(Bergueda) El Pont Vell de Pedret (segles XII-XV)

Visites guiades a I'esglesia de Sant Quirze i al pont medieval de Pedret Horaris de visita Setembre a juny Dissabtes, diumenges j festius, d'11 a 14 h

Juliol j agost Dissabtes, diumenges i fes!ius, d'11 a 14 h ide17a19h

Dies 26, 27 de desembre i duran! el mes de gener: visites concertades.

Visites concertades Dinamització del Patrimoni, SL Te!. 608 222 525 [email protected]

Diputaci6 I Area d' ln'fraestructures, • Urbanisme I Habltatge

Servei de Patrimoni Arquitectónic Local CI Comte d'Urgell, 187 08036 Barcelona Diputació Tel. 934 022171 . Fax 934 022 490 Barcelona [email protected] www.diba.cat El pon! Ven de Pedre! Fitxa técnica

l pon! de Pedret és medieval. de pedra. i travessa Dades basiques de I'edifici Eel riu Lk>bregat seguín! el trayal del cami ral que Municípi: Cercs antigament portava de al monestir de San! Pere Comarca: Bergueda de la Porte/la, a ¡'ermita de la Quar i a San! Ouirze de Locali!zació; El ponl travessa el nu Uobregat Pedret. El carní baixava des de Serga fins a trabar la en el camí d'accés a I'església de Sanl Quírze de Pedret. vara esquerra del torren! de Fonlullera, que travessava Des de Serga, de la placa de Gernika, surt en direcci6 dues vegades fins a trabar el pontarró de Malgrau, est un camí asfaltat que hi mena. en la vía d' a Guardiola, jusi en la unió d'aquest Epoca: Segles XII-XII I; are ogival central, segle xv: torren! amb el riu l.Iobregat, al davanl del ponl, al qua! reparacions als segles XVI í lMII. s'arribava després d'uns quaranta minuls de camí a peu. Un cop travessat I caminan! per una pelita costa Dades basiques de l'actuaci6 a ¡'esquerra, es pujava fins a I'església de San! Ouirze. Promoció: Ajuntamenls de Cen::s j Berga Par la drela, el camí continuava cap al molino! de Execuci6: Servei de Palrimoni Arquilectónic Local Pedret. que quedava al marge esquerra del Uobregat, Diputaci6 de Barcelona i tornava a enlairar-se cap al colle! de Santa Eugérlia, Data: 1993-2000 camí de la Portella. Estudis de coneixement Al paralge, a les vares del ríu í del torrent de Malgrau, Investigació arqueolbgica: Josep M, Vi/a Carabasa, Albert hi ha varielal d'arbres (pollancres, saüquers, salies, López Mullor, Alvar Gaixal Mata, arqueó/egs acacies, freixes, alguna figuera i verns); a mesura que Recerca documental: Afma Castellano Tresserra, ens allunyem del río, trobem lledoners, oms, alzines, Raquel Lacuesta, historiadores roures 1, cap a la muntanya, el pi roig i la pinassa, Definició geométrica i patologíes: Josep M. Moreno, Jaume Bassas, aparelladors D'arbustos j harbes, n'hi ha una gran varietat: ~, Analisi fisicoconstructiva: Universitat Politécnica de esbarzers, parres, boix, gatzeran, grévol, bruc, Gata/unya, director: José Luis González Moreno-Navarro, escombra de , roser silvestre, vidalba, arquitecte ginebra, botja, barballó, pésols bords, harba !elgera, Aixecament topografic í fotogrametríc: Centum, Barce/ona esparragueres, herba deis gals, sanguinyol, heura, campaneles i dentellalge. Al vallant de la fabrica del Intervenci6 arquitectónica jX)Ilt nien algunes especies d'aus i réptils, com ara Projecte ¡ direcci6 general: Antoni González pardals, faJcilles, serps, llangardaixos, sargantanes i Moreno-Navarro, arquitecte dragons, Els únics peixos que es traben en aquest Direcci6 executrva: Xavier Guitarr. arquitecte, indret són lruiles, del tipus farium í arco iris. Rna Gener. aparel/adora CoJ'laboradors: Joan Glosa, arquitecte, Antoni Rius, apare/lador Empresa constructura: Fernando Guitarl Gasa/s, constructor, Gonstruccions Pendís Baga SL (Baga) Textos d'aquesla edició: Raquel Lacuesta, Imma Vi/amaia. Juliol de 200 1 Fotografía: A!x;u SCCM-SPAL, Montserrat Baldoma El ponl de Pedret és del tipus anomenat d'esquena d'ase, Arran de la darrera restauració de l' església de San! Ouirze nom que rep a causa del seu perfil triangular provocat per de Pedret, realitzada pe! Servei de Patrimoni Arquitectónic I'existéncia d'un are central forc;:a més alt que la resta. Fa Local de la Diputació de Barcelona entre 1992 i 1998, es 60,3 m de llargada i esta orientat en sentir est-oes1. Esta va acondiciar I'anlic cami ral i es va plant~ la necessitat format per quatre ares de lIums desiguals: dos de mig de restaurar el pclfl t. L'any 1993, al mateix Servei va iniciar punt rebaixat. a la riba occidental, un d'ogival, al centre, la intervenció. Es van endegar els Ireballs d'investigació i un altre are de mig punt rebai xat, a la riba oriental. histórica i excavaci6 arqueológica, cosa que va permetre Els ares, d'una sola rosca de dovelles petites de pedra establir-ne la cronologia i I'evolució constructiva, i es va sorrenca, descansen sobre pilars de secció rectangular fer I'esludi fisicoconstructiu per1inent. Préviarnent es va que recolzen sobre la roca. procedir a nelejar la fabOca del p,JI"It i I'entom més immediat per recuperar la visó del pedret del ñu j del mateix p,JI"It, A la banda nord, hi ha disposats tres tallamars triangulars que estaven practicament oeults per la vegetació. desiguals d'acabal piramidal i un contrafort de pendent inclina! a la banda de llevant. La fabrica és de carreus de Gracies a la Iocalització d'un peti! 101 de ceramica pedra irregulars, per bé que palesa les reparacions que grisa medieval del taller de Casa-en-Pon<; de Berga, s'hi han fet alltarg deis segles. es va poder constatar que la part més antiga del pont correspon als segles XII o XIII. Aix6 ens fa pensar que els El paviment de la sola és de códols, dividit en diversos encaixos existents d'antic a la roca delllit del riu devien Irams per una série de franges de pedra disposades en suportar una palanca de fusta situada en aquest lloe senlit transversal que segueix un modal tradicional empral abans de la construcció del pont de pedra. Cal no oblidar en els ponts des de I'edat mitjana. un fet que justifica la necessltat d'un ponl, fos de fusta

