Generalitat de Catalunya 6931 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural
Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al Mas Esplugues
Carles Navarro i Barberan Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
La paraula Espluga o Bauma designa una cavitat formada al terreny, en una paret de roca o un vessant rocallós, en la qual penetra la claror.
La configuració singular d’un abric natural de roca en aquest indret, propicià la seva ocupació amb un assentament humà d’origen incert....
- 2 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
INDEX
1. FITXA TÈCNICA……………………………………………….....………..4
2. INTRODUCCIÓ……………………………………………….....…………5
3. ENTORN GEOLÒGIC I GEOGRÀFIC………………………….…...... 8
4. NOTÍCIES HISTÒRIQUES I INTERVENCIONS ANTERIORS…....…12
5. METODOLOGIA………………………………………………....…...…...22
6. DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS REALITZATS...…………...... ……...24
7. CONCLUSIONS ...... ………………………...…...... 27
8. BIBLIOGRAFIA………………………………………....……….....……...29
9. REPERTORI ESTRATIGRÀFIC...... 32
10. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA……………………………..……...……...40 Documentació fotogràfica……………………………...... …..…...... 40 Documentació planimètrica...... ……………...... …...... 50
- 3 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
1. FITXA TÈCNICA
NOM DEL JACIMENT Mas Esplugues
UBICACIÓ Castellcir (Vallès Oriental)
COORDENADES UTM X: 428.059
Fus31N amb Datum Y: 4624.648
ED50 (UB/ITC) Z: 666,00 m s n m
CONTEXT Zona rural
TIPUS D’INTERVENCIÓ Preventiva terrestre
CLASSE D’ACTIVITAT Excavació
DATES D’INTERVENCIÓ 26 a 30 de novembre de 2007
PROMOTOR Ajuntament de Castellcir
EQUIP TÈCNIC Direcció: Carles Navarro i Barberan
- 4 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
2. INTRODUCCIÓ
La intervenció arqueològica que s’ha dut a terme a l’Espluga de Castellcir va originar-se a partir d’una obra promoguda per aquest ajuntament. Degut a l’interès patrimonial de l’edifici, l’Ajuntament signà l’any 2002 un conveni per un lloguer de l’edifici i l’entorn proper durant 25 anys, amb la finalitat d’ubicar-hi el radial de l’Ecomuseu del Moianès.
A petició de l’Ajuntament de Castellcir, i en col·laboració amb el Consorci per la promoció dels municipis del Moianès, es realitzà: “El Projecte Bàsic I d’execució. Consolidació dels Murs de da planta baixa. Restauració del Mas d’Esplugues. Radial de l’ecomuseu del Moianès a Castellcir”.1
Donat que les fonts històriques consultades ja fan referència a l’ocupació com a hàbitat humà de l’indret des del segle XI, resultava convenient conèixer el desenvolupament de la seva evolució constructiva i com a lloc d’hàbitat.
També la configuració de l’edifici en l’interior d’una cavitat rocosa, similar a d’altres de l’entorn proper on s’han localitzat jaciments prehistòrics, recolzaven la realització d’una intervenció arqueològica. És per això que va considerar-se necessari efectuar-hi una intervenció arqueològica preventiva.
Els treballs s’encarregaren a l’empresa de gestió arqueològica ATICS, S. L., i l’arqueòleg Carles Navarro en va assumir la direcció tècnica. Els treballs es dugueren a terme entre els dies 26 al 30 de novembre de 2007, sota la supervisió de l’Àrea de Coneixement i Recerca, de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Amb la intervenció arqueològica es pretenia, d’una banda, localitzar i documentar possibles restes patrimonials que poguessin veure’s afectades pels
- 5 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
treballs de restauració i adequació dels diversos àmbits de l’edifici, així com obtenir la màxima informació possible de l’àrea afectada per tal de complementar els estudis realitzats fins l’actualitat. En aquest sentit s’ha de tenir en compte que:
a) La configuració singular del Mas Esplugues, en un abric natural de roca en aquest indret, propicià la seva ocupació amb un assentament humà d’origen incert des de temps prehistòrics.
b) Hi ha constància que des del Paleolìtic, altres esplugues o baumes pròximes eren habitades per l’home, entre altres, la Bauma de l’Espluga a Sant Quirze Safaja (a uns 5 qm.), o la Bauma del Gai (Moià).
c) Abrics naturals, com el Puig de la Balma i els dels Òbits, documentats ja en els segles XI-XII, en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Vallès Occidental-Bages); que han estat habitats permanentment o han estat utilitzats com refugis temporals2.
d) Es troba dins una zona amb un alt nombre important de restes arqueològiques i paleontològiques: Cova del Toll, Cova de les Toixoneres (Moià), Dolmen de Cuspinar i el Dolmen de Puig Rodó (Moià), Dolmen del Pla de Trullàs (Monistrol de Calders).
e) Des de la primera referència documentada coneguda de l’any 1192, el Mas ha estat habitat i actiu amb continuitat fins l’any 2002 (a exepció d’un breu període als voltants de 1497). A Catalunya es coneixen pocs casos més en els quals l’ocupació humana de baumes i esplugues s’hagi mantingut fins els nostres dies.
1 MORROS, Jordi, i TRIES, Jordi (2007) 2 FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) - 6 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
Tot i que la major part de l’aspecte actual de l’edifici es podria atribuir a una intervenció força important en el segle XVIII, la seva configuració actual és el resultat de l’acumulació de diverses intervencions en el decurs del temps.
- 7 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
3. ENTORN GEOLÒGIC I GEOGRÀFIC
L’excavació arqueològica que s’ha efectuat, i de la qual presentem la memòria, s’ha dut a terme a la bauma Mas Espluges, que es troba situada a la part occidental del terme municipal de Castellcir, al curs mig de la riera de Fontscalents, ben a prop del recorregut del torrent, en una de les terrasses inferiors de la vall formada per la riera. Per arribar-hi s’ha condicionat una pista, apta per vehicles, amb accès des de la carretera de Castellterçol a Castellcir i Santa Coloma Sasserra 3.
