DESEMBRE DEL 2014 CYNTHIA SANS POBLE A POBLE

La Seu d’Urgell, ambelCadíalfons. SEGRE DESEMBRE DEL 2014 2 ALT URGELL POBLE A POBLE

17 de gener FESTIVITAT DE SANT ANTONI La Cofraria prepara més de 3.000 racions d’escudella per repartir entre tots els assistents. La Seu ha acollit aquest any la Trobada de Fires a la Seu Ranxos de Catalunya i 8 colles van cuinar els seus plats típics al llarg i ample del passeig Joan Brudieu. Veïns i turistes van poder degustar d’Urgell les especialitats de cada una de les localitats visitants LaSeu,capitaldelformatgeartesà

La ciutat es converteix cada any en l’aparador dels petits formatgers de tot el Pirineu. Prop de 70.000 visitants han passat per un conjunt urbà que també és un gran exponent del romànic

CYNTHIA SANS a Seu treballa fa molts anys Lper articular una estratègia econòmica, paisatgística, tu- rística i cultural al voltant d’uns elements tan globals i alhora tan propers com són la llet i el for- matge. No en va compta amb la Fira de Sant Ermengol, certamen mil·lenari i que just fa vint anys va saber reinventar-se i especia- litzar-se en el formatge artesà del Pirineu. Més de 40 produc- tors artesans de punta a punta dels Pirineus, del Mediterrani a l’Atlàntic i de nord a sud.Tot un espectacle per als sentits que ha convertit aquesta cita en un es- deveniment nacional que cada any acull al voltant de 70.000 visitants. I és que la Seu i el for- matge estan vinculats des de fa molt temps. L’any 2015 se cele- brarà el centenari de la Coope- rativa Cadí, indústria puntera de la producció i elaboració làc- tica del país. Coincidint amb aquesta commemoració, la Seu ha sol·licitat a la Generalitat que la reconegui amb la Creu de Sant Jordi. De la mà de Cadí, la Seu té dues marques de qualitat ali- mentària, DOP formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya i DOP man- tega de l’Alt Urgell i la Cer- danya. Per tant, és evident que la relació del formatge amb la ciutat és sòlida i profunda. L’aposta de la ciutat i de la co- marca ha passat per potenciar aquesta relació amb la llet i el seu derivat: situar la formació de formatgers a l’EscolaAgrària del Pirineu, crear rutes turísti- Una vista de la Seu d’Urgell, amb el passeig Joan Brudieu en primer pla i la majestuosa serra del Cadí retallada al fons. ques per visitar formatgeries, de- dicar a aquest món una planta i múltiples activitats de l’Espai Er- les comunicacions, que cal fer piragüisme dels Jocs Olímpics mengol-Museu de la Ciutat, po- esment de l’aeroport d’Ando- del 1992 va representar un gran tenciar aquests productes en el rra-la Seu, que a partir del pro- impuls en el desenvolupament comerç i l’hostaleria local, entre per dia 8 de gener podrà acollir de la ciutat i en la seva projec- d’altres. vols comercials. Falta, això sí, ció exterior. D’aquesta n’han Amb 12.533 ciutadans és la concretar quines són les línies quedat unes grans instal·lacions, població de l’àmbit de l’Alt Pi- interessades a operar-hi.Aero- el Parc Olímpic del Segre, on a rineu i l’Aran amb més habi- ports de Catalunya es continuarà més del piragüisme es pot prac- tants, concentrant-ne més del La Seu disposa fent càrrec de la gestió i l’explo- ticar ràfting i hidrotrineu i comp- La catedral de 17%.A 691 metres d’altitud, el tació, mentre queAndorrà apor- ta amb un centre de rutes de terme és molt pla, amb l’excep- de dos marques tarà el 50% del cost d’explota- BTT.Amb un alt valor social al Santa Maria és ció del serrat de Castellciutat, el ció i una part variable en funció tractar-se d’un punt de trobada qual domina la ciutat. L’entorn de qualitat del nombre de passatgers que hi entre molts dels seus veïns, cal l’única romànica paisatgístic, amb la serralada del arribin. destacar el passeig Joan Brudieu, Cadí com a teló de fons, és un alimentària Econòmicament, està molt envoltat dels seus plataners cen- de Catalunya dels primers atractius que des- vinculada al Principat d’Ando- tenaris com a element d’iden- cobreix el visitant quan tot just rra, amb més d’un miler de tre- titat. La Seu és també un gran arriba a la Seu per qualsevol dels L’aeroport podrà balladors fronterers. La capital exponent del romànic. El con- Econòmicament, camins que hi menen. La Seu és compta també amb un sector co- junt catedralici està format per un important nus de comunica- acollir vols mercial ampli i diversificat, amb la catedral de Santa Maria, úni- la Seu continua cions. En aquest terme confluei- mercat setmanal tots els dimarts ca catedral romànica de Cata- xen les carreteres que vénen de comercials a partir i dissabtes, i disposa d’una ofer- lunya i que la ciutat demana que molt vinculada , de Cerdanya i d’Ando- ta hotelera molt completa. sigui considerada patrimoni de rra. És en aquest àmbit, en el de del 8 de gener La celebració de les proves de la humanitat. a Andorra ALT URGELL 3 DESEMBRE DEL 2014 SEGRE POBLE A POBLE

Últim cap de setmana d’agost Tercer cap de setmana d’octubre 8 de setembre FESTA MAJOR FIRA DE SANT ERMENGOL OPORTUNITATS Un programa ple d’actes per a tots els públics i totes les Promoció, difusió i projecció exterior dels formatges Organitzat per la Unió de edats. Destaca el Ball Cerdà, que aquest any ha guanyat elaborats als Pirineus. La fira també compta amb Botiguers de la Seu, és un el concurs de la Dansa més Viva dels Països Catalans. Un diferents espais per a la ramaderia, l’artesania, la venda mercat on els establiments web exclusiu informa de tots els actes i aquest any ambulant o els concessionaris de vehicles. Al voltant de ofereixen els seus productes l’ajuntament ha recuperat els actes del dimarts 70.000 visitants hi acudeixen any rere any amb rebaixes en parades al carrer Major. Agost RETAULE programes de gestió forestal «La Seu és i ha de ser encara més molt interessants des del punt Espectacle medieval de de vista laboral, energètic, llum i so sobre les pedres d’ordenació del territori i mil·lenàries dels claustres una referència en qualitat de vida» econòmic. Millora de comu- de la catedral que evoca nicacions: fibra òptica i aero- moments de la vida del port. Estratègia internacional bisbe. Hi participen més Albert Batalla restal, l’esport, la producció de la ciutat: catedral, patri- d’un centenar d’urgellencs, ALCALDE LA SEU D’URGELL agroalimentària de qualitat. moni de la Unesco, i també La Seu és i ha de ser encara canvis legislatius a Andorra entre actors, tècnics i Quines són les principals més una referència en qua- que poden transformar les re- attrezzo. prioritats per a la ciutat? litat de vida per a les perso- lacions econòmiques i labo- Davant els temps que ens ha nes. rals des les dos bandes. 31 de març tocat viure, fa uns anys que Quins atractius té la Seu? Al gener l’aeroport podrà CARAMELLES treballem sobretot en el man- La catedral, l’única romànica acollir vols comercials. Hi ha Les cantades rememoren la teniment de la cohesió social de Catalunya i punta de qui dubta de la seva viabili- tradició de celebrar i la recuperació econòmica. llança del turisme pa- tat. Quin paper ha de tenir la l’arribada de la Pasqua. Són L’evolució és lenta, però va trimonial i cultural; el infraestructura? 70 veus i 10 músics que en la bona direcció. La pobla- Parc Olímpic, com a Durant els 4 anys que ha ope- ció es manté, l’atur es va re- element principal per rat en la modalitat d’aviació recorren els carrers. El dia duint, el turisme torna a créi- ser referent en els es- privada hi ha hagut 9.500 abans són les infantils, que xer, el saldo comercial anual ports a la natura del operacions.Ara, amb l’ober- recorren els principals és positiu...Ajudem i volem sud d’Europa; i el for- tura comercial i la col·labora- carrers del centre de la Seu ajudar en tot això i fer-ho matge, que ens ajuda a ció entre el territori, Genera- amb projectes i programes de ser capital formatgera litat i Andorra en la gestió i tot tipus basats en elements i també gastronòmica. promoció, es pot convertir en importants: el patrimoni cul- Algun àmbit per po- una porta turística important tural, el turisme, el comerç, tenciar? que hem de saber aprofitar i l’entorn natural, la gestió fo- Hem començat alguns aprofitarem. SEGRE DESEMBRE DEL 2014 4 ALT URGELL POBLE A POBLE

L’herència dels dinosaures ha deixat petjada en forma d’ous fòssils Acordionistes, raiers i espectacles medievals omplen un estiu turístic

A l’esquerra, parapentistes disfrutant d’un paisatge únic.

