Bob Clark, Un Brigadista a Garcia

BOB CLARK, UN BRIGADISTA A GARCIA

Octavi Marches Grup Cultural la Foig

[Data de lliurament i acceptació: juny de 2018]

RESUM PARAULES CLAU: Aquest article intenta seguir els passos d’un brigadista Guerra Civil, Brigades britànic, Robert (Bob) Clark, membre de les Brigades Inter- Internacionals, batalla nacionals i que va deixar un relat escrit de les seves experièn- de l’Ebre, Garcia, memòria cies a la Guerra Civil espanyola en el llibre autobiogràﬁc No històrica boots to my feet (“Sense botes per als meus peus”), en què deixa PALABRAS CLAVE: palesa la seva breu, però signiﬁcativa, estada a Garcia en els mesos previs a l’ofensiva republicana de l’Ebre que donarà Guerra Civil, Brigadas lloc a la famosa batalla del mateix nom el 25 de juliol de Internacionales, batalla 1938. La manca de dades precises fa que, sovint, sigui difícil del Ebro, Garcia, memoria seguir el recorregut del brigadista, que hem d’intuir a partir histórica de les descripcions que en fa a les seves memòries, així com de KEY WORDS: l’anàlisi dels moviments sobre el terreny de la unitat militar Civil War, International a la qual pertanyia, el 57è Batalló Britànic de la XV Brigada Brigades, Battle of the Internacional. El testimoni d’en Bob Clark és el d’un simple Ebro, Garcia, historical soldat ras i el d’un treballador amb formació elemental però memory amb un alt nivell de compromís en una causa, la defensa de l’ideari socialista i del moviment obrer, que el va portar a presentar-se com a voluntari de les Brigades Internacionals en el seu suport al govern de la Segona República durant la Guerra Civil espanyola.

ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 28 (2018): 43-55 43 O. Marches

RESUMEN Este artículo intenta seguir los pasos de un brigadista británico, Robert (Bob) Clark, miembro de las Brigadas Internacionales, que dejó por escrito sus experiencias en la Guerra Civil española en el libro autobiográfico No boots to my feet (“Sin botas para mis pies”), en el que plasma su breve pero significativa estancia en Garcia en los meses previos a la ofensiva republicana del Ebro que daría lugar a la famosa batalla del mismo nombre el 25 de julio de 1938. La falta de datos precisos hace que, a menudo, sea difícil seguir el recorrido del brigadista, que hay que intuir a partir de las descripciones que hace en sus memorias y del análisis de los movimientos sobre el terreno de la unidad militar a la que pertenecía, el 57º Batallón Británico de la XV Brigada Internacional. El testimonio de Bob Clark es el de un simple soldado raso y el de un trabajador con formación elemental pero con un alto nivel de compromiso con una causa: la defensa del ideario socialista y del movimiento obrero, que lo llevó a presentarse como voluntario a las Brigadas Internacionales en su apoyo al gobierno de la Segunda República durante la Guerra Civil española. ABSTRACT This article is an attempt to follow in the footsteps of a British member of the international brigades, Robert (Bob) Clark, who left a written account of his experiences in the Spanish Civil War in the autobiographical book No Boots to My Feet . In it, he detailed his brief but significant stay in Garcia in the months before the Republican offensive on the Ebro which led to the famous battle of the same name, on 25 July 1938. The lack of precise details means it is often difficult to follow Clark’s trail, which we have to piece together based on the descriptions he makes of it in his memoirs as well as the analysis of movements on the ground of the military unit he belonged to: the 57 th British Battalion of the 15 th International Brigade. Bob Clark’s testimony is that of a simple soldier and worker with basic education but a high level of commitment to a cause – the defence of the ideas of socialism and the workers’ movement. This led him to volunteer for the International Brigades in support of the government of the Second Republic during the Spanish Civil War.

INTRODUCCIÓ La greu crisi econòmica del 1929, coneguda com la Gran Depresió, va deixar un pano- rama presidit per uns alts índex d’atur i marcat per una alta conﬂictivitat politicosocial. A la Gran Bretanya, el National Unemployed Worker’s Movement (Moviment Nacional de Treballadors a l’Atur) fou l’organització més destacada en la lluita pels drets dels aturats durant aquell període i, també, junt amb el petit però molt actiu Partit Comunista Britànic, la principal oposició a la British Union of Fascist (Unió de Feixistes Britànics), fundada per en Sir Oswald Mosley el 1932 i que arribarà a comptar amb uns cinquanta mil membres. Tal i com escriu un altre brigadista, Jason Gurney, en el seu llibre Crusade in Spain (Creuada a Espanya): “Vist des dels temps actuals, es fa difícil imaginar que Anglaterra hagués pogut esdevenir un estat feixista. Però llavors semblava possible.”1 Bob Clark militarà en ambdues formacions i per a ell, igual que per a molts brigadistes, la lluita a Espanya serà una continuació de la que duien a terme al seu propi país.

