La Segona República a la (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

Tesis doctoral de la Universidad de . Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

Universitat d'Alacant Facultat de Filosofia i Lletres Departament d'Història Contemporània

LA SEGONA REPÚSL=CA A LA MAR=NA ALTA (1931-2939)

Volum I

Tesi Doctoral que, sota la dírecció del Dr . Francisco Moreno Sáez, presenta Teresa Ballester Artigues per a l'obtenció del Grau de Doctora .

Alacant 1995

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

He d'expressar el meu agraïment, en primer lloc, a Francisco Moreno, director d'aquesta ínvestigació, que sempre m'ha proporcionat el seu suport i els seus consells . També a totes aquelles persones que durant deu anys m'han ajudat a portar a cap totes les recerques per poder comprendre que va ocórrer durant la Segona República, especialment a Vicent Balaguer, com a representant de la història oral, a Rosa Seser, que sempre m'ha facilitat el seu ajut a l'arxiu municipal de Dénia, i a tots els facultatius dels arxius i les hemeroteques . Als qui pacientment s'han llegit aquest treball i m'han donat els seus suggeriments, matisacions i comentaris, com Josep Bernabeu i Antoni Espinós . No puc oblidar la meua família, els meus amics i amigues, que han hagut de suportar els meus daltabaixos de moral davant aquesta mampresa, a tots ells gràcies per la seva estima i comprensió . Al Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d'Alacant, que ens ha facilitat el seu suport lingüístic .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

=wDEX

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

fNDEX

Volum I

Abreviatures ...... 8

I . INTRODUCCIÓ: MATERIALS I MÈTODES...... 10

II . LA COMARCA DE LA MARINA ALTA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL S . XX

1 . La demografia : 1'emigració...... 25

2 . L'economia ...... 29

2.1 . Sector primari ...... 32

2 .2 . Sector secundari...... 33

2 .3 . Sector terciari ...... 35

2 .4 . Sistema financer ...... 36

3. Les comunicacions ...... 37

4 . Del caciquisme al republicanisme ...... 39

4 .1 . La dictadura de Primo de Rivera ...... 44

5 . Les societats agrícoles i l'escassa implantació del moviment obrer...... 47

6 . L'ambient sòcio-cultural ...... 58

III. LA COMARCA DURANT ELS ANYS TRENTA

1 . Els canvis demogràfics produïts durant el període 1931-1939 ...... 61

1.2 . Els refugiats i evacuats de la guerra a la Marina Alta ...... 64

1 .2 .1 . Manteniment dels evacuats i refugiats i els problemes que creaven . . .66

1 .2 .2 . El Comité Local de Refugiats ...... 76

1.2 .3 . Nombre de refugiats i evacuats . Lloc de procedència ...... 77

1.2 .4 . Els xiquets refugiats ...... 81

1.2 .5 . Els refugiats en els diferents pobles de la Marina Alta ...... 87

2. Les organitzacions obreres i la conflictivitat sòcio-laboral ...... 89

2 .1 . 'El Sindicato único de Oficios Varios CNT-FAI" ...... 90

2 .2 . La UGT i les Cases del Poble ...... 101

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2.3 . La crisi de treball i la conflictivitat social ...... 114

2.3 .1 . Les gestions dels primers ajuntaments republicans per pal .liar l'atur ;

les vagues de la CNT a Dénia (1931-1932) ...... 116

2 .3 .2 . Les reivindicacions laborals de la UGT ...... 130

2 .3 .3 . La creació de la borsa de treball a Pego i els problemes per la seva

implantació ...... 139

2 .3 .4 . Els conflictes sorgits el 1935 per la inclusió de Pego en la Federació

Sindical d'Agricultors Arrossers ...... 158

2 .3 .5 . Les reivindicacions laborals i els enfrontaments socials de l'any 1936 ...... 163

3 . La situació econòmica durant la Segona República...... 175

3.1 . La crisi de la pansa i el seu final ...... 176

3 .1 .1 . La dissolució de la "Cámara Oficial Pasera de Levante...... 177

3 .1 .2 . Les catàstrofes agrícoles: el míldiu ...... 183

3 .1 .3 . El canvi de cultiu del secà al regadiu...... 192

3.2 . L'economia de guerra . Expropiacions, col .lectivitzacions i cooperatives ...... 198

3 .2 .1 . Els primers mesos de guerra i les expropiacions de les

finques rústiques ...... 200

3 .2 .1 .1 . "La Federación Regional de Campesinos de Levante

CNT-AIT" i les seves col.lectivitats agrícoles ...... 210

3 .2 .1 .2 . Les col.lectivitats agrícoles de la UGT...... 214

3.2 .1 .3 . Les col.lectivitats agrícoles de la CNT-UGT...... 215

3 .2 .2 . Les expropiacions de fínques urbanes...... 217

3 .2 .3 . Altres confiscacions...... 222

3 .2 .3 .1 . L`electricitat, les aigües potables i el gas...... 227

3 .2 .3 .2 . Les ràdios ...... 236

3.2 .3 .3 . Les expropiacions d'objectes artístics, joies i diners . . . .239

4 . La situació política durant la II República...... 245

4 .1 . Antecedents del republicanisme a la comarca ...... 246

4.2 . L'adaptació dels cacics i els senyorets als partits republicans...... 261

4 .2 .1 . La Dreta Liberal Republicana...... 261

4 .2 .2 . La Dreta Regional Agrària...... 274

4 .3 . El Partit Republicà Radical...... 289

4 .4 . El Partit Republicà Radical socialista ...... 310

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 .5 . "Izquierda Republicana" ...... 323

4 .6 . El Partit Socialista ...... 327

4 .7 . El "Partido Comunista de España SEIC"...... 349

4 .7 .1 . "La Federación Provincial Campesina, ...... 358

Volum II

5.- Els intents per a millorar les infraestructures ...... 372

5.1 . Les deficients infraestructures urbanes i els intents per millorar-les ...... 373

5.1 .1 . L'aigua potable i els llavadors ...... 377 5 .1 .2 . El clavegueram...... 388

5 .1 .3 . Les zones humides...... 392

5 .1 .4 . Les grans obres públiques frustrades a Dénia ...... 396

5.1 .5 . Els carrers i els camins ...... 399

5.2 . L'estat de les comunicacions i les millores produides...... 403

5.2 .1 . Les carreteres ...... 404

5 .2 .2 . Els ports...... 411

5.2 .3 . Els ferrocarrils ...... 422

6 .- Els intents per dignifícar 1'educació ...... 429

6 .1 . L'escolarització ...... 432

6.2 . L'ensenyament religiós ...... 441

6 .3 . Els projectes de construir escoles ...... 450

7 .- La qüestió religiosa...... 461

7 .1 . Les primeres mesures laïcitzants...... 463

7 .2 . Els soterraments, els cementiris i els tocs de campanes ...... 471

7.3 . Les festes i les processons ...... 480

7 .4 . Els canvis de noms dels carrers...... 491

7.5 . Els asils-hospitals i el Sanatori de Fontilles...... 493

7.6 . Els convents de religiosos ...... 498

8 .- La repressió de la guerra ...... 503

8 .1 . Els detinguts jutjats pel Tribunal Popular...... 510

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9.- La guerra : repercussions directes ...... 524

9 .1 . Destruccions durant la guerra dels llocs de culte catòlic i dels arxius ...... 532

9 .2 . Bombardejos i refugis ...... 541

9 .3 . Auxili als familiars dels combatents ...... 551

9 .4 . Residències de convalescentes de les Brigades Internacionals ...... 553

9 .5 . El proveiment ...... 560

9 .5 .1 . Productes de primera necessitat ...... 568

9 .5 .2 . Els preus, les taxes i les multes ...... 581

10 .- La destinació final dels protagonistes polítics republicans...... 591

10 .1 . Dénia, centre comarcal de detinguts...... 594

10 .2 . Els consells de guerra en un poble militaritzat ...... 598

10 .3 . Els executats...... 602

10 .4 . L'exili ...... 603

11 .- El final de la guerra ...... 608

11 .1 . L'arribada dels franquistes ...... 610

IV . CONCLUSIONS...... 621

V . FONTS I BIBLIOGRAFIA ...... 647

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

ABREVIATURES

ADPA ...... Arxiu Diputació Provincial d'Alacant . AFPIM ...... Arxiu Fundació Pablo Iglesias (Madrid) . AHNM ...... Arxiu Històric Nacional (Madrid) . AHNSGC . . . . Arxiu Històric Nacional, Secció Guerra Civi (Salamanca) AHP ...... Arxiu Històric Provincial (Alacant) . AIT ...... Asociación Internacional de Trabajadores . AMD ...... Arxiu Municipal de Dénia . AMD-RE . . . . Arxiu Municipal de Dénia, Registre d'Entrades . AMB ...... Arxiu Municipal de . AMO ...... Arxiu Municipal d' . AMP ...... Arxiu Municipal de Pego . AMPE ...... Arxiu Municipal de . AMX ...... Arxiu Municipal de Xaló . AR ...... Alianza Republicana . BOPA ...... Boletín Oficial Provincia de Alicante . CAL ...... Comité Agrícola Local . CEDA ...... Confederación Española de Derechas Autónomas . CEN ...... Consell Executiu Nacional . CLR ...... Comité Local de Refugiats . CNT ...... Confederación Nacional de Trabajo . CM ...... Consell Municipals .

1.- Denominació que se li va donar als ajuntaments o consistoris des del 1937 fins al final de la guerra . Els CM van ser els successors de les gestores municipals. Els seus components es denominaven consellers en un cas, i gestors en l'altre . Hem utilitzat també l'apel .latiu de regidors, i el d'ajuntaments, malgrat pertànyer al període 1936-1939 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

CPL ...... Camara Pasera de Levante . CWS ...... Cooperativa Wholesale, SLA Dénia . DLR ...... Dreta Liberal Republicana . DRA ...... Dreta Regional Agrària . DRV ...... Dreta Regional Valenciana . FAT ...... Federación Anarquista Ibérica . FC ...... Federación campesina . FERECALE . . Federación Regional de Campesinos de Levante . FET-DONS . . Falange Española Tradicionalista y Junta de ofensiva Nacional Sindicalista . FNTT ...... Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra . FPC ...... Federación Provincial Campesina . FR ...... Fraternidad Republicana . IR ...... Izquierda Republicana . IRA ...... Institut de Reforma Agrària . JIR ...... Joventuts de IR . JJLL ...... Juventudes Libertarias . JSU ...... Joventuts Socialistes Unificades . LL .A .AMB . . Llibre d'Actes, Arxiu Municipal de Benissa . LL .A .AMD . . Llibre d'Actes, Arxiu Municipal de Dénia . LL .A .AMP . . Llibre d'Actes, Arxiu Municipal de Pego . LL .A .AMPE . Llibre d'Actes, Arxiu Municipal de Pedreguer . PC ...... Partit Comunista . PRR ...... Partit Republicà Radical . PRRS ...... Partit Republicà Radical Socialista . PS ...... Partit Socialista . PSOE ...... Partido Socialista obrero Español . SOV ...... Sociedad Oficios Varios (UGT) . SRI ...... Socorro Rojo Internacional . UGT ...... Unión General de Trabajadores . UP ...... Unión Patriotica . UR ...... Unión Republicana .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 U) W A 0 N W

H N a H a w H

ko H U U

A 0 a H z H

H La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues Tesis doctoral de la Universidad Alicante. Tesi Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

L'objectiu de la nostra investigació ha estat la Segona República a la Marina Alta (1931-1939) ; 1'interés per aquest període està motivat per ser una de les dècades més apassionants dins de la història contemporània, fonamentalment pels canvis que va suposar a la major part dels pobles el nou règim . Tanmateix, en el nostre estudi hem tractat d'indagar si efectivament la Segona República va comportar per a la comarca algun canvi o va estar una permanència de la situació anterior . Aquest ha estat un dels nostres objectius al llarg de tota la investigació, saber si la continuïtat fou la tònica general o si es va aplicar la legislació republicana, si hi hagué millores socials, sanitàries, culturals, etc ., si la població va participar en la vida política i social de l'època, i si va estar una ruptura respecte al sistema caciquil que venia imperant a la comarca, motiu pel qual hem esbrinat l'adaptació o inadaptació d'aquests homes a la nova situació política . Cal tenir en compte que als pobles de la Marina Alta no vivien els grans homens d'Estat, ni els grans polítics ; ací, davant les noves possibilitats que va oferir la República quant a participació institucional i social, es feren càrrec circumstancialment de les organitzacions polítiques i sindicals els homens i les dones del poble, van participar en el govern local i van decidir el seu destí . Així, hem intentat analitzar de quina manera els ciutadans que mai havien intervengut en les decisions polítiques dels seus pobles, van ser els protagonistes dels diferents esdeveniments, tenen veu i vot en moltes de les reivindicacions de la nova societat republicana, per poder aconseguir unes millores laborals

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

12

i socials que els mancaven . No sols hem estudiat les facetes polítiques, que en el fons estan implícites i presents en tots els interessos de l'època, els quals, com esmenta J . Casanova, no són tan negligibles com havia suggerit la història social' . Per tant, hem enquadrat aquests aspectes polítics en el coneixement de la realitat sòcio-econòmica en la qual es movien els ciutadans, hem examinat tots els aspectes socials que els envoltaven . Con diu P . Ruiz, la reducció del camp d'observació dels fets històrics té l'avantatge que és possible ampliar considerablement el ventall de temes relacionats amb aquests fets i integrar-hi múltiples aspectes de la realitat històrica estudiada2 . Així, per tenir un coneixement més complet de quins eren vertaderament els interessos que més preocupaven els ciutadans, hem tractat els aspectes religiosos, festius, l'educació, les infraestructures, a la fi la manera de viure en una època de molta conflictivitat política i social . L'estudi acaba quan els protagonistes dels esdeveniments d'aquesta dècada són relegats de l'escenari republicà, amb l'arribada dels nous homes del règim franquista . Ja hi ha molts estudis de la Segona República a nivell estatal, però hi ha una gran manca d'estudis d'àmbit local i comarcal, per tant, malgrat saber qué va ocórrer durant aquests anys a les grans ciutats, sempre ha estat una incognita si als munícipís més petits, per estar molt allunyats de les institucions que mantenien el poder polític i econòmic, els grans fets que va comportar el canvi de règim arribaren a tenir ressò . Si la guerra, per ser pobles de reraguarda molt allunyats dels fronts de lluita, va incidir o no en la vida dels ciutadans de la comarca . Totes aquestes incognites han estat un dels objectius del nostre estudi . Hem intentat fer un estudi minuciós de la història d'aquells homes, de les seves vivències i de les seves experiències, per

'.- CASANOVA, J., 1991, p. 115. 2.- RUIZ TORRES, p., 1989, p. 79 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13

arribar a conéixer quins foren els vertaders protagonistes d'aquest període, els homes d'ací, el que s'anomenaria les classes populars o les classes subalternes . Són les masses anònimes que protagonitzen la història, les classes desheretades que sempre han estat més desateses per la investigació' . Per aquest motiu, hem estudiat l'espai reduït dels pobles que componen una comarca, per poder aprofundir en el coneixement d'aquesta societat, com era i com vivia, quines eren les seves necessitats, les formes de treball, etc . per poder arribar a la història total d'aquests pobles, per veure si estaven lligats o deslligats de les pautes imposades per la històría general, que és la que ja coneixem, i procurant esbrinar si hi ha algun punt de convergència entre aquesta història comarcal i la històría provincial o estatal . Coincidim en el que afirma G . Levi, que en reduir l'escala d'observació -en aquest cas a la comarca- se'ns revelaran factors que abans no estaven suficienment estudiats' . Un altre dels objectius del nostre estudi ha estat descobrir si la comarca tenia uns trets caracteritzadors, per tant, hem realitzat un estudi concret, minuciós i amb profunditat per analitzar tot el que feia referència a la realitat social de la Marina Alta en aquells moments, hem abastat els màxims aspectes possibles, hem insistit en els petits esdeveniments quotidians, i hem analitzat en moltes ocasions tot allò que no s'ha contat en els llíbres d'història per ser considerat com a poc important, i saber si aquests fets eren els que vertaderament més preocupaven els habitants de la comarca . Així, el nostre interés ha estat fer un treball enquadrat dins d'allò que coneixem per la història local, ja que l'anàlisi local permet un aprofundiment en la gènesi de les seves estructures i en el seu desenvolupament quotidià, i una il .lustració particularitzada dels models generals . El cas singular serveix per a refermar la teoria, en la mesura que l'exemplifica o

' .- SERENA NAZZI, N., 1989, p. 161-179 . '.- LEVI, G., 1993, p. 3-12.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

14

la comprova localment, i al mateix temps els estudis locals no deixen de ser també instruments apropiats per a donar compte de la diversitat de situacions i fenòmens originals que, en no transcendir el marc local, escapen a les generalitzacions dels models hegemònics5 . Hem estructurat el treball de la manera següent : en primer lloc hem tractat de situar la comarca en el primer terç del segle XX, amb un capítol en el qual hem detallat breument tots els aspectes socials, econòmics i polítics d'aquells moments a la Marina Alta, hem destacat la implantació del caciquisme en els diferents pobles, com també el naixement del moviment obrer . La resta de l'estudi està dedicada a la comarca durant els anys trenta, els aspectes demogràfics en els quals ressalta la incidència que va suposar l'augment de població durant la guerra, amb l'arribada dels refugiats . La situació econòmica durant la Segona República, amb el final del cultiu de la pansa, i l'economia de guerra amb les expropiacions, col .lectivitzacions i cooperatives . Ens hem ocupat de les infraestructures, quines millores es produïren durant aquesta dècada quant a obres públiques de les carreteres i del port de Dénia, entre altres, i els canvis en les infraestructures urbanes, com l'aigua potable i el clavegueram . Després tractem del moviment obrer i la seva evolució segons les organitzacions sindicals que els protagonitzaren, i el relacionem amb la crisi de treball i, per tant, amb l'atur . La implantació dels partits polítics al llarg del període ocupa un altre dels capítols . Completem l'exposició dels anys trenta amb l'estudi dels aspectes educatius i religiosos . Amb la repressió de 1' inici de la guerra entrem en un apartat dedicat als esdeveniments que estigueren més directament relacionats amb el conflicte bèl .lic, com les destruccions, els bombardejos, la fam, i acabem amb la repressió del final de la guerra . En el treball hi ha moltes mancances, que anirem esmentant al llarg de l'estudi, tanmateix aquestes suggereixen els nous camins

5 .- FURIÓ, A. i GARCÍA-OLIVER, F., 1989, p. 17.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

15

pels quals caldrà incidir més en investigacions futures, iniciem així un gran ventall de possibilitats que deixen encara el període obert a noves recerques . Cal esmentar que durant el procés d'elaboració d'aquesta tesi, hem realitzat alguns estudis, molts inèdits, que ens han servit per a poder entendre millor aquest període, i per poder perfilar una mica més les característiques finals d'aquesta investigació . Iniciàrem les recerques d'aquesta dècada amb la memòria de llicenciatura l'any 1987, amb el treball de Les eleccions municipals del 1931 a la Marina Alta . El 1990 portàrem a cap la investigació de La Segona República a Pego, que va rebre el premi Carmel Giner Bolufer, de l'Ajuntament de Pego . El 1991, La Segona República a Dénia que va ser becada per l'Institut de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació d'Alacant . Aquests estudis, a més del premi concedit per l'Ajuntament de Pedreguer a l'obra La Segona República a Pedreguer, que va ser publicat el 1994, ens han ajudat a comprendre millor què estava passant a la comarca en aquests moments, a més de veure com va incidir la República en tres municipis on la situació político-social era totalment diferent . Ens han servit per a poder passar de l'àmbit de la monografia local a la comarcal, com assenyala J . Mestre en relació amb Catalunya s'està potenciant aquesta línia metodològica d'integrar la història local amb la comarcal i la general6 . Malgrat les nostres intencions inicials d'abastar tots els aspectes que inicidien en la vida de la comarca, davant la complexitat que suposa parlar de l'evolució del poder municipal, per la gran variabilitat i la gran quantitat de situacions diferents segons cadascun dels municipis, hem renunciat a aquest capítol en aquesta tesi . Tanmateix, al llarg de la investigació es poden entreveure a grans trets les pautes d'aquest poder municipal, el que ens ha permés treure una sèrie de conclusions en aquest sentit . Igualment, hem renunciat a l'estudi de les diferents

6.- MESTRE CAèTI, J., 1994, p. 15-29. Cal tenir en compte que a Catalunya, des de la Universitat Autbona de Barcelona, com esmenta aquest autor, s'ha constitult el Servei de Documentació d'Història Local.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16

eleccions que es portaren a cap durant aquest període, tenint en compte que les úniques municipals que hi va tenir lloc, com ja hem esmentat, les vam estudiar en la memòria de llicenciatura, i les hem utilitzat en alguns capítols com a punt de partida per entendre d'on va sorgir la nova classe política . Hem utilitzat en la nostra investigació la històrial local com a mètode d'aproximació i de recuperació de la realitat històrica . Els recursos heurístics amb els quals hem treballat són fonamentalment locals, són fonts molt variades i creiem que són imprescindibles i molt valuoses per poder conéixer que va ocórrer durant la Segona República a la comarca que hem estudiat, moltes mai s'havien consultat i no havien tingut un valor de documentació històrica . Tanmateix, en els darrers anys els historiadors hi han reparat i, com afirmen A . Colomines i V . Olmos, la història local ha d'estar elaborada aprofitant els recursos documentals, arxivístics i interpretatius diversos' . La manca d'utilització d'unes fonts que havien restat fins ara pràcticament intactes, no sols ha ocorregut amb les fonts de la Marina Alta, sinó que ha estat general en la documentació local, que sols a partir dels anys setanta han estat cada vegada més valorades, fet que ha proporcionat unes possibilitats heurístiques per a l'anàlisi local, a mesura que els historiadors europeus s'hi basaven' . Hem intentat consultar tots els materials possibles al nostre abast, a més de les fonts escrites, per completar la interpretació dels fets, hem utilitzat les fonts vives que encara avui resten i que són ja els últims vestigis que ens queden per jutjar uns esdeveniments que moltes vegades no van tenir la font documental corresponent, i així mitjançant la història oral, hem utilitzat per aquest període els testimonis dels homes que encara recorden els fets, molts d'ells han mort en el transcurs d'aquesta investigació . Respecte a les fonts documentals, hem respectat l'idioma en

'.- COLOMINES COMPANYS, A . i OLMOS TAMARIT, V .S ., 1991, p . 28 .

a .- FURIÓ, A . i GARCÍA-OLIVER, F ., 1989, p . 15 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

1 7

què es trobem originalment, motiu pel qual tant les actes, com els articles de premsa i la correspondència, si estaven en castellà, les hem reproduït en aquest idioma, a més en moltes ocasions no hem corregit les faltes d'ortografia, ni les expressions incorrectes, per reflectir clarament les dificultats d'alguns dels protagonistes a l'hora d'escriure . Cal tenir en compte que no tots els materials que ens ofereixen els arxius i les hemeroteques són de la mateixa importància . Són molt més nombrosos els que fan referència a Dénia, i molt escassos els dels pobles xicotets . Per aquest motiu el treball està molt adaptat a la documentació consultada, ja que tant les fonts dels arxius com les de les hemeroteques, no ens proporcionen informació de tots els pobles per igual ; hi ha pobles on els seus arxius conserven tota la documentació del període ordenada o no, però altres arxius foren cremats en iniciar-se la guerra, motiu pel qual ens ha estat impossible rescatar el material d'alguns pobles com o . Per altra banda, els pobles més menuts tenen els arxius per ordenar, i la premsa i els arxius estatals ens n'aporten poca documentació . Per tant, el treball s'ha centrat fonamentalment en els pobles següents : Dénia, Pego, Pedreguer, Benissa, Xaló i Ondara . Respecte als arxius municipals, destaca el de Dénia ; hi hem consultat, com ja esmentarem en el capítol de fonts i bibliografia, els llibres d'actes de les sessions de ple i els diferents lligalls que contenen material del període . Malgrat la riquesa del AMD quant a documentació de la República i la guerra, hem tingut la dificultat de la manca d'una catalogació de tot el fons documental existent d'aquest període, fet que ens portarà en un futur a revisar alguns dels apartats a mesura que anem esbrinant nous materials9 . També hem fet un buidat del període a l'arxiu municipal de Pego, on hem consultat diferents materials que encara resten per

9.- Per la gran quantitat de material existent a l'arxiu de Dénia, sols està en part catalogat i ordenat, i així existeix un catàleg de la documentació fins al segle XIX: MARTÍ MM, J., 1981 . Altre cataleg de SESER PÉREZ, R., 1988 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

1 8

classificar` . Uns altres dels arxius municipals que també hem buidat totalment ha estat el de Pedreguer i el de Benissa, la resta d'arxius municipals han estat menys consultats pels inconvenients abans esmentats . Els arxius particulars són encara avui una font documental que malauradament està per explotar ; hem tingut accés a alguns i ens han proporcionat una documentació molt valuosa, generalment de tipus molt personal . A banda hem consultat la documentació d'algunes societats de reg, d'alguns col .legis, d'alguns arxius parroquials i de la Fundació Pablo Iglesias de Madrid . Dels arxius provincials hem consultat el de la Diputació d'Alacant", i l'arxiu Històric d'Alacant, que ens han proporcionat materials de caire diferent, cal destacar del AHP el fons recent ordenat de l'Audiència Provincial . De l'arxiu Històric Nacional, hem utilitzat la documentació de la secció Causa General de Madrid, i la secció Guerra Civil de Salamanca` . Hem emprat com a font històrica tota la premsa de l'època, tant la local com la provincial . Com assenyala C . Almuiña, la seva utilització s'ha generalitzat, tanmateix el problema actual està en la seva correcta utilització, ja que tot periòdic emet un punt de vista, una parcialitat, però que és, al cap i a la fi, una realitat sòcio-històrica en funció de la qual naix i a la qual serveix qualsevol dels periòdics` . Per tant nosaltres per a la interpretació correcta d'aquesta realitat que ens ofereix la premsa, hem procurat en tot moment contrastar les opinions dels

1°.- L'arxiu de Pego com altres arxius de la comarca, sols va estar en part inventariat, n'és el resultat la publicació de : CASELLES MONJO, E ., 1986 .

11 .- De 1'ADPA existeix un treball molt valuós per saber la documentació que de la Marina Alta s'hí troba, en : NARTÍNEZ MIGÓ, M .A ., 1988, p . 87-105, i 1989, p . 73-94 .

12 .- Per la ANNSGC, ens ha estat molt profitosa l'obra de DÍEZ DE LOS RIOS, M .T ., 1984 .

13 .- AIXUIÑA FERNÁNDEZ, C ., 1989 a, p . 615-624 . ALNDIÑA FERNÁNDEZ, C ., 1989 b, p . 245-279 . ALMUIÑA FERNÁNDEZ, C ., 1991, p . 389-399 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

1 9

diferents periòdics davant d'un fet determinat, o aportar un altre tipus de documentació per contrarestar tota aquella informació o opinió que ens aporta la premsa . Per poder portar a cap aquesta labor de contrast entre els diferent periòdics hem realitzat un gran esforç i hem fet un buidatge prou exhaustiu dels periòdics de l'època de les diferents hemeroteques, principalment les d'Alacant ; n'hem tret totes les referències que aquests feien de la comarca, la recollida, ha estat una labor molt costosa, puix hem hagut d'escorcollar pràcticament tota la premsa . En els inicis de la nostra investigació consultàrem els periòdics en els llocs següents : Arxiu Municipal d'Alacant, Biblioteca Pública d'Alacant, Biblioteca Gabriel Miró d'Alacant, Hemeroteca Municipal de València, Biblioteca de la Universitat de València i Biblioteca Nicolau Primitiu de València . Després hem consultat l'ordenació dels fons microfilmats de l'Institut de Cultura Juan Gil-Albert, de la Diputació Provincial d'Alacant, on es troba una valuosa col .lecció de premsa local de la comarca . Destacarem ara els periòdics que més informació ens han proporcionat i la seva tendència política o social, tanmateix no insistirem en aquests aspectes, els quals es troben en les fitxes realitzades de cadascun dels periòdics, en l'estudi dirigit per F . Morenor° . El Correo, que donava suport a la DLR, i representava la posició més conservadora del republicanisme . Diario de Alicante, era el portaveu dels radicals de Lerroux, hi trobem com a corresponsal de Pego Carmel Giner Boluferls . El Mundo Obrero, setmanari socialista . El Día, periòdic d'origen liberal i que havia derivat cap a posicions extremadament reaccionàries ; van ser assaltats els seus tallers al febrer de 1936, després de les eleccions ; al juliol del 1936 passa a ser dirigit per un republicà d'esquerres i al gener del 1937 fou expropiat pel sindicat d'arts gràfiques de la UGT . També va estar assaltat en la mateixa data, el

r" .- MORENO SÁEZ, F ., 1994 a . MORENO SÁEZ, F ., 1994 b .

r5.- Per veure més detalls de Carmel Giner : SALVÀ PERETÓ, F ., 1992, p . 53-61 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 0

Diario de Alicante, que va desaparéixer al novembre del 1936 i va donar pas a Bandera Roja, òrgan de la UGT . El Luchador, va continuar eixint durant la guerra civil, amb la seva filiació republicana, molt lligada ideològicament a IR, anteriorment havia donat suport a les postures del PRRS, i va mantenir la clientela entre els sectors xicotets burgesos . Nuestra Bandera, diari dels comunistes des de juliol del 1937 . Dels periòdics d'àmbit comarcal hem utilitzat totes les publicacions d'aquest període com La Palabra, El País i La Sirena, els tres de Dénia, sols el primer que es publicava a Alacant, ha estat una font més valuosa per conservar-se la col .lecció completa, dels altres es conserven molts pocs exemplars . Igual ocorre amb La Razón de Xàbia i Renovación de Pego . Però ha estat El Eco de la marina, periòdic editat a Pego i òrgan d'expressió de la DRA de Pego un dels que més ens ha servit per veure l'evolució d'aquest partit a Pego i a la comarcals . La incidència que tindrien les informacions en alguns pobles i en els lectors, seria prou forta, per la gran quantitat d'articles que apareixien en alguns dels periòdics, com per exemple de Pedreguer, en els quals es van entaular en E1 Mundo Obrero i El Luchador, algunes polèmiques entre diferents sectors o personatges del poble . Els socialistes de Pego també utilitzaren constantment El Mundo obrero d'Alacant, on expressaren el seu rebuig pel contingut del setmanari local El Eco de la Marina, que qualificaven de "El Eco de la caverna" . Els articles que apareixen en El Mundo obrero, estan pràcticament sempre signats pels corresponsals, que desconeixem, sabem que el periòdic en algunes ocasions feia unes crides des de les seves planes com aquesta :

"Todos los corresponsales de nuestro periódico deben ser nombrados por las organizaciones . No deben

16 .- BALLESTER, T ., ESPINOS, A ., i MORENO, F ., 1993 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 1

remitir ninguna colaboración sin el cuño de la Agrupació o de la Sociedad correspondiente"` .

A més de les fonts documentals, hem utilitzat les fonts que ens ofereixen els testimonis dels protagonistes dels esdeveniments, utilitzant els mètodes de l'anomenada història oral . Per realitzar les entrevistes de manera correcta hem seguit les pautes i els consells que dóna P . Thompson18 . Hem entrevistat molts homes i dones que encara viuen i que recorden les experiències viscudes aquells anys . Les seves informacions, les hem utilitzades per a corroborar les interpretacions dels esdeveniments que no queden clars en les fonts documentals, i per veure quines foren les reaccions humanes davant de tot el que va ocórrer, ja que els materials dels arxius no sempre ens ofereixen aquest aspecte, i con diu R . Fraser la història oral constitueix un intent de revelar l'ambient intangible dels esdevenimentsl9 . Coincidim amb M . Vilanova que abans de crear la font oral havien d'analitar les fonts escrites2°, així les entrevistes sempre les hem realitzat després de la constatació documental dels fets, ja que la memòria d'aquestes persones en moltes ocasions no es situava exactament en la dècada objecte del nostre estudi, i per tant davant la persona que calia entrevistar havien de tenir molt clar què havia ocorregut en un lloc i moment determinat per poder guiar de la millor manera possible el diàleg . Els informants òptims que hem trobat han estat aquells que abandonaren immediatament després d'acabar la guerra el seu poble, i recorden els fets com si encara estigueren vivint-los, pensem que entre altres coses per no haver restat en territori estatal governat per Franco, i no haver sofrit la distorsió de la realitat històrica que aconseguiren els mites propagandístics franquistes . Entre ells cal destacar el

El Mundo Obrero d`Alacant, 28-1-1933 .

].8 .- TRONPSON, P., 1988, p. 221-242.

19 .- FRASER, R., 1919, p. 25 .

20 .- VILANOVA, N., en pròleg de P .TÜompson, 1988, p. X.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

aa

cenetista de Dénia José Perles, que ha mort a l'estiu del 1995 mentre nosaltres acabaven aquest estudi, ell va emigrar a Colòmbia, però mai va oblidar tot el que havia ocorregut durant la República a la comarca, i ha estat un exemple d'informant per la seva disponibilitat a contar cadascun dels detalls històrics i interpretatius de les actuacions de la CNT a Dénia i a la comarca . Generalment no hem esmentat el nom dels nostres testimonis per respecte a la seva intimitat i a la dels familiars, que també ens han proporcionat tot tipus de material documental personal . En les fonts hem inclos un llistat de les persones que més informacions ens han proporcionat . No sols hem entrevistat persones de la Marina Alta, ens han facilitat informació aquells que vingueren com a refugiats i que després de molts anys continuen visitant ells i els seus familiars aquestes terres que els acolliren, i van transmetent la memòria de tot allò que visqueren com a xiquets de la guerra . La bibliografia secundària utilitzada en el treball ha estat com a suport per comprendre les diferents interpretacions als fets estudiats, ja que la bibliografia existent sobre aquesta dècada, generalment, s'oblida dels pobles de la Marina Alta . La major part dels estudis sobre la Segona República fan referència al període de la guerra, tanmateix dels anys de la República en pau, són escassos els estudis i més en els aspectes referits al País Valencià com ha assenyalat A . Bosch que, juntament amb altres historiadors, ha iniciat noves investigacions d'alguns aspectes sense estudiar d'aquest períodezl . També hem utilitzat, en la mesura que ens ha estat possible, els estudis ja realitzats, per comparar el que va ocórrer a la Marina Alta respecte a la resta del País Valencià . De la bibliografia que ha generat la guerra no insistirem per la gran quantitat d'estudis, molts nascuts arran de la celebració del cinquantenari de la guerra el 1986 . Per veure com estava la situació de les investigacions P . Pagés ens la detalla en el seu article La Guerra Civil Espanyola, cinquanta anys després . Assaig

21 .- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1993, p. 9 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 3

d'aproximació bibliogràfica22 . Després han aparegut diferents treballs de la guerra relacionats amb algun aspecte o algun lloc del País Valencià, dels quals destacarem el d'A . Girona`, el d'A . Colomines2', el de J . D . Simeón que també inclou els dels anys de la República en pau25 , el de F . Quilis26 o els de J . M . Santacreu27 .

22 .- PAGÉS, P ., 1986, p . 17-34 .

23 - GIRONA ALBUIXECH, A ., 1986 .

2 ° .- COLOMINES COMPANYS, A ., 1987 .

25 .- SIMEÓN RIERA, J . D ., 1993 .

26 .- QUILIS TAURIZ, F ., 1992 .

27 .- SARACREU SOLER, J . M ., 1989 . SANTACREU SOLER, J . M., 1992 a . SANTACREU SOLER, J . M ., 1992 b .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 a w H zw ~a a~ w Q

aQÑw

z aw H a~ ~a w

a"a ,a H H La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues Tesis doctoral de la Universidad Alicante. Tesi Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

1 . Demografia : l'emigració . La comarca de la Marina Alta, amb els 34 pobles que la formaven l'any 1930, tenia 73 .463 habitants . Dins dels seus límits geogràfics existien dues realitats demogràfiques : L'interior muntanyós, de difícil accessibilitat i amb una agricultura que oferia poques possibilitats, estava pràcticament despoblat . Els pobles eren molt menuts i tenien quasi tots menys de mil habitants : (380), (445), (505), la Vall d'Alcalà (551), etc . Després estaven uns pocs que sobrepassaven els mil : (1940), (1585), Orba (1362), etc . L'altra realitat era la dels pobles de la costa o del prelitoral, que per tenir millors comunicacions i bones terres, gaudien d'un cert apogeu agrícola-comercial, per ser terres planes, de regadiu, captaven més població i la mantenien . D'aquests municipis només un supera els deu mil habitants, és el cap de comarca Dénia, amb 13 .063 persones, que oferia tot tipus de serveis per a la comarca, el seu port havia estat des de sempre una via important d'entrada i d'eixida dels diferents productes, no sols de la Marina sino també de les comarques veïnes com la Safor i la Marina Baixa . Altres tres pobles superaven els cinc mil habitants : Pego (8398), nucli comercial de l'interior, Benissa (6026), i Xàbia (5503), tots amb bones terres per al cultiu . Segueixen dos nuclis en els quals començava a aparéixer una incipient indústria de tipus artesanal, Pedreguer (4710), i Gata (4228) . En conjunt aquests sis municipis junts representen el 57% de la població comarcal, i el percentatge restant de la població es reparteix entre 27 municipis .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 6

QUADRE I

MUNICIPIS DE LA MARINA ALTA PER ORDRE

DECREI XENT DE POBLACIÓ (Cens 193 1

Ddnia ...... 13 .063 habitants . 11 Pego ...... 8 .398 Benissa ...... 6 .026 " n Xàbia ...... 5 .503 11 Pedreguer ...... 4 .710 Gata ...... 4 .228 n Teulada ...... 2 .913 Ondara ...... 2 .733 ...... 2 .241 Xaló ...... 2 .139 El Verger ...... 2 .115 La Vall de Gallinera . . .1 .940 n Benitatxell ...... 1 .729 " 11 La Vall de Laguar ...... 1 .585 Orba ...... 1 .362 " Castells ...... 1 .186 Alcanalí ...... 1 .010 ...... 909 n L'Atzúvia ...... 851 Setla,Mira-rosa,Miraflor .837

La Vall d'Ebo ...... 825 n ...... 810 ...... 730 n ...... 701 ...... 675 Llíber ...... 647 Sagra ...... 598 Ràfo1 ...... 568 n Sanet i els Negrals ...... 559 La Vall d'Alcalá ...... 551 n Senija ...... SOS Benimeli ...... 445 Tormos ...... 380 n

La trajectòria demogràfica en els primers decennis del segle XX i el fet generalitzat de l'emigració a la comarca, van donar com a resultat un envelliment de la població, ja que fou la mà d'obra jove la que més va emigrar en decaure l'economia pansera, fet que es reflecteix en les piràmides de població, on s'observa una base

1 .- Cal tenir en compte que a efectes estadístics, el 1930 estaven dividits en dos ajuntaments diferents, per un costat Miraflor i per l'altre Setla i Mira-rosa, que es fusíonaren en un sol ajuntament el 1971 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27

molt poc nodrida no sols de mà d'obra jove, sinó també per manca de nous naixements per haver emigrat les persones en edat de procrear . Analitzant el quadre de la distribució per edat i sexe d'alguns pobles', arribem a la conclusió que la població de la comarca era molt vella' . La fil .loxera va acabar amb 1a pujant economia pansera, i l'emigració va ser la solució de la mà d'obra jove ; cada vegada quedaven més vells a la comarca i fins i tot tornant aquests joves que emigraven quan tenien edat avançada . Els feliços anys vint porten un creixement moderat que es reflecteix en les piràmides de població, a causa de la recuperació agrícola, amb l'inici de les transformacions en regadiu i l'assentament de xicotetes indústries . Malgrat açò la població menor de 5 anys és del 7,60% de la població total, fet que suposa una base molt poc nodrida, si tenim en compte la forta quantitat de vells i adults . Respecte a la sex ratio, és prou equilibrada, el 51,15% de la població total és femenina . El poble on més població femenina hi ha és Xaló, on el 53,27% són dones . Açò s'explica per la forta emigració masculina, puix als pobles de l'interior, d'economia més pobra, els homes no tenien altra alternativa més que la d'anar a buscar feina en altres llocs' . El major corrent migratori de la comarca durant la segona meitat del segle XIX, tingué com a destinació Alger ; el període àlgid fou entre els anys 1884-1914 . Aquestes masses de bracers que s'embarcaven en els ports de Dénia, Xàbia, . o Alacant, no anaven a fer fortunes, sinó que fugien de la fam . La subjecció a la llei de l'oferta i la demanda els aboca durant les èpoques

'.- BALLESTER ARTIGUES, T., 1987 . En aquest treball es poden veure les piràmides de població per sexe i edat, i els quadres de distribució per edat i sexe dels pobles de : Dénia -AMD-, Pedreguer -AMPE-, Pego -AMP- i Xaló -AMX-, tots han estat estudiats al 25% del seu padró d'habitants de l'any 1930 .

3.- Aquest fet es pot corroborar en COSTA MAS, J., 1977, p. 88 i ss .

` .- Per veure tots els detalls d'aquesta emigració a Alger, i com va estar d'important l'emigració de la Marina Alta i Baixa en : BONMATÍ ANTÓN, J. F., 1989 . En les p. 156-160, l'autor confirma aquest fet, i el fet que Xaló havia estat sempre un municipi amb forta tradició emigratòria a Alger .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 8

hivernals a jornals molt reduïts, si no a l'atur . A l'estiu i començ de la tardor, amb la veremada, la pansificaió i altres tasques, el sou i la capacitat de col .locació augmenten considerablement . Aquestes circumstàncies eren les que donaren una emigració de temporada . El camp d'Alger presentava fort dèficit de mà d'obra durant unes èpoques en què a la comarca de la Marina Alta hi havia excedents . Aquests camperols se'n van per abril o maig i s'ocupen de la sega dels cereals, durant l'estiu . A finals de la tardor tornen, i es queden fins a febrer, per la poda dels ceps . Els qui partien cap a Alger a treballar no trobaven unes condicions gens agradables en aquell país africà, a l'estiu del 1930, molts dels emigrats són retornats amb pesta5 . L'emigració era un corrent estacional i, com esmenten alguns autors', com una vàlvula d'escapament de la misèria, sense que la comarca perdera la seva mà d'obra en les èpoques en les quals era necessària, i a la vegada contribuïa decisivament a minvar els conflictes laborals i a conservar l'ordre social establert . Quan comencen a proliferar els sindicats i els partits polítics a la comarca, s'inica la preocupació per aquest tema . Així els socialistes demanaven per a evitar aquesta emigració més treball, com podem llegir en l'article següent referit a Benissa :

"Ya han empezado a venir los trabajadores que se marcharon al África francesa a trabajar en los viñedos

después de pasar las mejores fiestas del año separados de sus familiares, vuelven con unas cuantas

pesetas que sus madres y esposas las reciben en sus manos con mucha alegría y debían sentir el

sufrimiento y fatigas que cuesta ganar esas míseras pesetas . Pues a estas mujeres llamamos la atención

que los socialistas, no somos tan malos que queremos que esas pesetas que vosotras recibiis de vuestros

maridos e hijos, las tengais aquí sin necesidad de salir fuera de nuestra patria chica ( . . .) . Mucho hay

que hacer en el pueblo para dar trabajo al pobre y por mucho que nosotros hemos denunciado, hemos visto

5 .- Vegeu AMD-RE 1930, on diàriament trobem sol.licituds de permís per a poder anar a Algèria, i per altra banda una gran quantitat de persones retornades i sota vigilància mèdica .

'.- COSTA MAS, J., 1977, p. 86 . i FORNER NUÑOZ, S., 1982, p. 26 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 9

que las autoridades no han hecho caso"' .

També es preocupen que almenys les condicions laborals i del viatge foren les més adequades, ja que fins al 1931 els treballadors que anaven a Àfrica havien de dipositar 50 pessetes en Hisenda abans d'embarcar-se, pessetes que els havien de tornar al seu retorn . Tanmateix quan arribaven anaven a cobrar i els contestaven que tornaren un altre dia, d'aquest fet es queixaven els socialistes de Pedreguer a la premsa en un article titulat "Los diez duros de los que se van a Àfrica" :

"Cómo es posible que el jornalero español pueda pasar dos días recreándose en la capital? . Pero . . ¿si

lo más probable es que lleve la pesadilla de no haber podido reunir el dinero suficiente para pagar la

cantidad que debe al amo de la tierra que él trabaja?

Ya sabemos que a la puerta les sale un hombre providencial ofreciéndose a cobrarlas y así poder seguir

el viaje hasta reunirse con los suyos. Pero les descuentan dos o más duros. ( . . .) El pobre creía que

la República le trataría de forma diferente a como lo hacía la Monarquía. Para impedirle esos gastos

nos comprometimos en la Casa del Pueblo a cobrar dicho depósito . Hace más de medio mes que vamos dando

tropezones y sin conseguir cobrar" .

En arribar la República poques coses es pogueren fer i durant tot aquest període l'emigració cap a Alger va continuar .

2 . L'economia La marina Alta ha estat tradicionalment una comarca on la principal font de riquesa ha vingut representada per l'agricultura . La producció i el comerç de la pansa va presidir la història econòmica de la comarca, a finals del segle XIX, el cep de moscatell, a la calor del negoci panser, s'havia estés amb

'.- El Mundo Obrero d'Alacant, març 1931 .

8.- El Mundo Obrero d'Alacant, 12-12-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 0

categoría de monocultíu sobre la major part de la comarca', que es va abocar cap a una economia d'exportació per la transformació del cep de moscatell en pansa . Per aquest motiu els treballadors només tindran feina una part de l'any . La població dormisquejava a partir de gener una prolongada letargia, per a despertar al setembre quan aplegaven els primers vapors` i amb l'obertura dels magatzems pansers . La temporada venia a cobrir quatre mesos, ja que el 90% del fruit es col .locava abans de Nadal . En aquest temps, la selecció, la confecció i l'embalatge de la pansa en els grans magatzems, atreia una nombrosa població flotant de dones de les Valls o de la part muntanyosa de la comarca, cap a Déniall . Aquest municipi era la plaça comercial que centralitzava les exportacions panseres, per la seua posició central a l'àrea del cultiu del moscatell . El negoci mou quantiosos capitals, i l'efecte multíplicador del negoci es tradueix en certes indústries auxiliars (caixes, estores, etc .) . En dependre la comarca d'un producte d'exportació, acusaran molt més les crisis de qualsevol tipus . Quan la crisi persisteix, com és el cas de l'any 1890, l'emigració és molt forta, i el saldo negatiu es prolonga fins a l'any 1921, que de nou comença a ser el saldo migratori positiu, per la recuperació agrícola, amb l'inici de les transformacions de les terres al regadiu i l'assentament de xicotetes indústries` . La població activa masculina dels anys trenta`, estava pràcticament tota ocupada . La plena activitat dels homes, fins i

'.- El predomini total de la vinya de moscatell és una de les conclusions dels estudis de : FONT REUS, M. I., 1988, p. 19-25. MARTÍNEZ GALLEGO, F. A., 1989, p. 45-60.

1°.- La temporalitat en l'activitat portuària, passant de la legargia estiuenca a una febril activitat a la tardor, és una de les conclusions de : CALVO PUIG, J., 1989, p. 35-44.

11 .- L'ambient que envoltava la transformació de la pansa i el seu acabat en els magatzems, queda reflectit en l'obra literària de : IBARS, M., 1965 .

12 ._ Per veure qualsevol dels aspectes que hem exposat a grans trets : COSTA MAS, J., 1977 .

13 ._ Per analitzar les piràmides de la població activa de Dénia, Pedreguer, Pego i Xaló : BALLESTER ARTIGUES, T., 1987 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 1

tot fins als noranta o més anys, s'explica per ser una comarca eminentment agrícola, on tothom era llaurador o bé jornaler, malgrat que ens consta l'existència d'èpoques de l'any, en què no hi havia quasi activitat, i calia buscar feina en altres llocs, o dedicar-se també, juntament amb les dones, a feines artesanals . Tot al contrari succedeix amb les dones, destaca la seva total inactivitat segons el padró, on només apareixen com a actives unes poques dones, sota l'epígraf de criades i algunes operàries . Aquest fet sabem que no és real, ja que la major part de les dones feien feina de tipus artesanal a les seves cases, com joguines, barxes, capells, etc . o estacíonalment treballaven als magatzems de pansa i per això no queden enquadrades com a treballadores professionals . En el padró de Dénia sols apareixen com a actives unes poques dones, tanmateix coneixem l'existència a Dénia d'una associació amb 2 .000 obreres, com veurem més endavant . Aquestes tasques artesanals que desenvolupaven les dones en els seus domicilis, on es dediquen al trenat i el cosit de la llata amb les palmesl', va donar lloc, com després veurem, cap al 1890, a l'acabament mecànic en tallers de les barxes i els capells ; van nàixer així les primeres fàbriques a Gata i Pedreguer, a Dénia també es treballaven les joguines per les dones a les cases i el 1904 es va fundar la primera fàbrica .

QUADRE N .II

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIó ACTIVA PER SECTORS EL 1930

S .Primari S.Secundari S.Terciari

Dénia 65% 5% 30%

Pedreguer 82% 4,90 % 13%

Pego 74% 4% 19%

Xaló 83% 4% 13%

Font :Elaboració,pròpia a partir del padró d'habitants 1930

1'.- Per veure com s'elaborava la llata i tot el seu procés d'acabament amb el resultat de les barxes, estorins, capells, etc . : GARCÍA, J. i BELTRAN, V., 1994, p. 173 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 2

La major part de la població activa era empleada en el sector primari, el sector secundari era quasi inexistent, ja què només existeix una indústria de consum local o una indústria encara familiar-artesanal, sense emprar molta mà d'obra . El sector terciari només atén les necessitats més primàries, i en els llocs amb més població comença a aparéixer un sector comercial prou fort .

2 .1 . Sector primari . Les activitats que ocupen la major part de la població activa són les de tipus agrícola, dins d'aquestes el grup social més nombrós són els jornalers del camp i els llauradorsl5 .

QUADRE N .III

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA DEL SECTOR PRIMARI EL 1930 Jornalers Llauradors Mariners Dénia 47% 1% 13% Pedreguer 48% 33%

Pego 36% 37% Xa16 25% 54%

Font: Elaboració pròpia a partir del padró d'habitants 1930

La vida d'aquests dos grups socials que eren els majoritaris, era molt dura . Resulta una mica difícil fer un estudi dels sous o jornals de la Marina Alta en aquells temps . Les úniques dades que tenim" ens donen com a jornals anuals per professions, les següents : Actriu 6 .000 pts ., propietaris de 3 .500 a 200 pts ., Llauradors de 3 .500 a 200 pts ., comerciants de 3 .000 a 200 pts ., jornalers de 1 .250 a 200 pts ., fusters de 2 .000 a 200 pts ., barbers

15. - En el tant per cent de la població activa dedicada a aquest sector, hea inclòs els jornalers dins del sector primari, però en pobles com Dénia i Pego, molts d'aquests es dedicarien a tasques del sector secundari . El padró no especifica el tipus de jornalers. Segons FORNER, S ., 1982, p. 165, les classificacions professionals dels padrons ofereixen grans dificultats de tractament a causa del caràcter excessivament genèric dels oficis .

16. - En els padrons d'habitants hi ha un apartat que sol estar sense omplir, referent als diners que es guanyaven. Dels pobles estudiats només ens hem trobat contestat aquest sou a Pedreguer. AMPE.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 3

de 1 .000 a 500 pts ., i mestresses de 300 a 50 pts . Podem observar que dins d'una mateixa professió hi ha una gran diversitat amb el jornal anual . És lógic que com aquest era el sou que declaraven al padró, hi hagués moltes ocultacions i no totes les dades siguen fiables . Destaca el fet que totes les dones tinguen una assignació, més o menys gran, de diners . L'única explicació és la feina domèstica de tipus artesanal . Podem comparar aquestes xifres amb un estudi de la Safor17 on es veuen els ingresos diaris d'un treballador de la terra l'any 1931, de 4,50 pts ., però en considerar l'atur estacional es reduïen a 3,75 pts ., mentre que les necessitats reals d'una família composta per quatre membres abastava la xifra de 6,75 pts . L'escàs poder adquisitiu i la insuficiència dels salaris era evident . Si tenim en compte aquest estudi, a tots aquells que guanyaren menys de 1 .755 pts . anuals per família de quatre membres, els resultaria molt difícil poder sobreviure . D'açò es deriva que tothom treballara, fins i tot els xiquets d'edat prou jove, encara que fóra ajudant en les èpoques que més feina hi havia, d'ací l'alt analfabetisme, ja que l'assistència a les escoles era a més d'escassa de vegades nul .la, quan es desplaçaven al camp les famílies senceres per a tenir cura de les feines agrícoles, amb les reiterades queixes dels mestres` .

2 .2 . Sector secundari Dins d'aquest sector, com hem vist en el quadre n .II, hi ha molt poca mà d'obra dedicada a la indústria . De tota manera, cal aclarir que els jornalers que hem considerat del camp, a vegades serien de les fàbriques, però com que en el padró no queda especificat, és difícil saber-ho . Tanmateix, és clar que la població femenina, que no consta com a població activa, moltes vegades es dedicava a tasques artesano-industrials . Com ja hem

1'.- FRASQUET, E., 1985, p. 20 .

18.- Arxiu Col .legi del Trinquet de Pedreguer, llibre d'actes de les escoles graduades .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 4

esmentat, a la comarca, en arribar el 1930, detaquen les indústries derivades de l'artesania de la palma, el vímet i altres de mobles i joguines" Cal distingir entre fàbriques de tipus artesanal i les indústries d'autoconsum, on només treballava la família i algun operari, com el carreter, el corretger, l'espardenyer, etc .` . També hi havia unes indústries derivades de l'agricultura, per abastir la comarca, com les que feien sucre, arròs, etc . Però altres que eren autèntiques fàbriques com la Cooperativa Wholesale, S .L .A ., una casa anglesa establerta a Dénia, dedicada als fruits secs i les conserves, emprava uns 750 obrers per temporada, i segons dades que dóna abans de la guerra, gastava a la comarca aproximadament un milió i mig de pessetes, i feia compres en Espanya per valor de més de 10 milions de pessetes anuals21 . Totes aquestes indústries relacionades amb l'agricultura les hem englobades amb el denominatiu de fàbriques, generalment es troben situades als pobles més grans, destaca el cap de comarca . El 1930 aquestes eren` : -Dénia : 13 fàbriques de joguines, 9 de material mecànic23 , 5 d'algeps, 4 de llosetes hidràuliques, 4 d'oli, 3 de carros, 3 d'espardenyes, 3 de pastissos, 2 de conserves, 2 de gasoses, 1 de ciris, 1 de taüts, l de caixes de cartó, 1 de xocolates, 1 de gas, 1 de gel i 1 de mobles . -Pego : 9 d'oli, 9 d'arròs, 5 de carros, 2 de taüts, 2 de llosetes hidràuliques, 2 de mobles, 1 de gasoses, 1 de torrons i 1 de sucre . -Benissa : 6 d'oli, 2 de carros, 2 de calç, 1 de sabates, 1 de feltres, 1 de gasoses, 1 de sabó, 1 de joguets, 1 de llosetes

19 .- Per conéixer el naixement i l'evolució d'aquestes indústries a la comarca vegeu: COSTA NAS, J., 1988, p. 37-47.

2°.- A.A.D.D., oficis tradicionals de la Harina Alta, (1992) .

21 .- AND . CWS . lligall 13 .19-5-1936.

22 ._ Anuario regional de industria, comercio, agricultura, profesiones, arte y turismo de Levante, 1931 .

23 .- S'anomenen tallers de construccions mecàniques, dedicats a la construcció d'utillatge per a premses "cortadoras y útiles de embutición y troqueles".

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 5 . . hidràuliques, 1 maquinària" i 1 de mobles` -Ondara : 3 de sabates, 2 d'oli, 2 de carros, 2 de llosetes hidràuliques, 2 de pinzells, 1 de taüts, 1 de gasoses, 1 de joguines, 1 de pedra artificial i 1 de vi . -Gata : 5 de capells, 2 de mobles de vímet i 2 de llosetes hidràuliques . -Pedreguer : 4 de carros, 3 de capells, 1 de mocadorets i 1 de teules . -Xàbia : 2 d'oli, 2 de taüts, 1 de carros, 1 de gasoses, 1 de joguets i 1 de capells .

2 .3 . Sector terciari La població activa dedicada a aquest sector varia molt segons els pobles . El cap de comarca -Dénia amb un 30%- atenia tot tipus de serveis en l'àmbit comarcal . Li seguia, encara que a molta distància, Pego, amb un 19%, que només atén les necessitats més primàries . Tanmateix, es nota que Pego ja tenia un sector comercial prou fort, que abastia els pobles més menuts del seu voltant i que no cobrien les necessitats més elementals, acomplia així a nivell comercial les funcions de cap de districte, que a nivell administratiu ocupava en aquells moments ; aquesta afirmació la podem deduir si comparem les dades del sector terciari de Pego l'any 1930, amb alguns pobles com Pedreguer i Xaló que tenien el 13% de persones ocupades en aquest sector . Com veiem, el 19% de la població activa de Pego d'aquest sector està prou allunyada de Dénia, que era la ciutat comercial per exel .lència de la comarca, però també s'allunya de pobles que tenien una economia basada tan sols en l'agricultura . A títol d'exemple, en els pobles xicotets i de l'interior, que abastia Pego, eren entre altres Tormos, on hi havia 2 tendes ; la Vall d'Alcalà : 2 tendes, 2 carnisseries, 1 molí i 1 taberna ; Senija : 3 tendes, 1 forn, 1 barberia, i 3 llocs on

2' .- El taller de Benissa feia màquínes per a partir ametles i separar les corfes, tenia 30 obrers emprats .

25.- El 1933 a Benissa hi havia tres fàbriques de mobles amb 300 obrers . LL .A.AHB . 8-4-1933 . Veure QUEREDA SALA,J .J., 1978, p.242-246.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 6

servien i bevien vi ; Benimeli : 1 tenda, 1 forn, 2 cafés i 1 bodega ; Sagra : 1 tenda, 1 carnisseria, 1 barberia, 1 parador i 3 tabernes" . Els pobles xicotets, com es veu, no sols no atenien les necessitats a nivell comercial, tampoc a nivell sanitari, administratiu, etc . L'endarreriment d'aquests pobles, es pal .liava en el cap de comarca que oferia tot tipus de serveis ; però si analitzem les comunicacions, ens adonem que el moviment diari o setmanal es feia prou difícil sinó era procurant-se mitjans personals de transport com carros i bicicletes .

2 .4 . Sistema financer A la comarca 1' acumulació de diners produïda en els centres de comercialització de la pansa, va donar com a resultat la banca . Els agents comercials : 32 a Dénia, 5 a Benissa, 4 a Pego, 1 a Pedreguer ; juntament amb els exportadors de fruits : 22 a Dénia, 12 a Benissa, 8 a Pedreguer i 1 a Pegot', donaren negocis amb la banca que finalment es va instal .lar en aquests municipis . A Dénia hi havia B . de València, B . de Vizcaia i B . Espanyol de Crèdit . A Benissa B . de València i B . Espanyol de Crèdit . A Pego B . de València i B . Espanyol de Crèdit . A Pedreguer B . de València . També hi havia banca de tipus personal com la de José Comes a Pedreguert$ . A Dénia hi havia les banques privades de Morand- Bordehore, Doménech i Merle, que el 1928 s'integraren en els bancs estatals, molt relacionats amb els comerciants exportadors de la localitat` . El 1930, les entitats bancàries de la comarca foren les que

t6 .- Anuario Regional de Indústria, comercio, agricultura, profesiones, arte y turismo de Levante, 1931 .

t' .- Hi ha també agents comercials i exportadors de fruits, en menor quantitat en altres pobles de la comarca . Vegeu Anuari Regional de industria, comercio, agricultura, profesiones, arte y turismo de Levante, 1931 .

ts .- Va continuar funcionant durant la guerra i hi foren dipositats els diners de l'Ajuntament de Xaló, els quals responien al seu paper moneda, segons SANTAM SOLER, J. M., 1986 a, p. 109 .

29 .- FERRER MARSAL, J., 1994, p. 195 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 7

també potenciaren la indústria artesanal existent . Però com hem vist per les dades anteriors, la seva major activitat anava encaminada a l'exportació dels derivats de l'agricultura .

3 . Les comunicacions . La comarca de la Marina Alta havia estat aïllada de les dues grans ciutats Alacant-València, al llarg de tota la seva història . Les dificultats orogràfiques eren les que li impedien comunicar-se per carretera amb la capital provincial . L'anomenada carretera de la Marina va tenir unes obres molt costoses que no arribaven mai a la fi, el 1869 es perforen els dos tunels del Mascarat, que eren el principal obstacle per comunicar Alacant amb els pobles de la Marina Alta, i al mateix temps poder comunicar per la costa Alacant i València" . A causa de la dificultat de poder-se comunicar i poder exportar els productes per carretera, s'assajaren altres mitjans de comunicació com el ferrocarril, del qual coneixem multituds de projectes que no es portaren a cap` . Tanmateix, el 1884 s'inaugura el ferrocarril entre Gandia i Dénia, es completa així el trajecte entre Carcaixent i Dénia, fet que tindrà unes importants repercussions econòmiques per a la comarca, ja que suposa l'obertura cap al mercat interior i al mateix temps convertia el port de Dénia en el centre comercial més important de la zona . Es completen les comunicacions per ferrocarril el 1915, quan es va inaugurar la línia férrea entre Dénia i Alacant` . Però la comunicació natural de la comarca havia estat des de temps immemorial el port natural de Dénia . Al segle XIX es plantegen una sèrie de millores per adaptar el port a la seva activitat comercial, el 1897 se li van concedir les obres a Gabriel Moreno Campo, nebot del Marqués de Campo . Tanmateix, amb la

3° .- VERA FERRE, J . R ., 1991, p . 50 . En aquest autor es pot seguir l'evolució de les diferents carreteres .

31 .- FERRER HERMEMEGILDO, V ., 1991, p . 9-25 .

32 .- FERRER HERMEMEGILDO, V ., 1990, p . 15-28 . FERRER HERMEMEGILDO, V ., 1993 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 8 disminució de l'exportació de pansa -els moviments de vaixells passaren de 800 el 1885 a 300 el 1908-, que havia estat el motor de la modernització del port, i amb les noves necessitats per a l'exportació dels cítrics, el port de Dénia va deixar de tenir la seva preeminència secular davant la construcció del port de Gandia" .

33 .- per a veure qualsevol aspecte del port de Dénia en : FERRER MARSAL, J., 1994 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 9

4 . Del caciquisme al republicanisme . Analitzar quin era el personal polític a la Marina Alta abans de la proclamació de la Segona República és l'objectiu d'aquest apartat . Si ens remuntem al segle XIX, trobem la comarca inmersa en el sistema caciquil, el pes que tenien els cacics d'ací era molt fort a nivell provincial . Segons F . Peña, a la premsa local de l'època, amb molta freqüència s'al .ludeix al fet anormal que la capital -Alacant-, s'havia de sotmetre a la voluntat dels cacics rurals, entre els quals destacaven els cacics anomenats de la Marina i la Muntanya, i de la Ribera del segura" . Efectivament, si analitzem el procés electoral, trobem una sèrie de cacics que són els que dominen el districte de Dénia i el de Pego, molt vinculats amb el districte de la Vila Joiosa i el d'Oriola . Són els cacics conservadors Antonio Torres Orduña i Juan Sala Feliu . Aquests dos personatges esdevenen cacics des de pressupostos sòcio-econòmics diferents . El primer, veí de Benissa, però amb grans propietats a Pego, en la seva activitat política va estar com a diputat provincial el 1877, el 1880, el 1882 i el 1884 ; diputat a Corts el 1884 i el 1896 per Dénia, el 1891, el 1893, el 1898 i el 1901 per la Vila Joiosa i el 1914 per Pego . Respecte a l'advocat de Pego, Juan Sala Feliu, va estar diputat provincial el 1877 i diputat a Corts el 1879 i el 1884, també pel districte de Pego . A aquests cacics els succederia el fill de 1'unió d'ambdues famílies, la de Juan Torres Sala, que al seu torn es va casar amb Maria Morand Carbonell de Dénia -Marquesa de Valero de Palma- . El fet que s'uniren entre les families de cacics i existiren llaços familiars era habitual en tot el sistema caciquil . La influència de Torres Orduña no es reduïa, com ja hem esmentat, a la Marina, sinó que imposa els seus criteris a la política provincial del partit conservador, ja que els líders del partit a Alacant no tenien suficient pes específic . Cal tenir en compte que durant el segle XIX, a la Marina, no va destacar cap cacic del Partit Liberal, tan sols amb el canvi del segle entraran

3° .- PEÑA GALLEGO, F., 1979, p. 47.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 0

a l'escena política els Català de Xàbia . A banda d'aquests personatges, existíen a la comarca els amos i senyorets, que estaven en el graó inferior al cacic, detentaven el poder econòmic, tenien una clientela, però tenien un poder polític i administratíu molt limitat, i a una escala molt reduïda, que no era l'escala provincial, ni l'estatal en la qual es desenvolupaven els cacics . Evidentment estudiar els amos i senyorets a la comarca seria una tasca molt interessant i que encara resta per fer . Dins d'aquest grup es trobaria José Morand Bordehore, ric denier, dedicat al comerc de la pansa, que tenia propietats tant a Dénia com a Pego, però els seus interessos foren estrictament econòmics, malgrat que pressionava a favor d'algun candidat35 . Entre els exemples de senyorets cal esmentar el de Teulada -Bertomeu- i el de Tormos -Joaquin Ballester- . Mitjançant els resultats de les eleccions legislatives entre 1875 i 1923, podem veure que a la Marina el torn de partits plantejat per Cánovas i sagasta, es va portar a la perfecció fins al canvi de segle .

QUADRE N. IV

DIPUTATS ELECTES A LES ELECCIONS LEGISLATIVES DEL 1875-1923

Districte de Dénia Districte de Pedo

1876 . . . . Luis Alvareda (L) ...... Pedro Sala Ciscar(C) 1879 . . . .Gregorio Cruzada (C) ...... Juan Sala Feliu(C) 1881 . . . . Leopoldo Laussat (L) ...... Enrique Bushell (L) 1884 . . . .A.Torres Orduña (e) ...... Juan Sala Feliu (C) 1886 . . . . Justo Tomás Delgado (L) ...... Enrique Bushell (L) 1891 . . . . Manuel Antón (C) ...... José Cánovas Vallejo (C) 1893 . . . . Eduardo Romero Paz (L) ...... Juan B. Chícherri (L) 1896 . . . . A.Torres Orduña (e) ...... Razón Puchol (C) 1898 . . . . Eduardo Romero Paz (L) ...... Juan B. Chícherri (L) 1899 . . . .A . Valero de Palma (C) ...... Alejandro Sendra (C) 1901 . . . . Justo Tomás Delgado (L) ...... Baldomero Vega Seoane (L) 1903 . . . . Alvaro Valero de Palma (L) ...... Baldomero Vega Seoane (L) 1905 . . . . Alvaro Valero de Palma (L) ...... Baldomero Vega Seoane (L) 1907 . . . .Alejandro Sendra (e) ...... Baldomero Vega Seoane (L) 1910 . . . .Santiago Reig Aguilar (L) ...... Eduardo Vega (L) 1914 . . . . Eduardo Vega (L) ...... A.Torres Orduña (C)

'.- ZURITA ALDEGUER, R., 1990, p. 7 i SS .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 1

1916 . . . . Salvador Raventós (L) ...... Miguel Maura (C) 1918 . . . . Salvador Raventós (L) ...... Miguel Maura Gamazo (C) 1919 . . . .Salvador Raventós (L) ...... Miguel Maura Gamazo (C) 1920 . . . .Salvador Raventós (L) ...... S.Serra Lloret (C) 1923 . . . .Salvador Raventós (L) ...... J.Beneyto Rastoll (L)

C = Co nservador L = Constitucional/ Fusionista/ Liberal

Font : PEÑA GALLEGO,F., 1979, p .156 . MORENO SÁEZ,F ., 1988 a, p .37 i ss .

En la major part des escrutinis, fonamentalment els corresponents al segle XIX, els diputats pertanyien al partit que els organitzava, pràcticament no es votava, l'acte de l'emissió del vot és substituït pel predomini de 1'encasillado, aquests eren districtes dòcils . Són eleccions realitzades des de dalt, típiques del sistema de la Restauració, amb candidats addictes al partit en el poder, en la provincia d'Alacant són els dos districtes de la Marina els que major submissió tenen, triomfen sempre els candidats governamentals, districtes a disposició del ministre de la Governació, perquè s'hi encasillen els candidats que els interessen, però sempre sota el control dels cacics Torres Orduña i Sala Feliu . Aquests també imposaven, després de cada procés electoral, els alcaldes, a més controlaven a nivell polític i administratiu la Diputació Provincial i el Govern Civil 36 . A finals del segle XIX es va produir un acord entre els cacics, conegut com a Pacte del Barranquet, que fou signat per Trinitario Ruiz Capdepón, cacic liberal que controlava els districtes de Dolors i Oriola, i el conservador Antonio Torres Orduña, que aspirava a continuar controlant els districtes de Dénia, Pego i la Vila Joiosa . Amb aquest pacte, les dues parts accepten el triomf del partit que realitzava les eleccions, o siga dels candidats addictes, però reservant-se cadascun d'ells un districte en la situació adversa, de manera que en totes les situacions uns i altres conservaven una representació parlamentària . Per tant, malgrat la implantació des de les

36 .- Per veure com s'aplicaven els pactes a nivell local i els problemes que creaven, a Xàbia: ESPINÓS QOERO, A. i POLO VILLASEÑOR, F., 1985, p. 115 i ss . Per a Benissa: CARDONA IVARS, J.J., 1992, p. 18 i ss .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 2

eleccions del 1891 del sufragi universal, els districtes de la Marina Alta proporcionen un model exemplar del funcionament del torn de partits, que ja s'havia donat durant molts anys com acabem de veure" . Els liberals comencen a adquirir més poder a la Marina a partir del 1897 ; la facció moretista de l'advocat Juan Bautista Catalá Gavilá arriba a la Diputació Provincial . Tanmateix el panorama dels liberals va continuar confús a causa de les divisions existents al Partit Liberal entre les faccions de Moret, Montero Ríos, Canalejas i Romanones . Amb el canvi de segle la situació va variar fonamentalment per la influència de José Canalejas, diputat liberal pel districte d'Alcoi a finals del segle, que anava ampliant la seva influència a altres districtes de la província d'Alacant . Aquest va aconseguir que un sector de l'opinió republicana s'apropara cap a la seves doctrines de canvi de règim i de tipus anticlerical, i oferia ja des del 1907 una facció específica dins del liberalisme . Va constituir una sòlida xarxa de clients en les principals localitats de la província, i els partidaris de Canalejas desbancaren els antics cacics pertanyents a altres faccions liberals, fet que va suscitar un gran malestar entre els polítics desplaçats, o amenaçats de desplaçament, que es va traduir en una campanya contra el caciquisme canalegista . L'inspirador de la campanya fou el diputat provincial Juan Bautista Catalá Gavilá, cap moretista de la comarca de la Marina . Pel reforçament del canalegisme a Alacant va resultar decisiu el combat contra el pacto caciquil de la Marina i l'horta del Segura, que aprofitava per a controlar totalment la Diputació Provincial" . A partir del 1907 els canalegistes controlaren, juntament amb Torres Orduña, la comarca, gràcies a la posició que mantingueren a la Diputació Provincial l'amic personal de Canalejas, l'advocat de

3'.- BALLESTER ARTIGUES, T ., ESPINÓS QUERO, A. i MORENO SÁEZ, F ., 1993, p . 30 i ss .

38 .- FORNER MUÑOZ, S . i GARCÍA ANDREU, N., 1990, p. 17 i SS .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 3

Xàbía Celestino Pons Albi, juntament amb Antonio V . Bertomeu i el conservador Julio Cruañes, aliat dels anteriors . Cal tenir en compte que el 1903 havia estat a Xàbia Canalejas 39 , fet que corrobora la bona relació que existia entre els liberals de la Marina i el canalegísme que representaven Celestino Pons i Salvador Raventós . Prova d'aquesta submisió a Canalejas fou l'elecció pel districte de Dénia el 1910, en uns escrutinis controlats pels canalegistes, de Santiago Reig, advocat i antic alcalde d'Alcoi . En morir Canalejas el 1913, els seus seguidors, que havien criticat el Pacte del Barranquet amb els conservadors, arriben a un acord amb les forces de Torres Orduña perquè "en lo sucesivo, el partido que esté en el poder, tenga el derecho a elegir de los tres distritos de La Marina aquellos dos que tuviera a bien, reservando el otro distrito al partido de la oposición" . Amb la mort de Torres Orduña, el seu fill José Torres Sala, va abandonar el Pacte del Barranquet el 1916, en passar a ser cap del partit conservador de la Marina Jorro Miranda . Per aquest motiu Torres Sala es va integrar al partit maurista, amb la pretenció de mantenir la posició de la familia davant les forces conservadores que mantenia Jorro Miranda, futur comte d'Altea, i les liberals que comandava Salvador Raventós . El fill d'Antonio Maura s'havia presentat en diferents ocasions pel districte de Pego, malgrat no tenir cap vinculació amb la Marina Alta . Tampoc la tenien la família dels Vega, que són uns clars cuneros, ja que residien a Sant Sebastià i es presentaren tant per Dénia, com per Pego . El 1922, Niceto Alcalá-Zamora va intervenir en un míting a Benissa, i José Torres Sala va abandonar el maurisme, i es va incorporar al moviment encapçalat per Alcalá-Zamora, el partit liberal democràtic de la Marina, en el qual també es trobava el cacic de Xàbia Romualdo Catalá Gavilá°° .

39 ._ ESPINÓS QUERO, A . 1 pOLO VILLASEÑOR, F ., 1985, p . 129-

4<> .- MORENO SÁEZ, F ., 1988 a, p . 37 i ss .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 4

4 .1 . La dictadura de Primo de Rivera . En prendre el poder Primo de Rivera, es nomenen uns delegats governatius en els partits judicials, eren militars, el del districte de Dénia va estar el tinent coronel Julio Ribera i Atienza . Amb l'arribada de la dictadura, en un primer moment, van desaparéixer els ja enormement dividits partits dinàstics . Tanmateix, al poc temps podem trobar molts dels seus prohoms en les files de la UP . A nivell general hi hagué un distanciament entre el dictador i molts dirigents dels partits dinàstics, però a nivell local aquest no es va notar, el caciquisme va continuar controlant la vida de la majoría de les localitats'1 . En aquesta tasca trobem el cacic Juan Torres Sala, totalment adaptat a les noves directrius de la UP'2 . Segons S . Garrido43, a tot 1' Estat es va posar de manifest que acabar amb els cacics i les seves xarxes de clientelisme era molt més difícil del que el dictador imaginava . Els catòlics van veure que els vells cacics, que el 13 de setembre havien acollit amb reticències el colp militar, s'acomodaven oportunament a la nova situació i iniciaven la contraofensiva per tornar al poder°' . El moviment polític organitzat pràcticament va quedar abolit, els ciutadans sols podien enquadrar-se amb el partit únic que havia fundat el dictador La Unión Patriotíca . El president de la UP a Dénia fou Francisco Doménech, propietari d'una fàbrica d'envasos, que va entrar a formar part d'aquesta nova elit, va estar alcalde des de finals del 1928, i va ocupar també el càrrec de president de la cámara Pasera, poc abans que es dissolguera aquesta entitat .

41.- MORENO SÁEZ, F., 1988 b, p. 79 .

°2 ._ ARPA. lligall 260. Al setembre del 1928, Juan Torres Sala es dirigeix a Pascual Mas, i li recomana una llista de persones per a ocupar l'Ajuntament de Xàbia, segons deia eren "de prestigio y garantía, representantes de todas las fuerzas vivas y entusiastas afiliados a Unión Patriótica propuestos por el Jefe local de la nisma" .

33 .- GARRIDO HERRERO, S., 1987, p. 148.

" .- La major part dels autors coincideixen amb aquesta incorporació dels cacics a la nova situació i en concret a la UP, com : CERVERA SÁNCHEZ, A.M., 1993, p. 48 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 5

Altres alcaldes de la dictadura a Dénia foren el propietari Luis de Diego Carsi i l'apotecari Luis Devesa Giménez . La major part dels regidors de la dictadura eren conservadors i ocuparen més tard llocs dins de partits com la DRA o la DRV o d'altres que no permetien el joc democràtic pluripartidista, i així Juan Devesa Giménez després de passar pel partit Tradicionalista, del qual formava també part Francisco Calabuig Doménech, va estar durant la República el cap de la Falange a Dénia i fou empresonat en esclatar la guerra . Pijor sort van córrer els germans d'aquest José i Miguel Devesa Giménez, l'alcalde Luis de Diego Carsi, i els regidors Rafael Bordehore Romany, Benito Palop Arabí, un germà d'Antonio Morató Bertomeu i Trinitario Mayans, entre altres, tots ells foren assassinats en els primers mesos del 1936 durant el període anomenat del "terror revolucionari" . A banda de la situació de Dénia que és la que més hem estudiat, també a Xàbia Carlos Benimeli, que va estar alcalde durant la dictadura, fou assassinat el 1936 . El fet de donar suport a la dictadura per part dels sectors més conservadors i catòlics de la societat, que després jugaren un paper important en l'aparició de la Falange, i sobre tot en el règim franquista, es va donar també a altres ciutats com a Alacant65 . En arribar els anys trenta del segle XX, trobem com a protagonista polític al districte de Pego Juan Torres Sala, germà de José Torres, decendent dels Torres Orduña i els Sala Feliu . Fou nomenat regidor a l'Ajuntament de Pego pel Reial Decret del 15 de febrer del 1930'6 , i roman fins a les eleccions d'abril del 1931, però no es va presentar en aquestes últimes en cap candidatura local . Per la seva trajectòria política, era lògic suposar que en constituir-se a Pego un comité nicetista o de la DLR al maig del

45.- MORENO SÁEZ, F., 1990, p. 264 .

°6.- Cal tenir en compte que foren nomenats els regidors amb les característiques següents, una meitat per ser majors contribuents, i l'altra per ser ex regidors més votats entre les eleccions del 1917 al 1923, suposem que Juan Torres Sala estaria en el primer supòsit, ja que no el trobem anteriorment de regidor .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 6

1931 47 , aquest s'hi integrara, no va estar així, no tenim cap constatació que entrara a formar part d'aquest partit . Però ben prompte el trobem en la DRA i com un dels seus màxims representants, va estar elegit com a diputat a Corts a les eleccions del 1933, sota l'anomenat Bloque Agrario Antimarxista i de nou es va presentar com a candidat de la CEDA a les eleccions de febrer del 1936 . Per tant, el republicanisme conservador a Pego, té el descendent del caciquisme com a figura clau, amb la qual s'adapten a la nova situació política per a romandre en el poder sota diferents sigles, però amb la mateixa ideologia conservadora, tradicional i catòlica, i repudiant la nova legislació republicana . Fou el successor més rellevant del caciquisme a la Marina Alta que va saber adaptar-se al pluripartidisme republicà, i ocupava en la província un dels millors llocs entre la dreta, va arribar fins a l'extrem de demanar per a ell l'any 1935, la direcció de la DRA4 g . En l'àmbit del poder local va estar sempre present, reflectint la seva ombra a tot el que passava al districte de Pego, mitjançant personatges com el que va estar d'alcalde a Pego durant el bienni de dretes Eduardo Sendra Guitart, de la DRA, que el vanaglòria i l'adula en qualsevol dels seus actes . La guerra civil va trencar per tres anys aquesta permanència de poder conservador a Pego, ja que en acabar la guerra, tornen els mateixos protagonistes conservadors enquadrats en la Falange Española, i trobem de nou Eduardo Sendra Guitart com a alcalde el 22 de juny del 1939 . Juan Torres Sala reapareix en la vida política com a regidor a l'Ajuntament de València els anys 1943 al 1947 . 49

4'.- El Correo d'Alacant, 28-5-1931. 48.- El Día d'Alacant, 15-8-1935. 49 .- PÉREZ PUCHE, F., 1979, p. 347.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

47

5 . Les societats agrícoles i l'escassa implantació del moviment obrer . La Marina Alta va estar una de les comarques alacantines amb un menor desenvolupament de la vida política i associativa, pot ser una de les explicacions d'aquesta passivitat estiguera en l'emigració . Cal tenir en compte que amb l'agricultura del monocultiu de la pansa, el treball era temporal, i les emigracions cap á Alger eren un fet generalitzat, que es reforcen a partir del 1904 davant la fil .loxera i altres catàstrofes naturals que portaren a l'anomenat crac de la pansa . En el terreny polític dominaven els cacics, i en l'aspecte associatiu hi havia un predomini de les societats agrícoles . Destaca en els anys del trànsit del segle XIX al XX, el catolicisme social representat pel Pare Vicent, que va organitzar cooperatives i societats agrícoles, anomenades o no Cercles d'Obrers Catòlics, que a més de tenir una utilitat pels agricultors, tenien una clara missió de control ideològic i social" . Com diu S . Garrido referint-se a la comarca de la Safor, la floració dels sindicats agrícoles es degué al P .Vicent ajudat pel P . Ferrís, per Joaquín Ballester i per Eduardo Grustán, al qual qualifica de "fundador y alma de la casi totalidad de los Sindicatos agrícolas del distrito" . Doncs bé, tots aquests personatges estaven molt vinculats a la comarca de la Marina Alta . Ballester era natural de Tormos, d'on posseïa l'honorífic dret de mayorazgo, va estudiar dret i s'instal .là a Gandia, van ser seues les terres sobre les quals el 1901, es va construir el_ Sanatori de Fontilles a la Vall de Laguar amb la col .laboració del P . Ferris`, i en el terreny polític cal tenir en compte que va presentar la seva candidatura a Corts, el 1933, per la DRV . Grustán, natural d'Ondara, era advocat i propietari mitjà, en col .laboració amb el P . Vicent, havia fundat en la seva vila natal un Gremi de

50 .- MORENO SÁEZ, F ., 1988 b, p . 396 .

51 .- Per veure la relació entre Joaquin Ballester i el P . Ferris per la instal .lació del Sanatori de Fontilles : BERNABEU MESTRE, J . i BALLESTER ARTIGUES, T ., 1991, p . 49 i ss .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 8

Llauradors" i mantenia estrets contactes amb els catòlics gandians . A principis de 1902 es traslladà definitivament a Gandia, per a ocupar el càrrec de vice-secretari de la Caixa d'Estalvis de Gandia, a proposta de Joaquín Ballester, aleshores membre de la junta de Govern de l'entitat . A banda d'impulsar la creació de la Caixa d'Estalvis, tots aquests catòlics fundaren els sindicats agrícoles i les cooperatives d'adobs, per a alliberar els llauradors de la rapinya de l'usurer . En principi, les finalitats no eren polítiques, en tots els reglaments s'insistia a ressaltar com a norma el seu caràcter apolític . Tanmateix, com demostra S . Garrido en el seu estudi, sí que tingueren els organismes catòlico- obrers una trajectòria política ben definida, que, naturalment coincidia amb la dels seus impulsors53 . Per tant, a l'hora d'acudir a les urnes els sindicats catòlics votaren aquests homes . La Caixa d'Estalvis de Gandia va estar inaugurada el 1900 pel P . Ferrís, ajudat, com en tantes altres iniciatives, per Joaquín Ballester . I les relacions de la comarca de la Marina Alta, també es donaren amb aquesta entitat, fou dos anys després de la seva fundació, coincidint amb una catàstrofe metereològica que va fer malbé la pansa, quan es va obrir un despatx a Ondara, a sol .licitud del Gremi de Llauradors de la localitat . Hi podien anar a imposar els diners el divendres, tant els d'Ondara com els dels pobles dels voltants . Instal .laren una sucursal a Pego, fundada pel P . Ferrís el 1905 . Des de la Caixa s'ajudava les distintes iniciatives catòlico-obreres impulsades pel P . Vicent a la Marina Alta, i es mantenien contactes amb el ja esmentat Gremi de Llauradors d'Ondara, Xàbia, Alcanalí i les Cooperatives de Consum de Murla i Benigembla . També tingueren relació els diferents pobles de la Marina Alta

52 .- Segons GARRIDO HERRERO, S., 1987, p . 99, el 1902 figura con a consiliari de la Cooperativa de Consum del Gremi d'Ondara, Andrés Escrivá Sancho, prevere de Gandia, destinat a Ondara .

53 .- Ballester, a principi de segle, col .labora amb els conservadors per derrotar els liberals, el 1923 proclamada la Dictadura de Prino de Rivera, s'oferí incondicionalment al nou règim, durant la Segona República fou un dels dirigents provincials de la DRV . GARRIDO HERRERO, S., 1987, p. 38 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 9

amb altres institucions, com la Federación de Cooperativas de Producción, Crédito y Consumos, que es va constituir el 1905, pretenia gestionar la venda directa dels productes hortícoles als mercats estrangers sense necessítat de recórrer al servei d'intermediaris . Formaren part d'aquesta alguns pobles de la Marina : Alcanalí, Benigembla, Murla, Parcent, Ondara i Xàbia . El 1908 tots els sindicats, s'uniren i formaren la Federación Católica de Sindicatos Agrícolas del Distrito de Gandía, que fou la primera federació del seu tipus al País Valencià, a banda d'incloure els pobles de la Safor, de la Marina Alta hi havia les societats d'Ondara, Pedreguer i el Gremi de llauradors d'Alcanalí . A La Federación Agraria de Levante, esmentada per X .Paniagua, pertanyia el Sindicat d'Agricultors de Dénia, creat el 1906, que amb la Lliga de propietaris cultivadors, pretenia fer front a l'especulació dels exportadors i als abusos fiscals5' . Aquests sindicats agrícoles catòlics també es dedicaven a buscar aigua amb la qual poder convertir les terres de secà en regadiu, com el de Pedreguer que existia des del 1907, el seu president era el capellà José Ortigas, segons ell havia reunit centenars d'obrers, havia posat un dic a 1'usura i havia fomentat la cooperació .

QUADRE N.V

RELACIó CRONOLÒGICA DE LES SOCIETATS COOPERATIVES DE LA MARINA ALTA

Data fundació Nom Població Font

1892 ...... Sociedad Agrícola S . Cristobal...... Parcent. . . . . ADPA

1893 ...... Sociedad Cooperativa Consumo...... Pedreguer . . .ADPA

1897 ...... La Campesina...... Dénia ...... AR

1899 ...... Cooperativa de Instrucción, Consumo y Producción . . .Parcent. . . . . AR

1899 ...... Comunidad de Labradores ...... Pego ...... ADPA

1900 ...... Sociedad Protectora ...... Pedreguer. . .ADPA

1900 ...... Gremio Labrador S. Isidro ...... Ondara ...... ÀDPA

1901 ...... Sociedad Agrícola S. José ...... Pego ...... ADPA

5a .- PANIAGUA FUENTES, X. i PIQUERAS ARENAS, J.A ., 1986, p. 121.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

50

1902 ...... Sociedad Cooperativa ...... Alcanalí . . . .AR

1902 ...... El Porvenir ...... Benigembla . .AR

1902 ...... Sociedad Cooperativa...... Benigembla . .ADPA

1902 ...... La Piña ...... Benissa . . . . .ADPA

1902 ...... Sociedad Unión Agrícola ...... Pego ...... ADPA

1904 ...... El Progreso ...... Alcalá ...... AR

1904 ...... Sociedad Labradores ...... Pedreguer. . .ADPA

1904 ...... Unión de Pescadores ...... Calp ...... ADPA

1907 ...... Cooperativa de Consumo de San Juan Bautista ...... Beniarbeig . .AR

1907 ...... La Previsora Jalonense...... Xaló ...... AR

1907 ...... La Protectora ...... Parcent. . . . .AR

1907 ...... Sindicato Carpinteros S . José ...... Pedreguer . . .ADPA

1908 ...... La Amistad Protectora ...... Xàbia ...... AR

1908 ...... La protección mútua ...... Ondara ...... ADPA

1908 ...... Sociedad Agrícola ...... Ondara ...... ADPA

1908 ...... Sociedad Agrícola S . Francisco de Asis ...... Benissa . . . . . ADPA

1908 ...... Sociedad Bernardino de Feltrio ...... Benissa . . . . . ADPA

1910 ...... La Unión Protectora ...... Pego ...... AR

1911 ...... Sociedad Agrícola Jalonense Coop . de Consumo...... Xaló ...... ADPA

1915 ...... Cooperativa Anónima Naval...... Dénia ...... AR

1919 ...... Sociedad Agrícola Jesus Nazareno ...... Xàbia ...... ADPA

1921 ...... Cooperativa Agrícola S.José...... Dénia...... AMD

1925 ...... Sociedad Agrícola ...... El Verger . . .ADPA

Sense data ...... Cooperativa de Consumo ...... Murla...... Garrido

Font : Elaboració pròpia a partir d'ÁLVAREZ RUBIO,A ., 1968, p.134-147 = AR ./ ADPA lligall 77 ./

GARRIDO HERRERO, S., 1987 ./ AMD. Lligall VI-40-8 .

Aquestes Societats cooperatives, influïdes pel catolicisme social, continuen existint a la segona dècada del segle XX, i les trobem a diferents pobles, com podem veure en el quadre n .V . El 1931 els pobles de la Marina Alta que posseïen societats

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

5 1

agrícoles eren` :

Alcanalí ...... Sindicat Agrícola S . José

Beniarbeig ...... Sindicat Agrícola S . José

Benigembla ...... Sindicat Agrícola S. Francisco Javier

La protecció agrícola

Benidoleig ...... Sindicat Agrícola Sta . Barbara

Sindicat de regs

Benissa...... Sindicat Agrícola S. Bernardino de Feltrio

Benitatxell ...... Sindicat Agrícola S . José

Dénia...... Cooperativa Agrícola S. José

Defensa dels interessos agraris

Gata ...... Sindicat Agrícola

Llíber ...... Sindicat Agrícola S. José

Murla ...... Sindicat Agrícola S. Miguel Árcangel

Ondara ...... Sindícat Agrícola

Parcent...... Sindicat Agrícola El Progrés

Sindicat Agrícola S. Cristóbal

Pedreguer ...... Sindicat Agrícola Interessos Agraris

Pego ...... Unió Agrícola

Teulada ...... Sindicat Agrícola S. Vicent Ferrer

Vall d'Ebo ...... Uníó de Llauradors i proletaris

Xaló ...... Agrícola Jalonense

Xàbia...... Sindicat Agrícola Jesús Nazareno

La majoria dels pobles tenen un o dos sindicats agrícoles, generalment sota l'advocació d'un sant, aquests continuaren funcionant durant la República i el 1933 a Pedreguer, hi havia les entitats agrícoles següents Crédito Mútuo de la villa de Pedreguer, Sindicato Agrícola de San José, Unión de cosecheros i Sociedad defensa de los intereses agrarios" . El 1934 els sindicats agrícoles que encara restaven a la comarca eren : el de San José a

55 .- Anuario Regional de Industria, comercio, agricultura, profesiones, arte y turismo de Levante, 1931.

