Resum Del Projecte De Condicionament I Millora De La

Resum Projecte TR‐09414

ÍNDEX

1. MEMÒRIA

2. PLÀNOLS

3. RESUM DEL PRESSUPOST

Projecte de condicionament i millora de la xarxa de distribució del Reg del Moli de Pals. TM de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-Sator, Ullastret i Serra de Daró (Baix Empordà). Clau: TR-09414

MEMÒRIA

Memòria

5.3 ACTUACIÓ ZONA 4. ZONA MONTELLÀ...... 23 ÍNDEX 5.4 ACTUACIÓ ZONA 5. ESTANY GRAN ...... 23 1. ANTECEDENTS ...... 3 5.5 ACTUACIÓ ZONA 6. SÈQUIA LA GILDA...... 24 5.6 ACTUACIÓ ZONA 7. SÈQUIA DE GUALTA ...... 24 2. SITUACIÓ ACTUAL ...... 3 5.7 CANONADES ...... 25 3. OBJECTE DEL PROJECTE...... 4 5.7.1 Actuació Zona Conjunta 1, 2, 8 i 9...... 26 5.7.2 Actuació Zona 3. Reg de l’Estany ...... 26 3.1 ACTUACIÓ ZONA CONJUNTA 1, 2, 8 I 9 ...... 7 3.1.1 Situació actual...... 7 5.7.3 Actuació Zona 4. Zona Montellà ...... 27 5.7.4 Actuació Zona 5. Estany Gran...... 27 3.1.2 Objecte de l’actuació ...... 8 5.7.5 Actuació Zona 6. Sèquia La Gilda ...... 27 3.2 ACTUACIÓ ZONA 3.REG DE L’ESTANY...... 8 5.7.6 Actuació Zona 7. Sèquia de Gualta...... 27 3.2.1 Situació actual...... 8 3.2.2 Objecte de l’actuació ...... 9 5.8 MOVIMENTS DE TERRES I SECCIONS TIPUS ...... 28 5.8.1 Generalitats ...... 28 3.3 ACTUACIÓ ZONA 4. ZONA MONTELLÀ...... 9 5.8.2 Punts singulars ...... 29 3.3.1 Situació actual...... 9 5.9 HIDRANTS I PRESES PARCEL∙LA RIE S...... 29 3.3.2 Objecte de l’actuació ...... 10 5.9.1 Actuació Zona Conjunta 1, 2, 8 i 9...... 30 3.4 ACTUACIÓ ZONA 5. ESTANY GRAN ...... 10 5.9.2 Actuació Zona 3. Reg de l’Estany ...... 30 3.4.1 Situació actual...... 10 5.9.3 Actuació Zona 4. Zona Montellà ...... 31 3.4.2 Objecte de l’actuació ...... 10 5.9.4 Actuació Zona 5. Estany Gran...... 31 3.5 ACTUACIÓ ZONA 6. SÈQUIA LA GILDA...... 11 5.9.5 Actuació Zona 6. Sèquia La Gilda ...... 31 3.5.1 Situació actual...... 11 5.9.6 Actuació Zona 7. Sèquia de Gualta...... 31 3.5.2 Objecte de l’actuació ...... 11 5.10 VENTOSES I TUBS D’AIREACIÓ ...... 32 3.6 ACTUACIÓ ZONA 7. SÈQUIA DE GUALTA ...... 11 5.11 DESGUASSOS...... 32 3.6.1 Situació actual...... 11 3.6.2 Objecte de l’actuació ...... 12 5.12 SECCIONAMENTS...... 32 5.13 ALTRES ELEMENTS ...... 32 4. CRITERIS DE DISSENY ...... 12 6. DADES BÀSIQUES DEL PROJECTE ...... 33 4.1 DISTRIBUCIÓ D’HIDRANTS I PRESES PARCEL∙LÀRIES ...... 12 OPOGRAFIA I REPLANTEIG 4.2 PARÀMETRES BÀSICS I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES ...... 13 6.1 T ...... 33 4.2.1 Zona 1 (reg per degoteig)...... 13 6.2 GEOLOGI A I GEOTÈCNIA...... 33 4.2.2 Resta de zones (reg a tesa)...... 13 6.3 SUPERFÍCIE REGABLE ...... 33 4.3 ALTRES CONDICIONANTS DE CRITERI TÈCNIC ...... 13 6.4 DADES CO NCES SIO NA LS ...... 33 4.3.1 Obra captació ...... 13 7. ESTUDI AGRONÒMIC ...... 33 4.3.2 Arqueta unió Fase 1 Fase 2 ...... 13 4.3.3 Canonada principal...... 13 8. CÀLCULS HIDRAULICS DE LES XARXES DE REG ...... 34 4.3.4 Xarxa de reg...... 14 8.1 INTRODUCCIÓ...... 34 5. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES...... 14 8.2 XARXES DE REG QUE S’ALIMENTEN D’UN BOMBAMENT CENTRALITZAT ...... 34 8.2.1 Xarxa de reg de la Zona 1...... 34 5.1 ACTUACIÓ ZONA CONJUNTA 1, 2, 8 I 9 ...... 14 8.2.2 Xarxa de reg de la Zona 2, 8 i 9...... 35 5.1.1 Introducció...... 14 8.2.3 Xarxa de reg de la Zona 3...... 35 5.1.2 Obra de captació i canonada de connexió ...... 14 8.3 XARXES DE REG DE LES ZONES 4, 5, 6 I 7 ...... 35 5.1.3 Estació de bombament Zona conjunta 1,2,8 i 9...... 15 8.3.1 Xarxa de reg de la Zona 4...... 35 5.1.4 Xarxes de reg ...... 19 8.3.2 Xarxa de reg de la Zona 5...... 36 5.2 ACTUACIÓ ZONA 3. REG DE L’ESTANY ...... 19 8.3.3 Xarxa de reg de la Zona 6...... 36 5.2.1 Introducció...... 19 8.3.4 Xarxa de reg de la Zona 7...... 36 5.2.2 Obra de captació i canonada de connexió ...... 19 5.2.3 Estació de bombament Zona 3 ...... 20 9. ESTUDI D’ALTERNATIVES ...... 36 5.2.4 Xarxa de reg...... 22

Memòria

9.1 ACTUACIÓ ZONA CO NJUNT A 1,2,8 I 9...... 36 9.2 ACTUACIÓ ZONA 3 ...... 36 9.3 ACTUACIÓ ZONA 5 ...... 37 9.4 ACTUACIÓ ZONA 6 ...... 37 10. SERVEIS AFECTATS ...... 37 11. CONSIDERACIONS MEDIAMBIENTALS...... 37 12. MESURES CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL...... 37 13. GESTIÓ DE RESIDUS...... 37 14. EXPROPIACIONS ...... 38 15. SEGURETAT I SALUT ...... 38 16. PLA DE TREBALLS...... 39 17. REVISIÓ DE PREUS ...... 39 18. PERÍODE DE GARANTIA...... 39 19. PLA DE CONTROL DE QUALITAT...... 39 20. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ...... 39 21. INDICADORS PDR ...... 40 22. PRESSUPOST DE LES OBRES ...... 40 23. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA ...... 40 24. DOCUMENTS QUE CONTÉ EL PROJECTE ...... 40 25. OBRA COMPLERTA ...... 41 26. CONCLUSIONS ...... 41

Memòria

En octubre de 2009, el “Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural de la Gene rali ta t 1. ANTECEDENTS de Ca ta l un ya va elaborar l“INFORME PREVI PER AL PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA DEL El jun y de 2002, amb l’objectiu d’aconseguir un ús més eficient de l’aigua i independitza r les REGADIU DE LA COMUNITAT DE REGANTS DEL REC DEL MOLÍ DE PALS” on es definien una sèrie funcions que actualment desenvolupa el Reg, drenatge de les aigües subterrànies i superficials, d’actuacions diferenciades per zones per a millorar la xa rxa de dis tribució del Reg del Molí de canal de regadiu i llera del ri u Da ró, el “Departament d’Agricultura, Ra maderia i Pes ca de la Pals. R AL REVESTIMENT DEL REC DEL Generalitat de Catalunya“ va elaborar l’INFORME PR EVI PE Amb da ta 18 de jun y de 2010, REGSA, Regs de Ca ta l un ya S. A., per encàrrec del DAR adjudicà a MOLÍ DE PALS”, on a pa rtir dels antecedents i el condicionants existents s ’apunta ven diferents EPTISA, Enginyeria i Serveis, la redacció del “PROJECTE DE CONDICIONAMENT I MILLORA DE LA solucions alternatives per a cadas cun dels trams del Reg del Mol í de Pals . XARXA DE DISTRIBUCIÓ DEL REG DEL MOLI DE PALS. TM DE TORROELLA DE MONTGRÍ, PALS, Entre els anys 2000 i 2003 el Departa ment d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de GUALTA, FONTANILLES, PALAU‐SATOR, ULLASTRET I SERRA DE DARÓ (BAI X EMPORDÀ) amb la Ca talunya, a través de TRAGSA, va executar les obres de millora de la sèquia de Gual ta i alguns Clau TR‐09414. trams de la xa rxa secundària.

Amb da ta 31 d’octubre de 2002, “Re gs de Ca ta l un ya SA”, REGSA, per encàrrec del DAR adjudica la redacció del Projecte Cons tructiu “REVESTI MENT DEL REC DEL MOLÍ DE PALS. TM DE PALS, 2. SITUACIÓ ACTUAL GUALTA, FONTANILLES, PALAU ‐ SATOR, SERRA DE DARÓ I ULLASTRET (BAI X EMPORDÀ)” a La superfície re gable objecte de l’actuació i pertanyent en quasi la seva totalitat a la Co mu ni ta t Auditorías e Ingenierías, S.A. (AUDING), amb clau TV‐02956. de re gan ts del reg del Molí de Pals , es situa al ma rge dret del ri u Te r, mol t a prop de la seva En da ta maig de 2005, AUDING, va reda cta r el desglossat del projecte “REVESTI MENT DEL REC desembocadura. Ó I DEL MOLÍ DE PALS. TM DE PALS, GUALTA, FONTANILLES, PALAU ‐ SATOR, SERRA DE DAR La co mu nita t de re gan ts del reg del Mol í de Pals té una superfície rega ble de prop de 2.695 ha , ULLASTRET (BAI X EMPORDÀ)” dos documents diferencia ts , amb claus respe cti ves TV‐02956.1A i situades als te rmes municipals de Pals, Fontanilles, Torroella de Montgrí, Gualta, Palau‐Sa tor, TV‐02956.2A, on el primer feia refe rèn cia a la Fase 2 del projecte, entre la cap ta ció al Te r i l’inici Serra de Da ró i Ullastret. del sifó sota el Da ró, me ntre que el segon co rresp on a la Fase 1, entre el sifó sota el Da ró i el fi nal de l’actual re g. Aquesta superfície s’alimenta del Reg del Molí de Pals, que és un canal en terres que deriva aigua del riu Te r al seu ma rge dret, ia que té un longitud d’aproxima dament 10,5 km al llarg de També en da ta de maig del 2005, ENTORN SL va redactar la “MEMÒRIA AMBIENTAL. ESTUDI la qual travessa els te rmes municipals de Serra de Da ró, Fontanilles, Gualta i Pals . D’IMPACTE AMBIENTAL DEL REVESTIMENT DEL REC DEL MOLÍ DE PALS, ENTRE LA CAPTACIÓ AL TER I L’INICI DEL SIFÓ EL DARÓ (BAIX EMPORDÀ)” amb clau IA‐ TV‐02956 La cap ta ció d’aigua del reg del Molí de Pals es realitza mi tjançant un assut a la Res closa de Canet (que es situa a la co ta 11,00 m.s.n.m) situada al riu Te r i una obra de cap ta ció co nsisten t A l’abril del 2006, ENTORN SL va reda cta r el “ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL en un sistema de comportes a dintre de una case ta sobre el canal que permeten derivar més o CONDICIONAMENT I MILLORA DEL REG DEL MOLÍ DE PALS ENTRE EL SIFÓ SOTA EL DARÓ I EL menys aigua cap al canal, i on es reali tza la mesura del cabal derivat. FINAL DE L’ACTUAL REG” amb clau IA‐ TV‐02956.2A. Aquest ca nal discorre allunyant‐se de la cap ta ció al riu Te r en direcció al nucli de Gualta. Abans ne ral pa Amb da ta de gene r de 2008, la “Se cre ta ría Ge ra la Prevención de la Conta minaci ón y el d’arribar a aquesta població el canal és in te rcep ta t per la llera del ri u Da ró, pel que en aquest Ca mbio Cl i má ti co ”, va formula r la “D ECLARACI ÓN DE IMPACTO AMBIENTAL DEL PROYECTO punt es va construir un sifó que permet el pas de l’aigua cap a l’altre cos ta t del ri u . ACONDICIONAMIENTO Y MEJORA DEL REG DEL MOLI DE PALS, ENTRE EL SIFON EL DARO Y EL FINAL DEL ACTUAL CANAL, EN FONTANILLES, GAULTA Y PALS (GERONA)”. L’obra del sifó inclou una rei xa de desbas t au to màti ca actualment en desús , un desguàs de seguretat situat aigües amunt de la rei xa i directe cap al riu Da ró i un sobreeixidor de seguretat ’actualitat, el DAR ha co n cedi t anualment di versos ajuts per a la Des de l’any 2002 i fins a l al cos ta t de l’entrada del sifó. Tant el desguàs de seguretat com el des guàs del canal del millora de l re gadiu de la Sèquia Molí de Pals. En pa ral∙lel, mi tja nçant l’empresa TRAGSA a dut a sobreeixidor disposen de comportes, igual que l’entrada i la sortida dels dos tubs del sifó, i terme les obres de millora de la sèquia de Gual ta i l’entuba ment de di versos secunda ris . estan situats a la co ta 10,56 ms .n.m ja que va n ser lleugerament recrescuts des de la co ta 10,50 Des de l’any 2010, SEIASA nord‐este està executant el “REVESTI MENT DEL REC DEL MOLÍ DE m.s.n.m. PALS. TM DE PALS, GUALTA, FONTANILLES, PALAU ‐ SATOR, SERRA DE DARÓ I ULLASTRET (BAIX El traçat del Reg del Mol í de Pals ci rcula majo ri tà riame n t en desmunt, essent la làmina d’aigua EMPORDÀ)”, amb claus TV‐02956.1A i TV‐02956.2A. inferior a la cota de les finques contigües, fe t que produei x que els re gan ts hagin de bomba r Al mes d’abril del 2012, l’empresa TRAGSA, co nstru cto ra del projecte de re ves time n t del reg del directa ment des del canal o a través de pous de bombament co mu nica ts amb aques t mi tjançant Molí de Pals , va realitzar la contractació del “SEGUIMIENTO AMBIENTAL DEL REC DEL MOLÍ DE bombes de gasoil que no es troben fi xes al te rri to ri sinó que es traslladen als punts de PALS Y SISTEMAS AD YACENTES, PARA LA OBRA DEL REVESTIMIENTO DEL REC DEL MOLÍ DE bombament cada vega da que volen re ga r. En alguns punts , la co ta de la làmina d’aigua permet PALS, ENTRE EL SIFÓN BAJO EL DARÓ Y EL FIN DEL ACTUAL REC, BAIX EMPORDÀ (GIRONA)” alimentar les sèquies existents per gravetat.

Memòria

Entre la cap ta ció al riu Te r i el sifó sota el riu Da ró existeix una derivació cap al ma rge esquerre El final de la Fase 2, connecta amb la Fase 1 en una a rqueta situada a 140 m aigües amunt del corresponent a la sèquia de Gual ta o sèquia de Torroella de Montgrí. L’obra de derivació inclou sifó sobre el ri u Da ró, en la que es produei x l’unió del tub d’entrada de DN2000, amb el tu b de la rei xa de desbas t i una comporta de la que neix la sèquia re ves tida amb una secció sortida de DN1400, i a mes existeix una te rce ra derivació de DN900. Aquesta a rqueta es de 40 semicircular de formigó prefabricat. Des d’aques ta sèquia s’alimenten per gravetat altres cm d’espesor, 5x3 m interiors en planta , 5 m d’alçada, i disposa d’un sobreeixidor situat a la sèquies de menor importància. ma tei xa cota que el sobreeixidor del sifó del Da ró (10,56 m.s.n.m) amb capa ci ta t per a s guassar 300 l/s ca p al canal en terres del Reg del Mol í de Pals . L’a rqueta disposa de 3 L’alimentació per gravetat de la sèquia de Gual ta i de les seves derivacions requereix un nivell de comportes murals motori tzades per a obrir i tan ca r l’entrada a les canonades . mínim de la làmina d’aigua a aques t canal. Aques t fe t, junt a que un major nivell de la làmina d’aigua al canal implica una me nor alçada de bomba ment, dóna lloc a una ges tió del sistema La canonada de DN900 avança ca p al Da ró fins a creuar el ri u mi tja nçant un DN500 i connecta consistent a tan ca r les co mpo rtes situades jus t aigües avall del sifó o jus t allà on finali tza el Reg amb l’obra de cap ta ció que existeix per alimentar el re g Traient. del Mol í, per tal de pujar el nivell del canal . La Fase 1 del projecte comença en aquesta arqueta i bordeja el municipi de Gualta per fora, en Els re cs secundaris són canals oberts en terres excepte aquells trams que s’han anat entubant. un traçat diferent al plantejat al projecte amb clau TV‐02956.2A, de forma que no s’ha reali tza t En gene ral , els trams que resten per actuar presenten defi cièn cies tan t pel que fa el sistema de cap actuació a l’espai anomenat la “Bassa de Gualta ”. ma neig (comportes) com per l’estat de mantenime nt de les ma tei xes. A més, la canonada de PRFV prevista s’ha subs ti tu ït per una de PPA mantenint els diàmetres La xa rxa secundària presenta un sistema poc acurat de distribució. Aques ta es fa a mbdós previstos al projecte, que són de 1400, 1200 i 900 mm. La resta de les canonades secundà ries, ma rges del re cs mitjançant bombaments en els casos en què la cota d’aques t és inferior a la que te nen un DN igual o inferior a DN500, són de PEAD. cota dels camps de co n reu adjacents i en el cas que la co ta del canal ho permet es deriva l’aigua Des de l ’a rqueta de connexió fins al final, el sistema ja disposa de pressió suficient per a poder cs secunda ris . per re ga r per gravetat a les finques o bé es deriva per subministrar a altres re regar sense necessitat d’utilitzar els bombaments individuals. Les preses pa rcel∙laries s’han co nsti tu ït a pa rtir d’un coll de ci gne que finalitzen amb una và l vul a de co mpo rta (habitualment Aquesta situació inicial s’ha vi s t modificada en l’actualitat a pa rtir de les obres reali tzades de DN200). corresponents al projecte “REVESTIMENT DEL REC DEL MOLÍ DE PALS. TM DE PALS, GUALTA, Les xa rxes secunda ries que ja eren entubades , s’han connecta t a la Fase 1 de la canonada FONTANILLES, PALAU ‐ SATOR, SERRA DE DARÓ I ULLASTRET (BAIX EMPORDÀ)”. principal de forma que les preses pa rcel∙laries existents en les ma tei xes han passat a regar per gravetat sense necessitat de bombaments individuals. En con tra , les xa rxes de distribució que A da ta de jun y del 2012, la Fase 1 corresponent al tram baix del Reg del Molí de Pals està u, els regan ts comple tame nt finalitzada , mentre que la fase 2, corresponent al tram des de la cap ta ció al riu segueixen existint en te rres no poden re ga r sense bomba r, i aleshores de no Ter fins el sifó de Gualta està pràcticament acabada a fal ta d’un tram de l’entuba ment que col∙loquen bombes individuals de gasoil als punts on volen regar, i una ve ga da finalitzat el reg, s’està realitzant del tram inicial de la sèquia de Gualta . les re ti re n del punt de bombament. El re vesti men t del canal inicial previst al projecte amb clau TV‐02956.1A mi tjançant una secció Al llarg del traçat de la canonada de la Fase 1, s’han cons truït dos a rquetes per a poder elevar en U de formigó, ha quedat subs ti tu ït final ment per una canonada de PPA de DN2000, i els pous lleugerament el nivell de l’aigua mi tjançant unes co mpo rtes murals. per al reg per una sèrie de ca nonades secundà ries de PEAD DN500 als 2l ma rges de canal de reg del Mol í de Pals, amb unes sortides en PEAD DN400 que formen els pous de bombament. 3. OBJECTE DEL PROJECTE A raó d’aquest canvi, s’ha construït una nova ca p ta ció jus t aigües avall de l’actual cap ta ció a la Res closa de Ca ne t, co nsisten t en un des viament en forma de Y de l’actual canal del Reg del Molí L’objecte del projecte és: de Pals , on s’ha situat una rei xa de desbast automàtica a la branca que porta l’aigua a la 1‐ Determinació de la superfície re gable a nivell de pa rcel∙la mi tjançant GIS. canonada , junt a dues comportes murals per a obrir i tan ca r el pas . A l’altra branca del des viament (la corresponent al antic canal ), s’ha col ∙locat una comporta mural per a poder 2‐ Dissenyar i va l o ra r un to tal de 6 actuacions que afecten a 1181,7 ha i que permetran regular el cabal ecològic derivat cap a aquest ca nal, junt a dos sobreeixidors en forma de millorar l’eficiència del transport de l’aigua de la xa rxa de distribució fins a les pa rcel∙les. fi nestra al mur on està situada la co mpo rta , situats a les co tes 11,00 (coincident amb la co ta de Per a dur a te rme aques t treballs, s’ha realitzat un inventari de la to tali tat de les la resclosa de Ca ne t) i 11,80 m.s.n.m (aquest últim de ma jor longitud), per a desguassar el excés infraestructures existents a dintre del regadi u . Aq uest inventari ha permès conèi xe r l’esquema de pressió produït per una eventual crescuda del riu Te r. hidràulic actual de regadiu així com la superfície re gable de la Comuni tat de re gan ts dividida per El tram inicial del re g de la Gilda fins al Pont Lle gí ha estat enderroca t (ai xí co m l’obra de zones. Degut a la gran diversita t de situacions i condi cionants que es donen en les diferents derivació existent) i ha queda t su bsti tu ït per un tub de PPA DN1400. Es tà previst continua r zones del re gadiu del Reg del Mol í de Pals, s’ha dividit aques t en 9 zones . En to tal la C.R. està aques t entubament al llarg d’uns 400 m més amb un entubament menor de DN1100.

Memòria

formada per 2695 ha , que després de les ampliacions previstes en el present projecte, a rriba ran a les 2965 ha . La nomencla tura de les diferents actuacions ve definida per l’informe previ del present projecte. A la Figura 3.1 es mos tra aques ta superfície re gable dividida per zones, així co m les diferents infraestructures existents involucrades en les actuacions del present projecte, seguint l’esquema ma rcat a l’informe previ.

Memòria

Figura 3.1 Superfície regable actual i futura de la C.R del Molí de Pals en funció de les Zones del regadiu e infraestructures existents identificades a l’inventari.