44 Miscel·lània del CERE 28 (2018) Bob Clark, un brigadista a Garcia

El 18 de juliol del 1936, l’alçament de l’exèrcit de l’Àfrica, liderat pel general Fran- cisco Franco, contra el govern de la Segona República fa esclatar una guerra civil que va durar fins l’1 d’abril del 1939. Ben aviat, els rebels (que aviat seran coneguts com els nacionals) reben el suport de l’Alemanya nazi i l’Itàlia feixista, que envien avions amb els quals s’organitzen un pont aeri que permet als revoltats transportar, de manera ràpida, tropes a la Península. L’ajuda s’incrementa substancialment amb la progressiva arribada d’importants contingents d’armes i tropes tant en quantitat com en qualitat. A finals d’agost, 27 països (entre els quals hi figuraven, paradoxalment, Alemanya i Itàlia) formen el Comitè de No-Intervenció pel qual es comprometen a no immiscir-se en la guerra d’Espanya. Aquest pacte perjudicava principalment la República, que veia com els principals règims democràtics li giraven l’esquena. Però no tothom estava d’acord amb aquesta política de neutralitat en aquells països. El sotssecretari d’estat dels EUA entre 1933 i 1943, Summer Welles, manifestava: “De totes les nostres cegues polítiques d’aïllament, la més desastrosa va ser la nostra actitud vers la Guerra Civil espanyola.”2 D’una manera similar es posicionava l’ambaixador d’aquell país a Espanya en aquells temps i partidari d’ajudar al govern de la República, Claude Bowers, en les seves memòries: Em vaig trobar el president Roosevelt assegut a l’escriptori de la seva residència a la Casa Blanca, amb un posat seriós i greu com no li havia vist mai… Abans que jo em pogués asseure em va dir: “Hem comés un error. Vostè tenia raó.”3 A partir del mes de setembre el Komintern, la Internacional Comunista (organització que arreplegava partits comunistes d’arreu del món), organitza les anomenades Briga- des Internacionals per tal d’oferir ajuda i assessorament militar al govern republicà i que compta amb el patrocini de la Unió Soviètica (que també havia signat el pacte de no-intervenció), un dels principals proveïdors d’armes de la República.

VOLUNTARIS CAP A ESPANYA Bob Clark va néixer a Liverpool el 3 d’abril del 1909 en la si d’una família de treballadors. Com a conseqüència de la gran crisi del 1929, va haver d’afrontar un període molt difícil amb alts índex d’atur i constants canvis de feina enmig d’una època de grans tensions polítiques i socials. Es va unir al Partit Comunista Britànic i al National Unemployed Workers Movement (Moviment Nacional de Treballadors Aturats). Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola decideix presentar-se voluntari a les Brigades Internacionals de manera clandestina, ja que les lleis britàniques prohibien als seus ciutadans allistar-se en exèrcits estrangers. Només començar les seves memòries evoca la visió estereotipada i, sovint, exagerada que es tenia de l’Espanya d’aquell temps al Regne Unit: Espanya!, la terra del mañana, de les corridas de toros […]. La llar de la revolta dels rojos on els anarquistes cremaven esglésies i violaven monges, on un govern format per comunistes s’havia proposat construir un estat soviètic. Almenys, era això el que havíem estat llegint el darrer any. Hi anava a comprovar pel meu compte si això tenia alguna relació amb la veritat.4 El seu primer destí és París, on s’uneix a altres voluntaris, amb els quals es dirigeix al sud de França per passar la frontera també de clandestinament i evitant els guàrdies fronterers francesos. Després d’una arriscada travessa pels Pirineus són enviats a Figueres