56 .- AMPE . lligall 826, 25-8-1933.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

5 2

Alcanalí, el de San Francisco Javier a Benigembla, els de San Francisco Javier i Santa Bárbara a Benidoleig, el de San Vicente Ferrer a Benitatxell, el Gatense a Gata, el de Jesús Nazareno a Xàbia, El Progreso a Parcent, el de San Vicente Ferrer a Teulada i el de Santa Ana a la Vall de Laguar5' . El 1936 a Benissa encara hi havia el seu Sindicat Agrícola del qual era president Bernardo Castells58 . Cal tenir en compte, com diu S . Garrido, que els moments d'esplendor d'aquests sindicats catòlics coincideixen amb els moments on més sindicats de classe i reivindicatius hi havia . Durant la dictadura de Primo de Rivera sofriren una hivernació, quan la dictadura comença a mostrar símptomes de descomposició, moment que a la Safor va coincidir amb una esplendor de les societats obreres de classe com no s'havia conegut mai, reberen els sindicats confessionals de la comarca el seu darrer impuls, i sense aconseguir atraure massa militants, es mantindrien al llarg de tota la Segona República . Davant la gran quantitat de sindicats agrícoles, destaca la manca de moviment obrer organitzat anterior a la Segona República . Aquest pràcticament sols va existir a Dénia, a la resta de la comarca només hi hagué brots de conflictivitat social de tipus més o menys primitiu i dramàtic, sobretot en conjuntures especialment greus . Tenim alguna noticia de conflictes socials a les últimes dècades del segle XIX a Dénia, el 1890 una vaga dels treballadors dels forns que demanen augment de jornal i altra el 1892 dels carregadors del port . Amb el canvi del segle els ciutadans comencen a agrupar-se dins de diferents societats, que els ajudaran a portar a cap les seves reivindicacions . Algunes de les que van nàixer el 1895 a Dénia foren Sociedad Obrera Dianense, i entre 1901 i 1903 La

5' .- BOPA. 24-2-1934. 58 .- AMB . lligall 491.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

5 3

Fraternidad Obrera, La Justicia, La Sociedad de Oficios Varios . La Libertad . La Federació de Treballadors de Dénia i La Unión Agrícola . A Benissa a començament del segle hi havia El Ateneo obrero de Benissa i el Sindicato de Trabajadores . Fins i tot un sector tant marginat com el de la dona, el 1918 va agrupar a Dénia les treballadores de la pansa i va constituir el sindicato de obreras el Despertar Femenino, que tenia dues mil afiliades59 . Aquestes societats tenien com a finalitat el suport i l'ajut als treballadors, el qual estava molt lligat a la lluita sindical per a millorar les seves condicions de treball . El lloc on més tradició associativa hi havia era Dénia, on trobem les següents societats i associacions, que tindran en els anys posteriors, o siga en el període que estudiarem ara un fort protagonisme, aquestes eren el 19236° : Carga y descarga de los muelles del puerto y ferrocarriles, tenia 43 socis i s'havia fundat el 1903 . Societat Obrera, de treballadors del port o Sociedad Obrera Marítima, comptava amb 520 socis, i s'havia fundat el 1917 . Unión de albañiles y peones, tenia 150 socis, constituïda el 1918 . Sindicat de treballadors del camp Progreso, tenia per finalitat millorar la situació d'aquests, comptava amb 818 socis, i s'havia fundat el 1919 . Sindicato único del Ramo de elaborar madera, els socis eren 150 homes i 25 dones, es va fundar el 1919 . La Razón, amb la finalitat de defensar els interessos dels cambrers de cafés i les fondes, tenia 16 socis, i es va fundar el 1920 . Sindicato de trabajadores de Dénia y su radio, la finalitat era les millores en l'ordre moral i material, comptava amb 90 dones i 60 homes, i s'havia fundat el 1923 . Amb la creació d'aquestes associacions comencen a multiplicar- se els conflictes reivindicatius a Dénia, el 1902 feren vaga els

59.- ADPA . lligall 77. Nomena dues societats que pensem que serien la mateixa, ja que les dues tenen igual data de constitució, el 7-6-1918, la mateixa adreça, Buen Aire 2, i les dues amb 2 .000 associades . Però una s'anomena unión obrera i afegeix d'obreres socialistes i l'altra Sindicato de Obreras, el Despertar Femenino i és d'obreres treballadores de la pansa. Cal tenir en compte que a Elx també hi havia una societat anomenada el Despertar Femenino i que es va adherir el 1903 a la UGT, per tant la de Dénia seria d'obreres socialistes o ugetistes . Per veure els detalls de la societat d'Elx: MORENO SÁEZ, F., 1987 a, p. 244 i ss .

60 .- AND . lligall VI-40-8 . Aquestes continuaven l'any 1923 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

5 4

obrers i canters, en negar-se els patrons a condedir-los la jornada de 8 hores, els tonellers demanaven augment de salari i el 1903 hi ha una vaga d' asserradors mecànics. El 1911 fan vaga els obrers del moll, organitzats en dues societats obreres La Obrera i La Marítima, per problemes entre si, i es va acordar unificar ambdues societats en La Obrera Marítima . A Pego, a finals del 1914, esclata un motí contra el repartiment de consums, amb intervenció de la guàrdia civil . A Xàbia, també aquest any, es manifestaren amb ordre uns 3 .000 obrers sense treball i demanen a l'alcalde que sol .licitara de Madrid la construcció d'una carretera, i el 1915 comencen obres en camins veinals per a remeiar l'atur . Aquest any també es produïren manifestacions d'aturats a El Verger i a Pedreguer, segons deia, en aquest poble els màxims contribuents alimentaven a la seva costa els més necessitats, puix ja hi havia mendicants pels carrers . I l'alcalde de Parcent sol .licita al governador que comencen les obres del camí a Benigembla per a donar així treball als camperols aturats . També hi ha una algarada a Benidoleig, amb motiu del cobrament dels impostos per consums . Al mateíx temps les protestes i els incidents contra el caciquisme creixeren, i el 1915 es manifesten pacíficament a Dénia més de 4 .000 obrers agrícoles i artesans en demanda de pa i treball, i es van concentrar davant dels magatzems del comerciant Jaime Morand, i demanaven entre altres coses obres públiques . El 1916 i el 1917, la Societat Fraternitat Obrera participa amb altres forces polítiques en alguns mítings contra el caciquisme, la mala administració local, l'abandonament del port i la manca d'escoles, i acusen directament el diputat liberal Raventós de considerar Dénia com un "pais conquistado" . El 1916 a Xàbia, es manifestaren davant l'Ajuntament més de 300 bracers en atur, i es repetiren les protestes al llarg de l'any, i el jutjat va decretar la clausura dels locals de la "Liga Anticaciquista" . A Dénia el 1917 uns obrers de la fàbrica de joguines metàl .liques La Universal aconsegueixen un xicotet augment, després d'una vaga . El 1918 a Orba, es produeix una manifestació per a protestar pel preu de les subsistències, en

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

5 5

la qual va prendre part pràcticament tot el poble, i es va produir un tumult a Pego pels baixos preus que es volien pagar pels capolls de cucs de seda . Destaca entre totes aquestes organitzacions obreres, la Fraternitat Obrera de Dénia, que estava presidida per José Calafat, el qual després passaria a formar part de la Unión Obrera Dianense CNT, sindicat que el 1919 ja tenia 2 .021 afiliats . A partir d'aquest moment les vagues són més contundents i els patrons intenten prendre mesures el 1920, com no donar treball als qui pertanyien al sindicat . El 1919, la CNT va aconseguir organitzar els obrers agrícoles d'altres localitats com Xàbia . Tanmateix, la UGT en aquest moment no va arribar a constituir-se en cap poble, ni va agrupar cap de les societats esmentades abans . El 1919 amb els obrers de Dénia ja organitzats sota la CNT, es produeixen vagues a les fàbriques de joguines de Manuel de Jesús García i la de Barceló, Portolés i Companyia, en el magatzem de pansa de Viariato Oliver, i una dels conductors de cotxes de lloguer . El 1921, segons les fonts oficials la Marina, era juntament amb l'Alt Vinalopó, aquests organitzats pels socialistes i enquadrats en la UGT, la comarca en la qual el moviment obrer més havia calat entre els camperols` . El 1922 la situació va ser crítica a Dénia davant les demandes dels obrers, i hi hagué de venir el governador civil per a donar fi a una vaga general . Cal tenir en compte que en aquest moment la patronal ja s'havia organitzat amb les societats com les de Dénia : Dependéncia mercantil, amb la finalitat que es complira la llei, tenia 24 socis, i es va fundar el 1922 . Defensa dels interessos agraris, amb 155 socis, fundat el 1922, i La Unión Comercial e Industrial, que pretenia fomentar el desenvolupament del comerç i l'agricultura, tenia 116 socis, i es va fundar el 192062 . A Pego

61 .- Vegeu tots aquests aspectes en: MORENO SÁEZ, F., 1986, p. 247 i ss . i MORENO SÁEZ, F., 1988 b.

62 .- AMO . lligall 214. El seu reglament, que consta de 15 planes, conté 50 articles . En podea destacar : que el seu objecte era la mútua defensa de tots els interessos relatius a les classes mercantils i industrials pertanyents a la Unió . Era requisit indispensable per a ser adorés coa a soci, que tinguera una professió . Les seccions que formaven part de la Unió eren la indústria,

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

5 6

hi havia el Ateneo Mercantil e Industrial . La patronal estava formada pels comerciants enriquits amb el negoci de la pansa, que en algunes ocasions van diversificar els seus negocis, entre aquests destaquen a Dénia els Morant, oliver, Barceló i Portolés . A Xàbia la família Catalá i la de Fernando Albi Cholbi63 .

la banca, l'exportació i la importació, i el comerç, i podia ser ampliat el nombre de seccions segons les circumstàncies . La Unió pretenia intentar trobar solucions amistoses en les eventuals discòrdies que pogueren presentar-se entre el Capital i el Treball, i amb aquesta finalitat, admetria de les Societats Obreres tota denúncia degudament justifícada contra qualsevol dels seus socis. Quedava prohibit a tot soci de la Unió, intervenir individualment en totes les gúestions socials i si fóra requerit pels elexents obrers, aquest soci s'inhibiria, posant en conunicació aquest element amb la junta executiva de la Unió.

63 .- MORENO SÁEZ, F., 1988 b, p. 62 i ss .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

57

6 . L'ambient sòcio-cultural . Ens resulta difícil descriure quin era l'ambient sòcio- cultural en el primer terç del segle vint, per la manca de bibliografia sobre el tema referit a la comarca de la Marina Alta . Un dels aspectes més significatius va estar l'analfabetisme, que va donar al llarg dels anys un percentatge sempre per dalt del provincial, i que augmentava de manera espectacular a les poblacions de l'interior" . En arribar els anys trenta la taxa d'analfabets continua sent molt elevada entre tots els majors de 10 anys que no sabien llegir ni escriure, tanmateix està per sota de l'índex provincials -52,88%- . A Dénia era del 44,38%, prou elevada si la comparem amb altres pobles de la comarca com Pego (42,37%), Xaló (32,81%) i Pedreguer (23,60%) . Dins del grup d'analfabets les dones superaven els homes, i així a Dénia tenim un 40,85% d'homes contra un 59,14% de dones . L'augment es dóna fonamentalment entre les dones de 30 i 50 anys, aquest és el grup més nombrós d'analfabets, cal buscar l'explicació en la gran quantitat de mà d'obra femenina que acudia a Dénia i s'emprava com a operàries o criades . A Pedreguer tenim un 40,81% d'homes contra un 59,18% de dones, i la piràmide d'analfabets d'aquest poble igual que en la resta dels pobles estudiats, anava estretint-se per la base, fet que suposa que a mesura que avançava el segle la instrucció era major, n'era l'excepció en aquest sentit Dénia, on hi ha un nombrós grup d'analfabets pròxims als 10 anys, serien tots aquells xiquets que haurien quedat sense escolaritzar, o sense rebre cap tipus d'ensenyament` . Pot ser els pobles estudiats no són els més significatius, ja que des del segle dinou hi havia una preocupació per la cultura i en concret per l'ensenyament . Malgrat les grans mancances d'escoles, com veurem més endavant, en alguns pobles com Pedreguer i mitjançant la iniciativa privada, es va construir el 1882, el

6' .- Vegeu les dades entre 1877 i 1900 en : ESPINÓS QUERO, A. i POLO VILLASEÑOR, F ., 1984, p . 42-43 .

65 .- Dades obtingudes dels estudis dels padrons d'habitants del 1930 al 25% . Vegeu les piràmides en BALLESTER ARTIGUES, T ., 1987, p . 42-43 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

5 8

col .legi Santo Tomás de Aquino66 . A Pego hi havia ja a finals del segle passat el col .legi de segon ensenyament Santa Teresa de Jesús67 . I entre les societats de tipus cultural que hi havia el 1930, trobem un Centro Instructivo a Xaló, i un Centro Instructivo Antoniano a Benissa68 . Contrasta amb aquest fet la gran quantitat de periòdics que anaren apareixent al llarg d'aquests anys, però, com afirma A . Espinós, era una premsa que sovint era més escoltada que llegida, ja que les tirades comarcals no sobrepassaven els 500 exemplars69 . Evidentment, el lloc on més premsa hi hagué fou Dénia, en el cap de comarca es concentraren també un altre tipus d'activitats culturals per satisfer la demanda de la burgesia que havia sortit dels negocis pansers, i així des del 1869 es construeix el Teatre Principal . En els anys vint a més es realitzaven espectacles i cinema en els locals anomenats Circo Ecuestre, Palacio del Sol i el més modern, que es va inaugurar el 1923, el Salón Moderno'° . Hi havia societats recreatives com el Círculo Recreativo Dianense, esportives, culturals, casinos, cases de jocs, etc . '1 Els Casinos eren un lloc de reunió i al mateix temps d'esplai'2 i molts derivaren després en el lloc de trobada d'un determinat partit polític, com ja veurem . A Dénia es trobava el Casino Neutro, a Pego el Casino de Recreo, a Xàbia realitzava aquestes funcions el Casino de Labradores i el Círculo de la Alianza, a Benissa hi havien el Casino Agrícola i el Casino de

66 .- BALLESTER ARTIGUES, T ., 1994, p . 137 .

6' .- En els números que es conserven de la revista El Teresiano de Pego entre els anys 1891 i el 1898, podem analitzar quin tipus d'ensenyament s'hi impartia .

6a,- Anuario Regional de Industria, comercio, agricultura, profesiones, arte y turismo de Levante, 1931 .

69 .- Vegeu la premsa en cadascun dels pobles : BALLESTER ARTIGUES, T ., ESPINÓS QUERO, A . i MORENO SÁEZ, F ., 1993 .

'° .- BALAGUER BISQUERT, V ., 1986, p . 45-60 .

'1 .- BALAGUER BISQUERT, V ., 1992 b, p . 8 i ss .

'2 .- Vegeu alguns d'aquests aspectes : CORTÉS, J ., 1993, p . 21-26 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

5 9

Benissa73 . Molts d'aquests locals foren utilitzats com a sales de cinema des de l'aparició d'aquest art a la comarca" . També s'ubicaren en els Casinos les societats artístiques musicals, que desenvoluparen una gran activitat cultural i de diversió, amb una tradició ben arrelada a la comarca .

73 .- Vegeu tots aquests aspectes de Xàbia : ESPINÓS QUERO, A . i POLA VILLASEÑOR, F ., 1985, p . 157 i ss . Per a Benissa : CARDONA IVARS, J.J ., 1992, p . 26-27 .

" .- CRESPO RONDA, N . i BALAGUER BISQUERT, V ., 1992, p . 327-335 .

'5 .- BALAGUER BISQUERT, V ., 1992 a, p . 337-343 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 a w H z

a Q N z H w a a N

z H a z

a

H H H La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues Tesis doctoral de la Universidad Alicante. Tesi Universitat d'Alacant. 1995 U

0 U N

N ~ I

U N N N 0 W 0

Q Q La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues Tesis doctoral de la Universidad Alicante. Tesi Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

Els anys trenta són uns anys de crisí i guerra, que tenen el seu reflex en la població ; tanmateix, aquest no és igual en tots els pobles estudiats . A Dénia i a Pedreguer minvaren els seus habitants, però no ocorre el mateix a Pego, on el saldo és més positiu fonamentalment en el període de la primera part de la República, amb un increment de 289 persones respecte a 1930 . Aquest augment poblacional continua malgrat l'esclat de la guerra civil, la causa cal buscar-la en el gran allau de refugiats que arribaren durant tot el període de guerra, i per això en marxar el 1939 als seus llocs d'orige, va baixar el nombre d'habitants que havien continuat augmentant des del 1936 malgrat ser anys de guerra . A Dénia les pèrdues ja es produïren des del 1930 al 1936, quan en renovar el padró d'habitants, aquest havia disminuït en unes 600 persones', a les quals s'afegirien les baixes de la guerra civil . I així el 1940, Dénia tan sols comptava amb 12 .323 habitants . Però durant la guerra la població va augmentar pels diferents col .lectius que vingueren a instal .lar-se a Dénia, i així al setembre del 1937 comuniquen al Consell Provincial de proveïment que hi havia 14 .722, a més una població flotant de 1 .372 persones, 1 .062 refugiats i evacuats, i 21 invalits en el Hogar de la vejez, tot això suma un total de 17 .177 persones` . Tanmateix, un any després, a l' del 1938, les dades havien disminuït a : 13 .439 veïns, 1 .145 refugiats i evacuats, però des del Consell Provincial

'.- LL.A.AMD. 12-6-1936 . `.- AMD. lligall 170.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

63

de proveïment d'Alacant no estan totalment d'acord amb aquestes xifres, com veiem en l'escrit que van remetre al CM de Dénia :

"En el censo de vecinos, que según dicen Uds. arrojan un total de 13 .439, deben estar comprendidos los

100 asilados en el Hogar de la Vejez y los 80 asistidos en el Hospital y Sanatorio Municipal; as¡ esos

180 individuos no deben sumarse al número de vecinos. Nos estraña que en dicho certificado no figuren

bajas, teniendo en cuenta que en ese término se habrá producido un número considerable de bajas por

incorporación a filas de todas las quintas llamadas hasta la fecha; as¡ es, que compensando las bajas

con las 850 raciones que Uds . indican para población flotante y suministro a vapores y veleros, nos "3 . dara 14 .584 personas

Per les especials circumstàncies que es vivien, és difícil saber la quantitat exacta de població però sí que és clar que va augmentar durant tot el període de guerra . A Pedreguer en el decenni de 1930-40 es produeixen pèrdues, però no en una quantitat excessivament considerable si tenim en compte la guerra civil, i així el 1940 el balanç fou negatiu i va arribar als 4 .658 habitants, fet que suposa una pèrdua de 52 persones respecte el 1930 . Durant els primers anys trenta hi ha un increment poblacional, passa dels 4 .710 habitants de 1930, als 4 .751 de 1931, 4 .792 de 1932 i 4 .873 de 1933 . A partir del 1934 ja s'inverteix la tendència positiva i de nou hi ha pèrdues, passa dels 4 .864 del 1934, a 4 .830 del 1936 . Durant la guerra, i a causa dels refugiats i evacuats que s'instal .laren a Pedreguer, va augmentar en més de 100 el nombre d'habitants, arribà a 4 .943 el 1937, que anirà descendint en els anys 1938-39 a 4 .728 habitants, a mesura que aquests retornen als seus llocs d'origen' . Les pèrdues en el front de guerra foren de 43 veïns de Pedreguers . Pego va ser un dels pobles on no existiren pèrdues, va partir

3.- AMD. lligall 234.

° .- AMPE . lligalls 468, 465, 803, 806, 466, 464 i 457. Rectificació del padró d'habitants dels diferents anys .

s.- S'han utilitzat les fonts orals per a elaborar el llistat de morts, que es pot veure en : BALLESTER ARTIGUES, T., 1994, p. 19 8.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

64

el 1930 de 8 .398 habitants, que va anar incrementant al llarg de tot el període estudiat, per diferents aportacions internes i externes, fins a l'any 1939-40, que de nou té pèrdues, però amb un balanç positiu del decenni de 1930-1940, de 149 habitants . De les dades que posseïm dels diferents anys, l'evolució dels habitants fou la següent : 1930 -8 .398 hab .-, 1933 -8 .496 hab .-, 1935 -8 .734-, 1936 -8 .687 hab .-, 1937 -8 .710 hab .-, 1940 -8 .547 hab .-6 . La incidència de la guerra civil va ser de 53 morts al front de guerra', aquesta mortalitat és assenyalada per J . Costa i J . vicens' . Tanmateix, l'augment dels que vingueren de fora, és el que incrementa la població durant els anys 1936-1939, no sols a Pego sinò a la resta de la comarca, i fa que no s'aprecien les baixes amb vides humanes dels que moriren lluitant en els diferents fronts de guerra . Per aquest motiu anem a analitzar quina va estar la incidència dels refugiats i evacuats a la Marina Alta, per ser el canvi demogràfic més important que es va produir durant aquest període a la comarca .

1 .2 . Refugiats i evacuats de la guerra a la Marina Alta . Els pobles que quedaren a la reraguarda quan va esclatar la guerra tenien una sèrie d'obligacions i entre les quals hi havia la de tenir cura dels refugiats i els evacuats que anirien arribant de les zones on s'intensificava el conflicte bèl .lic i que no podien permetre que la població civil tant xiquets, com dones i vells estiguera exposada als perills que comportava la guerra . Per aquest motiu la majoria dels pobles, acolliren moltes d'aquestes persones i els hagueren de donar allotjament i mantenir diàriament, en uns temps en els quals era molt difícil trobar res

6.- La major part de les dades estan tretes de l'evolució de la població censal de COSTA MAS, J., 1977, p . 86. Per a Pego també s'ha utilitzat el padró d'habitants de 1930 i en els diferents anys els cens de població esmentats en diferents sessions de ple .

'.- Les baixes són : 1936 -1-, 1937 -33-, 1938 -19- . Les dades estan tretes de les diferents coaunicacions que des del front de guerra on havien tort, es fan al CM de Pego, perquè ho notificaren als familiars . AMP .

8.- COSTA MAS, J., 1980, p. 69. VICENS, J., 1976, p. 46 i ss .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

65

per poder menjar, ni tan sols els aliments bàsics i fonamentals, es crearen molts conflictes entre aquests nou-vinguts i els habitants dels pobles que els acolliren . Ja en els primers mesos de guerra, el 1936, es va haver d'assumir el problema d'allotjament dels primers evacuats que s'havien de traslladar des dels seus llocs d'origen, on la vida cada dia es feia més insuportable a altres lloes més tranquils, com la comarca de la Marina Alta, on la vida quotidiana era quasi normal' . I així a Dénia es fa un ban, on el pregoner amb la seua música donava l'entonació a la cruel realitat que deia : "Havent de vindre a Dénia dones, xiquets i auelets sense casa, a causa de la guerra, es interessa de tot el veïnat, entreguen les cases desocupades en el camp o en el poble, així com llençols, coixins, mantes, colxes, llits, taules, matalafs i demés prendes o ensers, dels que puguen dispondre . Aixina s'espera del poble de Dénia, en solidaritat i ajuda a les víctimes del feixisme negre i criminal"` . S'utilitzen en tota la documentació que hem consultat els termes evacuat i refugiat generalment de manera indistinta . A vegades es fa una xicoteta diferenciació que hem pogut constatar en algun document . En la legislació referida a aquests temes, tampoc es fa cap distinció entre els dos termes, i fins i tot s'utilitzen els dos junts referint-se a les mateixes persones o al mateix organisme, com per exemple el Comitè d'Evacuació i Assistència als Refugiats . Tanmateix l'Oficina Central de Evacuación y Asistencia al Refugiado (OCEAR) feia tot el possible perquè les estadístiques que li remetien foren fiables i distingiren entre els dos grups . A Dénia es feia la distinció entre aquests dos grups : si podien sustentar-se ells sols, amb mitjans personals o fent feina, se'ls denominava -evacuats-, si no tenien recursos sol .licitaven al Comitè Local de Refugiats (CLR) que els sustentara i en aquest cas

'.- Per veure quan exactament es pren consciència de la guerra : BALAGUER BISQUERT, V ., 1918 .

1 ° .- AMD, lligall 138 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

66 . es consideraven -refugiats-11 De tota manera, existeixen moltes variants, puix cada individu era una circumstància i era difícil que es pogueren enquadrar tots sota unes normes o una legislació amb el mateix qualificatiu . A Pego, trobem dins dels llistats dels evacuats dos tipus : evacuats voluntaris i evacuats legals` .

1 .2 .1 . Manteniment dels evacuats i refugiats i els problemes que creaven . La legislació que va anar creant-se per a tots aquests grups de persones, deixava clar que els que estaven sota la custòdia del CLR i tenien familiars que treballaven i guanyaven un sou, havien de pagar el 40% de la paga mensual al CLR, que atenia totes les necessitats del familiar en la mesura que fóra possible . Si no complien amb aquest deure d'enviar les aportacions que corresponien al CLR, aquests deixaven de donar suport de tot tipus als familiars refugiats que vivien ací . El CLR va haver de prendre mesures dràstiques en algunes ocasions, al .legant que : "no era just que les aportacions que feia el poble es destinaren al sosteniment de refugiats que comptaven amb família que els podia mantenir "13 . Als que no posseïen res i vivien en domicilis particulars, se'ls donava diàriament una quantitat perquè pogueren viure, i generalment no tenien res a veure amb els menjadors col .lectius . Tractarem ara les dues maneres de viure que es donaven entre els refugiats : en règim col .lectiu o en cases particulars :

1 .2 .1 .1 . Refugiats que vivien en règim col .lectiu. Per la gran quantitat de refugiats que hi arribaren, es van haver d'habilitar llocs on es pogueren quedar i al mateix temps

11.- AMD . Lligall 237. Comunicació del Ministeri de Treball i Assistència Social de València del 1-11-37 al CM de Dénia.

12._ AMP, lligall 2508/23. Tot el material sobre aquest tema referent a Pego, té com a font aquest lligall, per tant no tornarem a fer menció d'ell al llarg del capítol.

13.- AMD, lligall 237, 17-2-38.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

6 7

menjar, per això es van crear els Menjadors Econòmics, que depenien del CLR . A Pego fou el Convent dels Frares el que va allotjar tots aquests refugiats, tenia 80 habitacions amb 90 llits, dos dormitoris més extensos de 20 llits de cabuda en cadascun, en total hi havia uns 130 llits ben dotats de roba i matalàs . També tenien aigua potable, bones instal .lacions per a les cuines econòmiques, llum elèctrica, un pati central i un altre a l'eixida de l'edifici i tot envoltat de camps, amb abundants arbres . Al març del 1937 hi havia 236 refugiats instal .lats al Convent . A Benissa ocupaven l'edifici de l'hospital municipal1' . A Beniarbeig es va ocupar la casa de camp de Luis Santonjal5 . A Pedreguer els de règim col .lectiu estaven en el lloc on havia estat quarter de la guàrdia civil i en diferents cases confiscades . Segons la regidora d'assistència social Consuelo Gutiérrez, alguns dels que estaven en règim familiar havien abandonat les cases en les quals s'allotjaven, per a reunir-se amb els seus familiars i tenien preferència pel règim col .lectiu . A nivell sanitari hi hagué protestes sobre la manca de neteja en les cases on habitaven els refugiats, malgrat els advertiments del conseller de sanitat i de l'inspector municipal de sanitat, es va fer càrrec de l'assumpte una comissió nomenada pel CM, perque imposara les sancions oportunesls . A Dénia, al setembre del 1937 hi havia 448 persones que vivien en règim col .lectius', i ocupaven diferents menjadors com : M . La Moia, M . Sandunga, M . Canalejasl8 . Per a dormir sabem que ocupaven una magatzem del carrer la Mar amb molts catres, l'escola del Pòsit

1° .- LL.A.AMB. 11-5-1938 .

15 ._ ABNM . Causa General, lligall 1395 (2) .

1s ._ LL .A .ÀMPE . 14-5-1937 i 22-8-1937 .

1'.- AMD . lligall 170 .

18 .- AMD . lligall 125. Els noms fan referència a una partida del terme municipal de Dénia, i a carrers .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

6 8

de Pescadors i l'escola de la Pedreral9 . Els menjadors portaren molts problemes, per les protestes que feien els refugiats . El CM de Dénia, al gener del 1937, va prendre l'acord de nomenar una comissió composta per membres de la CNT-UGT a fi d'investigar les denúncies presentades per les irregularitats existents en els menjadors` . I el 12 de maig del 1937, el CM li comunica al CLR que els responsables del menjador de refugiats posaren en coneixement del president del CM qualsevol protesta que es produïra i que no estiguera fundada degudament, com també la persona o persones que la formulaven, i si algunes d'elles es dedicaven sistemàticament a aquesta classe de protestes . És clar que el CM ho volia saber abans que les queixes, moltes vegades sense fonament, arribaren a Alacant21 . El CLR de Dénia va intentar controlar els diners dirigits als refugiats adoptant les mesures necessàries, mitjançant l'ajut de transport, correus, i de tots els qui pogueren aportar dades, per a eliminar aquells que per les seues condicions econòmiques pogueren viure independents . El problema de l'activitat a què devien dedicar-se i la picaresca en molts casos, va crear 1'irressoluble problema de l'oci, però els de Dénia i en general els de la major part dels pobles on hi havia refugiats, es van sentir enganyats i explotats per pagar el manteniment d'uns homes que també podien treballar22 . Tenim molts exemples d'aquest tipus, com la denúncia que el president del CLR fa a Julio Morales i Natalio Morales per no voler fer feina, al .legant que no se'ls donava pa, segons el president a "aquests individus els agradava difamar al Comitè, formar camorra

19 .- LL.A .AMD. 7-5-1937, demanen que de nou funcionen les escoles, i siguen desallotjats els refugiats d'elles .

2°.- AMO . lligall 214.

21 .- Per als incidents al menjador de Dénia: BALLESTER ARTIGUES, T., 1992, p. 299 .

22 .- Aquest tema també és tractat per : SAMN SUPERVIA, A. i SINON RIERA, J.D., 1986, p. 76, fan referència a un article del periòdic Frente Rojo que diu "nadie debia de creer que la evacuación consistia en ir a un lugar de recreo en donde olvidar los problemas de la guerra" .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

69

i posar obstacles a les disposicions legals . Natalio tenia un certificat d'inutilitat militar del que s'aprofitava . Si es tractava de fer algun treball remunerat a les fortificacions, si que anava guanyant 13,50 ptes ., José Gimeno no feia feina i es dedicava tot el dia a buscar caragols i la resta estava en bars i tavernes borratxo formant escàndols públics, havent sigut expulsat del Cafè Republicà" 23 . No tots tenien el mateix comportament, de Dénia coneixem algu- nes de les feines que realitzaven els evacuats : podien estar a disposició del CM, de la Conselleria de Proveïment, en un taller mecànic, en el servei del refugi o de la Defensa Passiva de les costes, en el Montgó fent llenya, arreglaven camins com el de l'Hort de Quatre24 , netejaven les vies públiques`, procurant-se que tots els aptes per realitzat una tasca la dugueren a terme, i sols es lliuraven de l'obligació del treball, mitjançant baixa de malaltia o defecte físic segons certificació mèdica . A Pego, segons un militant del PC, els evacuats exigien treball, perquè no volien estar inactius", malgrat aquesta bona voluntat per part d'alguns evacuats es repeteixen protestes semblants a les esmentades per a Dénia . Al febrer del 1938, es va traslladar a aquest poble un delegat per aclarir què hi havia de veritat en la denúncia presentada per una comissió de refugiats . En 1' informe que va emetre, deia "que en qüestió de menjars, havia deduït que no era més que la diferència de costums entre els companys refugiats i la resta de la població, havent observat que el proveïment de vivers es feia amb normalitat tenint en compte les circumstàncies i possibilitats del poble" . Ja amb anterioritat al maig de 1937, es va produir una protesta relacionada amb l'alimentació, i tant el Comitè Local del SRI, com el CLR contesten

23.- AMD . lligall 214 . 29-6-38 .

24.- LL .A.AMD . 17-9-1937 .

25.- AMD . lligall 203 . Partida del pressupost municipal de 1938, per aquest menester .

26.- ABSGC. lligall 110 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 0

a Alacant dient : "Que tots els refugíats acollits a Pego en el que fou Convent dels Frares, local esplèndid amb jardins, estan trac- tats admirablement fins l'extrem que manca pa pel veïnat, però mai per a ells" . Una altra queixa havia sigut motivada perquè els refugiats no volien que els milicians que guardaven l'ordre en els refugis menjaren en el menjador col .lectiu ; com que açò no havia sigut autoritzat per cap membre del Comitè, es prengué l'acord que automàticament deixaren d'anar-hi a menjar . Com es pot observar d'aquesta última queixa, deduïm que no podien deixar els refugiats sols, havien de vigilar-los, i segurament aquest fet produïa un odi mutu entre els refugiats i els seus vigilants, que arribava a l'extrem de la denúncia, i no era gens agradable l'ambient creat al voltant dels refugiats que vivien en règim col .lectiu .

1 .2 .1 .2 . Evacuats i refugiats que vivien en cases particulars . Com ja hem definit abans, els que podien mantenir-se fent feina o per altres mitjans, es denominaven evacuats . A Dénia hem pogut constatar que viuen repartits pel terme municipal o al poble . Pel Cens de Consumidors elaborat al desembre del 1938 coneixem algunes d'aquestes famílies" . A Pego hi havia, al març de 1937, 82 persones allotjades en cases particulars, se'ls atenia donant-los casa, habitació i en part la subsistència . Altres 144 persones també en diferents cases, els atenien en menjar, vestir i pràcticament al complet de la seva subsistència . Constatem sis cases ocupades per refugiats, que s'havien expropiat28 , havien de pagar lloguer, motiu pel qual el CLR de Pego protesta dient "que no estava d'acord ni aprovava que els refugiats pagaren, si el Govern enviava els refugiats perquè foren atesos, ¿com era possible que edificis que pertanyien al mateix Govern, exigira lloguer?" . No fou aquest motiu de suficient pes, i l'administrador d'Alacant contesta al febrer del 1937, i li

2' .- AMD . lligall 122 . Podeu veure diferents exemples de Dénia : BALLESTER ARTIGUES, T ., 1992, p . 300 .

28 .- A Pego es varen expropiar un total de 85 cases i foren ocupades per diferents organitzacions . AHNSGC, lligall 148 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 1

transcriu les disposicions legals sobre la matèria, advertint de la clausura dels locals i l'expulsió dels que els habitaren, sempre que degueren rebuts a l'Estat, sobretot si es tractava d'entitats oficials, partits polítics o sindicals . El mateix cas es dóna a la Vall d'Ebo, on hi havien refugiats que ocupaven la finca n .10 del carrer Marcelino, i el CM d'aquest poble contesta a Alacant que el CLR es faria càrrec del lloguer . El prec que cediren les cases de forma voluntària va passar a ser una obligació imposada per aquells que tenien dues cases, una al poble i altra en el camp, o pels que en posseïen més d'una` . Abans hem esmentat els problemes que creaven els refugiats que vivien en règim col .lectiu fonamentalment en els menjadors, ara veurem els que creaven els evacuats principalment en el camp . A Pego hi havia contínues queixes del veïnat, de la llibertat de moviment que tenien, .ja que cometien tot tipus d'abusos en els camps amb els productes agrícoles, com taronges, almetles, albercocs, nespres, etc . A Dénia també hi ha denúncies com la dels veïns de les Marines, respecte als evacuats que vivien en la casa anomenada de D . Paco, no deixaven menjar res del que havien sembrat, a més tenien 20 pollastres i gallines soltes a totes les hores del dia, que es menjaven tot el que sembraven ; sense tenir els evacuats cap corral criaven més de 30 conills, tot a costa dels veïns . Hi ha denuncies més fortes, com la d'haver intentat ferir a Salvador Soler amb una corbella3° . Els refugiats de Pedreguer crearen problemes semblants . Un dels que més molestava els veïns, era que entraven en finques particulars a buscar caragols, les denúncies es presentaven al conseller de justícia . Segons el secretari de l'Ajuntament la llei era flexible en aquest assumpte, i es podien imposar multes d'1 a 10 pts . . A l'abril del 1937, es va fer un ban prohibint que s'entrara en finques alienes a buscar caragols . Els refugiats

29 .- Va acórrer el mateix a València, veure : SAFÓN SUPERVÍA, A . i SIMÓN RIEM, J .D ., 1986, p . 76 .

'° .- Les denúncies estan dirigides a l'alcalde perquè les solucione . AND . lligall 214 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 2

continuaren infringint les ordenances municipals i travessant terres alienes . Es va acordar finalment que les multes dels refugiats, si no les pagaven voluntàriament, es descomptaren del subsidi que cobraven, i les dels evacuats, que se'ls obligara a pagar-les` . El motiu fonamental d'aquest fet era la manca de treball dels refugiats, i es va acordar en el CM es buscaren fórmules per a donar treball als refugiats . La regidora de Pedreguer, Consuelo Gutiérrez, va proposar que se'ls ocupara en l'arranjament de carrers i que l'ajuntament pagara la diferència entre el preu del jornal i el subsidi que els abonara el CLR . El regidor Vicente Roselló va proposar que se'ls ocupara espantant els teuladins que perjudicaven el blat i altres cereals . El conseller Alberto Martí va matisar que, malgrat no poder obligar-los a treballar, ell opinava que : "seria conveniente que trabajasen todos, pues en la retaguardia no debe haber parados" . Finalment, acordaren demanar el carnet de treball encara que no tingueren obligació de treballar . Per mantenir a tots els refugiats, s'arbitraren una sèrie de mesures per recaptar fons, no foren les mateixes en els pobles estudiats, com veurem ara tot seguit` . En la primera reunió que va fer el CLR de Pego al desembre del 1936, i tenint en compte la legislació sobre aquesta qüestió, es van confeccionar uns segells de 5 cèntims` com a impost de guerra per a determinats articles i unes quotes obligatòries entre els veïns . No tots els -veïns tenien aquesta obligació, era el CLR i considerant les possibilitats de cadascun el que feia el reparti- ment d'aquestes quotes, i va enviar una "Cèdula de Notificació Urgent" al desembre del 1936, signada per l'alcalde, que deia : "En virtut de l'autorització terminant i concreta que concedeix a

31 .- LL .A.ANPE. 30-4-1937 i 8-10-1937 .

32 ._ Les mesures econòmiques que es prengueren a Alacant, també eren diferents, segons cita el periòdic Bandera Roja d'Alacant, 3-1-1937 .

33 - La mateixa mesura fou presa pel Consell Econòmic Social d'Alcoi, vegeu SANTACREO SOLER, J.L, 1986 b .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 3

aquest CLR l'Ordre de la Presidència del Consell de Ministres de 26 d'octubre, s'ha establert entre tots els veïns proporcionalment a la riquesa de cadascun, una quota de rígorosa obligatorietat, fixa i setmanal, per a atendre les despeses de manutenció i estància dels refugiats" . En la notificació es feia constar la quantitat que s'havia de pagar, generalment era d'un dia d'haver setmanal . Al març del 1937, eren uns 400 veïns els que amb quotes que oscil .la- ven entre 5, 10, 15 i 20 ptes . setmanals facilitaven els recursos al CLR per al seu sosteniment, es van recaptar unes 10 .000 ptes . mensuals . A aquestes calia afegir l'ajut que prestaven alguns pobles del districte que no podien atendre els refugiats com : la Vall d'Ebo, que abonava mensualment 899 ptes ., Sagra 589, Ràfol 589, l'Atzúvia 512, la Vall d'Alcalà 476, Tormos 390 i Benigembla 320 . La contribució dels pobles del districte va durar fins al juny del 1938, en què acorden no admetre més quantitats d'aquests, puix que volien enviar a cada poble els refugiats que els corresponguera, tal com ho ordenaven les disposicions legals . A Dénia el problema més agobiador d'entre tots els que havia de suportar, era el sosteniment dels organismes d'Assistència Social, dins dels quals es trobava el CLR . S'assajaren diferents sistemes de recaptació de fons i no tots van donar resultat, per les excuses que donaven les diferents empreses per a no pagar, totes elles justificades pel mal estat en què es trobaven . Farem una abstracció de les mesures que es prengueren per mantenir els refugiats . El CLR de Dénia, per no causar molèsties als veïns, no s'havia decidit a aplicar rigorosament les disposicions legals relacionades amb el pagament de quotes pel sosteniment dels refugiats, opinava que la tributació establerta tenia un defecte de fons que la desvalorava, puix que es gravava en percentatge molt alt el producte net del treball, i es deixaven quasi lliures els beneficis dels diferents negocis i empreses . La solució fàcil era implantar un impost entre els caps de família . Però el CLR pensava que l'adopció de tal mesura originaria trastorns i conflictes de gran dificultat, per això haurien de substituir aquesta obligació legal

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 4

dels ciutadans, per una altra que fóra correlativa i el més equitativa possible . L'experiència aconsellava que recaiguera principalment sobre els beneficis d'empresa, sense deixar en absolut desgravades altres utilitats, encara que foren mers productes del treball . Per a portar a la pràctica aquest procedi- ment, s'estudiaren detingudament cada cas concret en ordre als diferents contribuents, es van veure les possibilitats del negoci i es van fixar les quotes que havien de fer efectives cada mes, va quedar el pressupost d'ingresos de la manera següent : Indústria del joguet 10 .000 ptes ., indústria pesquera 5 .000 ptes ., col .lectivitat d'espectacles públics 2 .500 ptes ., asserreries expropiades 1 .500 ptes . , bars i cafés 1 .250 ptes . , aigües potables i gas 1 .000 ptes . , Conselleria de Producció del Consell d'Economia 1 .000 ptes . ; Conselleria de Proveïment del CM, aplicaria el 4% sobre 1' import de les factures pels productes que es distribuïren en la seva venda, i en els que s'expediren directament al detall ho carregarien en el preu (exceptuant la farina i el pa) aportant 4 .600 ptes . ; els comerciants abonarien mensualment la suma resultant d'aplicar el 4% sobre l'import de les factures de compra de tota classe de productes i aportarien 6 .400 ptes . ; tots els treballadors de qualsevol classe, excepte els pertanyents a entitats gravades amb quotes fixes, abonarien el 3% sobre la quantitat rebuda i aportarien 9 .000 ptes . Açò sumava un total de 42 .250 ptes ., que eren les despeses mensuals que ocasionaven Assistència Social - 16 .000 ptes .- i els refugiats -26 .000 ptes .- . A Pego les despeses mensuals oscil .laven al voltant de les 12 .000 ptes . . És clar que Dénia acollia molts més refugiats i per això gastava més del doble que Pego" . A Pedreguer els que vivien en règim col .lectiu i rebien ajuda dels seus familiars, des del front, no tenien cap altra ajuda del comité local del SRI que fins. a l'abril del 1937 els havia atés, el qual sols ajudava els que estaven vertaderament necessitats per no

34 .- Les dades de Pego corresponen al març de 1937 i les de Dénia al juliol de 1937, per això les hem considerat possibles de comparació, amb el temps anirien intensificant-se els refugiats i augmentarien les despeses .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 5

tenir cap mitjà de manutenció . Per a atendre els refugiats s'utilitzaren els beneficis del cinema i s'havien establert quotes entre els veïns . D'aquestes, les més quantioses foren voluntàries, i algunes es fixaren de manera obligatòria pel comité, ja que existia resistència entre alguns veïns per pagar, tanmateix eren insuficients per a atendre tots els refugiats . Quan la regidora Consuelo Gutiérrez va explicar en sessió de ple que "per a recaptar fons amb els quals atendre els refugiats, a més de les quotes es podien aplicar descomptes sobre els sous dels empleats i fins i tot portar a cap el que feien en alguns pobles, descomptes sobre els jornals", es va produir un murmuri entre el nombrós públic assistent, que va haver de tallar la presidència, i dirigint-se als murmuradors els va dir :

"Que no parecía sino que ellos sólo tenían derechos y que las autoridades sólo tuviesen obligaciones,

y que era de lamentar que tuviesen esa falta de solidaridad con sus compañeros que se habían visto

obligados a abandonar su hogar para no ser víctima de la barbarie fascista" .

Finalment perquè començara a funcionar el CLR, es va aprovar que cada partit polític i agrupació sindical dels que formaven el front popular, nomenara un representant que juntament amb el CLR estudiara els mitjans d'aconseguir recursos" . Els empleats de l'Ajuntament sí que donaven un dia del seu sou mensual per a manteniment dels refugiats, el qual ascendia al febrer del 1937 a 65,20 ptes . Tanmateix, a finals del 1937 encara mancaven de recursos suficients per a mantenir els refugiats, i acceptaren l'oferiment fet per les JIR al SRI, de deixar-los el cine Moderno per organitzar balls i treure'n fons . A Benissa el 1937 es va optar per imposar un donatiu forços de 50 céntims a cada salconduit que s'autoritzara, i es va destinar aquesta quantitat al manteniment dels refugiats instal .lats al lí36 .

35 .- LL.A.At4PE . 23-4-1937. 36 .- LL.A.AMB. 17-11-37.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 6

En la major part dels pobles hi hagué aquests problemes econòmics i a Teulada el president del CLR Francisco Ivars a l'abril del 1937 convoca una sèrie de veïns que reiteradament s'havien negat a pagar, amb la comunicació següent :

"Vista su manifiesta insensibilidad, ante los acuerdos tomados por este Comité de refugiados en

cumplimiento de un deber que debe ser primordial para todos los antifascistas locales, cual es, el de

atender las necesidades de las familias que en calidad de refugiados de guerra existen entre nosotros" .

Alguns d'ells, en rebre la citació, manifesten que no tenien diners per a pagar, i altres que no volien saber res de refugiats . S'arribaren a situacions extremes com el fet de jutjar als que no pagaven la quota dels refugiats, com fou el cas de José Mengual Mengual de Xaló :

"Compareció ayer ante el tribunal de urgencia para responder de un delito de desafección al régimen .

Se le acusaba de haberse negado a pagar la cuota que le correspondía para el sostenimiento de los

refugiados . Ante el tribunal formuló manifestaciones encaminadas a justificar su conducta ; pero no

convencieron a los jueces populares . El fiscal solicitaba para el procesado la pena de un año de

internamiento en campo de trabajo y 50 .000 pts . de multa . El tribunal le condenó a 4 meses de

. internamiento y 50 .000 pts . de multa "3'

1 .2 .2 . El Comité Local de Refugiats . A l'octubre de 1936 ja s'arbitren normes" específiques per les quals s'havien de crear en totes les localitats el CLR per atendre, tant els refugiats com els evacuats de les zones de guerra, que habitaven en cada població, i els que hi anirien arribant . Es constitueix a Pego el CLR al desembre del 1936 39 . Per 1 1 Or-

37 .- Nuestra Bandera d'Alacant, 25-8-1937 .

".- Normes consignades en l'Ordre de Presidència del Consell de Ministres del 26-10-1936, Gaceta de la República n .27 .

39 .- Aquest primer CLR de Pego estava compost per l'alcalde Aquilino Barrachina Ortiz, la Comissió Gestora Municipal, que

la formaven set persones, el metge titular, un representant de la CNT i un altre de la UGT, que no va assistir .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 7

dre Ministerial de març del 1937, la constitució del CLR canvia, i llavors `1'integren : el president del CM, un representant de cada central sindical, el metge titular, i s'afegien respecte a la composició anterior un representant del SRI" i un representant dels refugiats de la localitat . És interessant el fet que existira un representant dels mateixos refugiats, a Pego fou elegit per primera vegada al març del 1937, Evaristo Castilla` . A Pedreguer el CLR es va constituir molt tard, fou el comité local del SRI el que des de l'inici de la guerra havia portat endavant els problemes dels refugiats . El secretari, al febrer del 1937, li va manifestar a l'alcalde que en haver-se constituït el CLR :

"Y no creyéndose el Comité Local del SRI con bastante autoridad para asumir las delicadas funciones que

hasta ahora ha venido desempeñando, por no asistirle el calor y asistencia que seria de desear,

esperaba que cuanto antes actuase el Comité Local de Refugiados" .

A Xàbia la constitució del CLR també es va fer al febrer del 1937, quan l'assemblea de la UGT va elegir un representant perquè formara part d'aquest, i va elegir Miguel Buigues Bas" .

1 .2 .3 . Nombre de refugiats i evacuats . Lloc de procedència . Des del novembre de 1936, es feren reunions de tots els alcal- des de cada districte judicial a Alacant, per saber els refugiats de cada poble i els recursos amb què comptaven per assistir-los . Tant Pego com Dénia assumiren aquest paper de caps de districte i coordinaren les operacions de rebre els refugiats i distribuir-los pels diferents pobles . Existeix una diferencia quant a la distribució d'aquests, el CM de Dénia ben prompte va demanar ajut als pobles veïns perquè

°° .- Tots els pobles on hi havia Comitè Local d'aquest organisme, tenien dret a un representant .

°l.- Vegeu els diferents representants dels refugiats a Pego en: BALLESTER ARTIGUES, T ., 1992, p . 302 .

42 .- ABNSGC . lligall 14 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 8

acceptaren els refugiats que ells no podien mantenir, i recomanaven sempre "que ho feren amb afecte, puix que eren germans que havien hagut d'abandonar les seves cases obligatòriament i per a guanyar la guerra uns anaven al front, altres a la fàbrica i els que estaven en la reraguarda tenien l'obligació de cuidar i admetre aquests refugiats"". Tanmateix, el CM de Pego fins al 1938 pràcticament va anar absorbint la major part dels refugiats que arribaven i els pobles veïns ajudaven al seu sosteniment pagant una quota, però finalment va prendre la decisíó de distribuir a cada poble els que li pertocaven .

1 .2 .3 .1 . Quantitat de refugiats i evacuats que arribaren a Dénia . Dels refugiatas que arribaren a Dénia sols tenim unes dades completes del setembre del 1937, d'una població de 17 .177 habitants, hi havia 614 refugiats que estaven en règim individual i 448 en règim col .lectiu . A l'agost del 1938, augmenten a 313 refugiats i 832 evacuats" . Tant a Dénia com a Pego, arribaren refugiats de tots els llocs ocupats per les tropes nacionals, i al llarg dels anys que va durar la guerra, però per les dades que fins ara disposem, malgrat no poder donar xifres totals concretes, podem afirmar que d'on més en vingueren fou de Madrid .

1 .2 .3 .2 . Refugiats procedents de Madrid : De les llistes de Dénia que posseïm, n'hi ha algunes senceres que corresponen a refugiats de Madrid i sumen 157 persones de diferents edats entre els dos mesos i els 75 anys, a més 100 xiquets de 3 a 14 anys . La major part eren dones o persones majors que acompanyaven els menors d'edat . Cal tenir en compte que el Govern de la República va ordenar l'evacuació obligatòria de totes

".- AMD. lligall 237, carta del CM de Dénia de 15-1-37, dirigida a l'alcalde de Bedieli .

"°.- AND. lligall 170 i 234 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

7 9

les dones, els vells i els xiquets de Madrid's . Els refugiats eren repartits per províncies, i des d'aquestes eren enviats als caps de districte, a Dénia en van arribar un miler abans del gener del 1937, i al voltant d'aquesta data una nova expedició de més de 500, i es van veure obligats a repartir-ne 300 pels pobles del partit judicial apel .lant a la seva solidaritat . Segons afirmaven, Dénia no podia atendre'n més, puix que ja mantenia totalment més de 1 .000 refugiats, a part d'un altre miler als que només facilitava alberg per tenir aquests mitjans suficients per poder fer front a les seues necessitats . Ens consta que d'aquest repartiment a Sanet i els Negrals anaren 20 xiquets i 20 xiquetes procedents de Madrid .

1 .2 .3 .3 . Refugiats procedents de Còrdova . Al març del 1937, per telegrama es comunica que d'acord amb les instruccions del Ministeri de Sanitat, havien eixit en tren correu 600 evacuats de Pozoblanco destinats a Dénia . Els van haver d'admetre, però en el mes de juny de 1937 el CLR de Dénia va examinar la situació que va motivar l'evacuació civil de la zona de Pozoblanco i tenint notícies que ja havien desaparegut en part les causes que 1' originaren, fan el prec *al cap director de 1' OCEAR d'Alacant, perquè "almenys els homes de més de 18 anys fins als d'edat apta per al treball es reintegraren al seu punt d'origen i així alleugar la situació econòmica de Dénia" .

1 .2 .3 .4 . Refugiats procedents de Castelló . El 1938, arribaren aproximadament 261 refugiats de la província de Castelló . Per una comunicació tramesa per la CNT al CM, al maig del 1938, sabem que "esperaven unes 30 famílies de camperols evacuats de lla zona invadida recentment pels facciosos", havien d'acoblar-los en treballs agrícoles, i com que els faltaven

45._ S'envia un telegrama circular a tots els alcaldes de la provincia d'Alacant, que deia : 'Junta de Defensa de Madrid, ordena evacuació inmediata no combatents de Madrid . Necessitem saber allotjament disponible amb el que conten. .'. Bandera Roja d'Alacant, 13-1-1937 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

8 0

llits recorren al CM de Dénia perquè els en facilitara .

1 .2 .3 .5 . Quantitat de refugiats i evacuats que arribaren a Pego . Amb tota la baralla de dades que existeix en la documentació que hem consultat, és fa difícil donar un nombre exacte de refugiats i d'evacuats, no va ser mai un nombre immòbil, unes persones venien i altres se n'anaven, el que sí existeix és un augment progressiu al llarg dels anys que va durar la guerra . Podem donar les dades següents : 462 persones al març 1937, 495 a l'abril 1937, 520 al març 1938, 693 al juny 1938, 784 a l'octubre 1938 . Al març de 1937, el CM insisteix que pràcticament a Pego no caben més refugiats, segons l'alcalde en la població hi havia 1 .600 famílies, però es calculava que unes 1 .000 no podien atendre els refugiats per ser pobres i amb jornal eventual, i no podien atendre ni la seva pròpia subsistència . És difícil que les dades coincidesquen i el mateix mes de març de 1937 i per telegrama s'envien a Alacant les dades següents referents a Pego : Habitants 8 .713 ; Famílies 1 .700 ; Refugiats 482 . S'adverteix que 500 famílies necessitaven recursos i altres 500, no podien atendre refugiats . En queden 700 disponibles, si tenim en compte aquesta dada o 600 si crèiem l'anterior . A l'abril de 1937, de nou es confirma la xifra de 1 .700 famí- lies, i en règim col .lectiu hi havia 245 persones i se'n podien admetre 25 més, puix en els dos edificis que comptava Pego per aquests tipus de refugiats cabien 270 persones . En règim familiar hi havia 250 refugiats i en podien acollir 10 més, sumen un total de 495 amb els dos règims . Evidentment, des de Pego sempre deien que no podien acceptar més refugiats . Des d'Alacant i davant les necessitats d'evacuar nous llocs de guerra volien enviar més refugiats a tots els pobles . Així s'explica que contínuament anaren arribant-ne a Pego, puix que encara li restava lliure un edifici destinat a Hospital de Sang del SRI i per no tenir 300 llits, havia sigut clausurat, hi havia al març de 1937 disponibles amb tot el necessari 60 llits . Un altre dels motius pels quals arribaven nous refugiats era el nombre de

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

8 1

famílies, al febrer de 1937 s'havia publicat una Ordre Ministerial que disposava l'allotjament obligatori d'un refugiat per família, establint des d'Alacant a l'abril de 1937 que foren admesos a Pego 90 refugiats més dels que en tenia . Aquestes disposicions donaven com a resultat que no foren benvinguts tots els nous arribats, i el rebuig existent per saturació era evident°6 . El CLR de Pego es va replantejar la col .laboració dels altres pobles del partit judicial, i es va repartir els refugiats que a cadascun li pertocava . La procedència dels refugiats que anaren a Pego, també és molt diversa, el lloc d'on més en vingueren fou de la província de Madrid .

1 .2 .3 .6 . Refugiats i evacuats que arribaren a Xàbia . Poques dades podem donar de Xàbia per manca de material en el seu arxiu municipal, sí coneixem alguns detalls que pel seu interés assenyalarem ara . Hi havia molts mariners que vingueren de Màlaga quan hi arribaren les tropes feixistes, residien en el barri de Triana del poblet de la mar a Xàbia . La tripulació del Motor Vasconia que va eixir de Màlaga al gener del 1937, va atracar en aquest port i es va dedicar a la pesca de ròssec, estava íntegra- ment composta per evacuats de Màlaga . Altres mariners procedien de Castelló i vingueren també amb la seva barca` .

1 .2 .4 . Xiquets refugiats . Resulta molt difícil saber quants n'hi havia, d'una classificació de Pego, sense data, per grups de població tenim : adults 40, dones 180, xiquets 322, d'aquests 151 en el grup escolar i 171 en cases particulars . Encara que la quantitat sembla excessiva no ho creiem, puix en altra dada de tipus estadístic que correspon a l'abril del 1937, se'. ns diu que la població escolar

d6.- Per veure un exemple que il .lustra aquesta afirmació : BALLESTER ARTIGUES, T ., 1992, p . 303 .

"' .- ABNSGC . Lligall 2-22 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

8 2

normal era a Pego de 1 .131 xiquets i la d'aquesta data de 1 .389, hi ha una diferència de 258 xiquets que seria 1' increment dels que arribaren durant el període de guerra . A Dénia les dades dels xiquets que vingueren també són molt disperses, al novembre del 1938 tenim : 15 xiquets de 0-2 anys, 38 de 2-7 anys, 92 de 7-14 anys, total 145 xiquets . En una relació de refugiats de Madrid, menciona 100 xiquets de 3 a 14 anys . La major part dels xiquets que hi havia a Dénia eren de Madrid, igual que els adults, com ja hem vist . Començaren a venir xiquets immediatament després d'haver-se iniciat el conflicte bèl .lic, a Pego arribaren a l'octubre de 1936 i a Dénia al novembre" . Segons un dels testimonis per aquesta data "ja a Madrid havien hagut d'abandonar la casa ell i la seva família, i anaven de refugi en refugi amb la por clavada dintre del cos . No sap com, un dia apareixeren uns camions que agafaven xiquets per a venir a Dénia i els seus pares a causa de les cir- cumstàncies no tingueren altra alternativa que pujar-los al camió a ell amb 12 anys, al seu germà de 9 anys i a una cosina" . Foren tres els camions que viatjaren descarregant a Dénia en el local de la CNT, on hi havia esperant més famílies que xiquets . A Pedreguer també arribaren xiquets des del novembre del 1936 fonamentalment de Madrid, però també en vingueren de Navalmoral de la Mata, El Pardo, Illescas, i continuaren arribant durant tota la guerra . Tots ells anaven a l'escola amb la resta dels xiquets del poble" . En aquest sentit, a Teulada davant el gran augment de xiquets, el Consell Local d'ensenyament primari, al gener del 1937, va acordar el nomenament d'un mestre nou pels evacuats a l'escola n .1, argumentant que :

"8 .- El nostre agraïment a Pilar Moreno que va fer 10 anys a l'octubre del 1936, quan va arribar a Pego i a Eugenio Muhoz, que ens ha facilitat el record dels anys que va romandre a Dénia. Ambdós continuen venint a aquesta comarca on tenen una casa, i mantenen el contacte amb les famílies que els varen acollir .

"9 .- Arxiu del Col .legi del Trinquet de Pedreguer . La quantitat total de xiquets la desconeixen, ja que sols tenim una relació de 25, amb la qual no estan les xiquetes .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

8 3

"Interin duren las actuales circunstancias la labor docente se desarrolle con toda aquella amplitud que

las corrientes modernas señalan" 5° .

Continuaren arribant al llarg de tota la guerra, a finals del desembre de 1937, mitjançant una circular, el Consell Nacional de la Infància Evacuada del Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat, necessitava que es facilitara amb urgència els hotels, les viles, les cases de camp airejades i assolellades, per a poder portar endavant l'evacuació de milers de xiquets que encara vivien a Madrid, exposats als perills dels continus bombardejos que sofria la capital, com també els que residien prop dels fronts de lluita i els xiquets òrfens de combatents` . Ja amb anterioritat davant a la petició d'aquests, el CM de Dénia havia cedit temporalment les cases de camp anomenades Partida Bovetes, Torreta Gavila i Muntanyeta per als xiquets evacuats de les zones de guerra` . A Benissa davant aquesta petició, oferiren l'edifici anomenat "El Olivar" perquè s'hi instal .lara una residència infantil, altre existent a Tros-Vell que tenia capacitat per a 40 xiquets i la Villa Abargues . A finals del 1938 encara restaven les tres colònies escolars, una d'aquestes anomenada Amador de los Ríos, en altres ocasions s'hi referien com a hogar del niño . Depenien administrativament de la clinica militar n .10, i davant la petició de la Federación Regional de Levante de la Infancia Evacuada, el CM de Benissa va acordar que seria millor que les colònies instal .lades en el hogar del niño passaren a dependre del Ministeri d'Instrucció Pública . Ja quasi al final de la guerra el CM acorda obrir concurs per a cobrir 25 places a les colònies o residències infantils que hi havia a Benissa, a les quals tindrien preferència els òrfens de combatents, els fills d'aquests i els pobres" .

5° .- Llibre d'actes del Consell Local d'ensenyament primari de Teulada . Arxiu privat de J .Ivars .

51 .- AMD . lligall 237 .

52 .- LL .A.AMD . 26-2-1937 .

53 .- LL.A .AMB . 21-1-38, 26-1-38, 2-2-38, 22-6-38, 8-7-38,14-12-38 i 15-2-39 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

8 4

A Ondara tenim constància d'una residència infantil número 39 5', no sabem si aquesta seria la colònia del SRI, que era una de les residències infantils que aquest organisme tenia a la província d'Alacant55 i que cita J .M Fernández56 . A Dénia també arribaren òrfens, des dels primers mesos de guerra concretament al setembre del 1936, el Comitè d'Enllaç sol .licita als metges de la CNT-UGT de València l'adquisició d'utensilis per a les clíniques que hi havia establertes a Dénia amb 100 xiquets òrfens . Per atendre a aquests xiquets s'organitzaren diferents institucions : El Hogar de Suecia per a xiquets espanyols, el seu director era Nistron, es va crear al maig del 1937, data en què sol .liciten al CM lloc per a instal .lar-se, i els cediren gratuïtament per a tal finalitat i mentres duraren les circumstàncies de la guerra l'edifici enclavat en la partida Torreta de Gavilà . L'Hogar era per a xiquets òrfens procedents de Madrid i altres zones de guerra, finançat i protegit pel Comitè d'Ajuda als Xiquets Espanyols de Suècia, segons R . Crego la responsable fou Matilde Merino Álvarez" . Era lògic que el CM veiés la instal .lació d'aquest Hogar amb com- plaença, puix eren molts els xiquets que tenien al seu càrrec, en sessió de desembre del 1938, el CM expressa el seu agraïment, i ho transmet al poble de Suècia en nom de Dénia per l'ajut que en benefici dels xiquets espanyols venien prestant . Altra prova del suport del CM de Dénia a les iniciatives que anaren encaminades a ajudar els xiquets, fou el fet d'haver patrocinat la instal .lació a Dénia d'una guarderia de xiquets al febrer del 1938, i sol .liciten al Cap de les Brigades Internacionals d'Albacete que Jacqueline Hamburger, pertanyent al

56 .- El 16-2-38 per mantenir els xiquets necessiten adquirir peix de Dénia els dimarts, dijous i dissabte de cada setmana, i volien que els en donaren tots aquest dies 5 Kg de xanquet al nestre de Dénia Mateo Monje . AMD . lligall 237 .

55 .- Socorro Rojo d'Alacant, desembre del 1937 .

56 .- FERNÁNDEZ SORIA, J .M ., 1987, p . 115 .

5 ' .- CREGO NAVARRO, R ., 1989, p . 319 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

8 5

Centre Sanitari de Múrcia, poguera quedar-se a Dénia per a confiar- li la instal .lació de la guarderia per a xiquets refugiats . De la zona republicana també anaven arribant xiquets a Dénia, com el cas d'una guarderia de Bétera que mitjançant l'Organització Solidaritat Internacional Antifeixista, que tenia agrupació a Dénia, li exposen al CM que per necessitats de la guerra s'havien de traslladar a Dénia uns 80 xiquets d'una guarderia que es trobava enmig dels molts presoners a Bétera, la qual cosa era un perill per als xiquets . Ells mateixos havien buscat dues cases, una ex- propietat del ex-general Ripoll i l'anomenada Tossalet d'Oliver . Aquestes guarderies i colònies restaren a Dénia fins acabar la guerra . El 8 d'abril de 1939, el Ministeri de Franco d'Instrucción Pública y Sanidad (sic), es dirigeix a la colònia escolar que es trobava a la Torreta de Dénia, i els comunica que havien de proce- dir amb tota urgència a la dissolució de les colònies escolars que havien funcionat durant el període roig i tornar als xiquets amb els seus familiars, i que els donaren els 46 xiquets que es trobaven en aquesta finca" . La relació entre els xiquets i els familiars que els quedaven era constant . D'açò s'encarregaven i col .laboraven tots els organismes locals i estatals" . Per sostenir tots aquests xiquets, les ajudes eren diverses, tenim constància que el Ministeri d'Instrucció Pública i de Belles Arts mitjançant la seva Direcció General d'Ensenyament Primari, va concedir 5 .000 ptes . com a auxili pel sosteniment de les colònies de xiquests refugiats a Dénia, la quantitat havia de ser justificada amb rebuts de factures del que s'adquiriran° . Les Brigades Internacionals de repòs existents a Dénia obriren diferents suscripcions destinades a recaptar diners per a millorar la situació de tots els xiquets refugiats, a més organitzaven

58 .- AMD . lligall 40 .

59 .- Vegeu diferents exemples en : BALLESTER ARTIGUES, T ., 1992, p . 305 .

6° .- AMD . lligall 121 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

8 6

festes a benefici de SRI 61 . A Benissa ja al final de la guerra la comissió internacional d'ajut als xiquets refugiats va concedir la instal .lació d'una cantina escolar62 . Els xiquets que no vivien en règim col .lectiu estaven repar- tits per diferents cases" . Es procurava que els germans estigueren en cases molt pròximes del mateix carrer, solament tingueren problemes amb el nou idioma, que prompte aprengueren per poder entendre's, i amb els menjars fins acostumar-se a dinar arròs tots els dies . Però aquesta fou la barrera per la qual alguns xiquets no arribaren a adaptar-se : l'idioma, i el canvi de costums en els hàbits alimentar¡ S64 . Els xiquets més majorets feien alguna feina, un dels nostres entrevistats ens diu que va treballar a la fàbrica de Marsal i Carrasco, on pintaven i embalaven llits per a l'exèrcit . I quan començaren el refugi del Castell hi va treballar . Els que vivien en cases particulars i s'adaptaren amb la famí- lia que els havia donat acollida no tenien cap contacte amb la resta dels refugiats i evacuats que estaven a Dénia, les seves relacions socials eren les mateixes que tenia la nova família . Igual que havia ocorregut en altres llocs`, a Dénia els que millor acollida tingueren foren els xiquets i n'hi havia a la major part de les cases . Sols hem constatat un problema entre xiquets a Benissa, on des del CM acudiren al delegat provincial de colònies perquè recluira en la més adequada, dos refugiats de 14 i 15 anys, amb l'objectiu

61.- AHNSGC, lligall 40 . Escrit de SRI Comitè local de Dénia, dirigit al periòdic d'Alacant Nuestra Bandera, perquè publique aquestes notícies .

62.- LL.A.ANB. 3-3-1939 .

63 .- AND . lligall 122.

6° .- Vegeu diferents exemples en: BALLESTER ARTIGUES, T., 1992, p. 305 .

65 .- Com citen SAFÓN SUPERVÍA, A. i SIÉN RIERA, J.D., p. 75, en València els xiquets també foren ben acollits, i en el periòdic El Pueblo deia : ". .no hay casa sin niños. .", i en Fragua Social "Los niños refugiados han de ser nuestros hijos" .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

87 d'aconseguir la reforma de la seva conducta perillosa66 .

1 .2 .5 . Refugiats en els diferents pobles de la Marina Alta . A més dels ja esmentats, no tenim dades de tots els pobles i només algunes disperses que exposem tot seguit . En el partit judicial de Pego, com hem vist, a causa de la sobresaturació de refugiats que hi havia a Pego, es decideixen que tots compartiren la càrrega i no sols abonaren la quantitat que els pertocava pel manteniment, sinó que cadascú assumira els refugiats que li correspogueren amb totes les conseqüències i problemes que creaven . Es va convocar una reunió de tots els alcaldes que pertanyien al districte judicial de Pego, que va tenir lloc al març del 1938 . N'assistiren el de Pego, Aquilino Barrachina Ortiz, el d'Orba Fernando Sendra Caravaca, el de Murla, Francisco Piera Miñana, el de Parcent, Severino Tur Guardiola, el de la Vall de Laguar, Manuel Oliver Narbona, el de la Vall de Gallinera, Francisco Alemany Vázquez, el de la Vall d'Alcalà, Vicente Conca Palmer, el de l'Atzúvia José Monsonis Pons, el de Benigembla, Salvador Sendra Pérez, el de Ràfol, Miguel Lull Salvà, el de Sagra, Joaquin Femenía Moll, el de Tormos, José Perelló Torrens i un delegat de la Vall d'Ebo Marcelino Moll Mengual . Presidi la reunió l'alcalde de Pego, que va explicar les ordres rebudes del Governador Civil de la província i de 1'OCEAR, amb la finalitat d'emparar en aquell districte el major nombre possible de companys que sofrien els rigors de la guerra per haver hagut d'abandonar forçosament els seus domicilis en les zones atacades pels criminals feixistes, i es va acordar per unanimitat que es comprometien a albergar entre tots els pobles del districte uns 200 refugiats més, fet que suposava un vertader sacrifici ateses les circumstàncies de cadascun dels pobles, però que ho realitzarien gustosament . La distribució dels refugiats que mantindrien, amb la suma total de 1 .118 entre tots els pobles va quedar així : Pego 520, la Vall de Gallinera 118, Orba 70, Parcent 59, la Vall de Laguar 56, Murla 53,

66 .- LL.A.AMB. 21-1-38.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

8 8 l'Atzúvia 45, la Vall d'Ebo 40, Benigembla 38, Sagra 35, Ràfol 28, Tormos 28 i la Vall d'Alcalà 28 . Del districte de Dénia tenim menys dades, a Alcanalí ja al començament de la guerra al novembre del 1936 hi havia 4 famílies, a Sanet anaren de Madrid 40 xiquets, a Pedreguer a març del 1937 n'eren 152 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 'rI rl

U 0

ri 0 0 U 0 `0N U

N .} 'rl

U 0 N á °U

N ri La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues Tesis doctoral de la Universidad Alicante. Tesi Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 .1 . El Sindicato único de Oficios Varios CNT-AIT . La documentació sobre aquesta sindical a la comarca és molt escassa, tan sols tenim algunes notícies aïllades, a excepció de Dénia, poble on existia una forta tradició cenetista i on durant la República la sindical CNT va tenir un fort protagonisme . Segons T .M . Smyth', només hi havia sindicats de la CNT a la comarca, amb anterioritat a la guerra a Benissa', Dénia, El Verger i Xàbia . Els pobles de la comarca on més prompte es va constituir - el 1919- foren Xàbia' i Dénia, en aquest últim era l'anomenada Unión Obrera Dianense . De Xàbia pràcticament no tenim notícies de la CNT, i de Dénia sabem que va funcionar ininterrompudament, excepte les etapes en què fou clausurada', participaren al I Congrés de la Confederación Regional Levantina, que va tenir lloc a València al desembre del 1919, i al Congrés Nacional de la CNT que va tenir lloc a Madrid el mateix mes ; ja en aquelles dates era un dels llocs on hi havia major implantació anarco-sindicalistas . El seu nombre d'afiliats era molt nombrós, en coneixem algunes dades per la participació que Dénia va tenir en els diferents congressos nacionals de la CNT, el 1931 tenia 2 .647 afiliats, que

1.- SMYTH, T., 1977.

'.- Sols tenim constància que tenia al maig del 1936 56 afiliats, segons VEGA MASANA, E ., 1987, p. 251.

3.- MORENO SÁEZ, F ., 1986, p. 258 .

° .- AMD . lligall 978. 5.- MORENO SÁEZ, F ., 1988 b, p. 229 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

91

van descendir al febrer del 1936 a 100, caldria explicar les nombroses baixes per la cloenda que hi hagué a partir del 1934 . però abans de començar la guerra, al maig, ja s'havia arribat de nou als 825 afiliats, i al novembre del 1936 es va convertir en un dels nuclis més forts de la CNT, ocupava a nivell provincial el tercer lloc amb 5 .389 afiliats6 . Davant el gran nombre d'afiliats, les assemblees no les podien fer en el local social, i així al juliol del 1933 el secretari Jaime Calafat sol .licita permís a l'Ajuntament per a fer una assemblea al Teatre Circ, per a tractar sobre la crisi de treball i la forma de minorar-la' . El 1936 i a petició del president, Vicente Llobell, passaren a fer les assemblees i les juntes al saló Moderno . El reglament pel qual es regia la societat Unión Obrera Dianense, era de març del 1931 i fou aprovat pel governador civil a l'abril del 1931, constava de 10 articles i cal destacar-ne l'objectiu de la societat, que era "reunir tots els treballadors de Dénia sense distinció d'oficis, amb la finalitat de millorar la seva situació moral, econòmica i social" . La societat s'organitzava per seccions segons els diferents oficis que la integraren, i es regia per una junta de 21 membres elegits en assemblea generala . El reglament es va fer públic al maig del 1931, mitjançant una convocatòria pública es cridava "A los trabajadores de Denia sin distinción de oficios", per a explicar el reglament, nomenar la junta administradora i per a "seguir la ruta que tenien traçada abans de la dictadura"' . La Unión Obrera Dianense va passar per totes les vicissituds de tancaments de la seva seu, segons les circumstàncies polítiques . Arran de la vaga de setembre del 1932 a Dénia, amb les greus conseqüències que veurem en un altre capítol, el governador va

6 .- Les dades estan tretes de : NINTZ, F ., 1986 . VEGA MASANA, E ., 1987 .

' .- AND . lligall 967 .

$ .- AND . lligall 214 . "Reglamento de la Sociedad Unión Obrera Dianense", Impremta V . de P . Botella, 1931, 8 planes .

9 .- AND . lligall 33 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9 2

disposar la cloenda del sindicats° . El 24 de novembre del 1932, comuniquen que ja podien tornar al funcionament normal'-s. Al maig del 1932, quan el president de la Unión Obrera Dianense era José M . Calafat Mengual i el secretari Jaime Calafat, en assemblea general reuniren 3 .000 afiliats de la comarcal de Dénia, per demanar :

"El retorno a sus hogares de todos los deportados, la libertad de todos los presos gubernativos, la de

todos los encartados en los procesos que se instruyen por hechos habidos en protesta contra los abusos

del poder y la revisión del proceso de Joaquín Aznar . Y protestan contra la clausura de los sindicatos

obreros y la suspensión y persecución de la prensa obrera y libertaria"`.

En aquest cas se solidaritzaven amb els cenetistes deportats a Bata, i amb tots els que havien tingut problemes al llarg de tot el 1932, en les diferents protestes que havien protagonitzat els cenetistes` . El 10 de desembre del 1933 l'alcalde complint ordres de la superioritat va procedir a la cloenda del local de la Unión Obrera Dianense . Es reuniren a l'edifici del sindicat l'alcalde Diego Ivars Perles, assistit per 1'alguatzil, i amb la presència del president del sindicat Luis Sastre Barber, tancaren i segellaren les portes, prevenint el president de les responsabilitats i sancions en cas de trencament de la cloendas' . Aquest fet va estar conseqüència de la insurrecció anarquista que s'havia decidit en el Ple de Regionals que havia tingut lloc a Saragossa al novembre, que sols va tenir repercussions al País Valencià per la voladura d'un

10._ Diario de Alicante, 19, 20, 21 de setembre del 1932 .

11 _ AND . lligall 967.

12.- Solidaridad Obrera de València, 11-6-1932 .

13 .- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1993, p. 263 i ss.

1°.- AND . lligall 967 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9 3

pont i el descarrilament d'un tren a Puço115 . El 23 de gener del 1934 i després de la sol .licitud presentada pel president, s'obri de nou el local . La cloenda més llarga va estar la d'octubre del 1934, fins al maig del 1935 . Al juny del 1935 el president del sindicat M . Carrillo es dirigeix a tots els afiliats i simpatitzants dient :

"Después de un prolongado y forzoso silencio de 7 meses, debido a la clausura de nuestra casa social,

de nuestro sindicato, volvemos otra vez con nuevos bríos, ( . . .) . La cohesión firme y decidida ha

reinado en nuestra organización, y ésta, debe mantenerse inmaculada y rígida a pesar de todos los

obstáculos, a pesar de todos los contratiempos, a pesar de todas las tempestades que sobre ella

descarguen sus más encarnizados enemigos, el capitalismo y sus fuerzas coaligadas, empleando el máximo

de represión contra los militantes más destacados y contra la organización confederal en pleno, no han

podido ( . . .) . Una vez más los obreros afiliados a la Unión Obrera Dianense no vacilarán en cumplir el

acuerdo aprobado en la asamblea general: A contar del primero del mes de junio, se cotizará a cuota

corriente, y para saldar el importe del alquiler de los 7 meses que hemos tenido clausurado el

sindicato, contribuir en una peseta por socio, dando de plazo para saldarla, todo lo que resta del

presente mes"".

Entre els mítings que van tenir lloc a Dénia, cal destacar el de juliol del 1934, convidant a tots els treballadors al míting d'ampliació pro amnistia, que es va portar a cap al Teatre Circ Cortis, on parlaren T . Cano Ruíz d'Alacant i Claramunt de Tarrassa . Al juny del 1936 van fer un acte presidit per José M . Calafat, on parlaren Francisco Arin, Francisco Isgleas i Juan López, que defensaren 1'apoliticisme i atacaren el front popularl' . En el mateix local social de la Unión Obrera Dianense CNT-AIT, carrer Diana núm . 15, estava domiciliat el Ateneo de Divulgación Social, coneixem la seva existència per un acte que va fer al setembre del 1935 al saló Moderno, en el qual va intervenir

15 .- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1993, p. 275-276 .

16 .- AND. lligall 214.

1' .- El Día d`Alacant, 25-6-1936. AND. lligall 967.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9 4

Federica Montseny parlant de "Socialisme i Anarquisme" i "L'actitud dels pacifistes davant la possibilitat d'una nova guerra "18 . És difícil saber a nivell comarcal quin protagonisme va tenir Dénía respecte a la constitució de nous nuclis cenetistes, sols es va impulsar la formació dels sindicats a diferents pobles en iniciar-se la guerra, ja que abans tan sols en quatre pobles de la Marina Alta existia sindicat de la CNT . D'alguns tenim molt poques notícies, com de Benissa, d'on sols coneixem la seva junta directiva del 1934, el president de la qual era José Baidal, que continuava en aquest càrrec el 1936 19 . Tenim constància d'un míting que organitzaren en aquest poble a l'abril del 19362°, on es diu que : "los campesinos, sintieron por vez primera la CNT ( . . .), Benisa será organizada en el área de la CNT" . Com ja hem esmentat, per aquestes dates a Benissa ja estava organitzada la CNT . El mateix dia també es va portar a cap un míting a Calp . De Xàbia després de la creació del sindicat el 1919, sols tenim constància d'algun article de premsa com el signat per Pedro Zaragosí Costa el 1932, que diu :

"Compañeros : Insistiré una vez más a lo ya dicho anteriores veces . Sólo he de reafirmar que es preciso,

es de suma necesidad, que sigamos unidos todos los trabajadores si no queremos que nuestros tiranos nos

hagan morir de hambre . Es preciso, queridos compañeros, hacerles comprender a esos señores que los

trabajadores de Jávea no estamos dispuestos ¡ni un día más! a que nos atropelle como se nos ha

atropellado, a que se nos mande como se nos ha mandado, a que se nos pague como se nos ha pagado, y que

para lograrlo estamos dispuestos a luchar y a defender nuestros derechos y lucharemos para conseguir

los fines que nos hemos propuesto. ( . . .) La cobardía es una tutela para los pueblos que nacieron y

quieren morir esclavos ; pero no para un pueblo como Jávea, donde todos sentimos ansias de vivir, y no

como hemos vivido, sino como debe el que trabaja y produce.

Pues bien ; si queremos acabar con todas estas iniquidades, con todas esas miserias a que nos condenan,

18 .- AMD . lligall 967 .

19 .- AMB . lligall 497 .

2° .- PANIAGUA FUENTES, X. i PIQUERAS ARENAS, J.A., 1986, p. 281. Es reprodueix un article de Julio Bravo del peribdic alcoia Solidaridad Obrera del 23-4-1936.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9 5

en nosotros mismos está el remedio. No tenemos, ni debemos esperar nada de los gobernantes, cosa inútil

y putrefacta . Sólo, compañeros, es en la Confederación Nacional del Trabajo donde un millón de hermanos . luchan por la emancipación . ¡Viva la CNT!"21

Una vegada començada la guerra vingueren a la comarca a fer propaganda de la CNT : Morales, España i Tello, que restaren a Pego i des d'allí anaren a fer mítings a Castells, Benigembla, Ràfol, la Vall de Laguar, Ondara, Gata, El Verger, Setla, Benialí, Llíber, Dénia i en el mateix Pego22 . Aquests es realitzaren davant la necessitat d'organitzar-se, i hem constatat la creació durant la guerra del Sindicato único de Oficios Varios CNT-AIT a : l'Atzúvia, la Vall de Laguar, Beniarbeig, Benimeli, Calp, Castells, Gata, Pego, Pedreguer, Setla i Mira-Rosa, Ondara 23 , Ràfol i Benitatxe11 24 . En tots aquests llocs es constituïren durant la guerra col .lectivitats de la CNT . Tanmateix, partint del supòsit que al poble on hi havia col .lectivitat existia un sindicat organitzat, a banda dels pobles ja esmentats i tenint en compte l'estudi d'A . Bosch 25 , hi havia col .lectivitats de la CNT en els següents : Benigembla, Murla, Teulada i Xaló . Un dels exemples d'aquesta afirmació i que coneixem amb detall és el poble de Castells 26 que va formalitzar el seu sindicat al setembre del 1936, quan ja s'havia aprovat el seu reglament en el govern civil . Les gestions s'iniciaren després d'esclatar la guerra, davant la debilitat de la CNT en les àrees rurals era

21 .- Solidaridad obrera de València, 10-12-1932 .

22 .- AHNSGC . lligall 19. El comité comarcal de la CNT-AIT de Dénia, comunica el 24 de desembre del 1936 a tots aquests pobles que havien de pagar les despeses realitzades entre tots .

23 .- SNYTH, T., 1977, p. 90, diu que fou creat a l'agost del 1936 . Tanmateix, en VEGA MASANA, E., 1987, p. 239, esmenta Ondara pels anys 1931-1932 .

2° .- Aquesta informació està treta fonamentalment dels segells . AHNSGC . lligall 135 i AND . lligall 176 i H.XI-5-6 .

25 .- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1983 .

26 .- Tota la documentació del sindicat de la CNT de Castells correspon al lligall 19 de la AHNSGC .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9 6

manifestat', i en un poble xicotet com Castells, es feia difícil que es donara el pas elemental per a fundar un sindicat ; només quan la CNT valenciana va constituir la seva organització camperola al setembre del 1936 per a organitzar-se i coordinar-se" és quan es va estendre als pobles xicotets . La motivació que va portar a la creació de la CNT a Castells, podem afirmar que fou el problema de les terres abandonades i concretament la creació d'una col .lectivitat de camperols . Un mes després de la constitució del sindicat, a l'octubre ja es proposa en el si del sindicat la col .lectivització de les terresz9 . Molts dels que ocuparen càrrecs en la direcció de la CNT ho feren també en la col .lectivitat i fins i tot en períodes simultanis . La primera junta directiva de la CNT tenia com a president Juan Tomás Baldó, es renovaven contínuament les directives, per les successives incorporacions a files dels seus membres . Així durant la guerra, existia organització del Sindicato único de Oficios Varios CNT-AIT, a pràcticament tots els pobles de la comarca, encara que en alguns l'organització deuria de ser molt precaria, perquè al gener del 1937 des de la comarcal de Dénia en convocar tots els sindicats a una reunió, es prega l'assistència queixant-se de l'organització d'alguns municipis'° . En alguns dels pobles on es va constituir la CNT durant la guerra, hem constatat crítiques per part d'altres partits per haver donat cabuda a tot tipus de persones, fins i tot les considerades de "dretes" . En aquest cas es troba Pedreguer, malgrat la manca de documentació, sabem que existia des del 14 de setembre del 1936, entre els seus fundadors destaquen Bartolomé Sapena García, que era

t'.- SRTH, T ., 1977, p. 70 i s .s.

t8 .-BOSCH SÁNCHEZ, A ., 1983, p . 96 . Aquesta autora no esmenta en el seu estudi la col .lectivitat de Castells .

29 .- Vegeu : BALLESTER ARTIGUES, T ., 1990, p. 49-62.

3°.- AHNSGC . lligall 19 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9 7

el president, i Juan Vives Ballester33. . Per les fonts orals hem pogut deduir que efectivament, hi tingueren cabuda tots aquells que no pogueren entrar en cap altre partit o sindicat . També a la Vall d'Ebo tenim constància de la constitució de la CNT durant la guerra d'una manera bastant irregular, segons la premsa al març del 1937 van comparéixer davant el tribunal d'urgència Joaquín de los Santos Juanes i Bartolomé Frau Ribes, els dos de la Vall d'Ebo, estaven acusats de ser elements de significació dretana, i que hi havien organitzat allí la CNT :

"El Frente Popular les acusa de ser emboscados que a base de este Sindicato intentaban oponer

obstáculos a las disposiciones del Gobierno especialmente en la incorporación a filas . Sirven de

pruebas, las declaraciones del Frente Popular y las propias de los acusados que no niegan haber hecho

propaganda para las derechas en las elecciones de febrero, y un atestado de la policia. Comparecen en

juicio una delegación de la Comarcal de la CNT de Denia, que manifiesta que al comprobar eran elementos

derechistas los organizadores del sindicato fueron desautorizados"` .

A la Vall de Laguar, el PC no volia que ni la CNT, ni UR entraren a formar part del front popular pel motiu següent :

"Todos sus componentes son los explotadores de antes que iban del brazo de Chapaprieta y de Gil Robles, "33 . y hoy son los elementos de la Quinta Columna del pueblo

Tanmateix, en cada lloc la situació era diferent, a Benimeli, on també es va constituir la CNT durant la guerra, segons afirmacions de la Sociedad de Campesinos d'aquest poble, els seus components eren els mateixos que els del PC, es reunien amb ells en el mateix centre, i tenien el mateix president . En constituir-se en aquest poble el CM, el PC no va voler representació perquè no li donaven la presidència al president de la CNT . Un altre dels

31 .- AMPE . lligall 828.

32 .- Bandera Roja d'Alacant, 18-3-1937 .

33 '- AHNSGC . lligall 110 . Informe de gener del 1937 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9 8

satèl .lits de la CNT en aquest poble era UR . El motiu que tingueren constituïts els tres partits era "poder alcanzar mayor representación en los organismos directivos del pueblo, al estilo "3° de la vieja polïtica . A la Marina Alta es van fer diferents actes de propaganda, segons un dels titulars de la premsa "Gran mitin confederal y de afirmación antifascista . Para el triunfo de la guerra y el encauzamiento de la revolución se impone la alianza sindical revolucionaria" . Aquest era el titular per al míting que s'havia de fer a Xàbia al maig del 1937, i deia :

"Celebróse un importante mitin de afirmación revolucionaria en el que tomaron parte los compañeros Juan

Rodrigo, Antonio Ripoll y Serafín Aliaga . Estudiaron la génesis del levantamiento militar, analizando

la actividad de las organizaciones obreras, señalando el papel preponderante de las mismas en el

desarrollo de la economía nacional . Defendieron la alianza obrera revolucionaria para el triunfo de la

guerra y la defensa de la revolución .

Al estudiar el momento actual se mostraron opuestos al planteamiento de la crisis política, a la que

combatieron, declarando identificado el criterio de la CNT con la política seguida por el gobierno de . Largo Caballero" 35

A Pego, al juny del 1937, organitzat per la comissíó de propaganda unificada, intervingueren J .Morales i J .Bravo36 . Eren generalment els de la comarcal de Dénia, els qui s'encarregaven d'organitzar els mítings o els seus membres eren els que parlaven . A l'agost del 1937, comuniquen a Castells, que podien preparar el míting que havien sol .licitat, hi intervindrien els companys de Dénia : Manuel Arbona, Joaquín Ballester i Manuel Carrillo . Tanmateix, al cap d'uns dies Manuel Carrillo, de la Federación Local de Sindicatos únicos, sección propaganda unificada CNT-FAI- JJLL, els comunica que :

3°.- AHNSGC . lligall 134 .18-2-37 .

35 .- Liberación d'Alacant, 18-5-1937.

36 .- Liberación d'Alacant, 15-6-1937.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

9 9

"De momento no podemos realizar la campaña de propaganda que teniamos proyectada según el acuerdo que

se tomó en el último Pleno Comarcal, por encontrarnos faltos de medios para trasladarnos a los pueblos,

ya que la disposición ministerial decretada el dia 4 del corriente mes, prohibe la circulación de toda

clase de vehículos, no dejando nada más que los coches que estén prestando sus servicios a guerra".

I fou el diumenge 3 d'octubre quan anaren els companys de Dénia amb el cotxe de línia El Zurdo a donar el míting a Castells ., De la FAI no tenim moltes noticies a la comarca, i les que tenim solen estar moltes vegades entrellaçades amb la CNT . L'únic que destacarem és el míting que feren a l'agost del 1937, i que coneixem per la premsa de la pròpia FAI Nosotros3', la qual sota el titolar "La FAI en Denia y Alginet", reprodueix el míting fet a l'aire lliure en el local de Libre España, el qual era insuficient per les sis o set mil persones que es reuniren . L'acte que havia estat organitzat per la federació local de Dénia de grups anarquistes va reunir :

"Campesinos venidos de toda la comarca, pescadores que pocas horas después tendrían que ponerse a

trabajar, profusión de mujeres incorporadas al movimiento social por el hecho de la revolución : pueblo

auténtico, de auténticos trabajadores, que fueron restando horas al descanso y al sueño, y cuyo fervor

y entusiasmo no han podido enfriar un año de guerra, ni un año de insidias" .

Va obrir 1' acte el regidor de la FAI a Dénia Joaquín Felix Borrallo, que :

"Tras de hacer constar la adhesión de aquellas Juventudes Libertarias a la Alianza CNT-UGT, presentó

a Miguel González Inestal y a Federica Montseny" .

Ambdós foren molt aplaudits, Federica Montseny va començar les seues paraules recordant que feia dos anys havia pres part en dos actes organitzats a Dénia, dient :

"De esos dos años, el último ha valido por cien . Entonces sólo era una militante, más o menos conocida .

