René Jacobs Akademie Für Alte Musik Berlin Divendres 28 De Juny a Les 21 H
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Auditori Nits de Clàssica René Jacobs Akademie für Alte Musik Berlin Divendres 28 de juny a les 21 h. Catedral de Girona René Jacobs René Jacobs “El número inicial de l’Stabat Mater Sunhae Im, soprano de Pergolesi és el duet més perfecte CERT · Isabelle Druet, mezzosoprano 1 Akademie für Alte Musik Berlin i emotiu mai escrit”. CON René Jacobs, director Jean-Jacques Rousseau (1712 – 1778), escriptor i filòsof Programa: Baldassare Galuppi Giovanni Battista Pergolesi Concerto à 4 en do menor per cordes Stabat Mater (reorquestrat per J. S. Bach) i baix continu · Stabat Mater dolorosa · Grave · Cujus animam gementem · Allegro · Q quam tristis · Andante · Quae moerebat et dolebat · Qui est homo, qui non fleret Víctor Garcia de Gomar, director artístic de Nits de Clàssica Giovanni Battista Pergolesi · Vidit suum dulcem natum Septem verba a Christo (fragments) · Eja, Mater, fons amoris, Gràcies al mecenatge propiciat per l’església a Roma i per les grans famílies a Firenze, aquestes ciutats italianes · Verbum I: Aria “Quod iubes” (Alto) · Fac ut ardeat cor meum van esdevenir autèntics centres de creació artística i garantien possibilitats tant als músics com als compositors. A Nàpols, la contínua dominació estrangera no va permetre assentar bases per a aquest creixement cultural fins · Verbum II: Aria “Ah! Peccatoris” (Soprano) · Sancta Mater, istud agas als segles XVI a XVIII. Encara que sota el poder dels virreis espanyols, a partir del segle XVI s’inicia un dels perío- · Verbum IV: Aria “Afflicte” (Alto) · Fac, ut portem Christi mortem Richter. Gerhard Digital on paper.© print des més pròspers de la història napolitana. Així, l’estreta relació de la cort de Nàpols amb la corona d’Espanya · Verbum VI: Aria “Sic consummasti“ · Inflammatus et accensus 2011. va fer que un seguit de compositors italians ens deixessin treballs destacats en la història de la Música. (Soprano) · Quando corpus morietur · Verbum VII: Aria “Quid ultra“ (Soprano) · Amen Strip 919, El programa d’aquesta nit s’obre amb el Concerto a 4 en Do menor de Baldassare Galuppi (Burano 1706 - Venècia 1785). Compositor del Vèneto i deixeble d’Antonio Lotti, Galuppi va desenvolupar la seva carrera entre Durada: 75 min. sense entreacte Venècia i Florència. El cromatisme i la sensació sostinguda del Grave donen pas a un del allegros més coneguts del període. Un elegant i dinàmic moviment viu, que s’interromp per iniciar-se al darrer temps, ple de matisos CONCERT ENREGISTRAT PER: Gerhard Richter: expressius i mostrant una interioritat poètica i misteriosa. Després d’aquesta petita perla del darrer Barroc, podrem escoltar dues obres dels darrers anys de vida de Gio- vanni Battista Draghi Pergolesi (Lesi 1710 – Pozzuoli 1736): algunes àries de Septem verba a Christo i el seu Dip. legal: GI.883-2013 OBRA PORTADA: conegut Stabat Mater. Pergolesi va estudiar composició, violí i orgue amb Francesco Durante i Gaetano Greco. Amb problemes de salut des de petit (es creu que patia d’espina bífida), va morir de tuberculosi als 26 anys amb la consideració d’haver creat el model musical italià del segle XVIII. Encara que l’autoria de les Set Darreres paraules de Crist (Septem verba a Christo) no va ser provada fins l’any 2009, contenen trets significatius i la qualitat suficient com per no dubtar de la seva autenticitat. Segons els investigadors, sembla que es tractaria d’una obra composta entre el 1730 i 1736 (el darrer any de la vida de l’autor). L’obra, que per la temàtica i per la seva profunda espiritualitat s’havia d’interpretar Divendres Sant, està integrada per set cantates (amb dues àries cadascuna) dedicades a cadascuna de les darreres paraules que va pronunciar Crist a la Creu. Amb la mostra d’àries d’aquesta vetllada podrem apreciar la simplicitat de l’estructura i l’inapel·lable treball del mestre Jacobs en l’articulació, el fraseig i la intenció. No en va, va ser Jacobs qui va fer la primera execució i enregistrament en temps moderns. Pel que fa a l’Stabat Mater, va ser encarregat l’any 1735 pels poderosos Cavalieri della Vergine dei dolori della , director Confraternita di San Luigi al Palazzo per substituir l’obra amb el mateix text religiós d’Alessandro Scarlatti com- René Jacobs post 20 anys abans per a l’audició en honor a la Verge el divendres abans del Diumenge de Rams de la Setmana Santa. Els requisits eren respectar el text llatí del segle XIII i fer servir els mateixos efectius de què disposaven: 2 BIOGRAFIA veus de castrati acompanyades d’un nombre reduït de cordes i baix continu. René Jacobs (Bèlgica, 1946) és un dels convidats més destacats d’aquesta edició del cicle Nits de Clàssica. Ja- cobs és reconegut arreu com a contratenor i director d’orquestra, i de fet, va iniciar