Miscel·lània del CERE 28 (2018) 45 O. Marches

Figura 1. A l’esquerra: cartilla militar d’en Bob Clark on hi consta la data del seu ingrés a les Brigades Internacionals. A la dreta: fotogra"a del brigadista ja ancià. i concentrats en el seu famós castell. A tall d’anècdota, va ser en aquesta ciutat on desco- breix el porró, un estri tan familiar per a nosaltres i que el va sorprendre força tal i com es desprèn del relat de les seves vivències: Aquests recipients eren de disseny força científic. Aguantant-lo a una certa distància de la teva boca t’hi llençaves un raig fi de vi. Però jo no vaig ser mai capaç de fer-lo servir adequadament i totes les vegades que ho vaig intentar acabava vessant el vi per tot arreu. 5 Després d’una breu estança a Catalunya es dirigeixen a la ciutat d’Albacete, base principal de les Brigades Internacionals, on reben les armes i la instrucció militar pertinent. En tot moment, al llarg del seu relat, expressa la seva fascinació per un país tan diferent del seu. Quan en Clark s’uneix al batalló britànic de les Brigades, a l’agost del 1937, aquesta unitat ja acumula una notable experiència en combat i ha pres part en algunes de les més destacades i dures batalles com la del Jarama (febrer del 1937) o Brunete (juliol del 1937), arran de les quals ha sofert gran quantitat de baixes i també desercions que els oficials responsables eviten castigar amb duresa per tal de no comprometre l’arribada de nous voluntaris. També es duen a terme alguns canvis en la si de les Brigades, el més significatiu és l’establiment de quotes de soldats espanyols en totes les unitats. L’agost del 1937 el batalló britànic compta amb uns quatre-cents homes, la meitat dels quals eren d’aquesta nacionalitat. Més tard, totes les unitats d’internacionals seran integrades a l’Exèrcit Republicà i el batalló passarà a denominar-se 57è batalló de la 35a divisió. Després de ser equipats, es dirigeixen al front a prop de Madrid, a un poble anomenat Mondéjar, província de Guadalajara, i base del batalló britànic. Allà és assignat a una unitat de metralladores i reben, el 6 de desembre, la visita dels polítics laboristes anglesos Clement Attle (la 1a companyia del batalló, a la qual pertanyia el brigadista, serà batejada en honor seu) i Ellen Wilkinson. El dia 10 del mateix mes abandonen aquest poble i es dirigeixen a Casp i posteriorment a Alcanyís per participar en l’ofensiva que el govern republicà vol llençar a l’Aragó amb l’objectiu de conquerir Saragossa.

46 Miscel·lània del CERE 28 (2018) Bob Clark, un brigadista a Garcia

BAPTISME DE FOC Els brigadistes britànics no prendran part en els combats inicials i seran mantinguts en reserva al poble de Mas de las Matas, que en Bob Clark descriu així: La meva primera impressió de Mas de las Matas fou força favorable i vaig tenir la sensació que hi tindria una estada agradable. Era un poble petit però tenia una atmosfera acollidora i semblava ben protegit, situat en una bonica vall. Els carrers eren amples i els edificis més ben construïts que als altres pobles on havíem estat.6 Allà reben la notícia de la caiguda de Teruel en mans republicanes i el dia 31 de desembre del 1937, enmig d’un rigorós hivern amb temperatures força baixes, es dirigeixen a donar suport a l’avenç republicà. Pren part, per primer cop, en la lluita, en uns turons al nord de Teruel com a membre de la dotació d’una metralladora junt amb un sergent anomenat Cornwallis, un jove escocès de nom Johnny Hall i un tal Charlie. Rebutgen un atac nacional, que li causa una profunda impressió: Vam disparar durant una bona estona. Que n’era d’estimulant. Quasi m’avergonyeix pensar l’alegria que sentia, l’exaltació, com n’era tot de terrible. Que prop que estem dels animals. La passió per matar resta adormida i es desperta fàcilment. […] Aquesta guerra era com les altres: matar o que et matin.7 Participa també en accions a Segura de los Baños i Belchite, on són les darreres tropes a abandonar el poble que quedarà, el poble vell, completament enrunat fins avui dia, un cas similar al de Corbera d’Ebre. Finalment i com a conseqüència de la desfeta republicana a l’Aragó, la seva unitat es veu obligada a retirar-se precipitadament sota l’escomesa d’una poderosa contraofensiva de l’exèrcit franquista iniciada el 7 de març del 1938. Enmig d’una gran confusió, durant la qual perd el contacte amb la seva unitat i fins i tot està a punt de caure presoner, es dirigeix cap a terres catalanes. El 16 de març, del batalló britànic només en quedaven vint homes en condicions de combatre. Un cop a Catalunya és testimoni de l’evacuació de la ciutat de Tortosa amenaçada per l’avenç dels nacionals. D’allà es dirigeix a Reus, on es reuneix amb el batalló. La XV Brigada és reequipada i reorganitzada amb noves lleves i voluntaris, molts dels quals espanyols, per cobrir les grans baixes sofertes fins llavors. Des de la ciutat de Reus, són enviats a l’interior, en una zona al voltant del riu Ebre que ha esdevingut una mena de línia de front natural entre ells i les tropes nacionals que ocupen l’altra banda.

L’ARRIBADA A GARCIA En Bob Clark és destinat, junt amb la seva companyia de metralladores, a cobrir el sector de l’Ebre a Garcia durant l’abril del 1938. Ja ha perdut dos dels seus companys de l’equip de metralladors, en Johnny Hall i en Barney Shields, que van morir als durs combats de Belchite. S’instal·len en una posició que qualiﬁca de precària: Una poca profunda trinxera al ﬁnal de la qual hi havia un niu de metralladores de cons- trucció feble. Havia estat feta corrents i de pressa, literalment penjat sobre el vessant d’un turó que guaitava sobre el riu. Quina posició! L’impacte d’una peça lleugera d’artilleria l’hauria destruït completament.8

