Les Musiciens duLes Musiciens Marc Teresa iervo nna D Anna Dimecres 29dejunyales21h Dimecres Catedral deGirona DL GI 1005-2016 GI DL evin l ino , soprano , direcciómusical , mezzo-soprano con 1

Marc Minkowski cert PROGRAMA

Georg Melchior HOFFMANN (1685-1715) “Schlage doch, gewünschte Stunde” BWV 53 després de Johann-Sebastian Bach Òscar Bonany, contratenor

Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) Exsultate, Jubilate K.165

Giovanni Battista PERGOLESI (1710-1736) Stabat Mater

Durada: 75 minuts sense pausa

Les Musiciens du Louvre rep el suport financer del Département de l’Isère, la Région Auvergne Rhône-Alpes i el Ministeri de Cultura i Comunicació Francès (DRAC Rhône-Alpes). Músiques del segle de les llums… i de les ombres

Òscar Bonany, contratenor

El segle de les llums és un moment cabdal Georg Melchior Hoffmann (c.1685 – 1715) per a Europa en l’àmbit musical. És el és, en aquest programa, un bon representant segle del darrer barroc, de l’estil napolità de l’estil del darrer barroc, però també un que homogeneïtza els estils nacionals i del autor promptament desaparegut i víctima, naixement del classicisme vienès. És, també, segons com es miri, de les falses atribucions. el segle dels compositors malaguanyats i Bona part de les obres d’aquest compositor exalçats per la llegenda. I és, finalment, un prometedor, tenint en compte els llocs de segle ple de falses atribucions, algunes prestigi que ocupà al Collegium musicum intencionades i altres no. i la Neuekirche de Leipzig i a l’acollida de les seves òperes a través dels testimonis escrits, ha desaparegut i és gràcies a les falses atribucions a Johann Sebastian Bach que algunes d’elles perviuen. Schlage doch, gewünste Stunde (antigament al catàleg de Bach amb el número BWV 53) es conserva en una còpia autògrafa del Cantor de la Thomaskirche de Leipzig, fet que li ha permès arribar als nostres dies. Es tracta d’una cantata, presumiblement fúnebre, per a cordes i obligat de campanella, en forma d’ària da capo. Sobre un ritme de minuet, el text —d’autor desconegut— expressa el desig del creient per l’arribada de la mort i el retrobament amb el creador. A la secció de contrast, el creient insta als àngels per què obrin les portes del cel i li deixin veure Jesús. El destí de Giovanni Battista Pergolesi (1756 – 1791) (1710 – 1736) és un dels més singulars de la és, sens dubte, el paradigma de l’autor amb història de la música occidental. Esdevingué llegenda. La seva, negra, el situa jacent prop una figura mítica ben poc després de la seva de la mort escrivint el seu rèquiem. Alguns mort, sobretot per l’acció dels seus primers autors volgueren que aquesta també fos la biògrafs, entre els quals cal comptar Charles llegenda negra de Pergolesi, per acostar de Brosses, que l’exalçava com el millor dos compositors morts prematurament als compositor d’òpera del seu temps i autor extrems del segle de les llums i congraciats d’una obra miraculosa, cimera inigualable amb la divinitat per la via de la música. L’obra de la música religiosa: l’Stabat mater. La que aquí es presenta, Exultate, jubilate influència del jove compositor napolità (que K. 165/168a, però, ben lluny encara del morí amb tan sols 26 anys) fou tanta que les fatídic desenllaç del seu autor, és un motet publicacions d’obres seves es multiplicaven de joventut datat de 1773. L’estil d’aquest arreu. Tant és així que, de les 320 obres motet-cantata és típic de l’escriptura que s’havia suposat que havia composat emprada per Mozart per posar en relleu les en la seva curta vida, només 36 es poden capacitats vocals dels castrats, amb grans considerar, en l’actualitat, veritablement salts de tessitura i passatges d’agilitat, en sortides de la seva ploma. A part d’aquesta aquest cas Venanzio Rauzzini, qui també dada, el cert és, però, que el seu Stabat creà el rol de Cecilio a Lucio Silla el 1772. mater assolí una popularitat tan gran que se’n feren múltiples versions, des de la versió del salm 51 Tilge, Höchster, meine Sünden BWV 1083 que Johann Sebastian Bach va fer sobre la música, arranjada, de Pergolesi, fins a les múltiples traduccions del text o arranjaments per a diversos efectius vocals i instrumentals, passant per la infinitat de còpies manuscrites trobades arreu, en capelles catedralícies com la de Girona. LES MUSICIENS DU LOUVRE