la seva carrera com a director Ja delicat i amb una malaltia avançada i irreversible, accepta l’encàrrec dedicant les seves darreres forces a d’orquestres d’òpera barroca i clàssica. dues composicions: el Salve Regina i l’Stabat Mater. Les lectures romàntiques del segle XIX han vist en aquesta segona partitura el cant del cigne d’un compositor amb un destí fatal i una vida curta a més de tràgica. Jacobs es va introduir en el món de la música fent d’escolà a la Catedral de Gant, Bèlgica. Posteriorment, i seguint estudis de cant i de música, va començar la carrera de contratenor gràcies als germans Kuijken, Gustav A diferència de l’Stabat Mater d’Scarlatti, Pergolesi fa ús d’un llenguatge musical més proper a l’òpera que fa Leonhardt i Alfred Deller, que el van animar a cursar-la. Ràpidament va començar a destacar per sobre dels que hi hagi més contrastos, s’amplifiqui el dolor i es multipliquin les emocions (pathos). L’oposició de seqüèn- altres i va enregistrar diverses peces de música barroca poc conegudes de compositors com ara Antonio Cesti, cies o estances de diferents caràcters i una orquestra al servei de la melodia són en síntesi alguns dels mitjans Bendetto Ferrari, Luca Marenzio o Pierre Guédron. d’expressió empleats per Pergolesi. Amb aquesta obra s’obre un nou camí entre l’estil galant (Empfindsamer Stil) i el cromatisme napolità. Com a director, René Jacobs treballa regularment amb orquestres i conjunts en la interpretació de música sacra i oratoris. Entre els seus col·laboradors podem trobar el Concerto Köln, l’Orchestra of the Age of Enlightenment, l’Akademie Für Alte Musik Berlin, el RIAS-Kammerchor i l’Orquestra Barroca de Freiburg. El 1991 va ser nomenat director artístic dels programes d’òpera dels Festwochen der Alten Musik a Innsbruck, tasca que combinava amb les classes de cant barroc a l’Schola Cantorum Basiliensis. Un any més tard, l’Òpera Estatal de Berlín el va convidar a ser el director de Cleopatra e Cesare de Karl Heinrich Graun, pel 250è aniversari de l’obra i de l’Òpera de Berlín. Actualment, Jacobs segueix dirigint grans obres com ara Orontea de Cesi, Xerse & Giasone de Francisco Cavalli o Il Ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi. Cosí fan Tutte i Guilio Cesare de Händel han estat dues interpretacions que han estat molt ben rebudes pel públic i la crítica. El 2011 va guanyar el III Premi Traetta de la Traetta Society per la seva feina i la seva passió en el redescobriment del patrimoni musical europeu. Akademie für Sunhae Im, soprano Isabelle Druet, mezzosoprano Alte Musik Berlin La soprano coreana Sunhae Im, nascuda a Corea del Sud Revelació Lyric des Victoires de la Musique 2010, la el 1976, va començar els seus estudis musicals el 1994 a mezzosoprano Isabelle Druet combina la seva existosa l’Escola de Música i seguidament, a la Universitat Nacio- carrera amb una llarga llista de recitals i concerts d’òpera als escenaris més prestigiosos d’arreu. L’orquestra Akademie für Alte Musik Berlin, més coneguda con a Akamus, es va fundar el 1982 a la capital nal de Seül, per acabar a Hochschule für Musik Karlsruhe alemanya. Actualment, la formació compta amb un llarg repertori musical que l’ha fet famosa arreu del món d’Alemanya. Ben aviat va començar a guanyar premis Druet va començar a explorar la veu a través de la amb un èxit aclaparador. Cada any ofereix més de 100 concerts, des de petites obres de cambra a grans peces com ara el Concurs de la Societat Coreana de Schubert música tradicional i contemporània, al mateix temps simfòniques. i el Gran Premi de la Joventut de Corea i desè Concurs de Música. El 2000 va ser finalista en el Concurs de Cançó que s’iniciava com a actriu. El 2007 es va graduar al Conservatori de París, on aquell mateix any va guanyar Akamus compta amb un gran reconeixement internacional gràcies al més d’un milió d’enregistraments que Reine Elisabeth de Brussel·les. l’Apocalipsi Clàssic Líric Adami. El 2008 va obtenir el ha venut arreu del món i a les actuacions regulars que ofereix en els principals centres musicals d’Europa, a segon Premi Queen Elisabeth Internacional de Bèlgica. més de gires per Àsia i Amèrica del Nord i del Sud. Les obres que més destaquen de la seva trajectòria són la Sunhae Im s’ha convertit en una cantant molt deman- producció de l’òpera de Purcell Dido i Eneas amb Sasha Waltz & Guests. Amb l’enregistrament de Brockespassion dada amb un repertori que abasta obres de Mozart Ha cantat sota la direcció de F. X. Roth en la peça Das Lied Telemann, el conjunt va ser guardonat amb el Premi MIDEM Clàssic i el Choc de l’Année. El reconeixment més (Exsultate, Jubilate, Missa en Do menor), Haydn (La von der Erde de Mahler i de Zemlinsky Maeterlinck amb destacat que ha rebut la formació ha estat la nominació als Premis Grammy 2013 com a Millor Gravació de Creació, Les Estacions) o J.