Memòria

Una ve ga da analitzades totes les dades disponibles, les diferents actuacions s’han classifi ca t en 3.1 Actuació Zona Conjunta 1, 2, 8 i 9 un to tal de 6 actuacions que es desenvolupen a les 9 zones mos trades a la Figura 3.1, però que Aquesta actuació co mp ren les zones 1, 2, 8 i 9 del regadiu que es poden veure a la figura no afecten a la to talita t de la superfície re gable sinó només a les superfícies ma rcades com anterior. A co n tinua ció es des criuen les ca racterís tiques de cadascuna d’elles. pa rcel∙les afectades i que es mos tren a la Taula 3.1. 3.1.1 Situació actual Taula 3.1 Superficies d’actuació en funció de la zona o ramal. 3.1.1.1 Zona 1 SUPERFICIES EN CADA ZONA La Zona 1 la co mp osen 55 ha que queden limitades per el riu Te r al nord, a la banda oes t amb Zona Superfície (ha) pa rcel∙les que es bomben directament del canal principal de reg que pertanyent a la Zona 8 Zona 1 54,9 (modernitzada)) i d’altres que limiten amb pa rcel∙les que es bomben des de la sèquia de Gualta Zona 2 32 o directa ment s’alimenten d’aques ta sense necessitat de bomba r. Zona 8 175,9 Aquestes pa rcel∙les que cap ten l’aigua del riu de forma individual a pa rtir de concessions Zona 9 70,7 pa rticula rs, en alguns casos no legalitzades, no pertanyen a la Comunita t de re gan ts (CR) del reg Zona 3 271,3 del Mol í de Pals, però en mol tss casos , el seus propietaris tenen pa rcel∙les en altres zones del Z4 (Ramal 4.1‐4.1.1) 81,1 regadiu que si estan a dintre de la CR. Z4 (Ramal 4.2) 9 El tip us de re g de la zona és majo ri tària men t reg per degoteig. Z4 (Ramal 4.3.1‐4.3.2) 19,9 Z4 (Ramal 4.4) 23,9 3.1.1.2 Zones 2 i 8 Z5 (Ramal 5.2‐5.4) 55,8 Les pa rcel∙les situades als límits dels sectors 1 i 9 i limitants amb el canal de re g del Mol í de Pals Z5 (Ramal 5.3) 30,9 han estat modernitzades mi tjançant la co nstru cció d’uns pous de bombament forma ts per un Z5 (Ramal 5.8) 19,6 tub de PEAD de DN400, ja que amb l’entuba ment no han guanya t cota suficient (per estar mol t Z5 (Ramal 5.9) 30,7 a prop de la cap ta ció ) per a poder rega r sense bomba r amb els seus bombaments individuals Zona 6 103,6 que traslladen a la zona de re g cada reg. En alguns casos , s’han connecta t ta mbé ramals Z7 (Ramal 7.1) 6,5 existents particulars a la nova xa rxa , com la canonada de PVC DN400 que abasteix la Zona 2 a Serra de Da ró. Z7 (Ramal 7.2) 9,1 Z7 (Ramal 7.3.1‐7.3.2‐7.3.3) 7,2 Aquests pous surten directa ment de la canona da principal o de les secundà ries instal∙lades de Z7 (Ramal 7.4) 23,5 PEAD DN500 als ma rges del canal de Reg del Molí de Pals . Aques tes secunda ries existents tenen Z7 (Ramal 7.5) 10,6 les següents ca racterís tiques (el nom dels ra mals prové de l’informació subministrada per la SEIASA): Z7 (Ramal 7.6) 12,3 Z7 (Ramal 7.7) 8,1 ‐ TotesAD són de PE DN500 i es situen sobre la Fase 2 de la canonada principal (DN2000) Z7 (Ramal 7.8‐7.9) 48,4 ‐ Els ra mals 1.1 i 1.2 reguen respe cti va men t 8,5 i 12 ha . Pa rtei xen amb una ca nonada única Z7 (Ramal 7.11) 40,4 de la canonada principal al PK 0+609 i creuen el canal de re g del Molí de Pals per a Z7 (Ramal 7.12) 3,1 abastir unes pa rcel∙les del ma rge esquerre del canal a la zona de “El pou d’Empordà” Z7 (Ramal 7.13) 3,3 seguint un traçat en paral∙lel al ca nal. Z7 (Ramal 7.14) 9,3 ‐ El ramal 2 abasteix 5 ha i surt de la ca nonada principal al PK 1+300 i creua el canal de reg Z7 (Ramal 7.15) 20,6 del Molí de Pals per a abastir unes pa rcel∙les del ma rge esquerre del canal seguint un Total 1181,7 traçat en pa ral∙lel al canal. ‐ El ramal 3 i 3.1 abasteixen 51,5 ha i 2,75 ha respectivament. Surt de la ca nonada principal al PK 1+898 (just després de creuar la carretera GI‐643 mi tjançant una PHD) i creua el A continuació es descriuen la situació actual del regadiu en cadascuna d’aques tes zones i canal de re g del Mol í de Pals per a abastir unes pa rcel∙les del marge dret del canal a la l’objecte del projecte en funci ó de les diferents actuacions de les que consta el projecte. zona del Mas Bahí.

Memòria

‐ El ramal 4 abasteix 12,5 ha . Nei x al PK 2+450, molt a prop de la derivació de la sèquia de Així doncs , durant els mesos d’estiu es deriva aigua de reg des del canal principal de re g del Molí Gualta, i creua el Reg del Mol í per a seguir en pa ral∙lel al ma tei x un traçat que abasteix de Pals al Reg Traient (a través d’un sifó construït a la zona de Gualta), que alimenta de forma unes pa rcel∙les del marge dret del canal de re g a la zona de meandres del canal . na tural la zona al seu pas entre les pa rcel ∙les, però que no té cota suficient per a re ga r a questes En to tal , les zones 2 i 8 ocupen una superfície de 208 ha . pa rcel∙les per inundació, i que per tan t és deu elevar lleugerament el nivell d’aigua amb bombaments individuals. Aques t bombaments individuals co nsistei xen en bombes de gasoil que 3.1.1.3 Zona 9. Pla de Sa nt Iscle es traslladen al punt de bombament cada ve ga da que vol en reali tza r un reg. La zona de Sant Iscle ocupa una superfície de 71 ha . Està situada al ma rge dret del re g del Molí D’altra banda , als mesos d’hivern cal bomba r aigua per tal de reduir el freàtic i evitar possible de Pals, mol t a prop de la cap ta ció del ma tei x a la Resclosa de Ca ne t. asfixia ra dicular dels cul tius . L’eliminació d’aigua de freàtic, durant els mesos d’hivern, es realitza mi tjançant el propi Reg Traient, però amb funcionament invers (l ’aigua va de sud a rcel∙les, moltes Aquesta zona limita amb la Zona 8 del re g del Molí de Pals, i està formada per pa nord) a quan es rega , que porta aques ta aigua fins al Da ró on desguassa. de les quals no es reguen en l’actualitat ja que no estan en contacte amb el reg del Molí, i que per tan t no perta nyen a la CR. Al tres pa rcel∙les re gue n a pa rtir de cap ta cions d’aigua La zona la co mposen 3 zones diferenciades amb les seves pa rticula ritats : subterrània, que es troben fi xes i que mol tes de les quals no han estat legalitzades. El límit de la Una zona inicial de 39 ha formada per pa rcel∙les de la CR del Moli de Pals , (no incloses a la zona el ma rquen unes parcel∙les que s’alimenten des del ca nal de re g del Molí de Pals a través Societat de l’Estany d’Ullastret) que s’alimenten mitjançant bombaments individuals del Reg d’una canonada pa rticula r. Traient, i que s’han beneficia t de l’existència d’aques t per portar l’aigua a la zona de l’Estany d’Ullastret, però que no te nen problemes amb el nivell freàtic ja que estan situades a fora de

3.1.2 Objecte de l’actuació l’estany. Es planteja una actuació conjunta per a les Zones 1,2,8 i 9. Una zona de 90 ha que va des del Mas de la Bomba fi ns al lfinal de Reg Traient, formada per les S’ha de reali tza r una ampliació de la C.R. del Mol í de Pals , incloent les zones 1 (55 ha ) i 9 (71 ha ). pa rcel∙les de la Societat de l’Estany (que també perta nyen a la CR del Molí de Pals) , que estan situades a dintre de l’estany d’Ullastret, i que es dis tribueixen ambdós ma rges del re g Traient A la Zona 1, l’objecte de l’actuació és unificar les ca p tacio ns amb un únic bomba ment i fe r un del qual bomben l’aigua amb bombaments individuals als seus camps . reg pressuritzat per a degoteig a la to talita t de la superfície (55 ha). Una última zona de 142 ha , limitada per les motes cons truïdes a l’estany, i la orografia na tural A les zones 2,8 i 9, l’objecte de l’actuació és unifica r les cap ta cio ns amb un únic bomba ment i del ma teix a la part sud, i limitada per el ri u Da ró i la pròpia orografia de la zona a la pa rt nord. fer un re g pressuritzat per a un reg a tesa per a la to talita t de la superfície (279 ha ). Aquesta zona s’estén per fora de les dues zones anteriors, situant‐se sempre a cotes superiors, i Per tan t, es projectarà una estació de bomba ment cen trali tza da per a les 4 zones (334 ha en en l’actualitat algunes pa rcel∙les ja re guen portant‐se l’aigua a través dels ca mps de la Societat total), però amb bombaments diferencia ts ja que la zona 1 req ue rei x d’un per degoteig i en fi ns aques tes zones. canvi les zones 2,8 i 9 requereixen d’un reg a tesa. Es dissenyaran les canonades de transport i En total, aques tes 3 zones diferenciades sumen 271 ha i es poden ve u re a la Figura 3.2. Cal es subministrarà un hidrant simple o doble en el cas de la Zona 1 i preses pa rcel∙làries nes (129 ha) és la que correspon a la superfície consistents en và l vul es de comporta a les zones 2,8 i 9. destacar que la superfície de les dos primeres zo regable actual i la res ta (142 ha) co rresp onen a l’ampliació de la Zona 3 projectada.

En l’actualitat, amb les noves obres executades per la SEIASA, la connexió del re g del Molí amb 3.2 Actuació Zona 3.Reg de l’Estany el Reg Traient es reali tza a través d’una nova canonada de DN900 que surt de l’arqueta on es connecten les canonades de la Fase 1 i 2, i que creua el riu Da ró amb DN500 de PEAD fins a la 3.2.1 Situació actual connexió antiga entre el sifó de Gualta i el Reg del Traient tal i com s’ha comentat anteriorment. La zona regable d’Ullastret es situa a la planura d’un antic estany en el cu rs del riu Da ró on aques t desembocava. En època de Isabel II el riu va ser des via t i posteriorment l’estany va ser dessecat per al co n reu de la superfície i cons truïda una mota al ma rge dret de la Riera de Salzer, que té continuïtat al límit nord de la zona on es situa el Mas de la bomba a sobre del Traient, amb l’intenció d’evitar inunda cions produïdes per les crescudes del riu Da ró Aquestes singularita ts fan que aques ta superfície re gable tingui un funcionament diferent segons l’època de l’any.

Memòria

gran diversita t de tip us de re g, co mbinan t‐se regs per degoteig de fruiters amb re g a tesa d’altres parcel∙les. Els re cs de les pa rcel∙les per degoteig es realitzen a pa rtir de bombaments individuals fi xes que es situen a dintre de case tes de bomba ment, i que ca p ten l’aigua directa ment de les branques obertes de terres. A continuació es des criuen les ca racterís tiques principals dels ra mals 4.1 i 4.1.1: Ra mal 4.1 El ra mal 2G alimenta la branca de te rres oberta 4.1, a través d’una vàl vula de co mpo rta de DN300 que aboca l’aigua al brancal de re g. Aques t ra mal a mesura que va avançant va guanyant en ti ta t i és converteix en el Reg Mad ral que és un escorro d’importància per a drenar la zona . El ramal creua la carretera d’accés a Fontanilles (GIV‐6501) mitjança nt un pas inferior i continua fi ns arribar a la zona de les Pei xe res . Ra mal 4.1.1 Existeix una connexió directa des de la canonada principal de DN1400 al ramal 4.1.1, a pa rtir d’una và l vul a de DN315 situada en un pou de regis tre que alimenta un tram cu rt de formigó prefabricat de DN315 que està en mal estat. La branca 4.1.1 també actua co m a drenatge i acaba fusionant‐se amb la 4.1. Les dos noves connexions als ramals 4.1 i al 4.1.1 han subs ti tu ït un bombament col ∙lectiu que existia a la zona en tal de treure l’aigua del Reg del Molí i alimentar to ts els ca mps que depenen d’aquest ra mals.

Figura 3.2 Situació actual zona 3 D’altra banda , existeix a la Zona 4 la branca del Saulot que és un ramal entuba t que cap ta l’aigua a la canonada principal del re g del Mol í de Pals , i del que s’han anat entubant moltes 3.2.2 Objecte de l’actuació derivaci ons al llarg dels anys. Des d’aquesta branca, surten els ramals a millorar que tenen les següents ca racterís tiques : S’ha de reali tza r una ampliació de la C.R. del Mol í de Pals, incloent la superfície d’ampliació de la Zona 3 (142 ha ). Ra mals 4.2, 4.3 i 4.4 Es dissenya una estació de bombament cen trali tzada a la zona del Mas de la Bomba , per a ‐ Ra mal 4.2 alimentar la to tali tat de la superfície (271 ha corresponents a la zona actual de re g i zona A prop del Mas Saulot, neix aques t ramal en una và l vul a de co mpo rta nova de DN200 que d’ampliació) per a un re g a tesa . Es dissenyaran les canonades de transport i es subministraran connecta en una canonada de PVC DN200 que es troba en mal estat. Només sortir, creua el reg preses pa rcel∙làries consistents en và l vul es de co mpo rta . Madral de forma aèria i continua en pa ral∙lel a un ca mí des d’on va donant aigua per gravetat a les pa rcel∙les per les que va passant, i que suposen una superfície de 9 ha. ‐ Ra mal 4.3 3.3 Actuació Zona 4. Zona Montellà Al final de la branca del Saulot, surt una derivació del ma tei x en direcció oest en canonada de 3.3.1 Situació actual PVC DN315 que ci rcula en pa ral ∙lel a un camí i a la rie ra vella. Aq uesta canonada té un tram fi nal, a pa rtir de la bifurca ció de ca mins que es troba en mal estat i que funciona deixant l’aigua La zona regable de Montellà presenta 87,1 ha en total de les quals actualment 6 ha són a en una sèquia de te rres des d’on re to rna cap e n re re i re ga els camps adjacents per gravetat. pressió, ja que han estat modernitzades a pa rtir del nou ramal entuba t 2G, i disposen de L’aigua a més , creua el camí (que va mol t mes elevat que els camps) a través d’un pas inferior, vàl vules de comporta per al seu re g, i les 81,1 ha res tan ts són a pressuritzar ja que en per el que passa a l’altre ma rge re gan t també eixes pa rcel∙les. En to tal , la superfície abastida és l’actualitat, re guen a pa rtir de bombaments individuals, que es realitzen directament des de les de 19,9 ha . branques obertes de reg anomenades 4.1 i 4.1.1. Cal destacar que a ques ta zona, presenta una

Memòria

‐ Ra mal 4.4 Actualment el ra mal 5.2 està entuba t inicialment amb una canonada de PVC, per a passar a una Al punt final del re g Saulot, finalitza la canonada de PVC DN500 jus t abans de creuar la carretera de formigó una ve ga da a dintre de l’Estany Gran, però es troben en mal estat. El tram de aigua a to tes les pa rcel∙les que queden al GI‐651 amb un pas inferior mol t estret, des d’on es deriva aigua cap al ramal 4.4, que és una formigó alimenta 4 pous des d’on la CR es dis tribueix l’ vol tant dels ma tei xos . branca en terres que ci rcula en pa ral∙lel a la carretera, excepte al tram final on es des via cap a la zona de les Cl os es Boues, i que va abastint per gravetat les pa rcel∙les per les que va passant. En El ramal 5.9 corresponent a l’Estany Pe ti t ta mbé s’alimenta a pa rtir del Ra mal 2P y 2P2. Aquest total aques t ra mal abasteix 23,9 ha . ramal té mol ts pous de bombament ja que alimenta a mol tes pa rcel∙les que estan en la seva tes mol t més elevades. to tali tat, o parcialment, a co D’altra banda , la con tin uaci ó del Ramal 2P y 2P2, des del punt de sortida del ramal 5.3 cap a la 3.3.2 Objecte de l’actuació zona dels estanys (gran i petit) ja ha estat executat per la SEIASA, així com l’inici del ramal 5.2 i Ra mals 4.1 i 4.1.1 el del ra mal 5.9. Aques t fe t és de rellevància, ja que els diàmetres instal∙lats co ndi cione n les alternatives, per la pressió disponible. Aques t ramal s’ha dimensiona t en PEAD DN400 i al seu Es projectarà un entubament en pa ral∙lel als ramals, però op ti mi tzan t el traçat de les canonades tram final es bifurca en dos trams de PEAD DN315. Un dóna aigua al ra mal 5.9 amb una và l vul a i realitzant una única cap ta ció des de el Reg del Molí al lloc on es realitza actualment la presa de co mpo rta DN315 situada en una a rqueta , i l’altre creua la carretera C‐31 per dintre del pas d’aigua del ramal 4.1.1. inferior que ja existia, i dóna aigua a la canonada de PVC que entra al estany gran en una và l vul a Es subministraran preses pa rcel∙làries co nsisten ts en và l vul es de comporta. de co mp o rta DN315 a dintre d’una a rqueta . Respecte al ra mal 5.8, es tracta d’una branca en terres que s’alimenta directament de la canonada principal del Reg del Mol í de Pals a pa rtir d’una vàl vula de comporta DN200 i que rega Ra mals 4.2, 4.3 i 4.4 per gravetat els camps de Mas Ca rl es fins arribar a drenar a la rie ra nova. La sèquia en te rres Les canonades existents del ra mal 4.2 i 4.3 (a pa rtir de la bifurca ció dels ca mins) seran travessa una zona boscosa seguint el llindar d’un tu ró on es situa el Mas . subs ti tu ïdes per unes de noves . El ramal 4.3 és dividirà en dos ra mals (4.3.1 i 4.3.2) per a dona r Just a l’altra banda de la rie ra nova, existeixen uns ca mps d’arròs que queden a l’est de la servei a les dues bandes del ca mí. En el ramal 4.4, es connecta rà amb la canonada de PVC actual branca de Ca n Bregat, i que no s’alimenten d’aquesta sinó que ho fan des d’una cap ta ció en el punt on finalitza aques ta, i s’entuba rà la branca en te rres actual. superficial fi xa a la Riera Nova mi tjançant la presa de força d’un tractor. Es subministraran preses pa rcel∙làries consistents en và l vul es de co mp o rta a totes les preses de reg actuals. 3.4.2 Objecte de l’actuació L’objectiu és, d’una banda , su bsti tui r la canonada existent al ra mal 5.2 per una de nova, que a

3.4 Actuació Zona 5. Estany Gran més connecta rà amb una pa rt del ra mal 5.4, i d’altra banda , traçar una ca nonada nova per al 3.4.1 Situació actual ramal 5.3, que pugui dona r aigua també a la pa rt final de l’Estany Gran (se guint el re co rre gu t que realitzava en pa rt el ramal 5.4), de mane ra que to ta la zona d’arròs que queda a dintre de Els ramals que composen la Zona 5 reguen els anomenats Es tany Gran (o Es tany de Pals) (86,7 les motes quedi millorada. Pe r demanda de la C.R., es subministraran preses pa rcel∙làries ha ) i Estany Petit (30,7 ha ). només als punts on actualment es dis tribueixen l’aigua entre les microparcel ∙les. La zona de l’Estany Gran es re ga per gravetat i disposa de dos punts d’alimentació, el principal Al ramal 5.8 es traçarà també una nova canonada que s’allargarà fins a l’altra banda de la Riera (Ramal 5.2) que ci rcula en pa ral∙lel al camí d’accés a la zona des de la carretera C‐31,al ma rge Nova i donant aigua als ca mps d’arròs que en l’actualitat s’alimenten de la rie ra nova, abastint co n tra ri que el Reg des Col l i que alimenta la zona des de la pa rt est, i un altre secundari (Ramal una superfície total de 19,6 ha . 5.3) que alimenta la zona per la part nord després de creuar la carretera GI‐651, connectant Al ramal 5.9 es traçarà una canonada que va gi alimentant els diferents punts de cap ta ció amb el Ra mal 5.4 que dis tribueix l’aigua a dintre l’Estany. d’aigua que existeixen en l’actualitat. Les pa rcel∙les situades al sud‐oest de la zona de l’Estany Gran, per trobar‐se a una co ta més Es subministraran preses pa rcel∙làries co nsisten ts en và l vul es de comporta. elevada que la res ta no re guen o ho fan molt malament. Aquest ra mals, a excepció del ra mal 5.8, s’alimenten des del ra mal ja mode rni tza t anomenat “Ramal 2P y 2P2”.

Memòria

3.5 Actuació Zona 6. Sèquia La Gilda per sota de la carretera. Actualment el primer tram de la sèquia de Gual ta està sent entuba t, però aques t fe t no altera la configuració original dels passos inferiors. 3.5.1 Situació actual Les ca racterís tiques especifiques de cada ra mal són: La zona de reg que va des del Mas Gelabe rt fins al final del regadi u ocupa una superfície total de ‐ Ra mal 7.1 238 ha . És una branca en terres que ci rcula pa ral∙lela al ca mí de Ca n Pa txei , i que alimenta a un pou de La pa rt del re gadiu que s’alimenta des de la sèquia de la Gilda cobreix una àrea de 103,6 ha . El bombament des d'on es bomba a less parcel∙le superiors on no arriba l'aigua per gravetat. En punt d’inici es situa mol t al prop de Mas Gelabe rt, al final del ra mal ja entuba t 2Q2, al ma rge total dóna aigua a 6,5 ha. esquerre (en direcció co n tra ria al Mas Gelabe rt) del camí dels Ei xa rts , on el ra mal de PEAD DN400 finali tza en una vàl vula de comporta de DN315 a dintre d’un pericó prefabricat de ‐ Ra mal 7.2 formigó, que proporciona l’aigua a un pas inferior de formi gó prefabricat de DN1000, que És una branca que naix en obra de fàbri ca en U durant els primers 110 m i desprès es fa de segueix el camí dels Ei xa rts per a ques t ma rge fins arribar a creuar el camí i donar aigua a la terra, que ci rcula paral∙lela al ca mí de la Res closa . Va donant diverses preses de reg fins arribar branca oberta del re g de la Gilda, el qual, a més de tind re una funció de reg, és una branca de a les finques del final que tenen un pou de to ma des d'on es bomba a les pa rcel∙les superiors drenatge de les parts altes de la zona. on no arriba l'aigua per gravetat. La superfície abastida total per el ra mal són 9,1 ha . Les pa rcel∙les que s’alimenten de la sèquia de la Gilda, ho fan mi tjançant bombaments ‐ Ra mals 7.3 individuals amb bombes de gasoil. Són di versos ramals connecta ts. El 7.3.1 connecta amb el pas inferior mi tjançant una canonada Dins d’aquesta superfície, cal des taca r que les pa rcel∙les situades més al sud estan a una co ta de PVC PN2.5 que es troba en mal estat. D’altra banda , els ra mals 7.3.2 i 7.3.3 són en te rres . Les molt més elevada que les situades al nord. Aq uesta zona sud actualment s’alimenta amb finques del final te nen pous de toma des d'on es bomba a les pa rcel∙les superiors on no arriba canonades que cap te n l’aigua des de case tes de bombament situades jun t al ma rge dret de la l'aigua per gravetat. En to tal abasteixen 7,2 ha . Gilda, i eleven l’aigua a les pa rcel∙les, existint en alguns casos altres infraestructures com basses, dipòsits o pous pa rticula rs que (alguns) no pertanyen a la C.R. del Molí de Pals . Ra mals 7.4 i 7.5 Són dos ra mals que és situen al ma rge dret de la sèquia de Gual ta i que cap ten l’aigua 3.5.2 Objecte de l’actuació directa ment de la ma tei xa . L’objecte d’aques ta actuació es instal∙lar una nova canonada que doni aigua al llarg de les ‐ Ra mal 7.4 pa rcel∙les que travessa, i que con ne cti amb les canonades i pous pa rticulars existents i es pugui regar la ma jor superfície possible sense necessitat de bombament. Actualment és una canonada D315 PVC‐2.5 que es troba en molts trams aixafada que segueix un camí i que dóna aigua per gravetat fins arribar a l’àrea regada, i ja modernitzada , per el S’ha de reali tza r una ampliació de la C.R. del Mol í de Pals, incloent la superfície d’ampliació de la ramal “Basses nord”. Té una pe tita derivació que és el ra mal 7.4.1. La canonada abasteix en Zona 6 (2 ha ). total a 23,5 ha . Es subministraran preses pa rcel∙làries co nsisten ts en và l vul es de comporta. ‐ Ra mal 7.5 És una branca en terres que es bifurca en dos (7.5 i 7.5.1) i que alimenta per gravetat les pa rcel∙les per les que passa (10,6 ha ). Al inici del ramal 7.5.1 existeix un tram de canona da de 3.6 Actuació Zona 7. Sèquia de Gualta formigó de DN300 en mal estat. 3.6.1 Situació actual Ra mal 7.6 La sèquia de Gual ta té una longitud de 3.500 me tres , i cap ta l’aigua del Reg del Mol í de Pals, Aquest ramal es troba al ma rge esquerre de la sèquia de la Gilda i de la carretera de Pa rla và a aproximadame nt en el PK 2+400. Al llarg de la sèquia es deriven va ri s brancals a dreta i Torroella de Montgrí (GI ‐643) i per tan t connecta amb la sèquia de Gualta mi tja nçant un pas esquerra, alguns dels quals s’han anat entubant durant els da rrers anys. inferior per sota de la carretera co m els ra mals 7.1, 7.2 i 7.3. Ra mals 7.1, 7.2, 7.3 El primer tram del ra mal està entuba t al llarg d’uns 100 m i desprès és de terres. El ra mal ci rcula per el ma rge d’un ca mí que segueix un traçat en pa ral∙lel al riu Te r i travessa una zona boscosa Aquests ra mals es troben al ma rge esquerre de la sèquia de la Gilda i de la carretera de Pa rla và en to t aques t tram. a Torroella de Montgrí (GI‐643). Connecten amb la sèquia de Gual ta mitjançant un pas inferior

Memòria

Aquest ra mal disposa d’una derivació al principi (7.6.1) que la CR ha demana t entubar. En total 7.13, que segueix el camí de Pas Pilla per el ma rge dret. Es tracta d’una branca en te rres de poca la zona abastida és de 12,3 ha. longitud que abasteix per gravetat 3,3 ha . Ra mal 7.7 Ra mal 7.14 És un ramal que es troba al ma rge dret de la sèquia de Gualta i que cap ta l’aigua del sifó de Mas Es tracta de 2 canonades independents de DN300 de formigó mol t cu rtes que es troben en mol t Romaguera. Actualment ja està entuba t al llarg de 500 m amb canonada de PVC DN315, fins mal estat. Una s'alimenta de una canonada de PVC DN315 que va executar TRAGSA recentment, arribar a un punt on aboca l’aigua al escorro del Massot amb una và l vul a i un sobreeixidor. i que naix a una a rqueta al final de la sèquia de Gual ta , on guanya alçada per a re ga r per Aquesta ca nonada és nova i està en bon estat. Si es segueix el Massot en direcció aigües avall, gravetat. L'al tra s’alimenta directa ment del Reg de les Cl os es del Mas Ferrer, des d’on es bomba s’observa l’existència d’uns bombaments individuals que agafen l’aigua directa ment del Massot, per a alimentar‐la. En total, les dues canonades abasteixen 9,3 ha . que és de mala qualitat. Un d’ells és una caseta de bombament per a re ga r uns camps de Ra mal 7.15 degoteig. En total la zona que abasteix aquest ra mal ocupen 8,1 ha . A diferencia de to ta la resta de ra mals, aques t ra mal no agafa l’aigua de la sèquia de Gualta ,

Ra mals 7.8 i 7.9 sinó que ho fa del Ra mal 2E, que és una derivació de la ca nonada principal del reg del Molí de Són dos ra mals que es troben al ma rge dret de la sèquia de Gual ta i que cap ten cadascun de Pals. Aques t ramal és una branca de terres que parcialment està entuba t a trams, amb l’extrem d’un matei x sifó. En to tal abasteixen 48,4 ha . canonada de formigó de DN300, i que segueix el ma rge d’un ca mí abastint per gravetat 20,6 ha.