Un any a L’AltUrgell,unacomarcade l’Alt Urgell 31 de maig i 1 de juny tradicions,culturaiesports FESTA DE LES TREMENTINAIRES Les valls de la Vansa i Tuixén reten homenatge a les padrines que guarien amb remeis casolans i que venien mentre viatjaven de El turisme i la neu són grans atractius que concentren els principals poble en poble. esforços comercials, inversors i de promoció. D’altra banda, la població persegueix reivindicacions en infraestructures com el túnel dels Tres Ponts

CYNTHIA SANS l turisme és el veritable sec- des de l’any 1985. Es tracta del Etor preeminent de l’econo- Centre d’Interpretació Paleoam- mia de l’Alt Urgell, en tant biental Dinosfera, el qual ara fa que ha experimentat un creixe- uns mesos està tancat al públic ment important en els darrers essent objecte de la finalització anys i que entorn seu se concen- de la seva museografia, i el Mi- tren els principals esforços co- rador del Cretaci (espai que dó- mercials, inversors i de promo- na a conèixer un dels jaciments 24 al 28 de juny ció. I és que a més del paisatge, de fòssils d’ous de dinosaure més PICURT l’Alt Urgell és una destinació per- importants d’Europa). I és que si Mostra de cinema de llargmetratges, fecta per a la pràctica del turis- bé el mitjà de vida de la comar- me actiu, sobretot hivernal, ca ha estat tradicionalment agrí- telefilms i curts de muntanya que té gràcies a les 2 pistes d’esquí de cola i ramader, els últims temps lloc entre Artedó i la Seu. fons (Sant Joan de l’Erm iTui- aquest s’ha anat diversificant amb xent-LaVansa, a més d’Aransa i una forta implantació del sector Lles, ja a la Cerdanya). No obs- terciari i en el que el turisme té tant això, el futur també passa any rere any un pes predomi- per la desestacionalització i ofe- nant. reix una infinitat de possibilitats Les tradicions i les festes tam- dins de les activitats d’aventura. poc poden deixar de mencionar- La instal·lació esportiva em- se. El pas del riu Segre va per- blemàtica és el Parc Olímpic del metre el desenvolupament de Segre, on es pot fer piragüisme, El ‘Retaule de Sant Ermengol’,espectacle medieval cada mes d’agost l’ofici de raier.També, la seua flo- ràfting i hidrotrineu. Els esports ra i entorn natural van ser ele- d’aventura també tenen un lloc ments essencials per a l’existèn- 25,26i27dejuliol aOrganyà,onespotvolarenpa- amb la Noguera, el Pallars Jussà i és en aquest sentit que formen cia de professions com la de tre- TROBADA D’ACORDIONISTES rapent, i a , on hi ha un i el Berguedà, les quatre comar- part del projecte Terra de Dino- mentinaire.Així,el consell ha im- circuït habilitat per a la conduc- ques tenen en comú un extraor- saures.Així, Coll de Nargó dis- pulsat una ruta etnogràfica, que Durant tot un cap de setmana ció amb vehicles tot terreny. dinari, desconegut i singular pa- posa de diferents infraestructu- comprén diversos espais temàtics Arsèguel es converteix en la capital L’Alt Urgell destaca també per trimoni paleontològic, el dels úl- res dedicades als dinosaures i als com ara el Museu dels Raiers de europea d’acordionistes. En les últimes la gran herència que conserva de tims dinosaures que van habitar jaciments d’ous i nius d’aquests Coll de Nargó, el de lesTremen- edicions també hi participa la Seu. l’era dels dinosaures. Juntament laTerra ara fa 65 milions d’anys, animals que s’estan investigant tinaires deTuixén, el delVi ALT URGELL 5 DESEMBRE DEL 2014 SEGRE POBLE A POBLE

FERRAN CARRICONDO

les entitats esportives, fan un gran esforç organitzatiu que «El món associatiu i comporta un important valor afegit als establiments hote- sobretot les entitats lers i comercials de la nostra comarca, i per tant, són un clar motor econòmic esportives són un clar Pot descriure quins són els principals atractius a l’hora motor econòmic» de vendre’ns? Tenim un patrimoni natural, 6i7desetembre cultural, arquitectònic i gas- FIRA DEL LLIBRE Jesús Fierro tronòmic de primera divisió. PRESIDENT CONSELL COMARCAL Estem situats entre dos parcs Organyà acull la trobada naturals, amb kilòmetres i ki- d’escriptors i lectors amb Fins fa uns anys Andorra te- lòmetres de rutes marcades, la presentació de llibres i nia un gran paper i absorvia tant per fer a peu com en bi- revistes vinculats al Pirineu una bona part de l’atur de cicleta.També tenim la Ca- l’Alt Urgell. La situació actual tedral de la Seu, única romà- ja no és la mateixa. Quin mo- nica de Catalunya, SantVi- del hauria de seguir la comar- cenç d’, la Col•le- ca per sortir del context en giata de Castellbó, o el romà- que ens trobem? nic de laVansa, i així podrí- Bé, no es del tot correcte.A em continuar i continu- Andorra hi havia arribat a tre- ar. Tenim Coll de ballar mes de 3000 persones Nargó com un re- frontereres,Actualment són ferent mundial unes 1.600.Tot i això, conti- en temes de di- nua generant llocs de treball. nosaures. I no De fet, hi ha una estreta puc acabar la 9i10d’agost col•laboració amb el govern resposta sense MERCAT CÀTAR en matèria d’ocupació. Estem fer una clara re- treballant per tal de reforçar ferència a la És un mercat de tipus medieval tant el sector primari com el nostra gastro- que s’organitza cada any al poble terciari, mitjançant les po- nomia i d’una de Castellbò i que recorda el lítiques actives d’ocupació manera molt es- passat càtar de la població. amb el SOC i en programes pecial als for- adreçatsaempresesialmón matges. 16 d’agost de l’emprenedoria.Tampoc sectors, també està patint els A nivell d’infraestructures, BAIXADA DE RAIERS hem de perdre de vista i hem efectesdelacrisi,sibédesde quin paper creu que pot arri- d’estar atents als canvis legis- les institucions s’intenta mi- bar a jugar l’aeroport? Una de les poblacions amb més latius que es produiran aAn- tigar mitjançant l’organitza- Crec que un paper molt im- tradició raiera del Pirineu, Coll de dorra, que de ben segur es- ció d’esdeveniments com la portant, tant a nivell turístic Nargó, reivindica l’antic ofici dels devindran una oportunitat. Trobada Empresarial al Piri- com comercial. És una infra- raiers. Cada estiu organitzen la Quin estat de salut té el turis- neu o la Seu Ciutat del Bas- estructura que és bona per la baixada de dos rais. mealanostracomarca? quet Català. Cal dir també comarca, però que també en És un moment delicat i el tu- que en aquest sentit, el món aquest sentit és clau la col•la- desembre i gener risme, al igual que la resta de associatiu i molt especialment boració d’Andorra. MÓN MÀGIC DE LES MUNTANYES 15i16d’agost La programació nadalenca de de Muntanya de Pont de nes a finals de juliol. L’Alt Ur- La població, per la seva ban- CERCAMÓN la Seu compta amb una Bar, la Farinera de Montferrer gell també disposa d’un extens da, persegueix reivindicacions i el Pou del Gel d’, a més i valuós patrimoni cultural que que ja s’han convertit en històri- Les ruïnes de l’antic priorat de quarantena d’activitats per a tota la família. El tret de sortida de la fàbrica-museu de llanes té en el romànic la seua culmi- ques. Es tracta de la construc- Santa Maria de Costoja, on van d’Arsèguel, el Museu del Pagès nació. Les esglésies de la comar- ció delTúnel delsTres Ponts a la ser enterrats els vescomtes Arnau és l’encesa de llums i tot gira de Calbinyà i el de la Moto a ca amb elements romànics su- C-14, una millora per a la qual i Ermessenda, es troben a la vall al voltant de la mitologia Bassella. peren el centenar, amb exem- els veïns han iniciat una recolli- de Castellbò i cada any acullen la dels Pirineus. A més de la baixada dels ples tan representatius com la da de signatures i els ajunta- representació d’aquesta obra de raiers de Nargó a mitjans catedral de Santa Maria, a la ments i el Consell Comarcal han d’agost, una tradició recupera- Seu, o Sant Serni deTavèrno- aprovat mocions per reclamar- teatre de l’escriptor Lluís da fa més de vint anys, una al- les, aAnserall.A la catedral de ne al Govern la construcció.Així Racionero amb 26 actors locals i tra de les festes més destacades la Seu s’hi representa, cada pri- mateix, els veïns de Montferrer música medieval. és la trobada d’acordionistes mera quinzena d’agost i des del i Castellbò també exigeixen la d’Arsèguel, que enguany va 1957, l’espectacle medieval del millora de la cruïlla que traves- congregar més de 4.000 perso- Retaule de Sant Ermengol. sa el municipi. SEGRE DESEMBRE DEL 2014 6 ALT URGELL POBLE A POBLE Oliana

