ÉS NOTÍCIA SEGRE 4 Diumenge, 26 d’agost del 2012

MUNICIPIS GESTIÓ DE LA CRISI ➜

Segons dades de la Generalitat, el dèficit dels municipis és el municipi més endeutat, amb 4.481 euros per equival a un 3,4% del PIB. El de l’Estat, a un 70% i el de la habitant. N’hi ha uns 50 que tenen les arques sanejades, Generalitat, segons dades del Tresor Públic, suposa un entre aquests Alcanó, Es Bòrdes, Cabó, Canejan, Castell de 21% del producte interior brut. Mur, Estamariu, , Les o .

rigor pressupostari ha relegat als alcaldes el paper de gestors de la crisi, sense X. SANTESMASSES més marge d’operar que el que marca una economia de guerra i sense espai per a ideologies o projectes de mu- nicipi. Per exemple, l’alcal- de d’Alcarràs, Miquel Serra, va assumir el càrrec a l’estiu del 2011.Amb un pressupost de 8,1 milions d’euros i un deute bancari de 6,7 milions (802 euros per habitant) s’ha vist obligat “a renegociar-ho tot: tarifes de telèfon mòbil, fins a rebaixar la factura de 4.000 a 1.200 euros al mes, oelpatrociniperpagarel parquet del pavelló, que te- nia 17 anys i s’havia de subs- tituir per evitar lesions es- portives”. Més i menys endeutats Tiurana, amb 83 habitants, té un deute de 372.000 eu- ros amb els bancs, xifra que equival a 4.481 euros per veí i la converteix en la localitat amb més dèbit per càpita. «En el temps lliure fem poble» D’altra banda, hi ha una cin- quantena d’ajuntaments sen- els terrenys, un altre hi ha posat Segons Pere Domingo, per po- se deute bancari, entre Pere Domingo el tractor, i d’altres, pales i aixa- der superar la crisi es requereix aquests,Alcanó, Es Bòrdes, PRESIDENT DE L’EMD DEL TALLADELL des, i tots, en les hores de temps que hi hagi una més bona or- Cabó, Canejan, Castell de lliure, les hores de treball de for- ganització, i als petits municipis Mur, Estamariu, Fulleda, Les, ma altruista. això passa per saber prioritzar la Torre de Capdella o Naut ■ ElTalladell inaugurarà el prò- Segons assenyala el president les inversions necessàries “i per Aran. xim mes de setembre un camp de l’entitat municipal descentra- saber quins treballs podem fer Perònotottélaseuapart de futbol, un parc infantil i tam- litzada (EMD), Pere Domingo, de forma altruista els mateixos negativa. La davallada a les bé ultimen el disseny d’un camp al Talladell “tota la població se veïns.Aquí ens ajuntem tots a arques municipals ha “des- de bitlles catalanes. Les obres sent implicada en els assumptes l’hora de fer poble tant per re- «Tots col·lab pertat” la solidaritat entre han costat poc més que el cost de poble i entre tots ho disse- parar els carrers, com per pre- veïns de molts pobles, que del material.Així, un veí, Josep nyem i ho fem com més ens agra- parar els actes i festes al local so- prefereixen assumir perso- M. Bernaus, ha cedit a precari da”. cial”. manteniment nalment les reparacions de carrers i edificis, entre els quals hi ha alguna escola. L’últim exemple s’ha regis- COMPTES MUNICIPALS trat a la població de Maldà, a la comarca de l’Urgell. Un grup de joves d’entre 14 i 18 anys executen un seguit de tasques voluntàries per man- Pressupostos en caiguda tindre arreglat el nucli: es- combrar carrers, pintar es- pais urbans, treballs de jar- dineria i, fins i tot, alguna pe- lliure i milions per cobrar tita excavació arqueològica. No percebran cap sou, però Alguns comptes d’ingressos i despeses baixen a la meitat en un lustre sí tres dies de vacances en un alberg a Coma-ruga. Però ❘ ❘ Al tornar de les vacan- tre al maig en seu parlamentà- registrat una caiguda en relació Maldà no és l’únic.Veïns d’al- ces, els equips de govern locals ria un deute amb les corporaci- amb el del 2008 del 42%. A tres municipis com Peramo- hauran d’afrontar l’elaboració ons locals de Lleida de 101,5 Tàrrega, l’ajuntament calcula la, elTalladell (agregat aTàr- d’una nova previsió de pressu- milions d’euros.Vielha té pen- que té pendent de cobrament rega), Estamariu, i postos per a l’any que ve amb dent de cobrament d’altres ad- fins a 4,15 milions d’euros d’al- Tiurana s’han posat a treba- un elevat deute (en la majoria ministracions 1,8 milions d’eu- tres administracions. llar. I segurament n’hi ha dels casos) i sense saber del cert ros, gairebé la meitat del pres- En aquesta situació, els ajun- molts més casos. I la solida- amb quins ingressos comptaran. supost. Un altre exemple: Sol- taments fan poc menys que de ritat ja va més enllà: aques- Des de l’inici de la crisi, entre sona ha de cobrar uns 1,65 mi- prestadors de la Generalitat. La ta setmana mateix ha trans- el 2007 i el 2008, els pressupos- lions d’euros de la Generalitat majoria d’ajuntaments no tin- cendit que el poble de Cre- tos municipals han caigut fins i pel pla de barris i el PUOSC, dran més remei que apujar im- tes (Aragó) es va quedar sen- tot a la meitat, en alguns casos. una cinquena part del seu pres- postos i taxes i retallar despe- se aigua per la sequera, pe- Per exemple, el pressupost de- supost per a aquest any, que ha sa on es pugui.També en el ca- rò el municipi veí d’Arnes (a finitiu de l’ajuntament deVie- pítol de personal. L’ajuntament la Terra Alta catalana) li va lha era el 2007 de 10,9 milions JOAN REÑÉ de , per exemple, ha permetre connectar-se a la d’euros. En els anys següents acomiadat quatre persones i el xarxa. Una col·laboració que va anar caient de forma progres- “Els consistoris superaran 2013 ha de reduir la partida de pot ser exemple per a mol- siva fins a arribar als 5,3 mili- aquesta situació, com ho personal en un 10%. Una cosa tes altres administracions lo- ons el 2011 i preveu per a que, segons l’alcalde, Marc Sol- cals en aquests moments de aquest 2012 uns comptes de 4,3 han fet sempre. No crec sona, no té per què suposar més crisi de finances a les admi- milions d’euros. La vicepresi- que tanquin serveis” acomiadaments.A Sort, segons nistracions públiques. denta Joana Ortega va adme- l’ajuntament, s’ha acomiadat Les quatre diputacions van firmar al març un con SEGRE Diumenge, 26 d’agost del 2012 ÉS NOTÍCIA 5