El terme municipal de Castellcir (Vallès Oriental) se situa al sud-est de l’altiplà del Moianès, i a l’oest del massís de la Sauva Negra, que el separa d’Osona. Per Castellcir passen dues rieres:
- La Riera de Castellcir, que comença a la Sauva Negra, travessa tot el terme de nord a sud i va a parar al riu Tenes i finalment al Besòs.
- La Riera de Fontcalents, que passa per la part oest del terme i que curiosament canvia de vertén i va a parar finalment al riu Llobregat.
Les coordenades entre les quals s’estén són 2º 8’59’’ de longitud est Greenwich i 41º 45’ 43’’ de latitud nord.4
Primitivament, el centre del terme de Castellcir es trobava a la vall de la riera de Tenes o de Castellcir, que es forma al nord del terme amb el torrent de la Sauva Negra i els que vénen de sota Santa Coloma Sasserra i Mirambell. A la part esquerra de la dita riera es troba l'important castell de Castellcir o castell Cir, que ha donat nom al municipi, i l'antiga parròquia de Sant Andreu. La riera de Tenes ressegueix per la part de llevant tot el terme, de N a S, fins a
3 Documentació fotogràfica: Foto nº 1. 4 www.icc.es/ - 8 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
les envistes del poble de Sant Quirze Safaja, que gairebé retalla el municipi de Castellcir. Per la vessant W s'estén un altre gran sector del terme, unit al primer per la carenada que travessa l'antic camí de Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Fontscalents, origen de la riera de Marfà o Golarda. Hi ha encara un altre sector del terme, separat d'aquest nucli compacte i que forma un enclavament entre els municipis de Moià, Monistrol de Calders i Castellterçol, que és el format per l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845. Tot el límit E del terme, que va del Serrat de la Creueta, sobre Barnils de Sant Quirze Safaja, al Pla de Bruga i la font de Sauva Negra, fa frontera amb Sant Martí de Centelles i té les cotes més altes de de 909 i 931 metres.5
El sector situat més al N del terme és constituït per l'antiga parròquia de Santa Coloma Sasserra, i forma una altra plataforma situada entre els 870 i els 850 metres; d'aquí cap a l'W i el S del terme va perdent altitud, però mai no baixa dels 700 metres ni dels 650 en el tram inferior de la riera de Tenes. El terreny de Castellcir, tot i que és força accidentat, té amples sectors de conreus ocupats per masies pluriceculars.
Les primeres refèrencies històriques sobre Castellcir i el seu terme es remunten a la primeria de l’any 1000. Aquestes refèrencies històriques es poden trobar en diferents extractes documentals de l’arxiu de l’antic Monestir de Sant Benet de Bages, actualment conservats a l’arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona6.
Els primers noms amb que es fa refèrencia a Castellcir són indistintament Castell de Tenes o Castellcirvio. És molt possible que l’emplaçament del Castell de Tenes fou dalt del Turó de Vilacís, situat a mig camí entre la masia de Ca l’Antoja i la Torrassa sobre el riu Tenes.
5 AA.VV. 1999-2004 6 www.castellcir.net - 9 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
Posteriorment fou el Castell de la Popa, edificiat pels nobles de Castellcir, l’indret que va centrar i dominar el terme a partir del segle XI.
Al llarg de diversos escrits es recullen noms de masos vinculats a aquestes contrades.
Els primers masos estaven situats a la vall i prop del curs del riu Tenes. Al 1350, hi ha constància de que Castellcir devia tenir uns 40 focs o families. En el cens de 1553, es comptabilitzen dotze families; en 1686 set cases, 18 cases el 1740, i 17 cases el 1782.
No es fins el segle XIX que va formar-se el petit nucli de població sobre l’eix de l’anomenat Carrer de l’Amargura, i al seu voltant s’ha desenvolupat l’actual Castellcir 7.
Dins d’aquests masos, destaca el Mas Espluga, en les coordenades UTM X: 428.059, Y: 4624.648 i Z: 666.00 m.s.n.m. Es tracta d’un mas construït sota una bauma o espluga, que li fa de teulada, a la vora d’un meandre de la riera de Fontscalents8. L’edifici, que consta de planta baixa i dues plantes més, es troba abrigat dins una formació rocosa aparentment formada per roques sorrenques; gresos i calcàries, amb ciment esparític del cicle bartonià de l’eocè, d’acord amb el context geològic de l’entorn9. Aquest mas va ser habitat fins a finals del 2002.
La casa forma part d’un conjunt de construccions format per varis elements. Al costat de llevant es troba un cobert adjacent, amb sistemes constructius similars. Enfront de la casa, a continuació del cobert adjacent hi ha un pont romànic (segle XI),10 amb arc de mig punt d’obra de fàbrica de paredat que travessa la riera. Encara més a llevant, situat en el pla superior de
7 www.castellcir.net 8 Documentació fotogràfica: Foto nº 2. 9 Documentació fotogràfica: Foto nº 3. 10 Documentació fotogràfica: Foto nº 4. - 10 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
l’espluga hi ha un altre cobert en desús. A l’altra banda de la riera, en direcció a llevant es troben dues baumes més, que semblen haver estat utilitzades també com estables, corts i magatzems d’eines del camp11.
La façana principal del Mas s’orienta a sud-est i presenta diferents cossos. El cos central, el més extens, ocupa l’espai més elevat i profund de l’espluga i consta de planta baixa, un primer pis, i un segon pis o golfes, i el seu ús principal havia estat l’habitatge. L’edifici compta amb altres cossos més petits situats a banda i banda, destinats anteriorment a estables, corts i magatzems.
