EL POBLAMENT PREHISTÒRIC A CABRERA DE MAR ESTUDI DELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

PRESENTACIÓ

El principal fet que ha motivat aquest estudi històric és el desconeixement que hi ha, entre la població de Cabrera de Mar, dels vestigis arqueològics amb què compta aquest municipi, i més concretaihent els del període prehistòric. Aquest desconeixement social és sorprenent, sobretot tenint en compte el reconeixement que tenen els jaciments de Cabrera dins l'àmbit investigador al ncístre país. El treball ocupa, cronològicament, l'ampli horitzó de la prehistòria recent, és a dir, del neolític a l'edat del bronze.

Hem donat molta importància a l'apartat bibliogràfic. Així, com es podrà comprovar, són molts els investigadors que han fet referència a troballes prehistòriques a Cabrera de Mar des del segle xix fins a l'any 2000. Ha calgut anar a cercar publicacions de molt diversa categoria per compilar totes les descobertes prehistòriques que s'esmenten.

La Fundació Burriac ens ha estat de gran utilitat per a l'obtenció de dades. Igualment, hem consultat la Carta Arqueològica del terme de Cabrera de Mar, en mans de l'Ajuntament de Cabrera de Mar des de fa poc temps. Aquest inventari actualitzat és molt important, car no només facilita el coneixement de l'arqueologia de Cabrera, sinó que permet l'adopció de mesures de protecció i de gestió d'aquest patrimoni, tasca que actualment va a càrrec d'un arqueòleg municipal.

Creiem que potser la manca de jaciments prehistòrics de gran importància, en contrast amb els d'època iberoromana (poblat ibèric, can Rodon, ca l'Arnau, can Modolell...), ha impedit la compilació de tota la informació que, modestament, aporta el nostre treball.

Finalment, aquest treball pretén difondre una part força desconeguda del Patrimoni Històric de Cabrera de Mar: la prehistòria.

INTRODUCCIÓ

Cabrera de Mar, a l'hora de referir-nos als seus jaciments prehistòrics, no sembla diferenciar-se gaire de la resta de municipis veïns. Aquesta realitat contrasta amb la importància que prengué la seva àrea posteriorment, en l'època ibèrica i

261 romana, tal i com ho evidencien les restes del poblat ibèric de Burriac i les termes romanes de ca l'Arnau. Una ràpida ullada a les coves i els materials dels municipis del voltant, ens indica una presència de poblament prehistòric molt migrada i repartida per tota la serralada litoral i les seves petites valls.

Cal ressaltar, en primer lloc, les restes vagues que podem considerar del període més antic, el paleolític. Són restes disperses de fauna würmiana i alguns materials isolats i fora de context a la serralada, com ara una destral atxeliana a l'AigUerol () o les puntes aurinyacianes de Sant Mateu (Premià de Dalt) i Burriac (Cabrera de Mar).'

En canvi, els testimonis de la prehistòria recent ja comencen a ser prou importants com per caracteritzar mínimament aquelles societats. Així, no hi ha cap municipi al que no presenti un o altre vestigi -funerari o d'hàbitat- datat entre el neolític i l'edat del bronze.

A Mataró es documenten sepulcres en fossa neolítics (can Marchal i can Pineda), similars als de , Sant Pol i Canyamars. Els megàlits més propers (dòlmens, menhirs) són presents a Vilassar de Dalt (la Roca d'en Toni) i la Roca del Vallès (dòlmens de Céllecs i can Gol). Serien contemporanis del fenomen megalític els abrics granítics de Vilassar de Dalt (rocs d'en Sardinyà, cova d'en Pau i cova de la Granota). A , la roca Llobatera és una estació de l'eneolític-edat del bronze, i una sitja excavada fa pocs anys al camí del Mig suposa un dels pocs vestigis per analitzar l'economia del bronze.^ A Argentona, al voltant d'alguns abrics formats a base de blocs granítics, com els de l'Aigüeró, s'ha trobat ceràmica a mà prehistòrica i alguna destral de mà (veïnat de Mata) i també destaquen les dues ceràmiques de ca l'Estrada, datades en els Camps d'Urnes del bronze final. Per acabar aquest breu capítol introductori, cal mencionar la freqüent troballa de ceràmica a mà al costat d'algunes coves obertes al sauló i dels nombrosos abrics de la serralada, com els del Montalt.'