Què visitar: Les Piques Telèfon: 973 470 013 El Pou del Gel Camping d’Oliana Olianaaconsegueix Ermita de Sant Andreu del Entrellacs Castell Telèfon: 973 470 356 Sant Jaume de Graell Entitats: Associació Cultural Armats elsseusregshistòrics On dormir: d’Oliana Cal Petit Telèfon:973 470 693 Telèfon: 973 470 449 Sardanistes d’Oliana L’ajuntament treballa en projectes com la restricció dels Truc Telèfon: 973 470 399 vehicles pesants per l’interior de la població Telèfon: 973 470 180 Passió Viva

AJUNTAMENT OLIANA On menjar: Telèfon: 973 470 476 ls regs compensatoris pel Les piscines Oliana Country Club Epantà de Rialb que afecten el municipi d’Oliana estan Telèfon: 973 470 649 Telèfon: 658847505 llestos i els pagesos els posaran Jardí Grup de teatre Pou del Gel en funcionament la propera Telèfon: 973 470 513 campanya de reg. D’aquesta for- Telèfon: 659181938 ma, el municipi ha aconseguit La Rasa Grup excursionista una reivindicació ja històrica i Telèfon: 973 470 722 d’Oliana que acumulava anys de retard. Rebollé http://www.grupexcursionis Aprofitant les oportunitats que taoliana.org/ dóna aquesta infraestructura, Telèfon: 973 470 416 l’ajuntament està estudiant al- Diego’s Escola de Puntaires ternatives per poder implantar Telèfon: 973 463 158 Telèfon: 973 470 064 nous tipus de cultius per poder treure més bon rendiment de les terres que fins ara no es podien regar. Si bé aquesta ha estat una de les prioritats del municipi, no és l’única. En l’àmbit del ben- «Treballem en projectes estar de la gent gran, Oliana aca- ba d’iniciar un programa d’acompanyament, amb la par- per atendre totes les ticipació de Càritas i el Consor- ci d’Atenció a les Persones de necessitats dels veïns» l’Alt Urgell , que permetrà que la gent gran que es troba sola pugui rebre atenció. Altres projectes a destacar Miquel Sala són la recuperació d’espais molt ALCALDE D’OLIANA deteriorats com ara la part més antiga del cementiri, o l’adqui- “Si bé els regs han estat una de les sició d’una màquina per realit- prioritats més importants, no ha estat zar la neteja dels carrers.Uns al- l’única. Tenim una mà d’iniciatives prou tres dos projectes grans que van importants per poder atendre totes les enllaçats entre ells són la millo- necessitats dels nostres vilatans i això és ra de l’avinguda Barcelona, (en gràcies a la gran implicació de tot aquests moments s’està redac- tant el projecte i es vol acabar l’equip.Tampoc hem deixat de costat i l’obra el novembre del 2015), seguim lluitant perquè la Confederació i la restricció de l’accés dels Hidrogràfica de l’Ebre faci l’inversió Oliana obrirà una oficina de turisme per atendre els visitants. necessària per realitzar el llac de cua i així sumar un nou atractiu. I la compra de la Les finances vehicles pesants per l’interior turisme, aquest cop a través d’un caserna de la Guàrdia municipals han del poble gràcies a la construc- conveni amb l’empresaTaurus. Civil. També hem ció d’una rotonda a l’alçada de Pel que fa a la situació econòmi- aconseguit l’antiga caserna de la Guàrdia ca, el consistori està pagant en millorat i ara estan Civil. terminis inferiors als 15 dies i el l’estabilització Als voltants del més de març nivell d’endeutament l’han re- pressupostària”. pagant a 15 dies també s’obrirà una oficina de duït al voltant del 70%. ALT URGELL 7 DESEMBRE DEL 2014 SEGRE POBLE A POBLE Elplaerdedisfrutarlaneuenfamília

Els esports hivernals, especialment l’esquí nòrdic, són un dels grans atractius de l’Alt Urgell en aquesta època de l’any, radicats a les estacions de Sant Joan de l’Erm i Tuixent-La Vansa