La planta baixa del cos principal es distribueix a partir d’un accés aproximadament central, amb dependències de menjador, llar de foc i cuina cap al costat de llevant, i diversos estables cap al costat de migdia.
En la planta del primer pis es repeteix l’organització amb una sala principal que comunica amb una escala al fons de la bauma amb el nivell inferior, i una escala a ran de façana amb el nivell superior. Tant en els costats de llevant com de migdia es distribueixen successives habitacions encadenades, així com una comuna.
En el segon pis o golfes es troben vàries dependències tancades cobertes amb la cavitat de roca natural, així com dues terrasses exteriors.12
11 Documentació fotogràfica: Foto nº 15. 12 MORROS, Jordi, i TRIES, Jordi (2007) - 11 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
4. NOTÍCIES HISTÒRIQUES I INTERVENCIONS ANTERIORS
4.1. Notícies històriques
La zona on s’ha realitzat la intervenció arqueològica té un gran interès patrimonial, arquitectònic civil i està qualificada d’alt valor històric, ja que es tracta d’una masia declarada Be Cultural d’Interés Local (BCIL), des de l’any 2003. Aquesta està construïda dins una bauma o espluga i forma part del nucli urbà de Castellcir 13.
Les primeres notícies de Castellcir són de l'any 923 i fan esment del terme que s'anomenava del castell de Tenes. Aquest castell de Tenes recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019 va canviar el nom o va ésser suplantat al principi del segle XI pel castell Cir o Castellcir, ja que en un document del 1014 ja parla de terres situades al castell de Tenes o Castellcirvioi. En endavant ja surt quasi exclusivament el Castellocirvio Castrocirvi. És evident que cal relacionar l'antic castell de Tenes amb la riera de Tenes i això ens porta a localitzar-lo a l'indret conegut per la Torrassa dels Moros, situada a frec de la riera de Tenes, en un petit turonet on hi ha restes d'una gran torre i de murs que l'envoltaven.
Ben aviat, però, el centre del terme fou el castell Cir, que fa vint anys encara era habitat i que ara es troba espoliat, sense teulades ni sostres i en un estat de degradació aguda. El castell es troba sobre l'esperó rocós d'una petita serra que és com un contrafort del massís de Sauva Negra, el qual, per la seva forma abalmada i de vaixell, és conegut popularment per la Popa. Les seves edificacions, encara imposants, tenen una àrea d'uns 570 metres quadrats i es componen del cos central del castell, al qual s'accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i entrada amb volta de tipus
13 MORROS, Jordi, i TRIES, Jordi (2007) - 12 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
romànic. A l'extrem del penyal, a la part més abalmada, es troba l'antiga església de Sant Martí de la Roca, de tradició romànica, però reformada al segle XVI. Ara ha estat espoliada del seu portal adovellat, que és a una casa de Mura, i d'altres elements arquitectònics.
Els senyors d'aquest castell, que van portar el cognom Castellcirdes del segle XI fins a mitjan segle XIV, eren senyors, o feudataris del rei, de tot el terme del castell o actual municipi. Des del principi del segle XII, amb Bertran de Castellcir (1113-20), els seus senyors feren importants donacions a l'Estany, entre les quals hi havia el domini del seu castell, que posaren sota la protecció de l'Estany, contra el pagament d'un cens. També li cediren drets sobre masos i terres del terme.
El llinatge dels Castellcir fou famós per la seva bel·licositat. El 1294 el rei Jaume II assetjà i prengué el castell a causa de les malvestats comeses pel seu senyor, Gilabert, que també fou excomunicat per Roma per haver mort un canonge i un capellà. Una llegenda local, encara viva, diu que la parroquia de Sant Andreu, que abans es trobava a les envistes del castell, fou traslladada de lloc com a penitència per aquest fet.
La línia directa dels Castellcir s'extingí el 1348 a causa de la Pesta Negra. El 1363 el rei va vendre la jurisdicció i el terme del castell a Gilabert de Centelles, el 1383 ho féu a Pere de Planella, de la família moianesa sovint esmentada. Els seus successors reedificaren una bona part del castell i el posseïren sempre més. Els marquesos de Castell-vell, successors dels antics Planella, el 1942 el vengueren a Frederic Torelló i Cendra14.
14 AAVV. (1999-2004) - 13 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
4.1.2 Referències al Mas Esplugues
La primera referència documental que es conserva del topònim d’Esplugues és de l’any 1014, mentre que l’existència del mas d’Esplugues apareix esmentada ja el 1192.
Amb tot, hi ha constància que, des del paleolític, esplugues i balmes pròximes eren habitades per l’home, com ara la Bauma de l’Espluga, del terme veí de Sant Quirze Safaja (a uns 5 qm). Construccions sota esplugues o balmes també surten esmentades en alguns documents dels segles VIII i IX com a indrets de poblament rural aïllat.
Es creu que, en el poblament dispers, després de la desaparició de les vil·les romanes, els pobladors del segle X que havien aprisionat una terra o l’havien aconseguit en cessió o a precari, inicialment es devien aixoplugar en els albergs que els oferia la natura, com les baumes o esplugues. Aprofitaven les esplugues per a fer construccions molt rudimentàries adossades a la roca o als marges. Utilitzaven la mateixa roca com a paret de fons, aplanaven la part baixa de la roca i l’allisaven per obtenir el sòl de l’habitatge; la part alta la foradaven per encastar-hi les bigues que havien de sostenir la teulada. Al davant de la roca s’aixecaven gruixuts murs de pedra seca, amb la pedra poc treballada.
Si bé en un primer moment a les coves, a les cabanes i a les esplugues, l’espai probablement era compartit per persones i animals, amb el temps es féu una primera separació entre homes i bèsties, i posteriorment s’afegiren més estances segons les necessitats, com podria ser el cas del Mas Esplugues.