Miscel·lània del CERE 28 (2018) 47 O. Marches

Des d’aquest punt tenien una bona vista sobre el riu i li “EN BOB CLARK ÉS criden l’atenció unes cases del poble penjades sobre el riu DESTINAT, JUNT AMB d’on, segons deixa escrit, “semblava que es podria pescar de LA SEVA COMPANYIA la finestra estant”.9 Per la descripció que en fa el brigadista, DE METRALLADORES, tant dels entorns (les cases a les quals fa referència són les del A COBRIR EL SECTOR carrer de Santa Magdalena) com de la posició, aquesta es devia DE L’EBRE A GARCIA trobar en un turó al costa de la carretera de Vinebre i just DURANT L’ABRIL DEL després de passar el camí que va a l’ermita, molt a prop de la 1938. JA HA PERDUT granja de ca la Figuera. Allà es conserven restes de trinxeres DOS DELS SEUS i d’un niu de metralladores. COMPANYS DE L’EQUIP Després de ser rellevats, decideixen atansar-se al poble, DE METRALLADORS, que ja havia estat evacuat i es trobava despoblat. Han de EN JOHNNY HALL I moure’s amb molt de compte, sense caminar sobre la carena EN BARNEY SHIELDS, del turó per evitar els trets dels franctiradors enemics sempre QUE VAN MORIR a l’aguait. El primer edifici que troben és el cementiri, que ALS DURS COMBATS confonen amb una casa senyorial i on hi fan una descoberta DE BELCHITE. macabra, un cadàver sense enterrar abandonat al ras. Conti- S’INSTAL%LEN EN nuen la seva excursió entrant a Garcia pel “carrer principal” 10 UNA POSICIÓ QUE mentre en Bob Clark pren nota de l’ambient irreal d’aquella QUALIFICA DE vila deserta amb les portes i finestres obertes com si el poble PRECÀRIA. +…/ DES hagués estat abandonat a corre-cuita. Garcia li sembla un D’AQUEST PUNT poble “realment pobre i aïllat, com si hagués estat oblidat TENIEN UNA BONA durant segles. Totes les cases del carrer principal estaven ben VISTA SOBRE EL RIU I construïdes, amb blocs de pedra grisa i forjats”. 11 Només LI CRIDEN L’ATENCIÓ podem fer-nos una idea del recorregut que haurien seguit UNES CASES DEL aquells soldats però si venien del cementiri és probable que POBLE PENJADES baixessin pel carrer de la Font del Gat i pel de la Gatera i SOBRE EL RIU D’ON, només podem especular sobre quines són les cases visitades SEGONS DEIXA ESCRIT, pels brigadistes, atès que en aquests carrers es troben, tot i ;SEMBLAVA QUE ES que algunes estan abandonades i en mal estat, cases que havien PODRIA PESCAR DE LA estat importants anys enrere com ca l’Advocat o ca Joan. A la FINESTRA ESTANT<.” recerca d’alguna cosa per menjar que complementés la mo- nòtona i escassa dieta de soldat, entren en una casa on troben les restes d’un àpat inacabat damunt la taula que els fa pensar en la urgència de l’evacuació. Els engresca la descoberta d’un gramòfon amb discos d’òpera i “cançons catalanes d’increïble bellesa i ritme”. 12 Encara els plau més trobar un celler ben proveït de botes de vi. De la primera bota que obren en raja un vi que en Clark descriu com “espès igual que la melassa i massa fort per al nostre paladar”; 13 sens dubte, es tractava d’un vi ranci força potent. En una altra bota hi troben vi blanc, que, segons diu el brigadista, era el que preferien els anglesos. Tot continuant la seva cerca, entren en una altre edifici que en Clark considera la “residència de l’alcalde”.14 Allà hi troben una conillera amb una dotzena de conills que

48 Miscel·lània del CERE 28 (2018) Bob Clark, un brigadista a Garcia

Figura 2. Vista des de la posició que Bob Clark i els seus companys van ocupar durant la seva estada a Garcia. En primer pla s’observen les restes del niu de metralladores construït en formigó.

són sacrificats, en un moment, per un llenyataire canadenc adscrit a la seva companyia. Més endavant en donaran dos a un grup de soldats espanyols que no havien estat tan afortunats en la recerca de menjar. Continuen la seva cerca, aquest cop d’un altre producte de gran importància al front, el tabac, que acostumava a ser d’una qualitat pèssima i era anomenat “mataquintos” pels soldats republicans. Accedeixen a una altra casa d’aspecte senyorial, on troben una gran quantitat de llibres antics. Finalment tornen a la seva posició carregats amb el gramòfon, un sac de patates, un plec de revistes i els conills. No tarden a cuinar un bon estofat acompanyats de la música del gramòfon. Els nacionals, establerts a l’altra banda, els etziben unes quantes ràfegues de metralladora sense conseqüències. L’intercanvi de trets esporàdics, d’insults i provocacions era freqüent a banda i banda del riu, però també preguntes sobre el parador d’amics i familiars que es trobaven en territori enemic. Els nacionals utilitzaven un altaveu instal·lat en una camioneta per adreçar-se als republicans i incitar-los a la deserció, sense gaire èxit. És aquí, a Garcia, on Bob Clark és testimoni d’un fet excepcional però no del tot estrany en una situació de fronts estabilitzats. Un dia veu els soldats nacionals que baixen a la vora del riu a rentar-se; el seu exemple és seguit pels homes del seu propi bàndol. Sorpresos, envien un dels seus companys a esbrinar que passa i un tinent els informa d’una breu treva pactada amb l’enemic, tot i que aquestes “confraternitzacions” no eren ben vistes pels comissaris polítics i pels oficials de més alta graduació. La resta de dies els passen tranquils, reforçant i millorant el seu niu de metralladores, sobre el qual comenta: “Feia un estrany efecte veure cada nit una filera d’homes carregats amb galledes de formigó muntanya amunt.”15 No tenen gaire temps de gaudir de les reformes de la seva posició, ja que al cap de pocs dies reben l’ordre de marxar. El seu nou destí serà Tàrrega. Hi observen un important moviment d’armes i pertrets en direcció al front del Segre, on els republicans van dur a terme diversos atacs a partir de l’abril del 1938.

