Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 346 SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop inclou un registre molt representatiu, en el sector de l’Alt Penedès, de successions col·luvial – al·luvials del Miocè inferior i marines esculloses coral·lines i algals del Miocè mitjà fonamentalment. El seu interès geològic rau en aquest fet i en l’existència, a la base de la successió miocena, d’una discontinuïtat càrstica que afecta el substrat cretaci. Aquest paleocarst correspon a alguns dels reservoris de petroli dels jaciments explotats a les plataformes petrolieres de l’“offshore” català, a Tarragona, fet d’interès científic i aplicat.

La successió estratigràfica inclou fàcies col·luvials – al·luvials terrígenes i marines carbonatades. A més a més, l’ordenació vertical de les fàcies i unitats estratigràfiques mostra el clàssic desenvolupament d’un procés transgressiu marí, amb una evolució seqüencial i paleoambiental característica. Aquesta evolució té implicacions regionals i locals, però també per l’anàlisi paleogeogràfic i paleoclimàtic del Miocè inferior i mitjà de la Mediterrània Occidental.

Vista general del complex escullós d’Olèrdola des del camí que porta del Castell a la Urbanització Daltmar. En primer terme, a l’esquerra, trobem el sustrat cretaci (Aptià). Una mica més a la dreta, al camí, es troba el contacte entre el Cretaci i el Miocè. Ja per sobre, i destacant en el paisatge, el cingle construït per l’escull miocènic. Es poden observar, sobre el cingle, l’ermita i les runes de la talaia.

COMARCA: Alt Penedès MUNICIPI(S): Olèrdola

Dr. Roux, 80 08017 Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural DADES FISIOGRÀFIQUES El conjunt d’afloraments del complex escullós d’Olèrdola molt ben delimitat ja que formen part d’un petit turó aïllat per vàries rieres: el Fondo de la Seguera al nord i la riera de la Closa i de Vilafranca al sud. Els materials miocens formen un turó acinglerat que l’acaben d’aïllar. Varis camins recorren la zona, tots transitables fins i tot amb cotxe. Pel nord, i seguint el Fondo de la Seguera, hi ha el camí que porta des de la carretera C-244 fins al camí de la urbanització Daltmar. En aquesta vall es poden trobar vàries fonts: Font de l’Avellaner, Font de l’Ametlló, Font de l’Alba i Font de Fontanilles. El millor camí per visitar tot el conjunt és el GR 92-3, que va des del Puig de l’Àliga (i encara més enllà) i travessa tot el complex, tant el geològic com l’arqueològic. Val a dir que aquest camí té l’accés restringit ja que està dins el Parc Comarcal d’Olèrdola. D’altra banda, a la carretera BV-2443 (que puja al Castell), hi ha un restaurant (Restaurant Els Segarrulls) ubicat en una masia típica de principis de segle.

CONDICIONS D’ACCÉS L’accés és extremadament senzill i còmode. S’hi accedeix per la carretera comarcal C-244 ( – Vilanova) en sentit Vilanova. Al km 40,2 hi ha un trencall a mà dreta per anar cap al Castell per la carretera BV-2443. En 3 km de forta pujada s’arriba a l’aparcament del Castell. Aquí hi ha dues opcions: o bé entrem al recinte per visitar les runes i diferents construccions antigues, o bé marxem pel GR 92-3, que s’agafa allà mateix per gaudir dels diferents afloraments i de les generoses vistes que aquesta zona ens depara.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Fonamentalment cultius de secà amb vinyers. REGIM URBANÍSTIC Per determinar

ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL Tota la geozona es troba ubicada dins el Parc Comarcal d’Olèrdola.

ALTRES FIGURES LEGALS DE PROTECCIO Parc Arqueològic depenent de la Diputació de Barcelona. Restes íberes, romanes i medievals: capella romànica del Sant Sepulcre, nucli de població Neolític, que passà a ser poblat durant l’Edat del Bronze i fortificat pels romans i església mossàrab del segle IX. Això fou declarat Monument Nacional al 1931. Restaurat i obert al públic com a parc arqueològic per la Diputació de Barcelona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA La successió marina, transicional i continental de St. Miquel d’ Olèrdola se situa al marge meridional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta conca es troba limitada per falles normals de orientació ENE-WSW, essent el salt de les septentrionals (fins a 2.500-3000 m) més gran que el de les meridionals. Les successions descrites es dipositaren a sobre d’un bloc basculat cap el NW, que avui integra el massís del , que en el Miocè mitjà constituïa una zona de sedimentació soma. Durant el Miocè inferior i mitjà la conca fou afectada per varies transgressions (Burdigalià superior, Languià, Serraval·lià). La transgressió languiana és la que millor ha quedat registrada a la conca del Vallès-Penedès i es reconeix a tot l’àmbit de la Mediterrània. Bona part dels dipòsits marins registren aquesta transgressió i són els que reconeixem preferentment en el geòtop de Castellet i La Gornal.

