per Javier Pérez Senz 2018_2019 MÚSICA DE CAMBRA MÚSICA DE CAMBRA El flautista francès , solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, torna a L’Auditori al costat del seu pianista predilecte, Eric Le Sage, per oferir dins

COMENTARI la temporada de Cambra un repertori centrat en el Classicisme i el Romanticisme germànic en el qual brillen el virtuosisme, el lirisme i l’art de la transcripció.

Obre el programa l’alegre i somiadora Sonata K. 296, de , escrita originalment per a violí i adaptada per a flauta pel mateix Pahud. Mozart va ser el veritable impulsor del modern duo de violí i piano concebut des del diàleg d’igual a igual entre tots dos instruments. El geni de Salzburg va compondre aquesta peça a Manheim el 1778, en tres moviments que ja busquen l’esperit concertant amb esplendor.

Els lieder del compositor vienès són una font d’inspiració que, pel seu cor romàntic i la seva bellesa melòdica, han impulsat arranjaments per a diversos instruments solistes com el piano, el violoncel, el violí i, naturalment, la flauta. Es tracta, doncs, de cantar, de respirar l’aire poètic i la riquesa de matisos EMMANUEL PAHUD & que Schubert ofereix en un lied tan encisador com Trockne Blumen (Flors seques), d’un dels seus cicles més emblemàtics, Die schöne Müllerin (La bella molinera), ERIC LE SAGE sobre poemes de Wilhelm Müller.

Amb les Fantasiestücke, op. 73 de Robert Schumann, originals per a clarinet, violí o violoncel i arranjades per Pahud, entrem de ple en els paisatges del Romanticisme germànic. Es tracta d’una obra de maduresa, de l’any 1849, composta en una etapa d’intensa dedicació a la música de cambra i escrita en un parell de dies amb el títol inicial de Nachtstücke (Peces nocturnes). El canvi de nom pel de Fantasiestücke (Peces de fantasia) dona més relleu al sentiment d’exaltació romàntica i sentit als contrastos d’unes peces que tenen llaços d’unitat singular per la tonalitat i el caràcter expressiu, des de l’esperit malenconiós de la primera a la lluminositat de la segona i la gran intensitat i lluentor virtuosa de l’última. JOSEP COLOM: 14 DE GENER DE 2019 Com a sorpresa melòmana final, Pahud ofereix el seu propi arranjament de la 29 de gener MÚSICA CALLADA Sonata en Fa major per a violí i piano de Felix Mendelssohn Bartholdy, una ambiciosa Josep Colom piano SALA 2 ORIOL MARTORELL i inacabada partitura de 1838, probablement dedicada a Ferdinand David, que, per raons mai aclarides, va refusar completar i publicar després d’haver-ne esbossat Dues figures clau de la música catalana es donen la i revisat parcialment els seus tres moviments. Reconstruïda i completada per mà en aquest segon recital de piano de la temporada. Yehudi Menuhin el 1953, la sonata té el seu moment més inspirat en l’Adagio líric que El consagrat pianista Josep Colom ens convida a introduir-nos al personal univers de Frederic Mompou recorda l’estil poètic de la Romança sense paraules. El moviment final,Assai vivace, a través de la més important i transcendent de les és un Perpetuum mobile de forma Rondo de gran agitació i virtuosisme enlluernador. auditori.cat seves obres per a piano: la monumental Música callada. auditori.cat Els temps i la durada del concert són aproximats PROGRAMA L’Auditori ésunconsorci de PAUSA Emmanuel Pahud flauta·EricLeSage piano EMMANUEL PAHUD &ERICLESAGE

mocador redueix notablementelsoroll. alarmes sonores icontingueuelsestossecs. Un Agrairem queapagueuelsmòbils,desactiveu les

(arranjament peraflautad’Emmanuel Pahud) Sonata peraviolíenFa major Hamburg 1809 -Leipzig1847 FELIX MENDELSSOHN (arranjament peraflautad’Emmanuel Pahud) Fantasiestücke, Zwickau 1810 -Endenich,Bonn1856 ROBERT SCHUMANN Introducció ivariacions sobre Viena 1797 -1828 FRANZ SCHUBERT (arranjament peraflautad’Emmanuel Pahud) Sonata peraviolíenDomajor, Salzburg 1756 -Viena1791 WOLFGANG AMADEUSMOZART

Allegro Andante sostenuto Allegro vivace Assai vivace Adagio Allegro vivace Rasch undmitFeuer Lebhaft, leicht Zart undmitAusdruck Variació 5/Variació 6/Variació 7 Variació 1/Variació 2/Variació 3/Variació 4 Tema. Andantino Introducció. Andante

op. 73

(1849) Trockne Blumen,

(1838)