■

La contractació de préstecs amb l’ICO per part d’un 51% Entre els consells, el més endeutat és el del Solsonès (3,75 dels ajuntaments suposa que hauran de seguir un pla milions), que gestiona el centre sanitari, seguit d’Aran d’ajust a 10 anys. Després de l’estiu hauran de presentar (2,5 milions) i del Pla d’Urgell (1,54 milions). La Diputació un marc financer per a tres anys. té un deute bancari de 82 milions.

EN PRIMERA PERSONA

CYNTHIA SANS Pere Navinés ALCALDE D’ESTAMARIU

■ L’ajuntament d’Estamariu, a l’, no té treballadors ni brigada municipal. Són poc més de vuitanta les persones que vi- uen tot l’any a la localitat. L’alcal- de, Pere Navinés (netejant marges, a la imatge), explica que la feina se la reparteixen entre veïns i re- gidors.A la tardor, organitzen ne- teges de les cunetes de la carrete- ra d’accés a Estamariu.Aquest any han avançat la campanya perquè les pluges de primavera van dei- xar les voreres plenes de roques i de terra.Aquesta setmana ja han dedicat unes hores a netejar-les. AsunciónAlbinyà i María Carmen Planes, veïnes d’Estamariu, cui- den durant l’any els jardins muni- cipals i mantenen neta i amb flors l’església parroquial.A més, tots mantenen nets els carrers de neu. “La crisi no ens afecta perquè sem- «Treballem per un objectiu comú» pre hem minimitzat les despeses i les inversions, que han estat molt na, ÀngelVillarte (a la fotogra- tics o, recentment, la instal·la- consensuades.” Àngel Villarte fia, conduint el tractor), que en ció d’un embarcador al pantà Pel que fa a les reformes locals, ALCALDE DE TIURANA diverses ocasions ha sigut ell de Rialb, entre altres coses.Vi- considera que “no té sentit redu- mateix que s’ha posat a treba- llarte assegura que no disposen ir regidors quan els nostres no co- llar per portar a terme algunes de gaires mitjans ni recursos, bren res”.Tampoc té sentit, afe- ■ “El dia a dia cal treballar-lo obres municipals. “La col·labo- tampoc de personal “però són geix, fusionar municipis. “Si sem- des del municipi, no pot gesti- ració i tenacitat dels veïns és els veïns els que opten per es- pre hem fet una bona gestió, no onar-se des de fora. S’ha d’es- imprescindible per a un petit forçar-se per aconseguir objec- veig per què volen unir-nos amb tar a sobre dels detalls per tirar poble com Tiurana i jo sóc un tius beneficiosos per al poble”. orem en el altres municipis que no sabem si endavant. La solució no passa veí més.” Els veïns han sigut els L’alcalde assenyala que el mu- funcionen millor o pitjor que per reduir municipis, sinó per impulsors per construir una pla- nicipi ja comparteix serveis amb nosaltres”, conclou, informa C. tindre una bona gestió munici- ça, la instal·lació de la il·lumi- altres pobles, informa E. Far- d’Estamariu» Sans. pal”, explica l’alcalde deTiura- nació, el museu dels oficis an- nell.