ELS JACIMENTS PREHISTÒRICS DE CABRERA DE MAR

En aquest primer apartat presentem els vestigis trobats a ia vall de Cabrera que pertanyen a èpoques anteriors al segle vi aC, és a dir, anteriors a la formació de la cultura ibèrica pròpiament dita. Aquests jaciments ens presenten un territori encara poc poblat, amb ocupacions esporàdiques a la muntanya i indicis de poblament agropastoril a la plana litoral. Cal tenir present que algunes restes preibèriques del poblat de Burriac seran tractades en el segon capítol, donada la seva interrelació amb el jaciment ibèric.

L'estudi dels jaciments prehistòrics de Cabrera de Mar s'ha dividit en tres àrees geogràfiques en base a la ubicació dels jaciments documentats fins a l'actualitat. Tots els vestigis preibèrics han estat localitzats, ara per ara, en les àrees del Montcabrer, Rocà-BroUes de l'Abril i Burriac. Aquesta repartició de la carta de jaciments prehistòrics pot obeir a dos factors:

262 - La possibilitat que a l'antiguitat, fins i tot en època ibèrica, l'ocupació- explotació de la muntanya fos més intensa que la plana.

- La desaparició, a la vall i a la plana, dels vestigis de les primeres cultures degut a l'aprofitament del territori (sobretot hàbitat i explotació del camp) i a la sedimentació (recordem que restes prehistòriques han estat localitzades a molts metres de fondària a Argentona, Mataró i ).

A l'àrea del Montcabrer hem distingit els jaciments en cova (Encantades) i abrics (Tres Cercles, Formigues), dels jaciments de superfície, tots ells a la muntanya. Un cas a part és el de can Bardina (can Pinyar), que es troba proper a la plana i és l'única estructura interpretada com d'hàbitat.

A Burriac, cal precisar que no hem tractat com a prehistòriques algunes restes dels Camps d'Urnes des de l'edat del ferro (segles viii-vi aC), com covetes i fons de cabana documentades dins l'espai del poblat ibèric, considerant-les ja molt lligades a la formació d'aquest important jaciment.''

ÀREA DEL MONTCABRER

Can Bardina (o can Pinyar)

Prop de can Pinyar i de can Bardina (als repeus del Montcabrer), l'any 1987 es va descobrir un indret on se sospitava que podia haver un establiment prehistòric, donat que al marge d'un camí sense asfaltar es trobaven fragments de ceràmica feta a mà decorats amb cordons i/o cercles impresos.

Els materials recollits han estat estudiats i, tot i que no s'hi ha efectuat cap excavació arqueològica, podrien correspondre a un fons de cabana -és a dir restes in situ d'una vivenda- i datar-se tipològicament en el bronze mig (1500-1300 aC aprox.).' Els materials que fins ara ha donat a conèixer aquest jaciment són:

- Restes d'atuells de ceràmica feta a mà, que consisteixen en vores i parets d'olles, tasses i grans tenalles amb decoració de cordons -llisos, incisos, impresos i sigitats- i acanaladures horitzontals i paral·leles. Alguns fragments són carenats, o bé nances. Molts d'ells mostren les parets cremades, indicant la seva cocció al foc, probablement degut a la fabricació i el seu ús culinari. D'altres -els més grans- estarien en relació amb l'emmagatzematge.

- Un fragment de sílex retocat que mostra clarament el bulb de percussió.

Interpretació. Considerem que a banda de confirmar-se o no que veral de Bardina fou un habitatge prehistòric, és important la documentació de grans tenalles d'emmagatzematge, que d'acord amb l'economia agropastoril de l'època, estarien destinades a guardar provisions de tipus cerealístic i altres productes. Cal

263 tenir present que dins l'àrea del Montcabrer s'han documentat altres jaciments de la prehistòria recent, destacant una sitja que s'excavà l'any 1996 al camí del Mig (Cabrils), datada en el bronze antic* El fons de cabana i la sitja serien indicadors de la més que probable presència d'un poblat en aquest indret de la plana, que a més és ric en recursos aqüífers per la proximitat de torrents i rieres.

La cova de les Encantades

A la serralada litoral és freqüent trobar abrics o aixoplucs aprofitant formacions granítiques (amuntegaments anomenats «caos», «boles» o «torres rocalloses»). Una excepció és la cova de les Encantades del Montcabrer, a Cabrera de Mar, que és una autèntica cova natural, un gran tafoni de paret amb dues obertures que donen a l'exterior, de molt difícil accés, i a l'interior del qual són visibles una gran quantitat d'alvèols en el sostre i canals en el sòl, producte majoritàriament de l'erosió hídrica i de la meteorització.'

