NOTÍCIES DE FLABIOLAIRES AL VENDRELL
Jordi Quintana Albalat, Salvador Arroyo Julivert
El Vendrell
No hi són tots els que en són, però en són tots els que hi són. (Refrany popular)
Context
Si bé des del segle xviii el Vendrell és reconegut per les colles de grallers i pels grallers històrics, va ser en els segles xix i xx quan van agafar més rellevància, tant per la quantitat de gra- llers que hi havia, com pel fet que des de 1867 fins a l’actualitat sempre hi ha hagut grallers vendrellencs, essent en algun mo- ment l’única població catalana que en tenia. A tall d’exemple, només recordar Els Camats (1867-1920), Els Capblancs (1878-1955), Els Trips (1891-1907), Els Romeas1 (1908-1936), Els Astons (1928-1962), Els Macaris (1949-1985) o Les Gralles del Baix Penedès (1975 i continuen).
1. Al Vendrell també se’ls anomena Romeies. 37 «Fluviols» al Vendrell2
Hem titulat aquest apartat amb el nom «fluviols» perquè és la manera com encara molta gent del Vendrell anomena el fla biol, i perquè en les cerques que hem realitzat de manera con- textualitzada al Vendrell la majoria de vegades hem trobat refe- rències a «fluviol(s)», seguides de les de «flovio(s)», «flaviol(s)», així com a flabiol(s). De fet, però, Alcover i Moll (1962), en el seu Dicciona- ri Català-Valencià-Balear (DCVB), a l’entrada flabiol indiquen que al Vendrell la seva fonètica era «/fəβɾiɔ́ɫ/», o sigui «fabriol», tot i que a l’entrada específica d’aquest terme diu que és propi de Gandesa. No n’hem localitzat cap referència complementària,3 llevat de l’obra Panderos i fabriols, uns pastorets del folklorista tortosí Joan Moreira que es van estrenar el 1925 (Aragonés i Vidal 2009). Tot i que sabem que «fluviol» és un terme antic, propi de la Renaixença, nosaltres el considerem un localisme, com passa amb el timbal, que al Vendrell, sobretot per als timbalers i gra- llers grans, és el «tambal». Les referències a la presència del flabiol al Vendrell són di verses, però les més antigues no ens permeten afirmar si hi ha- via flabiolaires locals o autòctons o si venien d’altres localitats. Així mateix, en la recerca documental hem trobat aquests ter- mes en poesies i en expressions com «amb un flabiol sonant». Les principals fons utilitzades són les publicacions periò- diques històriques del Vendrell:4 El Demócrata (1891-1892), El Vendrellense (1892-1890), El Vendrellench (1900-1904), El Baix Penedès (1906-1937) i Vendrell (1952-1966). També n’hem con- sultat algunes de Tarragona5 com Diario de Tarragona (1808- 1932), La Opinión (1875-1904) i Diari de Tarragona (1932-1938);
2. Amb algunes referències al sac de gemecs. 3. La que fa Ferré (1986) és coincident amb la nostra. 4. Vegeu: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues-ARCA, en línia. 5. Vegeu: Premsa digitalitzada, en línia. 38 així com publicacions d’escriptors i cronistes de la vila com Ramon Ramon i Vidales (1909) o Narcís Bas i Socias (2006), i estudis d’Arroyo (1990, 1995, 1996a, 1996b, 2008 i 2009) i Quintana (2003, 2008 i 2010) entre altres. Sabem que la principal presència de flabiolaires al Vendrell va ser a finals del segle xix i principis del xx, sobretot perquè el Ball de Bastons del Vendrell anava acompanyat de flabiol, i que quan «l’any 1932 es va reorganitzar el ball, s’hi va incorporar la gralla –una gralla seca i un sol sonador–» (Arroyo 2009 : 26). De llavors ençà, la situació ha canviat força. Presentem tot seguit un recull d’esments al «fluviol», «flo- viol», «flaviol» o flabiol al Vendrell, ordenats cronològicament, amb les referències corresponents i algunes notes aclaridores.
1876 – La Opinión, 21/07/1876, p. 3 (Premsa digitalitzada, en línia) Programa de los festejos que en honor á su Patrona Santa Ana tendrán lugar en villa de Vendrell (...) Ésta población que durante 8 años se ha visto privada de poder solemnizar como de costum- bre dicha festividad a causa de la última guerra, felizmente con- cluida, desea hacerlo este año con una esplendidez no vista hasta ahora... (...) A las dos de la tarde se repetirá, lo mismo, saliendo en seguida á recórrer las calles de la población los muchísimos bailes que se están organizando entre los cuales se cuentan el de Diablos, Palitrocas (bastons), Rosaura, Gitanas, Pastorets, Cercolets, etc., etc., acompañados de las músicas que les son propias, como gaitas, dulzainas, pitos y tamboriles. Nota 1: «...durante 8 años se ha visto privada de poder so- lemnizar como de costumbre dicha festividad», es refereix a la tercera guerra carlina. Nota 2: Interpretem «gaitas, dulzainas, pitos y tamboriles» com a sacs de gemecs, gralles, flabiols i tamborins.