GENERALITAT DE CATALUNYA set empleats i s’ha suprimit el ALGUNS EXEMPLES servei municipal de cine, en- tre altres retallades.TambéTàr- rega ha hagut de prescindir de Solsona Tàrrega quatre persones a les guarderi- ❚ El pressupost municipal ha ❚ Els ingressos per l’impost es. caigut dels 12,8 milions del d’obres van caure entre el 2008 Un dels objectius de la qües- 2008 als 7,4 previstos per a i el 2011 de 632.694 euros a tionada reforma de la llei de rè- aquest 2012. Els ingressos per 194.563 euros. El pressupost gim local és acabar amb la pres- l’impost d’obres (ICIO) han pas- consolidat de despesa el 2008 tació de serveis que no són pro- sat de 492.435 euros el 2007 a era de 21 milions d’euros; el del pis dels ajuntaments. Un estu- 36.190 el 2011. El consistori té 2011, de 19 milions i la previsió di de l’Institut d’Economia de pendent de cobrar de la Gene- per al 2012, de 16,8 milions. Barcelona sobre el període ralitat 1,65 milions d’euros del Tàrrega té pendent de cobrar 2003-2007 xifra en un 25,8% pla de barris i PUOSC. d’altres administracions uns 4 la despesa dels ajuntaments en milions. competències impròpies. El pro- Vielha blema, segons els regidors, és ❚ El pressupost definitiu de Vie- que són els ajuntaments i no les lha va ser de 5,3 milions l’any ❚ El pressupost final va passar administracions superiors els passat davant dels 10,9 del de 19,66 milions el 2007 a 15,7 que donen la cara davant del 2007. Suposa una caiguda de milions el 2011. La previsió ciutadà que reclama el servei més del 50%. Pel que fa als in- aquest any és de 12,9 milions. públic. gressos per transferències, han Per l’ICO han cobrat un 57% La Diputació de Lleida ha ha- passat de 2,7 milions a 1,6 mili- menys i tenen pendent de co- gut de prestar aquest any 16 mi- ons. Altres administracions li brament 786.296 euros. lions a la Generalitat destinats deuen 1,868 milions. als ajuntaments perquè pogues- Sort sin pagar les despeses més ur- Mollerussa ❚ Per al 2012 té previst un pres- gents. Per al president de la cor- ❚ El pressupost ha caigut dos supost de 3,6 milions, similar al poració provincial, Joan Reñé, milions entre el 2008 (14) i el del 2007 i passant per xifres in- “els ajuntaments ho aniran su- 2011 (12 milions). La caiguda termèdies de 4,3 milions perant, com ho han fet sempre. d’ingressos és només de 35.585 (2008); 4,2 milions (2009); 8,4 el Cal continuar reduint la despe- euros entre menors transferèn- 2010 i 5,18 el 2011. , la sa, però no crec que se supri- cies i impostos. Altres adminis- Seu i no han aportat da- meixin serveis, tret del cas d’al- tracions li deuen 907.810 euros. des. nveni amb la Generalitat per avançar més de 210 milions als ajuntaments. guna guarderia”.