eserva R la eserva

de R Guia oumort la

de

Guia B

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Boumort

ISBN: 84-393-7161-6 Armet Unzeta Oriol interior coberta Boumort 19/9/06 12:51 Página 2

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Armet Unzeta, Oriol

Boumort : Guia de la Reserva Bibliografia ISBN 84-393-7161-6 I. Olivera i Aguilà, Daniel, il. II. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge III. Títol 1. Espais naturals – Boumort, Serra de – Guies 2. Fauna – Protecció – Boumort, Serra de 502.72(467.1:23Boumort)(036)

Autor: Col·laboracions: Oriol Armet Unzeta Àngel Clavería Aner - text sobre la RNC Nàdia Herrero Martinez - text sobre geologia Il·lustració: Modest Llusà Prió - text sobre la RNC Daniel Olivera Aguilà Josep Maria Olmo Vidal - text sobre invertebrats Disseny i concepte: Xavier Parellada Viladoms - il·lustracions del Richard Martín Vidal trencalòs i la vegetació

Maquetació i impressió: Correcció tècnica dels textos: fotocomposició gama sl Ricard Casanovas Urgell Àngel Clavería Aner Primera edició: Xavier Marco Sánchez octubre 2006 Jordi Ruiz Olmo

Tiratge: 5.000 exemplars Revisió lingüística: D.L.: B. 38.298-2006 Pepa Rosiñol Pautas ISBN: 84-393-7161-6 Anna Agüera Urbaneja

Agraïments

En primer lloc, volem expressar o altra han donat suport a el nostre agraïment a tots els aquesta iniciativa: al col·lectiu qui han participat durant el de guardes i cos de tècnics de procés d’elaboració d’aquesta les Reserves Nacionals de Caça Guia (es troben reflectits als de Catalunya (Alt Pallars-Aran, crèdits) i als qui amb el seu Boumort, Cadí, Cerdanya-Alt suport han fet possible aquest Urgell, Freser-Setcases i projecte (per ordre alfabètic): Ports de Tortosa i Beseït) Pilar Camps Álvarez, M. Dolors i al personal del Departament Casas Musach, Josep M. Dos de Medi Ambient i Habitatge Farré, Marcel Elias Sanllehy, (ST de Lleida, Direcció General Joan Farré Viladrich, Diego del Medi Natural i Serveis García Ferrer, Jaume Gasa Centrals). Ortega, Pere Jordana Sastrada, Josep Martí Pacho, Ivan Planiol En homenatge a tots els Ferrer, Josep Roca Faidella, companys que en vida varen Julià Rossell Ardèvol, Olga treballar per a la millora del Torras Segura i els membres de patrimoni natural d’aquest país: la Junta Consultiva de la RNC Oriol Bustos Puigdemont, Lluís de Boumort. Dantart Puig, Mariano Marraco Fau i Marta Pérez Martín. Així mateix, el nostre agraïment a tots aquells que d’una manera Dedicat als familiars i amics. 03-13 Boumort 19/9/06 11:07 Página 3

Índex

Pròleg ...... 4 Les reserves nacionals de caça (RNC) de Catalunya ...... 5 La RNC de Boumort ...... 5

Els vertebrats ...... 6 Els mamífers ...... 6 Els ungulats ...... 8 El cérvol (Cervus elaphus hispanicus) ...... 8 El porc senglar (Sus scrofa) ...... 10 L’isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica pyrenaica) ...... 11 Els carnívors ...... 12 La guineu (Vulpes vulpes) ...... 12 La llúdriga (Lutra lutra) ...... 13 Els ocells ...... 14 Els ocells carronyaires i els grans rapinyaires ...... 16 Els ocells carronyaires ...... 17 El voltor comú (Gyps fulvus) ...... 17 El trencalòs (Gypaetus barbatus) ...... 18 L’aufrany (Neophron percnopterus) ...... 20 El voltor negre (Aegypius monachus) ...... 21 Els grans ocells rapinyaires ...... 22 L’àguila daurada (Aquila chrysaetos) ...... 22 L’àguila marcenca (Circaetus gallicus) ...... 23 Les espècies de perdius i gallinàcies ...... 24 La perdiu roja (Alectoris rufa) ...... 24 La perdiu xerra de muntanya (Perdix perdix hispaniensis) . . 25 El gall fer (Tetrao urogallus) ...... 26 Els invertebrats ...... 27 La vegetació ...... 28 La geologia ...... 29 Les activitats a la RNC de Boumort ...... 30 L’excursionisme ...... 30 La circulació per les pistes forestals ...... 30 La caça ...... 30 La fotografia ...... 30 Els bolets ...... 31 Pernoctació a la Reserva ...... 31 Les activitats regulades ...... 31 Popular/Tradició ...... 31 Altres llocs d’interès de la perifèria ...... 31 Mapa d'interès ...... 32 Diari de camp ...... 33 Llistat de les principals espècies d’ocells nidificants detectats a la RNC de Boumort ...... 33 Principals espècies de mamífers residents a la RNC de Boumort ...... 33 Adreces i telèfons d'interès ...... 34 Bibliografia consultada...... 34

3 02-13 Boumort 19/9/06 08:45 Página 4

Pròleg

La Reserva Nacional de Caça i d’altres espècies d’ungulats de Boumort (a cavall entre les com el porc senglar i el cabirol. comarques del Pallars Jussà, el Pel que fa als ocells Pallars Sobirà i l’Alt Urgell) va carronyaires, Boumort compta ser creada mitjjançant Llei del amb una de les poblacions més Parlament de Catalunya a l’any remarcables de trencalòs a 1991 amb la finalitat de escala europea, la població més promoure una gestió integral de important de voltor comú de la fauna, tant cinegètica com Catalunya, una població no protegida, entesa com a menys important d’aufrany i, component que forma part d’un gràcies a un projecte de ecosistema molt complex. reintroducció engegat l’any passat, d’aquí a poc temps D’aleshores ençà, aquesta podrem gaudir del darrer voltor Reserva ha estat un referent ibèric que mancava com a internacional pel que fa a la espècie nidificant a Boumort i a gestió i conservació de la fauna Catalunya, el voltor negre. La salvatge. Això ha estat gràcies a Reserva també presenta les inversions efectuades per espècies com el gall fer, el gat part del Departament de Medi fer, l’àguila daurada i un llarg Ambient i Habitatge, amb la etcètera de fauna molt finalitat de millorar la remarcable ecològicament preservació de la fauna parlant, la qual podreu descobrir salvatge, i, sobretot, gràcies al en aquesta guia. treball dut a terme per part de l’equip de la Reserva (cos Aquesta publicació, Boumort, tècnic, guardes de reserves de Guia de la Reserva, pretén fauna, peons i administratius). donar a conèixer amb més Aquesta tasca ha permès que detall els valors naturals amb els anys la Reserva d’aquest espai per tal de Nacional de Caça de Boumort divulgar-los entre els usuaris del hagi pogut conservar el seu alt medi natural. Ens farà gaudir índex de biodiversitat fomentant d’aquest entorn natural tan a la vegada un singular a la vegada que ens desenvolupament rural de la avesarà a respectar-lo, tot zona. ajudant-nos perquè la diversitat que alberga pugui perdurar al Aquesta Reserva alberga la llarg dels anys. població de cérvol més important de Catalunya, una FRANCESC BALTASAR I ALBESA població relicta d’isard que seria Conseller de Medi Ambient de les més meridionals d’Europa i Habitatge