C.S a neu és un dels reclams més poderosos de l’Alt Urgell Temporada Ldurant aquest període hiver- nal. La comarca disposa de dos 2014-2015 estacions d’esquí nòrdic, ideals TUIXENT-LA VANSA per disfrutar en família. Comanovetatsl’estacióha La de Tuixent-LaVansa està realitzat una important situada a la cara nord del massís ampliació de la zona d’inici del Port del Comte, que abraça de pistes i remodelat les des de la muntanya de l’Arpm a una alçada de 1830 m, fins a Prat zones de trineus i jardí de Llong, a 2150 m. L’estació és un neu per tal de millorar la mirador des d’on es pot contem- seguretat. També ha fet una plar el massís del Pedraforca, la aclarida selectiva d’arbres serralada del Cadí i gairebé to- per millorar la innivació al ta la serralada dels Pirineus. circuit de l’Arp. Ha instal·lat Tuixent-LaVansa disposa d’un una nova estació total de 32 km de circuits de di- meteorològica, amb dades versos nivells per practicar l’es- actualitzades al web. Ha quí de fons, que discorren pels boscos de la muntanya de l’Arp. ampliat alguns trams del Ofereix l’oportunitat d’apren- circuit de Prat Llong per tal dre l’esquí de fons en una es- de millorar la seguretat i cola en què es poden fer classes repintat les places de particulars o en grup, amb cur- pàrquing i segellat asfàltic a sos intensius els caps de setma- la carretera d’accés a pistes. na i amb lloguer de material. També hi han senyalitzats di- Estades escolars versos recorreguts per fer amb 2014-2015 raquetes de neu que sumen 4 quilòmetres. Mentre es passeja SANT JOAN DE L’ERM es pot disfrutar del paisatge de Els més joves poden aprendre a esquiar, o a disfrutar de la neu si ja en saben, en un entorn ben tranquil. Allotjament a peu de pistes la serra delVerd. Els més petits al refugi de la Basseta. poden participar en gimcanes, C. S. Activitats per a grups de recorreguts d’orientació o cons- tural de l’Alt Pirineu. Té 40 més de 20 persones. Inclou truir iglús.Tuixent-LaVansa ofe- quilòmetres de circuit d’esquí i pensió completa, reix també un servei de trans- 10 quilòmetres d’itineraris per port que puja fins a gairebé el a raquetes. Ofereix també acti- abonament, material i entre cim de la muntanya (Prat Llong, vitats com la construcció d’iglús, 3 i 4 hores diàries de classe cota 2.075 m), amb neu segura. orientació, raquetes de neu i el o activitats, així com Però és l’estació de Sant Joan telemarc.A l’estiu, també s’hi assegurança. Disposa d’una de l’Erm la pionera a Catalunya poden practicar el senderisme i àmplia sala d’acollida, amb en l’esquí de fons.Va ser funda- la bicicleta de muntanya. La ba- llar de foc, taules i calefacció da l’any 1970 en un paratge de se de l’estació es troba al refu- per a tots els grups. Els boscos centenaris de la vall de gi de la Basseta, situat al coll del preus arrenquen en els 13 Castellbò, dins l’actual Parc Na- mateix nom, a 1.700 metres. eurosperundiaalaneu Els més petits Sant Joan de l’Erm perainfantsfinsa7anys. poden aprendre és la pionera des l’esquí de fons o que va obrir pistes fins i tot a fer iglús l’any 1970 Famílies senceres disfruten de la neu en un escenari idíl·lic. SEGRE DESEMBRE DEL 2014 8 ALT URGELL Arsèguel POBLE A POBLE Alàs i Cerc Què visitar: La volta a Lletó Una de les rutes que s’han senyalitzat a la comarca per fer en bicicleta tot terreny. Sortint de la plaça d’Alàs, ens menarà per l’ermita de la Mare de Déu de les Peces i els nuclis de Banat, Vilanova de Banat, Lletó, Ortedó i Bell-lloc fins a tornar al lloc d’inici. On menjar: Cal Dolcet Hotel i restaurant a Alàs. Festes: Museu d’Acordions a Arsèguel, reunits per Artur Blasco. Aplecs: El centre d’Alàs, amb l’ajuntament a la dreta. Les Peces: dilluns de Pasqua. Segars: diumenge després de Pasqua. Bon equilibri entre el Postal del Cadí i capital Arsèguel catalana de l’acordió Què visitar: turisme i la ramaderia La Fàbrica de Llanes Al nucli del Pont d’Arsèguel, una El nucli urbà, un dels més ben conservats del Els extensos prats empresa tradicional i familiar en Alàs i Cerc Pirineu, exhibeix els seus orígens medievals què, entre d’altres màquines, es pot de pastura conviuen contemplar una espectacular filadora dissenyada al segle XVIII. amb els boscos de rsèguel ofereix una de les neu, el festival de música popu- pins al mateix terme Aimatges més divulgades de lar més antic dels Països Cata- On menjar: l’Alt Urgell: el poble amb lans. En els últims temps el sec- Restaurants: s especialment destacable la carena de la serra del Cadí, el Cadí nevat al fons. Justament tor turístic ha pres una forta em- Él’equilibri que aquest mu- on assoleix la seva màxima alti- Arsèguel és una de les més be- branzida, ajudada per aquests Casa Lluïsa. El Sot. L’Oreneta. Cal nicipi ha aconseguit entre tud al Cap de la ColladaVerda lles portes d’entrada al Parc Na- dos factors d’atracció. Roig. Font del Genil. la ramaderia, sobretot bovina, (2.439 m).Al terme hi trobem tural del Cadí-Moixeró. Docu- Els orígens medievals tant de llet com d’engreix, i el des dels extensos prats de pas- mentat des del segle X, va per- d’Arsèguel són encara visibles Festes: turisme. En aquest sentit cal dir turadelesterresvoraSegrefins tànyer al comtat de Cerdanya i en el conjunt arquitectònic del Trobada dels Acordionistes que en els últims anys, els es- als boscos de pins de la vall de després al d’Urgell.Va tenir un nucli, un dels més ben conser- del Pirineu tabliments de restauració han la Molina de Lletó. Entre els mo- paper destacat en les lluites en- vats del Pirineu, amb cases de Últim cap de setmana de juliol. impulsat el sector de serveis, par- numents romànics més interes- tre nyerros i cadells, a la fi del pedra, teula àrab i balcons de ticularment al poble d’Alàs. El sants destaca l’església de la Ma- segle XVI. Des de l’any 1976 s’hi fusta. Del castell del Cadell (se- Bassella municipi d’Alàs i Cerc s’estén re de Déu de les Peces, dalt d’un celebra cada estiu la Trobada gles XII i XIII) es conserven res- desdelariberadelSegrefinsa turó que domina el poble d’Alàs. amb els Acordionistes del Piri- tesenmursdecarrersicases. Què visitar: Museu de la Moto MUSEU DE LA MOTO DE BASSELLA Inaugurat el 2002, va ser un dels primers de l’Estat dedicat a la moto. Organitza exposicions i esdeveniments diversos. On menjar: Cal Ton A Ogern. A Mirambell també hi ha restaurant. Festes: Festa de l’Enduro Vinculada al Museu de la Moto. La Bassella Race atreu, al febrer, centenars de pilots de moto en una festa també de caire familiar. El Museu de la Moto, un dels atractius principals de Bassella. Un dels set dòlmens que es poden trobar al terme de Cabó. Cabó Un Museu de la Moto Set dòlmens, un tresor Què visitar: Els dòlmens Un passeig per la vall de Cabó ens atreu gent de tot arreu megalític singular permetrà veure fins a 7 monuments megalítics. S’hi ha senyalitzat la ruta Bassella és el Els monuments dels dòlmens, indicada per fer en municipi més al sud Bassella prehistòrics de pedra Cabó bicicleta. de la comarca i frega estan escampats per ElsGreugesdeGuitartIsarn Del senyor de Caboet, un dels la veïna del Solsonès tota la vall de Cabó documents més antics en català. Un facsímil es pot veure a l’església assella és el municipi situ- tivitat socioeconòmica, és Ogern, i a hi ha pintures Joan, al sud. Des de mitjan se- romànica de Sant Serni. Bat més al sud de l’Alt Ur- situat a llevant, prop del límit Srupestres, a Cabó trobem gleXlavallpertanyiaalafamí- gell i conegut arreu pel seu amb el Solsonès.Aquí trobem la set dòlmens, construccions lia dels Caboet, que posseïa tam- On menjar: Museu de la Moto, així com pel casa del Molí d’Ogern, que da- megalítiques també prehistòri- bé extensos territoris, com ara circuit i escola de 4x4. El terme ta de l’època medieval. Havia ques que el fan únic en aques- les valls de Sant Joan i les d’An- Cal Magí abraça el territori comprès, de estat propietat del baró d’Ogern tes tresors a tot Lleida. El terme dorra, les quals s’afegiren més A Cabó, amb bones vistes. nord a sud, entre la serra d’Oli- i de la Salsa i fa pocs anys va ser municipal de Cabó comprén gai- endavant al vescomtat de Cas- ana i la del Pubill i, d’est a oest, rehabilitada com a allotjament rebé la totalitat de la vall del ma- tellbò. La ramaderia de llet és la Festes: entre el tossal de la Llena i les de turisme rural. La platja flu- teix nom, perfectament delimi- principal activitat econòmica. Festa del Batre muntanyes de la Clua. El nucli vial d’Ogern, a la Ribera Sala- tada per les serres d’Ares i de Els antics conreus de vinyes i oli- Primer diumenge d’agost. de població més important, da, molt a prop del poble, és un Prada, al nord; per la de Bou- veres, abans predominants a la quant a nombre d’habitants i ac- altre punt d’atracció turística. mort, a l’oest; i per la de Sant vall, són ara gairebé testimonials. ALT URGELL 9 DESEMBRE DEL 2014 SEGRE Cava POBLE A POBLE