Més tard, hi ha constància que en l’any 1380 el Mas es troba habitat i actiu, malgrat la penúria i els problemes de població causats per les epidèmies d’aquell segle.
- 14 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
Però en l’any 1408 apareix descrit que el Mas d’en Roca treballa les terres del Mas Esplugues. Mentre que a partir de les dades del fogatge de 1497 es pot entendre que el Mas Esplugues es troba deshabitat.
En un capbreu s’esmenta que a partir de 1500 el Mas de la Serradora, de Castellterçol, es fa càrrec de les terres del Mas Esplugues.
La següent referència documental indica que en 1553 una família de masovers ocupa el mas.
També en el cens de 1626 apareix esmentat l’edifici habitat. Hi ha constància que en el segle XVII el mas encara pertanyia a la Serradora de Castellterçol.
En dues de les llindes de la façana es troben inscrites les dates 1748 i 1733? o 1755?, moment en el qual sembla haver-se produït una intervenció força important en el segle XVIII en l’edifici. Inclús en el cobert situat al damunt de la bauma es pot llegir en una de les llindes la inscripció 1794.
També hi ha constància de que el mas era habitat els anys 1769 i 1887.
Segons la informació facilitada, el mas ha estat habitat fins l’any 2002 per el masover Joan Tantiñà Font 15.
15 MORROS, Jordi, i TRIES, Jordi (2007) - 15 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
4.2.Intervencions anteriors
Pel que fa a les intervencions anteriors en la zona esmentada, són molt nombroses, tant a nivell paleontològic com arquelògic; i es per això que ens centrarem en les més properes a la zona d’actuació, nomès per citar-ne algunes troballes més importants: Cova del Toll, Cova de les Toixoneres, Balma del Gai (Moià), Dolmen de Cuspinar i el Dolmen de Puig Rodó (Moià), Dolmen del Pla de Trullàs (Monistrol de Calders), i Bauma de l’Espluga (Sant Quirze Safaja). Nomès per citar-ne algunes troballes.
El complex del Toll, amb la cova del Toll i la de les Toixoneres:
Cova del Toll 16. Situada a la comarca natural del Moianès, al terme municipal de Moià, s'obre en l'estrat de roca calcària nodulosa de l'Eocè marí, originada pel curs d'aigua que dóna lloc al torrent Mal, un dels que conformen la capçalera de la riera de Calders. Posteriorment el propi torrent va reomplir la cavitat amb un bon gruix de sediments, sobretot a la galeria sud més ampla, l'entrada de la qual va quedar a més totalment segellada per una esllavissada fa uns milers d'anys. Actualment el cabal del curs subterrani és menor i sol circular només per galeries inferiors, no pas per la sud. Té 1148 m de recorregut total. La cova del Toll és una de les coves prehistòriques d’Europa més rica en fauna del Quaternari, durant la glaciació Würm: hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard... Restes de foc i uns pocs sílex corresponents al Mosterià ens demostren la presència humana de l'home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat) a la comarca (Bages).
16 PETIT, Maria Angels i SURROCA, Joan; (1996) - 16 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
La configuració de les terres moianeses, amb abundoses rieres, amb baumes ben orientades, amb cavitats adequades per a l'assentament dels humans i amb planes on, prèvia deforestació, resulta fàcil la implantació del conreu dels cereals, va fer que l'ocupació durant tota la Prehistòria fos força contínua. Només durant el Neolític Final-Calcolític i el Bronze Final observem un descens en l'ocupació.
Cova de les Toixoneres. La Cova va funcionar com a refugi de grans carnívors durant el final del Pleistocè mig i la primera meitat del superior. En diferents nivells estratigràfics, però es detecten indicis de presència humana que indiquen la reiteració d’ocupacions de curta durada a la cavitat per part de les comunitats humanes del Paleolític mig.
Durant l’estiu del 2007, concretament des del 20 d’agost al 10 de setembre, 25 persones han excavat a la Cova del Toll i la Cova de les Toixoneres, sota la direcció de Jordi Rosell, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).17
Bauma del Gai (Moià). El jaciment de la Balma del Gai (Moià, Barcelona) és un petit abric de 10.5 metres de llarg per 5.5 metres d'ample.
La Balma del Gai s'obre en els materials calcàris eocens, i amb nivells de lutites, el que provoca les alternances de roques de diferent cohesió: roques dures i resistents (calcàries), i toves i poc coherents (lutites).
Les primeres excavacions es van realitzar a la fí de la dècada dels anys 70. Després de diversos anys d'abandonament, en els quals el jaciment va ser completament oblidat, els treballs arqueològics es van reprendre el 1994, en el marc d'un projecte dirigit pel Dr. J.M. Fullola (SERP-UB-). Des de llavors, els
17 www.urv.cat/iphes - 17 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
treballs d'excavació s’han desenvolupat regularment. La seqüència estratigráfica del jaciment es divideix en tres nivells. El primer, denominat “superficial”, presenta vestigis arqueològics barrejats, que inclou tant materials d'època prehistòrica (ceràmiques del Neolític i de l'Edat del Bronze) com materials d'època moderna (monedes i ceràmiques del s. XVII).18
Durant les campanyes de 2002 i 2003 ha estat localitzada una estructura, al nivell "superficial" de la Balma del Gai, que ha suposat una de les primes evidències de poblament ibèric a l'altiplà del Moianès19.
Dòlmens del Moianès20
Dolmen de Puig Rodó (Moià)
Megàlit de cambra simple (dolmen). Fou excavat per la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic a començaments de segle XX. Es va reconstruir l'any 1960. Inicialment es va considerar del tipus anomenat de galeria coberta o sepulcre de corredor, ja que presenta una planta lleugerament rectangular, amb tres parts o cambres. Més endavant, degut a una anàlisi més detallada, s'ha passat a considerar-lo de cambra simple. Tot el megàlit és envoltat de les restes del primitiu túmul, i abraça uns 7 m. de diàmetre. Les troballes de l'aixovar són particularment interessants.