4 02-13 Boumort 19/9/06 08:45 Página 5

Les reserves nacionals de La RNC caça (RNC) de Catalunya de Boumort

Les RNC són territoris La RNC de Boumort va ser geogràficament delimitats, creada per la Llei 17/1991, de característiques singulars i aprovada pel Parlament de declarades per promoure, Catalunya el 23 d’octubre de fomentar, conservar i protegir 1991, amb la finalitat de les espècies de fauna protegir, fomentar i aprofitar autòctona. Estan situades en les espècies animals que hi zones de gran qualitat habiten en estat salvatge i de ecològica i alberguen una preservar els ecosistemes als fauna de gran rellevància i quals pertanyen. A part per tant del màxim interès, d’aquesta figura, el territori tant pel que fa a espècies també compta amb tres cinegètiques com a Espais d’Interés Natural i un protegides. espai de la Xarxa Natura 2000. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) Té una extensió de 13.097 ha gestiona sis RNC a (9.478 ha són propietat de la Catalunya, amb una Generalitat de Catalunya). Es superfície total de més de troba situada al Prepirineu 235.000 ha. Aquests espais occidental català, entre les han esdevingut llocs on s’han valls de la Noguera Pallaresa i mantingut condicions del Segre, i abasta tot un d’hàbitat òptimes per a seguit de serralades entre les moltes espècies. quals destaquen la serra de Boumort que dóna nom a la La seva declaració ha permès Reserva, la serra de Carreu, conscienciar la població la serra de Cuberes i la serra envers la necessitat de de Batsacans. L’altura protegir i preservar la natura, i màxima s’assoleix al pic de ha aconseguit fer compatible Boumort (2.077 m). la conservació de grans valors naturals amb un aprofitament Quatre municipis racional dels recursos i un corresponents a tres desenvolupament social i comarques integren la RNC econòmic de les zones on es de Boumort: Conca de Dalt troben. (Pallars Jussà) amb 5.846 ha, Valls d’Aguilar Les RNC de Catalunya (Alt Urgell) amb 2.638 ha, compten amb els Guardes de Baix Pallars (Pallars Sobirà) Reserva de Fauna, una amb 2.600 ha i Abella de la guarderia pròpia que Conca (Pallars Jussà) amb desenvolupa, entre d’altres, 2.013 ha. les tasques de vigilància i gestió al territori. Així mateix, Ens trobem davant d’un també compten amb equips paisatge típicament tècnics que s’encarreguen de prepirinenc, amb serres la gestió i planificació global abruptes i relleu força de l’espai. accidentat que dóna peu a forts contrastos, la qual cosa afavoreix que hi hagi una gran biodiversitat en el medi.

5 02-13 Boumort 19/9/06 08:45 Página 6

Els vertebrats

Els mamífers

D’entre els mamífers, l’espècie característica de la Esquirol Reserva és el cérvol (Cervus elaphus hispanicus), el qual gaudeix en aquestes serres d’una de les poblacions més importants i ben estructurades del Pirineu. Conill Destaca també la presència de l’isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica pyrenaica) i, més localitzadament, del cabirol (Capreolus capreolus). El porc senglar (Sus scrofa) també hi és present i es pot observar regularment als carrascars i les rouredes on busca intensament aglans i altres fruits del bosc.

Entre els carnívors destaca la presència de la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), la geneta (Genetta genetta) i la fagina Llebre (Martes foina), així com d’altres de més localitzats, com el gat fer (Felis silvestris), la marta (Martes martes) o la mustela (Mustela nivalis).

Als espais oberts podem observar-hi el conill (Oryctolagus cuniculus) i la llebre europea (Lepus europaeus).

L’esquirol (Sciurus vulgaris) és un dels mamífers més fàcils de detectar, ja que es mou àgilment entre les masses forestals de la Reserva.

Cabirol

6 02-13 Boumort 19/9/06 08:46 Página 7

Geneta

Fagina

Marta

Gat fer

7 02-13 Boumort 19/9/06 08:46 Página 8

Els ungulats Cervatell

El cérvol (Cervus elaphus hispanicus)

Descripció de l’espècie. Es tracta de l’ungulat salvatge més gran de Catalunya. Els sexes es diferencien per l’absència de banyes en femelles i la presència de banyes en mascles (ramificades, es renoven cada any i es desenvolupen amb l’edat).

Visualment es poden diferenciar les classes d’edat existents a cada sexe:

– Femelles: adultes (>2 anys), segalles (1-2 anys) i cabrits (<1 any). Segalla & – Mascles: adults (>4 anys), joves ( 3-4 anys), forquillons (2-3 anys), varetos (1-2 anys) i cabrits (<1 any).

Distribució i abundància. És l’espècie més representativa de la Reserva. Es distribueix Cérvol & arreu, compta amb més d’un miler d’exemplars, i és la població més important de Catalunya.

Hàbitat. Ocupa tot tipus d’ambients diferents.

Gestió i conservació de l’espècie. L’espècie es regula mitjançant l’aplicació d’un Pla d’aprofitament cinegètic inclòs dins del Pla tècnic de gestió cinegètica. Anualment es comptabilitza la població de cérvols i a partir d’aquesta base s’aplica un percentatge de captures.

Excrement (mida natural)

8 Petjada (mida natural) 02-13 Boumort 19/9/06 08:46 Página 9

Curiositats. Els mascles són molt solitaris durant tot l’any exceptuant l’època de zel, moment en el qual creen els seus harems amb grups de femelles. Les femelles sempre s’agrupen en grups formats per adultes, segalles Cérvol ( i cabrits. (vareto) L’època del zel o la brama del cérvol succeeix de mitjan setembre fins a mitjan octubre. Cal anar molt en compte de no interferir amb aquest moment vital per a l’espècie i per tant cal seguir les recomanacions següents:

– Procureu anar amb el màxim silenci. – Circuleu sempre per les pistes principals i no us atanseu als animals, perquè a part de ser perillós, els espantareu, deixaran de bramar i fugiran. – A l’hora d’observar els Cérvol ( (forquilló) animals es recomana trobar un punt on hi hagi una elevada activitat de brama i fer-hi una espera. – Per observar els animals és interessant portar uns prismàtics. – Cal disposar d’un vehicle tot terreny per transitar per la Reserva.

Cérvol ( (adult)

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

9 02-13 Boumort 19/9/06 08:46 Página 10

El porc senglar (Sus scrofa)

Descripció de l’espècie. Aquest ungulat és l’avantpassat del porc domèstic, amb el qual presenta certes similituds en la seva morfologia. Els pesos oscil·len entre els 50-120 kg. Els mascles, més voluminosos, presenten uns ullals molt més grans que les Porc senglar femelles. Fins als 3-4 mesos d’edat les cries o raions presenten ratlles al seu pelatge.

Distribució i abundància. Aquesta és una espècie molt abundant a tota la Reserva tal i com succeeix a la resta del territori de Catalunya. Això és degut, entre d’altres, a l’elevada capacitat reproductora, la diversitat d’hàbitats que utilitza i per la seva alimentació omnívora.

Hàbitat. El senglar pot utilitzar tot tipus d’ambients.

Gestió i conservació de l’espècie. Aquesta espècie es gestiona Excrement a la Reserva amb l’estimació (mida natural) del nombre d’exemplars i la realització de les batudes corresponents, per tal de controlar que la població no sobrepassi la densitat assumible pel medi.

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Petjada Direcció Sort (mida natural) Direcció Pont de Suert a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

10 02-13 Boumort 19/9/06 08:46 Página 11

L’isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica Isard pyrenaica)

Descripció de l’espècie. Ambdós sexes tenen una cornamenta característica, formada per dues banyes petites, primes, rectes i girades cap enrere formant un ganxo a l’extrem. Gairebé tot el cos és de color marró.

Es diferencien tres classes d’edat: Excrement – Els cabrits: cries de l’any (mida natural) que no tenen banyes. – Els segalls: 1-2 anys i amb banyes petites. – Els adults: presenten una cornamenta totalment formada.

Distribució i abundància. Aquesta espècie es troba distribuïda de forma puntual a la Reserva.. A l’obaga de Carreu se situa una petita població d’una importància ecològica notable, ja que es tracta de la més meridional d’Europa. En d’altres punts, com el bosc de Pentina o a la solana de Boumort, podem Petjada trobar algun grup d’isards (mida natural) molt reduït.

Hàbitat. Viu a l’estatge alpí (tarteres, prats, boscos subalpins).

