Castelldans I Les Seves Masies
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CASTELLDANS I LES SEVES MASIES (Eines del progrés i creixement demogràfic, social i cultural de les Garrigues i de la Catalunya Nova) Salvador Baró i Triquell CASTELLDANS I LES SEVES MASIES (Eines del progrés i creixement demogràfic, social i cultural de les Garrigues i de la Catalunya Nova) TOPÒNIM DE CASTELLDANS mateix Arxiu Nacional de la Generalitat. Conté 902 documents amb apèndix i reprodueix nombroses Comencem amb el topònim de Castelldàsens que, miniatures. segons la magnífica i important obra Onomasticon Així, d'acord amb el citat anteriorment, amb data 5 Cataloniae, de l'infatigable i profund investigador i de juny del 1119, el comte de Barcelona, Ramon escriptor Joan Coromines, en el IV volum, narra so- Berenguer III, el Gran, infeudà el poderós castell, bre dit topònim de Castelldàsens i diu : «Que a causa aleshores, de Castelldàsens, situat en una posició de l'evolució lingüística de la llengua catalana, per estratègica immillorable, al senyor Guillem Dalmau pèrdua de la essa intervocálica, ha esdevingut topònim de Cervera, amb permanent guarnició, per conquerir actual de Castelldans». les Garrigues, el Segrià i altres territoris, als sarraïns, Aquest topònim, segons l'obra anterior, és expressat constituint la Catalunya Nova, que eren els territoris a la comarca de les Garrigues, en una bona part de les situats a la línia del sud del riu Llobregat, Cardener, seves poblacions, a través de l'enquesta verificada, Solsona i Pallars, per aconseguir amb la Catalunya segons pronunciació popular, i són els següents: Vella la unitat del Principat. <Kasteldázins> i <Kastelázins>, a Artesa de Lleida, la Però la tinença del castell adoptà diverses modalitats primera, sols a Juneda i Alcanó, la segona; la al compàs de l'evolució política del país, pensant en denominació <Kasteldàns>, a Puigverd de Lleida, una relació vicarial, de delegació de funcions del comte Granadella i Maials, i <Kasteldàzens>, a Bovera. Ramon Berenguer III, el Gran, i els seus hereus i successors, Ramon Berenguer IV i Alfons I, el Cast, a favor de Guillem Dalmau de Cervera i els seus hereus ORIGEN DE CASTELLDANS i successors en la jurisdicció del feu del citat castell. L'origen de Castelldàsens, consta en l'antic document escrit en llatí decadent i denominat Liber Feiuhrum Maior, que originalment s'anomenava Liber Domini Regis, i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d'un miler de documents, els més antics són del segle IX. Després de moltes mutilacions, forma actualment un volum de 88 folis, amb 183 escriptures, fet amb les restes dels dos volums originals. En el document 186 del Liber Feudorum Maior, -data 5 de juny de 1119- (Foli 204) i el Pergamí Ramon Berenguer III, núm. 208, consta l'acte d'infeudar, de dit comte de Barcelona, Castelldàsens a favor de Guillem Dalmau de Cervera. I en el document 188 del mateix Liber Feudorum Maior, -data 1 de gener de 1179- (Foli 204) i el Pergamí, Al- fonso I, núm. 260, consta, entre altres, la Carta de Poblament de Castelldàsens. Francesc Miquel Rosell l'ha publicat entre l'any 1945 i el 1947, refent el cartulari primitiu d'acord amb un Làmina XIII. Comanda de Castelldans feta per Ramon índex del segle XIV, amb les escriptures conservades al Berenguer III a Guillem Dalmau de Cervera. Entre Ramon Berenguer III, el Gran, i el valí de Lleida POBLAMENTS DE LES GARRIGUES Avifeil en el pacte que van subscriure, l'any 1120, conjuntament, va entrar Castelldàsens. Amb les conquestes dels territoris de les Garrigues, que I, a causa del vassallatge del valí de Lleida AVIFEIL, al es repartien entre els conqueridors, s'iniciaren les comte de Barcelona Ramon Berenguer III, el Gran, repoblacions, a través de la Carta de Poblament, dins Guillem Dalmau de Cervera va aconseguir entrar en la jurisdicció senyorial de Castelldàsens o Castelldans, la possessió del feu de Castelldàsens o Castelldans, al com la de l'Albagés, la Sisquella, vora del riu Set (únic lliurar-lo per l'esmentat valí, en el mateix any 1120 riu de la comarca de les Garrigues, nascut a les set fonts del citat pacte, que mútuament van subscriure. del Vilosell) la del poble de les Beses, avui desaparegut, Ramon Berenguer III, el Gran (1082-1131) va segons la Carta de Població, i començà amb cinc començar a regir el comtat de Barcelona als 15 anys famílies, que restaven obligades a construir les seves (1096) i l'any 1120, va iniciar, sota la jurisdicció con- llars, desermar les terres i fortificar el poble, en el cedida a Guillem Dalmau de Cervera, la conquesta termini d'un any. als sarraïns de les terres de les Garrigues, i va constituir També es repoblà, amb la Carta de Població, atorgada amb els