Dolmen La Grossa (Moià)
Megàlit de cambra simple (dolmen). És un dels primers dòlmens identificats com a tals de Catalunya. Es va classificar com a pertanyent a la cultura cèltica, seguint el costum de l'època. Es deia que el feien servir per practicar-hi sacrificis. Un suposat forat existent a la pedra cobertera tenia la funció de recollir la sang de la víctima. Es pot observar que era un típic sepulcre de cambra simple, consistent en tres blocs petris que en sostenien un
18 NADAL J.; ÁLVAREZ, R,; ESTRADA, A.; GARCIA-ARGÜELLES, P. (2003) 19 NADAL J.; ÁLVAREZ, R,; ESTRADA, A.; GARCIA-ARGÜELLES, P. (2003) - 18 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
altre que feia de coberta. Aquest megàlitic, com d'altres d'importants, es troba revestit d'històries mitològiques al seu voltant.
Dolmen Pla del Cuspinar (Moià)
Dolmen que forma part de les excavacions realitzades a finals de la dècada dels anys cinquanta i començament dels seixanta. Es tracta d'una cambra que conserva les tres lloses laterals i que té la coberta desplaçada. L'orientació és nord-sud, amb una inclinació cap el nord-oest. El túmul, molt erosionat, tenia un perímetre ovalat. Es troba en la mateixa pista d’accès a la Cova del Toll.
Dolmen Santa Magdalena
Dolmen situat prop de l'ermita del mateix nom. Si han estudiat unes inscripcions d'època medieval. Quedà parcialment transformat perque els pastors el reaprofitaren com a cabana. És format per dues lloses: la de la capçalera (gravats medievals) i la coberta, a hores d'ara caiguda i desplaçada fent les funcions de lateral. L'orientació que segueix és de nord-sud, amb una lleugera inclinació vers l'est. El túmul es troba molt erosionat. El material aparegut no és gaire important: onze dents d'adult, ossos diversos i dues peces de collaret de pecten com a joiells de l'aixovar.
Dolmen del Pla de Trullàs (Monistrol de Calders)
El monument megalític del Dolmen del Pla de Trullàs, es troba situat dins el terme municipal de Monistrol de Calders, situat a una alçada de 571 m.21. Es tracta d’una construcció feta amb grans pedres a l'època neolítica. És un megàlit del tipus de cambra simple, de mida força gran. Aquests tipus de
20 www.personal.redestb.es/carlosilla/cic13.
- 19 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
sepulcres pertanyen a l'Edat de Bronze, entre el 2000 i el 1500 a.C. Restaurat a principis de l'any 2005.
La primera excavació científica data de l’any 1920 (Centre Excursionista de Vic), on es van trobar diversos fragments de ceràmica feta a mà així com restes antropològiques. Posteriorment es tornà a excavar l’any 2002-2003, afectant les restes del túmul i l’interior de la cambra.
Bauma de l’Espluga (Sant Quize Safaja)
La Bauma de l’Espluga és un jaciment situat a 1.5 qm. al sud-est del poble de Sant Quirze Safaja. Es tracta d’un gran abric de roca calcària, en forma d’arc de cercle, de més de cent metres de longitud i de 15 metres de fondària màxima, que ha sofert continuament l’erosió de l’aigua, que en època humida forma fins i tot un salt que cau per devant de l’abric, formant un petit rierol. Es tracta d’un assentament prehistòric en abric de cronologia de nivells Epipaleolítics i del Neolític Antic.22
La Bauma presenta tres fases: la primera és de caràcter epipaleolític; la segona fase està caracteritzada per una indústria lítica de gratadors, perforadors i geomètrics, encara sense ceràmica; la tercera fase s'inicia amb geomètrics, escassa ceràmica llisa, seguida per ceràmica cardial i tipus Montboló.
Excavat durants els anys 1959, 1960 i 1966, per Ricard Batista; amb uns resultats força interesants, però amb una maca de metodologia, va fer que l’any 1979, Miquel Llongueras i Jean Guilaine, reprenguessin una nova campanya d’excavacions, amb mètodes moderns, per intentar precisar alguns dels dubtes que tenien de les excavacions anteriors realitzades per R.Batista, cosa que en
21 Ajuntament del Monitrol de Calders. 22 MARCET, Roger (1981) - 20 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
gran part no es va aconseguir23. Va servir per constatar que la Bauma de l’Espluga fou un abric ocupat a finals de l’Epipaleolític, al que va succeir sense interrupció un hàbitat del Neolíticantic, caracteritzat per una indústria lítica impregnada encara de tradicions epipaleolítiques i per una ceràmica amb decoració cardial típica.24
23 LLONGUERAS, Miquel (1981) - 21 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
5. METODOLOGIA
Aquesta intervenció arqueològica ha estat realitzada d’acord amb les disposicions de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, i del Decret 78/2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
En aquesta intervenció arqueològica s’ha utilitzat el mètode de registre ideat per Edward C. Harris25 i Andrea Carandini26.
El mètode de registre estratigràfic s’ha fonamentat en l’ús d’un registre codificat (Unitats Estratigràfiques) de tradició anglosaxona, realitzant-se plantes parcials acotades en tots els nivells físics extrets i la documentació fotogràfica pertinent.
Paral·lelament a aquesta tasca s’ha configurat la documentació planimètrica general (escala 1:20), topogràfica i fotogràfica del jaciment.
Es tracta d’una metodologia sistemàtica que consisteix a registrar objectivament els estrats que s’exhumen, amb l’objectiu d’entendre’n la formació, delimitació i ordre de deposició. Per a fer-ho, es numera els estrats sota el nom d’unitat estratigràfica (UE.) de manera que se’ls individualitza uns dels altres. Cada UE es registra en una fitxa on s’indiquen les dades que permeten la seva correcta identificació i descripció (ubicació en el jaciment, característiques físiques, posició física respecte a la resta d’UE del jaciment amb les quals es relaciona).