8 pon! i 1·esg1és9 de SarI aune. Foto: Vi::IaI i \91Iosa. SPAL F'IirC:ipi del SI:l!1o xx. foIo: M. 6aIdoml SPAt... 2001 o de pedra, a I'indret, i és que I'església de Sant Quirze Les obres de restauració enllestides I'any 20Cl0 van de Pedret ja existia al segle IX -com ha han demostrat consislir en la consolidació estructural deis paraments els estudis histórics- i per arribar-hi des de Berga calia verticals, amb el rejuntal deis carreus i la reparació travessar un pont, que es devia situar en el punt més d'esquerdes i fissures. Després, es va restaurar estret entre els marges. la caixa del pont, 101 impermeabílitzant el paviment de códols i coHocant canals i reixes de desguas, El pont que ha arribat als nostres dies és el resultat d'una i es van recuperar les gargoles d'expulsió d'aigües. serie de reformes i reconslruccions causades per les Els ampits, els tallamars, el contrafort i I'esperó d'aigües riuades que hi ha hagut alllarg del temps. Originariament, avall van ser consolidats. Respecte a I'enlorn, es van estava format per grans blocs de pedra, que encara es construir murets de pedra de contenció a tocar deis poden apreciar als extrems, i per arcs de mig punt. que estreps í es van formar talussos, en els quals es han desaparegut. L'arc més antic que ens ha pervingut, va sembrar gespa. Finalment, es van col·locar el més oriental de tots, és del segle XIII . Al segle ";& es va baranes de prolecció d'acer galvanitzat en els accessos, reconstruir la par! central del pont amb un arc apuntat, amb I'objectiu de garantir la seguretat deis usuaris. de 14,4 m de lIum, que havia de suportar millar les i es va pavimentar amb formigó la zona de lIevant , envestides del riu. Al segle XV1 es van bastir els dos arcs des del pont fins al camí d'accés a I'església de de ponent, el més occidental deis quals es va haver de Sanl Quírze de Pedret. refer al final del mateix segle o al principi del següent, i al segle XVIII es van fer, en etapes successives, les reformes que li van donar I'aspecte actual, es va col· locar el paviment de códols i es van construir els ampits.

. S. ):I· );M . C. lero . 5. ,.,. . S. XVII . S. )IN . 5. XW O S. XVI . S. XVII

Foto: Paisajes E.sp¡w"des. SA.. SPAL. 2001 Dibuix: Jordi Grabau. SPAl... 2001