Las cartas de Joan Pujol Fer- rés. període 1881-1904 (450 cartes digitalitzades). Cedit al CEV 108 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Guardiola, Lloveras, Roig, Casaponsa, etc. Un membre del llinatge serà regidor i alcalde de la Vila durant el segle XX (alcalde Pere Ramon Guardiola 1934- 1936). Es quantifiquen 12 generacions, de les quals 4 amb vilassarencs de mar.

El 1895 els membres del llinatge Ra- mon vivien i/o eren propietaris de diverses cases a la vila: una masia i dues cases al c/ Santa Coloma, 24 i al c/ Sant Ignasi, 13 (titular: Joan Ra- mon Carbonell); al c/ Sant Ignasi, 16 (titular: Josep Ramon Carbonell); una R masia (titular: Joan Ramon Isern). Ramon: Raspall:

Significat etimològic del cognom: Significat etimològic del cognom: Del “Nom de baptisme, de Raginmund, substantiu raspall, “instrument per ras- compost de rad, ”consell” i mund “pro- par i treure pols”. tecció”. (FBM). Altre significat forma moderna de Raimon, forma primitiva Classificació: “Llinatges que són origi- de Raimundus formada per rad, ragin nalment vertaders sobrenoms o mal- “consell” i mund, “poble”, ”el que acon- noms. En aquest cas: “Noms d’objec- sella el poble” (J. MA. Albaigès). tes inorgànics i inanimats”.

Classificació: “Llinatges que represen- Origen a Sant Joan de Vilassar / Vilas- ten el nom propi patern o matern” en sar de Mar aquest cas: “Noms germànics”. Cognom provinent de la ciutat de Bar- R Notes sobre aquest llinatge a Sant celona. Arriba a Sant Joan de Vilassar Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: amb l’enllaç matrimonial de Josep Ras- pall, sabater, amb la vilassarenca Ma- El cognom Ramon és documentat al ria Àngels Mir Gelpí l’any 1826. Tindran Maresme des del 1553 (Alella, i Dosrius) cinc fills. El llinatge tindrà poc recorre- el llinatge que s’arrela a Sant Joan de gut a Vilassar de Mar. Vilassar prové de Sant Feliu de Cabrera en concret del Veïnat d’Agell. L’origina El 1895 els membres dels llinatges Jaume Joan Ramon que es casa amb Raspall vivien i/o eren propietaris d’una Elisabet Moyó Garau l’any 1633. Els casa a la vila: al c/ de l’Era, 5 (titular: Ramon restaran a Cabrera com treba- Hereus de Josep Raspall Xauxas). lladors i pagesos durant segles. S’arrelen a Sant Joan de Vilassar a final del Recto: segle XIX quan Pau Ramon Llibre casat amb Maria Serra Rodon, el 1899 s’hi Significat etimològic del cognom: estableix. Entroncaran amb els Serra, Cognom no estudiat per cap dels espe- Carbonell, Gibert, Carrau, Bernet, Nin, cialistes catalans. Segons el Diccionari 109 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Alcover–Moll com mot es tracta d’un Classificació: “Llinatges que represen- castellanisme. Altre possibilitat seria ten noms de càrrec o dignitat, d’ofici o que provingués del mot Rector “De rec- de professió”. En aquest cas: “Noms tor, o sigui el que regeix” aplicat espe- de grau nobiliari, dignitat o càrrec cialment a qui regeix una parròquia” (J. d’autoritat civil”. Ma. Albaigès). O bé de Rectoret derivat diminutiu de Rector (J. Ma. Albaigès). Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Classificació: “Llinatges que són ori- ginàriament vertaders sobrenoms o El cognom ja és documentat des del malnoms”. En aquest cas: “noms de 1497 a Palafolls i Tordera. El cognom qualitats mentals o morals i de confes- Reig apareix ja en els primers docu- sió religiosa” ments històrics dels primers pobladors del Veïnat de Mar citats per Jo- Notes sobre aquest llinatge a Sant sep Samon. En concret a la relació Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: d‘assistents a les reunions de l’any 1782 per designar representants per El cognom Recto té l’origen a Sant Ju- gestionar la segregació municipal. Hi lià d’Argentona. L’origina Joan Recto ha constància, però que ja és al Ve- casat amb Maria Moyo cap al 1760. ïnat de Mar l’any 1631, quan Nadal El llinatge es desenvoluparà per Sant Reig, traginer, nascut a l’illa de Ma- Feliu de Cabrera. No arribarà a Sant llorca enllaça matrimonialment amb Joan de Vilassar fins a mitjans del se- Antiga Estrany (escrit Strany). Na- gle XIX. El 1856 Antònia Recto Gines- dal Reig (també Reig Nadal, escrit tà casa amb el pescador vilassarenc a vegades amb la grafia Reix) serà Josep Casanovas Roldós. El cognom l’hostaler del Veïnat i originarà aquest es transmetrà per línies maternes i llinatge que entroncarà amb els Ca- tindrà poc recorregut. Pagesos a Ca- sanovas, Mas, Costa, Carrau, Mateu, brera es dedicaran, després als oficis Alsina, Lloveras, Feliu, Pou, Mallas, del mar a la vila. Entroncaran amb Gelpí, Roldós, Cisa, March, etc. Se- R els Casanovas, Roldós, Reig, Llibre, ran traginers, hostalers, pagesos, Bernet, Carrau, Lloveras, Ramon, etc. pescadors, patrons pescadors, pilots Es quantifiquen 8 generacions a Sant i capitans de la marina vilassaren- Joan de Vilassar. ca184 (pilot Joan Mas Reig; capitans: Artur185 i Pau Mas Reig). Ja al segle El 1895 els membres del llinatge Recto XX un membre del llinatge serà alcal- vivien i/o eren propietaris d’una casa a de de Vilassar de Mar (Jeroni Marsal la vila: al c/ de Sant Josep, 5 (titular: Reig (1979-81). Es quantifiquen 13 Joan Recto Cullell). generacions d’aquest llinatge a Vilas- sar de Mar. Reig: 184 Veure Apendix II “Nómina de barcos y ca- Significat etimològic del cognom: “Rei, pitanes que llegan a Montevideo entre los años 1880 y 1902” i Apendix III: De los principales marinos y Rey, Rig, Reitg. Del nom comú rei (llatí capitanes originarios de Vilassar de Mar al llibre De rege), títol de monarca sobirà. La for- Vilassar de Mar al Río de la Plata Història de la emi- ma reig és possible que vingui del plu- gración de Catalunya al Uruguay en el siglo XIX. de Gustavo Ferrés Pacheco Montevideo 2014. ral Reges o del genitiu llatí regis. 185 Veure article el Pigat al llibre Galeria de Penja-ases de Damià Bas. 110 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Un segon llinatge l’origina Joan Reig de Vilassar atès que predominen les Albert que casa amb Maria Sabater línies maternes. S’identifiquen força Esclusa l’any 1815 a Sant Joan de Vi- llinatges provinents de Sant Genís de lassar. Entroncaran amb els Sabater, Vilassar, Sant Esteve de Palautordera, Llibre, Bernet, Carrau, Recto, Ramon, Castellbisbal, Mataró, Dosrius-Càno- Ferrés, etc. Es quantifiquen 7 gene- ves, Sant Feliu de Cabrera, Sant Ju- racions d’aquest llinatge amb compo- lià d’Argentona, etc. El primer llinatge nents vilassarencs de mar. important identificat és el provinent de Dosrius i després de Cardedeu. L’ori- Un tercer llinatge Reig provinent de gina Arnau Ribas, bracer, del Regne Constantí (comarca del Tarragonès), de França, probablement occità, casat arribarà a Sant Joan de Vilassar per amb Magdalena a Sant Genís de Vilas- línia materna amb el matrimoni entre sar l’any 1653. Una filla Elisabet Ribas Antònia Reig Boronat i Antoni Batalla enllaçarà matrimonialment l’any 1674 Alsina, industrial tintorer de Barcelona. amb Miquel Bassa Mayoles, corder El seu fill, ja al segle XX, Joan Batalla del Veïnat de Mar. Entroncaran amb Reig, serà alcalde de Sant Joan de Vi- els Bassa, Abril, Lloveras, Casanovas, lassar els anys 1917-21 i 1921-23. Verdaguer, Alsina, Borotau, Roig, Sust, etc. En desenvolupar-se per línia ma- El 1895 els membres dels llinatges terna el cognom no es consolidarà. Es Reig vivien i/o eren propietaris d’una quantifiquen 15 generacions a Vilassar casa a la vila: al c/ de Sant Ramon, 31 de Mar. (titular: Dolors Reig Bas); al c/ de Sant Andreu, 12 (titular: Jaume Reig Pou) i El segon llinatge prové de Dosrius i al c/ de l’Arpella, 5 (titular: Joan Reig Cànoves. L’origina Francesc Ribas, Abril). pagès nascut a Dosrius casat amb Marianna cap a l’any 1665. Una des- Ribas: cendent Maria Ribas Suari de Car- dedeu casarà l’any 1810 amb el vi- Significat etimològic de cognom: lassarenc de mar Jaume Casanovas “Riba, Ribes, Ribas, Riva, Rivas, Lar- Feliu, fabricant. Entroncaran amb els R riba. Del nom comú riba (del llatí ripa) Casanovas, Carrau, Borotau, Anyé, “vorera de mar o de riu” . Llimona, Roca, Villà, Guardiola, etc. En desenvolupar-se per línia mater- Classificació: “Llinatges que represen- na el cognom no es consolidarà. Els ten el nom del lloc d’origen, de resi- descendents vilassarencs del llinatge dència o de propietat” en aquest cas: seran, comerciants, fabricants, indus- “Noms d’accidents orogràfics i altres trials tèxtils (fàbrica Can Nyol gran i referents al relleu o aspecte del ter- Can Nyol petit), pilots i capitans. Un reny”. membre d’aquest llinatge fou regidor i alcalde de la vila (Josep Casanovas Notes sobre aquest llinatge a Sant Ribas 1852-53). Es quantifiquen 11 Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: generacions, 7 de les quals amb vilassarencs de mar. Actualment el llinatge El cognom és documentat a Cabrera i s’estén a més de Vilassar de Mar, per Teià des del 1497, a Argentona el 1515 Barcelona, Sant Cugat del Vallès i al- i a Vilassar el 1553. El cognom Ribas tres poblacions. té, però, poc recorregut a Sant Joan 111 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Altres llinatges Ribas que arribaran a jol, amb un fill, Josep Roca Pujol, pa- la vila com hem apuntat durant el se- tró pescador que casarà el 1771 amb gle XIX i principi del XX, la majoria per Maria Fargas Gelpí. Entroncaran amb línies maternes, no tindran recorregut els Fargas, Casals, Gelpí, Puig, Domè- significatiu. nech, Carrau, Anyé, Casanovas, Vila, Mir, Bosch, Bruguera, Mas, etc. Seran El 1895 els membres dels llinatges pescadors, patrons, mariners pilots (pi- Ribas vivien i/o eren propietaris de lot Pere Roca Puig), etc. Dues bran- dues cases a la vila: al c/ de l’Arpella, ques d’aquest llinatge arrelaren a Yau- 5 (titular: Teresa Ribas Clos) i al c/ de co, Puerto Rico (Pere Roca Banús) i a Sant Pau, 22 (titular: Antoni Ribas Ver- Santa Fe, Argentina (Ignasi Roca Ba- daguer). nús). Aquest llinatge donarà un alcalde a la vila (alcalde Ignasi Roca Puig Roca: 1872-73). Es quantifiquen 9 generacions d’aquesta nissaga a Vilassar de Significat etimològic del cognom: Mar i a Amèrica. “Roca, Roques, Rocas. Del nom comú roca (del pre-romà rocca)”. Les vari- Un segon llinatge l’origina Antoni Roca, ants Rocas i Roques són la forma del pescador, casat amb Maria Gelpí Ribas plural. l’any 1711 al Veïnat de Mar. Entronca- rà amb els Gelpí, Almera, Casanovas, Classificació: “Llinatges que represen- Mir, Tura, Bosch, Julià, Roldós, Vila, ten el nom del lloc d’origen, de resi- Pou, Argimon, etc. Seran pescadors, dència o de propietat” en aquest cas: mestres d’aixa, patrons pescadors, pi- “Noms d’accidents orogràfics i altres lots i capitans. El cognom no es conso- referents al relleu o aspecte del ter- lidarà atès que predominà la línia ma- reny”. terna. Es quantifiquen 11 generacions a Vilassar de Mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Un tercer llinatge prové de Tarra- R gona i Sants (Barcelona). L’origina El cognom ja és documentat a Sant Manuel Roca Guardia, nascut en Cebrià de Vallalta el 1497 i Calella el aquesta última població, farmacèu- 1553. El cognom Roca apareix citat en tic186 establert a la vila que enllaça els primers documents del Veïnat de matrimonialment amb Teresa Mar- Mar citats per Josep Samon el 1741 sal Bisa el 1902. Entroncaran, ja al i en els del 1782 previs a la fundació segle XX, amb els Marsal, Bisa, Mir, del primer ajuntament de Sant Joan Crespo, Jover-Santinyà, etc. Seran de Vilassar. S’identifiquen força llinat- farmacèutics. Aquest llinatge dona- ges. El primer prové de Sant Julià de rà dos alcaldes a la vila al segle XX Vilatorta. L’originen dos germans, el (alcalde Manuel Roca Guàrdia 1925- primer Jaume Roca, terrisser, nascut a 29187 i alcalde Manuel Roca Marsal aquesta població casat amb Arcàngela 186 Veure capítol Apotecaris i remeis de l’épo- Ferrer, amb dos fills que es casaran al ca al llibre monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Veïnat de Mar. Julià i Pere Roca Ferrer. Joan de Vilassar, Historia i geografia de la comarca Aquest últim, pescador, es casarà amb vilassanesa i del Maresme 1955. 187 Veure article biogràficcarrer Manuel Roca Anna Gelpí Ferrés. El segon germà al llibre Carrers i Gent de Vilassar de Mar 1997 de Francesc Roca casat amb Maria Pu- Damià Bas. 112 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