Aquest mètode també inclou la realització de material gràfic: planimetrÍa d’una banda i fotografia de l’altra. La planimetria es concreta en plantes i seccions, les quals ens donen, respectivament, una visió diacrònica i una de sincrònica de les troballes realitzades. S’ha efectuat dibuix en planta dels sondejos realitzats
24 LLONGUERAS, M; i GUILAINE,J.(1982) 25 HARRIS, 1991. 26 CARANDINI, 1997. - 22 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
(S1, S2, S3, S4, S5)27 i de la secció del perfil en detall dels mateixos. En ambdos casos queden prou representades amb la documentació fotogràfica. Pel que fa al material fotogràfic, és imprescindible per a la constància visual dels treballs realitzats.
En l’excavació dels sondejos s’han documentat els materials observats, així com l’anàlisi de les mostres significatives, amb l’objectiu primordial d’identificar i estudiar arqueològicament les estructures constructives i arquitectòniques visibles.
Cal esmentar també el tractament que es dóna al material arqueològic, si n’apareix durant els treballs d’excavació (no és aquest el cas del seguiment de la present memòria). En primer lloc, es renta amb aigua (sempre que sigui possible per les característiques del material) i se sigla cada peça, per tal de deixar constància del seu lloc de procedència (la sigla consisteix en el codi del jaciment – amb l’any– i la unitat estratigràfica a què pertany el material). I, en segon lloc, les peces preferents, és a dir, aquelles que tenen forma o una decoració prou important, es dibuixen i reben un número per tal que quedin individualitzades.
27 Vegeu, als Annexes, “Documentació planimètrica” - 23 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
6. DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS REALITZATS
El seguiment arqueològic es va portar a terme entre els dies 26 i 30 de novembre de 2007.
El procediment de treball fou el següent: l’extracció del paviment actualment en ús, en els sondejos S1, S3, S4 (estables); capa nivell circulació en el S2 (magatzem) i nivell de capa vegetal en el S5 (àrea de circulació exterior bauma)28. Aquestes tasques es van realitzar de manera mecànica amb l’ajut d’un martell elèctric, i de forma manual, utilitzant pic i pala.
Inicialment, la metodologia utilitzada ha estat la realització de cinc sondejos de 1’5 x1’5 m en el subsòl. Quatre d’ells distribuïts en la planta baixa de l’edifici, i el cinquè a l’exterior de l’edifici, prop de la façana principal, i enfront del pont adjacent29.
El paviment actualment en ús en els sondejos S1, S3, S4 (estables), està format per lloses de pedra calcària, de gran tamany i de mides força irregulars, amb un gruix variable entre 0.18 i 0.22 cm.
La capa nivell circulació en el S2 (magatzem), es nivell d’argila semicompactada de 0.02-0.03 cm. de gruix.
El nivell de capa vegetal en el S5 (àrea de circulació exterior bauma), d’uns 0.15 cm. de gruix.
Les unitats estratigràfiques que aparegueren durant el procés d’excavació es van anar numerant de manera correlativa a partir del número que identificava el sondeig (per exemple, del 100 en endavant en el cas del S1).
28 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica i planimètrica” 29 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica i planimètrica” - 24 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
Els nivells superficials, en els casos S1, S3, S4 (estables), van correspondre als paviments actualment en ús, consistents en lloses de pedra calcària de gran tamany, de mides força irregulars amb un gruix variable entre 0.18 i 0.22 cm. (UE. 100, 300, 400).
Per sota d’aquestes unitats superficials, es documentà un nivell d’argiles de color gris, barrejades amb graves, juntament amb grans blocs de pedres, segurament producte d’antics desprendiments del sostre de la bauma (UE.101, UE.301)30. Mentre que el el S4, només apareix el nivell d’argiles grises amb graves (UE. 401). Sota d’aquest nivell apareix, la roca mare amb signes de degradació (UE 402)31.
Sota el nivell de les argiles, de les graves i dels grans blocs de pedres, torna a aparèixer, en els sondejos S1 i S3, un altra nivell d’argiles de color gris, molt fina i esteril (UE 102, 302), que es recolza directament sobre la roca mare, que presenta un cert grau de degradació (UE 103, 303). Concretament en aquest nivell del S3 (UE.303), es pot apreciar com se li recolza la paret que divideix els estables 2 i 3.32
Els nivells superficials, en els casos S2 i S5, van correspondre als nivells de circulació actuals, (UE 200, 500). Concretament l’UE.200, consistia amb un nivell d’argila semicompactada de 0.02-0.03 cm. de gruix. Mentre que l’UE.500, consistia amb el nivell de capa vegetal d’uns 0.15 cm de gruix33.
Per sota d’aquestes unitats superficials, en el S2 es documentà un reompliment d’argiles de color gris, barrejades amb graves (UE.201), que colmaten una fisura natural de la roca mare. En el S5, documentem un enllosat
30 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica i planimètrica” 31 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica i planimètrica” 32 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica i planimètrica” 33 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica i planimètrica” - 25 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
de pedres calcàries de mides i formes irregulars (UE.501), que correspondria a un àrea de circulació exterior de la bauma34.
Sota el nivell de les argiles i graves (UE.201), i de l’enllosat de pedres (UE.501), apareix ambdos casos, la roca mare, força exfoliada i/o degradada (UE 202, 502).35
34 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica i planimètrica” 35 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica i planimètrica”
- 26 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
7. CONCLUSIONS
El fet de que la primera referència documental que es conserva del topònim Esplugues és de l’any 1014, i que l’existència del Mas Esplugues apareix esmentada ja el 1192, ens feia concebre la possibilitat de que en algún dels sondejos efectuats en aquesta intervenció, es puguéssin localitzar restes d’una ocupació més antiga, concretament que remontés a algún moment de la prehistòria.