‐ Ra mal 7.8 3.6.2 Objecte de l’actuació Al principi va seguint el ma rge dret d'un ca mí, on va entubada en formigó DN300 mol t L’objectiu de totes les actuacions és, d’una banda , entuba r les sèquies existents (o su bsti tui r la nnecta amb el ra mal 7.9 i es co n ve rtei x en secció en U en defectuós, fins arribar a un punt on co canonada existent en cas de que estigui en mal estat), i d’altra, subministrar preses pa rcel∙làries obra de fàbri ca, que està en mal estat. A pa rtir del moment que es can via a obra de fàbri ca , consistents en và l vul es de comporta. passa a anar entre el límit de parcel∙les fins arribar al tram final on es posa en paral ∙lel en el reg Massot. El ramal va alimentant per gravetat les pa rcel∙les per les que passa. 4. CRITERIS DE DISSENY ‐ Ra mal 7.9

Està canali tza t en obra de fà bri ca en secció en U, seguint el ma rge esquerre del ma tei x camí per 4.1 Distribució d’hidrants i preses parcel∙làries on ci rcula el ra mal 7.8. El seu estat és molt dolent, arribant fins i tot a desapa rèixer en algunes A la zona 1, es subministra un hidrant simple o doble per pa rcel∙la i propietari. zones. Al final del ramal , alimenta a una canona da pa rticula r de DN 200 A les zones 2,8 i 9, es subministren preses pa rcel∙làries per ca da propietari i pa rcel∙la. Ra mal 7.11 Específicament a la zona 8, s’ha adapten els pous de bombament existents a les canonades És un ramal que es troba al ma rge dret de la sèquia de Gualta i que abasteix 40,4 ha . Es tracta secundàries que es connecten a la nova xa rxa i es dissenyen noves preses en els traçats nous. d’una branca en te rres que segueix per el ma rge dret del camí del Pont de l'arròs, fins que creua En to ts els casos , existeix la opció de unifica r preses en els casos de que dues pa rcel∙les llindants la carretera del Pinnell on es bifurca en dos branques en te rres (ramals 7.11 i 7.11.1) que siguin del matei x propietari. abasteixen uns camps d’arròs per gravetat. Un ra mal segueix pa ral∙lel per el ma rge dret A la zona 3, es conside ra una presa pa rcel∙lària per pa rcel∙la i propietari, excepte a quells casos d'aques ta carretera i l'altre ra mal va pa ral∙lel al ma rge esquerre de la C‐31. Aques t ramals , quan en que existeix un conjunt de mi cropa rcel ∙les, on se’ls hi ha assignat una presa per cada unitat s ma tei xes. circulen en pa ral∙lel a les carreteres, te nen funció també de cuneta de le mínima de superfície, que s’ha estimat en 1,5 ha , essent aquesta unitat la superfície mi tja de les Ra mal 7.12 pa rcel∙les s tanda rd de la zona re gable actual de la Societa t de l’Estany. És un ra mal que es troba al ma rge dret de la sèquia de Gual ta i que cap ta l’aigua des d’un sifó A les zones 4,5,6 i 7 es co nside ra una presa pa rcel∙laria en cadas cun dels punts on existeix una de la sèquia . Comença en un tram molt cu rt entuba t i desprès ja segueix en te rres per el ma rge presa en l’actualitat. esquerre d'un petit ca mí fins que es bifurca . Aques t ramal abasteix per gravetat 3,1 ha . A la zona 5, a dintre dels estanys, existeix un gran conjunt de mi cropa rcel ∙les, pel que és Ra mal 7.13 subministra una presa als llocs on actualment existeix un pou de to ma , des del qual la CR es Del ma rge dret de la sèquia de Gualta surt una canonada de DN315 PVC‐6 per a re ga r Mas Pla i dis tribueix l’aigua. Als llocs on es prorroguen els ra mals existents, es distribueixen to tes les mi cropa rcel ∙les en unes poques preses, ja que el règim d’explotació de la zona el duen a te rme Mas Pinell. D'una presa de DN200 d'aquesta canonada , situada a 150 m del sifó, naix el ramal només 3 persones .

Memòria

4.2 Paràmetres bàsics i principals característiques • La pressió mínima a l’entrada de la presa de reg de les zones 2,3,8,9 és de 11 m.c.a. més les condi cions geomètriques de parcel∙la. Com les ca racterís tiques de la Zona 1 (reg per degoteig) difereixen de les de la res ta de zones (reg a tesa), s’han analitzat els pa ràmetres bàsics en dues pa rts . • La pressió mínima a l’entrada de la presa de re g de les zones 4,5,6 i 7 és de 1 m.c.a. més les condi cions geomètriques de parcel∙la. 4.2.1 Zona 1 (reg per degoteig)

Els condi cionants que s’han tingut en compte alhora de configurar les dotacions dels hidrants han estat els següents. 4.3 Altres condicionants de criteri tècnic

Cabal fi cti ci continu de disseny en el més de mà xi ma demanda (juliol) per als cultius de S’ha establert una sèrie de criteris bàsics per al dimensiona t de les diferents obres i presseguer: 0,58 l/s∙ha instal∙lacions que formen pa rt del re gadiu . Fruit de l’inventari, s’han pogut establir algunes d’elles. El cabal unitari en els pericons de re g està en funció de la superfície de l’agrupa ció, establint 1 l/s∙S (ha) per a les pa rcel∙les amb una superfície superior a les 2 ha . A continuació es presenta alguns dels criteris més significatius: 3 Quan la superfície de l’agrupa ció està co mp resa entre 0,3 i 2 ha la dota ció és constant i igual • Concessió Reg Mol í de Pals : 3 m /s. a 3,7 l/s. Per les mi cropa rcel ∙les amb una superfície menor de 0,3 ha, la dota ció és constant i • Pa rcel∙les actualment en re gadiu de la CR : 2694,6 ha igual a 3,7 l/s. • Pa rcel∙les propostes d’ampliació: 269,9 ha La pressió mínima a l’entrada del pericó de re g permet ga ranti r en el broquet de l’emissor • Dota ció en el mes de mà xima demanda de la combinatòria de cul tius futura : 2.096,6 més des fa vorable de la pa rcel∙la una pressió de 26,5 m.c.a. m3/ha (Juliol).

Cabal de la pressa parcel∙laria en funció de la superfície 4.3.1 Obra captació 7 ‐ Cota de la làmina d’aigua mínima de funcionament del regadiu: 10,30 m.s.n.m 6 ‐ Cota de la làmina d’aigua mà xima de funcionament: 10,90 m.s.n.m 5 ‐ Cota de la làmina d’aigua habitual de funcionament del rega diu : 10,50 m.s.n.m (l/s)

4 ‐ Cota de la Res closa de Ca ne t: 11,00 m.s.n.m

3 4.3.2 Arqueta unió Fase 1 Fase 2 Dotació 2 ‐ Cota del sobreeixidor: 10,56 m.s.n.m

1 ‐ Capa ci ta t del sobreeixidor: 300 l/s

0 4.3.3 Canonada principal 01234567 Superfície (ha) Pressions disponibles als nodes de càl cul , que en alguns casos són la cap ta ció dels ramals a projectar: Figura 4.1 Cabal unitari pe r unitat de superfície

4.2.2 Resta de zones (reg a tesa) Els co ndi cionan ts que s’han tingut en co mp te alhora de configurar les dota cions de les preses pa rcel∙làries han estat els següents. • Cabal fi ctici co n tinu de disseny en el mes de màxi ma demanda (juliol): 0,78 l/s∙ha • Superfície regada per un mòdul de reg de 35 l/s en 18 h: 34,5 ha

Memòria

Taula 4.1 Alçada piezomètrica disponible a cada node de la xarxa principal ALÇADA PIEZOMÈTRICA DISPONIBLE A CADA NODE DE LA XARXA PRINCIPAL

Alçada piezomètrica de sortida (m) 10,5 5. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES Alt. Piez. Node Nom Node PK A continua ció es des criuen les obres ca racterís tiques del present projecte constructiu (m) organitzades segons actuacions. 1 Zona Conjunta 1,2,8 i 9 1+849 (F2) 9,79 2 Sèquia Gualta 2+631 (F2) 9,56 5.1 Actuació Zona Conjunta 1, 2, 8 i 9 3 Zona 3 Ullastret 2+985 (F2) 9,50 4 Preses del Moli de Pals 0+760 (F1) 9,14 5.1.1 Introducció 5 Ramal 2A 0+960 (F1) 8,97 L’actuació de la zona con jun ta 1,2,8 i 9 està formada per dos xa rxes de re g rami ficades 6 Ramal Balsas Norte 1+232 (F1) 8,86 independents , una per a la Zona 1 i una altra per a les Zones 2,8 i 9, que comparteixen estació 7 Ramal 2C 1+424 (F1) 8,78 de bombament i obra de cap ta ció . 8 Preses del Moli de Pals 1+650 (F1) 8,70 L’actuació agafa l’aigua des de la ca nonada de PPA de DN2000 de la xarxa principal, al seu P.K. 9 Ramal 2D 1+810 (F1) 8,64 1+849, on l’alçada piezomètrica disponible a la canonada és de 9,79 m. 10 Preses del Moli de Pals 2+018 (F1) 8,56 11 Ramal 2E (Ramal Balsas Sur/Preses del Moli de Pals) 2+160 (F1) 8,50 L’Estació de bombament de la zona conjunta 1,2,8 i 9 s ’ubica a escassos 40 m de l’obra de 12 Ramal 2F/Ramal 2G 2+388 (F1) 8,38 captació, al municipi de Fontanilles, a prop del pont d’accés al Mas Bahí. L’accés a l’estació es 13 4.1/4.1.1 (Zona Montellà) 2+704 (F1) 8,28 realitza des del ma tei x camí que dóna accés a la po tabili tzad o ra de Sorea de Fontanilles, molt a 14 Preses del Moli de Pals 3+114 (F1) 8,17 prop de la carretera GI‐643. 15 4.5.5 (Pont de la Bla ia) 3+857 (F1) 7,98 L’estació de bombament subministra a les dues xa rxes de reg rami fi cades, que es realitzen en 16 Tomes del Moli de Pals/Les Peixe res/Rie ra Nova 4+090 (F1) 7,92 PEAD PN6 i que funcionaran a pressió a pa rtir de l’estació de bombament. 17 Branca Saulot/Riera Vella 4+370 (F1) 7,87 En el cas de la Zona 1, la xa rxa de reg ha estat dimensionada per a un reg per degoteig a la 18 Preses del Moli de Pals (Les Massanes) 4+845 (F1) 7,80 demanda , que co b rei x una superfície de 55 ha i que alimenta uns hidrants. 19 Branca Can Bregat 5+193 (F1) 7,75 En el cas de la xa rxa de re g de les Zones 2, 8 i 9, ha estat dimensionada per a un reg a tesa , que 20 Ramal 2L Y 2L2 (Rodone ll) 5+308 (F1) 7,74 cobreix una superfície de 279 ha (inclou l’ampliació del regadiu) i que alimenta unes preses 21 5.8/ Preses del Moli de Pals (Mas Carles) 5+618 (F1) 7,67 pa rcel∙laries. 22 Tram A‐B/Tram Mig/Tram Trivana/Ramal SS 5+890 (F1) 7,61 23 SS1/SS2 nord (Restallador) 6+022 (F1) 7,58 Per tan t, les obres projectades per dur a te rme la millora del re gadiu en les zones 1, 2, 8 i 9, Ramal 2P y 2P2 ((Estany, Estanyets i Closes Fondes))/Reg segons els criteris de disseny exposats amb anterioritat, comprenen els següents apa rtats : 24 6+323 (F1) 7,53 Traient • Obra de cap ta ció i canonada des de la ma tei xa fins a l’estació de bombament 25 Ramal 2Q (Mas Gelabert, El Vernegar i La Gilda) 7+790 (F1) 7,34 • Estació de bombament EB conjunta zones 1,2,8 i 9 i la seva electrificació. 4.3.4 Xarxa de reg • Xarxes de re g La xa rxa de canonades es disposa rà de mane ra que s’aprofiti al mà xim els camins existents.

Totes les conduccions s’instal∙laran amb un re cob ri men t mínim de terres de 1,0 me tre per sobre 5.1.2 Obra de captació i canonada de connexió de la gene ra triu superior del tub. Es reali tza rà un tall a la canonada principal de DN2000 de la que es de ri va ran 0,341 m3/s d’aigua istents per canonades , s’analitza si A les zones on es produeixen su bsti tu ci ons de les sèquies ex mi tjançant una canonada de PEAD DN800 PN6 de 38,5 m de longitud que es conduiran fins a la la branca de te rres actual té una funció afegida a la del reg de drenatge, i en cas de ser així, es cambra de cap ta ció de l’estació de bombament. deixa la sèquia en terres i es projecta una canonada en pa ral∙lel a la matei xa . El procediment de la connexió entre les dues connexions es des criu a continua ció. En to ts els casos, s’avaluen diferents traçats per trobar aquell que minimi tzi la longitud de les canonades que configuren el traçat i que optimi tzi la xa rxa de les canonades . Es realitza un empelt soldat a la canonada principal de PPA DN2000 mi tjançant “extruder” en posició cen tra da a la canona da, seguint les següents etapes:

Memòria

‐ Es reali tza el fora t de DN800 La camb ra de cap ta ció s’eleva sobre el terreny fins que la co ta inferior de la llosa estigui a la cota 11,40 m.s.n.m en tal de ega ranti r qu el dipòsit mai pugui entrar en cà rre ga , ja que la co ta ‐ Un operari entra a dintre de la canonada principal (a dintre deu ha ver poca aigua) de la res closa de Ca ne t, a la que es cap ta l’aigua és la 11 m.s.n.m (màxim nivell es tà ti c). ‐ Es reali tza la soldadura per dintre i l’operari surt per el empelt, i es solda per fora . La camb ra de cap ta ció disposa d’un sobreeixidor en el seu mur lateral de la fa çana sud, co mpos t Es reali tza una soldadura per electró‐fusió de la canonada de PEAD 800 a l’empelt. per una pe ti ta finestra de 40x20 cm, situada a la co ta 11 m.s.n.m., que aboca a una a rqueta quadrada d’1m de cos ta t, i 0,3 m d’espessor, oberta a la pa rt s uperior mi tjançant un tramex, i

5.1.3 Estació de bombament Zona conjunta 1,2,8 i 9 d’on surt un tu b de PVC corrugat de DN250 mm, que va a des guassar al ca nal de re g del Moli, L’ estació de bombament re p l’aigua procedent de la canonada principal de la xa rxa principal. amb una pendent del 0,27 per mil, que és la mà xi ma possible per la to po grafia de la zona. Presenta una planta re ctan gula r amb 3 zones diferenciades . Una zona d’entrada i cap ta ció de Amb aques t condicionants, la capa ci ta t d’aques t tub , així com de la fines tra projectada, és de 30 l Molí de Pals, una zona de bombes i una sala l’aigua des de la canonada principal del Reg de l/s suficient per a poder desguassar el cabal de ren ta t dels fil tres de la zona 1. d’electrificació i con trol . La sortida d’aquesta canonada de des guàs es dota rà d’una clapeta an ti re to rn amb la finalitat • Ca mbra de cap ta ció d’evitar possibles re to rns en casos de períodes d’a vinguda a l’antic canal del reg del Mol í de La canonada de PEAD DN800 PN6 entra a la ca mb ra de cap ta ció a la co ta 7,75 m. Com el cabal Pals. 3 mà xi m transportat per la ma teixa és de 0,341 m /s, la vel o ci ta t d’entrada de l’aigua a la camb ra Sobre la ca mb ra de cap ta ció es disposa la zona de bombes . estarà al vol tant de 0,8 m/s, veloci tat recomanada per els fabri cants de les bombes . Tenint en compte les pèrdues produïdes durant la cap ta ció , el nivell dinà mic mínim que s’assoleix a la • Sala de bombes i moll de cà rre ga . cambra és de 9,47 m.s.n.m, que correspon a una alçada d’aigua de 1,69 m al seu interior. Aquesta sala és una nau de planta re ctan gula r que és defineix mi tjançant la llosa superior de la Al ma tei x temps, aquest diàmetre de DN800 ga rantei x que la capa cita t d’entrada d’aigua a la cambra d’aspiració que tind rà un can tell co nstan t de 50cm en la seva totalitat. La sala de cambra de captació sigui ma jor que la de sortida a través de les bombes (dos canonades bombes es troba situada a la co ta 11,90 m.s.n.m., 20 cm per sobre de la co ta de te rre n y natural d’impulsió d’acer S275JR de DN508 (la corresponent a la Zona 2,8 i 9) i de DN219,1 (la que després del moviment de terres necessari quedarà es table rta en la co ta 11,70 m.s.n.m i corresponent a la Zona 1)) ja que es disposa d’un diàmetre ma jor a l’entrada, i a més , l’origen tindrà unes dimensions en planta de 12,15 x 7,30m. La ma jor pa rt de la llosa es re col za rà sobre de l’aigua és per gravetat, directament del riu Te r a través de la canonada principal de DN2000 els murs la camb ra d’aspiració, me ntre que una part de la ma tei xa , coin cide n t amb la zona dels amb la qual cosa, no és esperable un desajus t entre entrades i sortides. fil tres i del moll de cà rre ga estarà en contacte directe amb el terreny i es re colza rà sobre pilons. Per tan t, s’ha realitzat el disseny de la ca mb ra de cap ta ció sense emmagatzemament, però amb Aquesta zona estarà formada per tres (3) pòrtics que resistiran una llum de 6,95m i ti nd ran un temps de re ten ci ó de l’aigua a cabal mà xim, i nivell dinàmic mínim de 4 min, va l o r 5,80m de separació entre ells, i quedarà protegida superiorment per una coberta inclinada a 1 recomanat per la bibliografia especialitzada i que s’obté a pa rtir del cabal derivat i del volum aigua de tip us sandwich, de xapa galvanizada prelacada color verd na varra, i aïllament de d’aigua de la ca mb ra de cap ta ció tal i com es jus ti fica a l’annex de càl culs hidràulics. poliuretà de 40 kg/m3 de densitat muntada sobre biguetes de formigó prefabricat tipus VP‐ La ca mb ra de ca p tació i estabilització de les aigües permet l’aspiració dins de to ts els rangs 18.06, recolzades sobre unes jàsseres prefabricades de 50. possibles de nivell de l’aigua (entre 9,47 i 10,07 m.s.n.m, essent 9,67 m.s.n.m el va l o r més Aquestes jàsseres es suporten sobre pilars de formigó armat realitzats in situ, de dimensió 0,35 habitual). Aques ta ca mb ra d’aspiració es situa enterrada, amb unes dimensions en planta de x 0,35m i una alçada va ri a bl e entre 5,53 i 4,84 m. Disposa ran d’unes mènsules sobre les que es 8,50x7,30m i una profunditat de 4.10m, de mane ra que la seua solera es situa a la co ta 7,80 recolzarà un pont grua a una alçada de 4,00m. m.s.n.m. en la seva pa rt més alta, ja que té un pendent des cendent cap a la ca nonada de captació del 2% el qual permetrà el buidat del dipòsit per gravetat cap a la canonada principal La nau es dissenya sense tan ca men t exterior, no obs tant, s’ha deixat previst perquè en un futur del Reg del Molí de Pals , i que no s’acumulin sediments a la zona d’aspiració de les bombes . es pugui tan ca r mi tjança nt panells prefabricats de formigó armat. La solució estructural que es planteja per la camb ra d’aspiració consisteix en una cai xa formada La fona menta ció és profunda , en tal d’evitar la possible aparició d’esquerdes a la camb ra de per una llosa superior massissa de formigó armat de 50 cm de can tell recolzada sobre murs captació produïdes per assentaments, i consisteix en pilons aïllats sobre els que es recolzarà la perimetrals de 40 cm de gruix. El fons de la camb ra es materialitza mitjançant una llosa de llosa de fona menta ció. Els pilons que suporten la llosa inferior de la camb ra d’aspiració seran de fonamentació de formi gó armat de 50 cm de cantell. L’extradós dels murs va n 18 m de profundi ta t i de Ø65cm, mentre que els que suporten la part de la llosa superior en impermeabilitzats amb una emulsió bi tuminosa cati òni ca. contacte directe amb el terreny seran de Ø45cm i de 22m de profundita t ja que s’han d’executar des de la llosa superior tal i com s’estableix a l’annex de geologia i ge otè cnia . A la camb ra d’aspiració s’han disposa t mure ts sepa radors de 0,20 m d’espessor, que no tenen una funció estructural sinó que s’han col ∙locat per a evitar interferències de fl uxos turbulents.

Memòria

El moll de cà rrega , es situa a la can tonada superior esquerre (façana nord‐oest), i té unes L’il∙luminació interior de l’edifici es realitza mi tjançant dos tubs fluores cents de 58W. dimensions de 3,00x3,50 m, suficients per a que es pugui col ∙locar la pa rt de da rrera d’un camió L’accés a l’edifici es pot realitzar des de la sala de bombes, a través d’una porta d’acer i tin gui prou espai de maniobra per a la cà rre ga i des cà rrega d’objectes sobre el rem ol c. Pe r gal va nitza t d’una fulla batent de 0,80x2,15 m; o bé, des de l’exterior per la faça na est a través facilitar les tasques de mantenime nt, està previst la col ∙lo ca ció d'un pont grua d'a ccionament de la porta reixada. En ambdos casos, el accés es a través d’un escaló de 0,15x0,3 m. elèctric de 1.000 kg i 6,5 m de llum.

