Auditori Nits de Clàssica

René Jacobs Akademie für Alte Musik Berlin Divendres 28 de juny a les 21 h. Catedral de Girona

René Jacobs René Jacobs

“El número inicial de l’Stabat Mater Sunhae Im, soprano de Pergolesi és el duet més perfecte CERT · Isabelle Druet, mezzosoprano 1 Akademie für Alte Musik Berlin i emotiu mai escrit”. CON René Jacobs, director Jean-Jacques Rousseau (1712 – 1778), escriptor i filòsof

Programa:

Baldassare Galuppi Giovanni Battista Pergolesi Concerto à 4 en do menor per cordes Stabat Mater (reorquestrat per J. S. Bach) i baix continu · Stabat Mater dolorosa · Grave · Cujus animam gementem · Allegro · Q quam tristis · Andante · Quae moerebat et dolebat · Qui est homo, qui non fleret Víctor Garcia de Gomar, director artístic de Nits de Clàssica Giovanni Battista Pergolesi · Vidit suum dulcem natum Septem verba a Christo (fragments) · Eja, Mater, fons amoris, Gràcies al mecenatge propiciat per l’església a Roma i per les grans famílies a Firenze, aquestes ciutats italianes · Verbum I: Aria “Quod iubes” (Alto) · Fac ut ardeat cor meum van esdevenir autèntics centres de creació artística i garantien possibilitats tant als músics com als compositors. A Nàpols, la contínua dominació estrangera no va permetre assentar bases per a aquest creixement cultural fins · Verbum II: Aria “Ah! Peccatoris” (Soprano) · Sancta Mater, istud agas als segles XVI a XVIII. Encara que sota el poder dels virreis espanyols, a partir del segle XVI s’inicia un dels perío- · Verbum IV: Aria “Afflicte” (Alto) · Fac, ut portem Christi mortem Richter. Gerhard on paper.© Digital print des més pròspers de la història napolitana. Així, l’estreta relació de la cort de Nàpols amb la corona d’Espanya · Verbum VI: Aria “Sic consummasti“ · Inflammatus et accensus va fer que un seguit de compositors italians ens deixessin treballs destacats en la història de la Música. (Soprano) · Quando corpus morietur · Verbum VII: Aria “Quid ultra“ (Soprano) · Amen El programa d’aquesta nit s’obre amb el Concerto a 4 en Do menor de Baldassare Galuppi (Burano 1706 - Venècia 1785). Compositor del Vèneto i deixeble d’Antonio Lotti, Galuppi va desenvolupar la seva carrera entre Durada: 75 min. sense entreacte Venècia i Florència. El cromatisme i la sensació sostinguda del Grave donen pas a un del allegros més coneguts del període. Un elegant i dinàmic moviment viu, que s’interromp per iniciar-se al darrer temps, ple de matisos

CONCERT ENREGISTRAT PER: Richter: Gerhard Strip 919, 2011. expressius i mostrant una interioritat poètica i misteriosa.

Després d’aquesta petita perla del darrer Barroc, podrem escoltar dues obres dels darrers anys de vida de Gio- vanni Battista Draghi Pergolesi (Lesi 1710 – Pozzuoli 1736): algunes àries de Septem verba a Christo i el seu Dip. legal: GI.883-2013 OBRA PORTADA: conegut Stabat Mater. Pergolesi va estudiar composició, violí i orgue amb Francesco Durante i Gaetano Greco. Amb problemes de salut des de petit (es creu que patia d’espina bífida), va morir de tuberculosi als 26 anys amb la consideració d’haver creat el model musical italià del segle XVIII.

Encara que l’autoria de les Set Darreres paraules de Crist (Septem verba a Christo) no va ser provada fins l’any 2009, contenen trets significatius i la qualitat suficient com per no dubtar de la seva autenticitat. Segons els investigadors, sembla que es tractaria d’una obra composta entre el 1730 i 1736 (el darrer any de la vida de l’autor). L’obra, que per la temàtica i per la seva profunda espiritualitat s’havia d’interpretar Divendres Sant, està integrada per set cantates (amb dues àries cadascuna) dedicades a cadascuna de les darreres paraules que va pronunciar Crist a la Creu. Amb la mostra d’àries d’aquesta vetllada podrem apreciar la simplicitat de l’estructura i l’inapel·lable treball del mestre Jacobs en l’articulació, el fraseig i la intenció. No en va, va ser Jacobs qui va fer la primera execució i enregistrament en temps moderns.