Però el control arqueològic efectuat al Mas Esplugues va servir per constatar la inexistència d’estructures arqueològiques en les zones sondejades.
En concret, únicament es documentà el paviment, actualment en ús en els estables 1 i 2, sondejos S1, S3 i S4 (UE.100, 300 i 400), així com un nivell d’argiles grises (UE. 101, 301 i 401).
Així doncs, constatem que la intervenció arqueològica ha tingut resultats negatius, ja que no només no han aparegut estructures dignes d’interès des d’un punt de vista arqueològic, sinó que tampoc no s’ha recuperat material arqueològic.
Sí que hem de resaltar un fet que ens ha cridat molt l’atenció, i ha estat la nul·la existència de restes materials, no ja d’època prehistòrica, sinó que no s’ha localitzat cap tipus d’indici, ja sia de caire ceràmic, faunistic, orgànic, metàli.lic, etc, que pugués estar vinculat a altres períodes cronològics, medievals, moderns, contemporanis, (segles XII-XXI), en els que hi ha constància que el Mas Esplugues fou habitat.
Estem davant d’un fet infreqüent, i potser poc habitual, d’un hiatus material insòlit, que abarca prop de deu segles.
D’altra banda, creiem que seria interessant contemplar la possibilitat d’endagar una campanya de seguiment i prospecció, i en tot cas fer petits - 27 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
sondejos en alguns indrets i petites baumes que envolten el Mas Esplugues 36, tot remontant la riera. Entre elles destaca una gran bauma que es troba a l’altre costat del riu, gairabé davant del Mas Esplugues. Es tracta d’un abric37, situat en un antic meandre de la riera de Fontcalents i que ofereix totes les condicions per haver estat habitada al llarg de la història. Actualment, tal com es pot observar en el material fotogràfic adjunt, hi trobem restes d’una antic tancat, portser per a bestiar, així com una gran acumulació de runa contemporània. En aquests moments serveix d’aixopluc pel ramats que hi pasturen en els camps adjacents.
Serà necessari, doncs, esperar que futures intervencions arqueològiques en aquesta l’àrea ampliïn els nostres coneixements i poder així respondre als interrogants plantejats sobre el poblament del Mas Esplugues i els seus voltants al llarg de la prehistòria i història.
Per acabar, farem referència a dues creus gravades en la roca, que es localitzen en uns afloraments rocosos prop del Mas Esplugues. Desconeixem la seva natura, i no hem trobat indicis bibliogràfics i historiogràfics que ens puguin aclarir tant la seva cronologia, així com la seva funcionalitat, ja sia com a creus de terme o com simbologia religiosa.
36 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica” 37 Vegeu, als Annexes, “Documentació fotogràfica”
- 28 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
8. BIBLIOGRAFIA
AA. VV. (1999-2004): “Gran enciclopèdia catalana”. 15 vol. Edicions 62 Enciclopèdia Catalana, S. A. Barcelona.
AA.VV. (1997): ” Viure un dia al Toll ”. Quaderns de Treball del Museu
Nº 5. Ajuntament de Moià.
AJUNTAMENT DE CASTELLCIR: www.castellcir.net.
AJUNTAMENT DE CASTELLCIR: “ Aprofitament del bosc i del recursos vegetals. Esplugues (Castellcir).”-. Esplugues radial 6. Ecomuseu del Moianès. Triptic.
AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS: “ Dolment del Pla de Trullàs. Monistrol de Calders”-. Element patrimonial. Ecomuseu del Moianès. Triptic
ARAGALL, Assumpta (1991): “ La prehistòria a Catalunya “. Editorial
Barcanova, Barcelona.
CARANDINI, Andrea (1997): “Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica”. Editorial Crítica. Barcelona.
DAURA, A.; SÁNCHEZ, E. (1993): “Introducció a l'arqueologia de Catalunya. Prehistòria i Antiguitat” . Ed. Teide, Barcelona.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1992): “Camins i fonts del Parc Natural de St. Llorenç del Munt i Serra de l’Obac”. Barcelona
FERRANDO i ROIG, Antoni (1983): “El Parc Natural de St. Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Bandolers, camins i hostals” Sabadell.