Fundada el 1982 per Marc Minkowski, la París; Lucio Silla de Mozart al Mozartwoche, formació ofereix una reinterpretació del Festival d’Estiu de Salzburg i Festival de Bre- repertori líric i simfònic, des del Barroc men, al qual és convidada habitual des del fins a l’època moderna, amb instruments 1995, i Le Nozze di Figaro al Theater an der d’època. Establerta des del 1996 a la Wien i l’ Òpera de Versalles. població francesa d’Isère, destaquen les seves interpretacions d’obres de Händel, Aquesta temporada 2015-16 ha interpretat Purcell, Rameau, Haydn i Mozart, de la Missa Platée de Rameau a l’Opéra Garnier de París, en Do menor, Missa en Si menor i Passió Le Nozze di Figaro de Mozart a Versalles, segons sant Joan de Bach o la integral de dues gires europees amb Mozart’s Will i les simfonies de Schubert, tant en directe Händel/Telemann amb Anne-Sofie von Otter com en estudi. També ha aconseguit un gran i una altra gira, per l’Àsia, amb la Simfonia reconeixement en la música francesa del Imaginària de Rameau. segle xix: Berlioz, Bizet i Massenet. Darrerament ha enregistrat les Simfonies Entre els seus darrers èxits, cal destacar de Londres de Haydn (Naïve, 2010) i les Alceste a l’Opéra Garnier de París, Orfeo de Schubert (2012), L’holandès errant de ed Euridice de Gluck a Salzburg i MC2: Wagner i El vaixell fantasma de Dietsch ; una gala Mozart pels trenta anys (2013). de la formació; Les contes d’Hoffmann d’Offenbach a la Salle Pleyel de París; L’holandès errant de Wagner a l’Òpera de Versalles, MC2: Grenoble, Konzerthaus de Viena, Palau de la Música Catalana i Theater an der Wien; Platée de Rameau a l’Òpera de

Marc Minkowski

Nascut a París el 1962, quan tenia 19 durant la temporada 2014-2015. Actualment anys va fundar Les Musiciens du Louvre, està treballant al Festival de Drottningholm formació que ha tingut un paper molt actiu Slottsteater de Suècia en la trilogia Mozart- en la renovació de la manera d’interpretar Da Ponte, que va iniciar l’estiu de 2015 la música barroca. Minkowski és un director amb una magnífica interpretació deLe convidat habitualment a París, on ha dirigit Nozze di Figaro. Minkowski també és molt nombroses produccions a l’Òpera Nacional reclamat en el terreny concertístic i ha dirigit (Platée, Idomeneo, Die Zauberflöte, , orquestres com la Simfònica de la BBC, la , Iphigénie en Tauride, Mireille Filharmònica de Berlín i la Filharmònica de i Alceste), al Théâtre du Châtelet (La belle Viena, l’Orquestra Mozarteum de Salzburg, la Hélène, i Die Feen) i a l’Opéra Mahler Chamber Orchestra, l’Orquestra de Comique (La dame blanche, Pelléas et Cleveland i l’Orquestra del Teatre Mariinski, Mélisande i Die Fledermaus). amb qui també també ha dirigit obres dels segles xix i xx. Ha dirigit òpera al Festival de Salzburg (Die Entführung aus dem Serail, Mitridate, Così fan Com a director artístic de la Setmana Mozart tutte, Lucio Silla), Brussel·les (Les huguenots des del 2013, hi ha convidat Bartabas i i Il trovatore), Zuric, Venècia, Moscou (Pelléas l’Acadèmia Eqüestre de Versalles per actuar et Mélisande), Berlín, Amsterdam, Viena en la producció de Davide penitente de (Hamlet i Der fliegende Holländer al Theater Mozart (2015) al Felsenreitschule. El 2011 va an der Wien, i a l’Òpera Estatal) i a fundar el Festival Ré Majeure a l’illa de Re, a Ais de Provença (L’incoronazione di Poppea, la costa atlàntica francesa. Ha estat nomenat Le Nozze di Figaro, Idomeneo, Don Giovanni mànager general de l’Òpera Nacional de i Il turco in Italia). Va debutar a la Royal Bordeus, càrrec que assumirà el setembre Opera House i al Teatro Alla Scala de Milà de 2016. Anna DEVIN