En tots els casos , a excepció dels elements prefabricats i del formigó de neteja , s’utilitza un formigó tip us HA‐30/P/20/IIb+Qb, excepte als pilars on l’ambient és IIb. CANONADES, VALVULES I PECES ESPECI ALS

La nau disposa d’una canal de recollida de les aigües de PVC DN125 i una baixant de PVC DN125 A la sala de bombes existeixen 2 sistemes de bombament independents corresponents a que es co muni ca amb l’a rqueta del sobreeixidor, des d’on es desguassarà l’aigua a l’antic canal cadas cun de les dues zones diferenciades de re gadiu . del Reg del Molí de Pals . Tots els ra mals i col∙lectors són d’acer S‐275 JR de 4,8 mm de gruix. Els ramals d’impulsió de la ojectors exteriors de sodi d’alta L’il∙luminació interior de la nau es reali tza mi tjançant 6 pr zona 1 són de diàmetre 150 mm, mentre que els de la zona 2,8 i 9 són de diàmetre 350 mm. pressió de 150 W que es col ∙loquen sobre els pilars. Tots ells es situen perpendicula rment als seus respe cti us col ∙lectors d’impulsió, de diàmetre 200 mm el de la Zona 1 i de diàmetre 500 mm el de la zona 2,8 i 9, i formats per els següents elements: Annexa a la zona de bombes es situa l’edifici de quadres elèctrics i co n trol . ‐ Conus divergent concèntric de 125 a 150 mm en la zona 1, i de 250 a 350 mm en la zona • Edifici de qua dres elèctrics i con trol . 2,8 i 9 i ven tos a trifuncional. L’edifici de quadres elèctrics i con trol es troba situat a la fa çana nord de l’estació de ‐ Vàlvula de re te n ció de doble clape ta , ca rre t i và l vul a de papallona motori tzada . bombament. Aq uesta zona està formada per una única planta de geometria re ctan gula r de 6,20 ‐ Estació de filtratge de 125 mi cres en el cas concret del bombament de la zona 1. x 2,50 m i una alçada to tal de 3,40 m. ‐ Cabal ímetre electromagnetic. El tan ca men t de l’edifici és reali tza “in situ” mi tjançant mur de bloc de formigó prefabricat armat de 40x20x20 cm, i acabat exterior amb àrids ro dats . El forja t de la cobe rta plana , és de Les pressions nominals adoptades per als accessoris són de ti mb ra tge mínim PN 10. tipus unidireccional, forma t per semiviguetes pretensades de formigó i re vol tó de 20+4 cm de cantell i 70 cm d’ample. Es realitza un recrescut perimetral amb 2 blocs de formigó, acabat amb Totes les canonades és situen en el ma tei x pla horitzontal a la co ta 12,60 m.s.n.m. deixant un un cobremur de 50x22x4 cm. Sobre el forjat s’estén un formigó porós per a la formació de espai lliure entre la gene ra triu inferior del col∙lector i la solera de la nau de 0,5 m. pendent de 15 cm d’espessor i es re mata en superfície amb una capa de grava de 5 cm. Els buidat dels col ∙lector d’impulsió, així co m la canonada de ren ta t de l’estació de filtratge de la El conjunt disposa d’una tronera i una baixant de PVC DN125 que es connecta amb l’arqueta del zona 1, s’ha connecta t amb l’a rqueta del sobreeixidor. sobreeixidor de la camb ra de cap ta ció . La fona menta ció de l’edifici es reali tza mi tjançant una llosa de formigó de 30 cm de can tell que EQUIPS ELECTROMECÀNICS es connectarà amb la llosa superior de la camb ra d’aspiració. Sobre la camb ra de cap ta ció es situen les bombes , en total 4 uni ta ts, 2+0 per al bomba ment de El pa viment de l’edifici s’ha previst com a te rra tè cni c, de 0,40 m d’alçada, el que facilita el pas la Zona 1, i 2+0 per al bombament de les Zones 2,8 i 9. de cable ja t elèctric. D’aquesta mane ra , els diferents elements de la sala es situen a la co ta 12,10 n ya , amb rodet m.s.n.m., quedant una alçada útil interior de l’edifici de 2,40 m, suficient per a albergar els Les bombes seleccionades són bombes cen trífu gues d’eix ve rti ca l de 3,5 m de ca en bronze. diferents quadres elèctrics, va ri a do rs , etc. Les bombes de la Zona 1 estan equipades amb motors de 30 kW de potencia nominal, per a un L’entrada principal a l’edifici de quadres elèctrics i control, a través de la porta situada a la cabal nominal de 111 m3/h i una alçada manomè tri ca de 41 m.c.a. fa ça na est, es preveu amb una porta rei xada d'acer galvanitzat d'una fulla batent, de 0,80x2,15 m. Les bombes de la Zona conjunta 2,8 i 9, estan equipades amb motors de 75 kW de potencia 3 Es preveu l’instal∙lació de d’una reixa de ventilació de 0,6x0,6 m en la façana oest, per tal nominal, per a un ca bal nominal de 504 m /h i una alçada manomè tri ca de 25 m.c.a. d’afavorir la ventilació na tural de la sala, que es produei x a través d’aques ta rei xa de ventilació i Totes les bombes porten instal∙lats els següents elements: PT‐100 en rodaments, PT‐100 en la porta d’entrada rei xada . debanats , i resis tèn cia d’escalfament.

Memòria

Tots els equips estaran d o tats de va ri a d o r de freqüència per tal de poder va ria r el seu punt de La distribució des del cen tre de transformació fins a l’edifici d’equips elèctrics es reali tza funcionament, i poder així subministrar el cabal i l’alçada ma nomè tri ca demandada en cada mi tjançant rasa amb cables subterranis que es col ∙loquen per dintre de tub ulars de PE de Φ160 moment. mm. El ra ng de cabals a subministrar per a cada un dels equips de la zona 1 estarà co mp rés entre els La dis tribució des de l’edifici d’equips elèctrics fins als punts de consu m situats a dintre de la 36 m3/h (10 l/s) i 154 m3/h (70% del cabal to tal ). nau de l’estació de bombament es realitza mitjança nt conductors de coure tipus RV‐K i El ran g de cabals a subministrar per a cadascun dels equips de la zona conjunta 2,8 i 9 estarà aïllament 0,6/1kV ci rculan t soterrats a l’interior de tubula rs, i per safates, les quals són comprés entre els 126 m3/h (1 mòdul de re g) i 706 m3/h (70% del cabal to tal). independents a les utilitzades per al cables de co n trol i co mu ni cacio ns. En el pitjor dels casos possibles, el va l o r del NPSH disponible (NPSHd = 6,21 m.c.a.) és major que Els diàmetres nominals mínims per als tubs protectors, en funció del nombre, classe i secció dels el del NPSH reque ri t (NPSHr =4,60 m.c.a.) i conseqüentment no es produi ran fenòmens de conductors que han d’allotjar, segons el sistema d’instal∙lació així com la classe de tubs , són els C‐BT‐21. cavitació. fi xa ts per la Instrucció IT Amb l'objecte de limitar la tensió que, pel que fa a te rra , poden presentar en un moment dona t Al col ∙lector d’impulsió de la zona 1, s’instal∙la una ba teria der 2 filtres pe a filtrar l’aigua que va al re g per degoteig. Aques t filtres tene n les següents ca ra cte rís tiq ues: les masses me tàl ∙liques, assegurar l'actualització de les proteccions i eliminar o disminuir‐li ris c que suposa una avaria del ma te rial utilitzat, es col ∙locarà un conductor de protecció de presa de - Grau de filtració: 125 mi cres . terra. La posada a te rra es realitza rà segons les prescripcions espe cifi cades en la ITC BT ‐18 del - Sis tema de fil tra ció: Fil tres de malla au tone te jables . vi gent re glamen t, i es con ne cta ran les preses de corrent i masses me tàl∙liques.

- Accionament: Elèctri c La protecció externa de la instal∙lació contra des cà rregues atmos fèriques està cons ti tu ïda per 2 un cap çal cap tad o r amb dispositiu de ce bat de 14 mi crosegons de protecció contra parallamps - Àrea neta de filtració: 6900 cm instal∙lat a la coberta de l’Estació de Bomba ment. Des de la instal∙lació cap tad o ra es deriva un conductor d’acer galvanitzat de 95 mm2 de secció fi ns a la xa rxa de terres pa rticula r amb un resis tèn cia inferior a 10 ohms, protegit ELECTRIFICACIÓ adequadament en el seu tram final mi tjançant tub de fe rro galvanitzat en calen t i que es Per tal de subministrar energia elèctrica a les instal∙lacions de l’estació de bomba ment serà connectarà amb la xa rxa ge ne ral de te rres . necessària la interconnexió amb la xa rxa de mi tja tensió de la co mpan yia FECSA‐ENDESA, dis tribuïdora de la zona, amb el corresponent cen tre de recepció, mesura i transformació, Respecte al sistema d’extinció d’incendis , s’instal∙laran 4 extintors de 6 kg de pols seca, 1 a la ubicat al seu cos ta t. sala de quadres elèctrics i 3 a l’exterior a la zona de bombes . També s’instal∙larà un extintor de La connexió es reali tza rà a la LMST “LA PERA” que alimenta a la potabilitzadora de Fontanilles i CO2 a la sala de quadres elèctrics i un altre la zona exterior de bombes . que passa bordejant el límit de la pa rcel∙la on s’ubica rà l’estació de bombament. La definició i implantació de totes aques tes instal∙lacions queda re fle ctida al annex de El ce n tre transformador, de 4,5 m de llarg i 2,40 m d’ample, reali tza una connexió directa a la instal∙lacions elèctriques. LMST “LA PERA”, i estarà format per mòduls prefabricats, tipus “Ormazabal” PFU‐4. La caseta prefabricada co mp ta rà al seu interior amb un transformador de 250 kVA’s i relació de GEOLOGIA I GEOTÈCNIA transformació 25/0,4 kV i l’aparamenta necessària per a la dis tribució i mesura d’energia elèctrica. A pa rtir del sondeig S‐1 i de l’assaig de penetració dinàmica PD ‐1, s’ha pogut determina r la presencia d’una a cumulació de sòls qua ternaris de 17.60 m de potencia , dipositada sobre el El fe t de que to tes aques tes instal∙lacions es situïn annexes a la parcel∙la de l’estació de subs trat rocós, així com la presencia de nivell freàtic a 2.50 m de profunditat respe cte la bombament permet que no s’instal∙len línies noves fora de la pa rcel∙la de la Es ta ció de bombament. superfície del te rre n y na tural. Aquests dipòsi t de sòls quaternaris es troba co nsti tuït principalment per sòls de ca racterís tiques La definició, plànols i pressupos t de l’instal∙lació necessària queda re fle ctida al annex cohesives (argila amb força sorra – argila sorrenca), amb presencia d’un nivell de sòls granulars d’Escomesa elèctrica. co nsti tu ït per una sorra amb indicis d’argila, entre 3.60 m i 6.50 m de profundi ta t respe cte la Tanmateix, serà necessària la construcció de les instal∙lacions elèctriques per a la distribució de superfície del te rre n y na tural. l’energia des del ce n tre de transformació existent fins als punts de consum, per als equips principals i instal∙lacions auxiliars de força i enllumenat.

Memòria

D’acord amb aquests condi cionants s’ha estudiat ta n t l’opció de fonamenta r l’estació de sala de les bombes re colzada inferiorment en la ca mb ra de cap ta ció i la que ho fa directament ma ne ra directa mi tjançant llosa co m l’opció de fonamenta r‐la de ma ne ra profunda mi tjançant sobre el te rren y (zona de filtres i moll de cà rre ga) que podria afectar molt greument al pont pilons encastats al subs trat ro cós. grua, s’ha opta t per una fonamenta ció profunda co nsisten t en pilons aïllats sobre els que es recolzarà la llosa de fonamentació - Fonamentació directa mi tjançant llosa

S’ha conside ra t l’opció de realitzar la fonamentació de la totalitat de l’estació mi tjançant una llosa re colzada a 3.70 m de profundita t respe cte la superfície del te rre n y na tural, que es troba a D’altra ba nda , co nside ran t el resultat del assaig de labo ra to ri que determina que els ma terials la cota 11,09 m.s.n.m, per ta n t la llosa es re col za a la co ta 7,39 m.s.n.m. sobre els sòls granulars presents es classifiquen com a no agressius per al formigó dona t el seu co n tingu t en sulfats (131 presents en aques ta cota. mg/kg), així com que la mos tra d’aigua subterrània extreta del piezòmetre instal∙lat al sondeig En resu m , els resultats obtinguts són: S‐1 es classifica com a no agressiva per al formigó segons la “I nstru cción de Hormi gón Estructural (EHE‐08)”, s’obté que per a la fabri ca ció del formigó de la fonamenta ció no s’ha de Taula 5.1. Característiques de la fonamentació directa mitjançant llosa considerar cap classe espe cifi ca d’exposició associada a un procés d’atac químic. FONAMENTACIÓ DIRECTA MITJANÇANT LLOSA Per últim, la construcció de la camb ra de captació comportarà una e xca va ció del terreny de Profundita t de Pressió mitja màxima a Assentament total recolzament transmetre al terre ny l’ordre de 3.70 m. Atenent a les ca racterís tiques dels ma te rials presents aques ta e xca va ció es (cm) (m) (kg/cm2) podrà realitzar un cop s’hagi executat prèviament una pantalla de palplanxes, o mi tjançant 3.70 0.9 5 talussos provisionals d’inclinació mà xima 1 H : 1 V (45 º) que ha estat la sol∙lució finalment escollida. En qualsevol cas, donat a que s’ha re cone gu t la presència de nivell freàtic a una profundi ta t de - Fonamentació profunda mitjançant pilons encastats al subs trat ro cós 2.50 m respe cte la superfície del terreny na tural, s’ha de preveure el seu abatiment durant l ’e xca va ció mi tjançant mesures d’esgotament. S’ha estudiat l’opció de realitzar la foname nta ció de l’estació mi tjançant pilons excavats els quals la seva punta hi quedi situada a una profundi ta t de 22 m respe cte la superfície del te rre n y Respecte a l’aprofitament dels ma te rials, es pot considerar a nivell de Projecte i a efectes na tural. pràctics que els ma te rials granula rs més pròxims al ri u Te r (zona propera a l’estació de bombament) hi puguin ésser classifica ts com a sòls adequa ts . En aquestes co ndi cions , a efectes pràctics, es co nside ren pilons de 18 m de longitud per a la fonamentació de la càme ra de cap ta ció , la base de la qual es trobarà pràcticament a 4 m de profundi ta t respe cte la superfície del te rren y natural, i de 22 m de longitud per als que es MOVIMENT DE TERRES I URBANI TZACI Ó tinguin que executar al sector de l’estació corresponent a la zona de fil tres i al moll de cà rre ga . Les actuacions a realitzar a tota l’extensió de la zona d’implantació de l’estació de bombament Els resul ta ts obtinguts dels càlculs realitzats són els següents: són les que es des criuen a con tin uaci ó : Taula 5.2. Característiques de la fonamentació mitjançant pilons • Esbrossada del te rren y. FONAMENTACIÓ PROFUNDA MITJANÇANT PILONS Càrrega Resistència • Reti rada de la te rra ve ge ta l (0,30m). Resistència per Longitud Diàmetre del piló d’enfonsament d’un estructural del piló punta,Q • Excavació de fonaments. Atès el dipòsi t soterrat previst, l ’e xca va ció serà de 3,90 m de (m) (cm) p piló aïllat, Q aïllat, T (T) h (T) (T) fondària, i un talús del 1:1 (H:V), tal i co m es recomana a l’estudi geològi c. Totes dues e xca va cio ns deixaran un ma rge per operar, a tot el contorn, d’1,00 d’a mplada . 22 45 77.9 25.9 55.7 (respecte la 55 116.4 38.8 83.2 • Reblert de fona ments amb ma te rial procedent de l’obra. superfície del te rreny natural) 65 162.5 54.1 116.1 • Terraplè amb ma te rials provinents de la pròpia obra, ja que la solera de l’estació se situa D’acord amb els resul ta ts obtinguts es determina que en qualsevol cas la cà rre ga admissible aproximadame nt 0,9 m per sobre el terreny na tural (cota del te rren y natural:11,07 resulta ser inferior a la resistència estructural del piló aïllat, fe t que co mp o rta que els pilons no m.s.n.m.). hi poden ésser dimensiona ts al seu límit estructural. • Extensió de 0,30 m de tot‐u artificial a to t l’entorn dels edificis, que, juntament amb el Analitzats els resul ta ts , en tal d’evitar la possible aparició d’esquerdes a la ca mb ra de cap ta ció doble tractament superficial (DTS) previst, permetrà l’accés a l’estació de bomba ment. produïdes per assentaments, així co m l’aparició d’un assentament diferencial entre la pa rt de la

Memòria

A tota la zona urbanitzada se li dona ran pendents adequades per facilitar el drenatge En total, la xa rxa de reg de la Zona 1 té una longitud de 4.915,5 m i s’han instal∙lat 22 hidrants superficial, evacuant l’aigua mi tjançant una cuneta perimetral que condueix l’aigua fins al punt simples‐dobles entre les pa rcel∙les. de des guàs que con ne cta amb la canonada provinent de l’arqueta del sobreeixidor en un pou En to tal , la xa rxa de re g de la Zona 2, 8 i 9 té una longitud de 7.984,6 m, i s’han instal∙lat 63 de re gistre . preses pa rcel∙làries i 4 connexions a ca nonades existents a les zones 2 i 8, i 28 preses Exteriorment, tota la zona s ’urbanitza rà i tan ca rà amb una tan ca formada per un enreixat de pa rcel∙làries i 1 connexió a un bombament existent a la zona 9. triple to rsió , de 2,00 m d’alçada, amb pos tes me tàl ∙lics cada 3,00 m i una porta de 2 fulles de Als apa rta ts 5.7 al 5.13 de la present me mòria es presenten en detall to ts a ques t elements. 3x2,5 m.

5.2 Actuació Zona 3. Reg de l’Estany 5.1.4 Xarxes de reg Com s’ha co men ta t anteriorment, l’estació de bomba ment subministra a dues xa rxes de reg 5.2.1 Introducció ealitzen en PE ramificades, e independents , que es r AD PN6. L’actuació de la zona 3 està formada per una canonada de cap ta ció , una estació de bombament En el cas de la Zona 1, la xa rxa de reg ha estat dimensionada per a un reg per degoteig a la i una xa rxa de re g. demanda , que co b rei x una superfície de 55 ha i que alimenta uns hidrants. L’actuació agafa l’aigua des de la ca nonada de PPA de DN2000 de la xarxa principal, al seu P.K. En el cas de la xa rxa de re g de les Zones 2, 8 i 9, ha estat dimensionada per a un reg a tesa , que 2+985, on l’alçada piezomètrica disponible a la canonada és de 9,50 m. cobreix una superfície de 279 ha i que alimenta unes preses pa rcel∙laries. L’Estació de bombament de la zona 3 s’ubica al municipi de Fontanilles, al costat del Mas de la En tots els casos , els ramals segueixen un traçat en pa ral∙lel a di versos camins , i en cas que no Bomba. L’accés a l’estació es reali tza des de l’ accés inferior existent per al Mas de la Bomba , ja existeixi camí, segueixen el límit entre pa rcel∙les. que el superior no permet el pas de vehi cles grans. En el cas de la xa rxa de la Zona 1, el ra mal principal 1 surt en direcció nord cap al riu Te r, per a L’estació de bomba ment subministra aigua a la xa rxa de re g de la Zona 3 que es realitzen en després gi ra r a la dreta i seguir en direcció pa ral∙lela al riu Ter. A mesura que va avançant, van PEAD PN6 i que funciona rà a pressió a pa rtir de l’estació de bombament. Aq uesta xa rxa ha estat sortint derivaci ons més pe tites del ma tei x. dimensionada per a un reg a tesa, que co b rei x una superfície de 271,3 ha (inclou l’ampliació del La xa rxa de re g de les Zones 2, 8 i 9, neix amb el ramal 8 que surt de la estació de bombament i regadiu) i que alimenta unes preses pa rcel∙laries. va unint les canonades secundà ries ja existents de PEAD DN500. En primer lloc s’uneix el “ramal Per tan t, les obres projectades per dur a te rme la millora del re gadiu en les zones 1, 2, 8 i 9, 2” i després s ’uneix al “ramal 1.2” i al “ramal 1.1”. Al “ramal 2”, es reali tza un tall de la segons els criteris de disseny exposats amb anterioritat, comprenen els següents apa rtats : canonada cap al final, jus t abans del creuament del canal de reg, de mane ra que quedi • Obra de cap ta ció i canonada des de la ma tei xa fins a l’estació de bombament independitzada de la ca nonada principal. Es col ∙locarà una brida ce ga en a ques t “tram mort”, i es con tin ua rà el traçat del “ramal 2”, unint‐lo amb el “ramal 1.2”, que per la seva banda , ja està • Estació de bombament EB zona 3 i la seva electrificació. unit al “ramal 1.1”, però que es deuran independitzar mi tjançant un tall de la canonada principal seguint el ma tei x esquema que en el “ramal 2”. • Xarxa de re g El ra mal 8.1, surt del ra mal 8, i creua la carretera GI‐643 mi tjançant una perforació horitzontal dirigida (PHD). Després s’uneix amb el “ramal 3”, jus t a la sortida d’aques t de la canonada 5.2.2 Obra de captació i canonada de connexió principal, i per ta n t, abans del creuament del re g del Mol í de Pals . La sortida de la canonada L’estació de bombament s’alimenta a pa rtir d’una canonada de cap ta ció de PEAD PN6 de 1777 principal quedarà inutilitzada mi tjançant una brida ce ga . Es continua rà el traçat del “ramal 3” m de llargària i de DN630, que és el me nor diàmetre que ga rantei x el NPSHd req ue ri t per als unint‐lo amb el “ramal 4” que es deurà independitza r de la canonada principal mi tjança nt un grups de bombament. Aques ta canonada connecta en una brida cega que existeix al punt on es tall seguint el ma tei x esquema que en el “ramal 2”. realitza l’ unió de la nova canonada de PEAD DN500 que creua el Daró procedent de l’a rqueta La Zona 2 no disposa de ca p ra mal addicional ja que queda connectada directa ment al ra mal 8.2 on es connecten les canonades de la Fase 1 i 2 i la connexió antiga entre el sifó de Gual ta i el que l’alimenta. Reg del Traient. 3 La Zona 9 per la seva banda, s’alimenta principalment del ramal 9 que neix del ramal 8.2, to t La canonada de cap ta ció transporta 0,280 m /s (cabal mà xi m) i segueix el ma tei x traçat que el just després de creuar l’antic Reg del Molí de Pals , i segueix el Ca m í dels Ca ul e rs cap a l’oest, ramal 3.2, co mpa rtin t la ma tei xa rasa fins arribar a l’estació de bombament on entra enterrada. derivant‐se en successius ramals. Aquesta canona da disposa de 4 desguassos de DN80 i de 4 tubs d’aireació de DN100.

Memòria

• Edifici de qua dres elèctrics i con trol .