Gestió i conservació de l’espècie. Per la seva importància ecològica no es permet la seva caça a la Reserva. Isard (

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

11 02-13 Boumort 19/9/06 08:46 Página 12

Els carnívors

La guineu (Vulpes vulpes)

Descripció de l’espècie. Té un aspecte típic de cànid, amb un pelatge dens i espès. El musell és allargat i estret, les orelles grosses, les potes Guineu estilitzades i la cua molt densa i allargada. La coloració general és canyella o bruna i rogenca. Els sexes són similars i els exemplars joves són molt semblants als adults.

Distribució i abundància. A la Reserva és força abundant, però és difícil de veure durant el dia, ja que es tracta d’un carnívor d’activitat crepuscular i nocturna. Excrement (mida natural) Hàbitat. És una espècie generalista i per tant pot utilitzar la totalitat dels ambients presents a la Reserva.

Gestió i conservació. Anualment es fa un cens de la població i en el cas que la densitat sigui molt elevada es permet capturar un cert nombre d’exemplars.

Curiositats. Té uns excrements molt característics i fàcils d’identificar que canvien segons el tipus d’aliment disponible (carn, fruits Petjada silvestres, etc.). (mida natural)

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

12 02-13 Boumort 19/9/06 08:46 Página 13

La llúdriga (Lutra lutra)

Descripció de l’espècie. Aquest mustèlid té el cos fusiforme, les potes curtes, els peus amb membrana interdigital i el pelatge dens i impermeable, aspectes que, en definitiva, denoten l’adaptació de l’espècie a la vida subaquàtica. Té una cua Llúdriga llarga, ampla a la base i estreta cap a l’extrem, i el color general és bru.

Distribució i abundància. Aquesta espècie es troba distribuïda al límit del sector nord-oest de la Reserva, concretament a la zona de Collegats, al riu Noguera Pallaresa. Excrement Hàbitat. Es tracta d’una (mida natural) espècie estretament relacionada amb els sistemes fluvials que tinguin una bona cobertura de vegetació, Petjada alimentació suficient i (mida natural) tranquil·litat.

Gestió i conservació. El DMAH ha dut a terme en els darrers anys un seguiment molt exhaustiu de la població de llúdrigues a Catalunya. Mitjançant el Decret 123/1987, de 12 de març, es van crear tot un seguit de reserves naturals parcials (RNP) per a la conservació de la llúdriga, entre les quals trobem la RNP Noguera Pallaresa-Collegats, situada just al límit de la RNC de Boumort. La llúdriga compta a Catalunya amb un Pla de conservació aprovat per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març. ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

13 14-25 Boumort 19/9/06 08:53 Página 14

Els ocells forestal són el gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre La varietat d’ambients (Dryocopus martius), el presents a la Reserva mussol pirinenc (Aegolius afavoreix l’existència d’un alt funereus), la becada índex de diversitat faunística. (Scolopax rusticola) i l’astor Això ho demostra el fet que (Accipiter gentilis). en els darrers anys s’han detectat a Boumort al voltant Als espais oberts podem d’un centenar d’espècies observar la perdiu roja nidificants (vegeu-ne la llista (Alectoris rufa), la griva al final del llibre). (Turdus viscivorus), el còlit gris (Oenanthe oenanthe) Entre l’avifauna eminentment i el xoriguer comú (Falco forestal destacaria la tinnunculus). Als cingles i presència de diversos penya-segats trobarem la passeriformes, com per presència d’espècies exemple les mallerengues rupícoles com la merla (carbonera, blava, roquera (Monticola saxatilis), emplomallada i petita), el el trencalòs (Gypaetus pinsà comú (Fringilla barbatus), el voltor comú coelebs), el trencapinyes (Gyps fulvus), l’aufrany (Loxia curvirostra), etc. (Neophron percnopterus), També es poden observar l’àguila daurada (Aquila dues espècies chrysaetos), el falcó pelegrí d’ocells molt (Falco peregrinus) o el duc sorollosos, com són el (Bubo bubo). gaig (Garrulus glandarius), pel seu crit d’alerta, i el tudó (Columba Xoriguer palumbus) pel seu bategar d’ales. Les espècies més remarcables de l’ambient

Mussol pirinenc

Astor

Picot negre

14 & ( 14-25 Boumort 19/9/06 08:53 Página 15

Merla roquera Mallerenga carbonera

Còlit gris

Mallerenga blava

Mallerenga petita Mallerenga emplomallada

Trencapinyes

Pinsà

Gaig

Tudó

Griva

15 14-25 Boumort 19/9/06 08:53 Página 16

Els ocells carronyaires i els grans rapinyaires Aufrany

Els voltors es troben en l’últim esglaó de la cadena alimentària i són els responsables de netejar el medi dels cadàvers de les altres espècies animals. A Catalunya nidifiquen tres espècies de voltors, el voltor comú, el trencalòs i l’aufrany, els quals compten amb les poblacions més remarcables de Catalunya a la serra de Boumort. Darrerament una altra espècie de voltor, el negre (Aegypius monachus) està Trencalòs adult tornant a aquestes serralades, gràcies a un programa de reintroducció que s’està duent a terme a la Reserva.

A principis dels 80 es va instal·lar un punt d’alimentació suplementària (PAS) d’ocells carronyaires a la Reserva, una mena de restaurant per a voltors que Voltor comú ha permès millorar el seu estat poblacional, així com el d’altres espècies d’ocells rapinyaires.

La densitat elevada de rapinyaires és deguda a la presència d’una base tròfica considerable (amb espècies com el conill, la llebre, la perdiu roja i la guineu), així com del grau de protecció que garanteix la figura de la Reserva. Voltor negre

Cal remarcar que els problemes de conservació dels grans rapinyaires i carronyaires a Catalunya estan relacionats amb la utilització il·legal del verí i la col·lisió i electrocució amb cables elèctrics.

Àguila daurada

Àguila marcenca

16 14-25 Boumort 19/9/06 08:53 Página 17

Els ocells carronyaires

El voltor comú (Gyps fulvus)

Descripció de l’espècie. Envergadura (de punta a punta d’ala) de 240-280 cm i un pes d’entre 6-11 kg. Al cap i al coll no hi té plomes i presenta un collar. Es distingeix d’altres voltors per la silueta en vol: ales llargues i amples, mentre que la cua és curta i en forma de ventall. Voltor jove i adult Distribució i abundància. La Reserva compta als cingles de Pessonada amb la colònia de cria més important de Catalunya.

Hàbitat. Es tracta d’una espècie rupícola (nidifica en cingleres). A l’hora d’alimentar-se és capaç d’utilitzar ambients molt diversos.

Gestió i conservació de l’espècie. Gràcies a la creació del PAS, la Reserva va passar de tenir uns quants nius a comptar amb una colònia molt remarcable.

Curiositats. Als cingles de la Reserva podem observar-hi les diferents etapes de la reproducció:

– Desembre-gener: construcció de niu, Voltor comú còpules. – Febrer-abril: incubació dels ous. – Abril-maig: naixements. – Maig-juny: creixement dels pollets. – Juny-juliol: envol dels pollets. ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

17 14-25 Boumort 19/9/06 08:53 Página 18

El trencalòs (Gypaetus barbatus)

Descripció de l’espècie. D’entre els voltors, el trencalòs es troba en l’últim esglaó tròfic i és el responsable d’alimentar-se dels ossos que resten dels cadàvers.