AJUNTAMENT DE CAVA C. S. Cava Què visitar: Parc Natural del Cadí-Moixeró Espectaculars imatges de la vessant nord del massís. Recomanable una excursió i activitats a la natura. On menjar: Cal Coix Al Querforadat. Festes: Aplec de Boscalt Un dels aplecs més populars i Vistes de la serra del Cadí des del nucli d’Ansovell. concorreguts de l’Alt Urgell, el de la La darrera baixada de l’Associació de Raiers de la Ribera del Segre. Mare de Déu de Boscalt, ermita situada a poc més d’un quilòmetre d’Ansovell, se celebra sempre el Espectacular mirador a primer diumenge de setembre. A Ous de dinosaure i raiers Boscalt, a més del magnífic paisatge, la cara nord del Cadí es pot contemplar un exemplar de atreuen els forasters boix de més de cinc-cents anys. Cava ofereix al visitant uns valors paisatgístics Coll de Nargó excepcionals i un estret contacte amb la natura Un dels jaciments més importants del món Coll de Nargó Què visitar: Els dinosaures omprén els pobles de Ca- sobre la cara nord del massís. El d’aquesta extingida A Coll de Nargó hi ha un dels Cva,Ansovell i el Querfora- municipi és ideal per a activitats espècie gegantina dat i, a més, els veïnats de a la natura i ofereix uns valors jaciments d’ous de dinosaures més Cal Pubill i de Sant Cristòfol de paisatgístics excepcionals. inosaures i raiers. Són les raiers de Catalunya. D’aquell ar- importants del món. Una part Vinyoles, els masos aïllats del La llegenda del Quer és un Dparaules que més definei- riscat ofici es conserven els re- d’aquest patrimoni paleontològic es Ferrer dels Camps, deVima i de dels seus atractius. Conten que, xen aquest extens munici- cords i els vestigis que es poden pot contemplar, sobre el mateix la Garrava i el santuari de Bos- una vegada, un viatger va dema- pi situat a la part sud-oest de la veure al Museu dels Raiers. El terreny, al Mirador del Cretaci, a la calt.Lacarenadelaserradel nar a un del Quer si li ensenya- comarca. S’ha descobert al ter- museu ocupa l’antiga església partida de Pinyes. També es pot Cadí, el seu límit meridional, tro- riaelfamósforat,ieldelQuer me un dels jaciments més im- del Roser, al barri antic de Nar- visitar el centre Dinosfera, on s’explica ba la seva màxima altitud al li va contestar: “Al Quer, el fo- portants d’ous de dinosaure del gó.A més, cada estiu, l’Associa- l’evolució i l’extinció dels dinosaures i Cristall o puig de la canal Bari- rat tothom se’l té”. Sobre el món, visitable. I fins a comença- ció de Raiers de la Ribera del Se- s’exposen diversos fòssils. dana (2.648 m). Gran part del Quer (penya) es bastia el castell, ments del segle XX, Coll de Nar- greorganitzaunabaixadadera- seu territori és dins el parc na- i estava per un túnel gó va ser juntament amb el Pont iers. Coll de Nargó és també ric tural del Cadí-Moixeró i des de que comunicava amb el riu, per de Claverol, a la Noguera Palla- en monuments romànics, com On menjar: Cava hi ha vistes espectaculars on escapaven dels setges. resa, el nucli més important de l’església de Sant Climent. Coll de Nargó Betriu, La Fonda del Llac i Tahussà. C.S. DIPUTACIÓ DE LLEIDA Montanissell Cal Borda. Festes: Baixada de Raiers Segon dissabte d’agost. Fira del Rovelló Segon diumenge d’octubre. Què visitar: Museu de la Vinya de Muntanya Un cultiu que havia estat tradicional. El nou Pont de Bar, aixecat prop del nucli que va arrasar la riuada. Estamariu té unes magnífiques vistes de la serra del Cadí. On menjar: El Pont d’Ardaix. Els Banys de Sant Vicenç. La Taverna dels Noguers, a El Pont de Bar. Un municipi lligat a les El turisme s’obre pas Cal Perutxo, a Castellnou de Carcolze. aigües del riu Segre en un poble ramader Estamariu El poble ha estat Una planta d’envasat Què visitar: reconstruït en bona El Pont de Bar d’aigua natural ha Estamariu Romànic partarrandeles reviscolat també Als afores del poble, vora la carretera riuades de l’any 1982 l’activitat econòmica cap a Bescaran, es troba l’església romànica de Sant Vicenç, un l Pont de Bar, a la subcomar- entre els diversos nuclis habitats a vila d’Estamariu apareix tueix la base econòmica del mu- interessant exemple de la Eca del Baridà, havia format del terme: Ardaix, els Arenys, Ldocumentada des del segle nicipi. Hi predomina el bestiar implantació a Catalunya de les part del comtat de Cerda- Aristot, els Banys de SantVicenç, IX. El municipi va pertànyer boví, gairebé tot destinat a la formes llombardes i les estructures nya. Ermengol, el bisbe sant, mo- Bar, Castellnou de Carcolze, al vescomtat de Castellbò, dins producció lletera. S’hi ha ins- basilicals. La restauració ha valoritzat rí l’any 1035 en caure al Segre Pont de Bar iToloriu. el quarter i la batllia de Castell- tal·lat una planta d’envasament les pintures romàniques que restaven mentre visitava les obres del És recomanable visitar les res- ciutat.Travessen el terme el riu d’aigua natural. L’obertura, amagades sota una capa de guix. pont que ell mateix havia ma- tes dels castells d’Aristot, Bar, de Bescaran i els torrents d’Es- aquests últims anys, d’un esta- nat construir. Els aiguats de 1982 Castellnou de Carcolze i Tolo- tamariu i de les Carboneres o bliment hoteler i de restauració van destruir una gran part del riu. Els vestigis són escassos, però del Solà.Tot el poble està orien- i, d’altra banda, la rehabilitació On menjar: poble, que seria reconstruït, uns les vistes són magnífiques. Prop tat a migdia, amb unes magnífi- d’algunes cases com a segona re- Cal Teixidó. La Quera anys més tard, en un indret pro- de Toloriu hi ha la llegendària ques vistes de la serra del Cadí. sidència han activat el sector tu- per. La població es distribueix Cova de les Encantades. L’activitat ramadera consti- rístic en un poble amb encant. SEGRE DESEMBRE DEL 2014 10 ALT URGELL Josa i Tuixén POBLE A POBLE Fígols i Alinyà