Miscel·lània del CERE 28 (2018) 49 O. Marches

LA BATALLA DE L’EBRE De Tàrrega són traslladats de nou, aquest cop a Marçà, al Priorat, on des de l’1 de juny s’ha establert el quarter general de la XV Brigada, formada pels voluntaris de parla anglesa provinents de la Gran Bretanya, els Estats Units, el Canadà i també combatents llatinoamericans i espanyols que ja són majoritaris a les Brigades. Allà acampen en una vall que corre paral·lela a la carretera entre Marçà i la Torre de Fontaubella i que els internacionals aviat bategen amb el nom de Chabola Valley (Vall de les Barraques). Cada dia s’exerciten i es preparen per a la nova operació, un ambiciós pla ideat pel general Vicente Rojo que consisteix a llençar una ofensiva a la zona de l’Ebre que alleugi la pressió dels franquistes sobre València i permeti als republicans recuperar la iniciativa. Gandesa, la capital de la Terra Alta, és el principal objectiu d’aquesta gran operació en una primera fase. A Bob Clark li crida l’atenció l’arribada d’un gran nombre de joves, quasi tots de 16 o 17 anys; es tractava de reclutes de l’anomenada lleva del Biberó, que la República mobilitza davant l’escassetat d’homes per enviar al front. En aquells moments, només una tercera part dels membres de les Brigades eren estrangers. Després de molts dies d’entrenament, que incloïen pràctiques simulades amb petites embarcacions, es posen per fi en moviment sense saber encara quina seria la seva verdadera missió. Abandonen Chabola Valley en plena nit i passen per un barranc que el brigadista descriu com “una vall feréstega amb unes grans roques que semblaven haver estat llen- çades per gegants de la mitologia antiga”.16 Podria tractar-se de la Riera de Marçà, que s’estén entre aquesta població i Capçanes i s’ajusta força a aquesta descripció. L’endemà el comissari del batalló, Bob Cooney, els reuneix per fer-los una xerrada informativa i els anuncia que creuaran el riu Ebre per atacar els feixistes establerts a l’altra banda. Aquesta operació donarà lloc a la batalla de l’Ebre, la més llarga i sagnant de tota la guerra, que comença el 25 de juliol del 1938 i dura fins al 15 de novembre del mateix any. A en Bob Clark i els seus companys, la notícia els deixa molt sorpresos, ja que saben que haver de passar l’Ebre no és feina fàcil i, a més, amb l’enemic esperant-los a l’altra riba. Continuen la seva marxa tot davallant, probablement, en direcció al barranc de l’Ull de l’Asmà, atès que sembla la ruta més curta i plausible per dirigir-se a l’Ebre. Un cop més, només ens queda intuir quin hauria estat el recorregut seguit pels brigadistes basant-nos en les descripcions, sovint molt vagues, d’en Clark. Fan camí per una sinuosa carretera per on hi circulen camions carregats amb material per construir ponts (que circulaven de nit per evitar l’observació enemiga) i a trenc d’alba s’internen en “la llera seca d’un riu densament cobert de joncs i canyes de més de sis peus que ens donaven una excel·lent cobertura”.17 La preocupació i la por als atacs aeris era constant i, a més, mantenir el factor sorpresa era vital per a l’èxit de l’operació. Això pot explicar que es moguessin per carretera durant les hores nocturnes per continuar després per barrancs i dreceres més cobertes durant el dia. Malgrat tot són sorpresos per un avió de reconeixement enemic, que llença un atac sense conseqüències. Sense més sobresalts, es dirigeixen al punt on han de creuar el riu Ebre. Sense precisar exactament a quin punt, el nostre protagonista pren lloc en un bot amb capacitat per a setze persones per fer la travessa del riu. Sabem que el Batalló Britànic va creuar entre Ascó i Vinebre (on es van construir un pont i una passarel·la). La ruta d’aproximació des de Marçà, davallant finalment pel barranc de l’Ull de l’Asmà i el riu Siurana, sembla que pogué portar el brigadista de bell nou a Garcia.