1958-1971)188. Es quantifiquen 4 ge- cognom Roig apareix ja en els primers neracions d’aquest llinatge a Vilas- documents històrics dels primers pobla- sar de Mar. dors del Veïnat de Mar citats per Josep Samon en concret a la relació d‘assis- Un quart llinatge que ignorem proce- tents a les reunions de l’any 1782 per dència, l’origina Jacint Roca, pesca- designar representants per gestionar la dor, casat amb Raymunda Estanyol. segregació municipal. S’hi identifiquen El seu fill, Jacint Roca Estanyol casa força llinatges Roig, tot i que alguns d’ells amb la vilassarenca de mar Rosa Rol- s’entrecreuen. El primer ja és al Veïnat de dós Farreras l’any 1841. Entroncaran Mar cap a l’any 1660, es tracta de Pere amb els Casanovas, Alsina, Verda- Roig189, pagès, que casa amb Eulàlia Pi- guer, Carrau, Farreras, Sabater, Gel- farrer. Tindran 9 fills. Els descendents190 pí, etc. Es dedicaran als oficis del mar seran pescadors, pilots, capitans i navi- (pilot: Jacint Roca Estanyol). Es quan- liers de la marina vilassarenca i comer- tifiquen 6 generacions d’aquest llinat- ciants. Aquest llinatge arriba als nostres ge a Vilassar de Mar. dies. Entroncaran amb els Pifarrer, Llo- veras, Roldós, Gelpí, Borotau, Carrau, L’any 1846 hi havia inscrits en les llis- Ferrés, Mir, Puig, Julià, Gelpí, Casano- tes d’hàbils de la marina de la vila, 11 vas, Guardiola, V/Berdaguer, Abril, Reig, matriculats amb cognom Roca. Pou, etc. S’hi quantifiquen 12 generacions amb vilassarencs de mar. El 1895 els membres dels llinatges Roca vivien i/o eren propietaris de di- El segon llinatge prové de Sant Andreu verses cases a la vila: al c/ Sant Josep, de Llavaneres. El primer documentat 20, (titular: Jacint Roca Carreras); al c/ és en Salvi Roig casat amb Maria Roig Sant Roc, 18 (titular: Rosa Roca Car- Peris. Un dels fills Salvador Roig Roig, rau); al c/ Sant Pau 13 i c/ Sant Josep, mariner casarà amb la vilassarenca 1, 2 i 3 (titular: Antoni Roca Roldós). Paula Feliu Barrau l’any 1773. En- troncaran amb els Feliu, Barrau, Reig, Roig: Pou, Bas, Marsal, Mas, Roldós, Julià, Creus, Moragas, etc. Es quantifiquen R Significat etimològic del cognom: 7 generacions a la vila. “Roig, Roy. De l’adjectiu roig, del llatí rubeus, vermellós”. Un tercer llinatge Roig també significatiu, és el que prové de Premià. El Classificació: “Llinatges que són origi- primer documentat és Jeroni Roig, nalment vertaders sobrenoms o mal- pescador, casat amb Coloma Lloveras noms. En aquest cas: “Noms de parts i establert al Veïnat de Mar cap a l’any del cos i de qualitats o defectes físics”. 1720. Entroncaran amb els Mateu Al- sina, Lloveras, Carrau, Guardiola, Pa- Notes sobre aquest llinatge a Sant gès, Cahué, Cabot, Borotau, Llenas, Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Mir, Mallas, etc. Es quantifiquen 6 generacions vilassarenques de mar. El cognom és remunta al segle XIV. És 189 Veure articles Roig al llibre Galeria de documentat a Mataró des del 1497, a penja-ases de Damià Bas 2003. Premià, Canet i Dosrius des del 1515. El 190 Veure capítol Una família vilassanesa del segle XIX al llibre monografia de Lluís Guardiola Prim Sant Joan de Vilassar, Historia i geografia de la 188 Ibídem comarca vilassanesa i del Maresme 1955. 113 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Finalment s’hi identifiquen dos llinat- El 1895 els membres dels llinatges ges Roig amb menys recorregut. Un Roig vivien i/o eren propietaris de di- procedent de Premià, Pau Roig casat verses cases a la vila: al c/ del Rosari, amb Elisabet Sabater cap a l’any 1708 27, (titulars: Hereus de Josep Roldós i establert al Veïnat. Tindrà poc recor- Gelpí); c/ del Rosari, 12 (titular: He- regut 2 generacions. Un altre el de Jo- reus de Simó Roig Guardiola); c/ Sant sep Roig amb Eulàlia Amat que són a Francesc,19 i 20 (titular: Jacint Roig Vilassar de Mar cap al 1820. Tindran Gelpí); c/ Sant Sebastià, 19 i c/ San- també poc recorregut, amb sols 3 ge- ta Coloma, 18 (titular: Teresa Roig Fe- neracions a la vila. liu); c/ Sant Llorenç, 8 (titular: Feliciano Roig Llenas); c/ del Carme, 25 (titular: La gran majoria dels llinatges es dedi- Andreu Roig Llenas); c/ Sant Genís, 9 caran als oficis del mar. L’any 1846 hi (Titulars: Hereus Llorenç Roig Llenas); havia inscrits en les llistes d’hàbilitats c/ Sant Sebastià, 21 (titulars: Dolors i de la marina de la vila, 37 matriculats Rosa Roig Llenas); c/ Santa Coloma, amb cognom Roig. Seran pescadors, 19 (titular: Rosa Roig Llenas); c/ Sant patrons pescadors, pilots i capitans de Ramon, 22 i c/ Sant Andreu, 10 (titu- la marina191 vilassarenca (capitans: Sal- lars: Hereus de Josep Roig Carrau); c/ vador Roig Abril (a) “Vadó Tafalla”192; Sant Roc, 22 i 23 (titulars: Hereus de Feliu Roig Borotau; Feliu Roig Carrau; Feliu Roig Carrau); c/ Sant Roc, 16 i Llorenç Roig Carrau; Llorenç Roig Lle- 16 bis (titulars: Hereus de Jaume Roig nas; Antoni Roig Mir; Pau Roig Puig193; Carrau); c/ Sant Josep, 16 ( titulars: Joan Roig Puig; Jeroni Roig Pujol, Pere Hereus d’Andreu Roig Guardiola); c/ Mas Reig (a) “El Pigat”194; pilots: Miquel Sant Joan 9 (titulars: Hereus de Josep Roig Alsina; Antoni Roig Carrau; Feliu Roig Ribas); c/ Arpella, 36 (titulars: Je- Roig Carrau; Josep Roig Carrau; An- roni Roig Rosés); c/ Sant Roc, 12, (ti- dreu Roig Llenas; Feliciano Roig Lle- tular: Maria Roig Ferrés); c/ Sant Roc, nas; Jaume Roig Mir, entre altres). 13 (titular: Feliu Roig Borotau); c/ Sant Andreu, 11 (titulars: Hereus d’Eulàlia Aquests llinatges Roig donaran, tam- Roig Moragas). R bé, tres alcaldes a la vila als segles XIX i XX (alcalde Andreu Roig Pou 1844; Roldós: alcalde Feliu Puig Roig 1887-1889 i alcalde Antoni Roig Mir 1924-1925). Significat etimològic del cognom: “Rol- 191 Veure Apendix II “Nómina de barcos y ca- dó, Roldós. De roldor, nom de planta. pitanes que llegan a Montevideo entre los años 1880 Del llatí roretoru, de ros tyrius, “Sumac y 1902” i Apendix III: De los principales marinos y de Tir” (Síria). J. Ma. Albaigès. Roldor. capitanes originarios de Vilassar de Mar al llibre De Vilassar de Mar al Río de la Plata Història de la emi- Arbust de la família de les coriariàcies gración de Catalunya al Uruguay en el siglo XIX. de (Coriaria myrtifolia), glabre, de bran- Gustavo Ferrés Pacheco Montevideo 2014. I capítol ques tetràgones, fulles oposades i en- X “La Marina de vela i les Mestrances” del llibre monografia Sant Joan de Vilassar , història i geografia teres, flors menudes i verdoses i fruits de la comarca vilassanesa i del Maresme de Lluís formats per cinc aquenis negres i llu- Guardioloa Prim 1955. ents (Diccionari Cat.). 192 Veure article Tafalla al llibre Galeria de penja-ases de Damià Bas 2003. 193 Veure article La tràgica fi de la corbeta Classificació: “Llinatges que represen- José Roig, d’Agustí Martín Sabater a la Revista Sin- ten el nom del lloc d’origen, de resi- gladures n º11 194 Veure articles Pigat al llibre Galeria de dència o de propietat. En aquest cas: penja-ases de Damià Bas 2003. noms de plantes i els seus conreus”. 114 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Notes sobre aquest llinatge a Sant unió de l’any 1782 per l’elecció de repre- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: sentants prèvia a la fundació del primer ajuntament de Sant Joan de Vilassar. El cognom Roldós escrit en diferents Els Roldós es dedicaran als oficis del grafies, Rourdors, Roudós, Raudors mar, ja en la llista d’habilitats per la ma- i Roldós segons l’època, és un dels rina de 1846 n’hi apareixen 21 matricu- cognoms documentats més antics del lats. Seran a més de pescadors, patrons Maresme. Es disposa d’evidència em- de pesca i cabotatge per les costes de pírica des de l’any 1280. Tot sembla la Península, França i Itàlia, mariners, apuntar que és un cognom específic pilots i capitans de la marina vilassaren- del Maresme i concretament de Ca- ca (capitans Jeroni197 (a) ”Peixorota de brils. Amb el pas del temps, però, s’ha cal Xoi”198 i Agapito Roldós Vila: capità estès a diverses poblacions Sant Genís Antoni Roldós Baleta199; capità Jaume de Vilassar, Sant Pere de Premià, Sant Roldós Alsina; capità Josep Roldós Feliu de Cabrera, Sant Julià d’Argento- Moragull; capità Pau Roldós. Pilots i na, Mataró, Sant Antoni de Vilamajor, oficials: Josep i Jaume Roldós Borotau; Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Teià, pilot Miquel Roldós Julià; pilots: Arcadi, etc. i és present actualment, també, a Agustí i Roldós Calzada entre altres). Hi diversos països d’Amèrica (l’Uruguai, haurà també, pagesos, velers, fusters i l’Equador, l’Argentina, etc.). més tard, fabricants tèxtils200 (fabricants: Joan Roldós Mas, Joan Serra Roldós), Les diferents línies dels Roldós195 del etc. Els Roldós vilassarencs entronca- Veïnat de Mar provenen del llinatge ori- ran amb els Carrau, els Ferrés, els Ca- ginat al Sant Crist de Cabrils, en concret sanovas, els V/Berdaguer, els Badia, del “Mas Roldós”, situat a la part alta del els Gelpí, els Serra, els Lloveres, els Veïnat, al marge esquerre de la Riera Roig, els Baratau / Borotau, els Fargas, de Cabrils. El primer Roldós196 del llinat- els Pujol, etc. ge fou Arnau de Roudors, pagès nascut cap a l’any 1280, que es casa el 1302 Una línia del llinatge (Roldós Baleta), amb Benaguda. El llinatge durant els s’establí a l’Equador201 l’últim terç del primers segles serà present a Cabrils, segle XIX. Els descendents han esde- R Sant Genís de Vilassar, Cabrera, Teià, vingut importants personalitats de la etc. Seran pagesos, negociants, sas- vida pública d’aquell país (presidents i tres, mitgers, paraires, fabricants tèxtils, 197 Veure El capità Jeroni Roldós Vila d’Agustí etc. Un fadristern, Salvi Roldós Godàs, Martin Sabater a la Revista Singladures nº 12 i veure pescador serà el primer en establir-se Un vilassarenc heroi de Cavite d’Agustí Martin Saba- al Veïnat de Mar, on es casa amb Anna ter a la Revista Singladures nº16 i la seva biografia a l’Enciclopèdia Viquipèdia entrada Antoni Roldós Bale- Maria Ferrés (Farrés) Moragas el 1694. ta al web: La gran majoria dels Roldós vilassa- https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Rol- rencs de mar provenen d’aquest llinat- d%C3%B3s_i_Baleta 198 Veure article Peixerota al llibre Galeria de ge. El cognom Roldós apareix en els penja-ases de Damià Bas. documents del Veïnat de Mar citats per 199 Veure Un vilassarenc heroi de Cavite Josep Samon, específicament en la re- d’Agustí Martin Sabater a la Revista Singladures nº16 200 Veure capítol Els Roldós, de sastres a fabricants al llibre Els orígens de la primera indus- 195 Veure article inèdit Sobre el orígen de los trialització del rerepaís, un cas emblemàtic: Vilassar Roldós de Vilassar de Mar, preguntas y respuestas i el capital comercial barceloní (1828-1875), Mataró de Jordi Casanovas Berdaguer. 1999 de Benet Oliva Ricós. 196 Veure Els Roldós document inèdit de Mi- 201 Veure article Els catalans a l’Equador de Fer- quel Estruch Traiter. nando Jurado Novoa al Revista Paratge nº 5 i 6 1994 115 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