Pel que fa a l’Stabat Mater, va ser encarregat l’any 1735 pels poderosos Cavalieri della Vergine dei dolori della , director Confraternita di San Luigi al Palazzo per substituir l’obra amb el mateix text religiós d’Alessandro Scarlatti com- René Jacobs post 20 anys abans per a l’audició en honor a la Verge el divendres abans del Diumenge de Rams de la Setmana Santa. Els requisits eren respectar el text llatí del segle XIII i fer servir els mateixos efectius de què disposaven: 2 BIOGRAFIA veus de castrati acompanyades d’un nombre reduït de cordes i baix continu. René Jacobs (Bèlgica, 1946) és un dels convidats més destacats d’aquesta edició del cicle Nits de Clàssica. Ja- cobs és reconegut arreu com a contratenor i director d’orquestra, i de fet, va iniciar la seva carrera com a director Ja delicat i amb una malaltia avançada i irreversible, accepta l’encàrrec dedicant les seves darreres forces a d’orquestres d’òpera barroca i clàssica. dues composicions: el Salve Regina i l’Stabat Mater. Les lectures romàntiques del segle XIX han vist en aquesta segona partitura el cant del cigne d’un compositor amb un destí fatal i una vida curta a més de tràgica. Jacobs es va introduir en el món de la música fent d’escolà a la Catedral de Gant, Bèlgica. Posteriorment, i seguint estudis de cant i de música, va començar la carrera de contratenor gràcies als germans Kuijken, Gustav A diferència de l’Stabat Mater d’Scarlatti, Pergolesi fa ús d’un llenguatge musical més proper a l’òpera que fa Leonhardt i Alfred Deller, que el van animar a cursar-la. Ràpidament va començar a destacar per sobre dels que hi hagi més contrastos, s’amplifiqui el dolor i es multipliquin les emocions (pathos). L’oposició de seqüèn- altres i va enregistrar diverses peces de música barroca poc conegudes de compositors com ara Antonio Cesti, cies o estances de diferents caràcters i una orquestra al servei de la melodia són en síntesi alguns dels mitjans Bendetto Ferrari, Luca Marenzio o Pierre Guédron. d’expressió empleats per Pergolesi. Amb aquesta obra s’obre un nou camí entre l’estil galant (Empfindsamer Stil) i el cromatisme napolità. Com a director, René Jacobs treballa regularment amb orquestres i conjunts en la interpretació de música sacra i oratoris. Entre els seus col·laboradors podem trobar el Concerto Köln, l’Orchestra of the Age of Enlightenment, l’Akademie Für Alte Musik Berlin, el RIAS-Kammerchor i l’Orquestra Barroca de Freiburg.

El 1991 va ser nomenat director artístic dels programes d’òpera dels Festwochen der Alten Musik a Innsbruck, tasca que combinava amb les classes de cant barroc a l’Schola Cantorum Basiliensis. Un any més tard, l’Òpera Estatal de Berlín el va convidar a ser el director de Cleopatra e Cesare de Karl Heinrich Graun, pel 250è aniversari de l’obra i de l’Òpera de Berlín.