C.S. C.S. Què visitar: Els Pontarrons A l’extrem nord-occidental del terme, vora el pont dit de la Torre i aladretadelSegre,trobemun seguit de ponts medievals que formaven part de l’antic camí d’Organyà a la Seu d’Urgell. On menjar: Alinyà Cal Celso i La Lluïsa del Peretó. Festes: Ball Pla d’Alinyà Segon diumenge d’agost. Aplec de Santa Pelaia Una vista panoràmica del nucli de Tuixén. Localització de voltors a la muntanya d’Alinyà. Dissabte de Pasqua Granada. Un pol turístic a partir de Josa i Tuixén La muntanya d’Alinyà, Què visitar: Museu de les Trementinaires l’estació d’esquí nòrdic Eren recol·lectores i venedores un tresor natural ambulants de trementina i El municipi és també una de les portes d’herbes remeires. El museu de Al nucli de la Vall del d’entrada al parc natural del Cadí-Moixeró Tuixén les recupera del patrimoni Mig perviu encara Fígols i Alinyà etnogràfic de la vall. L’últim cap de l’ofici dels mestres setmana de maig se celebra la radicionalment agrari, ra- les excursions pel parc natural Festa de les Trementinaires, amb artesans cistellers Tmader i forestal, el munici- del Cadí-Moixeró. La major part una fira d’herbes remeieres, una Nit pi de Josa iTuixén s’ha ori- de la població del municipi, si- Màgica de les Plantes, itineraris la vall de Fígols, durant ta Pelaia, prop de Perles. L’Obra entat, els últims anys, cap al sec- tuat a l’extrem oriental de la co- botànics, xerrades, tallers i danses l’edat mitjana, hi tenien Social de Catalunya Caixa va tor turístic. La creació d’una es- marca, es concentra al poble de A tradicionals. pertinences els senyors de adquirir una part de la munta- tació d’esquí nòrdic i l’obertura Tuixent i la resta, a Josa. Durant Caboet i també el bisbe d’Urgell nya d’Alinyà per donar a conèi- de diverses residències-casa de l’edat mitjana,Tuixent va pertà- i el priorat d’Oganyà. El castell xer els seus valors naturals. Per pagès hi han contribuït de ma- nyer al capítol de la catedral On menjar: d’Alinyà, en canvi, pertanyia als això s’han adequat diferents iti- nera especial. L’estació d’esquí d’Urgell. De la seua part, el cas- Tuixent: Cardona. Entre els monuments neraris, un mirador, s’han res- nòrdic de Tuixent-Lavansa, en tell de Josa va passar de mans Cal Custodi. Cal Peritxola. Coll de romànics que es conserven al taurat fonts i s’ha habilitat un ca- funcionament des de mitjan anys de famílies nobles de Cerdanya Port. L’Arp. Cal Gabriel. municipi cal destacar les esglé- nyet.A Cal Gilet i a Cal Graell, vuitanta, ofereix als amants als barons de Pinós. El cavaller Josa: Ca l’Amador. sies de SantVíctor de Fígols, Sant al nucli de laVall del Mig, hi ha d’aquest esport més de trenta Ramon de Josa, aliat dels Cas- Esteve d’Alinyà i Sant Romà de artesans cistellers. Fan cistelles quilòmetres de pistes senyalit- tellbò, fou acusat, com aquests, Festes: Perles, a més de l’ermita de San- de vímet, cistellons i paneres. zades.També són recomanables de practicar la doctrina càtara. AplecdeSantJaume Diumenge més proper al 25 de C.S. LLEIDATUR juliol. Fira de la Vall: Pont de la Immaculada. La Vansa i Fórnols Què visitar: Espai La Vansa Centre d’interpretació del patrimoni de la vall, al cap del municipi, Sorribes de la Vansa. On menjar: Fórnols: El Molí de Fórnols. El Paller de Cal Coma. Ossera: El nucli d’Ossera, on trobem artesans i el formatge Serrat Gros. Un tarter en la Ruta dels Manairons pel bosc de la Guàrdia d’Ares. Cal Farralló. Festes: Un paradís per als artistes Emocionant viatge al Festa de les Trementinaires Comparteix amb Josa i Tuixent la Festa de les Trementinaires, l’últim i artesans de tota mena país dels manairons cap de setmana de maig. Les Valls d’Aguilar S’estenen pel terme La Vansa i Les Valls d’Aguilar Les Valls els cultius biològics i atresora força Què visitar: d’herbes medicinals Fórnols manifestacions de la d’Aguilar Cal Bernadí i aromàtiques mitologia pirinenca Embotits i pernils artesans a Noves de Segre. l municipi ha esdevingut un muntanya.A cal Codina, la Mer- a mitologia pirinenca és pro- de Sant Joan, una Jornada de Ecaud’artesansdetotame- cè i el Raül elaboren el format- Lfundament representada a Mitologia Pirinenca, que inclou On menjar: na i últimament es comen- ge de cabra curat Serrat Gros.A lesValls d’Aguilar.Territori la plega de manairons. Cases de turisme rural cen a introduir els cultius biolò- cal Casal, Núria Rosell elabora de llegendes, té en els manairons Durant l’època medieval, el gics i d’herbes medicinals i aro- melmelades de primera quali- els éssers més identificatius.Al terme va pertànyer al vescomtat Cal Sodhi, Cal Moscardó, El màtiques. Per exemple, el poble tat.A cal Femella, l’escultor Ni- bosc de la Guàrdia d’Ares es tro- de Castellbò. El nucli més po- Masover. d’Ossera és en si mateix un pe- co deWinter treballa la pedra ben els enormes i enigmàticsTar- blat és Noves de Segre, cap del tit mercat d’artesania.A cal No- per convertir-la en objectes d’art ters dels Manairons, grans acu- municipi. L’escarpat de la major Festes: gué hi trobem la Suzzette, que i en peces molt diverses de cai- mulacions de rocs que la veu po- part del territori, que llinda amb Aplecs: es dedica a la recol·lecció d’her- re funcional. I Jaume Rovira té pular atribueix a aquells forçuts el Pallars Sobirà, contrasta amb Sant Martí de Taús: últim diumenge bes aromàtiques i medicinals i una galeria d’art on exposa la follets. Justament a la Guàrdia la suau plana de Taús, a 1.500 de maig. Sant Quiri: 16 de juny. ha muntat un jardí botànic de seua obra gràfica. se celebra cada any, pels volts metres d’altitud. ALT URGELL 11 DESEMBRE DEL 2014 SEGRE Les Valls POBLE A POBLE de Valira

C.S. C.S. Les Valls del Valira Què visitar: El romànic té alguns dels elements romànics més importants de la comarca. El més destacat és l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, a Anserall, declarat bé cultural d’interès nacional. On menjar: Restaurants a tots els pobles Cal Miquel, Hostal Vell (Anserall); Cal Pintor (Arcavell); La Canal Entrada al nucli d’Anserall, al municipi de les Valls de Valira. (Bescaran); La Masia del Valentí Escena del Mercat Càtar de Castellbò, que se celebra a l’agost. (Cortingles); Borda Caballé (La Farga de Moles). Parc d’Os, La Font (Os de El turisme floreix a Civís); Cal Pauet (Sant Joan Fumat). Esquí, golf i una història Montferrer i Castellbò les portes d’Andorra Què visitar: plena de fets cabdals Col·legiata de Castellbò Gairebé tots els pobles de les Valls de Valira Amb elements romànics i gòtics. disposen de cases rurals i restaurants La independència d’Andorra té el seu Montferrer i On menjar: Castellbò l terme municipal de les A lesValls delValira es man- origen en els Pariatges Montferrer: EValls deValira, el segon en tenen habitats més d’una dotze- nascuts al municipi El Bosque, Alto Segre, Gran Sol, La extensió de l’Alt Urgell, es- na de nuclis i pobles: Anserall Borda, La Masia, Guimar. tà situat al nord de la comarca, (que és cap del municipi),Arca- ls establiments hotelers i de del vescomteArnau ambArnal- Aravell: és fronterer ambAndorra, té les vell,Arduix,Argolell,Ars,Asnu- Erestauració, situats a la part deta de Caboet, va passar a pos- muntanyes més altes de la zona rri, Bescaran, Calbinyà, Civís, la més baixa del terme, l’esta- seirtambélavalldeCabó.El Masd’enRoqueta.ClubdeGolf. i pel sud arriba fins a gairebé to- Farga de Moles (que acull el punt ció d’esquí nòrdic de Sant Joan maridatge de la filla d’Arnau, Castellbò: car la riba dreta del riu Segre, fronterer amb Andorra), Farre- de l’Erm i el camp de golf d’Ara- Ermessenda, amb el vescomte Buchaca. prop de la Seu d’Urgell. Predo- ra dels Llops, Sant Joan Fumat vell són els signes més evidents Roger Bernat II de Foix va unir mina la ramaderia, però l’ober- iOsdeCivís,unpobleincrustat de la transformació turística del les dos cases senyorials. De l’en- Festes: tura d’establiments de restaura- aAndorra. Per anar a Os de Ci- municipi, ben carregat també frontament dels Foix i els Cas- Aplecs i tradicions: ció i de diverses residències-ca- vís, cal entrar a territori ando- d’història. Bona part de l’actu- tellbò amb el bisbat d’Urgell en Mare de Déu de la Trobada (dilluns sa de pagès ha vingut a donar rrà i prendre el trencall d’Aixo- al terme de Montferrer i Castell- van néixer els famosos Pariat- resposta al creixent interès tu- vall, cinc quilòmetres més amunt bò va pertànyer al vescomtat de ges, origen de la independència de Pasqua). Sant Marc (, a rístic d’aquestes valls. de la frontera. Castellbò, que, amb el casament de la veïnaAndorra. l’abril). Sant Joan de l’Erm (agost).