3' .- Nosotros de València, 7-8-1937 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

10 0

Ahora, una ex ministro . Y es, sin duda, por esta condición, rindiendo honores a su personalidad, por

lo que había en la calle un camión lleno de guardias de asalto, que garantiza, asegura y exalta su

personalidad y su categoría (risas) .

Hay en el público, sin duda, camaradas socialistas, comunistas y republicanos . Pues bien, camaradas,

no venimos aquí a disgregar el frente antifascista, ni la clase obrera . Tenemos la responsabilidad de

mantener la unidad del proletariado para ganar la guerra y continuar la Revolución, y para ello tenemos

que ponernos todos de acuerdo. ( . . .) Se han producido dos grandes acontecimientos: primero, la nueva

estructuración de la FAI, que supone el derecho a que la clase obrera intervenga en la dirección de sus

propios destinos ; segundo, la alianza UGT-CNT, que ha comenzado por construir los Comités de Enlace" .

Durant la guerra civil en els diferents CM entraren a formar part representants de la FAI .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 .2 . La UGT i les Cases del Poble . Abans de proclamar-se la República, el sindicat UGT tenia a la Marina Alta poca implantació, aquesta es produeix de manera conjunta amb 1'establiblement del PS . I així a Pego, on ja existia el PS el 1928, és el lloc on tenim la primera notícia de la UGT a la comarca, d'agost del 1928, quan Escandell va donar una conferència a Pego en el Teatre Cine Pathé sobre la "Constitución de los Comités Paritarios". Va presidir 1' acte F . Sala president de l'entitat organitzadora, la Sociedad de oficios Varios-UGT, i va fer la presentació de l'orador el secretari Aquilino Barrachina . Entre altres coses Isidro Escandell va dir :

"Saludar a los afiliados y simpatizantes así como a los que aún no están con nosotros, porque lo

estarán tan pronto como se den cuenta exacta de lo que representa la fuerza de la unidad de la clase

obrera ( . . .) . Invita a que se afilien a la sociedad ya que está demostrado que la unión hace la fuerza,

única manera de que sean respetados en todas aquellas demandas que les asiste la razón` .

Però no en tots els llocs es produïa aquesta dualitat de la UGT i el PS, a Xàbia sols tenim notícies dels socialistes en el període de guerra, tanmateix la UGT es va constituir el 192939 , cal tenir en compte que en els anys vint s'havia creat Fraternidad obrera, que després passarà a adherir-se a la UGT . El seu reglament tenia 18 articles, entre els quals destaca el segon, on s'esmenta que es constituía la societat d'obrers del camp, per millorar les condicions de vida dels seus associats i dels obrers en general, tant morals, com materials . L'article quart tractava de la millora econòmica dels associats : es procuraria que els salaris cobriren les necessitats dels associats, que la jornada de treball fóra de 8 hores com a màxim, que els treballs es realitzaren amb les condicions higièniques i de seguretat adequades, que no s'hi empraren xiquets menors i que els patrons, administradors i altres

38 .- El Mundo obrero d'Alacant, 4-8-1928 .

39 .- AHNSGC . lligall 2 . Segons manifestacions d'un mariner, fornava part de la UGT de Xàbia des del 1929 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

10 2

no maltractaren, ni ofengueren la dignitat dels obrers . L'article seté deia que la junta general de tots els socis s'havia de reunir tres vegades a l'any : al gener, per a renovar els càrrecs de la directiva i explicar els comptes, al juliol per a fixar els jornals que havien de regir en la recol .lecció de les collites i formes de realitzar els treballs, i al novembre per a fixar els jornals que havien de regir durant l'hivern'° . A nivell provincial la UGT va augmentar espectacularment els anys 1928 i 1929, i es va estendre, segons F . Moreno`, a molts pobles com Dénia i Benissa . Però la constitució de la UGT i el PS a Dénia, malgrat els propòsits no es portarà a cap fins al 1933 . Així el 1929, s'intenta crear la UGT, aprofitant 1' existència de la Sociedad de Albañiles, volien organitzar tots els treballadors de la resta d'oficis :

"Los trabajadores de Denia cometen un lamentable error, si no atendieran y respondieran al llamamiento

que les hacen sus camaradas los albañiles, ya que se necesita ser muy torpes, para no ver, que

desunidos como se hallan, no podrán conseguir, de la clase patronal, ni siquiera que se cumplan las

leyes de carácter social que, gracias a la tenaz perseverancia de los trabajadores organizados y

cobijados en la potente Unión General de Trabajadores, han podido conseguir que se implantaran en

España . ( . . .)

"42 . Adelante compañeros de la sociedad -La Unión-

A Benissa sí que va quallar la UGT, ja que en aquest poble des del 1930 s'havia constituït el PS . Al juliol del 1931 la UGT ja comptava amb 323 afiliats, el seu president era Francisco Ivars Mas" . Un socialista de Benissa, Vicente Bolufer, va fer una crida als obrers, perquè col .laboren amb la UGT, en la qual deia :

°° .- Exemplar del soci Francisco Cardona Gual, imprés a l'impremta Vda. de Botella de Dénia. Arxiu particular d'Antoni Espinós .

MORENO SÁEZ, F ., 1988 b, p . 211 .

d2.- El Mundo obrero d'Alacant, 11-5-1929 .

43.- El Mundo Obrero d'Alacant, 16-1-1932 . AMB . lligall 497 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

103

"Obreros : La Unión General de Trabajadores espera que os asocieis para libertaros de las garras de la

burguesía, obligando a éste a que os pague el jornal que merecéis y para que no sufrais la afrenta de

que os den 3 pesetas diarias que ellos se gastan nada más que para fumar. Acudid a nuestras filas y

todos seremos hermanos y libres, no tolerando la existencia de seres desaprensivos que despiden de sus

tierras a los socialistas, mientras ellos van a misa todos los días a ponerse bien con Cristo,

ignorando que Cristo fue el primer socialista del mundo" °° .

Exceptuant aquestes poblacions esmentades : Pego, Xàbia i Benissa, a la resta dels pobles de la comarca de la Marina Alta la UGT va tenir la seva expansió més tard i una vegada proclamada la República . El 1931 es crea a Pedreguer i a Gata, conjuntament amb el PS . Pedreguer va aprovar els estatuts i el reglament de la UGT, al juliol del 1931, amb l'objectiu de millorar la condició de vida del treballador . A partir d'aquest moment comencen a fer crides als treballadors perquè acudesquen a la Casa del Poble :

"Nuestra Casa del Pueblo tiene abiertas las puertas para acoger en su seno a todos los que tengan

anhelos de ser libres sean o no cultos ; nosotros con nuestra voluntad y abnegación sabremos redimirlos

y respetarlos si son dignos de tales apreciones . A quienes no toleraremos en nuestra entidad, es a los

aduladores del -señoret-, gente mezquina de bajos fondos capaces de propagar las mayores calumnias a

cambio de una sonrisa de sus santones . ( . . .) Obrero : si quieres emanciparte de la lacra caciquil, "45 . asociate . La Sociedad de Oficios Varios adherida a la UGT celebrará el domingo junta general

Al setembre del 1931 naix a Gata un Centro obrero Industrial, que s'ahereix a la UGT, el seu president era Pascual Noguera Garcia, i estaven molt units amb el PS, com demostra la crida següent :

"Deseamos a esta nueva entidad obrera grandes éxitos en sus iniciativas y gestiones y alentamos a todos

los obreros a que ingresen en las filas del Partido Socialista, que es el único que por su programa

°° .- El Mundo Obrero d'Alacant, 8-8-1931 .

45.- El Mundo Obrero d'Alacant, 24-10-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

10 4

constituye la mayor garantía para la sufrida clase trabajadora"".

Pel caire agrícola dels habitants de la comarca, la major part de les seccions de la UGT tenien relació amb els llauradors i la defensa dels seus interessos, i així després d'haver-se fundat el 1930 la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, trobem a la comarca aquesta secció de la UGT organitzada en diferents pobles . Van participar en el congrés del 1932 de la FNTT, els següents : Benimeli -Trabajadores de la agricultura-, Benissa - oficios Varios-, Castells -Oficios Varios UGT-, la Xara-Dénia - Trabajadores del campo-, Sanet -Sindicato Agrícola obrero- i Teulada -Trabajadores agrícolas- 4' . Altres pobles on existia la FNTT, i dels quals desconeguem la data de la seva creació eren : Calp, El Verger, Gata, Parcent, Ondara, Ràfol, Benitatxell, Setla, Mira-rosa, Miraflor i Benidoleig" . De la resta dels pobles de la comarca comencem a tenir notícies de la UGT a partir del 1933 . A Senija hi havia una casa del Poble on estava el PS que s'havia creat el 1931, però el carter tornava les cartes que arribaven a la Sociedad de Trabajadores, dient que al lloc on anaven dirigides sols hi havia un rètol que deia Partido Socialista Obrero49 . Ja durant la guerra, per un informe emés a l'hora de constituir la Cooperativa Campesina, s'afirma que dels 200 veïns de Senija, 60 pertanyien a la UGT5 ° . A Sagra, on el 1932 s'havia constituït el PS, també tenim constància de la UGT el 1933, quan des de la premsa critiquen les actuacions de l'alcalde, dient-li :

46 ._ El Mundo Obrero d'Alacant, 5-9-1931 .

47 .- FORNER MOÑOZ, S ., 1982, p. 388 .

48 .- La font ha estat mol diversa: ARSGC . lligalls 2,117 i 134 . AMD . lligall 176 . AMD . H.XI-5-6 .

49 . - El Mundo Obrero d'Alacant, 15-4-1933 .

5° .- AHNSGC . lligall 117 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

10 5

grupo de obreros a la ,, ¿Es qué se ha creído que estamos todavía en diciembre de 1930 cuando llevó a un equivocado, estamos en el año 1933 y en cárcel por gritar ¡viva la República! Pues está completamente

plena República, aunque desgraciadamente en Sagra no se ha notado todavía a pesar del esfuerzo que . viene haciendo la Agrupación Socialista y la UGT de este pueblo"51

Les Cases del Poble van estar el lloc on tant ugetistes, com socialistes compartiren les seves inquietuds i on realitzaven tot tipus d'actes . Tanmateix, en alguns pobles per ser menudes utilitzaven per als seus mítings un altre local de més capacitat, com e l teatre, on a Pego feren un acte de propaganda sindical i socialista al febrer del 1933, que havia organitzat la Casa del Poble, parlaren Monzó i Guitart de l'organització local, i Manuel González Ramos, diputat a Corts per la província` . Però a l'abril del 1933 inauguraren un gran saló d'actes a la Casa del Poble també anomenada Centro de Sociedades Obreras, constituint l'acte un gran esdeveniment :

"El número de obreros y obreras congregados se acercaban a los dos millares . Acudieron representaciones

de todos los pueblos de la comarca. En las inmediaciones del edificio un gran número de trabajadores

que mediante el altavoz instalado, seguian el curso del acto . Hizo la presentación de los oradores el

compañero Barrachina, alcalde de la localidad, tomaron parte los camaradas Etonzó, Deltell, Ramos, Vera . y Llopis "53

La Casa del Poble de Pego va tenir sempre una gran activitat, que va continuar durant tota la guerra, segons afirmava Luis Caballero en un article de Bandera Roja : "La Casa del Pueblo propiedad del partido socialista y de la UGT, que son las dos organizaciones que más fuerza tienen en Pego ( . . .)"5° . Dels actes que es portaren a cap durant la guerra a Pego, destaca el de maig

51 ._ El Mundo Obrero d'Alacant, 22-7-1933 .

52 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 11-2-1933 .

53 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 1-4-1933 .

54 .- Bandera Roja d'Alacant, 27-5-1937 . Article titulat "Pego" en la secció de "Reportajes de los pueblos" .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

10 6

del 1937, que malgrat fer-se en època de plantada de l'arròs, es va omplir el teatre de la Casa del Poble, intervingueren Antonio Escribano, que va parlar sobre la unitat d'acció amb els partits marxistes, i Luis Caballero, que :

"Saluda a trabajadores del campo que son la manifestación mas pura de los revolucionarios, pues sin la

cultura de las ciudades supieron crear agrupaciones como la de Pego, que han mantenido la bandera roja

de la revolución cuando los civiles eran cazadores de socialistas" .

També va parlar de la unitat política i sindical que desitjaven els socialistes, i de la importància de la dona en la vida política, convidant les dones a pensar en la conveniència de ser fortes políticament55 . A Dénia fou al juliol del 1933, quan es realitzen unes bases per a la creació del centre obrer o Casa del Poble . Foren signades pels representants legals de l'agrupació socialista i les seccions sindicals de la UGT, entre les quals trobem : la secció de la joguina, la de la banca, la d'obrers i peons" i la de dependents de comerç57 . Les bases consten de 23 punts on es reglamenta el funcionament que havia de tenir la Casa del Poble, i es manifesta "la necesidad urgente de su creación en Denia, de la que seria la casa del PS y de la UGT" . S'hi crearia l'espai perquè l'ocuparen les diferents seccions sindicals i l'agrupació socialista, com també una sala de juntes i una biblioteca . Estaria regida per una junta administradora, que marcaria la seva orientació cultural i econòmica . Cada secció sindical i l'agrupació socialista nomenarièn un representant per cada 25 afiliats, que formaria part de la junta administradora" . Del president de la Casa del Poble, Cristóbal

55 .- Bandera Roja d'Alacant, 26-5-1937 .

56 ._ Aquesta ja estava constituida des del 25-1-1919. AMD. lligall 978 .

5'.- A banda d'aquestes seccions tenim constància de la secció de treballadors de la terra constituida el 17-7-1931 i del grup sindical d'"Oficios Varios" que es va constituir el 2-6-1934 . AMD. lligall 978.

58 .- AMD . lligall 214 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

107

Ortolá Buigues, va nàixer la iniciativa de publicar un periòdic s ocialista - obrer titulat Esfuerzo, que apareix el 17 de juliol del 1934 amb seccions polítiques, literàries, esportives, etc . 59 . Aquest fou suspés i malgrat desconèixer la data, suposem que seria arran dels esdeveniments d'octubre del 1934, va reaparéixer al juny del 1936 com a òrgan de la Casa del Poble de Dénia, després de la petició del president d'aquesta Salvador Beltrán Ripoll a l'Ajuntament de Dénia6° . La Casa del Poble de Dénia es va traslladar a un nou local social del carrer Canalejas núm . 11 al juny del 1936, i amb motiu de la inauguració es va fer un acte en el Teatre Circ Pérez amb la intervenció del diputat socialista Ginés Ganga Tremiño6l . La Casa del Poble de Pedreguer va desenvolupar des del primer moment una intensa activitat en el seu centre, tenia 180 asociats a la UGT al febrer del 1933 62 , en moltes ocasions havien d'utilitzar altres llocs de major capacitat com el teatre Serrano o el cine Moderno, on al maig del 1932 feren una reunió pública, en la qual Romualdo Rodríguez de Vera va exposar les doctrines del PS i de la UGT63 . En aquest poble trobem sempre unides l'agrupació socialista i la Sociedad de Oficios Varios-UGT, malgrat tenir ambdues diferents juntes directives . L'acceptació mútua d'aquestes entitats que convivien en la Casa del Poble, la manifesta el secretari de la SOV, Gaspar López, en l'article titulat "Lucha de clases" :

"Se dice, y cada día con más insistencia, que nosotros, los de la Casa del Pueblo, estamos

aprovechandonos de la UGT con el fin de poder meternos en la política local, ( . . .) . Los asociados a la

59 .- AMD . lligall 214 . No es conserva cap exemplar, per veure més informació : BALLESTER ARTIGUES, T ., ESPINÓS QUERO, A . i MORENO SÁEZ, F ., 1993, p . 201-202 .

6° .- AMD . lligall 967 .

61 .- AMD . lligall 967 . El Día d'Alacant, 25-6-1936 .

62 ._ Per veure a quin tipus de tasques es dedicaven BALLESTER ARTIGUES, T ., 1994, p . 56 .

63 .- AMPE . lligall 826,13-5-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

108

UGT no pueden serlo de partidos enemigos de la clase explotada . No pueden ser socios de aquellos partidos que no acepten la lucha de clases. Aquí en Pedreguer el único partido que acepta la lucha de clases es el Socialista"6° .

Per altra banda, l'agrupació socialista en les seves propagandes es dirigia als treballadors, com podem veure en el final d'un escrit repartit pel poble al desembre del 1932 i titulat "orientaciones", que deia :

"Trabajadores, puesto que la República se ha implantado y el trabajador tiene cada día mejores beneficios, unámonos para dar la batalla final; pues mientras haya caciques la ley no se cumplirá. Trabajadores, ingresad en el Partido Socialista que os defiende a vosotros y quiere de una manera ordenada, racionar la industria y la agricultura"65 .

La Casa del Poble de Pedreguer va comprar un aparell multicopista, per a poder, amb els escassos mitjans econòmics dels què disposaven, desmentir i "oponer nuestras razones para convencer al pueblo que somos ajenos a todas esas maldades que se nos atribuyen", davant el que segons la UGT era una "gran campaña de difamación emprendida por nuestros enemigos" 66 . També són molts els articles que escriviren en el periòdic provincial El Mundo Obrero, utilitzant aquest mitjà de difusió per a fer arribar les seves idees i les seves protestes . Suposem que serien més efectius i serien llegits per major nombre de persones, els escrits que a partir . de juliol del 1932 es repartiren per tot el poble . Davant tot aquest moviment reivindicatiu per part de la Casa del Poble en defensa dels treballadors, els seus components foren insultats en múltiples ocasions . Un dels atacs més habitual era

6°.- EI Mundo Obrero d`Alacant, 2-4-1932 .

65 .- AMPE. lligall 826 .

66 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 9-7-1932. Cal tenir en compte que aquesta ha estat una de les fonts més valuoses que hem pogut consultar, tots els que nosaltres anomenarem pamflets o escrits repartits pel poble i que es feren amb la multicopista de la Casa del Poble de Pedreguer, s'han conservat a 1`AMPE perquè havien de demanar permís de cadascun dels escrits que repartien i deixar- ne còpia a l`Ajuntament .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

10 9

tractar - los despectivament per no haver nascut a Pedreguer, ja que molts dels seus dirigents es trobaven en aquest cas, i un pedreguer Vicent Morell García els va defensar en un article titulat "Forasteros" :

"Los caciques de Pedreguer han lanzado la frase rimbombante de fuera los forasteros . Que se vayan los

forasteros y que quede únicamente el cacique insolente y el pueblo que, por su trabajo, no ha tenido

tiempo de ilustrarse, y no puede descubrir los manejos tenebrosos del señoret . Los forasteros que

molestan al contubernio caciquil, son los que están asociados a la Casa del Pueblo . ( . . .) Creen acabar

con las ideas matando a quien las pregona. A los forasteros de la Casa del Pueblo no se les odia por

el mero hecho de serlo, sino por que nos enseñan cosas por nosotros ignoradas, y todas ellas de un

valor social inmenso"` .

Els atacs més durs des de 1' inici se'ls enduia el president de la SOV, Jeremías Andrés Morales, nascut a Villaescusa . En la premsa i signat per la mateixa SOV llegim en un article titulat "Para los del reparto de la tierra" :

"Desde que llegó a este pueblo nuestro camarada el sobrestante de obras públicas Jeremias Andrés e

ingresó en la Casa del Pueblo, nuestros enemigos tíenen enfocado hacia él el grueso de su ya casi

inservible artillería"" .

Però la polèmica més greu que hem constatat en els diferents pamflets que es repartiren pel poble, es va produir a l'abril del 1933 entre la Casa del Poble i José Ballester Martí, el qual no va desempenyar cap càrrec polític durant la República, però va ser el primer alcalde franquista en acabar la guerra" . A Xàbia Fraternidad Obrera UGT posseïa un local, que suposem que seria la Casa del Poble, a la plaça del mercat, que va estar enderrocat, segons manifestaren per manament dels dirigents de la

6'.- El Mundo Obrero d'Alacant, 27-5-1933.

68 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 2-7-1932 .

69 .- Per seguir aquesta polèmica vegeu: BALLESTER ARTIGUES, T., 1994, p. 61-63.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

CNT . Al novembre del 1936 prenen l'acord de pagar els jornals que foren necessaris per a edificar-lo de nou, perquè la UGT poguera ocupar-lo . Segurament l'enderroc es va produir, mentre va romandre tancat el sindicat UGT, arran dels incidens que protagonitzaren al juny del 1936 uns 200 afiliats a UGT-Fraternidad Obrera per problemes entre els patrons i els obrers, cremant-se la caseta de l'Alcalde . En aquells moment el president del sindicat era Rafael Buigues Diego que va estar empressonat juntament amb altres destacats militants Joaquin Mengual Torres, Domingo Valles Valles, Rafael Buigues Diego i José Miñana Ortolá . A tots ells se'ls dóna la llibertat provisional una vegada iniciada la guerra, i l'amnistia al gener del 1937'° . Es va constituir de nou la societat Fraternidad Obrera-UGT 1 1 11 d'octubre del 1936, que es va reunir en junta general extraordinària, segons manifestaren el motiu de la convocatòria era :

"Poner en conocimiento de los concurrentes la conveniencia de dar gran impulso a nuestra organización,

la cual por haberse pasado la junta directiva que teníamos a otra organización sindical ha quedado

bastante abandonada y es necesario reorganizar" .

Es nomena una altra junta directiva presidida per Jaime Bas Catalá71 , i augmenta ràpidament la seva afiliació, a l'octubre del 1936 es donen d'alta 426 socis, que arriba als 713, la major part d'ells estaven relacionats amb tasques agrícoles, dels que coneixem el seu ofici hí ha 276 llauradors, 68 jornalers i 14 camperols, la resta estan repartits entre 19 mariners, 16 comerciants, 14 obrers, 5 barbers i un llarg etcètera de diferents oficis . Malgrat que en la relació d'afiliats no apareix cap dona, sabem que tenia una secretària delegada del treball de les dones . El 1934 arran dels esdeveniments d'octubre, les Cases del Poble foren clausurades, veurem tots aquests detalls en parlar del

'°.- AS. AG. lligall 144. '1.- AHNSGC. lligall 14.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

PS . Durant la guerra, en alguns pobles les Cases del Poble foren compartides amb el PC, segons manifestaven per tenir molt bones relacions amb ells, com a Xàbia i a la Vall de Laguar'2 . Hi ha pobles dels quals tenim molt poques notícies com Xaló, d'on sols sabem que va existir la UGT, i de Beniarbeig, on el president de la UGT era Jaime Pérez, i la Casa del Poble la compartien amb els socialistes . Cal destacar entre les activitats organitzades pel PS i la UGT conjuntament, els actes i les manifestacions amb motiu del primer de maig . Va estar a partir del 1932 quan a Benissa la UGT li comunica a l'alcalde, que volien organitzar una manifestació amb l'objectiu de fer la festa de 1'1 de maig, que pregonara perquè tancaren els comersos i els establiments públics de les 10 del mati fins les 12" . A Pedreguer es va sol .licitar celebrar per primera vegada la manifestació, que aniria precedida per un cercavila, i a la vesprada un concert musical i balls a la plaça de Femín Galán . L'alcalde, després de concedir el permís, el va deixar sense efecte, per si sorgien problemes'5 . Finalment es degué celebrar, ja que en la premsa provincial i en un article on se li demana la dimissió a l'alcalde, podem llegir referint-se a ell :

"El primero de mayo intenta aprovecharse de la orden del Ministro de Gobernación para demostrar al

pueblo su aplastante poder y nos porporciona un triunfo inesperado, la manifestación resultó 6 imponente"' .

El 1933 a Parcent i a Pego celebraren el primer de maig amb

72 .- AHNSGC . lligall 110.

'3 .- AfNSGC. lligall 117 i 134 .

AMB . lligall 497.

AMPE. lligall 826, 30-4-1932 .

'6 .- EI Mundo Obrero d'Alacant, 11-6-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

homenatges i rotulacions de noms de carrers . A Parcent es feren parlaments per part dels mestres de la localitat, davant les làpides amb els noms de Ferrer Guardia, Martires de Guadalest i Castelar, i es va fer després la manifestació :

"que se detuvo en la calle Pablo Iglesias y frente a la lápida que honra su memoria, la banda

interpretó la Internacional . A las dos en el Centro Socialista Obrero, se dió una comida fraternal,

numerosos camaradas, autoridades y representantes de la Unión Republicana. Terminando con vivas a la

UGT, Partido Socialista, a Pablo Iglesias y a la República" .

A Pego el 1933, reteren homenatge a Carlos Guitard, que havia mort per aqueixes dates, era un socialista-ugetista dels més destacats de la comarca, i se l'anomenava amb els apel .latius de l'avi Guitard o el doctor Guitard . Passem a reproduir en el llenguatge de El Mundo Obrero i en un article titulat "Pego redimido", els actes que s'hi celebraren :

"No esperábamos tal desborde de los entusiasmos populares en un pueblo donde la tirania de los Torres

y de los Salas pesó sobremanera sobre la clase productora, jornaleros y arrendatarios. Tal vez por esa

misma predominación de los adinerados por el trabajo de los modernos parias del terruño, el despertar

de los trabajadores pegolinos ha sido tan rápido como no se ha conocido en ningún pueblo de los

envilecidos por el caciquismo de los explotadores de la tierra . Pego es hoy un pueblo redento que sigue

sereno por las rutas liberadoras trazadas por el Socialismo .

Por millares, todos los productores de ambos sexos, se alinearon para seguir tras las rojas banderas

de la Agrupación Socialista y de la Asociación de Obreros Agricultores, hacia el cementerio donde

descansan los restos de nuestro malogrado correligionario, el ilustre médico Carlos Guitart. Has de 60

coronas de flores naturales . Un manojo de claveles rojos de los camaradas de , José Alarcon y

Haría Cambrils, asistentes al acto .

El alcalde socialista, camarada Aquilino Barrachina, pronunció una pequeña arenga .

La manifestación se dirigió hacia la calle Nueva para darle el nombre del médico C. Guitart por acuerdo

del Ayuntamiento tomado por unanimidad a solicitud de la Agrupación Socialista . El amigo Honzó, miembro

destacado de la Agrupación Socialista local, y los muy cultos camaradas Crespo y Villalta delegados

directos de la Federación Provincial de la Agrupación y Juventudes del Partido hacen sintesis de la

obra social ( . . .) .

Por la tarde, en la Casa del Pueblo se celebró un acto de propaganda socialista, con seis o siete mil

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

oyentes congregados, se habilitó en las fachadas exteriores altavoces"" .

El 1934, la Casa del Poble de Pego, de nou 1'1 de maig, va homenatjar Carlos Guitart . Segons manifestaven tots els edificis públics i totes les entitats particulars, havien penjat la bandera nacional, a excepció del Casino de la DRA'8 .

".- El Mundo obrero d'Alacant, 13-5-1933.

'8.- El Mundo Obrero d'Alacant, 5-5-1934 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

2 .3 . La crisí de treball i la conflictivitat social La crisi de treball en els anys trenta va provocar l'atur obrer, i com a conseqüència una forta conflictivitat social . No hem tractat de comptabilitzar l'atur, sinó de veure quins conflictes va crear, i quines solucíons es van impossar . Les autoritats dels diferents pobles sempre optaren, per a pal .liar l'atur, per la realització d'obres públiques, els diners per mamprendre-les es demanaven a les instàncies superiors -organismes estatals i diputació-, que pràcticament no donaren cap subvenció, i havien d'apel .lar als majors contribuents de cada poble, els quals generalment no responien a les crides dels ajuntaments perquè estaven en contra de la legislació republicana en matèria laboral, que els obrers pretenien que s'implantara, mitjançant els sindicats . Sols hem constatat anteriorment a aquest període un poble on ja s'havien realitzat contractes de treball, va ser a Dénia, on el 1920 ja se signen unes bases de treball entre la societat El Despertar Femenino i la Unión Comercial e Industrial . Reproduïm alguns dels punts, per veure la preocupació que ja existia de millora econòmica i de millora en les condicions laborals :

"1 .-Jornales corinteras y floreras 2,50 ptas . las 8 horas . Lecheras, cajoneras y encajadoras a 3 ptas .

las 8 horas.

2 .- Escoger corinto a destajo 0,20 ptas . kilo . Escoger selectillo a destajo a 0,10 ptas . kilo .

3 .- Lechos a destajo a 0,15 ptas uno.

7.- La jornada será de 8 horas. Las dos primeras despues de la jornada se pagara a tipo de jornal y las

restantes el 50% de aumento .

9 .- Serán preferidas las del pueblo, obligandose ellas a que en el almacen en que echen las forasteras

a no abandonar el trabajo mientras lo haya en el almacen. La Sociedad el Despertar femenino, avisará

a cada almacen el número de mugeres de Denia que este paradas, para que los patronos despidan a las

forasteras proporcionalmente, durante el espacio de una semana como maximun.

10 .- No se despidirá ninguna obrera sin causa justificada.

12 .- Los domingos, indistintamente, jornal o destajo devengaran doble.

13 .- No se permitira en modo alguno que las mugeres efectuen trabajos que deben hacer los hombres" .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

Però va estar en els anys trenta, amb el sorgiment dels sindicats a la comarca, quan aquests s'encarreguen de canalitzar les reivindicacions laborals i s'aconsegueixen algunes millores mitjançant les bases o contractes de treball entre patrons i obrers, en molts casos amb la intervenció del governador civil o algun dels seus delegats, ja que era difícil que es posaren d'acord els obrers i la patronal . Així, a l'agost del 1931, La Unión Obrera Dianense CNT, i en concret la secció de camperols per a treballs de magatzems de pansa i ceba, presenten unes bases de treball i els Almacenistas, confeccionadores y exportadores de pasa unes altres . Les diferències eren fonamentalment de salari, mentre que els primers demanaven per 8 hores un jornal mínim de 8 ptes ., els segons n'oferien 7 ptes . Per a les dones, els primers demanaven 3,50 ptes . i els segons n'oferien 2,50 ptes . Per a les lecheras y encajadoras 4 ptes . i n'oferien 3 ptes . I així amb la resta de treballs . Segons argumentaven els exportadors les bases eren :

"Considerablemente más elevadas de tipo que los que rigen en los pueblos, donde se hace ruinosa

competencia a Denia en perjuicio de los trabajadores de esta localidad, regirán toda la temporada,

hasta que se agote la actual cosecha, lo cual se hace con perjuicio de los intereses comerciales, en

beneficio de las clases trabajadoras de este ramo, teniendo en cuenta sus actuales circunstancias y la

perspectiva poco halagüeña que ofrece el próximo invierno" .

No feien esment de cap punt relacionat amb les condicions de treball, peticions que havia realitzat la Unión . Obrera Dianense CNT, en els termes següents :

"Las mujeres no podrán emplearse en los trabajos que no sean propios de su sexo, igualmente no podrán

emplearse en ninguna clase de trabajo a los menores de 14 años, niños y niñas" .

Finalment áccediren a unes lleugeres millores econòmiques que eren : 2,75 ptes . el jornal de les dones i 3,25 el de les encaixadores i letxeres . En la resta de les bases de treball l'edat mínima és sempre de 14 anys, com la del Grupo de empleados de oficinas y despachos

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

afiliado a la Unión Obrera Dianense CNT, que foren aprovades al juny del 1931, aquestes a banda de la jornada de 8 hores i de fixar els diferents sous per a les distintes categories professionals, determinaven les vacances, els empleats fixos tenien dret a 15 dies anuals retribuïts, i les malalties dels empleats, el patró estava obligat a pagar 30 dies de sou íntegre a partir de la baixa, i altres 30 dies amb la meitat del sou, i es reservaria el lloc de treball durant 3 mesos . També consideraven l'acomiadament, que havia de ser per causa justificada i el patró havia de pagar la mensualitat corrent més una altra com a indemnització'9 . Més difícil va estar aconseguir que funcionara correctament la borsa de treball o el torn rigorós per a contractar els obrers, el motiu era l'oposició dels patrons, que provocava molta conflictivitat i molts enfrontaments entre les dues parts . Analitzarem alguns d'aquests fets en diferents pobles de la comarca .

2 .3 .1 . Gestions dels primers ajuntaments republicans per pal .liar l'atur : les vagues de la CNT a Dénia (1931-32) . Amb anterioritat a la República ja van existir multitud d'intents per a solucionar la crisi de treball a Dénia, al gener del 1931 les classes obreres estaven realitzant gestions per a continuar diferents obres al poble i donar feina . Feren actes públics destinats a informar, i obtenir el suport del comerç, la indústria i les classes neutres, portava la iniciativa la societat obrera de càrrega i descàrrega i la societat d'obrers i peons" . Des de la presa de possessió dels ajuntaments republicans, els seus regidors hagueren de fer molts esforços per abordar el greu problema de la crisi . A Dénia el 16 d'abril del 1931, manifesten la seva preocupació en sessió de ple, i busquen diferents eixides que al llarg dels anys aniran assajant-se . Al maig del 1931 s'exposa la

'9 .- AiD. CWS. lligall 13. s°.- La Voz de Levante d'Alacant, 1-1-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

conveniència de buscar remei a la crisi de treball, tal com s'havia fet en altres poblacions, amb l'obertura d'una subscripció els fons de la qual es dedicarien a facilitar treball als obrers aturats81 . No sabem si es va portar a la pràctica . No era preocupació només dels components de l'ajuntament el fet de resoldre la crisi de treball, la resta de les organitzacions associatives i polítiques de la ciutat de Dénia també es preocuparen per buscar solucions . I així, a l'agost del 1931, viatja una comissió a Madrid composta per l'alcalde i els regidors Pedro Juan Devesa Pastor i Albino Carrió Oliver, que s'unirien a les anomenades forces vives, de les quals havia partit la iniciativa, per a gestionar assumptes d'interés per a Dénia i la seva comarca' . Foren les entitats Pósito Obrero Marítimo, Unión obrera Dianense, Sociedad de Albañiles y Peones i Fomento de Intereses de Denia y su comarca . A banda de la crisi obrera, volien tractar de :

1) Continuació immediata del moll d'atracament en el port, que es trobava en tramitació en les dependències corresponents . 2) Ràpida construcció en el port del varador per a embarcacions menors, el projecte es trobava aprovat i tan sols faltava executar- lo . 3) Classificació del port com a pesquer . 4) Execució de les obres d'adoquinat de la carretera d'Ondara a Dénia, projecte que es trobava en un dels seus múltiples tràmits . 5) Ràpid lliurament als llauradors perjudicats per la tempesta de pedra del juliol del 1930 de l'auxili oferit per l'Estat . 6) Solució al problema financer dels ajuntaments, que no podien atendre el deute que arrossegaven com a herència de la monarquia83 . Les gestions amb les instàncies superiors continuaren

8' .- LL.A.W. 22-5-1931.

82.- LL.A.AMD. 20-8-1931. es.- LL.A.AR. 8-10-1931.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

pràcticament en tots els mesos dels diferents anys . Al novembre del 1931, de nou l'Ajuntament de Dénia es dirigeix al ministre de Governació, per a exposar-li la crisi de treball existent a Dénia i les obres que s'hi podrien realitzar per a donar ocupació als obrers : Sanejament del Regatxo, reparació de les vies públiques, una escola al carrer hospital, i demanaven l'auxili en metàl .lic per realitzar les obres8° . En altres llocs va ocórrer alguna cosa semblant, com a València, on després d'una setmana de la constitució del nou ajuntament republicà, un dels objectius era la lluita contra l'atur . Segons Lluís Yserne5 , es volia demostrar als obrers que les promeses anteriors al 12 d'abril no eren només paraules, la primera línia d'actuació, a judici dels republicans valencians, era la potenciació de les obres públiques, igual que havia ocorregut a Dénia . La situació era bastant semblant pel que fa a la disponibilitat econòmica, i abans de finalitzar el mes d'abril, assenyalaven a València les limitacions a l'actuació en aquest terreny : mancaven diners per estar travessant una greu situacíó econòmica, hereva de la mala gestió de les corporacions anteriors . A Dénia la reivindicació més contundent va estar la de l'acabament del port, per a poder exportar taronja i de nou, mitjançant la comercialització d'un producte agrícola, eixir de la crisi . Al desembre del 1931, l'Ajuntament, fent-se ressò del que li havien expressat les forces vives, escriviren a la Diputació Provincial d'Alacant, i van subscriure l'escrit representacions del Pósito obrero marítimo, Unión Obrera Dianense, Sociedad de Albañiles y Peones -La Unión-, PRRS, Fraternidad Republicana Radical i Fomento de Intereses de Denia y su Comarca . Exposaren que :

°En la región de La Harina, que tantas riquezas naturales posee, falta para que estas puedan ser

84.- LL .A.AMBD. 6-11-1931.

85 .- YSERN LAGARDA, LL ., 1987, p. 67 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

debidamente explotadas y rindan el considerable beneficio de que son deudoras a la economía nacional,

que se les preste por los Poderes Públicos el interés y amparo que merecen producciones tan importantes

como la naranja, disponiendo la necesidad de que se embarquen por los puertos de la provincia de su

origen, ya que las 50 .000 toneladas de naranja que aproximadamente se embarcan suponen setenta y cinco

mil pesetas de derecho de puerto, de ciento cincuenta a doscientos vapores para cargarla y un millón

de pesetas en jornales, todo lo cual con sus correlativas derivaciones es animación, vida y riqueza por

todos conceptos, la Comisión Gestora, ( . . .) acordó solicitar del Gobierno de la República la

promulgación del precepto que disponga que todos los productos destinados a la exportación por vía

marítima sean precisamente embarcados por los puertos de la provincia de su origen, con lo cual se

contribuirá a aumentar la prosperidad de esta provincia y a remediar en gran parte la honda crisis de

trabajo que en ella se deja sentir` .

Els problemes que va desencadenar la crisi de treball durant els anys que estem estudiant donaren com a resultat una gran conflictivat social, i s'hi van veure implicats tots els poders polítics i els econòmics . Un dels llocs de la comarca on hi hagué més vagues va estar Dénia, on els conflictes estigueren presents al llarg de tota la República . Segons Lluís Ysern, les conseqüències de l'atur forçós foren importants i van contribuir a fomentar el desengany dels treballadors cap a la República, a elevar el grau de malestar i la tensió social, els treballadors veien com els poders del nou règim arbitraven unes mesures insuf icients i ineficaces per a solucionar un problema que patien de manera tan crua$' . Destacarem ara alguns dels moments més conflictius . Al juny del 1931 es produeix un conflicte ente els obrers del ram de la joguina, per problemes en l'acceptació de les bases que proposaven$$ . Per a controlar la vaga arribaren a Dénia forces de 1a guàrdia civil . A finals del mes continuava la vaga" . No sabem

8s.- El Correo d'Alacant, 2-12-1931 .

8' .- ySERN LAMA, LL., 1987, p. 70-71 .

" .- Diario de Alicante, 18-6-1931 .

89.- LL.A.AND . 11-6-1931 . El Luchador d'Alacant, 23-6-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

120

si deu ser la mateixa, però al novembre del 1931, 700 obrers de les fàbriques de joguines protagonitzaren un conflicte laboral" . Al setembre del 1931, 200 mariners de les barques de la pesca de bou a motor desenvoluparen una vaga, demanaven als patrons el 40% del producte líquid de la pesca . Els patrons no estaven disposats a accedír-hi, i les autoritats feien gestions per trobar una solució al conflicte` . Els principals conflictes del 1931 foren protagonitzats a Dénia per la CNT en oposar-se a les bases de treball, aquest fet va estar general en el País Valencià, com assenyala A. Bosch92 . Segons aquesta autora, la CNT va rebutjar també el jurats mixtos, que eren els qui elaboraven les bases de treball, i, en canvi, els anarcosindicalistes reivindicaven la tàctica de l'acció directa, o siga l'enteniment entre treballadors i patrons, sense cap mediació governamental . A la comarca de la Marina Alta no hem trobat cap esment d'aquests jurats i en la major part de les ocasions, com veurem tot seguit per l'any 1932, es procurava l'enteniment entre ambdues parts, patrons i obrers, i si no s'hi arribava, es convocaven les vagues . El 1932 no va variar gens la situació, al gener d'aquest any tots els regidors republicans dirigeixen un escrit al president del Consell de Ministres, per manifestar el seu desencantament en els mesos que portaven governant, sense haver aconseguit cap millora en els dos aspectes que més els preocupaven "la situación interna con su hacienda en ruina, y el de la situación exterior en el que el paro y el hambre constituyen el único panorama visible" . Al febrer, es va anunciar una vaga general, per no haver arribat a un acord els patrons i els obrers de les quatre fàbriques de joguines . El sindicat Unión obrera Dianense CNT va convocar una assemblea, i va manifestar que si no s'arribava a l'acord s'aniria

90 .- VEGA MSAM, E., 1987, p. 263.

9' .- El Correo d'Alacant, 10-9-1931. 92 .- BOSCH, A., 1993, p. 243.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

a la vaga general com a acte de solidaritat ; les classes obreres demanaven de nou que es portaren a cap les obres del port, a fi de solucionar la crisi de treball" . Al març continuava sense solució la vaga dels obrers del ram de la joguina, per no haver enteniment entre patrons i obrers, els primers pretenien que els contractes foren individuals i els obrers col .lectius, com ja havia estat l'any anterior . La premsa afirmava que "los animos estaban muy excitados 1194 . Alguns treballadors abandonaren la lluita i en el periòdic valencià Solidaridad Obrera, que era el portaveu de la CNT, es publica una nota amb la llista de les 13 persones que pertanyien a la unión Obrera Dianense i afiliats a la secció de joguines, per traïdors a la Confederació i als seus companys de treball, segons ells "merecian estar en la picota y si tenian vergüenza se sonrojarian al ver sus nombres expuestos a la vendeta pública"" . La problemàtica es va prolongar fins al març, malgrat que al febrer hi vinguera un delegat del governador per a tractar el conflicte . Al març, en sessió de ple, el regidor del PRRS, Sr . Devesa, es va ocupar de la situació pendent entre els patrons i els obrers de les fàbriques de joguines, i afegia que : "como se trataba de una cuestión que afectaba mucho a la población, el ayuntamiento debía ocuparse de que se encontrara una fórmula de concórdia "96 . Generalment en els diferents actes no es resolia res i sols s'informava, la repercussió d'aquests era mínima, però no va ocórrer el mateix al març, quan en fer una assemblea organitzada per la Unión Obrera Dianense CNT, acabaren amb greus incidents, que veurem tot seguit, amb les repercussions consegüents de tipus polític . L'assemblea era per a tractar de resoldre la crisi obrera que afectava tots els sectors econòmics . La crisi, segons

s3 .- El Día d'Alacant, 22-2-1932 i 29-2-1932.

94 .- El Día d'Alacant, 5-3-1932 .

95,_ Solidaridad obrera de València, 23-6-1932 .

9s ._ LL.A.ÀMD. 19-2-1932 i 4-3-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

122

manifestaren, estava originada en part per la situació del camp, per les pluges persistents, que havien impedit la roturació de les terres pels camperols, creant-los una situació difícil, com també als pescadors, que davant els constants temporals, es veien impossibilitats de fer-se a la mar . I per altra part els obrers del ram de la joguina persistien a no acceptar el contracte individual, segons EI Luchador, amb totes les garanties que les lleis els concedien i en el qual s'havien introduït millores pecuniàries sobre el col .lectiu :

"Al parecer hay una gran parte de trabajadores que lo aceptan, pero que debido a las continuas

coacciones y amenazas de que por parte de ciertos elementos perturbadores y mangoneadores del Sindicato

que no les guía otro fin que el de crear una situación caótica a esta población" .

Tot s'havia sumat per a crear una situació difícil entre la massa treballadora, davant aquest clima, en acabar l'assemblea, es va organitzar una manifestació formada per uns 500 obrers, la qual es va dirigir a la casa consistorial per a donar a l'alcalde les conclusions adoptades, perquè les transmetera al governador provincial i al govern central . Amb aquest motiu va fer ús de la paraula des del balcó de l'Ajuntament l'obrer José M . Calafat, fill de l'alcalde, el qual va comminar les autoritats que si en el termini de quatre dies no es donava solució per part del govern al conflicte, que ells estaven disposats a resoldre'l a la seva manera . L'amenaça llançada des del mateix Ajuntament i pel fill de la primera autoritat9', segons deia la premsa :

"Revela un estado de indisciplina social que hacen temer cualquier alteración de orden público al no

imponer la sanción debida a dicho señor, si la autoridad allí presente se dió cuenta de dichas

manifestaciones, o no quiso darse por enterada para eludir las responsabilidades en que pudiera

9' .- Cal tenir en compte que en aquests moments l'alcalde de Dénia, el radical José Calafat, estava de baixa mèdica per malaltia des del febrer del 1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

123

incurrir` .

Arran d'aquest incident, l'alcalde en funcions de Dénia -Diego Ivars Perles-, va prendre mesures de caire diferent per a donar alguna solució immediata a la crisi de treball que ja s'havia convertit en perillosa des dels últims incidentes ocorreguts . Fa un ban el 4 de març del 1932, pel qual i degut a la magnitud de la crisi de treball, comunicava a la classe treballadora :

"Que darían comienzo obras municipales que remediarían necesidades reales de la población y darían

ocupación a los obreros, que era de lo que estaban deseosos, tener donde emplear sus brazos, paliando

y mitigando las consecuencias de aquella crisis que tanto tiempo los azotaba" .

En la distribució dels treballs, que la portaria personalment l'alcaldia, es guardaria el major ordre en interés de tots, i un torn rigorós que permetera assegurar que els beneficis d'aquesta distribució de treball es repartirien equitativament, i així s'establiria una borsa de treball on tots els obrers que es trobaren sense col .locació pogueren presentar-se a l'ajuntament, i l'alcaldia designaria cada dia, pel torn corresponent, els treballadors que hagueren d'anar al dia següent a les obres en execució i un nombre igual de suplents per cobrir les baixes . Els obrers es reunirien de 7,30 a 8 del matí a la plaça de l'Ajuntament, d'on els avisarien . També reparteix Diego Ivars Perles, amb la mateixa data 4 de març del 1932, un pamflet al poble incitant-los per que feren els seus donatius per a les obres . Explicava que la crisi obrera que des de feia temps patia la ciutat, s'havia aguditzat en uns termes tals que era necessari un esforç de tots, s'adonava de la gravetat de les circumstàncies, per a fer front a la situació i eixir endavant dels calamitosos temps a l'espera d'altres en els quals el treball quedara normalitzat i tot anara millor . Deia :

98.- El Luchador d'Alacant, 3-3-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

124

"La alcaldía al lado del pueblo y compenetrada con sus sentimientos haría todo cuanto estuviera en sus

manos, pero los esfuerzos serían insuficientes, si no se veía asistida por la colaboración y la ayuda

de todo el vecindario . Para juntar los recursos con los que emprender los trabajos con los que se ha

de dar ocupación a los obreros parados se ha abierto una subscripción, a la cual han contribuido con

cifras respetables, que se haran públicas, numerosas personas acaudaladas a las cuales testimoniamos

el agradecimiento de la alcaldía, de la corporación y de la clase trabajadora. Pero la subscripción

debemos procurar que sea lo más amplia y nutrida posible, ya que cuanto más dinero se reuna mayor será

el número de obreros que puedan encontrar ocupación y durante más dias, debe contribuir todo el pueblo,

todos los que puedan desprenderse de una cantidad por pequeña que sea""' .

Al març, foren convocats en el despatx de l'alcaldia els primers contribuents de la ciutat, per a estudiar i solucionar el problema del treball . Malgrat haver assistit pocs dels convocats, es va obrir una subscripció entre ells, i es van recaptar més de 2 .000 ptes .l°° No va estar aquesta l'única vegada que es va recórrer als majors contribuents, però tant a Dénia com a la resta dels pobles, com anirem esmentant, els grans propietaris no estigueren molt d'acord a col .laborar a favor d'uns treballadors que consideraven els seus adversaris, i d'unes lleis que no els beneficiaven en res . A banda existiren problemes puntuals i sectorials com el de juny del 1932, quan es va organitzar una grandiosa manifestació d'obrers la majoria del camp, que es presentaren a l'Ajuntament per a conéixer la contestació de l'alcalde en l'entrevista que havia mantingut a Alacant amb el governador, i veure què calia fer en la rescissió del contracte en l'arrendament de les begudes alcohòliques`. O un altre sorgit entre obrers i patrons de càrrega i descàrrega al juliol del 1932, en el qual va intercedir el governador civil acompanyat del delegat de treball, que va visitar Dénia i es va entrevistar amb els afectats, que tenien un plet

99.- AMD. lligall 134.

'°°.- El Día d'Alacant, 5-3-1932 .

'°' .- El Día d'Alacant, 30-6-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

125

pendent per les condicions de treball . El governador va intentar arribar a un conveni per a formalitzar un contracte de treba11102 . En altres ocasions intervenia l'alcalde, com a l'agost del 1932, que va presidir una reunió per a intercedir en el conflicte sorgit entre els receptors de "madera labrada" amb una comissió d'entitats obreres : pòsit marítim, carregadors, carreters, asserradors i afiladors . Després d'una llarga discussió, no es va arribar a una solució en l'acceptació de les bases presentades pels obrers, i així de nou va haver d'intervenir el governador, va viatjar una comissió a Alacant amb la finalitat d'entrevistar-se amb l'autoritat provincial i donar-li compte de les gestionsl03 . Però potser el conflicte més greu fou la vaga que es va produir al setembre del 1932, que va tenir conseqüències gravíssimes . Va començar el dia 19 al matí, quan deíxaren de treballar els obrers picapedrers del moll i els operaris de 1'escollera, hi va intervenir la guàrdia civil que va dissoldre els obrers que impedien que la resta entrara a treballar . La premsa deia que es desconeixien els motius de la vaga i que l'aspecte de la població era tranquil . Al dia següent continuava afectant tots els obrers del port i tots els sindicats, i la guàrdia civil es trobava concentrada a Dénia . El dia 21 es produïren greus desordres, el governador civil va informar els periodistes : "por existir coacciones habían sido detenidos 10 huelguistas" . Els successos foren els següents, pel matí un grup de vaguistes, al voltant de 500, volgueren alliberar els detesos, van assaltar l'Ajuntament i des dels balcons llançaren a la guàrdia civil taules, tinters i altres materials d'escriptori, la guàrdia civil els va dissoldre, i va fer algunes càrregues que no havien tingut conseqüències greus, va aconseguir detenir els que més s'havien distingit en l'assalt a l'Ajuntament . L'alcalde havia ordenat que s'efectuaren diferents registres . El governador va disposar la

'0s .- El Correo d'Alacant, 28-1-1932.

'03.- El Día d'Alcant, 2-8-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

126

cloenda dels sindicats i la publicació d'un ban, en el qual es donava un termini de 24 hores perquè els obrers es reintegraren a la feina . Si no acudien, els patrons podien no admetre el personal que cregueren convenient` . En un altre periòdic provincial i amb el titular "En Denia la huelga de los obreros de las canteras adquiere caracteres de violencia", deien que la vaga dels treballadors de les pedreres per a les obres del port s'havia produït sense que fins aquells moments s'haguera passat la comunicació legal a les autoritats i sense raonar el motiu de l'atur . Un grup de vaguistes havien intentat coaccionar els treballadors dels tallers i les fàbriques perquè s'uniren al moviment, però ho va impedir la guàrdia civil, que va fer detencions . Es va ordenar a l'alcalde que portara a cap diferents registres domiciliaris i es va disposar la cloenda del local del sindicat-105 . E1 ban que va fer l'alcaldia el 21 de setembre deia :

"Se ha recibido el siguiente telegrama del Gobernador Civil, que vista la actitud de elementos obreros

que sin previo aviso ni causa que lo justifique han declarado el 19 una huelga a todas luces ilegal,

por no haberse sujetado a los trámites y plazos señalados en las vigentes leyes, con el solo fin de

perturbar la paz social de Denia con grandes perjuicios para los intereses económicos ( . . .) . He

acordado : 1- Declarar la huelga ilegal y dar un plazo improrrogable de 24 horas a partir publicación

este bando para que se reintegren al trabajo los obreros, si persisten en la actitud, los patronos

procedieran de acuerdo con la ley 21 de noviembre último al despido de los obreros que no se reintegren

al trabajo, pudiendo emplear libremente a los que lo soliciten . 2- Que todos aquellos comercios y

centros de industria que de modo indirecto colaboren al estado anormal de la población no abriendo las

puertas contribuyendo así a dar la sensación de un paro que la autoridad no puede ni debe tolerar,

incurriendo los propietarios en falta de desobediencia grave, que será sancionada severamente ( . . .)" .

L'alcalde, Diego Ivars Perles, acabava desitjant que el seny del poble respectara les disposicions, per a solucionar el

'°a.- Diario de Alicante, 19, 20 i 21 de setembre del 1932 .

,os.- El Luchador d'Alacant, 21-9-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

127

conflicte que causava greus perjudicis al comerç, la indústria i la classe obrera, que per desgràcia sols tenien treball dos mesos a l'any °6 . Al dia següent ja s'informa per la premsa que la vaga s'havia solucionat, i s'havia separat del càrrec d'alcalde el senyor Calafat, que va ser substituït pel primer tinent d'alcalde, Diego Ivars, que fou el que va publicar el ban per demanar als vaguistes que es reintegraren a la feina107 . En el periòdic socialista El Mundo Obrero llegim una altra versió dels fets :

"Son muchas las hojitas, que elementos que pretenden dirigir a los obreros de esta localidad,

arrastrados hacia la CNT han mandado editar . A estas hojas no hemos querido contestar, pero ha llegado

el momento de lanzar a la consideración pública y al obrero organizado en particular, para el que

milita en esta Ca Nu Ta, lo hartos que estamos ya de ofensas y demostrar lo víctimas que vienen siendo

los que ebrios de entusiasmo con las predicas anarquicorrevolucionarias, fuente de las algaradas con

las inevitables e ingratas consecuencias. ( . . .) Nuestra (UGT) ruta está ya trazada ( . . .), llegue

nuestro consejo al alma de los trabajadores todos, y comprendan el error en que se hallan al atacar de

una manera inmerecida y cruel, a sus compañeros de infortunio, a sus verdaderos camaradas, ( . . .) . No

consideramos adversarios a los obreros de la Confederación, sino a quienes empujan a éstos, escondidos

en sus buhardillas, a un choque, que no nos han asustado sus vandálicos procederes, han servido para

que parte de quienes iban arrastrados por ellos, se dieran cuenta y se apartaran de una organización

que parecía fuerte"` .

En aquest article, es veuen clarament les crítiques de la UGT als métodes utilitzats per la CNT a l'hora de resoldre els conflictes dels obrers . A partir d'aquest moment no tornem a tenir notícies de conflictes tan greus com els produïts el 1932, tanmateix la crisi continuava, de nou a l'octubre del 1932, Dénia demanava ajudes en metàl .lic per a obres públiques . No va estar sols Dénia en aquesta

,os.- AM, lligall 138 .

'°' .- El Luchador d'Alacant, 22-9-1932 .

108 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 24-9-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

12 8

situació, foren molts els pobles de la província d'Alacant els que realitzaren peticions, de la Marina Alta trobem : Benissa, Benidoleig, Benimeli, Sanet, Setla, Mira-rosa, Ràfol, Sagra, Tormos i la Vall de la Gallinera"" . Respecte a les dades quantitatives de 1' atur existents, no hem pogut tenir xifres totals per veure si l'atur era o no important en aquests anys . Utilitzarem les dades donades per S . Forner` entre finals del 1932 i mitjan del 1933, tretes dels butlletins de l'Oficina de Col .locació Obrera, que ofereixen la informació de la situació de l'atur forçós en distintes localitats, entre les quals dóna les xifres següents per a Dénia :

Indústria n .obrers obrers aturats Joquina ...... 700 ...... 550 ...... 78,6 Agricultura ...... 800 Asserradors ...... 200 ...... 100 ...... 50 Metal .lúrgics ...... 100 ...... 50 ...... 50 Fusters ...... 100 ...... 40 ...... 40 Pescadors ...... 300 Mariners carregàdors . . . . . 600 (sols treballaven tres mesos a l'any)

El mercat local de treball estava bastant afectat per la crisi en les fàbriques de joguines i de les industries derivades de l'exportació en el comerç de la pansa, per la seva paralització . Tanmateix l'elevat atur en la industria, contrasta amb la plena ocupació en l'agricultura i en la pesca . Els obrers de les fàbriques de joguines potser foren els més afectats i repetidament es queixaven de la no aplicació del torn de treball per remeiar l'atur, ja que estava treballant-se a estall i fent-se hores de treball extraordinàries, sense aplicar la jornada

,09.- BOSCHI A.1 1993, p. 265. "o.- FORNER MUÑOZ, S., 1982, p. 129.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

12 9

de 8 hores i treballant xiquets menors d'edat . Després d'uns anys d'aplicació de la legislació republicana, els obrers es trobaven decebuts, com van manifestar els de la CNT-AIT en un escrit repartit per tot el poble i sense data . Amb el títol "A la opinión pública" deien :

"En estos tiempos en que se nos quiere hacer creer que el ambiente está saturado de democracia, en que

nos hablan a cada momento de Justicia y Liberalismo; en esta localidad y en varias fábricas de juguetes

que personalizaremos si llega el caso, se está procediendo descaradamente en contra de los principios

de humanidad primero; y vulnerando después todas las leyes legisladas por la República en defensa de

los intereses de trabajo ¿dónde están esas autoridades encargadas de hacer cumplir las leyes? ¿Dónde

está esa República que se resiste a que los trabajadores solucionen ellos mismos sus conflictos, y en 111 . cambio no pone impedimentos a los atropellos patronales?"

1 " .- AMD . CWS . lligall 13 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13 0

2 .3 .2 . Les reivindicacions laborals de la UGT . Com hem vist a Dénia, les reivindicacions i les mobilitzacions les va encapçalar la Unión Obrera Dianense CNT, tanmateix en altres llocs com a Benimeli, Gata, Benissa, Beniarbeig i Pedreguer on el sindicat majoritari era la UGT, s'aconseguiren diferents millores pels treballadors amb altres mètodes i sense que es realitzaren vagues . Cal tenir en compte que, segons S . Forner, la UGT era contrària a la proliferació de vagues, creien que amb la República la situació havia canviat suficientment com per poder aconseguir els treballadors tot el que volgueren, sense arribar a l'últim recurs de la vaga . Per tant, rebutjaven l'activitat vaguista desenvolupada per 1'anarcosindicalisme durant el primer bienni republicà112 . Tanmateix, les noves millores sols es produïren des de la implantació dels sindicats, aquests es preocuparen que els obrers tingueren la major part de l'any feina i millors condicions de treball . Els llocs on dominava la UGT estaven dedicats fonamentalment a l'agricultura, i no van tenir greus conflictes durant l'any 1931, sols a partir del 1932 comencen les reivindicacions més contundents, com ara tot seguit veurem, el mateix va ocórrer en el camp valencia, com assenyala A . Bosch113 . De tota manera, el moviment reivindicatiu i vaguístic en el camp alacantí durant aquest període, va tenir un caràcter molt inconnex i una escassa trascendència, si els comparem amb els moviments agraris en altres zones de 1'Estatl1` . De l'únic lloc on tenim constància d'una vaga, és Benimeli, poble on la FNTT de la UGT estava ja organitzada el 1932 115 , fou aquest any quan es va portar a cap una vaga dels obrers

"2 .- FORNER MUÑOZ, S., 1982, p. 204.

"3.- BOSCH, A., 1993, p. 241. "a .- FORNER MUÑOZ, S ., 1982, p. 199 .

"s.- FORNER HUÑOZ, S ., 1982, p. 388.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

agricultors, per aconseguir l'acceptació de les bases de treball per part de la patronal, la premsa deia :

"Está resuelta la huelga general de Benimeli . Hace ya varias semanas que se había declarado la huelga,

sin que se conocieran las causas que la habían motivado pues los huelguistas no tenían formulada

petición concreta alguna, pero insistentemente se negaban a reanudar el trabajo . Repetidamente las

autoridades locales y provinciales habían realizado diversas gestiones que siempre habían dado el mismo

resultado negativo . Fueron inútiles cuantas soluciones se propuso por las autoridades a los

huelguistas, que como anteriormente decimos, se negaban a trabajar sin que alegasen justas razones. Por

fin, ayer se trasladó a Benimeli, el delegado provincial del Trabajo, don José Papí, quien después de

haber reunido a comisiones representativas de patronos y obreros, logró hacer que estas se pusieran de

acuerdo y quedase solucionada esta huelga, que carecía de ambiente, ya que ni tan siquiera los mismos

huelguistas sabían porque no trabajaban"` .

De Benissa tenim molt poques notícies, però la UGT, que era el sindicat majoriati des del 1931, es va preocupar pels obrers en diferents ocasions . A l'agost del 1931 es dirigiren a l'alcalde perquè dos obrers havien estat acomiadats de la fàbrica Martínez, segons manifestaven "habiendo coprobantes que son despedidos por etiqueta" . Advertien que si transcorreguts els lo dies de temps legal no havien reingressat, es declararien en vaga reservant-se el dret a l'atur general . L'alcalde va avisar el propietari de la fàbrica, el qual li va explicar que la seva indústria es trobava en crisi, i que ho podia provar, motiu pel qual havia de reduir-ne part del personal . A l'agost del 1931, davant el decret del Govern de la República de la jornada legal de 8 hores (Gaceta de la República, del 2 juliol del 1931), la UGT li denuncia a l'alcalde de Benissa, que els oficials barbers estaven treballant la jornada il .legal` . Segons S . Forner, amb l'arribada de la República, la jornada de 8 hores va deixar de ser a la província d'Alacant una referència en un text legal per a convertir-se en una realitat de

"6.- El Luchador d'Alacant, 25-3-1932. Diario de Alicante, 30-3-1932 .

"' .- AM . lligall 497.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13 2 18 . la qual es beneficiaren quasi tots els treballadors' Tanmateix, a la comarca de la Marina Alta, són encara molts els pobles en els quals es produeixen queixes i reivindicacions perla jornada de 8 hores, al llarg de tota la República . A Gata avançant-se a la legislació republicana, tot just entrar a l'Ajuntament l'alcalde, els socialistes des de la premsa li adverteixen que : "como Alcalde tiene usted la obligación de velar por las leyes sociales y que la de ocho horas es una de las que usted sabe que se vulnera" . Cal tenir en compte que l'alcalde era soci d'una de les fàbriques que no complia la legislació social republicana, í tornen a insistir amb l'article següent :

"En la mayoría de los oficios no se respeta la jornada de ocho horas y se da el caso insólito de que

en la fábrica de mimbres de los Pons, Monfort y C'-, trabajan niños menores de 16 años, a quienes

después de una jornada de diez horas -que es la de todos los demás operarios- se les hace quedar media

hora más para barrer toda la fábrica"".

A partir d'aquesta protesta va passar a complir-se a Gata la jornada de 8 hores . Per un article referit a Pedreguer, de setembre del 1931, hi ha una protesta en aquest sentit, i posen com a model de compliment Gata i Dénia :

"Es penoso e intransigente que nuestro alcalde, el más propicio a evitar los atropellos de que son objeto los trabajadores, sea el que más influya para que se cometan, sin importarle un mito (sic) el

decreto del ministerio de Trabajo sobre la jornada de ocho horas.

Los explotadores de pasa, una pléyade de explotadores sin escrúpulos se reunieron para acordar entre otras lindezas, que la jornada de las mujeres fuese de diez horas, lo mismo que en años pasados, cuando

imperaba la despótica monarquía . ( . . .)

Es vergonzoso que mientras en Denia y , nuestros vecinos pueblos se cumple la jornada legal, nosotros, como si fuésemos rifeños, tengamos que soportar las arbitrariedades de un alcalde

" e.- FORNER EÑOZ, S ., 1982, p . 163 .

"9 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 13-6-1931 i 11-7-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

133

° . explotador, caudillo político de significado historial monárquico "12

A Beniarbeig, al desembre del 1932, s'aprovaren les bases pels treballs de la taronja i es queixaven dels impediments que havia posat l'alcaldia:

"Ya era hora que las bases presentadas a la clase patronal fuesen discutidas . La reacción a nuestro

movimiento sindical se encastilló en que no quería atender nuestras demandas . La Alcaldía no ponía todo

su empeño en que se llegara una inteligencia . Varias veces se nos ha querido burlar, pero nuestra

perseverancia ha podido más que todas las maniobras caciquiles y cavernícolas, i en el Gobierno Civil

de Alicante han sido discutidas y aprobadas las Bases para todos los trabajadores de la naranja""' .

La resistència a aplicar la legislació governamental per part de les autoritats locals, que podríem qualificar de monàrquiques, va estar prou generalitzada, a banda de Beniarbeig i de Pedreguer, que després veurem . A . Bosch constata aquest fet en altres llocs del País Valencià122 . A Sagra també s'arribaren a aprovar unes bases de treball gràcies a les gestions de la UGT, com diuen en la premsa :

"Vieron un día que los obreros de la UGT querían hacer unas bases de trabajo y ellos viendo que les

iban a pedir el oro y el moro, trataron de unirse para derrumbar a la Agrupación Socialista y a la UGT,

pero han transcurrido días y meses y nuestra organización está cada dia más fuerte y ellos impacientes . se han dado de baja en el Centro Radical" 123

L'exemple més clar que tenim en el seguiment per poder aconseguir unes bases de treball, és el de Pedreguer . Des de la constitució de la UGT i el PS les reivindicacions laborals hi foren

'2° .- El Mundo Obrero d'Alacant, 19-9-1931.

'2' .- El !fundo Obrero d'Alacant, 10-12-1932 .

'22.- BOSCR, A., 1993, p. 244 i 268 .

'23.- El Hundo Obrero d'Alacant, 19-8-1933.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13 4

constants, i entre les quals es troba la d'augment salarial, la disminucíó de les jornades de treball i la millora de la situació laboral de les dones . Al febrer del 1932 la SOV remet a l'alcaldia els contractes de treball dels gremis següents : Treballadors de la terra, edificació, ram de la fusta i confecció de fruïts . Els contractes s'havien de discutir amb els patrons perquè s'aprovaren, funció que depenia de l'alcalde . En no realitzar cap gestió la primera autoritat, al març li criden l'atenció des de la delegació regional de València del Ministeri de Treball, i li diuen :

"Proceda sin dilación alguna a convocar en el ayuntamiento a representantes de los patronos de las

respectivas profesiones, los cuales junto con los que representen a la S.O .V . que es la peticionaria,

y todos bajo su presidencia o la del concejal delegado, procederán a la discusión de las aludidas bases

con el fin de encontrar los puntos de concordancia suficientes para llegar al acuerdo y firma de bases

definitivas, labor en la cual pondrá todo su empeño e imparcialidad, interviniendo en la proposición

de fórmulas de transacción en aquellos casos en que las partes pudieran mostrarse firmes en los . respectivos puntos de vista"`

L'alcalde de Pedreguer li contesta al delegat regional de treball de València dels resultats obtinguts en les negociacions per a les bases de treball, presentades per la SOV :

"-Ramo de la construcción- reunidos bajo mi presidencia los obreros de este ramo, quedó demostrado no

existen en este término patronos del mencionado ramo .

-Ramo de la confección de la fruta- los patronos, reunidos con los obreros, manifestaron que por no

trabajar en esta época, no estaban dispuestos a formalizar contrato de trabajo, lo que podía hacerse

llegado el momento oportuno .

-Ramo de la madera- los patronos reunidos bajo mi presidencia con la comisión de los obreros,

rechazaron, por inadmisibles las bases presentadas por estos últimos, sin presentar ellos otras .

-Ramo de los trabajadores de la tierra- después de dos reuniones, los patronos aceptaron unas bases,

rechazaron otras, presentando nuevas condiciones que no fueron aceptadas por los obreros, por cuyo

motivo, los patronos declararon terminadas estas negociaciones, sin resultado" .

124 .- WE. lligall 826, 20-2-1932 i 8-3-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13 5

De nou des de la SOV i en representació dels treballadors li demanen a l'alcalde com a delegat local de treball, que complira la llei, advertint-li que s'inhibien de les conseqüències que de la seva actuació es pogueren derivar, els contractes que més pressa corria enllestir eren els de la fruita` . Al juliol del 1932 la SOV li presenta de nou a l'alcalde, perquè el fera arribar a la patronal, un projecte de bases de treball per a la confecció de la fruita, amb els punts següents :

"-Las mujeres se pagarán a 40 céntimos por hora .

-Los hombres a 80 céntimos por hora .

-Las envasadoras de naranja se pagarán a 50 céntimos por hora .

-Los menores de 16 años se pagarán a 40 céntimos por hora .

-Los de 16 a 18 años se pagarán a 50 céntimos por hora .

-Las menores de 16 años se pagarán a 30 céntimos por hora .

-La jornada útil de trabajo será de 8 horas .

-Los jornales se pagarán semanalmente" .

Aquest va estar contestat a l'agost i oferien per les 8 hores diàries 2,25 ptes . per a les dones i 4 ptes . per als homes, cal tenir en compte que s'havia demanat 3,20 ptes . per a les dones i 6,40 ptes . pels homes . Coneixem la reacció de la SOV, per l'escrit que repartiren a tot el poble titulat "Trabajadores", i que deia entre altres coses :

"Nuevamente se ha planteado en la sala-capitular de esta villa la falta de humanidad en los

industriales, nuestros convecinos, que tanto se ufanan y alardean de protectores de los trabajadores .

( . . .) ¿Sabéis lo que han ofrecido? Un sin fin de insultos y menosprecios a los trabajadores, una

miseria y su cortejo el hambre tan luego como termine la temporada. ( . . .) Presentamos las bases todo

lo ajustadas a las necesidades y comparadas con las de los centros de confección de Gata y Dénia. ( . . .)

¡Alerta trabajadores! Antes de entregar el esfuerzo de vuestros brazos, único patrimonio de que

disponeis, aprestaros a la defensa de los derechos y oponerse por todos los medios legales a ser

,25._ AMHPE. lliqall 826, 16-3-1932 i 11-4-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13 6

explotados como en años anteriores" .

A la setmana següent reparteixen un altre article pel poble preguntant-se què esperaven els industrials de la fruita per a discutir els preus de les bases de treball?, i afegien "se han sorprendido que los trabajadores sean los que tengan que contender 126 con ellos" . Fou al setembre del 1932, quan finalment se signaren per primera vegada unes bases de treball en la confecció de la pansa . Sabem que en aquest mes hi va haver una vaga a Pedreguer, de la que no tenim detalls, i podem suposar que seria aquest el motiu pel qual el governador va convocar per telegrama el dia 6 de setembre a la representació obrera de la UGT i a la representació patronal de la confecció de la pansa . Es reuniren en el govern civil d'Alacant, sota la presidència del governador José Echevarría, i fixaren les bases que havien de regir durant l'any 1932 . La UGT va informar a tot el poble repartint diferents escrits, un amb el títol "A los trabajadores", on exposava el resultat de la seva gestió . Un altre signat pels dirigents de la SOV i amb el títol "Algo es algo, el todo, llegará"12' . Les bases de treball foren el primer triomf important de la UGT des del seu establiment a Pedreguer, i el triomfalisme davant els patrons es reflecteix des d'aquest moment en la premsa, com podem veure en alguns paràgrafs d'un article titulat "En Marcha" :

"Al implantarse la República ( . . .) respiramos . Por desgracia no ha sido así . Pedreguer pueblo de

arraigado caciquismo, ha vivido en un ambiente de impunidad que nos hacia presagiar funestas

consecuencias . Varios fueron nuestros esfuerzos para hacer cumplir las leyes. Las autoridades locales

educadas políticamente en aquellos tiempos en que los alcaldes eran soberanos señores que gobernaban

a su antojo, no podían concebir que unos trabajadores, unos parias, unos descamisados, como ellos nos

llaman, exigieran el cumplimiento de las leyes de la República .

Lo demuestra el caso concreto del contrato de trabajo presentado por nuestra Casa del Pueblo, cuyas

'26.- . lligall 826, 24-8-1932 i 28-8-1932 .

'2' .- ApE. lligall 826, 14-9-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13 7

bases fueron entregadas en febrero al alcalde y han sido aprobadas en septiembre gracias a la acertada

intervención del Gobernador . Los señores patronos no sólo veían en nosotros al trabajador que pide

aumento de salario, veían al obrero organizado, ( . . .) sabían muy bien que de firmarse el contrato,

nuestra sociedad tendría un éxito en su haber que les restaría esclavos .

Nuestros patronos, a pesar de ser muy torpes, veían en el asunto que se debatía dos facetas : la

política y la económica. La económica porque los obreros serían mejor remunerados, y la política porque

lograríamos, por primera vez, hacer reconocer nuestros derechos . Con la aprobación de las bases de

trabajo se abre una nueva estructuración en la conciencia de los trabajadores de Pedreguer . Hemos dado . un paso"

A més es reparteix pel poble un escrit titulat "Casi sin caciques", en referència directa al triomf que havia suposat el fet de signar les bases de treball davant 1'opisició del cacic o com l'anomenen a Pedreguer El Señoret . Per tant, al desembre del 1932 en aquest poble, ja s'havien aprovat altres contractes de treball, com el dels treballadors de la terra, concertats també entre els afiliats d'aquest gremi adherits a la UGT i la patronal del mateix raml29 . El 1933, ja havien aconseguit implantar la jornada de 8 hores en tots els oficis i la de 7 hores en la terra, el contracte de treball en la confecció de la pansa, la taronja i en les feines de la terra ; tan sols quedava poder implantar "la ley de colocación obrera aunque contra ella se apoyan todos los señores de la comarca" . Segons els afiliats de la Casa del Poble, havien acabat amb nombroses injustícies, tanmateix li cridaven l'atenció al jutjat municipal per :

"Las martingalas que en el juzgado se realizan para prestar servicios a los caciques y perjudicar a los

obreros organizados . ( . . .) Esas continuas llamadas a las muchachas que necesitan los servicios del

juzgado, porque han sido atropelladas, están hechas con la máxima maldad que pueda caber en cualquier

cacique o lacayo . Quizá en lugar de conseguir que las mujeres se avergüencen y abandonen la

organización, tengan ustedes que arrepentirse y abandonar el cargo que con tanto apego y mala fe están

'28 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 1-10-1932.

129 ._ WE . lligall 826, 11-12-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13 8

. .° . desempeñando"

La Casa del Poble s'oferia a tramitar les denúncies dels treballadors, sí els patrons no complien aquestes bases . En la UGT des del seu inici existeix una preocupació constant per la millora de les condicions laborals de les dones . Com ja hem vist anteriorment, no es pretenia que la igualtat entre homes i dones quant al jornal fóra la mateixa, es donava per suposat qué les dones en feines semblants i les mateixes hores havien de guanyar menys . Tanmateix, sí que s'estipulaven un nombre màxim d'hores de treball per a les dones i els menors d'edat . Un altre aspecte que afectava les dones era l'assegurança obligatori de maternitat, per un decret del Ministeri de Treball del mes de maig del 1931, es regulava la protecció de les mares obreres abans i després del part i es garantia l'assistència gratuïta de la comare i la indemnització dels salaris perduts . L'assegurança anava a càrrec del patró i de l'obrera . Per tant i segons E . Vega, no era d'estranyar que les treballadores realitzaren campanyes de protesta contra el que consideraven una reducció encoberta dels seus salaris..., ja que se'ls descomptava part del seu jornal . A més, davant els dubtes existents per les obreres sobre l'assegurança de maternitat, a Pedreguer publiquen les instruccions per poder acollir-se a aquesta assegurança, i la Casa del Poble s'oferia de manera desinteressada a totes les treballadores per aclarir-los tots els dubtes que tingueren`, ja que segons ells els patrons no complien` . Davant totes les reivindicacions dels treballadors, els patrons utilitzaren l'arma d'excloure del treball a tots els que

130.- El Mundo Obrero d'Alacant, 4-3-1933 .

131 .- VEGA MASANA, E ., 1987, p . 84 .

132 .- AMPE . lligall 826, juny del 1932 .

133_ Vegeu-ne algun exemple en : El Mundo Obrero d`Alacant, 18-6-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

13 9

eren o tenien alguna cosa a veure amb la SOV . A Pedreguer, aquest fet és denunciat al governador pel seu president i secretari, jeremías Andrés i Gaspar López, que deia :

"Habiéndose aumentado en estos días las exclusiones por razones de las bases últimamente concertadas

para la confección de la naranja, las cuales han sido burladas por los patronos no admitiendo a ningún

trabajador que pertenezca a la S .O .V ., llegando con su odio a no admitir a operarias que solo tienen

buena amistad con algunas de las obreras de la Sociedad" .

Així, els obrers agricultors consideraven com un boicot a la societat, el fet d'admetre en el treball operàries de famílies acomodades, segons ells amb la finalitat que l'organització es dissolguera davant les amenaces dels patrons, tot i que hi havia operàries de la UGT que portaven 5 i 6 anys treballant pels mateixos patrons, i ara n'havien prescindit, i havien col .locat en el seu lloc persones que, segons ells, no necessitaven fer aquesta tasca per la seva posició econòmica . Per a evitar aquests problemes, la UGT de Pedreguer, li demana a l'alcalde l'establiment de la borsa de contractació per torn rigorós` .

2 .3 .3 . La creació de la borsa de treball a Pego i els problemes per la seva implantació . Com ja hem esmentat, una de les mesures per solucionar l'atur i defensar-se de l'arbitrarietat dels patrons va estar la creació en alguns pobles de la borsa de treball, a Pego s'estableix al juny 135 , del 1932 p er torn rigorós hi treballarien tots els jornalers que estigueren aturats . Per un ban de l'alcalde de Pego, es va donar a conèixer la creació de la borsa de treball, era un pacte de treball subscrit davant del governador civil de la província, el 20 d'agost del 1932, que contenia les clàusules de les bases de contractació

13`.- AMPE . lligall 826, 25-11-1932 i 6-12-1932 .

135._ Es va acordar la seva constitució en la sessió de ple del 23-6-1932, LL.A.AMP .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

14 0

acordades pels obrers i els patrons . Fou el mateix governador civil qui es va desplaçar a Pego, acompanyat pel delegat de treball per solucionar el conflicte sorgit sobre el funcionament de la borsa de treball, ja que no es posaren d'acord els dos sectors ideològics del poble, per un costat els patrons o la DRA majoritària a Pego, i per altre els obrers de la UGT136 . L'alcalde de Pego va fonamentar la necessitat de constituir la borsa de treball, per distribuir equitativament i per torn rigorós la feina entre els treballadors, i evitar preferències dels patrons de caràcter polític o sindical . És a dir, que amb la borsa de treball, no es tractava de resoldre el problema de l'atur forçós, sinó de distribuir el treball que hi havia en parts iguals . La reacció dels partits de la dreta, mitjançant les planes del periòdic local de Pego EI Eco de la Marina, òrgan d'expressió de la DRA, fou immediata . Malgrat creure que el problema de l'atur forçós a Pego era greu, no veien en la borsa de treball la solució, i no la consideraven legal, fent una sèrie d'impugnacions . Segons la dreta en un article titulat "La bolsa del trabajo, no resuelve nada y perjudica a todos", criticaven que :

"Lo que se prentende con la creación de la Bolsa del Trabajo, con carácter tan general, no es mejorar

la situación de los trabajadores, sino separarlos de la órbita de los patronos, para colocarlos bajo

el control de los dirigentes socialistas ( . . .) . La Bolsa de Trabajo en la forma en que se ha

implantado, no beneficia a nadie, perjudica a patronos y obreros y no resuelve el problema del paro .

Para los patronos, representa la Bolsa del Trabajo una verdadera coacción, y es natural que si la

toleran sea forzados, pero no satisfechos, ni aun resignados .

Lastima sus intereses, pues les priva del concurso de aquellos trabajadores que merecen su absoluta

confianza, y coloca a aquellos en manos absolutamente mercenarias, sin afecto al propietario"` .

L'última consideració segons deien de tipus moral era : "que es creaven pugnes entre patrons i obrers, i entre els mateixos

'3s.- El Luchador d'Alacant, 20-8-1932 . '3' .- El Eco de la Marina, Pego, 6-8-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

obrers" . Davant d'açò la dreta proposava en contra de la borsa de treball altres mesures que es resumien en els punts següents : 1- Deixar sense efecte la borsa de treball, i permetre, com era cos tum tradicional, la lliure contractació de jornalers del camp . 2- Fer un cens dels obrers que vertaderament necessitaren el seu jornal per a subsistir, i no tenien béns . 3- Facilitar jornal diàriament als obrers esmentats en l'apartat 2, fora quina fora la seva ideologia, en obres de l'Ajuntament, i pagar amb els fons procedents dels recàrrecs sobre les co tribucions . Però van continuar aplicant-se les bases aprovades pels obrers i els patrons a l'agost del 1932, tanmateix, tenim constància d'algunes modificacions, com la que va fer la junta interventora de la borsa de treball, el 7 de juliol del 1933, sobre la clàusula 6 de l les bases de contractació obrera i que deia : "Los patronos podran elegir libremente un obrero de los inscritos en la bolsa, para dirigir las faenas de sus tierras", modificant-ho per : "Cuando un ~obrero haya sido elegido 5 días, por uno o diferentes patronos, no se le podra elegir de nuevo mientras los turnos del censo no alcancen el número de jornales que aquél haya recibido""' . La modificació va molestar tant els patrons, com els obrers que perdrien bon nombre de jornals, ja que l'obrer que haguera estat elegit 5 dies ja no podria ser elegit fins que no li tocara el torn de contractació, i el patró deixaria de contractar obrers perquè li privaven d'elegir el que necessitava per a dirigir les feines de les seues terres . De fet i malgrat la gran quantitat de problemes que van sorgir per la implantació de la borsa de treball, va continuar funcionant i la dreta va seguir atacant-la, en algunes ocasions fins i tot en to llde burla, com podem veure en l'exemple següent que apareixia en

'138 .- El Eco de la Marina, Pego 5-8-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

142

les planes d'El Eco de la Marina139 i amb el títol "Recetas" :

"Para aumentar los jornales : la Bolsa.

Para aumentar el trabajo: la Bolsa.

Para vivir tranquilos : la Bolsa.

Para entretenernos: la Bolsa.

Para el bienestar y armonía en el pueblo : la Bolsa.

Para sembrar lo que no se quisiera recoger: la Bolsa .

Para guardar los ahorros : no hace falta la Bolsa" .

Els problemes de la borsa a Pego s'han d'emmarcar en la situació de crisi que es vivia a la comarca . Tanmateix, en altres llocs com Dénia, no tenim constància de problemes d'implantació de la borsa, i continuen els problemes amb les bases de treball . El 1933 existiren dificultats per arribar a acords entre patrons i obrers de Dénia, hi va intervenir en moltes ocasions l'alcaldia, com al gener, entre els patrons de les barques per a la pesca del bou i els mariners tripulants, per a discutir i arribar a un acord sobre l'acceptació de les bases de treball . I els patrons forners amb la finalitat d'admetre al treball uns operaris acomiadats` . La situació es va agreujar a la comarca el segon trimestre del 1933, quan l'agricultura de secà va entrar en crisi total, per les destroces que havia causat la plaga del mildiu juntament amb la del odium i blakrot, que devastaren els camps de producció de moscatell, fet que repercutia en el comerç d'exportació . Segons afirmava la premsa "el número de obreros parados se elevaba a la mayoría de ellos y en poco tiempo el paro sería general, ya que el propietario no tenía rendimiento de las cosechas por ser nulas, no pudiendo dar ningun jornal" . Els pobles perjudicats per les plagues tractaren que 1' Estat exercires la seva acció tutelar i concedires un gran crèdit agrícola per a repartir entre els pobles damnificats,

'3s .- El Eco de la Marina, Pego, 15-4-1933 .

'4°.- El Día d'Alacant, 16-1-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

143

a un tant per fanecada per a tornar-ho en un termini prudencial . Arran d'aquestes plagues es realitzaren assemblees en diferents pobles, a Dénia se'n fan en el Teatre Circ Cortis, al juny i al juliol del 1933 per a tractar d'impulsar una sèrie de projectes en obres públiques i resoldre així la crisi de treball, una va estar convocada per La Unión Obrera Dianense CNT, de la qual el tema monogràfic era possibles solucions per a la crisi de treball` . La qüestió de la manca de treball agrícola es va agreujar des de maig del 1933 a Pego ; el governador va avisar l'alcalde i els tinents d'alcalde, que es desplaçaren a Alacant per a tractar qüestions referents a l'ordre social i al treba11 142 . Segons S . Forner, a Pego hi havia el primer semestre del 1933, 1 .000 agricultors parcialment aturats i a Xàbia 160 totalment aturats, i s'esperava una aguda crisi pel segon semestre del 1933, per manca de treball en les labors del camp` . Al juny del 1933 i per causa de la crisi de treball, que segons El Eco de 1a Marina de Pego :

"So pretexto de una crisis de trabajo, que todos los años hemos sufrido en esta fecha, manifestáronse

por las calles de la población los jornaleros del campo, pidiendo pan y trabajo . ( . . .) Por qué, si se

pide pan y trabajo, han de mezclarse estas peticiones con insultos e imprecaciones a los que les piden

una solución para su penuria, sin antes haberse negado estos a solucionar sus pretensiones . ( . . .) No

nos extrañará que un día, hartos de sufrir provocaciones, respondan a la violencia con la violencia y

tengamos que lamentar serios percances. Y miren con atención los que dirigen a las clases trabajadoras,

que la elasticidad de la razón en estas luchas de clases es tan convencional, que a poco de seguir por

el camino emprendido, será en día no lejano, imposible de llegar a aveniencias y arreglos que eviten

los choques violentos, porque la cesión de los derechos legítimos de una clase a favor de otra, no

pueden exigirse con maneras contraproducentes y vejatorias para nadie" 1" .

'4' .- Diario de Alicante, 22-6-1933 . AMD . lligall 967 .

'42 .- LL .A .AMP . 13-5-1933 .

'43 .- FORNER MUÑOZ, S ., 1982, p . 128-131 .

' 44 .- El Eco de la Marina, Pego, 17-6-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

144

La versió dels fets la relaten els periòdics d'àmbit provincial amb tot detall :

"En Pego, por cuestiones de trabajo, se alteró el orden . Tan pronto como tuvo noticias el señor

Solsona, ordenó interviniese el señor Delegado del Trabajo, y que se concentrase en aquella población

la Guardia Civil . Las noticias recibidas en el gobierno civil a última hora, es, que la tranquilidad 145 . es absoluta en Pego, volviendo al trabajo gran parte de los huelguistas"

A conseqüència d'aquesta manifestació fou convocada per l'alcalde una assemblea dels majors contribuents agrícoles, en la qual els exposaren que el delegat provincial de treball demanava per telegrama que anara a Alacant una representació de patrons i una altra d'obrers . En entrevistar-se amb ell les dues comissions, la representació obrera va exposar al delegat de treball les causes que al seu entrendre motivaren el conflicte, i atribuïa al fet que els patrons no contractaven jornalers en la borsa, i per aquesta causa estaven aturats els obrers del camp . El delegat va objectar que li denunciaren els casos d'infraccions que existiren, que ell els sancionaria i que, si les terres es trobaven sense treballar, la comissió de policia rural tenia el deure de denunciar els agricultors que no hagueren realitzat les labors pertinents, amb la finalitat que les practicaren, que d'això s'encarregava la secció agronòmica provincial, i a més, havien d'invertir en la dècima de les contribucions, precisament per aquests casos que la llei preveia . Segons la versió de la dreta, els representants obrers havien de reconéixer que als patrons se'ls feia complir tot això, i no es solucionava el conflicte, ja que era una crisi causada, no per la manca de realitzar les tasques agrícoles, sinó perquè pràcticament no havia treball pels llauradors . Plantejada així la qüestió, el delegat convida els patrons que cooperaren en busca d'una solució . S'havia de fer segons apuntava el delegat de treball, una llista de jornalers que pagaren fins a

'45 .- Diario de Alicante, 27-6-1933 i 28-6-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

145

5 ptes . de contribució, i els patrons s'havien d'obligar a donar treball a un nombre determinat d'obrers. Els contribuents des de 50 ptes . endavant havien de col .locar 150 treballadors de la llista, començant pels que no tingueren res . El jornal podia ser de 5,5 a 6 ptes . o la quantitat assignada per la comissió de la borsa de l'atur forçós . Els patrons es comprometeren a contractar 150 obrers fins la sega de l'arròs, uns 60 dies, fet que donaria un total de 9 .000 jornals, que distribuïts entre els patrons que pagaven des de 50 pts . correspondrien a cadascun 12 jornals, durant dos mesos i mig . Malgrat totes aquestes mesures, la gravetat del conflicte obrer va continuar i es va haver de retardar un viatge a Madrid que havia de fer l'alcalde socialista, es va negar però el primer tinent d'alcalde a assumir les funcions de l'alcaldia davant els difícils moments que es vivien a Pego . A finals de juny del 1933, es realitza el pacte de treball entre patrons i obrers agricultors davant l'alcaldia, amb l'obligació per part de la corporació de donar treball fins al 31 d'agost a 65 obrers necessitats, pagant-se del que s'havia consignat en pressupost pel clavegueram i de la dècima de l'atur forçóS146 . Davant el problema solucionat momentàniament al juliol es fa el viatge de l'alcalde a Madrid, i en tractar amb el Ministeri de la Governació d'aconseguir subvencions per l'atur forçós, es negaren, argumentant la potencialitat econòmica de Pego . A nivell general, cal destacar que molts autors coincideixen que a més de la crisi econòmica, que té el seu punt culminant el 1933, aquest any es també el de l'ofensiva de la dreta econòmica i política contra el govern republicà-socialista, que portarà a la sortida dels socialistes del Govern, i la posterior victòria electoral de la dreta . Per tant era difícil esbrinar la major o menor importància dels factors econòmics i polítics en el desenvolupament de la conflictivitat obrera, encara que com afirma

'46.- LL.A.Ap. 17-6-1933 i 22-6-1933.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

146

I, Sanz`, no hi ha cap dubte que al País Valencià, l'impacte de l a crisi econòmica constitueix un factor fonamental a l'hora dlexplicar la radicalització del proletariat industrial i agrari . Per altra banda, era evident la reacció patronal, motivada al seu torn per la reducció del marge de benefici que suposaven la crisi i la pressió salarial . Com podem veure, el que s'esdevingué a nivell general també es va produir en el cas particular de Pego, i en el fons de tot l'assumpte de la borsa de treball existia un problema social d'enfrontament d'ideologies polítiques que fou analitzat per Carmel Giner en un article titulat "La cuestión social en Pego "14B, reproduirem algunes de les seves frases per veure quina era la seva visió del problema :

"Son consecuencias desastrosas de la lucha la crisis de trabajo, paro forzoso, todo ficticidad y

maquiavelismo . Al servicio de una causa política, no de ideal, los elementos de la extrema derecha,

principales actores de esta dramática aventura, ponen en práctica los recursos para sostener la fuerza

que anteriormente poseían, utilizando en la contratación libre de jornaleros para labrar sus tierras

a los más afines, cosa natural y lógica, pero no humana .