Té una envergadura d’uns 235-285 cm i un pes al voltant dels 6 kg. A diferència Trencalòs del voltor comú presenta plomes al cap i té una cua més allargada i cuneïforme. de voltor comú va assolir el Durant el seu creixement seu òptim poblacional) al l’espècie passa per un total PAS només s’aporta menjar de 6 fases de plomatge exclusivament per afavorir el diferents (vegeu-ne els trencalòs (potes de xai i dibuixos). ossos). Aquesta població és motiu d’un seguiment molt Distribució i abundància. exhaustiu per part de la La serra de Boumort i els Reserva. seus voltants compten amb el punt amb més presència Curiositats. Per alimentar-se de trencalòs de Catalunya i d’ossos és capaç de trencar- una de les poblacions més los, llançant-los des d’una importants d’Europa. certa alçada. Un altre Juntament amb el cérvol, el aspecte remarcable és que trencalòs seria l’espècie més adquireix la coloració taronja rellevant de la Reserva. banyant-se en fonts ferruginoses. Finalment, cal Hàbitat. Es tracta d’una comentar que es donen espècie rupícola, per tant, casos de formacions nidifica en cingleres de poliàndriques, és a dir, muntanya mitjana i alta. Per formacions d’una femella per alimentar-se es capaç de fer cada dos o tres mascles. llargs recorreguts utilitzant ambients molt diversos. El trencalòs compta a Catalunya amb un Pla de Gestió i conservació de l’espècie. recuperació aprovat pel Igualment que el voltor comú, Decret 282/1994, de 29 de la gestió que s’ha dut a terme setembre. a la Reserva amb la creació d’un PAS als anys 80, ha facilitat que l’espècie hagi augmentat de forma notable. Juvenil 1r any (fase 1.1) Des de mitjan anys 90 Jove 2n any (fase 1.2) (moment en què la població Immadur de 3r any (fase 2.1) Subadult 4t any (fase 2.2) Adult imperfecte 5è o 6è anys (fase 2.3) Adult 7 o més anys (fase 3) ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

18 14-25 Boumort 19/9/06 08:53 Página 19

Els plomatges del trencalòs

fase 1.1

fase 1.2

fase 2.1

fase 2.2

fase 2.3

fase 3

19

Dibuix. © Xavier Parellada Viladoms 14-25 Boumort 19/9/06 08:53 Página 20

L’aufrany (Neophron percnopterus)

Descripció de l’espècie. L’aufrany és el més petit dels voltors i és fàcil de distingir de la resta d’espècies per la seva mida reduïda, al voltant de 2 kg de pes, cua cuneïforme i un plomatge on contrasta vivament el blanc i el negre.

Els joves i els individus immadurs són de coloració Aufrany jove i adult marronosa molt similar als exemplars joves de trencalòs.

Distribució i abundància. Espècie migradora que arriba a les nostres contrades a la primavera. A la serra de Boumort hi ha unes set parelles nidificants.

Hàbitat: El trobem des de les zones baixes fins a la muntanya mitjana (1.800 m). Es tracta d’una espècie rupícola i per tant nidifica a les cingleres.

Gestió i conservació de l’espècie. La creació del PAS també va ajudar a la recuperació de l’aufrany.

Curiositats. L’aspecte més rellevant d’aquesta espècie és que pot utilitzar eines per alimentar-se. Durant l’hivern, quan migra a l’Àfrica, és Aufrany en vol capaç de trencar ous d’estruç amb l’ajut d’una pedra.

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern És a l'Àfrica

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

20 14-25 Boumort 19/9/06 08:54 Página 21

El voltor negre Voltor negre (Aegypius monachus) adult i jove

Descripció de l’espècie. Es tracta de l’ocell més gran d’Europa, amb una envergadura de 150-295 cm i un pes que oscil·la entre els 7 i els 13 kg. És força semblant al voltor comú, però es diferencia d’aquest per la coloració més fosca i la mida més gran. Els exemplars joves tenen una coloració del plomatge negre que amb l’edat es va tornant marró.

Distribució i abundància. Espècie que es va extingir fa uns segles a Catalunya i que gràcies a l’augment de la població del centre d’Espanya i als projectes de reintroducció francesos s’ha tornat a observar a la Reserva i a Catalunya en els últims anys.

Hàbitat. Espècie típica dels boscos mediterranis. El trobem des de les zones baixes fins a la muntanya mitjana (1.700 m). Nidifica als arbres.

Gestió i conservació de l’espècie. Durant el 2005 s’ha engegat un projecte de fixació d’una colònia de cria de voltor negre a la Reserva i a Alinyà, amb la finalitat de recuperar aquesta espècie com a nidificant al Prepirineu català. Voltor negre en vol Curiositats. En un futur pròxim, Boumort es pot arribar a convertir en un dels pocs llocs al món on es podria trobar nidificant a les quatre espècies de voltors ibèrics, el «pòquer» de carronyaires.

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

21 14-25 Boumort 19/9/06 08:54 Página 22

Els grans ocells rapinyaires

L’àguila daurada (Aquila chrysaetos)

Descripció de l’espècie. És el Àguila daurada rapinyaire més gran de la península Ibèrica. Té una envergadura d’entre 190-227 cm. El plomatge de l’adult és uniformement fosc, excepte pel matís daurat sobre el cap, al clatell i a la part superior de l’ala. Els joves mostren un blanc conspicu al dessota de l’ala, i tenen la cua blanca amb una franja fosca terminal.

Distribució i abundància. A la Reserva trobem la presència de diverses parelles d’aquesta espècie.

Hàbitat. Prefereix les zones muntanyoses o amb cert relleu, però no rebutja les zones planes. Es tracta d’una espècie rupícola, encara que s’han trobat nius en arbres. En la cerca de les seves preses es mou preferentment per terrenys oberts, pastures, matolls i Àguila daurada zones amb arbrat escàs.

Gestió i conservació. La creació del PAS també va ajudar a la recuperació d’aquesta àguila, atès que un percentatge de la seva alimentació és carronyaire.

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

22 14-25 Boumort 19/9/06 08:54 Página 23

L’àguila marcenca (Circaetus gallicus)

Descripció de l’espècie. Té una envergadura de 170-185 cm, ales amples i bastant flexibles, cos relativament petit i cua estreta i de punta rectangular. Color marró fosc a la part superior de l’ala i a la part inferior, color blanc amb franges marrons.

Distribució i abundància. Àguila marcenca Aquesta és una espècie present durant la primavera i l’estiu a les parts baixes de la Reserva (zones més seques).

Hàbitat. És típica de bosc mediterrani, alternant vessants pedregosos, tot i que s’instal·la en qualsevol zona forestal amb terrenys oberts.

Gestió i conservació. La gestió de la Reserva ha permès que avui dia existeixin unes densitats notables d’espècies de caça menor que, juntament amb les serps, conformen la base alimentària d’aquest rapinyaire.

Curiositats. En català s’anomena àguila marcenca perquè es tracta d’una espècie migradora Àguila marcenca que sempre arriba de l’Àfrica als voltants del mes de març.

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern No hi és

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

23 14-25 Boumort 19/9/06 08:54 Página 24

Les espècies de perdius i gallinàcies Perdiu roja

La perdiu roja (Alectoris rufa)

Descripció de l’espècie. Les perdius roges són de coloració marronosa al pit i a l’esquena. Destaca també la coloració blanca que té a les galtes i a la gola vorejades de color negre. També presenta plomes multicolors als flancs (blaves, negres, blanques i marrons).

Distribució i abundància. Aquesta espècie es troba present a les parts baixes de Excrement la Reserva, on trobem els (mida natural) camps de conreus i les zones més obertes.

Hàbitat. La perdiu roja utilitza els hàbitats antropitzats on abunden els conreus de secà, amb marges de matoll i bosquines esparses.

Gestió i conservació. A la Reserva es duu a terme un seguiment exhaustiu de l’espècie. Cada any es reforça la població amb l’alliberament d’uns 300 exemplars. Des de la Reserva es duen a terme millores d’hàbitat per a l’espècie (cultius, recuperació de pastures, etc.).

Curiositats. A l’inici de la primavera es molt fàcil detectar les parelles que s’han format. A finals de la primavera es poden veure les femelles amb els pollets o Perdiu roja perdigons. amb perdigons

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

24 14-25 Boumort 19/9/06 08:54 Página 25

La perdiu xerra de muntanya (Perdix perdix hispaniensis)

Descripció de l’espècie. Té una coloració més aviat grisosa tant a la zona del pit com a l’esquena, i una coloració més ataronjada a la vora del cap.