Actualment, Jacobs segueix dirigint grans obres com ara Orontea de Cesi, Xerse & Giasone de Francisco Cavalli o Il Ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi. Cosí fan Tutte i Guilio Cesare de Händel han estat dues interpretacions que han estat molt ben rebudes pel públic i la crítica. El 2011 va guanyar el III Premi Traetta de la Traetta Society per la seva feina i la seva passió en el redescobriment del patrimoni musical europeu. Akademie für Sunhae Im, soprano Isabelle Druet, mezzosoprano Alte Musik Berlin La soprano coreana Sunhae Im, nascuda a Corea del Sud Revelació Lyric des Victoires de la Musique 2010, la el 1976, va començar els seus estudis musicals el 1994 a mezzosoprano Isabelle Druet combina la seva existosa l’Escola de Música i seguidament, a la Universitat Nacio- carrera amb una llarga llista de recitals i concerts d’òpera als escenaris més prestigiosos d’arreu. L’orquestra Akademie für Alte Musik Berlin, més coneguda con a Akamus, es va fundar el 1982 a la capital nal de Seül, per acabar a Hochschule für Musik Karlsruhe alemanya. Actualment, la formació compta amb un llarg repertori musical que l’ha fet famosa arreu del món d’Alemanya. Ben aviat va començar a guanyar premis Druet va començar a explorar la veu a través de la amb un èxit aclaparador. Cada any ofereix més de 100 concerts, des de petites obres de cambra a grans peces com ara el Concurs de la Societat Coreana de Schubert música tradicional i contemporània, al mateix temps simfòniques. i el Gran Premi de la Joventut de Corea i desè Concurs de Música. El 2000 va ser finalista en el Concurs de Cançó que s’iniciava com a actriu. El 2007 es va graduar al Conservatori de París, on aquell mateix any va guanyar Akamus compta amb un gran reconeixement internacional gràcies al més d’un milió d’enregistraments que Reine Elisabeth de Brussel·les. l’Apocalipsi Clàssic Líric Adami. El 2008 va obtenir el ha venut arreu del món i a les actuacions regulars que ofereix en els principals centres musicals d’Europa, a segon Premi Queen Elisabeth Internacional de Bèlgica. més de gires per Àsia i Amèrica del Nord i del Sud. Les obres que més destaquen de la seva trajectòria són la Sunhae Im s’ha convertit en una cantant molt deman- producció de l’òpera de Purcell Dido i Eneas amb Sasha Waltz & Guests. Amb l’enregistrament de Brockespassion dada amb un repertori que abasta obres de Mozart Ha cantat sota la direcció de F. X. Roth en la peça Das Lied Telemann, el conjunt va ser guardonat amb el Premi MIDEM Clàssic i el Choc de l’Année. El reconeixment més (Exsultate, Jubilate, Missa en Do menor), Haydn (La von der Erde de Mahler i de Zemlinsky Maeterlinck amb destacat que ha rebut la formació ha estat la nominació als Premis Grammy 2013 com a Millor Gravació de Creació, Les Estacions) o J. S. Bach (Passió segons Sant l’Orquestra de Lieja. Amb l’Orquestra Nacional de la BBC l’òpera de Handel Agripina. Mateu, Passió segons Sant Joan). Directors de l’alçada de Gales, Isabelle Druet va interpretar la Missa Nelson de , William Christie, de Haydn. Regularment, també canta en programes de La primera gravació mundial de l’Oratori de Pergolesi, Septem Verba a Christo, amb René Jacobs, va ser molt o Jangelborck Thomas, entre altres, l’han dirigit en esce- música sacra. aplaudida i considerada com un redescobriment molt important. naris de tot el món.

Amb la reobertura de la Konzerthaus de Berlín el 1984 (antigament conegut com el Teatre de Berlín), l’orquestra protagonitza un seguit de concerts a la capital alemanya i comença a crear el seu propi camí amb invitacions contínues del Berlin Staatsoper Unter den Linden i del Festival de Música Antiga d’Innsburck. La temporada 2012-13, Akamus realitza amb un seguit de concerts propis al Prinzregententheater de Múnic.

Fa 25 anys que René Jacobs dirigeix la formació produint òperes cèlebres i un llarg repertori de produccions d’oratòries. Entre les més actuals i destacades es troba l’òpera La Flauta Màgica de Mozart, aclamada pel públic i pels mitjans de comunicació i reconeguda amb el Premi de la Crítica discogràfica de 2009. Tot i això, el conjunt ha estat dirigit també per Marcus Creed, Reuss Daniel Reuss, Pedro Dijkstra o Rademann Hans-Cristoph.