terrenys conquerits, una batllia general dins per Ramon Berenguer IV, els llocs del Soleràs, de la senyoria de Castelldàsens o Castelldans. Granyena de les Garrigues, els Torms, i el poblat Posteriorment, aquesta jurisdicció dels hereus de d'Ortó, que amb el temps serà substituït per Juncosa, Guillem de Cervera, passaria o seria adquirida el 1396 tots a l'antic camí de Lleida a Reus i Cambrils, entre per la Cartoixa Catalana Escaladei, fins al 1835, i dins altres de les Garrigues, segons el professor Font i Rius d'aquesta última jurisdicció, el 1502 va adquirir la i en el Cartulari Major de Poblet, seguint la repoblació jurisdicció de les masies de Melons i Matxerri el al ritme de la conquesta dels terrenys als sarraïns. canceller de l'Estudi General de Lleida i paer de Lleida Juncosa, de fet, nasqué com a entitat, l'any 1175, en Onofre Cerveró. encomanar o infeudar Alfons I, el Cast, comte de Barce- lona i rei d'Aragó, al ciutadà Arnau Domènec la repoblació d'aquesta vila, juntament amb la d'Ulldemolins. Quant als castells sarraïns de Cervià, l'Albi i el Vilosell, situat al peu de la serra de la Llena com a defensa del valiat de Ciurana, contra el comtat de Barcelona, foren restaurats després de conquerits pel citat Alfons I, el Cast, aproximadament l'any 1178, a fi d'iniciar, el seu El col·legi d'Humanitats i de Gramàtica de la Companyia de Jesús tal com deuria ésser l'any 1623. Dibuix de Pier Maria Baldi (1958). Adaptació de F. deTamarit. poblament a través de Cartes de Poblament atorgades. l'atorgament de dita Carta de Poblament, i que també I dits castells amb els de Cérvoles, Torre de la Llena, ens unim, amb il·lusió, el Grup d'Estudiosos de les Granadella, Bovera i Llardecans foren posats a mans Garrigues col·laborant per potenciar l'autoestima i la dels cavallers, néts de Guillem Dalmau de Cervera, millora de la nostra comarca i de cada un dels seus que el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, pobles. infeudà Castelldans, l'any 1119. Després del conveni de l'any 1179, entre Alfons I, el Cast, comte de Barcelona i rei d'Aragó, i el nét de LES MASIES DE CASTELLDÀSENS Guillem Dalmau de Cervera, es repoblà Castelldans, O CASTELLDANS que confirma l'infeudament o la delegació de poders entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, el Les masies que circumden el terme municipal de Gran, i la Casa dels Cervera. Castelldans són les següents: Melons, Matxerri, Sant Tarrés. Tessel·la Nacional, En l'excel·lent llibre es troba Jaume, Mandanya, Mas Roig, Mas de l'Entorn, Mas l'encertada dedicatòria següent: d'Entost, Mas de la Rata, entre altres possiblement «La funció de la història és dir-nos on som, com hi perdudes per les sacsejades de les escomeses bèl·liques hem arribat, per tal que nosaltres triem els camins cap a través dels segles i el pas del temps. al futur». El dia 26 de juliol de l'any 1149 —tres mesos abans de la conquesta de Lleida— Ramon Berenguer IV, comte LES MASIES de Barcelona, príncep d'Aragó i marquès de Tortosa, atorga a Ramon de Boixadors i a la seva muller La masia era una explotació agrària tradicional centra- Ermessenda la Carta de Població, que comprenia una da en un habitatge bastit en funció d'aquesta terra erma al lloc anomenat Tarrés, a condició de fer- explotació. hi una fortalesa i que eren amos i senyors de «la terra S'originà durant l'Edat Mitjana. En el seu origen, era erma amb turons i plans, camins i cursos d'aigua, amb regentada per una família que la treballava i en vivia les rieres, prats i pastures, boscos i garrigues, totes les exclusivament. El caràcter autàrquic exigia una gran coses allò que es pot parlar i anomenar». varietat en els productes de la terra i una gran Així començà el poble de Tarrés, desenvolupant, a tra- complexitat en l'organització de l'explotació, que vés dels segles, la seva demografia, la vessant social i requeria una gran pluralitat de tipus d'aprofitament, cultural i la consciència de país. edificacions, etc. D'aquí la celebració en pau i joia dels 850 anys de En l'àmbit de la masia, hom pot distingir quatre grans conjunts: primer, el bosc; segon, les pastures; tercer, Masia de Matxerri els camps de conreu, i quart, les edificacions. MASIES DE MELONS I DE MATXERRI. Dins del On existia el bosc s'estenia pels sectors de pendents territori de Castelldans, que constituïa una batllia gene- més abruptes i hom n'obtenia la fusta, la llenya i altres ral que comprenia les Garrigues, existien dues torres que productes com fruits (glans, brucs i falgueres per al jaç l'any 1151 atorgaren els templers a uns tais Girbert i del bestiar). Bernat Ferrer, com es desprèn del Liber Feudorum Maior Quant a les pastures, solien ésser als marges del bosc i, amb l'encàrrec de repoblar-les.