Distribució i abundància. Aquesta espècie es va extingir a la Reserva a principis dels anys 90. No obstant això, es pot observar al sector nord de la Reserva per les reintroduccions que s’estan duent a terme.

Hàbitat. A Catalunya ocupa Perdiu xerra la franja altitudinal dels 1.600-2.500 m. Ocupa les vessants solanes durant tot l’any excepte a l’hivern que baixa al fons de les valls.

Gestió i conservació. Des de la Reserva s’estan duent a terme reintroduccions anuals per tal de recuperar-hi l’espècie. No es permet la seva caça a la Reserva. Excrement Curiositats. Existeixen vuit (mida natural) subespècies diferents de perdiu xerra a Euràsia. La perdiu xerra de muntanya es distribueix per la península Ibèrica i, a diferència de les 7 subespècies restants, és l’única que habita en zones muntanyoses.

Perdiu xerra pollicada

ÈPOCA D’OBSERVACIÓ Primavera Baixa Estiu Mitjana Tardor Alta Hivern

Direcció Sort Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació

25 26-31 Boumort 19/9/06 08:59 Página 26

El gall fer (Tetrao urogallus) Hivernada Descripció de l’espècie. Els mascles d’aquesta espècie de gallinàcia de muntanya són de color negre, tenen la mida d’una oca i gairebé dupliquen la de les femelles. Les femelles o gallines són d’un color marró més críptic.

Distribució i abundància. Es tracta d’una espècie que es distribueix arreu dels diferents boscos subalpins de la Reserva.

Hàbitat. És una espècie que utilitza els boscos madurs de pi roig i pi negre amb una estructura molt determinada.

Gestió i conservació. Des de fa molts anys que a la Reserva es realitzen censos anuals. Durant l’època del zel del gall fer també es duu a terme una campanya de vigilància antifurtivisme que ha donat Zel fins ara molt bons resultats.

Excrement (mida natural)

Nidificació

Petjada Curiositats. (mida natural) A la primavera, els mascles es reuneixen en punts determinats del bosc, anomenats cantaders o punts de cant, per cantar ÈPOCA D’OBSERVACIÓ amb la cua estarrufada i Primavera Baixa atreure les femelles. A l’hivern Estiu Mitjana romanen la major part del Tardor Alta temps sobre una branca de Hivern No hi és pi alimentant-se de les Direcció Sort seves acícules. Direcció Pont de Suert

a s e r a ll Pa a Pentina er u g o Taüs -

N-260 N

u La Guàrdia i R Coll de la Creu N-250

C-147 Herbassavina Coll de Llívia Embassament de Sant Antoni Punts d’entrada Límit de la Reserva Direcció Tremp Zones d’observació 26 26-31 Boumort 19/9/06 08:59 Página 27

Els invertebrats

Aquest grup zoològic, en general tan poc conegut, i amb un nombre tan alt d’espècies, forma unes comunitats complexes que indiquen fidelment els hàbitats que ocupen. Entre els grups més coneguts hi trobem els mol·luscs, els insectes i els aràcnids.

A la serra de Boumort, aquestes comunitats d’invertebrats estan representades per espècies Graellsia isabelae principalment mediterrànies, encara que aquesta zona, des del punt de vista dels invertebrats, és de confluència entre les espècies d’àmbit europeu i les d’àmbit ibèric i africà.

Dins dels insectes presents a la Reserva cal destacar els escarabats, les papallones i els ortòpters. D’entre les papallones més vistoses destaca la Graellsia isabelae, espècie que viu als boscos de pi roig (Pinus silvestris) de la serra de Boumort, Cerambix cerdo protegida a escala europea. Pel que fa als escarabats, podem trobar-ne també diverses espècies protegides com el banyarriquer del roure (Cerambix cerdo) o l’escanyapolls (Lucanus cervus).

També hi trobem d’entre els ortòpters un endemisme ibèric, la somereta mediterrània (Steropleurus perezi), la qual viu a les zones obertes de brolla, a les zones més baixes de la serra. Més amunt hi trobem un altre ortòpter molt interessant, la somereta catalana (Steropleurus catalaunicus), la qual arriba fins a les parts culminals de la serra.

Steropleurus catalaunicus

27 26-31 Boumort 19/9/06 08:59 Página 28

La vegetació

La característica més destacada de la vegetació de la Reserva és la seva gran diversitat, tant pel que fa al nombre de comunitats Alzina carrasca existents com a la seva estructura. Això està motivat pel ventall de condicions ambientals que es troben en una superfície relativament petita. La vegetació actual representa pràcticament tots els estatges altitudinals, llevat de l’alpí.

El paisatge dominant és el de caràcter submediterrani, amb Pinassa pinedes secundàries de pinassa i de pi roig.

A les cotes baixes i intermèdies hi trobem els carrascars, normalment amb orientació solana, acompanyats de grans superfícies de matolls termòfils (romaní, argelagues, etc.) que poblen les àrees Pi roig que van patir un seguit d’incendis a principis dels anys vuitanta.

La part superior de les serralades està dominada pels boscos de pi negre, els quals estan acompanyats per un sotabosc de boixerola i ginebre. Als nivells culminals, per sobre dels 1.800 m, trobem prats alpinitzats.

Cal destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins la Reserva: Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, Astragalus danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla alpina.

Pi negre

Grèvol

Moixera

28 26-31 Boumort 19/9/06 08:59 Página 29

La geologia

Aquesta zona del Pirineu presenta un paisatge geològic de gran interès estètic, especialment evident a les zones de muntanya i als engorjats, que també amaga coves d’origen càrstic i afloraments de travertí.

L’erosió amb forma de congost a la Noguera Pallaresa ofereix una esplèndida secció geològica, amb el valor afegit de ser un dels paisatges més singulars i atractius de Catalunya: el congost de Collegats.

El procés de formació del Pirineu ha quedat enregistrat en els materials i les estructures geològiques. A l’Argenteria podem observar unes calcàries del cretaci inferior, plegades de manera espectacular, com a resultat de la tectònica alpina.

També hi trobem unes capricioses formes travertíniques desenvolupades sobre les calcàries, les quals resulten especialment espectaculars a l’hivern, quan està glaçat, fins al punt que es creu que van inspirar l’obra de Gaudí.

En conjunt, aquesta localitat és un exemple de la combinació d’un paisatge geològic de gran bellesa amb una secció de gran interès científic, didàctic i divulgatiu, per al coneixement de la geologia del Pirineu.

29 26-31 Boumort 19/9/06 08:59 Página 30

Les activitats a la RNC de La circulació per les pistes Boumort forestals La RNC de Boumort presenta un entramat de pistes forestals notable. D’aquestes, n’hi ha de dues categories: L’excursionisme – Pistes principals: transitables per El millor moment de l’any per a la a qualsevol vehicle particular pràctica de l’excursionisme a la (jeeps, motocicletes, bicicletes, Reserva és la primavera. Durant etc.). l’època de la brama no es recomana – Pistes secundàries: no són la pràctica de l’excursionisme per transitables per cap vehicle, ja les molèsties que s’ocasionen als que són zones destinades a la cérvols en un moment molt delicat gestió i conservació de la fauna i per a l’espècie, per l’agressivitat del medi. dels mascles a l’època del zel i per la pràctica de l’activitat cinegètica. Cal remarcar que el trànsit a través A continuació es presenten les de les pistes de la Reserva no és diferents alternatives d’excursions aconsellable per als conductors en cadascun dels sectors de la novells ni per a vehicles que no Reserva. Els horaris són aproximats. siguin tot terreny. A finals de tardor i tot l’hivern molts trams de les pistes romanen tancats per culpa de la Serra de Boumort neu.