50 Miscel·lània del CERE 28 (2018) Bob Clark, un brigadista a Garcia

En Clark no en fa esment, potser la ruta va ser una altra o van completar l’aproximació a l’Ebre a l’empara de la nit, que va ocultar el poble. Després de la travessa s’internen en territori nacional seguint la ruta d’Ascó a Cam- posines per fer cap a la carretera d’Alcolea (l’actual nacional 420) on troben evidències de combats intensos i veuen per primer cop cadàvers de soldats enemics. També reben un atac de l’aviació nacional, però només els causa un parell de ferits lleus. Segueixen la marxa en direcció a Corbera d’Ebre, que ja ha estat reconquerida per la XI Brigada Internacional (també anomenada Thaelmann). Pel camí es creuen amb grans columnes de presoners nacionals que són conduïts a rereguarda. En Clark afirma que durant el primer dia de l’ofensiva s’en van fer uns cinc mil. En un determinat moment, la seva companyia rep l’ordre de patrullar uns turons propers a la carretera i alguns ho aprofiten per fer-se un tip de figues, com el nostre protagonista, que afirma que era el primer cop que en menjava en el seu estat natural. Prop de Corbera, i amb el poble a la vista, són testimonis del bombardeig de la vila per part de l’aviació feixista, que, tot i l’espectacularitat de l’atac, no causa grans danys. Finalment acampen prop de l’hospital de campanya que estava situat a l’ermita de Santa Madrona de Corbera. En la distància, senten la remor dels acarnissats combats que es desenvolupen entorn a Gandesa, principal objectiu de l’ofensiva republicana i als quals no tardaran a unir-se.

LA COTA 481 Al Batalló Britànic li és encomanada la missió d’ocupar un turó al sud de Gandesa al costat de la carretera que va al Pinell i a Tortosa i que és conegut localment com el Puig de l’Àliga. En els mapes militars està indicat, simplement, com la Cota 481, però els brigadistes el coneixen com the Pimple, el Gra, per la seva forma i també per l’obstacle i l’enuig que representa per al seu avenç; d’altres el batejaran amb un nom més sinistre però que li farà, malauradament, justícia; la Cota de la Muerte. Bob Clark i els seus companys prenen posicions i es preparen per assaltar el turó: Des de la posició on m’estava assegut tenia una bona vista de Gandesa i de tant en tant veia columnes enemigues que arribaven per la carretera que venia pel darrere […]. Aquella tarda es va iniciar una ofensiva a gran escala en un intent desesperat d’ocupar el poble. El cel era ple de bales traçadores i d’un terrible foc de metralladora. Uns cinc tancs van entrar a la vall per tal d’obrir-se camí. El soroll era ensordidor. El retrò de les bombes de morter enemigues, de les quals en feien un gran ús, va arribar com a resposta.18 Tot i que van aconseguir arribar a les primeres cases i edificis del poble, com el de la Cooperativa, l’atac republicà va ser aturat per unes forces nacionals que rebien un constant flux de reforços mentre els atacants tenien serioses dificultats per abastir-se adequadament, tota vegada que els ponts i les passarel·les sobre l’Ebre eren bombardejats per l’aviació feixista o escombrades per les riuades artificials provocades pels nacionals, que controlaven els pantans de Tremp i Camarasa. L’esforç i el sacrifici dels pontoners i enginyers que refeien les passeres no era suficient per garantir un pas constant dels subministres indispensables per fornir l’ofensiva republicana. Després d’una tensa espera al vessant de la cota 481, la 1a Companyia, la d’en Clark, es llença a l’atac el 28 de juliol:

Miscel·lània del CERE 28 (2018) 51 O. Marches

Ens apropaven a poc a poc ﬁns que amb el crit d’ Adelante! fou donada l’ordre d’atacar; britànics i espanyols, entre els quals hi havia nois de 17 anys, vam avançar enmig d’una gran cridòria sobre les roques i entre els arbres, les fulles dels quals queien com en un parc un dia de tardor, tallades per milers de bales. La cresta del turó era una trampa mortal. El xiular de les bales era increïblement consistent. Bombes de morter ens cobrien amb cascades de terra i pedres. Se sentien els gemecs dels ferits i el plor llastimós d’un jove espanyol que cridava als sanitaris.19 El turó estava molt ben defensat i els atacants queien sota un mortífer foc creuat que venia d’altres posicions properes i de la mateixa Gandesa cada cop que s’atansaven al cim. Allà van haver d’enfrontar-se a les combatives i dures tropes de la 6a Bandera de la Legión. Les tropes republicanes no tenien prou artilleria ni aviació per suportar un atac amb prou garanties d’èxit i ja es trobaven amb importants problemes logístics i materials. Amb el fracàs d’aquella temptativa, Bob Clark es trobava ajagut a la vessant del Puig de l’Àguila intentant mantenir-se a cobert del foc enemic: Mentre estàvem morts de por en un forat decidint que la nostra única oportunitat seria esperar l’arribada de la nit per retirar-nos, una explosió ens va cobrir de terra i pedres. Jo tenia la sensació d’estar menjant una gran quantitat de pols i veia un gran núvol de fum negre. Quan el núvol va desaparèixer em vaig adonar que el meu braç estava adormit i no el podia moure.20