Per acabar de demostrar que Akamus té una reputació internacional creativa i innovadora totalment merescu- da, ha incorporat la companyia de dansa moderna Sasha Waltz & Guests, que aporta nous elements visuals a les seves interpretacions. Giovanni Battista Pergolesi Verbum IV: Aria “Afflicte” (alto) Septem verba a Christo (fragments) Afflicte, derelicte, Mentre et veig, Jesús, Dum, Jesu, te intueor, Afligit, abandonat, Verbum I: Aria “Quod iubes” (alto) Pudet me m’envaeix la vergonya Quod iubes, magne Domine, Puix que així ho disposes, gran Senyor, Ac coram te i, davant teu, Quod doces, Doctor optime, i ens ensenyes, Mestre entre els mestres, Rubore totus impleor. el rubor omple el meu rostre. En Iubens faciam. Faci’s allò que ordenes. Si corpus Si el dolor Te altum inclamante Mentre tu crides des de l’altura Dolor cruciat, turmenta el cos, Pro hostibus orante resant pels teus enemics Si pectus moeror occupat, si l’aflicció inunda el pit, Non ultra taceam. No he de callar per més temps. Quaerelis coelum vapulat, els laments abarroten el cel, Ubique i, arreu, Ad pedes tuos vetera Als teus peus Prodit se regna la impaciència. Depono supplex odia. Deposo suplicant els odis passats. Impatientia Tui amore Pel teu amor Sed. Corde ac ore dono cor i paraula a l’enemic que vingui, Do inimicis veniam, i li ofereixo una mà amiga: Te, o Jesu, obsecro Per la qual cosa, Jesús, t’imploro Amicam jungo dexteram: perdono. Ut tua derelictio que l’abandó en el què et trobes Ignosco. Però t’imploro a tu una gràcia: Det moesto robur animo. doni força a l’ànima trista, Sed rogo a te gratiam: concedeix-me també aquesta mà. Deinceps per tal que Da mihi quoque veniam. Perdona! Unice depositi únicament Ignosce! Sit in te en tu la meva fe Mea fiducia. per sempre. Verbum II: Aria “Ah! Peccatoris” (soprano) Ah! peccatoris supplicis Ah recorda, Oh Senyor!, Verbum VI: Aria “Sic consummasti” (soprano) Extremo in momento els suplicis del pecador Sic consummasti omnia Així consumares tot allò In regnum quando veneris, en aquest moment extrem Quae amor voluit: que l’amor volia: O Domine, memento! Quan arribis al teu regne. Sic crucem, mortem, opprobria la creu, la mort, l’oprobi Quae furor intulit. Desencadenats pel furor. Ne vulneris multicplicis No em neguis el preu Iam pati desine Deixa ara el patiment Et copiosi sanguinis de les múltiples ferides Pro caro homine per l’home que tant has estimat. Frustretur in me pretium i de la sang copiosament vessada Nam sufficit, És suficient, Et orci claudat barathrum i tanca l’abisme infernal. O Domine! Oh, Senyor! Me miserum, Miserable de mi, O Domine, memento! Recorda’m, Oh Senyor! Sed heu! Però, ai las! Si mihi ultima, Quan la darrera hora Da suave illud hodie Fes sortir avui de ta boca Si instat vitae linea, de la meva vida serà davant teu Ex ore tuo, Domine, Senyor, aquella dolça paraula, Peccatis gravidum amb el pes dels meus pecats Ut ego quoque audiam Per tal que jo també la senti Et mali conscium, i mals sobre la consciència, Sub horam vitae ultimam, en la darrera hora de la vida Ah! da ne imparatum Ah, no deixis que la mort Ne peream, memento! i no pereixi. Recorda’m! Et male consummatum em prengui abans d’haver-me Mors subito abripiat! preparat! O quantum doleo, Oh, quin dolor sento Stabat Mater Stabat Mater Peccasse me, o Domine, d’haver pecat, Oh Senyor! Stabat Mater dolorosa Prop de la creu, amb dolor, Dolentem respice! Considera el meu dolor! Juxta crucem lacrimosa, s’estava plorant la Mare, Dum pendebat filius. mentre hi veia el seu Fill clavat. Sic consummasti omnia Així consumares tot allò Quae amor voluit: que l’amor volia: Cujus animam gementem, La seva ànima gement, Sic crucem, mortem, opprobria la creu, la mort, l’oprobi Contristatam ac dolentem, entristida i adolorida, Quae furor intulit. Desencadenats pel furor. Pertransivit gladius. era traspassada pel glavi. O quantum gaudeo Com gaudeixo De hoc solatio, d’aquest consol, O quam tristis et afflicta Oh, que trista i afligida O Domine! Oh, Senyor! Fuit illa benedicta estava, la Mare beneïda Mater unigeniti del Fill Unigènit! Verbum VII: Aria “Quid ultra” (soprano) Quid ultra peto vivere Qui voldria viure més Quae moerebat et dolebat, Com s’entristia i patia, Dum, lux mea, extingueris quan tu, llum de la meva vida, t’extingeixes, Et tremebat, cum videbat la Mare pietosa, mentre veia Dum, vita mea, moreris? Quan tu, vida meva, et mors? Nati poenas incliti. els sofriments del seu Fill. Nec volo, nec possum Ni vull, ni puc Sine te posthac vivere, non possum! viure sense tu després, no puc! Quis est homo, qui non fleret, Quin home no ploraria, Sed cupio dissolvi Només vull desfer-me Christi Matrem si videret si veiés la Mare de Crist Et statim tecum mori. i, a l’instant, morir amb tu. In tanto supplicio? en un suplici tan gran?