El registre estratigràfic on s’intercala la successió de plataforma carbonatada de la zona de St. Miquel d’Olèrdola s’inicia amb una superfície de carstificació d’edat paleògena (Oligocè superior?) i miocena inferior. Aquesta superfície de discontinuïtat és recoberta per unes fàcies col·luvials i al·luvials basals sobre les que van transgredir les fàcies marines carbonatades. L’ordenació vertical de les fàcies mostra el desenvolupament d’un episodi transgressiu important durant els quals es desenvolupaven preferentment dipòsits carbonatats bioclàstics. Una posterior estabilització relativa (encara que pulsant) donà lloc a la implantació d’una plataforma coralgal progradant amb bioconstrucció (per exemple bioherms o biostromes d’algues vermelles rodofícies i/o coralls).

PARAULES CLAU

Bioconstrucció Fàcies col·luvials Biostroma Languià Bloc basculat Miocè Calcària escullosa Neogen Escull Paleocarst Fàcies al·luvials Plataforma carbonatada Fàcies carbonatades Progradació

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Semigraben Vallès-Penedès Successió marina Talús escullós Transgressió marina

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El geòtop de St. Miquel d’ Olèrdola és interessant des d’un punt de vista patrimonial geològic perquè inclou un aflorament d’excepcional qualitat de la successió no marina i marina escullosa al marge sud de la conca del Vallès- Penedès, en el sector del Alt Penedès-Garraf. Tot aquest conjunt va dipositar-se sobre el substrat mesozoic del Massís de Garraf, com un bisell d’agradació.

Igualment el seu interès rau en les localitats paleontològiques amb fòssils de coralls i mol·luscs del Miocè mitjà.

La localitat de St. Miquel d’Olèrdola és una de les localitats amb un millor registre emergit de dipòsits escullosos del Languià de la Mediterrània noroccidental. Des d’aquest punt de vista té un valor científic patrimonial d’ àmbit internacional.

Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 2 Interès científic: 5

ANÀLISI COMPARATIVA La successió de St. Miquel d’Olèrdola és única per la seva preservació. També es troben successions de significats similars (encara que no sempre tan desenvolupades) a les zones veïnes de l’Alt Penedès (Castellet i la Gornal, Olèrdola, Moja, els Monjos) i del Massís de Garraf ().

Cap els sectors veïns del Penedès també hi ha d’altres localitats (Sant Sadurní d’Anoia, Sant Pau d’Ordal, Pacs, Sant Martí Sarroca, la Gornal, del Penedès, etc ) amb dipòsits de carbonats que pertanyen al mateix complex de plataformes carbonatades. Però el seu significat com a registres no és exactament el mateix.

Successions similars existeixen a altres conques marines miocenes espanyoles (Mallorca, Sta. Pola, conques d’Almeria) però aquestes successions són les úniques d’aquesta edat i característiques que afloren en el Penedès, constituint un

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural registre únic de les condicions paleogeogràfiques i paleoclimàtiques d’aquesta zona de la conca durant el Miocè inferior i mitjà.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS El parc comarcal, paisatgísticament poc diferenciat del seu entorn, abasta un territori personalitzat que es podria definir com la conca visual que envolta el conjunt monumental d'Olèrdola.

El paisatge d'Olèrdola es caracteritza pel seu marcat caràcter mediterrani i per ser el testimoni d'una llarga relació entre l'home i el medi. Com al massís del Garraf, la presència del margalló i el predomini de la roca calcària configuren el caire àrid d'aquestes terres.

L'accentuada sequera estival i la baixa capacitat de retenció d'aigua dels sòls calcaris condicionen el desenvolupament de la vegetació. El paisatge vegetal d'Olèrdola és un mosaic de pinedes de pi blanc, formacions arbustives baixes, prats secs, vinyes i alguns conreus de secà. Hi predominen els vegetals de fulla petita i dura, adaptats a viure en ambients secs i sòls pobres.