Reconeguda com una de les joves sopranos Simfònica de Houston i Orquestra de més brillants de l’actualitat per la seva Minnesota amb Messiah i Orquestra Simfònica versatilitat i forta presència escènica, Anna de Charlotte amb Ein Deutsches Requiem Devin ha forjat una carrera internacional des de Brahms. Altres papers recents han estat que es va graduar en el programa de Jette Marie (La fille de Regiment) a la Royal Opera Parker de Joves Artistes de la Royal Opera House; Clotilde (Faramondo) sota la direcció de House el 2012. Durant la temporada 2015/16, Lawrence Cummings al Festival Haendel amb Anna va tenir gran èxit pel seu paper de Göttingen, i Gretel (Hänsel und Gretel) a l’Òpera “Susanna” a Le Nozze di Figaro, i The Reviews de Garsington sota la direcció de Martin André. Hub la va descriure com “la indiscutible estrella de l’espectacle”. Intèrpret habitual de concerts, el repertori de Devin abasta obres sacres i seculars, i ha Els compromisos més destacats de la actuat als Proms de la BBC amb l’Orquestra temporada 2016/17 inclouen Scottish Opera Hallé sota la direcció de Sir Mark Elder, al (Susanna, Le Nozze di Figaro); The English Festival Haendel de Londres, Festival de Early Concert i Wigmore Hall (Don Quixote); Music de Brighton, Festival de Belfast i també Orquestra de l’Ulster (Messiah); Festival Handel amb la RTÉ National Symphony Orchestra i de Karlsruhe (Semele) i Festival de Aldeburgh l’Orquesta de l’Ulster. Devin ha treballat amb (Britten, A Midsummer Night’s Dream). altres directors com Sir Antonio Pappano, Yannick Nézet-Séguin, William Christie, Sir Durant la temporada 2015/16 va actuar a Colin Davis i Sir Andrew Davis. Glyndebourne (Michal, Saul); Festival Bach de Lausanne (Messiah); amb la Simfònica de Alumna de la Royal Irish Academy of Music, Seattle (Messiah); Ópera Nacional de Gal·les Guildhall School, Britten-Pears YAP i National (Susanna, Le Nozze di Figaro); Mozartwoche Opera Studio, Anna Devin ha obtingut diversos a Salzburgo (Galatea, Acis and Galatea); guardons com les beques Maggie Teyte i Lobgesang de Haydn amb l’Orquestra Miriam Licette, Premi Internacional de Cant Filharmònica de Viena i el seu debut a La Scala Stuart Burrows, Premi de Cant en als Premis de Milán (L’enfant et les sortilèges). Gerald Moore i el Premi del Públic al Concurs London Haendel. Devin és artista associada de Les seves actuacions als Estats Units inclouen la Classical Opera amb la que enregistra i actua Oberto (Alcina) al Carnegie Hall; Orquestra de forma regular. Teresa Iervolino