Hoc unum est quod supplico: Això sol és el que et suplico: Quis non posset contristari, Qui no es posaria trist Tu meum quoque spiritum que a l’hora de la meva mort Piam Matrem contemplari en contemplar la Mare de Crist Sub vitae meae terminum acceptis entre les teves mans Dolentem cum filio? sofrint amb el seu Fill? In manus tuas suscipe, també el meu esperit. Hoc supplicio! T’ho suplico! Pro peccatis suae gentis Pels pecats del seu poble, Da mihi tecum vivere Concedeix-me de viure amb tu Vidit Jesum in tormentis, veié Jesús en els turments In gloria te frui, te amare, I a, en ta glòria, fruir i estimar-te, Et flagellis subditum. i sotmès als assots. Diligere ac intueri clare d’apreciar-te i esguardar-te In Patria. a la veritable pàtria. Vidit suum dulcem natum Va veure el seu dolç Fillet, Morientem desolatum, que moria, desolat, Dum emisit spiritum. mentre lliurava l’esperit.

Eja, Mater, fons amoris, Oh Mare, font d’amor, Me sentire vim doloris que jo senti la força del dolor; Fac, ut tecum lugeam. feu-me plorar amb Vós.

Fac ut ardeat cor meum Feu que el meu cor s’enardeixi In amando Christum Deum, en l’amor de Crist Déu Ut sibi complaceam. per ésser-li agradable. Sancta Mater, istud agas, Concediu-me, Mare Santa, Crucifixi fige plagas, de gravar les llagues del Crucificat Cordi meo valide. fortament al meu cor.

Tui nati vulnerati, Del vostre Fill tot ferit, Tam dignati pro me pati, que tant es dignà de patir per mi, Sabies que...? poenas mecum divide. compartiu amb mi els sofriments.

Fac me vere tecum flere, Feu que plori verament amb Vós, Crucifixo condolere, compadint el Crucificat, Donec ego vixero. tots els dies de la meva vida.