La cova de les Encantades es troba situada a pocs metres del cim del turó de la Creu, a l'abrupta façana de marina del Montcabrer, partint els límits dels actuals municipis de Cabrils i Cabrera de Mar. Té una profunditat màxima de 6,80 metres.

El coneixement del jaciment arqueològic de la cova de les Encantades data d'antic, ja que era tradició popular que la cova havia estat habitada en temps prehistòrics; així, trobem referències en obres de Torras i de Carreras Candi que daten de finals del segle xix, i posteriorment de Marià Ribas' i l'equip de R. Coll; tots ells parlen de restes prehistòriques en aquest indret.

En primer lloc destaquem unes excavacions de Marià Ribas a l'indret, fetes l'any 1950. A El poblament d'Ilduro (1952), Ribas cita la troballa de destrals polides, fragments de sílex i terrissa a mà.

Els materials coneguts no provenen de dins la cova, sinó que han estat trobats en ple pendent natural, fora de context o en petits nivells isolats. Només l'excavació de 1993 i l'estudi que comportà' va permetre una millor estructuració cronològica del jaciment, i va oferir unes hipòtesis d'utilització, reinterpretant el jaciment, fins aleshores considerat com a simple refugi prehistòric.

Ja en els darrers anys, un equip de recerca ha prospectat la zona sistemàticament per compilar totes les dades arqueològiques i poder projectar alguna nova excavació a l'àrea del Montcabrer.

A partir de les troballes realitzades i publicades pels diferents investigadors, podem dividir la cronologia del jaciment en dues etapes:

1. Prehistòrica. Correspon a l'edat del bronze, sense descartar una ocupació anterior (neolítica) insinuada per Marià Ribas. Els materials ceràmics presenten

264 algunes similituds amb els del jaciment de can Bardina. D'aquest conjunt, destaquen les vores de grans vasos -lleugerament exvasades, de superfícies llises o espatulades-, fragments de tasses carenades amb la superfície polimentada, i diversos fragments sense forma, també de superfícies polimentades i/o allisades. A més, fragments ceràmics que presenten com a decoracions característiques cordons aplicats, múltiples incisos i alguns pseudoacanalats. Totes aquestes evidències es completen amb un fragment de ganivet en quars i diverses ascles, en quars i sílex.

2. Ibèrica. S'ha plantejat que la cova esdevindria -si no ho era ja abans- un lloc de culte, funcionant com a cova-santuari fins a la romanització del territori.

La cova dels Tres Cercles del Montcabrer

En els sediments dipositats en un petit abric situat al vessant est del Montcabrer es va trobar, el 1991, material ceràmic fet a mà de característiques prehistòriques.'" Més endavant, el 1998, s'advertí la presència d'uns motius insculturats a la roca granítica, tot just davant l'esmentat abric. Es tracta de tres cercles concèntrics, el més gran dels quals té un diàmetre de 20 cm i un triangle equilàter de 6 cm de costat. Ambdós símbols estan separats per tan sols 7 cm.

Les inscultures, en general, són considerades manifestacions artístiques d'estil esquemàtico-abstracte i vinculades al fenomen megalític. La seva significació sempre s'ha relacionat més al context mistèric i simbòlic d'aquelles societats que no pas a un tipus d'obra artística. Com a referències properes a les del Montcabrer, hi ha les de la «roca insculturada de Parpers», al turó dels Castellans (Argentona), i les de «l'estela del Pla de la Calma», al Puig Drau del (La Selva). Aquesta darrera també amb representació de cercles concèntrics.

En els primers estudis, aquesta mostra d'art prehistòric ha estat datada en l'ampli horitzó del calcolític-edat del bronze." Tant per la ceràmica observada en superfície com pels motius artístics, aquest és un dels jaciments del Montcabrer que poden incloure's en un programa de recerca sistemàtica i amb possibilitats d'una excavació arqueològica.

Altres troballes al Montcabrer

Diversos historiadors i les darreres prospeccions han constatat la presència de materials prehistòrics en superfície a l'àrea del Montcabrer, des del vessant sud o marítim, on trobem la cova de les Encantades, fins al vessant nord del Turó de l'Infern.