Els incendis forestals i la dilatada ocupació humana són factors que han tingut una forta incidència des de fa milers d'anys i que cal tenir en compte per comprendre l'evolució i l'estat actual dels paisatges i els sistemes naturals a l'àrea d'Olèrdola.

La vinya, com a conreu més estès, s’ha anat reduint considerablement per la dificultat d'emprar maquinària als vessants terraplenats amb marges de pedra. Les estretes feixes no conreades són progressivament ocupades per la vegetació natural, tot i que el cultiu de la vinya ocupa encara una part dels terrenys planers de les valls.

El conjunt monumental d'Olèrdola està situat a la plataforma rocosa que domina el parc. Les 26 ha del recinte comprenen un notabilíssim complex de restes i construccions que il·lustren detalladament sobre la història antiga i medieval d'aquest territori.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

La muralla que tanca l'accés al recinte, aixecada sobre preexistències anteriors i remuntada en època medieval, és una obra romana de la darreria del segle II amb superposició d'elements medievals. Els paraments de la muralla es van fer amb grans blocs ben tallats, escairats i encaixats. S'aprecien notables diferències entre la part inferior de la muralla, d'uns 3 m d'alçada, d'època romana, i la part superior, d'època medieval.

Integrades a dreta i esquerra de la porta d'accés, es conserven quatre torres, de les quals tres són romanes, mentre que una quarta va ser reconstruïda modernament. Tot aquest conjunt de fortificacions, amb l'ajuda dels penya-segats, delimitava una àmplia superfície defensable que, probablement, es va completar al segle X.

A l'interior del complex olerdolà, i aprofitant l'esglaonament natural de la roca, s'observen nombroses construccions destinades a la conducció i l’emmagatzematge d’aigües pluvials. Destaca l'enorme aljub de 350.000 litres de capacitat tallat a la roca durant l'època romana.

Si el visitant es dirigeix cap al cim de la muntanya trobarà, més amunt, l'església de Sant Miquel d'Olèrdola, construïda en diverses fases, des d'una capella preromànica del segle IX fins al cos principal del segle XII. Al capdamunt de la plataforma rocosa s'alcen les restes molt malmeses d'una talaia romana reaprofitada i ampliada en època medieval.

Val a dir que tota la muntanya és un seguit de restes arqueològiques soterrades i d'estructures tallades a la roca que són el testimoni de la forma de vida dels pobladors d'Olèrdola. Un bon exemple del treball fet al penyal el tenim en les tombes antropomòrfiques del pla dels Albats i de l'església de Sant Miquel.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) El registre sedimentari en la conca del Vallès-Penedès comprèn fonamentalment successions d’edat miocena inferior (Aquitanià-Burdigalià) a superior (Tortonià).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aquest registre es troba constituït principalment per dos complexes d’ambients sedimentaris continentals: El Complex continental inferior (Miocè inferior-Miocè mitjà inferior) i el Complex continental superior (Miocè mitjà superior-Miocé superior). Els complexes continentals es troben integrats per roques terrígenes de colors vermells i ocres sedimentades per l’acció de sistemes de ventalls al·luvials de procedència fonamentalment septentrional, encara que també es poden reconèixer aports meridionals. A més a més, durant algunes etapes evolutives de la conca (fonamentalment el Miocè mitjà) es van formar (intercalats i interdigitats entre els dipòsits continentals) dipòsits terrígens i carbonatats corresponents a dipòsits d’ambients marins i transicionals, que registren la influència de transgressions del Miocè.