5.2.3 Estació de bombament Zona 3 L’edifici de quadres elèctrics i con trol es troba situat a dintre de l’estació de bombament sobre la llosa de fonamentació de la zona de bombes . Aques ta zona està formada per una única L’ estació de bombament re p l’aigua procedent de la canonada principal de la xa rxa principal. planta de geome tria re ctan gula r de 3,80 x 2,50 m i una alçada total de 3,00 m (a ques ta alçada Presenta una planta rectangular amb 2 zones diferenciades . Una zona de bombes i una sala ve limitada per el pont grua que ha de passar per sobre) d’electrificació i con trol . El tan ca men t de l’edifici és reali tza “in situ” mi tjançant mur de bloc de formigó prefabricat • Sala de bombes i moll de cà rre ga . armat de 40x20x20 cm, i acabat exterior amb àrids ro dats . El forja t de la cobe rta plana , és de Aquesta sala és una nau de planta re ctan gula r que és defineix mi tjança nt una llosa inferior. La tipus unidireccional, forma t per semiviguetes pretensades de formigó i re vol tó de 20+4 cm de sala de bombes es troba situada a la co ta 8,20 m.s.n.m. i tind rà unes dimensions en planta de cantell i 70 cm d’ample. 10,50 x 6,30m. Aquesta zona estarà formada per tres (3) pòrtics que resistiran una llum de 5,95 El pa viment de l’edifici s’ha previst co m a te rra tè cni c, de 0,4 m d’alçada, el que facilita el pas de m i tind ra n 5,075 m de separació entre ells, i quedarà protegida superiorment per una coberta cablejat elèctric. D’aques ta mane ra , els diferents elements de la sala es situen a la co ta 8,60 inclinada a 1 aigua de tipus sandwich, de xapa galvanizada prelacada colo r verd na varra, i m.s.n.m., quedant una alçada útil interior de l’edifici de 2,40 m, suficient per a albergar els 3 aïllament de poliuretà de 40 kg/m de densitat muntada sobre biguetes de formi gó prefabricat diferents quadres elèctrics, va ri a do rs , etc. tipus VP‐18.06, recolzades sobre unes jàsseres prefabricades de 50. L’accés a l’edifici de quadres elèctrics i co n trol , a través de la porta situada a la fa çana oest, es Aquestes jàsseres es suporten sobre pilars de formigó armat realitzats in situ, de dimensió 0,35 preveu amb una porta rei xada d'acer galvanitzat d'una fulla batent, de 0,80x2,15 m. L’accés és a x 0,35m i una alçada va ri a bl e entre 4,21 i 4,81 m. Disposa ran d’unes mènsules sobre les que es través d’un esglaó de 0,15x0,3 m. recolzarà un pont grua a una alçada de 3,45 m. Es preveu l’instal∙lació d’una rei xa de ventilació de 0,6x0,6 m en la fa çana est, per tal d’afavorir La nau es dissenya sense ta n camen t exterior, excepte la zona d’electrificació i control, no la ventilació na tural de la sala, , que es produeix a través d’aques ta rei xa de ventilació i la porta obstant, s’ha deixat previst perquè en un futur es pugui tan ca r mi tjançant panells prefabricats d’entrada rei xada . de formigó armat. L’il∙luminació interior de l’edifici es realitza mi tjançant un tu b fluoresce nt de 58W. S’ha dimensiona t la fonamenta ció de l’estació de bombament mi tjança nt una llosa de formigó armat que tindrà un can tell cons tan t de 50cm en la seva totalitat. La llosa inferior estarà en contacte directe amb el te rren y i és de dimensions 7,77 x 12,50 m. Les seves dimensions són CANONADES, VALVULES I PECES ESPECI ALS ma jors a les de la nau dissenyada, per tal de aconseguir una tensió mi tjana més fa vorable (pe r la matei xa cà rre ga de la nau teni m més superfície per poder transmetre‐la al te rre n y) i així Tots els ra mals i col ∙lectors són d’acer S‐275 JR de 5,2 mm de gruix. El col ∙lector d’aspiració és complir amb el que estableix l’annex de geologia i geotè cnia. de DN600 i els ramals d’aspiració són de diàmetre 400 mm. Tots ells es situen perpendicula rment al col ∙lector d’aspiració. D’altra banda, els ra mals d’impulsió són de El moll de cà rre ga, es situa a la can tona da inferior esquerre (façana sud‐oes t), i té unes diàmetre 350 mm, i també es col∙loquen en perpendicula r al col∙lector d’impulsió de diàmetre dimensions de 3,50x4,00 m, suficients per a que es pugui col ∙locar la pa rt de da rrera d’un camió i tin gui prou espai de maniobra per a la cà rre ga i des cà rrega d’objectes sobre el rem ol c. Pe r 500 mm. facilitar les tasques de mantenime nt, està previst la col ∙lo ca ció d'un pont grua d'a ccionament Els col ∙lectors d’aspiració estan forma ts per els següents elements: m. elèctric de 1.000 kg i 5,5 m de llu ‐ Conus convergent excèntric de 400 a 250 mm En tots els casos , a excepció dels elements prefabricats i del formigó de neteja , s’utilitza un ‐ Vàlvula de papallona manual. formigó tip us HA‐30/P/20/IIb+Qb, excepte als pilars on l’ambient és IIb. Els col ∙lectors d’impulsió estan formats per els següents elements: La nau disposa d’una canal de recollida de les aigües de PVC DN125 i una baixant de PVC DN125 que es co muni ca amb un pou de re gistre des d’on es desguassarà l’aigua al re g Traient. ‐ Conus divergent co n cèn tri c de 200 a 350 mm L’il∙luminació interior de la nau es reali tza mi tjançant 6 projectors exteriors de sodi d’alta ‐ Vàlvula de re te n ció de doble clape ta , ca rre t i và l vul a de papallona motori tzada . pressió de 150 W que es col ∙loquen sobre els pilars. ‐ Ventosa trifuncional. Al col∙lector d’impulsió es situa un cabalímetre electromagnètic, i a més existeix un by‐pass A dintre de la zona de bombes es situa l’edifici de quadres elèctrics i co n trol . entre els dos col∙lectors format per una canonada de diàmetre 500 amb una và l vul a de papallona manual.

Memòria

Les pressions nominals adoptades per als accessoris són de ti mb ra tge mínim PN 10. La dis tribució des de l’edifici d’equips elèctrics fins als punts de consu m situats a dintre de la nau de l’estació de bombament es realitza mitjança nt conductors de coure tipus RV‐K i Per tal de facilitar l’accés als diferents punts de la sala, el col∙lector d’impulsió s’ha situat a aïllament 0,6/1kV ci rculan t soterrats a l’interior de tubula rs, i per safates, les quals són diferent nivell dels d’impulsió, quedant els primer per sota de la solera (cota 6,60 m). Aq uest independents a les utilitzades per al cables de co n trol i co mu ni cacio ns. col∙lector d’aspiració queda enterrat i per tan t no serà visitable. Els diàmetres nominals mínims per als tubs protectors, en funció del nombre, classe i secció dels La res ta de les canonades és situen en el ma tei x pla horitzontal a la cota 8,88 m.s.n.m. deixant conductors que han d’allotjar, segons el sistema d’instal∙lació així com la classe de tubs , són els un espai lliure entre la gene ra triu inferior del col ∙lector i la solera de la nau de 0,5 m. fi xa ts per la Instrucció ITC‐BT‐21. Els buidat dels col ∙lector d’impulsió, així co m la canonada de ren ta t de l’estació de filtratge de la Amb l'objecte de limitar la tensió que, pel que fa a te rra , poden presentar en un moment donat zona 1, s’ha connecta t a un pou de re gistre a l’exterior de l’estació. les masses me tàl ∙liques, assegurar l'actualització de les proteccions i eliminar o disminuir‐li ris c que suposa una avaria del ma te rial utilitzat, es col ∙locarà un conductor de protecció de presa de terra. La posada a te rra es realitza rà segons les prescripcions espe cifi cades en la ITC BT ‐18 del EQUIPS ELECTROMECÀNICS vi gent re glamen t, i es con ne cta ran les preses de corrent i masses me tàl∙liques. Les bombes seleccionades són bombes cen trífu gues horitzontals de càme ra pa rtida amb rodet La protecció externa de la instal∙lació contra des cà rregues atmos fèriques està cons ti tu ïda per en bronze. Són 2+0 equips de bomba ment equipades amb motors de 90 kW de potencia 3 un cap çal cap tad o r amb dispositiu de ce bat de 14 mi crosegons de protecció contra parallamps nominal, per a un ca bal nominal de 504 m /h i una alçada manomè tri ca de 33 m.c.a. instal∙lat a la coberta de l’Estació de Bomba ment. Totes les bombes porten instal∙lats els següents elements: PT‐100 en rodaments, PT‐100 en Des de la instal∙lació cap tad o ra es deriva un conductor d’acer galvanitzat de 95 mm2 de secció debanats , i resis tèn cia d’escalfament. fi ns a la xa rxa de terres pa rticula r amb un resis tèn cia inferior a 10 ohms, protegit Tots els equips estaran d o tats de va ri a d o r de freqüència per tal de poder va ria r el seu punt de adequadament en el seu tram final mi tjançant tub de fe rro galvanitzat en calen t i que es funcionament, i poder així subministrar el cabal i l’alçada ma nomè tri ca demandada en cada connectarà amb la xa rxa ge neral de te rres . moment. Respecte al sistema d’extinció d’incendis , s’instal∙laran 4 extintors de 6 kg de pols seca, 1 a la 3 El ra ng de cabals a subministrar per a cada un dels equips estarà comprés entre els 126 m /h (1 sala de quadres elèctrics i 3 a l’exterior a la zona de bombes . També s’instal∙larà un extintor de mòdul de re g) i 706 m3/h (70% del cabal to tal ). CO2 a la sala de quadres elèctrics i un altre la zona exterior de bombes . El va l o r del NPSH disponible (NPSHd = 7,36 m.c.a.) és major que el del NPSH req ue rit (NPSHr La definició i implantació de totes aques tes instal∙lacions queda re fle ctida al annex de =3,70 m.c.a.) i conseqüentment no es produi ran fenòmens de ca vi ta ció . instal∙lacions elèctriques.

ELECTRIFICACIÓ GEOLOGIA I GEOTÈCNIA Per tal de subministrar energia elèctrica a les instal∙lacions de l’estació de bomba ment serà necessària l’ampliació del cen tre de transformació de la co mpan yia FECSA‐ENDESA que existeix A pa rtir del sondeig S‐2 i de l’assaig de penetració dinàmica PD ‐2, s’ha pogut determina r la presencia d’una acumulació de sòls quaternaris de 21.50 de potencia, dipositada sobre el al Mas de la Bomba fins a una potencia de 180 kW. Aq uesta ampliació utilitza les subs trat rocós lutític, així com la presencia de nivell freàtic a 2.70 m de profundi ta t respe cte la infraestructures ja existents i les adequa a les noves ne cessita ts per el que no s’instal∙len línies superfície del te rre n y na tural. noves fora de la pa rcel∙la de la Esta ció de bombament. Aquests dipòsit de sòls quaternaris es troba cons ti tu ït per sòls de ca racterís tiques cohesives, La definició, plànols i pressupos t de l’instal∙lació necessària queda re fle ctida al annex concretament per una argila plàs tica de consistència tova d’Escomesa elèctrica. uests co ndi cionan ts s’ha procedit a es tudia r tan t l’opció de fona menta r l’estació Tanmateix, serà necessària la construcció de les instal∙lacions elèctriques per a la distribució de D’acord amb aq de mane ra directa mi tjançant llosa co m l’opció de fonamenta r‐la de mane ra profunda l’energia des del ce n tre de transformació existent fins als punts de consum, per als equips mi tjançant pilons encastats al subs trat ro cós . principals i instal∙lacions auxiliars de força i enllumenat. La distribució des del cen tre de transformació fins a l’edifici d’equips elèctrics es reali tza mi tjançant rasa amb cables subterranis que es col ∙loquen per dintre de tub ulars de PE de Φ160 mm.

Memòria

-Fonamentació directa mi tjança nt llosa D’altra banda, encara que els ma te rials presents es classifiquen co m a no agressius per al formigó donat el seu co ntingut en sulfats (249 mg/kg), el fe t de que la mostra d’aigua S’ha considerat l’opció de realitzar la fonamentació de l’estació mitjançant una llosa re col zada a subterrània extreta del piezòmetre instal∙lat al sondeig S‐2 es classifiqui co m d’agressivitat mi tja 0.50 m de profundita t respe cte la superfície del te rre n y na tural re col zada sobre sòls cohesius . segons la “Ins tru cció n de Hormigón Estructural (EHE‐08)”, s’obté que per a la fa bri cació del En resu m , els resultats obtinguts són: formigó de la fonamentació s’ha de considerar una classe espe cifi ca d’exposició Qb associada a Taula 5.3. Característiques de la fonamentació directa mitjançant llosa un procés d’atac químic. FONAMENTACIÓ DIRECTA MITJANÇANT LLOSA Profundita t de Pressió mitja màxima a Assentament total recolzament transmetre al terre ny MOVIMENT DE TERRES I URBANI TZACI Ó 2 (cm) (m) (kg/cm ) Les actuacions a realitzar a tota l’extensió de la zona d’implantació de l’estació de bombament 0.50 0.25 9.75 són les que es des criuen a con tin uaci ó :

• Esbrossada del te rren y.

-Fonamentació profunda mi tja nçant pilons encastats al substrat rocós • Reti rada de la te rra ve ge ta l (0,30m). La investigació reali tzada ha permès determina r la presencia del substrat rocós lutític a 21.50 m • Excavació de fona ments . Es reali tza rà una e xca va ció de 0,30 m de fondà ria per tal de dona r de profundi ta t respe cte la superfície del te rre n y na tural. cabuda a la solera de l’edifici D’acord amb a ques t co ndi cionan t es co nsidera l’opció de realitzar la fona menta ció de l’estació • Extensió de 0,30 m de tot‐u artificial a to t l’entorn de l’edifici, que, jun ta men t amb el doble de bomba ment de mane ra profunda mi tjançant pilons convenientment encastats als ma terials tractament superficial (DTS) previst, permetrà l’accés a l’estació de bombament. que hi constitueixen el subs trat ro cós, i per tan t s’estudia l’opció de reali tza r la fonamenta ció de A tota la zona urbanitzada se li dona ran pendents adequades per facilitar el drenatge l’estació mitjançant pilons excavats de 26 m de longitud. superficial, evacuant l’aigua mitjançant una cuneta perimetral que condueix l’aigua fins a un Els resul ta ts obtinguts dels càlculs realitzats són els següents: pou de re gistre que condueix l’aigua finalment al Reg Traient mi tja nçant un tu b de PVC corrugat de DN250. Taula 5.4. Característiques de la fonamentació mitjançant pilons FONAMENTACIÓ PROFUNDA MITJANÇANT PILONS Exteriorment, tota la zona s ’urbanitza rà i tan ca rà amb una tan ca formada per un enreixat de Càrrega Resistència triple to rsió , de 2,00 m d’alçada, amb pos tes me tàl ∙lics cada 3,00 m i una porta de 2 fulles de Resistència per Longitud Diàmetre del piló d’enfonsament d’un estructural del piló 3x2,5 m. punta,Q (m) (cm) p piló aïllat, Q aïllat, T (T) h (T) (T) 45 22.2 7.4 55.7 5.2.4 Xarxa de reg 26 55 33.2 11.0 83.2 Com s’ha comentat anteriorment, l’estació de bomba ment subministra a la xa rxa de reg 65 46.4 15.4 116.1 ramificada de la Zona 3. És en PEAD PN6 i ha estat dimensionada per a un reg a tesa, que D’acord amb els resul ta ts obtinguts es determina que en qualsevol cas la cà rre ga admissible cobreix una superfície de 271 ha i que alimenta unes preses pa rcel∙laries. resulta ser inferior a la resistència estructural del piló aïllat, fe t que co mp o rta que els pilons no Els ra mals segueixen un traçat en pa ral∙lel al re g Traient o a di versos camins , i en ecas qu no hi poden ésser dimensiona ts al seu límit estructural. existeixi camí, segueixen el límit entre pa rcel∙les. Les canonades del ra mal 3.2 i la de cap ta ció , segueix un matei x traçat a pa rtir d’una traça amb doble ca nonada , a excepció dels me tres finals del ramal 3.2. La canonada del ra mal 3.2 es situa més propera al Reg Traient per a facilitar els Analitzats els resultats, s’ha des ca rta t l’opció dels pilons ja que en qualsevol cas la cà rrega creuaments a l’altra banda. admissible resulta ser inferior a la resistència estructural del piló aïllat, fe t que co mp o rta que els pilons no hi poden ésser dimensiona ts al seu límit estructural. En total, la xa rxa de re g de la Zona 3 té una longitud de 14.009,7 m i s’han instal∙lat 159 preses pa rcel∙làries. Per tal moti u, s’ha de dimensionar la fonamentació de l’estació de bombament mitjançant una llosa de formigó armat. Les seves dimensions seran ma jors a les de la nau dissenyada, per tal de Als apa rta ts 5.7 al 5.13 de la present me mòria es presenten en detall to ts a ques t elements. aconseguir un tensió mi tjana més fa vorable (pe r la ma teixa cà rre ga de la nau tenim més superfície per poder transmetre‐la al te rre n y).

Memòria

5.3 Actuació Zona 4. Zona Montellà S’instal∙len preses pa rcel∙làries consistents en vàl vules de compo rta per a les parcel∙les que reguen a tesa, i pous de registre amb conjunts de connexió per a connectar la nova xa rxa amb L’actuació de la zona 4 co nsistei x en la subs ti tu ció dels ramals existents en te rres per canonades les case tes de bombament de les pa rcel∙les per degoteig. que queda ran connectades a la xa rxa actual de canonades del re g del Molí de Pals . En to tal , les noves canonades de la Zona 4 tenen una longitud de 4.556 m i s’han instal∙lat 37 Aquesta actuació està formada per uns ra mals de reg que subministren aigua a 133,9 ha en preses pa rcel∙làries i 3 pous de re gistre . total (de les 430 ha que formen pa rt de la Zona 4). Als apa rta ts 5.7 al 5.13 de la present me mòria es presenten en detall tots aquest elements. Tots els ramals de re g es dimensionen per a un re g a tesa, i amb canonada de PVC PN6.

El funcionament dels ramals és per gravetat, però el tip us de transport és a pressió, a pa rtir de l’alçada piezomètrica disponible al punt de cap ta ció , que és de 8,28 m al ra mal 4.1 i les seves 5.4 Actuació Zona 5. Estany Gran derivaci ons , i de 7,87 m als ramals 4.2, 4.3.1, 4.3.2, i 4.4. L’actuació de la zona 5 co nsistei x en la subs ti tu ció dels ramals existents en te rres per canonades Les canonades ci rcule n per dintre de la ma tei xa sèquia en cas de que a ques ta tin gui una única que queda ran connectades a la xa rxa actual de canonades del re g del Molí de Pals . funció de re g, o en pa ral∙lel en cas de que la sèquia tin gui una funció afegida de drenatge. Aquesta actuació està formada per uns ra mals de reg que subministren aigua a 137 ha en total En to ts els casos , s’han avaluat diferents traçats per trobar aquell que minimi tzi la longitud de (de les 342,7 ha que formen part de la Zona 5). les canonades que configuren el traçat i que opti mitzi la xa rxa de les canonades . Tots els ramals de re g es dimensionen per a un re g a tesa, i amb canonada de PVC PN6. Concretament, als ra mals 4.1 i 4.1.1 es realitza un entubament len paral ∙le a les branques en terres actuals, però optimi tzant els traçats i realitzant una única cap ta ció des de el Reg del Molí El funcionament dels ramals és per gravetat, però el tip us de transport és a pressió, a pa rtir de al lloc on es realitza actualment la presa d’aigua del ra mal 4.1.1. l’alçada piezomètrica disponible al punt de cap ta ció , que és de 7,67 m al ra mal 5.8 i les seves derivaci ons , i de 7,53 m als ramals 5.2, 5.3, 5.4, i 5.9. El ramal 4.1 comença a la và l vul a de DN315 situada en el pou de registree existent qu ve d’una connexió directa des de la canonada principal de DN1400. Després de la sortida, el ramal Les canonades ci rcule n per dintre de la ma tei xa sèquia en cas de que a ques ta tin gui una única segueix un traçat en pa ral∙lel al tram curt de formigó prefabricat que no s’afectarà, i a la branca funció de re g, o en pa ral∙lel en cas de que la sèquia tin gui una funció afegida de drenatge. de terres existent. Ni ha un moment que creua la carretera d’accés a Fontanilles (GIV‐6501) En to ts els casos , s’han avaluat diferents traçats per trobar aquell que minimi tzi la longitud de mi tjançant un creuament a cel obert i continua en pa ral∙lel al Reg Ma d ral fins arribar a la zona les canonades que configuren el traçat i que opti mitzi la xa rxa de les canonades . de les Pei xe res . Al llarg del traçat del ra mal 4.1., apareixen diverses bifurca cions del ma tei x. Concretament, el ramal 5.3, neix a una và l vul a de comporta DN315 del “Ramal 2P y 2P2”, que Respecte als ra mals de la branca del Saulot, es considera el següent: es col∙locarà a dintre d’un pou de re gistre , i va per dintre de la branca de te rres actual, i creua la Les canonades existents de PVC del ramal 4.2 i 4.3 (a pa rtir de la bifurca ció dels camins ) són carretera C‐31 a través del pas inferior per al re g existent en la ma tei xa. Després continua subs ti tu ïdes per unes de noves . El ramal 4.2, neix en la vàl vula de co mpo rta de DN200 existent i bordejant un turó, creua la carretera GI‐651 a cel obert, travessa una zona bos cosa i entra a la creua el re g Mad ral per sota, per a seguir en pa ral∙lel al camí existent. S’afegirà un pou de zona dels estanys creuant per sota el Reg Traient. Una vegada a dintre de la zona dels estanys, registre a la và l vul a que actualment es troba a l’aire lliure. realitza un traçat nou en pa ral∙lel a la mota fins arribar a les pa rcel∙les del final de la zona dels estanys que estan a una co ta més elevada. El ramal 4.3, es divideix en dos ramals, el 4.3.1 i el 4.3.2. Aq uest últim ra mal neix del 4.3.1 i creua el camí a l’altra banda . Tots dos ramals van seguint cadascun dels ma rges del ca mí. El El ra mal 5.2, neix a una vàl vula de comporta DN315 de la prolonga ció del “Ramal 2P y 2P2”, i ramal 4.3.1 es connectarà a la canonada existent amb una nova và l vul a de co mpo rta de DN250 entra a la zona dels estanys seguint el traçat actual del tub existent de PVC, però creuant per situada a dintre de un nou pou de regis tre . sota del Reg Traient fins arribar al Camí del Mi g on con tin ua per el traçat actual de la canonada de formigó alimentant els pous existents en l’actualitat (tant la ca nonada actual de PVC con la En quant a la su bsti tu ci ó d’elements en mal estat, aquest fe t implicarà la demolició de 250 m al de formigó quedaran subs ti tu ïdes). Només creuar el Reg Traient, neix el ra mal 5.4 que segueix anonada de PVC. ramal 4.2, i de 200 m al ramal 4.3. de c per dintre el traçat d’una sèquia de terres existent. Per últim, el ramal 4.4, es connecta rà amb la canonada de PVC actual en el punt on finali tza En quant a la subs ti tu ció de les canonades en mal estat, aquest fe t implicarà la demolició de 180 aques ta , i es creuarà la carretera GI‐651 a cel obert, per a seguir en un tram pa ral∙lel a la m de canonada de PVC, i de 690 m de canonada de formigó al ra mal 5.2. carretera deixant la branca actual com a cuneta . Finalment el traçat va cap a la zona de Les Closes Boues. El ra mal 5.8, neix a una vàl vula de comporta DN200, que es col ∙locarà a dintre d’un pou de registre, i segueix un traçat en pa ral∙lel a la branca de te rres per fora de la zona boscosa,

Memòria

travessa els camps de Mas Ca rl es i arriba als ca mps d’arròs després de creuar per sota la Riera En to tal , les noves canonades de la Zona 6 tenen una longitud de 3.831 m i s’han instal∙lat 60 Nova. preses pa rcel∙làries i 6 pous de re gistre . El ra mal 5.9, neix a una vàl vula de comporta DN315 del “Ra mal 2P y 2P2”, i va per dintre de la Als apa rta ts 5.7 al 5.13 de la present me mòria es presenten en detall to ts a ques t elements. branca de te rres actual, i creua la carretera C‐31 al través de pas inferior per al reg existent en la ma tei xa . Després segueix la sèquia en terres oberta fins un punt on passa a anar en pa ral∙lel a la 5.6 Actuació Zona 7. Sèquia de Gualta ma tei xa ja que la sèquia té a pa rtit d’aquí una funció afegida de drenatge. Al final acaba mol t a L’actuació de la zona 7 co nsistei x en la subs ti tu ció dels ramals existents en te rres per canonades prop de l’estació de bomba ment d’aigües residuals de Pals. que queda ran connectades a la xa rxa actual de canonades del re g del Molí de Pals . S’instal∙len preses pa rcel∙làries consis ten ts en và l vul es de comporta per a les parcel∙les on arribi Aquesta actuació està formada per uns ra mals de reg que subministren aigua a 202,4 ha en la pressió, pous de bombament on no arriba l’aigua per gravetat i pous de registre en llocs on es total (de les 1036,9 ha que formen pa rt de la Zona 4). connecta a canonades existents. Tots els ramals de re g es dimensionen per a un re g a tesa, i amb canonada de PVC PN6. En total, les noves canonades de la Zona 5 tene n una longitud de 5.210,6 m i s’han instal∙lat 24 preses pa rcel∙làries i 5 pous de re gistre . El funcionament dels ramals és per gravetat, però el tip us de transport és a pressió, a pa rtir de l’alçada piezomètrica disponible al punt de cap ta ció , que és la que figura a la taula següent: Als apa rta ts 5.7 al 5.13 de la present me mòria es presenten en detall tots aquest elements.

