PEPE GIMENO BOTIFARRA La veu de l’Horta de Xàtiva

Josep Vicent Frechina

veu traspua un caràcter absoluta- ment genuí, atàvic. No és cap vir- tuós: no té la tessitura d’Apa, el timbre de Flores, l’estil del Naiet, la gola trencada de Miquel Gil. Però coneix algun secret que se’ls JOSEP VICENT FRECHINA escapa a la resta: sense gestualitats excessives, sense aparent esforç, amb una proverbial desimboltura, Bo- tifarra col·loca la seua veu en el lloc exacte enamorant els vells –que 21 ploren en sentir-lo cantar perquè s’hi veuen orgànicament reflectits– i els joves sensibles a l’arrelament –que el perceben com un bocí del mític passat rural feliçment trans- plantat als nostres temps–.

Nascut al barri de la juderia de DE... PARLEM Xàtiva ara fa quaranta-quatre anys, fill de Botifarra, nét de Botifarra i besnét de Botifarra, ja en fa vora trenta que es dedica a la cançó tra- dicional.

Tot va començar quan, els primers anys de la Transició, es van tornar Hi ha cantadors bons i dolents, de l’ànima els qui canten amb la veu. a fer les albaes del carrer Puig, un veu fina i esmolada o rasposa com El cant valencià –si descomptem el carrer que hi ha al principi del ra- paper de vidre, viciosos del re- cant d’estil– no té cap dimensió val de Xàtiva. Així ho recorda Pe- quintat o massa secs en les eixides, teatral i no resisteix cap mena d’im- pe: «Jo tenia aleshores catorze o amansits per la partitura o amb postura. Autenticitat, naturalitat, quinze anys i m’agradava molt can- l’oïda prou fina per mantenir unes espontaneïtat: heus aquí els tres in- tar. De fet, m’ abuela , que era de reticències afinatòries que fan de gredients elementals on flaquegen Benigànim, era molt cantadora i mal escoltar al públic menys ini- les gravacions de molts grups de em va ensenyar molts romanços ciat... però quan sents un bon cant danses. I heus justament aquí les i cantineles. En una d’aquelles al- de batre tot això queda en segon tres virtuts que converteixen Pepe baes del carrer Puig un dels canta- terme i aprens que el més impor- Gimeno Botifarra , en un dels més dors em va animar a cantar-me’n tant és que el cantador haja doblat grans cantadors que hi ha ara ma- una i ja veus... ací estic». l’esquena davall el sol de migdia i teix al País Valencià. haja barrejat la seua suor amb la Més endavant, per suggeriment terra de l’hort. O, si més no, que Botifarra engendra un magnetis- d’un amic, va entrar a formar part ho semble. me indefinible que guanya adeptes del grup Sarau, de la Llosa de cada dia. Quan el sents cantar, can- Ranes, amb qui gravà un disc ex- Les formes del virtuosisme vocal ta l’Horta de Xàtiva, canta l’agre cel·lent, Balls i cançons de la Cos- popular demanen, per damunt de de la terra, canten les taules i els tera , fruit d’un llarg treball de re- tot, autenticitat: que siguen el cos i cavallons, la séquia reial. La seua cerca per tota la comarca: «En Sarau hi havia una colleta de gent FRECHINA VICENT JOSEP que ens dedicàvem a la investiga- ció, centrats exclusivament en el folklore de la perquè, no m’està bé a mi el dir-ho però, la nostra comarca... no cal parlar. L’únic que no tenim són segui- dilles, però fandangos, jotes i cants de batre... tots els que vullgues. Amb este grupet arreplegàrem can- çons a Canals, a Rotglà, a Moixent, a Montesa, a , a la Font, a , a Genovés, a la Llosa... I a Xàtiva: Xàtiva era, estic parlant- te de fa vint-i-dos o vint-i-tres anys,“ el no va màs” . Jo he calculat que, en total, vàrem registrar cin- quanta-dos peces de la comarca, a banda de molta borumballa».