Mercat Càtar: segon cap de C.S. setmana d’agost, a Castellbò. Organyà Què visitar: Les Homilies Considerades el text literari més antic en llengua catalana. L’original es conserva a la Biblioteca de Catalunya i a Organyà se’n pot veure una rèplica. On menjar: Restaurants: CalJesús.ElPortal.ElsFogons. Els Tres Ponts. La Cabana. La Vall. La darrera edició de la Fira de Sant Andreu, a Organyà. Una vista del poble de Peramola, al sud de l’Alt Urgell. Martí. Olaguer. Ca l’Elena. Festes: Fira de Sant Andreu Un indret ideal per Pintures prehistòriques i Sembla remuntar-se al segle XII. Festa i Fira del Llibre del Pirineu l’aventura del parapent un terme farcit de fonts Primer dissabte de setembre. Peramola El centre històric de la Al nord del municipi població, restaurat, és Organyà s’elaboren formatges Peramola Què visitar: un plaer per a la vista artesanals sota la La Ruta de les Fonts i per ser passejat marca Castell-llebre Passeig entre aigua i natura. On menjar: a bona comunicació d’Or- als amants d’aquest esport l terme de Peramola se si- que es comercialitzen amb la Lganyà ha fet créixer els ser- d’aventura. Un altre atractiu són Etua a la part sud de l’Alt Ur- marca Castell-llebre. Una de les Can Boix veis relacionats amb el tu- els embotits, com els d’Obach. gell, entre els municipis de primeres mostres de la presèn- Un lloc amb tradició i encant. risme. El sector del parapent ha La població es concentra a Coll de Nargó, Oliana i Basse- cia humana per aquests territo- crescut força durant els darrers l’únic nucli del terme, la vila lla. S’estén des de la dreta del ris correspon a les pintures ru- Festes: anys. La muntanya del Cogulló, d’Organyà, amb un bell centre Segre fins al límit amb la comar- pestres del Roc de Rumbau, tam- Aplec de Castell-llebre al nord del terme, és un lloc ide- històric, restaurat, un autèntic ca de la Noguera.Al mig del ter- bé conegut amb el nom de Ro- al per llençar-se en ala de pen- plaer pels vianants. La col·legia- me es troba l’emblemàtica mun- ca dels Moros, catalogades i pro- Se celebra el diumenge més proper dent, o parapent. Les caracterís- ta de Santa Maria d’Organyà, tanya de Sant Honorat.A la ca- tegides per la Unesco. Poble de al 25 d’abril. També el Ranxo, el tiques atmosfèriques de la pla- declarada bé cultural d’interès sa de la Penella, situada al nord, fonts, acull la imponent roca del mateix dimarts de na d’Organyà converteixen l’in- nacional, és un dels monuments elaboren artesanalment format- Corb, formada per conglome- Carnestoltes. dret en un autèntic paradís per més significatius del poble. gecuratidetupíitambémató, rats de tipus montserratí. SEGRE DESEMBRE DEL 2014 12 ALT URGELL POBLE A POBLE

C.S. C.SANS

El Pla de Sant Tirs, en una imatge nadalenca de postal. Al bell mig de la comarca i amb cavaller medieval Una formatgeria, Mas d’Eroles, porta arreu Ribera el nom del poble d’ El propietari de l’Estació de Servei Oliana, Manel Bars, a les instal·lacions. d’Adrall i del municipi l bell mig de la comarca, el pi ve del 1968, quan al Pla de Amunicipi de Ribera d’Ur- SantTirs li foren annexats els nu- gellet està format per quin- clis veïns de Tost,Arfa i la Par- ze pobles, encara que uns quants ròquia d’Hortó. S’estén a ban- “Lluitempervendre estan ja deshabitats. Els princi- da i banda del riu Segre, des del pals són el Pla de Sant Tirs, riu de Pallerols, a ponent, fins al Adrall,Arfa, Montan deTost i la Montsec de Tost, al sud-est. La Parròquia d’Hortó. Conegut pel major part del terme havia per- seu romànic, pel mític cavaller tangut, durant l’època medieval, alpreumésbarat” Arnau Mir deTost i per una for- al capítol de la catedral d’Urgell, matgeria de renom, Mas d’Ero- tot i que els vescomtes de Cas- les, aAdrall, el nom del munici- tellbò els ho disputaven. La competència del sector del carburant ha fet que Què visitar: On dormir: l’Estació de Servei Oliana s’hagi adaptat al nou mercat Església de Sant Martí Cases de Turisme Rural: de Tost Adrall: Cal Miqueló, Cal Xico. ’Estació de Servei Oliana on el volum és molt major i fem el gasoil i la gasolina al preu va obrir portes l’any 1961 grans comandes, aconseguint més econòmic de tota la pro- El monument romànic més Arfa: Borda Requena, Era de L i a banda de l’activitat prò- un preu millor. Amb això i víncia de Lleida”, diu Bars, per interessant és l’església de Cal Tomàs. pia a les instal·lacions de la po- deixant un benefici per l’em- afegir que “la nostra lluita és Sant Martí de Tost. El temple Pla de Sant Tirs: Cal Font. blació, dóna servei a una gran presa menor del que en tenen vendre al preu més barat de el va fundar el cavaller Arnau Hotels: Les Flors. part de la comarca de l’Alt Ur- a d’altres, ens permet vendre Lleida”. Com a totes les em- MirdeTostivaser gell, tant a domicilis particulars preses, la crisi ha fet els seus es- consagrat, l’any 1040, pel On menjar: com a empreses. A banda tralls. En aquest sentit, han ha- bisbe Eribau d’Urgell. Els Adrall: d’aquesta estació, en tenen dos gut de reduir preus i també han altres vestigis romànics són Can Pere, La Llar de Foc, La més de dimensions més grans La crisi fa que la hagut de reduir molt les despe- Sant Esteve de Sauvanyà, Perdiu d’Argent, L’Estanc. aTarragona i Barcelona. El ne- ses. La crisi també ha fet can- Sant Frutiós de Fontelles, goci del carburant viu moments viar costums i ara la gent en lloc Arfa: de molta competència. Ho ex- gent ja no demani de demanar el gasoil per litres Sant Genís de Tost i les El Jardí. plica el propietari i fundador o un ple sencer demanen quan- ruïnes de Sant Pere de la El Pla de Sant Tirs: de l’Estació de Servei Oliana, un dipòsit ple sinó titats petites i fan la comanda Parròquia. Manel Bars. “Tenim la sort que per l’import exacte que poden El Pla, Casa Paco. tenim les altres dues estacions quantitats petites pagar. ALT URGELL 13 DESEMBRE DEL 2014 SEGRE POBLE A POBLE Elproducteartesàcreixal’AltUrgell Embotits Obach és un negoci familiar de cinc generacions especialitzat en embotit i producte de proximitat. Elaboren a la vall de Cabó, a Organyà, i el producte estrella són les llonganisses