En pugna las izquierdas, se valen también de todos los resortes legales a su alcance, para

contrarrestrar esta parcialidad manifiesta, y acogiendose a la política social del Gobierno anterior,

establecieron, con caracter oficial, la bolsa de trabajo y oficina de colocación obrera, por turno

riguroso, con el consiguiente beneficio en tarifa de salarios, con clases y categorías contradicción

social y económica que agudiza más y más la resistencia patronal ( . . .) .

El tercer sector social que hacen víctima de esta pugna, la clase media, los pequeños propietarios

agrícolas todo nobleza y estímulo, que la ley clasifica en patronos y obreros, según la cuantía

contributiva" .

En l'article també esmenta que, per una banda, sempre es culpava els grans propietaris de la manca de feina, però en aquest any que es va acordar un repartiment equitatiu, la feina es va

'4'.- SANZ, 1 ., 1990, p. 300.

'48.- El Correo d'Alacant, 30-9-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

147

acabar, era per tant un problema de l'agricultura estacional, els períodes de major tasques agrícoles eren els que estaven relacionats amb les labors del cultiu de l'arròs i l'època de recol .lecció de la taronja, quan s'ocupava tota la població agrícola . La resta dels mesos no es cobrien tots els jornals necessaris en les labors del camp, sorgint la crisi i les protestes, i polititzant-se el problema de la manca de treball . La dreta continuava argumentant :

"En el registro de Colocación Obrera en donde no pasan de mil cuatrocientos los trabajadores del campo

inscritos, hay más de mil que son propietarios de poco o mucho, y más de doscientos, que no siendo

propietarios, trabajan tierras en arrendamiento o son aparceros . ¿Qué problema de paro puede haber en

donde casi todos trabajan en sus propias fincas, o en las que llevan arrendadas, en las cuales han de

invertir un crecido número de jornales?.

( . . .) Si a los que dirigen la política social de esta localidad les conviniera pintar la verdadera

situación, convendríamos en que no hay por qué ser tan derrotistas, si no es con el mal intencionado 9 . fin de colgar a unos patronos que no existen, el sambenito de sus disolventes propagandas" 1'

L'alcalde va convocar al desembre del 1933 una sessió extraordinària urgentíssima per a donar compte d'un escrit presentat per més de 400 obrers que es trobaven en atur forçós i sense jornal, i demanaven pa i treball . Segons deien :

"Eran víctimas de la falta de equidad en el repartimiento de jornales de ocupación en los trabajos de

la naranja y de otros trabajos agrícolas, reclamando medidas urgentes ya que estaban cerca de la

desesperación. Era desesperante y doloroso salir uno y otro día a la plaza buscando jornales con que

alimentar a las más de 400 familias que tenían y volver a casa sin aquellos medios de vida necesarios,

que se les negaba debido a una selección, que no se daría si funcionara la suspensa bolsa de trabajo" .

La supressió de la borsa de treball, com ara veurem, es va produir al gener del 1934, quan definitivament deixa de funcionar . L'alcalde va proposar una habilitació de crèdit per a atendre

'49.- El Eco de la Marina, Pego, 20-5-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

148

la necessitat, no es va poder aprovar per no assistir el nombre suficient de regidors a la sessió del ple . En un telegrama remés al governador, l'alcalde li comunica que a causa de la gran intensitat de l'atur que havia augmentat per la prohibició de la recol .lecció de taronja, declinava la responsabilitat pels successos que pogueren ocórrer, ja que els ànims dels obrers estaven excitadíssims . Davant la postura de la dreta, l'alcalde socialista continuava dient que hi havia fam obrera, reunia sovint els terratinents per a solucionar la crisi de treball, i d'un centenar dels que foren convocats al novembre del 1933, sols n'anaren uns dotze . Els va comunicar que el delegat de treball els culpava que no contractaren, protestant els patrons agrícoles i negant-ho15° . De nou l'alcalde va convocar al desembre els propietaris, per evitar mals majors a causa de la fam que sofrien els treballadors del camp . Es fa la reunió a l'Ajuntament, amb uns 30 patrons i propietaris . Va intervenir José Vicente Falgás, que va dir :

"Que no ve crisis por parte alguna, que se queden algunos obreros sin colocar, ha pasado siempre, y no

se ha perturbado el orden hasta que han actuado de mando los socialistas; todos estos toman café, van

al Cine de la Sociedad, tienen acciones de la nueva Casa del Pueblo, visten bien y sus mujeres e hijas

llevan gabán, y no comprende por qué se les llama continuamente a la Alcaldía para estas desagradables

cuestiones, que tienen un sabor netamente político y que no se acabarán mientras sea Alcalde quien es .

Los patronos de Pego han dado más a los obreros que ningún pueblo de la región : décima, jornales

excesivos, Bolsa del Trabajo. Lo que falta es acabar con falsos redentores . Dígaselo al Gobernador, al

Delegado, a quien sea; no podemos sostener a todos los obreros en las circunstancias deplorables de la

riqueza rústica ( . . .) . Yo doy más del que puedo, pero he de darlo a los que me quieren, no a los que 151 . me quieren matar, me insultan y no trabajan"

Totes les reunions acabaven sense que s'acordara res . Es veu clarament la voluntat patronal de conservar les bosses d'atur, com

,50.- EI Eco de la Marina, Pego, 4-11-1933 .

' 5' .- El Eco de la Marina, Pego, 30-12-1933.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

14 9

assenyala també per a València Lluís Ysern152 , segons ell açò els r eportava avantatges ben, motiu pel qual l'atur forçós es constituiria en un factor important en l'agreujament de l , antagonisme de classes . En la major part de la bibliografia consultada, tots aquests problemes de Pego no estan constatats i sols en l'obra d'E . Vega, s'esmenta que al novembre del 1933 els camperols tarongers demanen "suspensión reducción de jornada", i al gener del 1934 el ram tèxtil de Pego demana vacances retribuïdes` . Com veiem per la primera petició, el que volien els llauradors de Pego era treballar quan hi havia feína . L'any 1934 va començar sense cap millora, al gener, de nou els regidors de Dénia en sessió de ple com tantes altres vegades, es preocupen pel tema de la crisi de treball arran de la proposta del regidor Llambies, que demanava si era possible el repartiment d'obrers aturats entre tota la feina que hi havia, amb la finalitat d'alleugerir la situació i malestar dels aturats . El regidor Noguera va demanar que es convidara els propietaris majors contribuents, perquè proporcionaren els jornals o mitjans d'ocupació dels obrers aturats"' . A Pego va anar el delegat provincial de treball, per presidir una reunió que es va fer al gener del 1934, amb representants d'exportadors de taronja, de la societat Unión Agrícola, de la Asociación Profesional de Labradores, dels patrons, de la Unión Obrera de Profesiones varias i Sociedad de Trabajadores de la Tierra, que acordaren : 1- A partir d'aquesta data quedava derogada la clàusula que en el pacte de treball subscrit davant del gobernador civil de la província, amb data 20 d'agost del 1932, fent referència a la col .locació d'obrers per torn rigorós, i quedava virtualment dissolta la borsa del treball d'aquesta localitat .

'52.- ySERN LAGARDA, LL ., 1987, p . 71 .

153.- VEG& NASANA, E ., 1987, p . 270-271 .

154 .- LL .A .ÀND . 19-1-1934 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

15 0

2- Com a compensació s'estableix la formació d'una comissió mixta composta pel vocal obrer de cadascuna de les dues societats obreres que anaven a aquest pacte, i dos vocals patrons, elegits lliurement per les entitats representades, la presidència unànimement es proposa a favor del delegat provincial de treball . La comissió, en un termini de 8 dies, faria un cens obrer dels caps de família vertaderament necessitats, que sols comptaren com a mitjà de subsitència amb el seu treball personal o jornal . 3- Aquest cens obrer quedaria garantit en el seu treball, en primer lloc per la inversió de la dècima, en segon pels treballs que l'Ajuntament portara a cap, i en tercer pels treballs que els patrons hagen de fer amb preferència a qualsevol altra contractació d'obrers, de tal manera que els inscrits en aquest cens no manquen mai de jornal . 4- Amb les excepcions a què es refereix la Llei i Reglament del 27 de novembre del 1931 referent a col .locació obrera, els patrons, coberta la relació anterior, podien contractar lliurement els obrers que necessiten en els llocs que la comissió de l'oficina determinara . Segons manifestava la junta de la DRA, en un article titulat "Obras, que no palabras" :

"Pero afortunadamente todo pasó ; ya no hay Bolsa . Ahora toca a los ricos, haciendo honor a sus palabras

no abandonar a los obreros, y de un modo especial a aquellos que permanecieron fieles, sin contaminarse

del virus socialista ; ahora que ya se puede contratar libremente, deben esforzarse todos en dar

jornales, y cada cual, en la medida de sus fuerzas, ocupar a los obreros en el mayor número posible .

Sabemos que la perspectiva económica no es muy halagüeña; que la naranja base de la riqueza local, no

va tan bien como fuera de desear ; y que las reservas no son abundantes por las muchas empresas y

mejoras realizadas en los campos en años anteriores ; más esto no es bastante razón para dejar

desamparados a los obreros . Hace muchos días que se quedan sin jornal centenares de trabajadores ; antes

cabía la excusa, no siempre admisible, de que por la lluvia y la nieve no se podían realizar

operaciones agrícolas ; pero hoy, pongámonos la mano en el pecho, y veremos como precisa sacrificarnos

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

. un poco y dar algunos jornales . Parece que embriagados en el triunfo, se haya olvidado todo'1155

Però amb la supressió de la borsa de treball, no s'havien solucionat els problemes, tot al contrari, la dreta var haver de reconèixer que seguia existint una gran quantitat de famílies pobres que no tenien feina . Per a pal .liar la situació es va convocar una sessió extraordinària del ple de l'Ajuntament al febrer del 1934156 , amb l'objectiu d'aprovar un crèdit per a atendre l'intens atur obrer de la vila amb l'execució d'obres municipals . L'alcalde socialista va dir : "todos conocen que no es posible que continue la situación de malestar social de la villa por falta de trabajo y jornales" . En la discussió el regidor socialista Fernando Alemany va manifestar que es donara treball amb preferència als aturats diàriament, i el radical Pascual Estela, va insistir que si els patrons foren al torn rigorós tot estaria solucionat . Finalment, l'alcalde afirmà que era un assumpte d'humanitat que no admetia ajornament, ja que tots sabien que hi havia molts obrers agrícoles que estaven des de feia mesos sense guanyar jornal i en situació desesperada . S'acordà l'habilitació d'un crèdit de 10 .000 ptes ., que es dedicaria als obrers aturats i a obres municipals d'absoluta necessitat . Es nomena una comissió distribuïdora dels diners per a realitzar les obres, de la qual formaven part un regidor de cada grup : el radical García Cerdá, de la DRA Carlos Server i Fernando Alemany dels socialistes . Aquesta havia d'emprar els membres de les famílies pobres, la qüestió consistia a saber quantes n'hi havia i qui eren . El seu nombre el 1934 estava al voltant de 450, i variava segons la font d'informació entre 461 157 i 437158 , xifra que donava la junta de beneficència i sanitat en

155- El Eco de la Marina, Pego, 14-1-1934. 156 .- LL.A.ÀMP. 6-2-1934.

15'.- LL.A.A». 8-2-1934 .

156 .- El Eco de la Marina, Pego, 10-2-1934.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

15 2

confeccionar el seu padró de famílies pobres que no treballaren . De tota manera, quedava oberta la llista per a excloure'n aquells pobres que per alguna denúncia es demostrara que no ho eren . La dreta criticava aquesta gran quantitat de pobres de solemnitat . Cal tenir en compte que al gener del 1934 n'eren només 207, segons la comissió mixta permanent del cens de necessitats, que diàriament resolia les reclamacions i les noves inclusions159 . El 1933 el padró de famílies pobres confeccionat per les juntes de beneficència i sanitat sols ascendia a 156 famílies'-"° . També posava objeccions la dreta al crèdit que s'havia habilitat pels pobres, i culpava a l'alcalde socialista que si continuava en l'alcaldia augmentarien els pobres i famolencs, i afegien :

"Vaya haciendo alcantarillas, colocando docenas de obreros en zanjas, esparciendo pesetas a voleo,

difuminando transferencias y agotando capítulos del presupuesto; vengan obras y más obras, que a la mar

va quien paga ; no es necesario preocuparse de lo que cuestan, ni del modo y forma de realizarlas, ni

de lo que rinden los jornales ; eso ya lo averiguarán sus sucesores, que atentamente, aunque usted no "1 . lo vea, van tomando notas para un futuro que se acerca ; la revisión de las obras y su coste" 1

De nou en el mes de juny del 1934, igual que havia ocorregut el mateix mes de l'any 1933, els camperols es declaren en vaga . En aquesta ocasió s'emmarca dins de la vaga general que massivament va recolzar la FNTT . Segons A . Bosch, aquesta vaga del mes de juny del 1934 fou el moviment més important del camp valencià durant els anys de la República` . Tanmateix, sols l'hem constatat a un poble de la comarca : Pego, on la Societat de Treballadors de la Terra va acordar declarar la vaga general el dia 5 de juny i l'alcalde fa un

'5s .- El Dia d'Alacant, 23-1-1934 .

'so.- LL.A.AHP. 8-4-1933.

'6' .- El Eco de la Marina, Pego, 24-2-1934.

162- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1993, p. 282 i 301 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

153

ban anunciant la seva il .legalitat163, ja que s'havia declarat 1' estat d'alarma. En informar 1' alcalde al ple que es va fer el dia 1 de juny`, el regidor radical Antonio Ortolá va manifestar que no era assumpte del ple i per tant no havia d'estar en l'ordre del dia, era sols competència de l'Alcalde i tota la responsabilitat era d'ell . L'alcalde socialista Aquilino Barrachina, va manifestar que tenia obligació de donar a conèixer a l'ajuntament l'existència d'una vaga en el poble, i quant a la responsabilitat, no estava declarada il .legal la vaga, quan la Societat de Treballadors de la Terra va presentar l'ofici per demanar el permís . De tota manera, la vaga de camperols va fracassar, però varen aparèixer diferents rètols subversius contra el Govern i la Guàrdia civil en les façanes de les principals cases de la població, i es va incoar l'oportú atestat per conèixer els autors` . Arran de la declaració de vaga general, acordada per la Societat de Treballadors de la Terra, es produïren tot un seguit d'incidents més o menys violents a Pego, com 1'explosició en la matinada del dia 11 "de un petardo o bomba cargado de metralla", en la màquina de vapor per a reg situada en la f inca de la partida Racó de Bocha de Ventura Ferrando Bañuls, que va destruir en part la maquinària i l'edifici ; es van valorar els danys en 1 .500 ptes .166 . La major part dels incidents eren adjudicats als socialistes i als ugetistes, en concret tenim constància de les acusacions que arribaren al jutjat amb càrrecs contra membres del PS, els quals foren empresonats, per haver realitzat les pintades que segons ells "contenían frases injuriosas contra las autoridades y cuerpos del estado especialmente la guardia civil" . Foren pintades en la

,63._ El Eco de la Marina, Pego, 9-6-1934 .

'64.- LL .A .AAP . 1-6-1934 .

's5 .- El Día d'Alacant, 12-6-1934.

166 ._ AHP. AG lligall 16 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

15 4

matinada del 10 de juny del 1934 . L'atestat de la guardia civil deia :

"E1 procesado Juan Bautista Pons Torres, escribió con pintura encarnada en varias casas del pueblo de Pego letreros siendo alguno de ellos, como el puesto en la fachada del cine Pathe del siguiente tenor: -muera la guardia civil, que son los asesinos de los trabajadores-, injurioso para la referida institución" .

L'alferes de la comandància que es trobava de servei va declarar :

"( . . .)que en distintos sitios de esta localidad se habían escrito en las fachadas de varias casas letreros alusivos a la huelga de campesinos y excitando a los obreros al paro, en uno de ellos decía - empuñar las armas viva la revolución-" .

Segons l'advocat defensor del processat, aquest sols havia escrit en part els rètols del carrer Atzaneta i Barranquet que deien : "Obreros del mundo uniros todos a la revolución social", "Hay que morir luchar antes que ser esclavos", "Camaradas siempre adelante a la revolución social viva Largo Caballero" i "Trabajadores hay que matar a todos los asqueroles" . La realització de pintades no era un fet inusual a Pego, ja que a banda d'aquestes, n'hi havia moltes més escrits per tot el poble` . Però el més greu de tots aquests incidents fou el del 5 de juliol del 1934, amb l'explosió a les 3 de la matinada d'una bomba de gran potència al balcó de la casa on estava instal .lat el Jutjat d'Instrucció del Partit i en el qual tenia la casa el jutge Tomás Ogayar Ayllón i la seva familia . Tant en el carrer, com des de

's'.- Aap. AG. lligall 10. Les pintades que hi havia en els carrers del poble deien: "Viva los conunistas" . "Madres, pensad en la guerra de Marruecos" . "Abajo los farsantes de la revolución" . "Abajo el gobierno actual". "Viva Lenin Español" . "Muera Samper" . "Viva el comunismo español". "La perdición de España está en el clero", "Mueran los farsantes", "Viva el comunismo que es la salvación de los trabajadores" . "Muera el gobierno actual". "Hay que empuñar las armas, obreros". "Viva Largo Caballero". "Trabajadores hay que defender el pan de vuestros hijos". "Viva la revolución social". "Hay que repartir el pan entre los obreros" . "Trabajadores adelante la lucha campesina" . "Hay que acabar con el fascismo". "Muera el tirano". "Trabajadores adelante con la revolución" .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

15 5

llAjuntament condemnen l'atemptat que anava dirigit contra l'autoritat que encarnava la persona del jutge . Va causar enormes destrosses en la façana i miraculosament no hi hagué desgràcies personals . El fet va causar indignació, i la família va rebre testimonis d'afecte de tot el poble, sense distinció de matisos, ja que no s'explicava ningú el succés, que poguera haver estat de conseqüències fatals . Arran de l'incident en les planes del setmanari local, i en un article titulat "¿Hasta cuándo . . .?", es deia textualment :

"Hasta cuándo va a durar esa guerra incivil, esa guerra a muerte, en que estamos metidos todos los

españoles? ¿Hasta cuándo vamos a dejar de odiarnos unos a otros, de aborrecernos, de 168 . maltratarnos?"

En un altre article titulat "Lo del día", fan un paral .lelisme entre el que ocorria al país i el que havia passat a Pego :

"Vamos por este camino abocados a una lucha fratricida, cuándo en nuestra localidad se toman los

ciudadanos el recurso de su propia acción, pues el día que la metralla de estos artefactos, que en

adelante probablemente estallarán de una manera periódica, se cebe en vidas e intereses . . ." .

Li culpen, des de la dreta, tot aquest malestar social a l'alcalde socialista, i li demanen-li que se'n vaja per veure si altres aconsegueixen restablir l'ordre públic, aprofitant per dedicar tot tipus de pejoratius als socialistes . Segons un article de Candido Poquet Ruíz en El Eco de la Marina :

"( . . .) Sí ; a eso hemos llegado en Pego . Ho otras podían ser las consecuencias de tantas predicaciones

disolventes; predicaciones encaminadas a soliviantar a las masas induciéndolas al odio y a la

insubordinación; enseñándoles a no respetar a las personas ni a las cosas ; envenenando sus almas con

promesas irrealizables; llenándoles de ideas descabelladas, que al chocar con la realidad, no podían

'68.- El Eco de la Marina, Pego, 7-7-34 . El Día d'Alacant, 7-7-34 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

156

producir otra cosa que los hechos inhumanos que venimos padeciendo y presenciando desde hace tiempo,

patentes de crueldad, ignominia y barbarie .

( . . .) ante el bárbaro atentado ( . . .) . Es el tercero de la serie; fue el primero contra la Comunidad de

Religiosos Franciscanos (espíritu sectario) ; el segundo contra la propiedad privada (odio a la

propiedad) ; el tercero contra el señor Juez (odio a la autoridad) ; hé aquí reflejadas claramente las

tres características principales de la propaganda anárquica, comunista o socialista, que sin cesar y

desde tiempo venimos padeciendo" .

Continuen demanant-li a l'alcalde socialista que acabara amb aquest ambient anàrquic i que se'n vaja "para que volviera el prestigio a la autoridad, y al poble su vivir tranquilo" . Després de la repulsa manifestada per l'Ajuntament en ple, la comissió de les belleses amb l'alcalde socialista Aquilino Barrachina, el secretari i el president del consell local, visitaren el jutge d'instrucció en desgreuge, homenatge i adhesió per l'atemptat` . El governador va enviar immediatament un telegrama al cap de les forces de la Guàrdia Civil de Pego, perquè activaren les indagacions per descobrir l'autor o els autors - de l'atemptat, i afirmava que no estava disposat a consentir aquesta classe d'atemptats personals` . Com hem esmentat, l'alcalde socialista de Pego, segons afirmava la dreta, era el que desestabilitzava i el que fomentava amb les seves mesures la conflictivitat i l'enfrontament . En ser destituït, va venir un delegat de l'ordre públic a Pego, Ángel Gozalvol'1 , immediatament s'acaba amb el problema, i se soluciona de manera momentània, es dóna treball 4 dies a la setmana, a 72 jornalers d'absoluta necessitat, i es dóna per part dels patrons agrícoles totes les facilitats . Però al dia següent, una multitud d'obrers li demanaven treball al delegat de l'ordre públic, es

`se.- El Eco de la Marina, Pego, 14-7-34 .

"°.- Diario de Alicante, 6-7-34 i 8-7-34 .

"'.- El Eco de la Marina, Pego, 25-8-1934.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

15 7

confecciona una nova llista que ascendia a un total de 150 persones . No acaben, per tant, els problemes d'atur, ni els d'enfrontament social amb el canvi de govern municipal . A 1' octubre del 1934, en informar el govern civil d'Alacant que la tranquil .litat en la província era absoluta després dels successos ocorreguts a Astúries i Catalunya, va esmentar com a excepció els xicotets incidents, com l'explosió d'una bomba a Pego en la casa particular de Juan i Carlos Mengual, germans del diputat provincial Eduardo Menguall'2 . La bomba havia estat col .locada en el terrat de la casa . Els desperfectes foren grans, la premsa de la dreta deia que :

"E1 pueblo todo mostró su unanime protesta por el vandálico hecho. Acudieron fuerzas de la Guardia

Civil que dió una batida, deteniendo a unos sujetos que militan en el campo socialista y que se

distinguen por sus tendencias revolucionarias""' .

L'encarregat de descobrir els autors fou el jutjat militar d'Alcoi, que va enviar al capità Honorio Jarabo, al sergent Francisco Aguilar, i al comandant Moraga per a prosseguir l'incoat amb motiu dels successos dels dies 6 i 7 . Detingueren i tancaren a Alcoi els més significatius directius socialistes, entre ells l'alcalde socialista, Aquilino Barrachina, que ja havia estat suspés del seu càrrec . Passat aquest succés la tranquil .litat era completa a Pego, malgrat estar tota una setmana sense forces de la guàrdia civil, que estaven a Dénial" . Tanmateix, no tenim constància de l'existència de problemes tan greus com els de Pego, a Dénia els anys 1933-34, malgrat 1'empijorament de la crisi . Efectivament continuaren signant-se les bases de contractació entre patrons i

"2.- Havia entrat con a diputat provincial en substitució del radical Antonio Ortolá . Eduardo Mengual Sendra era correligionari de la DRA, s'informa d'aquest esdeveniment en El Eco de la Marina, Pego, 10-2-34 .

"3.- El Día d'Alacant, 13-10-34 .

'7a .- El Día d'Alacant, 24-10-34 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

15 8

obrers pels diferents sectors, i mai es va implantar la borsa de treball . La UGT i la Unión Obrera Dianense, a l'abril del 1934 donen a conèixer les seves bases per a la secció de camperols, entre els seus punts continua la jornada màxima de 7 hores i s'hi veu clarament el poder de les sindicals, ja que entre altres coses deia :

"Advertimos a los patronos que no trabajaremos con obreros no afiliados a nuestras secciones. Los

patronos contratarán el personal en los sindicatos y en las sucursales . Caso que las secciones de

campesinos no pudieran facilitar los obreros necesarios para el trabajo, los patronos podrán contratar

personal de fuera, y para ello necesitarán un certificado de dichas secciones afirmando estas que no 5 . les pueden servir"1'

Entre les notícies aïllades de conflictes el 1934 a Dénia, sabem que al juliol del 1934 el president de la secció de camperols de la Unión Obrera Dianense, Bartolomé Ivars Arbona, fa un manifest que es reparteix per la via pública, en el qual convida a l'assemblea que s'havia de fer en el Teatre Circ Cortis per a tractar sobre un conflicte laboral provocat pel propietari, el senyor Company, segons deien "por su conducta ávara, exigiendo a los campesinos que trabajaran media hora más diáriamente, sin ninguna retribución", com que els treballadors s'havien negat foren acomiadats 176 .

2 .3 .4 . Conflictes sorgits el 1935 per la inclusió de Pego en la Federació Sindical d'Agricultors Arrossers Com ja hem esmentat abans, al maig del 1933 hi hagué un gran malestar social a Pego, una de les causes que el va provocar va der el decret que creava la Federació Sindical d'Agricultors Arrossers, incloent Pego en aquesta federació, fet que suposava que des de Madrid s'establia el preu mínim de l'arròs . Segons A . Bosch açò

"5 .- An . CWS. lligall 13 .

"s .- AMD. lligall 214.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

15 9

representava una solució per als llauradors d'aquest sector` . Tanmateix, a Pego no eren d'aquesta opinió . En presentar-se a Pego un delegat del Ministeri d'Agricultura per a crear el Sindicat Arrosser, el poble es va oposar unànimement, i va redactar unes conclusions en les quals es demanava l'exclusió absoluta de Pego de la f ederaciól'$ . Al setembre del 1933 a conseqüència de les reunions que es portaren a cap a l'Ajuntament, convocades pel delegat del Ministeri d'Agricultura, per constituir el sindicat arrosser, l'associació professional de llauradors de Pego va convocar una assemblea de cultivadors d'arròs, que va tenir lloc en el Cine Paté amb gran assistència de públic . Parlaren Carmel Giner i Emilio Pérez, i per unanimitat s'aprovaren unes conclusions que foren envidades al govern i a la federació sindical, alguns dels punts deien :

1- Que després d'estudiar els decrets del 17 de maig i el 19 d'agost del 1933, i el reglament pel funcionament del sindicat local arrosser, redactat per la federació sindical d'agricultors arrossers, els trobem perjudicials per als interessos de Pego, per no haver fixat prèviament el preu mínim de les dues classes d'arròs, Benlloch i Bombón, que es cultiven en aquesta zona, de qualitat superior sobre els altres de la Ribera i l'Ebre . 2- Que el cost del cultiu en aquesta zona era major que en les altres, fins a l'extrem que els preus fixats per la federació, suposen una gran pèrdua en la producció local, estableixen com preus mitjans, per a cent quilos, de 35 a 40 ptes . el Benlloch i de 60 a 70 ptes . el Bombón, per ser aquestes espècies, arròs de luxe que es consumeix exclusivament en el mercat nacional . 3 - Que el Govern facilite la venda d'aquests arrossos, i sancione els elaboradors i intermediaris que el presenten en forma adulterada .

"'.- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1993, p. 251.

"8.- LL.A.ANP. 6-9-1935.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

160

6- Els cultivadors d'arròs, de la zona de Pego, si no accepten les conclusions anteriors, sol .liciten l'exclusió de la zona, de la sindicació forçosa, de la federació sindical d'agricultors arrossers . Arran de l'assemblea El Eco de la Marina, diu en to irònic :

"Querían los socialistas constituir ellos solos el sindicato arrocero . Se fue el Delegado a consultar

a la superioridad, no tenemos sindicato""` .

I efectivament, no tornem a tenir notícies d'aquest sindicat arrosser fins al 1935, quan paradoxalment governa ja la dreta tant a nivell estatal com a Pego . Sorgeixen conflictes quan en La Gaceta de la República, del 22 i 31 d'agost del 1935, s'establia el preu mínim de l'arròs, de nou es reivindica l'exclusió de Pego del sindicat, i es crea gran malestar pel retard d'aquesta exclusió . La conflictivitat més forta es va produir els dies 4, 5 i 6 d'octubre, i es desplaça a Pego els guàrdies d'assalt, però segons afirmaven les autoritats municipals, no es va alterar gens ni l'activitat, ni la tranquil .litat . L'alcalde de la DRA, Eduardo Sendra, va dirigir al president del Consell de Ministres, al ministre d'Hisenda, de Governació, d'Agricultura i d'Obres Públiques, el telegrama següent :

"Fuerzas vivas ésta, piden haga llegar V .E . angustiosa situación creada modestos agricultores arroz

consecuencia tardanza excluir Pego de la Federación Sindical de Agricultores Arroceros, transacciones

entre molineros i agricultores, nulas . Ruego dicte normas dejando libre concentración arroz esta

. población"""'

L'alcalde va descriure per escrit al governador civil com es desenvoluparen els fets ocorreguts amb motiu de l'arribada d'un delegat de la Federació Sindical d'Agricultors Arrossers, que

"9 .- El Eco de la Marina, Pego, 16-9-1933 .

' 8° .- El Día d'Alacant, 9-10-1935 i 10-10-1935 . LL.A .AMP . 4-10-1935 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

Sol .licitava les guies de compra-venda, per a exigir un cànon :

"Se congregaron todo el pueblo en masa, en la plaza del ayuntamiento dirigiendose a la fonda donde se

hospedaba aquel delegado, pidiendo su salida inmediata de la población, intentando asaltar la fonda,

y produciendo daños en los cristales de entrada, sin que ocurriera nada . En el ayuntamiento el alcalde

recibió una comisión de vecinos, representantes de los manifestantes, pidiendo a la alcaldía, que se

ausentaran de la Villa el supuesto delegado, hasta que se realizaran las gestiones en el Ministerio de

Agricultura, advirtiendolos que incurrían en responsabilidades, si se manifestaban tumultuosamente. En

el mismo acto, requerí la Guardia Civil, dandole cuenta de los sucesos que se desarrollaban,

contestando el Guardia de puertas, que la fuerza estaba ya en la calle. Para calmar los ánimos, salí

al balcón de la casa consistorial, dirigiendo la palabra al pueblo, calmandolos . Todo esto ocurrió en

el espacio de cinco minutos y fue en aquellos momentos cuando la alcaldía, previsora de que no se

alterara más el orden público se trasladó personalmente a la fonda donde se alojaba aquel señor .

En la mañana de hoy, y al enterarse el pueblo que el supuesto delegado, continua en la Villa, los

agricultores y productores de arroz se han negado a realizar ninguna operación, encontrandose por

tanto, paralizada la vida económica de la población, e irrogandose grandes perjuicios, pero la

tranquilidad es completa en la Villa""" .

També el 9 d'octubre va explotar un petard a la casa de camp anomenada Quintana, sense que el jutjat haguera descobert quins eren els autors182 . Finalment, les Corts de la República, el dia 23 d'octubre del 1935, aprovaren la llei que excloïa Pego de la Federació Sindical d'Agricultors Arrossers . Les autoritats municipals afirmaven que l'exclusió fou possible gràcies a la "brillante intervención y al apoyo entusiasta del diputado a Cortes por la provincia Juan Torres Sala", que era de la DRA . I així el ple en sessió extraordinària, i per unanimitat va acordar :

"Declarar hijo adoptivo y predilecto de la Villa de Pego al diputado a Cortes por la provincia de

Alicante rotulando con su nombre una de las principales calles de esta Villa. Que se le extienda un

's' .- LL .A .AMP . 9-9-1935 .

'82 .- AHp. AG . lligall 29 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16 2

artístico pergamino entregandosele de una manera solemne, por sus reiteradas intervenciones en defensa

de los intereses de esta villa y en especial el haber conseguido la exclusión a Pego de la Federación

Sindical de Agricultores Arroceros" .

Quan Juan Torres va anar a Pego el dia 26 d'octubre del 1935, l'Ajuntament li va oferir un homenatgel83 , tal com havien acordat, adornaren els carrers per on havia de passar la comitiva, declarant-se festa el dia a tots els efectes, i obsequiant-lo amb un lunch d'honor en el saló de sessions de la Casa de la Vilal84 .

'es.- AMEU GUILLEN J . 1986, p. 115. Diu que aquest acord de "Hijo adoptivo y predilecta", va estar en suspens durant la guerra i li va ser lliurat el pergamí on se'l nomenava després d'acabat el conflicte bèl.lic.

'84.- LL.A.AMP . 25-10-1935 i 2-11-1935.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16 3

2 .3 .5 . Les reivindicacions laborals i els enfrontaments socials de l'any 1936 . De nou en canviar el poder polític municipal l'any 1936 i després de les eleccions del Front Popular, la situació torna a variar en molts pobles i es tornen a aplicar mesures laborals que s'havien suspés . Per Decret del 29 de febrer del 1936 del Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió, el govern volia acabar amb l'estat de violència produït pels fets polítics i socials que havien pertorbat el país, i en l'article primer deia :

"Todas las entidades patronales, ( . . .) se hallan obligadas a readmitir a todos los obreros empleados

o agentes que hubieran despedido por sus ideas o con motivo de huelgas políticas, a partir del 1 de

Enero de 1934" .

A Dénia es va intentar aplicar el decret a uns treballadors de la CWS, però el representant de l'empresa va al .legar que els obrers que reclamaven no havien treballat a l'empresa des de l'any 1932, a més deia :

"Aunque el tiempo de reclamar es fuera del Decreto, no fueron despedidos sino que ellos abandonaron el

asunto que no implicaba a esta entidad y en una huelga declarada ilegal por las autoridades

competentes" .

A més aclarien que la feina que ells proporcionaven era eventual i encara que el personal era el mateix totes les temporades, n'hi havia prou que no tornaven per haver tingut la sort de trobar un treball permanent . Segons ells, la CWS a Dénia sempre havia defensat les bases de treball fins quan volien rebaixar els jornals durant la temporada del 1935, i es negaren rotundament` . Les reclamapions en els mesos posteriors a les eleccions de febrer es portaren a cap en molts pobles, a Pego davant d'unes

1135 .' AMID . CWS . lligall 13.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16 4

eleccions municipals a l'abril del 1936, que mai arribaren a fer, en una sessió de ple el regidor socialista José Alarcón demana :

"Se procure exacto cumplimiento de las bases acordadas entre patronos y obreros y que no haga

selecciones en la contratación de obreros, debiendose requerir a los patronos para que se cumpla lo

estipulado o que aporten dinero para que se aminore el paro realizando obras municipales como se

verifica en alguna población, ya que no se puede tolerar lo que actualmente realiza la clase patronal

de esta villa, que ya coacciona con vistas a las elecciones municipales" .

Es recorre de nou a solucionar l'atur mitjançant les obres públiques, malgrat haver demanat de forma reiterada dels poders públics subvencions per a aminorar-lo i en diferents situacions polítiques, es tornà a sol .licitar a l'abril del 1936 "con destino a la inmediata construcción del nuevo grupo escolar, alcantarillado general, carretera de Oliva a Pego, juzgados y cantina escolar"` . La situació a Pego era molt tensa i al maig en fer a l'Ajuntament una reunió entre patrons i obrers per a resoldre l'atur obrer, s'amotinaren a la plaça gran quantitat de persones pertanyents a ambdos bàndols polítics, i es donaren colps, en intervenir la força pública per a dissoldre'ls un guàrdia civil va disparar, segons deia l'atestat, de manera involuntària, i va ferir tres persones` . De nou sorgeixen problemes amb els contractes d'obrers sense haver respectat el registre de col .locació, com a Benissa, on al juliol del 1936, s'obrin diferents expedients per les denúncies formulades per la UGT per incompliment del decret del Ministeri de Treball de 26 de març del 1936188 . El mateix va ocórrer a Pedreguer, on des del 1935 s'havía intentat que funcionara la borsa, però els patrons s'havien negat . En canviar el govern municipal i quan l'alcalde representant del front popular era de IR, al maig del

186.- LL.A.AHP. 25-3-1936 i 1-4-1936.

's'.- AHp . AG. lligall 56. '' ea.- AB. lligall 497.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16 5

1936, el delegat provincial de treball li comunica que havia estat denunciat per la UGT, per incompliment del decret del 26 de març del 1936, sobre col .locació obrera en l'agricultura i remuneració dels obrers, i se li ordena que s'atenga a les disposicions del decret i a les bases de treball provincials . L'alcalde va ordenar que s'imprímíren uns bans, en els quals es donaren a conèixer aquestes bases . En aprovar les de les labors de la terra, l'alcalde de IR Roselló va manar que es col .locara una còpia de les bases en els casinos i els bars de la localitat, i que a més s'afegira una nota al final per demanar als treballadors aturats que acudiren a l'Ajuntament a inscriure's a la borsa de treball . El nou decret establia que la col .locació obrera es fera per torn rigorós, però els patrons s'hi oposaren . Davant les discrepàncies, al juny del 1936 l'alcalde va viatjar a la delegació provincial del treball d'Alacant, juntament amb la representació dels patrons i els obrers, per a veure com havía de funcionar la borsa` . A la comarca no tenim noticies d'ocupació de terres per part de camperols, sols tenim constància d'un cas a Dénia, on uns deu homes començaren a treballar al juny del 1936 una finca propietat d'una súbdita britànica, Hawes, i li exigien que els pagara a 5,25 ptes . el dia . El cònsol britànic de Barcelona es va dirigir a l'alcalde de Dénia per demanar-hi que protegira els interessos d'aquesta persona, ja que ella tenia el terreny arrendat a un treballador de Dénia . Aquest fet responia a la manca de treball, i per altra banda a l'aplicació del laboreo forzoso, i pel qual no podia estar cap terra sense treballar . De 1' aplicació d'aquest a la comarca, sols coneguem un cas a Dénia i d'altres a Benissa . Se li crida 1' atenció al propietari de la finca Plana de Gavilá de Dénia, al juliol del 1936 . Aquest va respondre al president de la comissió de policia rural, i li va explicar que la finca es trobava immersa en un procés judicial, i fins que no acabaren els tràmits i es decidira qui era el seu propietari, no podia atendre el cultiu de

,e9.- LL.A.ÀMPE. 22-5-1936 i 12-6-1936 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16 6

la finca, o les aplicacions industrials, ja que havia adquirit el terreny pel seu subsòl, apropiat per a la fabricació de ciment portland artificial, i manifesta :

"No es de lugar la denuncia de las personas que han impedido el desarrollo normal de la Sociedad de

Cementos Portland Diana, ( . . .) . La finca Plana de Gavilá, como la finca Fortín estan ofrecidas por el

que suscribe a entidades financieras que posibilitan el levantar en los terrenos del Fortín una fàbrica

de cemento portland, que dando permanente ocupación a centenares de obreros dianenses, consentiria

levantar el actual deprimido nivel de la construcción en la comarca oponiendo al precio abusivo del

bloque de los cementistas, el más bajo y justo que consentiria la fabricación del cemento " .19° dianense

A Benissa la policia rural denuncia al maig del 1936 una sèrie de finques que no estaven treballades" . Però els fets més greus d'aquests mesos anteriors a la guerra foren els ocorreguts a Dénia i a Xàbia . Al juny del 1936, es planteja a Dénia una vaga general, el dia 12 va visitar aquest poble el delegat del governador civil per solucionar assumptes d'ordre públic, com a conseqüència d'aquest conflicte l'alcalde José Montserrat, de IR, deixa el càrrec, i passa a ocupar-lo el socialista Salvador Beltrán . El mateix dia de la seva elecció com a alcalde, el 28 de juny, va anar a Xàbia per parlar amb el delegat governatiu que en aquells moments es trobava allí, i per veure la manera de resoldre la vaga general plantejada a Dénia, però no va arribar a cap acord i al dia següent va viatjar a Alacant per parlar amb el governador192 . La CNT va fer una assemblea general en el saló Moderno, per a donar compte al poble de la marxa de la vaga que sostenien els treballadors de Cubiertas y Tejados S .A ., contractistes del moll d'atracament . Informaren de la demora de les negociacions sense arribar a cap acord, amb un caire de marcada

uso .- , AMD lligall 612.

'9' .- AMB. lligall 497. '92 .- LL .A .ÀMD . 18-7-1936 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16 7

passivitat, i d'incalculables perjudicis per a Dénia . L'empresa, segons els rumors, estava disposada a oferir en part el que demanaven els obrers, però estaven pendents de la intervenció de l'alcalde per a arribar a una solució193 . Entre les condicions dels vaguistes per a anar a treballar, estaven els punts següents : 1- jornals de conformitat amb el governador civil a 7,50 ptes . els peons ; 2- la setmana de 44 hores ; 3- els jornals de la setmana de vaga a cinc dies . Les condicions foren presentades a l'alcalde i aquest les va remetre al governador perquè les estudiara, tanmateix . el 30 de juny encara no s'havia resolt el conflicte194 La crisi de treball a Dénia, va arribar a uns extrems que la societat de patrons forners es va dirigir a l'Ajuntament en els termes següents :

"Conocedores de la grave crisis de trabajo por que atraviesa la ciudad con el consiguiente paro

forzoso, y con el fin de cooperar, en cuanto del elemento patronal panadero depende, a hacer más

llevadera la desgraciada situación en que se encuentran los obreros parados, han acordado rebajar en

cinco céntimos el precio de tasa por kilógramo del pan denominado familiar, o sea, a 55 céntimos

kilo"` .

El mateix mes de juny del 1936 va sorgir a Xàbia un conflicte greu, pels problemes existents en aquest poble a causa de l'atur forçós, i pel qual s'havia de pagar als obrers una sèrie de jornals tot i que no anaren a fer la feina . Els protagonistes dels incidents acabaren en el jutjat i en l'audiència provincial, tot just abans de l'inici de la guerra . Es produïren els desordres públics de la manera següent, segons la versió del delegat governatiu :

"En Jávea en las primeras horas del 28 de junio de 1936, unos grupos de individuos afiliados a

193 .- El Día d'Alacant, 15-6-1936.

194- AMD. lligall 214 .

195 - LL .A .AMD . 18-6-1936 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16 8

Fraternidad Obrera, en actitud violenta, iban recorriendo la población y obligando a los patronos al

pago de unos jornales no devengados, bajo la amenaza de que si no les pagaban o los matarían o

quemarían sus edificios y estos grupos capitaneados por Juan o Francisco Albisu Uranga en actitud

levantisca, actuaron llegando a quemar la casita de campo propiedad del alcalde de Jávea Jaime Buigues

Buiques, valorado según su dueño lo perdido en unas 3500 pesetas, estando detenidos Joaquín Mengual

Torres, Domingo Vallés Vallés, Rafael Buiques Diego y José Miñana Ortolá, no estando aún detenido Juan

Antonio Albisu Uranga y dos que lo acompañaban que se les supone autores del incendio" .

La gravetat dels fets no va sorgir de manera espontània, segons les declaracions que anaren produint-se en el sumari . L'alcalde de Xàbia, acompanyat per Rafael Bover Albi, s'havia traslladat a Alacant uns dies abans dels desordres, el dia 23 de juny per a entrevistar-se amb el governador civil, i demanar que enviara un delegat que solucionara la qüestió social del poble . Li exposaren la situació existent entre els patrons i els obrers, i li van donar per escrit els punts més conflictius perquè es buscara una solució . Entretant, alguns patrons presentaren denúncia a l'Ajuntament davant les coaccions que sofrien dels obrers, com la dels veïns de Gata i els propietaris d'una finca a Xàbia Sebastian Fullana Llopis i Matias Signes Monfort, que deien :

"Desde hace varios días vienen sosteniendo sin necesidad puesto que sus tierras las tienen en perfectas

condiciones de labores, los obreros que les enviaban diariamente del sindicato en número que oscilaba

entre 5 y 2, y que según puede comprobarse generalmente estos obreros no podían efectuar trabajo alguno

por estar ya hecho, y además por ser terreno de monte con pinos y almendros retirándose generalmente

después de haber hecho acto de presencia durante varios días'y que en la tarde de ayer se les presentó

a los que hablan dos individuos llamados Uranga y el otro conocido por el Perdiquet los que les dijeron

que venían a cobrar la totalidad de los jornales que les adeudaban a los obreros y que según ellos

ascendían a bastantes pesetas y como les extrañase a los que hablan tener pendiente esta deuda ya que

siempre habían satisfecho todos los jornales y últimamente no habían trabajado ni tenían conocimiento

que lo hubiesen efectuado obrero alguno se lo expusieron, y entonces les dijeron que si para el lunes

próximo o sea el día 29 no habían satisfecho las pesetas que les pedían les prenderían fuego a la finca

llamada Guardia, y ante el temor de que lo cumpliesen se presentaron ante el ayuntamiento a presentar

la denuncia" .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

16 9

Segons les declaracions d'uns afiliats a la UGT, davant el delegat governatiu el mateix dia 28 de juny :

"Que hace tiempo los patronos y obreros firmaron de común acuerdo un contrato para resolver el paro

existente en el cual los patronos se comprometían a dar 95 jornales semanales a los obreros y que desde

hace unas 4 semanas a pesar del citado contrato algunos patronos se niegan a admitir a los hombres y

por consiguiente al pago de jornales pero que hasta ahora han recibido los jornales devengados por los

obreros que no fueron admitidos por algunos de estos patronos de manos de Rafael Bover que los

entregaba al declarante el que como secretario los distribuía a su vez entre los indicados obreros,

ignorando el que habla si eran o no estos fondos de la procedencia del alcalde y hoy les manifestó

tanto a él como al presidente Rafael Buigues Diego la imposibilidad de poder seguir entregando la suma

devengada correspondiente a los jornales de estos obreros no admitidos. Recurrieron a entrevistarse con

el alcalde con objeto de solucionar el conflicto. Acto seguido fue a casa de los encargados de dichos

patronos para que avisaran a sus amos que lo más pronto posible enviasen el dinero correspondiente a

los jornales devengados o que hicieran acto de presencia para ver quién los pagaba si ellos o la

patronal . Al presentarse en casa de Benimeli los abonó sin resistencia alguna ni oposición por su parte

los jornales que le correspondían" .

Abans que arribaren les solucions es desencadenaren els fets de la manera següent, al matí del dia 28 els obrers de la UGT Joaquín Mengual i Rafael Buigues Diego anaren al despatx de l'alcalde per a interesar-se sobre el pagament dels jornals que es devien als obrers i que no eren admesos pels patrons . L'alcalde que havia pagat durant dues setmanes amb l'ajut de Rafael Bover Albi aquests jornals, esperant que es donara una solució al conflicte i per a evitar mals majors, va exposar als obrers que aquell dia era impossible fer el pagament dels jornals, i els va aconsellar que esperaren la resolució governativa, i que amb l'objectiu que s'activara i per a demostrar el seu interés va enviar un telegrama al governador per demanar la prompta solució . Tanmateix, els obrers li manifestaren, principalment Joaquin Mengual, que ells tenien el propòsit de prendre's la justícia pel seu compte i cobrar encara que fóra de manera violenta anant a casa dels patrons . I efectivament anaren a casa de Carlos Benimeli Bañuls, al qual amenaçaren dient que si no pagava els jornals, que no intentara

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

17 0

eixir del poble, i feren el mateix amb els encarregats d'Elvira Ferrando i José Albi Romaní, dient-los que immediatament havien d'avisar els seus respectius amos perquè els abonassen els jornals i, en cas contrari, que no responien si incendiaven les seves cases o els causaven destrosses en les seves finques . Davant la gravetat de la situació, se li va comunicar al governador i es va requerir a la guàrdia civil per a evitar que es posaren en pràctica les amenaces i continuaren cobrant els jornals, i que es reclamara mitjançant els "jurados mixtos" tot el que vulgueren . La guàrdia civil va fer aquestes advertències a tots els grups d'obrers que es trobava . Segons la declaració de la guàrdia civil :

"Sobre las 21 horas de hoy se presentó en esta casa cuartel el alcalde requiriendo el auxilio de la

fuerza para reprimir y hacer retirar a unos grupos de individuos afiliados a la Sociedad Fraternidad

Obrera afecta a la UGT que en actitud violenta iban recorriendo la población y obligando a los patronos

al pago de unos jornales no devengados, bajo amenazas de que si no los pagaban o bien les matarían o

les quemarían sus edificios" .

Però un grup de 200 es va reunir en el carrer Major i amenaçaven la força pública i pretenien que se'n retirara . Tant l'alcalde com el sergent de la guàrdia civil els raonaren i requeriren perquè se'n retiraren, però va sorgir la veu de Juan Albisu Uranga, que capitanejava el grup, i els va dir "tots cap amunt", i obeïren immediatament i poc després es van adonar que la casa de camp de l'alcalde havia estat incendiada . Al mateix temps que aquests fets ocorrien es presentaren a casa de l'alcalde el president de Fraternitat Obrera, Rafael Buigues Diego i Joaquín Mengual Torres, segons les declaracions de la guàrdia civil :

"La presencia de esos dos individuos en casa del alcalde fue para evadirse o disculparse de la

responsabilidad del referido incendio, ya que en la hora que éste se inició, coincide en el de la

llegada de estos dos individuos a la casa del alcalde" .

En conèixer el governador els fets va ordenar la detenció dels dirigents del moviment, la del president de Fraternitat Obrera

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

Rafael Buigues i Joaquin Mengual, i no pogueren detenir Uranga perquè se n'havia anat del poble . Tanmateix una vegada començada la guerra civil, els donen la llibertat provisional, havien de comparèixer davant del tribunal els dies 1 i 15 de cada mes i sempre que foren avisats, i no eixir dels seus domicilis . I se'ls . atorga pel tribunal suprem l'amnistia el 22 de gener del 1937196 Aquest conflicte de Xàbia que va estar protagonitzat per la UGT s'emmarca dins del que ocorria a nivell general, on segons A . Bosch` a partir de febrer la FNTT va abandonar el seu caràcter legalista i va unir el seu discurs al de la CNT, utilitzant, com a Xàbia, mètodes més violents . Com acabem de descriure, els mesos de maig i juny foren molt conflictius en alguns llocs de la Marina Alta, igual que havien estat en tot el País Valencià` . Per primera vegada hem constatat la intervenció d'un jurat mixt per a solucionar un problema entre patrons i obrers, a més de les autoritats que ja havien intervingut en els anys anteriors, com l'alcalde, el governador o algun delegat seu, per solucionar els conflictes entre ambdues parts . Aquest període dels mesos posteriors a les eleccions de febrer del 1936, és l'únic en el qual existeix a la comarca una relació directa entre la conjuntura política i la major intensitat dels conflictes laborals . Tanmateix no podem separar els conflictes del 1936 de les reivindicacions econòmiques o de defensa dels nivells salarials o el manteniment dels llocs de treball . Per aquest motiu, no es compleix a la comarca el que S . Forner199 constata per a la província d'Alacant, per un costat afirma que van disminuir les vagues econòmiques, ací a la comarca continuaren les movilitzacions per les reivindicacions econòmiques . Per altra banda, S . Forner

,96,- ABP. AG. lligall 144. '9' .- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1993, p. 302.

1911 .- VEGA NMANA, E., 1987, p. 220 .

'99,- FORNER NNÑIOZ, S., 1982, p. 180 i ss .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

17 2

afirma que hi hagué sempre una relació estreta entre les diferents conjuntures polítiques de tot el període de la Segona República i la major o menor intensitat de la conflictivitat laboral, tan sols hem comprovat aquesta relació en aquests mesos anteriors a la guerra civil . Durant la guerra continuaren pactant-se les condicions de treball, eren els sindicats en les seves assemblees els qui decidien quin jornal s'havia de pagar, la CNT-AIT de Castells a l'octubre del 1936, va aprovar per unanimitat que es pagaren a 4 ptes . i les dones a 2,50 ptes . 2°° . La UGT de Xàbia al febrer del 1937 exposa :

"Si estaban conformes con los acuerdos tomados por la CNT de que el jornal para el trabajo del campo

de aviación fuera el de 6 pesetas, y la otra peseta que quedara para beneficios del Pueblo" .

Com que els de la UGT no estaven d'acord amb aquesta proposició, acordaren que el jornal es pagara íntegre . Com veiem, ara les baralles no eren entre els obrers i els patrons, sinó entre els partits o els sindicats . A Xàbia, en tractar de la feina de les dones en la confecció de la taronja, en una assemblea de la UGT al desembre del 1936, deien que la CNT tenia el propòsit que fóra sempre el mateix torn de dones, per creure que d'aquesta manera resultaria la confecció en millors condicions . Tanmateix, es va acordar que totes les associades a la UGT, que estigueren necesitades de jornal, i foren aptes per al treball de la taronja podien realitzar 'aquesta tasca, encara que no volgueren els de la CNT . A Pedreguer, abans d'iniciar-se la temporada agrícola del 1937, es va fer una reunió a l'agost a .l'ajuntament, hi assistiren representacions de les sindicals UGT i CNT, de la Federació de Camperols, el president del CM, Jeremías Andrés, i l'inspector de treball José Morcillo . L'objectiu de la reunió era trobar la

200.- AHNSGC . lligall 19 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

17 3

solució a les divergències sorgides en les condicions de treball que havien de regir, i s'acordaren els punts següents : 1- Amb la finalitat que el treball estiguera repartit equitativament entre tots els obrers de la localitat, i per no funcionar el registre de col .locació obrera per abandonament dels representants, de nou es procedia a la constitució d'aquest . 2- S'hi tindrien en compte les normes següents : a- Els obrers serien classificats segons les seves circumstàncies econòmiques, càrregues familiars i altres factors que feren imprescindible el jornal . b- La col .locació es faria per torn rigorós dins de la classificació anterior . c- Les mateixes normes es tindrien en compte per a les obreres . d- Mentre hi haguera obrers aturats no es podrien col .locar les dones, ni els menors . 3- Les diferents formes d'explotació com cooperatives, col .lectivitats o patrons s'atendrien a la legislació vigent . 4- En les feines de la pansa i la taronja tan sols es podrien tenir com a especialistes cinc obrers per explotació i atenent-se al decret del 26 de març del 1936 sobre col .locació obrera . 5- Aquestes normes de treball durarien fins al desembre del 193 8201 . A l'inici de la guerra encara tenim constància d'atur en alguns pobles, com a Benissa, on segons manifesten volien que s'agilitzaren els projectes de les aigües potables i el clavegueram, ja que d'aquest depenia "la solución del pavoroso problema del paro obrero y la del saneamiento de la población" 2°2 . Però a mesura que avançava la guerra, va ocórrer tot el contrari, la manca de mà d'obra va ser un greu problema, es va acabar l'atur per la incorporació a l'exèrcit de molts homes . A l'agost del 1938, el conseller de IR de l'Ajuntament de Pedreguer Roselló, va

2°' .- AHNSGC. lligall 117.

202.- LL.A.AMB . 17-12-1936.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

17 4

proposar que es dirigiren al delegat de fortif icacions de 1' exèrcit de Llevant, i va sol .licitar que els soldats mobilitzats de les quintes del 1922, 1923 i 1924, veïns de Pedreguer i que es trobaven en Abejuela, se'ls concedira 20 dies de permís al setembre per a col .laborar en la recol .lecció de les collites de pansa, ametla, dacsa i cacauet, argumentaven que :

"Con la ayuda a la recolección de las cosechas prestarían también valiosa colaboración a favor de la

causa antifascista, ya que dicha cosecha (sobretodo la pasa y la almendra), se convierten en divisas

que el Gobierno de la República aplica después a fines de guerra"" .

També des de la comarcal de la CNT-AIT de Sueca, tant a l'abril com al juliol del 1937, demanen a la comarcal de Dénia d'aquesta sindical que per a la plantada i la recol .lecció d'arròs respectivament, davant la necessitat de braços anaren tots els que pogueren . Per la manca de diners en els sindicats i les col .lectivitats d'aquella comarca, les condicions de treball dels companys que es desplaçaren a Sueca eren : Els sindicats i les col .lectivitas pagarien les despeses que ocasionaren el trasllat, el menjar i el llit, i quan es recol .lectara l'arròs es retribuiria el treball amb aquest aliment` .

203 ._ LL.A.AMPE. 14-8-1938. AMPE. lligall 829, 15-8-1938.

2oa ._ AUS, lligall 19 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 0 ü N 0

a La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues Tesis doctoral de la Universidad Alicante. Tesi Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

3 .1 . La crisi de la pansa i el seu final . La paraula -crisi- la trobem en tot el que tinguera alguna cosa a veure amb l'economia de la comarca dels anys trenta, tant la dels ajuntaments que tenien en alguns casos una autèntica situació de bancarrota com era el cas de Dénia amb la seva hisenda en ruina, com la indústria amb l'atur obrer, i l'agricultura que potser haguera estat el motor de la resta de les crisis . Les primeres manifestacions de crisi agrícola són anteríors als anys trenta, i estan relacionades amb la caiguda de la pansa com a activitat agrícola única . Pot ser l'exemple més clar i la primera manifestació de la crisi fóra la caiguda de la Cámara Pasera de Levante (CPL), aquest és el detonant d'un canvi, ací es trobaven tots els vells homes que havien ostentat el poder social, econòmic i polític, amb la paralització de les activitats de la CPL s'acaba una forma d'activitat econòmica que no tenia cabuda en el règim Republicà . Tanmateix, no va sortir cap solució des dels poders republicans per eixir de la crisi i iniciar una nova manera de realitzar activitats econòmiques . Les solucions per les quals optaren i en les quals es posaren totes les esperances, arribaren massa tard i ni tan sols es realitzaren, eren fonamentalment les obres públiques, moltes sense iniciar i altres, com les obres del port, es portaren a cap a un ritme tant lent que sols veieren els resultats quan pràcticament l'economia estava ja submergida en plena guerra .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

177

3 .1 .1 . La dissolució de la Cámara Oficial Pasera de Levante Des de la creació al març de 1927 de la CPL1 , Dénia era l'únic port pel qual es podia exportar la pansa, amb el consegüent malestar dels pobles que s'havien de traslladar a Dénia, com el cas de Carlet a la província de València, del qual coneixem una queixa apareguada a la premsa l'any 1928, d'un exportador que pretenia :

"Los productores de Carlet lo que desean simplemente es evitarse el envío de sus pasas a Denia, único

puerto por el que pueden ser exportadas según el régimen impuesto por la Cámara Pasera y pretenden

hacerlo por Valencia por resultarles más económico.

Aunque se accediera a ello, la mayor parte de la exportación seguiría haciéndose por Denia, centro de

la comarca productora por donde siempre ha salido"2 .

En conèixer la petició de Carlet, la capital de la província - Alacant-, també reclama que el seu port fóra exportador de pansa . Per aquesta data, el 1928, ja era forta la crisi en tot allò relacionat amb la pansa, motiu pel qual el director general d'agricultura va visitar, juntament amb el governador civil d'Alacant, la ciutat de Dénia per estudiar de prop la situació precària de la seva indústria pansera3 . A partir de març d'aquest any, una,sèrie de vísitants il .lustres es desplacen fins a Dénia per conèixer quina era la situació de la CPL . El governador, Jiménez de Bentrosa, va assistir a Dénia a diferents actes organitzats per la CPL4 , i en una altra ocasió es va desplaçar a Dénia per a atendre i recollir totes les indicacions i les queixes que volgueren presentar-li des de la CPL5 . Tanmateix, la CPL va continuar les seves activitats fins al

1 .- Podeu veure més detalls de la creació : COSTA NAS, J., 1977, p. 236 .

2 .- El Luchador d'Alacant, 13-3-1928.

3 .- El Luchador d'Alacant, 5-3-1928 .

4 .- El Luchador d'Alacant, 8-3-1928 .

5.- El Luchador d'Alacant, 19-3-1928 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

17 8

1930, quan el 15 de març el rei signava un decret declarant-la dissolta, era en aquells moments president de la CPL Francisco Doménechs . Davant la supressió de la CPL, les reaccions són de caire diferent, però totes les que aparegueren en la premsa tant d'Alacant com de València eren favorables a la dissolució, segons El Luchador d'Alacant en un article amb el títol "Cómo se administraba durante la Dictadura . La Cámara pasera de Denia" :

"Fuimos siempre enemigos de la creación de este organismo burocrático que no servía para otra cosa que

para repartir pingües sueldos a unos cuantos amigos del régimen dictatorial y dificultar el comercio

pasero sin que el productor mejorara su mísera condición.

Por ello acogimos con alegría la disolución de esta Cámara pasera, cuya noticia dimos antes que ningún

otro colega local"' .

Un periòdic valencià deia :

"Para la mayoría de las gentes de aquí cayó como una bomba la grata noticia -grata para los hombres de

buena voluntad y limpia conducta- de la supresión de la Cámara Pasera, por cuya resolución merece ser

aplaudido el Ministro de Economía Nacional . ( . . .)

¿Qué se va a hacer con los fondos remanentes de la suprimida Cámara Pasera?.

En justicia, no se los debe apropiar el Estado porque no son suyos. Tampoco es justo que se accediera

a la pretensión que se atribuye el Ayuntamiento de conseguir parte de ellos para obras de saneamiento.

En primer lugar porque no sólo del término municipal de Denia proceden .

Se hizo un reparto arbitrario de la exportación a Inglaterra, siendo así que todos los exportadores

tenían igual derecho a exportar para reparar este abuso, contra el cual tenemos entendido que se

acudirá a los tribunales, lo mejor sería distribuir ese dinero, a título de restitución, entre los

exportadores, en razón inversa de lo embarcado por cada uno, ya que los que más embarcaron más

beneficio debieron reportar, y por consiguiente más perjuicio se causó con la excesiva licencia que se

les concedió a los que se vieron postergados y la tuvieron restringida, teniendo como tenían tanto

6 .- Monàrquic i president de la UP, i després va formar part del PC, partit del qual fou expulsat en els primers moments de la guerra . AMD, lligall 216. En el moment de prendre possessió com a president del comité executiu de la CPL, a febrer del 1930, era alcalde de Dénia, havia estat nomenat des del 23 de desembre del 1928 .

7.- El Luchador d'Alacant, 21-3-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

17 9 derecho como aquellos"" .

Efectivament, ben prompte els problemes sorgiren en intentar poder gastar-se els fons pertanyents a la CPL, que mai arribaren a poder ser utilitzats, ja que, com ara veurem, va arribar el 1937 i encara no sabien quin era el final de la CPL i dels seus fons . Els diners i els béns que sobraren de la dissolta CPL foren dipositats en la tresoreria d'hisenda de la província . Després de fer-ne l'inventari, el capital era de 276 .000 ptes ., el romanents en metàl .lic en el moment de la dissolució de 170 .000 ptes ., 6 .000 ptes . l'import de la subhasta del mobiliari d'oficines i 90 .000 ptes . que s'havien invertit en la fàbrica de concentrats<> . L'Ajuntament de Dénia intenta per primera vegada al febrer del 1930 que part d'aquests diners s'invertiren en el poble, quan en sessió de ple s'aprova sol .licitar una subvenció de 50 .000 ptes ., amb càrrec als fons de la CPL per a obres de sanejament i beneficiència, per entendre que les existències en caixa, com a eixides de Dénia, calia procurar que hi tornaren en obres i milloresl° . Es va constituir una comissió liquidadora`, el president era el delegat d'hisenda a Alacant, i els vocals, el representant dels exportadors de pansa i de La Unión Comercial e Industrial Manuel de Jesús García12 , el representant de la federació de sindicats agrícoles de la Marina, José Fullana Llopis, i el secretari de la CPL que també actuaria com a secretari de la comissió, Alfredo Fernández Hinde2-3 . El reglament de la CPL deia que els diners

8.- El Mercantil Valenciano, 1-4-1930 .

9.- LL.A.AMD. 14-1-1934.

lo._ LL.A.AMD. 27-2-1930 .

11 _ El Luchador d'Alacant, 26-3-1930.

12 .- Fabricant de joguines, natural de Sevilla, i president de la Unión Comercial e industrial de Dénia.

13 .- La Palabra de Dénia, 19-4-1930.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

18 0

havien de ser destinats a obres benèfiques en els districtes que constituïren la jurisdicció de la CPL, alguns d'aquests diners foren requerits a particulars per creure que havien estat gastats indegudament" . Se suggeriren diferents solucions al problema, en un article de La Palabra li demanaven al ministre d'Economia, que es podia nomenar una comissió integrada pels alcaldes dels caps de partit de Dénia, Callosa d'en Sarrià, la Vila, Pego, Gandia, Xàtiva, Carlet, Albaida i Enguera, i pels presidents dels sindicats agrícoles federats, sota la presidència de l'alcalde de Dénia, per ser la seu oficial de la CPL, i tenint en compte la importància de la producció de cada districte, que es distribuira equitativament els fons en qüestió" . L'any 1931 tenim poques notícies de la CPL, l'Ajuntament de Dénia en sessió de ple del 22 de maig va demanar que s'exposaren les gestions portades a cap per les forces vives de la Marina, per aconseguir dels poders públics la liquidació immediata de 1'estingida CPL i l'adjudicació consegüent de fons existents a la seva dissolució" . Arran d'aquesta iniciativa, es reuniren el vocal de la comissió liquidadora de la CPL amb els sindicats de la zona' . Il a setembre del 1931, se subhasta el mobiliari de la CPL per a procedir a la seva liquidació` . Però el 1932 el regidor de l'Ajuntament de Dénia, el senyor Catalá, va expressar en una sessió de ple que :

16 .- A Eduardo Millá Agustín se li va requerir que reintegrara 89 .203 ptes ., ja que havien estat gastades indegudament per ell en una fàbrica de concentrats, segons havia confirmat la comissió liquidadora . La premsa local deia que aquest senyor tractava d'esquivar el pagament demanant pròrrogues i procurant que la influència política exercira pressions en el seu favor. La influència a la qual es refereixen era la de José Jorro Miranda, "Conde de Altea°, que segons La Palabra de Dénia, 26-4-1930, era el seu padrí a Madrid .

15. - La Palabra de Dénia, 26-4-1930 .

16,_ LL.A.AM . 22-5-1931 .

17 .- Diario de Alicante, 18-6-1931 .

18.- LL.A . AMD . 12-9-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

estuvieran inactivos, cuando podrían aplicarse a resolver "Los fondos que había dejado aquel organismo

el problema del paro obrero" .

Decideixen dirigir-se al Ministeri d'Agricultura, exposant-li la CPL . el retard en el qual es trobava la liquidació de Immediatament contesta el ministre i indica que faltava tramitar els recursos que havia interposat el president de la CPL, i que per a activar-ho se n'havia fet càrrec el director general d'agricultura . De tota manera assenyalava que no era possible invertir els fons en la crisi de treball, per oposar-se el reglament de la CPL19 . Un mes després, tracten de liquidar la fàbrica de concentrats establerta als magatzems del senyor Cosmelli2° . El 1933 continuava sense resoldre's la dissolució de la CPL i després d'una assemblea provincial de 1'Alianza de Labradores, la premsa, amb el titular "La pretendida disolución de la Cámara Pasera de Dénia", deia :

"Por fin hay una entidad que bajo el nombre de Alianza de Labradores y representada efectivamente por

ellos, y no ficticia como aquí ha resultado toda organización hasta ahora, lanza el acuerdo

siguiente : "Disolución de la Comisión Liquidadora de la Cámara Pasera" con nombramiento aparte de

persona técnica que efectúe esta liquidación, no a paso de tortuga como viene ejecutándose hasta aquí,

sino con aceleramiento premeditado digno de toda democracia"` .

L'any 1934 l'alcaldia de Dénia mostra la seva preocupació sobre la CPL, ja que des de la seva supressió, no havien avançat respecte a la dissolució total . La comissió liquidadòra no havia determinat què s'havia de fer amb el capital . Segons l'alcalde de Dénia, en la mateixa data es va dissoldre el Consorcio Arrocero de Sueca, organisme semblant a la CPL, i amb un romanent de 3 milions de pessetes a la seva dissolució, i fou liquidat en 4 mesos, mentre

19 .- LL.A. AMD . 11-3-1932,18-3-1932 i 1-4-1932 .

2°.- El Día d'Alacant, 22-4-1932.

21 , - El Luchador d'Alacant, 18-5-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

18 2

que la CPL amb un capital tant poc important, després de 3 anys seguia igual que en el moment de la constitució de la comissió liquidadora, es corria el risc de liquidar el capital en nòmines i viatges dels comissionats . Proposava per a posar remei a una situació tan l'anòmala : 1- Formació d'una comissió dels pobles més importants de la comarca de la Marina perquè aconseguiren del ministre d'Agricultura la immediata liquidació de la CPL . 2- Que es nomenara un delegat de cada poble perquè es formara la comissió i es traslladara a Madrid22 . Al maig es va reunir a l'Ajuntament la nova comissió encarregada de la liquidació de la dissolta CPL . Informaren els vocals de la comissió anterior, els senyors Fullana i De Jesús . La comissió va visitar la fàbrica de concentrats i va trobar que tot era inservible, per l'estat d'abandonament en què es trobava, sense . cap valor 23 El 1935 i per decret lleí del Ministeri d'Agricultura del 14 de març se suprimeix la comissió liquidadora de la CPL, resident a Dénia, i es crea una altra composta per l'alcalde de Dénia com a president, dos representants de la CPL, un pel Sindicat Agrícola de Xàbia, i un altre pels Sindicats Agrícoles de Pedreguer ; dos vocals exportadors de pansa, un de Gata i l'altre de Dénia, i un advocat de l'Estat de la Delegació d'Hisenda d'Alacant2° . En plena guerra civil continuen les gestions pel cobrament dels diners de 1'estingida CPL, al gener del 1937 l'alcalde va fer un viatge a València per gestionar el cobrament dels diners que es trobaven dipositats a la Delegació d'Hisenda d'Alacant, per a dedicar-los a la fàbrica de concentrats que el Consell d'Economia tenia en aquells moments 25 . No tornem a tenir-ne noticies i per

22 .- LL .A,AMD . 14-1-1934.

23 .- El Día d'Alacant, 12-5-1934 i 14-5-1934 .

23 .- LL .A .AMD, 22-3-1935 .

25 ._ LL .A .AMD . 29-1-1937 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

183

tant no sabem quin fou el final de la CPL .

3 .1 .2 . Les catàstrofes agrícoles : el míldiu Com que l'economia de la comarca girava al voltant de llagricultura, la crisi va esdevenir per les diferents circumstàncies desfavorables que la perjudicaren i que ara tot seguit veurem, dedicant especial atenció a la catàstrofe que va desencadenar el míldiu l'any 1933 . En tractar sobre les infrastructures i les obres públiques ja esmentarem, que en moltes ocasions aquestes es realitzaven per a pal .liar l'atur obrer o després d'alguna catàstrofe natural que deixava moltes famílies sense collites i sense feina . A finals del 1932 es patien les conseqüències dels temporals de juny i juliol d'aquest any, acompanyats de pedra que havien destrossat moltes collites . S'enviaren 3 .000 ptes . a Pedreguer i totes les organitzacions polítiques intentaren treure rendibilitat dels diners aconseguits, com es pot veure en l'article escrit des del periòdic socialista El Mundo Obrero i titulat "La República va llegando a los pueblos" :

"A raíz de los destrozos causados por la piedra, todo fueron quejas y peticiones al Gobierno para ver

de qué manera se podría poner un poco de remedio al mal . Cada uno pidió socorro de la forma que supo,

y nos cabe la satisfacción de haber acertado en la forma de pedir. Los demás partidos pidieron

subvención por los destrozos causados por la piedra . Pero como nosotros sabíamos de antemano que en el

Gobierno no se consignaban cantidades para tales hechos, lo pedimos por medio del ministro de obras

Públicas para ver si con trabajo se aliviaba algo el mal . Y así ha sido . Nuestro compañero Manuel

González Ramos en una carta que obra en nuestro poder nos dice que del departamento de Obras Públicas

se consignan 3 .000 pts. para reparo de carreteras y caminos vecinales.

Ahora bien, ¿piensa el alcalde dar trabajo a los más necesitados, o piensa emplear nuestra autoridad "26 . ese dinero como arma política colocando solamente a sus incondicionales faldilleros?

L'any 1933 i després d'uns anys prou roïns per als agricultors, per un excés de pluges la catàstrofe fou generalitzada

26 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 26-11-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

18 4

com es reflecteix en l'article "De Pedreguer para nuestros diputados" :

"Los vecinos de Pedreguer y pueblos colindantes están de duelo general, porque son tres años los que

llevamos malogrando la cosecha. Hace un par de años se pudrió gran parte de la pasa estando secándose

en los cañizos. Este año pasado el pedrisco arrasó todo cuanto encontró a su paso ; y este año la nieve

nos heló la naranja, las lluvias echaron a perder las almendras e impidieron que el trigo fructificara,

el mildeu ha terminado con la uva ( . . .) .

¿No se podrían empezar los trabajos de las escuelas en proyecto? ¿No se podría conseguir algún pequeño

presupuesto para el arreglo de caminos vecinales o carreteras?. . Los trabajadores de Pedreguer estamos amenazados por el hambre"z'

A 1' estiu del 1933 la situació de crisi a la comarca es va agreujar per la plaga del míldiu, que va afectar més de 40 poblacions del sud de la província de València i del nord d'Alacant . L'1 de juny l'alcalde de Pedreguer escriu a l'enginyer en cap del Servei Agronòmic Nacional d'Alacant i li diu :

"En el viñedo de este término se ha presentado una enfermedad completamente desconocida por los

agricultores, la que no obstante ser sometida a varios tratamientos no se ha conseguido hasta ahora

ningún resultado práctico, y como dicha enfermedad tiene caracteres alarmantes, pues destruye por

completo la cosecha, me apresuro a ponerlo en conocimiento de esa jefatura con remisión de unos cuantos

racimos atacados, para que después de un detenido examen se disponga lo que estime más conveniente,

rogándosele, sin que esto sirva de molestia, la mayor diligencia, pues el caso que nos ocupa es de

verdadera urgencia"28 .

Un dels Ajuntaments que també s'havia dirigit a Alacant era el de Benissa, que va fer una sessió de ple extraordinària, perquè la majoria del poble havia acudit sol .licitant a l'Ajuntament que comunicara a les autoritats superiors que s'havia anul .lat la collita del raïm a causa del míldiu . Es calculava que la plaga

2' .- El Mundo Obrero d'Alacant, 17-6-1933 . 28.- ANDE. lliqall 826, 1-6-1933 i 19-6-1933.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

18 5

havia afectat el 75% de la collita total, davant açò el regidor Ginés Gonzalez Ivars hi va presentar una moció, que deia entre altres coses :

"Con miras a la grave crisis de trabajo y hambre que se avecina, lo cual, tiene que repercutir tanto

en el personal propietario como obrero, creando conflictos continuos y con exigencias por todos los

conceptos razonables ( . . .), inspeccionen sobre el terreno los estragos causados por dicha plaga, y de

acuerdo con la cuantía de los males ocasionados por la naturaleza, se instruya el oportuno expediente

para que, con todo respeto se haga llegar al gobierno, solicitando una subvención justa y equitativa

para que mitigue en lo posible la situación critica y desesperada de estos sufridos agricultores" .

Des de juny del 1933 les notícies que van sortint en la premsa de la plaga del míldiu són vertaderament alarmants, un dels titular deia "Una verdadera ruina . Una plaga de mildiu ha asolado gran parte de la zona de la Marina, destruyendo la cosecha de uva, que prometia ser espléndida . Las pérdidas se calculan en mas de quince millones de pesetas . El Gobierno debe acudir en auxilio de los infortunados trabajadores de la tierra"3° . En aquest article s'explicava que una gran part de la provincia i els pobles, on estava quasi tot el terme plantat de ceps, es trobaven en situació angoixosa . Segons deien :

"De la rapidez con que este hongo microscópico ha actuado, dará idea la afirmación, de que el miercoles

por la noche comenzó a manifestarse y pocos días han sido suficientes para exterminar los feraces

campos de la Marina . Infinidad de medios, precaviéndose contra él, se pusieron en práctica para

combatirlo, las plantas fueron pulverizadas previamente después de la última cosecha, con líquidos

destinados a impedir su desarrollo y ataque . Nada ha podido contra su empuje nefasto ( . . .) . Tal vez las

causas fueran las continuas lluvias de este invierno ( . . .), acaso también este mismo meteoro, que al

caer sobre las plantas retirara de ella el sulfato de cobre que es su mortal enemigo" .

Només coneixer la importància de la tragèdia, les autoritats

29 ._ LL.A.AMB . 2-6-33 . 3°.- Diario de Alicante, 4-6-1933.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

18 6

començaren a actuar conjuntament per a acudir a la defensa dels interessos dels afectats, avaluant la seva quantia i realitzant els treballs per a emparar els afectats . Tot i sense voler, les actuacions foren partidistes . Segons afirmava el Diario de Alicante :

"Los comités radicales de la comarca afectada se han puesto al habla para comenzar los trabajos . En

Benisa ha celebrado una sesión extraordinaria el Ayuntamiento para tratar del asunto, acordándose pedir

apoyo a los poderes públicos" .

Una comissió formada per l'Alcalde de Benissa, el primer tinent d'Alcalde i el radical Gaspar Mayor visitaren el governador, en unió dels diputats Cámara, Oarrichena i Torreblanca, per a demanar-li que trametera al govern la desolada situació de la comarca, molts dels homes havien de buscar en l'emigració la forma de passar els amargs temps que els esperaven . El governador, Sr . Solsona, es va oferir a ajudar els pobles arrassats per la plaga i intercedir davant del govern per a fer arribar les justíssimes pretensions dels camperols . Demandaven que se'ls eximira del pagament de tots el tributs de l'any en què les terres no tindrien cap productivitat, i una subvenció per a fer front a les despeses ocasionades pel cultiu . Es comparava aquesta plaga del míldiu, amb la fil .loxera soferta anteriorment també pels ceps de raïm :

"Al igual que en otros tiempos, la llamada filoxera destruyó nuestras vides famosas de Monóvar, ,

Salinas, La Romana y pueblos comarcales, otro parásito, el mildiu arrasa nuestros viñedos dedicados a

la pasa en otro puñado de pueblos alicantinos . En aquella ocasión, la cepa americana sustituyó con su

invulnerabilidad contra la enfermedad a la viña española, el Estado, acudiendo en auxilio de nuestros

campesinos logró levantar la industria vinatera, casi destruída; hoy, es necesario que el Estado y la

técnica, de acuerdo, acudan con prontitud a librar del parásito a la planta antes que éste acabe

completamente su obra de destrucción"` .

Aquesta era una de les peticions dels camperols, i s'estava

31 .- Diario de Alicante, 7-6-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

18 7

instruint l'expedient, i desítjaven que la burocràcia oficial no impedira, amb els seus tràmits, que el remei, per arribar tard, fóra ineficaç . A banda també estaven les peticions anteriorment esmentades que s'eximira del pagament d'impostos i contribucions la terra que no tinguera cap rendiment, i que es donaren subvencions que permeteren als afectats refer el patrimoni . El governador civil va ser visitat per comissions dels següents pobles afectats : Xaló, Parcent, Orba, Sagra, Murla, Benigembla, Alcanalí, Llíber, Benidoleig, Teulada, Senija, Benitatxell, Benissa, Gata, Pedreguer i Xàbia . I pels alcaldes radicals de Xaló, Murla, Orba, Alcanalí, Lliber, Sagra, el primer tinent d'alcalde i el president del sindicat agrícola de Xaló, també radical, i el d'Alcanalí . En una entrevista realitzada pel redactor del Diario de Alicante Muñoz Buades a Gaspar Mayor, regidor del PRR de Benissa, aquest va respondre entre altres coses :

"Es gravísimo, en muchos pueblos, dedicados por completo a la industria de la pasa, la cosecha de la

uva es el único ingreso de que disponen para hacer frente a sus necesidades . El mildeu representa la

miseria más absoluta en infinidad de hogares alicantinos" .

Respecte al nombre de famílies afectades per la plaga, va respondre :

"Sólamente en Benisa, conocerán sus efectos y sufrirán las consecuencias de la plaga más de mil

familias de campesinos . Calcule usted poco más o menos esa proporción comparándola con el número de 932 pueblos afectados .

El dia 10 de juny del 1933 l'alcalde radical de Senija va anar a la capital de la província, acompanyat del president del comité radical i un nombrós grup de veïns . El motiu era exposar la preocupació ocasionada per la plaga del míldiu . Al mateix temps, proposaven que s'actívaren els temes pendents que tenien, quant a

32 .- Diario de Alicante, 10-6-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

18 8

obres públiques, per poder eixir de la crisi :

"Tenemos pedida a las autoridades correspondientes y para solucionar el problema escolar de nuestro

pueblo, hallándose ya formalizado y en estudio el expediente, una subvención para atender a la

construcción de un grupo escolar.

Al mismo tiempo se halla ya concluso el proyecto de un camino vecinal, que unirá Senija con Gata de

Gorgos . La consecución de esto haría que hubiese jornales, trabajo, que la crisis quedase abortada, al

mismo tiempo que quedarían satisfechas dos de nuestras más grandes necesidades"" .

Es va fer una assemblea el dia 11 de juny al cine Moderno de Pedreguer, com a preparatòria d'una altra, on es reuniren les dades dels mals en cadascun dels termes municipals . Es pensava convidar el governador de la província perquè la presidira, també als parlamentaris representants en les Corts perquè cooperaren i ajudaren a aconseguir el crèdit agrícola3' . Malgrat l'intent que no fóra partidista l'assemblea de Pedreguer, en la premsa es poden veure segons el periòdic que informa l'intent que capitalítzaren les peticions els diputats d'un o d'altre partit, i així Onofre Salva Mulet, del PRRS de Gata, signa un article que diu :

"Para mañana se anuncia en Pedreguer una Asamblea con fines de tomar acuerdos sobre la catástrofe que

la plaga del mildeu ha producido en los campos de todo Levante . ( . . .) .

El Partido republicano radical socialista de Gata de Gorgos quiere llevar al Gobierno de la República

y a los diputados a Cortes alicantinos el recuerdo de lo que fué en la revolución este pueblo que por

entero se lanzó a la calle para implantar el régimen de libertad que hoy disfrutamos los españoles .

Hoy el pueblo de Gata se deshace en la desesperación de la catástrofe que les ha acarreado el mildeu

y quiere que nuestros gobernantes y diputados no le olviden, teniéndole presente socorriéndole,

estudiando su caso y resolviéndole como en justicia corresponde a la historia republicana de este "35 . sencillo y hermoso pueblo levantino

33.- Diario de Alicante, 11-6-1933.

3 °.- Diario de Alicante, 22-6-1933.

35.- El Luchador d'Alacant, 8-7-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

18 9

Al juliol del 1933, segons deia la premsa, "Los diputados alicantinos piden auxilios para la Marina", en una reunió en el congrés a requeriment de les representacions de diferents pobles de . la província per a sol .licitar auxili del govern 36 La decisió de fer l'assemblea havia sorgit de la reunió que al juny es va portar a cap a Pedreguer, i es va decidir que :

"Para dicho acto están invitadas las autoridades de la capital en la persona del señor gobernador

civil, presidente de la Diputación y Cámara Agrícola, así como los diputados a Cortes de nuestra

provincia, de los que se espera han de concurrir para con su cooperación y a ayuda resolver el hambre

y la miseria que se cierne sobre los pueblos devastados, y ello se puede solventar si el Gobierno, "3' . ejerciendo su acción tutelar, se apresta a darles una cantidad en préstamos agrícolas

I en primera plana del Diario de Alicante 1'11 de juliol es detalla què havia ocorregut en l'assemblea de Pedreguer, amb el titular "En Pedreguer se reunieron el domingo las representaciones de los pueblos afectados por la plaga del mildiu . Labradores de cincuenta términos municipales piden al Gobierno amparo ante su ruina" . A l'acte assistiren els diputats per la província Gomáriz, Cámara i Rodríguez de Vera, el president de la Diputació provincial Albricias i l'alcalde d'Alacant Carbonell . Es va fer l'assemblea en el teatre Serrano, i atesa la gran quantitat de públic dels diferents pobles que hi var acudir, es col .locaren tres altaveus en llocs estratègics del poble . El motiu de l'acte era fer arribar al Govern les conclusions que s'adoptaren perquè remeiara l'angoixosa situació creada per l'epidèmia del míldiu . El va presidir el president de la Diputació, l'alcalde d'Alacant, el notari de Pedreguer Augusto Villalonga -qualificat per la premsa de "vertadera autoritat en matèria agrícola"-, Antonio Leyda per la comissió, el notari de Carlet Juan Mora, l'alcalde de Pedreguer

36 ._ EI Luchador d'Alacant, 5-7-1933 . Diario de Alicante, 6-7-1933 .

37 .- Diario de Alicante, 8-7-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

19 0

Juan Puigcerver, i els diputats Rodríguez Vera, Gomáríz i cámara . En qualitat d'informadors hi havia redactors de Las Provincias i E1 pueblo de València, d'E1 Correo i el Diario de Alicante d'Alacant . Assistiren representants de diferents pobles tant de la província d'Alacant com de la de València . De la comarca estigueren presents els Alcaldes d'Ondara, Orba, Benidoleig, Calp, Senija, Alcanalí, Benimeli, Miraflor i Setla i Mira-Rosa, i els alcaldes i presidents dels sindicats agrícoles de Benitatxell, El Verger, Gata, Llíber, Dénia, Xàbia, Parcent, Benigembla, Murla, Teulada, Benissa . I l'alcalde acompanyat de representació dels agricultors de Xaló i Beniarbeig . Entre les personalitats que hi assistiren segons el Diario de Alicante per ser radicals hi havia, Agustín Montón, apotecari de Dénia, Pedro Garcés, advocat de Xaló, Florentino d'Elizalcin, director de El Correo d'Alacant, José María Ruiz Pérez-Águila, advocat i regidor de l'Ajuntament d'Alacant . L'assemblea va començar amb les paraules de l'inspector de sanitat de Pedreguer, Antonio Leyda, que a requeriment de l'alcalde portava endavant aquest assumpte, i va llegir les conclusions a les quals havien arribat :

"l-Solicitar del Gobierno la concesión de un crédito de acuerdo con la cuantía de los perjuicios que

los técnicos señalen, con carácter reintegrable a largo plazo, no menor de 6 años, crédito que se

repartirá en partes proporcionales al daño entre los pueblos perjudicados .

2-Que por el ministerio de agricultura se remita a estos pueblos una cantidad suficiente de sulfato de

cobre para producir los caldos necesarios para combatir y curar la enfermedad evitando que se

desarrolle e intensifique para el próximo año.

3-Que por el ministerio de obras públicas se disponga la intensificación de las obras públicas en

ejecución en la zona perjudicada y se inicien otras nuevas de las que están siendo necesarias, para

evitar con ello que pueda agudizarse la crisis de trabajo que ante la carencia de la cosecha de la uva "38 . ha de presentarse forzosamente, si antes no se acude a remediarlas

A finals de juliol viatjaren a Madrid una nodrida comissió de

38.- Per veure les diferents intervencions al llarg de l'assemblea: BALLESTER ARTIGUES,T ., 1994, p.108-111 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

representants dels pobles alacantins castigats per la plaga del míldiu . Visitaren el ministre Marcelino Domingo, acompanyats pels diputats César Puig, Cámara, Oarrichena, Torreblanca i Botella Asensi, el ministre els va comunicar que tenia en estudi diferents fórmules que sotmetria a l'aprovació del Consell de Ministres", però no tenim constància que arribara cap ajuda . A l'octubre del 1933, d'un article del Diario de Alicante, signat pel corresponsal de Xaló, podem veure que no es compliren les promeses que feren els diferents diputats i que hi hagué tendències partidistes :

"Hace algún tiempo una Asamblea en Pedreguer a la que asistieron los Diputados a Cortes por la

provincia, al efecto de elevar al gobierno social azañista la petición de un anticipo reintegrable que

fuera lenitivo a la fatal desgracia, que, por efecto de la terrible plaga del mildiu, asoló nuestros

campos de viñas ( . . .) .

La Marina, esta bendita comarca alicantina, pedía por vez primera en su vida ayuda al Gobierno de

España ; y después de la promesa formal del diputado radical-socialista señor Gomáriz de que serian

atendidas nuestras peticiones, aparece en la "Gaceta" de Madrid la negación de nuestro derecho, por el

tristemente célebre ministro de los dos fracasos Marcelino Domingo"'° .

Com que la culpa del míldiu havia estat la falta de precaucins que havien tingut els llauradors a l'hora de cuidar els ceps, des d'aquests any es va intentar instruir-los perquè no tornara a ocórrer aquesta catàstrofe, i així s'impartí una conferència científica de caràcter agrícola el 13 de maig del 1934 en el teatre de Xaló, per l'enginyer agrònom de la secció provincial, Andrés Sancha Anchuelo, a la qual assistiren també llauradors de Llíber i Alcanalí . Va fer la presentació de l'orador l'alcalde, Mateo Sirerol . El senyor Sancha va dir :

"( . . .) Bosqueja a grandes rasgos el origen exótico del "mildiu", haciendo un estudio completo y

detallado del proceso evolutivo de esta planta parasitaria de los viñedos, que tantos estragos causó

39 .- Diario de Alicante, 29-7-1933.

'° .- Diario de Alicante, 7-10-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

19 2

desarrollo, así como en el pasado año, demostrando las características visuales de su aparición y los

factores climatológicos y atmosféricos propicios a su propagación temperatura y humedad .

( . . .) Recomienda a los agricultores la fórmula para combatir esta planta parasitaria: "dos kilos de

desliar sulfato de cobre y apoximadamente uno de cal viva por cien litros de agua" ; las vasijas para litros de el sulfato deben ser de barro o de madera . ( . . .) Para la adherencia del sulfato, en los cien

agua, pueden emplearse 35 ó 40 gramos de aceite de linaza . ( . . .) El caldo bordalés (la mezcla

mencionada) no es curativo sino preventivo en sus efectos" . '1

L'any 1935, quan ja portaven tres anys sense collites, la freqüència de pluges de nou feia témer la invasió del míldiu, que ja havia originat la pèrdua total de les collites el 1933, les instàncies superiors van avisar l'alcalde de Pedreguer, perquè preveiren el possible desastre .

3 .1 .3 . El canvi de cultiu del secà al regadiu A la comarca destacaven com a cultius majoritàris el de la pansa, la taronja, i en alguns pobles com Pego el cultiu de l'arròs ; en aquest poble la producció de pansa era pràcticament nul .la43 . Respecte a la pansa, i segons ha estudiat Costa Mas", el quinquenni 1930-34 va significar una autèntica caiguda de la producció, provocada per 1'esfonsament dels preus en els mercats internacionals, juntament amb la reducció de la capacitat consumidora nacional, que es va agreujar per una sèrie de desastroses collites provocades per accidents metereològics i per l'anarquia en els canals de comercialització . L'enfonsament final va estar motivat fonamentalment pel míldiu, com acabem d'esmentar . Totes aquestes adversitats provocaren en el productor una psicosi pel canvi de cultiu, fet que va portar que s'intensificaren les plantacions de tarongers, que eren possible gràcies a les aigües

41.- Diario de Alicante, 17-5-1934.

42.- AMPE . lligall 827,13-5-1935 . LL .A .AMPE. 24-6-1935.

43.- Afirmació realitzada pel CM de Pego . LL .A .AMP 13-12-1935 .