Alguns abrics propers a la cova de les Encantades haurien estat excavats, evidenciant-se ceràmica prehistòrica,'^ encara que els resultats no han estat publicats

265 mai. Sobre aquests abrics que foren excavats, pensem que podria tractar-se de l'anomenada cova de les Formigues, que es troba al vessant oest, a més alçada que la de les Encantades, al voltant de la qual sempre hem advertit ceràmica a mà. Una altra possibilitat és que Marià Ribas ja hagués excavat a la cova dels Tres Cercles, sense esmentar-la de cap manera, ja que aquesta presenta un espai interior força rebaixat i sembla haver estat visitada anteriorment a la descoberta de les inscultures prehistòriques.

Un altre dels indrets on s'han detectat fragments ceràmics fets a mà -junt amb bocins ibèrics a torn- és al costat del repetidor de TV del Montcabrer, en plena carena.'^

D'altres restes fora de context, són petits fragments de ceràmica feta a mà i elements de sílex disseminats per la carena, que igualment podrien ser prehistòrics, si bé alguns d'aquests que s'han examinat, pel tipus de retoc i desgast, podrien associar-se a activitats bosqueroles de l'època moderna (pedres-foguera o de llamp pels carboners, o armes de foc, per exemple).

ÀREA DEL ROCA-BROLLES DE L'ABRIL

Marià Ribas hi trobà dues destrals de basalt, una de 103 mm i l'altre d'un pam de llargada aproximadament, un raspador i una punta de sageta de sílex, però no se sap la situació exacta de les troballes.''' Les darreres prospeccions de la zona han donat nous fragments de ceràmica prehistòrica feta a mà.''

ÀREA DE BURRIAC

Es tracta d'una sèrie de restes que semblen indicar l'existència de pobladors anteriors a la presència ibèrica al Maresme i especialment al poblat de Burriac.'*

- Punta aurinyaciana: Marià Ribas comenta la troballa a Burriac, fora de context arqueològic, d'una punta de sageta, la qual suposa d'origen aurinyacià (paleolític superior)." No hi ha cap referència gràfica d'aquesta punta de sílex. Es un material desaparegut.

- Placa de pissarra i petxina gravades: M. Ribas (Ribas 1952, p.l7) esmenta la presència de gravats a Burriac. Es tracta de la troballa en superfície, davant una cova artificial, d'un petit fragment de placa de pissarra gris i d'una petxina perforada. La placa té la decoració de part d'un cercle a la part superior, i sota aquest un seguit de tres bandes de triangles; la primera en té alguns de reticulats, la segona presenta bandes paral·leles en tots els triangles i, en la tercera, no s'hi observa cap reompliment en l'únic visible. Aquesta placa correspon a la tipologia d'ídols placa, VIU, variant Db 1 i 6, segons M. J. Almagro Gorbea. La placa té una datació genèrica de calcolític-bronze inicial (2500-1500 aC).

266 Aquest tros de pissarra és molt peculiar i ha estat qüestionat a vegades.'* A la serralada litoral hi ha diversos exemples de plaques trobades en diferents jaciments o a la superfície. Totes són llises, sense decoració, així que no se sap explicar el fet que aquest tipus de material aparegui per les nostres contrades, ja que aquesta variant de placa és típica a l'Algarve (sud de Portugal), Extremadura i Andalusia oriental.

VALORACIONS FINALS

Cal dir que tots els jaciments esmentats recolzen o testimonien la presència de poblament a Cabrera de Mar i rodalies durant la prehistòria recent. Ara bé, actualment (estiu de 2000) dels jaciments de Cabrera revisats i adscribibles a la prehistòria, tan sols es poden destacar els materials procedents de la cova de les Encantades del Montcabrer i de can Bardina. La cova dels Tres Cercles és una possible estació més, que ressalta per l'existència d'uns motius artístics (inscultures) excepcionals, i que junt a la cova de les Formigues aporta ceràmica a mà d'aspecte prehistòric. A més, el fons de cabana de can Bardina i la cova dels Tres Cercles són jaciments pràcticament inèdits i que encara poden ser excavats a temps, ja que presenten nivells arqueològics. Caldrà mantenir la màxima atenció davant el perill de perdre aquestes estacions, que encara es poden investigar.

Pel que fa als altres jaciments, dispersos entre la carena del Montcabrer, Burriac i l'àrea del Rocà-BroUes de l'Abril, exclusivament presenten materials en superfície, és a dir, fora de context. Al Roca, per posar un exemple, encara no hem pogut localitzar cap escletxa com les que esmentava M. Ribas, on segons sembla es trobarien altres aixoplucs.