Durant la transgressió marina languiana es van formar i expandir a la conca del Vallès – Penedès dispositius sedimentaris de plataformes carbonatades, que incloïen bioconstruccions d’esculls coral·lins i algals. Les condicions necessàries per a la formació d’aquestes plataformes són aigües netes, lluminoses i oligotròfiques, no sotmeses a aports terrígens. A més a més, unes condicions climàtiques càlides tropicals també són afavoridores. Totes aquestes condicions es donaren durant el Languià, amb certa persistència, en els sectors més meridionals de la conca (Baix Penedès) i part meridional de l’Alt Penedès. Això va ser degut a l’escassa influència terrígena dels sistemes de ventalls al·luvials septentrionals cap aquests sectors de la conca. De tal manera que la formació de petites plataformes esculloses als sectors del Garraf i les seves rodalies va ser un fet comú.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La successió registra clarament un procés d‘expansió de l’àmbit de sedimentació de la conca del Vallès –Penedès a sobre del substrat d’un bloc (el Garraf) basculat i enfonsat per l’actuació de la falla principal, que delimitava la conca en el seu marge N. Aquesta expansió és un procés típic en les conques de semifossa com el Vallès – Penedès i constitueix un exemple a valorar. Cal destacar que el petit gruix i la composició litològica dels blocs i palets dels conglomerats bretxoids de la part basal de la successió demostren que, durant la seva sedimentació (i també posteriorment), el massís del Garraf no va actuar com un àrea font significativa, sinó com una zona suaument subsident, mantenint pot ser petites elevacions emergides.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aquesta successió i els sectors veïns (Castellet, El , Clariana, La Gornal) ha estat tradicionalment objecte de visita anual per estudiants de llicenciatura de Geologia (per exemple, a l’assignatura “Fàcies carbonàtiques” de la Llicenciatura de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona) i possiblement per estudiants d’ensenyament mitjà. També ha estat objecte de parades en cursets i congressos nacionals (PRIMER CONGRESO DEL GRUPO ESPAÑOL DEL TERCIARIO, 1991; GEOFLUIDS, 2000).

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Aquesta zona ja va ser coneguda i estudiada pel canonge Almera. Des dels anys 60 fins l’actualitat les recerques dutes a terme per nombrosos autors (veure referències bibliogràfiques) han permès precisar l‘interès del conjunt. Aquests investigadors van parar atenció a les calcàries esculloses que han estat objecte de tesis doctorals i treballs de recerca. Els resultats d’aquests treballs s’han mantingut com a vàlids en els seus trets fonamentals, encara que actualment són objecte de revisió. Per això el geòtop és d’interès per a l’estudi del Neogen català.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Agustí, J., Cabrera, Ll., Calvet, J., MacPherson, I., de Porta, J. i Ramos, E. (1990): Neogene sedimentary record and bioevents in the onshore catalan half grabens (NE ). Abstracts of the IX Congress R.C.M.N.S., Barcelona, pp. 17- 18.

Agustí, J., Cabrera, L., Domènech, R., Martinell, J., S. Moya Solà, Ortí F. i de Porta, J. (1991): Neogene of Penedes area (Prelittoral catalan depression, NE Spain). Paleontologia i Evolució. Mem. Especial nº 2 (Iberian Neogene Basins). pp. 187-207.

Amigó, J. (1986): Estructura del massís del Gaià. Relacions estructurals amb les fosses del Penedès i del Camp de Tarragona, Ph.D. Thesis, Univ. Barcelona, 253 pp.

Anadón, P., Colombo, F., Esteban, M., Marzo, M., Robles, S., Santanach, P.F., Solé Sugranyes, Ll., (1979-1981). Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides. Acta Geol. Hisp., 14: 242-270.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Benzaquen, M., Martínez, W i Núñez ,A. (1973c): Mapa Geológico de España, escala 1/50000. Hoja nº 419 (Vilafranca del Penedès), 48 pp. 2a. serie. IGME. Madrid.

Benzaquen, M., Núñez ,A. i Martínez, W (1973d): Mapa Geológico de España, escala 1/50000. Hoja nº 447 (Villanueva y Geltrú), 35 pp. 2a. serie. IGME. Madrid.

Bartrina, M.T., Cabrera, L., Jurado, M.J., Guimerà, J. i Roca, E. (1992): Evolution of the central Catalan margin of the Valancia Trough. Tectonophysics, 203, 1-4, 219-247.

Bessedik, M. and Cabrera, Ll. (1985): Le couple récif-mangrove à Sant Pau d´Ordal (Vallès-Penedès), témoin du maximum transgressive en Méditerranée nord occidentale (Burdigalien supérieur-Langhien inferieur). Newsl. Stratigr., 14: 20-35.

Bouvier, J.D., Gevers, E.C.A., Wigley, P.L. and Omann, P.D. (1990): 3-D Seismic interpretation and lateral prediction of the Amposta Marino Field (Spanish Mediterranean Sea). Geol. en Mijnbow, 69: 105-120.