°° .- COSTA MAS, J., 1977, p. 239 i ss .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

193

subterrànies que extreien les diferents societats de reg constituïdes amb aquesta finalitat . Com manifestava al febrer del 1938 una comissió administrativa del port de Dénia, en dirigir-se al president de la Central de Exportación de Agrios :

"En el último tercio del siglo XIX tuvo esta pasa moscatel un intenso cultivo llegando a tal desarrollo

en la Región que se cosecharon cerca de un millón de quintales cantidad que por diferentes causas fue

paulatinamente decreciendo hasta reducirse la producción en 100 .000 quintales de la cosecha actual .

Esta decadencia provocó seria crisis en toda la Comarca, la que para resarcirse de su quiebra económica

tuvo la buena precaución de transformar el cultivo de secano en regadío, alumbrando aguas y plantando

naranjos en tan gran escala que hoy sin pecar de exagerados podemos calcular su producción en más de

dos millones de arrobas y en progresivo aumento`.

Eren poc viables les altres solucions possibles que es plantejaven, tan sols alguns creien en el desenvolupament industrial, com deia Francisco Moll Llorens :

"Es necesario que Denia se despierte del letargo en que se halla postrada desde hace años, perdida

nuestra fuente principal de riqueza la pasa, y mientras se transforman nuestras tierras, en otros

cultivos, como la naranja, el henequén y el tabaco, debemos aprovechar cuantos medios nos sean posibles

en el desarrollo de las industrias, aprovechando los medios tan eficaces de nuestro puerto y los dos

ferrocarriles ( . . .) . Se debiera iniciar una buena propaganda, con el fin de conseguir del primer

Gobierno de la República, se nos conceda el "Puerto Franco" ( . . .) ; la fábrica de "portland", en

proyecto, que se rumorea será un hecho pronto, y que con el informe que tiene proyectado un hijo de

Denia, de una gran fábrica de automóviles, de tipo y modelo barato, ( . . .) . Es necesario abrir nuestras . puertas al mundo financiero y salir cuanto antes de este marasmo que nos perjudica`

La major part de solucions anaven encaminades cap a l'agricultura de regadiu :

45 .- AD . MI-5-6 . °6.- El Correo d'Alacant, 29-8-1931.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

19 4

"Si la actual tierra en vez de estar dedicada al cultivo de la pasa, la dedicase el propietario a

cultivos de regadío, no cabe duda que con ellos tendría remuneración y podría pagar jornales que hoy

no puede, y además colocar mayor número de braceros en las tierras que cultiva. ( . . .) Viniendo en

conclusión a la consecuencia de que la producción actual de pasa, es una ruina manifiesta para esta

comarca . ( . . .) El cambio de cultivo en tierras de regadío, para demostrar que la comarca puede ser rica

y próspera en fecha no lejana y salvarse de la miseria que hoy la mina"` .

Altres veus autoritzades deixaren constància de la necessitat del canvi de cultiu, com l'explicació que dóna Augusto Villalonga, notari de Pedreguer en l'escriptura d'una de les societats de reg que es va constituir el 1931' 8 :

"La primordial fuente de ingresos en este pueblo, había venido siendo la pasa de moscatel, cuya

producción, dejó hace años de ser remuneración adecuada de los esfuerzos que exige, habiéndose llegado

a acentuar aquí una fuerte corriente emigratoria, ( . . .) . Fue Pedreguer antes que ningún otro pueblo de

la Marina, el que reaccionó con energía contra aquella circunstancia adversa, causa de miseria general,

atacando ésta en su origen . ( . . .) Se procedió a combinar las escasas energías que le quedaban al

pueblo, constituyendo a los terratenientes en sociedades ( . . .), al alumbramiento de aguas subterráneas

que abundan en el subsuelo del país, si bien a grandes profundidades, circunstancia esta última que

pone tales empresas, por su elevado coste, fuera del alcance de las iniciativas individuales" .

I així gran part de la comarca, des dels inicis del segle, estava intentant buscar aigües subterrànies mitjançant perforacions, per a poder tenir una agricultura de regadiu . En aquest sentit, Pedreguer i Pego" van ser un dels pobles pioners a la comarca i des de començament del segle, arran d'una crisi pansera, quan es van interessar pel regadiu i els cítrics . Es va arribar a un fort augment de les plantacions de tarongers, fins a l'anomenada època d'or agrícola dels llauradors tarongers, que va durar des del 1923 fins al 1931-1932, l'incentiu dels bons preus va

°'.- La Palabra de Dénia, 14-6-1930 .

<8 .- Escriptura del pou del Ramés de Pedreguer, del 3-6-1931-

4<9 .- COSTA MAS, J., 1977, p. 316 i ss. Per a Pedreguer vegeu també: BALLESTER ARTIGUES, T., 1994, op . cit ., p. 16-18.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

19 5

conduir els agricultors a una escalada de les reconversions del secà en regadiu, motivada en part també per la decadència cada vegada major de la pansa . A Pego, l'expansió del regadiu va estar afavorida per la instal .lació de les aigües potables el 1933, que col .laboraren a l'eixamplament de la zona de regadiu, amb nous canals per a regar el camps° . El 1936, comptaven amb prop d'un miler d'hectàrees d'horts, fet que suposava que havia triplicat l'extensió cultivada un quart de segle abans, i a més tenia tretze magatzems per a la comercialització del fruit` . A Dénia estava constituïda la societat Aguas de Riego de Dénia, tanmateix l'aigua que subministrava no arribava a tots els llocs . Al juny del 1929 l'enginyer geòleg Primitivo Hernández sampelayo va visitar Dénia a requeriment del Sindicato de Iniciativas y Mejoras, que va sol .licitar del ministre de Foment que enviara un expert a fi d'estudiar els llocs per poder fer aflorar aigua . Visitaren el clot de 1'Alberca de Pedreguer, que era propietat de la societat Aguas de Riego de Dénia, la fonteta de l'ull de Sanet i Benidoleig, i els pous per a reg que tenia Vicente Tomás Quintana en la partida Albardanera de Pedreguer . L'enginyer va poder apreciar que a una profunditat menor de 100 metres existia per tota la zona dels punts visitats una gran capa d'aigua, tenint en compte que si s'aproximaven mig quilòmetre a la vora de la mar, es convertien en salobres . Com deien les planes de La Palabra, per ser obres molt costoses l'Estat condediria subvencions per a la seva execució i poder convertir el cultiu de secà en regadiu . Però clar, era 1a societat Aguas de Riego de Dénia la que havia de realitzar les obres . Amb anterioritat, l'Ajuntament ja havia pres un acord en aquest sentit, l'any 1926, que no s'havia portat a terme . En l'ofici que al juliol del 1926 l'alcalde Luis de Diego li va enviar

5°.- Coneixem aquest detall per un dels articles de Fernando Alcina en El Eco de la Marina de Pego, 18-2-1933, on dóna consells als que havien de plantar nous tarongers perquè elegiren les varietas primerenques . Fernando Alcina Sala, fou un franciscà, que a més d'escriure diferents articles sobre temes agrícoles, va donar conferències i va assessorar sempre als agricultors .

sl .- COSTA HAS, J., 1977, p. 317.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

19 6

al president de Aguas de Riego de Dénia, deia :

"Deseando este ayuntamiento intensificar la creación de riqueza en este término municipal por todos los

medios que estén a su alcance, y estimando como uno de ellos, tal vez el más eficaz, aumentar las aguas

de riego para convertir en fincas de regadío las de secano, que sean susceptibles de tal mejora, la

comisión Municipal Permanente, acordó por unanimidad se notifique a esa sociedad, concediéndole un

plazo de diez días, para que decida hacer las reparaciones y trabajos conducentes al aumento de su

caudal, o vender el activo y pasivo de esa sociedad al Ayuntamiento, para que éste haga dichas

reparaciones y trabajos por su cuenta, municipalizando el servicio de acuerdo con los preceptos del

Estatuto Municipal, bien entendido que si esa sociedad no se aviniese amistosamente a la cesión, se "52 . hará la expropiación con arreglo a los trámites legales

El president de la societat, José Ramos Morand, va comunicar que després de convocar la junta general d'accionistes, acordaren que procurarien arribar a la finalitat per la qual fou creada, la de fer aflorar aigües per al reg del terme municipal, que ja havien invertit importants quantitats en reparació de les seves caves i séquies, i que continuarien la perforació de la nova galeria subterrània, i com feien des de 30 anys enrere dedicarien tots els seus ingressos a aquest objectiu . Però el 1930, la societat encara no havia fet res, expecte reparacions53 , per tant des de la premsa se li crida l'atenció a l'Ajuntament, perquè prenguera algun tipus de determinació sobre el tema, i fins i tot que s' arribara a la confiscació del manantial, per tractar-se d'un assumpte d'utilitat pública . S'arriba fins al 1935 amb la mateixa situació, quan l'alcalde presenta a l'agost una moció, on argumentava que davant la necessitat de crear riquesa en el terme municipal per tots els mitjans que estigueren al seu abast, creient que aquesta s' aconseguiria augmentant les aigües de reg per a totes les finques de secà que es pogueren convertir en regadiu, i tenint en compte

52 .- La Palabra de Dénia, 14-6-1930 .

53 .- La Palabra de Dénia, 28-6-1930.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

19 7

que la societat d'aigües de reg de Dénia que des de feia mes de 30 anys venia explotant aquest important servei, sense que haguera contribuït a augmentar el cabal d'aigua, potser per no haver realitzat els treballs de reparació de les seves caves i sèquies, o en la perforació de noves galeries subterrànies, proposava a la corporació la conveniència que la comissió d'aigües de l'Ajuntament en el termini de 15 dies fera un estudi de l'assumpte, per poder arribar a la municipalització, d'acord amb els preceptes de l'Estatut municipals' . Finalment, tan sols es va acordar la seva municipalització en plena guerra civil, l'any 1938, com després veurem .

s° .- LL .A.AMD . 7-8-1935 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

19 8

3 .2 . Economia de guerra : Expropiacions, col .lectivitzacions i cooperatives . Una de les característiques de la guerra civil quant a l'economia, fou la de col .lectivitzar tots els sectors, l'agricultura, la indústria i els serveis . Eren les col .lectivitats dependents dels sindicats juntament amb les cooperatives els que portaven endavant la vida econòmica en cada poble . Malgrat existir moltes col .lectivitats, en termes generals no hem trobat molta documentació del seu funcionament, quan es constituïren?, quins eren els seus membres?, com funcionaven? tot un seguit d'incògnites, que algun dia pot ser arribem a conèixer . Un dels llocs on es va col .lectivitzar tota la seva economia fou Dénia, on trobem : Col .lectivitat de Hojalateros CNT-UGT, Talleres colectivos metalúrgicos, C . del Transporte, C . Campesina UGT-CNT, C . de la Construcción CNT-UGT, Serrerias Colectivas CNT-UGT, Carpinteria colectiva i Taller colectivo de carpintería y ebanistería, Taller colectivo de carros y carrocerías, C . de Guarnicioneros, Peluquerias Colectivizadas CNT-UGT, C . de Barberos CNT-UGT55 , C . de Sastres, C . de Espectáculos56 , C . de Panaderos CNT-UGT , Cooperativa Confederal de indústria pesquera CNT . També hi ha altres variants que són semblants com Indústria Juguetera Cooperativa, fàbrica de Juguetes de deporte intervinguda per l'Estat, Aguas potables y gas de Dénia CNT, sindicat de Chofers Unificados CNT-UGT, sindicat únic del Transporte CNT, secció de Chofers El Conductor de la UGT, sindicat únic del Ramo de la alimentación CNT, Cooperativa de producció i consum -La Mercantil Obrera- de materials per a la construcció, Societats de Albañiles y peones La Unión de la UGT, Unión de Pintores Unificados CNT-UGT"

55 .- Segons el testizoni personal del barber José Perles Argudo, cenetista que en formava part . En la documentació la trobem amb l'apel .latiu de Colectividad de Peluqueros y Peluquerias Colectivizadas .

56 .- Els empleats havien confiscat el teatre circ i pagaven un lloquer als seus empresaris .

57 .- QUILIS TAURIZ, F., 1992, p. 24 . Aquest autor diu que a Dénia es va socialitzar la indústria panadera de cozú acord entre els patrons i els obrers, passant tots els béns a constituir el patrimoni cozú de la col .lectivitat, podent els membres fer ús dels forns sense abonar lloguer .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

19 9

i sindicat de Artes Blancas UGT . Com veiem, a Dénia predominaven les situacions en les quals estaven els dos sindicats conjuntament . Segons F . Quilis la tònica general va estar la participació dels dos sindicats, tant en els nuclis urbans com en altres poblacions de menor entitat . En Pego, ugetistes i cenetistes col .lectivitzaren el transport i les xicotetes empreses del municipi" . Tanmateix, en la documentació que hem consultat, no hem pogut constatar de quin tipus eren les col .lectivitats d'aquesta localitat, on trobem : C . de Albañiles 59 , C . de Carpinteros, també anomenat Taller Colectivo de carpinteros", C . de Herreros", Industrias Colectivizadas% Talleres Metalúrgicos UGT 63 , C . Agrícola, C . Treballadors de la Terra UGT, C . Cooperativa Confederal de Camperols CNT-AIT 64 i a més les aigües potables també passaren a mans d'un comité d'obrers . Allí també existien altres variants com : el sindicat de Transportes mecánicos CNT-UGT, i el sindicat de Transportistas de carros UGT, la Industria panadera de la CNT 65 . De Pedreguer, sols podem afirmar que existiren poques col .lectivitats, si les comparem amb les de Dénia o Pego . Sols tenim de Pedreguer notícies aïllades, on hem trobat la col .lectivitat automobilística, la major part de les vegades s'esmenta en pagaments per portar soldats a Gata o El

58 .- QUILIS TAURIZ, F., 1992, p. 170 .

59 .- Al gener del 1937, se'ls abona un pagament per realitzar el clavegueram de Pego . LL .A.AMP .

6 °.- En el LL .A .AMP constatem la seva existència a l'abril del 1937 .

61 .- Sols constatem la seva presència al juliol del 1938 . LL .A .AMP .

62 .- A l'octubre del 1937 se'ls reclama un abonament de contribució. LL .A .AMP .

63 .- Al juny del 1937 ja arranjaren cotxes pertanyents al CM . LL .A.AMP .

64 .- AMD. H.XI-5-6.

65 .- RAMOS, V., 1972, p. 345. El 23-1-1937 fou la data d'expropiació.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

200 , Verger que s'havien d'incorporar a 1'exèrcit66 i la C . de carpinteros y ebanistería` . A Benissa també trobem pagaments del CM a la Carpintería colectiva i a la Cerrajería Colectiva . En aquest poble la indústria de construcció de mobles es va adaptar a les necessitats de la guerra i el 1938 el CM declara la lliure construcció i venda de caixes mortuòries, sempre que els interessats es trobaren en les condicions legals per a fabricar-les, evitant els abusos en els preus que serien vigilats des del CM68 . A més La Unión S .A. de Benisa, va acordar al setembre del 1937 constituir-se en col .lectivitat 69 . Cal tenir en compte que la major part del transport local i comarcal va estar administrat en règim de col .lectivitat, com els dels pobles ja esmentats .

2 .3 .1 . Els primers mesos de guerra i les expropiacions de les finques rústiques Amb la finalitat de conservar l'índex de producció normal i a ser possible augmentar-lo, va aparèixer el 16 de setembre del 1936, el Decret del Ministeri d'Agricultura sobre la creació dels Comités Agrícoles Locals del front popular, per la qual cosa s'havia d'obligar els posseïdors de la terra que la cultivaren tota . El CAL havia de quedar constituït, en els diferents pobles, abans del 25 de setembre, i havia de notificar immediatament la seva formació al Ministeri d'Agricultura'°. A Pego el CAL es va crear al setembre del 1936, estava presidit per 1'alcálde i format pels veïns competents en agricultura . Començaren immediatament les seves actuacions,

66 ._ RAMOS, V., 1972, p. 346. Anomena de Pedrequer una "Industria de transportes UGT-MI que s'havia constituit el 25-5- 1937, no sabem si seria la nateixa organització que nosaltres hem constatat com a col .lectivitat automobilística.

6' .- LL.A.ANPE. 4-6-1937 .

68 .- LL .A.ANB. 17-11-1937 i 2-2-1938 .

69 .- QUIMS TADRIZ, F., 1992, p. 177.

Ag . '°.- lligall 233 . Comunicació del serveri agronòmic nacional d'Alacant, al CM de Dénia .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 1

obligant els posseïdors de terra que la cultivaren tota, per això el ban que es va fer a l'octubre del 1937, on es donava a conèixer la necessitat de portar a cap les tres collites anuals, que havia decretat el Ministeri d'Agrícultura'1 . Tanmateix, a Dénia es va constituir el CAL molt més tard, el 7 de març del 1937, el presidia l'alcalde, i en formaven part com a vocals dos representants de la Societat de Treballadors de la Terra -UGT-, i altres dos de l'organització camperola de la Federació Local de Sindicats únics -CNT-AIT-'z . Com es pot observar, a Dénia es va retardar mig any la creació del CAL . ¿Què passava en aquells moments entre els camperols i el poder municipal i sindical per a provocar aquest retard? Quan el Decret de creació del CAL va aparèixer, el CM se'n fa ressò i queda assabentat en la seva sessió plenària del 24 de setembre del 1936, però continua portant endavant totes les tasques agrícoles que en realitat li pertocaven al CAL . Es va solucionar la primera collita mitjançant el Comité d'Enllaç, per tant no hi havia pressa . Per altra banda, quan es creara el CAL seria aquest qui hauria de mamprendre el problema més fort que va haver d'afrontar el CM : el de les terres expropiades . A Dénia després del 18 de juliol els grans propietaris abandonaren les terres i les imminents collites del raïm per a fer pansa . No va existir una espontaneïtat inicial per part dels llauradors en fer-se càrrec d'aquestes terres, com va ocórrer en altres llocs de 1'Estat73 ; ací es va crear el Comité d'Enllaç integrat per delegats de les organitzacions obreres i els partits polítics afectes al règim . Aquest comité va substituir els antics propietaris en la direcció de les terres, l'ordenació del treball, el pagament dels jornals, etc ., i va controlar els camperols que

71 .- LL.A.AMP. 30-9-1937, 6-10-1937 i 20-10-1937 .

'2.- AMD. Llibre d°actes del CAL 1937-39. Veqeu l'acta de constitució.

".- BOSCH SANCBEZ,A., 1986.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 2

foren enviats a les diferents finques a treballar" . Per disposició del Ministeri d'Indústria i Comerç del 15 de setembre, aquest Comité va quedar facultat per a expedir l'autorització d'exportació de pansa a l'estranger en les duanes d'Alacant, Dénia, Gandia i València . Gràcies a aquest Comité no es va paralitzar la producció de la pansa, ni de 1'ametla, ni la seva exportació . Aquestes exportacions de pansa es portaren a cap sense dificultats'5 , Mes divises que es produïren forelliurades al Banc Exterior d'Espanya . Però aquest Comité d'Enllaç en acabar la temporada pansera es va extingir, i va quedar en funcionament un altre organisme, el Control Panser, per a liquidar les operacions efectuades en aquesta primera campanya de la guerra . En arribar la segona campanya de la pansa, el CM, el 9 de juliol del 1937, es planteja la nova recol .lecció i sol .licita de nou al Ministeri que faculte Dénia per a exportar pansa i, el 22 de juliol del 1937, el Ministeri d'Hisenda i Economia autoritza el CM de Dénia perquè controle totes les instàncies i les sol .licituds d'exportació de pansa . Desconeixem què va passar durant aquesta campanya del 1937-38 i la del 1938-39, malgrat tenir notícies aïllades de les dificultats perquè arribaren els vaixells als diferents ports . Cal tenir en compte que durant la primera campanya no havien existit dificultats per a 1'exportacions, perquè encara no havien començat els bombardejos al port de Dénia, que es van produir el primer a l'agost del 1937 . Anteriorment, el 26 de juliol del 1937, ja havia perjudicat el tràfic mercant al Mediterrani, un submarí italià que es va enfonsar enfront del penyal d'Ifac, al navili republicà Cabo de Palos que anava carregat de queviures` . Aquests fets donaren com a resultat la disminució de tràfic exterior pel port de Dénia, encara que juntament amb el d'Alacant

" .- Llibre del Cuité d'Enllaç, tenim constància del nfaero 2, que wrrespon als jornals pagats els mesos de novembre i desembre del 1936. M.

'5.- LL.A .ÀIU). 9-7-1937 .

'6 .- SANTACREU SOLER, J.M., 1992 b, p. 91 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 3

era un dels de major activitat . El 1938 les exportacions de productes agrícoles descendiren un 65% respecte el 1937 . S'exportaven exclusivament productes alimentaris i no es van produir variacions respecte als anys anteriors, en què els productes més exportats també eren panses, cebes i taronges . El que sí va variar foren les importacions, ja que tradicionalment no s'havien produït importacions d'aliments pel port de Dénia, ara durant 1937 sí que n'hi hagué" . A banda del decret de setembre del 1936, pel qual no es va paralitzar l'economia agrícola, n'hi hagué altres relacionats amb les terres agrícoles, com el decret d'intervencíó de les finques abandonades del 8, 17 i 19 d'agost del 1936, pel qual els alcaldes com a delegats de l'IRA, podien intervenir temporalment les terres abandonades pels seus propietaris, que lliurarien a les organitzacions obreres legalment constituïdes amb data anterior al 18 de juliol del 1936, donant-ne compte immediatament a l'IRA" . A més hi havia el decret del 7 d'octubre del 1936, que tractava dels desafectes al règim . Per 1' article primer es podien expropiar, sense indemnització i a favor de l'Estat, les finques rústiques dels qui havien intervingut de manera directa o indirecta en el moviment insurreccional contra la República, puix es consideraven enemics del règim . Les comissions d'expropiacions, foren les que portaren endavant aquesta tasca . A Pego estava formada per la sindical UGT, ja que la CNT sols va entrar a formar part del govern municipal al febrer del 1937 . Quan els consellers de la CNT arriben a l'Ajuntament, immediatament demanen que els representants de la seva sindical formen part del Consell d'Administració de Finques Rústiques Expropiades, que en aquells moments sols estava format per membres de la UGT . Els consellers ugetistes s'excusaren dient que aquest assumpte no era competència municipal, i sols ho era de

" .- SAMACREU SOLER, J .N., 1992 b, p. 83 i SS . '8 .- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1983, p. 39, vegeu ampliació del decret.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 4

_es sindicals . Es queixaren de nou els cenetistes, que les ;indicals no hagueren arribat a cap solució, per tant era el CM el lue havia de decidir . L'alcalde de la UGT, Aquilino Barrachina, va nanifestar que si no ho resolien de comú acord les dues sindicals, Xue la superioritat sindical i la delegació de Reforma Agrària J'Alacant foren les que decidiren, ja que aquesta última estava d'acord amb el fet que les finques expropiades pel consell d'administració de Pego anaren a nom de la UGT . Després d'un mes sense solucionar el problema, de nou la CNT demana formar part del consell d'administració de finques rústiques expropiades . El conseller cenetista, Vicente Aragones, protesta perquè la CNT havia de tenir participació, per haver intervingut en el dictamen de les declaracions d'enemics al règim en totes les finques rústiques que havia expropiat la UGT . El regidor socialista José Alarcón, va replicar que les finques no eren de la UGT, sinó de l'Estat, concretament de l'IRA . L'alcalde ugestista va manifestar que en aquells moments estava estructurant-se una col .lectivitat de camperols, i hi podrien entrar tots els elements antifeixistes . I davant el que se suposava l'última negativa, el cenetista Vicente Aragones expressa :

"Que se había acordado por la sindical CNT, declinar la responsabilidad en todas las firmas que habían

puesto ante la Junta Cualificadora Municipal de Pego` .

Ei problema radicava en l'explotació de les terres que havien estat expropiades als desafectes, pel decret abans esmentat del 7 d'octubre del 1936, i l'anterior del 8 d'agost del 1936, s'autoritzava la intervenció per l'autoritat municipal de qualsevol explotació agrícola que fóra abandonada pel seus propietaris, cultivadors o arrendataris . Eren els alcaldes dels ajuntaments com a delegats de l'IRA, els qui tenien la potestat i el deure

79 .- LL.A.AMP. 23-4-1937. s° .- LL.A.AMP. 2-6-1937.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 5

d'intervenir temporalment les terres abandonades pels seus propietaris i lliurar-les per al seu usdefruit, a les organitzacions obreres constituïdes legalment abans del 18 de juliol del 1936, donant-ne compte immediat a l'IRA . Com deien les planes del periòdic Fragua Social :

"La UGT, dominante en Pego, se incautó de las tierras abandonadas tras la sublevación militar, pero no

las tienen en colectividad . Están administradas por un Comité, que ellos nombraron llamado Comisión de

Fincas Rústicas Incautadas UGT" 81 .

Així, la UGT va agafar les diferents terres, i d'ella va sorgir la iniciativa de formar amb aquestes terres la col .lectivitat de camperols . Però les terres depenien directament de l'IRA, que era qui havia de donar part en elles a la CNT . A Dénia, al setembre del 1936, ja estava treballant la comissió d'expropiacions, formada per la CNT-UGT, que alçaven acta de tots els béns, tant rústics com urbans, dels qui elis consideraven facciosos, en aquest cas es troben les terres i les cases de 1'ex-general Ripoll, de les quals es fa càrrec el Comité d'Enllaç el 8 d'octubre ; les de 1'ex-comandant Vázquez i 1'ex- marquesa de dos Aigües el 10 d'octubre ; de la Torreta de Gavilà el 14 de desembre, els Palmars el 22 de novembre i un etcètera bastant l l arg82 . El CM de Dénia, fins el desembre del 1936, no es va manifestar respecte a aquest tema . Era problemàtic debatre qui havia d'explotar les terres expropiades i anava ajornant-lo . La iniciativa fou de la CNT, un grup d'afiliats d'aquest sindicat demanà que les terres foren lliurades a la Cooperativa Obrera Dianense83 . Van existir discrepàncies entre els diferents

81.- Fragua Social, 28-9-1937 . Citat per BOSCH SANCHEZ,A., 1983, p.37.

82 .- AND . lligall 214 . Aquestes persones no eren "ex" en els seus càrrecs o titols, passen a ser-ho des d'aquest moment.

83 .- No existeix constància d'aquesta Cooperativa i segons creien per l'acta de Ple del 29 de desembre del 1936, la pretenia crear la CNT per a donar-li les terres expropiades . Segurament voldria una col .lectivitat malgrat utilitzar en aquells moments aquest terme de Cooperativa .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 6

consellers que formaven part de l'Ajuntament, però en votació nominal va guanyar que foren lliurades les terres a la cooperativa . L'alcalde, Juan Ivars Ronda, de la UGT, va votar que no i en la seva explicació de vot va dir :

"Por entender que unas cuantas firmas no pueden atribuirse, por mucho que valgan, la representación de

una Sindical, y en el escrito no habla de la Confederación nacional del Trabajo, sino de varios

afiliados a dicha Sindical . Y porque la aludida pretensión han debido mantenerla la CNT y la UGT de

común acuerdo, y no varios afiliados a la primera de dichas Sindicales sin más personalidad que la

individual de cada uno" $ ' .

En saber la decisió presa pel CM de Dénia de lliurar les terres a la Cooperativa obrera, immediatament, i des del Ministeri d'Agricultura, se li crida l'atenció, advertint-li que no tenia cap competència per lliurar la terra i que s'havia de fer mitjançant Reforma Agrària" i, a més a més, que de cap manera s'havia d'imposar un règim sense estar d'acord amb les organitzacions obreres usufructuàries . Imposar una col .lectivització per la força era posar-se contra a les disposicions del Governa's . Se li crida l'atenció al CM de Dénia amb la base legal del decret del 7 d'octubre del 1936, pel qual les terres expropiades passaven a dependre directament del Ministeri d'Agricultura i de l'IRA, i eren lliurades en usdefruit a les organitzacions camperoles locals, per a treballar-les en règim col .lectiu o individual, segons decidiren les assemblees respectives . Amb aquesta intervenció per part del Ministeri d'Agricultura queda suspès l'acord prés pel CM, de lliurar les terres expropiades a la Cooperativa Camperola" .

84 .- LL .A .AMD . 25-12-1936 .

85 .- Des del 9 de setembre estava a Alacant un Delegat de l'IRA anb la finalitat de legalitzar totes les expropiacions de finques rústiques i de donar orientació sobre aquestes a les organitzacions camperoles de la província . Vegeu QUILIS TAURIZ, F ., 1986, p . 27-32 .

86 .- Telegrama remés pel Ministeri d'Agricultura al CN el 29-12-1936 . S'hi utilitzen com a semblants els termes cooperativa i col .lectivitat aplicats a allò que es pretenia crear a Dénia .

e ' .- LL .A .AMD . 29-12-1936 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 7

¿Com es pot interpretar aquest fet que anava retardant la cessió de les terres expropiades als llauradors per part del CM? En principi podem pensar que les diferents organitzacions polítiques i sindicals, volien convertir-la en un triomf propi a nivell polític, decidint com, i a qui, anaven a parar les terres i el sistema d'explotació . I així, la CNT pretenia fer una col .lectivitat d'aquest sindicat amb les terres expropiades, i per aquest motiu es va oposar la UGT, hi va posar entrebancs, fins a aconseguir, ja el 1937, una col .lectivitat de camperols mixta CNT- UGT, que es va fer càrrec en part de les terres expropiades . En altres pobles com Castells, les expropiacions de les terres foren la base per a la creació del sindicat de la CNT i fins i tot per a la col .lectivitat, igual que va ocórrer en el País Valencià" . Com que no existia en aquest poble cap sindicat constituït abans del 18 del juliol" ràpidament es mobilitzaren per a la legalització de la CNT i poder agafar les terres . Les expropiacions es varen realitzar el 15 de setembre del 1936, el mateix mes que es creava el sindicat de la CNT . L'acta d'expropiació deia : "Reunidas las organizaciones obreras de trabajadores de la tierra que forman parte del frente popular", i només esmenta el Sindicat d'Oficis Varis de la Confederació Nacional del Treball . D'aquest fet deduïm que fins i tot abans d'haver-se formalitzat la creació del sindicat, les persones que en formarien part, ja s'havien apoderat del govern local i eren els que tenien en les seves mans l'autoritat municipal" . El 15 de setembre del 1936, en realitzar les expropiacions, s'anomenen uns consells d'administració constituïts per diferents

88 .- BOSCH SÁNCHEZ, A., 1983, p. 225.

89 .-Ens estranya que en aquest poble sols existira sindicat de la CNT i no de la UGT, puix que des de 1'1-3-1932 s'havia creat el PSOE de Castells i generalment aquests militants portaven una duplicitat d'afiliació amb la UGT, i tenint en compte que l'afiliació al PSOE de Castells fou molt elevada durant tota la República i que no es va interrompre al llarg de la guerra civil, ens resulta difícil de creure l'afirmació que es fa en les actes de la CNT negant l'existència de la UGT l'any 1936 . A més tenim constatada el 1932 l'existència a Castells d'una Sociedad de oficios Varios UGT, segons esmenta FORNER 14WOZ, S ., 1982, p. 388 .

9° .- Com que no hi ha en l'Ajuntament de Castells documentació d'aquest període, no poden constatar aquests fets en un altre tipus de documentació .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 8

membres", els quals es van encarregar que no s'interrompera 1' explotació de les finques expropiades . Els seus membres eren tots de la CNT i el consell tenia personalitat jurídica per a portar endavant totes les qüestions derivades de l'expropiació . Les finques que s'expropiaren foren diferents superfícies de terra repartides per les partides del terme municipal" . En el moment de les expropiacions, les úniques que s'havien regulat per decret eren les finques abandonades, tanmateix a Castells argumentaren diferents motius, com ser facciosos, haver ajudat el moviment subversiu, ser de dretes, etc . Tot açò fou regulat posteriorment amb el decret del 7 d'octubre, pel qual s'expropiaven les finques que pertanyien als que hagueren intervengut de manera directa o indirecta en el moviment insurreccional contra la República, i es lliuraven les terres d'aquests propietaris en usdefruit a les organitzacions camperoles locals, perquè les treballaren . Aquest decret no sols abastava els considerats facciosos, sinó també els seus familiars . Podem afirmar que a Castells l'aplicació d'aquest decret ja s'havia anticipat, i el va portar a la pràctica la CNT, igual que havia ocorregut amb el decret abans esmentat de finques abandonades, efectivament els decrets venien a legalitzar el que ja existia . En expropiar les terres dels grans propietaris, els arrendataris que treballaven les seves terres correren diferent sort, uns foren declarats també desafectes, hem trobat exemples d'aquest tipus a Castells, però altres no estaven conformes d'haver-se quedat sense terres per a conrear, com els va ocórrer a alguns agricultors de Xàbia, que davant l'assemblea de la UGT al novembre del 1936, es queixaren tots els camperols que desitjaven recuperar les terres que portaven arrendades . En 1'assamblea de la UGT de desembre del 1936, es va decidir tornar-los les terres però realitzant algunes puntualitzacions :

91.- AHNSGC lligalls 19 i 135.

92 .- BALLESTER ÀRTIQUES, T., 1990, p. 49-62 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

20 9

"Primeramente aquél que sea de primera necesidad y que haya sido fiel al régimen actual, aquél que por

mayoría o por otros asuntos se pueda aprobar haya sido un explotador, y al mismo tiempo enemigo del

obrero, poniéndose en contacto con el Burgués para explotar aún más a los que como él tienen necesidad

y derecho a la vida, a esos no se deben devolver las tierras que antes poseía"' .

El problema a Xàbia era més greu, ja que existia una posició diferent davant l'expropiació de les terres, per un costat la CNT, que estava d'acord i que era el sindicat que a l'inici de la guerra havía expropiat les terres, i per un altra la UGT, que hi posava entrebancs . Així, a l'agost del 1937 encara resten terres per expropiar . De la resta dels pobles de la comarca, tenim poques notícies de com es portaren a cap les expropiacions de les terres . A Pedreguer van estar de manera conjunta els sindicats UGT i CNT els responsables de les confiscacions 9° . Els autors d'aquestes expropiacions foren condemnats en acabar la guerra, per haver confiscat a les persones de dretes les seves terres ; era un dels arguments utilitzat com a delicte i que trobem en la Causa General, per a imposar les condemnes . Segons aquesta documentació, a la Vall de Laguar, a l'octubre del 1936 "se incautaron de todas las fincas rústica y urbanas que poseía Bautista Moll Torrent . Esto lo efectuaron los elementos marxistas" . A la Vall de Gallinera i la Vall d'Ebo, diu que s'expropiaren les finques i els obligaren a lliurar quantitats de diners i productes agrícoles de les seves collites, especialment oli . A la Vall d'Alcalà són més esplícits i dóna el valor de les terres expropiades . Les de Vicente Gisbert Alcaraz per valor de 36 .950 ptes . i els causaren perjudicis per valor de 1 .478 ptes . per un any, com que les tingueren dos anys i mig el total era de 3 .540 ptes . A Eduardo Gisbert Alcaraz li expropiaren terres per valor de 36 .450 ptes . i els perjudicis arribaven a 3 .645 ptes . ja que li

93.' AHKSGC . lligall 14 .

9' .- BALLESTER ARTIGUES, T., 1994, p . 158-171 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

210

havien obligat a lliurar 700 ptes . i unes 12 arroves d'oli . A Pascual Gisbert Alcaraz li requisaren terres per valor de 27 .800 ptes . i els mals eren de 2780 ptes . ja que li obligaren a lliurar 1 .050 ptes . A Benimeli, diu que 1'11 de setembre del 1936, agafaren les collites d'almetla, oli, garrofes, etc . que tenien els propietaris í els confiscaren les terres, i el mateix va ocórrer a El Verger" .

3 .2 .1 .1 . La Federación Regional de Campesinos de Levante CNT-AIT i les seves col .lectivitats agrícoles . En els pobles on s'havia creat el Sindicato único de oficios Varios CNT-AIT, aquests eren un dels directors de l'economia local, que es completava amb l'ajut de les col .lectivitats . Als sindicats locals se'ls facilitava des de les seves centrals, la tasca davant les diferents administracions, utilitzant els impresos que la delegació provincial de la CNT-AIT els enviava, com per exemple el que dirigien des de Beniarbeig a l'inspector general veterinari d'Alacant, al juny del 1938, per sol .licitar autorització per a retirar els pinsos que els corresponien mensualment per tenir 2 cavalls, 2 porcs, 100 aus i 175 conills . O la sol .licitud que des del Sindicato Oficios Varios CNT-AIT de Benimeli, remetien al desembre del 1938 a la secció del Ministeri d'Agricultura d'Alacant, perquè els enviaren 100 quilos de creïlles per a sembrar . Cal tenir en compte que en alguns pobles les persones que portaven endavant la gestió del sindicat quasi no sabien ni expressar-se per escrit, com bé exposa a la Federación Regional de Campesinos de Levante CNT-AIT, Francisco Mulet, secretari de la CNT-AIT de GATA, a l'agost del 1938 :

"En vuestro poder teneis las hectareas de terreno que tenemos sembrada y el mismo tiempo si no lo

necesitaramos lo retirareis envuestra al masen para repartilo a otros sendicatos y el mismo tiempo no

emos rellenado las hojas por no acudir los socios atiempo y la comarcal nos indico como lo tenemos que

hacer. Compañeros meparese que ya estareis ya aborridos de mandarnos cartas y serculares a este

95 .- ON, Cansa General, lligalls 1395-1396 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

Sindicicato pero vosotros podreis dispensar por que los mejorres compañeros que teniamos sean incorpodo

afilas y a qui quedan muy pocos que sepan desempeñar esta secretaria yo y el presidente somos muy

cortos de letra paro no que remos abandorar este Sendicato obre que costo mucho que hacer y esperamos

que setermine la gerra pronto y cuando vengas los compañeros que estan en los frentes que vean que el . sendicato no a echo nada pero no lo emos abandonado`

Les col .lectivitats de la CNT tingueren una forta implantació a la Marina Alta, aquest fet és ratificat per A . Bosch", que esmenta per a la comarca col .lectivitats de la CNT en la meitat dels seus pobles . També F . Quilis"' insisteix en el fet que al nord de la província d'Alacant, aquestes van exercir un important paper . Segons A . Bosch, es constituïren col .lectivitas agrícoles pertanyents a la CNT, a Benimeli, El Verger i Xàbia 99 . Hem constatat a més col .lectivitats agrícoles de la CNT a 1'Atzúvial°°, Dénia, Benigembla, Benissa, Murla, Ondara, Pego, Teulada i Xaló . A Ondara es va constituir la Colectividad Cooperativa Confederal de Trabajadores Campesinos a l'agost del 1937, segons marcaven els seus estatuts, a ella aportaren tots els seus béns els col .lectivitats . De la col .lectivitat que més notícies tenim és la de Castells l01 , una de les seves peculiaritats fou el fet d'haver-se constituït immediatament després de començada la guerra i per un sindicat que no tenia cap tradició en aquest poble . La sindical CNT, seguint la política de col .lectivitzar les terres expropiades, fou la que implantà la nova modalitat de conrear les terres en comú tots els llauradors ; per aquest motiu els que formaven part de la

96 .- AHNSGC . lligall 135 .

97 .- BOSCH SÁNCHEZ, A ., 1983 .

98 .- QUILIS TAURIZ, F ., 1992, p . 106 .

99 .- BOSCS SÁNCHEZ, A ., 1983, p . 243 . A banda l'autora, en una relació general de tot tipus de col .lectivitas en les quals

poden estar incloses les d'iádústries i els serveis, esmenta en la p . 386 els pobles de Benigembla, Benissa, Calp, Castells, Dénia, Gata, Xaló, Ondara, Pedreguer, Pego, Teulada i la Vall de Laguar .

10o._ AHNSGC . lligall 135 .

101._ BALLESTER ARTIGUES, T ., 1990, p . 49-62 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

21 2

c ol .lectivitat eren coneguts per l'apel .latiu del muntó . De la resta de col .lectivitats no tenim massa detalls . La col .lectivitat de camperols de la CNT-AIT de Dénia va elegir el seu últim consell d'administració el 4 de febrer del 1939, i el seu president era Salvador Ramis Ferrando` . Per les dades que tenim de les peticions d'adobs, podem deduir que conreava moltes terres ja que al juliol del 1938, esmenta 1 .500 fanecades de superfície plantada de ceps de moscatell amb una producció que es calculava en 1 .500 q .m . de pansa, al setembre del 1938, tenia 3 .200 fanecades i volia plantar blat i altres cereals . Tenim constància d'una iniciativa de la col .lectivitat de camperols de Dénia al juliol del 1938, quan comencen a arribar els evacuats de Castelló, encaminada a proporcionar treball a aquestes persones :

"Deseando esta Colectividad Cooperativa establecer una sección de alpargatería, con lo cual hallarían

trabajo deiciseis obreros de dicho ramo que se encuentran en la actualidad en ésta, procedentes de la

provincia de Castellón de donde han sido evacuados, los cuales se hallan en paro forzoso y en

angustiosa situación por falta de material para dedicarse a la fabricación de alpargatas . Como de entre

estos trabajadores, los que son varones, estan inútiles, se ven imposibilitados a dedicarse a otras

faenas que las de su oficio, por lo que acudimos en solicitud ante esa Delegación para que se nos

faciliten dos mil kilogramos de cáñamo" .

La col .lectivitat d'El Verger tenia diferents magatzems i un economato en el carrer major . També disposava de dos cotxes turisme i una camioneta de mitja tona . Com veiem, no sols es varen col .lectivitzar les terres, també la maquinària, les cases i els motors de reg, com els 19 que pertanyien a la col .lectivitat CNT- AIT de Dénia, sis que funcionaven amb gasolina i la resta amb gas- oill°3 . Els motors de les finques de Xàbia, del Rebaldi, Sorts, Comas, Albardisa i Julians, passaren a formar part de la col .lectivitat .

1U2._ AFINSGC. lligall 135. 1°3 .- AMD. lligall 233.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

21 3

La relació entre les col .lectivitats i la FERECALE era constant, ja que aquests últims feien d'intermediaris entre les col .lectivitats i l'IRA, com podem veure en l'escrit següent de setembre del 1938, remés per Blas Salort, president de la col .lectivitat de camperols de la CNT-AIT d'El Verger :

"Se autoriza a la Federación Regional de Campesinos de Levante -Delegación de Alicante ; para que retire

del Instituto de Reforma Agraria, Delegación Provincial de Alicante, los 3 .000 kilos de amoníaco que

nos pertenecen a esta colectividad" .

O el que va remetre la col .lectivitat de Benimeli, també dirigit a la FERECALE d'Alacant, al desembre del 1938 :

"El dador de la presente Ramon Giner Esteves, dueño del camión que nos ha a traer los dos mil kilos de

super que tenemos concedido por Reforma Agraria, y que vale para retirarlo lo tiene el compañero

Vicente que llo se lo deje por si tenia combinación para que lo mandara pero que lo paqueis y se lo

entrequeis a este compañero para que traiga, todo lo hantes posible porque que la siembra la tenemos

parada hasta que llegue" .

Acudien a la FERECALE, perquè els solucionara tot tipus d'assumptes, com per exemple el que va exposar per la col .lectivitat d'Ondara, al desembre del 1938 :

"Por conducto del juez municipal de ésta estamos enterados que obra en ésta un exhorto del juez de

instrucción de Denia para que se proceda al embargo de las tierras y la casa del compañero Juan Ciurana

perteneciente a esta colectividad y que se encuentra preso en la cárcel provincial de Alicante, y

entendiendo que tanto sus tierras como la casa pertenecen a esta colectividad, es por lo que lo ponemos

en vuestro conocimiento para que de la manera más rápida toméis parte en este asunto" .

També hi havia una relació bastant estreta entre la FERECALE i la Federación Comarcal de Sindicatos Únicos CNT-AIT de DÉNIA, que tenia el seu domicili en el carrer Diana núm . 15, i el Consejo Comarcal de Economia de la CNT-AIT, FERECALE, amb domicili en el carrer Gabriel Moreno núm . 3 . Així la Federación Comarcal es va dirigir al desembre del 1938 a la FERECALE d'Alacant, amb l'escrit

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

21 4

S egüent :

"Nos dice la Colectividad de Jávea que ha recibido carta de Reforma Agraria en la que les notifican que

les ha correspondido a dicha Colectividad en el reparto de abonos la cantidad de 2 .700 kilos de Sulfato

Amónico y 18 .000 kilos de Superfosfato de Cal, esperamos hayais retirado esta cantidad de abonos,

dejandolos a disposición de dicha Colectividad" .

3 .2 .1 .2 . Les col .lectivitats agrícoles de la UGT . Les col .lectivitats de la UGT a la comarca eren menys nombroses que les de la CNT, tan sols coneixem la de Xàbia, Pedreguer i Pego, d'aquest últim poble sols sabem, que al febrer del 1938 donen suport a un escrit dirigit al president de la Central de Exportación de Agrios` . La de Xàbia es va constituir el 19381°5 , l'explicació del retard en la seva constitució potser estiguera en l'aversió que tenien els afiliats a la UGT d'aquest poble a les col .lectivitats, com van manifestar en l'assemblea d'abril del 1937 : "No están conformes con lo de la colectivización sino antes de eso que se repartan las tierras'11°6 . Entretant, ells i la CNT administraven les terres expropiades, i ambdues sindicals aproven a l'abril del 1937 fer un préstec posant com a garantia les collites de les finques expropiades per poder continuar treballant . Tanmateix, al juliol del 1937, la UGT esmenta una col .lectivitat : "Se habian presentado los que antes eran dueños de las caballerias que hoy trabajan en la Colectividad, diciendo que se les devolvieran" . Al desembre del 1937 el president de la UGT en dóna compte a l'assemblea general : "lo tratado con los compañeros de la CNT de que nos proponian la opinión de ellos, de ir a la colectivización" . Alguns ugetistes expressaren el seu desig que continuara tot com

loa .- AND . H .XI-5-6 .

105 .- BOSCH SÁNCHEZ, A ., 1983, p . 243 .

106 ._ AINSGC, lligall 14 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

21 5

havia estat fins aquells moments "de llevarse todo en conjunto" . Però finalment al gener del 1938, es va donar lectura a "unas instrucciones recibidas por el Secretario Provincial de Trabajadores de la Tierra para la constitución de la Colectividad Agrícola" . Per unanimitat es va aprovar que es constituira, i es va nomenar la junta organitzadora, que tenia com a president Miguel Buigues . S'hi prengueren els acords següents :

"1.- Podrían pertenecer a la Cooperativa Colectiva, los pequeños propietarios, y arrendatarios, que

acepten los estatutos. 2 .- Vendrán obligados todos los colectivistas a aportar la cantidad de cincuenta

pesetas ( . . .) . 3.- De los diecisiete años a los sesenta tendrán como anticipo la cantidad de siete

pesetas por día de trabajo" .

A Pedreguer també hi havia una col .lectivitat agrícola de la UGT el president de la qual era Ismael Estrada Ramis, tanmateix aquesta no creiem que tinguera un fort protagonisme, ja que la major part de la terra va restar en mans dels seus propietaris que optaren per formar part d'alguna de les organitzacions agràries de camperols que es crearen . L'opció estava determinada pel sector polític al qual pertanyien, i així les variants que trobem en el sector de l'agricultura foren : la Cooperativa Obrera Popular de la UGT-PS i el sindicat de campesinos-Cooperativa campesina de IR . També continuaren funcionant la secció de la terra de la sindical UGT i la CNT també es va adherir a la FERECALEI°' .

3 .2 .1 .3 . Les col .lectivitats agrícoles de la CNT-UGT . De col .lectivitats mixtes tenim sols dos exemples a la comarca Dénia i Calp . En aquest últim poble existia la col .lectivitat Cooperativa la Confederal CNT-UGT, de la qual al juny del 1938 era president José Turl°$ . A Dénia a banda de la col .lectivitat de la

1°'.- BALLESTER ARTIGUES, T ., 1994, p . 170-176 .

108 .- ABNSGC . lligall 135 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

216 1°9 , cNT, n'hem constatat una mixta CNT-UGT cal tenir en compte que a Dénia, com ja hem vist abans es constituïren col .lectivitats de tot tipus, per tant a nivell agrari no es gens estrany que la UGT també participara en alguna col .lectivitat` .

109.- BALLESTER ÀRTIGDES, T., 1988, p. 49-60 .

11°.- OLIVER SANZ DE BREMOND, E., 1974 . Aquest autor afirma que a Dénia no existiren col.lectivitats de tipus agrari i que algunes poques finques foren expropiades pels comités. Segurament desconeixia les fonts docuentals que hem consultat.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

217

3 .2 .2 . Expropiacions de finques urbanes . Totes les propietats d'aquells que es consideraven enemics del règim, basant-se en el decret del 27 de setembre del 1936, foren expropiades, i entre les quals hi havia les finques urbanes . Es van crear unes comissions d'expropiació que complien amb aquesta finalitat . A Pego estava formada per tres regidors ugetistes"' . En moltes ocasions existien dubtes sobre si una casa havia de ser expropiada o no ser, en aquests casos decidia la junta provincial de finques urbanes expropiades . Era en última instància des d'Alacant on es decidia quines cases es podien expropiar, i des del govern civil se li recordava constantment per telegrama a l'alcalde de Dénia, que s'oposara a tota expropiació o intervenció sempre que no fóra autoritzada legalment per escrit des d'Alacant . Quan un organisme volia ocupar una d'aquestes cases al .legava en la seva petició diferents motius i entre els quals "la imperiosa necesidad de combatir el fascismo que estaba intentando implantarse en España, y por lo tanto necesitaban organizarse debidamente y tener un local adecuado" . Aquest fou el raonament de la societat de càrrega i descàrrega dels molls del port i els ferrocarrils de Dénia, per ocupar unes propietats de María Morand Miquel, el 10 d'agost del 1936 . I en altres ocasions la necessitat :

"Incautación planta baja finca situada frente a la Pesquería propiedad del Pósito de Pescadores, en

atención a que habiéndose constituido colectividad Industria Pesquera y sus Derivados necesitando este 112 . local para ponerlo disposición de la misma"

Hi ha casos en els quals els propietaris cediren la casa amb una determinada finalitat, com la de Rosalia Moreno Carbonell, que va cedir la seva finca Campo Torres al comité d'enllaç, perquè s'hi instal .lara l'Hospital, l'acta de donació es va alçar el 25 de

111.- En la sessió del ple de 1'1 de juliol del 1938, és quan es pren l'acord d'expropiació, i d'alçar les actes que havien de ser remeses a la delegació d'hisenda de la província . Desconeixem per què fou en aquesta data tan tardana quan s'alçaren les actes, si des del mateix moment que comença la guerra les cases foren expropiades .

112 .- AMD. lligall 214, 30-9-1936 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

21 8

setembre del 1936 . o la rota de Riera cedida el 27 de setembre del 1936, perquè la destinara a la comissió de sanitat . Al maig del 1937, a Benissa es va nomenar una comissió d'arrendaments de finques donades per José Cabrera Abargues . En aquest poble, l'Ajuntament autoritzava que els veïns que ho sol .licitaren ocuparen les cases per temps il .limitat, com a mínim d'un any, i per aquestes pagaven a la caixa municipal el lloguer 113 . A Benissa el CM va proposar el 1938, a totes les organitzacions polítiques i sindicals de la localitat que hagueren portat a cap expropiacions de finques urbanes, que les legalitzaren . Immediatement la UGT i el PC lliuraren les actes que havien alçat amb motiu de les expropiacions de finques urbanes, perquè foren remeses a l'administració de propietats` . A Pedreguer les expropiacions de les finques urbanes es portaren a cap per la UGT, segons va manifestar el 1937 aquest sindicat, va afirmar que ells havien remès a Alacant totes les actes d'expropiació` . Coneixem algunes de les cases que foren confiscades, on s'instal .laren les diferents conselleries dependents de l'ajuntament, els partits i sindicats i diferents famílies de refugiats` . La casa abadia de Pedreguer també fou confiscada, i va estar destinada segons manifestaren en acabar la guerra a "Casa del Pueblo, dejándola inhabilitada por importe de 30 .000 pts . "11' . Va sorgir una polèmica sobre la propietat de la casa abadia, ja que les cases confiscades pagaven a l'Estat un arrendament per estar ocupades, i el conseller de IR Roselló va plantejar el dubte de qui era el seu propietari, si era el municipi

113.- LL .A .AMB . 17-2-1937 i 6-5-1937 .

11< .- LL .A.AMB . 9-1-1938 i 21-1-1938 .

115.- LL .A .AMPE . 16-4-1937 .

116.- AMPE . lligall 828 . Arxiu privat de J .Pons . La relació de cases en : BALLESTER ARTIGUES, T ., 1994, p . 179 i ss .

117.- Arxiu Parroquial de Pedreguer, informe del rector Enrique Bernabeu del 18-5-1942 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

219

no havia de pagar res a l'Estat . Tanmateix l'Alcalde va contestar que :

"La casa abadía, a raíz de una disposición ministerial del año 1934 fué inscrita en el registro de la

propiedad a nombre del arzobispado de Valencia y quedaría en pleno dominio del mismo, si en el plazo

de 10 años nadie acredita mejor derecho. Con tal motivo se han hecho trabajos de revisión en el archivo

municipal para acreditar el mejor derecho del ayuntamiento, sin resultado positivo" .

Aquest tema ja s'havia abordat en prendre possessió la gestora del front popular al març del 1936, una de les preocupacions era descobrir en el registre de la propietat a nom de qui estava la casa abadia` . En tots els pobles s'expropiaren cases, en els llocs xicotets foren dos o tres les cases confiscades, com a la Vall d'Ebo, foren ocupades per refugiats, per l'agrupació socialista i per IR . A Parcent, se li comunica a l'administrador de propietats d'Alacant que la majoria de les finques urbanes expropiades estaven necessitades d'una revisió i reparació de les teulades per estar molt deteriorades . En aquest poble també s'havia produït l'anormalitat d'expropiar una casa, el propietari de la qual feia vuit anys que es trobava a Xile, i s'ignorava la seva filiació política . Tanmateix, a Pego foren aproximadament 85 finques o cases les expropiades . Totes foren llogades pels nous comités creats durant la guerra, pels diferents organismes oficials que s'establiren a Pego, i pels refugiats i evacuats que anaren arribant-hi . Per les dades que posseïm119 de 82 cases, pagaven lloguers inferiors a 1 .000 ptes . 54 cases, i superiors 28 . Els organismes oficials, els sindicals i els partits ocuparen les millors cases, tant quant a l'espai, com a la conservació i la situació a la localitat, ja que els rebuts es feien a Alacant segons les condicions de la casa, el seu emplaçament i la

118._ LL.A.AMPE. 16-4-1937 i 27-3-1936 .

119.- AUSGC. lligall 148 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 0

comparació amb edificis de característiques anàlogues . Els diners dels lloguers, eren remesos a la Delegació de Propietats d'Alacant, que va nomenar a Pego i a proposta del CM, un administrador de finques urbanes expropiades per l'Estat . Sorgiren divergències a l'hora de pagar els lloguers, l'administrador de Pego va comunicar a Alacant que tant els edificis ocupats pels refugiats, com el quarter de destacament de forces i l'hospital, basant-se en el fet que eren edificis del mateix Govern, el CM de Pego no havia de pagar lloguer per ells, al .legant que no s'havia d'exigir pagament per ser institucions oficials . Aquest problema es va plantejar ja quasi al final de la guerra, al gener del 1939, quan el CM de Pego ja tenia una economia molt deteriorada per les despeses i el desgast de la guerra, i es quan es nega a pagar els lloguers . Des d'Alacant, al febrer del 1939 són implacables, advertint-los que, basant-se amb la legislació vigent, el CM tenia l'obligació de pagar . També es feren arrendaments a entitats foranes, com la Unión Valenciana de exportación en cooperativa, de València, que al setembre del 1938, es va interessar pel magatzem de taronja del carrer Pablo Iglesias núm . 4, on hi havia una màquina propietat de la cooperativa, la qual necessitaven, era més fàcil llogar el magatzem, que desmuntar la màquina i traslladar-la a un altre lloc . Com que el magatzem havia estat propietat d'una persona declarada desafecta per la junta qualificadora local, expropiant-la l'Estat, autoritzen des d'Alacant que fora llogada a l'esmentada entitat valenciana . De tota manera, les expropiacions no foren immediates en tots els casos i degué existir prou confusió al seu voltant . Coneixem un exemple prou significatiu, el d'un molí d'arròs, el propietari del qual havia estat declarat desafecte, i al novembre del 1937 continuava explotant el molí . Doncs, el CM va consultar a Alacant què feien en aquest cas, i va comunicar immediatament l'IRA que l'alcalde, com a delegat nat de l'IRA a Pego, havia de procedir a

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 1

1 , expropiació` . A Dénia desconeixem el total de finques urbanes que passaren a mans del comité d'enllaç . A banda d'expropiar l'edifici, també agafaven els mobles i estris del seu interior deixant-los en un dipòsit, per exemple coneixem la relació de mobles traslladats al dipòsit de la casa Morales, Vázquez, ex-general Ripoll, Palop, vídua de Federico Domènech, casa de camp de Miguel Andrés i d'Elena oliver"' . Després la comissió d'expropiacions UGT-CNT, els distribuïa als llocs on feien falta, com els lliuraments que feren el novembre del 1936 a la dependència mercantil, al sindicat de xofers, a l'asil, al sindicat del transport, a la indústria pesquera i a la UGT . A Calp a l'agost del 1938 encara estaven localitzant els béns de les persones desafectes al règim, i a banda de les cases també es comunica que Bautista Gandia Castells posseïa útils de treballs agrícoles` .

120.- LL.A.ÀMP. 17-11-1937 i 1-12-1937 .

121.- AMD. lligall 237, on es detalla la relació coapleta .

122 .- AHNSGC. lligall 106.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 2

3 .2 .3 . Altres confiscacions . Dins d'aquest apartat tractarem fonamentalment les indústries els serveis . A Dénia el comité d'enllaç va actuar ben promte sobre totes aquelles propietats i negocis dels qui era evident que eren persones de dretes, i així li comuniquen a Ramón Portoles Sanchis el 31 d'agost del 1936 que :

"Con el fin de evitar cualquier alteración del orden público que pudiera suscitarse al seguir usted

como administrador de la compañía arrendataria de tabacos, por su acendrado carácter derechista, este

comité acordó cese usted en el desempeño de tal función y con el fin de que no quede desatendido el

servicio que usted presta acordó designar para que ocupe dicho cargo con carácter provisional y

mientras se tramitan las diligencias oportunas el ciudadano Manuel Llambies Sivera, al que bajo

inventario y a presencia del delegado por este comité para este acto Manuel García Fonseca entregará 123 . usted las existencias que haya en su almacén de lo que se levanta la oportuna acta"

Com veiem, el comité d'enllaç va anar substituint tots els ciutadans que restaren a Dénia dels seus negocis respectius, mitjançant un formalisme d'un acta i col .locant persones de la seva confiança en tots els llocs . El CM va expropiar la clínica del carrer Diana de Juan Devesa Giménez el 1o d'octubre del 1936 i la farmàcia de Luis Devesa, per ser aquest desafecte i estar complint la condemna de lo anys en el reformatori d'Oriola, però al desembre del 1937 encara no estava aquesta expropiació legalitzadal2 ' . Les fàbriques de joguines de Dénia estigueren totes col .lectivitzades en l'anomenada Indústria Juguetera Cooperativa125 , on estaven incloses les nou fàbriques dels propietaris següents : Joaquïn Calabuig, F . Sauquillo, Carrasco i vídua i germans Marsal, Luis Sastre, José Monllor, F . Calabuig, V . Font, vídua José Simó, V . Vicens Moncho . Tres d'aquestes van

123 .- AMD . lligall 978 .

12° .- AMD . lligall 214 i AHNSGC . lligall 106.

125. - En la documentació consultada també s`anomena com a Indústria Juguetera Colectiva CNT-UGT .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

223

transformar la seva maquinària per a destinar-les a indústries de guerra, socialitzades per les sindicals UGT-CNT i controlades per Delegats del Govern, i van formar la que s'anomenava fàbrica de joguets d'esport intervenguda per llEstat126 . La indústria juguetera cooperativa comença a aglutinar les fàbriques de joguines des de ben promte, a l'agost del 1936 un dels propietaris, Luis sastre Tomás, es dirigeix a l'ajuntament amb la petició següent :

"En nombre y representación de los ciudadanos anotados al margen y que en conjunto llevan en

explotación la Fábrica de juguetes de madera que estuvo explotando anteriormente la razón social

"Oliver Horand Hermanos", a la vecina de esta ciudad D. Adela Aranda Horand, Vda. de José Riera le

exponen y proponen : Que en el edificio propiedad de la meritada ciudadana se halla la fábrica desde

1915 por el que se ha pagado alquiler hasta la fecha que importa sobre unas 75 .000 pts . Como en

realidad el edificio en cuestión su valor es inferior a la cantidad ya pagada en alquileres por el

mismo y siendo en la actualidad una agrupación obrera, la que componen los ciudadanos que antes se

indican, y con el fin de que puedan desenvolverse en el negocio de la fabricación de juguetes con la

amplitud necesaria para poder seguir trabajando ; por ello le proponen ceda el mencionado local

gratuitamente y en propiedad a los exponentes, ya que con ello facilitaría el desenvolvimiento

económico de un centenar de obreros que trabajan en la repetida fábrica" .

A l'octubre del 1936 i argumentant la paralització de la fàbrica de joguines de Carrasto i vídua i fills de Marsal, els treballadors en representació del sindicat de les joguines, procediren a l'expropiació per a poder col .lectivitzar-la . Així es personaren els representants del Comité d'Enllaç de Dénia i de la indústria de les joguines col .lectivitzada CNT-UGT, i després de fer un inventari de tot el que existia a la fàbrica manifestaren :

"Al incautarse los trabajadores de todo lo detallado no les mueve el egoísmo ni el afán de expropiación

injustificada y sí el deseo de poder trabajar, es por lo que recabamos de los propietarios su firma que

juntamente con nosotros queda estampada al pie de la presente acta en prueba de que todo se hace dentro

126.- AHNSGC, lligall 110. En la documentació també s'anomena fàbrica núm . 2 de la subsecretaria d'armament.

127 - AMD . lligall 214 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 4

de la más estricta justicia y con todos los trámites pertinentes lo cual certificamos" .

Al maig del 1937 els obrers i els patrons d'aquesta fàbrica decideixen col .lectivitzar-la i nomenen un Consell Obrer, presenten tota la documentació davant la comissió d'expropiacions d'indústries afectes a la Conselleria de Treball d'Alacant . També la CNT i la UGT confiscaren les fàbriques de joguines d'Ondara . Totes les indústries de joguines, tant les de Dénia com les d'Ondara, s'adaptaren immediatament per a fabricar articles que els permetessen continuar treballant . Les fàbriques de joguines metàl .liques foren preparades per a produir estabilitzadors de granades, cartutxos i bales, produien més de 50 .000 bales de fusells . Les de joguines de fusta s'ocuparen en el tallament de culates de fusell o en la fabricació de llits per a sanitat militar128 . També existien a la comarca xicotetes indústries dedicades a produir mitjançant subencàrrecs peces soltes, recanvis o envasos . Destaca una serradora mecànica de Gata que conf eccionava envasos . Però la zona de subèncarrecs més activa va ser la de Dénia-Ondara, on treballaven unes 100 persones en sis tallers, que fabricaven matrius i tubs d'estabilitzador per, a granades que venien a la cooperativa de la Joguina de Dénia` . Després dels continus bombardejos sobre la ciutat d'Alacant, les autoritats van disgregar la seva indústria en sis emplaçaments distribuïts per tota la província, un dels llocs elegits fou Pego, on s'utilitzaren indústries de fusteria` . Segons V . Ramos, les maquinàries de la indústria de guerra de Dénia al desembre del 1938 quedaren instal .lades a la cova de les Calavares de Benidoleig, on es fein bombes de mà"'. Al setembre del 1936 la comissió d'expropiacions de la CNT-UGT

128.- GIRONA ALBUIXECH, A ., 1985, p . 290 .

129.- Vegeu més detalls d'aquestes indústies de guerra en : SANTA= SOLER, J.M ., 1992 a, p . 124 i ss .

13° .- QUILIS TAURIZ, F ., 1992, p . 166 .

131.- RAMOS, V ., 1972, p . 284 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 5

de Dénia va procedir a l'expropiació de les asserreries mecàniques de la Vda . de Juan B . Doménech i de Joaquín Torregrosa . L'argumentació va estar que els negocis d'asserrar fusta es trobaven en aquells moments completament abandonats, sense rendir cap benefici, i podien ser una font d'ingressos per al poble . Al maig del 1937 s'alça acta de la confiscació a Alacant per la comissió d'expropiacions d'indústries afectes a la Conselleria d'Economia i Treball, els obrers fan constar en el primer cas que la propíetària té en complet abandonament la indústria i havia desaparegut de la localitat i no se sabia on parava . De Joaquín Torregrosa sols esmenten l'abandonament, i va al .legar també que per a no agreujar l'atur obrer, es procedia a l'expropiació . Al maig del 1937 i per una escriptura s'atorgava al comité de fàbrica d'ambdues asserreries, en representació de les Serrerias Incautadas de Dénia, poders, tots ells, especificats per a administrar la indústria"' . La indústria pesquera es va constituir a Dénia, al setembre del 1936, en Cooperativa Confederal de industria Pesquera CNT o la també anomenada Col .lectividad de Industria Pesquera y sus derivados, es van instal .lar en els locals del pòsit de pescadors . Expropiaren els diferents vaixells que passaren a formar part d'aquesta indústria"' . Algunes de les expropiacions es portaren a cap al gener del 1937, el sindicat representant de La Industria Pesquera y sus derivados CNT-AIT, es va personar en el vaixell Joven Andres, on el patró ignorava el lloc on es trobava el propietari, que havia abandonat l'embarcació, i per donar feina als obrers es procedia a l'expropiació i l'explotació pel sindicat esmentat . D'igual manera es va procedir amb les barques Tres Hermanas, tanmateix alguns propietaris com Manuel González cediren

132.- AENSGC . lligall 31 .

133 .- AMD, lligall 214, 19-10-1940 . "Relación de los profesionales de la industria pesquera que les fueron incautados sus negocios en tienpo rojo". Aquests eren : J. Ferrer, F. Roselló, L. Ronda, J. Reinau, J. Valero, J. Cabre, J. Avarques, P. Perles, B. Ausina, V. Fenenía, M. García, J. Pérez, S. Moltó i li. Ferrer .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 6

el vaixell perquè fóra explotat de manera col .lectival3 ' . A Xàbia sols tenim constància de 1' expropiació a 1' inicí de la guerra per part del Govern del vaixell Vasconia, amb el qual es realitzava el servei de vigilància de la costa . Però després de quatre mesos, el tornaren al seu propietari, ja que no s'hi podia muntar cap canó per a la seva defensa . No creiem que les barques de Xàbia estigueren col .lectivitzades, per la documentació que hem utilitzat sabem que hi havia un gran control respecte al personal que formava la tripulació, el tipus de pesca a la qual es dedicaven, el lloc on anaven a pescar i les hores d'eixida i tornada . Totes aquestes precaucions i controls es devien al fet que no pogueren fugir-ne . Cal tenir en compte que a l'inici de la guerra, algunes barques de pesca foren utilitzades per a evadir-se al terreny facciós, com la barca Marïa de Calp . Per tant, els motoristes tenien la responsabilitat d'inutilitzar el motor quan arribaven al port135 . A Pego destaca l'expropiació per la UGT del cine Paté, amb l'aprovació de la junta d'expropiacions d'indústries d'Alacant . Sorgiren problemes en entrar la CNT en el govern municipal, va proposar que el cine fóra administrat per les dues sindicals CNT i UGT, per a finalitats de la guerra . El conseller socialista, José Alarcón, va manifestar que tots els beneficis que donava el cine es destinaven a finalitats de la guerra com es podia provar per la comptabilitat que es portava . El conseller ugetista, Bautista Sastre, creia que havia de ser la Casa del Poble l'administradora, per ser l'única entitat que havia sofert tots els embats del bienni negre` . Al maig del 1937 i a iniciativa del sindicat d'Oficios Varios CNT-AIT, se socialitza a Pego el transport i s'acorda que foren ambdues sindicals CNT i UGT les que administraren el serveí de

134 .- AHNSGC. lligall 31 . 'I'.- AHNSGC. lligall 2. 136.- LL.A.AHP. 23-4-1937 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 7

transport de la localitat, reservant sempre la preferència de l'ús al servei municipal a les ordres de CM, i a les necessitats dels partits polítics antifeixistes del Front Popular137 . Com veiem, aquest fou l'únic cas on es posaren d'acord les dues sindicals, i on se li dóna participació a la CNT .

3 .2 .3 .1 . Electricitat, aigües potables i gas . Aquest tipus de serveis van estar en moltes ocasions abandonats pels seus propietaris, com fou la societat La Electra Fuertes o Sendra Fuertes de la Vall de Gallinera, que tenien al seu càrrec el servei elèctric del districte . En iniciar-se la guerra, abandonaren aquest servei i ni tan sols presentaren els rebuts a cobrament dels abonats durant més de mig any, ni atengueren el servei tècnic . Per aquest motiu es va procedir al gener del 1937, a l'expropiació per part del comité provincial d'indústries elèctriques, i es va nomenar un comité de control per portar endavant el servei elèctric`. L'expropiació que més polèmica va portar a Dénia fou la de les aigües potables i la fàbrica de gas" . Ja a l'agost del 1936 el PS es va dirigir al comité d'enllaç de Dénia, i va expressar que era de vital necessitat per a Dénia que els serveis d'aigua, gas i electricitat, deixaren d'estar en mans de particulars, i es va proposar la immediata expropiació)°° . Malgrat aquesta iniciativa del PS, fou la CNT la que va passar a fer-se càrrec d'aquests serveis . La CNT-AIT, 1'1 de setembre del 1936, es dirigeix a la comissió provincial d'expropiacions d'indústries d'Alacant manifestant que :

"Habiendo creído necesaria la incautación de la empresa Aguas Potables de Denia, Sociedad Anónima, por

137._ LL .A.Ap . 19-5-1937 .

138.- AHNSGC . lligall 118 .

139 ._ FONT REUS, fl .I ., 1990, p . 39-48 .

)°° .- A14D . lligall 214, 6-8-1936, carta signada pel president del PS Ricardo Ivars i el secretari Juan Pasqual.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 8

tratarse de un servicio público, y no encontrarse el paradero de sus propietarios, y previa la

autorización del Comité de Enlace, de esta, pide a esa Comisión Provincial de Incautación de

Industrias, facilite a la Comisión Incautadora ( . . .j el apoyo y la ayuda necesaria para tramitar y

llevar a la práctica esta incautación" .

I fou el 2 de setembre del 1936 quan s'alça l'acta d'expropiació corresponent, i es fa càrrec de l'administració de l'empresa la federació de sindicats únics de Dénia CNT-AIT . Quasi després d'un any, al juny-juliol del 1937, sorgeix la polèmica, arran d'una moció presentada pel regidor de la UGT Juan Ivars Ronda i que proposava la municipalització dels serveis d'aigua potable i gas :

"La propiedad abandonada por los fascistas en aquellas localidades donde supo el pueblo ahogar en brote

sus criminales propósitos es lógico que derive en beneficio de los trabajadores . Pero la estructuración

de su aprovechamiento debe y habrá de ser distinta en armonía con las modalidades diversas en que pueda

presentarse, buscando la mayor equidad en el disfrute . Así, hay propiedad susceptible de

colectivizarse, otra cuyo más adecuado encaje es de la nacionalización, y alguna hay que reclama, por

su misma naturaleza, ser administrada por el Municipio . A nuestro juicio, existe en Denia una clase de

propiedad que no tiene más adecuada norma de desenvolvimiento que el régimen de municipalización . Nos

referimos a las explotaciones de suministros de aguas potables y de gas para alumbrado y fines

industriales"`.

Immediatament el conseller de la CNT, Bernardo Miralles, va impugnar la moció, amb l'argumentació següent : "Su temor de que una vez pasados dichos servicios al Municipio queden de tal manera abandonados que al poco tiempo no quede nada de ellos" . Va afegir el regidor de la FAI Joaquin Felix, que :

"Aunque sus compañeros de organización y él han propugnado siempre por el Municipio libre e

independizado en el que se centralicen todos los servicios y medios de producción, no puede estar

conforme con la moción presentada por los mismos motivos que acaba de alegar su compañero Miralles y

1°l.- LL .A.AMD . 4-6-1931 i 18-6-1931. La discussió comença el 4 de juny i es deixa sobre la taula el tema, continua el 18 de juny, on de nou es tracta, i en dates successives.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

22 9

en segundo lugar porque si van a municipalizarse estos servicios de agua y gas, también deben

municipalizarse todos los demás incluso la vivienda" .

Aquest regidor deia que la gestió administrativa havia estat admirable, per tant s'oposava a la municipalització . L'ugetista Juan Ivars Ronda, en contestar aquestes argumentacions, va dir que les expropiacions de les societats anònimes i limitades no eren legals, puix els seus components podien no tots ser feixistes, podien alguns formar part de la societat anònima i no ser culpables de l'abandonament de la indústria per part de les persones que l'administraven . A més sempre havia estat aspíració del poble de Dénia que aquests serveis passaren al municipi, no havent-se pogut aconseguir perquè "en la política imperante siempre han pesado mas los intereses de los particulares" . en efectuar la votació de la moció, votaren en contra els regidors de la CNT-FAI i a favor de la moció el comunista i els ugetístes . Es va abstenir l'alcalde cenetista Manuel Arbona Cuesta, i es va quedar sense aprovar la moció de la municipalització de les aigües i el gas, per 6 vots en contra i 4 a favor . El regidor de la UGT, Ivars Ronda va expressar que :

"Le interesa hacer ver al Consejo el contrasentido que representa el hecho de que los compañeros de la

CNT hayan votado en contra de esta moción a pesar de su ideología que a su entender no debe nunca

posponerse por cuestiones de índole material, con lo que han demostrado con su actitud, que han hecho

en este asunto obra partidista" .

Per tant, en el fons de tota la baralla estaven les diferents formes de veure cadascun dels sindicats, com s'havia d'expropiar una empresa . A més, el fet que foren els de la CNT els qui portaven endavant les dues indústries, tant aígües potables com gas, per haver estat iniciativa d'ells, realitzar les expropiacions i que funcionaren bé, seria un altre dels motius perquè la resta de partits i sindicats volgueren tenir participació . Tenim constància d'un informé emès per Aguas Potables y Gas de Denia d'agost del

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 0

1937 i en el qual s'explicava la situació en què es trobava des de la seva explotació . S'hi poden apreciar els beneficis que venia gaudint el poble des de la seva expropiació . Aquests eren la ° 2 baixada dels preus de l'aigua1 i la donació al municipi i al Comité Local de Refugiats d'aigua per una sèrie de necessitats com centres sanitaris, escorxadors, fonts públiques, etc . També controlaven l'aigua de reg, que cobraven a 6,60 ptes . per hora mentre que en els altres pous costava a 7,20 ptes . No ocorria el mateix en el gas, on existien pèrdues per les contínues pujades de l'hulla -82 ptes . tona al setembre del 1936, 123 al novembre del 1936, 145 al març del 1937 i 147,5 al juny del 1937-, i el fet de no haver augmentat els preus als usuaris . Els treballadors de les dues indústries afectades, davant el problema sorgit, es manifestaren remetent un escrit al CM perquè s'unificaren les dues indústries, dient que :

"La práctica y el sentimento de fraternidad les han enseñado la conveniencia en beneficio de las propias industrias, de unificarlas bajo una sola administración, una sola contabilidad y una sola caja, único medio de prestarse mútuo apoyo en todos los sentidos y conseguir un mínimo de gastos en la explotación y a tales efectos acuerdan unificarse en las siguientes condiciones"` .

A partir d'aquest moment passa a denominar-se indústria d'Aigües Potables i Gas de Dénia . Tanmateix la polèmica continua en totes les sessions de ple del mes de juliol del 1937 . De nou els regidors de la UGT presenten un escrit al CM, per a mostrar la seva disconformitat i marcar la posició que tenien de manera clara i concreta davant el poble . En

142.- AMD . Lligall 121 . Els preus eren: 100 litres diaris 3 ptes . abans guerra/ 2,25 ptes. agost 1937/ 0,75 ptes. mensuals diferència en menys 150 " " 5,50 ptes. " " / 3,40 ptes. 2,10 ptes. " " " 300 " " 9 ptes . " " / 6,75 ptes. 2,25 ptes. " " " 500 " " 12,50 ptes. 11,25 ptes. 1,25 ptes . " " " 1.000 " " 18 ptes. 18 ptes. 0 ptes . " " "

1 °'.- LL.A.AHD. 30-6-1937. Les condicions estaven especificades amb una sèrie de punts.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 1

aquest escrit fan un repàs interessant del que havia estat la història d'aigües potables des que s'inicien els tràmits de la seva instal .lació a Dénia el 1878 1'°, fins a l'arribada del 18 de juliol del 1936, dient :

"Y llegó radiante el 18 de julio fundiendo injusticias y derribando privilegios, los anhelos del pueblo

en este aspecto podían plasmarse en realidades y los hombres de la UGT conscientes de su deber e

inspirados en una noble y alta visión del momento, creen llegada la ocasión en este primer período

constructivo de la Obra Revolucionaria de llevar al Consejo Municipal lo que fue siempre una aspiración

constante a través de los años de las masas trabajadoras : que las Aguas Potables y Gas al mismo tiempo,

pasen a ser del pueblo y como servicios eminentemente públicos que han de prestarse en beneficio de

todos los ciudadanos del termino municipal, encuentren una adecuada norma de desenvolvimiento dentro

del régimen de municipalización" .

Tanmateix, el regidor de la FAI, Felix Borrallo, contesta en una altra sessió de ple en contra de la municipalització per la mala situació econòmica per la qual passava l'Ajuntament :

"Mientras el Consejo Municipal no se vea en una situación económica más floreciente que la actual y

tenga créditos en su contra especialmente de la Hacienda y Diputación, no es conveniente que dichos

servicios públicos pasen a ser administrados por el Consejo Municipal ya que ello acarrearía el que

dichos acreedores se echasen encima de este organismo, para querer cobrar sus créditos y ello traería

trastornos de carácter económico que en último término serían los propios servicios los que más se

perjudicarían por ello" .

Acaba la polèmica en el ple del 23 de juliol del 1937, quan 1'ugetista Ivars Ronda diu "que viendo que no hay posibilidad de llegar a un acuerdo, recaba en nombre de la organización a que pertenece la libertad de llevar este asunto a la calle para dar cuenta al Pueblo de su actuación en los asuntos que afectan a la cosa pública" . Contestant-li Felix Borrallo, que no li semblava bé que es fera ús d'aquests assumptes per a fer qüestió política .

1" .- LL.A.AMD. 18-7-1937. No reproduïm els diferents moments en la història d'aigües potables, malgrat estar explicat des d'un punt de vista molt interessant.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 2

Les aigües potables de Pego, pertanyents a la companyia privada CITI, domiciliada a València, foren expropiades a Pego, per un Consell Obrer de les aigües potables i de reg . Però el CM en voler legalitzar la situació, va comprovar que la CITI en esclatar la guerra havia passat a mans d'un comité d'obrers de València, sense cap formalitat legal . Així els regidors argumentaren perquè continuara en mans dels obrers de Pego, que :

"Para aseguar la continuidad de la producción el consejo Municipal de Pego, creía necesario e

imprescindible su incautación, por tratarse de una industria civil de vital interés ya que suministraba

agua potable al casco urbano de Pego con 8.762 habitantes y agua para riego en una gran extensión de

terreno en el término municipal, y teniendo en cuenta que las tierras que recibían el beneficio de

riego, pertenecían en su mayor parte a elementos declarados desafectos, y administradas estas tierras

por un Consejo de la Sociedad de Trabajadores de la Tierra IIGT, creían los concejales de Pego que la

S .A . de aguas potable y riegos de Valencia que usufructuaba la industria de Pego, debía de desaparecer

a beneficio del Estado y para la municipalización""' .

A Dénia, les col .lectivitats de camperols es van fer càrrec des de l'inici de la guerra de les aigües de reg, tant de la distribució de les aigües del canal descobert, com dels motors que estaven en les terres que havien estat expropíades . Motors, n'hi havia dinou, que segons consta en la documentació pertanyien a la Col .lectivitat Cooperativa Confederal de Treballadors Camperols de la CNT-AIT de Dénia . Altres motors estaven en les finques expropiades, com les de Suay,, Hielo, Alvaro, Beniadlà, Doménech, Emilio Oliver, Penya, Pou de la Muntanya, D . Llorca, German Gómez, Ramón Carrió Morera, Ismael Company i Boveta Ribes . Aquests últims anaren a parar a mans de la Col .lectivitat que conjuntament compartien UGT-CNT . Davant les queixes que l'aigua no es distribuïa equitativament, el Consejo Local de Economía es va fer càrrec de l'administració de les aigües de reg i davant l'escassesa d'aigua per la sequera, es va instal .lar un motor en el pou de 1'Alberca a

145.- U.A.W. 14-7-1937.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 3

pedreguer, que era la font que subministrava aigua al canal descobert, es va construir un xicotet edifici per a resguardar la maquinària . A més, existien problemes de salinització de l'aigua dels pous, i en concret a l'abril del 1938 no volen els llauradors regar del Pou de la Muntanya . Per aquest motiu l'aigua més apreciada era la de la sèquia descoberta que provenia de Pedreguer i no estava salinitzada, i era l'aigua més barata a 9 ptes . l'hora en ser la dels altres pous fins i tot a 22,20 ptes . l'hora, com la del motor de Beniatlà el 19381'6 . Al febrer del 1938 de nou sorgiren queixes en el repartiment de l'aigua i el comité agrícola local va remetre l'assumpte al CM perquè donara solució . Segons el regidor del PC Ferrer Costa, al qual se li va demanar opinió en el CM per ser agricultor, deia :

"Las aspiraciones de los campesinos es que las aguas de riego de este término se repartan

equitativamente y especialmente las que suministra el canal descubierto y para conseguirlo lo más justo

sería que el Consejo Municipal se hiciera cargo de la administración de dichas aguas para que sin

distinción de organizaciones se facilitara el agua lo más justa y equitativamente posible" .

També va explicar el regidor del PC, que en discórre les aigües per les sèquies construïdes de terra se'n perdia una gran quantitat, per ser un trajecte llarg, encarint el preu, ja que quan l'aigua arriba a la boca de reg havia disminuït de tal forma, que sols se n'aprofitava la meitat de 1' aigua que es pagava . Per aquest motiu el regidor Ferrer Costa opinava que es devien construir els canals necessaris per a evitar les pèrdues d'aigua . En aquesta data el regidor cenetista Torres també es va manifestar a favor de la municipalització de l'aigua, per ser un servei públic, com també dels motors que existien en el terme municipal amb el suficient cabal d'aigua com per a atendre les necessitats de les diferents zones de reg i que en aquells moments estaven parats, afegint que :

1°6.- AMD. lligall 233.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 4

"Como la reparación y construcción de nuevos canales es obra de mucha importancia y de un gran coste,

cree que es asunto que debe tratarse con gran detenimiento".

Tanmateix, al cap d'un mes existien discrepàncies respecte a la municipalització de les aigües de reg, igual que n'havien existit amb les aigües potables i gas . El desacord estava entre la representació dels partits que integraven el front popular que volien municipalitzar totes les aigües de reg ínclosos els motors enclavats en finques col .lectivitzades i particulars, i la representació de la CNT-FAI que, per contra, creien que sols podien i havien de municipalitzar les aigües del canal descobert o pou de 1'Alberca, i no els motors . El regidor del PS Diego Alvárez va manifestar en nom del seu grup que :

"Debían municipalizarse todas las aguas incluso las de motores y evitar los abusos que la pasada

temporada se cometieron precisamente por los que usufructúan los motores colectivizados alrededor de

cuyas fincas existen otras no colectivizadas que tienen derecho a dichas aguas ya que al instalarse

dichos motores construyeron las canalizaciones necesarias para riego de sus fincas con las aguas que

elevan los mismos" .

Finalment, es va aprovar la municipalització de les aigües de la sèquia descoberta, i quant als motors que es tornara a estudiar . Fou a l'abril del 1938 quan la comissió d'aigües de reg i electricitat va explicar l'acord pres pel CM de procedir a la municipalització de l'empresa Aguas de Riego de Denia, propietària de la sèquia descoberta` . A Pedreguer només començar la guerra es van expropiar les aigües de reg passant a formar el sindicat de regs unificat . Tenia un consell d'administració amb representants dels diferents partits i sindicats, el seu president era el del CM . Va ser el comité executiu del front popular el que va portar a cap tota la gestió

147 .- LL .A .AMD . 18-2-1938 .

148.- LL .A.AMD . 4-3-1938 . AMD . lligal l 233 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 5

per a unificar els sindicats de reg del terme municipal de pedreguer, amb la finalitat de millorar el servei del reg i economitzar en les despeses . Desconeixem com va funcionar, ja que fins ara sols hem constatat algunes referències aïllades que fan al .lusió al sindicat de regs, i en els llibres d'actes de les societats de reg no es fa cap esment` . En una assemblea de la UGT, el seu president, Jeremías Andrés va explicar el perquè s'havia realitzat l'expropiació de les aigües de reg, però no hi consta l'explicació en el llibre d'actes1s° . Per tant sols podem afirmar que passaren a funcionar tots els sindicats sota la direcció única d'un gerent i un secretari nomenats pel comité . Obriren un compte en el banc de València sucursal de Pedreguer a l'octubre del 1936 amb un lliurament de 1 .300 ptes ., diners aportats pels accionistes dels diferents sindicats de reg, que anaven destinats a pagar les despeses com l'elevació d'aigua dels pous, fluid elèctric, combustible, personal, reparació de maquinària, etc . 151 . E1 sindicat va funcionar durant tota la guerra i els accionistes no variaren, fet que hem pogut constatar en el sindicat del Ramés, a més tenim constància d'una comunicació que el sindicat de reg unificat li remet a la UGT, perquè nomenara dos representants amb l'objectiu de practicar una liquidació entre "los accionistas y prestamistas de los sindicatos Murtar y Barranco de la Parra"` . També fou expropiada la societat Aigües del Ràfol pels comités d'enllaç del Front Popular i les societats de la FETT-UGT dels pobles que regaven les terres amb aigua d'aquesta entitat, i que eren : Pedreguer, Benidoleig, Sanet, Benimeli i Ràfol, amb la

149 .- Sols hem pogut consultar a Pedreguer el de la societat de regs del Nurtar i hi ha un buit d'aquests anys, passant d'una reunió d'abans de la guerra a una altra quan ja havia finalitzat . De la resta dels pous és de lamentar que ni tan sols es conserven els llibres d'actes d'aquest període .

15U.- ARE. lligall 700. Llibre d'actes de la SOV, sessió del 12-5-1937.

151.- AHNSGC .iligall 106.

152.- ApE. lligall 700 . Llibre d'actes de la SOY . sessió del 28-2-1938 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

236

finalitat de millorar l'ordre i el rendiment dels serveis` .

3_2 .3 .2 . Les ràdios . L'expropiació dels aparells de ràdio va estar un dels problemes que van haver d'abordar els CM en els diferents pobles . Les ràdios tingueren un tractament especial, per ser un element d'importància fonamental en una societat on es careixia de mitjans d'informació per a conèixer l'evolució de la guerra, i on era molt perillós poder captar informació d'emissores enemigues al règim que donaven notícies alarmistes . Tenim coneixement de diferents queixes com la del regidor de Pedreguer José Agulles, que al febrer del 1938 va manifestar que tres dies abans d'haver anunciat el ministre de defensa nacional l'evacuació de Terol, ja corrien rumors que estava en poder dels feixistes, segons ell açò es produïa perquè les ràdios particulars connectaven amb les emissores faccioses, i demanava que es precintaren totes les ràdios perquè sols pogueren connectar amb València i Barcelona` . A Dénia, al febrer del 1937, el conseller ugetista Ivars Ronda va exposar en sessió de ple la conducta que tenien molts posseïdors d'aparells de ràdio, per alarmar i violentar el veïnat propagant falses notícies captades en emissores faccioses . Opinava que aquesta conducta havia de refrenar-se, i el CM va acordar fer una relació d'aquelles persones posseïdores d'aparells receptors de ràdio a les quals s'haguera de prohibir la seva utilització . Tanmateix, no tots els regidors estaven d'acord amb la mesura, foren Manuel González (CNT) i Antonio Solanes (IR) els encarregats de fer la relació dels posseïdors d'aparells receptors a qui s'havia de prohibir el seu ús, en informar del seu treball, opinaven que :

"A su entender no debe retirarse el aparato de rádio a nadie mientras no se denuncie o se sepa a

ciencia cierta que lo utilizan para oir emisoras facciosas y propalen las noticias emitidas por

153.- SÀNTACREU SOLER, J .N ., 1992 b, p . 127-128 .

154.- LL .A .ANPE . 25-2-1938 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 7

aquella, por estimar que esta medida se contradice con la propaganda que se hace por las autoridades

superiores en el sentido de que respeten a los poseedores de aparatos como medio de propagar la "155 . cultura

També a Pego, el regidor ugetista Luis Ferrando va sol .licitar a l'agost del 1937, que tots els que tingueren aparell de ràdio i foren d'esquerres, els podien conservar, i si eren de dretes que es buscara la forma legal per la qual se'ls expropiaren . Davant aquesta postura sorgeix la polèmica, ja que els aparells que fins aquells moments s'havien confiscat dels desafectes, havien estat distribuïts entre els considerats d'esquerres, davant açò el regidor cenetista Vicente Aragones demana que tots els aparells expropiats havien de passar de nou al CM, malgrat tenir-los gent d'esquerres, ja que hi havia organismes oficials i sindicats que no en tenien, mentre que alguns individus en posseïen més d'un en els seus domicilis . Per votació fou acceptada la proposta del regidor cenetista156 . Fou a l'octubre del 1937 quan s'acaba de confeccionar a Dénia una llista per carrers amb la relació nominal dels 257 aparells de ràdio receptors simptonitzats a l'estació emissora E A J 45 de ràdio Dénia i precíntats . El CM decideix que tots els aparells receptors existents a Dénia es precintaren a una emissora determinada que podria ser València . Es fa un ban comunicant l'acord als veïns segons deien : "con la finalidad de cortar de raíz los bulos y campañas tendenciosas que se hacen basados principalmente en las noticias que emiten las radios facciosas" 15' . La mesura adoptada a Dénia de precintar tots els aparells de ràdio es va fer extensiva a tot el districte, i finalment l'estació per la qual es va optar fou la de Dénia, organitzant un servei titulat La Palabra, que aprofitaria per a

155.- LL.A.AMD. 23-2-1937 i 26-2-1937. 156,- LL.A.AMP. 13-8-1937. 15' .- AMD . lligall 978 . LL.A.AMD. 29-10-1937.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 8

tenir llaços d'unió amb els pobles de la comarca, donant les resolucions que s'acordaren en el CM, així com també les comunicacions de la Conselleria de Proveïment i de la delegació de zona`$ . Segons deia la premsa :

"Para contrarrestar los efectos de elementos de la -quinta columna-, que se encargan de propalar las

estupideces del -charlatán de Sevilla-, se ha tomado el acuerdo que se está llevando a la práctica con

rapidez, de precintar todos los aparatos receptores de rádio a la emisora local Rádio Denia, la cual

facilitará todas las emisiones de la Palabra y cuantos anuncios oficiales del Consejo, organizaciones,

etc. sean necesarios"` .