1877 – La Opinión, 24/07/1877, p. 2. Anuncia la Festa Major del Vendrell dient: «Grandes fiestas cívico-religiosas del centenar que la Villa de Vendrell con mo- 39 tivo de la fiesta mayor, dedica a su excelsa patrona Santa Ana durante los días 25, 26, 27 y 28 de 1877 (...) A las dos de la tarde se repetirà lo mismo saliendo en seguida á recorrér las calles de la población un sinnúmero de bailes, que se están organi- zando entre los que se cuentan “Xiquets de Valls”, “Diablos”, “Palitrocas”, “Serrallonga”, “Cotonina”, “Patera”, “Mogíganga”, “Rosaura”, “Gitanas”, “S. Jaime”, “Figuetaires”, “Pastorets”, “Cercolets”, “Gigantes” i “Enanos”, incluso el célebre “Drach”» acompañados de las músicas que les son propias, como gaitas, dulzainas, pitos y tamboriles». Nota 1: «...del centenar» es refereix al centenari de la procla- mació de Santa Anna com a copatrona de la vila del Vendrell. Nota 2: El setmanari El Baix Penedès de 24 jul. 1926 (any 21, núm. 1062, p. 3), reprodueix aquest programa sense cap comen- tari afegit, entre un fragment de La Nari titulat “Post festum, festum” (Bas, 2006) i un escrit de J. Bonafé que, amb el títol de “Cada palo aguante su vela”, critica la redacció del programa de la Festa Major de 1926, per reivindicar el terme «Santaneta» en lloc de «Santa Aneta». Potser, als editors del setmanari, els va semblar adequat inserir aquest programa perquè a La Nari es descriu una festa major de cinquanta anys enrere, o sigui, de 1877.
1878 – Diario de Tarragona, 20/07/1878, p. 2 (Premsa digita- litzada, en línia) De la Festa Major del Vendrell diu que «A las tres saldrán á recorrer las calles de la población algunos bailes que se están organizando, entre los que se cuentan, Diablos, Paltirocas, Pas- torets y otros, acompañados de las músicas que les son propias, como gaitas, dulzainas, pitos y tamboriles».
1883 – Diario de Tarragona, 24/07/1883, p. 2. De la Festa Major del Vendrell diu que «A las tres saldrán á recorrer las calles de la población algunos bailes que se están organizando, entre los que se cuentan diablos, palitrocas, Xi- 40 quets de Valls de las collas vella y nova y otros, acompañados de las músicas que les son propias, como gaitas, dulzainas, pitos y tamboriles». Nota: És curiosa la repetició de textos entre 1876 i 1883, so- bretot de la frase «acompañados de las músicas que les son pro- pias, como gaitas, dulzainas, pitos y tamboriles».
1845 – Sadurní (2001 : 245) comenta que aquest any es ballà al Vendrell el Ball de Sant Isidre i que «hi havia unes passades de flabiol».
1892 – El Demócrata, núm. 45 (24 juliol 1892), p. 3. Conté la poesia La Festa Major signada amb Pep, on diu «Deurém veure’ls palitrocas / està clar, y aquells tanocas / de diables per los carrers / amb los fluviols ó timbalas».
1900 – Lo Vendrellench, núm. 409 (26 juliol 1900), p. 2. Conté el text Nota Tarragonina de Lluís Vía, on es diu «el plany dels fluviols, el xisclet de las grallas y’ls acompassats espe- techs de bastons, panderos y castanyolas». Es descriu una festa major penedesenca, possiblement la de Vilafranca, ja que Lluís Vía era vilafranquí i, a més, esmenta que va sortir el «Drach». També conté l’escrit Recorts de Noy (p. 2-3) de Ramon Ra- mon i Vidales,6 on diu «La comitiva atravessava la plassa pre- cedida de la maynada, saltant alegrament al compàs del terra- bastaill que feyan las grallas, la música, las timbalas y’ls fluviols que acompanyavan als gegants y nanos».
1900 – Ramon i Vidales, 1900. Al sainet En Pau de la Gralla o La Festa Major de la Vila trobem:
6. Ramon Ramon i Vidales (1857-1916) va ser un literat i periodista ven- drellenc. Vegeu Oliveras (2017). 41 – Escena i (p. 10): «Se sent un fluviol que sona una tocada popular acompanyant lo crech, crich, crech del ball de bastons». – Escena xx (p. 40): «Comensará sentintse la música y gra- llas y l’espetech de trets y petarts dels cohets del ball de diables, després del so dels timbals de dit ball, lo crech-crich-crech del de bastons, lo fluviol etc. tocant tots diferenta sonada». – Escena xxi (p. 41): «Lo só de la música, grallas y demés pára, sentintse tan sols, durant una estoma, lo fluviol y’l ball de bastons». Nota 1: L’obra es va estrenar el 16 de novembre de 1900 al tea- tre Novetats de Barcelona, però en la representació que es va fer el 2 de juny de 1901 al teatre Romea de Barcelona hi va actuar la colla de grallers Els Trips i, a partir d’aquell moment, tothom els va començar a anomenar Els Romeas (Tomàs i Amades 1998; Arroyo 2008). Nota 2: El llibret de l’obra conté la partitura Los Xiquets de Valls, Tocada dels Castells.
1901 – Lo Vendrellench, núm. 458 (7 juliol 1901), p. 2. Un article sobre Lo Camp de Gibraltar, escrit per Nemo aca- ba dient «podran anar al darrera de dits pobles ab un fluviol sonant... lo ¡VI...VA Es...paña!».
1902 – Lo Vendrellench, núm. 514 (3 ag. 1902), p. 1. A l’escrit La Festa Major, de Fidel, es diu: «...han callat los timbals y fluviols que acompanyavan los balls y comparsas po- pulars».
1905 – Arroyo (1996a : 227) aporta una fotografia al peu de la qual diu «El Vendrell, plaça Nova, Festa Major de l’any 1905. Tres gralles, un flabiol i un timbal toquen el toc de castell per uns improvisats castellers locals. És el primer document gràfic d’una colla de grallers al Vendrell. Algunes fonts asseguren que es tracta d’Els Capblancs».