Cabrera, Ll. (1979): Estudio estratigráfico y sedimentológico de los depósitos continentales basales de la depresión del Vallès-Penedès. Memòria de Llicenciatura. Univ. of Barcelona, 361 pp.

Cabrera, Ll. (1981a): Estratigrafía y características sedimentológicas generales de las formaciones continentales del Mioceno inferior de la cuenca del Vallès- Penedès (Barcelona, España). Est. Geol. 37: 35-43.

Cabrera, Ll. (1981b): Influencia de la tectónica en la sedimentación continental de la cuenca del Vallès-Penedès (provincia de Barcelona, España) durante el Mioceno inferior. Acta Geol. Hisp., 16: 163-169.

Cabrera, L., Calvet, F., Guimerà, J. Y Permanyer, A. (1991):El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp:

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación. Guía de campo nº 4 del Ier. Congreso del Grupo Español de Terciario (F. Colombo, ed.). 132 pp..

Cabrera, Ll., (1992): Introducció al Sistema Alpí Mediterrani. 1.3 L' evolució sedimentària neògena. En : Història Natural dels Països Catalans. Geologia II. 31 y 32. Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona.

Cabrera, Ll., (1992): La sedimentació neògena en la conca Catalano-Balear. En: Història Natural dels Països Catalans. Geologia II. 289-296.Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Cabrera, Ll., (1992): El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte) En: Història Natural dels Països Catalans. Geologia II. pp. 306-340. Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona.

Cabrera, Ll., (editor) (Pub. 1996): El margen continental catalán (I): El marco de la cuenca Catalano-Balear. Número monográfico de Acta Geologica Hispanica, 29 (1): 87 pp. Barcelona.

Cabrera, Ll., Calvet, F. (1996): Onshore Neogene record in NE Spain: Vallès- Penedès and El Camp half grabens (NW Mediterranean). En: P. Friend y C. Dabrio (eds): Spanish Tertiary Basins: the stratigraphic record of crustal kinematics. Cambridge University Press, Cambridge. 97-105.

Calvet, F., Permanyer, A., and Vaquer, R. (1983): El paleokarst del contacto Mesozoico-Mioceno en el Penedès y Camp de Tarragona. Abstract 10th. G.E.S. Congress. Menorca: 173-175.

Cabrera, L., Calvet, F., Guimerà, J. and Permanyer, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación. In F. Colombo (ed.). Field Guide Book nº 4 of the I Congreso del Grupo Español del Terciario, Vic, 132 pp.

Clavell, E. and Berástegui, X. (1991): Petroleum Geology of the Gulf of Valencia. In: A.M. Spencer (Editor). Generation, Accumulation and Production of Europe´s

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Hydrocarbons. Special Publication of Petroleum Geoscientists, 1, 355-368. Oxford University Press, Oxford.

Casas, A. and Permanyer, A. (1982): Disposición y estructura del zócalo de la depresión terciaria del Penedès. Rev. Inst. Inv. Geol.. Dip. Prov. -Univ. de Barcelona, 35: 23-30.

Chevalier, J.P. (1961): Recherches sur les Madréporaires et les formations miocènes de la Mediterranée occidentale. Mem.Soc.Géol, France, n.s. n´93, 562 pp.

Fontboté, J.M. (1954): Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès- Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro. In: Tomo homenaje Prof. E. Hernández Pacheco. R.Soc.Esp.His.Nat., Madrid, 281- 310.

Fontboté, J.M., Guimerà, J., Roca, E., Sàbat, F., Santanach, P. and Fernández Ortigosa, F. (1990): The Cenozoic geodynamic evolution of the Valencia Trough (Western Mediterranean). Rev.Soc.Geol.España, 3 (2): 7-18.

Hernández Chiva, E. and Casas, A., (1985): Estudio gravimétrico de la depresión del Penedès. Acta Geol. Hisp., 20: 191-198.

Llopis, N. (1947): Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides. Inst. Lucas Mallada (C.S.I.C.).372 pp.

López Civit, C. (1984): La microfauna d´Ostràcodes del Miocè de l´alt Penedès. Ph.D. Thesis, Univ. of Barcelona, 441 pp.

Magné, J. (1979): Etudes microstratigraphiques sur le Néogène de la Mediterranée nordoccidentale. Vol. I. Les Basins Néogènes Catalans. Univ. Paul Sabatier. Toulouse, 260 pp.