A El Verger, segons queixa del PC, la CNT havia requisat tots els aparells de ràdio, fins i tot el del vice-president d'IR16° . A Pedreguer també s'havien retirat totes les ràdios i sols en tenien els llocs o les persones que el CM autoritzava . Al juny del 1937, José Barber, que tenia un bar, va sol .licitar al CM que li concedira un aparell de ràdio, per al servei del públic, va assegurar que el col .locaria en un lloc visible i on pogueren els veïns que els interessara escoltar les noticies de premsa que difonia el Ministeri de propaganda, es va acordar concedir-li un aparell que ja havia estat una vegada en aquest bar í va ser retirat pel seu amo sense permís d'ordre públic . Els incidents amb les ràdios es repetiren al llarg de tota la guerra, en una altra ocasió les Joventuts Llibertàries de Pedreguer volien que se'ls lliurara un aparell de ràdio que pertanyia a Vicente Salvador i que els havia cedit amb un document . El regidor d'ordre públic va manifestar :

"Que Salvador no tenía derecho a disponer de una cosa que ya no es suya y si sentamos este precedente

todos los dueños de fincas incautadas por desafectos al régimen, podrían cederlas a terceros dejando

158._ LL.A.M. 12-l1-1937 .

159 - Nuestra Bandera d'Alacant, 18-11-1937 .

16° .- ABISGC. lligall 110.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

23 9

sin fincas a la Colectividad" .

Després d'un debat ben apassionant, es va acordar no reconèixer a salvador cap dret a disposar de l'aparell de ràdio, tanmateix les Joventuts Llibertàries podien demanar al CM una . A ràdio, i aquest els la facilitaria sempre que n'hi haguera` les Joventuts Llibertàries d'Ondara, els robaren l'aparell de ràdio i es va instruir un sumari pel jutjat" . Al juliol del 1938 el governador va autoritzar que es tornaren les ràdios als qui provaren ser antifeixistes . El CM de Pedreguer va decidir que fóra el comité del front popular antifeixista qui decidira a qui es podia tornar l'aparell de ràdio163 . A Dénia al juliol del 1938, perquè la gent que no tenia aparell de ràdio poguera saber què passava, fou instal .lat un aparell de ràdio a l'exterior de l'Ajuntament, perquè emetera de 10 a 12 de la nit les notícies del diari parlat La Palabra, i les poqueren conèixer tots els veïns'-6'. Era molt important poder conèixer les notícies que s'emetien, com demostra la petició que fa el CM de Benissa a l'empresa La electrica alcoyana perquè no interrompira el fluid elèctric els diumenges de matí fins que no hagueren estat radiades les notícies oficials, per no privar les autoritats i els veins de poder escoltar les ordres que emetia la superioritat165 .

3 .2 .3 .3 . Expropiació d'objectes artístics, joies i diners . Els objectes de valor artístic procedents de les cases expropiades o de les esglésies, com llibres, pintures, escultures,

161 .- LL .A .AMPE . 29-6-1937 i 22-8-1937 .

162.- ABP. AG. lligall 149,15-11-38 .

163 .- LL .A .AMPE. 24-7-1938 .

164- , AMD lligall 214.

165.- LL .A.AMB . 11-5-1938.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

24 0

mobles antics, es lliuraren a la Conselleria Provincial de Cultura . En aquest sentit, a Pego es va prendre la decisió al març del 1937, es va acordar des del CM i per unanimitat, l'expropiació de les biblioteques existents en els domicilis abandonats i 1'ex-convent de frares, lliurant els llibres a la junta de la biblioteca pública municipal, per evitar la desaparició de llibres importants . A finals del 1937, la junta delegada de protecció del tresor artístic d'Alacant va visitar Pego, i va alçar acta dels objectes artístics que pertanyien als declarats desafectes o dels que havien desaparegut i deixat les cases buides . Totes aquestes obres foren expropiades i traslladades a Alacant` . De Dénia també se'n dugueren per a la seva protecció imatges com la de la Verge del Roser del segle XVI 16' . Les expropiacions de diners i joies es van realitzar per la Caja de Reparaciones, dependent del Ministeri d'Hisenda . Els comptes bancaris dels qui es consideraven desafectes eren embargats per aquesta, coneixem exemples de persones que no es consideraven desafectes i reclamen davant la caixa perquè els desembarguen el compte, com va fer José Cabrera Bertomeu de Benissa al juliol del 1937, que deia :

"Sobre la cuenta corriente o valores que de su pertenencia tiene depositados a su nombre en el Banco

de España, existe un embargo hecho por esa Caja de su acertada Dirección por el tan supuesto como

erróneo calificativo que de desafecto al régimen se ha hecho contra el exponente" .

Per demostrar la seva afecció al règim republicà, va aportar certificacions del CM perquè s'ordenenara l'alçament de 1' embargament que hi ha sobre el compte . Segons afirmava 1' acta del CM :

"José Cabrera Bertomeu es persona de buena conducta, siempre ha sido considerado como amante del orden

166 .- LL.A.AMP . 10-3-1937,10-9-1937 i 17-12-1937 .

167 .- Veure: A.A.D.D., El llegat de llesglésia de Dénia. Catàleg-Exposició, 1991, p. 77 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

24 1

y de las derechas pero no ha realizado en esta villa actos que pudieran dar lugar a ser acusado como

fascista ; desde que estalló el actual movimiento, ha permanecido inactivo, sin que se le haya visto ni

siquiera salir a pasear por los alrededores de la población" .

Aquesta afirmació la realitzava el CM després d'escoltar les opinions dels diferents partits polítics i sindicats` . Les llibretes d'estalvis també foren retirades en alguns pobles als seus titulars, considerant-se després més tard per la Caja de Reparaciones una anormalitat . A Ondara, en els primers moments de la guerra agafaren les llibretes a les persones desafectes i no desafectes del poble, i en desapareixer el Comité de Defensa, i lliurar-les al nou CM, el depositar¡ d'aquest organisme les va repartir entre els titulars . Les joies i els objectes valuosos tant d'origen religiós com les dels particulars anaren a parar a la Caja de Reparaciones . I així el CM de Benissa el 6 d'agost del 1937 va lliurar els objectes procedents dels desafectes al règim, que es trobaven a la caixa municipal, conforme regulava el decret del Ministeri d'Hisenda del 23 de setembre del 1936 . Lliuraren els objectes religiosos que es trobaven a l'església parroquial a més de Benissa`, e l president del CM d'Orba, Vicente Sendra Ballester, el 14 de setembre del 1937 ; Francisco Piera Muñoz, president del CM de Murla ; Jeremías Andrés, president del CM de Pedreguer, que havia dipositat les joies que es salvaren de l'església parroquial al Banc de València d'aquest poble, lliurant-les al gener del 1938 . El 14 de setembre del 1937 les va lliurar el CM de Pego, no sols els objectes procedents de l'església sinó també els de persones desafectes al règim . El 22 d'agost del 1938 el president del CM d'Ondara, Eusebio Soler Vicente, va lliurar diferents objectes que semblaven d'or o de plata, no podent-ho asseguar ja que no hi havia cap tècnic en aquests metalls . De l'església parroquial de Calp, van lliurar, el

168.- AHNSGC . lligall 106.

169.- LL.A.AR. 30-3-1937 i 12-5-1937 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

24 2

5 d'agost del 1938, el president del CM Joaquin Tur Terol . I aquest mateix dia el jutge municipal de Calp va lliurar tot el que procedia de la casa de Maria Ferrer Blanquer . El 22 d'agost del 1938 el president del CM de Dénia, Vicente Grimalt Serrano, va lliurar a 1' apoderat de la Caja de Reparaciones d'Alacant, Carlos Romero Espinar, tot el que es trobava en una caixa de cabals del Comité d'Enllaç de Dénia . Anteriorment s'havia negat que el CM tinguera or o plata, va ser al desembre del 1937, quan l'apoderat de la Caja de Reparaciones d'Alacant va anar a Dénia per aclarir tot el que els pertanyia, í segons aquest :

"Noticias particulares recogidas en la plaza que me ocupo cierta organización Sindical, se dedicó a la

recogida voluntaria de joyas y alhajas, las cuales fueron fundidas en la platería de José Pastor doll,

dando un resultado dicha fundición de tres kilos de oro, que se desconoce su paradero como igualmente

el de las piedras' .

Per complir amb l'ordre ministerial del 23 d'agost del 1937, que recordava l'obligació que tenien les autoritats de lliurar tots els fons procedents dels estingits comités del front popular antifeixista, el CM de Dénia va lliurar dels fons recaptats pel Comité de Defensa, que foren aproximadament de 2 .500 .000 pts ., ja que Josefa Bisquert Mas i José Morand Merle donaren valors que equivalien a un milió de pessetes` . Per aquest motiu també se li reclama l'any 1938 a la comissió de finques rústiques expropiades de Xàbia la quantitat de 8 .773 ptes, que havien rebut del comité antifeixista de Xàbia, i que tenien l'obligació de lliurar al Ministeri d'Hisenda . Per la mateixa ordre ministerial a Pedreguer es va retenir a l'octubre del 1937 el saldo de 1 .699 ptes . que a nom del Comité Ejecutivo Popular-Sección Riegos, tenia en el Banc de València d'aquest poble . El president del Sindicat de Riegos Unificados de Pedreguer, Jeremías Andrés, dirigint-se a la Caja de Reparaciones, explicava :

1'°.- AHNSGC. lligall 106. Apareixen les relacions dels objectes lliurats amb tot tipus de detalls.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

24 3

"Que dicha cuenta se abrió con el titulo referido, porque el Comité Ejecutivo del Frente Popular hizo

toda la gestión conducente a la unificación de todos los Sindicatos de Riegos de esta Villa, ( . . .)

abrieron la cuenta con el título de referencia, sin que el Comité facilitase nunca ningún auxilio

pecuniario a los referidos Sindicatos, ni haya obtenido ningún beneficio a costa de los mismos" .

Per tant es demanava que s'alçara la retenció ordenada al compte, perquè no tenia res a veure amb l'extingit comité del front popular . També Ondara, posseïa unes dues mil pessetes que existien en extingir-se el comité de defensa per discrepàncies entre els dos sindicats UGT i CNT, es repartiren els diners en parts iguals . Al febrer del 1938, l'apoderat de la Caja de Reparaciones es dirigeix a ells perquè els lliuraren els diners, que provenien de les quantitats expropiades pel grup de la Columna de Hierro d'aquest poble, de les confiscacions efectuades a les cases dels declarats feixistes, i que ascendien a 4 .250 ptes ., per un costat i 738 ptes . per altre, a més algunes joies d'or i plata, tot havia estat lliurat al comité de defensa el 5 d'octubre del 1936, signat per part de la UGT Jaime Mestre i de la CNT Florentino López . Ondara també va tenir molts problemes en desaparèixer unes joies de la Mare de Déu de la Soledat, instruint-se un sumari en el jutjat . Segons la documentació posterior a la guerra i del 21 de maig del 1942 :

"Que en 23 de marzo de 1938 en Denia en el juzgado de instrucción al servicio del gobierno marxista

incoo el sumario n .19 por el hecho que por los elementos políticos dirigentes del Frente popular

sindicales y ayuntamiento marxista de Ondara se incautó de varias alhajas de piedras y metales

preciosos pertenecientes a la Virgen de la Soledad de la Iglesia Parroquial de aquel pueblo y las

cuales recibió en depósito y llevó a su domicilio el concejal depositario Joaquin Mestre Horell, el

cual al serle reclamados tales efectos a la entidad oficial titulada Caja de Reparaciones dependiente

del Ministerio de Hacienda Rojo, manifestó aquel individuo no poderlo hacer por haber entregado a

ciertos individuos que se les reclamaron mediante intimidación, habiendose procesado por el juzgado a . dicho depositario""'

1'1.- ARP. AG. lligall 148.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

24 4

Els fets es desenvoluparen de la manera següent, a l'agost del 1936, tots els objectes de l'associació de la Mare de Déu de la soledat foren lliurats a Andrés Mut, que al seu torn els va dipositar a l'Ajuntament d'Ondara, quan al gener del 1938 l'apoderat de la Caja de Reparaciones d'Alacant va instar el CM perquè lliuraren les joies, respongueren que no sabien on estaven . Es va convocar una reunió del CM i es va concloure que les joies foren retirades de les arques municipals per Joaquín Mestre Morell en aquells moments caixer de l'Ajuntament, que les va portar a sa casa, aquest va declarar que als pocs dies hi anaren uns desconeguts amb pistoles metralladores i se les emportaren .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 'ri ri

ri ~I

~+

a La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues Tesis doctoral de la Universidad Alicante. Tesi Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

4 .1 . Antecedents del republicanisme a la comarca . Abans que es proclamara la Segona República el 14 d'abril del 1931, a la comarca ja existien pobles on hi havia molta tradició republicana i en els quals es celebrava cada mes de febrer la proclamació de 1a primera República, com en El Verger, on l'any 1928 segons el corresponsal d'un periòdic provincial :

"Los correligionarios de Vergel, en franca camadería se reunieron en el Balneario del Molinell celebrando con una paella, el 11 de febrero, aniversario de la República Española. Asistieron el presidente don Juan Sentí, secretario señor Pros, vocales Pedro Pérez, Vicente Femenía y Juan Bautista Torrens, como también otros muchos correligionarios"' .

Els de Gata, a banda d'un sopar, repartiren almoines entre els pobres, per a commemorar la memorable data de la proclamació de la primera República, i els de Xaló celebraren una vetlada político literària dedicada a la data de 1'11 de febrer del 1873 2 . A Dénia ja el 1928, hi ha un primer intent de constituir una organització de caire republicà, quan José Calafat José Pedra Vives el 8 d'abril es dirigeixen a Cesar Oarrichena3 d'Alacant, contestant-li respecte a l'interès que havia desmostrat sobre l'existència de

l.- El Luchador d'Alacant, 13-2-1928.

2.- EI Luchador d'Alacant, 14-2-1928 .

3,- Cesar Oarrichena Genaro fou un destacat radical que va obtenir la representació parlamentària alacantina en les eleccions de juny del 1931 i en les de novembre del 1933. Hi ha notícies de la seva militància en les files republicanes des de molt abans del 1931, ja que apareix com a representant alacantí en el congrés de la Democràcia Republicana que es va fer en Madrid, al novembre del 1920. Vegeu més detalls en aquest sentit RUIZ MANJÓN-CABEZA, 0., 1984, p. 317-348.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

247

centres republicans a Dénia, en els termes següents :

"Hemos de manifestarle muy a pesar nuestro, que en esta ciudad hace ya años que no existen Centros

Republicanos4 y que todo está en completa desorganización y desaliento respecto a los ideales . Ahora

bien, nosotros por nuestra parte trataremos de ver si podemos lograr el organizar un centro con los

compañeros y correligionarios lo que creemos no será fácil .

Ya le tendremos al corriente de todo pues hoy por hoy no podemos responder más que de nuestra adhesión

sumándonos con fe y entusiasmo a la obra de fomentar y activar con toda nuestra voluntad a fin de que

cuanto antes quede constituido en esta un centro lo cual sería nuestra más grata satisfacción .

Nada más por hoy podemos anticiparle esperando no tardaremos en darle nuevas y gratas noticias, quedan

de V . y de la causa Republicana" 5 .

Arran d'aquesta incitació del radical Cesar Oarrichena, sorgeix a Dénia la societat denominada Fraternídad Republícana, aprovant-se el seu reglament pel governador civil al setembre del 1929 6 . A l'octubre del 1929, s'elegeix la junta directiva, de la qual era president José Calafat Cabrera, que va restar fins a l'any 19307 , ja que al maig tenim constància que ocupava la presidència de FR Antonio Devesa Ramis . El 1930, i per primera vegada, es fan celebracions amb motiu de la proclamació de la primera República a Dénia$ . Al març del 1931, es va nomenar una altra junta directiva de FR de la qual era president Agustín Montón Ordines9 . FR va continuar constituïda malgrat l'aparició de diferents partits polítics, i al febrer del 1933 sabem que s'anomenava Fraternídad

`.- Segons MORENO SÁEZ, F ., 1988 b, p . 82, a començament del segle XX es creen a la provincia nombrosos clubs, casinos i cercles republicans, i entre els quals esmenta Dénia, Ondara i Xaló .

5 .- MNSGC . lligall 24 .

6 .- El Luchador d'Alacant, 2-10-1929 .

'.- Suposem que deixa la presidència de FR per haver passat a presidir AR en constituir-se a Dénia al març del 1930, com veurem després .

$ .- El Luchador d'Alacant, 12-2-1930 .

9 .- El Luchador d'Alacant, 21-3-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

248

popublicana Radical i exercia la presidència Francisco Ivars perles - Però parlar dels inicis del republicanisme a la comarca es tractar d'Alianza Republicana`, aquesta agrupació de partits ja Qstava creada el 1928 en molts pobles de la Marina Alta, encara que sols es constituïren els comités de manera formal al llarg del 1930 . Alguns pobles ja acordaren al gener del 1928 enviar a Alacant delegats al banquet i als actes que es celebraven a nivell provincial en commemoració de la primera República, com Antonio Pérez Torreblanca d'Alacant, en representació de Pego, i Eduardo company López d'El Verger` . Els republicans de Xaló nomenaren al febrer del 1928 la junta directiva d'AR, de la qual era president Mateo Sirerol Terentí . En constituir-se la junta provincial d'AR al desembre del 1929, hi acudiren representants i delegacions de Dénia i Xa ló13 . Cal tenir en compte que FR de Dénia des de la seva constitució es va adherir a AR i nomenen José Calafat Cabrera perquè els representara en la junta provincial d'aquesta entitatl , . Després de mig any d'estructurada FR a Dénia, es va constituir AR al març del 1930, allotjant-se en el Círculo de Fraternidad Republicana, i elegint per a delegats de la junta provincial José Calafat i Pedro J. Devesa . Les inscripcions d'AR a Dénia passaven dels 300 afiliats, i estaven organitzant-se tots els pobles del districtel5 . Al març del 1930 el centre de FR de Dénia feia una crida a tots els republicans del districte amb el manifest següent-

1°.- AMD. lligall 214 .

11 ._ AR es va estructurar al febrer del 1926 a nivell estatal, vegeu la seva composició en MALERBE, P., 1982, p. 81. Poc després es va constituir a Alacant de manera provisional a l'abril del 1926, i de manera semblant al que havia ocorregut a nivell estatal s'hi integraven els diferents partits republicans . Vegeu més detalls en RAMOS, V., 1987, p. 115.

12 .- El Luchador d'Alacant, 13-2-1928 .

13 .- El Luchador d`Alacant, 14-2-1928 i 16-12-1929 .

1'.- AfNSGC. lligall 24.

15 .- El Luchador d'Alacant, 4-3-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

24 9

"Ciudadanos de Denla . ( . . .) Ha llegado la hora de formar con disciplina y con firmeza en las filas de

la dignidad ciudadana . Estar formados y en su sitio prontos para las batallas que habrán de librarse .

No será fácil la que nosostros, ciudadanos de Denla, habremos de reñir, para destruir los amaños de una

política vieja que el más vergonzoso caciquismo se apresta a organizar de nuevo como una repugnante

fantochada .

Nosotros estamos convencidos de que el único frente de batalla hoy, aquí como en toda España, es el

frente republicano, único frente y Frente único. Todos nuestros asociados, y no son pocos, están ya

dispuestos ; creemos un deber dirigirnos a todos los ciudadanos de Denia y su comarca, para decirles que

ha llegado el instante de alistarse y comprometerse políticamente. No basta hablar de República y de

civismo . Hay que ser ciudadanos y republicanos . Nosotros tenemos abierta nuestra casa a quienes

sinceramente quieran con nosotros salvar al país con su único remedio: la República.

¡Ciudadanos de Denia: Asociaros a Fraternidad Republicana! . La Junta Directiva de Fraternidad "16 . Republicana. Denia, 8 marzo 1930

Entraren a formar part de FR o d'AR els membres dels diferentes partits republicans, en aquest cas trobem els del PRRS, que malgrat tenir organització pròpia a Dénia, en aquests moments inicials del republicanisme estaven integrats en AR1', entre ells destaca Juan Chabás, que segons destaca la premsa provincial :

"El ilustre escritor don Juan Chabás, republicano radical socialista, pero que para posibilitar el

frente único figura con toda lealtad en Fraternidad Republicana, proyecta realizar una intensa campaña

en todo el distrito de Denia.

Se propone fustigar a los iniciadores del bloque constitucionalista, en el que actuan caciques de la

peor especie. Pondrá en la picota algunos nombres . Esto de los nombres es cosa importantísima . Hay que

deslindar los campos . Precisa proclamar que la Constitución de 1876 no es auténtica, pues el pueblo

estuvo ausente del convenio, obra de unos cuantos oligarcas apoyados por el caciquismo .

Chabás, enérgicamente y acompañado de los valiosos elementos que existen en Denia, combatirá a los que

pretenden formar una amalgama electoral, que permita reconstruir lo roto` .

16 .- El Luchador d'Alacant, 13-3-1930 .

1' .- A nivell estatal s'arriba a un acord entre AR í el PRRS el 14 de maig del 1930, vegeu MAME, P., 1982, p. 119.

1a,-El Luchador d'Alacant, 13-3-1930.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 0

A l'abril del 1930, quan AR va fer una assemblea provincial assistiren representants de 23 pobles, i de la Marina Alta anaren delegacions d'E1 Verger amb Manuel Vallalta, Vicente Femenía, salvador Rivera, Carlos Domènech i Juan Senti ; de Xaló amb Mateo Sirerol, José Garcés, Sebastián Vives, José Pérez i Andrés Albanell ; de Pego amb Emilio Pérez i de Dénia amb José Calafat, Pedro Juan Devesa i Agustín Montón . Entre les propostes dels delegats cal destacar la del xalonenc Sirerol :

"Que se solicitara del gobierno una amplia amnistía que abrace a los todavía presos por la sublevación

del cuartel del Carien""' .

Els actes anomenats d'afirmació republicana començaren a proliferar una vegada que ja s'havia constituït formalment AR . A Dénia, feren a l'abril del 1930 un míting organitzat pel Círculo Fraternidad Republicana, que sembla un míting de propaganda del PRRS, ja que hi van intervenir destacats dirigents a nivell provincial d'aquest partit : Juan Chabás, Jerónimo Gomariz i Lorenzo Carbonell . Segons informava la premsa, malgrat el temps borrascós el diumenge a les 11,30 del matí es va fer un míting d'afirmació republicana, al qual va assistir nombrós públic que omplia per complet el teatre circ Cortis . Va presidir l'acte José Calafat de FR, va dir que amb aquell míting s'inaugurava la campanya de propaganda dels republicans deniers . Després hi va intervenir Juan Chabás Martí, advocat i escriptor denier, director del setmanari republicá El País, editat a Dénia i organitzador del PRRS a Dénia, i que formava part de la junta provincial del PRRS l'any 1930 ; en la seva intervenció va dir :

"Que Denia, pueblo al que ama por haber nacido en él y por ser un pueblo liberal, había de ser un

pueblo libre . Libre de caciques, ( . . .) . Habló a continuación de las causas del advenimiento de la

Dictadura y afirma que esos dos caciquismos eran los culpables . Se necesitaba una dictadura para librar

de las responsabilidades que exigía el país a los más altos responsables, que el día siguiente de caer

19 .- El Luchador d'Alacant, 7-4-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 1

Primo de Rivera seguían aun en el poder . Dijo que todos los republicanos debían ir unidos, en Denia

como en todas partes, a la lucha por la victoria, desde los de la extrema derecha a los de la extrema

izquierda. Denia, como toda España, sólo podía libertarse dentro de un régimen republicano. Ese régimen

podía instaurarse legalmente mediante unas elecciones sinceras" .

Lorenzo Carbonell, vice-president de la junta provincial del pRRS, va atacar durament la Dictadura i Gomáriz va explicar el programa del PRRS i després va parlar de :

"Las elecciones para decir que si no son sinceras no las habrá, porque el país no se dejará engañar ni

permitirá que escatimen su voluntad . En necesario estar preparados para la lucha y lo están ya desde

los obreros hasta las derechas republicanas . Acabó su discurso alentando a los republicanos de Denia

para estar unidos y caminar firmemente hacia el triunfo"` .

Segons el mateix Juan Chabás, pel seu compromís polític amb el partit en el qual militava participaria en mítings per la província d'Alacant i en diferents conferències com la que va donar en el casino de la Xara el diumenge 21 de setembre del 1930 21 . També des de la premsa atacava durament els cacics, com podem veure en l'article següent referit al poble de Xàbia, on la influència dels, segons ell, "cacics Catalá", impedia la reorganització de cap altre partit o sindicat que els fera ombra . Cal tenir en compte que Juan Bautista i Romualdo Català seran els protagonistes després de la DLR, però aquest partit malgrat entrar a formar part d'AR a nivell general a l'agost del 1930, ací a la comarca sempre va estar l'enemic d'AR, per haver donat cabuda a molts dels cacics i senyorets de la comarca . L'escriptor denier Juan Chabás ens descriu la situació de Xàbia en un article entre poètic i polític, al maig del 1930, titulat "Jávea, ciudad dormida" :

"¿Qué más? Aun ahora, en pleno siglo XX, Jávea es tierra de unos cuantos señores que aun la dominan

2°.- El Luchador d'Alacant, 14-4-1930 i 15-4-1930 . La Palabra de Dénia, 19-4-1930 .

21.- AHD-RE . 19-9-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 2

como un feudo medieval que les hubiera pertenecido siempre. Y el pueblo soporta ese dominio con

mansedumbre, y acude a la iglesia a rezar con sus señores todos los atardeceres, cuando regresa de

labrar las tierras que no le pertenecen . Hay en Jávea un sindicato agrícola ; ¿pensáis que ese Sindicato

puede ser una Sociedad de trabajadores del campo? No ; es un casino de señoritos.

( . . .) Ahora acaso se inicia, lentamente, ese despertar . Se ha constituido allí una Sociedad obrera, que

poco a poco se independiza de la fiscalización y la humillación de los señores de siempre. Se ha

construido un pequeño puerto de pescadores . Y estos pescadores, que en sus faluchos con motor suelen

ir lejos a pescar, vuelven al puerto con más alegre luz de libertad en los ojos y más ansia de

independencia .

La única redención de Jávea está en esos marineros y aquellos obreros labradores . Sólo el pueblo puede

salvar este pueblo . Y hacer que su belleza y riqueza arquitectónica sea un adorno grato, no el signo "22 . de un atraso

Aquesta situació va continuar fins i tot en arribar la República i a l'agost del 1931, Miguel Pedrós de Gata davant la impossibilitat d'organitzar el PRR a Xàbia, li comunica a José María Ruiz d'Alacant el següent :

"Francamente nada puedo decirle sobre organización del comité de Jávea, pués no fuimos nosotros los

encargados de organizarlo, aunque as¡ se deja comprender en su estimada carta. Esto no obsta para que

hoy mismo empiece a hacer gestiones encaminadas a complacer a Ud . y en bien de nuestro partido, pero

ha de saber que tropezamos con el inconveniente de que el Caciquillo Romualdo Catalá es el feudalito "23 . de dicho pueblo porque la gente, en su mayoría son trogloditas. Me refiero a la gente de Jávea

La propaganda republicana va arribar fins als pobles més menuts, a Benimeli a l'abril del 1930, es reuniren nombrosos correligionaris en el casino i J .L . García de Benidoleig, va pronunciar un discurs atacant durament l'obra de la Dictadura i el caciquisme rural, va expressar amb raonats arguments la seva certesa que sols una rígida moral cívica i una República sana i forta podien ser la via del resorgiment d'Espanya . Des del comité

22 .- El Luchador d'Alacant, 10-5-1930. 23 .- AHNSGC. lligall 24 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 3

d'AR de Dénia s'encarregaren d'organitzar el de Benimeli, que al juliol del 1930 ja tenia el seu reglament aprovat pel governador . En altres pobles les manifestacions de republicanisme eren d'un altre tipus com a Gata, on canviaren el nom del carrer Primo de Rivera pel de Blasco Ibáñez, com deia la premsa :

"La calle que los asistentes rurales de los espadones de la Dictadura bautizaron con el nombre de Primo

de Rivera, se llamará calle de Vicente Blasco Ibáñez . Así, el pueblo de Gata, para cuyo valiente

civismo fué un insulto constante el rótulo dictatorial, se librará del oprobio y rechazará el insulto .

Un lapidario de Valencia ha grabado con el nombre del ilustre novelista y repúblico el marmol que ha

de sustituir la placa impuesta, y tan pronto como sea posible se inaugurará la nueva calle, nueva

"24 . porque será verdaderamente la vía del civismo de un pueblo

També a Dénia organitzen una sèrie d'actes amb motiu de la retolació de la plaça del mercat amb el nom de Blasco Ibáñez . Fou el 30 de novembre del 1930 i a iniciativa de FR, fent-se un míting en el seu honor . Hi va assistir en representació de l'Ajuntament de Dénia el regidor de la minoria de la DLR, José Gavilá Fenol1 25 , que va pronunciar un discurs en el qual va manifestar el seu reconeixement als monàrquics de l'Ajuntament que sentint-se espanyols abans que polítics, votaren l'acord d'honrar Blasco IbáñeZ26 . La proposta s'havia presentat a l'Ajuntament en nom de les forces republicanes de Dénia, i es va aprovar en la sessió de ple del 29 d'agost del 1930, on fins i tot el regidor conservador Pastor va pronunciar breus paraules en honor de Blasco Ibáñez27 . A l'acte participaren, segons deia la premsa, totes les classes socials de Dénia, les societats obreres i FR :

2d .- El Luchador d'Alacant, 15-4-1930 .

25 .- Cal tenir en compte que en aquests moments a nivell estatal ja s'havia signat el 27 d'agost del 1930 el Pacte de Sant Sebastià i en el qual estava integrada la DLR, juntament amb AR i el PRRS, vegeu MALEBRE, P ., 1982, p. 94, motiu pel qual en l'acte celebrat a Dénia va intervenir aquest regidor en nom dels republicans, ja que la resta dels partits republicans no tenien en aquells moments representació municipal .

26 . - El Mercantil Valenciano, 12-12-1930 .

2' .- La Palabra de Dénia, 23-8-1930 i 6-9-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 4

"Unanimemente ha satisfecho a la comarca de Denia este homenaje, en el que han puesto su entusiasta

esfuerzo los correligionarios de Fraternidad Republicana .

Antes del acto reseñado se ha celebrado un gran comicio de afirmación republicana en el teatro Cortis,

al que han asistido el pueblo todo de Denia y representaciones de Jávea, Ondara, Pedreguer, Orba,

Sanet, Benimeli, Beniarbeig, Benidoleig, Calpe, Altea, Gata, Gandia .

Presidió el distinguido correligionario que preside Fraternidad Republicana, quien indica la finalidad

del acto, que es de afirmación de nuestros ideales y de enaltecimiento de la gigantesca obra de Blasco

Ibáñez . Cede la palabra al señor Llorca joven y fogoso redactor de "El Pueblo" quien en nombre de este

"28 . se adhiere al acto

A Ondara, el 1930 s'inaugura el Cercle Republicà al carrer Sant Joan, en l'antic café anomenat de Ricardo29 . En altres pobles com Pedreguer o Benitatxell es realitzaven altres tipus d'activitats com reunions de les joventuts republicanes 3° . Tanmateix, després d'un any i al voltant de les eleccions municipals d'abril-maig es quan es creen a Benitatxell comités d'AR i del PRR, amb una gran confusió de quins eren els autèntics, fet que ens fa suposar que el 1930 no arribà a quallar AR . Quan al juliol del 1930 AR va fer un manifest donant a conèixer les seves intencions de front únic davant la monarquia, en fer pública la composició de la seva junta provincial, trobem entre els delegats dels diferents pobles els representants següents de la comarca : per Benidoleig, José E . García ; per Benimeli, Miguel Catalá ; per Dénia, José Calafat Cabrera ; per Gata, Luis García Signes ; per Xaló, Mateo Sirerol Terentí ; per Miraflor, Antonio Aguilar Ribes ; per Orba, Arturo Moragues` ; per Parcent, José Mora Pérez ; per Pego, Emilio Pérez Ferrer ; per Pedreguer, José María

28 .- El Luchador d'Alacant, 8-12-1930 .

29 . - El Mercantil Valenciano, 31-7-1930 .

3° .- El Luchador d'Alacant, 15-4-1930 .

33 .- Aquest va morir en octubre del 1931, als 54 anys, i segons deia la premsa : "fue el organizador del partido republicano de dicha población y de la Sociedad del mismo y figuró, en representación de su pueblo, en el comité revolucionario del distrito" .

Diario de Alicante, 9-10-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 5

peris Pons ; per Ràfol, Carlos Doménech Sentí ; per Setla, i Mira- Rosa Casimiro Perelló i per El Verger, Vicente Femenía Casti110 34 . Els llocs on encara no existien cercles republicans, n'obriren com a Pedreguer, on es va inaugurar al juliol del 1930 :

"Tiempo hacía que un grupo de elementos defensores de la causa republicana luchaban sin descanso para

convencer al pueblo de la necesidad de construir un Casino republicano. La lucha ha terminado con un

grandísimo triunfo, gracias a la perseverancia del viejo republicano federal don José María Peris

presidente y sostén de esta entidad, lo mismo que sus compañeros los señores de la junta directiva, que "35 . están recibiendo muchos plácemes alentadores para seguir trabajando en favor de tan justa causa

Aquests havien aprovat al juny del 1930 el reglament del centro Republicano de Pedreguer, del qual era president Vicent Morell García i secretari Jesús Fornés Pons . Tenia 39 articles distribuïts en 5 capítols, entre els quals destacarem l'objectiu de l'agrupació que era : "Defender y propagar las ideas republicanas" . Els associats, exceptuant els malalts, pagaven mensualment una quota fixa de 50 cèntims . La junta directiva s'elegia per a dos anys, renovant-se una part de la junta cada any . A Gata, va ocórrer una cosa semblant, inauguraren un casino en el punt més cèntric de la localitat, i es disposaven a celebrar actes de propaganda i difusió de la cultura, com el que relatem :

"El pasado domingo dió una conferencia verdaderamente notable, el culto y batallador maestro laico

señor Borrell, comprovinciano nuestro que regenta una escuela de Alcira . Los republicanos gatenses han

creado una biblioteca que ya se va nutriendo considerablemente y que en breve constituirá un poderoso

medio educativo de la juventud . Los directivos del Centro republicano invitarán a los más destacados

republicanos de Alicante y Valencia, para que desfilen por la tribuna de este nuevo baluarte de las "36 . ideas democráticas

34.- El Luchador d`Alacant, 10-7-1930 .

35.- El Luchador d'Alacant, 22-7-1930 .

36.- El Luchador d'Alacant, 22-7-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 6

A Beniarbeig, al novembre del 1930 ja tenien aprovat el reglament del centre republicà, el seu president era José Gil, i des d'Alacant els suggereixen la conveniència que s'adheriren a AR" Al setembre del 1930 es renova el comité municipal d'AR de Dénia en assemblea celebrada el 4 de setembre, nomenaren Francisco Bisquert Vallalta com a president", fet que va estar molt criticat des de les planes del periòdic local de Dénia La Palabra, per haver estat tinent d'alcalde de l'últim ajuntament de la dictadura, i deien en una secció irònica titulada "se rumorea . . ." : "QUE hace escasamente seis meses ese republicano de doublé figuraba en las filas de los que perseguían de una manera vergonzosa y cobarde a los elementos republicanos"39 . També en El Verger, al setembre del 1930, es renova el comité, segons la premsa : "Reunidos los afiliados a la Alianza Republicana, en medio del mayor entusiasmo, quedó nombrado el siguiente comité", el president era Doroteo Doménech . Es nomena com a delegat en la junta provincial Vicente Femenía Castillo, i s'acorda fer les gestions per a obrir un local per als republicans"' . Al desembre del 1930 es fa un míting comarcal a Orba, organitzat pel centre d'AR d'aquest poble . Es va realitzar en el teatre-cine, i a l'acte acudiren representacions dels comités d'AR de Dénia, Pego, Sagra, Benimeli, Parcent, Benigembla, Murla, Ondara, Pedreguer, Beniarbeig, El Verger, la Vall de Laguar, Xaló i altres . D'Alacant participaren Eugenio Ribelles, representant la juventut republicana Guillermo Muñoz, el redactor en cap del Diario de Alicante Manuel Pomares Monleón, el president de la joventut José María Ruiz, César Oarrichena i de la junta provincial d'AR Ángel Pascual Devesa . Ocupava la presidencia José Rovira, que va

AHNSGC . lligall 24 .

'g.- AHNSGC . lligall 24. El Luchador d'Alacant 24-9-1930 .

39 .- La Palabra de Dénia, 26-9-1930 .

°°.- El Luchador d'Alacant, 24-9-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 7

fer la presentació dels oradors` . A Teulada també existia un Centre d'AR, del qual era president José Marcos, que una vegada proclamada la República va anar a Madrid a entrevistar-se amb el ministre de la Governació per a gestionar assumptes d'interès local` . A banda d'AR, l'any 1930 trobem constituïdes altres organitzacions que no estaven enquadrades en aquesta agrupació, com la Unión Republicana Localista de Pego, segons ens indica un periòdic valencià% en una circular que feren pública deien :

"Estando próxima la convocatoria de elecciones generales la Unión Republicana Localista se dirige a

todos sus afiliados y simpatizantes del distrito, mayores de 25 años para que se apresten a inscribirse

en el censo antes del día 3 .

La Unión Republicana Localista naciente agrupación ciudadana integrada por hombres libres, patriotas

y conscientes de sus deberes, que por primera vez va a actuar en la política del distrito de Pego,

dispuesta al restablecimiento del imperio de la ley para todos y a evitar la restauración de las viejas

oligarquias caciquiles que tantos males produjeron en todo tiempo, no es un partido mas que viene a

enturbiar la política local, sino a esclarecerla para el bienestar y progreso de nuestros pueblos.

Muy en breve se celebrará en Pego una asamblea para que los convites explanen su programa local" .

Desconeixem quins eren els protagonistes d'aquesta Unión i no tornem a tenir-ne notícia . Una altra de les organitzacions que no tingueren cabuda en AR va estar el Partido Republicano Autónomo de Dénia . En aquest cas els motius varen estar en les persones que l'integraven, ja que davant la forta afiliació als partits de caire republicà de tot tipus de personatges, els comités constituïts recentment comencen a tenir en compte els antecedents i la trajectòria política personal dels que hi anaven arribant . Per aquest motiu sorgeixen ben prompte problemes a Dénia entre els qui es consideraven

°l.- El Luchador d'Alacant, 1-12-1930.

'2 .- Diario de Alicante, 16-5-1931.

A3 .- El Mercantil Valenciano, 14-12-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 8 republicans amb tradició i els qui volien ser republicans havent tingut relacions amb monàrquics o personatges destacats de la dictadura . El cas més escandalós en aquest sentit, fou el de Juan serrano Patrocinio'° . El 17 de maig del 1930 el president i el secretari de FR de Dénia escriuen al comité executiu d'AR d'Alacant en els termes següents :

"Estimados correligionarios : Sin duda les extrañará el motivo de la presente ; pero nosotros antes que

nada queremos que se nos respete en lo que afecta a la organización de este distrito y no se den

ciertas libertades a señores que si alguna vez han sido republicanos ha sido con fines particulares .

Nosotros hicimos un pacto con Alianza Republicana y estamos dispuestos a cumplirlo hasta ver logrado

nuestras nobles aspiraciones, pero no por eso vamos a consentir que sin consultar antes con nosotros

se den pasos que el día de mañana pudiera recaer sobre nosotros una responsabilidad en la que no

intervinimos para nada .

Nosotros respetamos las órdenes del Comité Nacional y provincial y por eso mismo queremos que se nos

respete en nuestra intimidad .

El motivo de la presente es a raíz de haber recibido del estimado correligionario D . Alejandro Lerroux,

una carta que le fue remitida desde esta localidad por el sr . Juan Serrano Patrocinio, hombre que se

halla a las ordenes del sr . Doménech, aspirante a cacique, de actuación nefasta y que en tiempos de la

Dictadura fué el fundador y sostenedor de la U .P . de ésta, íntimo amigo de los hijos de Martínez Anido

y finalmente alcalde de la Dictadura . Por lo que creemos que con estos antecedentes basta para que se

les cierre las puertas de toda entidad pura y honrada .

Se han ofrecido a varios jefes políticos los que les han vuelto la espalda, por saber que son peores

que una veleta .

Según notícias que han llegado hasta nosotros el sr . Serrano agente del sr . Doménech y director de un

libreto que no deja de hacer campaña en contra de prestigiosos elementos de esta entidad ; nos han

asegurado que se presentó en esa a elementos prestigiosos que integran ese comité para que le

recomendasen al ilustre jefe de los Radicales, lo que así hicieron y cuya contestación obra en nuestro

poder, diciéndole de una manera clara y terminante que era a nosotros a quien debía dirigirse y no a

°° .- Juan serrano Patrocinio fou membre del consell i administrador de l'empresa "Grandes Hoteles del Mediterráneo", que presidia el monàrquic de Dénia Doménech . Era director del periòdic denier La Palabra . Va tenir una trajectòria política personal difícil d'entendre, havia ostentat l'alcaldia de Dénia l'any 1922, el 1930 es considera republicà, i des del primer de febrer del 1937 va tenir carnet del Partit Socialista, amb el núm . 2810, i al mateix temps des del 1937 forma part, com a representant del Partit

Comunista, del CM de l'Ajuntament de Dénia fins que s'acaba la guerra civil .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

25 9

n45 . é1

Com es veu, el comité de Dénia estava indignat pel fet que serrano Patrocinio s'haguera dirigit al comité provincial d'AR, perquè el recomanés al cap dels radicals Alejandro Lerroux, sense tenir en compte el ja format comité de Dénia . Coneixem l'opinió de Juan Serrano Patrocinio, de tot aquest intent de dirigir la política republicana a Dénia, per un article titulat "Por los fueros de la verdad . Mi entrevista con Don Alejandro Lerroux", que ell mateix signa en La Palabra, periòdic del qual era director, i deia :

"La política guarda siempre insospechadas sorpresas, pero, hemos de confesar que un caso, como mi caso,

se registra pocas veces, y bien merece, por lo insólito, un comentario oportuno que ponga, por lo

menos, a salvo, mi dignidad política . ( . . .) No he de preocuparme en justificar las circunstancias que

me obligaron o indujeron a aceptar la Alcaldía de Denia durante una etapa liberal . Ese error, no basta

para borrar de un plumazo toda mi historia política y entendiéndolo así quien, como yo, ha luchado años

tras años por la República y militado por tanto en el partido republicano, ( . . .) escribí a don A .

Lerroux una carta llena de sinceridad y nobleza, en la que le anunciaba mi reintegro a las huestes

republicanas ( . . .) . Y fuí a ver al señor Lerroux ( . . .) . Algo me dijo respecto a que yo pretendía, de

pronto, lograr la jefatura del partido de una comarca, yendo a él cuando todo estaba organizado . .` .

A causa de la imposibilitat d'entrar en cap partit dels ja constituïts, Juan Serrano Patrocinio funda al districte de Dénia el Partido Republicano Autónomo, que segons ell l'únic programa que tenia era esgotar totes les energies pel triomf de la causa republicana . El comité directiu d'aquest partit va quedar constituït al juny del 1930, amb Juan Serrano Patrocinio de president i José Gavild Fenoll de vice-president'' .

45 .- AHNSGC . lligall 24 .

46 .- La Palabra de Dénia, 28-6-1930 .

4' .- Aquest últim, el trobarem ja al novembre del 1930 con a regidor de l'Ajuntament de Dénia, i dins de la minoria de la

DLR, després el 1931 con a cap de la DLR en el districte de Dénia . El Correo d'Alacant, 15-5-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 0 Juan Serrano Patrocinio és l'exemple més clar de la facilitat que existia pel transfuguisme polític, es va adaptar al nou règim polític que es veia venir, per tal de conservar un lloc en el poder polític i administratiu, intentà per tots els mitjans formar part d'un partit republicà i demostrar que renegava de la dictadura i de la monarquia .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 1

4 .2 . L'adaptació dels cacics i els senyorets als partits republicans .

4 .2 .1 . La Dreta Liberal Republicana . D'aquest partit tenim diferents noticies abans de la proclamació de la República, fonamentalment en el districte de Pego, on al desembre del 1930 anaven formant-se comités com el d'Orba, Murla i la Vall d'Ebo, i dels quals es considerava com a presidents honoraris, en tots, Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura Gamazo . El president del comité d'Orba era Salvador Rovira Llopis, el de Murla, a banda de tenir els dos abans esmentats com a presidents honoraris, també tenien Rafael Sanchez Guerra, el president del comité era José Giner Giner, i el del comité de la Vall d'Ebo, José Vicente Moll Moll'$ . A Pego es va constituir la DLR abans de desembre del 1930, i una de les figures claus en el seu comité va estar Carmel Giner Bolufer, que es nomenat delegat de la DLR en el districte de Pego i vocal de la Junta Provincial d9 . Els integrants de la DLR es consideraven "els vertaders republicans" per haver proclamat el seu republicanisme abans del 14 d'abril del 1931 . Altres destacats republicans de la DLR a Pego, foren Valeriano Miralles i Julio Ortolá, president de la societat republicana i vice-president del comité executiu local respectivament . Aquest últim va formar part el 27 d'abril del 1931 de la comissió gestora republicana de la Diputació d'Alacant i representava el districte de Pego" . Fou el 5 d'abril del 1931, quan s'inaugura a Pego la societat republicana :

°Agrupación importantísima que dirige el prestigioso abogado y exdiputado provincial don Valeriano

Miralles . Los amigos políticos del señor Miralles que con él levantan bandera por la República, son

legión y sus ánimos para la lucha están tan bien templados que se aprestan a ir a las elecciones

°8 .- El Mercantil Valenciano, 14-12-1930.

d9.- Renovación, Pego, 29-5-1931 .

5° .- El Tiempo d'Alacant, 26-4-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 2

municipales anunciadas para el día 12 en candidatura cerrada por las mayorías, frente a liberales y

conservadores en pacto para copar. Los republicanos de Pego celebrarán la inauguración de su centro,

con un magnífico acto en el que tomarán parte entre los oradores el ilustre catedrático de Derecho

Político de la Universidad de Valencia don Mariano Gómez, personalidad de singular relieve durante la "51 . etapa dictatorial en la capital hermana por su actuación al frente del Ateneo Mercantil

Malgrat que des d'abril del 1931, aquest partit no va tenir representació municipal a l'Ajuntament de Dénia, passem a exposar quin paper va exercir en el districte de Dénia, el seu cap José Gavilá Fenoll 52 , per ser un dels districtes on la seva permanència i la dels cacics que l'integraven van restar fins a l'extinció del partit . En proclamar-se la República, els traspassos de monàrquics a republicans, són un fet generalitzat, i es crea una situació bastant irregular, els traspassos més freqüents es donaren cap a la DLR, no sols a la comarca, sinó també a nivell estatal53 . Narrem el que denuncia la premsa provincial per a Dénia i sota el títol "Una alerta a los republicanos de Denia" :

"Ocurre ahora como en toda España que surgen por todas partes republicanos de nuevo cuño, advenedizos

versátiles, de los que solo están bien con el poder constituido, sea cual fuere su color y venga de

donde viniere su origen . Son los camaleones de la política, gravemente perjudiciales en cualquier

régimen que actúen . Pero en Denia, además, parece que estos buenos señores, rabiosos monárquicos de

ayer y grandes pancistas de siempre, quieren madrugar más que nadie. No les basta con llamarse

republicanos, no aspiran ya a ingresar en un partido, sino que tratan de constituir por si solos la

sección en Denia de un partido republicano que no está allí organizado : la Derecha Liberal Republicana .

Bien está que este partido tenga también en Denia una representación y debe crearla, pero debe también

como todos los republicanos, evitar el enorme desprestigio que supondría su organización en aquella

liberal ciudad a base de la insaciable polilla upetista, dinásticos y reaccionarios de toda

talla"" .

51 .- El Luchador d`Alacant, 3-4-1931 .

52 .- El Correo d`Alacant, 15-5-1931 .

53 - TUSELL GÓMEZ, J., 1982, p. 31.

El Luchador d'Alacant, 21-4-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 3

Abans hem fet alguna referència a la DLR de Dénia, amb motiu de l'acte que al novembre del 1930 es va fer en honor de Blasco Ibáñez, i en el qual va intervenir per part de l'Ajuntament el regidor de la minoria de la DLR José Gavilá Fenoll . Pot ser que aquest pertanyera al partit i que a Dénia no estiguera encara organitzat, puix és a partir d'aquest moment i una vegada proclamada la República, quan comencem a tenir notícies de la DLR a Dénia mitjançant el periòdic que era el seu portaveu a nivell provincial, El Correo . No tenim cap constància de la seva existència amb anterioritat a la campanya electoral de l'escrutini del 12 d'abril del 1931 . La major part dels comités nicetistes o de la DLR naixen a la comarca a partir de maig del 1931, o entre les eleccions municipals d'abril i la seva repetició de maig d'aquest any, com el de Pedreguer, el qual va tenir uns bons resultats en les eleccions municipals del 31 de maig del 1931, amb 8 regidors de la DLR . Hi havien trobat cabuda els senyorets que uns mesos abans s'havien presentat com a monàrquics . A Benitatxell també es crea la DLR després de la proclamació de la República, amb elements de la dreta procedents del camp conservador i liberal que s'havien unit per a presentar-se anteriorment a les eleccions del 12 d'abril55 . A aquest partit s'incorpora en el districte de Dénia el cacic de la Marina Juan Bautista Catalá Gavilá de Xàbia i el seu fill Romualdo Catalá Guarner, que de nou tindran protagonisme en convocar-se eleccions municipals i constituents per al maig i juny del 1931 respectivament, el motiu cal buscar-lo en la seva amistat personal amb Niceto Alcalá Zamora . Així la DLR tenia la seva màxima representació a nivell provincial, a les comarques de la Marina, fins al punt que el comité provincial estava presidit per Juan Bautista Catalá Gavilá, que es considerava el fundador del nicetisme a la província d'Alacant, tanmateix el cacic de Pego dels anys trenta Juan Torres Sala, no es va incorporar a aquest partit . En prendre possessió Niceto Alcalá-Zamora com a president del

55 .- AHNSGC. lligall 24.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 4 govern provisional de la República, els que es consideraven els seus amics tornen a l'escena política i així el fill de Juan Bautista Catalá Gavilá, Romualdo Catalá Guarner, torna del Marroc al maig del 193156 . Immediatament s'incorpora a la vida política tenim constància del que la premsa anomena "grandioso mitin republicano en Jávea", que es va portar a cap el dia 18 de maig del 1931 :

"Se vió completamente invadido por numeroso público el gran café de Segarra, plaza y calles adyacentes

abundando el bello sexo, ávidos todos por oír nuevamente la palabra fogosa, clara, elocuente del hombre

bueno que con una firme y resuelta voluntad ha dedicado gran parte de sus energías a la causa de la

Libertad ( . . .) .

Hizo la presentación del conferenciante el digno ciudadano e ilustre médico don Rafael Bover, el que

nos manifestó el objeto de la reunión y su franca y decidida cooperación para el engrandecimiento del

partido Derecha Liberal Republicana. Nos recordó las vejaciones, atropellos y persecuciones de que fué

víctima el señor Catalá durante la ominosa vandálica y oprobiosa dictadura"" .

El local de la DLR d'aquest poble va ser assaltat al juny del 1931 i foren insultats els seus socis58 . Però no tots els vells polítics pogueren cabre en aquest partit, des d'E1 Correo es va mamprendre una campanya en contra de vells cacics com Juan Ribes de Callosa d'en Sarrià, districte el qual dominava des de sempre, on s'incloïen entre altres pobles Calp i Benissa . Llegim en les planes d'aquest periòdic :

"Comenzó el flamante señor Ribes, siguiendo las huellas del señor Alcalá Zamora, cuando éste inició en

el año 22, su propaganda política por La Marina en un discurso como todos los suyos, elocuente y

certero, pronunciado en la villa de Benissa. ( . . .) .

Sépase que don Niceto Alcalá Zamora, trata y resuelve en La Marina y en todas partes, los asuntos de

carácter político, por mediación de las organizaciones hechas por amigos de verdad de esos que le

56 .- El Correo d'Alacant, 15-5-1931 .

5' .- El Correo d'Alacant, 23-5-1931.

58 .- El Luchador d'Alacant, 23-6-1931.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 5

siguieron siempre y no se pueden sumar ni restar elementos algunos a tales organizaciones, de la manera

directa y displicente empleada por el señor Ribes. Este, habrá de pasar por los trámites de arreglo y

escala gerárquica que informa toda organización ; es decir, si algo quiere de política general el señor

Ribes (no debe de querer nada) en La Marina acaudillada por el señor Alcalá Zamora, tendrá que renovar

la ficha en el Registro de su antiguo patrocinador y Jefe de los Distritos de la comarca citada don . Juan Bautista Catalá y Gavilá "59

Davant els nous republicans, la resta dels partits protesten, i s'arribaen a reproduir les seves queixes en la premsa de Madrid", com el Heraldo de Madrid . Sota el títol "Los republicanos de Dénia", comentava que havia viatjat a Madrid una comissió presidida per l'alcalde José Calafat, per a entrevistar-se amb el ministre de la Governació i sol .licitar que s'evitaren les irregularitats per les quals en el districte de Dénia s'havia perjudicat els antics republicans . Un altre periòdic també madrileny La Nación, deia que la comissió de Dénia a la qual acompanyava el tinent d'alcalde de Madrid Miguel de la Cámara, va visitar el senyor Albornoz per a formular-li diferents protestes contra la forma en la qual el governador d'Alacant portava a cap els nomenaments . El Liberal deia que la comissió, a més de l'alcalde, la integraven Agustín Montón, de FR de Dénia, Fabian Pastor, vice-president del comité d'AR d'Ondara, i José Marcos Devesa, president del centre republicá de Teulada, els quals sol .licitaren al ministre que evitara les irregularitats que en aquel! districte havien perjudicat els republicans de sempre, afavorint a les persones de les quals era desconeguda la seva ideologia abans del 12 d'abril . Davant aquestes queixes El Correo afirmava : "Todas las maniobras van contra los republicanos de la Derecha Liberal" . Per tant, el motiu de les protestes era per haver-se nomenat comissions gestores en alguns ajuntaments de la comarca de personatges

59 .- El Correo d`Alacant, 20-4-1931. 6° .- El Correo d'Alacant, 16-5-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 6 procedents del caciquisme i ara en la DLR, i a més per voler-se proclamar aquests com a candidats en la repetició de les eleccions municipals del 31 de maig del 1931 . Des dels diferents pobles de la comarca s'acudeix en primera instància a Dénia perquè buscara solucions a les diferents irregularitats . El president del comité d'AR de Miraflor, José Segui, el 29 d'abril va haver d'acudir amb demanda d'ajuda a Dénia per a fer efectiva la proclamació de la República, com manifestava la premsa :

"El comité de Alianza Republicana de Miraflor, protesta contra el Ayuntamiento constituido en este

pueblo por no haber izado la bandera tricolor en la Casa Capitular hasta hoy que hemos reclamado para

ello el apoyo moral de Fraternidad Republicana y del alcalde de Denia, acto que se ha efectuado con

perfectísimo orden y gran entusiasmo .

Ese Ayuntamiento aludido, como tantos otros que se dicen republicanos, es hechura del viejo caciquismo

monárquico, lo forman gentes monárquicas que se emboscan en el republicanismo y a los cuales la bandera "61 - tricolor no les inspira el menor afecto

Les relacions de la DLR. amb la resta de partits republicans, van estar des de l'inici de la República molt dolentes, i es van agreujar arran de les eleccions a Corts Constituents de juny del 1931, on a nivell provincial l'encarregat de dirigir la campanya fou Joaquín Chapaprieta . La DLR va ser dins del bloc republicà la més rebutjada, pel seu marcat caràcter conservador . Tant els solicalistes com el PRRS s'oposaren des d'un principi al fet que formara part de la coalició a nivell provincial` . Aquest fet, també ocorria a nivell general, com deia el periòdic madrileny El Sol :

"( . . .) Afiliado al partido republicano radical socialista, propone a la Asamblea del partido local de

Madrid, que acuerde luchar en todas partes, y especialmente en el próximo Congreso nacional del

partido, por la separación radical de nuestra agrupación política frente a la derecha liberal

republicana, y. por la unión de nuestro partido con los demás grupos de izquierda, en la próxima lucha

61 .- El Correo d'Alacant, 29-4-1931 .

ez.- GARCÍA ANDREU, N., 1985, p. 87 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 7

electoral para Cortes Constituyentes" .

També 1'AR d'Alacant i mitjançant el Diario de Alicante, deia :

"Deseos de separarse también de la derecha liberal republicana que encarna el ilustre presidente del

Gobierno provisional de la República, señor Alcalá-Zamora" .

Les diferents manifestacions van motivar que la DLR se'n queixara, i més si tenim en compte que en un principi i abans de la República el partit havia format part d'AR, segons deien :

"Nosotros que, dentro de nuestra esfera de acción queremos convivir y marchar juntos con dicha Alianza,

y bien lo demostramos votando en todos los distritos de este término municipal desinteresadamente, a

los candidatos todos republicanos, que con gran satisfacción nuestra, alcanzaron una victoria tan

ruidosa como aplastante, contra los rojistas y miretistas del antiguo y hundido caciquismo, nos dolería "63 . que esa alianza se rompiera en las próximas elecciones de Diputados a Cortes

Per a aquestes eleccions es va proclamar com a candidat pel districte de Dénia, i per unanimitat el 13 de maig, Romualdo Catalá Guarner . S'argumentava com a qualitat personal, el fet que haguera estat perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, que li va imposar multes de mil pessetes, obrint-li expedient el governador Bermúdez de Castro, per a deportar-lo a Fernando Poo, per conspirador contra la monarquia" . Defensen la figura del candidat que havien presentat des de diferents districtes, i deien que :

"El cuerpo electoral de la Marina, en sus tres distritos, Denia, Pego y , desea presentar

como candidato a Cortes, con el apoyo de nuestros amigos en Alicante y pueblos de esta circunscripción,

y también con el del distrito de y otros, por estimar que el señor Catalá Guarner, es merecedor

en su republicanismo puro, que sustenta hace tiempo, a ostentar la honrosa investidura

63 .- El Correo d'Alacant, 27-5-1931.

64 .- E1 Correo d'Alacant, 28-5-1931 i 13-6-1931.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 8

parlamentaria"' .

Però no sols tingueren diferències amb el PRRS, també n'existiren amb el PRR . A Calp, on la DLR, segons deien, era l'únic partit republicà, els components del qual donen suport a Niceto Alcalá Zamora i al candidat del districte de la Marina Juan Bautista Catalá, no podien consentir que altres candidats que els podien fer ombra es presentaren a les eleccions, manifestant-ho en l'article següent :

"El partido de la Derecha Liberal Republicana en este pueblo, y creo que en los demás de la Marina, es

el único partido republicano, verdaderamente revolucionario, que existe en Calpe.

Ahora, con gran sorpresa, hemos visto que los amigos de don José Jorro Miranda, antes Conde de Altea,

han formado un comité republicano radical, de un señor llamado Cámara, forastero de la Marina, en la

creencia de que en estos pueblos hemos de comportar, en plena república democrática, que aquel

caciquismo que nos imponía candidatos forasteros habíamos de comportarlo. Nuestro lema es : que la

política de Calpe sea única y exclusivamente para los hijos de Calpe ; y que la política de la Marina

sea única y exclusivamente para los hijos de la Marina . No aceptaremos, jamás, la intervención, ni

votaremos a ningún forastero, como no sea una lumbrera de la política española y conocidos en esta

comarca de la Marina, como lo son don Niceto Alcalá Zamora y don Miguel Hauran" .

I després de conèixer els resultats electorals pels quals Romualdo Catalá va obtenir 26 .283 vots, però no va aconseguir l'acta de diputat, es felicita José Gavilá Fenoll, cap de la DLR del districte de Dénia, pel triomf electoral aconseguit, ja que es calculaven 6 .000 vots i se n'obtingueren per part de la DLR més de 8 .000 . Tanmateix, a nivell provincial aquest partit, com deia EI Correo, "ha quedado mal parado en la lucha electoral" i demanava que s'organitzaren o es dissolgueren . S'afirma més tard que el fracàs electoral s'havia produït en part per "haber asomado la

65 .- El Correo d'Alacant, 17-6-1931.

66 ._ El Correo d'Alcant, 28-5-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

26 9

"67 . cabeza del caciquismo antiguo de dos o tres personas Davant aquest desastre electoral la DLR intenta reorganitzar-se, a l'agost de l 1931 passa a denominar-se Partit Republicà Progressista :

"( . . .) en reciente asamblea en Madrid, ( . . .) las fuerzas nicetistas, por acuerdo unánime de la

asamblea, ratificaron su confianza al señor Alcalá Zamora y aprobaron con verdadero entusiasmo, su

programa político, ( . . .) . La sustitución del título Derecha Republicana por el de Partido Republicano

Progresista, lo cual dice bien claro que siempre tiene una puerta abierta, por ser enemigo del

hermetismo, para toda vía de progreso"" .

El programa que aprovaren en aquesta assemblea apareix publicat sota el títol "Nuestro ideario", en el número 1 del periòdic xabienc La Razón, que era l'òrgan d'expressió del Partit Republicà Progressista a la comarca de la Marina, i que dirigia Romualdo Catalá com a president, i com a secretari Juan Puigcerver, alcalde de Pedreguer" . D'entre els punts del seu programa destaquen el problema agrari, on fan referència a la protecció de la xicoteta propietat i demanen "legislación contra la gran propiedad" . Del problema regional no volen la "imposición del federalismo a la región que no lo sienta", i que no hi haja desigualtats tributàries amb el pretext dels estatuts . De les relacions amb l'església demanen la llibertat de cultes i la soberania de l'Estat sobre els ordes religiosos . En l'ensenyament volen que s'auxilie els més pobres i que l'ensenyament primari siga obligatòri, gratuït i amb llibertat absoluta de consciència . Respecte a la sanitat creien que era funció de l'Estat . Va continuar com a president provincial del partit Juan Bautista Catalá Gavilá" . Els diferents comités es van reorganitzar i havien d'alçar acta i enviar-la a Madrid per a la seva aprovació

6'.- El Correo d'Alacant, 18-7-1931.

68.- El Correo d'Alacant, 14-8-1931.

69 .- La Razón, Xàbia 12-11-1931 i 27-12-1931 .

'°.- El Correo d'Alacant, 6-10-1931 i 9-11-1931.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 0

definitiva, segons afirmaven : "No aceptaremos ningún comité que lo sea de papel, sin verdaderas fuerzas ciudadanas" . A l'octubre i el novembre del 1931 el comité nacional del partit republicà progressista aprova les reorganitzacions dels comités locals de pedreguer, Beniarbeig, Benimeli, Benigembla, Murla i la Vall d'Ebo . Aquests reajusts no estigueren ben vists pels altres partits, i concretament a Pedreguer entre els molts articles que apareixen en El Mundo Obrero i que fan referència a aquest poble trobem frases com :

"¿Cree usted señor alcalde que con haber derribado el tabique de las oficinas municipales, puede hacer

ostentación de republicano progresista? . Progresista por ahora, según el rótulo del centro que

frecuenta . Tal vez cuando salgan a la luz estas líneas ya se haya cambiado el nombre ,, .' 1

"No queremos discutir si son o no monárquicos, porque tan pronto son de Valarino, como progresistas

liberales, como querían ser lerrouxistas cuando este anunciaba su inmediata subida al poder, pero que

desilusionados de ello quieren ser ahora azañistas. Sabemos que no tienen ningún ideal, y siempre la 2 necesidad de mando"' .

Els comités reorganitzats tenien per a defensar els seus drets el suport de la comissió parlamentària del partit, de la junta directiva central i dels advocats del partit . Totes aquestes institucions es trobaven a Madrid, tanmateix Romualdo Catalá tenia a Xàbia un centre jurídico-administratiu, i segons el seu anunci a les planes de La Razón tenia "horas de consulta gratuita para los afiliados al Partido Republicano Progresista de seis a ocho tarde"'3 . En agraïment a Alcalá Zamora, el Partit Republicà Progressista de Xàbia va presentar una moció a l'Ajuntament, que es va aprovar al novembre del 1931 en sessió de ple, segons el titular de premsa en "Un acuerdo patriotico" :

'l.- El Mundo Obrero d'Alacant, 14-5-1932 .

'2.- El Mundo Obrero d'Alacant, 8-10-1932.

'3.- La Razón, Xàbia 12-11-1931 i 12-12-1931 . EI Correo d'Alacant, 21-10-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 1

"El Concejal Síndico, don Vicente Moragues Torres, al Ayuntamiento, reunido en sesión, dice : Que el

exímio político don Niceto Alcalá Zamora y Torres en el año 1902, realizó sus primeros actos políticos

de propaganda en esta villa de Jávea, donde permaneció varios días en la casa de campo de don Juan

Bautista Catalá Gavilá, en cuya compañía vino a esta comarca de la Marina que recorrió pronunciando

eleocuentísimos discursos, haciéndonos vislumbrar, en sus mocedades, al gran estadista que debía de

traernos la República. En recordación de aquel hecho que hace de Jávea la cuna política del más grande

de nuestros oradores y en atención a los servicios prestados a la Patria, defendiendo siempre las ideas

democráticas e instaurando la República en España, propone el dicente que el Ayuntamiento, en nombre

y representación de esta villa acuerde:

14 Declarar hijo adoptivo de Jávea a don Niceto Alcalá Zamora .

2'--Que la calle actualmente llamada Mayor, lleve desde hoy, el nombre de calle Alcalá Zamora .

3!Que para demostrar el agradecimiento de Jávea al actual Ministro de Instrucción Pública, la calle de

las Primicias, donde están instaladas las escuelas creadas recientemente se denomine calle de Marcelino

Domingo.

El Ayuntamiento por aclamación aprueba la anterior proposición"'° .

Al desembre del 1931, en ser nomenat Niceto Alcalá Zamora president de la República, a la comarca es realitzaren grans celebracions en el seu honor . Aquestes festes vénen reflectides a les planes de La Razón'S i deien en titolars "Grandes fiestas republicanas en Jávea", "La consolidación de la República . Nuestra comarca festeja con toda solemnidad la proclamación del presidente de la República española", "Fiesta republicana en Beniarbeig" . S'enviaren nombrosos telegrames de felicitació al president de la República des dels diferents pobles . Al gener del 1932, amb motiu de la visita del president de la República Niceto Alcalá Zamora a Alacant, anaren a saludar-lo Romualdo Catalá Guarner, Rafael Bover Albi i José Gavilá Fenol 17, a partir d'aquest moment tenim poques notícies d'aquest partit . Al

".- La Razón, Xàbia 27-11-1931 .

'S .- La Razón, Xàbia 12-12-1931 i 27-12-1931 .

'6 .- El correo d'Alacant, 19-1-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 2

febrer del 1933 feren un míting a Pedreguer, del qual sota el títol 'campaña electoral" El Mundo Obrero diu :

"El pasado domingo principio la campaña electoral el partido de la Derecha Republicana con un mitin en

el que tomó parte el abogado Romualdo Catalá . Principio con poéticos pensamientos dedicados al sexo

débil y terminó atacando a la dictadura y a los antiguos gobernantes. ( . . .) ¿Qué le pasó? ¿Cómo el

autor de aquellas tan bien compuestas frases dedicadas a las mujeres, pronunciara las tan destartaladas

con que terminó su destronchado discurso?.

Quizá recordaría aquellos tiempos que al frente de la 'Lliga anticaciquista' aconsejaba exterminar a

los que ahora defiende . Tal vez advirtiera después de haber atacado con tanta violencia a la dictadura,

que el que le había presentado desempeñó una larga temporada al cargo de primer alcalde. Pudiera ser

que le remordiera el ataque que dirigió a los antiguos políticos culpándoles del atraso que sufre

nuestra empobrecida patria, ya que tanto el público como el propio, a aquellos desprestigiados partidos

pertenecían"" .

El 1935 sembla que Juan Bautista Catalá Gavilá vol retornar a l'escena política, i escriu una sèrie d'articles en El Correo, tots llançant la idea de formar un Bloque Republicano Independiente de la provincia de Alicante . En aquests, segons ells, cabrien totes les tendències republicanes i estaria presidit per Joaquín Chapaprieta, que ja havia estat cap nacional de la DIR per delegació de Niceto Alcalá i Miguel Maura, quan aquests dos no participaren en la lluita electoral a corts constituents . Segons afirmava Juan Bautista Catalá :

"El partido republicano progresista netamente nicetista de esta provincia, sin abdicar de su doctrina,

que mantiene íntegra, ingresa, conjuntamente en el Bloque Republicano Independiente de esta provincia,

reconociendo en él la jefatura y dirección única, exclusiva, sin sustitutos que malogren toda obra

grande, de don Joaquin Chapaprieta y Torregrosá .

Conoce ya el señor Chapapriteta la ecuanimidad, lealtad y patriotismo proverbiales del grupo

progresista autonomo, netamente nicetista provincial, ( . . .) desde la fecha en que sin interrupción fue

Jefe de la Derecha Liberal Republicana, han estado a su lado . ( . . .) El ideario de lo que fue la Derecha

Liberal Republicana hoy partido republicano progresista, es, en síntesis y tiene como finalidad básica

".- El Mundo Obrero d'Alacant, 18-2-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 3

de su existencia defender constantemente nuestra República` .

En una entrevista posterior es reaferma en la idea d'aquest "bloque y no partido", tenint en compte que no hi volia més que republicans, sense que pogueren entrar-hi persones amb finalitats caciquils, ni que es poguera tornar a la, segons ell, "política devastadora de los antiguos partidos monárquicos", i acaba dient :

°Y termino para estereotipar mi pensamiento, afirmando que en el dilema entre una monarquía o el

comunismo, voto por el comunismo republicano"" .

Al gener del 1936 Chapaprieta va anar a Alacant i va rebre la visita d'amics i correligionaris, d'entre aquests anaren a parlar amb ell Romualdo Catala de Xàbia"° , José Antonio Costa, Antonio Leyda i Juan Puigcerver de Pedreguer"l, José Oliver Morand, Esteban Ribes i Diego Ivars de Dénia, Romualdo Bertomeu de Teulada, Pedro Gadea de Beniarbeig, Cosme Jorro i Antonio Mulet de Calp` i Pablo Puerto d' El Verger" 3 .

".- EI Correo d'Alacant, 10-1-1935 .

'9.- El Correo d'Alacant, 30-3-1935 .

"°.- Romualdo Catalá Guarner va estar nomenat per decret de 20 de desembre de 1935, governador de Navarra, segons informacions orals va restar a Pamplona i va exercir aquest càrrec durant un dia. El Correo d'Alacant, 31-12-1935 .

"1.- Aquest era l'alcalde de Pedreguer sorgit de les urnes el naig del 1931 con a representant de la DLR, i després el trobarem formant part de la diputació con a radical, i ara quan el PRR ja s'havia escindit de nou s'apropa a l'opció que defensava Romualdo Catalá .

"2 .- Els dos estaven de gestor a l'Ajuntament de Calp, el primer com a alcalde republicà independent, i el segon com a radical.

"3.- El Correo d'Alacant, 14-1-1936 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 4

4 . 2 .2 . Dreta Regional Agrària" . A la comarca de la Marina Alta existia des de l'inici del segle XX una base catòlica que va donar com a resultat molts cercles obrers catòlics, com ja hem esmentat en un altre capítol ; doncs bé, als anys trenta aquests seran els qui establiran la DRA . Tanmateix, no hem estudiat amb profunditat el sindicalisme catòlic a la Marina, sí que ho ha fet S . Garrido a la Safor, i afirma que hi ha una total identificació d'aquests amb els postulats de la DRA, encara que en els anys trenta a la Safor els sindicats confessionals pràcticament no existien85 . R . Valls també destaca davant la ràpida expansió de la DRV, que malgrat ser un partit nou, disposava de la llarga tradició de les organitzacions catòliques preexistents, tant d'ordre político-sindical com d'ordre apolític o directament rel igiós86 . La DRV es va crear al març del 1930, i una vegada que s'inicia la República es va consolidar com a opció conservadora republicana . Dins de les seves files entraren a formar part gran nombre de cacics de la restauració . A la comarca de la Marina Alta, els cacics anaren decantant-se lentament entre la DLR i la DRA, fet gens excepcional si tenim en compte, com esmenta V . Comes, que la DLR estava en la frontera republicana de l'electorat de la DRV$' . Tots ells desitjaven una República moderada, sense grans canvis socials ni econòmics . En un principi a la comarca, molts dels cacics, els amos i els senyorets, optaren per la DLR, però després de l'estrepitós fracàs d'aquest partit a les eleccions constituents, la resta de cacics optaren per la DRA, que va anar consolidant-se en futures eleccions . Cal tenir en compte que la DRV

$4 .- La Dreta Regional Agrària va estar la denominació utilitzada per les organitzacions de la província d'Alacant i de Castelló de la Dreta Regional Valenciana .

$s.- GARRIDO HERRERO, S., 1987, p. 154-155.

$6 .- VALLS, R., 1993, p. 116 .

$' .- COMES IGLESIA, V., 1993, p. 129 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 5

a les eleccions constituents es va abstenir, ja que als pobles on s'havia presentat a les municipals parcials de maig havia fracassat . La DLR va durar el temps que els seus dirigents estigueren en el govern republicà . Després de la dimissió d'Alcalà Zamora i de Miguel Maura a l'octubre, el partit es va escindir i va quedar desproveït de l'impuls governamental que havia rebut . Gran part dels dirigents de la DLR no ingressaren immediatament a la DRV, sinó que ho feren posteriorment, després del fracàs de la DLR, que havia estat no sols ací, sinó també a nivell estatal$$ . A finals del 1931 el nombre d'agrupacions de la DRV era de 74, fonamentalment a la província de València, però ja amb algunes ramificacions a la província de Castelló i a la d'Alacant, amb el nom de DRA . Entre aquestes es trobava un poble de la Marina Alta, Pego, que va ser el nucli més important del partit a la comarca al llarg de tota la República, en tenim prou informació per tenir un periòdic local El Eco de la Marína89 . Al desembre del 1931 ja estava també constituïda la DRA a Benissa, el seu president era Silvestre Ivars Santacreu 9° . És curiós destacar que tant a Pego com a Benissa, els primers pobles on s'implanta la DRA, eren domini del cacic Juan Torres Sala, que ara durant la República tria aquesta opció política . Era un dels majors contribuents en els dos pobles, no sent aquest un fet aïllat, com esmenta R . Valls, també a València ocorreren fets semblants, en integrar eb les llistes de la DRV els majors contribuents i els grans propietaris agrícoles, entre ells a més d'esmentar Torres Sala, també anomena Joaquín Ballester Lloret, per a Gandia`, personatge molt vinculat a la Marina Alta, ja que era el senyoret de Tormos, poble on tenia les seves propietats . A partir del 1932 començaren a fer mítings, primer en els

e8 .- VALLS, R., 1992, p. 94-95.

89 .- La major part de la informació d'aquest partit l'hem treta d'aquest mitjà de comunicació local.

9°.- A l'any 1933 el president a Benissa era Daniel Andrés Devis. AMB. lligall 497.

91 .- VÀLLS, R., 1992, p. 119-120.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 6

llocs on estava organitzat el partit, com a Pego i a Benissa a l'abril del 1932, i després en diferents pobles de la comarca per a eixamplar la seva organització . Es clar que en aquests actes, com afirmava El Día havien estat implicats els Torres Sala`, i afegia :

"La DRA comenzó ayer con resonante éxito en Pego y Benissa la propaganda de sus ideales en la Provincia

de Alicante . En Pego se celebró en el teatro, fue necesario poner altavoces en dos amplios locales, que

también estaban invadidos, 9.000 personas que no cesaron de aplaudir" .

En moltes ocasions eren censurats durament, no es criticava la DRA, el blanc dels atacs eren aquells que permetien que es celebraren els mítings, com a Benissa, on les autoritats locals del PRRS foren atacades durament pels radicals i els socialistes en els seus mitjans d'expressió . El Diario de Alicante deia en el titular de l'article "propagandas monarquizantes" . A Benissa congregaren mes de 8 .000 persones, hi assistiren Torres Sala i el president de la DRA d'Alacant Rafael Alberola, hi van intervenir 1'ex-ministre Goicochea, el diputat i rector Gomez Rogi i José M . Costa de València . Aquest miting no va ser ben rebut per cap dels partits de la localitat exceptuant l'organitzador, que era la DRA, i el partit en el poder -PRRS- que el va permetre . Diario de Alicante, portaveu del PRR, censurava el fet que el PRRS haguera col .laborat amb els clericals i monàrquics de la DRA, i que estaven al servei dels vells cacics, criticaven l'alcalde que havia estat un monàrquic dels Torres Orduña fins al 14 d'abril . A més desaprovava que haguera assistit al míting el Pare Jover, que era el llaç d'unió entre els radicals socialistes, segons ells de Torres Orduña i els cavernícoles de la DRA . També deia :

"¿Pero es posible? . Propagandas monarquizantes . Con el mote de Derecha Regional, trata de ir

monarquizando la comarca un conglomerado político sin pies ni cabeza, que acaba de dar unos mítines en

Pego y en Benisa, que han llamado poderosamente la atención por lo pintorescos y por las extrañas

9z .- Diario de Alicante, 16-4-32 . El Dia d'Alacant, 11-4-32,12-4-1932 i 13-4-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

277

colaboraciones que hallaron en su organización los que llevan el palo de esa guita"" .

Els socialistes mitjançant E1 Mundo obrero, sota el titular "en plena monarquía", critiquen el fet que les autoritats de la República col .laboraren amb la DRA, ja que els consideraven enemics de la República, deien :

"Los llamados radicales socialistas de este pueblo son unos cucos . El domingo antepasado se unen a la

derecha regional agraria y celebran un mitin de chúpate caramelo . Nosotros sabiamos que estos radicales

socialistas son unos redomados monárquicos"".

Els socialistes també desaproven la permissibilitat de l'alcalde radical-socialista, per deixar que existiren els centres de la dreta a Benissa95 . La DRA va continuar amb la seva campanya de propaganda al llarg del 1932, i de nou tornaren a aquest poble al juliol els representants de la DRA d'Alacant, i afirmaven que l'agrupació de Benissa de la DRA era la més nombrosa del poble . D'allí anaren a altres pobles del voltant com Xaló, Alcanalí i Pedreguer . Vingueren els alacantins Aranzabe, Nadal, Galán, el cap de la DRA Rafael Alberola, el secretari polític García Martí, i els valencians Attar, Martí, i les senyoretes Adalid i Pastor . Anaren a Xaló, on el president de la DRA Jaime Noguera Noguera, juntament amb el comité d'aquest poble, esperava els, segons la premsa, "excursionistes" . El periòdic E1 Día deia que l'agrupació de Xaló comptava amb més de 400 afiliats . A Alcanalí es va fer la presentació pel president del comité local, i per no existir cap local suficientment gran, feren l'acte a l'aire lliure, on va acudir tot el poble . Com veiem era una característica de tots

93 .- Diario de Alicante, 16-4-1932.

El Mundo obrero d'Alacant, 23-4-1932 .

95 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 10-9-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 8

aquest mítings el fet de ser multitudinaris" . Segons El Eco de la Marina", i sota el titular "Grandiosos mítines en Pedreguer y Alcanalí", deia :

"El recibimiento tributado a los oradores y excursionistas fué apoteósico . El pueblo en pleno esperaba

la llegada de éstos oyéndose vivas. También Pedreguer sigue el triunfal camino de las derechas en

España, reaccionando sobre la obra devastadora de los demagogos ( . . .) . Hecha la presentación por el

presidente local, fué concedida la palabra al primer orador ( . . .)" .

S'esmenta un president local de Pedreguer, del qual desconeixem la seva identitat, i al llarg de tota la República no tenim constància de l'existència en aquest poble de la DRA . Feren el míting en el teatre, en el qual foren instal .lats altaveus en els locals continus perquè pogueren seguir l'acte més de 5 .000 persones . El senyor Galán va felicitar l'alcalde per haver mantingut l'ordre i haver-se desenvolupat l'acte sense cap incident, ja que si hi havia en el local "elementos de izquierda, han demostrado poseer una educación envidiable y carecer del cerrilismo que tienen en otras localidades, donde insultan y maltratan a los que no piensan como ellos" . Reproduïm dues versions del míting de Pedreguer, segons la premsa, per una banda el que conta El Eco de la Marina, del qual sols passem a esmentar el que va dir José Galán :

"Empieza diciendo que estaba muy lejos de creer que algún día tendría que congratularse de los actos

despóticos del Gobierno republicano, pues la suspensión decretada por el ministro de la Gobernación del

mitin anunciado para hoy en Madrid, me ha permitido, dice, tomar parte en este acto, contemplando el

espectáculo hermoso que ofrece el laborioso pueblo de Pedreguer.

Dice que ya ha visto el pueblo de Pedreguer cómo se expresan los oradores de derecha, con sinceridad,

con espíritu patriótico, sin prometer, para captar votos, lo que no se puede cumplir predicando la

armonía entre el capital y el trabajo, como ha explicado el obrero Martí ; entonando un canto a la

96 .- El Día d'Alacant, 11-7-1932 .

9' .- El Eco de la Marina, Pego 16-7-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

27 9

verdadera libertad, como elocuentemente expresó el señor Atard, al desarrollar el programa

regionalista, que dista mucho de ser el odioso separatismo de los catalanes. (Gran ovación) .

Dedica sus últimas palabras al bello sexo, ( . . .)" .

Els comentaris que fa el periòdic socialista El Mundo Obrero sobre aquest míting són :

"El día 10 a las 4 de la tarde, hicieron su entrada en Pedreguer unos supervivientes de las tribus más

remotas con el fin de implantar sus teorías. ¡Pobrecitos! Ellos ni miran matiz de gobierno ( . . .) . Lo

importante para el hombre es que al morir no le falte una cruz, que nos enciendan unos cirios, toquen

las campanas la lúgubre canción.

La ley del divorcio, el laicismo en la escuela ¿Dónde va a parar el gobierno?.

Un gobierno para ser bueno, no necesita más que vigilar los siguientes postulados : Que nace una

persona, hay que pagarle al papa . Que quiere hacer la primera comunión hay que pagarle al papa . Casarte

ss ~ paga . . ."

De Pedreguer, a banda d'aquest míting pel qual la DRA va exposar el seu programa 99 , tenim poques referències d'aquest partit, no va arribar a organitzar-se, malgrat que El Mundo obrero manifesta que el banquer Comes, era : "El más significativo católico del pueblo y el más entusiasta organizador de la Derecha Regional Valenciana"" . A Dénia es va crear el comité local al maig del 1932, i fou nomenat president Rafael Bordehore Romany` . En les seves files ingressaren molts conservadors i monàrquics, entre ells els quatre regidors sorgits de les eleccions municipals del 14 d'abril` . Segons R . Valls aquest fet fou normal, tant republicans com

98 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 23-7-1932 .

99.- AMPE, lligall 826, 7-7-1932 .

1°°.- El Mundo Obrero d'Alacant, 18-6-1932 .

El Día d'Alacant, 19-5-1932 .

1°2 .- Aquests eren Miguel Durá Collado, Juan Bautista Sanz Pérez, Vicente Morató Bertomeu i Victor Paris .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

28 0

monàrquics, de qualsevol adscripció, tenien cabuda, teòricament, dins de la DRV, sempre que no feren bandera d'una o altra forma de govern . Cal tenir en compte que la DRV va aparèixer amb el propòsit de reagrupar totes les forces conservadores per a presentar un front comú a la revolució i el laicismel03 . De Sagra tenim molt poques notícies, davant l'intent de constituir allí la DRA, els socialistes ho critiquen, dient :

"Según rumores, en este pueblo se está formando una organización agraria fascista que la componen unos

cuantos caciques en compañía de las beatas . Por eso el señor Joaquín Ballester, excaudillo de Fontilles

trabaja continuamente haciendo propaganda de casa en casa para conquistar a las más desdichadas

mujeres. Por otra parte el -Padre Jaime- y el -Padre guardián-, ambos del convento de Pego, están

aprovechando las horas que los obreros están en el campo para ir de casa en casa insultando y queriendo

obligar a que las mujeres se asocien y que les den una peseta por mes ( . . .) . Estos que están formando

el partido agrario estaban afiliados al partido radical lerrouxista. ( . . .) Se han dado de baja en el

Centro Radical para formar un partido agrario fascista ; y como los pobres no encuentran domicilio han

pensado que el único sitio será en la Iglesia" 1°° .

Era bastant habitual, segons R . Valls, que foren els rectors els qui en els pobles col .laboraren en la creació d'agrupacions polítiques catòliques ; en general l'església espanyola va tenir una forta activitat política en els anys trenta . El programa polític de l'església tenia com a principi que cap catòlic poguera militar en partits contraris a la doctrina catòlica . Per altra banda, el fet que la DRA es dirigira a les dones, com s'esmenta en aquest article, ja l'hem constatat en parlar dels mítings . Des de la DRV es procurava integrar les dones en la seva organització, ja que eren un electorat prou descurat per altres partits, i a més eren una col .laboració excel .lent per portar endavant les tasques del partit" .

103.- VALLS, R., 1992, p. 79-80. loa._ El Mundo obrero d'Alacant, 19-8-1933 . los.- VALLS, R., 1992, p. 66, 84, 109 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

28 1

En celebrar-se a València la III Assemblea general de la DRV, al novembre de 1932, hi assistiren els representants de la comarca . En la mateixa assemblea, es reuniren el dia 28 de novembre tots els delegats de la província d'Alacant de la DRA, en aquells moments ja tenia representants de 84 pobles i 300 delegattl °s . Presidia la taula Alberola, i assistiren Lucia i Gil Robles . Lucia va expressar la seva voluntat d'ocupar-se de l'organització de la DRA en la província d'Alacant, i va prometer realitzar un viatge de propaganda per tota la província, formant part dels mítings comarcals que s'organitzaren . També Gil Robles visitaria la província d'Alacant, afirmant que totes les organitzacions de dretes havien d'enquadrar-se dins de DRA . Així anaren a Pego el 29 de gener de 1933 . Per la importància d'aquest esdeveniment, passen a contar els detalls que van envoltar la visita . La premsa provincial` anuncia els requisíts per a poder inscriure's en el banquet que en honor dels visitants, Gil Robles, diputat a corts i president de la Acció Popular, i Lucia, cap de la DRV, es celebraria en el local de la Socíetat Unió Agrícola de Pego, a les 8'30 de la nit . Arribaren a Pego i es traslladaren al domicili dels senyors Barons de Vallvert, després es dirigiren al Casino Unió Agrícola, que va resultar insuficient per a albergar el gran nombre d'afiliats i simpatitzants, més de 2 .000 persones a l'hora del brindis °$ . En entrar al saló i després d'una clamorosa ovació va sonar l'himne regional interpretat per 1'orquestrina local, que va amenitzar el convit . L'ordre que regnava es va pertorbar des de l'exterior . Segons la premsa local, les promeses dels socialistes de destorbar l'acte es

1°s.- Malgrat aquesta gran quantitats de comités locals, el partit a nivell de província, encara restava per organitzar, i és en aquesta assemblea quan creen el comité provincial amb un representant de cada partit judicial . El Sr . Alberola va expressar que si no havien fet una assemblea provincial era per les dificultats interposades per les autoritats amb atropells a la llibertat ciutadana, i cloenda de centres, detencions, suspensions de periódics, etc .

1°'.- El Día d'Alacant, 18-1-33 .

1 °e .- Aquesta xifra la dóna El Eco de la Marina de Pego, altres mitjans com El Día d'Alacant del 31-1-33, diu que hi havia més de 300 comensals en el banquet i que el discurs es va fer davant de més de 4.000 persones, es col .locaren altaveus perquè tot el poble poguera sentir-los .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

28 2

compliren, ja que estaven indignats per la magnitud de l ,lesdeveniment . Les pedrades trencaren alguns vidres del casino, interromperen la llum, els grups reunits en els voltants proferiren insults, i arribaren fins a acometre als cambrers que portaven des de fora el menjar a la societat, etc . Després de les postres va donar les gràcies per la visita en nom de tots els reunits, Juan Sala Carreras, advocat i regidor de la DRA a Pego . En fer ús de la parula, el cap de la DRV Luis Lucia fou interromput per l'entrada a la sala de l'alcalde socialista Aquilino Barrachina, acompanyat del president de la societat, parlaren amb Lucia i Gil Robles, i aquest últim, exposà al públic el prec de l'alcalde, que malgrat acceptar plenament el dret que tenien a exposar les seves idees, sol .licitava la seva col .laboració per a mantenir l'ordre, i els homes de la dreta no podien menys que accedir a aquest requeriment, ja que per damunt de tot estava el principi d'autoritat . Doncs, interromperen l'acte i els assistents es retiraren de manera ordenada, sense fer cas dels insults que continuaven en el carrer . Gil Robles i Lucia pernoctaren a casa dels Barons, al dia següent partiren cap a Dénia i Benissa . Com afirmava el narrador de l'esdeveniment en El Eco de la Marina, "es clar que sense el seny i sensatesa de les dretes, les conseqüències del vandalisme dels socialistes, hagueren pogut ser deplorables . L'alcalde va haver d'implorar l'ordre als oradors, ja que ell sol no el podia mantenir, malgrat que ja havia intervingut la força pública" . Les protestes de la dreta es manifestaren en tots els àmbits i en la sessió del ple de l'Ajuntament, el 2 de febrer el regidor Sendra Guitart, va refutar els atropellaments comesos amb motiu del convit celebrat per la DRA en el Casino Unió Agrícola . Quan el comité provincial del partit va començar a actuar, es desenvoluparen diferents activitats . Destaca el míting d'afermament polític que s'havia de fer el dia 15 de juny de 1933 a la plaça de bous d'Ondara, on prendrien part Luis Lucia i Gil Robles, i després d'haver-se adquirit les entrades, per rigorós convit en els comités de les poblacions o en els d'Ondara, Dénia i Pego . Es va ajornar a causa de la suspensió governativa dels actes públics de propaganda

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

28 3

política, motivats per la crisi ministerial . Gil Robles s'havia convertit en la figura emblemàtica de l'oposició a la República i el seu líder més popular, la DRV va comptar amb ell per a donar consistència a la seva organització a les províncies de Castelló i Alacant, foren nombroses les seves sortides propagandístiques, realitzades conjuntament amb Lucia"' . La crisi esmentada i altres causes com les eleccions de diputats de novembre de 1933 i diferents moviments vaguístics, també van ajornar la IV Assemblea General de la DRV, que es va fer finalment al juny de 1934, assistint una representació de Pego, en concret el director d'E1 Eco de la Marina, Juan Bautista Aparisi . Amb motiu de l'estat d'alarma, s'havien restringit considerablement les delegacions que havien d'assistir, malgrat que sols hi donava entrada a un delegat per comité local, es reuniren al voltant de 1 .500 delegats, que representaven quasi tots els pobles de la regió . Luis Lucia en el discurs inaugural va parlar de la vida interna de la DRA i de la CEDA, en relació amb la política nacional, manifestaren que ja s'havia organitzat en 510 pobles de la regió . Havia estat en la III Assemblea de la DRV, quan es va aprovar unànimement la proposta de Lucia que donava via lliure a la creació de la CEDA . Com veiem, era sempre Pego el poble de la comarca que tenia més protagonisme dins de la DRA, sols coneixem el comité directiu que va elegir al maig del 1933, fou nomenat president Juan Sala Carreras` . Tenien la seu i les oficines en el Casino Unió Agrícola, on es realitzaven tots els actes i les reunions . Per aquest motiu el Casino fou apedregat en més d'una ocasió`, ja que s'hi feien mítings i cicles de conferències, com les de febrer del 1933 de Francisco Ramón R . Roda, professor de la Universitat de València, sota el títol "Hacia una política de realidades", i la de

109.- VALLS, R., 1992, p. 171. llo._ El Eco de la Marina, Pego 4-6-33 .