Figura 3. Únic testimoni grà"c conegut de la presència de brigadistes a Garcia. La foto es va prendre al capdamunt del poble, al "nal de l’actual carrer de la Font del Gat. Al fons es pot veure el campanar de l’església vella. L’únic identi"cat de la colla es el gal·lès Jack Murray, assegut i tercer per l’esquerra. Foto: internationalbrigadesinspain.weebly.com.

52 Miscel·lània del CERE 28 (2018) Bob Clark, un brigadista a Garcia

En Bob havia rebut una ferida de metralla al braç (o bé una bala) i va decidir retirar-se per rebre els primers auxilis. En una còmica situació enmig d’aquella tragèdia, els seus pantalons esparracats li havien caigut fins als turmells. Amb moltes dificultats va anar descendint el vessant del turó amb les bales xiulant pertot arreu. De sobte, va sentir un cop “com si m’haguessin colpejat la cara amb un mall”.21 Una bala li va tocar el rostre i el va deixar tot ensangonat. En un primer moment pensava que s’havia quedat cec, cosa que li va causar una gran por i desànim però només havia perdut un ull. Va ser immedia- tament evacuat després de rebre les primeres cures. La resta de companyies del batalló van atacar les posicions franquistes al Puig de l’Àliga, però amb el mateix resultat. Per a en Bob Clark la guerra s’havia acabat. Altres no tendrien tanta sort, ja que el nombre de morts va ser elevat. Entre els caiguts en els atacs a la cota 481 hi havia Lewis Clive, remer olímpic d’Oxford i fill d’una rica família anglesa; també el destacat matemàtic anglès David Guest.

LA REPATRIACIÓ Esperant l’arribada de la nit per creuar el riu Ebre, en Clark sentia el soroll dels combats en la llunyania: “Com vaig resar perquè els republicans conquerissin Gandesa! Al capdavall tot hauria valgut la pena.”22 Però no va ser així i amb la capital de la Terra Alta en mans dels nacionals la batalla de l’Ebre esdevingué una lenta, cruel i dura guerra de desgast, en què finalment es va imposar la superioritat numèrica i material del bàndol franquista. Tot seguit és traslladat, primer amb ambulància i després transferit a un tren hospital a l’estació de Guiamets, que el porta a Barcelona, on serà intervingut quirúrgicament. L’operació es fa amb anestèsia local a causa de l’escassetat de medicaments, molts dels quals són enviats per la solidaritat internacional amb la República; però no era suficient. “Pensar que molts diaris influents al meu país retrataven Franco com un cavaller cristià m’enfurismava. Era un home que no tenia escrúpols en bombardejar pobles i ciutats i fer metrallar columnes de refugiats. Va fer servir tropes mores per matar espanyols. Són coses que no s’han d’oblidar”,23 es lamentava el nostre brigadista. Passa la convalescència a la ciutat comtal, on és testimoni del racionament i la carestia causades per la guerra; només pot prendre un succedani de cafè. Durant el mes de setembre queda clar que la batalla de l’Ebre i la guerra estan perdudes per als republicans. Els brigadistes internacionals, com a conseqüència d’acords internacionals, abandonen el país enmig d’un emotiu comiat a Barcelona el 28 d’octubre. El 30 de setembre s’havien signat els Acords de Munic en virtut dels quals França i la Gran Bretanya cedeixen davant les exigències de Hitler per evitar allò que era ja inevitable, l’esclat de la guerra europea que suposava la darrera esperança per al govern republicà. El 13 de novembre del 1938, Clark rep l’alta de l’hospital on estava ingressat mentre es posava punt i final a la gran operació republicana a l’Ebre. Visitant el port de Barcelona, rep encara la darrera escomesa d’aquella guerra quan uns avions feixistes bombardegen les instal·lacions i salva la vida de miracle. De Barcelona, i amb una gran colla de brigadistes, es dirigeixen a Ripoll, d’on creuaran la frontera amb França amb tren. Del país veí seran conduïts finalment a Londres, on són rebuts per una gentada àvida de notícies sobre la guerra d’Espanya, una guerra que ben aviat ensangonarà Europa quan, el primer dia de setembre del 1939, Hitler ordena envair Polònia i origina la Segona Guerra Mundial.