42 Nota: La colla dels Capblancs (1878-1955), entre el 1907 i el 1920, creà un quintet, orquestrina o petita cobla, que estava format per Josep Company i Puig, Capblanc (gralla llarga); Joan Mateu i Güell (gralla i saxòfon); Bonaventura Company i Figue- ras, Ventura Capblanc (gralla i fiscorn); Joan Company i Figue- ras, Xic Capblanc (gralla i cornetí); Cosme Sonet i Fontanals, de cal Graller (timbal). No és del tot impensable que algun dels músics sabés tocar el flabiol. És important ressaltar que el programa de la Festa Major de 1905 inclou l’escrit de Jaume Ramon i Vidales7 La Gralla, que recull les partitures de «Las Matinadas» (Matinades curtes), «Toch de Professó» (Toc de Processó) i «Los Xiquets de Valls, Tocada dels Castell» (Toc de Castells). Aquesta darrera partitu- ra és la mateixa que hi ha al llibre En Pau de la Gralla o La Festa Major de la Vila (Ramon i Vidales 1900).
1905 – El Baix Penedès, núm. 0086 (16 novembre 1907), p. 3. A la poesia Endressa de Mercè Mata de Bosch hi trobem: «Podrás analshi al darrera amb un fluviol sonant». Nota: Mercè Mata de Bosch és un dels pseudònims de Ra- mon Ramon i Vidales (Oliveras 2017).
1907 – El Baix Penedès, núm. 0071 (3 agost 1907), p. 2. Ramon Ramon i Vidales a l’article La sardana la nostra vila lloa la iniciativa d’interpretar i ballar sardanes per primera ve- gada al Vendrell el 26 de juliol 1907, a iniciativa de Josep Aleu i Miquel Costa.8 La cobla va ser La Lira Olotina. Ramon escriu: «I refila’l floviol, seguit de las notas dolsas y planyívolas de las tenores (...) Cada vegada que’l refilet del floviol, de la cobla s’ha deixat sentir senyalant el comens d’ una sardana, eran en major nombre las anellas que s’anaven formant...».
7. Jaume Ramon i Vidales (1846-1900) va ser un escriptor i notari ven- drellenc, germà gran de Ramon Ramon, Vegeu Bofarull (1987). 8. Es refereix a Josep Aleu i Massanet i a Miquel Costa i Marquès. 43 Nota: Als diaris de l’època, Josep Aleu consta com a «Jo- seph» Aleu. És important destacar que possiblement va ser la primera vegada que sonava al Vendrell un flabiol de cobla Es( - teban i López 2002), al llavors passeig 4 de Març (La Rambla) i a la plaça Pi i Maragall (Plaça Nova).
1907 – El Baix Penedès, núm. 0080 (5 octubre 1907), p. 2. S’informa que «Avuy al vespre la petita cobla dels “Cap- blanchs” donara la primera audició de sardanas en nostra vila a la plassa de Pi i Margall. Tocará la “cansó del Taper”, “la Pubilla empordanesa” i “Ideal”». Nota 1: Suposem que es refereix a les sardanes La cançó del taper, de Cassià Casademont i Busquets de 1901, La pubilla em- pordanesa, de Josep Serra i Bonal, de 1902 i Ideal, també de Josep Serra i Bonal, de 1907. Nota 2: Teníem algun dubte de si Els Capblancs tocaven el flabiol, però la notícia del número següent d’El Baix Penedès (núm. 0081 de 12 octubre 1907, p. 3) ens aclareix que no: «Mol- ta gent s’aplega dissabte a la nit a la plassa de Pi i Margall ab motiu de donar la primera audició de sardanas els inteŀligents grallers reconeguts per “Cap-blanchs”. La “petita-cobla”, com ja se’ls anomena, se composa de les tres grallas que ja solien tocar juntas, d’una tenora i fiscorn i executaren les tres sardanes...» . De tota manera aquesta informació ens genera un dubte amb els instruments: al setmanari es diu que toquen una tenora i no ens consta que la toqués cap Capblanc. Podria ser un error de qui va fer la crònica i que hagués confós la gralla llarga de cinc claus de Josep Company amb una tenora.
1908 – El Baix Penedès, núm. 0121 (18 juliol 1908), p. 2. «Joseph» Aleu publica l’article Estètica de la sardana, on hi diu: «El contrapunt tocat per lo floviol representa’l cant del gall al despuntar el dia.» Nota: Josep Aleu i Massanet (1868-1924) va ser l’introductor de la sardana al Vendrell (Esteban i López 2002). Josep Aleu 44 amb Jordi Monsalvatje el 1895 van publicar el llibre La sardana: su historia, importancia y exposición de las reglas que deben conocerse para bailarla según los sistemas ampurdanés y selvatá (Olot: Juan Bonet).
1908 – El Baix Penedès, núm. 0122 (25 juliol 1908), p.1. Ramon Ramon i Vidales en l’article i crònica Costums que’s perden y records que fugen, obra «Dedicada als eminents concertistes, Pau Casals y Benvingut Socias» diu que: «...car tampoc podrien dormir amb aquell seguit de tonades de música popular que ressonen agradoses, pessigollosament en els espe- rits: ara és el floviol que acompanya el crec-cric-crec del ball de “Bastonets”».
1908 – El Baix Penedès, núm. 0123 (1 agost 1908), p. 2. Inclou una Glosa signada pel Llicenciat PEME, on diu que transcriu comentaris sentits durant la Festa Major; entre ells volem destacar: «—Adéu per sempre- deia un cercolet mitg plo- raner, —sí, adéu corrandes y passades bellugadisses al só del tritlleig dels cascabells y al compàs de tendre y pastoril tona- da. —Retirem el mandró, la carbasseta, el garrot i la manxa borrega , exclama’l rabadà, —la meva pastoreta bonicoia, ab sos matussers esclops, ja no ballarà més al compàs de festívola castanyola». Nota: No hem identificat qui era el Llicenciat PEME; potser algú que tenia per inicials les lletres pe i ema, P. M.