Martínez del Olmo, W. and Esteban, M. (1983): Paleokarst Development (Western Mediterranean). In P.A. Scholle, D.G. Bebout and C.H. Moore (eds.), Carbonate Depositional Environments. Am. Ass. Petrol. Geol. Mem., 33: 93-95.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Martínez del Olmo, W., Murillas, J. and Fernández, F., (1991): Los ciclos eustáticos-sedimentarios del Neógeno en el Golfo de Valencia (Mediterráneo occidental). Abstracts of the I Congreso del Grupo Español del Terciario, Vic, pp. 206-209.

Macpherson, Ignacio (1992): Paleoecología de los foraminíferos en el Mioceno Medio de la Cuenca del Penedès. Tesis doctoral Universidad de Barcelona. Deptos. de Ecología y Geología Dinámica, Geofísica y Paleontología. 434 pp.

Medialdea, J., Maldonado, A., Alonso, B., Díaz, J.I., Farrán, M., Giró, S., Vázquez, A., Sainz, E., Martínez, A. and Medialdea, T. (1986): Mapa Geológico de la Plataforma Continental Española y zonas adyacentes. 1: 200.000. Tortosa- Tarragona. 78 pp.. I.G.M.E.,Madrid.

Medialdea J., M. Maldonado, A., Díaz, J.I., Escutia, C., Farrán, M., Giró,S., Serra, M., Medialdea, T. and Vázquez J.T. (1989): Mapa Geologico de la Plataforma continental española y zonas adyacentes. 1: 200.000. Barcelona. 117 pp. I.T.G.E.. Madrid.

Permanyer, A. (1982): Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocènics de la conca del Penedès. Ph.D. Thesis. University of Barcelona. 545 pp.

Permanyer, A. (1990): Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocènics de la conca del Penedès. Inst. Estudis Catalans, Arxius de la secció de ciències, XCII, 320 pp.

Porta, J. de and Civis, J. (1990): Events and correlation in the Neogene of Prelitoral Catalonian depression. In: The Valencia Trough: Geology and Geophysics. Terra Abstracts, 2 (2): 116-117.

Rehault, J.P., Boillot, G. and Mauffret, A. (1984): The western Mediterranean basin geological evolution. Mar. Geol., 55: 447-477.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Roca, E. and Desegaulx, P., (1991): Analysis of the geological evolution and vertical movement analysis in the València Trough area, western Mediterranean. Mar. Petrol. Geol.,9, 167-184

Roca, E. and Guimerà, J., (1991): The Neogene structure of the eastern Iberian margin: structural constraints on the crustal evolution of the Valencia Trough (western Mediterranean). Tectonophysics, 203, 203-218.

Roca, E., Sans, M., Cabrera, L., Marzo, M. (1999): Modelo tectonosedimentario del sector central y septentrional del margen catalán sumergido (cubetas de Barcelona, Sant Feliu, Begur y Riumors-Roses). En: Libro Homenaje a José Ramírez del Pozo. Asociación de Geólogos y Geofísicos Españoles del Petroleo (AGGEP), Madrid, 199-218.

Roca, E., Sans, M., Cabrera, L., Marzo, M. (1999): Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean).Tectonophysics, 315, 209-229.

Pàgines web d’interès: http://www.diba.es/parcs/olerdola/olerdola.htm

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

El substrat cretaci, en arribar al contacte amb la sèrie miocena, es troba molt afectat per un paleocarst reomplert per argiles (materials grocs i vermells) i bretxes del mateix substrat cretaci.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Vista general de l’aflorament de Can Segarrulls, al km 1 de la carretera BV-2443 en direcció al Castell d’Olèrdola. En aquest aflorament es pot observar la progradació d’un complex escullós, des d’una zona de talús distal, amb fàcies fines amb “Heterostegina”, passant per un talús proximal d’escull, amb rodòlits i bretxes (“rudstones”) fins al cos escullós, de més a menys profunditat.

Detall del reompliment d’una cavitat formada pel paleocarst al substrat cretàcic. Es veuen bé les bretxes i s’aprecia també un reompliment geopetal d’argila.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Contacte entre la Unitat del Foix (conglomerats i bretxes basals) i les fàcies de platja de la base de l’escull, que serviren per condicionar el substrat al creixement de l’escull coral·lí. Aquestes fàcies són formades per una gran acumulació de bioclastes.