111.- El Eco de la Marina, Pego 14-1-34, diu que havia estat al juny de 1933 apedregat per segona vegada .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

28 4

l'obrer Antonio Martí, sobre política i sindicació obrera . En constituir-se al febrer del 1934 la comissió gestora de la Diputació Provincial, nomenen un correligionari de la DRA de Pego, Eduardo Mengual Sendra, per a formar-ne part` . També estaven constituïdes les Joventuts de la DRA a Pego, que es donen a conèixer en el número 4 d'El Eco de la Marina, al juliol de 1932, com una força nova . Segons deien :

"Un grupo de jovenes, que quizá con poca experiencia política, con poca experiencia de la vida ( . . .) .

Cuya mayoría de componentes estamos imposibilitados, por nuestra misma juventud, para ejercer el

sufragio activo . ( . . .) Oponerse a los desaciertos y aun atropellos de una Autoridad que, con un

concepto muy particular de la Justicia, coacciona a los ciudadanos en el más sagrado e inviolable de

los derechos naturales, -El Derecho a la Libertad-" .

Es proclamen catòlics i per aquest motiu, denunciem la desencertada política dels poders públics i esmenten l'exemple de Pego, en concret la prohibició absoluta de l'exteriorització de caràcter religiós, negant el permís perquè la venerada imatge del Santíssim Ecce-Homo fora traslladada des de la seva capella a l'Església Parroquial . Eren molt actius i fins i tot organitzaven mítings com el del 15 d'abril del 1933, que va tenir lloc en el Casino Unió Agrícola, i van prendre part els joves pegolins Fernando García Mengual, Angelino Esteller i José Almela Guillén que era des del 1932, el president de la Joventut de la DRA local`, el 1935 pasa a ocupar el càrrec Leocricio Sendra Sendra . La Joventut va organitzar un gran acte amb motiu de la benedicció d'un artístic banderí, segons el model oficial del partit, que havia adquirit mitjançant una subscripció . La festa es va celebrar al juny de 1933, amb missa i comunió a la capella de 1'Ecce-Honro, desdejuni en el Casino Unió Agrícola, benedicció del banderí apadrinat per distingits joves, i a la vesprada gran

112 .- El Eco de la Marina, Pego, 10-2-1934 . 113.- ALMEJA GUILLEN, J., 1986.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

28 5

míting . Es convidava a tots els joves simpatitzants amb la DRA, i les senyoretes d'Acció Cívica i el sindicat de l'Agulla . Un acte semblant es va portar a cap a Dénia al juliol del 1934 el dia de la patrona la Santíssima Sang, a les 8 del matí es va celebrar la benedicció del banderí de la Joventut de la Dreta Regional Agrària a l'església parroquial i va ser la padrina del banderí la senyoreta Teresita Esquerdo i el padrí Manuel Muñoz Cardona . En el seu local social repartiren 180 racions d'olla als pobres de Dénia i 1 pta . en metàl .licll° . Segons R . Valls, aquests eren actes propagandístics, i eren en tots els llocs molt similars : benedicció del banderí del partit, missa, benedicció d'imatges i banquet per als afiliats, i acabaven amb algun míting, o activitat de tipus musical o teatral` . A l'abril de 1934 les Joventuts de la DRA de Pego organitzen un viatge en autobús entre Pego-Madrid-Escorial, per a assistir a la desfilada de les Joventuts de la CEDA . L'activitat del partit a Pego va augmentar quan el poder polític municipal estava en mans d'un alcalde de la DRA, organitzen actes com el de la visita al gener de 1935 del ministre d'Agricultura Manuel Jiménez Fernández, que va dirigir la paraula al poble des del balcó de l'Ajuntament, i va donar una conferència en el casino de la DRA, en el qual elogiava Pego i el seu diputat Juan Torres Sala, que prèviament n'havia fet la presentació, després visitaren l'església de 1'Ecce-Honro . Segons deia la premsa :

"La plaza de la Constitución, Ayuntamiento, Circulos de la Derecha y Unión Obrera Católica de

Profesiones Varias, eran un hervidero de gentes . Comisiones de todos los pueblos del distrito de

Gandía, Oliva, Denia, Vergel y Ondara, rindieron pleitesía. Desde el balcón del Ayuntamiento dirigió

la palabra al pueblo"` .

114 ._ El Día d'Alacant, 14-7-1934 .

115.- VALLS, R., 1992, p. 145.

116. - El Día d'Alacant, 16-1-35 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

28 6

També al gener del 1935 se li va retre un homenatge a l'alcalde de Pego, Eduardo Sendra, en el domicili social de la DRA, per la seva actuació brillant en els successos revolucionaris d'octubre . Hi assistiren els diputats a Corts per la província, Rafael Alberola i Juan Torres Sala, el secretari general de la DRV, José M . Costa Serrano, el president de la joventut de la DRA d'Alacant, Juan Manero, i el president de la joventut de la DRV, Pedro Ruiz Tomás, el fundador de la DRA de Pego, José Almela, el president del consell valencià de la DRV, Lorenzo Zaragoza, el doctor Roca Serrano, el primer mestre que havia tingut l'Alcalde, el Pare Andrés Savall, el diputat provincial, Eduardo Mengual i el president de la DRA de Pego, Juan Sala Carreras` . Tant la DRA, com la CEDA comencen a tenir més protagonisme arran de les eleccions municipals parcials d'abril de 1933, s'hi elegien els ajuntaments que havien estat designats a l'abril del 1931, per l'aplicació de l'article 29 de la Llei Electoral del 1907, o siga sense votació, per ser idèntic el nombre de candidats al de regidors que calia elegir . En aquestes eleccions la DRA a la província d'Alacant ocupa el primer lloc` en els resultats, i des de Pego feliciten el seu líder Gil Robles . Ací a la comarca van treure regidors de la DRA als pobles següents : 1 a Miraf for de 6, 2 a Ràfol de 7, i 2 a la Vall d'Alcalà de 7 . En la província de Valéncia va quedar la DRV com a segona força, i com a tercera a la província de Castelló119 . El comité provincial de la DRA amb els diputats Rafael Alberola i Juan Torres Sala visitaren Dénia al gener del 1935, seguint la campanya d'acció política i social que el comité provincial portava a cap per aquestes dates . Els diputats anaren acompanyats pel vice-president i el secretari general de la dreta, Gallar i Bernal, de Luis Rovira i dels representants de la joventut

11'.- D.R.A. d'Alacant, 18-1-1935.

118.- Aquesta afirmació la fa El Eco de la Marina, Pego 29-4-33-

2-'-9 .- VALLS, R., 1992, p. 173.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

287

Manero i Aznar Doménech . A Dénia foren rebuts pel comité local_ . També hi acudiren _representacions de Pedreguer, Xaló, Benidoleig, El Verger, Alcanalí, Benitatxell, Miraflor i Senija : Després es dirigiren a Ondara i Pego . Segons afirmava la premsa :

"Fueron recibidos con la efusiva cordialidad que ha puesto de relieve la perfecta compenetración que

existe entre todos los que con su enorme entusiasmo y colaboración han conseguido crear en nuestra

provincia el partido político más capacitado para responder en su día y momento a lo mucho que del

mismo se espera" .

A Ondara pararen a casa del president de la DRA d'aquest poble José Bosch Martí de Vecos, al qual acompanyaven tots els membres del comité loca1120 . Coneixem alguns dels components de la DRA a Ondara perquè foren assassinats el 1936 durant el període anomenat del "terror revolucionari" són : els propietaris Pablo Doménec Sánchez, que era vice-president, Bautista Giménez Sánchez, que era secretari, el comerciant Salvador Giménez Gil, que era el tresorer de les Joventuts de la DRA, l'industrial Vicente Doménech Doménech vice-president d'aquestes últimes, i el llaurador Antonio Vicens Ballester, que era vocal . Com a socis també assassinaren el corredor de finques Antonio Vicens Tomás, el recaptador de contribucions José Gómez Pérez i el rector Rafael Gómez Pérez . Els que pertanyien a les joventuts segons la Causa General cooperaven amb la FE quan va començar a actuar en aquest poble121 . Quan va començar la guerra, el 4 d'agost del 1936, es va produir el saqueig del Centre de la DRA a Ondara 122 . El partit fou clausurat a Dénia el 19 de juliol del 1936, el comandant de la guàrdia civil va rebre l'ordre governativa de tancar la DRA i el

120.- D.R .A. d'Alacant, 9-1-1935 .

121.- Aquest fet havia acorregut en altres llocs . Segons R. Valls, 1992, p. 228, una facció de les Joventuts de la DRY encapçalades per Torres Murciano, defensaren 1'íngrés d'aquestes a la minoritària Falange Espanyola de València .

122.- MR. Causa General lligall 1395 (2) .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

28 8

seu local del carrer Marqués de Campo123 . Cal tenir en compte que la DRV va ser el partit més destacat en la preparació de la sublevació de juliol del 1936, per aquest motiu durant la guerra civil, fou el partit numèricament més afectat per la repressió . En acabar, van estar els que prengueren els càrrecs públics durant el primer franquisme` . Entre aquests trobarem Juan Torres Sala com a regidor de l'Ajuntament de València l'any 1943125 . Ell s'havia mantingut com a líder de la DRA a la Marina Alta fins a la guerra, i va ser objecte d'un homenatge a l'agost del 1935, per la seva preocupació per la comarca :

"En honor del diputado Juan Torres Sala, un grupo de amigos del diputado a cortes por esta provincia

que por su conducta caballerosa y por sus gestiones en favor de la provincia ha sabido captarse el

respeto ( . . .) organizaron una cena americana en su honor que tendrá lugar en el Peñón de Ifach el 21

a las 10 de la noche .

La opinión reclama su nombre para la jefatura de la Derecha regional, hoy en manos de la vacuidad y el

engreimiento""' .

123 .- AMD. lligall 214 .

12°.- VALLS, R., 1992, p . 15-16 .

125.- PÉREZ PUCHE, F., 1979, p. 347.

126.- El Día d'Alacant, 15-8-1935.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

289

4 .3 . Partit Republicà Radical . Malgrat la parcialitat de les fonts amb les quals hem treballat per la reconstrucció del PRR a la comarca els anys trenta, tota la documentació` ens demostra que el partit va tenir un fort pes a la Marina Alta . Van nàixer agrupacions del PRR a diferents pobles després de les eleccions del 12 d'abril del 1931 i al voltant de les persones que havien format part d'AR . En la major part dels lloes sorgiren, arran de les successives eleccions municipals, alcaldes del PRR i al desembre del 1931 va ser nomenat diputat provincial el president del PRR a Pego, el metge Antonio Ortolá Abad` . A Castells es va crear després de les eleccions d'abril del 1931 un comité radical, al maig segons deia l'acta de constitució :

"Reunidos ( . . .), con el fin de constituir un comité Republicano que labore por la consolidación del

Régimen implantado en España y creyendo cubiertas las aspiraciones de los reunidos en las bases y

reformas insertas en el programa del Partido Republicano Radical que tan acertadamente acaudilla el

Ilustre Republicano Alejandro Lerroux y García, principal colaborador de Alianza Republicana, acuerdan

por unanimidad de formar el comité de la siguiente manera : Presidente honorario -Alejandro Lerroux

García-, presidente efectivo -Eliodoro Vaquer Verdú-" .

Immediatament el comité del PRR de Castells va afrontar amb èxit les eleccions municipals del 31 de maig del 1931, que eren repetició de les del 12 d'abril, carregades d'incidents que ells mateixos provocaren, com hem analitzat en un altre apartat . Per aquestes dates tenien 137 afiliats, un mes després, al juliol del 1931, obtenen els 160 militants . Els centres del PRR d'Ondara i Beniarbeig es crearen com a continuació d'AR, la junta directiva de Beniarbeig estava presidida per José Gil Sendra, i el nombre d'afiliats era de 110 al juliol del 1931 . El comité d'Ondara tenia 140 inscrits, al juny del 1931

12'. - La major part de la documentació d'aquest capítol es troba en el ABASGC lligall 24, per tant d'ara endavant no tornaren a citar aquest lligall .

128 .- EI Correo d'Alacant, 1-12-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 0

va nomenar una junta que estava presidida per Luis Bolufer Avellá129 . Aquest nombre d'afiliats no era real, ja que uns mesos després el president del PRR d'Ondara, dirigint-se a la secretaria del partit, deia :

"Hoy ha sido pagado el recibo de ptas . 35 a mi cargo en concepto de aportación de ptas . 1 por afíliado

y con respecto a este particular tengo a bien informar a esa Secretaria, que si bien hemos conseguido

en cuatro ocasiones llevar a las urnas una mayoría considerable de votos, el número de afiliados

propiamente dicho es muy reducido pues por la falta de costumbre por un lado y la existencia en esta

de varios establecimientos de recreo (Gafes) por otro, es completamente imposible hacer cotizar a

nuestros adeptos, entendiendo cumplida su misión otorgando su voto .

Este Comité lleva sobre si una carga relativamente excesiva, pues en mobiliario de local y los gastos

de cuatro elecciones en las que forzosamente se ha de tener a disposición de los votantes tabaco y unas

copas de licor, tenemos hecho un desembolso de mas de 4 mil pesetas sin contar el alquiler de local y

prensa que necesariamente a de salir todo entre seis o siete entusiastas" .

El comité del PRR d' El Verger es va constituir de nou el 15 de juny del 1931, sota la presidència de Vicente Femenía Castillo . Va estar una continuació total del comité d'AR que des dels anys vint existia en aquest poble, com afirma al juny del 1931 el metge Juan sentí en dirigir-se a José M . Ruiz :

"Este comité es el mismo que ha luchado desde el año 24 bajo mi presidencia sin desmayar ni un solo

instante ante las amenazas y persecuciones de la dictadura. Todos han sido constantes fieles de la

República . Esta pequeña historia de su republicanismo es la mejor garantía de su solvencia. Si bien

contribuyeron a traerla mejor sabrán defenderla".

Les explicacions que es donaren respecte al republicanisme històric dels components del PRR, estaven motivades pels nous republicans que volien acaparar aquest espai polític, en aquest sentit ben promte sorgiren problemes . Només deu dies després d'haver enviat les actes de constitució, el president Vicente

129 .- Va ser alcalde des de setembre del 1932 fins al juliol del 1933, any en què va presentar la diaissió i va ser substituit per un altre radical, Fabián Pastor Barberá. AMO, llibres d'actes de sessions del ple.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 1

Femenïa escriu a José M . Ruiz en els termes següents :

"Me sorprende que no me haya mandado una acta de la constitución del comité que le mandamos tres y todo

eso me ace (sic) suponer que algun individuo de mala fé habea hecho presion sobre este asunto en contra

mia pero yo le aseguro que no será republicano del año 24 sino del año 31 eso ya se lo demostraré yo

cuando tenga ocasión porque precisamente tengo cartas en el bolsillo de el Ministro de Estado y Jefe

suyo que lo atestiguan y tambien es falta de no ponerse de acuerdo con D. Juan Senti nuestro jefe y

iniciador de los primeros comités del distrito de Denia" .

En termes semblants escriu Juan Sentí dirigint-se al PRR provincial :

"Cuando más dominaba en mi la tranquilidad una noticia nada halagüeña ha sublevado un tanto mi ánimo.

Ella es el haber tenido que pactar nuestro comité radical con la derecha monárquica dictatorial

presidida por un tal Pedro Ferrando, presidente que fué de la U.P . juez y alcalde de la misma . ¿Como

pues hemos de poder pedir las responsabilidades por su mala administración municipal y de justicia? .

Si el sr . Montón de Denia, aprovechándose de la buena fe de cierta amistad, quiere apoyar lo que no

debe (por más, que este señor es de los advenedizos) puede hacerlo no tratando de deshacer nuestro

comité, que es el puro, el verdaderamente Republicano, el que ha luchado conmigo pie al cañón durante

los años tiranos de la dictadura.

¿Quien conocía entonces a Montón como Republicano? ¿Quien conocía entonces a otros señores como

Republicanos que actualmente han cambiado de disfraz? esos disfrazados son los caciques y dictadores

de entonces ( . . .) . Espero ponga en consideración estas observaciones nacidas del sentimiento puro de

un ideal y reconozca como a los mejores defensores del partido y de la causa a los componentes de

nuestro comité Radical de Vergel" .

Immediatament contesten des d'Alacant, confirmant el comité del PRR que s'havia nomenat en El Verger sota la presidència de Vicente Femenía, i a més li diuen a Juan Senti :

"Nos satisface mucho, a la Junta Provincial y a mi, poder manifestarle a Vd . que coincidimos en

absoluto con las apreciaciones que hace en su carta, pues si alguien merece todas las consideraciones

y todos los respetos es el que arrastrando dificultades y peligros se atrevió a declararse republicano

radical en aquellos tiempos en que el ser republicano constituía delito".

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 2

Els pobles que ja tenien una organització més consolidada s'encarregaven de formar els comités dels altres llocs, i així a Gata i en concret a Miguel Pedrós li encomanaren formar el comité de Benitatxell i el de Xàbia . En aquest últim poble no pogueren organitzar comité, per ser un domini del que els radicals anomenaven "caciquillo Romualdo Catalá", que era el màxim representant de la DLR . Tanmateix, Miguel Pedrós confirma a José María Ruiz d'Alacant la creació del comité radical de Benitatxell . Des del moment de la seva constitució, i malgrat ser 1' època de recol .lecció de les collites que impedia fer una vertadera propaganda política, el partit va anar incrementant-se i va arribar a 36 afiliats a l'octubre del 1931, motiu pel qual des d'Alacant feliciten el president Vicente Ferrer . És difícil saber per la documentació que posseïm, si en aquesta data d'agost del 1931, existia o no comité d'AR o del PRR a Benitatxell, uns mesos abans, al maig i segons ens informa la premsa :

"En Benitachell, encontrándose en el Casino de aquella localidad, fueron requeridos para hablar,

haciéndolo as¡ de pie en una silla, nuestros jóvenes correligionarios Alfredo E. Badenas y Guillermo

Muñoz, quienes combatieron duramente al cacique y abogaron por la creación de un Centro Republicano en "13° . aquella localidad

Doncs, com que no hi havia cap centre republicà, va ser a l'agost del 1931 quan se'n creà un afecte al PRR . Però aquesta constitució no està tan clara si tenim en compte un informe, que sota el títol "situación de los partidos políticos en Benitatxell", trobem entre la correspondència del PRR, però sense data ni signatura . S'hi deia :

"Existen en dicha población los siguientes partidos : Derecha Liberal Republicana y Partido afecto a

Alianza Republicana. Ambos partidos se constituyeron después de proclamada la República.

Los elementos de la Derecha proceden del campo conservador y liberal y con tal caracter se unieron y

se presentaron a las elecciones del 12 de abril .

13° .- Diario de Alicante, 5-5-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 3

Los de Alianza Republicana proceden del campo de la U.P . y algunos del somatén y de Albifiana . se

presentaron en las elecciones del 12 de abril con carácter de Agrarios independientes, partido que

acaudillaba un conocido Upetista de Denia llamado Gabriel Gilabert García . De los 486 votos de que

consta el censo electoral, obtuvieron 177, los restantes se los llevó la Derecha.

Se constituyó dicho partido (Alianza) el 18 de abril último pero hicieron constar en acta de

constitución la fecha del 20 de marzo. Acordaron adherirse a Alianza Republicana de Madrid" .

Però, com hem esmentat abans, el 9 d'agost del 1931 es formalitza en una reunió un altre comité, del qual era president Vicente Ferrer Pascual, acordaren adherir-se al PRR que presidia A . Lerroux i obrir un cercle Radical . Aquest comité va estar inscrit i registrat per la secretaria provincial del PRR en data 26 d'agost del 1931, segons els comunica José M . Ruiz des de la junta provincial d'Alacant . D'entre els seus 36 afiliats d'octubre del 1931, no coincideix cap nom amb el comité d'AR que nomena l'informe esmentat abans . Encara es complica més la situació a partir de l'any 1932, quan al juliol Guillermo Gilabert es dirigeix a la junta provincial del PRR, en els termes següents :

"( . . .) que otro Comité afiliado al partido existe en esta localidad, el que tal vez tenga la invitación

para asistir; nada señor Presidente tendríamos que objetar con tal que ademas de los miembros que

nuestro Comité representa, existieran en el pueblo siquiera tres individuos que tanto por sus ideas

como por sus actos pudieran llamarse radicales, pero desgraciadamente no es as¡, y sólo enemigos puede

contar el partido radical y sus Jefes entre los tres partidos o grupos monárquicos que

circunstancialmente y a pesar del encono que entre ellos existe, se unieron mediante un pacto y un

depósito de mil pesetas en vísperas de las elecciones para poder hacer frente a este nuestro partido

formado en aquellos días al amparo de la Alianza Republicana; y si bien con malas artes y con el favor

oficial evitaron el ruidoso fracaso, no pudieron en cambio evitar que sacáramos triunfantes cuatro de

los nueve concejales elejidos, dedicandose desde aquella fecha estos partidos caciquiles a acaparar por

medio de Comités ficticios, la representación de todos los partidos políticos de la Nación ; parece algo

extraño señor Presidente, que habiendo figurado este partido cuya representación hoy me está confiada,

desde su creación en las filas del partido Radical y reconocido como tal desde un principio ( . . .),

parece extraño repito, que actualmente, despues de dieciseis meses (fecha de su creación) defendiendo

la doctrina y bandera del Partido Radical Español contra los enemigos de ella, sean los contrarios

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 4

atendidos en sus manifestaciones y pretensiones, buscando sitio en un Partido que continuamente han

combatido" .

El comité que presidia Guillermo Gilabert Ferrer sempre utilitzava el segell de Comité de Alianza Republicana, diferència substancial respecte als comités anteriors esmentats, que no el tenien . No és aquest l'únic poble que va tenir problemes per constituir el comité del PRR, va ser un fet generalitzat . Segons Octavio Ruizl'1 : "Sabemos bien hoy día que estas tensiones tuvieron su origen en la riada de nuevos afiliados, muchos de ellos de pasado monárquico aún sin enfriar, que afluyeron al Partido Radical desde los primeros meses de la República, en la medida en que dicho partido se perfilaba como el mejor albergue de los intereses conservadores dentro del nuevo régimen" . També a Dénia en sorgiren, com ja hem vist en els antecedents del republicanisme, tant FR com AR, constituïdes el 1929-1930, tingueren la seva base organitzativa en el PRR, i aquests components inicials de FR i del PRR tenien una relació directa amb la CNT, i fins i tot donaren suport a la candidatura del diputat 1132 . Cámara per a les eleccions constituents del 193 Però davant la tendència dretista que adoptava el partit, i a mesura que anava consolidant-se la República, aquests quedaren relegats o ells mateixos s'apartaren dels membres rectors del PRR, i van donar pas a altres personatges relevants de la monarquia i la dictadura . En la major part dels pobles de la comarca els comités del PRR realitzaren una bona campanya per a les eleccions constituents, com a Castells, on segons manifestaren els ànims eren molt favorables, pensaven que podrien traure 170 vots, i fins i tot creien que els contraris no s'hi presentarien, fet que els aportaria encara més vots . El partit els va agrair el seu suport, ja que de la

131.- RUÍZ NANJÓN-CABEZA, 0., 1984, p. 329 .

132.- Informació facilitada pel cenetista José Perles Argudo .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 5

candidatura radical a Castells havien triomfat tres representants : Miguel Cámara, César Oarrichena i César Puig, els donen l'enhorabona per haver contribuït al fet que no obtingueren cap acta els representants de les tendències reaccionàries, pel mateix motiu manifestaren el seu agraïment al comité radical d'E1 Verger . Entre els radicals de la província, també va canviar la situació després de les constituents i des d'Alacant suggerien als diputats a corts que es posaren en contacte amb els pobles de la provincia per solucionar tots els problemes que pogueren existir, i afirmaven des de la junta provincial del PRR que :

"Ni Don Miguel Cámara ni nadie puede, queriendo de verdad a nuestro Partido, censurar la actuación de

la Junta. Donde había una organización radical la hemos respetado, donde existía un radical antiguo y . de prestigio, está en primer lugar ( . . .)"133

Igualment existiren problemes d'aquest caire a Dénia, i així quan el diputat Miguel Cámara designa a Agustín Montón perquè organitzara a la Marina Alta, els partits republicans`, immediatament sorgeixen protestes, com podem veure en la carta que a l'agost del 1931 el metge d'E1 Verger Juan Sentí dirigeix a José M . Ruiz d'Alacant :

"No le extrañará que después de esta salutación de gratitud a todos ustedes me ocupe un poco de la

actuación del sr . Montón de Denla en los pueblos de Vergel, Setla-Mirarrosa y Miraflor . Este señor en

contra de los buenos principios democráticos valiéndose de ciertas relaciones personales que ha podido

conseguir con el sr . Cámara ( . . .) .

Sólo como queja y reproche de nuestros amigos, les diré que está sembrando la desconfianza de los

comités Radicales organizados por mi desde el año 24, con el dicho, de que él y el sr . Cámara los han

derogado y que serán válidos los que sean aprobados en Madrid y con ese pretexto les pide pesetas para

gastos de viajes y otras cosas que repugna estamparlas. Como son tantas y tantas las cosas que me

dicen, aparte de lo que yo estoy presenciando con el apartamiento de mis amigos, que me veo precisado

133.- RUIZ WJON-CABEZA, 0 ., 1984, p . 328-329 .

13' .- GARCIA ANDREU, N ., 1985, p . 54 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 6

a llamar la atención de la digna Junta, a tener que transigir yo con cosas para mi muy desagradables" .

Cal tenir en compte que Miguel Cámara mantenia des de temps enrere una relació molt estreta amb Dénia, i així 1' any 1930 des de un periòdic valencià podem llegir :

"Hemos saludado al distinguido letrado madrileño y consecuente republicano D.Miguel Cámara hijo

político de nuestro inolvidable amigo el malogrado médico y alcalde que fue de Dénia, Augusto Gómez

Porta. Como sel Sr . Cámara cuenta con la confianza ilimitada de D .Alejandro Lerroux, y tenemos

entendido que se interesa por la próxima lucha electoral por este distrito" .

A les eleccions constituents de juny del 1931 en l'assemblea provincial, Diego Ivars de Dénia va presentar com a candidat del partit Miguel Cámara, que va obtenir suport en 19 pobles, suposem que de la Marina` . Des de març del 1931 Agustín Montón va assumir les funcions de president de FR, i fou a l'octubre quan passa a denominar-se Fraternitat Republicana Radical de Dénia . Agustín Montón va restar fins el febrer del 1932, quan passa a ocupar el càrrec José Pedro Vives, i en junta general es nomena com a representant de Dénia per a la junta provincial Diego Ivars Perles . Tanmateix a partir de febrer del 1932 sembla que existeixen discrepàncies dins de Fraternitat Republicana Radical, i és al mes següent quan el PRR de Dénia es constitueix, el 4 de març del 1932, s'adheriren al partit que presidia Alejandro Lerroux, i va continuar com a president Agustín Montón . Arran d'aquesta constitució es va procedir a l'obertura del Centro Radical Lerrouxista Dianense, amb la finalitat de poder realitzar una intensa labor de propaganda i difusió de la política del partit . Per aquest motiu el president de Fraternitat Republicana Radical, José Pedro Vives, en nom de tots els socis, protesta a la

135.- El Mercantil Valenciano, 20-5-1930 .

136.- GARCÍA ANDREU, M ., 1985, p . 85 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 7

junta provincial d'AR Radical amb la carta següent :

"Rogárnosle nos diga si ese Comité del Partido ha legalizado algún comité de esta localidad, presentado

por unos sres . disidentes de Fraternidad Republicana Radical, titulados ahora Radicales Lerrouxistas

Dianenses. ( . . .)

Lo preguntamos debido a que unos sres . que pertenecen al grupo aludido, se han permitido decirnos que

nosotros no pertenecemos al partido Radical (i) sino acatamos al citado comité compuesto por elementos

de ellos, lo que nos extraña mucho de Vds. (de ser cierto) por cuanto al menos debían de haber contado

y consultado con nosotros antes, por ser los únicos y el único centro que ha arbolado desde tiempo

inmemorial la bandera gloriosa del partido a que pertenecemos y no estamos dispuestos de ningún modo

y manera a que adultere nadie de aquí, ni la bandera Radical Republicana ni lo que este centro político

Radical representa en la localidad" .

Entretant, els regidors de l'Ajuntament de Dénia, que en un principi eren radicals, al novembre del 1933 alguns d'ells es consideren federals, es produeix així una ruptura entre el PRR i els representants que en les eleccions municipals d'abril del 1931 sortiren com els seus representants . Des de la proclamació de la República la labor del PRR per a consolidar-se en tots els pobles fou intensa, i va desenvolupar una forta campanya de propaganda ; ja al maig del 1931 a Teulada la joventut republicana va organitzar un acte de propaganda, en el qual va prendre part Alfonso Vaello i José Marcos, de la joventut republicana del Campello, i Guillermo Muñoz Buades de la joventut republicana . d'Alacant i redactor de Rebeldía . Alfredo E . Badenas de la joventut republicana d'Alacant va advertir que :

"E1 juego de los caciques que con el mismo espíritu reaccionario que cuando, defendía con fe y tesón,

coaccionando la voluntad ciudadana, la monarquía de los Borbones y ahora han pasado al campo

republicano. Dice que esos son los mismos indeseables de siempre y con palabra dura, los califica, bien

acertadamente, por su ruín proceder y termina diciendo que a esos no los quiere, ni el pueblo, ni la "137 . República, que esta sólo quiere los hombres dignos, que siempre, la supieron defender

137 .- El Luchador d'Alacant, 2-5-1931 i 5-5-1931 . Diario de Alicante, 5-5-1931 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

29 8

Des d'Alacant comunicaren a la Marina Alta que volien que s'organitzaren diferents mítings . La junta directiva d'El Verger comunica que retardaven l'acte fins al dia 20 de setembre del 1931 perquè : "Todos estos pueblos son agrícolas y nos hallamos ahora en plena labor y de venir por ahora no sería tan efectiva la propaganda" . Des de la junta provincial del partit instaven el president del comité del PRR d'E1 Verger que s'havia organitzat l'acte de propaganda política amb els pobles de Miraflor, Setla i Mira-Rosa, i que ho feren saber als comités locals dels pobles més pròxims, com Benimeli, Sanet, Ondara, Beniarbeig, Pedreguer, Ràfol, Sagra, Tormos, Benidoleig i altres . Fou el dia 27 de setembre quan es van portar a cap els mítings . Segons la premsa :

"Cuando estos maravillosos pueblos, por la interrupción de la comunicación ferroviaria, se sienten más

alejados de la capital, unos hombres de nuestro partido, alzan su voz por aquellas tierras y hablan de

España, de Alicante y de la fraternidad humana a quienes cada día sienten más interés por los problemas

de nuestra patria y la libertad de su ciudadanía .

Por la mañana estuvimos los expedicionarios en los pueblos de Beniarbeig, Sanet, Benimeli, Rafol,

Sagra, Orba, Parcent y Gata, donde tuvimos el placer de saludar en nombre de nuestros correligionarios

de toda la provincia a los respectivos comités directivos de política tratando de la marcha de la labor

del partido en la localidad y la tarea que se han impuesto los ayuntamientos radicales de aquel bello

distrito" .

Per la vesprada anaren a El Verger, on va presidir l'acte José Sánchez, que va presentar els oradors, que eren el president del comité municipal del partit, Vicente Femenía, i Teodomiro López Mena, de la joventut radical . Va parlar Guillermo Muñoz Buades, que va tractar dels problemes socials sorgits de la lluita entre el capital i el treball, i va manifestar que :

"Las grandes industrias en manos jesuíticas sabotean la República ; las grandes masas organizadas

también. Busquemos la solución a los problemas actuales robusteciendo la fuerza y el poder de la clase

media, que hoy constituye la única salvaguardia y defensa del Estado español, en vez de predicar la

lucha de clases, prediquemos la armonía, llevemos el convencimiento sensato y sereno al pueblo español,

que si el trabajo merece garantías, por ser lo que determina la seguridad de la producción y aun del

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

299

mismo trabajo" .

Va acabar demanant a tots la cooperació per a fer una Espanya gran des de les files del PRR . Després hi va intervenir Antonio Lledó Cano, president de la junta provincial del partit, que va parlar en valencià . Va explicar l'organització democràtica del partit, la labor dels comités municipals, provincials i nacionals, i de la col .laboració amb els representants en el poder . Va tancar el míting José María Ruiz, secretari de la junta provincial del partit, que va dir :

"Ahora que ha venido la República los pueblos han de abatir el negro caciquismo, siendo la voluntad

popular la única dueña de los destinos propios . ( . . .)

Se refiere a la política local, diciendo que es necesario organizar la revisión de la obra de la

dictadura, hay que esclarecer como se hicieron aquellas obras públicas que costaban tanto como si

fueran de mármol y de oro. La representación oficial del pueblo ha de estar exenta de toda matización

confesional o religiosa. La libertad y el laicismo han de ser los inspiradores de los ayuntamientos

republicanos" .

Anaren després a Miraflor, des dels balcons del Cercle Radical atacaren durament el caciquisme local i afirmaren la necessitat de suprimir-lo . Quan estava intervenint J .M . Ruiz es va produir un incident protagonitzat pels monàrquics de la localitat, que va ser tallat immediatament per unes contundents frases de l'orador i els aplaudiments del poble concentrat allí, que feren iniciar la retirada del monàrquics . També parlaren a Setla i Mira-Rosa, des del vestíbul del Centre Republicà, escoltant-los un nombrós públic` . La propaganda va continuar durant tota la República l'any 1932, i al gener anuncia la premsa :

"Mañana se celebrarán diversos actos de propaganda republicana radical en Benisa, Calpe y Nucia,

organizados por las respectivas Juntas Municipales .

135.- Diario de Alicante, 30-9-1931. AHNSGC. lligall 24 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

30 0

Tomarán parte como oradores don José Gómez, don Alfonso Marí Martínez, don Teodomiro López Mena, don . Antonio Vázquez Sánchez, don Guillermo Muñoz Buades y don José M. Ruiz P. Aguila" 139

A Pego hi havia una secció de les Joventuts Radicals, que segons afirmaven eren els que en realitat dirigien el partit en aquest poble . Organitzaren un míting d'afirmació radical, al novembre del 1932, en el Teatre-Cine, va fer la presentació dels oradors el pegolí Alfredo Falgás, mestre i un dels membres més destacats de la Joventut Radical de Pego . Hi van intervindre Teodomiro López Mena i Guillermo Muñoz Buades, secretari i president de la junta provincial de la Joventut Radical, i Antonio Vázquez . Guillermo Muñoz va dir :

"De los socialistas nos separa y separó siempre una posición doctrinal que no es derechista, sino

simplemente, que uno es partido demócrata y otro es de clases . De los restantes partidos republicanos

y de sus hombres no nos separó nunca nada más que el procedimiento . La lucha que actualmente mantenemos

no es doctrinal, si hay división en derechas e izquierdas la marcarán las actuaciones, no las

palabras" .

Després del míting i en visitar el grup escolar, tractaren de la situació política local i van destacar la labor que una majoria radical desenvolupava en llAjuntament140 . Cal tenir en compte que en aquests moments, de l'any 1932, ja no eren els radicals els qui estaven al front del poder municipal, sinó els socialistes . Al març del 1933 a Benigembla es va portar a cap un acte en el teatre Nuevo, en el qual va parlar Pedro Garcés de Xaló sobre "República Radical", que va dir :

"Empieza el señor Garcés por dedicar un canto a la mujer de Benichembla, que al acudir al acto realza

con su belleza los encantos de la mujer española, libre de prejuicios y atenta la superación

intelectual, ( . . .j .

139.- Diario de Alicante, 22-1-1932.

`.- Diario de Alicante, 1-11-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

30 1

Explica el ideario de nuestro glorioso Partido, estudiando ante el auditorio con verdadera maestría los

postulados de -tierra para el que la trabaje-, preconizando el engrandecer de la industria en España productos",`. y con una sana política hidráulica, establecer el intercambio comercial de

El conferenciant Pedro Garcés era el president honorari del PRR de Xaló ; aquest poble ja tenia un republicanisme organitzat des del 1928, com hem esmentat abans . El president del comité radical de Xaló va ser durant tota la República Mateo Sirerol Terentí, que ja havia estat president de la junta directiva d'AR des del 1928, també ocupava l'alcaldia de Xaló des de les eleccions municipals del 31 de maig del 1931, i en aquest Ajuntament de 10 regidors, 7 pertanyien al PRR . Per tot açò el centre radical de Xaló fou el lloc del qual partien iniciatives com els mítings que impartia el militant d'aquest poble Pedro Garcés, i era també el poble on es reunien els diferents dirigents, com fou el dinar del 18 d'octubre del 1933, al qual assistiren els diputats Miguel Cámara i César Oarrichena, juntament amb l'alcalde Mateo Sirerol, i el president del PRR de Sagra Eduardo Ballester . Anaren a saludar-los els membres del comité radical de Llíber . Després : "Visitaron el Círculo Radical, donde saludaron los muchísimos correligionarios, de vieja solera liberal y de raigambre republicana"162 . D'entre les diferents conferències que, va impartir Pedro Garcés, destacarem la del 2 de febrer del 1933 en el domicili social del PRR de Xaló, sota el tema "Porvenir de la República cuando se implante el programa del Partido Radical" . Va fer la presentació de l'orador Pedro Tró Oliver . Pedro Garcés va dir :

"También censura los descabellados propósitos del ministro de Agricultura, con su célebre y momificada

Reforma agraria; al ministro de la Gobernación, que se distingue y diferencia de Martínez Anido en ser

más sanguinario y vengativo que aquel desdichado general de triste recordación en Barcelona, como lo

prueba la Ley de Defensa de la República, en las deportaciones de la cuenca del Llobregat y en los

161 ._ Diario de Alicante, 18-3-1933.

142.- Diario de Alicante, 21-10-1933.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

30 2

fusilamientos de Casas Viejas .

Entona un canto a la República y concreta la posición del Partido Radical en sus aspectos del problema

agrario, industrial y militarista""' .

Al març del 1933 en el Círculo Radical de Xaló es va celebrar una vetlada política i va parlar Pedro Garcés sota el tema "Costumbres antiguas y moderno espítitu de la Raza" . A Xaló hi havia agrupació de la Joventut Republicana, al març del 1933 elegiren com a president Pedro Monserrat Fontl"° . Un dels membres destacats del cercle radical de Xaló, el metge Juan Bautista Fullana Llopis, va morir el 10 de febrer del 1933, segons la premsa :

"Era uno de los más prestigiosos médicos del distrito de Denia ( . . .) . Además de ser el Presidente del

Sindicato Agrícola Jalonense, remediando desde su cargo las necesidades de los labradores en las

apuradas épocas de crisis agrícolas, en el ejercicio profesional, cuando de necesitados se trataba,

pagaba de su bolsillo particular los gastos de los medicamentos .

Militó en política en nuestro campo donde no le considerábamos como un amigo, sino como el director

espiritual, queriéndole todos como a un verdadero padre .

( . . .) El Partido Radical de Jalón, al izar su enseña tricolor en su domicilio social, como asimismo el

Centro Instructivo, el Sindicato Agrícola y la Sociedad Musical Jalonense, patentiza al pueblo entero

del dolor que les embarga""' .

Per tots aquests motius es va retolar el 19 d'octubre del 1933 el carrer Iglesia amb el nom de Juan Bautista Fullana, segons deia el titular de la premsa "Deuda de gratificación" i afegia : "Y esta deuda de gratitud con él contraida, no solamente el Partido Radical, sino el pueblo entero, ha cristalizado en el acto del pasado jueves"'-4" .

1<3.- Diario de Alicante, 6-2-1933 .

Diario de Alicante, 16-3-1933.

1<5._ Diario de Alicante, 11-2-1933.

146,- Diario de Alicante, 21-10-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

30 3 La influència del cercle del PRR de Xaló irradiava als pobles del voltant com Sagra, on celebraren un acte de propaganda organitzat per la junta municipal del PRR que presidia segons la premsa "el joven y culto Eduardo Ballester, alma de la Junta Municipal de ésta y correligionario destacadísimo en la política provincial", en el qual va intervenir Pedro Garcés de Xaló, í ei president provincial de les joventuts radicals Guillermo Muñoz Buades, que va parlar de :

"La actuación del régimen republicano, explicando los fundamentos de la oposición desarrollada por el

Partido Radical que califica de beneficiosa para el régimen y para la patria . ( . . .)

Seguidamente hizo uso de la palabra nuestro ilustre correligionario don Manuel Vellez, ( . . .) . Se

refiere también, a la significación que dentro de la política radical tiene esta localidad, que acogió

en dias adversos al hombre que viéndose perseguido por la defensa de los ideales democráticos, aquí

encontró el sedante y el refugio que en esos tiempos que el orador califica de heróicos necesitaba .

( . . .) Termina diciendo que esta localidad es, ha sido y será, verdadero baluarte radical que sabrá

defender, como siempre los ha defendido, los ideales de paz y fraternidad social, símbolo del régimen

republicano" .

A aquest acte assistiren comisions de Pego, Atzúvia, Benimeli, Beniarbeig, Ràfol, la Vall de Laguar, la Vall d'Ebo, Orba, Tormos, Sanet i Xaló, i el diputat provincial del PRR Antonio Ortolá de Pego . També passaren pels centres radicals d'Orba i Xaló` . Pedro Garcés va estar convidat al març del 1933 per la junta municipal del PRR de Beniarbeig a donar una conferència en el domicili social del PRR : va ocupar la presidència de l'acte la junta directiva d'aquest poble :

"E1 señor Garcés dedica un canto a la hidalguía de los ciudadanos de Beniarbeig que contrasta

notablemente con la desgraciada actuación del monterilla Francisco Guardiola Fornés, esbirro y lacayo

del máximo caciquíl local, señor Santonja, el cual se opuso a los deseos de la directiva de que el acto

fuera público por temor a los ataques que el orador le dirigiera ya que el más -culto- analfabeto rige

los destinos de la trabajadora villa de Beniarbeig" .

1".- Diario de Alicante, 8-3-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

30 4

Aquests mítings solien acabar amb un banquet o amb un ball en honor dels visitants, a Beniarbeig es va organitzar un ball per l'Agrupació Republicana Femenina, la qual presidia Paquita costal°$ . Acaba la premsa provincial dient :

"Gratísimo recuerdo dejó la memorable jornada radical, y un triste concepto de la dignidad del alcalde

de dicho pueblo que demostró su incultura al oponerse a que se hiciera público este acto"` .

Efectivament, l'alcalde de Beniarbeig Francisco Guardiola Fornés era en aquests moments -any 1933- de la DRA, però procedia de la DLR, que es va constituir en aquest poble per donar cabuda als monàrquics una vegada proclamada la República, motiu pel qual el PRR de Beniarbeig es queixava contínuament de l'alcalde com podem veure en una de les seves cartes dirigides al novembre del 1931 a José M¢ Ruiz Pérez Aguila d'Alacant, que deia :

"Como nota informativa y para conocimiento de Vds, de los manejos e intrigas de los antiguos

monárquicos y dictadores de esta población, hoy disfrazados con el pomposo nombre de Progresistas,

pasamos a explicarle la nueva intentona que estan tramando con vistas a no soltar el mando en caso de

venir una situación de Acción Republicana .

Hay en este pueblo un verdadero y poderoso cacique de ideas integristas, que no se puede avenir a que

gentes de ideología diferente a la suya puedan regir a estos vecinos, y para ello nada más proclamada

la República hizo un viaje a Valencia y valiéndose de una amistad se entrevistó con algunos directivos

de la entonces Derecha Liberal Republicana y consiguio que le formaran un comité con individuos de su

confianza, y ahora en vista de lo que se rumorea, ha formado otro comité, con otros individuos de

Acción Republicana y estan haciendo trabajos para ver de que les aprueben el comité al frente del cual

han puesto a un tal Joaquín Oliver Cervera" .

Tenim notícies d'un altre míting-conferència en el cine Paté de Pego, l'any 193315 °, on va intervenir el diputat radical

148.- En alguns llocs s'anomena Agrupación Femenina Radical i tenim constància de la seva existència ja al maig del 1932 .

149.- Diario de Alicante, 29-3-1933 .

`.- Diario de Alicante, 6-6-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

30 5 Basilio Álvarez, el tema era "La obstrucción y el Partido Radical" . Segons la premsa, el local es trobava ple de públic, que el va aclamar, i l'orador va acabar entonant un cant de lloances a Lerroux . Assistiren representacions dels pobles de Dénia, Xaló, Benissa, la Vall d'Alcalà, l'Atzúvia, Sagra, Orba, la Vall de Laguar, Benigembla i altres . A Benissa es va fer un míting, el 7 de novembre del 1933, arran de les eleccions a Corts Constituents, va assistir Pedro Rico, que ostentava la representació del president del Consell de Minístres Diego Martínez Barrios, i es va inaugurar de manera oficial el Círculo Radical de Benissa` . De tota manera, en aquest poble estava representat el PRR des del 1931 i el seu president era el també regidor Gaspar Mayor . Des de sempre aquest va ser un personatge polèmic i controvertit, estava en minoria a l'Ajuntament i per tant la seva oposició als regidors del PRRS que governaven era constant, motiu pel qual en algunes ocasions va sofrir atacs personals molt durs com podem llegir en 1' òrgan d'expressió del PRRS El Luchador, que sota el títol "Gloria a Gaspar Mayor" deia :

"La industrial y laboriosa villa de Benisa hace algunos años que está de enhorabuena por contar entre

sus vecinos al insigne abogado Gaspar Mayor . ( . . .) Antes de venir él a esta localidad se desconocia la

industria, la agricultura estaba muy atrasada, y todos eran analfabetos, y ahora, gracias a su talento

enciclopédico, la industria prospera y florece, la agricultura es rica y no tiene plagas, y jóvenes y

viejos todos saben leer y escribir . ( . . .) Para coger la varita pone en práctica tales enredos, hace

tantas piruetas, y es tan frecuente que el lunes es de Lerroux, el martes de Largo Caballero, el

miércoles de Albornoz, el jueves de Sediles, el viernes de Maura, el sábado de Gil Robles y el domingo

de Don Carlos . ( . . .)En fin tantas pesetas le producen su renombrado bufete que cada mes compra fincas, 152 . una lluvia benéfica de hipotecas cae a favor suyo, ( . . .)"

Aquest article signat per una "X", és contestat pel germà de Gaspar Mayor, Vicente Mayor en el Diario de Alicante, sense voler

151.- Diario de Alicante, 10-11-1933 .

152.- EI Luchador d'Alacant, 29-3-1933.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

30 6

polemitzar amb el contingut de l'article, diu :

"Bajo el cómodo seudónimo para encubrir la cobardía de quien no se atreve a sostener cuantas insídias

e injurias porfiere . ( . . .) Solo un mal nacido que no tiene apellidos reconocidos puede cometer la

villanía de lanzar esas injurias contra un hombre sin afrontar las consecuencias con su nombre y

apellido"` .

Gaspar Mayor tenia prou rellevància a nivell provincial, ja que va ser nomenat vocal per a formar part del comité executiu del PRR al gener del 1934, quan es va celebrar l'assemblea provincial d'aquest partit'-54 . Com ja hem esmentat, el PRR s'havía organitzat en tots els pobles de la comarca, i tenia una forta representació en l'assemblea provincial que es va fer a Alacant, al gener del 1934 . Dels 117 pobles que enviaren representació, 31 eren de la Marina Alta, són : Alcalalí, l'Atzúvia, Beniarbeig, Benigembla, Benidoleig, Benimeli, Benissa, Benitatxell, Calp, Castells, Dénia, Gata, Llíber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, Ràfol, Sagra, Sanet, Senija, Setla i Mira-rosa, Teulada, Tormos, la Vall d'Alcalà, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, E1 Verger i Xaló . Sols deixen d'assistir les representacions de Xàbía, Miraflor i la Vall d'Ebo. A més formaven part del comité executiu provincial dos representants de la Marina Alta : Agustín Montón Ordines farmaceutic de Dénia i Eduardo Ballester Pavïa propietari de Sagra . Com el mateix partit fa palès referint-se a la província d'Alacant en El libro de oro del Partido Republicano Radical :

"En la actualidad es el partido más numeroso y mejor organizado en esta provincia. Ningún partido

cuenta con número tan cuantioso de Comités locales, y en la mayoría de los ayuntamientos se tiene

alcalde radical y mayoría de concejales .

153.- Diario de Alicante, 1-4-1933 .

"'.- Diario de Alicante, 30-1-1934 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

La organización cuenta con 132 comités locales (de 140 pueblos que tiene esta provincia)""' .

QUADRE N .VI

RELACIÓ DE PRESIDENTS I SECRETARIS DEL PARTIT REPUBLICÀ RADICAL A LA MARINA ALTA

Pobles Presidents secretaris

Atzúvia...... Vicente Camps Vicent ...... Juan Pons Ferrer .

Alcanalí ...... Bautista Ferrer Serer...... Tomás Maestre Martínez .

Beniarbeig ...... José Sesé Faus ...... Tomás Gil Pérez.

Benigembla ...... Juan Caselles Pérez ...... Jaime Martí.

Benigoleig ...... Juan Bautista Far Molina ...... José M. Ballester Sancho .

Benimeli ...... Vicente Perelló ...... Miguel Ginestar .

Benissa...... Ramón Ivars Más ...... Secundino Ripoll Labrador .

Benitatxell...... José Crespo Gisbert ...... Guillermo Gilabert Ferrer .

Calp ...... Cosine Jorro Ripoll ...... Jacinto Avargues Sala .

Castells ...... Pascual Tomás Torres ...... Miguel Ferrer Verdú.

Dénia...... Agustin Montón Ordines ...... José Morató Llobell.

Gata ...... Jaime Monfort Pons ...... Francisco Pedro Signes .

Lliber ...... Lorenzo Palú ...... Juan Bautista Fullana Fullana.

Miraflor ...... José Seguí Mengual ...... Angel Miró Escrivás .

Murla...... Pascual Ballester Sala ...... Alfredo Giner Sirera .

Ondara i Pamis...... José Maria Lluzar Ferrando ...... José Server Mur .

Orba ...... Francisco Sendra Sendra ...... José Rovira Llopis .

Parcent...... Ladislao Moncho Mora ...... Juan Bautista Moll Mora .

Pedreguer ...... Juan Puigcerver ...... Jesús Jover Pons .

Pego ...... Antonio Ortolá Abad ...... Julio Ortolá Abad .

Ràfol...... José Lull Sentí...... Gregorio Puchol Rovira .

Sagra ...... Eduardo Ballester Pavia ...... Alfredo Pavia Pastor .

Sanet i Negrals. . . . . Tomás Mut ...... José Mengual .

Senija ...... José Ronda Más...... Francisco Ferrer Santacreu.

Setla i Mira-rosa. . . José Mallol Peris ...... Francisco Aguilar Vicens .

Teulada...... Miguel Mifiana Vallés ...... José Pastor .

Tormos ...... José Maria Villagrasa Ginestar . . . . Fabidn Peretó Peretó .

155.- Libro de oro del Partido Republicano Radical 1864-1934, 1935, p. 382 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

30 8

Vall d'Alcalà ...... Francisco Nadal Nadal ...... Emilio Cortés .

Vall d'Ebo ...... Paulino Masanet Moll ...... José Gomis Mengual .

Vall de Gallinera . . Fabián Cortell Alemany ...... Joaquin Peñalva Vercher .

Vall de Laguar . . . . . José Moll Carreres ...... Andrés Riera Puchol .

Verger ...... Vicente Femenía Castillo ...... Miguel Martí Villanueva .

Xàbia ...... Pedro Benimeli Bañuls ...... Juan Sapena Torres .

Xaló ...... Mateo Sirerol Terentí ...... José Noguera Honserrat .

Font : Elaboració pròpia a partir de les dades del Libro de oro del Partido

Republicano Radical 1864-1934 , 1935 .

Malgrat això, els problemes dins del partit a nivell provincial havien anat en augment, en la junta provincial celebrada a l'abril del 1934 va quedar dissolta l'agrupació radical d'Alacant, i es va crear una comissió gestora per a reorganitzar el partit a la capital, i va ser expulsat, entre altres, Agustín Montón Ordinez de Dénia . El 20 de maig del 1934 es va produir l'escissió definitiva dels radicals . La major part dels radicals de Dénia seguiren l'opció de Miguel Cámara Cendoya, personatge molt peculiar per les seves activitats polítiques, que se'n va anar amb Portela`, i que va arrossegar els ex-radicals de Dénia cap a la seva trajectòria personal fins a presentar-se en les eleccions del front popular del 1936 en la candidatura de dretes i com a representant del portelismo` . Tanmateix, altres passaren a formar part del Partido Independiente de Joaquín Chapaprieta, entre ells cal destacar José Oliver Morand, que va passar a dirigir-lo a Dénia158 ,així com també Esteban Ribes i Diego Ivars` . Un altre personatge que va abandonar el PRR, fou Gaspar Mayor, a 1' agost del 1934 escriu una carta al Diario de Alicante, amb el títol "Política

156 - GARCÍA ANDREU, N ., 1985, p . 56 .

157.- MARTÍNEZ LEAL, J ., 1990, p . 303 .

158.- LL .A .ÀNO . 2-12-1938 .

159.- RAMOS, V ., 1972, p . 44 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

309

Provincial, una carta del abogado don Gaspar Mayor, rectificando una noticia", on expresava la seva ruptura amb César Oarrichena Genaro :

"Llega mis manos un ejemplar del importante semanario, El Radical que ostenta el nombre de usted en la

cabecera, de fecha 18 del presente, y en el mismo leo extrañado la noticia de que he sido dado de baja

en el comité radical de Benisa, del cual era presidente . Aunque me consta que el medio de difusión de

la noticia no es el más adecuado para que la misma llegue a muchas personas, me interesa sin embargo

salir por los fueros de la verdad, porque tal afirmación no es exacta . He sido yo quien con gran

anticipación me apresuré a formular voluntáriamente mi baja, apenas pude darme cuenta de que no era

lógico esperar nada de la alta jerarquía intelectual y la seríedad personal acrisolada de las

relevantes figuras en cuyas manos se halla la dirección política del partido en la provincia. Era mucho

honor verme por tales prohombres dirigido"" .

L'última notícia que tenim de Miguel Cámara va estar un homenatge que li retre a ell i a César Oarrichena al teatre d'estiu d'Alacant a l'abril del 1935, hi asistiren representacions dels partits judicials de Pego i Dénia, i s'hi va adherir Pedro Benimeli de Xàbia`.

16°.- Diario de Alicante, 30-8-1934.

161. - El Correo d'Alacant, 8-4-1935 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

31 0

4 .4 . Partit Republicà Radical Socialista . Les primeres noticies que tenim d'aquest partit a la comarca corresponen a l'any 1930, quan es va constituir al març a Alacant la junta provincial del partit ; hi assistiren delegats de dos pobles de la Marina Alta, Juan Chabás i quatre delegats més per Dénia, i per Gata, Gabriel Mulet Pedro i Jaime Monfort Pons . Tant l'industrial Gabriel Mulet com l'advocat i escriptor Juan Chabás foren nomenats representants en la junta provincial pels seus pobles respectius" . Cal tenir en compte, que aquests s'integraren dins d'AR, com ja hem esmentat en el cas de Juan Chabás per Dénia . Des del moment de la proclamació de la República comencen a aparèixer nous comités, com els que es constitueixen a Benitatxell i Xàbia` . També iniciaren una propaganda activa, al maig del 1931 van organitzar a la Xara una conferència política a càrrec de Modesto Díaz Palomo :

"Con verdadero dominio de la palabra y adaptándose admirablemente al auditorio que le escuchaba, el

señor Díaz Palomo empezó su oración con un sencillo saludo a la República Española exponiendo a

continuación unas líneas generales y fundamentales del programa del partido radical socialista" .

Segons informaren, amb aquesta el notari denier obria un cicle de conferències polítiques, que seguiria amb altres a Dénia i a Pedreguer` . I així el dia 24 de maig a les 5 de la tarda i en el teatre Serrano, es va portar a cap el míting a Pedreguer, era afermament republicà i difussió de les idees radicals socialistes . Va fer la presentació dels oradors el president del cercle Miguel Morales` . Al juny del 1931, estigueren a Teulada els senyors Planelles, Guijarro, Ros Martí, Badenas Andrés i del periòdic E1

162. - El Luchador d'Alacant, 17-3-1930 .

163 .- El Luchador d'Alacant, 17-4-1931.

.- 164 El Luchador ilacant, 5-5-1931 .

165 .- El Luchador d'Alacant, 26-5-1931.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

Luchador Femín Botella . Des del balcó del cercle republicà dirigiren la paraula al nombrós públic, i va fer la presentació dels oradors el tresorer senyor Pastor . Alfredo E . Badenas va dir :

"Es la segunada vez que vengo a este pueblo y vendre cuantas veces lo exija la salud del mismo, pues

el caciquismo ha muerto y la libertad y el progreso de este pueblo no podrán desenvolverse mientras

hayan caciques y caciquillos .

Dirige una catilinaria contra los monárquicos vergonzantes que tratan de engañar a la gente fingiendo

ser republicanos y exhorta a que únicamente se fien del republicanismo del círculo formado antes del

advenimiento de la República" .

Fermín Botella va acusar :

"Los caciques locales el haber hecho desaparecer el acta de protesta para que se anulen las elecciones

y poner de manifiesto la voluntad de los vecinos de Teulada, pero el promete que en el pueblo habrá

elecciones pese a todos los caciques habidos y por haber" .

Des d'aquest poble els oradors marxaren a Xàbia, on s'estava celebrant un acte de la dreta :

"Al terminar su discurso el representante de las derechas señor Catalá, monárquico de toda su vida y

hoy convertido en flamante Republicano de la Derecha Liberal, empezó el acto de propaganda Radical

Socialista .

Al hacer la presentación de los oradores un grupito (entre los que había individuos venidos exprofeso

de Denia) comenzó a dar gritos de protesta contra los oradores, dando vivas a la derecha y sus

representantes y diciendo que las izquierdas eran algo parecido al comunismo.

Salió al balcón Alfredo E. Badenas y rogó a los excitados que se calmasen y dejasen que todos hablaran .

Justo es reconocer la civilidad del público que rechazó indignado las muestras de incultura de los

intransigentes clericales y upetistas, hoy vergonzantes de republicanismo turbio"" .

De Teulada a f inals del 1931 la premsa ens diu que en breu quedaria constituït un poderós grup polític que havia acceptat

166.- El Luchador d'Alacant, 2-6-1931.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

31 2

l'ideari del PRRS, i va dir el mateix per a la Vall d'Ebo16', però no tornem a tenir cap altra noticia de l'existència del PRRS en aquests pobles . Hi ha pobles de la Marina dels quals tampoc tenim molta informació com Senija, on el president era Bautista Mas` . O Alcanalí, on el 1932 es va constituir el comité del PRRS, en el domicili del cercle es va reunir una gran quantitat de simpatizants que elegiren la junta directiva, de la qual el presient era Antonio Cheza169 , segons la premsa en poc temps s'organitzarien comités a Parcent i Benidoleig, ja que a la comarca era fort l'entusiasme per la causa del PRRS . D'altres pobles, sols tenim algunes referències com la de Pego, on a l'agost del 1931 s'organitza un acte del PRRS :

"Acto de propaganda del ideario republicano radical socialista . Constituída allí una comisión

organizadora del PRRS que ha conseguido agrupar un núcleo de fuerzas de extrema izquierda, el acto de

mañana ha de tener indudable trascendencia. De esperar es que el distrito de Pego, que en las últimas

elecciones no otorgó sufragios a nuestros candidatos, constituyendo una excepción en el mapa político

de nuestra provincia, sea en lo sucesivo un baluarte más del partido . Tomarán parte en el mítin a que

hacemos referencia el Doctor Víctor Calatayud, hijo de la localidad y que ejerce en Valencia y nuestros

queridos compañeros los diputados por la circunscripción de Alicante Jerónimo Gomáriz y Antonio Pérez

Torreblanca""° .

No hem constatat l'existència de comité a Pego, però tres regidors de l'Ajuntament a l'agost del 1933 manifesten : que havent- se adherit al partit Republicano Radical Socialista de España, per simpatitzar amb l'ideari i el programa que venien desenvolupant, fan constar que ostenten la representació del partit dins de Pego`, aquest regidors eren : Alfredo Ortolá Alcina, Pascual

167._ El Luchador d'Alacant, 11-12-1931.

168.- El Luchador d'Alacant, 17-8-1931 .

169 .- El Luchador d'Alacant, 25-2-1932 .

1'°.- El Luchador d'Alacant, 15-8-1931 i 17-8-1931 .

171.- LL .A.AMP . 26-8-1933 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

313 Alemany Mengual i Juan Jesús Beneyto García . Segons El Mundo Obrero aquests procedien de la DRAl'2 . Els dos pobles que ja tenien organització el 1930 -Dénia i Gata- no aconseguiren governar en els seus pobles, on va ser majoritari el PRR . De Gata sols tenim constància d'uns mítings que s'organitzaren el 1932 i d'una polèmica que van mantenir en la premsa provincial el 1933, com veurem més endavant . A l'agost del 1933 a la Diputació Provincial assistiren per primera vegada tres representants del PRRS, com a gestor de la comarca va anar el senyor Espasa Mulet de Gata 1'3 . En aquest poble al juny del 1932 organitzaren una conferència que es va fer en el saló del Cine la Paz, el president local del PRRS Onofre Salvá Mulet va fer la presentació de Manuel García Dasí, que pertanyia a la secció de propaganda del PRRS de València . L'orador :

"Atacó duramente al caciquismo, y señaló la enorme diferencia existente entre los partidos de programa

y los de jefe diciendo que los primeros son democráticos, y los segundos degeneran hacia el

absolutismo . ( . . .)Finalmente con gran variedad de ejemplos explicó varios puntos del programa RRS,

alcanzando un gran éxito al hablar del problema social, problema religioso y escuela única. ( . . .) El

comité local obsequió al camarada García Das¡ con un banquete, ofreciendo el mismo el camarada Juan

Salvá. En vista del gran éxito alcanzado por el conferenciante, ha sido requerido de nuevo para otra

charla en Gata" 1'° .

I així de nou es va celebrar un altre mitíng al desembre del 1932, i va fer la presentació el secretari del centre del PRRS, el senyor González, i després va parlar García Dasí . També hi va intervenir el senyor Aparici, secretari general del PRRS de València, que va exposar la labor que havia de realitzar el partit ; i la senyoreta Isabel García Dauden, segons la premsa :

172 ._ El Mundo Obrero d'Alacant, 2-9-1933 .

173,- El Mundo Obrero d'Alacant, 2-9-1933 .

17° .- El Luchador d'Alacant, 2-7-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

314

"Es imposible narrar el efecto que sus palabras hacían, por momentos el público se iba haciendo cargo

de las razones que con una lógica irrefutable exponía la oradora referente a las ventajas que la

reforma agraria lleva consigo, nuevos medios de educación y cultura, reivindicación y ventajas para la

mujer logradas desde el advenimiento de la República, ( . . .) discurre sobre la vida del hogar invitando

la mujer a que labore con el hombre para desterrar las antiguas y malas artes políticas aconsejándolas

que se desprendan de los prejuicios de gentes incultas con lo cual lograrán hacer la felicidad de sus

padres, hijos y esposos, que encontrarán en el hogar además de la dulce compañera un paladín para el "1'S . logro de sus ideales

A Dénia sí que tingueren representació municipal, motiu pel qual van desenvolupar una major activitat . Al juny del 1931 es va celebrar un acte en el Teatre Circ Cortis, on van intervenir Botella Asensi i el notari de Dénia Modesto Díaz Palomo, a ell assistiren tots els afiliats de la Marina"' . Com ja hem esmentat en els antecedents del republicanisme, aquest partit tenia representació a Dénia des del 1930, i s'integraren dins d'AR, va anar conjuntament amb tots els republicans a la lluita electoral municipal d'abril del 1931, i des d'aquest moment hi havia quatre representants del PRRS a l'Ajuntament : Pedro Juan Devesa Pastor, Vicente Pinazo Faus, Pedro Botella Sapena i Francisco Noguera Riera . Com a personatges destacats del PRRS a Dénia hi havia : Juan Chabás, que fou el fundador del periòdic republicà El País ; Pedro Juan Devesa Pastor, que a banda de ser regidor a l'Ajuntament de Dénia fou nomenat el 27 d'abril del 1931 diputat de la comissió gestora de la Diputació Provincial, representant els districtes de Dénia-Callosa d'en Sarriál" ; i Modesto Díaz Palomo, que des de maig del 1931 va formar part de la junta provincial del PRRS, i va ser nomenat vice- president tercer" .

El Luchador d'Alacant, 23-12-1932 .

El Luchador d'Alacant, 18-6-1931 i 19-6-1931 .

1".- El Tiempo d'Alacant, 26-4-1931.

1'8.- GARCIA ANDREU, N., 1985, p. 49 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

315

A Pedreguer es va constituir el PRRS en el període comprès ntre les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 i les del 31 e maig d'aquest any . Concretament el 15 de maig es reuniren 60 eïns de Pedreguer que manifestaren :

"Sentir viva simpatía hacia el PRRS, cuyo ideario conocen y exaltan su sentido democrático amparador

de toda justicia social, han convenido por unanimidad constituirse en asociación política y adherirse "1'9 . a dicho PRRS

El mateix mes de maig realitzaren un míting, com ja hem esmentat, en el teatre Serrano, per a difondre els ideals del PRRS, fet que faria suposar que pretenien accedir al poder local, tanmateix no fou així, cap dels seus membres governarà a l'Ajuntament durant la primera part de la República, del 1931 al 1936, sols entraran a formar part del govern municipal després de les eleccions del front popular del 1936, ja sota les sigles d'IR . El seu primer comité estava presidit per José Miralles Pons, fou nomenat Salvador Calatayud Ballester com a delegat perquè els representara en congressos i assemblees provincials i generals del partit . Celebraven una junta general cada any, on es donaven comptes als afiliats i es renovaven els càrrecs directius, així el 15 de maig del 1932 fou elegit Rafael Mira Cantó com a president . Tenien la seu a la plaça de Fermin Galan núm . 8, en l'anomenat Casino del Carrió, aquest lloc, per ser un local públic, en ocasions creava problemes perquè estaven rodejats de gent estranya a la ideologia del PRRS, segons manifestava en una ocasió el seu president Rafael Mira, va proposar que es dividira el local mitjançant un barandat, i poder destinar-ne una part del Casino a domicili social del partit . Nomenaren Marcelino Domingo com a president honorari del centre, i li sol .licitaren que els dedicara una de les seves fotografies perquè formara capçalera en el saló d'actes . De les finances del partit coneixem alguns detalls ; els afiliats pagaven quotes semestrals que variaven entre 1,50 i 10

1' 9 . - La major part del material referent a Pedreguer està treta del llibre d'actes del PRRS a Pedreguer, AHPE .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

316

ptes ., segons la seva capacitat econòmica . Amb els diners de les quotes, a més d'atendre les despeses normals també pagaven la subscripció del periòdic alacantí El Luchador, i una quota mensual de 10 ptes . a l comité provincial . Dos pobles on va governar el PRRS -Benissa i Benigembla-, foren molt criticats pels radicals o pel Diario de Alicante . Els dos tenien en comú que s'havien anul .lat les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931, les del 31 de maig, i sols foren vàlides el 8 de juny . Els motius eren ben palesos, rotura d'urnes i maniobres caciquils . La primera constància de la constitució del PRRS a Benissa és de maig del 1931, en el periodic Diario de Alicante podem llegir :

"Por los elementos monárquicos conservadores afectos a Bugallal, y representados por Torres Sala,

tratan de organizar un Comité Radical Socialista . El Comité Provincial debe de estar al tanto de estos

juegos, pues no debe ignorar que los sentimientos que tienen arraigados difieren mucho de la

organización a que quieren pertenecer" .

Aquest article va estar immediatament contestat per El Luchador, i es va intentar desvincular el PRRS de Benissa dels representants de la política caciquil, deia el corresponsal :

"En el número de un diario de Alicante correspondiente al 15 del actual, veo publicada una noticia

referente a la constitución del Comité Local del partido R.R .S . en esta villa, y como tal referencia,

carece en absoluto de veracidad, precisa hacer constar en honor a la verdad, que el Comité del partido

Republicano Radical Socialista, está integrado por elementos jóvenes que jamás pertenecieron a ninguna

fracción política y mucho menos a partido alguno monárquico .

Los elementos en cuestión son gente sana y libres de aquellos defectos que caracterizaban al régimen

derrumbado, ya que al advenimiento de la República ha brotado en ellos un sentimiento de simpatía por

nuestra causa, y a juzgar por el entusiasmo que les alienta puedo asegurar que difícilmente podía

nuestro partido estar mejor representado en Benisa .

No es porque atañe a nuestro Comité no, pero no debiera estrañar al Corresponsal de "Diario de

Alicante" que en Benisa donde jamás hubo un solo republicano, tuviesen hoy que nutrirse los nuevos

`.- Diario de Alicante, 15-5-1931.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

317

organismos de elementos procedentes del campo de la Monarquía eclipsada, como necesariamente está . aconteciendo en muchas poblaciones de nuestro país"181

Aquest article va ser escrit pel corresponsal d'El Luchador a Benissa, i el dia 19 de maig del 1931, en les pàgines d'aquest mateix periòdic es conta el prestigi del corresponsal Francisco Navarro, antic i prestigiós republicà alacantí, que sempre havia mantingut, amb exemplar conseqüència política, les seves arrelades conviccions . Un altre poble on governava el PRRS des de l'inici del 1932 era Benigembla i també el Diario de Alicante els criticava :

"El caciquillo que con tanto acierto nos rige, es un flamante enamorado del programa Radical Socialista

a cuyo partido pertenece desde primeros del corriente año en que debido a ciertos manejos pescó la

vara" .

Aquest fet de l'arrelat caciquisme és denunciat per l'esmentat article del Diario de Alicante en els termes següents i amb el títol "cosas lamentables" :

"( . . .) existe enclavado entre montañas, un pueblecito, Benichembla, eminentemente agrícola y cuyos

sencillos moradores, republicanos en su mayoría, estamos siendo objeto por parte de las autoridades que

hoy nos rigen (de franco y declarado abolengo monárquico), de toda clase de atropellos por la desgracia

de haber contribuido con nuestro voto en las memorables elecciones del 12 de abril del pasado año, a

derrocar el régimen monárquico que juntamente con el odioso caciquismo entonces imperante, desapareció

de nuestra querida Patria, para ya nunca más volver .

En dos ocasiones hemos elevado al Gobernador civil respetuosas pero enérgicas protestas suscritas por

la mayoría de vecinos, en las que pedianos la destitución inmediata de nuestra primera autoridad

municipal, por los atropellos de que nos hace objeto y faltas cometidas en el desempeño de su

cargo"` .

181 .- El Luchador d'Alacant, 18-5-1931.

182 .- Diario de Alicante, 7-5-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

31 8 En els pobles on governaven els radicals, les crítiques des del PRRS les trobem en El Luchador, com a Dénia, on els problemes sorgiren arran dels diferents actes que organitzaren i que passem a relatar per veure quina era la seva postura davant els diferents esdeveniments municipals . Al març del 1932, portaren a cap un acte polític, segons manifestaren "un gran mitin en el teatro Moderno" ; hi intervingueren Juan Chabás, Pérez Madrigal i el professor de a dret civil i subsecretari de justícia Leopoldo Alas . El protagonista de l'acte foren els incidents que es produïren en parlar el senyor Vallalta, que era el president de l'agrupació de Dénia . Uns quants obrers que havien assistit anteriorment a un acte sindicalista, pujaren a les localitats altes del teatre i començaren a interrompre els oradors . El públic va reaccionar i Valllalta va poder continuar el seu discurs . En parlar el senyor Madrigal de nou es produïren interrupcions, segons deia la premsa :

"( . . .) un grupo de obreros, que sin sentido de sus propios derechos ni intereses está siendo en aquel

pueblo juguete político del partido radical de Denia, al mando de los hijos del alcalde y de algunos

concejales lerrouxistas se encresparon con actitudes violentas a la puerta del local . Los numerosos

radicales socialistas que asistieron al acto se revolvieron indignados contra la maniobra política que

utilizó desaprensivamente la irreflexión de unos cuantos obreros y que está causando un grave mal a la

prosperidad moral y material de Denia" .

Es va suspendre l'acte, i es va convocar als assistents perquè acudiren durant la vesprada al centre del partit, segons deien :

"Sólo los radicales se congratulan y regocijan de la brutalidad de los alborotadores que ellos han

protegido, los hijos y los amigos del sindicalista lerrouxista sr . Calafat asistidos por la pasividad

partidista de éste".

A la vesprada Chabás va felicitar els correligionaris de Dénia, i va manifestar la seua sorpresa per l'existència d'una política de maniobres, que s'aprofitava de les organitzacions

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

319 obreres per a aniquilar-los` . Aquests fets ens demostren ben clarament les diferències que ja havien sorgit entre els radicals i el PRRS, malgrat haver lluitat tots junts pel triomf republicà a l'abril del 1931 . El PRRS de Dénia va renovar la seva junta directiva al març del 1932, fou elegit Modesto Díaz Palomo com a president, el qual va iniciar les activitats de la nova junta el 14 d'abril amb una conferència, que va impartir per commemorar la instauració de la República`, en el centre del PRRS, es va fer una gran festa :

"A las cuatro de la tarde y a los acordes del Himno de Riego, hizo su presentación en dicho Centro, la

laureada banda de música que tan acertadamente dirige el prestigioso músico y compositor Casimiro

Sendra "Unión Musical Dianense", siendo acogida su presencia con una estruendosa ovación por los

centenares de socios, y sus familias que llenaban el local" .

Després d'una sèrie d'activitats, Modesto Díaz Palomo va desenvolupar la seva conferència sota el títol "Balance de un año de República" . Va continuar un sopar i en les postres va estar requerit perquè parlara 1'ex-president Manuel Vallalta` . Al juny del 1932 es va celebrar la segona de les conferències pel diputat de València del PRRS, Miguel San Andrés, sota el tema : "Pasado, presente y porvenir de la República", en va fer la presentació Modesto Díaz . Miguel San Andrés va parlar entre altres coses de la religió, de l'escola, de la dona i del xiquet, i va fer veure la gran transformació que havia fet la República en aquests aspectes` . A Xaló tenim constància de la constitució del PRRS arran d'unes critiques que sorgeixen en El Luchador . En aquest poble on des de 1928 existia un nucli republicà al front del qual hi havia

183.- El Luchador d'Alacant, 7-3-1932 .

184.- El Luchador d'Alacant, 2-4-1932 .

185.- EI Luchador d'Alacant, 2-5-1932 .

186.- EI Luchador d'Alacant, 16-6-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 0

el radical Mateo Sirerol Terentí, que va ser alcalde fins al maig del 1932, amb el suport de l'Agrupació Socialista . En aquesta data eis socialistes es desmarquen i comencen una dura crítica a les actuacions de l'alcalde fent públic un Manifiesto, que es reprodueix en EI Luchador . Arran d'aquest el PRRS critica també l'alcalde :

"Mateo Sirerol en su juventud, cuando residía en Barcelona, en época que allí imperaba Lerroux y sus

amigos, en aquellos días en que estaba empleado en el Ayuntamiento de la Ciudad Condal, era republicano

y radical ( . . .), cuando trasladó su residencia aquí, se acomodó en el campo liberal, cuya jefatura

ostentaba su suegro, ( . . .) pasó el tiempo vino la Dictadura. ( . . .) tuvo un momento de debilidad y ¡ya

tenemos a nuestro protagonista en las huestes primoriveristas! .

( . . .) Despojado de la alcaldía, y cuando ya se tambaleaba el fenecido régimen de Alfonsito el

"Africano" se acordó nuevamente de que era republicano, ( . . .) hoy volvemos a tener de alcalde,

republicano y radical, haciendo política de partido, política de intereses creados, política caciquil,

según dicen en su -Manifiesto- sus propios amigos los socialistas, pero no haciendo política

republicana, política beneficiosa para el pueblo . ( . . .) De todo lo cual podrá deducir el paciente

lector que el alcalde de Jalón es un político consecuente, político que siempre, siempre . . ¡se arrima

al sol que mas calienta!"`.

Els socialistes criticaven el PRRS de Xaló perquè segons ells, després de les eleccions d'abril del 1931 :

"El dia 15 organizan la Derecha Liberal Republicana, de la que nace más tarde el partido Republicano

Radical Socialista y en vías de dar a luz si no aborta la Derecha Regional Agrária" 188 .

El PRRS de Pedreguer durant tota la República va fer l'oposició, a un ajuntament governat per la DLR, des del carrer, mitjançant les seves protestes per la premsa i concretament en el periòdic alacantí E1 Luchador . Entre abril i juliol del 1932 escriuen una sèrie d'articles titulats "Ecos de Pedreguer . Un

187 .- El Luchador d'Alacant, 7-6-1932 . La referència que fan del -Manifiesto- es pot veure en El Luchador 28-5-1932 .

188.- El Mundo obrero d'Alacant, 23-7-1932 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 1

pueblo víctima del caciquismo", i hi denuncien el que consideraven irregularitats que s'estaven cometent a l'Ajuntament . D'aquest va derivar una polèmica entre el PRRS i el secretari de l'Ajuntament Eusebio Sánchez` . Potser el debat més interessant que van mantenir a Pedreguer fou el de març del 1933, sobre amb qui deurien pactar davant d'unes pròximes eleccions municipals, que mai es celebraren, l'opinió majoritària fou que sols s'haurien de relacionar amb :

"Partidos de izquierda legalmente constituidos o que se constituyan y que en la actualidad pertenezcan

a alguna de las agrupaciones de las que hoy integran el poder" .

Tanmateix, altres afiliats com Francisco García Salvador manifestaren que :

"Como la coalición de que estamos hablando queda fijado su límite en las elecciones municipales, y que

estas elecciones a su entender no deben ser otra cosa que el de procurar elegir los bombres de mayor

capacidad y buen prestigio para que nuestros intereses locales estén bien administrados, debiéramos

pactar con todo partido legalmente constituido, siempre que sea un pacto decoroso que no desprestigie

el buen nombre de este partido" .

El vice-president Alberto Garcia no hi estava d'acord i expressa la inconveniència de poder relacionar-se amb partits de dreta, manifestava que parlar d'aquest assumpte era no voler recordar "nada de aquello tan denigrante que hicieron para con nosotros" . De tota manera Pascual Miralles Pons va afegir que "el pacto que se efectuara no debería tener más duración que la del dia de las elecciones, y los compromisos que no fueran otros que los de formar una candidatura de coalición y consumado el hecho que quedara muerto el compromiso" . Finalment s'acorda pactar sols amb partits d'esquerra i nomenar una comissió per parlar amb els partits de significació de dretes . A Gata, arran de la possible convocatòria d'eleccions que

18'.- Per seguir aquesta polèmica vegeu : BALLESTER ARTIGUES, T., 1994, p . 49-51 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 2

s'havia de fer e1 1933, també va sorgir una polèmica que podem seguir per la premsa . Segons el PRRS, l'any 1930 els partits republicans de Gata anaren tots junts per lluitar i enderrocar el règim monàrquic . La iniciativa la va portar la Joventut Republicana, la situació havia canviat molt el 1933, i els del PRRS critiquen a l'alcalde radical el següent :

"En 1930 el hoy alcalde de Gata don Julián Monfort, estaba tranquilamente acomodado en su posición de

liberal, mientras que nosotros desde la Juventud les -haciamos- a ellos, a los hoy flamantes radicales,

una cama donde pudieran más adelante disfrazados de republicanos, descansar nuevamente" .

Afegien que l'alcalde radical havia entrat en el partit tres dies abans del 14 d'abril, sent en aquest moment quan la Joventut Republicana va acordar separar-se d'aquests cacics i ingresar en el PRRS, únic partit segons ells que "nos garantizaría nuestra libertad, nuestro sueño republicano de siempre" . Des d'aquest moment començaren a actuar en l'oposició contra els republicans de "nuevo cuño", i el resultat va ser :

"Nos atropellaron contínuamente hasta el momento de obligarnos a defendernos por escrito ante el

representante del pueblo, quien por ser él quien mandara seguramente nuestra persecución en vez de

ampararnos envió nuestro escrito al Juzgado, donde tuvimos que defendernos virilmente, llegando a una

conciliación, ya que otra cosa no conseguimos debido a la política tan caciquil que nuestro demandante "19° llevaba .

Ara, davant les eleccions municipals del 1933, segons afirmava un article del president del PRRS de Gata, Onofre Salvá Mulet :

"Próximas ya, según afirma el Gobierno, las elecciones municipales, hemos de dedicarnos los radicales

socialistas de Gata a ponernos en contacto directo con el pueblo a fin de explicarles cuales han sido

y son nuestras ideas, como los hemos realizado, y como, desgraciadamente, desde el mangoneo del

Ayuntamiento, lo han hecho los antiguos liberales-monárquicos hoy flamantes lerrouxistas . ( . . .) Vamos

a poner en conocimiento del pueblo nuestro propósito de ir relatando uno por uno todos los hechos que

19°.- 91 Luchador d'Alacant, 14-2-1933. Aquest article està escrit per Onofre Salva Mulet.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 3

han ocurrido en Gata desde que, se proclamó la República y se encargó de la dirección del Ayuntamiento

el partido lerrouxista " 191 .

Aquest article és contestat pel Diario de Alicante, que era on escrivien els lerrouxistes que governaven a l'Ajuntament, i en un article signat pel comité Radical, deien :

"En primer lugar, debemos hacer constar que los radicales que están al frente del Ayuntamiento no

pueden ser antiguos liberales monárquicos, porque nunca intervinieron politicamente antes de la

República y por el contrario estaban todos afiliados al único Centro Republicano (hoy radical) que

había en esta antes del advenimiento de la República" .

A més exposaren totes les millores aconseguides per l'Ajuntament, que són rebutjades en diferents articles del periòdic El Luchador, o bé dient que no són certes o que s'havien fet pel profit de l' alcalde192 .

4 .5 . Izquierda Republicana . El PRRS va restar en els diferents pobles de la comarca, fins que es va dividir . A nivell provincial es va optar pel corrent de Marcelino Domingo, que va formar el Partido Radical Socialista Independiente, feren la seva primera assemblea provincial el 8 d'octubre del 1933, presidida per Álvaro Botella Pérez, formant-se el consell provincial, i hi trobem Rafael Mira Cantó de Pedreguer193 . La major part dels comités locals del PRRS de la Marina Alta van anar manifestant-se a favor d'aquestes opcions fins que es va crear IR . Així a Dénia, a finals del 1933 els representants a l'Ajuntament del PRRS es declaren republicans independents o republicans d'esquerres . És al març del 1934, quan el PRRS es va dissoldre per a

191.- El Luchador d'Alacant, 1-2-1933 .

192 .- Diario de Alicante, 13-2-1933. El Luchador d'Alacant, 2-3-1933 .

193 .- GARCIA ANDREU, 11 ., 1985, p. 51 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 4

fusionar-se amb Acción Republicana", sorgint així Izquierda Republicana . Tenim constància de la constitució d'IR, en alguns pobles, com a Pedreguer, que es va portar a cap el 29 de maig del 1934, va ser una continuïtat del desaparegut PRRS195 . Al juny del 1934 envien a la secretaria del consell nacional d'IR la relació nominal dels 24 afiliats existents a Pedreguer, que són les persones que ja havien estat en el PRRS, utilitzen fins i tot el mateix paper que abans, i col .loquen damunt del títol imprés de Círculo Republicano Radical Socialista, el segell d'IR . Al juliol del 1934 la comissió organitzadora d'IR, des d'Alacant, comunica a Pedreguer que després de rebre l'acta de constitució i la llista d'afiliats, aprovaren l'agrupació local d'IR de Pedreguer196 . De la resta dels pobles tenim molt poques notícies, a Dénia es constitueix IR el 26 de setembre del 1934, i es declara continuadora de 1'estingit PRRS197 al febrer del 1936 el president era Pedro Juan Devesa Pastor198 . A Pego es va crear una comissió organitzadora per a constituir IR al setembre del 1934199 . En ocórrer els successos d'octubre del 1934, aquest partit també va sofrir les cloendes, a Pedreguer el 18 de febrer del 1935, el seu president va sol .licitar que s'alçara la clausura,

193 .- D'aquest partit no tenim cap constància a la comarca, sols una xicoteta referència d'El Luchador d'Alacant, 24-2-1932, que deia : "Continuen los trabajos de este partido político para organizar un miting en Alicante y otro en Denia, en el tomara parte el subsecretario de gobernación Carlos Esplá, el Diputado a Cortes Enrique Ramos, etc .". Malgrat que GARCIA ANDREU, M., 1985, p. 47 diu que a Dénia s'havia creat un comité d'Acción Republicana .

195.- AMPE . lligall 828.

196.- Arxiu Privat de Giménez T. de Pedreguer .

19' .- A1D, lligall 978 . Es fa referència al fet que a Dénia es va fundar el 1930 el Partit Republícà Autònom, que es va incorporar al poc temps al PRRS . Tanmateix, no hem pogut identificar en aquest sentit les mateixes persones en ambdós partits per manca de més material referit al tema . Sols hem pogut identificar, de la "Agrupació Republicana Autònoma del districte de Dénia", creada en vespres de les eleccions municipals d'abril del 1931, Francisco Bisquert.

198 .- ARPA, lligall 563-3.

199 .- El Luchador d'Alacant, 26-9-1934, les gestions es realitzaren arran de la visita que l'important polític republicà alacantí i ex-governador civil de Sevilla, José Alonso Mallol, va fer a Pego .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 5

i fou 1'1 de març quan des de govern civil comuniquen que "en vista del favorable informe de la Comandancia de la Guardia Civil, he acordado levantar la clausura"` . De Pedreguer tenim molts detalls d'IR, ja que disposem de nombrosa documentació . Continuaren les seves reunions en la mateixa seu que havia tingut el PRRS, i el seu president fou Alberto García Salvador, que ja havia format part de les directives del desaparegut PRRS, per tant . A partir de la constitució del front popular, tindran un protagonime en el govern local en la major part dels pobles, que mantindran durant tota la guerra civil . Com a Pedreguer, que es va traduir en un augment d'afiliats que va arribar fins als 152 a l'octubre del 1936 . Entretant, al setembre del 1935, IR anuncia la realització de propaganda per tota la província, a la comarca vendrien a Ondara, segons la premsa : "el mitin de Ondara tendrá las características de una verdadera concentración de los republicanos de la comarca . De más de 30 pueblos de La Marina anuncian su asistencia al acto que tendrá lugar en la plaza de toros . De todos los pueblos solicitan centenares de localidades para asistir ( . . .), incluso los pueblos más pequeños sometidos al yugo caciquil anuncian la asistencia de comisiones muy numerosas que evidenciarán con su presencia el ansia de liberación que existe en los medios rurales "2°1 . Tanmateix, l'acte de setembre del 1935 no fou autoritzat, sent traslladat al 13 d'octubre :

"La plaza presentaba un aspecto magnifico y simpático. Numerosas banderas de los comités de Izquierda

Republicana de Denia y otras poblaciones cercanas y también de la capital . Muchas mujeres, que

realzaban su presencia al acto . Proletarios, gente labriega y comerciantes modestos . Representación

genuina del pueblo que trabaja y siente ansias de progreso . ( . . .)

Preside el mitin nuestro fraternal camarada José Alonso Mallol, presidente del Consejo Provincial de "2°2 . IR . Habla de torpeza en quien pudo ordenar la presencia de la Guardia Civil a este acto

2°° .- AMPE. lligall 827.

2°l.- El Luchador d'Alacant, 24-9-1935 i 25-9-1935.

2°2 .- El Luchador d'Alacant, 4-10-1935, 10-10-1935, 11-10-1935 i 14-10-1935.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 6

En el domicili del segons la premsa "significado izquierdista,, d'E1 Verger, José Senti, foren obsequiats els oradors i els directius de Dénia, Ondara i El Verger, que havien estat els organitzadors de l'acte polític . També a la plaça de bous d'Ondara, durant la guerra es va fer un míting d'IR, el diumenge 11 de juny del 1937, on parlaren 2°3 Guillermina Medrano i Àngel Moliner Gimeno de València . Per la documentació consultada hem pogut constatar la presència d'IR en la major part dels pobles, malgrat la poca informació que tenim d'aquest partit, estava constituït a Gata, 2°5 Benimeli 2°° , la Vall de Laguar, El Verger, la Vall d'Alcalà , Benissa"', Senija, Parcent2°', Alcanalí, Benitatxell, Sanet i Negrals, Benidoleig, Setla i Mira-Rosa, Miraflor i Xaló2°8 . De les JIR encara tenim menys documentació ; es van constituir a Pedreguer a l'octubre del 1936 2°9 , i durant la guerra entraren a formar part del Front Popular Antifeixista a Pego i a Benissa 210 .

2°3.- El Luchador d`Alacant, 29-6-1937 .

2°s .- AHNSGC . lligall 117 i 134 .

2°5.- AHNSGC . lligall 110. Segons un informe del PC a la Vall d'Alcalà, en IR estaven tots el feixistes del poble.

2°6.- LL .A .ANB. 2-2-1938 . El Luchador d`Alacant, 9-12-1937 .

2°'.- Liberación d'Alacant, 27-10-1937 i 4-11-1937 .

AMD . lligall 176 .

Arxiu Privat de Giménez T. de Pedreguer .