1909 – Ramon i Vidales (1909). A la noveŀla Vaca de llet trobem:
(p. 71): Volia llevar-se, car tampoc hauria pogut dormir, enca- ra que havés volgut, perquè era un seguit el passar i aturar-se balls i dances populars; i ara era’l floviol que acompanyava’l crec, cric, cric del Ball de Bastons. (p. 76): I sortí l’Ajuntament; i aleshores el terrabastall fou ai- xordador: música, gralles, floviols, sac-de-gemecs, timbals, brun- 45 zir de carretilles i esclat de trons i escopetades, ressonà per l’espai en barreja informe, innarrable. Nota: El text de la pàgina 71 és una adaptació del que va pu- blicar el 25 de juliol de 1908 a El Baix Penedès, núm. 0122
1910 – El Baix Penedès, núm. 0248 (31 desembre 1910), p. 2. A l’article Nadalenca. Records d’antany, del Llicenciat PEME, es diu que «pels carrers se sentia música “clàsica”, ab la particularitat de que alguns dels instruments nadalencs pre- nia nom de qui’l tocava, com per exemple “cimbomba del Gall Mercé”. Panderos, ferrets, guitarres, castanyoles, tot sortia per alegrar y arrodonir la festa, no faltanthi ab la seva manxa bor- rega el popular i conegut Ventura Cullada, avi octogenari. (...) Pero’l moment més culminant del bullici, diguemne aquelarre, era quan l’adoració al Jesuset. (...) s’hi sentia la ploranera manxa borrega, el rum rum descompassat de la cimbomba, espinguets de xiulets y fluviols y d’altres instruments». Nota: Ventura Collada va viure al carrer de Mar del Ven- drell, davant del carrer dels Trulls i, probablement, és el primer sacaire vendrellenc identificat.
1912 – Arroyo (1996a : 221). Salvador Arroyo comenta que «El Salvador Lleó “Vador Ti- tanyo” tocava la gralla ja als 14 anys. (...) a més de cèlebre graller, fou també flabiolaire (...) l’any anterior, 1912, ho féu amb el de Cercolets organitzats pel Marcel.lí Solé i Turdiu “General”». Nota: Salvador Lleó i Borrut, Vador Titanyo, va ser membre dels grallers Els Camats de 1876 a 1908.
1913 – Arroyo (1996a : 221). Arroyo comenta que Salvador Lleó, Vador Titanyo, «el 1913 —als 60 anys— va actuar de flabiolaire amb el Ball de Pasto- rets». El mateix Arroyo (1996b : 334) diu que «Cal ésser consci- ents, doncs, de la importància del suport rítmic que els picarols 46 aportaven als nostres antics “palitroques”, acompanyats per la percussió dels mateixos bastons i el so picat d’un flabiol sec –amb o sense tamborí–. (...) L’entrada de la gralla en el món del nostre Ball de Bastons és relativament moderna i fruit de la ma- teixa decadència i desaparició dels balls durant el primer quart del segle, i de la desaparició dels darrers sonadors de flabiol sense haver-se aconseguit un relleu generacional. El darrer so- nador vendrellenc documentat va morir el 1924. La seva darrera actuació tingué lloc el 1913 i comptava ja amb 60 anys».
1912-1913 – Ferrando (1998 : 16). Pere Ferrando confirma el que havia dit Arroyo (1996a) quan informa que «Ambdós balls van ésser organitzats per Marceŀlí Solé, General i per Salvador Lleó, Vador Titanyo. Els Pastorets cobraren per l’actuació –sonador de flabiol inclòs– 65 pessetes».
1917 – Arroyo, Quintana, Rovira i Solé 2009 : 44) recu- llen el testimoni d’Antònia Mercadé i Juncosa, Figuerons, que diu: «Jo devia tenir uns 17 o 18 anys (...) Els ensenyava el Jan Pastoret (Joan Casas Martí) (...). El Pastoret tocava un flubiol». Nota: Joan Casas i Martí, Jan Pastoret, va néixer el 1865, era pagès i vivia al carrer de les Roquetes.
1919 – El Baix Penedès, núm. 0691 (14 juny 1919), p. 2. En la crònica Una Excursió de la “Lira”, es recull que «A dos quarts de tres arrivarem a Les Planes, ens esperava el veterà Sal- vador Romeu (a) Barona, qui junt amb un seu company vingue- ren a rebrens, amb flabiol i tamborinúm. Després d’uns visques emprenguérem montanya a munt cap a Mas Guimbau». Nota: No hem localitzat cap informació més sobre Salvador Romeu, Barona, llevat la de la notícia següent.
47 1919 – El Baix Penedès, núm. 0695 (12 juliol 1919), p. 2. Salvador Romeu de Mas Guimbau fa una Salutació als meus companys de la «Lira Vendrellenca» que diu «Finalitzant la fun- ció, / per distreure als bons companys, / jo hi refilo el fluviol / tot fent ballà aqui’ls gegants». Al costat del nom hi posa «Les Planes, Barcelona, el 9 juny de 1919». Nota: Podem suposar que Salvador Romeu, Barona, de Mas Guimbau de Les Planes (Barcelona), tocava el flabiol i tenia for- ça relació amb La Lira Vendrellenca.