Entrada al recinte emmurallat del Castell d’Olèrdola. La muralla es remunta a temps ibèrics. Fou reutilitzada pels romans i després fou retocada en temps medievals. La part de l’esquerra de la fotografia encara conserva empremtes ibèriques i la torre de la dreta ja és medieval. Com es pot deduir, fou una zona molt transitada i habitada des de fa temps.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Per sobre del Mesozoic amb paleocarst trobem aquests conglomerats distribuïts en petits canals. Aquests conglomerats foren el resultat de l’erosió dels horsts durant l’extensió miocena. La seva composició és exclusivament carbonàtica ja que l’àrea font fou el massís del Garraf. Hom els anomena “Unitat del Foix”.

Aspecte típic dels coralls olerdolencs. En aquest cas, es tracta d’un fragment d’una colònia d’astrèids a l’aflorament de Can Segarrulls.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Colònia de coralls plans a l’escull de l’aflorament de Can Segarrulls. Aquests coralls són bons indicadors batimètrics: creixeren a uns 80 m de profunditat.

Tombes antropomòfiques de la necròpolis medieval del Pla dels Albats, molt a prop de l’entrada. Són fetes en fàcies de talús distal. Un altre signe d’ocupació humana antiga.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

MAPA D’ITINERARIS

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest espai, en trobar-se dins el Parc Comarcal d’Olèrdola i ser propietat del Museu d’Arqueologia de Barcelona, es troba suficientment protegit, sobretot el patrimoni arqueològic. Pel que fa al patrimoni geològic, al no ser el principal interès d’aquesta zona, es troba en bon estat. Està molt ben condicionada per a ser utilitzat com a recurs turístico-cultural, amb pannells referents a l’arqueologia. Caldria, però, una major sensibilització envers la geologia, que és prou visible i espectacular com per servir de recurs ja no tan sols turístic, sinó educatiu, amb la senyalització dels diferents afloraments, incloent un itinerari per la zona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Segons la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català (DOGC 1807, d’ 11 d’ octubre de 1993) tots els jaciments paleontològics de Catalunya estan protegits. Els afloraments de St. Miquel d’Olèrdola (especialment els de la carretera d’accés al Parc Arqueològic) no són actualment senyalitzats i no s’indica el seu interès. Seria aconsellable senyalitzar i alhora informar amb cartells, perquè és necessària la seva protecció integral.

Es recomana informar a l’Ajuntament de Olèrdola del valor geològic del geòtop per tal que prengui les mesures que cregui convenients per a sensibilitzar els veïns entorn de la salvaguarda del seu patrimoni natural i cultural. S’aconsellaria un règim de protecció vigilant per aquells sectors del geòtop que siguin més vulnerables.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’únic impacte negatiu és el comportament absolutament vandàlic d’alguns individus que es dediquen a arrencar senyalitzacions i a embrutar tot el que poden amb papers i bosses de plàstic, a més d’envoltoris i preservatius. Per sort, no és pas aquest el comportament general dels visitants, sinó tot el contrari.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Està molt ben utilitzat el recurs arqueològic, i caldria fer exactament el mateix amb els recursos geològics que, com s’ha descrit abans, són molt espectaculars i evidents, a més de clarament intel·ligibles per qualsevol que no sigui expert en Geologia. Seria extremadament útil la senyalització dels millors afloraments (que n’hi ha molts) amb pannells explicatius i la creació d’un itinerari geocronològic, és a dir, que els relacionés en el temps (de les roques més antigues a les més modernes).

Actualment i ja tradicionalment aquest sector és utilitzat com recurs didàctic per l’ensenyament superior i científic, car ha estat objecte de visita i estudi per nombrosos investigadors i actualment és visitat per estudiants de Geologia. També per a la realització d’excursions i cursets per geòlegs de companyies petroleres. Per mantenir aquesta utilització caldria evitar intervencions massa agressives.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

No caldria en aquests afloraments la restricció d’accés als no investigadors. Les zones d’aflorament de successions carbonatades no plantegen problemes especials, encara que l’ús de martells i altres estris mecànics hauria de ser restringit en els nivells de roques carbonatades aflorants a prop de la carretera, especialment a la zona de corall laminars.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS La rellevància científica del geòtop aconsella refermar la seva protecció, i es considera adient per a la inclusió en catalogacions estatals o internacionals des d’un punt de vista de punt geoturístic divulgatiu. Això implica que és necessària una acció de protecció activa i registre per preservar també la seva potencialitat des d’un punt de vista científic i docent. S’ ha de recordar que és un dels millors afloraments de fàcies de plataformes coralgals esculloses languianes de la Mediterrània nord-occidental.

