estrena “Correspondències” i “Bàlsam”

Dues propostes que formen part de les cinc guanyadores de la primera crida que el canal 33 va convocar per trobar projectes innovadors com a finestra per als creadors joves.

“Correspondències”, dijous 28 de maig, a les 22.35 “Bàlsam”, divendres 29 de maig, a les 22.10 La crida del canal 33

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha organitzat dues convocatòries de projectes audiovisuals innovadors, promogudes pel canal 33, totes dues amb molt bona acollida per part dels participants. Aquestes iniciatives, en línia amb el caràcter del 33 i atenent a l’evolució de la cultura audiovisual, tenen l’objectiu de trobar nous talents i formats innovadors per complementar i impulsar els continguts del canal, dedicat a la descoberta, el coneixement, la innovació, el debat d’idees i la projecció de la cultura.

D’aquestes crides, n’han sortit escollits deu projectes serialitzables en total, cinc en cada edició, tots de caràcter i contingut cultural.

Ara, el 33 n’estrena dos de nous, es tracta de “Bàlsam”, una proposta que visibililtza la diversitat cultural a través de la música, i de “Correspondències”, un diàleg audiovisual que explica què vol dir ser dones creadores. Tots dos formen part dels guanyadors de la primera crida del 33.

Tot i que només s’han fet dues convocatòries, el format de la crida de projectes ha anat evolucionant i ja hi ha prevista una tercera edició, que es convocarà aviat. A banda, aquest estiu, hi ha programada l’estrena de “Per què volen els avions”, a TV3, un projecte amb un vessant social i d’integració molt important, que també va ser guanyador de la primera crida. .cat/33 CORRESPONDÈNCIES

“Correspondències” és una sèrie documental de sis capítols en què diferents dones reflexionen a través de videocartes sobre què vol dir ser dona.

Cada episodi consisteix en un diàleg audiovisual entre dues dones del món cultural, amb un to íntim i personal, sobre temes universals i d’interès general com la identitat, la carrera professional, la maternitat, el desig, els estereotips, la feminitat o la família.

Amb un caràcter diferent i únic, cada capítol s’ha creat a partir de materials audiovisuals personals, facilitats per cada protago- nista, i en els quals s’han usat múltiples formats, des de super8 a imatges enregistrades amb mòbil.

Tots els programes acaben amb un manifest feminista amb què d’una banda es ret homenatge a la cineasta Agnès Varda, autora d’un curtmetratge que el 1975 ja reflexionava sobre el fet de ser dona i, una qüestió que continua molt vigent; i de l’altra s’agraeix a diversos col·lectius feministes que lluiten pels drets de les dones.

És una producció de TV3 amb la col·laboració de Goroka.

Productora: Marta Vilanova | Productor executiu: Guille Cascante | Direcció de producció Goroka: Gemma Felius | Direcció executiva TV3: Miquel Garcia Producció executiva TV3: Muntsa Tarrés | Directora: Laura Tremoleda | Guió: Anna Llarch | Direcció de fotografia: Agnès Piqué Corbera | Muntatge: Nahuel Rebollar, Joel Rojas | Disseny de so: CanSons “Txell Bonet i Victoria Szpunberg” “Laia Abril i Bieke Depoorter” “Luna Miguel i María Sánchez”

Txell Bonet és periodista, poeta i activista cultural. El seu Laia Abril és fotògrafa i artista visual internacional que ha Aquest capítol desvela les correspondències entre l’es- company és el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. tractat temes controvertits com ara la identitat de gènere, criptora, editora i periodista Luna Miguel i la veterinària Va triar cartejar-se amb Victoria Spzunberg, dramaturga, els trastorns alimentaris o l’avortament. A la primera corre- de camp i escriptora María Sánchez. En la primera cor- autora teatral i íntima amiga seva. A la primera corre- spondència, reflexionen sobre què converteix una casa en respondència, es parla de la nostàlgia; en la segona, de spondència reflexionen sobre la seva infantesa, a la sego- una llar, a la segona, sobre la seva feina, en què les dues si hi ha una manera d’escriure femenina, de dona, i en la na, sobre la identitat. es dediquen a capturar la vida dels altres. tercera, dels viatges.