1923 – El Baix Penedès, núm. 0927 (22 desembre 1923), p. 2. Aureli Campany, del qual enguany celebrem el 150 o aniver- sari del naixement, en l’article El Nadal segons el poble, comenta que «Més d’entre les moltes costums que es poden recordar cap tant escaienta com la que en pobles de la muntanya catalana s’hi representava l’adoració dels pastors (...). En acabar-se l’Evangeli una veu deia cantant: -Les dotze! i tot seguit el fluviol i corna- musa responia amb una tocada, mentre altre veu deia: —Jesús és nat!». Nota: Tot i que no es refereix al Vendrell, el referenciem per- què Capmany també en diu fluviol.
1924 – El Baix Penedès, núm. 0932 (26 gener 1924), p. 1. Ramon Ramon i Vidales, en un article anomenat La tradició, critica que les matinades de Sant Antoni s’hagin fet a quarts de nou del matí «hora en que el Sol ja toca l’aigua d’alguns pou», així com els canvis i costums que es perden, i fa una referència a la sardana dient: «Tocada avants per flaviol i tamborí junt amb la manxa borrega, o sac-de-gemécs, anà transformant-se amb l’adhessió d’altres instruments d’inxa; mes tard en Pep Ventura l’elevà a la categoría de cobla adherint’hi instruments de metall, que es com ha arribat a nostres dies.»
48 Nota: Tot i que no es refereix al Vendrell, també el referen- ciem perquè esmenta la mitja cobla en l’origen de les sardanes i canvia «fluviol» per flaviol.
1925 – El Baix Penedès, núm. 1022 (15 octubre 1925), p. 2. L’article d’Un sardanista, reproduït del setmanari Badalota9 de l’Arboç, explica Com es compta i reparteix la sardana. S’hi diu: «La sardana és tocada de la següent manera: Després de l’entrada de flaviol comencen sense interrupció els curts (...) aquí s’interromp un moment pel contra punt entonat pel flaviol (...)».
1925 – Amades (1982 : 1334). Comenta que Antoni Claramunt, Francàs, «Sabia força can- çons entre elles de Nadal, que havia acompanyat dins l’església en les funcions de matines fent el paper de pastor unes vegades i d’altres amb la cobla de gralles». Nota: Antoni Claramunt i Mañé, Francàs o Ton Francàs, va ser timbaler dels Matrículs (1886-1890), dels Trips (1891-1907) i dels Romeas (1908-1930).
Massot (1998) entre les pàgines 176 i 177 intercala una se- lecta de fotografies; la núm. 27 és la d’un flabiolaire i al peu hi diu: «El tabal de la colla dels Romees, el Vendrell». Tot i que hi ha qui diu que no es pot descartar del tot que el Francàs sabés tocar el flabiol, podem afirmar que el flabiolaire de la foto esmentada no és el Francàs, sinó el Matador, en Pau Orpí i Gili de Sant Llorenç d’Hortons, al qual Tomàs i Amades van entrevistar el 2 de novembre de 1927,10 tot just després de la tro- bada amb els Romeas el 30 d’octubre del mateix any. En aquesta trobada d’octubre també recullen que el pare del graller dels
9. Badalota, núm. 161 (6 jul. 1924), p. 1. El setmanari es va editar de 1921 a 1927. Vegeu:
1926 – El Baix Penedès, núm. 1055 (5 juny 1926), p. 1. Fragment de la publicació de la noveŀla fulletonesca La Nari, de Narcís Bas i Socias, que El Baix Penedès va editar entre 1925 i 1926. El capítol vii, La Festa Major d’aquest any, descriu una festa major de 50 anys enrere, o sigui de 1877, i diu: «I seguía el pacífic “Ball de Bastons”. Més plàcids que’ls altres, aquests sub- jectes es contentavan en brincar al só d’un pastoril fluviol però guardant compàs amb el cop sec i metòdic de groixuts bastons contra bastons de boix tornejats». Nota: El 2006 es va editar la noveŀla completa. Aquest frag- ment es pot localitzar a Bas (2006 : 140).
1927 – El Baix Penedès, núm. 1112 (10 juliol 1927), p. 5. Narcís Bas i Socias, en una carta a Josep Ramon i Vidales, parla de l’encàrrec d’un escrit sobre Pau Casals i utilitza l’ex- pressió «amb un fluviol sonant».
1928 – El Baix Penedès, núm. 1164 (14 juliol 1928), p. 1. Fragment de La Nari: «Era el Jan Grifols un formidable ven- drellista (...) El Jan Grifols sabia fer la mar de coses: ell sabia cantar «els misteris» de la processó del Dijous Sant (...), fer de- vanadores, fluviols de canya, i una sèrie llarguíssima de coses estranyes i de veritable enginy». 50 Nota 1: Arroyo (Bas 2006 : 266) identifica Jan Grifols com a Joan Olivé i Gomar, Joanet, nascut el 1871, que era teixidor i vivia al carrer Albinyana. Havia estat andador i cobrador de les quotes de la Germandat de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist o Germandat Vella. A la Festa Major hi participa el Ball de Bastons de Sant Pere de Riudebitlles, acompanyat pel flabiolaire Josep Saumell Este- ve (Arroyo, Quintana, Rovira i Solé 2009 : 48). Nota 2: Josep Saumell Esteve, el Cantí, va ser un flabiolaire de Sant Pere de Riudebitlles (Salius 2005).
1929 – El Baix Penedès, núm. 1198 (16 març 1929). El Baix Penedès, entre els números 1194 i 1200, publica La història general de l’orgue en set articles escrits per F. M. A., centrant-se en L’orgue del Vendrell a partir de número 1196. En el número 1198 diu: «En l’orgue petit que’s va afegir en virtut del segón contracte hi han els registres següents: (...) Nasart amb flubiol, 48».