vicepresidents de la República Jaime202 Classificació: “Llinatges que represen- i León Roldós Aguilera, 1979-1981). ten el nom del lloc d’origen, de resi- Un altre línia (Roldós Bruguera)203 s’es- dència o de propietat” en aquest cas: tablí a l’Uruguai com a comerciants i li- “Noms d’accidents orogràfics i altres corers. Es quantifiquen 24 generacions referents al relleu o aspecte del ter- del llinatge des del primer documentat, reny”. 11 de les quals amb components vilassarencs de mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: El 1895 els membres dels llinatges Roldós vivien i/o eren propietaris de Cognom ja documentat al Maresme des diverses cases a la vila: al c/ Sant Ra- del 1515 i a Mataró el 1553. El llinatge mon, 2 (titulars: Hereus Miquel Roldós Roqueta tindrà poc recorregut al Veïnat Xifré); al c/ Sant Sebastià, 14 (titular: de Mar. S’hi identifiquen tres llinatges. Jaume Roldós Guardiola); al c/ Sant El primer és originat a l’altre costat dels Sebastià, 12, (titular: Bonaventura Rol- Pirineus en concret a Velours (Regne dós Casanovas); c/ de l’Era, 12 (titu- de França), probablement occità. Aviat, lar: Hereus Jaume Roldós Borotau); c/ però, els descendents esdevindran Pou. Sant Ignasi, 10 (titular: Josep Roldós El primer documentat es Joan Roqueta Baleta); c/ de l’Era, 8 i c/ de Sant Roc, “Alies Pou”, nascut a Velours, pescador, 14 i 15 (titular: Eulàlia Roldós Roig); c/ es casa el 1613 amb Esperança Pou del Carme, 32 (titular: Agapito Roldós Blanch, filla de Guillem Pou, occità nas- Vila); c/ Sant Andreu, 5 (titular: Gertru- cut a Montagne (Regne de França) i Eli- dis Roldós Mas); c/ del Carme, 14 (titu- onor Blanch de Sant Genís de Vilassar. lar: Hereus de Joan Roldós Villà); c/ de Tindran sis fills que portaran el cognom l’Arpella, 6 (titular: Eulàlia Roldós Car- Pou Roqueta. Un dels quals Magí Pou bonell); c/ Sant Llorenç, 3 (titular: He- Roqueta s’establirà com a pescador al reus de Rosa Roldós Lloveras); c/ Sant Veïnat de Mar i donarà lloc als Pou vilas- Magí, 11 (titular: Jeroni Roldós Vila); c/ sarencs de mar, entre ells al primer batlle del Carme, 17, c/ Sant Genís, 21, 26 i de Sant Joan de Vilassar el 1784, Antoni R 26 bis (titular: Jaume Roldós Roldós); Pou Rodon. El llinatge Pou–Roqueta es c/ de la Concepció, 15 (titular: Dolors dedicaran majoritàriament als oficis de Roldós Baleta); c/ de la Concepció, 16 mar. Es quantifiquen 14 generacions, 13 (titular: Antoni Roldós Baleta). d’elles vilassarenques de mar.

Roqueta: Un segon llinatge prové de Vilassar de Dalt, el primer documentat és Martí Ro- Significat etimològic del cognom: queta casat amb Josepa Marfà. Un des- “Nom comú derivat de roca (del cendent, Josep Roqueta Villà casat amb pre-romà rocca). Coloma Sarriera de Barcelona cap el 1850 s’establirà a la vila. El llinatge tindrà poc re- 202 Veure Enciclpèdia Viquipèdia entre Jaime corregut a la vila, 3 generacions. Roldós Aguilera.Web: https://ca.wikipedia.org/wiki/ Jaime_Rold%C3%B3s Tamb, el web Busca Bigrafi- as: http://www.buscabiografias.com/biografia/verDe- Finalment un altre llinatge, l’origina Jo- talle/7378/Jaime%20Roldos%20Aguilera sep Roqueta Sabater que casarà amb 203 Veure el llibre De Vilassar de Mar al Rio la vilassarenca Carme Verdaguer Mir de la Plata. Història de la emigración de Catalunya al Uruguay en el Siglo XIX,. Trayectòria de la familia el 1846, igualment, però, tindrà poc re- Ferrés i Carrau ( 2014) de Gustavo Ferrés Pacheco corregut. 116 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

El 1895 els membres dels llinatges Ro- Sant Joan de Vilassar cap al 1805. queta vivien i/o eren propietaris de di- Entroncaran amb els Abril, Verdaguer, verses cases a la vila: al c/ Sant Pau,19, Bonamussa, etc. Es quantifiquen 6 20 i 21 (titular: Josep Roqueta Verda- generacions a Vilassar de Mar. guer) i c/ Camí Reial, 31, (titular: Dolors Roqueta Sarriera). Un tercer llinatge també s’assentà a Sant Joan de Vilassar en les primeres Ros: dècades del segle XIX, l’origina Isidre Ros casat amb Maria Costa, cap al Significat etimològic del cognom: 1830. El cognom es desenvoluparà “Ros, Rosset, Roset, Rossic. De l’ad- per línies maternes i no es consolida- jectiu ros (del llatí russu)”color entre rà. Entronca amb els Ferrés, Masca- castany clar i groc d’or”. ró, Gelpí, Casanovas, Lloberas, etc. Es dedicaren als oficis del mar com Classificació: “Llinatges que són origi- pescadors patrons, pilots i capitans de nalment vertaders sobrenoms o malla marina vilassarenca (capità: Josep noms. En aquest cas: “Noms de parts Lloveras Ros què entre 1914-15 va del cos i de qualitats o defectes físics”. ser alcalde de la Vila). Es quantifiquen 6 generacions a Vilassar de Mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: El 1895 els membres dels llinatges Ros vivien i/o eren propietaris de di- El cognom Ros ja és documentat a verses cases a la vila: al c/ de Sant Tordera en 1408 i des del 1497 a Vilas- Llorenç, 9 (titular: Dionís Ros Abril); sar, Canet de Mar i Mataró. El cognom al c/ de Sant Llorenç, 10 (titular: He- ja apareix en els documents del Veï- reus de Simó Ros Bas); al c/ de Sant nat de Mar citats per Josep Samon, Sebastià, 7 (titular: Jacinta Ros Cos- específicament en la reunió de 1782 ta; al c/ del Carme, 23 (titular: Hereus per l’elecció de representants prèvia a de Ramon Ros Casanovas); al c/ del la fundació del primer ajuntament de Camí del Cementiri, 7 (titular: Ramona Sant Joan de Vilassar. S’identifiquen Ros Parellada); al c/ de Sant Pau, 18 R dos llinatges. El primer l’origina Barto- (titular: Jeroni Ros Llenas). meu Ros, pescador casat amb Maria Gassià, el 1678 i establert al Veïnat de Mar. El seu fill Pau Ros Gassià, en- llaçarà matrimonialment amb Maria Pinós l’any 1715. Entroncaran amb els Mallas, Bassa, Verdaguer, Llenas, Mas, Gorgullon, Roig, Feliu, Badia, Guardiola, Mir, Cabot, Campins, etc. Seran inicialment pagesos, treballadors i traginers i després pescadors, patrons pescadors, etc. Es quantifiquen 11 generacions a Vilassar de Mar.

El segon llinatge l’origina Josep Ros casat amb Teresa Serra establerts a 117 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

El segon és l’originat per Pacià Sa- bater, pagès “de can Sabatera” casat amb Elisabet Agell el 1625 a Sant Ge- nís de Vilassar. El 1721 una descendent, Maria Sabater Mayoles contrau matrimoni amb el pescador Jeroni Mateu Alsina Puig i s’estableixen al Veïnat de Mar. D’aquest llinatge es quantifiquen 12 generacions, 10 amb branques a Vilassar de Mar que ja no porten el cognom. Aquest llinatge entronca amb els Almera, Argimon, Ca- sanovas, B/Verdaguer, etc.

El tercer llinatge és el de Pau Sabater S casat amb Isabel Roura, de Figueres Sabater / Sabatés: (Alt Empordà). El seu fill Josep Saba- ter Roura, nascut a Figueres enllaça Significat etimològic del cognom: “Sa- matrimonialment amb la vilassarenca bater, Sabaté, Sabatés”. Del substan- de mar Eulàlia Roca Armengol el 1846. tiu sabater, “qui fa sabates”. Tindrà tres fills. D’aquest llinatge es comptabilitzen 6 generacions. Entron- Classificació: Classificació: “Llinatges caran amb els Pou, Pujol, Sust, Pare- que representen noms de càrrec o dig- ra, Gelpí, Martín, etc. Seran sabaters, nitat, d’ofici o de professió”. En aquest pilots i capitans de la marina vilassa- cas: “Noms d’ofici i professió tècnica”. renca i de la “Compañía Transmediter- ránea” (capità: Josep Sabater Roca). Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Resten altres llinatges Sabater a la vila de difícil identificació i que no es El cognom Sabater és documentat a consoliden. Calella l’any 1349, a Argentona el 1497 S i a Vilassar des del 1553. Hi ha múlti- El 1895 els membres dels llinatges ples llinatges Sabater que conflueixen Sabater vivien i/o eren propietaris de a Sant Joan de Vilassar. La majoria diverses cases a la vila: al c/ de Sant originats a Sant Genís de Vilassar, al- Pere, 21 (titular: Caterina Sabater tres a Cabrera i finalment a Figueres Castells); al c/ d’en Roig, 12 (titular: (Alt Empordà). Els més importants és Rosa Sabater Castells); al c/ del Ro- l’originat per Joan Sabater, pagès ca- sari, 13 i al c/ Sant Ramon, 20 i 21 (ti- sat amb Maria Engràcia Bergay a Sant tular: Pere Sabater Torner). Genís de Vilassar cap a l’any 1700, que per línies maternes s’arrela a Sant Sala: Joan de Vilassar. Es comptabilitzen 7 generacions. Aquest llinatge a Vilassar Significat etimològic de cognom: “Sala, de Mar, que perd el cognom, entronca- Salas, Sales”. De Salla, ”cambra de rà amb els Carrau, Roldós, Guardiola, rebre”. En l’edat mitjana apareix ben Gelpí, etc. documentat Sala i Salla com a nom de persona: Salla (969), Salla (981). 118 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Classificació: “Llinatges que repre- al c/ de l’Era, 16 (titular: Joan Sala Ar- senten el nom propi patern o matern” mengol); al c/ de Sant Andreu, 13 i c/ en aquest cas: “Noms germànics”. de l’Església, 13 (titular: Hereus de Jo- sep Sala Olivé). Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Sagalés:

El cognom ja és documentat a Teià des Significat etimològic del cognom: del segle XV i a Agell, Cabrera i Llavane- “Segalés, Sagalés, Sigalés. Grafia res el 1497. El cognom Sala ja apareix en incorrecta de segalers o segolers. els documents del Veïnat de Mar, citats Segoler “camp de sègol”. per Josep Samon, el 1782 per l’elecció de representants prèvia a la fundació del Classificació: “Llinatges que represen- primer ajuntament de Sant Joan de Vilas- ten el nom del lloc d’origen, de resi- sar. S’identifiquen diversos llinatges. El dència o de propietat. En aquest cas: primer que té origen al Veïnat d’Agell per- noms de plantes i els seus conreus”. tanyent a Sant Feliu de Cabrera i l’origina Mariano Sala, pagès casat amb Eulàlia Notes sobre aquest llinatge a Sant Ribas Bruguera. El seu fill, Bonaventura Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Sala Ribas casa el 1758 amb la vilassarenca de mar Maria Abril Pou. Entronca- El cognom Sagalés prové de Mataró ran amb els Abril, Roldós, Muns, Carrau, i ha tingut poc recorregut a Vilassar Guardiola, Ferrés, Mir, Casanovas, Villà, de Mar. L’origina el mataroní Agustí Pons, Roig, etc. En predomina les línies Sagalés Casanovas casat amb Espe- maternes, el cognom no es consolidarà. rança Albertí Blanch cap l’any 1865. El Es quantifiquen 11 generacions a Vilas- seu fill Josep Maria Sagalés Alberti casar de Mar. sarà ja al segle XX amb la vilassarenca Maria Dolors Murtra Carrau. El llinatge El segon cognom prové de Sant Martí entroncarà amb els Masriera, Guardi- Sarroca (Alt Penedès), l’origina Josep ola, Roca, Vall, etc. El llinatge tindrà Sala casat amb Francisca Badia. El seu poc recorregut a la vila, atès que es de- fill Feliu Sala Badia, carreter, enllaça senvoluparà a Mataró i Barcelona. Es matrimonialment amb la vilassarenca comptabilitzen 4 generacions. S Eulàlia Armengol Gelpí l’any 1839 En- troncaran amb els Mir, Carrau, Roig-Pi- El 1895 els membres dels llinatges Sa- ferrer, Roca, Mas, Ferrari, Lloveras, galés vivien i/o eren propietaris de diver- Gelpí, Roldós, Llenas, etc. Es quantifi- ses cases a la vila: al c/ de Sant Ignasi, quen 7 generacions a Vilassar de Mar. 33 bis, 35, c/ Sant Josep, 21, c/ Sant Sebastià, 5 bis, c/ Roig, 1, Camí Ral i Durant el segle XIX arriben altres lli- c/ Sant Pere, 26; i dues cases de pagès natges Sala provinents de Ripollet, (titular: Agustí Segalés Casanovas) Berga, Cabrera però amb poc recorregut a la vila. Sagarra:

El 1895 els membres dels llinatges Significat etimològic del cognom: Nom Sala vivien i/o eren propietaris de di- d’una comarca catalana, segurament verses cases a la vila: al c/ de Santa d’origen pre-romà (potser del basc sa- Coloma, 13 (titular: Maria Sala Badia); gar, “pomera”). 119 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Classificació: “Llinatges que represen- regut a Sant Joan de Vilassar. El llinatge ten el nom del lloc d’origen, de resi- prové de la població de Tàrrega (co- dència o de propietat” en aquest cas: marca de l’Urgell) i arriba a la vila cap al “Topònims de les terres de llengua ca- 1830. L’origina Llorenç Sambola i Maria talana”. Carbonell d’aquesta població. Dos fills Antoni i Ramon Sambola Carbonell, tei- Notes sobre aquest llinatge a Sant xidors, casaran amb les vilassarenques Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: de mar Maria Padrosa Mir i Josepa Lli- mona Anyé el 1847 i el 1854, respec- Cognom amb poc recorregut a la vila. tivament. Entroncaran amb els Carbo- L’origina Ramon Sagarra, mestre d’aixa nell, Llimona, Anyé, Pedrosa, Torres, que casa amb Isabel Ciscaraguell. El Vinyals, Surribas, etc. Es quantifiquen 4 seu fill, Francesc Sagarra Ciscaraguell, generacions a Vilassar de Mar. mestre d’aixa, enllaçarà matrimonialment amb Margarida Puig Alsina cap a Serra: l’any 1832. Aquest llinatge donarà una saga de mestres d’aixa, amb un nombre Significat etimològic del cognom: ”Ser- notable d’embarcacions construïdes a ra, Sarres, Serras, Del nom comú ser- la platja de la vila. En algun moment del ra, “cadena de muntanyes”. De l’ad- segle XIX es traslladaran a Mataró on jectiu serrà. continuarà l’activitat professional. Classificació: “Llinatges que represen- El 1895 els membres del llinatge Sa- ten el nom del lloc d’origen, de resi- garra ja establerts a Mataró eren pro- dència o de propietat” en aquest cas: pietaris de diverses cases a la vila: al “Noms gentilicis”. c/ de Sant Pere, 49 i 52 (titular: Hereus de Francesc Sagarra). Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Sambola: El cognom Serra ja és documentat a Significat etimològic del cognom: Alella i Vilassar el 1497 i a Argentona Cognom no estudiat per cap dels es- el 1515. El cognom ja apareix en els S pecialistes catalans. No obstant això, documents del Veïnat de Mar, citats en la definició del Diccionari Alco- per Josep Samon, concretament al llis- ver–Moll el cita amb frase: ”Llinatge. tat d’assistents a la reunió de 1782 per existent a Girona, Manresa, Igualada, l’elecció de representants del primer Bell-lloc, Barcelona, Sant Joan d’Hor- ajuntament de Sant Joan de Vilassar. ta, Montbrió de la Marca, etc.”. S’identifiquen diversos llinatges. El primer prové d’Ullastrell (Baix Empordà) Classificació: “Noms d’origen desco- l’origina Baldiri Serra, pagès casat amb negut o molt dubtós”. Maria. Un descendent, Andreu Serra Sayol, corder, nascut a Sant Genís de Notes sobre aquest llinatge a Sant Vilassar casa amb la vilassarenca de Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: mar Maria Eulàlia Mir Bohigas el 1763. Entroncaran amb els Mir, Guardiola, El cognom Sambola204 tindrà poc recor- Roldós, Gelpí, Ferrés, Tauran, Farre- 204 Veure article Sambola al llibre Galeria de ras, Verdaguer, Roig, etc. Es dedicaran penja-ases de Damià Bas als oficis del mar com corders, cirur- 120 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT gians, pescadors, patrons pescadors, Diversos membres dels llinatges Ser- mariners, pilots (pilot: Josep Gelpí ra van esdevenir regidors i alcaldes de Serra), etc. Alguns membres d’aquest la vila. Primer en l’etapa del Veïnat de llinatge emigraren a Amèrica (Argen- Mar (regidor: Pau Serra Sayol, corder tina). Es quantifiquen 12 generacions 1767, 1776 i 1784; regidor: Andreu d’aquest llinatge, 9 de les quals amb Serra Sayol, corder 1784). Ja al segle components vilassarencs de mar. XX al municipi independitzat de Sant Joan de Vilassar (alcalde: Pau Alsina El segon llinatge prové del Regne de Serra de “can Cinto Petit” 1904-1905 França. L’origina Joan Serra, probable- i 1916-17; alcalde: Emili Carles Ser- ment occità, casat amb Eulària cap a ra 1936; alcalde: Francesc Serra Prat l’any 1627. Una descendent Teresa Ser- 1936-37). ra Tauran casarà el 1810 amb el vilassarenc de mar Magí Julià Carrau, ma- El 1895 els membres dels llinatges triculat, comerciant i després industrial Serra vivien i/o eren propietaris de di- amb qui tindrà 13 fills. Entroncaran amb verses cases a la vila: al c/ de Sant els Roldós, Mas, Galceran, Bruguera, Andreu, 15 (titular: Eusebi Serra Mir); Abril, Colomer, Prats, etc. Seran pes- al c/ de Sant Andreu, 13 (titular: Josep cadors, patrons pescadors, mariners, Serra Ramundi). pilots i capitans de la marina vilassarenca (capitans: Josep i Felip Julià Serra), Sitjes: fabricants tèxtils205 (fàbrica de “can Xau- xa”; fabricants Jaume Serra Vives i Joan Significat etimològic del cognom: Serra Roldós), etc. Es quantifiquen 16 Sitges, Sitjes, Siches. Plural de generacions d’aquest llinatge, 10 de les Sitja, “dipòsit subterrani de blat”. quals a Vilassar de Mar D’aquest mot prové el topònim de Sitges, del qual probablement que El tercer llinatge prové també de Sant provingui el cognom. Feliu de Cabrera. L’origina Joan Ser- ra casat amb Magina Tauler cap al Classificació: “Llinatges que represen- 1715. Un descendent Josep Serra Vi- ten el nom del lloc d’origen, de resi- nardell casarà amb Antònia Anglada dència o de propietat”. En aquest cas: Abril d’Argentona el 1852 establint-se “Noms de preparacions i utilitzacions S a Sant Joan de Vilassar. Entroncaran del terreny i de treballs agrícoles” amb els Bacàs, Roldós, Mas, etc. Se- ran pagesos, treballadors, teixidors, Notes sobre aquest llinatge a Sant etc. Es quantifiquen 11 generacions, 3 Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: de les quals amb components vilassarencs de mar. El cognom Sitjes prové d’un llinatge de Sant Andreu del Palomar. L’origi- En el transcurs del segle XIX arriben na Francesc Sitjes casat amb Teresa altres llinatges Serra de diversa pro- Albalda cap al 1790. Un descendent, cedència que tindran, però poc recor- Salvador Sitjes Maños, conductor de regut a la vila. carruatges, enllaça matrimonialment amb la vilassarenca de mar Jose- 205 Veure capítol Els Serra al llibre Els orí- pa Bacàs Teixidor cap a l’any 1850. gens de la primera industrialització del rerepaís, un cas emblemàtic :Vilassar i el capital comercial barce- Tindran 10 fills. Entroncaran amb els loní (1828-1875), Mataró 1999 de Benet Oliva Ricós. Bacàs, Bassa, Torres, B/Verdaguer, 121 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Font, Banús, Bosch, Reig, Roig, Rol- toni Soler Capdevila, pescador, casa dós, Carbonell, Prats, etc. Seran car- el 1758 amb Margarida Cristià Sellés. reters, pagesos, treballadors, fusters, Entroncaran amb els Cahué, Ferrés, botiguers, bacallaners, campaners, Guardiola, Vila, Casanovas, Alsina, etc. Alguns components del llinatge Mas, Petit, Bosch, Roig, etc. Es de- faran l’Aventura Americana, l’ameri- dicaran als oficis de mar. Es quantifi- cano Pere Sitjes Bassa206 que retorna quen 7 generacions a Vilassar de Mar. amb fortuna de l’Uruguai i feu construir l’edifici “can Bassa”207. Es quan- Altres llinatges Soler provinents d’El tifiquen 8 generacions, de les quals 6 Masnou, Sant Genís de Vilassar, Vila vilassarenques de mar. Joiosa (País Valencià) que enllaçant matrimonialment amb vilassarencs/ El 1895 els membres dels llinatges ques tindran poc recorregut. Sitjes vivien i/o eren propietaris de diverses cases a la vila: al c/ de Sant El 1895 els membres dels llinatges Magí, 12, c/ Sant Antoni, 17 i c/ del Soler vivien i/o eren propietaris d’una Carme 21 (titular: Pere Sitjes Bassa). casa a la vila: c/ Sant Jaume, 12 (titular: Pere Soler Munt). Soler: Suari: Significat etimològic del cognom: Soler, Solé, Sulé. Del llatí solàrium, Significat etimològic del cognom: És derivat de solum, “sol, terreny, solar”. un cognom no estudiat per cap dels especialistes catalans. Segons el Dic- Classificació: “Llinatges que represen- cionari Alcover-Moll és un “Llinatge ten el nom del lloc d’origen, de residèn- existent a les poblacions d’Argentona, cia o de propietat” en aquest cas: “Noms Caldes de Montbui, Llerona, Vilassar d’accidents orogràfics i altres referents de Dalt...”. El mateix diccionari indica al relleu o aspecte del terreny”. que el terme podria provenir del mot sudari (Mocador; drap per a eixugar la Notes sobre aquest llinatge a Sant suor i el moc. Sudari o drap per eixu- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar gar la suor: Sudarium). S El cognom és documentat a Alella, Ca- Classificació: “Llinatges que són ori- brera, Premià i Mataró des del 1497 i ginàriament vertaders sobrenoms o Vilassar des del 1515. S’han identifi- malnoms. En aquest cas: noms d’ob- cat diversos llinatges Soler que s’es- jectes inorgànics o inanimats”. tableixen durant els segle XVIII i XIX a la vila. Alguns amb poc recorregut, Notes sobre aquest llinatge a Sant altres perquè, en predominar la línia Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: materna, el cognom no es consolida. El llinatge més important prové de El cognom Suari que arriba a Sant Joan Sant Salvador i l’origina Josep Soler de Vilassar el segle XIX prové del Va- casat amb Isabel Capdevila. Un fill An- llès Oriental (Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Cànoves, etc.) i del Mares- 206 Veure apartat Pere al llibre Vilassar de me (Argentona, Sant Genís de Vilassar, Mar dels indians 2012 de Tate Cabre i Mireia Oliver 207 Veure article can Bassa al llibre Galeria Sant Feliu de Cabrera, etc.). S’identifi- de penja-ases 2003 de Damià Bas. quen diversos llinatges. El primer prové 122 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT del Veïnat d’Alfou (Sant Antoni de Vila- diola, Isern, Pujol, etc. Es quantifiquen major) i el primer conegut és Jacint Su- 7 generacions d’aquest llinatge, de les ari que casa el 1646 amb Elisabet Mas quals 3 amb vilassarencs de mar. de Munt Roura de Cabrils. El llinatge restarà Sant Genís de Vilassar, Cabrils, Altres llinatges Suari que enllacen Sant Feliu de Cabrera durant diversos matrimonialment per línia materna tin- segles. L’any 1811 una descendent, dran poc recorregut. Maria Ribas Suari casarà amb el vilassarenc de mar Jaume Casanovas Feliu, El 1895 els membres dels llinatges fabricant. Entroncarà amb els Roura, Suari vivien i/o eren propietaris de di- Llibre, Ribas, Anyé, Llimona, Roca, Car- verses cases a la vila: c/ Sant Pere, 16 rau, Casanovas, Villà, etc. En desenvo- i c/ Sant Pau, 17bis (Hereus de Jacint lupar-se per línies maternes el cognom Suari); al c/ Sant Pau 17 bis (titular: no es consolidarà a la vila. Seran page- Hereus de Jacint Suari Cahué). sos, treballadors, pescadors, mariners, pilots, fabricants, industrials, etc. Es Sust: quantifiquen 14 generacions d’aquest llinatge, de les quals 7 generacions amb Significat etimològic del cognom: vilassarencs de mar. Cognom no estudiat per cap especialista català. Inicialment amb la grafia El segon llinatge prové de Sant Genís Susto, fou catalanitzat al segle XVIII. de Vilassar i l’origina la pubilla Isabel Cognom procedent d’Itàlia Suari que casa amb Josep Fornells cap al 1720. Un descendent Joan Classificació: “Noms d’origen no cata- Suari Cantarell casarà amb la vilas- là”. En aquest cas “Noms italians”. sarenca Maria Cahué Gorgullon el 1801. Entroncaran amb Cahué, Gor- Notes sobre aquest llinatge a Sant gullon, Abril, Parera, B/Verdaguer, Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Puig, Roig, Ferrés, Reig, Costa, etc. En desenvolupar-se per línies mater- El cognom Sust208 prové del cognom nes el cognom no es consolidarà a la italià Susto i es remunta a l’any 1570 a vila. Seran pagesos, treballadors, pes- Gorra (Liguria-Itàlia). El 1722 Antonio cadors, mariners, pilots i capitans de Susto de professió calafat, nascut a Fi- S la marina vilassarenca (capità: Jacint nale (Liguria-Itàlia), es casa i estableix Suari Cahué), etc. Aquest llinatge Su- a El Masnou on el cognom esdevindrà ari ha donat també un alcalde (alcalde Sust. El llinatge apareix a Sant Joan de Jacint Suari Cahué 1859-1860). Es Vilassar el 1789 quan un dels seus néts, quantifiquen 7 generacions d’aquest Josep Feliu Sust Sayol, també calafat llinatge, de les quals 4 generacions s’hi estableix i casa amb Gertrudis Cisa amb vilassarencs de mar. Amat, el 1789. Els Sust vilassarencs han estat una important nissaga de calafats , El tercer llinatge prové d’Argentona i mestres d’aixa209, pilots i capitans de la Sant Genís de Vilassar. Pau Suari en- 208 Veure: “El cognom Sust” de Joan Muray llaça matrimonialment amb Maria Martí publicat al nº 13 de la Revista Singladures, article cap a l’any 1700. En desenvolupar-se de Damià Bas Revista Singadures nº 14. per línies maternes el cognom no es 209 Veure capítol X La Marina velera i les Mestrances al llibre-monografia de Lluís Guardiola consolidarà a la vila. Entroncarà amb Prim Sant Joan de Vilassar, història i geografia de la els Colomer, Feliu, Mir, Roldós, Guar- comarca vilassanesa i del Maresme. 1955. 123 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