“Miriam Hatibi i Hajar Brown” “Íngrid Guardiola i Marta Segarra” “Carla Simón i Dominga Sotomayor”

L’escriptora, activista musulmana i feminista Miriam Hatibi Íngrid Guardiola és realitzadora, investigadora i assagista. Carla Simón és cineasta, ha dirigit “Estiu 93”, una òpera ha escollit cartejar-se amb l’actriu feminista, musulmana i Ha escollit Marta Segarra per a la relació epistolar. Segarra prima molt premiada. Va escollir cartejar-se amb la directora influencer Hajar Brown. A la primera correspondència, Habiti és catedràtica d’estudis de gènere i de literatura francesa a de cinema xilena Dominga Sotomayor. La primera corre- i Brown reflexionen sobre la identitat, i a la segona, sobre el la Universitat de . A la primera carta, reflexionen spondència que s’intercanvien parla de la mort de l’àvia, i la fet que a les dones se’ls demana més que als homes. sobre els cossos porosos, les ferides i les cicatrius, a la segona, de la maternitat, una qüestió sobre la qual tant una segona, sobre el mite d’Eco i Narcís i de l’amor romàntic. com l’altra han reflexionat. BÀLSAM

“Bàlsam” és un documental musical compost de sis episodis que exploren les músiques vives a peu de carrer. Moltes persones, catalanes o d’altres procedències, que han viatjat arreu del món han arribat a Catalunya acompanyades d’instruments, músiques i tradicions d’aquí i d’allà, que es fusionen per donar riquesa al teixit cultural. Música improvisada, que sorgeix quan es troben uns quants amics al menjador d’una casa; música de les andanes dels metros, dels carrers o de festes de barri. En definitiva, música que sorgeix d’una necessitat d’expressió, d’identitat o de reconeixement, i que fa viatjar a altres racons del món.

Cada capítol presenta una comunitat musical diferent, a partir de la quotidianitat de dues persones que en formen part. A través de la seva veu l’espectador coneix històries i lluites personals, així com la realitat social en què viuen. Es tracten temes d’un alt nivell de sensibilitat com ara la identitat, l’exili, els estigmes, els anhels de futur o els obstacles del dia a dia.

És una producció de TV3 amb la col·laboració de Batuta Audiovisual.

Direcció i idea original: Marta Ferrer | Producció executiva Batuta Audiovisual: María Nova López | Producció executiva TV3: Cristian Trepat i Mario Daza | Realització: Montse Bover | Direcció de producció: Lucía Andújar | Cap de producció: Francina Verdés | Recerca i desenvolupament de continguts: Marta Ferrer, Montse Bover i Lucía Andújar | Guió: Marta Ferrer, Cira Valiño i Montse Bover | Assessorament de guió: Pau Ortiz | Muntatge: Ares Botanch, Carlos Cova i Maria Calle “Fandangos de navegants” “El somni d’Orfeu” “Cante per entranyes”

Aquest episodi dona a conèixer la comunitat fandanguera Els protagonistes d’aquest capítol són dos membres de Aquest episodi presenta Flamenco Metropolitan, un grup de de Barcelona, que es reuneix per tocar “spon jarocho”, una l’orquestra Orpheus XXI, formada per refugiats i immigrants, flamenc creat a Barcelona i format per quatre noies que van música tradicional de Veracruz (Mèxic). Ho fa a través de la que han aconseguit trobar la calma i la felicitat a través de començar tocant al metro. Es van trobar a Barcelona, i com Lupe, que no se separa mai de la seva “jarana”, i del Panxi- la música, després d’un recorregut traumàtic marcat per la diu la Vanesa, una de les components, “som quatre noies to, que ha impulsat l’ús del violí en la música popular. guerra de Síria. Ara, la comparteixen amb les persones que tocant flamenc... hi ha algun problema?” més la necessiten.

“Gòspel per sanar l’esperit” “Jo, poeta, rapera. Jo, quimera, fera” “Melodies de l’Est”

Aquest capítol presenta la Dora, una dona lampista a qui Aquest capítol el protagonitza Marta B, una jove lleidatana Aquest capítol mostra una branca de la música balcànica les cançons de gòspel l’acompanyen diàriament a la feina, que parla de ser dona i feminista en el context del hip-hop, de la mà dels moldaus Anatol, acordionista, i Nicu, violinista. i l’Abby, cantant i estudiant d’infermeria, que somia a curar i en Waqar, membre de La Llama, un col·lectiu de rap pels Tots dos van estudiar al conservatori de música a Moldàvia la gent amb el cant. Les dues canten gòspel a l’estil del seu drets humans, format al barri del Raval. El rap els permet i van venir a Catalunya fa més d’una dècada fent camins país d’origen, Nigèria, el diumenge a les esglésies evan- expressar-se i reivindicar els seus drets. diferents. Es van conèixer aquí a Catalunya, i la passió per gèliques. la música del seu país els ha unit.