21°.- El Luchador d'Alacant, 2-12-1937 i 9-12-1937 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

327

4 .6 . Partit Socialista . Poca cosa podem dir de les agrupacions socialistes que existien a la Marina Alta en els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, però malgrat tenir problemes amb les autoritats, els socialistes anaren desenvolupant la seva labor, que a poc a poc esdevingué una sólida organització . Així, el 1927 es comptabilitzaven en la província d'Alacant 17 agrupacions socialistes, entre les quals es trobava Pego211 . En la bibliografia existent sobre el tema212 , és Pego, el primer poble de la Marina Alta on el socialisme estava implantat aquests anys . Va assistir com a Delegació al XII Congrés Nacional del PSOE celebrat l'any 1928 ; fou l'únic poble de la comarca entre les 21 agrupacions existents al País Valencià . No era sols la Marina Alta, sinó la Província d'Alacant la que tenia un socialisme en un estat de gran debilitat política i organitzativa en aquells anys de la dictadura . Fou sobretot en els anys 1930-31, quan el PSOE començà la seva implantació amb la creació de diferents agrupacions enquadrades dins d'un sistema organitzatiu provincial i nacional, amb una junta directiva i un reglament aprovat per totes aquestes instàncies . La primera agrupació que va ingressar amb tots aquests requisits fou Pego, al març del 193 ()213 . Des del moment que es constitueixen les agrupacions socialistes, comencen a questionar els mètodes que fins aquells moments havien utilitzat els cacics . Una de les crítiques més constants es dirigia cap a l'església, com es pot veure en l'article següent referent a Pego d'abril del 1928, el qual acaba instant els joves que s'afiliaren al partit socialista :

211 .- MORENO SÁEZ, F., 1988 b, p. 210-211.

212._ FORNER EÑOZ, S., 1982 . PIQUERAS ARENAS, J.A ., 1981-

213.- La font per la qual coneixem aquestes dades és la correspondència dels anys trenta entre la Comissió Executiva Nacional del PSOE i les diferents agrupacions locals . AFPIM.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 8

"La rancia costumbre de las procesiones de semana santa en este pueblo, este año no han dado el

resultado, que por parte de algunos vecinos se esperaba .

Mientras las naciones y los pueblos más cultos y más civilizados, procuran apartarse del fanatismo

religioso, el pueblo de Pego lo propaga con dávidas y trabaja por su engrandecimiento . Para este fin

se ha creado una Junta organizadora la cual invita a que presten su concurso suscribiéndose los adeptos

a una cuota de 6 pesetas para sufragar los gastos para algunas imágenes viejas que yacían olvidadas

cubiertas de polvo y telarañas, que según algunos anticuarios, tienen el valor de la antigüedad .

¿Cuándo comprenderán los trabajadores que la burgresía siempre estará interesada en mantenernos en la

ignorancia y la miseria, apoyándose en el fanatismo religioso, para poderlo conseguir?"` .

Segons els socialistes de Pego, la intel .lectualitat del poble unida a l'església recomanava que ningú s'afiliara a les societats obreres, ja que hi veien un fort perill :

"El desgraciado pueblo de Pego avanza . . .como el cangrejo . La ignorancia cunde y por lo tanto el

fanatismo religioso prospera, quien pudiera imaginarse que la intelectualidad que es la llamada a

deshacer errores, a ser el cimiento sólido del edificio social, olvidando sus deberes históricos labore

y fomente el fanatismo religioso ( . . .) .

He aquí, que sin saber cómo ni cuando, aparece un grupo de intelectuales que dispuestos a entorpecer

la buena marcha del progreso, alquilan un local, constituyen una entidad y principian a trabajar

reorganizando las procesiones de Semana Santa ( . . .) y organizaron grupos de mujeres que se prestaron

incondicionalmente para formar la -Revista Antoniana-, otras el -Corazón de Jesús- y otras hermandades

y recorriendo las casas aconsejaban a los padres de familia que se apartasen de las sociedades

obreras"` .

Sobre la constitució del PS a Dénia existeix molta confusió . Tenim constància de diferents activitats de l'agrupació socialista en aquest poble des del 1930, quan el 4 i el 31 de març demanen permís per a reunir-se en el seu domicili social, en la primera data en el carrer Pedro Esteve núm . 7, i en la segona en el Círculo

21° .- El Mundo obrero d'Alacant, 14-4-1928.

215.- El Kundo obrero d'Alacant, 28-7-1928.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

32 9 Recreativo del carrer Marqués de Campo` . Segons algunes fonts, fou el 9 de març del 1930 quan es va constituir 217 i és en aquest mes quan El Mundo Obrero ens diu :

"( . . .) de la constitución de la Agrupación Socialista en este pueblo, de la que esperamos grandes

progresos, por estar dirigida por unos buenos compañeros, inteligentes y sobre todo muy activos.

Están trabajando muy de veras para conseguir lo que se proponen, lo que al pueblo de Denia tanta falta

hacía""' .

A partir d'aquest moment hi ha molts articles en El Mundo obrero d'Alacant que critiquen una sèrie de deficiències que es produïen a Dénia, que generalment acabaven amb una crida perquè ingressaren en l'Agrupació Socialista de Dénia . Ho podem veure en l'exemple següent d'abril del 1930 :

"Hora es ya de que se tomen los asuntos que afectan a DÉNIA con la seriedad que esta ciudad merece . Es

una de las poblaciones de más industria de la provincia y también supera a todas en abandono . Hay

calles por las que materialmente es imposible transitar, tanto en tiempo de lluvia como en época de

viento . Es triste, es muy doloroso, que esto se diga ; pero hay que lanzarlo a los cuatro vientos para

que el pueblo se de cuenta de lo poquísimo que los caciques han hecho hasta ahora . ( . . .) Mientras,

ingresad en la Agrupación Socialista, domiciliada en el Centro Recreativo, para con la cooperación de 219 . todos, defender los intereses del proletariado"

Cal tenir en compte que a Dénia, com ja hem esmentat, fou la CNT la que ja s'havia organitzat per aquestes dátes, amb molta afiliació entre la classe obrera, motiu pel qual tant la UGT com el PS tingueren dif icultats en la seva implantació . De tota manera des de ben prompte comencen a preocupar-se pel compliment de la

"'.- AHD-RE.

`.- segons una relació enviada durant la guerra en la qual es fa constar la data de constitució de les diferents organitzacions . AHD. lligall 978, 30-8-1937 .

218.- El Mundo Obrero d'Alacant, 29-3-1930.

219. - El Hundo obrero d'Alacant, 5-4-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 0

legislació laboral, davant els abusos dels patrons :

"Entre algunos operarios aserradores de madera, comentose el hecho abusivo de que son objeto, por parte

de sus bondadosos patronos, al obligarlos a trabajar más de las ocho horas y las extraordinarias que

realizan, no las cobran con el recargo consiguiente, según determinan las vigentes disposiciones. No

es extraño estas lamentaciones y lo raro es que aún no cometan más arbitrariedades. ( . . .)

Con tesón enorme están laborando nuestros patronos para evitar llegue a nuestro poder el arma inmensa

de combate, o sea, nuestra educación político-social y nosotros debemos hacernos fuertes en nuestras

trincheras que son el Partido Socialista y la Unión General de Trabajadores demostrándoles que no nos

hallamos dispuestos a hacerles más el juego a estos adinerados vividores"` .

Tanmateix, a Dénia no va arribar a formalitzar-se l'agrupació socialista, ja que al maig del 1931 la premsa diu :

"Repetidas veces he dicho que la unión es fuerza y que la clase proletaria no se vería libre de la

opresión caciquil, mientras se hallen las masas obreras al márgen de las sociedades .

Más de un año llevamos gestionando la formación de la Agrupación Socialista en esta ciudad y por la

indiferencia de la clase explotada, no hemos podido ser aún lo fuertes que debiéramos, para quitarnos 221 . de encima la carga enorme del cacique ruín"

Sols tenim notícia de la constitució formalment a Dénia del PS, dos anys després, el 2 d'agost del 1933, tenint sempre una gran debilitat organitzativa . El nombre d'afiliats que estaven donats d'alta era prou reduït en comparació amb altres pobles, en tenia 25 l'any 1935-1936, el 1937 arriba als 39 afiliats homes i una dona, i durant la guerra passa a tenir-ne 45-50 . Al febrer del 1936 el president de l'agrupació socialista era Ricardo Ivars Bisquert222 , i fou a partir d'aquesta data, quan els socialistes i després de les eleccions del front popular, comencen a tenir un major protagonisme en el govern municipal de Dénia, el 1937 el president

22°.- El godo Obrero d'Alacant, 28-2-1931.

221.- El Mundo obrero d'Alacant, 16-5-1931.

222 .- ADPA . lligall 563-3.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 1

era Manolo Garcia Fonseca"' . Al maig del 1930 es crea l'Agrupació Socialista de Benissa, estigueren presents el president de la federació Socialista de Llevant i el secretari, Àngel Martínez i Manuel González Ramos . Segons la premsa els que formaven l'agrupació eren joves i amants de la redempció de la classe obrera . El president del comité era Tomás Capó Ivars` . Després de constituïda, comencen una campanya de propaganda en contra de tot el que trobaven mal en el poble, i provoquen que ells també reberen moltes crítiques :

"Tenemos que hacer presente al pueblo que los socialistas no decimos mentiras, que por mucho empeño que

pongan en su campaña destructora contra nosotros no conseguirán el fin de desunirnos . Hucha es la labor

que hacen en contra nuestra, pero no conseguirán más que hacer el ridículo . Porque la difamación a los

socialistas no es de ahora . Nuestros enemigos no hacen más que mentir . No ponen verdades con verdades,

sino que nos injurian para que de ese modo se crea que vamos a traer al pueblo la ruina"` .

Tanmateix, l'Agrupació Socialista de Benissa sols es formalitza al juliol del 1930, quan el govern civil els va autoritzar el 23 de maig del 1930, el seu llibre d'actes, i entra a formar part del PS al setembre :

"Ha causado gran alegría entre la clase trabajadora de esta localidad el ingreso de la Agrupación de

este pueblo en el Partido Socialista .

Sabemos que por estos días se andan traspasando poderes entre los elementos de Jorro Miranda y por si

contaban con nosotros como mercancía ya saben que somos ciudadanos del proletariado universal. Ya que

estamos dentro del glorioso Partido socialista, es necesario que de una vez señalemos nuestra idea . 226 . Somos amantes de la paz entre todos los hombres ( . . .)"

Al novembre del 1930 inauguren la casa que havia d'estar la

223.- AFPIM.

22° .- El Mundo Obrero d'Alacant, 31-5-1930.

225 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 16-5-1930.

226.- AMB. lligall 497 . El Mundo Obrero d'Alacant, 20-9-1930.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 2

seu, després de les dificultats que van tenir per a poder aconseguir-la :

"¡Benicenses! Hace pocos meses los hijos de este pueblo quisimos alquilar local para instalar la

Agrupación Socialista . Nuestro propósito no es más que organizar al pueblo políticamente y a los

trabajadores en sociedades de oficio para su mejora moral y material . Todos sabéis que se nos negó

hasta casa para albergarnos, alegando que los socialistas somos gente de desorden . Lo cierto es que

nosostros no queremos más que la libertad de Benisa y la del pueblo español y nuestros enemigos quieren ' . esclavizarnos" 22

A l'acte d'inauguració que la premsa qualifica de "propaganda socialista", assistiren Àngel Martínez i Manuel González Ramos d'Alacant, i 1'alcoià Rogelio Cantó . Hi va estar present un delegat de l'autoritat, el regidor Bonifacio Marcos, que va provocar un incident en dir-li a González Ramos que no era cert el que havia dit . En la discussió va intervenir Rogelio Cantó, que li va dir a Bonifacio que : "Como prueba de la mala administración municipal de Benisa está el estado de suciedad del pueblo y la falta de agua"228 . Ben promte sorgiren problemes, arran de la sublevació de Jaca contra la monarquia el 12-13 de desembre del 1930, foren afusellats Galán i Garcia Hernández i tancats els sindicats . Així, el local social del P5 de Benissa fou clausurat durant tres mesos, i va obrir de nou al març del 1931, la premsa deia :

"Los elementos reaccionarios no han escatimado las burlas y desprecios para desorientar a los que

tenemos el gran orgullo de pertenecer a las filas del socialismo ( . . .) .

Ahora, más que nunca, debe el obrero percatarse que sólo en la agrupación encontrará las justas

reivindicaciones, y máxime en estos momentos en que las hordas caciquiles se reunen para tratar de

lograr empuñar las riendas del municipio, y seguir ejerciendo la política que todos conocemos, cobrar

`.- El Mundo obrero d'Alacant, 22-11-1930. 228.- El Mundo Obrero d'Alacant, 29-1-1930.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 3

229 . impuestos y comerlos"

Els problemes continuaren per a l'agrupació de Benissa, el jutjat va haver d'intervenir obrint un expedient per desordres públics, el motiu va ser el fet d'haver hissat una bandera roja en el balcó del Centre socialista, carrer Reverendo Padre Melchor, el dia 15 de març de 1931 . En ser interrogat el president de la societat Tomás Capó Ivars, va manifestar que ignorava que fóra necessari col .locar la Nacional, per a hissar la socialista . Des de les planes d'E1 Mundo obrero i dirigint-se a la guàrdia civil deien :

"Señor Comandante del puesto de la guardia civil ; la bandera roja es la de los obreros . No se aproveche

usted de la falta de garantías para molestar a los trabajadores, que ellos no molestan a nadie.

Esperamos que el señor teniente de la línea se entere de lo que sucedió y que no se moleste a los "23 trabajadores por sus actos lícitos ° .

I quan ja s'havia proclamat la República es tonen a dirigir a ell en els termes següents :

"Ahora que somos libres y podemos escribir sin temor deseamos que el comandante del puesto de la

Guardia Civil de Benisa sepa que los socialistas sabemos cumplir con nuestros ideales y con las

personas que no los tienen . Nadie tiene derecho a mandarnos retirar la bandera de nuestro local. La "231 . guardia civil se paga para el bien público no para que se meta en donde no le llaman

El 15 de maig del 1931, per una amnistia, es declaren estingides les responsabilitats que de la causa de la bandera es pogueren derivar en l'ordre criminal, i es va arxivar 1' expedient232 .

229 .- El Mundo Obrero d'Alacant, 14-3-1931. 23°. - El Mundo Obrero d'Alacant, 21-3-1931 . 231.- El Mundo obrero d'Alacant, 18-4-1931 .

232 .- AHp. AG. lligall 82.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 4

El 1931 a Benissa tenien 153 afiliats, però en algunes fonts ens diuen 55 associats el 6 d'agost . El 15 de març del 1931 es va elegir el comité de l'agrupació socialista, el seu president era Juan Ivars Argudo233 . El comité va ser renovat el 5 de gener del 1932, i nomenaren Jaime Bertomeu Esquerdo com a president23" . A Benissa el PS sols va tenir representació municipal durant uns mesos en proclamar-se la República amb dos representants a la comissió gestora, no tornen a ternir regidors socialistes a l'Ajuntament fins després de les eleccions del Front Popular del 1936 . A la resta dels pobles sols es constituirà el PS després de proclamar-se la República, malgrat que en alguns, com Gata, hi hagué intents anteriors . Així en aquest poble des d'octubre del 1930, manifesten el desig d'organitzar l'Agrupació Socialista :

"¡Trabajadores! Hay que luchar contra todos los que explotan al pobre obrero que no gana para comer;

hay que emplear todas las actitudes para librar a nuestra clase de la miseria en que vive .

La primera misión que se nos impone, compañeros de Gata, es la de organizar la Agrupación socialista .

Si no nos organizamos, el trabajador no tendrá amparo de ninguna clase. Seguiremos siendo explotados

y no alcanzaremos nuestra emancipación . La situación en que estamos es triste para nosotros . De ella 235 . sólo nos libramos con la organización"

A partir d'aquest moment comencen a sortir articles referents a Gata en El Mundo Obrero, amb la finalitat de poder instruir els obrers mitjançant les planes d'aquest periòdic :

"Nos llama la atención que en este pueblo se vive sin leyes . Aquí todo el mundo es víctima de la

burguesía. Nadie puede decir que tiene derecho ante ella .

Horas se trabajan las que ellos quieren, ganamos lo que se nos quiere dar y nos pagan cuando les viene

en gana . Tan idiotas son aquí los burgueses que días pasados los hemos visto reir cuando unos obreros

233.- AMB, lligall 497.

23° .- El gundo obrero d'Alacant, 16-1-1932.

235.- El Mundo obrero d'Alacant, 11-10-1930 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 5

leían nuestro periódico . Nos enteramos que hacen esto para que los obreros no nos instruyamos . Lo que

desean los burgueses es que trabajemos mucho, cobremos poco y recemos por las ánimas en vez de leer . 236 . ( . . .) . ¡Obreros! Perdamos el miedo y asociémonos . Sin sociedades no haremos nada por nosotros"

En diferents articles explicaven des de Gata per a què servia associar-se, i analitzaven tots els avantatges a nivell laboral i social . Tanmateix, no es va constituir l'agrupació socialista :

"Desde hace poco estamos haciendo una labor superior a nuestras fuerzas para ver si logramos asociar

a los obreros de este pueblo . Creemos que algún día se logrará. No tardará mucho el tiempo en que

seremos los obreros todos hermanos ; todos unos para que no se nos explote como en esta fecha. Esto lo

obtendremos formando una sociedad . ( . . .) Si nuestros padres nos dejasen organizada una sociedad en que

los derechos de los trabajadores estuviesen respetados ya seria mejor nuestra suerte . La igualdad está

escrita en las leyes, pero no la emplean los ricos por que no quieren"" .

Fou l'esclat de la proclamació de la República d'abril del 1931 el que va donar peu a l'organització al voltant de les Cases del Poble del moviment obrer i de les Agrupacions Socialistes, i es van crear les dels pobles següents : Gata i Llíber el 3-7-1931 ; Pedreguer 1'1-8-1931 ; Senija i Xaló 1'1-9-1931238 . Eren les agrupacions ja constituïdes les que es preocupaven perquè se'n formaren altres als pobles del seu entorn, així Pego va ajudar al procés d'implantació de les agrupacions a la comarca . A l'abril del 1932 anaren a Sagra :

"Los camaradas de Pego siempre activos creen que es indispensable predicar por todos los rincones de

la comarca hasta convencer a las gentes de lo grandes que son nuestras ideas . Un grupo de camaradas

salió de Pego : Luis Ortolá, el abuelo Fernando Sala, Aquilino Barrachina, Salvador Dominguez y el "239 - doctor Guitard

236.- El Mudo Obrero d'Alacant, 25-10-1930 .

237.- El godo Obrero d'Alacant, 1-11-1930 i 8-11-1930.

238 . - El Mudo obrero d'Alacant, 23-7-1932.

239 .' El Mudo Obrero d'Alacant, 23-4-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 6

Després d'aquest acte naix l'agrupació de Sagra 1'1-7-1932, i continuaren el 1932 aquest procés d'implantació i es creen les agrupacions de Castells i Orba 1'1-3-1932 : Parcent i la Vall d'Ebo 1'1-7-1932 . De l'agrupació socialista de Parcent, tenim notícies anteriors a la seva constitució, a l'octubre del 1931 :

"En el pintoresco pueblo de Parcent, se ha constituído la Agrupación socialista habiendo ingresado en

ella elementos sanos sin concomitancias con las antiguas organizaciones caciquiles . Los que desde este

pequeño pueblo vienen a las filas del socialismo merecen toda la simpatía de la organización ( . . .) . La

campaña que con mayor entusiasmo ha de emprenderse, ha de ir dirigida a conseguir la desaparición del

caciquismo odioso que tantos males acarrea y a exigir las responsabilidades de los regidores de la cosa

pública ( . . .) . En Parcent todavía no se ha proclamado la república, pues los procedimientos del actual

concejo municipal, son los mismos que seguían los antiguos caciques" .

La junta directiva va quedar constituïda amb la presidència de Joaquín Guardiola Francés, que continuava sent persident al març del 1934240 . Com ja hem esmentat abans, en algunes agrupacions hi hagué problemes a l'hora de col .locar la bandera roja al balcó de les cases del poble . El 1932 a Beniarbeig lloc del qual tenim poques notícies del PS i la UGT, l'alcalde estava molt preocupat si aquests tenien dret o no a possar la bandera a la casa del poble241 . En el local de l'agrupació d'Orba, al gener del 1933, col .loquen la bandera al balcó, i llegim en un article titulat "Nuestra roja bandera", l'alegria que això suposava per a ells :

"Primero de enero de 1933, día memorable en extremo. Notable y feliz momento de júbilo y de

indescriptible entusiasmo . Época de gran significación social para este pueblo . Fecha gloriosa y

trascendental que quedará escrita en los anales de la historia de esta villa, que por fortuna nuestra

y la de todos empieza ya a despertar del sueño profundo y aterrador, del sueño legendario y tradicional

24°. - El Mundo Obrero d'Alacant, 3-10-1931 i 24-3-1934 .

241. - El Mundo Obrero d'Alacant, 12-3-1932.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 7

que la envolvía ( . . .) .

Nuestra Agrupación contaba ya con su local social y con su rótulo, y sólo le faltaba la bandera, que

con un pequeño esfuerzo más hemos podido confeccionar .

Por primera vez la bandera internacional, la noble y digna bandera del Socialismo, gallarda y roja como

un campo sembrado de amapolas ( . . .)ha sido izada"` .

A Pedreguer sorgiren problemes amb la bandera a l'octubre del 1933, en el context de la campanya per a les eleccions a diputats a Corts de novembre del 1933, l'alcalde va ordenar la retirada de la bandera roja que es trobava en la casa del poble` . Els actes de propaganda socialista continuaren, i al març del 1933 se'n va portar a cap un a orba, en el qual prengueren part els companys de les organitzacions de Pego i de Pedreguer, tanmateix i segons la premsa : "Unos desgraciados inconscientes intentaron ensuciar con su basura verbal la grandeza de nuestro acto . No lo consiguieron""' . Efectivament, hi havia molts adversaris al socialisme i en concret d'Orba, que opinaren en un periòdic provincial de la manera següent :

"También en esta pueblo precisaba una patente manifestación de la fiebre proletaria que ahora intenta

predominar en sitios y lugares. Se ha constituido, sin que nadie se entere, un comité más en el papel

de significación socialista : Presidente, Salvador Sendra, vice, Domingo Sendra ; Secretario otro

familiar Sendra ; Contador, Vicente Sendra ; Vocales, Fernando C.Sendra y así sucesivamente.

Hay que ver lo prolija que en Orba resulta la familia Sendra . Con sus elementos, está sobrada para la

constitución de treinta y tres comités para que por cualquier parte que sople el aire resulte la

cofradía familiar bien refrigerada y oxigenada"` .

Cal tenir en compte que podia existir un grup de socialistes organitzats com a agrupació en un determinat poble, però si no eren

242.- El Mundo Obrero d'Alacant, 11-2-1933 .

2`3.- Vegeu els detalls d'aquest fet: BALLESTER ARTIGUES, T., 1994, p. 63-64-

244._ El Mundo Obrero d'Alacant, 4-3-1933 .

24 5.- Diario de Alicante, 4-4-1934 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 8 onats d'alta per l'Executiu Nacional, no comptaven com a tal grup . l'hora de prendre decisions i participar en congressos . En la >aralla de dades i xifres que hem treballat, no sempre totes les )eces encaixen, i així ens trobem el cas de Calp, que va assitir al :ongrés de Constitució de la Federació Provincial Socialista l'Alacant, l'any 1932 amb 64 afiliats i un delegat, i que després, constatem el seu nou ingrés en el partit 1'1 de març del 1933 . Els pobles de la Marina Alta participaren en els congresos de la Federació Provincial Socialista . El primer congrés del qual tenim constància es va fer al febrer del 1932, i, de la comarca hi assistiren els delegats dels municipis següents` : de Pego, Pedro Alemany, que representava 100 afiliats ; de Benissa, A . Martínez Soriano, representava 66 afiliats ; de Castells, J . Vázquez Carreres i A . Carreres Carreres, representaven 77 afiliats, i de Calp, Joaquin Tur Querol, representava 64 afiliats . Aquestes xifres tan elevades d'afiliació ens demostren la forta implantació que ja tenia el PSOE a la comarca . A Alacant, també hi havia ja una base organitzativa forta de 24 seccions de diferents pobles que donaven un total de 1 .908 afiliats . Cal remarcar el fet de l'agrupació de Pego que ocupava el quart lloc a nivell provincial quant al nombre d'afiliats, passant fins i tot per davant de ciutats com Alacant, amb tant sols 86 afiliats aleshores . A aquest congrés es van adherir les agrupacions de Xaló, Llíber i la Casa del Poble de Pedreguer . Així, el total d'afiliats abans esmentat no és el total provincial o comarcal, sinó el total d'assistents al congrés . A l'octubre del 1933 es va celebrar un congrés extraordinari de la federació d'agrupacions socialistes de la província d'Alacant, amb 33 seccions que representaven 1 .764 afiliats . De la Marina Alta hi acudiren representacions de Pego, que tenia 190 afiliats, i Sagra, que en tenia 12, amb Fernando Sala, José Alarcón i Fernando Monzó ; de Pedreguer, amb 33 afiliats, Estanislao Noguera . El representant de Pego Fernando Monzó va formar part com

2`6.- El Mundo obrero ilacant, 27-2-1932 . Les dades que dóna aquest periòdic no coincideixen totalaent amb la documentació del AFPIM. En El Mundo Obrero no apareix Benissa, i per a Castells també esventa com a delegat Beliodoro Estalrich .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

33 9

a secretari en constituir-se la mesa . Al llarg del 1933, els actes de propaganda socialista a la comarca continuaren, destacant el de 1'1 d'abril, on vingueren Rodolfo Llopis, Romualdo Rodríguez de Vera i Manuel González Ramos . A Pego inauguraren el saló d'actes de la casa del poble, i protagonitzaren un acte multitudinari . A Benissa, segons afirmava la premsa "La reacción y el cavernicola local ha sufrido una gran derrota y la causa de la República y de la clase obrera ha alcanzado una resonante victoria con este acto" . A Xaló, Sagra i Pedreguer també es van fer mítings i en tots van intervenir a més, companys de les localitats respectives 2°8 . Aquests actes donaren com a resultat que l'augment de les agrupacions continuara durant tot l'any 1933 i part del 1934, i van naixer les de Calp (1-3-1933), Dénia (2-8-1933) i Ondara (10-5 1934) . Cal tenir en compte que aquest últim poble des de juliol del 1933 tenia com a alcalde el socialista Fabián Pastor Barberá, tanmateix segurament no havia legalitzat la seva situació amb el CEN fins aquest moment" . Però el 1934 la persecusió als centres obrers fou constant, com ja hem esmentat en parlar de la UGT . A l'abril, fou la de Calp la que va sofrir un registre :

"Se ha girado una visita de inspección al domicilio de la entidad obrera UGT .

Como era de esperar, y al igual que ha ocurrido en otras Casas del Pueblo, la documentación y papeles

oficiales no se encontraban de conformidad con lo que precetúan las vigentes disposiciones .

A pesar de ello no ha sido clausurada ; pero, se ha hecho campaña mezclando en dicha infructuosa

inspección la destitución del alcalde y varios concejales .

Pero los señores, que tienen que ver entre sí asuntos tan dispares, o es que la alcaldia estaba

2 °' .- EI Mundo obrero d'Alacant, 7-10-1933 .

248.- El Mundo obrero d'Alacant, 1-4-33 .

249.- Segons El Mundo Obrero d'Alacant, 29-7-1933, a Ondara s'havia nomenat un alcalde socialista que era "el incansable

luchador Fabián Pastor Barberá°, que havia ocupat l'alcaldia per renúncia de l'alcalde radical que hi havia -Luis Bolufer Avellá- .

Tanmateix, tenir constància que Fabián Pastor Barberá era el vice-president del PRR d'Ondara, segons el ABBSGC lligall 24 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 0

vinculada a la Casa del Pueblo"` .

Però els esdeveniments revolucionaris del mes d'octubre del 1934 provocaren una profunda crisi en tot el socialisme provincial, on nombrosos dirigents foren empresonats i els ajuntaments amb majoria republicana-socialista, foren, en la seva major part, deposats i substituïts per comissions gestores de signe dretista . A la comarca les repercussions d'aquestes persecucions es notaren ben prompte . Al setembre del 1934 es va ordenar per les autoritats un registre a la casa del poble de Pego, que va resultar infructuós` . que va ser clausurada per ordre de l'autoritat militar` . Quan es va alçar la cloenda al juny del 1935, les dificultats no acabaren i es va obrir un expedient per la revisió dels terrenys que ocupava, ja que l'alcalde de Pego, en aquells moments Eduardo Sendra Guitart de la DRA, deia que hi havien notícies que ocupaven terrenys de 1'Ajuntament253 . Altres agrupacions socialistes de la Marina Alta que també patiren la cloenda són : Benissa, Sagra i la Vall d'Ebo . No sols clausuraven el centre, sinó que perseguien els militants socialistes . Així i tot, els afiliats disminueixen, però continuen lluitant els pocs que en queden, si bé sense poder complir amb els compromisos de pagar les quotes, puix pel fet de ser socialistes passaven mesos i mesos sense que els donaren un jornal, i, com afirmaven alguns d'ells al Comité Nacional : "Como eran pobres, querían rendirlos por la fuerza haciéndolos pasar hambre" . El president de l'agrupació del PSOE de Benissa Jaime Bertomeu25° , al maig del 1936 comunicava a l'executiva de Madrid :

250._ Diario de Alicante, 4-4-1934 .

251.- El Luchador d'Alacant, 26-9-1934.

252.- El Día d'Alacant, 30-11-1934 .

253.- LL.A.AMP . 7-6-1935 i 12-6-1935.

254.- La junta directiva va ser elegida el 3 de narç del 1936. AMB. lligall 497.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 1

"Esta agrupación está conforme en pagar todo lo que se adeude, pero tenemos que advertir que la

cantidad de sesenta y cuatro pesetas que Vds. nos dicen que somos deudores nos parece algo crecida,

pues hay que tener en cuenta, que en los años 1933 al 34 y parte del 35 ha estado clausurada esta

agrupación y además no hemos sido más que doce afiliados" .

Aquests fets els contà amb detall l'agrupació de Sagra, que, abans de la clausura tenia 80 socis i havien fet fins i tot despeses de mobiliari i local en proporció al nombre d'afiliats, les quals havien de pagar en mensualitats, però, en donar-se de baixa molts companys, els que en quedaren van haver de pagar part de les seves despeses . L'agrupació de Sagra es va reorganitzar el 16 de maig del 1936 amb una assemblea extraordinaria en el domicili particular de José Femenía :

"Bajo la presidencia del compañero Miguel Company y acto seguido se expone que en vista de que esta

Agrupación Socialista Obrera estaba abandonada por motivos de clausura que pesaba sobre ella desde el n255 seis de noviembre de 1934 se procede a su reorganización nombrando nueva junta directiva .

En el moment de la reorganització l'any 1936 tenia 16 afiliats, mai més va arribar a tenir tants militants com abans del 1934 . També a la Vall d'Ebo, en la revolució d'octubre del 1934, va ser perseguida la seva agrupació i, dels 22 afiliats que tenia en van quedar 15, que segons ells continuaren lluitant . Pedreguer va haver de tancar la casa del poble a l'octubre del 1934, i va demanar al febrer del 1935 al govern civil que s'alçara la clausura ; tanmateix considerant que subsisteix l'estat d'alarma, no accedeixen a la sol .licitud . I fou el 30 de maig del 1935 quan s'alça la clausura de totes les societats que estaven suspeses pel govern . Cal tenir en compte que 1'1 de març, o siga tres mesos abans, ja s'havia alçat la clausura d'IR a Pedreguer256 . Entretant, els incidents foren constants, a Parcent el dia 14

255.- AFPIM. AH-4-11-1. Dels 16 socis que tenia l'agrupació de Sagra, 14 eren jornalers, 1 llaurador i 1 ferrer .

256.- ApE. Iligall 827 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 2

d'abril del 1935, quan l'alcalde Juan B . Moll Mora va intentar impedir que membres del centre socialista col .locaren flors en els rètols del carrer de Galán i García Hernández . Sobre aquest fet hi ha versions diferents, per un costat l'autoritat destaca que estava prohibida qualsevol manifestació, motiu pel qual l'alcalde, exercint les seves funcions, va intentar que no es portara a cap la manifestació :

"( . . .) el alcalde habiendo visto un gran grupo de personas en actitud poco agradable y como alcalde de

este pueblo se ha visto en la precaria obligación de evitar conflictos y disturbios y más aun en el día

de hoy y por consiguiente se ha dirigido al sitio donde estaban reunidos o agrupados los dirigentes del

centro socialista de este pueblo y un número considerable de sus socios y al llegar allí a la esquina

de la calle de García Hernández ha visto con sorpresa una escalera de madera trepando en ella dos

jóvenes que estaban colocando ramos y escribiendo letreros, se ha dirigido a uno de los que allí

estaban y le dijo ¿De quien o quien os ha dado permiso para hacer eso? de repente se ha acercado

Salvador Moll Pérez diciéndome canalla, eres un canalla al mismo tiempo me dio una fuerte bofetada" .

A més d'aquesta declaració de l'alcalde altres afegien que :

"Salvador Holl Pérez se abalanzó contra dicha autoridad llamándole embustero y canalla, y dándole una

bofetada, le arañó, produciendo lesiones que tardaron en curar sin defecto ni deformidad 8 días,

necesitando 4 de asistencia facultativa" .

La guàrdia civil va detenir Salvador Moll Pérez, el processaren, i demanaren a l'autoritat judicial una pena de 4 anys, dos mesos i un dia de presó menor i una multa de 500 pessetes . Tanmateix, ell va declarar que :

"E1 permiso de colocar la corona de flores en el rótulo de la calle de García Hernández se ha

presentado al alcalde y lo tenian del mismo alcalde que la noche antes lo había otorgado a una comisión

compuesta por el presidente del centro socialista José María Poquet Sivera i un individuo de la junta

directiva José Mora Pérez . Que no le llamó canalla se adelantó hacia él con regular excitación chocando

contra el mismo con su cara . En ese estado oyó el declarante un viva a la República y al 14 de abril,

viva que fue contestado por los concurrentes menos por el alcalde allí presente en vista de lo cual el

que declara le dijo que no era digno de ser alcalde de la República, que era un alcalde trepaser" .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 3

Segons altres testimonis, l'alcalde havia donat el permís per a la manifestació i després va dir que no es podia fer"' . Un altre incident es va produir a la Vall de Laguar el 4 d'octubre del 1935, en col .locar una bandera socialista en el seu centre, la guàrdia civil d'Orba va detenir el president de l'agrupació socialista Salvador Puchol Riera i altres militants` A mesura que passaven els mesos, les agrupacions socialistes anaven reorganitzant-se i així la de Llíber, el 20 de febrer del 1936, va aprovar el seu reglament i va nomenar el comité executiu local, sent Miguel Avellá Mas el president` . Des de la comissió executiva provincial del PSOE es va fer un gran esforç per reorganitzar les diferents agrupacions de la comarca després d'haver sofert els tancaments des de l'any 1934, i tenim constància de la preocupació, per 1a carta que escriuen a la nacional al gener del 1936 en els termes següents :

"Ya en pleno periodo electoral, esta Ejecutiva tiene el propósito de intensificar la labor de

propaganda a la cual venimos dedicando particular atención en estos dos últimos meses .

La parte de la provincia más necesitada de ella es la conocida por "La Harina" donde el caciquismo

todavia impera en muchos pueblos y por consiguiente donde nuestras fuerzas más se resisten . Hemos

decidido comenzar nuestra labor allí con dos actos importantes en dos centros principales de aquella

zona : Alcoy y Pego" .

A partir del 1936, i arran de les eleccions en les quals triomfa el front popular, les agrupacions locals del PSOE es reorganitzen i participen directament en totes les tasques que desenvolupa el partit` . És en aquest moment quan el Comité Executiu Nacional (CEN) comença a reclamar les quotes que la major

25'.- AHP . AG. lligall 21. L'alcalde havia pres possessió el 18 de setertbre del 1934-

- 111. AHP . AG. lligall 21.

259,- AFPIM. ÀH-3-50-1 .

26°.- MORENO SÁEZ, F., 1987 b, p. 41-65.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 4

part de les agrupacions devien a Madrid ; no havien pagat per les circumstàncies difícils que, com ja hem esmentat, van atravessar la majoria . Així, Sagra, que s'havia reorganitzat el 16 de maig va nomenar una nova junta directiva entre els 16 afiliats que quedaven, devia les quotes del 1933-1935 i el CEN no li va perdonar el deute, sinó que li va advertir que, si no pagava, no podria tenir representació en el pròxim congrés . Aquesta rigidesa del CEN donava peu al falsejament de dades . Un dels exemples el podem seguir en el cas de Senija que, a causa de la manca d'afiliats, havia estat un poc abandonada i no havia tingut ingressos . Es va reorganitzar el 21 de març del 1937 sent el seu president Pascual Tent Tent, estaven disposats a pagar a la nacional les quotes que corresponien des d'aquesta data pels 10 afiliats amb què comptaven, però el CEN insistia que les formalitats reglamentàries i administratives exigien que pagaren els deutes, que pujaven a 445 ptes . L'agrupació local donava cada vegada un nombre diferent d'afiliats, fins al punt que la nacional va decidir d'enviar una persona perquè s'assabentara discretament del nombre exacte de membres que hi havia a Senija, veient-ne la relació si existia a l'arxiu, per eixir així de dubtes, puix, segons el CEN "estos ciudadanos estaban engañandolos y faltado a los estatutos" . Cal tenir en compte que tots aquests esdeveniments es produïen en plena guerra civil, quan les necessitats eren moltes i fonamentalment de subsistència . L'únic gest de benevolència que hem trobat per part del CEN fou cap a l'agrupació de la Vall d'Ebo, que durant els anys que va ser perseguida, com ja hem esmentat, no havia exigit cap quota als afiliats, per tant devia des del 1935 al CEN 95 ptes . En reunió del 10 d'abril del 1936 acordaren pagar 2 ptes . per afiliat i remetre la quantitat resultant al CEN del partit, i esperaven que fóra aprovada aquesta solució, sempre recalcant en les seves comunicacions que els afiliats es trobaven sense feina i sense recursos i que intentarien lluitar fins a morir per mantenir-se dins de la disciplina del partit . El CEN en aquest cas rebaixa el deute a 75 ptes . dient fins i tot que podien

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 5

efectuar el pagament en diverses remeses perquè no els suposara tant de sacrifici . Tenen en compte a l'hora de rebaixar aquesta quantitat tot allò que l'agrupació havia manifestat i l'esperit socialista que demostren . Calp, que també havia ingressat el 1933 com a agrupació del PSOE, no havia pagat mai al CEN i el 1937 el seu president Joaquín Tur, diu que s'havien donat d'alta el 14 de gener del 1937 amb 25 socis puix preferien la qualitat abans que la quantitat . Segons 1' agrupació local, abans d'aquesta data, tots els afiliats a la UGT es consideraven socialistes però sense estar organitzats ni cobrar quotes i sense donar-se d'alta en cap lloc . Pensem que tot eren justificacions per tal de no pagar la gran quantitat de diners que devien, puix això contrasta prou amb la rigidesa que existia per a ingressar al partit, i és molt difícil que, no havent enviat la llista d'afiliats ni la relació de la junta directiva i el reglament, se'ls considerara donats d'alta . Un altre cas també una mica confús és el de Llíber . Sabem que naix com a agrupació al juliol del 1931, i així ho constatem amb el seu reglament, que havia estat aprovat pel govern civil d'Alacant . Fou una de les agrupacions que es va adherir al congrés de constitució de la federació provincial socialista d'Alacant el 1932 . En el període de reorganització pel maig del 1936, s'adonen que la Unió d'Obrers Socialistes de Llíber no estava donada d'alta a Alacant ni a Madrid . Es dóna la paradoxa que aquests eren dels que, amb més freqüència, visitaven la seu d'Alacant perquè els resolgueren gestions relacionades amb el partit i l'organització segons afirma el secretari d'Organització i Propaganda de la comissió executiva d'Alacant . Així, doncs, després de passar per la formalitat de remetre l'acta de constitució i el reglament (fent servir el mateix que tenien del 1931) el CEN va accedir a donar-los l'ingrés al partit al juny del 1936 . No totes les agrupacions locals sentien la necessitat de donar-se d'alta en el PSOE, malgrat considerar-se agrupacions socialistes . Aquest és el cas dels pobles següents : Alcanalí, Benigembla, Benidoleig, Benitatxell, Beniarbeig, Murla, Sanet i

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 6

Negrals, Setla i Mira-Rosa, Teulada, Xàbia, la Vall d'Alcalà i la Vall de Gallinera, dels quals sabem molt poc i a penes posseïm material per no tenir cap tipus de correspondència ni amb el CEN ni amb la provincial, però sí tenim constància de la seva exitència el 25 d'octubre del 1938 . A Benimeli, segons s'afirma, el PS era el partit més antic` . Segurament totes aquestes agrupacions naixerien dins del període de la guerra, i d'algunes coneixem el seu nombre d'afiliats del 1937, destaca Setla i Mira-Rosa amb 75 membres . A Xàbia al desembre del 1937, segons manifesta el president de la UGT en assemblea general :

"El Partido Socialista había quedado constituido en esta Sindical, y que si alguno de los compañeros

quería ser militante de ese partido todos los domingos a las 9 de la mañana estaba reunida la

Directiva" .

No sabem si aquesta es pot considerar la data de la seva constitució` . Com ja hem vist, durant la primera part de l'any 1936, el procés de reorganització va afectar totes les agrupacions i no es va detenir en esclatar la guerra, augmentant molt l'afiliació . A Dénia, demanen nous carnets, puix, segons ells : "no tenian ninguno y había muchas solicitudes de altas", duplicant-se els afiliats del 1936 al 1937, malgrat que sempre va tenir una organtizació molt dèbil, passaren de 25 a 50 socis . També duplicaren els militants a Gata, on dels 15 del 1936, passaren a 37 el 1937, quan el seu president era Vicente Leyda . La Vall d'Ebo, després d'haver viscut moments molt crítics, i per no pagar les quotes que devia de 15 afiliats, el 24 de maig del 1936 se'n borraren quedant-ne 8, a partir de juliol en canviar la conjuntura, canvien ells també i el 6 de setembre demanen 20 carnets del PSOE, afirmant que cada dia tenien més afiliats .

261 .- AHN5GC. lligall 134.18-11-1937. 262.- AHNSGC. lligall 14.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 7

A banda d'augmentar la militància, van continuar el seu eixamplament durant la guerra en els llocs on encara no s'havia constituit . I així a l'Atzúvia el 16 de juny del 1937 es reuniren la comissió organitzadora de l'agrupació socialista d'aquest poble i acordaren nomenar per a portar la direcció del partit Juan B . Server Server com a president . El nombre d'afiliats al desembre del 1937 era de 15, i després d'enviar el seu reglament fou admesa pel CEN del PSOE al gener del 1938263 . També a la Vall de Laguar el 25 de juliol del 1937, es reuniren i aprovaren el reglament del PSOE, elegint com a president de la junta directiva Vicente Ballester Arbona, tenia al febrer del 1938 14 afiliats i dos en el front2ó' . D' E1 Verger no tenim cap constància del PS fins al 1937, quan sabem que formava part del CM i que el seu president era Salvador Carrión265 . A la Vall d'Alcalà esmenten una reorganització des de gener del 1937, no hem trobat per aquesta localitat documentació anterior a aquesta data, quan el president de l'anomenada Agrupació Socialista Agrària era Vicente Vidal Gisbert . Durant la guerra es realitzaren actes del PS per a incrementar la militància, com el que es va portar a cap a Benigembla al desembre del 1936, malgrat ser d'orientació juvenil socialista s'hi van tractar diferents aspectes, els seus oradors foren membres del comité provincial Felisa Melendo, Miguel Paredes i Ildefonso Torregrosa . Felisa Melendo es va dirigir a les dones per destacar la seva labor en les circumstàncies de guerra266 . També es portaren a cap actes d'afermament socialista en molts pobles de la comarca, durant el mes de maig del 1937 . Anàren al casino de Teulada, on el mestre Jaime Sastre va explicar el significat de l'acte, després parlaren Miguel Signes i Luis Caballero . A Benitatxell, on segons la premsa era la primera vegada que

263._ ÀFPIH. AH-3-2 .

26°.- ÀFPIII. AH-4-20 .

265.- AHHSGC . lligall 110.

266._ Bandera Roja d'Alacant, 31-12-1936 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 8

s'escoltava la veu del PS, parlaren en el cine del poble Alfonso Rodríguez i Juan Iniesta . A Xàbia celebraren l'acte en el saló del teatre, intervingueren Antonio Escribano i José Cañizares . Al dia següent anaren a Ondara a l'antic saló església, va presidir el secretari de l'agrupació local, Francisco Doménech, parlaren Juan Iniesta . A Pego en el teatre de la casa del poble, parlaren Antonio Escribano i Luis Caballero . Al dia següent anaren a Orba, al local Societat de Recreo, parlaren Avellán, Luis Caballero i Antonio Escribano . Al juny anaren a l'Atzúvia, on segons la premsa, mai s'havia celebrat un acte de caràcter marxista, parlaren des d'un balcó Francisco Doménech i Luis Caballero . També parlaren a la plaça pública i des del balcó de l'Ajuntament a la Vall d'Alcalà267 .

267.- Bandera Roja d'Alacant, 20-5-1937, 21-5-1937, 22-5-1937, 23-5-1937, 26-5-1937, 27-5-1937 i 16-6-1937.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

34 9

4 .4 . Partido Comunista de España SEIC . Les primeres notícies que tenim d'aquest partit a la comarca són de febrer del 1934, arran d'un full imprès que es va repartir a Pedreguer i pel qual es va interessar el jutjat de primera instància del partit judicial de Dénia per presumpta "incitación a la rebelión" . L'alcalde va donar la versió següent dels fets :

"La hoja repartida en el Teatro Serrano y Café Neutro de esta en la noche del 28 de enero y cuyo

encabezamiento es 'Obreros campesinos trabajadores todos en pie a realizar una campaña de lucha contra

la represión y el fascismo al combate por el gobierno obrero y campesino', firmada por el Comité

Central del Partido Comunista de España, por el Comité Central de la Unión de Juventudes Comunistas de

España y por el Comité Provisional de la Confederación General del Trabajo Unitaria, no ha sido impresa

en esta localidad, ( . . .) vinieron por correo a nombre de Augusto Tomás Sancho . Las hojas fueron dejadas

en el Café Neutro sobre una mesa por José Agulles Durá, José Mengual y Augusto Tomás, y repartidas en

el Teatro Serrano por los dos últimos . En esta población no existe ninguna sociedad como las que

suscriben la hoja, pero sin embargo existe un pequeño grupo de estas ideas que tienen su centro de

reunión en el Café Neutro, siendo, al parecer, su director e instigador, José Agulles Durá (a) El Cojo,

perteneciendo casi todos ellos a la Casa del Pueblo, donde funciona y tiene su domicilio social la

S .O .V . afiliada a UGT y el Partido Socialista" .

Se li va ordenar a l'alcalde que en cas d'haver estat imprès a Pedreguer detingueren els seus autors i els posaren a disposició del jutjat" . Tanmateix, la constitució del PC a Pedreguer data del 15 de maig del 1936, sent el seu secretari general José Agulles Durá 269 . També en aquesta data trobem ja constituïda la Joventut Comunista de Pedreguer` . Anteriorment s'havia creat el Ràdio de Dénia`, 1'1 de gener del 1936 272 amb molt pocs militants, per

268 ._ AtfE . lligall 827 .

269 ._ WE . lligall 828 .

2' ° .- Segons les fonts orals es van constituir a l'abril del 1936, però abans ja estaven els joves organitzats amb la 'Juventud Cultural Marxista" .

271 .- Es denominaven Ràdios les organitzacions de base del PCE .

272 - AMD . lligall 978 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

35 0

informacions posteriors sabem que abans de la guerra sols en tenia 4, i al desembre del 1936 ja havia passat als 70 militants, 160 en el front de guerra, un mort en lluita i un ferit . Entre tots aquests sols hi havia una dona, Pilar Martínez Noguera, que va demanar el seu ingrés en el Socorro de Maternidad (sic) . El major augment de militància es va produir entre novembre i desembre del 1936, amb 50 ingressos en el partit . A Benissa es va constituir el Ràdio Comunista a l'abril del 1936 sota la presidència de Pedro Martínez Soliveres2'3 . Segons manifestaren, "se reunireronn diferentes personas que habían mostrado su conformidad con la idea de constituir una sociedad para defender las finalidades políticas y culturales del Rádio Comunista"" . Sols en aquest tres pobles, Dénia, Pedreguer i Benissa, s'havia creat el PC abans de la guerra, en la resta de pobles es van constituir Ràdios Comunistes durant el conflicte bèl .lic . A El Verger va nàixer al novembre del 1936 . A Llíber al desembre del 1936 ja estava constituït i el seu president era Juan Mengual Agulles2'5 . A Benitatxell es crea el 27 de desembre del 1936, sota la presidència de Pedro Pedro Garcia, aquest va exposar que tenia moltes ocupacions i manca de salut, i demanava la baixa en la directiva, es va nomenar a José Cervera Navarro com a president . Prompte sorgiren problemes ja que hi havia dues ràdios, segons un informe del PC de juliol del 1937 :

"Uno de ellos lo dirije un tal Pedro, que ha sido cabo del somatén en tiempos de la Dictadura, y que

hay que terminar con esta anomalia" .

A l'octubre del 1937 es queixen al comité provincial que havien demanat a la comarcal que vingueren a reorganitzar-los, ja

2'3 .- Segons manifestacions pròpies, ell era militant del PC i fundador de la primera cèl .lula a oliva l'any 1932. ABSGC. lligall 110.

AMB. 2" .- lligall 497.

275 .- ABSGC. lligall 110.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

35 1

que tots els que inicialment havien format el Ràdio eren joves i es trobaven la majoria als fronts de guerra, i sols havien quedat dels responsables dos o tres militants, a més la Federación Campesina estava molt separada del Ràdio . A la Vall de Laguar també hi havia un Ràdio que va celebrar una conferència al gener del 1937, tenia 29 militants, dels quals 8 eren dones . El seu local estava en la mateixa casa del poble . Aquest Ràdio tenia una cèl.lula al Sanatori de Fontilles` . El Ràdio Comunista de Gata, tenia com a secretari general al febrer del 1937, a Francisco Salvá i Emilio Ferrer al març del 1938, el qual es queixava al comité provincial d'Alacant que els socis no pagaven les quotes :

"Este Rádio tiene el deber de comunicaros que debido a los muchos gastos que ocasionan a todos los

militantes, por estar afiliados en otras organizaciones como es nuestro deber de comunistas, hay una

mayoría de campesinos que apenas les da su fruto, para poder vivir y se ven muchos con el inconveniente

de no poder sacar el carnet del partido, por la cuota de dos pesetas, que la encuentran un poco elevada

por lo que esperamos de ser posible no pase de una peseta . Confiando que hareis lo posible para que sea

una peseta a todos los socios, por que en este pueblo carecemos de jornales" .

Segurament no degueren millorar les coses, perquè dos mesos després són expulsats deu afiliats per manca de pagament i d'activitat, comunicant-ho el secretari d'organització Jaime Mulet al periòdic Nuestra Bandera perquè ho publicaren` . A la Vall d'Ebo el PC ja estava constituït al setembre del 1936, tenia 17 militants i el seu president era Emilio Frau . Segurament compartien local amb la UGT a la casa del poble, ja que donen com a adreça el carrer Marcelino núm . 12, centre de la UGT . El 1937, tenien 20 afiliats en el front i sols en quedaven 10 al poble . A la Vall d'Alcalà celebraren una conferencia del Ràdio al gener del 1938 ; segons informes d'Antonio Vives, més que una

2'6.- AHHSGC . lligall 110 .

277 .- AHASGC . PS . Alacant n .5 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

35 2

conferència havia estat un canvi d'impressions, ja que dels 9 militants sols n'havia pogut reunir 3 . Segons l'informe el Ràdio havia estat destruït pels socialistes, per témer que l'organitzaren els d'IR, i continuava dient "dandome la impresión de que los socialistas han puesto en el Rádio a todos los analfabetos del pueblo" . Es podia reorganitzar el Ràdio tenint la comarcal un contacte més estret amb ells, per tractar-se d'antifeixistes sense cap ideologia . A Senija el presiden del PC era Francisco Peris, al gener del 1937 decideixen com a quota 3,50 pts . i per als que estaven aturats 50 cèntims . A Teulada el PC tenia 25 afiliats, sis dels quals estaven al front, constituïren el partit a Moraira, afirmant que "este pueblo es pequeño y de una cultura nula y cuesta mucho hacerles comprender las cosas", tenien en preparació una escola del partit a Moraira i al mateix temps que els ensenyaren a escriure i llegir, ja que segons ells la majoria no sabien, els ensenyarien les doctrines per veure si s'aconseguien vertaders comunistes . Els militants de Teulada manifestaven que treballaven molt, però toparen amb grans dificultats per ser un poble on al PC se li feia una campanya terrible . Antonio Escortell, al maig del 1938, va passar a ocupar el càrrec de secretari polític del Ràdio i secretari dels treballadors de la terra de la UGT amb els quals tenien molt bones relacions, i demanaven algunes instruccions a Alacant per desenvolupar bé el càrrec` . De la resta de pobles tenim menys noticies, però pràcticament s'organitzaren en tots els pobles . Durant la guerra hi havia dues comarcals a la Marina Alta . De la de Dénia formaven part els pobles següents : Beniarbeig, Benidoleig, Benissa, Benitatxell, Pedreguer, Gata, Xaló, Xàbia, Llíber, Moraira, Ondara, Senija, El Verger i Teulada . A la comarcal de Pego, pertanyien els diferents ràdios locals d'Atzúvia, Benigembla, Beniali, Benimeli, Benimaurell, la Carroja, Llombai, Margarida, Murla, Orba, Patró, Parcent, Ràfol,

z'8 .- AUSGC. lligall 110.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

35 3

Sagra, la Vall d'Alcalà, la Vall d'Ebo i Tormos` . La comarcal anomenada de Dénia va tenir la seu del Ràdio comarcal a Pedreguer fins al juliol del 1937, quan la provincial va decidir que era que millor estiguera a Dénia, per creure que seria més convenient per al partit, es promet a el Ràdio de Dénia enviar- los un instructor per a ajudar en les tasques organitzatives i preparar una conferència comarcal . En aquells moments el Ràdio comarcal de Dénia tenia 105 militants, dels quals 70 estaven al front de guerra, la resta estaven organitzats en 4 cèl .lules . Una era la cèl .lula de camperols i també estava organitzada la FPC . Cal tenir en compte que la implantació de les Ràdios va arribar fins als pobles més menuts, on els seus militants no eren capaços de poder potar endavant les tasques organitzatives, motiu pel qual la comarcal de Pego s'encarregava de possar ordre entre els pobles que la formaven com en el Ràdio de Beniali (la Vall de Gallinera) . Al gener del 1938 no es trobava encara legalment constituït, no existia acta de constitució i sols un reglament de setembre del 1936 que estava sense aprovar, i una acta de reconstitució de maig del 1937 . Com que no tenia llibre d'actes, no constaven els acords del comité ni de les assemblees del Ràdio . No hi havia tampoc llibre de comptabilitat i no hi havia llista dels militants, però pagaven amb regularitat . Celebraren una conferència al gener del 1938, comptava amb 17 militants . Com hem anat veient, el PC va tenir molt bones relaciones amb la UGT, ja que el PC, després d'un intent de crear la seva organització sindical, va decidir que els seus afilitats militaren en la UGT, així compartiren en moltes ocasions les cases del poble amb el PS . Però aquest no va ser un fet generalitzat . Als pobles de la Vall de Gallinera, les relacions amb el PS i la UGT eren dolentes, no creant-se per tant ni comité d'enllaç, ni funcionava el del Front Popular Antifeixista . De tota manera tenim constància en molts pobles de les estretes relacions entre el PC i la UGT per compartir la militància en ambdues organitzacions . Analitzarem ara

279.- Nuestra Bandera d'Alacant, 12-8-1937.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

354

alguns pobles on va ocórrer aquest fet, a Pedreguer entraren a formar part del govern municipal com a regidors els comunistes Consuelo Gutiérrez, Alberto Martí Bolufer i José Agulles Durá, que eren al seu torn afiliats a la UGT, motiu pel qual les relacions entre el PC, els ugetistes i els socialistes, eren excel .lents, i formaven un bloc conjunt durant tota la guerra en el govern municipal, enfront els d'IR i la CNT . A Xàbia també el PC tenia molt bones relacions amb la UGT, com ho demostra la petició que va fer al novembre del 1936 Luis Martí de la UGT a l'assemblea general, per establir dins d'aquesta entitat el PC, ja que sempre els havia ajudat i proporcionat la seva influència`° . Un altre exemple de bones relaciones era Dénia, on Juan Ivars Ronda, que va passar a formar part del consistori des de desembre del 1936, representant a la UGT, també era militant del PC, i des de desembre del 1937 va passar a ocupar l'alcaldia fins que es va incorporar a l'exèrcit de la República, III brigada mixta dins del grup de sanitat militar . Aquest home va ser el personatge més destacat dins del PC a Dénia, fou executat al cementeri de Dénia una vegada acabada la guerra el 1939, quan tenia 35 anys . Segons un article de la premsa signat per X .X ., el definia així :

"Juan Ivars -Roqueta- es un temperamento profundamente revolucionario . Representa en el consejo a la

UGT y es militante del PC . Resplandece en todos sus actos un verdadero espíritu de justicia, ello ha

infundido entre los elementos antifascistas una tranquilidad plena y ha sembrado el pánico entre los

indecisos"" .

Tanmateix, a Dénia trobem exemples de bones relacions amb la CNT, com la del secretari d'organització del Ràdio de Dénia que era de la CNT i ocupava un càrrec de responsabilitat en aquest sindicat` . Tampoc fou un fet excepcional que les relacions entre

".- AHNSGC, lligall 14 .

281.- Nuestra Bandera d'Alacant, 18-11-1937.

282 .- ANNSGC . lligall 110.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

35 5

el PC i la CNT foren bones, com va ocórrer a Benimeli, ja que eren els mateixos, com informa un escrit de la Sociedad Campesina remès a la secretaria de la FPC per no estar molt d'acord amb aquest fet :

"Nos hemos reunido los componentes de la Campesina de este pueblo, al objeto de estudiar detenidamente

la forma en que se encuentra en este pueblo, el que debe ser nuestro hermano, el Partido Comunista,

para poder informar a la Provincial, acordándose lo siguiente: En este pueblo, el Partido Comunista,

de hecho no existe, y de derecho lo componen no llega a media docena de servidores de la CNT, pues con

ellos se reunen cotidianamente en el mismo centro y el que diríje (sic) el partido es el mismo

presidente de la CNT . Una prueba, de las muchísimas que existen: Cuando se constituyó en este pueblo

el CM, el PC no quiso representación por que no se le daba la presidencia al presidente de la CNT" .

Li plantegen a Guardiola, de la FPC d'Alacant, al novembre del 1937, que li proposara al PC d'Alacant, que disolguera el PC de Benimeli i autoritzara els de la Sociedad Campesina per a constituir-lo amb altres simpatitzants` . A Pego la CNT era l'enemic del PC, com afirma Campos en l'informe del Ràdio de Pego celebrat al gener del 1938, hi havia comunistes en la sindical UGT, fins i tot el president del sindicat dels treballadors de la terra era del PC :

"El Partido camina unido con el Partido socialista, UGT y Izquierda Republicana. El bando enemigo en

el pueblo son los de Unión Republicana y la CNT, que dicen nuestros camaradas que en dichas 28° organizaciones forman parte los que antes fueron de derechas" .

El PC va estar totalment vinculat a la FPC, com després veurem, i per aquest motiu hi havien unes relacions molt estretes amb les societats de camperols, com a Parcent, on el secretari general del Ràdio era Juan Comes, que també era secretari de la Sociedad de Campesinos, ell juntament amb José Mulet, representant dels Treballadors de la Terra, assitiren a la conferència

283 .- AHNSGC. lligall 134 . 28`.- AHNSGC. lliqall 110.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

35 6

provincial de "activistes agraris" que es va fer a l'octubre del 1937 a Alacant . Com hem anat analitzant, el PC va tenir a la Marina Alta diferents situacions polítiques, que el portaren a coaligar-se segons el poble en uns o altres partits o sindicats . En la major part de Ràdios hi havia dones entre els seus afiliats com a Orba, on dels 30 militants, cinc eren dones . La camarada Rosa Sendra Llorca que ocupava la secretaria femenina, estava treballant per incrementar el SRI, i crear al mateix temps l'organització de Mujeres Antifascistas . Ella es queixava que :

"Los mismos militantes del Partido, se nieguen a que sus compañeras formen parte del SRI y de las

Mujeres Antifascistas, sirviendo esto de base para que el resto de las mujeres pongan por excusa al

entrar alegando que las esposas de los comunistas no pertenecen a dichas organizaciones de Mujeres" .

Una queixa semblant realitzava la secretària femenina de Pego, que a més insistia sobre :

"Los perjuicios que las mujeres de pueblo conservan, aun después de haber alcanzado con la guerra y la

revolución perspectivas nuevas de amplio y cultural porvenir, y que dichos perjuicios bastante

arraigados en este pueblo, hace que el movimiento emancipador de la mujer a pesar de toda la propaganda

no haya sido debidamente comprendido . No obstante dice hay muchas posibilidades para hacer que vengan

a nuestras filas bastantes mujeres" .

Com a exemple de la situació en què es trobaven les dones, veurem el que li va ocórrer a la militant del radio d'Orba, Rosa Sendra Llorca, que formava part del CM d'aquest poble sent insultada en una ocasió pel conseller d'IR Salvador Escrivá que li va dir feixista, afegint que : "no tenia vergüenza de estar allí entre los hombres", comunicant l'incident, al juny del 1938, al comité provincial perquè ho fera saber al governador i corregira aquest atropellament, per haver-se produït en una sessió del CM . El PC va organitzar diferents mítings com el de Dénia per al juliol del 1937, on prengueren part un camarada de la comarcal Sánchez i un del comité provincial Antonio Guardiola, a Beniarbeig

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

357

a l'agost parlaren Casildo Nájar i Joaquin Martí` . En molts pobles rebien els periòdics Bandera Roja i Nuestra Bandera d'Alacant, com a Senija i Dénia, després els tornaven per la manca de paper que tenien els periòdics, es queixaven del retard amb què arribaven els exemplars, per aquest motiu a finals del 1937 quan al poble arribava al mateix dia de l'edició El Mercantil de València, no podien vendre els deu exemplars de Nuestra Bandera i demanen que sols n'envien dos . També a Senija demanaren 20 fullets de El camino de la victória i algunes normes d'organització de l'autor Pedro Checa, que havia escrit un fullet amb els estatuts del PC d'Espanya . En la major part dels pobles procuraven tenir, en les seves seus, tot tipus de publicacions per a estar ben informats, a Dénia adquiriren al juliol del 1937 i després d'haver esgotat un primer enviament, 20 fullets de E1 Partido Comunista antes, durante y despees de la crisis del Gobierno de Largo Caballero, que es venia per 0,30 ptes . l'exemplar . Intenten organitzar El Altavoz del Frente, i demanaven a la provincial un amplificador i un altaveu que a Dénia no havien pogut trobar, per a poder donar emissions de ràdio al públic, fer propaganda comunista i projectar pel .lícules . Al març del 1937 sol .liciten al comité provincial d'El Altavoz del Frente d'Alacant que enviaren la relació de pel .lícules soviètiques i les condicions per a poder projectar-les a Dénia . Les dificultats perquè arribaren les pel .lícules encarregades foren moltes, i al maig del 1937 protesten a Alacant, que a causa de les males combinacions del transport entre Alacant i Dénia no arribaven les pel .lícules en les dates contractades . Tanmateix, algunes sí que es pogueren veure, com El carnet del partido, recaptant 100 ptes . o los marinos de Crostant, generalment la projecció de les pel .lícules anava precedida d'un parlament per a explicar-ne el significat . A Pedreguer també es va constituir al febrer del 1937 el comité de Altavoz del Frente, i es va demanar al comité provincial les condicions detallades o els preus diaris de les pel .lícules revolucionàries, que es

285.- Nuestra Bandera d'Alacant, 25-7-1937 i 1-8-1937.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

35 8

projectarien en l'anomenat teatro proletario, a l'agost del 1937 es va projectar la pel .lícula soviètica El carnet del partido, segons la premsa : "es indispensable que asistan todos los resposables d'Agit-Prop de todos los Radios de la Comarca"` .

4 .7 .1 . La Federación Provincial Campesina . El PC va constituir a finals del 1936 una espècie de sindicat agrícola -la FPC-, mitjançant el qual va acabar controlant un considerable nombre de camperols de classe mitjana, es va convertir en el protector de la xicoteta i mitjana propietat defensant-la de les col .lectivitats . A més el PC va comptar per a la constitució de la FPC, amb el suport i l'ajut econòmic del Ministeri d'Agricultura i de l'IRA . Per tant, el naixement de la FPC a Alacant va contribuir a frenar l'expansió de les col .lectivitats dels sindicats de la UGT i de la CNT, motiu pel qual els dirigents d'aquestes dues sindicals veien en la FPC una competidora, i la qualificaven d "'antirrevolucionària", ja que entre els seus afiliats donaven cabuda a les organitzacions dretistes pertanyents a la DRV28' . Bona part dels components de la Federació Valenciana de Sindicats Agrícoles passaren a la Federació Camperola . Cal tenir en compte que durant els anys de la República la Federació Valenciana de Sindicats Agrícoles havia representat el sindicalisme catòlic i el cooperativisme tradicional, que políticament havien estat sustentats per la DRV . Per tant, en iniciar-se la guerra, acudiren a la FPC, la qual creien la defensora dels seus interessos, fugint de les col .lectivitzacions forçoses . La FPC tenia el suport pel PC i per IR, i tenien el seu major enemic en la FAI i la CNT, i avançada la guerra la FPC va procurar integrar-se en la UGT288 . A la comarca de la Marina Alta, la FPC també estava íntimament

286.- Nuestra Bandera d'Alacant, 22-5-1937 .

28' .- QUILIS TAMIZ, F ., 1992, p . 50 i ss .

211 .- PANIAGUA, X. ¡PIQUERAS, J .A ., 1986, p . 323 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

359 relacionada amb el PC, constituint-se en tots els pobles mitjançant aquest partit" . Podem seguir l'evolució de la formació de la Cooperativa de Senija, per veure com es crearen en aquests pobles menuts . A Senija vivien 200 veïns i sals n'hi havia 15 jornalers sense terra, d'aquests 60 pertanyien a la UGT, la resta estaven sense organitzar, exceptuant 14 militants que formaven part de l'anomenada Sociedad Campesina . Amb aquesta situació al març del 1937, des del Ràdio Comunista de Senija es queixaven a la seu del PC d'Alacant en els termes següents :

"En esta ay (sic) algo de descontento por causa de que el S. alcalde nos esta haciendo mucha propaganda

en contra de nosotros . El otro dia le dijo a un campesino militante de nuestro Partido que era inutil

de que vayamos a Alicante por sulfato y azufre que no tenemos que traer nada, y claro yo les digo que

no agan (sic) caso, pero algunos al ver como actua, que hablando francamente actua como un dictador,

algunos estan inciertos en lo que yo les digo . As¡ es que nosotros hemos propuesto dirigirnos a ese

Convite Provincial para que si es posible ir a esa y traer no solo azufre y sulfato que es lo que por

ahora necesitan los campesinos, sino traer bacalao, azucar y harina, por que aqui resulta que todo lo

controla el S . alcalde y no quiere hacer ningun vale, si no que quiere que todos pasemos por lo que a

el le venga en bien" .

En aquesta mateixa data, al març del 1937, demanen informació per posar en marxa la Cooperativa, al secretari d'organització de la FPC d'Alacant, per a transformar el Sindicato Agrícola en Cooperativa . Segons el secretari del PC de Senija, Bautista Pérez, els agricultors creien que l'únic que havien de fer era canviar la paraula del cartell, Sindicato per Cooperativa . Davant l'intent de poder captar socis per la Cooperativa, el secretari del PC es lamentava a la FPC que no pogueren enviar res de la provincial, per fer veure als camperols que si estigueren en la societat ho tendrien tot més barat, i sense intermediaris i usurers :

"Desgraciadamente hemos hecho tres o cuatro viages a esa Provincial y no hemos podido sacar nada, as¡

'11.- La major part de la informació d'aquest apartat està treta de : AHNSGC . lligall 117 i 134, a partir d'ara no els tornarem a esmentar .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 0

es que espero de vosotros que tan pronto tengais bacalao y azucar nos mandeis un poco aunque no sea mas

que para hacerles ver que aqui lo tendrán todo mas barato . ( . . .) Este pueblo se compone de 200 a 220

campesinos ( . . .) si vieran que hacemos algo por ellos es facil que bien pronto tuvieramos a la mayoria

en la sociedad, o de lo contrario siempre seremos los mismos" .

Finalment, al juliol del 1937 es crea la Cooperativa Campesina sent el president Fernando Ivars Mengual29°, però una vegada constituïda encara tenen dubtes i pregunten a la FPC d'Alacant :

"En vuestra circular fecha 23 del corriente, dice que la Sociedad de Campesinos queda transformada en

Cooperativa, entonces los nuevos socios que vengan les tenemos que hacer el carnet como a los

Campesinos, y quien los debe de firmar el Presidente y el Secretario de los campesinos, o los de la

Cooperativa" .

En la província d'Alacant la FPC va experimentar un fort creixement en el transcurs dels primers mesos del 1937, on ingressaren moltes societats camperoles i cooperatives a la FPC, gràcies a la labor de captació efectuada pel PC291 . A la Marina Alta, la Sociedad de Campesinos es va convertir en cooperativa Campesina dependent de la FPC, encara que va ser en dates més tardanes, com a Benissa, que es crea al novembre del 1937, sent el seu president Eduardo Ivars Giner, en aquest moment tenia 197 afiliats . Segons afirmava el seu secretari Juan Crespo :

"Era una de las Sociedades mas bien constituidas pues aqui todos los socios son pequeñitos

propietarios, queremos decir que no es como en muchos pueblos que segon se, se filtrado elementos

demasiado ricos" .

La Sociedad Campesina de Gata i Teulada s'havien constituït al gener del 1936 . Gata tenia 150 socis i el seu president era Salvador Mulet, a partir d'agost del 1937 ja tenen el reglament i

29°.- Tots els membres de la junta directiva, excepte el president, havien format part de la directiva de la Sociedad Campesina.

291 QUILIS TAURIZ, F., 1992, p. 56 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 1

l'acta de constitució de la Cooperativa Campesina . Teulada tenia 67 socis, el president era Alejandro Llobell Garcia . Al març del 1937, es va dirigir a Antonio Guardiola de la FPC d'Alacant, per tractar diferents assumptes com la petició d'adobs, sofre i sulfats de coure, o plantejant-li els problemes que tenien :

"Le hacemos presente que en esta sociedad campesina, hay un número de socios que poseen tres o cuatro

hanegadas de tierra poco más o menos y siempre han ganado el jornal como necesidad que tienen ; y desde

hoy les han prohibido que trabajen, si no entregan lo que poseen a la colectividad . De modo que estos

socios están ahora sin trabajo porque no quieren entregar la tierra que poseen sin contar con V .

Nuestra opinión es que nos den la que necesitamos; ya nos dirá V . lo que tenemos que hacer" .

Posteriorment, a l'agost del 1937 passen a constituir-se en Cooperativa campesina, sent el president i el secretari els mateixos de la Sociedad Campesina, i arriben a tenir una gran quantitat de socis, ja que a l'agost del 1938 per una petició de llavors de fesols s'apuntaren 195 persones . Com en els altres llocs, tenien bones relacions amb el PC, i en alguna ocasió la Cooperativa Campesina, utilitza el paper amb capçaleres dels impresos del comité local del PC . A més pertanyien a la FPC les cooperatives dels pobles següents : la Sociedad Campesina d'Orba, que s'havia constituït en Cooperativa Campesina a l'octubre del 1937 ; la Sociedad Campesina de Benidoleig ; la Sociedad Cooperativa de Campesinos de Beniarbeig, que estava organitzada com a Sociedad Campesina des de desembre del 1936, igual que la Sociedad Cooperativa Campesina d'El Verger, amb 264 socis ; la Sociedad Campesina de Benitatxell, amb 46 socis ; la Cooperativa Campesina de Calp ; la Federación Campesina de Xaló s'havia constituït al desembre del 1936, tenia 83 socis, al juliol del 1937 es va transformar en Cooperativa Campesina ; la Cooperativa Agrícola Popular o Cooperativa Agrícola Obrera de Llíber . La Sociedad de Campesinos de Dénia, al novembre del 1937 passa a constituir-se en Cooperativa Campesina, el seu president era Francisco Ferrer, aquest li escriu al secretari de la FPC Antonio Guardiola i li comuniquen la necessitat d'organitzar els camperols

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 2

de Sagra, ja que tenia una riquesa en taronges i altres cultius molt important . A Pego el PC va crear el 31 de maig del 1937, la Cooperativa Agrícola de la Casa del Pueblo, que s'adheria a la FPC, el seu president era Fernando Pons Alcina . Van modificar els estatuts de la cooperativa que existia a la casa del poble, per a adaptar-los a la nova situació . L'increment de socis fou espectacular, a l'octubre del 1937 ja havien donat 50 carnets, i informaren a la provincial que "ayer domingo estuvimos toda la mañana dando carnets, y ya estamos muy cerca de los 150 11 . En crear- se, la que a partir d'ara anomenen Campesina, es va originar a Pego un estat de desconcert i de confusió entre els camperols i els obrers agrícoles, puix els comunistes ja pertanyien als diferents sindicats agrícoles, que fins aquells moments existien a Pego, i a més, com informava el secretari general de Pego a la provincial, creien que els components de la Federació Campesina eren els antics cacics i amos al servei dels reaccionaris . El president dels treballadors de la terra, que era del PC de Pego, opinava en una conferència del Ràdio al gener del 1938 que :

"A raiz de crearse en el pueblo la Federación Campesina, quizas por incomprensión o quizas por no haber

sido bien explicado lo que es dicha organización, se ha creado un estado de desconcierto y de confusión

entre campesinos y obreros agrícolas que ha permitido que los comunistas unos pertenezcan a la

Federación y otros a la Federación de trabajadores de la Tierra (UGT) existiendo también el peligro de

disgregación y encono entre unos y otros, por condiserar los comunistas que todos los componentes de

la Federación Campesina son antiguos caciques y amos al servicio de los reaccionarios y esto es lo que

origina el que los más conscientes esten en la Campesina y los más impulsivos e irreflexivos

permanezcan en el otro Sindicato. También manifiesta dicho presidente que la mayoría de la UGT no

permiten que ingresen en dicha Central Sindical a la Federación Campesina e intenta también expulsar n292 . a todos los componentes de la Campesina que aún siguen perteneciendo a la UGT

Aquest fet fou generalitzat en el País Valencià, la major part de societats camperoles acusaren sistemàticament la Campesina de ser refugi dels elements de dreta, que abans engruixaven les files

292.- AHNSGC. lligall 110.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 3

de la DRV293 . Els motius de la desconfiança eren que la Campesina defensava el cultiu individual i s'oposava a les explotacions col .lectives fomentades per la resta de sindicals, enfrontant-se tant a la UGT, com a la CNT . El Ràdio del PC de Pego va ajudar a constituir a l'octubre del 1937 cooperatives de la Campesina, a diferents pobles com la Vall d'Ebo, Castells, Parcent i Murla . A Parcent, des d'abril del 1937 funcionava una Sociedad de Campesinos, amb 40 socis, però fou a l'octubre del 1937 quan es crea formalment la Cooperativa Campesina, que tenia el mateix president que l'esmentada abans, José Poquet Perelló, el secretari Juan Comes Comes, era també secretari del Ràdio del PC . A Castells el president de la Sociedad Campesina era Ramón Reig i estaven molt relacionats amb e1 Ràdio del PC, ja que en una ocasió manifesta aquest Ràdio que havien venut 31 fullets de la FPC, ja que el poble era molt xicotet i pobre . A Murla, segons la documentació consultada, existia la Federación Campesina i al juliol del 1937 es constitueix la Cooperativa Campesina, amb 18 socis . A la Vall d'Ebo no hem constatat ni l'encuny de la cooperativa, ja que utilitzen el del PC, el president era Gabriel Frau . Existeixen altres variants com la d'Ondara, on trobem el Sindicato de Productores Agrícolas, el president del qual era Antonio Lucas, en la documentació d'aquest trobem el segell de Cooperativa naranjera, i a finals del 1938 s'anomena Sindicato de productores agricolas de la Cooperativa de campesinos y Cooperativa naranjera . A l'octubre del 1937, tenien 285 socis, i volien formar part de la comissió de proveïment del CM, al .legant entre altres motius, que tenien més afiliats que la Cooperativa de la CNT, la qual tenia un delegat a la comissió . També hem constatat pobles com la Vall de Laguar, que malgrat existir Ràdio del PC, no s'havia creat cap Cooperativa, i la FPC els crida l'atenció al gener del 1937, però no tenim constància que

293._ BOSCH SÁNCHEZ, A., 1983, p. 113 i ss .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 4

294 arribaren a crear-la . La comarcal de la FPC estava situada a finals del 1938 a la Casa Prácticos, davant del moll, a Dénia . Utilitzaven en moltes ocasions el paper amb les capçaleres d'imprés del PC Ràdio Dénia, per tant estaven íntimament relacionats . En una assemblea de la comarcal celebrada a Ondara, designaren Mateo Mahiques Paris i Esteban Chornet Bisquert per a portar la direcció de la comissió comarcal, comunicant-ho immediatament a la FPC . S'organitzaren diferents actes de propaganda de la FPC durant la guerra civil com el del 22 de juliol del 1937 a Benitatxell, on parlaren José Fernandez i Casildo Najar . El 7 i el 8 d'agost del 1937, a Parcent i Benissa anaren Hidalgo i Casildo Nájar"5 . Segons F . Quilis, davant el confusionisme originat per l'abundància amb què sorgiren per tots els llocs cooperatives agrícoles, en moltes ocasions més d'una per localitat, com veurem ara tot seguit a Pedreguer, i els intents d'unitat protagonitzats per socilaistes i comunistes, i per la UGT i la CNT, en els comités d'enllaç, crearen un context favorable a la fusió de les cooperatives 296 . La FPC, en procurar integrar-se a la UGT, va consultar les diferents cooperatives locals, i així a Benissa al febrer del 1937 manifesten que quasi tots estaven d'acord a ingressar en la UGT, i a l'abril del 1938 la Cooperativa Campesina de Benissa passa a formar part de la Sociedad de Trabajadores de la Tierra, el mateix va fer Parcent . Els membres de la FPC de Teulada arribaren a un acord amb La Sociedad de Trabajadores de la Tierra- UGT d'aquest poble al març del 1938 . Elegiren una junta directiva conjunta on hi havia membres de la UGT i de la FPC . A Pedreguer també es va aconseguir un acord semblant ; vegem com es va portar el procés, puix va estar més complicat . En aquest poble abans de la guerra existia la Cooperativa Obrera Popular, que

294 .- AHRSGC . lligall 110.

295.- Nuestra Bandera d'Alacant, 16-7-1937 i 1-8-1937 .

296.- QUILIS TADRIZ, F., 1992, p. 134.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 5

s'havia creat a l'agost del 1935 . El seu nombre de socis va experimentar un ascens vertiginós després de començar el conflicte bèl .lic, com podem veure en les xifres següents : 1935-36 (gener), 67 socis ; 1936 (desembre), 288 socis ; 1937 (maig), 350 ; 1937 (desembre), 385 socis ; 1938 (gener), 360 socis29' . El total de terres que conreaven els socis d'aquesta cooperativa és difícil de conèixer, però tenim algunes dades significatives, com les d'abril del 1937, any en què demanden adobs per a les terres i els cultius següents : 400 fanecades de creïlles, 600 fanecades de blat, 1 .000 fanecades de ceps, 500 fanecades de tarongers, 200 fanecades de dacsa i 100 fanecades de llentilles . En total 2 .800 fanecades, de les quals quasi la meitat eren cultius d'exportació i la resta d'autoconsum . La cooperativa tenia una tenda instal .lada en una casa confiscada, sols podien adquirir els diferents productes que s'hi venien els socis de la cooperativa ; açò explica el gran nombre de membres per ser temps de molta escassesa de productes alimentaris i de consum . El seu vice-president en funcions de president era Jeremías Andrés, sent el signe polític de la cooperativa el social ista-ugetista i amb alguns afiliats del PC . No tots els seus afiliats eren treballadors agrícoles, uns 25 n'eren oficinistes, mestres i d'altres oficis . El sector procedent políticament a Pedreguer d'IR, per poder exercir el seu domini en el camp va crear en començar la guerra, al novembre del 1936, el Sindicato de Campesinos, que tenia al principi 250 socis i va arribar fins als 400 . Al maig del 1937 cultivaven 1 .475 fanecades de regadiu i 4 .362 de secà . Com podem observar, la quantitat de terra que cultivaven era superior a la de la Cooperativa Obrera Popular ; l'explicació ve donada pel fet d'estar inscrits en aquest sindicat la major part dels propietaris més acabalats i amb més terra de Pedreguer . Estava dirigida per IR, i segons alguns informes hi havia socis que "o bien eran caciques del pueblo o sus representantes y dominaban a los pequeños propietarios" .

297.- ARPE . Llibre del registre de socis de la Cooperativa Obrera Popular.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 6

El Sindicato de Campesinos passa a denominar-se Cooperativa Campesina, quan entren a formar part de la FPC el 2 de juny del 1937, tanmateix continuen utilitzant l'apel .latiu de Sindicato de Campesinos . Cal tenir en compte que anteriorment la Cooperativa Obrera Popular s'havia adherit a la FPC, ja que al març del 1937 diu :

"Esta cooperativa, al adherirse a esa Federación, presentó en esas oficinas un reglamento de la Sección

Campesina de esta misma Cooperativa, del qual tampoco hemos tenido la menor noticia" .

Des d'aquest moment tenim una certa confusió quant a la relació que poguera existir entre IR i el PC, tenint en compte que el divorci entre ambdós partits a Pedreguer era palés, i el PC sempre havia estat més pròxim a la UGT i la Cooperativa Obrera Popular que era la controlada per la UGT . Al març del 1937, el secretari de la Cooperativa Obrera Popular li va aclarir a la FPC :

"Referente a vuestra consideración de que todos somos unos, que el Sindicato de Campesinos y la

Cooperativa Obrera Popular, nada saben de la fusión en una sola organización . Nunca nos han consultado

sobre esta fusión, no es que seamos contrarios a la idea, bien adaptada, desde luego, a la realidad .

Pero si dicha fusión representa la anulación total de nuestros estatutos y de nuestra organización,

comprenderéis que no vamos a acceder para ingresar en una entidad de reciente creación" .

En un principi, no arribaren a fusionar-se per les fortes discrepàncies de tot tipus existents entre ambdues organitzacions camperoles, com assenyala un informe, del qual desconeixem la data, que suposem que seria emès per afiliats del PC de Pedreguer i el van remetre a la FPC, dient :

"La fusión entre la Cooperativa Obrera Popular y la Cooperativa Campesina es si no imposible, al menos

muy difícil porque para eso se requererfa que un elemento muy competente de la Federación se desplazara

aquí y estuviera los días necesarios hasta solucionar definitivamente la cuestión .

Por una parte la Cooperativa Obrera Popular, está dirigida casi toalmente por Jeremías Andrés

socialista y ayudado de otros socialistas y elementos del Partido Comunista. ( . . .) Su organización y

disciplina es casi perfecta, casi todos los que la integran han sido y son de izquierdas desde hace

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 7

muchos años . La Cooperativa Campesina está constituida en su mayor parte de afiliados reaccionarios.

Está dirigida por elementos de Izquierda Republicana disfrazados, pues han sido los caciques del pueblo

y tienen dominados a los pequeños propietarios y campesinos . Son completamente anti marxistas y piensan

que con la ayuda de la Federación Provincial de campesinos y las facilidades que por estos obtienen,

podrán fácilmente combatir a los marxistas, de ahí que saboteen la fusión hasta el extremo de hacerla

casi imposible porque ellos lo que no quieren de ninguna manera es estar en contacto con ningún

marxista por muy campesino que sea, o al menos si han de estar unidos con alguien, que sean ellos los

que lo dirijan todo .

Además se encuentran en aquel pueblo elementos fascistas reconocidos que están en continuo contacto con

los de Izquierda Republicana y con los dirigentes de la Sociedad de campesinos . Se espera que dentro

de unos días saldrán de la prisión fascistas también reconocidos que se sumarán a éstos sin ningún

género de duda, y se han envalentonado de tal manera que han llegado hasta el extremo que Roselló

(secretario de la Cooperativa Campesina) tuvo una pelea pública a bofetadas con un elemento comunista

que representa al Partido en la Comisión de Abastos. Con estos antecedentes y puestos en contacto con

los socialistas y comunistas se plantea la cuestión de desautorizar a la Cooperativa Campesina por la

Federación adhiriendo la Cooperativa Obrera Popular a la misma dentro de nuestras normas y bajo nuestra

dirección, y el comité ejecutivo estaría constituido a base de elementos socialistas y comunistas".

Tanmateix, al juny de 1937 es culmina el procés d'unió, com explicarem tot seguit . En primer lloc es va reunir la Cooperativa Obrera Popular en assemblea general extraordinària en el teatre proletari local del PC, amb l'assistència del delegat de la FPC d'Alacant . Jeremías Andrés va explicar els avantages de la fusió, si tot el poble era una Cooperativa . En la reunió que va fer el Sindicato de Campesinos, explicaren el gran interès que tenia la FPC de fusionar el Sindicato i la Cooperativa Obrera Popular, segons ells no s'havien negat a aquesta cooperació per conèixer els grans beneficis que podia reportar als camperols, encara que no oblidaven l'atropellament de què havien estat víctimes per part dels elements directius de la Cooperativa . Les dues entitats aprovaren la fusió imposant una sèrie de punts, i proposant als companys que havien d'exercir els càrrecs del nou comité executiu . La premsa es fa ressò de 1'unió de les dues cooperatives :

"Se crea en Pedreguer la Cooperativa Campesina. El teatro está abarrotado de campesinos, caras curtidas

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

368

por el sol, manos encallecidas de noble saludo ( . . .) .

En Pedreguer venían funcionando dos entidades populares de semejante razón y finalidad: La Cooperativa

obrera Popular y el Sindicato Campesino . El deseo noble del proletariado estudio un día la conveniencia

de unir el esfuerzo en una sola Cooperativa que contuviera distintas secciones . Con ello, aparte del

beneficio incalculable que prestaban a los fines perseguidos se limaban ciertas asperezas

inconvenientes de todo punto en la lucha contra el fascismo . Concertándose la fusión . Y de ella nació

la Cooperativa Campesina afecta a la Federación Provincial Campesina"`.

No tots els pobles acceptaren aquest procés d'unió . A l'abril del 1938, des de Gata, es dirigeixen a la FPC contestant a la circular que feia referència a 1'íngrés de la Sociedad de Campesinos en la Federació de la Terra UGT, comunicant que ells en junta general acordaren no ingressar, i deien "en caso que la Federación Provincial Campesina al tomar el acuerdo del ingreso en bloque en la Federación de la Tierra UGT desaparece como tal organización, esta Sociedad queda autonoma como funcionaba en anterioridad a su adhesión a esa entidad" . Les relacions sempre havien estat molt dolentes entre la Campesina i les sindicals de Gata, al gener del 1937 les dues sindicals UGT i CNT, decidiren que tots els que pertanyeren a la Federación Campesina, s'havia de donar de baixa de les sindicals . Suposem que finalment les desavinences se solucionarien, ja que les cooperatives de la Federación Campesina van fer juntament amb els Treballadors de la Terra una reunió comarcal a l'octubre del 1938 precisament a Gata, amb l'objectiu d'estudiar els problemes més importants en l'agricultura de la comarca . Hi assistiren delegacions de les Cooperativas Campesinas de Dénia, Pedreguer, Gata, Xaló, Calp, Benissa, Parcent, Orba, Teulada, Tàrbena i Benitatxell . I dels Treballadors de la Terra de : Dénia, Gata, Benissa i Parcent . Per la FPC i el Secretariat Provincial de Treballadors de la Terra, assistiren Guardiola i Cañizares . L'ordre del dia era el següent :

298.- Nuestra bandera d'Alacant, 18-7-1937.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

36 9

"1°-- Por qué las Federaciones habían tenido necesidad de convocar reunión.

24- Importancia de la producción de pasa en la presente temporada, precios que debería ponerse a la

pasa, situación del escaldado y la conveniencia o no de que las Cooperativas organizaran la

clasificación y preparación de la pasa para la exportación.

3°-- Tomar acuerdos sobre recogida almendras.

44- Cómo iban los preparativos sementera y los trabajos de unidad entre las cooperativas de ambas

Federaciones" .

El president de la taula era Calafat, dels Treballadors de la Terra de Dénia, i el secretari Roselló, de la Cooperativa campesina de Pedreguer . Hi van intervenir Cañizares i Guardiola per a informar com estaven treballant conjuntament per aconseguir la immediata unitat dels camperols . S'hi van exposar els problemes de la producció de pansa, que eren una collita escassa, per haver-se venut molt de raïm verd a Madrid, a l'exèrcit i a altres poblacions, la manca de braços per l'escaldat, i les pluges i la humitat continuada . Els de Pedreguer manifestaren que pràcticament no tenien pansa, per la pedregada de l'estiu i la humitat . Nomenaren una comissió pansera, encarregada de dirigir els treballs de la preparació i l'eixida de la pansa . Respecte a 1'almetla, es va acordar sol .licitar ajuda al Ministeri d'Agricultura per a la seva recollida i evitar el que havia succeït l'últim any, que va quedar molta collita per recollir . Autoritzaren les Cooperativas perquè l'aplegaren i mitjançant les Federacions, es lliurara al Servicio de Fomento de la Producción Agrícola del Ministerio de Agricultura".

A finals del 1938 tenim constància de la creació de la Unión provincial de cooperativas agrícolas de Alicante, fusionant-se les cooperatives i les col .lectivitats, com podem veure en l'article següent :

"Celebrada el día 4 y convocada por el Secretario de Trabajadores de la Tierra y la Federación

Provincial Campesina, fué creada la Unión Provincial de Cooperativas Agrícolas, que agrupará en su seno

299.- Nuestra Bandera d'Alacant, 5-10-1938 .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995 La Segona República a la Marina Alta (1931-1939). Teresa Ballester Artigues

37 0

las Cooperativa y Colectividades de las dos federaciones . Con este hecho se cierra un proceso de

trabajo por unir a las masas campesinas de la provincia.

No lo consideramos todo hecho. Es nuestra aspiración que en cada pueblo no haya más que una sola

cooperativa agrícola, dentro de la cual esté la colectividad o colectividades . Respondiendo a este

sentir, ya se han fusionado o están en trámite de fusión . . ." .

Entre els pobles de la Marina Alta que s'esmenten hi ha Dénia i Teulada`, tanmateix no tenim constància documental d'aquestes unions .

s°° .- Nuestra Bandera d'Alacant, 24-12-1938.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1995