marina210 de vela vilassarenca que feia “la Carrera d’América” els segles XVIII, XIX i XX (capitans: Jaume Sust Alsina; Josep, Joan i Pau Sust Carrau (a) “Pau Calafat”211; Pau Sust Gelpi; Pau, Emili i Francesc Sust Mir; Pere Sust Sala; Feli- cià Sust Vives (a) “Fleciano”212, Francis- co Casanovas Sust i Ernest Julià Sust; pilots i oficials: Felicià Sust Cisa; Pere Sust Mir II; Jaume Sust Vives i Joan Sust Vives). També han donat diversos alcaldes i regidors a la vila (alcalde: Jo- sep Mir Sust 1854-56 i 1871; alcalde: Josep Sust Carrau 1869 i alcalde Jau- me Sust Alsina 1902-03 i regidor Ernest Julià Sust 1934-1936). T Tauran: Actualment a més de Vilassar de Mar, El Masnou, Barcelona, el llinatge s’es- Significat etimològic del cognom: tén per l’Argentina, (ciutats de Rosario, Cognom no estudiat per cap especi- Córdoba i Mendoza) i Cuba. Es quan- alista català per tant ignorem l’etimo- tifiquen 13 generacions d’aquest lli- logia. No obstant això, un especialis- natge des del primer Sust documentat ta valencià, Carles Barquero, que ha (Stefano Susto nascut el 1570) de les estudiat els Tauran establerts al País quals, 8 amb components vilassarencs Valencià afirma: “és un cognom de de mar. procedència francesa i probablement occità procedent del bisbat de Cahors El 1895 els membres del llinatge Sust (avui Bisbat d’Albí) actualment regió vivien i/o eren propietaris de diverses Migdia-Pirineus del departament de cases a la vila: c/ Sant Roc, 7 i c/ Santa Lot i relacionat amb un antic topònim”. Coloma, 8 (titular: Jaume Sust Alsina; També, Adrià Canal en el seu llibre so- c/ Sant Pau 8, 10, 11 i 12 (titular: Joan bre cognoms maresmencs, el defineix Sust Carrau); c/ Sant Roc, 2 i c/ Sant com “Cognom d’origen francès”. Jaume, 3 (titular: Rosa Sust Mir); c/ T Sant Magí, 17 i c/ de l’Arpella, 29 (titu- Classificació: “Llinatges que represen- lar: Emili Sust Mir) i c/ Sant Sebastià, 6, ten el nom del lloc d’origen, de resi- (titular: Emili Sust Pou). dència o de propietat” en aquest cas: “Topònims de les terres de llengua occitana”.

210 Veure: De la vela al vapor. La marina catalana a través d’una família de Vilassar de Mar: els Notes sobre aquest llinatge a Sant Sust (2004) de Joan Giménez Blasco Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 211 Veure article Calafat al llibre Galeria de- penja-ases2003 de Damià Bas. I article Pau Sust Carrau: una vida dedicada la marina mercant de Jo- El cognom Tauran és documentat des an-Maria Sust a la Revista Singladures nº 14. del 1497 a Dosrius. El llinatge Tauran 212 Veure Semblança d’un gran vilassarenc vilassarenc prové de Granollers. L’any de Agustí Martín Sabater, a la Revista Singladures, nº 3. I article Fleciano”al llibre Galeria de penja-ases 1702, Pere Tauran, nat a Granollers, de Damià Bas. teixidor de lli, fill de Pere, de professió 124 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT daguer i de Maria es casa a Sant Ge- troncaran amb els Domènech, Guardi- nís de Vilassar amb Petronil·la Llobe- ola, Bosch, Roldós, Itxart, Pifarrer. És res. Els Tauran213 restaran força temps un llinatge poc nombrós. Es quantifi- a Sant Genís com a pagesos, basters, quen 4 generacions amb components menestrals, forners, teixidors i fabri- vilassarencs de mar. cants de filats (fabricants Pau i Mateu Serra Tauran, etc.). Arribaran a Sant Terrades: Joan de Vilassar a principis del segle XIX, per línies maternes i paternes. Un Significat etimològic del cognom:: “Ter- dels primers és Joan Tauran Vives ca- rada, Terrades. De terrada, aplicat a un sat amb Maria Teresa Gelpí Serra l’any terrat gran (o terrassa fluvial). Terrades, 1836. Entroncaran amb els Lloveras, poble de la Garrotxa”. Serra, Vives, Carrau, Alsina, Roldós, Terrades, Llampallas, Campins, etc. Classificació: “Llinatges que represen- No obstant el cognom no es consolida- ten el nom del lloc d’origen, de resi- rà a la vila en predominar les línies ma- dència o de propietat” en aquest cas: ternes. Es quantifiquen 15 generacions “Noms d’edificis i llurs dependències”. Tauran, de les quals 10 amb components vilassarencs de mar. Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Teixidor: Cognom documentat a Dosrius, Hort- Significat etimològic del cognom: savinyà i Palafolls des del 1497. El lli- “Teixidor, Texidor, Teixidó, Texidó”. natge Terrades vilassarenc prové de Del nom comú teixidor, “qui teixeix”. Sant Quirze del Vallès (comarca del Vallès Oriental). Arriba a Sant Genís Classificació: “Llinatges que represen- de Vilassar a principis del segle XVIII, ten noms de càrrec o dignitat, d’ofici o previ pas per Mataró. El primer a la de professió”. En aquest cas: “Noms població és Pau Terrades, pagès fill d’ofici i professió tècnica”. de Macià i de Margarida que casa el 1707 amb Margarida Villà Parera. Els Notes sobre aquest llinatge a Sant Terrades restaran força temps a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Genís com a menestrals, mestres de cases i fusters. Més tard seran fabri- El cognom és documentat a Pineda cants de teixits214. Arriben a Sant Joan T des del 1295 i a Calella i Sant Andreu de Vilassar a principis del segle XIX, de Llavaneres des del 1497. El cognom quan Pau Terrades Tremoleras, fabri- vilassarenc prové de Sant Feliu de Ca- cant casa amb Josepa Parera Pifarrer brera. Té poc recorregut a Sant Joan i s’estableix a la vila. El seguirà el seu de Vilassar. El llinatge l’origina Jaume germà Jeroni i poc després el seu cosí Teixidor, jornaler nascut a aquesta po- germà Manuel Terrades Boquet. Tots blació, casat amb Francisca Barrau dos muntaran fàbriques de filats. Ja al cap al 1870. Tindran dos fills/les que segle XX hi ha Terrades com tècnics i casaran amb vilassarencs de mar. En- 214 Veure capítol Els Terrades, de menestrals a Vilassar de Dalt a fabricants a Vilassar de Mar al 213 Veure capítol Els Tauran al llibre Els orí- llibre Els orígens de la primera industrialització del gens de la primera industrialització del rerepaís, un rerepaís, un cas emblemàtic :Vilassar i el capital cas emblemàtic :Vilassar i el capital comercial barce- comercial barceloní (1828-1875), Mataró 1999 de loní (1828-1875), Mataró 1999 de Benet Oliva Ricós. Benet Oliva Ricós. 125 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

gerents de fàbriques a Vilassar de Dalt novas, l’any 1867 amb 9 fills. Aquest (Vilassar S.A.) i Vilassar de Mar (fàbri- llinatge entroncarà amb els Alsina, Pu- ca de “can Nyol”). Es quantifiquen 9 jol, Espinach, Triadó, Villà, Ribot, etc. generacions, 2 de les quals a Vilassar Ja al segle XX. de Mar amb poc recorregut. El tercer llinatge al Veïnat de Mar ve Tió: de Magina Moragas Tió, igualment de Sant Pere de Premià, filla de Damià Significat etimològic del cognom: ”Tió, Moragas i Anna Tió que casa amb el Thió”. Del substantiu tió “boscal per cre- vilassarenc Antoni Ferrés Pou, sas- mar”. Escrit a vegades thió, per falsa tre el 1666. Enllacen amb els Badia, etimologia o potser vera procedència Roldós, Roig, Fargas, etc. Es quantifi- d’algun nom francès com Thibault o si- quen 13 generacions, 12 a Vilassar de milars. (J. Ma. Albigès). Mar, però ja sense el cognom.