Iuxta crucem tecum stare, Desitjo restar vora la creu ... Baldassare Galuppi va destacar sobretot com a ... Bach es va interessar per l’obra dels composi- Te libenter sociare, i amb Vós compartir compositor operístic? tors italians? In planctu desidero. les penes. Aquest músic italià va desenvolupar la seva activitat L’adaptació a l’alemany de l’Stabat Mater de Pergo- principalment a Venècia, tot i que també va viatjar lesi és només una mostra de l’interès que Bach tenia Virgo virginum praeclara, Oh Verge, admirable entre les verges, a Londres i a Sant Petersburg. Se’l coneixia popu- per la música italiana. Va estudiar obres de composi- Mihi iam non sis amara, no sigueu amb mi tan severa, larment amb el sobrenom d’Il Buranello, per haver tors com ara Corelli, Marcello, Albinoni o Vivaldi, i en fac me tecum plangere. deixeu-me plorar amb Vós. nascut a l’illa de Burano. A banda de les òperes, tam- va transcriure algunes. Prova d’això són el seguit de bé va deixar un important catàleg d’obres religioses i concerts per a clavecí i orquestra, que tenen l’origen Fac, ut portem Christi mortem, Feu-me portar la mort de Crist, instrumentals, sobretot per a teclat. en obres homònimes per a violí i orquestra de Vivaldi. Passionis fac consortem, feu-me compartir la seva passió A més, també va transcriure per a orgue diverses Et plagas recolere. i meditar els seus sofriments. ... el cognom de Pergolesi en realitat era Draghi? peces d’autors italians. L’avi, Cruciano Draghi, que era un sabater de la ciutat Fac me plagis vulnerari, Féu que les llagues em colpeixin, de Pergola, va ser el primer en adoptar el nom de ... Pergolesi és un dels compositors de la història Cruce hac inebriari, que la creu m’embriagui, Pergolesi. Els seus descendents mantindrien Pergole- de la música que va morir més jove? Ob amorem filii. per l’amor del Fill. si com a pseudònim. Tenia només 26 anys i morí de tuberculosi. Hi ha altres casos de músics il·lustres que van marxar Inflammatus et accensus, Enardit i arravatat, ... Pergolesi va ser un dels compositors més prematurament: Schubert (31), Bellini (33), Mozart Per te, virgo, sim defensus, que sigui defensat per Vós, Verge, influents del segle XVIII? (35), Purcell i Bizet (36), Mendelssohn (38), Gers- In die judicii. al jorn del judici. La seva fama va créixer ràpidament, sobretot arran de hwin o Chopin (39). El més jove en marxar va ser, l’Stabat Mater i l’intermezzo còmic La Serva Padrona, però, el bilbaí Juan Crisóstomo de Arriaga, que morí Fac me cruce custodiri, Féu que sigui protegit per la creu, fins al punt que molts compositors publicaven obres quan encara no havia complert els 20 anys. Malau- Morte Christi praemuniri, enfortit per la mort de Crist amb el nom de Pergolesi. Això ha provocat una gran radament, mai sabrem fins a on hauria arribat el seu Confoveri gratia. i confortat per la gràcia. confusió a l’hora d’identificar la seva música: de geni, si haguessin viscut més anys. les obres publicades en la primera edició Pergolesi Quando corpus morietur, Quan el cos es morirà, (1939-42), s’ha sabut que 69 estan mal atribuïdes, Fac ut animae denetur féu que sigui donada a la meva ànima 49 són dubtoses i només una trentena es consideren Paradisi gloria. la glòria del paradís. autèntiques. Altres composicions que posteriorment s’han sabut que eren seves, en canvi, no es van arri- Amen. Que així sigui! bar a publicar en aquell moment. Pere Andreu Jariod, divulgador musical Recomanacions Propers concerts Pere Andreu Jariod

BALDASSARE GALUPPI Concerto a Quattro en do menor (núm. 4) Ensemble Il Falcone CD DYNAMIC (2006)

BALDASSARE GALUPPI Concerto a Quattro en do menor (núm. 4) L’Offerta Musicale · Riccardo Stevanato (director) CD TACTUS (1999)

GIOVANNI BATTISTA PERGOLESI Septem Verba a Christo CON2 CERT CON3 CERT Sophie Karthäuser (soprano) · Christophe Dumaux (contratenor) · Quartet Mosaïques Àlex Alguacil Julien Behr (tenor) · Konstantin Wolff (baix) Akademie für Alte Musik Berlin · René Jacobs (director) Diumenge 30 de juny a les 20h Dimecres 3 de juliol a les 21h CD HARMONIA MUNDI (2013) Auditori de la Mercè Claustre de la Catedral

GIOVANNI BATISTA PERGOLESI Stabat Mater (arranjament de ) Emma Kirkby (soprano) · Daniel Taylor (contratenor) Theatre of CD BIS (2009)

GIOVANNI BATTISTA PERGOLESI Stabat Mater (versió original de Pergolesi) Sebastian Hennig (nen soprano) · René Jacobs (cotratenor i director) Concerto Vocale CD HARMONIA MUNDI (1983)

Auditori Nits de Clàssica INSTITUCIONS

PATRONS

MECENES

COL·LABORADORS

MITJANS