K. 296 Mitjans patrocinadors

(1778)

D. 802 Dilluns 14ales20h GENER #auditori Comenta aquest concertamb

(1824) 2019 22’ 10’ 15’ 22’ 15’

FLAUTA música iésmembre delaRoyal Academy ofMusic. Va sernomenat Chevalier dansl’Ordre desArts etdesLettres perlaseva contribucióala més de25 discos,unadelescontribucionsmésimportants alamúsicadeflautagravada. Des de1996, Pahud grava enexclusiva peraEMI/Warner Classics, ambquihaenregistrat i Christian Rivet. Toshio Hosokawa, MichaëlJarrell, LucaLombardi, PhilippeManoury, MatthiasPintscher a compositors comElliottCarter, Marc-André Dalbavie, ThierryEscaich,SimonHolt, Pahud està decidita expandir el repertori de flauta iencarrega noves obres cadaany Leleux, Paul Meyer, GilbertAudiniRadovan Vlatkovic. Jacky Terrasson. A més, forma partdelquintet Les Vents Français juntament amb François Sage, Alessio Bax, Yefim Bronfman, HélèneGrimaudi Stephen Kovacevich, aixícomamb És unapassionat músicdecambra isovint ofereix recitals ambpianistes com EricLe Pinnock, Rattle, Rostropovich iZinman. Fischer, Gergiev, Gardiner, Harding, Järvi,Maazel, Nezet-Séguin, Orozco Estrada, Perlman, el mónihacol·laborat comasolistaambdirectors comAntonini, Barenboim, Boulez, Actua regularment enlesprincipals salesdeconcerts ifestivals amborquestres detot direcció deClaudio Abbado, posicióqueencara ocupa. i ambnomés22anys esva uniralaFilharmònicadeBerlíncomprimerflautasota Nicolet. També va guanyar elprimerpremi enelsconcursos deDuino, Kobe iGinebra, va graduar el1990 ambelprimerpremi delConservatori deParís iva estudiarambAurèle El flautistafranc-suís Emmanuel Pahud va començaraestudiarmúsicaambsisanys. Es EMMANUEL PAHUD

PIANO rebut nombrosos guardons. enregistraments peraRCA-BMG, Naïve iEMIhan estat aclamats perlacríticaihan crítica, enunareferència enlahistòria de lesgravacions delcompositor. Elsseus commemorar el200aniversari delcompositor, ques’han convertit, segons la L’any 2010 va publicarlesobres completes perapiano deRobert Schumannper Leleux, LesVents Français, François Salque,LiseBerthaud iDaishinKashimoto. acompanyat demúsicscomEmmanuel Pahud, Paul Meyer, QuatuorEbène,François Philharmonie, BozardeBrussel·les, Frankfurt AlticOperoRudolfiniumde Praga, Elysées, Cologne Philharmonie,Düsseldorf Tonhalle, BoulezsaaldeBerlín,Berlin Carnegie Hall,Hamburgo Laeiszhalle, Paris Philharmonie,Théâtre desChamps- Actua regularment en recitals i concerts de cambra ensales com , Michael Stern iYannick Nézet-Seguin. Michel Plasson, Kazuki Yamada, Alondra delaParra, LionelBringuier, François Leleux, com EdodeWaart, Stéphane Denève, Pablo González,LouisLangrée, Fabien Gabel, Orchestre, Simfònica deQueenslandi Chamber Orchestra of Europe, ambdirectors Simfonia Yomiuri Nippon,Orquestra Metropolitana deTokio, MünchnerKammer de Dresden, FilharmònicadeGöteborg, FilharmònicadeRotterdam, Simfònica NHK, Konzerthaus deBerlín,Simfònica delaSWR, FilharmònicadeBremer, Filharmònica Los Angeles, Orquestra deFiladèlfia,Simfònica de Toronto, Simfònica deSan Luis, Ha estatconvidat aactuarcom asolistaamborquestres comlaFilharmònicade el qualliva permetre actuarsotalabatutadeSirSimonRattle. el dePorto el1985, elRobert SchumannaZwickau el1989 ieldeLeedsmateix any, frases poètiques.NascutaAixenProvence, haguanyat concursos internacionals com generació, aclamatpelseusosubtil,elveritable sentitdel’estructura ilesseves Eric LeSage s’ha consolidatcomundelspianistes mésimportants delaseva ERIC LE SAGE