– Refugi de Boumort - Cap de Existeixen diverses empreses Boumort (45 min) que fan rutes guiades per la – Coll de Llívia - Cap de Boumort Reserva, amb vehicle tot terreny, (3 h) cavalls, etc. – Barranc de Perauba - Ermita de Sant Cristòfol - Montpedrós (1 h) – Barranc de Perauba - Sant La caça Cristòfol - Font dels Coms - Galliner - Cap de Boumort (4 h). La RNC de Boumort va ser creada Tornada pel mateix sender o amb l’objectiu d’aconseguir un ús per Prat Montaner - La Coma - sostenible de les espècies de caça, Les Feixes (4 h) compatible amb la conservació dels – Barranc de Perauba - Sant ecosistemes i de les espècies Cristòfol - Font de l’Aviador - amenaçades, la qual cosa es Serra de Palles - La Coma - tradueix en les finalitats següents: Les Feixes (5 h) – Fomentar les poblacions de les espècies cinegètiques i ordenar Cuberes-Taús el seu aprofitament. – Afavorir les poblacions de les – Salt de la Núvia - L’Espluga de espècies protegides i el Cuberes (opció de baixar al funcionament correcte dels barranc de l’Infern) - Solduga - ecosistemes. Mare de Déu d’Esplà (2 h 30 min). Tornada pel mateix sender o per la pista principal que baixa a Baén. La fotografia – Tossal del Pou - Mare de Déu Als darrers anys hi ha hagut una d’Esplà - Solduga (baixada i forta demanda de sol·licituds per pujada per l’antic sender) - anar a fotografiar al canyet o PAS Tossal del Pou (1 h 30 min). (punt d’alimentació suplementària – Refugi de Cuberes - Bosc de d’ocells carronyaires) de la Cuberes - Pi sec - Prat Montaner Reserva. Es tracta d’un dels punts - Cap de Boumort (4 h) amb més presència d’ocells – Cruïlla de Pi sec - Coll de Pan - carronyaires d’Europa i, per tant, Passavent - Prat Montaner - Cap una zona molt apreciada dins del de Boumort (5 h) col·lectiu de fotògrafs de natura. – Font de la Joanit - Serrat de Des de la Reserva s’ha dut a terme Cabanes - Font de la Hedra - una ordenació de l’activitat Font de la Joanit (3 h) fotogràfica amb la finalitat que es pugui realitzar sense afectar la presència de la fauna. Aquesta Carreu ordenació inclou, entre d’altres, els aspectes següents: – Font de la O - Aramunt Vell - Vilanoveta - Collades d’Abella - – Construcció d’un nou observatori St. Corneli - Font de la O (7 h). amb 360º de visió, serveis,

30 26-31 Boumort 19/9/06 10:04 Página 31

plaques solars, possibilitat de – Aplec a l’ermita de Sant Cristòfol: pernocta, etc. s’hi celebra una missa en honor – Acompanyament per part d’un al Sant l’1 de maig (tot i que guarda. St. Cristòfol és el 10 de juliol). – Cobrament d’una taxa per autofinançar el servei. Altres llocs d’interès de la perifèria Els bolets Conca de Dalt: des del nucli Rovellons, fredolics, llenegues, etc., d’Aramunt s’accedeix amb cotxe o tot un món per descobrir als a peu al poble deshabitat boscos de la Reserva. Cal recordar d’Aramunt Vell. Al sud-est de que no es remogui la fullaraca amb l’embassament de St. Antoni rasclets, que es recullin en cistells, trobarem l’àrea de picnic de la font que no s’agafi cap bolet que no es de la O. Al nord de Pessonada hi conegui, etc. Cal extremar ha situada l’ermita romànica de la precaucions durant l’època de la Mare de Déu de la Plana, amb una brama, pels desordres que es nau, absis semicircular i campanar poden generar en un moment vital d’espadanya. A l’inici de la vall de per al cérvol i el perill que suposen Carreu hi trobarem diverses els mascles en zel. construccions de la Guerra Civil que es poden visitar mitjançant un servei de guies. Al Pont de Pernoctació a la Reserva Claverol hi ha el Museu dels Raiers. A la RNC de Boumort no és permesa l’acampada lliure i no es Valls d’Aguilar: als afores de Taús recomana el bivac pel perill que pot destaca l’ermita de Sant Martí. comportar en determinades Declarada bé cultural, es troba èpoques per la presència de inclosa dins de la via Romànica de nombrosa fauna. l’Alt Urgell. Per l’antic camí de Gerri de la Sal trobem l’ermita romànica La Reserva compta amb la de la Mare de Déu de la Guia. Dos presència d’un refugi guardat, el dels punts panoràmics més refugi de Casa Miró o de Cuberes. interessants del municipi són el pic Aquesta antiga casa forestal del de les Piques (1.970 m) i el Roc dels Departament de Medi Ambient i quatre Alcaldes (1.888 m), on Habitatge fou cedida mitjançant un conflueixen quatre municipis (Valls conveni al municipi de Baix Pallars d’Aguilar, Baix Pallars, Conca de per a la seva utilització com a refugi Dalt i Cabó). de muntanya. Es troba situada prop de l’abandonat poble de Cuberes, Baix Pallars Dels vint-i-vuit nuclis en una zona privilegiada per gaudir que formen el municipi, dos d’ells, de la natura durant tot l’any i de la Gerri de la sal i Peramea, estan brama del cérvol a l’inici de la tardor. declarats bé cultural d’interès nacional. A Gerri podreu visitar A la Reserva també hi trobem dos la font d’aigua salada amb les petits refugis lliures, el refugi de salines i el magatzem de la sal, Boumort i el d’Esplà, que ens el monestir de Santa Maria del serviran d’aixopluc en cas segle XII i el planter, que ha estat d’urgència. condicionat amb una mostra representativa dels espais naturals i ecosistemes de les serres Les activitats regulades prepirinenques. Passant per la vila medieval de Peramea, arribarem a A l’interior de la Reserva hi ha un l’espai natural de l’estany de seguit d’activitats que estan Montcortés, un dels escassos estrictament regulades o no sistemes aquàtics càrstics permeses a fi de preservar el de Catalunya. patrimoni natural. Aquestes activitats són l’escalada, el Abella de la Conca: a l’antic nucli barranquisme, el parapent i les d’Abella hi trobem l’església de rutes organitzades amb vehicles. Sant Esteve d’Abella, una joia del romànic Pallarès que compta amb tres naus de volta de canó i un Popular/Tradició magnífic campanar amb una torre rectangular de dos pisos. A la dreta – Aplec a l’ermita de la Mare de del nucli antic d’Abella hi ha el Déu d’Esplà: s’hi celebra una foradot d’Abella. Al cap de la serra missa i un dinar popular durant la de Carrànima es troba ubicada segona pasqua. l’ermita de la Mare de Déu de – Aplec a l’ermita de Sant Corneli: Carrànima i al poble de Bóixols, un s’hi celebra de forma aleatòria. pont romànic.