1930 – Arroyo (2009 : 59). Salvador Arroyo recull que «El dijous 16 d’octubre de 1930, en el marc de la vendrellenca Fira de Santa Teresa,11 la nova parella de gegants i cinc nans feien la seva arribada a la vila, acompanyats pel flabiolaire Josep Saumell Esteve (1879-1957) i pels coneguts grallers els Romeas». Nota: Aquell mateix any, Josep Saumell Esteve, el Cantí, va acompanyar amb el flabiol el Ball de Bastons de Sant Pere de Riudebitlles que va actuar a la Festa Major del Vendrell.
1931– El Baix Penedès, núm. 1304 (31 març 1931), p. 16. A la poesia L’encís de la nostra terra, S. Esvertit escriu: «Al bell peu de les altúries / el flubiol va refilant, / grans i xics, tots fan rodona / la sardana puntejant».
11. Vegeu: Colet (1999). 51 1932 – Arroyo, Quintana, Rovira i Solé (2009 : 48) A la Festa Major hi torna a participar el Ball de Bastons de Sant Pere de Riudebitlles acompanyat pel flabiolaire Josep Sau- mell Esteve.
1934 – Arroyo (1996b : 332). Salvador Arroyo informa que «La Vanguardia del 2 de se- tembre d’aquell any (1934)12 publica dues fotografies d’en Segar- ra, amb el cinc de set aixecat per la colla vendrellenca dels Mi- rons (que, per cert, el rotatiu confon amb els Xiquets de Valls) i una segona del Ball de Bastons vendrellenc actuant davant de la Casa de la Vila el dia de sant Fèlix, acompanyat pel Ton de la Gralla i el flabiolaire Urpí». Nota: Es refereix a la Festa Major de Vilafranca de 1934 i «el flabiolaire Urpí» és Pau Orpí Gili,Matador , de Sant Llorenç d’Hortons (Mitjans i Soler 2014; Molano 2010), tot i que la imatge no permet afirmar-ho.
En una entrevista realitzada al grup de grallers Els Macaris del Vendrell (Albert Jané i Pascual, Carbassó; Joan Domingo i Puigibet, Macari i Jaume Esteve i Oliva, Casalta), a la pregunta de si alguna vegada havien vist cap flabiolaire al Vendrell, van comentar que sí, que alguna vegada algun flabiolaire de fora havia acompanyat gegants. Diuen que n’hi havia un de Valli- rana que portava un bombo, i que al barri de França, un tal Xerrembec o Xiribui també l’havia tocat alguna vegada. Nota 1: El flabiolaire de Vallirana era Pere Sells i Ventura (Vallverdú 2013). En una entrevista realitzada el 2018 a Jaume Esteve i Oliva, Casalta, aquest reiterà que cap als anys quaranta del segle passat el tal Xerrembec o Xiribui del barri de França i que era casteller, havia tocat el flabiol alguna vegada.
12. Vegeu:
1945 – Quintana (2018). En la mateixa entrevista, el Casalta va comentar que el 1945 va anar a tocar a la Festa Major de Vilafranca, Sant Fèlix, amb Jaume Vidal i Vidal, Carboner, i Joan Domingo i Puigibet, Ma- cari. I que va ser a allà que un flabiolaire va ensenyar el Ball de Cercolets a Jaume Vidal i Vidal, Carboner. Aquest el va apren- dre, el va escriure, els el va ensenyar i l’any següent van ser ells, els qui van acompanyar el ball. Nota: Es refereix al flabiolaire Antoni (Ton) Orpí i Gili, To- net el Xamós, de Subirats. Àngel Vallverdú ens confirma que fins a 1945 Ton Orpí cobrava per tocar amb el Ball de Cercolets de Vilafranca i que el 1946 és Jaume Vidal qui cobra per acom- panyar-los, mentre que el Ton, a partir d’aquest any, cobra per acompanyar el Ball de Panderos.
1982 – Quintana (2003). El 17 d’octubre de 1982, per la Fira de Santa Teresa del Ven- drell, es va fer per primera vegada el ball de Mossèn Joan de Vic, acompanyat de flabiol i caixa per Jordi Inglès, Bero.
1983-1984 – Quintana, et alii (en premsa). Entre el 1983 i el 1984, Jaume Vidal i Vidal, Carboner, orga- nitzà una «Cobla primitiva» formada per dues gralles de dues claus, dues gralles de quatre claus, contrabaix i el flabiol i tam-
13. Vegeu:
1996 – Biblioteca Digital Vendrellenca, en línia. Al Programa de la Festa Major de 1996 es diu: «Per primera vegada la recuperació dels balls amb parlament [és] a càrrec del Centro Cultural y Folklórico García Lorca (Ball de Cercolets), Asociación Cultural de Andalucía (Ball de Pastorets), Asocia- ción Cultural de Extremadura (Ball de Gitanes) i l’Esbart Vila del Vendrell – La Lira (Ball de Valencians)». Tots es balls es van recuperar amb acompanyament de gralles.
1996 – Arroyo (2000) i Quintana (2003). A la Fira de Santa Teresa del Vendrell de 1996 tres membres de Les Gralles del Baix Penedès van recuperar l’acompanya- ment el Ball de Pastorets amb flabiols, amb Jordi Inglés, Bero, amb flabiol i caixa i Pere Marcé i Xavier Mercadé, Bitxos, amb flabiols.
2000 – Quintana (2003 i 2010). Febrer: A la rebuda de la Flama de la Llengua hi van parti- cipar dos flabiols i dos sacs de gemecs de l’incipient grup de música tradicional i popular del Vendrell Ço del Botafoc. Juliol: A la Festa Major del Vendrell, el Ball de Pastorets re- cupera l’acompanyament flabiolaire amb els cinc flabiols de Jordi Bassó, Jordi Inglès, Bero, Xavier Mercadé, Bitxos, Gemma Mercadé i Jordi Quintana. I el Ball de Cercolets deixa les gralles i passa a ser acompa- nyat d’una mitja cobla amb Jordi Quintana al flabiol i tamborí i Roger Serra al sac de gemecs.