Classificació: “Llinatges que represen- Tolrà: ten el nom del lloc d’origen, de resi- dència o de propietat” en aquest cas: Significat etimològic del cognom: :”Tol- “Noms gentilicis”. sà, Tolrà, Toldrà, Tuldrà”. Formes que representen una contracció de tolosà, Notes sobre aquest llinatge a Sant “nadiu de Tolosa”. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Classificació: “Llinatges que represen- El cognom és documentat a Sant Pere ten el nom del lloc d’origen, de resi- de Premià des del segle XIII, a Ca- dència o de propietat” en aquest cas: lella el 1357 i Barcelona el 1397. El “Noms gentilicis”. cognom amb poc recorregut a Sant Joan de Vilassar, atès que arriba per Notes sobre aquest llinatge a Sant línia materna. S’identifiquen 3 llinatges. Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: El primer conegut és Bernat Tió casat És un cognom maresmenc documentat amb Caterina a Sant Pere de Premià des del segle XV, present a Arenys, Ti- cap a l’any 1625. Aquest llinatge amb ana, Cabrils i Vilassar de Dalt. Té poca moltes generacions a Premià, tindrà presència a Sant Joan de Vilassar. una descendent que entronca amb els A la vila s’hi identifiquen dos llinatges Masriera de San Genís de Vilassar-Ca- T amb aquest cognom. El primer s’origi- brils i els seus fills s’establiran a Sant na a Sant Genís de Vilassar i al Veï- Joan de Vilassar, però ja no portaran el nat del Sant Crist i Cabrils on s’ubica cognom. Entroncaran amb els Brugue- el “Mas Tolrà”. L’origina Pau Tolrà casat ra, Font, Estrany, etc. Es quantifiquin amb Maria Congostell de Vilanova de 11 generacions d’aquest llinatge, de la Roca l’any 1666. El llinatge restarà les quals 9 a Vilassar de Mar. durant segles a Cabrils i Sant Genís de Vilassar. Seran pagesos i després El segon és originari també de Pre- fabricants tèxtils215 molt importants (fà- mià, és la línia de Pere Tió i d’Eulàlia Estrader. Una filla Eulàlia Tió Estrader 215 Veure capítol Els Tolrà, de pagesos Cabrils casa amb Pere Mas Argimon, el seu a fabricants a Castellar del Vallès i Barcelona al llibre Els orígens de la primera industrialització del rerepaís, fill Mateu Mas Tió casarà a Sant Joan un cas emblemàtic :Vilassar i el capital comercial bar- de Vilassar amb Antònia Roldós Casa- celoní (1828-1875), Mataró 1999 de Benet Oliva Ricós. 126 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT briques a Cabrils, Barcelona, Castell- gentona). El cognom Torner ja apareix vell i el Vilar i Castellar del Vallès). Una en els documents del Veïnat de Mar ci- branca serà ennoblida (marquesat de tats per Josep Samon, específicament Sant Esteve de Castellar). El llinatge en la reunió de 1782 per l’elecció de arribarà a Sant Joan de Vilassar per representants del primer ajuntament de línies maternes i paternes. Un dels pri- Sant Joan de Vilassar. Tindrà, però, poc mers es Joan Tolrà Mallas que casa recorregut a Sant Joan de Vilassar. S’hi amb Francisca Bosch Albert el 1854. identifiquen 2 llinatges vilassarencs. El Tindran 8 fills. Entroncaran amb els primer llinatge és originari de la població Bosch, Boix, Bruguera, Lloberes, Xivi- d’Alpens (comarca d’Osona). L’origina ller, Serra, Roig, etc. Es quantifiquen 11 Bartomeu Torner, sastre nat a aquesta generacions, 5 de les quals amb com- població que casa el 1777 amb Teresa ponents vilassarencs de mar. Samon Puig, nascuda a Òrrius. Entron- caran amb els Serra, Campins, Roldós, El segon llinatge Tolrà identificat prové Tauran, Abril, Simon, Oller, etc. Es quan- de Castellgalí (comarca del Bages). tifiquen 4 generacions amb vilassarencs L’origina Salvador Tolrà casat amb de mar. Rosa Rosalbas que arriben sobre el 1870 a la vila. Els seus quatre fills es El segon llinatge arriba al segle XIX casen amb vilassarenques de mar. amb Jaume Torner Cahué casat amb Entroncaran amb Carreras, Barba, Magdalena Franch Soler, cap al 1835 Ramon, Mas i Gelpí. Es quantifiquen 4 amb qui tindrà 7 fills. Entroncaran generacions vilassarenques d’aquest amb els Abril, Avellà, Serra, Flamerich llinatge a la vila. i Sabater. Es quantifiquen 3 generacions d’aquest llinatge a la vila. El 1895 els membres dels llinatges Tolrà vivien i/o eren propietaris de di- Tura: verses cases a la població: casa de pagès, (titular: Joan Tolrà Mallas); Significat etimològic del cognom: Pot- casa de pagès, (titular: Hereus de Jo- ser del germànic Thura (1467) o bé re- sep Tolrà Masriera). lacionat amb el mot tur, “pedra calissa i porosa”. F. B. M. Altra opinió: femení Torner: de Tur, o més aviat relacionat amb el radical pre-romà Tur, “muntanya, ele- Significat etimològic del cognom: “Tor- vació de terreny” (J. Ma. Albaigès). T ner, Torné” Del substantiu torner, “qui treballa al torn“. Classificació: “Noms d’origen desco- negut o molt dubtós”. Classificació: “Llinatges que representen noms de càrrec o dignitat, d’ofici o Notes sobre aquest llinatge a Sant de professió”. En aquest cas: “Noms Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: d’ofici i professió tècnica”. El cognom vilassarenc Tura prové Notes sobre aquest llinatge a Sant d’Hostalric (comarca de La Selva). L’ori- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: gina Miquel Tura Babot, cirurgià, nat a aquesta població casat en segones El cognom és documentat des del 1497 núpcies amb la vilassarenca de mar al Veïnat de Sant Jaume de Traià (Ar- Maria Almera Casanovas cap a l’any 127 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

1836 i establerts a Sant Joan de Vilas- El 1895 els membres del llinatge Tu- sar. Entroncaran amb els Androfeu i, ja xans vivien i/o eren propietaris d’una al segle XX amb García, Farreras, Fer- casa a la vila: c/ de Sant Josep, 36 i 37 rés, Marsal, etc. No és un llinatge nom- (titular: Miquel Tuxans). brós. Es quantifiquen 7 generacions a Vilassar de Mar.

El 1895 els membres dels llinatges Tura vivien i/o eren propietaris d’una casa a la vila: c/ de l’Església, 11 (titular: Leonor Tura Androfeu).

Tuxans:

Significat etimològic del cognom: ”Tu- xans, Tuxans, Tuixens. Tuixans”. Sem- bla del gentilici llatí Tuscianus, derivat de tuscius o tuscos, (“etrusc”, de l’Etrú- ria)”. (J. Ma. Albaigès). Classificació: “Llinatges que represen- V ten el nom del lloc d’origen, de resi- Valls: dència o de propietat” en aquest cas: “Noms gentilicis”. Significat etimològic del cognom: “Vall, Valls, Desvalls, Savall, Savalls, Ça- Notes sobre aquest llinatge a Sant valls”. Derivacions de vallis, “vall, ter- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: reny entre muntanyes”, o de vallum, “fossat que envolta una fortificació o Cognom amb poc recorregut a Sant una ciutat”, la primera és femenina i la Joan de Vilassar, atès que arriba per segona masculina. També és una ciu- línia materna. El llinatge prové de Sant tat important del Camp de Tarragona” Genís de Vilassar i del Veïnat de Cabrils. (J. Ma. Albiagès). El primer conegut és Miquel Tuxans, nat al Veïnat del Sant Crist, casat amb Classificació: “Llinatges que represen- Rosa Ribas cap al 1790. L’arrelament a ten el nom del lloc d’origen, de resi- Sant Joan de Vilassar ve per una de les dència o de propietat” en aquest cas: V filles, Teresa Tuxans Ribas que contrau- “Noms d’accidents orogràfics i altres rà matrimoni amb Bonaventura Roldós referents al relleu o aspecte del ter- Casanovas, matriculat, el 1826 a Sant reny”. Joan de Vilassar. Tindran 10 fills. Els fills Roldós-Tuxans entroncaran amb Notes sobre aquest llinatge a Sant els Ferrés, Creus, Buscarons, Bruguera, Joan de Vilassar / Vilassar de Mar Campins, Mas, etc. Els descendents es dedicaren als oficis del mar, pescadors, El cognom és documentat a Alella i Teià mariners, etc. Una branca (Joan Roldós en 1497. Hi ha diversos llinatges amb Tuxans) s’establí a l’Uruguai. Actualment cognom Valls a Sant Joan de Vilassar. es quantifiquen 8 generacions, 7 d’elles Hem identificat els més significatius. amb components vilassarencs de mar. El primer i més antic prové de Sant 128 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Feliu de Cabrera, l’origina Bartomeu Vehil: Valls casat amb Esperança Carbonell Folgar l’any 1600. Aquest llinatge ar- Significat etimològic del cognom: “Boïl, ribarà al Veïnat de Mar amb l’enllaç Bohil, Boïls, Buil, Buhils, Vehil, Vehils”. matrimonial de Rosa Parera Valls amb Derivat del llatí bovis, “bou”. Del qual en Pau Verdaguer Mas l’any 1756. En sorgeix bovils,”estable de bous”. (J. desenvolupar-se per línies maternes el Ma. Albaigès). cognom no es consolidarà en aquesta primera onada. Entroncaran amb els Classificació: “Llinatges que representen Verdaguer, Cabot, Banús, Lloberas, el nom del lloc d’origen, de residència o Casanovas, Bruguera, Ferrés, Pou, de propietat” en aquest cas: “Noms d’edi- Roldós, Ramon, etc. Més tard al segle ficis i llurs dependències”. XIX arribaran des de Cabrera components d’aquest llinatge com Manuel Notes sobre aquest llinatge a Sant Valls Guinart que casa amb Josepa Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Bueno Borotau el 1871 que sí que consolidaran el cognom. Es quantifiquen El cognom Vehil és un cognom ma- 14 generacions, de les quals 9 tenen resmenc present a Tiana, Vilassar de components vilassarencs de mar. Dalt, Cabrils (can Vehil) Mataró, Cal- des d’Estrac, Cabrera, etc. i és un dels El segon llinatge Valls prové de Sant més antics documentats, atès que hi Feliu de Codines, l’origina Pere Valls ha constància des del segle XV. S’han Roca casat amb Maria Bergay Sala identificat diversos llinatges probable- cap al 1825, establerts a Sant Joan de ment vinculats entre ells. Un de page- Vilassar. Entroncaran amb els Bergay, sos, apotecaris i fabricants216 restarà a Casanovas, Abril, Campos Ferrés, Vilassar de Dalt. El principal que arri- Mas, Gelpí, Reig, etc. Es quantifiquen barà al Veïnat de Mar és el que origina 3 generacions a Vilassar de Mar. Els Bartomeu Vehil, de Mataró casat amb Valls seran pagesos, treballadors, pa- Paula Pons a Sant Feliu de Cabrera letes, etc. l’any 1620. Una descendent, Margari- da Vehil Parera enllaçarà matrimoni- A finals del segle XIX es registren diver- alment amb el pescador vilassarenc sos matrimonis amb components amb de mar Salvador Baratau Badia l’any cognom Valls de procedència diversa, 1703. Tindran 6 fills. Entroncaran amb però sense recorregut a la vila. els Pons, Mas, Baratau, Mir, Lloberas, Carrau, Ferrés, etc. El 1895 els membres dels llinatges V Valls vivien i/o eren propietaris de di- El cognom, atès que predominen les verses cases a la vila: c/ del Rosari línies maternes, no es consolidarà a (titular: Hereus de Manuel Valls Gui- Sant Joan de Vilassar. Es quantifiquen nart); c/ de l’Arpella, 4 (titular: Hereus 16 generacions d’aquest llinatge, 13 de Jaume Valls Bergay); c/ de Sant de les quals amb components vilassa- Ramon, 10 (titular: Hereus d’Antoni rencs de mar. Valls Bergay); c/ de Sant Andreu, 1 (titular: Josep Valls Mas); diverses ca- 216 Veure capítol Els Vehil de la Serra al llibre ses de pagès al terme municipal de la Benet OLIva Ricós Els orígens de la primera indus- trialització del rerepaís, un cas emblemàtic Vilassar vila (titular: Ramon Valls d’Olzinelles). i el capital comercial barceloní (1828-1875), Mataró 1999 129 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Verdaguer / Berdaguer: tà Joan Verdaguer Banús; capità Pau Verdaguer Banús; capità Francesc B/ Significat etimològic del cognom: Verdaguer Roldós; pilot Pau Verdaguer “Verdeguer, Verdaguer, Berdaguer”. Deusà). Altres s’establiran a América219 Del llatí viridicarium,”lloc on verdeja com a comerciants (Josep i Jaume el sembrat”(pel llatí viridis, “verd”). (J. Berdaguer Roldós220, Pau i Jaume Ber- Ma. Albigès). Berdaguer és una grafia daguer Ferrés221, Pau Verdaguer Deu- ortogràficament incorrecta de Verda- sà i Antoni Verdaguer Lloveras a l’Ar- guer. gentina; Jaume Verdaguer Lloveras a l’Uruguai; Jaume Verdaguer Mir i Jau- Classificació: “Llinatges que represen- me Puig Verdaguer a l’Equador, etc.). ten el nom del lloc d’origen, de resi- Amb el temps esdevindran banquers, dència o de propietat” en aquest cas: ramaders i polítics. Algunes branques “Noms de preparacions i utilitzacions del llinatge adoptaran el cognom amb del terreny i de treballs agrícoles” la grafia Berdaguer. El llinatge dels V/ Berdaguer abasta actualment 12 ge- Notes d’aquest llinatge a Sant Joan de neracions, 9 de les quals amb vilas- Vilassar / Vilassar de Mar: sarencs de mar. A més de Vilassar de Mar, Barcelona, Palma de Mallorca, El primer membre conegut del llinatge s’estén per l’Argentina (Rosario, San- Verdaguer217 es localitza a Monistrol de tiago del Estero, Buenos Aires), l’Uru- Montserrat aproximadament el 1638. guai (Montevideo, Durazno i San José Joan Verdaguer, fadrí, es casarà l’any de Mayo), USA (Austin i Salt Lake city) 1658 amb Paula Arch i arrelarà a Sant i l’Equador (Guayaquil). Pere de Terrassa. El llinatge restarà a Terrassa, després, un descendent de El 1895 els membres dels llinatges V/ professió ferrer s’establirà a Argentona Berdaguer vivien i/o eren propietaris de i seguidament a Cabrera. Un dels seus diverses cases a la vila: c/ de la Con- descendents Pau Verdaguer Mas218, cepció, 11 (titular: Rosa Verdaguer Al- patró pescador s’establirà al Veïnat de sina); c/ de Sant Jaume, 20 (titular: He- Mar on casarà amb Rosa Parera Valls reus de Rosa Verdaguer Cahué); c/ de el 1756. Entroncaran amb els Puig, Sant Ginés, 15 (titular: Anastasi Verda- Parera, Cahué, Alsina, Cabot, Banús, guer Deusà); c/ de Sant Joan, 8 i Sant Serra, Ferrés, Lloveras, Casanovas, Sebastià, 18 (titular: Josepa Verdaguer Bassa, Bruguera, Villà, Gelpí, etc. Guardiola); c/ de Sant Pere, 13 (titular: Seran, pescadors, patrons de pesca Hereus de Pau Verdaguer Mallas) : c/ V i cabotatge, mariners, pilots, capitans de Sant Pau, 22 i c/ del Carme 24 (titu- i comerciants durant el segle XIX. Al- lar: Hereus de Carme Verdaguer Mir); guns dels components faran la carrera c/ de Sant Genís, 11 (titular: Jaume d’América com a mariners, pilots i ca- Verdaguer Roldós); c/ de Sant Llorenç, pitans de la marina vilassarenca (capi- 219 Veure els Verdaguer a Amèrica al llibre: Els V/Berdaguer de Vilassar de Mar (1633-2014) de Jordi 217 Veure llibre: Els V/Berdaguer de Vilassar Casanovas Berdaguer citat, i els Berdaguer i els Ca- de Mar (1633-2014). Aproximació a la història i a la sanovas al llibre El Vilassar dels Indians 2012 de Taté genealogia del llinatge V/Berdaguer de Vilassar de Cabré i Mireia Olivé. Mar, Barcelona, Rosario, Santiago del Estero; Mon- 220 Veure: article La firma P. Berdaguer & Cía a la teros, Montevideo i Guayaquil de Jordi Casanovas publicación “Nuestra Patria” de Santigo del Estero Berdaguer 2014. 221 Veure-Fons documental de la família de 218 Veure l’article Canyero al llibre Galeria de l’”americano” Jaume Berdaguer Ferrés (dels anys penja-ases 2003 de Damià Bas 1888-1914). 130 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

11 i c/ de Sant Andreu, 4 (titular: He- cognom en un mateix llinatge i per tant reus d’Eulàlia Verdaguer Roldós); c/ de dificulten la identificació. Sant Llorenç, 11 i c/ del Carme, 26, (titular: Hereus de Francisco Verdaguer Significat etimològic en el cas de Vila: Roldós); c/ de Sant Magí, 10, 11 i c/ de “La paraula designa avui un nucli de l’Arpella, 32, (titular: Hereus d’Anastasi població no gaire gran, però inicial- Verdaguer Serra). ment s’aplicava a una casa de camp (del llatí villare, avui vil·la). Per això és Viada: sovint contraposada al nom del seu propietari” (J. Ma. Albaigès). Significat etimològic del cognom: “Biada, Viada”. Del llatí Beata, Classificació: Vila: “Llinatges que re- “Benaurada”. (J. Ma. Albigès). presenten el nom del lloc d’origen, de residència o de propietat” en aquest Classificació: “Noms de sants d’ori- cas: “Noms comuns indicadors de nu- gen llatí o grec, posteriors als temps clis de població ”. bíblics” Significat etimològic en el cas de Vilà: Notes d’aquest llinatge a Sant Joan de ”Vilar, Vilà, Vilart, Vilars, Vilàs, Villà. Vilassar / Vilassar de Mar: Nom de diversos pobles catalans, originats en vilars, és a dir, nuclis de Cognom provinent de la ciutat de Ma- població al voltant d’un accident deter- taró amb poc recorregut a Sant Joan minat” (J. Ma. Albaigès). de Vilassar atès que és de línia materna. L’origina Rita Viada Balansó, Classificació: “Llinatges que represen- filla del pilot mataroní Onofre Viada, ten el nom del lloc d’origen, de resi- que casa amb el vilassarenc de mar dència o de propietat” en aquest cas: Pau Ferrés Campins, capità de la ma- “Topònims de les terres de llengua ca- rina vilassarenca cap a l’any 1835. talana”. Tindran dos fills, també oficials de la marina mercant (Eduard i Miquel Fer- Notes sobre aquests llinatges a Sant rés Viada, capità i oficial de màquines Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: respectivament). A aquest llinatge pertany el destacat arquitecte vilassarenc El cognom és documentat a Malgrat Eduard Ferrés Puig. Entroncaran amb des del 1515. S’hi identifiquen diver- els Puig, Abril, Alsina, Mas, Homs, etc. sos llinatges amb cognoms Vila i Vilà Es quantifiquen 5 generacions a Sant al Veïnat de Mar, i després a Sant V Joan de Vilassar. Joan de Vilassar, tot i que la majoria no consolidaren el cognom en predo- Vila / Vilà: minar les línies maternes. El primer llinatge prové del Veïnat de Cabrils. Els especialistes catalans diferenci- L’origina Pere Màrtir Vilà que casa en entre el cognom Vila i el cognom amb Anna Maria Abril cap el 1702. Un Vilà. En el cas dels llinatges Vila i Vilà descendent, Josep Vila Casanovas, vilassarencs s’ha preferit agrupar-los pescador, casa el 1769 amb Agnès en una sola entrada als efectes d’anà- Guardiola Ros. Entroncaran amb els lisi, atès que els registres parroquials Abril, Casanovas, Guardiola, Badia, no sempre inclouen l’accentuació del Mas, Pons, Ravell, Roldós, etc. Seran 131 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

pagesos i treballadors a Cabrils i dedi- troncaran amb els Roldós, Bacàs, Ro- cats a les feines del mar a Vilassar. Es vira, Roig, Carrau, etc. A quest llinatge quantifiquen un total de 12 generaci- pertanyen els destacats capitans de la ons, 11 generacions amb components marina vilassarenca Jeroni222 i Agapito vilassarencs de mar. Roldós Vila. Es quantifiquen 3 generacions vilassarenques de mar. Un segon llinatge arriba procedent de El Masnou, amb el traginer Pere Vila Finalment un sisè llinatge Vila identifi- casat amb Maria Gorgullon cap l’any cat prové de Solsona i després a Sant 1715. Un fill, Josep Vila Gorgullon, ja Genís de Vilassar que arriba a finals és pescador al Veïnat de mar quan del XIX per línia materna i tindrà poc casa amb Maria Àngels Feliu Pou el recorregut a Vilassar de Mar. 1739. Entroncaran amb els Feliu, Ca- sanovas, Isern, Cahué, Roig, etc. Es El 1895 els membres dels llinatges quantifiquen 3 generacions a la vila. Vila i/o Vilà vivien i/o eren propietaris de diverses cases a la vila: al Camí El tercer llinatge l’origina Josep Vila Ral, 19 (titular: Josep Vila Parera); al Roldós, nat a Masella, calafat i mes- c/ Sant Pere, 25 (titular: Hereus de tre d’aixa, casat amb la vilassaren- Josep Vilà Anyé); al c/ Tras l’Església, ca Eulàlia Gelpí Lloveras cap l’any 12, avui c/ Montserrat (titular: Vicenç 1810. Tindran 11 fills a Sant Joan de Vilà Bosch). Vilassar. Entroncaran amb els Gelpí, Roldós, Pujol, Sala , Roca i Mas. Es Villà / Villar: quantifiquen 3 generacions vilassarenques de mar. Significat etimològic del cognom: Igual a la definició de Vilà. És a dir: ”Vilar, El quart llinatge l’origina Pau Vila, ma- Vilà, Vilart, Vilars, Vilàs, Villar, Villà. riner, casat amb Maria Bosch. El seu Nom de diversos pobles catalans, ori- fill Vicenç Vilà Bosch, capità i navilier, ginats en vilars, és a dir, nuclis de po- casat amb Caterina Tió Bassa, vers blació al voltant d’un accident determi- el 1865, amb 4 fills a Sant Joan de nat”.(JM Albaigès). Vilassar. Entroncarà amb els Cahué, Mas, Novell, Casanovas, Bisa, etc. A Classificació: “Llinatges que represen- aquest llinatge pertany l’estudiós vi- ten el nom del lloc d’origen, de resi- lassarenc del segle XX Vicenç Casa- dència o de propietat” en aquest cas: novas Vila que té dedicada una plaça “Topònims de les terres de llengua ca- V a la vila. Un membre d’aquest llinatge, talana”. Delfí Vilà Tió s’establí a Nova Orleans (USA) on fou nomenat cònsol del go- Notes sobre aquest llinatge a Sant vern espanyol el 1912 i estengué l’es- Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: tirp per aquell país. Es quantifiquen 4 generacions vilassarenques de mar. És un cognom maresmenc documentat a Vilassar, Sant Cebrià de Vallalta i El cinquè llinatge prové del Masnou Arenys l’any 1497. A Tiana el 1515 i i arriba per línia materna amb el ca- Sant Pol el 1553. La grafia Villà que es sament de la masnovina Francisca generalitza durant el segle XIX (abans Vila Faura amb el vilassarenc de mar, 222 Veure article El capità Jeroni Roldós i Vila Jaume Roldós Alsina l’any 1853. En- d’Agustí Martín Sabater a la Revista Singladures nº 12 132 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT apareixia als registres com Villar o Vilar es compten 12 matriculats amb aquest indistintament). El llinatge223 que arre- cognom a la llista d’habilitats de la ma- larà a Sant Joan de Vilassar prové de rina de la vila. Es quantifiquen 19 gene- Sant Genís de Vilassar i de Cabrils. racions d’aquest llinatge, de les quals L’origina la pubilla del mas “can Villar” 10 tenen components vilassarencs de Eliodor Villar que casa amb Pere Terra- mar. des cap a l’any 1505 a Sant Genís de Vilassar. Aquest llinatge és molt extens El 1895 els membres dels llinatges Vi- i arribarà al Veïnat de mar per línies ma- llà vivien i/o eren propietaris de diver- ternes i paternes en diversos moments ses cases a la vila: al c/ Sant Sebas- històrics, així el 1696 ja hi és en Bernat tià, 15 (titular: Joan Villà Alsina); casa Vilar, pescador casat amb Marianna de pagès (titular: Miquel Villà Brasó); Mas Banús. El 1726 Margarida Vilar al c/ Concepció 10 (titular: Hereus de casa amb el vilassarenc de mar Antoni Pau Villà Lloveras); al c/ d’en Roig, 7 Parera Pons. Un any després Andreu (titulars: Joan Villà ); al c/ Concepció, Villà Mas, pescador, casarà amb Jerò- 2 (titular: Genís Villà Verdaguer). nima Roig Pifarrer. Més branques del llinatge arribaran en el transcurs del se- Vives: gle. Entroncaran amb els Parera, Abril, Creus, Gelpí, Mas, Pou, Verdaguer, Significat etimològic del cognom: “Del Banús, Lloberas, Sust, Mateu Alsina, llatí vivas, (subjuntiu del verb vivere), Carrau, Puig, Guardiola, Roig, Ferrés, que visquis”. Nom expressador del de- Borotau, Mir, Casanovas, etc. sig de llarga vida a un infant. En l’alta edat mitjana es troba sovint com a nom El cognom Villà / Villar apareix ja en els personal: Vives (979); Vivas (1014). primers documents històrics citats per Josep Samon en concret en la relació Classificació: “Llinatge referent a cir- de signants de la carta de l’any 1727 cumstàncies del naixement, a consa- sol·licitant permís per construir l’esglé- gracions, benediccions i auguris”. sia del Veïnat. Després la relació de 35 demandants del nomenament d’un Notes sobre aquest llinatge a Sant vicari a l’església del Veïnat de l‘any Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 1741 i a la relació d‘assistents a les reunions de l’any 1782 per designar re- El cognom Vives ja és documentat presentants per gestionar la segrega- a Cabrils el 1497, (mas “can Vives”) ció municipal. Els Villà seran pagesos i i Palafolls, Mataró i Teià el 1553. És treballadors i després es dedicaran als freqüent a Sant Genís de Vilassar i V oficis de mar com pescadors, patrons Cabrils, un llinatge Vives del veïnat pescadors, mariners i més tard seran del Sant Crist, seran pagesos, jorna- fabricants (Casanovas Villà, de la fà- lers i més tard fabricants a Vilassar de briques de Can Nyol, gran i petit, etc.), Dalt224. El llinatge, però, que es con- comerciants a América (Berdaguer Vi- solida a Sant Joan de Vilassar prové llà a Santiago del Estero, etc.) El 1846 de la ciutat de Mataró, en concret l’ori-