- 29 -
Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental)
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES: Hipermapa. Atles electrònic de Catalunya. HARRIS, Edward C. (1991): “Principios de estratigrafía arqueológica”. Crítica. Barcelona. HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; i MISERACHS, Toni (1995): “Atles d’història de Catalunya” . Edicions 62. Barcelona. LLONGUERAS, Miquel (1981): “ La Bauma de l’Espluga (Sant Quirze Safaja, Barcelona.”. pag. 121-135 A EL NEOLÍTIC A CATALUNYA. TAULA RODONA DE MONTSERRAT, maig 1981. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. LLONGUERAS, M; i GUILAINE,J (1982): “Balma de l’Espluga, Sant Quirze Safaja”, a LES EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A CATALUNYA EN ELS DARRERS ANYS. Direcció General del Patrimoni Artístis.Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. MARCET, Roger (1981): “ El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya”. Pag. 15-27 A EL NEOLÍTIC A CATALUNYA. TAULA RODONA DE MONTSERRAT, maig 1981. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MORROS, Jordi, i TRIES, Jordi (2007): “El Projecte Bàsic I d’execució. Consolidació dels Murs de da planta baixa. Restauració del Mas d’Esplugues. Radial de l’ecomuseu del Moianès a Castellcir”. Ajuntament de Castellcir. - 30 - Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental) NADAL Jordi; ÁLVAREZ, Ramón,; ESTRADA, Alícia; GARCIA- ARGÜELLES, Pilar (2003): “ La Balma del Gai (Moià). Primeres proves d'ocupació ibèrica a l'altiplà del Moianès” a XIII COL·LOQUI INTERNACIONAL D'ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ. Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003. PETIT, M.A.; SURROCA, J. (1987): "La prehistòria del Moianès". Ajuntament de Moià. PETIT, M.A.; SURROCA, J. (1996): "Els nostres orígens. La prehistòria del Moianès". Ajuntament i Patronat de Museus de Moià. TARRÚS i GALTER, Josep (2003): “ Els constructors de megàlits a Catalunya: cistes i dòlmens entre el mil.lennis V-III cal.A.c.”. Cota Zero, nº 18.Vic. www.icc.es/. Institut Cartogràfic de Catalunya. www.personal.redestb.es/carlosilla/cic13. www.urv.cat/iphes: l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). - 31 - Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental) 9. REPERTORI ESTRATIGRÀFIC Fitxa d'unitat estratigràfica U. E. : 100. Sector: Sondeig 1. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Paviment actualment en ús a l’estable nº1. DESCRIPCIÓ : Lloses de pedra calcària de formes irregulars, amb gruixos variables entre 0.18 i 0.22 cm. Es va documentar aproximadament a 0.14 cm sobre el punt 0 establert pels arquitectes. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 101. És cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega Fitxa d'unitat estratigràfica U. E. : 101. Sector: Sondeig 1. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Nivell argiles, graves i blocs de pedra. DESCRIPCIÓ : Nivell d’argiles grises barrejades amb graves, juntament amb grans blocs de pedres (sorrenca), segurament producte d’antics desprendiments del sostre de la bauma. Es va documentar aproximadament a - 0.30 cm MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 102. És cobert 100. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega - 32 - Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental) Fitxa d'unitat estratigràfica U. E. : 102. Sector: Sondeig 1. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Nivell argiles DESCRIPCIÓ : Nivell d’argiles de color gris, molt fina i estèril. Es recolza directament sobre la roca mare. Es va documentar aproximadament a – 0.60 cm. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 103. És cobert 101. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega Fitxa d'unitat estratigràfica U. E. : 103. Sector: Sondeig 1. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Roca mare. DESCRIPCIÓ : Nivell de roca mare (sorrenca) amb signes d’exfoliació. L’estrat s’estenia més enllà de la cota màxima de profunditat de la cala (es documentà a – 0.74 cm). MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a És cobert 102. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega - 33 - Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental) Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 200. Sector: Sondeig 2. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Nivell de circulació actualment en ús al magatzem. DESCRIPCIÓ : Nivell d’argiles semicompactades de color gris de 0.02-0.03 cm de gruix. Es va documentar aproximadament a 0.22 cm. sobre el punt 0 establert pels arquitectes. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 201. És cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 201. Sector: Sondeig 2. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Nivell argiles, graves. DESCRIPCIÓ : Nivell d’argiles grises, barrejades amb graves, amb un gruix de 0.25 cm. Es va documentar aproximadament a 0.20 cm. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 202. És cobert 200. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega - 34 - Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental) Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 300. Sector: Sondeig 3. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Paviment actualment en ús a l’estable nº2 DESCRIPCIÓ : Lloses de pedra calcària de formes irregulars, amb gruixos variables entre 0.18 i 0.22 cm. Es va documentar aproximadament a 0.25 cm sobre el punt 0 establert pels arquitectes. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 301. És cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 301. Sector: Sondeig 3. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Nivell argiles, graves i blocs de pedra. DESCRIPCIÓ : Nivell d’argiles grises, barrejades amb graves, juntament amb grans blocs de pedres (sorrenca), segurament producte d’antics desprendiments del sostre de la bauma. Es va documentar a 0.16 cm MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 302. És cobert 300. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega - 35 - Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental) Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 302. Sector: Sondeig 3. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Nivell argiles DESCRIPCIÓ : Nivell d’argiles de color gris, molt fina i estèril. Es recolza directament sobre la roca mare amb més o menys grau de degradació. Es va documentar aproximadament a – 0.65 cm. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 303. És cobert 301. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 303. Sector: Sondeig 3. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Roca mare. DESCRIPCIÓ : Nivell de roca mare (sorrenca) amb signes d’exfoliació. L’estrat s’estenia més enllà de la cota màxima de profunditat de la cala (es documentà a – 1.05 cm. aproximadament). MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a És cobert 302. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega - 36 - Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental) Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 400. Sector: Sondeig 4. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Paviment actualment en ús a l’estable nº2 DESCRIPCIÓ : Lloses de pedra calcària de formes irregulars, amb gruixos variables entre 0.18 i 0.22 m. Es va documentar aproximadament a 0.0 cm. Sobre el punt 0 establert pels arquitectes. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 401. És cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 401. Sector: Sondeig 4. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Nivell argiles, graves. DESCRIPCIÓ : Nivells d’argiles grises, barrejades amb graves, amb un gruix d’un 0.20 cm. Es va documentar aproximadament a - 0.22 cm. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 402. És cobert 400. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega - 37 - Memòria de la intervenció arqueològica al Mas Esplugues (Castellcir, Vallès Oriental) Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 402. Sector: Sondeig 4. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Roca mare. DESCRIPCIÓ : Nivell de roca mare (sorrenca) amb signes d’exfoliació que es documentà a – 0.30 cm. aproximadament. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a És cobert 402. per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega Fitxa d’unitat estratigràfica U. E. : 500. Sector: Sondeig 5. Fase: -- Cronologia: Contemporània. DEFINICIÓ : Capa vegetal DESCRIPCIÓ : Nivell de capa vegetal, d’un 0.15 cm de gruix. Cobreix l’enllosat de pedres d’una àrea de circulació exterior a la bauma. Es va documentar aproximadament a 0.0 cm. Sobre el punt 0 establert pels arquitectes. MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a És reblert per Cobreix a 501. És cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega - 38 -