54 1996: Fira de Santa Teresa del Vendrell: recuperació de l’acompanyament el Ball de Pastorets amb flabiols; d’esquerra a dreta, Pere Marcé, Xavier Mercadé i Jordi Inglés.
2002 Gener: El grup de música popular i tradicional Ço del Bo- tafoc comença la seva participació a la Rifa del Porc de Sant Antoni, organitzada per Les Gralles del Baix Penedès des de 2001, amb tres flabiolaires del grup i altres de la comarca que hi coŀlaboren, així com amb sacs de gemecs i tarotes. Abril: Amb motiu de la proclamació del Vendrell com a Ciu- tat Pubilla de la Sardana el grup Ço del Botafoc participa a la cercavila amb dos flabiols i tamborins (Jordi Inglés, Bero, i Jordi Quintana), dos sacs de gemecs (Roger Serra i Edgar Solé) i una tarota (Adrià Grandia). Juliol: A la Festa Major, el Ball de Pastorets comença a acom- panyar-se de mitja cobla amb Jordi Quintana al flabiol i tam- borí i Roger Serra al sac de gemecs.
55 2003 El Ball de Cercolets passa a ser acompanyat d’una mitja co- bla amb Jordi Inglès, Bero, flabiol i tamborí, i Edgar Solé, sac de gemecs.
2006 Amb la nova recuperació dels balls realitzada per l’Agrupa- ció de cultura popular L’Embarcada, a la Festa Major s’acompa- nyaven amb flabiols els ball següents: – El Ball de Cercolets amb mitja cobla amb Jordi Inglès, Bero, al flabiol i tamborí i Marta Coll al sac de gemecs – El Ball de Panderos amb la mitja cobla L’Home del Sac, amb Montse López al flabiol i tamborí i Simó Busquets al sac de gemecs, i hi continuen. – El Ball de Pastorets va sortir amb una cobla de tres quar- tans de Ço del Botafoc amb Jordi Quintana al flabiol i tamborí, Jordi Inglada al sac de gemecs i Jordi Inglès, Bero, a la tarota, que va ser complementada amb els dos flabiols de Xavier Mer- cadé, Bitxos, i Gemma Mercadé.
2007 El Ball de Pastorets s’acompanya amb la Mitja Cobla Traves- sera, amb Jordi Quintana al flabiol i tamborí i Àlex Rollan al sac de gemecs.
2008 El Ball de Cercolets s’acompanya amb mitja cobla amb Jordi Inglès, Bero, al flabiol i tamborí i Marta Coll al sac de gemecs.
2009 El Ball de Pastorets s’acompanya amb mitja cobla amb Jordi Quintana al flabiol i tamborí i Josep Guillen, Llorençó, al sac de gemecs.
56 2010 El Ball de Cercolets s’acompanya amb la mitja cobla Tocats del Grall, amb Quim Boix al flabiol i tamborí, i Marta Coll al sac de gemecs, i hi continua. El Ball de Pastorets comença a sortir amb la mitja cobla Borregaires des Planes, amb Raül Flores al flabiol i al tamborí, i Quim Carranza, Quim de Flix, al sac de gemecs.
2011 El 24 de juliol, dos dies abans de la Festa Major, s’inicia l’acte de la recollida de la imatge de Santa Anna a la casa d’un Portant d’honor. Aquest acte s’acompanya amb la música de la cobla de tres quartans Calaix Desastre, amb Jordi Quintana al flabiol i tamborí, Daniel Soria al sac de gemecs i Jordi Inglès, Bero, a la tarota. El 28 de juliol, Dia del Gos, es trasllada la imatge de Santa Anna a casa d’un dels portants d’honor amb l’acompanyament musical de la cobla de tres quartans Calaix Desastre.
2013 El Ball de Pastorets s’acompanya amb la mitja cobla Els Murris, amb Raül Flores al flabiol i tamborí, i Jordi Navarro al sac de gemecs, i hi continua.
2014 La recollida de la imatge de Santa Anna del dia 24 de juliol i el seu trasllat del dia 28 comencen a acompanyar-se amb la cobla de tres quartans Ço del Botafoc, amb Jordi Quintana al flabiol i tamborí, Edgar Solé al sac de gemecs i Jordi Inglès, Bero, a la tarota. El Ball de Figuetaires s’incorpora per primera vegada a la Cercavila de cultura popular de la Festa Major, amb Els flabi- olaires del Botafoc: Roger Serra flabiol i tamborí, Jordi Inglès, Bero, flabiol i ossets i Jordi Quintana, flabiol i tamborí gros.
57 2015 Durant la Festa Major, el Lleó i el Lleonet del Vendrell surten per primera vegada acompanyats pels Ministrers del Ço del Bo- tafoc (Roger Serra, flabiol i tamborí; Edgar Solé, sac de gemecs; Jonathan Martínez, Johnny, tarota; Lluís Serres, trompa). Hi continuen. El Ball de Figuetaires continua acompanyant-se amb Els fla- biolaires del Botafoc, que s’estabilitzen amb Jordi Bassó i Jordi Quintana, amb flabiols i tamborins. Nota: Els flabiolaires Josep Mateu i Besora i Jordi Puig i Martín han coŀlaborat des d’aleshores amb Els flabiolaires del Botafoc.
2016 La recollida de la imatge de Santa Anna del dia 24 de juliol i el seu trasllat del dia 28 comencen a acompanyar-se amb els Ministrers del Ço del Botafoc, i hi continuen. A la Fira de Santa Teresa s’estrena el Ball de Panderetes, acompanyat de la mitja cobla La Patuleia, amb Àngel Vallver- dú, flabiol i tamborí, i un sacaire, i hi continua.