Considerant tota la informació arqueològica globalment, però, les dades aportades encara no són suficients per oferir un estudi espacial que aporti cap patró d'assentament durant el neolític i l'edat del bronze. Poca cosa es pot dir, per tant, dels llocs preferents d'hàbitat, de la seva cultura material, de l'economia de subsistència o dels llocs d'enterrament.

A tall d'hipòtesi, sembla intuir-se que els hàbitats prehistòrics se situarien a muntanya o plana segons les necessitats dels grups, d'acord amb la seva estratègia per explotar el territori i potser també depenent de l'estació de l'any (hàbitat i activitats estacionals). A Vilassar de Dalt, els Rocs d'en Sardinyà neolítics palesen l'existència a muntanya d'hàbitats alts, formats aprofitant els caos o amuntegaments granítics. En canvi, el possible fons de cabana de can Bardina i la sitja del camí del Mig de Cabrils, apunten als emplaçaments (poblats?) situats a la plana o als repeus de la muntanya, més propers a les àrees de conreu i a l'aprofitament dels recursos marins. Molt probablement, mentre que les estacions altes explotaven la cacera, la ramaderia i la recol·lecció, els espais lleugerament aturonats de la plana eren més apropiats per al conreu, tal i com es demostrarà més endavant, en època ibèrica, amb la documentació de nombroses d'emmagatzematge cerealístic

267 a prop dels nuclis habitats. Aquestes diferències d'hàbitat que comentem, no estan renyides amb el supòsit que en tot el territori l'explotació esdevingués molt important per part d'un mateix grup cultural. De la mateixa forma que els enterraments de muntanya semblen associar-se als megàlits, com el dolmen de la Roca d'en Toni, a Vilassar de Dalt, sembla que la sedimentació de les valls i les planes resultava més apta per excavar-hi fosses (recordem els enterraments neolítics en fossa), sitges d'emmagatzematge (com la de Cabrils) o instal·lar-hi les cabanes, pensant en un hàbitat ja força estable (can Bardina?).

Precisar la cronologia dels jaciments és molt arriscat a la llum del que coneixem. No tenim cap jaciment datat per radiocarboni (C14), per tant, a manca de cronologies absolutes, parlem de les relatives en base als materials coneguts. La ceràmica decorada és el material més definidor («fòssil director») per situar un jaciment en un o altre període.

Ens atrevim a dir que la majoria de materials prehistòrics que trobem a Cabrera de Mar s'adscriuen al segon mil·lenni aC, és a dir, a l'edat del bronze. La ceràmica neo-eneolítica només és esmentada per Marià Ribas procedent de la cova de les Encantades, si bé no hem pogut revisar aquests materials, i R. Coll no estableix cap fase anterior al bronze per a aquest jaciment i sí un horitzó grosso modo del bronze anterior al santuari ibèric. A més, el terme eneolític és avui dia molt imprecís, i molts dels materials considerats eneolítics per Ribas (com els de moltes coves i els de la part baixa de la riera d'Argentona, per exemple) podrien ser del bronze. La ceràmica del bronze, per altra banda, sembla prou evident en jaciments com la sitja de Cabrils (bronze antic), can Bardina de Cabrera (bronze mig), i ca l'Estrada (bronze final). I si tenim en compte que els motius insculturats de la cova dels Tres Cercles del Montcabrer poden situar-se (tipològicament) en relació al fenomen megalític (dins també, per tant, del 3r mil·lenni aC), que l'ídol-placa de Burriac s'atribueix al calcolític-bronze inicial, i que materials dispersos com són els sílex i les destrals poden pertànyer perfectament a aquest moment cultural que ens referim, estem en condicions de proposar una cronologia de calcolític i inicis de l'edat del bronze per a referir-nos als primers pobladors de Cabrera de Mar.

Finalment, amb aquest estudi hem volgut deixar clares dues coses. La primera, que la migradesa dels vestigis prehistòrics coneguts actualment no menysté la seva importància. I la segona, que cal potenciar la investigació arqueològica de cara a localitzar nous jaciments i materials que ens permetin explicar millor l'origen del poblament humà al nostre territori.

David Parell i Garrigós Joan-Oriol Pineda Grup d'Arqueologia de Cabrera (GAC) (Fundació Burriac)

268 NOTES

1- Bassols 1996, p. 3. 2- Farell 1993.