És, doncs, necessària una acció per preservar la seva potencialitat des d’un punt de vista científic, aplicat i docent, dins del conjunt de la semifossa tectònica del Vallès-Penedès. Cal considerar la necessitat de fer una proposta a nivell internacional-europeu per preservar els grans indrets fonamentals de la semifossa del Vallès-Penedès (i possiblement de la del Camp de Tarragona). Com s’ha mencionat anteriorment, el potencial docent, científic i aplicat d’una semifossa amb les condicions excepcionals d’aflorament de la conca del Vallès-Penedès no es poden malmetre. Si a l’interès purament geològic hi afegim el paleontològic- biostratigràfic (aquesta regió és comparable amb les més interessants d’Espanya i d’altres d’Euràsia i Àfrica), la proposta queda clarament refermada.

ALTRES CONSIDERACIONS No hi ha incompatibilitats de preservació d’aquest geòtop amb els evidents valors patrimonials arqueològics ja esmentats.

La possibilitat d’incloure aquest geòtop en un itinerari geològic al llarg del Penedès i Garraf (Geoparc “Neògens del Penedès”) seria de gran interès, donat el fet de que si no s’articula alguna actuació de preservació selectiva d’afloraments es poden perdre parts molt significatives del registre geològic. Val a

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural dir que en tota Europa Occidental, el Vallès-Penedès és la única semi-fossa amb qualitat d’aflorament suficient per reconèixer, sense necessitat de registres de subsòl, molts dels trets generals d’aquest tipus d’entorn tectònic, tant des del punt de vista estructural com estratigràfic i sedimentari. Això implica un potencial patrimonial molt significatiu a nivell nacional i internacional. D’altra banda, el sector de St. Miquel d’Olèrdola ha estat objecte de nombrosos treballs de recerca que han permès reconèixer el valor del seu patrimoni geològic. Per tot això seria convenient formalitzar aquest reconeixement establint una transecta de geòtops amb diversos punts d’ interès.

Aquesta transecta de geòtops o punts d’interès inclouria, entre d’altres:

1. Ctra. del embassament del Foix i barrancs veïns: Afloraments continentals i marins transgressius del Miocé inferior i mitjà. (*)

2. Pedreres de La Gornal-Clariana: Fàcies marines terrígenes i carbonatades plataforma. Discontinuïtat per exposició subaèria. Jaciment paleontològic de mamífers fòssils del Miocè mitjà (actualment ni protegit ni senyalitzat). (*)

3. Pedreres de calcàries i sorrals de Bellvei: Fàcies marines terrígenes i carbonatades plataforma.

4. Sant Miquel d’Olèrdola. (*)

5. Moja i els Monjos: Trànsit entre fàcies de plataforma carbonatada a terrígena.

6. Sant Pere Molanta: Bòbila d’argiles. Progradació deltaica i implantació de fàcies al·luvials a sobre de la plataforma carbonatada.

7. L’Arboçar: Falles amb els seus plans ben exposats, afectant les unitats miocenes mitges (unitats carbonatades i terrígenes). (*)

8. Pacs. Alt estructural amb recobriment neogen i afloraments únics a la conca. (*)

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

9. Vilobí. Alt estructural amb recobriment neogen i afloraments únics a la conca amb guixos i evaporites. (*)

10. Sant Martí Sarroca. Alt estructural amb recobriment neogen i afloraments únics a la conca.

11. La Rovira Roja- Can Cruzet, successió del Miocè amb jaciments de vertebrats no protegits.

12. Can Almirall-Les Conilleres, successió del Miocè amb jaciments de vertebrats no protegits.

AUTORIA DE LA FITXA Lluís Cabrera Departament d’Estratigrafia i Paleontologia Facultat de Geologia Universitat de Barcelona Tlf: 93.402.13.64 E-mail: [email protected]

Joan Agustí Núñez Unitat de Petrologia i Geoquímica Departament de Geologia Facultat de Ciències Universitat Autònoma de Barcelona Tlf: 93.581.30.93 E-mail: [email protected]

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94