2018 A la Rifa del porc de Sant Antoni hi surten flabiols, tam- borins, tamborins de cordes, chiflos, txirules, sacs de gemecs, tarotes i timbals fondos. Juliol: Al programa de la Festa Major “Encén-la. Santa Anna 2018” (en línia ) trobem flabiols als balls següents: – Ball de Cercolets, mitja cobla Tocats del Grall (Quim Boix, flabiol i tamborí; Marta Coll, sac de gemecs). – Ball de Figuetaires, Flabiolaires del Ço del Botafoc (Jordi Bassó i Jordi Quintana, flabiol i tamborí). – Ball de Panderetes, mitja cobla La Patuleia (Àngel Va- llverdú, flabiol i tamborí, i un sacaire variable).
58 2018: Ball de Figuetaires del Vendrell, acompanyats pels Flabiolaires del Ço del Botafoc (Jordi Bassó i Jordi Quintana).
– Ball de Panderos: mitja cobla L’Home del Sac (Montse López, flabiol i tamborí; Simó Busquets, sac de gemecs). – I als trasllats de la imatge de Santa Anna a l’església de Sant Salvador i a casa del Portant d’honor, els Ministrers del Ço del Botafoc (Roger Serra, flabiol i tamborí; Edgar Solé, sac de gemecs; Jonathan Martínez, Johnny, tarota; Lluís Serres, trom- pa).
Conclusions i fils
Aquesta coŀlecció de referències i registres mostra tot el que hem localitzat fins ara sobre la presència del flabiol i de fla biolaires al Vendrell, tan autòctons com forans, fonamental- ment per acompanyar balls populars, amb alguna extensió a sacaires. 59 Ens semblava important recollir, endreçar i difondre aques- tes notícies perquè quedessin registrades,14 alhora que localit- zàvem i documentàvem informacions i referències dubtoses o incompletes, i iniciàvem possibles fils de recerca de flabiolaires avui desconeguts. Però podem avançar algunes conclusions i compartir algu- nes evidències: – La història del flabiol i dels flabiolaires al Vendrell fins al primer quart del segle xx està molt associada al Ball de Bastons. – La represa progressiva dels balls a partir de la postguerra es va fer amb grallers, ja que al Vendrell encara hi havia colles i no havien deixat de tocar. – La recuperació dels balls populars que es va fer el 2006 sota la iniciativa de l’Agrupació de cultura popular L’Embar- cada va mantenir les mitges cobles que havien anat sorgint a partir de 1996 per acompanyar el Ball de Pastorets i el Ball de Cercolets, primerament per iniciatives personals i posterior- ment per l’empenta i el compromís del grup de música popular i tradicional Ço del Botafoc. Més tard es van estendre al Ball de Panderos (mitja cobla) i el Ball de Figuetaires (cobla de flabiols). – La creació, el 2008, d’una Comissió de Cercavila junta- ment amb la Regidoria de Festes va fer que es valoressin els pro- jectes de nous balls o d’imatgeria festiva, cosa que va revertir en una major coherència i diversificació instrumental i musical dels grups que acompanyen el Lleó i el Lleonet del Vendrell (ministrers), el Ball de Panderetes (mitja cobla) i els trasllats de la imatge de Santa Anna a l’església de Sant Salvador i a casa del Portant d’honor (ministrers). – L’aprovació del Protocol de la Festa Major del Vendrell (2018), amb la creació d’una Comissió de Seguiment del Proto- col de la Festa Major del Vendrell i la regulació de l’acceptació de nous grups de cultura popular, és garantia del seguiment de la qualitat i de la coherència dels grups musicals.
14. Ja se sap, «verba volant, scripta manent». 60 ✴
Abans d’acabar, voldríem compartir una curiositat que Fer- rando i Arroyo (1998 : 43) recullen al seu llibre: l’escriptor Jo- sep Rius i Morgades (1912-1996), en un article publicat al Diari del Baix Penedès de 9 de juny de 1993 i en relació a Pau Casals, comenta: «el meu pare l’havia sentit tocar un flabiol a Montpeó, d’on era la seva dida». Montpeó era un llogaret de Bellvei. Fins aquí el que hem pogut trobar i fer, i qui vulgui, que ens vingui al darrere amb un flabiol sonant.
Bibliografia
Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja. Dicciona- ri català-valencià-balear (DCVB). [en línia]. Palma de Mallorca: Moll, 1930-1962. Disponible a:
62 El Vendrellense. [en línia]. El Vendrell. 1892-1990, núm. 1-408. Dis- ponible a:
63 Premsa digitalitzada. [en línia]. Tarragona: Ajuntament de Tarra- gona, Patrimoni. Disponible a:
64 —(2001): Folklore del Penedès (vol. II). Barcelona: Fundació Caixa Penedès. Salius, Jesús (2006): “El flabiol a Sant Pere de Riudebitlles”. A: Coŀ- loquis del flabiol 2005. Arbúcies: edicions de l’Ajuntament, p. 7-20. Tomàs, Joan; Amades, Joan [1927]. “Dia 30 d’octubre, excursió al Vendrell”. A: Massot, Josep (ed) (1998), p. 180-186. —[1928]: “Dia 29 de febrer, excursió al Vendrell”. A: Massot, Josep (ed) (1998), p. 199-202. Vallverdú, Àngel (2014): “El flabiolaire Pere Sells Ventura”. A: Coŀ- loquis del flabiol 2013. Arbúcies: edicions de l’Ajuntament, p. 17-49. Vendrell. [en línia]. El Vendrell. 1952-1966, núm. 1-349. Disponible a:
65