31 26-32 Boumort 19/9/06 11:25 Página 32

Adreces i Bibliografia consultada telèfons d'interès Llibres

Departament de Medi Ambient i BLANCO, J.C. (1998). Mamíferos de Es- Habitatge (DMAH): paña (Guía de campo Vol. I y II). Ed. Geoplaneta. Barcelona. http://www.gencat.net/mediamb CORTÉS, M. (2005). La serra del Boumort i muntanyes veïnes. Cossetània Ed. RNC de Boumort / Àrea del Medi Na- Valls. tural DEL HOYO, J., ELLIOT, A. i SARGATAL, J. Serveis Territorials del DMAH a Lleida (1994). Handbook of the birds in the Rda. St. Martí 2-6 world. Vol. II. Lynx Ed. Barcelona. 25006 Lleida DÍAZ, M., ASENSIO, B. i TELLERÍA, J.L. Tel.: 973 28 39 30 (1996). Aves Ibéricas Vol. I No Passe- riformes & Vol. II Passeriformes. Re- Àrea d’Activitats Cinegètiques / Ser- yero Ed. Madrid. vei de Protecció de la Fauna, Flora i Enciclopèdia Catalana (1987). Història Animals de Companyia Natural dels Països Catalans. Ed. Enci- Direcció General del Medi Natural clopèdia Catalana. Barcelona. DMAH. ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. i Doctor Roux, 80 HERRANDO, S. (eds.) (2004). Atles dels 08017 Barcelona ocells nidificants de Catalunya i Ando- Tel.: 93 567 42 00 rra 1999-2002. Institut Català d’Orni- tologia (ICO). Lynx Ed. Barcelona. Consells Comarcals (CC) JONSSON, L. (1994). Ocells d’Europa amb el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Ed. CC Pallars Jussà Omega. Barcelona. C/ Pau Casals, 14, baixos MARGALIDA, A. i GARCIA, D. (2002). Pla de 25620 Tremp recuperació del trencalòs a Catalun- Tel.: 973 65 01 87 ya: biologia i conservació. Departa- ment de Medi Ambient. Barcelona. CC Pallars Sobirà MARTÍ R. i DEL MORAL, J.C. (Eds.) (2003). Ptge. Sta. Anna, 2 Atlas de las aves reproductoras de 25560 Sort España. Dirección General de Con- Tel.: 973 62 01 07 servación de la Naturaleza - Sociedad Española de Ornitología. Madrid. CC Alt Urgell MONTOYA, J.M. (1999). El ciervo y el mon- Pg. Joan Brudieu, 15 te: manejo y conservación (Cervus ela- 25700 La Seu d’Urgell phus L.). Ed. Mundi-Prensa. Madrid. Tel.: 973 35 31 12 MUNTANER, J., FERRER, X. i MARTÍNEZ-VI- LALTA, A. (1983). Atles dels ocells nidi- ficants de Catalunya i Andorra. Ketres Ajuntaments ed. Barcelona. PALOMO, L.J. i GISBERT, J. (2002). Atlas de Conca de Dalt los mamíferos terrestres de España. C/ Bellavia, 32, 1r 2a Dirección General de Conservación 25500 La Pobla de Segur de la Naturaleza - SECEM - SECEMU. Tel.: 973 68 00 92 Madrid. PASCUAL, R. (1985). Guia dels arbres dels Valls d’Aguilar Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona. 25795 Noves de Segre PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos Tel.: 973 38 70 86 dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Bar- celona. Baix Pallars/Gerri de la Sal PURROY, F.J. (1997). Atlas de las aves de 25590 Gerri de la Sal España (1975-1995). Seo Birdlife. Tel.: 973 66 20 40 Lynx Edicions. Barcelona. RUIZ-OLMO, J. i AGUILAR, A. (1995). Els Abella de la Conca grans mamífers de Catalunya i Ando- 25651 Abella de la Conca rra. Lynx Ed. Barcelona. Tel.: 973 66 41 98 RUIZ-OLMO, J. (2001). Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya: biologia i conservació. Departament de Medi Altres contactes Ambient. Barcelona. Oficines de Turisme SVENSSON, L. i GRANT, P.J. (2001). Guía de aves. Ed. Omega. Barcelona. Pallars Jussà Tel.: 973 65 00 05 Pallars Sobirà Tel.: 973 62 10 02 Alt Urgell Tel.: 973 35 31 12 Mapes Mapa excursionista: Serra de Bou- Refugi guardat de Cuberes mort i Congost de Collegats. o Casa Miró Col·lecció 1:25000. Editorial Piolet. Tel.: 973 25 24 39 www.refugicuberes.com Mapes comarcals de Catalunya 1:50000 (Pallars Jussà, Pallars So- Museu dels Raiers birà i Alt Urgell) Generalitat de Cata- Tel.: 973 68 01 32 lunya. Departament de Política Te- rritorial i Obres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. 32 33-34 Boumort 19/9/06 11:27 Página 1

Monestir de Sta. Maria Bretui

Peramea Gerri de la Sal Salines Montcortés RONA Estany de BOSC DE O A EL BAEN C LT Montcortés GEGAN P D LA A LA TA ADOR CA MIDA SERR PIQU Baen A D S E E M LE S Font de Bresca OL Sant Sebastià LET Coma Calent de Buseu Ermita Mare de Useu Buseu Déu de la Guia

S T SE A RRA G POU UET DE NTCAU E L DEL L PO TA O A L SSA DE Ú M L O S Noves de Segre I T Salt de RA R O R E la núvia E Cuberes T C S Font de Els Castells N E Cuberes Ermita de G R Refugi guardat Sant Martí ’A CO I SE Taús COLL DE MU L LL D de Casa Miró P C E PAN o Caste ’Esplà L llo La Pobla lliure d La Guàrdia t Ermita i refugi TORRE DE SEN de Segur Solduga YÚS d’Ares BAR RN CAP DE L’ALT RANC DE L’INFE DE BAIARRI Font d’Arcalló i Sossís Roques LA COMA D’ORIENT zona d’esbarjo d’Eroles MONTPEDRÓS Roques Roc dels de Brunet CAP DE Quatre Alcades SERRA R BOUMORT DE PRADA oca Santa SOLÀ Ermita D’ANE SERR LL SOLÀ DEL A Claverol La Creueta PUI D’A RE Hortoneda L SO S Pont de LAU CALAMA LÀ DE LOS CÓMS LA COGOM D R E Claverol SEG COGULLA RA ’A A A Refugi lliure E R N L U T N E S I S O A de Boumort Ri ó L u b R L de Ca G L AT Roca L TOSSAL RR A SE A DEL CABRIT Roia L G

A E D Cabó M C

A N L RIA L A Senyús

RESTA R E

E R

A D

D B C

GLES DE PESSONADA C N

CIN N

A A

R R

R R

A A B

B MONT-ROI Herba Sabina Font de Els Prats MUNTANYA DE Font de la Menta Pessonada la Molina SANTA FÉ AN Sant Martí Font de la Ruca Molina ENTRADA T JO Font de les Trilles SAN B de Canals CAP DE de Carreu DE ARR RA ANC ENTRADA CARREU SER DE Montanissell LA M GRAU D UN Organyà R R A D E C A E QUE TAN S E R R E RAL YA ada TAGUT U sson ON e Pe M Sant Corneli sc d Aramunt Bo A DE Roca de ANY NAR Bony de UNT GÓ Monteguida Calama M CO STA s G U l R I A a Ermita N R L j R L A u O V P Font de la O B s A A l e C L i zona d’esbarjo d E E la u D D l i e C R ROC DE C b N NERET A A N ’A PODEG A BARRANC DE LA L A d N R E R A R iu D R M Tremp R Església de A R U LA TORRETA A B N G C Sant Esteve B Ermita de TA DE SUTERRANYA N N A D Y A T Carrànima Bóixols E A R S Abella de SA DE R O la Conca E CARR LL L A À C RRA D NIMA E BO B Foradot SE N T SC Coll de Nargó Orcau Basturs d’Abella Sant Romà la d’Abella Riu d’Abel s de any s Est stur Vilamitjana Ba

Conques Figuerola d’Orcan Isona 33-34 Boumort 19/9/06 11:45 Página 2

Monestir de Sta. Maria Diari de caBretuimp Llistat de les principals espècies d’ocells nidificants detectats a la RNC de Boumort