Miscel·lània del CERE 28 (2018) 53 O. Marches

Bob Clark, compromès fins al final en el combat contra “QUASI TOTS ELS el feixisme, vol allistar-se a l’exèrcit del seu país en la que MEMORIALS I considera una continuació de la seva lluita a Espanya. Malgrat LES TOMBES QUE els seus esforços el declaren no apte a causa de la pèrdua d’un HONORAVEN ELS ull i el destinen al cos de bombers a Liverpool, la seva ciutat CAIGUTS VAN SER natal, i més tard al sud d’Anglaterra. El 9 de maig del 1945 DESTRUÏTS, I AQUEST les campanes de tota Gran Bretanya i d’altres països toquen a FET, JUNT AMB LA cor què vols amb la derrota de l’Alemanya nazi, que Bob Clark DESAPARICIÓ EN va celebrar de ben segur; un bàlsam per apaivagar l’amargor de COMBAT D’ALTRES la derrota a Espanya. Acabada la guerra en Clark, al capdavall BRIGADISTES, FA un home senzill i un obrer, torna a la feina igual que milions QUE SIGUI MOLT de persones per tal d’aixecar un país molt tocat per aquell DIFÍCIL ESTABLIR monstruós conflicte, mentre a Espanya un espès silenci, que EL PARADOR DE durà molts anys, cau sobre la memòria dels brigadistes. Al MOLTS COMBATENTS. Regne Unit i a d’altres països els supervivents creen associa- TESTIMONIS COM cions per ajudar-se mútuament i reivindicar el seu paper en EL D’EN BOB CLARK la lluita contra el feixisme. El 1984 es publica el llibre No ENS PERMETEN boots to my feet. Bob Clark morí a finals dels anys 1980 retirat RECONSTRUIR, AMB al poble de Helston, a Cornualles, al sud-oest d’Anglaterra. FORÇA FIDELITAT, LES TRAJECTÒRIES VITALS D’AQUELLS CONCLUSIONS VOLUNTARIS QUE Ja fa anys, i especialment arran de la creació de l’anome- VAN ESCRIURE UNA nada Llei de la memòria històrica (26/12/2007), que hi ha DE LES PÀGINES MÉS un interès creixent per les Brigades Internacionals i la seva INTERESSANTS DELS actuació i presència a les nostres terres. Diverses entitats CONFLICTES POLÍTICS han treballat i treballen per recuperar-ne la memòria, que DEL SEGLE XX.” va ser esborrada i silenciada pel règim franquista al nostre país. Quasi tots els memorials i les tombes que honoraven els caiguts van ser destruïts, i aquest fet, junt amb la des- aparició en combat d’altres brigadistes, fa que sigui molt difícil establir el parador de molts combatents. Testimonis com el d’en Bob Clark ens permeten reconstruir, amb força fidelitat, les trajectòries vitals d’aquells voluntaris que van escriure una de les pàgines més interessants dels conflictes polítics del segle xx . Bob Clark va començar a escriure sobre les seves experièn- cies a la Guerra Civil espanyola a la dècada de 1940, quan estava destinat al cos de bombers de la ciutat de Liverpool durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes no van ser pu- blicades fins que l’historiador i periodista Dave Goodman va entrevistar-se amb Bob Clark, que residia a Helston (Cornua- lles), a principis de la dècada de 1980. El coneixement de l’existència d’aquest llibre em va arribar a través d’Alan Warren, ciutadà britànic establert a Catalunya, amb qui vaig contactar a través del web Porta de la Historia’s blog.

54 Miscel·lània del CERE 28 (2018) Bob Clark, un brigadista a Garcia

BIBLIOGRAFIA Baxell , Richard (2012): Unlikely Warriors . Londres: Aurum Press. Besolí, A.; Gesalí, D.; Hernández, X.; Íñiguez, D.; Lu- que , J.C. (2005): Ebro 1938 . Barcelona: Inedita Editores. Bradley, Ken (2005): International Brigades in Spain, 1936- 39 . Oxford: Osprey Publishing Ltd. Clark, Bob (1984): No boots to my feet. Stoke-on-Trent: Stu- dent Bookshops Ltd. Comitè Editorial de l’Associació No Jubilem la Me- mòria (2008): Preludi de l’última batalla. Les Brigades Internacionals al Priorat, 1938 . Valls: Cossetània Edicions. Prago, Albert (1987): Our ﬁght. Nova York: Monthly Re- view Press.

NOTES 1. Unlikely warriors, Richard Baxell. Aurum Press, 2012. 2. Our ﬁght, Albert Prago. Monthly Review Press, 1987. 3. Ibídem. 4. No boots to my feet, Bob Clark. Student Bookshops Ltd., 1984. 5. Ibídem. 6. Ibídem. 7. Ibídem. 8. Ibídem. 9. Ibídem. 10. Ibídem. 11. Ibídem. 12. Ibídem. 13. Ibídem. 14. Ibídem. 15. Ibídem. 16. Ibídem. 17. Ibídem. 18. Ibídem. 19. Ibídem. 20. Ibídem. 21. Ibídem. 22. Ibídem. 23. Ibídem.

Miscel·lània del CERE 28 (2018) 55