C.SANS ’Alt Urgell és territori de botits Obach. I és aquí on a prin- muntanyes i de paisatges cipisdesegleescomençaapro- Lidíl·lics però també és una duir la ja mítica llonganissa d’Or- comarca liderada per grans ela- ganyà, també coneguda com la boradors artesanals amb produc- Culana. Dels tres germans que tes estrella com els formatges, estan al capdavant del negoci, les melmelades o els embotits. en Jesús es fa càrrec de la boti- Embotits Obach és, en aquest ga. Ell encara recorda com la se- últim producte, gran expert en va mare li va inculcar la im- la matèria. Són cinc les genera- portància del bon tracte al client. cions que han salvaguardat els I és que la clau de l’èxit, expli- principis i les tècniques tradicio- ca, és una matèria primera de nals d’elaboració de la família qualitatambunprocésdecura- per mantenir intactes la quali- ció molt elaborat i un bon trac- tat i el sabor dels embotits que te de confiança al client.A ban- ofereixen, ja siguin les llonga- da de la venda directa i la distri- nisses, els bulls, els fuets, les so- bució a botigues de Catalunya i brassades, les botifarres o les ci- Andorra, acaben de posar en galetes. Les arrels d’aquesta cul- funcionament la venda online. tura es remunten fa més de 100 En Jordi és el cap de les relacions anys, en concret al 1850. Si bé comercials i l’Eduard està al inicialment l’activitat va estar capdavant de la fàbrica. ubicada a , cap al 1915 van portar el negoci a Organyà, un lloc on les caracte- L’èxit ve del tracte rístiques climàtiques i ambien- tals semblaven ideals per a la cu- directe amb el ració d’embotits secs. I es que En Jesús és un dels tres asseguren que els hiverns freds client i una matèria germans Obach. Ell està al i secs d’Organyà són part indis- capdavant de la botiga. cutible de l’excel·lència d’Em- primera de qualitat SEGRE DESEMBRE DEL 2014 ALT URGELL 14 POBLE A POBLE

C.SANS

Tractament del seu famós formatge.

ges distribuïdes en 40 referèn- cies. La producció anual d’Urgèlia ronda els 220.000 kg i de Mantega Cadí els 370.000 CadíreplamedallaMacià kg. Un dels trets diferencials que garanteix la frescor i qualitat dels seus productes és la recollida diària de la llet als seus rama- ders, sense exepció, essent sot- almèritenelTreball2014 mesa des del seu origen als més estrictes controls sanitaris. Aquest esforç constant, gairebé La Generalitat ha reconegut la trajectòria de la cooperativa urgellenca, que aquest centenari, ha permès a la man- tega i als formatges ser recone- proper 2015 celebrarà el centenari des de la seva creació a càrrec de Josep Zulueta guts a l’Estat espanyol i a Eu- C.SANS ropa com a productes d’alta qua- a Seu d’Urgell, capital de ra, doncs, dos dels tresors gas- litat, la major part dels quals gau- Ll’Alt Urgell, es un territori tronòmics que es produeixen a deixen de la marca “Q” de qua- de muntanya en el qual la Lleida però que s’exporta gaire- litat alimentària otorgada per la producció de carn de boví i la bé tota. . transformació de la llet en for- I no en va, Cooperativa Cadí I una part més de tot aquest matge i mantega ha fet que amb acaba de rebre la Placa alTreball control és el panell de tast que elpasdelsanysesconvertísen President Macià 2014. La Ge- duen a terme cada 15 dies a Ca- el paradís d’aquests productes. neralitat ha volgut homenatjar dí. Entre 5 i 6 jutjes sensorials L’elaboració de formatge i man- així l’empresa pels seus mèrits s’asseuen a taula i analitzen i tega a la comarca es realitza des laborals i per contribuir a l’im- comproven que les dos DOP es- de sempre però gràcies a Cadí puls de l’economia catalana. I és tan en condicions de ser comer- Societat Cooperativa C.LTDA que Cadí celebrarà aquest any cialitzades, mantenint els requi- s’ha mantingut fins avui la tra- vinent el seu centenari. Funda- sits quant a aspecte, color, gust, dició artesana d’alta qualitat. Ho da per Josep Zulueta Gomis i un aroma, la distribució dels ulls en demostra el segell europeu de grup de pagesos l’any 1915, va el cas del formatge, i la untuosi- Denominació d’Origen Protegi- ser la primera cooperativa llete- tateneldelamantega. da (DOP) que ha aconseguit pel ra creada a l’Estat, un projecte A banda de l’Urgèlia i la Man- seu formatge, que comercialitza socioeconòmic que va marcar tega Cadí, l’àmplia gamma de amb la marca Urgèlia i que és un nou camí en la reestructu- productes Cadí en permet el l’únic a Catalunya que està ava- ració de la pagesia de l’Alt Ur- consum en diferents tipologies lat amb aquesta distinció, i tam- gell. L’empresa compta actual- d’apats i menjars. Des del Cadí bé per a la seva mantega, Cadí, ment amb 113 treballadors i 112 Crema, ideal per a entrepans; la primera que es va concedir socis ramaders, les aportacions passant pel Cadícoop, baix en a l’Estat espanyol i de les poques dels quals produeixen una mitja- greix i sal però molt gustós; els d’Europa amb aquest segell. La na de 175.000 litres de llet dia- Minis, com el Mini Tendre o el DOP Formatge i Mantega de ris. La cooperativa produeix ca- Mini Cadícoop; i els frescos: el l’Alt Urgell i la Cerdanya empa- da any 9.000 tones de format- Mató del Pirineu i el CadíFresc. L’empresa s’ha convertit en un referent històric i una de les principals indústries de les co- La producció anual d’Urgèlia ronda els marques de l’Alt Urgell i la Cer- danya, a més de ser una peça 220.000 kg i la de la Mantega Cadí clau per al sosteniment i la mi- Instal·lacions de la Cooperativa Cadí, cabdal per a l’Alt Urgell. llora del sector primari del te- s’aproxima als 370.000 kg rritori. ALT URGELL 15 DESEMBRE DEL 2014 SEGRE POBLE A POBLE

tit en una empresa de serveis. Hi ha molta competència i també hem hagut de rebaixar els preus”, explica. L’AltUrgell,comarcaricaen Subministren en un radi de 50 quilòmetres, entre l’Alt Urgell, el Pallars,Andorra i Cerdanya, tot i que estan molt centrats a la Seu. Com a empresa del sector materialsperalaconstrucció de la construcció que són, tam- bé s’han vist molt perjudicats per la crisi. Escaler opina que “la previsió per a aquest any vinent Materials Alt Urgell SL ha sabut adaptar-se a la situació actual que afecta totes les no serà millor que la del 2014. empreses del sector de la construcció i s’ha convertit en una empresa de serveis No sóc gaire optimista i és que, un cop hem tocat fons remuntar C. SANS una mica no costa gaire, però no es de l’any 1980, Materi- ens hem d’enganyar i quan diuen als Alt Urgell SL és una que l’economia espanyola està Dempresadedicadaalaco- creixent penso que no és altra mercialització i venda de mate- cosa que publicitat política”. Ma- rials de construcció, sanitaris, terialsAlt Urgell està fent factu- cuines o electrodomèstics, entre racions de fa 20 i 25 anys. “La d’altres. Durant aquests 20 anys recuperació no serà immediata. han evolucionat constantment Aquest any vinent serà dur com per tal d’oferir productes ade- el que acabem de passar”, asse- quats a les necessitats dels seus vera. “En un període curt i mitjà clients. Un equip de professio- no tenim previsions de creixe- nals assessoren el client des de ment”, conclou. l’inici d’obra fins a l’últim detall. La propietària de l’empresa, Me- ritxell Escaler, apunta alguna de Subministren a l’Alt les estratègies que fan servir per tirar endavant el negoci. “Som Urgell, Andorra, una empresa familiar i donem molta importància a estar al cos- Pallars i Cerdanya tat del client.Aquest se’ns ha transformat i ha passat de ser un gran client amb grans compres La seva estratègia, a un client de caire més petit i particular. És en aquest sentit asseguren, és estar que ens hem hagut d’adaptar al La propietària de Materials Alt Urgell, Meritxell Escaler, mostra els productes de la seva empresa. mercat actual i ens hem conver- a prop del client SEGRE DESEMBRE DEL 2014 16 ALT URGELL POBLE A POBLE