Peramea Gerri de la Sal Accipitridae Picidae Sittidae Sturnidae Salines     Estornell vulgar, Sturnus vulgaris Montcortés RONMilàA negre, Milvus migrans Colltort, Jynx torquilla Pica-soques blau, Sitta europaea Estany de BOSC DE O  A   EL BAEN C Milà reial,LT Milvus milvus Picot verd, Picus viridis Estornell negre, Sturnus unicolor Montcortés GEGAN P D LA A LA TA ADOR CA  Trencalòs, Gypaetus barbatus  Picot negre, Dryocopus martius MIDA SERR PIQU Certhiidae Baen  Aufrany, Neophron percnopterusA D  PicotS garser Egros, Dendrocopos major E M LE S Passeridae Font de Bresca  OL  Raspinell comú, Certhia brachydactyla Sant SebastiàVoltor comú, Gyps fulvus LET Coma Calent de Buseu Voltor negre, Aegypius monachus* Ermita Mare de  Pardal comú, Passer domesticus Useu Buseu Alaudidae Déu de la Guia   Àguila marcenca, Circaetus gallicus Oriolidae Pardal xarrec, Passer montanus S  T  Astor, Accipiter gentilis Cotoliu, Lullula arboreaSE A RRA  G POU  EsparverU Evulgar,T Accipiter nisus  Alosa vulgar, Alauda arvensisDE Oriol, Oriolus oriolus NTCAU E L DEL L PO TA O Fringillidae A L SSA DE Ú M L O S Noves de Segre I T Salt de RA Aligot comú, Buteo buteo R O R E la núvia E Cuberes  T C S  Àguila daurada, Aquila chrysaetosFont de Els Castells Pinsà comú, Fringilla coelebs N Hirundinidae Laniidae E  Cuberes Ermita de  Gafarró, Serinus serinus G Àguila calçada, Hieraaetus pennatus R Refugi guardat  Roquerol, Ptyonoprogne rupestris Sant Martí Escorxador, Lanius collurio  Llucareta, Serinus citrinella ’A CO I SE Taús COLL DE MU L LL D de Casa Miró P C   Botxí, Lanius meridionalis  E PAN Oreneta vulgar, Hirundo rustica Cadernera, Carduelis carduelis Falconidae  Oreneta cuablanca, Delichon urbica  Capsigrany, Lanius senatorCast  Passerell comú, Carduelis cannabina là Lo ell La Pobla e d’Esp ot gi lliur RE D  Xoriguer comú, Falco tinnunculus La Guàrdia  Trencapinyes, Loxia curvirostra de Segur Solduga Ermita i refu TOR E SENY ÚS  Falcó pelegrí, Falco peregrinus d’Ares  Pinsà borroner, Pyrrhula pyrrhula BA Motacillidae Corviidae RRAN INFERN CAP DE L’ALT C DE L’ DE BAIARRI  Piula dels arbres, Anthus trivialisFont d’Arcalló i  Gaig, Garrulus glandarius Sossís zona d’esbarjo Emberizidae Roques LA COMATetraonidae D’ORIENT  Cuereta blanca vulgar, Motacilla alba  Garsa, Pica pica d’Eroles MONTPEDRÓS Roques Roc dels de Brunet  Gall fer, TetraoC urogallusAP DE Quatre Alcades  Gralla de bec groc, Pyrrhocorax graculus  Verderola, Emberiza citrinella MOR  SERRA DE PR  Roca BOU T Gralla de bec vermell, PyrrhocoraxADA Gratapalles, Emberiza cirlus Santa Troglodytidae SOLÀ D  S Ermita ’ANEL pyrrhocorax Sit negre,ERR Emberiza cia Phasianidae L SOLÀ DEL A D Claverol La Creueta  Cargolet, Troglodytes troglodytes  CornellaP negra,UI Corvus corone  Hortolà, Emberiza’A hortulana RE Hortoneda L  Perdiu roja, Alectoris rufa  Corb, Corvus corax SO Cruixidell, Miliaria calandraS Pont de LAU CALAMA LÀ DE LOS CÓMS  LA COGOM D Perdiu xerra, Perdix perdixR E Claverol SEG OGULLA Prunellidae RA ’A A A C Refugi lliure E R N L U T N E S I S O A de Boumort Ri ó L u b R L  de Ca G L Pardal de bardissa, Prunella modularis AT Roca L TOSSAL RR A SE A Scolopacidae DEL CABRIT Roia L G

A E  Becada, Scolopax Drusticola Principals espèciesCabó de mamífers residents a la RNC de M C Turdidae

A N

L L L RIA L A SenyúsBoumort

RESTA R 

E E E

E R Pit-roig, Erithacus rubecula

A

D D D

D ColumbidaeB  Rossinyol, Luscinia megarhynchos

C C C

GLES DE PESSONADA C  Fagina, Martes foina N N N

CIN N  Colom roquer, Columba livia  Cotxa fumada, Phoenicurus ochruros Ungulats

A A A

A 

R R R

R   Bitxac comú, Saxicola torquata Marta, Martes martes

R R R

R Xixella, Columba oenas  Cérvol, Cervus elaphus hispanicus

A A A

A   Mostela, Mustela nivalis B B B

B  Tudó, Columba palumbus Còlit gris, Oenanthe oenanthe  Isard pirinenc, Rupicapra pyrenaica ONT-ROI Font de Els Prats M  Geneta, Genetta genetta Herba Sabina  Tórtora turca, Streptopelia decaocto  Merla roquera, Monticola saxatilis pyrenaica MUNTANYA DE Font de la Menta  Llúdriga, Lutra lutra Pessonada laTórtora, Molina Streptopelia turtur  Merla blava, Monticola solitarius  Cabirol, Capreolus capreolus SANTA FÉ  Gat fer, Felis silvestris  Merla de pit blanc, Turdus torquatus  Daina, Dama dama Font de la Ruca Molina ENTRADA JOAN Sant Martí  Merla, Turdus merula  Porc senglar,NT Sus scrofa de Canals Font de les Trilles CAP DECuculidae de Carreu E SA BAR  Tord comú, Turdus philomelos A D RANC ENTRADA CARREU RR RosegadorsDE  Cucut, Cuculus canorus  Griva, Turdus viscivorus SE Montanissell LA GRAU Carnívors MUN Organyà R A D E C A DE QU  Conill, OryctolagusTAN cuniculus S E R R R ERAL YA a E U  Guineu, Vulpes vulpes  Llebre europea, Lepus europaeus nad NTAGUT Strigidae Sylviidae esso MO  Teixó, Meles meles  Esquirol, Sciurus vulgaris de P Sant Corneli osc  Xot, Otus scops  Tallareta cuallarga, Sylvia undata Aramunt B YA DE N Roca de  Duc, Bubo bubo  Tallarol de garriga, Sylvia cantillans TAN ARG Bony de MUN Ó Monteguida Calama  Gamarús, Strix aluco  Tallarol capnegre, Sylvia melanocephala CO STA  Mussol banyut, Asio otus  Tallarol emmascarat, Sylvia hortensis s G U l R I A   a Ermita N R L Mussol pirinenc, Aegolius funereus Tallareta vulgar, Sylvia communisj R L A  u O V Tallarol gros, Sylvia borinP Font de la O B s A A l  Tallarol de casquet, Sylviae atricapilla i zona d’esbarjo C L Caprimulgidae d E E la  Mosquiter pàl·lid, Phylloscopusu bonelli D D l i e C  R ROC DE C Enganyapastors,b Caprimulgus europaeus  Mosquiter comú, Phylloscopus collybita N NERET A A N ’A PODEG A  BARRANC DE LA L A d N R Reietó, Regulus regulus E R A R iu D R  M Tremp R Església de A R Bruel, Regulus ignicapillus U LA TORRETA A B Apodidae N G C Sant Esteve B Ermita de TA DE SUTERRANYA N N A D Y A T  Ballester,Carrànima Apus melba Bóixols E A R S Abella de Aegithalidae SA DE R O la Conca ECFalciotARR negre, Apus apus LL L A À C RRA D NIMA E BO B Foradot SE N  Mallerenga cuallarga, Aegithalos caudatus T SC Coll de Nargó Orcau Basturs d’Abella Sant Romà Meropidae d’Abella Paridae d’Abella Riu  Abellerol, Merops apiaster e ys d  Mallerenga emplomallada, Parus cristatus tan rs Es stu  Mallerenga petita, Parus ater Vilamitjana Ba Upupidae  Mallerenga blava, Parus caeruleus  Puput, Upupa epops  Mallerenga carbonera, Parus major Conques Figuerola * Es tracta d’una espècie que compta amb un pla de reintroducció al Prepirineu català (RNC de Boumort i Alinyà), per tant d’aquí a d’Orcan un temps es tractarà d’una espècie nidificant a la Reserva. Isona