Nascuda a Bracciano (Roma), Teresa Iervolino Maometto II i Rosina a Il Barbiere Di Siviglia al va mostrar des de ben petita el seu interès Teatro dell’Opera de Roma; Giovanna D’Arco de per la música, i als 8 anys començà a estudiar Rossini amb l’Orquestra Filharmònica de Tokyo piano. El 2007 va ser admesa al Conservatori i Pulcinella d’Stravinsky a la inauguració de la de Cimarosa, a Avellino, i el 2011 va obtenir Temporada Simfònica del Teatre San Carlo de el títol i va continuar els estudis amb classes Nàpols. magistrals sota el mestratge de Marco Berti, Domenico Colajanni, Alfonso Antoniozzi, Alguns dels destacats directors amb qui ha Daniela Barcellona, Bernadette Manca Di treballat són: Roberto Abbado, Alberto Zedda, Nissa, Bruno Nicoli i Stefano Giannini. Jean-Christophe Spinosi, Stefano Montanari, Ivor Bolton i Marc Minkowski. Amb qui, El 2008 va començar a actuar a concerts juntament amb Les Musiciens du Louvre va líric-simfònics a Campania (Italia) i el 2010 va interpretar del 2015, l’Stabat Mater de Pergolesi guanyar el tercer premi al concurs internacional al Festival Ré Majeure. d’òpera “Città di Ravello”. El 2012 guanya el primer premi al Concurs Internacional d’Òpera Entre els seus compromisos hi ha Salicedoro i el Concurs Internacional “Maria l’enregistrament de Partenope de Haendel Caniglia” el 2012, i va guanyar el As.Li.Co. 2013 amb Warner Classics / Erato dirigida per pel paper de Tancredi i el Primer Premi als Riccardo Minasi, en el paper de Rosmira; International Etta Limits. una representació en el paper de Cornelia a Giulio Cesare a Toulon, dirigida per Rinaldo Iervolino va fer el seu debut al Teatre Filharmònic Alessandrini; Holofernes a Juditha Triumphans, de Verona el maig del 2012 amb Pulcinella a Venècia, sota la direcció d’Alessandro De d’Stravinky. Després va ser Maddalena al Marchi; i també Lucia a La Gazza Ladra dins Rigoletto, a Chieti; Isabella a L’Italiana in Algeri, el Festival d’Ópera Rossini dirigida per M° a Como i Ravenna; Miss Bagott a Il Piccolo Renzetti. Spazzacamino al Teatro Regio, de Torí; Fidalma al Il Matrimonio Segreto dins el Festival Spoleto; Properament té previst interpretar el paper de Maffio Orsini aLucrezia Borgia, a Pàdua; el Rosina a Il Barbiere Di Siviglia a Roma i Dresden; paper principal de Tancredo a Como, Brescia Maffio Orsini aLucrezia Borgia a Bilbao i Munic, i Pàdua; Clarice a La Pietra Del Paragone, i el paper d’Angelina a La Cenerentola a l’Ópera al Théâtre du Châtelet de París; Calbo a de París i Palerm. ELS músics de l’stabat mater

Violins 1 Violes Oboès Thibault Noally David Glidden Jasu Moisio Alexandrine Caravassilis Nadine Davin Guillaume Cuiller Geneviève Staley-Bois Laurent Lagresle Violoncels Trompes Frédéric Baldassare Takenori Nemoto Violins 2 Vérène Westphal Alessandro Denabian Nicolas Mazzoleni Aude Vanackère Mario Konaka Alexandra Delcroix Vulcan Contrabaix Claire Sottovia Clotilde Guyon Georg Melchior HOFFMANN Georg Melchior HOFFMANN (1685-1715) (1685-1715) “Schlage doch, gewünschte Stunde” “Schlage doch, gewünschte Stunde” BWV 53 d’après Johann-Sebastian Bach BWV 53 d’après Johann-Sebastian Bach

1. Arie 1. Aria Schlage doch, gewünschte Stunde, Sona, l’hora desitjada! Brich doch an, du schöner Tag! Despunta, formós dia! Kommt, ihr Engel, auf mich zu. Acosteu-vos, àngels! Öffnet mir die Himmelsauen, Obriu-me tots els prats del Cel, Meinen Jesum bald zu schauen Que la meva ànima contempli Jesús In vergnügter Seelen ruh. Amb una plaent calma. Ich begehr von Herzens Grunde Un profund desig, des del fons del meu cor Nur den letzten Zeigerschlag! I fins el darrer batec.

Wolfgang Amadeus MOZART Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) (1756-1791) Exsultate, Jubilate K.165 Exsultate, Jubilate K.165

Exsultate, iubilate, Alegreu-vos-en, ressoneu amb joia, O vos animae beatae, oh vosaltres, ànimes benaurades, Exsultate, iubilate, Alegreu-vos-en, ressoneu amb joia, dulcia cantica canendo, entonant càntics dolços. cantui vestro respondendo, Responent als vostres càntics, psallant aethera cum me. deixeu que el cel canti amb mi.