5.5 Actuació Zona 6. Sèquia La Gilda Taula 5.5. Alçada piezomètrica disponible al punt de captació dels ramals de la Zona 7

L’actuació de la zona 6 co nsistei x en la subs ti tu ció dels ramals existents en te rres per canonades ALÇADA PIEZOMÈTRICA DISPONIBLE AL PUNT DE CAPTACIÓ que queda ran connectades a la xa rxa actual de canonades del re g del Molí de Pals . Alçada piezomètrica disponible Ramal (m) Aquesta actuació està formada per uns ra mals de re g que subministren aigua a 103,6 ha Z7 (Ramal 7.1) 9,6 (i ncloent l’ampliació) en to tal (de8 les 237, ha que formen pa rt de la Zona 6). Z7 (Ramal 7.2) 9,84 Tots els ramals de re g es dimensionen per a un re g a tesa, i amb canonada de PVC PN6. Z7 (Ramal 7.3.1‐7.3.2‐7.3.3) 9,17 El funcionament dels ramals és per gravetat, però el tip us de transport és a pressió, a pa rtir de Z7 (Ramal 7.4‐7.4.1‐7.4.2) 9,31 l’alçada piezomètrica disponible al punt de cap ta ció 6, que és de 7,34 m. Z7 (Ramal 7.5‐7.5.1) 8,79 Z7 (Ramal 7.6‐7.6.1) Les canonades ci rcule n per dintre de la ma tei xa sèquia en cas de que a ques ta tin gui una única 7,92 funció de re g, o en pa ral∙lel en cas de que la sèquia tin gui una funció afegida de drenatge. Z7 (Ramal 7.7) 8,5 Z7 (Ramal 7.8‐7.9) 8,56 En to ts els casos , s’han avaluat diferents traçats per trobar aquell que minimi tzi la longitud de Z7 (Ramal 7.11‐7.11.1) 7,8 les canonades que configuren el traçat i que opti mitzi la xa rxa de les canonades . Z7 (Ramal 7.12) 7,22 El ra mal 6 connecta al punt on acaba el 2Q2 a prop del Mas Gelabe rt, en la và l vul a de co mpo rta Z7 (Ramal 7.13) 6,7 de DN315 existent, continua pel ma rge esquerre (di re cció con tra ria al Mas Gelabe rt) del Ca m í Z7 (Ramal 7.14‐7.14.1‐7.14.2‐7.14.3) 5 dels Ei xa rts , en pa ral∙lel al tub de formigó de DN1000 existent, fins arribar al punt del Z7 (Ramal 7.15) 8,5 creuament del camí, on neix un nou ra mal (ramal 6.2), mentre que el ramal 6 continua en pa ral∙lel al marge esquerre del camí (pe rò sevitant le case tes existents) que va en pa ral∙lel al Reg de la Gilda, i el Ra mal 6.2 va per la pa rt més alta (situada més al sud), seguint un camí fins Les canonades ci rcule n per dintre de la ma tei xa sèquia en cas de que a ques ta tin gui una única a enllaçar el Ca mí del Ve rnega r i donant aigua a les parcel∙les que per co ta poden re ga r sense funció de re g, o en pa ral∙lel en cas de que la sèquia tin gui una funció afegida de drenatge. bombar. En to ts els casos , s’han avaluat diferents traçats per trobar aquell que minimi tzi la longitud de El ra mal 6.1 segueix el seu trajecte actual, i es projecta per dintre de la sèquia actual. les canonades que configuren el traçat i que opti mitzi la xa rxa de les canonades . Les casetes de bombament que alimenten les pa rcel∙les o canonades que re que rien pressió i Respecte als punts de con ne xió amb la xa rxa existent (es comesa), ni han diferents tip ologies a que continua ran fent‐ho, seran con ne ctades al nou sistema de re g mi tjançant pous de re gistre . dintre de l’actuació: S’instal∙len preses parcel∙làries co nsisten ts en và l vul es de compo rta per a les pa rcel∙les on arriba la pressió

Memòria

- En els ra mals 7.1, 7.2, 7.3 i 7.6 es con ne cta rà la nova canonada a la sortida del pas inferior El ramal 7.12 segueix el traçat de la sèquia actual per dintre de la ma tei xa. El primer tram mol t de la carretera, mi tjança nt un conjunt de connexió a dintre de un pou de registre, i no a curt de canonada de formigó es subs ti tui rà . b per la pròpia sèquia de Gual ta , ja que la Di recci ó de carreteres no deixa creuar un tu El ra mal 7.13 surt de la presa existent a la ca nonada que va a Mas Pla i Mas Pinell i segueix el dintre del pas inferior. traçat de la sèquia actual. - En els ra mals 7.4, 7.5, 7.8, 7.11 i 7.12 es connectarà la nova canonada a preses de reg Al ramal 7.14, es subs tituiran les canonades actuals de formigó per una única, que cap ta rà al existents de la sèquia de Gualta. Aques ta con ne xió , i els seus elements associats ma tei x punt on actualment ho fa una de les dos canonades curtes a subs ti tui r (es dir, a la

quedaran a dintre d’un pericó prefabricat. canonada executada per SEIASA), i creuarà el Reg de les Closes del Mas Ferrer, unint els dos -En els ra mals 7.7, 7.13, 7.14 i 7.15, es connectarà la nova canonada a preses de reg trams que segueixen les canonades actuals. existents a les canonades actuals. A la con ne xió a la và l vul a de co mp o rta existent al El ramal 7.15, neix del pou de re gistre existent i seguirà el seu traçat en pa ral∙lel al camí per on ramal 7.7 s’afegirà un pou de re gistre . A les con ne xions als ra mals 7.13 i 7.14, es circula la sèquia actual. Els diferents trams de canonada de formi gó existents es su bsti tui ran . subs ti tui rà la presa de re g actual, que està deteriorada, i s’afegirà un conjunt de connexió a dintre de un pou de regis tre . Al ra mal 7.15, es connectarà directament a la En quant a la su bsti tu ci ó d’elements en mal estat, aques t fe t implicarà la demolició del següents vàl vula de co mpo rta que ni ha a dintre del pou de re gistre existent. trams: Al punt 5.13 de la present me mòria s’expliquen en detall to ts aques ts elements. - Ra mal 7.3.1. 400 m de canonada de PVC - Ra mal 7.4. 810 m de canonada de PVC Respecte a cadascun dels ra mals: - Ra mal 7.5.1. 125 m de canonada de formigó prefabricat El ra mal 7.1 segueix el traçat de la sèquia actual per dintre de la ma tei xa . - Ra mal 7.6. 100 m de canonada de PVC El ramal 7.2 segueix el traçat de la sèquia actual per dintre de la ma tei xa , mante nint el tram - Ra mal 7.8. 550 m de canonada de formigó prefabricat inicial en obra de fàbri ca en U. - Ra mal 7.8. 1360 m de sèquia de formigó en U. Els ramals 7.3.1, 7.3.2 i 7.3.3, es segueix el traçat actual dels ramals existents. Al ramal 7.3.1 es - Ra mal 7.12. 9 m de canonada de formigó prefabricat subs ti tui rà la canona da aixafada de PVC PN2.5 per una de nova . - Ra mal 7.14. 190 m de canonada de formigó prefabricat El ramal 7.4 segueix el traçat de la canonada existent, i presenta algunes derivaci ons per a regar pa rcel∙les adjacents. Tota la canonada aixafada de PVC PN2.5 actual es subs ti tui rà per una de - Ra mal 7.15. 220 m de canonada de formigó prefabricat nova. El ra mal 7.5, i la seva derivació 7.5.1, segueix el traçat de la sèquia actual per dintre de la S’instal∙len preses pa rcel∙làries consis ten ts en và l vul es de comporta per a les parcel∙les on arribi ma tei xa . El tram de canonada de formigó del ramal 7.5.1 es subs tituirà. la pressió, pous de bombament on no arribi l’aigua per gravetat i pous de registre als casos de El ramal 7.6 segueix el traçat de la sèquia actual per dintre de la ma tei xa . Al seu primer tram, es casetes de bombament o con ne xions a canonades existents. subs ti tui rà la canona da aixafada de PVC PN2.5 per una de nova . En total, les noves canonades de la Zona 7 tenen una longitud de 11.170 m i s’hant instal∙la 100 Al ramal 7.7, es mantindrà la canonada existent, es connecta rà amb ella i es prolonga rà el ramal preses pa rcel∙làries i 2 pous de re gistre . una distancia aigües avall en pa ral∙lel al Massot, per a dona r aigua als camps que en l’actualitat Als apa rta ts 5.7 al 5.13 de la present me mòria es presenten en detall to ts a ques t elements. bomben del Massot.

Al ra mal 7.8, es subs ti tui rà la ca nonada actual de formigó i després es seguirà per el traçat de l'obra de fàbri ca , però demolint aques ta i anant per sota. El ramal 7.9 quedarà subs ti tu ït per 5.7 Canonades una derivació del 7.8, en tal d’optimitzar els traçats de canonada . En funció de si és un ramal que pertany a una zona alimentada per un bombament o no, es El ramal 7.11 anirà per dintre de la sèquia actual. A pa rtir de la carretera del Pinnell, el ramal es determina el ma te rial emprat, essent PEAD per a les zones amb bombaments (zones 1,2,3,8 i 9) deriva en dos, el 7.11 i 7.11.1, i l’entuba ment anirà en pa ral∙lel a les carreteres deixant les i PVC per a la resta (zones 4,5,6 i 7). branques actuals co m a cunetes .

Memòria

Les unions de diferents diàmetres, deriva cions i col zes es realitzaran amb peces especials TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG fa bri cades per a cada cas con cre t (colzes, cons de reducció, peces en T, etc), posades en obra Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud amb els seus corresponents ancoratges de formi gó. (mm) (m) A continua ció es presenten les longituds i diàmetres de ca da ra mal de la xa rxa de reg en funció 8 Ramal 8.1.2 PEAD 0+000 0+534,86 200 534.86 de cada actuació: Ramal 8 8.1.2.1 PEAD 0+000 0+308,908 200 308.91 5.7.1 Actuació Zona Conjunta 1, 2, 8 i 9 8 Ramal 8.2 PEAD 0+000 0+040,562 500 40.56 8 Ramal 8.2 PEAD 0+040,562 0+215,862 400 175.30 Taula 5.6. Característiques canonades dels ramals de la Zona conjunta 1, 2, 8 i 9 8 Ramal 8.2 PEAD 0+215,862 0+400,417 315 184.56 TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG 8 Ramal 8.2 PEAD 0+400,417 1+213,291 250 812.87 8 Ramal 8.2.1 PEAD 0+000 0+471,321 200 471.32 Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud 9 Ramal 9 PEAD 0+000 0+676,430 355 676.43 (mm) (m) 9 Ramal 9 PEAD 0+676,430 1+280,000 315 603.57 Ramal 1 1 PEAD 0+000 0+402,498 250 402.50 9 Ramal 9 PEAD 1+280,000 2+068,19 250 788.19 Ramal 1 1 PEAD 0+402,498 0+782,070 225 379.57 9 Ramal 9.1 PEAD 0+000 0+114,760 200 114.76 Ramal 1 1 PEAD 0+782,070 1+327,967 180 545.90 9 Ramal 9.2 PEAD 0+000 1+054,163 250 1,054.16 Ramal 1 1 PEAD 1+327,967 1+717,966 160 390.00 9 Ramal 9.2.1 PEAD 0+000 0+100,348 200 100.35 Ramal 1 1 PEAD 1+717,966 2+952,441 125 1,234.48 9 Ramal 9.3 PEAD 0+000 0+400,567 200 400.57 Ramal 1.1 1 PEAD 0+000 0+216,130 110 216.13 9 Ramal 9.4 PEAD 0+000 0+197,516 200 197.52 Ramal 1.2 1 PEAD 0+000 0+100,718 110 100.72 9 Ramal 9.5 PEAD 0+000 0+303,110 250 303.11 Ramal 1.3 1 PEAD 0+000 0+264,995 140 265.00 9 Ramal 9.5.1 PEAD 0+000 0+056,193 200 56.19 1 Ramal 1.3 PEAD 0+264,995 0+799,104 110 534.11 1 Ramal 1.3.1 PEAD 0+000 0+093,892 110 93.89 1 Ramal 1.4 PEAD 0+000 0+232,486 110 232.49 1 Ramal 1.5 PEAD 0+000 0+323,601 110 323.60 5.7.2 Actuació Zona 3. Reg de l’Estany 1 Ramal 1.6 PEAD 0+000 0+107,121 110 107.12 Taula 5.7. Característiques canonades dels ramals de la Zona 3 1 Ramal 1.7 PEAD 0+000 0+090,003 110 90.00 TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG 1 Ramal 1 PEAD 0+000 0+402,498 250 402.50 1 Ramal 1 PEAD 0+402,498 0+782,070 225 379.57 Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud Ramal 1 1 PEAD 0+782,070 1+327,967 180 545.90 (mm) (m) 1 Ramal 1 PEAD 1+327,967 1+717,966 160 390.00 Ramal

1 Ramal 1 PEAD 1+717,966 2+952,441 125 1,234.48 3 3.Captació PEAD 0+000 1+776,940 630 1.776,94 1 Ramal 1.1 PEAD 0+000 0+216,130 110 216.13 3 Ramal 3 PEAD 0+000 0+451,728 450 451,73 1 Ramal 1.2 PEAD 0+000 0+100,718 110 100.72 3 Ramal 3 PEAD 0+451,728 1+982,526 400 1.530,80 1 Ramal 1.3 PEAD 0+000 0+264,995 140 265.00 3 Ramal 3 PEAD 1+982,526 2+504,762 315 522,24 1 Ramal 1.3 PEAD 0+264,995 0+799,104 110 534.11 3 Ramal 3 PEAD 2+504,762 3+178,117 250 673,36 1 Ramal 1.3.1 PEAD 0+000 0+093,892 110 93.89 3 Ramal 3.1 PEAD 0+000 1+106,181 200 1.106,18 1 Ramal 1.4 PEAD 0+000 0+232,486 110 232.49 3 Ramal 3.2 PEAD 0+000 1+131,695 315 1.131,70 1 Ramal 1.5 PEAD 0+000 0+323,601 110 323.60 3 Ramal 3.2 PEAD 1+131,695 1+907,601 200 775,91 1 Ramal 1.6 PEAD 0+000 0+107,121 110 107.12 3 Ramal 3.2.1 PEAD 0+000 0+277,871 200 277,87 1 Ramal 1.7 PEAD 0+000 0+090,003 110 90.00 Ramal 3 3.2.1.1 PEAD 0+000 0+204,797 200 204,80 8 Ramal 8 PEAD 0+000 0+223,896 500 223.90 Ramal 3.2.2 8 Ramal 8 bis PEAD 0+455,383 0+794,393 500 399.01 3 PEAD 0+000 0+120,785 200 120,79 Ramal 3.2.3 8 Ramal 8.1 PEAD 0+000 0+067,337 500 67.34 3 PEAD 0+000 0+206,759 200 206,76 Ramal 8.1 3 Ramal 3.2.4 PEAD 0+000 0+026,650 200 26,65 8 bis PEAD 0+459,038 0+688,964 500 229.93 3 Ramal 3.2.5 PEAD 0+000 0+234,760 200 234,76 8 Ramal 8.1.1 PEAD 0+000 0+241,223 200 241.22 3 Ramal 3.2.6 PEAD 0+000 0+158,906 200 158,91

Memòria

TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG 5.7.4 Actuació Zona 5. Estany Gran

Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud Taula 5.9. Característiques canonades dels ramals de la Zona 5 (mm) (m) TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG Ramal 3 3.2.6.1 PEAD 0+000 0+101,007 200 101,01 Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud 3 Ramal 3.2.7 PEAD 0+000 0+022,130 200 22,13 (mm) (m) 3 Ramal 3.3 PEAD 0+000 0+099,132 200 99,13 5 Ramal 5.2 PVC 0+000 1+191,646 400 1.191,65 3 Ramal 3.4 PEAD 0+000 0+052,041 200 52,04 5 Ramal 5.3 PVC 0+000 2+087,364 315 2.087,36 3 Ramal 3.5 PEAD 0+000 0+720,000 315 720,00 5 Ramal 5.4 PVC 0+000 0+216 315 216,00 3 Ramal 3.5 PEAD 0+720,000 1+514,953 250 794,95 5 Ramal 5.8 PVC 0+000 0+544,641 250 544,64 3 Ramal 3.5.1 PEAD 0+000 0+075,459 200 75,46 5 Ramal 5.9 PVC 0+000 1+170,944 400 1.170,94 3 Ramal 3.5.2 PEAD 0+000 0+038,510 200 38,51

3 Ramal 3.5.3 PEAD 0+000 0+039,591 200 39,59 3 Ramal 3.5.4 PEAD 0+000 0+042,397 200 42,40 5.7.5 Actuació Zona 6. Sèquia La Gilda 3 Ramal 3.6 PEAD 0+000 0+855,518 200 855,52 3 Ramal 3.7 PEAD 0+000 0+457,302 200 457,30 Taula 5.10. Característiques canonades dels ramals de la Zona 6 3 Ramal 3.7.1 PEAD 0+000 0+271,367 200 271,37 TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG 3 Ramal 3.7.2 PEAD 0+000 0+139,070 200 139,07 3 Ramal 3.8 PEAD 0+000 0+618,835 200 618,84 Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud 3 Ramal 3.8.1 PEAD 0+000 0+344,721 200 344,72 (mm) (m) 3 Ramal 3.8.2 PEAD 0+000 0+059,961 200 59,96 6 Ramal 6 PVC 0+000 1+210,660 500 1.210,66 3 Ramal 3.8.3 PEAD 0+000 0+078,371 200 78,37 6 Ramal 6 PVC 1+210,660 1+674 400 463,34 Ramal 6 6 PVC 1+674 2+202,000 315 528,00 6 Ramal 6.1 PVC 0+000 0+420,000 400 420,00 5.7.3 Actuació Zona 4. Zona Montellà 6 Ramal 6.2 PVC 0+000 0+858 400 858,00 6 Ramal 6.2.1 PVC 0+000 0+102 315 102,00 Taula 5.8. Característiques canonades dels ramals de la Zona 4 6 Ramal 6.2.2 PVC 0+000 0+054 315 54,00 TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG 6 Ramal 6.3 PVC 0+000 0+066 315 66,00 6 Ramal 6.4 PVC 0+000 0+066 315 66,00 Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud 6 Ramal 6.5 PVC 0+000 0+063 315 63,00 (mm) (m)

4 Ramal 4.1 PVC 0+000 1+270,507 500 1.270,51 4 Ramal 4.1 PVC 1+270,507 2+094,000 315 823,49 5.7.6 Actuació Zona 7. Sèquia de Gualta 4 Ramal 4.1.1 PVC 0+000 0+477,041 315 477,04 Ramal Taula 5.11. Característiques canonades dels ramals de la Zona 7 4 4.1.1.1 PVC 0+000 0+110,965 250 110,97 TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG 4 Ramal 4.1.2 PVC 0+000 0+354 315 354,00 Ramal 4.1.3 4 PVC 0+000 0+050,725 250 50,73 Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud Ramal 4.2 4 PVC 0+000 0+290,108 250 290,11 (mm) (m) Ramal 4.3.1 4 PVC 0+000 0+230,437 250 230,44 7 Ramal 7.1 PVC 0+000 0+246 315 246,00 Ramal 4.3.2 4 PVC 0+000 0+264,75 250 264,75 7 Ramal 7.2 PVC 0+000 0+414 400 414,00 Ramal 4.4 4 PVC 0+000 0+684 250 684,00 7 Ramal 7.3 PVC 0+000 0+399,992 400 399,99 7 Ramal 7.3.2 PVC 0+000 0+186 400 186,00 7 Ramal 7.3.3 PVC 0+000 0+102 315 102,00

7 Ramal 7.4 PVC 0+000 0+714 400 714,00 7 Ramal 7.4 PVC 0+714 1+212 315 498,00

Memòria

TAULA RESUM RAMALS DE LA XARXA DE REG Talús amb Inclinació 3H:2V

Zona Ra mal Material P.K. Inicial P.K. final Diàmetre Longitud • Per sorres amb presència de nivell freàtic: (mm) (m) Talús amb Secció estrebada en aquelles zones on la profundi ta t del nivell freàtic sigui 7 Ramal 7.4.1 PVC 0+000 0+276 315 276,00 inferior a 1,50 m. En zones on se situí per sota aquesta profundi ta t, atenent a raons 7 Ramal 7.4.2 PVC 0+000 0+060 250 60,00 econòmiques, e xca va ci ó amb talussos 2H :1V. 7 Ramal 7.5 PVC 0+000 0+414 315 414,00 7 Ramal 7.5.1 PVC 0+000 0+306 315 306,00 Les ca racterís tiques dels diferents ma te rials presents permeten que la to talita t de les 7 Ramal 7.6 PVC 0+000 0+660 400 660,00 e xca va cio ns a executar es podran realitzar mi tja nçant màquines excavadores convencionals, no 7 Ramal 7.6.1 PVC 0+000 0+114 315 114,00 essent necessària en cap cas la utilització de ma rtell hidràulic. Ramal 7.7 7 PVC 0+000 0+402 315 402,00 Per altra banda el reomplert de la rasa es reali tza rà mi tja nçant tres tipus de ma te rials segons si 7 Ramal 7.8 PVC 0+000 1+194 400 1.194,00 la canonada és de PVC o de PEAD. Els ma te rials són els següents: 7 Ramal 7.8 PVC 1+194 1+956 315 762,00 7 Ramal 7.9 PVC 0+000 0+192 315 192,00 • Reomplert M‐1: Ma te rial granula r fil trant o drenant (fus granulomètric 5‐15mm) (no 7 Ramal 7.11 PVC 0+000 1+458 315 1.458,00 existent a la canonada de PVC) Ramal 7 7.11.1 PVC 0+000 0+786 315 786,00 • Reomplert M‐2: Ma te rial classifi cat i garbellat si fos necessari amb diàmetre mà xi m de 2 cm. Ramal 7.12 7 PVC 0+000 0+354 315 354,00 • Reomplert M‐3: Material classifica t i garbellat si fos necessari amb diàmetre mà xim de 20 Ramal 7.13 7 PVC 0+000 0+204 315 204,00 cm, volumètri cament estable, no susceptible a la presència d’aigua i compacte. 7 Ramal 7.14 PVC 0+000 0+450 315 450,00 Ramal 7 PVC 0+000 0+054 315 54,00 L'Annex de Ge otè cnia indica que la to tali tat dels sòls presents es classifiquen com sòls 7.14.1 tolerables. Aques ts sòls poden ser ap ro fi ta ts pels ma te rials de reo mple rt M‐3. Ramal 7 7.14.2 PVC 0+000 0+210 315 210,00 El ma te rial de reble rt M‐1 i M‐2 s'haurà d'extreure de sòls adequa ts o seleccionats. Ramal

7 7.14.3 PVC 0+000 0+036 315 36,00 Segons l'es tudi geotè cni c no s'han trobat sòls classifi cats co m adequats en ca p calicata, però, 7 Ramal 7.15 PVC 0+000 0+678 315 678,00 segons es desprèn del ma tei x estudi, en zones properes al riu Te r apareixen ma te rials adequats, aptes per a reali tza r re ble rts amb ma te rials M‐2, la qual cosa permet establir que un 10%

d’aquest re blert procedirà de la pròpia obra i la res ta haurà de ser de préstec. 5.8 Moviments de terres i seccions tipus D’altra banda , el mate rial M‐1 serà en la seva totalitat procedent de préstec. Als plànols de secció tipus , s ’espe ci fi ca l’espessor de ca dascu na de les capes , així com les 5.8.1 Generalitats diferencies de les seccions en cas de travessar un camp , o de creuar un ca mí, carretera o una Les canona des aniran allotjades en rases de forma que la gene ra triu superior quedi com a llera d’un to rre n t. mínim a 1 m de la superfície del te rren y. Els punts de creuament de ca mins, siguin o no asfaltats, es poden consulta r als “Amidaments Els talussos de les e xca va cions ado p ta ts va n en funció del tipus de te rre n y en cadas cuna de les auxiliars” del present projecte. zones i apareixen re flecti ts per a cada ra mal a l ’annex de Moviments de te rres i als plànols de b drenatges na turals són els següents: seccions tipus . D’altra banda , els punts on es produei xen creuaments am Taula 5.12. Creuaments de drenatges naturals En co n cre t apareixen 4 situacions diferenciades : CREUAMENTS DE DRENATGES NATURALS • Per argiles amb absència de nivell freàtic: Talús amb Inclinació 1H:1V Zona Ra mal PK Riera • Per llims sorrencs amb absència de nivell freàtic: 8 Ramal 8.2 0+012 Reg del Molí de Pa ls 9 Ramal 9.2 0+011 La Segona riera Talús amb Inclinació 2H:3V 9 Ramal 9.2.1 0+082 La Primera rie ra • Per sorres amb absència de nivell freàtic: 3 Ramal 3.Captació 1+777 Rec Traient 3 Ramal 3 0+470 Rec Traient

Memòria

CREUAMENTS DE DRENATGES NATURALS En ell es reali tza rà un mur per proporciona r la reacció a l'acció de l'empenta que proporci ona ran els ga ts hidràulics de l'equip. El mur serà de formigó armat HA‐30, tind rà el Zona Ra mal PK Riera ma tei x ample que el pou d'atac (3,6 m), un grossor de 0,5m i una alçada de 3 me tres . Abans es 3 Ramal 3.2 0+004 Rec Traient realitzarà una solera de formigó de neteja HM‐20 de 20 cm per poder instal∙lar els equips 3 Ramal 3.2.1 0+008 Rec Traient hidràulics. 3 Ramal 3.2.2 0+012 Rec Traient El pou de sortida serà de me nors dimensions , 6,5x3,1m, també es realitza rà una solera de 4 Ramal 4.1 1+263 Rec Madral formigó de neteja HM‐20 de 20 cm Se rvi rà per a la re cupe ra ci ó de la maquinà ria . 4 Ramal 4.2 0+012 Rec Madral 5 Ramal 5.2 0+140 Rec Traient Al plànol de l’actuació conjunta nº 1,2,8 i 9 de l’apartat de “obres tipus” que es presenta en el 5 Ramal 5.3 0+865 Rec Traient document nº 2 “Plànols”, es poden veure to ts els detalls de la realització de la PHD. 5 Ramal 5.8 0+530 Riera Nova A més, es proposa la localització de possibles serveis a fe cta ts mi tjançant Georada r al lloc on es 7 Ramal 7.14 0+320 Rec de les Lloses de Mas Ferre r realitzarà la perforació.