223 Veure capítol Els Villar del mas a la qua- 224 Veure capítol Els Vives de pagesos i jor- dra de telers al llibre Els orígens de la primera indus- nalersa fabricants al llibre Benet OLIva Ricós Els orí- trialització del rerepaís, un cas emblemàtic :Vilassar gens de la primera industrialització del rerepaís, un i el capital comercial barceloní (1828-1875). Mataró cas emblemàtic :Vilassar i el capital comercial barce- 1999 de Benet Oliva Ricós. loní (1828-1875), Mataró 1999. 133 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

gina Narcís Vives, manyà, fill de Gui- Joan, 14, (titular: Hereus d’Ignasi Vi- llem, mariner, nascut a Mataró casat ves i Cia); al c/ Sant Joan, 13 i c/ Sant amb Margarida Llavaneras l’any 1607. Antoni, 5 (titular: Joan i Jaume Vives); Els descendents seran una nissaga casa de pagès (titular: Manuel Vives); de mestres de cases. Un descendent al c/ Sant Pau, 21 i c/ Sant Sebastià, 1 Mariano Vives Julià, mestre de ca- i 3 (titular: Joan Vives Casanovas); al ses nascut a Mataró establert a Sant c/ Sant Pau, 21, c/ de l’Era,3, c/ Sant Joan de Vilassar casarà en terceres Roc, 2, c/ Concepció, 19, c/ Sant Llo- núpcies amb Rosa Puig Carrau “de renç, 2 i 2 bis, c/ Sant Joan, 4, c/ San- can Feliu del pa” l’any 1838. Els Vi- ta Coloma, 21, 22 i 23, c/ Sant Pere, ves vilassarencs entroncaran amb els 46,47,51,52, c/ Sant Genís, 29, 31, 32, Sarlat, Sust, Casanovas, Ferrés, Mir, 33, 34 i 35, c/ d’en Roig, 2, 3 bis, 4, Riera, Bas, Roldós, Jover, Cabot, Cisa c/ Buenos Aires, 1,2,3,4, 5,6,7,8,9 i 10 Permanyer, Estradé, etc. Els Vives se- (titular: Carme Vives Barnils). ran mestres de cases225, paletes, mariners, pilots i capitans de la marina vilassarenca (capità Joan Vives Ca- sanovas; capitans Feliciano, Mariano i Joan Sust Vives; pilot Jaume Sust Vives; capitans Mariano i Josep Cabot Vives i capità Josep Anton Bas Vives al segle XX). Un descendent Joan Vi- ves Estradé s’establí definitivament a l’Uruguai (San José de Mayo), iniciant una branca uruguaiana. Es quantifiquen 12 generacions d’aquest llinatge de les quals 7 tenen components vilassarencs de mar. A finals del segle XIX es registren al- X guns llinatges Vives provinents de Sant Genís de Vilassar i Barcelona Xicoi, Xicoy: que no es consolidaran. Significat etimològic del cognom: El 1895 els membres dels llinatges Vi- “Xicó, Xicoi, Xicoy. Derivats de xic., ves vivien i/o eren propietaris de diver- “petit, nen, infant”. ses cases a la vila: al c/ Sant Roc, 17 i c/ Sant Ignasi, 33 (titular: Francesc Jo- Classificació: “Llinatges que són ori- X sep Vives Alsina); al c/ Sant Joan, 13 ginalment vertaders sobrenoms o i c/ Sant Sebastià, 1 i 3 (titular: Joan malnoms. “Noms que descriuen una Vives Casanovas); casa de pagès i c/ acció, un fet biogràfic, una manera de Sant Ignasi, 14 (titular: Hereus de Jo- portar-se”. sefa Vives Cabot); al c/ Sant Ignasi, 12 (titular: Josep Vives Cabot); al c/ Sant Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: 225 Veure el llibre Francesc. Caballé Esteve La formació urbana de Vilassar de Mar: I Beca d’investi- gació i recerca local de Vilassar de Mar Ernest Lluch. El cognom Xicoy apareix ja en els pri- Vilassar de Mar :Ajuntament de Vilassar de Mar mers documents històrics citats per Jo- 134 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT sep Samon en concret a la relació d‘as- El primer llinatge prové de Villalba Sa- sistents a les reunions de l’any 1782 serra / Vallgorguina (Vallès Oriental) per designar representants per gesti- i l’origina Joan Xifré i Josepa March, onar la segregació municipal. Cognom d’aquesta població. Dues de les seves amb poc recorregut a Sant Joan de filles Rosa i Teresa enllaçaran matri- Vilassar atès que es desenvolupa per monialment amb Joan Pau Roldós línia materna. Prové de Dosrius i l’origi- Domènech i amb Joan Carrau Banús na Josep Xicoy Guinart, fuster, nascut l’any 1795. Entroncaran amb els Car- a aquesta població, que casa a la vila rau, Puig, Domènech, Roldós, Mas- amb Madrona Vila Creus l’any 1759. caró, Tuxans, etc. Es quantifiquen 8 Entroncarà per línies maternes amb els generacions d’aquest llinatge, 7 de les Pérez226, Lloberas, Roig i Carrau. quals a Sant Joan de Vilassar.

Un segon llinatge és el del matrimoni El segon llinatge l’origina Maria Xifré de Josep Xicoy i Maria Pons casats cap que casa amb Joan Cabot Verdaguer, a l’any 1800 amb 6 fills, que no consoli- cap a l’any 1820. Entroncaran amb els den el cognom perquè es desenvolupa Abril i els Reig, però sense recorregut per línies maternes, després de 4 ge- a la vila. neracions a Sant Joan de Vilassar.

El 1895 un membre dels llinatges Xicoy vivia i/o era propietari d’una casa a la vila: al c/ Sant Josep, 17 (titular: Hereus de Gabriel Xicoy).

Xifré:

Significat etimològic del cognom: “Gifré, Gifreu, Xifra, Xifre, Xifré, Xi- freu. Del germànic Giffrid, format amb grif, “donació, obsequi, regal”, i fridu, “pau”, “el qui dóna la pau, pacifica- dor”. J. M. Albaigès.. Classificació: “Llinatges que represen- Y ten el nom propi patern o matern” en aquest cas: “Noms germànics”. Yxart: (veure Ixart) Notes sobre aquest llinatge a Sant Joan de Vilassar / Vilassar de Mar: Ysern: (Veure Isern)

Cognom amb poc recorregut a sant Y Joan de Vilassar atès que els dos llinatges identificats entronquen per lí- nia materna amb vilassarencs de mar, per tant no es consolida. 226 Veure article Botigo al llibre Galeria de- penja-ases2003 de Damià Bas 135 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

3.2. Índex alfabètic de cognoms vilassarencs estudiats

Abril Artés

Alba Arumí

Albert / Aubert Arús

Aldrufeu Bacàs

Almera Badia

Alsina Baleta

Alsina (Alzina) Matheu Banús

Amat Baratau / Borotau

Anyé / Anyer Barba

Argimon Barrau

136 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Bas Capilla

Bassa Carbonell

Batalla Carles

Batllori Carrau

Berdaguer (veure Verdaguer) Carreras / Carrera / Carreres

Bergay Casals

Bernet / Vernet Casanovas

Biada (veure Viada) Casòliva

Bisa Castells / Castell

Bonamusa Català

Borotau (veure Baratau) Caviglia

Bosch Cisa

Botey Colom

Bobé / Buvé Colomer

Brasó Comas

Bruguera Corominas

Buscarons Costa

Buxó / Buixó Cotet

Cabot Cirés

Cahué Creus

Campdepadrós Cuquet / Coquet

Campins Dalmau

Campos Delhort

Cantarell Deusà

137 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Domènech Gras

Duran Graupera

Escorza / Escorsa Guardiola

Esparrach /Espàrrech Guinart

Estanyol Homs

Estrader / Estradé I/Ysern

Estrany I/Ytxart / Ixart

Fargas Julià

Farreras Llenas

Feliu Llibre

Ferran Llimona

Ferrari Lloberas / Lloveras

Ferrandi Maltas

Ferrés Mallas

Filbà Manent / Manén

Flamerich / Flamarich Marimon

Font Marsal / Marçal

Galceran Martí

García Martín

Gelpí Mas

Girbau Mascaró

Gombau Masriera

Gordi Matamala

Gorgullon Matas / Mates

138 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Matheu Roig

Matheu Alsina Roldós

Mir Roqueta

Monjo Ros

Moragas Sabater / Sabatés

Muns Sala

Murtra Sagalés

Orriols Sagarra

Padrosa / Pedrosa Sambola

Pagès Serra

Parera Sitjes

Pérez Soler

Pons Suari

Pou Sust

Puig Tauran

Puig-Mir Teixidor

Puigvert Terrades

Pujol Tió

Ramon Tolrà

Raspall Torner

Recto Tura

Reig Tuxans

Ribas Valls

Roca Vehil

139 JORDI CASANOVAS I BERDAGUER (Coord.)

Verdaguer / Berdaguer

Viada

Vila / Vilà

Villà / Villar

Vives

Xicoy

Xifré

Yxart (veure Ixart)

Ysern (Veure Isern)

140 ELS COGNOMS DELS VILASSARENCS DE MAR ALS SEGLES XVII, XVIII I XIX. ELS LLINATGES, ORIGEN I ARRELAMENT

Dibuix de Joan Vinardell elaborat amb supervisió de Lluís Guardiola i Joan de M. Ferrés i Puig editat per “Amics de Vilassar “ (1989) 141