Caramella Aquest treball de recerca li perme- té conéixer i fer amistat amb els 22 darrers cantadors i cantadores tra- dicionals, dels quals rebé un mes- tratge definitiu a l’hora de con- figurar la seua personalitat com a intèrpret dels repertoris de tradi- ció oral. Molts d’ells han mort ja fa alguns anys, però Pepe encara els recorda amb una emoció encoma- ses, amb una predisposició i gene- d’estar satisfet, la veritat siga dita. nadissa: «la tia Rosàrio de Canals, rositat que denuncia la seua bonho- Varen voler estalviar i... en el que que tenia noranta-dos anys alesho- mia: «a més de Sarau, estic ací a hi ha es juga.Varen voler gravar- res i ens ensenyà el “Dotze i u” l’Escola de Danses de Xàtiva, també lo a l’ermita de Sant Feliu. I saps –tenia una gràcia encara per tocar al grup Canyamars de Canals, cante el que passa? Que hi ha una acús- les postisses!–, la tia Blanca la resa- en el grup de danses Sant Jordi tica boníssima, però quan no sen- dora, que cantava les jotes, la tia d’Alcoi, en el de la Llosa de Ranes, ties una muleta mecànica d’algú

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA Milieta de Barxeta, que ens canta- en el de Rótova, he treballat també que estava passant de mula l’hort Ú va les jotes de quintos i la mala- amb el grup de danses de Cocen- per allí darrere el castell, senties M guenya, el tio Vicent el Moreno, de taina, amb el d’Alzira, el de , el campanar de la seu i, quan no, , que m’ensenyà el “Ro- el d’... ara estic també una moto per la carretera. Total manç de Sant Vicent Ferrer”, la tia en un grupet de l’Olleria que es que quan no tenies ous, tenies co- Estrela d’Alboi, la tia Delfina de diu Ball a banda que fem cançó lomins». Genovés, que ens va ensenyar “La folk en la línia d’Al Tall... en fi: valencianeta” –la despullà del Ge- mercerani de la copla ». Fa parella de cant amb Lola, de la novés que en diuen– la tia Nieve- Torre d’En Lloris, que l’acompa- tes, la tia Leonor... jo m’ho grava- La seua vinculació principal és, nya per escenaris, places i carrers va tot en una cinta i a aprendre! però, amb l’Escola de Danses de des de fa més de vint anys i amb Perquè jo de música no sé res... res Xàtiva, dirigida per Sebastià Gar- qui forma un tàndem que es com- de res! Jo m’he ensenyat aixina, rido, la màxima eminència en el plementa musicalment i humana- sentint cantar a tota esta gent, folklore comarcal que coordinà ment a la perfecció. escoltant-me mil vegades les cintes el treball de recerca en els temps i no et cregues: per a ensenyar-te de Sarau.Amb l’Escola va rodar el Amb Lola va gravar també el disc un cant de batre, sense saber res de 1991 un curtmetratge basat en Va de Jota! , en el qual els Xirimiters música, has de treballar barbaritats. el «Romanç de la Cileta» –que a de Castelló de la Ribera volgueren I ala!, una altra vegada, i una altra, la Costera es canta amb música assajar la fórmula mixta dolçaina- i una altra, fins que t’apoderes». de petenera– i va gravar un disc, veu en la interpretació d’un reper- Cants i balls de la Costera , que no tori basat exclusivament en la jota Des d’aleshores no ha deixat de acaba de fer-li el pes: «Amb el disc valenciana. No era la primera ve- col·laborar amb tot de grups de dan- de l’Escola de danses no acabe gada que Botifarra col·laborava amb els Xirimiters –havia gravat en el que faça falta”.Vicent San- de batre, que si unes peteneres...A un parell de cants de batre en dos germés, “xe, hores en l’estudi, mi la trona no m’agrada. Em discos anteriors de la formació– totes les que vullgues”. Total, que deixa un poquet cohibit. Jo sóc però en aquesta ocasió la seua hem començat a triar repertori i aixina. M’entens el que vull dir- participació no era de cap manera ara quan vinga el bon temps, ja te? Al carrer, barbaritats. Enguany anecdòtica. La veu està present a veurem el que ix. Ara, tenen més no he parat en torreta! Ha hagut totes les jotes i s’ha d’acomodar comboi ells que jo. Jo, col·labora- dia que he fet tres cantades en tres a les tonalitats de la dolçaina; el re- cions en uns i altres, tot el que pobles diferents!» sultat és, per aquesta raó, molt irre- calga. Però un disc jo sol, no l’aca- gular i, en algunes peces, Pepe for- be de veure». Fet i fet, ara està més capficat en la ça la tessitura per baix fins a límits versà que en el disc. La versà , una que hagueren aconsellat suprimir- I no podia ser d’altra manera. ronda que s’interpreta sobre l’es- les del disc –«Jota de quintos de Botifarra no és un cantant fet per tructura d’una variant del dotze i Barxeta», «Jota de quintos d’An- a l’estudi de gravació, ni tan sols u molt pròxima a la riberenca, es nauir»–.Ell parla de la gravació com per a l’escenari: el seu espai natu- cantava a Xàtiva per fira a principis un petit malson: «Vaig patir més ral és el carrer, la sobretaula, el del segle XX . L’any passat, Botifarra que una serp en un forat. Jo i Lola, sarau, el frec a frec amb el seu i Pepe Martínez –que posà la seua la de la Torre, que té una veu molt públic: «Jo cante en el carrer. No veu en el primer disc de l’Escola de alta. Patírem barbaritats! Cantar m’agrada l’escenari. Em lleva Danses– recuperaren de nou aques- amb la dolçaina t’obliga a fer una molta cosa. Jo estic acostumat a ta versà la continuïtat de la qual veu molt diferent a la que poses en cantar entre la gent. “Botifarra, depén ara, en bona mesura, de les la rondalla de corda. Llevant de la canta-nos ara una jota!” I jo allà relacions una mica tibants entre el 23 “Jota de l’Alcúdia”, “Les Toma- vaig... Jo sóc d’ajocar-se en un cantador i el consistori. La seua sines” que les fem a pèl i la “Jota de taula i barat a la sopà , passar-nos predisposició i generositat s’esto- quintos de Canals”, ho vaig cantar tres o quatre hores cantant i ven en nomenar-li l’equip munici- tot fatal... mal! Clar, com Emili ho armar un bon cartapell, darrere pal presidit per l’inefable Alfonso volia enseguida, no volia transpor- d’un romanç un altre, darrere una Rus: «Només s’enrecorden de San- tar res... ho vaig acabar com vaig una jota una altra, que si un cant ta Bàrbara quan trona!». poder i en pau».