Fulget amica dies, L’agradable dia resplendeix, iam fugere et nubila et procellae; els núvols i les tempestes ja han escampat; exortus est iustis inexspectata quies. una quietud inesperada ha brollat per als Undique obscura regnabat nox; justos. surgite tandem laeti, qui timuistis adhuc, La nit tenebrosa regnava arreu; et iucundi aurorae fortunatae alceu-vos, feliços a la fi, els qui havíeu tingut frondes dextera plena et lilia date por fins ara, i joiosos, a l’aurora afortunada, oferiu-li garlandes i lliris a mans plenes.

Tu virginum corona, Vós, oh pinacle de les verges, tu nobis pacem dona, doneu-nos la pau, tu consolare affectus, alleugeu-nos l’angoixa unde suspirat cor. que ens fa sospirar els cors.

Alleluia Al·leluia Giovanni Battista PERGOLESI Giovanni Battista PERGOLESI (1710-1736) (1710-1736) Stabat Mater Stabat Mater

Stabat Mater dolorosa Prop de la creu, amb dolor, Juxta crucem lacrimosa, estava plorant la Mare, Dum pendebat filius. mentre hi veia el seu Fill clavat.

Cujus animam gementem, La seva ànima gement, Contristatam ac dolentem, entristida i adolorida, Pertransivit gladius. era traspassada pel glavi.

O quam tristis et afflicta Oh, que trista i afligida Fuit illa benedicta estava, la Mare beneïda Mater Unigeniti del Fill Unigènit!

Quae moerebat et dolebat, Com s’entristia i patia, Et tremebat, cum videbat la Mare pietosa, mentre veia Nati poenas inclyti. els sofriments del seu Fill.

Quis est homo, qui non fleret, Quin home no ploraria, Christi Matrem si videret si veiés la Mare de Crist In tanto supplicio? en un suplici tan gran? Quis non posset contristari, Qui no es posaria trist Piam Matrem contemplari en contemplar la Mare de Crist Dolentem cum filio? sofrint amb el seu Fill? Pro peccatis suae gentis Pels pecats del seu poble, Vidit Jesum in tormentis, veié Jesús en els turments Et flagellis subditum. i sotmès als assots.

Vidit suum dulcem natum Va veure el seu dolç Fillet, Morientem desolatum, que moria, desolat, Dum emisit spiritum. mentre lliurava l’esperit.

Eja, Mater, fons amoris, Oh Mare, font d’amor, Me sentire vim doloris que jo senti la força del dolor; Fac, ut tecum lugeam. feu-me plorar amb Vós.

Fac ut ardeat cor meum Feu que el meu cor s’enardeixi In amando Christum Deum, en l’amor de Crist Déu Ut sibi complaceam. per ésser-li agradable.

Sancta Mater, istud agas, Concediu-me, Mare Santa, Crucifixi fige plagas, de gravar les llagues del Crucificat Cordi meo valide. fortament al meu cor. Tui nati vulnerati, Del vostre Fill tot ferit, Tam dignati pro me pati, que tant es dignà de patir per mi, poenas mecum divide. compartiu amb mi els sofriments. Fac me vere tecum flere, Feu que plori verament amb Vós, Crucifixo condolere, compadint el Crucificat, Donec ego vixero. tots els dies de la meva vida. Iuxta crucem tecum stare, Desitjo restar vora la creu Te libenter sociare, i amb Vós compartir In planctu desidero. les penes. Virgo virginum praeclara, Oh Verge, admirable entre les verges, Mihi iam non sis amara, no sigueu amb mi tan severa, fac me tecum plangere. deixeu-me plorar amb Vós.

Fac, ut portem Christi mortem, Feu-me portar la mort de Crist, Passionis fac consortem, feu-me compartir la seva passió Et plagas recolere. i meditar els seus sofriments. Fac me plagis vulnerari, Féu que les llagues em colpeixin, Cruce hac inebriari, que la creu m’embriagui, Ob amorem filii. per l’amor del Fill.

Inflammatus et accensus, Enardit i arravatat, Per te, virgo, sim defensus, que sigui defensat per Vós, Verge, In die judicii. al jorn del judici. Fac me cruce custodiri, Féu que sigui protegit per la creu, Morte Christi praemuniri, enfortit per la mort de Crist Confoveri gratia. i confortat per la gràcia.