5.8.2 Punts singulars 5.9 Hidrants i preses parcel∙laries 5.8.2.1 Es tre bada de rases en palplanxes A la zona 1 s’han previst dos tipus d’hidrants que s ’ubica ran en un dels ma rges divisoris de les A la zona 6, la rasa es reali tza mi tjançant estrebada en palplanxes. Aques ta secció afecta els finques que integren l’agrupa ció: següents ra mals: - Hi drant Simple : hidrant de 2”‐ 3”, que subministra una única pa rcel∙la de re g. - Ra mal 6: P.K. 1+365 al 2+202 - Hi drant doble : hidrant de 2”o 3”, que subministra a dues pa rcel∙les de re g. - Ra mal 6.1, 6.4 i 6.5 L’obra ci vil dels hidrants estarà formada per una llosa de formigó de 3,14 X 2,36 m en els Les obres d ’e xca va ci ó de rasa co men cen amb el clavat de dues fileres de palplanxes, en pa ral∙lel hidrants simple, de 3,14 X 2,86 m en hidrants dobles , i 0,30 m d’espessor. Superiorment aniran a una profundi ta t de 4 m. La longitud de les dues fileres no serà inferior a 5 m, que és la protegits amb una co be rta de xa pa me tàl∙lica. dis tància en horitzontal entre es tin tolame n ts, col∙locats simul tàniame nt a l ’e xca va ció de la rasa. A la resta de zones s’han projectat preses parcel∙laries que s ’ubica ran a dintre de la pa rcel∙la de La distància ve rti ca l entre punts de re col zamen t dels estintolaments no serà superior a 0,5 m. reg. Existeixen diferents tipus de preses de re g: Degut a que el nivell freàtic se situa a poca profunditat serà necessari treure l’aigua de la rasa amb ajuda d’una bomba d’aspiració. - Les tip us Ia estan formades principalment d’un coll de cigne de pujada d’acer galvanitzat DN200 amb una và l vul a de co mp o rta de DN200, amb unes graves sobre un geotè xtil en En aquesta situació ja es poden iniciar les tasques de forma ció del llit d’assentament i pos terior la seva base. col∙lo ca ció del tub i les operacions de connexió corresponents. - Les tip us Ib es col∙loquen quan la presa de reg es situa a l’altra banda d’un ca mí. Són iguals El reble rt de la rasa , ompliment i compactació, es fa rà simultani a la retirada dels que les Ia, però amb un tu b de PVC DN200 de 5 m formigonat sota el camí. estintolaments. Pe r últim es re ti ra ran les palplanxes. - Les tipus Ic es col ∙loquen quan la presa de reg és el final d’un ramal as cendent. Són iguals 5.8.2.2 Perforació h o ri tzon tal dirigida a la carretera GI‐643 que les Ia, però amb una ve n tos a de 2”. El ramal 8.1 (PEAD DN500) creua la carretera GI‐643 mi tjançant una perforació horitzontal - Les tip us II es col∙loquen quan la presa de re g disposa d’una doble sortida per a alimentar a dirigida que es realitza entre els PK 0+034 i el PK 0+054. dos pa rcel∙les diferents . Són iguals que les Ia, però amb una T sobre el coll de cigne de pujada i dues vàl vules de comporta de DN200 en lloc de una. Aquesta perforació horitzontal dirigida es reali tza mi tjança nt una beina de PE100 de DN 800mm. Pe r a la seva col∙lo ca ció s’utilitza un equip de perforació horitzontal dirigida de 50 Tn. - Les tip us IIIa i IIIb són iguals que les Ia i IIIb, però amb el coll de ci gne acabat en vertical (se nse colze). Es col∙loquen com a pous de bombament, quan no arriba la pressió a la Per a l'execució de la clava, s'haurà de realitzar un pou d'atac al co men ça men t de presa pa rcel∙laria. l'encreuament i un pou de sortida al final, a l'altre costat de la carretera. -Les tipus IV s’instal∙len als pous de bombament existents a la zona 8 que pertanyen a El pou d'atac té la funci ó d'allotjar l'equip d'empenta de la cla va i la tuneladora. Tindrà unes secundàries que es connecta ran amb la nova xa rxa de re g de la zona conjunta 2,8 i 9. Als dimensions mínimes de 8,5x3,6 m (Longitud x Ample).

Memòria

pous de bombament existents co nsisten ts en trams de PEAD DN400 se’ls adaptarà un colze amb la và l vul a de comporta a pa rtir d’una tapa ce ga amb sortida de DN200, Taula 5.15. Preses parcel∙làries dels ramals de la Zona 9 reforçat amb un anell de formigó armat per a formar la nova presa de reg. TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG Els diferents tip us de preses, així co m els elements de va l vul e ri a i caldereria de cada tipus d’hidrant es detallen en l’apartat de “obres tipus”, que es presenta en el document nº 2 Zona Ra mal Ib Ia Ic II “Plànols”. 9 Ramal 9 5 5 2 A continua ció es presenten les preses pa rcel∙laries de cada ramal de la xa rxa de re g en funció de 9 Ramal 9.1 1 cada actuació: 9 Ramal 9.2 1 6 9 Ramal 9.2.1 1 5.9.1 Actuació Zona Conjunta 1, 2, 8 i 9 9 Ramal 9.3 1 1 9 Ramal 9.4 1 1 Taula 5.13. Preses parcel∙làries dels ramals de la Zona 1 9 Ramal 9.5 1 1 TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG 9 Ramal 9.5.1 1 H doble H simple Zona Ra mal H doble 3" H simple 2" 2" 3" 1 Ramal 1 2 4 2 1 5.9.2 Actuació Zona 3. Reg de l’Estany 1 Ramal 1.1 1 Taula 5.16. Preses parcel∙làries dels ramals de la Zona 3 1 Ramal 1.2 1 TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG 1 Ramal 1.3 2 1 1 1 Ramal 1.3.1 1 Zona Ra mal Ia Ib Ic II 1 Ramal 1.4 2 1 Ramal 1.5 2 3 Ramal 3 31 1 1 Ramal 1.6 1 3 Ramal 3.1 19 1 1 Ramal 1.7 1 3 Ramal 3.2 15 1 3 Ramal 3.2.1 4 1

Ramal 3 Taula 5.14. Preses parcel∙làries dels ramals de la Zona 8 3.2.1.1 3 1 3 Ramal 3.2.2 1 1 TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG 3 Ramal 3.2.3 1 3 Ramal 3.2.4 1 Zona Ra mal Ia Ic IV 3 Ramal 3.2.5 1 1 8 Ramal 8 2 17 3 Ramal 3.2.6 1 1 8 Ramal 8.1 8 Ramal 3 8 Ramal 7.3.1 3.2.6.1 2 8 Ramal 8.1.1 5 3 Ramal 3.2.7 1 8 Ramal 8.1.2 4 3 Ramal 3.3 1 8 Ramal 8.1.2.1 2 1 3 Ramal 3.4 1 8 Ramal 8.1.3 1 3 Ramal 3.5 15 8 Ramal 8.2 4 3 Ramal 3.5.1 1 3 Ramal 3.5.2 1

3 Ramal 3.5.3 1 3 Ramal 3.5.4 1 Ramal 3.6 3 12 5 3 Ramal 3.7 6 1 3 Ramal 3.7.1 3 1 3 Ramal 3.7.2 3 1

Memòria

TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG 5.9.5 Actuació Zona 6. Sèquia La Gilda Taula 5.19. Preses parcel∙làries dels ramals de la Zona 6 Zona Ra mal Ia Ib Ic II TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG 3 Ramal 3.8 9 3 Ramal 3.8.1 4 1 Zona Ra mal Ia Ib Ic 3 Ramal 3.8.2 2 3 Ramal 3.8.3 1 1 6 Ramal 6 34 1 6 Ramal 6.1 5 6 Ramal 6.2 12 6 Ramal 6.2.1 1 1 6 Ramal 6.2.2 1 1 5.9.3 Actuació Zona 4. Zona Montellà 6 Ramal 6.3 2 6 Ramal 6.4 1 1 Taula 5.17. Preses parcel∙làries dels ramals de la Zona 4 TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG 5.9.6 Actuació Zona 7. Sèquia de Gualta Zona Ra mal Ia Ib Ic Taula 5.20. Preses parcel∙làries dels ramals de la Zona 7 4 Ramal 4.1 10 2 1 4 Ramal 4.1.1 5 TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG 4 Ramal 4.1.1.1 1 4 Ramal 4.1.2 4 Zona Ra mal Ia Ib IIIa IIIb Ramal 4.1.3 4 7 Ramal 7.1 2 Ramal 4.2 4 3 7 Ramal 7.2 6 Ramal 4.3.1 4 2 7 Ramal 7.3.1 3 Ramal 4.3.2 4 2 7 Ramal 7.3.2 6 Ramal 4.4 4 6 1 7 Ramal 7.3.3 1 1 7 Ramal 7.4 8 7 Ramal 7.4.1 2 5.9.4 Actuació Zona 5. Estany Gran 7 Ramal 7.4.2 1 7 Ramal 7.5 5 1 Taula 5.18. Preses parcel∙làries dels ramals de la Zona 5 7 Ramal 7.5.1 5 TAULA RESUM PRESES PARCEL∙LARIES DE LA XARXA DE REG 7 Ramal 7.6 12 7 Ramal 7.6.1 2 Zona Ra mal Ia Ib Ic 7 Ramal 7.7 1 5 Ramal 5.2 7 7 Ramal 7.8 14 5 Ramal 5.3 5 7 Ramal 7.9 5 Ramal 5.4 1 7 Ramal 7.11 5 5 Ramal 5.8 2 7 Ramal 7.11.1 3 5 Ramal 5.9 4 2 3 7 Ramal 7.12 2 7 Ramal 7.13 2 7 Ramal 7.14 3 1 7 Ramal 7.14.1 2 7 Ramal 7.14.2 5 7 Ramal 7.14.3 1 7 Ramal 7.15 2 4

Memòria

5.10 Ventoses i tubs d’aireació 5.12 Seccionaments Als punts alts de les canonades es preveuen les corresponents ven tos es o purgadors. Totes les Es projecten seccionaments a les xa rxes de reg amb l’objectiu d’independitza r els trams de ventoses projectades són de tipus trifuncionals i to ts els purgadors es subs ti tuei xen per canonades per al cas d’averia. ventoses trifuncionals. Els seccionaments són de tip us aeri i estan forma ts principalment per un coll de ci gne d’acer Les ventoses es co mposen d’un tram de canonada de diàmetre igual a la ve n tos a , una và l vul a gal va nitza t, 2 ventoses de 2”, i la và l vul a de co mpo rta del DN estimat a pa rtir delb DN del tu en de comporta amb eix ascendent i la ventosa trifuncional pròpiament dit, tot això allotjat en un el que s’instal∙la el seccionament. Tot aques t conjunt es col ∙loca sobre una llosa de formigó, i es pericó de formigó prefabricat de 1,00x1,00x1,05 m en les ven tos es de fins a DN100 (4”), i de realitza un tan came n t perimetral mi tjançant malla me tàl∙lica a simple torsió i porta d'a ccés 1,50x1,50x1,50 m en les ventoses de DN150 i DN200, amb tapa de planxa d’acer galvanitzat. d'una fulla de 2x1 m. El dimensiona ment de les ve n tos es es realitza mi tjança nt el càlcul del cabal d’aire que s’ha Taula 5.22.Seccionaments de les xarxes de reg d’evacuar te nin t en co mp te el diàmetre de la canonada , el cabal d’aigua ci rculan t i la mà xima TAULA RESUM SECCIONAMENTS DE LA XARXA DE REG depressió admesa en la canonada. Quan la pressió jus t a sota de la ventosa és inferior a 1,5 m, les ventoses es subs ti tuei xen per Zona Ra mal DN tubs d’aireació. 3 Ramal 3 250 3 Ramal 3.1 150 Quan el final de ramal és ascendent, la ve n tos a s’ha integrat amb la presa pa rcel∙lària de re g. 3 Ramal 3.2 250 Les ve n tos es i hidrants d’hidrant es detallen en l’apartat de “obres tipus” que es presenta en el 3 Ramal 3.5 250 document nº 2 “Plànols”. 3 Ramal 3.6 150 3 Ramal 3.7 150 A l’annex de “Càlculs hidràulics”, es presenta el llistat amb les ca racterís tiques de cada ventosa . 3 Ramal 3.8 150 Ramal 4.1 4 250 5.11 Desguassos 3 Ramal 9 300 Als punts baixos més singulars s’ha projectat la ubi ca ció de desguassos. Existeixen 3 tipus de des guassos en funció de si són soterrats (Tipus 1), aeris (Tipus 2) o de final de ramal (Tipus 3). Els des guassos inclouen una và l vul a de comporta de DN en funció del diàmetre de la canonada i un Ra cord Ba rcelona DN45 mm, a excepció del tipus 3 que inclou una và l vul a de co mpo rta Els seccionaments es detallen en l’apartat de “obres tipus” que es presenta en el document nº 2 DN250 sense ra co rd . Tots els elements estaran allotjats en un pericó de formigó prefabricat de “Plànols”. 1,00x1,00x1,05 m en els desguassos tip us 1 i 2, i de 1,50x1,50x1,50 m en els de tipus 3, amb tapa de planxa d’acer galvanitzat. 5.13 Altres elements El dimensiona ment dels des guassos es reali tza funció del diàmetre, segons el següent criteri: -Connexió a canonada existent, bomba ment pa rticula r existent o escomesa de ramal . Taula 5.21.Diàmetre del desguàs en funció del diàme tre de la canonada. Es reali tza la connexió entre els elements mi tjançant una và l vul a de DN250 que quedarà DIÀMETRE CANONADA DIÀMETRE DESGUÀS (mm) allotjada en un pou de registre de formigó armat prefabricat de 1,80 m d’alçada i de 100cm de Ø ≤180 mm 50 mm diàmetre, amb anell de formigó de re du cció de 70 cm, que sobresortirà en el terreny, i tancament mi tjançant bastiment i tapa de fosa. 200 ≤ Ø < 315 mm 50 mm 315 ≤ Ø < 400 mm 80 mm Tal i co m es co men ta a la des cripció de les obres de ca da ra mal, en alguns casos no estan presents to ts aques t elements. 400 ≤ Ø < 600 mm 80 mm -Escomesa del ra mal des de la presa de reg existent de la presa de Gual ta

A la zona 7, l’inici dels ra mals 7.4, 7.5, 7.8, 7.11 i 7.12 es realitza a pa rtir d’una presa pa rcel∙laria Els desguassos es detallen en l’apartat de “obres tipus” que es presenta en el document nº 2 existent de l’obra de fàbri ca “Sèquia de Gualta ” que es s ubs tituirà per un nou tu b d’acer “Plànols”. gal va nitza t, và l vul a de comporta i coll de ci gne , to t allotjat en un pericó de formi gó prefabricat de 1,00x1,00x1,05 m amb ta pa de planxa d’acer galvanitzat.

Memòria

Aques t elements es detallen en l’apartat de “obres tipus” que es presenta en el document nº 2 6.3 Superfície regable “Plànols”. La superfície regable actual de la CR del Mol í de Pals és de 2694,6 ha. Les ampliacions plantejades a les zones 1,3,6 i 9 sumen 169,9 ha . Pe r ta n t, la superfície de re gadiu futura es situa en 1964,5 ha. 6. DADES BÀSIQUES DEL PROJECTE Aquesta superfície regable ha estat establerta a pa rtir dels llistats de les spa rcel∙le que pa guen 6.1 Topografia i replanteig quotes a la C.R. del Molí de Pals, subministrats per la pròpia co mu nita t. La seva determinació s’ha realitzat mitjança nt un p ro gra mari GIS i utilitzant la base cadas tral de les pa rcel∙les. Per al desenvolupament del projecte s'ha utilitzat la següent informació facilitada per Regs de Ca talunya, S.A. (REGSA): ¾ Ca rtogra fia a escala 1:50.000 del Institut Ca rto g rà fi c de Ca ta l un ya (ICC) 6.4 Dades concessionals ¾ Ca rtogra fia a escala 1:5.000 del Institut Ca rto g rà fi c de Ca ta l un ya (ICC) Segons resolució de 14 de Juny de 2001 de la “Agència Ca talana de l’Aigua”, la Comunita t de 3 ¾ Ca rtogra fia a escala 1:2.000 obtinguda mi tjançant restitució fotogra mè tri ca a pa rtir regants del Molí de Pals té una concessió que li permet derivar del riu Te r un mà xi m de 3 m /s , i d'un bvol am el seu corresponent re colza men t de camp . aques ta concessió cobreix una superfície de reg de 2.965,97 ha . Aquesta ca rto grafia re cull la zona d’àmbit de re g. Les pa rcel∙les que s’afegeixen al re gadiu de les zones 1 i 9 que disposen de concessions pa rticula rs, així com la q uan tita t de la concessió, apareixen des crites a l’annex de “Resu m de A l’Annex “Cartografia i Topografia” es recullen els treballs realitzats. dades per a la concessió”.

6.2 Geologia i geotècnia 7. ESTUDI AGRONÒMIC Per a la realització del projecte s’ha porta t a te rme un re conei xeme n t del te rren y al lloc on està L’es tudi agronòmic té per objecte es tudia r les ne cessita ts dels cultius presents en la zona del previst ubicar les estacions de bombament i al llarg del traçat de la xa rxa de re g. projecte. Els objectius plan te ja ts per a la realització d’aques t es tudi són: Una ve ga da analitzats els pa ràmetres bàsics que poden condicionar les ne cessita ts d’aigua dels - Ide n tifi ca ció de les unitats litològiques i les seves ca racterís tiques , tan t intrínseques cultius, co m són la climatologia i la socieconomia (es tudis de la evolució dels cul tius , tendències (li tol ogia , geome tria , espessor, fondà ria ,...), co m geotècniques , que co nfo rme n el sòl i el de me rca t, cultius dominants en zones de regadi u pròximes, etc) de la zona d’es tudi, s’estima subsòl de la zona . una combinatòria de cul tius que no és mol t diferent a l’actual ja que es tracta d’una millora d’un regadiu existent,l però que si que preveu que la superfície de cereals d’hivern (blat tou, ci vada , - Determinació del nivell freàtic i les p ropie ta ts de l’aigua. ordi), quedi re du ïda augmentant proporci onalment la res ta de superfícies. - Determinació de la tensió admissible i la capa cita t portant de les diferents uni tats . Els cul tius que s’inclouen en la combinatòria són els següents: Bla t de moro, Sorgo, Gi ra‐sol, - En funció de la informació obtinguda amb anterioritat, re comana r el tipus i fondà ria de Alfals, Arròs, Pomeres, Bla t tou , Ci va da , Ordi, Pe re res i Presseguers. cimentació. Es resu mei xen a continua ció les ne cessitats d’aigua de la combinatòria de cultius futura - Determina r l’excavabilitat, l’aprofitament dels mate rials i els talussos per a les rases de les considerada. canonades . Zona 1 (Reg per degoteig): A l’Annex: “Geologia i Ge otè cnia ” es presenta la totalitat de l’es tudi realitzat amb les Eficiències conside rades : conclusions més importants que es dedueixen d’aques t. 1.‐ Xa rxa de distribució ...... 100 %

2.‐ Reg en pa rcel∙la (reg per degoteig)...... 90 % Resul tant l'eficiència total de la zona 1 en un 90 %.

Memòria

• Necessitat de re g mà xima mensual a punt de ca p tació per al cultiu de pomera: 1.315,8 • Cabal fi cti ci continu de disseny en el mes de mà xima demanda (juliol): m3/ha∙mes . 2.097 m3 / ha mes x 1000 l /m3 q= = 0,78 l / s.ha. • Necessitat de reg mà xi ma mensual a punt de cap ta ció per al cultiu de pe re ra r: 1.315,8 31 dies/ mes x 86400 s/ dia m3/ha∙mes .

• Necessitat de reg mà xima mensual a punt de cap ta ció per al cultiu de presseguer: 1.546,4 m3/ha∙mes .

• Cabal fi cti ci co n tinu de disseny en el mes de mà xima demanda (juliol) per als cul tius de I fi xant un número d’hores de re g al dia de 18 hores , el cabal de disseny de la xa rxa serà: pomera i pe re ra r: 24 QlshaQdf( / · )==c ( lsha / · ) 1,04 l/s·ha 1315,8 m33 /ha·mes × 1000 l/m 18 Qlsha(/·) ==0, 49 l/s·ha fc 31dies / mes × 86400 s/dia I fi xant un número d’hores de re g al dia de 18 hores , el cabal de disseny de la xa rxa serà: 8. CÀLCULS HIDRAULICS DE LES XARXES DE REG 24 QlshaQ( / · )== ( lsha / · ) 0,65 l/s·ha dfc18 8.1 Introducció Per a la realització dels càl culs hidràulics, s’ha diferencia t entre les actuacions que funcionen per • Cabal fi ctici continu de disseny en el mes de mà xi ma demanda (juliol) per al cul tiu de gravetat per a un re g a tesa (Actua cions 4, 5, 6 i 7) i les que ho fa ran a pa rtir d’un bombament presseguer: centralitzat (Actuació Zona con jun ta 1, 2, 8 i 9). En aques t últim cas, s’ha dividit entre les zones que re gue n a tesa (Zones 2, 8 i 9) i les que ho fan amb re g localitzat (Zona 1) 1546, 4 m33 /ha·mes × 1000 l/m Qlsha(/·) ==0,58 l/s·ha El punt de pa rtida per al càl cul de les xa rxes de dis tribució han estat les alçades piezomètriques fc 31dies / mes × 86400 s/dia disponibles a cada node de la xa rxa principal, així com els criteris de disseny mos tra ts a l’apartat 4 de la present memòria.

8.2 Xarxes de reg que s’alimenten d’un bombament centralitzat I fi xant un número d’hores de re g al dia de 18 hores , el cabal de disseny de la xa rxa serà: 8.2.1 Xarxa de reg de la Zona 1 24 QlshaQdf(/· )==c (/· lsha ) 0,77 l/s·ha Pel càl cul del dimensionament hidràulic de la xa rxa de re g per degoteig s’ha utilitzat el model 18 informàtic GESTAR 2010.

Els criteris que s’han tingut en compte al procés de dimensionament són els següents: Res ta de zones (reg a tesa): Pressions mínima a l’entrada del pericó de re g: 26,5 m.c.a Eficiències conside rades : Velocitat mínima de les canonades : 0.5 m/s 1.‐ Xa rxa principal ...... 100 % Velocitat mà xima de les canonades : 2.0 m/s 2.‐ Reg en pa rcel∙la (reg a tesa)...... 60 % Canonades de PEAD amb K = 0,1 mm . L'eficiència global o to tal s'ha estimat en un producte dels dos factors resultant ser del 60 %. Cabals de disseny de les canonades calcula ts segons el mè tode de Cl e men t.