3.- Lleonart 1976, pp. 9-13; SAMM 1977, pp. 9-11; Bassols 1996, pp. 3-6. 4.- Aquestes troballes han estat referenciades a Bassols 1998, pp. 12-13. 5.- Bagà et alii 1989; Modolell 1993. 6.- Bassols et alii 1998; Bassols et alii en premsa. 7.- Coll et alii 1994. 8.- Ribas 1934; 1952, p. 24; i 1964. 9.- Coll et alii 1994. 10.- Farell 1993. 11.- Farell 2000. 12.- Ribas i Lladó 1956. 13.- Adell et alii (inèdit). 14.- Ribas 1952. 15.- Adell et alii (inèdit). 16- Bassols 1998. 17.- Ribas 1934, p. 9. 18.- Clariana 1995.

BIBLIOGRAFIA

ADELL, JA.; BATLLE, M. i PREVOSTI, M. "Programa de protecció i rehabilitació del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar. Apartat d'identificació dels jaciments". Ajuntament de Cabrera de Mar, novembre 1999 (inèdit).

BAGÀ, J. i CAZORLA, F. «Informe sobre el jaciment de 'Can Pinyar' (Cabrera de Mar)», Full informatiu núm. 16. Museu Municipal (Premià de Mar, maig 1989), p. 2.

BASSOLS, I. «Els vestigis prehistòrics de la plana litoral», Felibrejada, 27. Grup d'Història del Casal (Mataró 1996), pp. 3-6.

BASSOLS, I. «Burriac: restes arqueològiques prèvies al poblat ibèric», lliuro, 1. Primeres Jornades d'arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, 1996. Ed. GAC, Fundació Burriac (Cabrera de Mar 1998), pp. 11-16.

269 BASSOLS, I.; FARELL, D. i DAVÍ, D. «Una sitja dels inicis de l'Edat del Bronze al Camí del Mig (Cabrils)», XIV Sessió d'Estudis Mataronins, Museu-Arxiu de Santa Maria-Patronat Municipal de Cultura (Mataró, novembre 1998), pp. 7-24.

BASSOLS, L; DAVÍ, D. i FARELL, D. «Una sitja del Bronze Antic a Cabrils (El Maresme, )», XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 10-12 de novembre de 2000) (en premsa).

CLARIANA, J.F. «ídol-placa (2000-1500 aC aprox.)», fitxa núm. 2 de Prehistòria. Felibrejada, 16. Grup d'Història del Casal (Mataró 1995).

COLL, R. «Un jaciment prehistòric a Cabrera de Mar». Apèndix C dins el llibre de MODOLELL, J.M. Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica, Ed. Aixemador (1993), pp. 290-303.

COLL, R.; CAZORLA, F. i BAYÉS, F. «El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, el Maresme). Estudi preliminar», Laietania, núm. 9. Museu de Mataró (Mataró 1994), pp. 33-86.

DD.AA. «L'arqueologia a l'escola. Aproximació a l'època prehistòrica: Serralada Litoral», Opuscle, 2. Museu de Mataró (Mataró 1980), p. 13.

FARELL, D. «Què coneixem del Cabrils prehistòric?». Quaderns de l'Arrà, núm. 0. Museu de Ca l'Arrà (Cabrils 1993).

FARELL, D. «Inscultures prehistòriques al Montcabrer», fitxa núm. 8, Felibrejada, 52. Grup d'Història del Casal (Mataró, maig-juny 2000).

IPAC (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya). Carta arqueològica del municipi de Cabrera de Mar. Servei d'Arqueologia de la Generalitat. Barcelona.

LLEONART, R. «El Maresme durant l'Eneolític», Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i el Maresme. SAMM (Mataró 1976).

MODOLELL, J.M. Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica, Ed. Aixemador (vegeu COLL, R. 1993).

RIBAS, J. «El poblat ibèric d'Ildure», Pensament Marià de la Costa de Llevant, núm. 649 (Mataró 1924).

RIBAS, M. Origen i fets històrics de Mataró (Mataró 1934).

RIBAS, M. El poblament d'Ilduro (Barcelona 1952).

RIBAS, M. Els orígens de Mataró, Premi Iluro 1963. Caixa Laietana (Mataró 1964).

RIBAS, M. Els orígens de Mataró, Premi Iluro 1963 (segona edició) (Mataró 1988).

SAMM, Carta dels vestigis arqueològics del terme municipal de Mataró, Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1977).

270