Quando corpus morietur, Quan el cos es morirà, Fac ut animae denetur féu que sigui donada a la meva ànima Paradisi gloria. la glòria del paradís.

Amen. Que així sigui! Recomanacions / Pere Andreu Jariod

The Ultimate Stabat Mater Bach: Site Missa en si Menor www.stabatmater.info Joanne Lunn Web de Les Musiciens du Louvre Blandine Staskiewicz www.mdlg.net Nathalie Stutzmann Terry Wey Web sobre Marc Minkowski Colin Balzer (solistes vocals) www.mdlg.net/marc- Les Musiciens du Louvre minkowski Mark Minkowski (director) CD NAÏVE (2009) Pàgina de Facebook de Les Musiciens du Louvre Mozart: www.facebook.com/LesMu- Simfonies 40 i 41 siciensduLouvre Les Musiciens du Louvre Mark Minkowski (director) CD ARCHIV (2006)

Gràcies per les fotografies: Marc Minkowski: Marco Borggreve Les Musiciens du Louvre: Anthony Cottarel Anna Devin: Victoria Cadisch Teresa Iervolino: Victor Santiano Sabies que...? / Pere Andreu Jariod, divulgador

... uns sis-cents compositors han posat música al text de l’Stabat va viure trenta-cinc anys, deu mesos i nou dies, això vol dir que Mater? gairebé una tercera part va ser de viatge. A Itàlia, on va escriure i Així ho assegura The Ultimate Stabat Mater Site, un lloc d’Internet estrenar l’Exultate Jubilate, hi va anar tres vegades. que recopila informació sobre aquest gènere. En aquest web po- dem trobar informació sobre compositors que han escrit Stabat ... el músic de Salzburg va escriure originàriament per a la veu de Maters, així com la traducció del text llatí a 25 idiomes diferents. castrat, algunes àries que ara canten sopranos? A més, tenen catalogats al voltant de 250 enregistraments, que Encara que en el temps de Mozart, els castrats ja no tenien la van del 1480 —data del que va compondre Josquin Desprez— fins importància que en èpoques anteriors, el compositor austríac va al més recent, escrit el 2013 pel compositor iraquià Hawar Tawfiq. compondre diverses àries d’òpera i de concert, i també música per a l’església pensant en aquest tipus de veu. És el cas de l’Exultate ... Johann Sebastian Bach va fer una adaptació de l’Stabat Mater Jubilate, que va escriure expressament per al cantant Venanzio de Pergolesi? Rauzzini, que havia estrenat poc abans l’òpera Lucio Silla. Va ser a Leipzig, cap al final de la seva vida. El compositor ale- many va encaixar el text alemany del Salm 51 Compadeix-te de ... mitja dotzena de cantates religioses atribuïdes a Bach no són mi, Déu meu, en l’obra de Pergolesi, i en va enriquir la part ins- seves? trumental. Així va néixer Tilge, Höchster, meine Sünden (Esborra, Concretament les números 15, 53, 141, 142, 160 i 189. Ori- Altíssim les meves culpes), catalogada com a BWV 1083, dins del ginàriament es va pensar que havien estat escrites per Johann catàleg d’obres de Bach. Sebastian Bach, però investigacions posteriors han demostrat que podrien haver estat escrites per altres músics del seu temps com ... Mozart es va passar més de 10 anys de la seva vida viatjant? Georg Philipp Telemann, Johann Kuhnau o Melchior Hoffmann, Concretament van ser deu anys, dos mesos i vuit dies. Aquest és autor de la cantata de funeral que sentim avui, formada per una el càlcul que va fer-ne el musicòleg Joseph Heinz Eibl (Mozart. única ària. Chronik cines Lebens). Fins al 1777 van ser viatges organitzats pel seu pare, Leopold, i tenien tant caràcter instructiu, com de presentació per a obtenir algun benefici. Si sabem que Wolfgang Propers concerts

con2 cert con3 cert

ARS NOVA DE BARCELONA MAHAN ESFAHANI

Dissabte 2 de juliol. 21 h Diumenge 3 de juliol. 21 h Claustre del Monestir de Sant Daniel Claustre de la catedral (accés plaça Apòstols) Preu: 10 € Preu: 12 €