Recentment, la vigorosa perso- DE... PARLEM nalitat interpretativa de Pepe ha DISCOGRAFIA transcendit més enllà de l’àmbit SARAU, Balls i cançons de la Costera , 1985, Valdisc, D009 [Reed. en folklòric i comença a ser ben bé CD: 2004, PM produccions, PM/CD-034] venerada per alguns dels cantau- «Dotze i u» de Canals, «Jota de la serra» de Moixent, «Jota de tors valencians amb més projec- quintos» i la «Malaguenya» de Barxeta i una «Cançó de batre» ció. Feliu Ventura, que el convidà de Torrella. a cantar en la presentació a Xàtiva XIRIMITERS DE CASTELLÓ DE LA RIBERA, Anem de festa , 1998, La del seu segon disc, Barricades de Destileria, LDS008/98. paper , deixà amb els ulls en blanc «Cant de batre» un periodista quan li assegurà que XIRIMITERS DE CASTELLÓ DE LA RIBERA, Cants de la terra , 2000, el seu cantant favorit en l’actua- Cambra records, LDS 2015. litat era Pepe Botifarra . Néstor «Cant de batre» Mont, l’inquiet músic d’Alge- ESCOLA DE DANSES DE XÀTIVA, Cants i balls de la Costera , 2000, mesí, ha anat més enllà i l’ha fet Caixa Ontinyent, CAO-0011-CD. participar en el seu darrer disc, «Jota de quintos» d’Annauir, «Peteneres» de Xàtiva, «Cançó de Sentit , on Pepe interpreta un cant batre» de Genovés, «Dansa del vetlatori» de la Llosa de Ranes, de batre, una albà i unes pete- «Jota de quintos» de , «Havanera dels borrat- neres. xos» de l’Alcúdia de Crespins, «L’u» de Xàtiva, XIRIMITERS DE CASTELLÓ DE LA RIBERA, Va de jota , 2003, Cambra Tots ells estan a hores d’ara trac- records, CBR-2502. tant de convèncer-lo perquè faça «Jota de quintos» de Canals, «Jota de quintos» de Barxeta, «Jota» un disc en solitari: «L’altre dia, de Benigànim, «Jota de quintos» de Llanera de Ranes, «Jota» de l’Emili que està amb mi en això , «Jota» de l’Alcúdia, «Jota de quintos» d’Annauir, del Ball a banda de l’Olleria em va «Jota» de Vinaròs, «Les Tomasines» de Xàtiva. proposar la idea de gravar un disc NÉSTOR MONT, Sentit , 2003, Cambra records, CBR-2803 jo sol. Aixina que ara vorem com «Batre», «La Petenera», «L’albà» queda l’assumpte... El Feliu Ven- tura ja m’ha dit “Pepe, t’ajudem