Q acumulat: 81,8 l/s. Q disseny: 61,7 l/s. • Necessitat de reg mà xima mensual a punt de ca p ta ció per al disseny del re gadiu : 2.097 Coefi cient de simultaneïtat de disseny : 75,43 % m3/ha∙mes . Període d’amortització: 25 anys

Memòria

Tipus d’interès: 4% Els criteris que s’han tingut en compte al procés de dimensionament són els següents: Cota de làmina d’aigua a la camb ra de cap ta ció : 9,47 m (ni vell mínim dinàmic) Pressions requerides a la presa de re g: 11 m.c.a. més les co ndi cions geomètriques de pa rcel∙la. Amb unes con di cions d’alçada piezomètrica necessària a la sortida de l’estació de bombament Velocitat mínima de les canonades : 0.5 m/s de 50,5 m.c.a. (41 m corresponents a la pressió a subministrar per la bomba, i 9,5 m de la co ta Velocitat mà xima de les canonades : 2.0 m/s de l’aigua al dipòsi t), no hi ha cap hidrant que re gistri un dèficit de pressió, i l’hidrant amb un Canonades de PEAD amb K = 0,1 mm . ma rge de pressió més petit respe cte a la pressió requerida és el 17 amb un ma rge de 0.10 metres. Cabals de disseny de les ca nonades calculats segons mòduls de reg de 35 l/s (34,5 ha). Q total: 280 l/s

Període d’amortització: 25 anys

8.2.2 Xarxa de reg de la Zona 2, 8 i 9 Tipus d’interès: 4% l cul del dimensionament hidràulic de la xa rxa de re g a tesa s’ha utilitzat el model Pel cà Pressió de la canona da de cap ta ció : 6,21 m informàtic GESTAR 2010 junt a un full de càl cul Excell. Amb unes con di cions d’alçada piezomètrica necessària a la sortida de l’estació de bombament Els criteris que s’han tingut en compte al procés de dimensionament són els següents: de 39,2 m.c.a. (33 m corresponents a la pressió a subministrar per la bomba , i 6,2 m de la S’han introduït les canonades existents de la Zona 8 i s’han ma rcat al programa com pressió a la canonada ) no hi ha ca p hidrant que re gistri un dèficit de pressió, i l’hidrant amb un canonades instal∙lades. ma rge de spressió mé petit respe cte a la pressió requerida és el 31 amb un ma rge de 1.14 Pressions requerides a la presa de re g: 11 m.c.a. més les co ndi cions geomètriques de metres. pa rcel∙la. Velocitat mínima de les canonades : 0.5 m/s 8.3 Xarxes de reg de les Zones 4, 5, 6 i 7 Velocitat mà xima de les canonades : 2.0 m/s Pel càl cul del dimensionament hidràulic de la xa rxa de re g a tesa s’ha utilitzat un full de càl cul Canonades de PEAD amb K = 0,1 mm . Excell. Cabals de disseny de les ca nonades calculats segons mòduls de reg de 35 l/s (34,5 ha). Q Els criteris que s’han tingut en compte al procés de dimensionament són els següents: total: 280 l/s Pressions requerides a la presa de re g: 1 m.c.a. més les co ndi cions geomè triques de Període d’amortització: 25 anys pa rcel∙la. Tipus d’interès: 4% No s’han fi xa t vel o cita ts mínimes de ci rculació perquè la configuració del te rren y i la Cota de làmina d’aigua a la camb ra de cap ta ció : 9,47 m (ni vell mínim dinàmic) làmina d’aigua disponible a l’inici dels ramals fan necessari minimi tza r les pèrdues de càrrega en la xa rxa de distribució, per a que pugui arribar correctament l’aigua a les preses, fe t que suposa velo ci ta ts de ci rculació baixes en les canona des Amb unes con di cions d’alçada piezomètrica necessària a la sortida de l’estació de bombament Canonades de PVC amb K = 0,1 mm de 34,5 m.c.a. (25 m corresponents a la pressió a subministrar per la bomba, i 9,5 m de la co ta de l’aigua al di pòsit) no hi ha cap hidrant que re gistri un dèficit de pressió, i l’hidrant amb un Cabals de disseny de les canonades calcula ts segons mòduls de reg de 35 l/s (34,5 ha) ma rge de pressió més petit respecte a la pressió requerida és el 6 amb un ma rge de 0.07 Específicament en ca da ra mal tenim que: metres.

8.3.1 Xarxa de reg de la Zona 4 La presa de reg 5020/2 presenta uns re que rime n ts de pressió mol t elevats (22,3 m) perquè es 8.2.3 Xarxa de reg de la Zona 3 tracta d’una caseta de bombament de re g localitzat que alimenta a uns ca mps , un d’ells es Pel càl cul del dimensionament hidràulic de la xa rxa de re g a tesa s’ha utilitzat el model troba a co tes mol t més elevades que la res ta de la zona. informàtic GESTAR 2010 junt a un full de càl cul Excel.

Memòria

La resta de casetes de bombament de ca mps de re g localitzat són les preses de re g 720/1, repercuteixen en la necessitat de realitzar un manteniment freqüent en les canona des, 975/8. consistent en un buidat amb les và l vul es de desguàs. No hi ha cap presa pa rcel∙laria que re gistri un dèficit de pressió a excepció de les que alimenten les case tes de bombament.

S’obtenen velo ci tats baixes de 0,40 m/s a algunes de les canonades , i fi ns i tot inferiors en 9. ESTUDI D’ALTERNATIVES alguns punts . Aq uestes velo ci ta ts red uïdes suposen problemes importants de sedimentació que En el present projecte s’han estudiat va ri es alternatives en funció de la Zona : repercuteixen en la necessitat de realitzar un manteniment freqüent en les canona des, consistent en un buidat amb les và l vul es de desguàs. 9.1 Actuació Zona conjunta 1,2,8 i 9 S’han es tudia t dues opcions, des del punt de vi s ta tè cni c – ambiental ‐ econòmic, de quin era el millor emplaçament per a la ca p tació unificada . Aq uestes dues opcions són fe r una cap ta ció 8.3.2 Xarxa de reg de la Zona 5 unificada al propi riu Te r o a la canonada després de comprovar la capa ci ta t hidràulica de la A la zona dels estanys, no hi ha cap presa pa rcel∙laria que re gis tri un dèficit de pressió. ma tei xa . També s’ha sanalitzat de de el punt de vi s ta econòmic, si era millor una concentració a hidrant o una dis tribució hidrant simple‐doble en el cas del reg per degoteig de la zona 1. A la Al ramal 5.9, les pa rcel∙les que es re ga ven amb bomba ments individuals segueixen re gistra n t un vis ta dels resul ta ts es conclou que el millor era una cap ta ció a la canonada amb un dèficit de pressió perquè alimenten a pa rcel∙les que estan situades a cotes més elevades que la subministrament de re g mi tjançant un hidrant simple‐doble. resta.

S’obtenen velo ci tats baixes de 0,40 m/s a algunes de les canonades , i fi ns i tot inferiors en alguns punts . Aq uestes velo ci ta ts red uïdes suposen problemes importants de sedimentació que 9.2 Actuació Zona 3 repercuteixen en la necessitat de realitzar un manteniment freqüent en les canona des, consistent en un buidat amb les và l vul es de desguàs. En primer lloc s’ha estudiat la possibilitat de cons truir una bassa d’emmagatzematge per e mma gatze ma r l’aigua excedent durant els mesos d’hivern per tal de poder‐la utilitzar durant les èpoques d’estiu, així poder o p timi tza r els bombaments que els produeixen. Aques ta opció, després d’analitzar to ts els inconvenients que presentava, ha quedat des ca rtada . 8.3.3 Xarxa de reg de la Zona 6 Respecte a la zona , s’han analitzat les següents alternatives: En ca p de les parcel∙les del ma rge esquerre del re g de la Gilda es dóna un dèficit de pressió. Al ma rge dret, les pa rcel∙les més properes al re g de la Gilda alimentades per el ra mal 6.2 no SENSE AMPLIACIÓ: presenten dèficit de pressió. En can vi , totes les parcel∙les alimentades per canonades que pugen • ALTERNATIVA 1: Reg per gravetat entubant des del sifó l’aigua a les zones més altes presenten dèficit de pressió. S’obtenen velo ci tats baixes de 0,40 m/s a algunes de les canonades , i fi ns i tot inferiors en o Traçat: Traçat principal cen tral alguns punts . Aq uestes velo ci ta ts red uïdes suposen problemes importants de sedimentació que • ALTERNATIVA 1B: Reg pressuritzat a baixa pressió repercuteixen en la necessitat de realitzar un manteniment freqüent en les canona des, consistent en un buidat amb les và l vul es de desguàs. o Traçat: Traçat principal cen tral

AMB AMPLIACIÓ: 8.3.4 Xarxa de reg de la Zona 7 • ALTERNATIVA 2: Reg pressuritzat per degoteig Les pa rcel∙les dels ra mals 7.1, 7.2, 7.3.1, 7.3.2, 7.3.3, 7.6 que en l’actualitat presenten dèficit de o Traçat: Espina de peix pressió, continuen fe nt‐ho després de l’entuba ment, a excepció. En contra, les pa rcel∙les alimentades per el tram final del ra mal 7.14, que en l’actualitat re guen amb bombament, no • ALTERNATIVA 3: Reg pressuritzat per aspersió presenten dèficit de pressió. o Traçat: Espina de peix S’obtenen velo ci tats baixes de 0,40 m/s a algunes de les canonades , i fi ns i tot inferiors en alguns punts . Aq uestes velo ci ta ts red uïdes suposen problemes importants de sedimentació que • ALTERNATIVA 4: Reg pressuritzat a baixa pressió

Memòria

o Traçat: Traçat principal amb bifurca ció ma rge dret/esquerra • ALTERNATIVA 5: Reg pressuritzat a baixa pressió 11. CONSIDERACIONS MEDIAMBIENTALS o Traçat: Espina de peix En l’Annex de Qualitat i Medi Ambient del present projecte s’han contemplat tots els aspectes necessaris per a la seva integració ambiental. No obs tant cal destacar que es tracta d’un Així co m les possibles alternatives d’emplaçament de l’estació de bombament. Desprès del seu a condi cionament i millora, i per tan t no hi ha grans modi fi caci ons de l’ús actual. Tanma tei x, en anàlisi des del punt de vi s ta tè cni c –e conò mi c s’ha conclòs que la millor alternativa és la de la re dacci ó del projecte, s’han tingut en co mp te les possibles afeccions media mbientals de les realitzar un reg pressuritzat a baixa pressió, en forma d’espina de peix des d’una estació de alternatives de disseny estudiades, i s’han establert unes mesures correctores d’impacte bombament col ∙locada al Mas de la Bomba . ambiental. Al tractar‐se aquesta actuació concreta d’un dels projectes inclosos a l’Annex II, Real Decret Le gislatiu 1/2008, s’ha reda cta t seguint els criteris de la llei 9/2006, una Memòria Resum (Annex II), per tal que el Depa rta ment de Te rri tori i Sostenibilitat estudiï la necessitat o no de 9.3 Actuació Zona 5 sotmetre o no l’actuació al procediment d’avaluació d’impacte ambiental. A la zona 5 s’ha estudia t l’alternativa d’alimentar tota la superfície dels estanys des de només L’objectiu de l’Annex mediambiental és recollir un seguit de indi ca cions , dirigides tan t al un punt, que seria el ramal 5.2, prescindint del ramal 5.3, però al analitzar els resul ta ts s’ha vi s t redactor del present projecte com al qui executa l’obra, per tal de que es respectin les que aquesta opci ó era inviable per fal ta de pressió. prescripcions mediambientals que en cada cas siguin rellevants.

9.4 Actuació Zona 6 12. MESURES CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL A la zona 6 s’ha es tudia t l’alternativa de realitzar un traçat alternatiu al Reg de la Gilda per la D’acord amb el Real Decret Le gislatiu 1/2008, de 11 de gene r d’Avaluació d’Impacte Ambien tal, pa rt sud que es troba a unes co tes més elevades que la res ta de la zona. Una ve ga da analitzats el present projecte està inclòs al Annex II, Grup 1, donat que es tracta d’un projecte de els resul ta ts s’ha vi s t que a ques t traçat no te nia suficient pressió per a dur‐se a te rme , i consolidació i millora de regadius existents de més de 100 ha . El Depa rtament de Me di Ambient fi nalment s’ha optat per un traçat alternatiu red uït en longitud, fins al punt on era tè cni camen t i Habita tge, amb la informació proporci onada amb la present Memòria i després de les viable la seva construcció. consultes que determina la Llei 9/2006, ha de resold re sobre el tràmit a aplicar en aquest cas. Tanmateix, en el pressupos t apareix la va l o ra ci ó econòmica de les mesures co rre cto res a adoptar. 10. SERVEIS AFECTATS Per a analitzar les afeccions de l’obra sobre possibles serveis existents, s’han realitzat diverses visi tes a l’emplaçament de la futura obra i s’han mantingut con ta ctes en aquest sentit amb 13. GESTIÓ DE RESIDUS representants de la CR del Reg del Molí de Pals, Ajuntaments dels municipis implicats i de les L’aprovació del Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y companyies que operen a la zona. gestión de los residuos de construcción y demolición, estableix un precedent a nivell na cional en Els principals serveis que podrien resul ten afe cta ts per les obres són: la ges tió de resid us de cons tru cci ó i enderrocs . A l’article 4 d’aquest Real Decreto, s’obliga al productor de residus a incloure en el projecte d’execució de l'obra un estudi de ges tió de - Sèquies de Reg existents de la CR del Reg del Mol í de Pals residus de la co nstru cció i demolició. Per a cada un dels creuaments, s’haurà de salvar la canonada mitjançant l’execució d’una A l’annex 30 del present projecte queda recollit aques t estudi. e xca va ció co n trolada per evitar danys a les sèquies existents. La producció prevista de residus és la següent. Encara que presumiblement els creuaments es reali tza ran en diferents plans es destina una pa rtida alçada a jus ti fica r en el pressupos t de SIS MIL EUROS (6.000 ‐.€) en concepte de possibles re posi cions per afeccions per excessiva proximitat. A l'Annex: “Se rveis a fe cta ts” s’analitzen to tes les afeccions sobre serveis existents provocades per l’execució de l’obra i la posterior explotació de la infraestructura.

Memòria

Taula 13.1. Classificació dels residus segons tipologia • Servi tud d’aqüeducte: Es dóna únicament a les conduccions subterrànies i s’ha delimitat CLASSIFICACIÓ TOTAL SEGONS TIPOLOGIA com la zona co mp resa entre dues línies pa ral∙leles (a mb una amplada to tal de 5,00 metres) a cada costat de l’eix de la conducció, mesurades en horitzontal i perpendicular Codi Residu Volum (m3) Massa (T) a l’eix . Pe r a aques t tip us d’afecció, l’explotador de la infraestructura té dret de pas per les p ropie tats afectades quan sigui necessari per motius de re pa racio ns o mante niment 170107 Inerts 174,60 161,28 general. 170903 Especial 13,13 3,00

170904 No especial 1023,27 249,07 A l’Annex: “Expropiacions i servituds ” es detallen les p ro pieta ts afectades amb la iden tifi ca ció del ti tula r i les principals ca racterís tiques de la pa rcel∙la. A la taula següent es resu mei xen , per a cada tipus d’afecció, les superfícies d’ocupació i servitud, i els imports que aques tes afeccions suposen: Tenint en co mp te el volum estimat de residus en les obres de l'àmbit d'aques t projecte, el cos t de la ges tió de residus (PEM), considerant la classifi ca ció , el transport a abocador i tractament, Taula 14.1. Resum d’expropiacions del projecte as cendeix a la q uan tita t de: 67.230,99 € (SEIXANTA‐SET MIL DOS‐CENTS TRENTA EUROS AMB TIPUS SUPERFÍCIE OCUPADA VALORACIÓ AFECCIONS NORANTA‐NOU CÈNTIMS). D’AFECCIÓ (m2) (€) Ocupació definitiva 3.261,0 2.296,66 Ocupació temporal 303.544,8 23.078,84 14. EXPROPIACIONS Servitud d’aqüeducte 250.297,7 94.676,02 A l'Annex: “Expropia cions i servituds”, s'ha realitzat un estudi de les afeccions per les obres del TOTAL 557.103,6 120.051,52 projecte. En ell es recullen els criteris emprats per a la delimitació i va l o ra ci ó dels terrenys Així doncs , es conside ra un import total destina t a ocupacions definitives , ocupa cions temp orals afe cta ts , les ca ra cte rístiq ues cadas trals de les pa rcel∙les i la va l o ra ci ó global de les i servituds d’aqüeducte de CENT VINT MIL CINQUANTA‐UN EUROS AMB CINQUANTA‐DOS expropia cions , servituds i ocupa cions tempo rals. CÈNTIMS (120.051,52 €). A continuació s’enumeren els diferents tipus d’afeccions sobre el te rre n y :

• Ocupació te mpo ral durant l’execució de les obres . 15. SEGURETAT I SALUT • Ocupació definitiva. L’Es tudi de Seguretat i Salut estableix, durant la constru cció de l’obra, les previsions respe cte a prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així co m els derivats dels treballs de • Servi tud d’a qüeducte. reparació, conservació, manteniment, i les instal∙lacions preceptives d'higiene i benestar dels La determinació de cadas cuna d’aquestes afeccions s’ha realitzat te nin t en co mp te els següents treballadors. criteris: El Pressupos t d’Execució Ma te rial corresponent a aques tes obres ha estat cal cula t suposant una durada de les ma tei xes de 12 mesos i 26 ob re rs com a mà xi m, destinant a tal efecte una pa rtida • Ocupació te mpo ral : Es consideren les possibles ocupacions te mpo rals necessàries per a (PEM) de QUARANTA‐QUATRE MIL CENT VINT‐I‐VUIT EUROS AMB SETANTA‐VUIT CENTIMS l’execució de les obres, bé per al pas de ve hi cl es i maquinà ria co m per a l’aplec de (44.128,78 €). ma te rials o altres elements de les obres. A la xa rxa de re g, l’amplada depèn del diàmetre de la ca nonada i a les instal∙lacions fi xes, es co nsidera una banda de cin c me tres A l’Annex: “Es tudi de Segureta t i Salut” es presenta l’esmentat estudi, essent obligació del d’amplada per fora de l’ocupació definitiva. Contra ctis ta la re dacció del seu propi “Pla de Segureta t i Salut” que haurà de ser aprovat abans del co men çame n t de les obres . • Ocupació definitiva: S’entén com a ocupa ció definitiva les superfícies ocupades per instal∙lacions fi xes indispensables pel funcionament de les canonades , les estacions de bombament, les arquetes, els hidrants i altres

Memòria

16. PLA DE TREBALLS -Kt: Coeficiente teórico de revisión para el momento de la ejecución. El pla d'obres s'ha realitzat independitzant cadascuna de les 6 actuacions previstes en el present -Ht: Índice de coste de la mansa de obra en el momento de ejecución t. projecte, de ma ne ra que l'Administració pugui decidir la prioritat d'execució de cadas cuna -Ho: Índice de coste de la mansa de obra a fecha de licitación. d'elles, en funció de les seves ne cessita ts. -Et Índice de coste de la energía en el momento de ejecución t. Els terminis d'execució prevists per a cadascu na de les zones d'actuació projectades són els següents: -Eo: Índice de coste de la energía a fecha de licitación. -Ct: Í • Zones 1, 2, 8 i 9: 12 mesos ndice de coste del cemento en el momento de ejecución t. -Co: Índice de coste del cemento a fecha de licitación. • Zona 3: 12 mesos -St: Índice de coste de materiales siderúrgicos en el momento de ejecución t. • Zona 4: 5 mesos -SO: Índice de coste de materiales siderúrgicos a fecha de licitación. • Zona 5: 5 mesos

• Zona 6: 6 mesos 18. PERÍODE DE GARANTIA • Zona 7: 6 mesos Exceptuant que el Ple c de Condi cions Administratives i Econòmiques per a la li ci tació indiqui El te rmini global de l’obra és de 24 mesos. alguna cosa diferent, es proposa un període de ga rantia de DOS (2) ANYS. A l’Annex: “Pla d’obres” es presenten els plans de treballs de les 6 zones d’actuació, tenin t en Durant aques t període, el Co n tra cti s ta està obligat a la conservació, manteniment i repa ra ció de compte la forma en que s'executaran les obres i els amidaments i rendiments dels equips les obres fins a la seva re cep ci ó definitiva. Pe r a aques ta conse rva ció , no es preveu abonament constructius rela tius a cada a cti vi tat. independent ja que es co nside ra que les despeses ocasionades per a ques tes repa ra cions i Cal des taca r que per tal de no afectar els con re us durant la campan ya de reg (fixat per la CR qualsevol despesa derivada de les matei xes , res ta inclosa en els preus unita ris corresponents a entre el 1 d’Abril i el 1 de Setembre), les obres relati ves a la xa rxa de re g s’hauran de realitzar les diferents uni ta ts d'obra. fora d’aquest període. 19. PLA DE CONTROL DE QUALITAT

S'ha realitzat el pla de co n trol de qualitat de l'obra on s'assenyalen les unitats objecte de 17. REVISIÓ DE PREUS control, el tipus , la freqüència i la quantita t d'assajos a realitzar. S'ha elaborat a pa rtir de les pa rtides d'obra presents en aques t projecte i dels seus amidaments. Pel present projecte serà d ’apli ca ció allò que diuen els articles 103 a 108 de la Llei de con tra ctes de les Ad ministra ci ons Públiques i els articles 104 a 106 del seu re glamen t. El Pressupos t d’Execució per Contra cta amb IVA, corresponent al Control de Qualitat, as cendeix a la q uan tita t de CENT DINOU MIL VUIT‐CENTS SETANTA‐DOS EUROS AMB SEIXANTA‐TRES La re visió de preus serà d’aplicació en el cas de que la duració de l’obra sigui s uperior a 12 CÈNTIMS (119.872,63 €). mesos co m fa re fe rè n cia el decret 3650/1970 del 19 de desembre i el Reial Decret 2167/1981 de 20 d’agost. S’ha escollit la fórmula nº 9 que té la següent expressió: 20. JUSTIFICACIÓ DE PREUS Fórmula nº 9: “Abastecimiento y distribución de agua. Redes de alcantarillado. Estaciones La justificació de preus d’aquest projecte es basa en el banc de preus de REGSA 2010 reali tza t depuradoras. Estaciones elevadoras. Obras de desagües. Drenajes. Zanjas de telecomunicación”. amb els costos de mà d’obra, maquinà ria i ma te rials de me rca t. Amb tot això, els costos indirectes aplicats als preus del present projecte és de 5%, tal com Kt = 0,33 x (Ht / Ho) +0,16 x (Et / Eo) + 0,20 x (Ct / Co) + 0,16 x (St / So) + 0,15. queda reflectit a la justificació de preus.

Els significats dels símbols utilitzats són els següents:

Memòria

21. INDICADORS PDR GRUP E: Obres hidràuliques . Taula 21.1. Indicadors PDR del projecte Subgrup 4: Sèquies i desguassos. GRUP A: Mo vi men t de te rres i perforacions . Tipus d’indicador Indicador Objectiu Subgrup 1: Desmunts i buida ts . Hectàrees millorades 1181,7 ha La ca tego ria del Contra cte pel pressupos t del projecte i el te rmini d'execució conside ra t és la Metres canonada 51.677 m categoria f. Físics Nombre d’explota cions beneficiades 1179 24. DOCUMENTS QUE CONTÉ EL PROJECTE Volum total d’inversió (I VA inclòs) 8.435.179,26 € DOCUMENT NÚMERO 1.‐ MEMÒRIA I ANNEXES - MEMÒRIA - ANNEXOS A LA MEMÒRIA Nota: El nombre d’explotacions beneficiades no coincideix amb el de preses pa rcel∙laries perquè a la ma joria d’actuacions no es subministra una presa per pa rcel∙la. Annex 1: Reporta tge fotogràfi c. Annex 2: Antecedents Annex 3: Qualitat i Me di Ambient 22. PRESSUPOST DE LES OBRES Annex 4: Cri teris tè cni cs i principals ca ra cte rístiq ues del projecte Els preus de les uni ta ts d'obra d'aques t projecte s'han estudiat amb detall, i la con fe cció del ma tei x s'ha reali tza t a pa rtir dels salaris vi gen ts segons l'últim co n veni de la co nstru cció i dels Annex 5: Ca rtog ra fi a i Topogra fia costos actuals de ma te rials i maquinà ria, segons els rendiments normals per a cada unitat Annex 6: Traçat d'obra. Annex 7: Replanteig i definició geomè tri ca Aplicant els amidaments efectuats als quadres de preus, s'obté un Pressupos t d'Execució Material de CINC MILIONS SET‐CENTS SETANTA‐QUATRE MIL SET‐CENTS NORANTA‐CINC Annex 8: Moviment de Te rres EUROS AMB VINT‐I‐NOU CÈNTIMS (5.774.795,29 €). Annex 9: Climatologia, Hi drologia i Drenatge Aplicant els coeficients corresponents a Despeses Ge ne rals (13%) i Bene fici Industrial (6%) Annex 10: Geologia i Ge otè cnia S L SI EUROS AMB QUARANTA s’obté un subtotal de SIS MILIONS VUIT‐CENTS SETANTA‐DOS MI Annex 11: Es tudi edafologic i agronòmic CÈNTIMS (6.872.006,40 €). Annex 12: Pa rà me tres bàsics de regs i dotacions Aplicant el coeficients corresponent a l’IVA (21%) s’obté un Pressupost d’Execució per Contra cte de VUIT MILIONS TRES‐CENTS QUINZE MIL CENT VINT‐I‐SET EUROS AMB SETANTA‐QUATRE Annex 13: Resum de dades per a la concessió CÈNTIMS (8.315.127,74 €). Annex 14: Es tudi d’alternatives Si al Pressupos t d’Execució per Contra cte se li suma l’import corresponent a les ocupa cions Annex 15: Es tructures i càl culs me càni cs definitives , servituds d’aqüeducte i ocupa cions te mpo rals , s’obté el Pressupos t per al Annex 16: Càlculs hidràulics Conei xement de l’Administració, que ascendeix a la qua ntita t de VUIT MILIONS QUATRE‐CENTS Annex 17: Caldereria TRENTA‐CINC MIL CENT SETANTA‐NOU EUROS AMB VINT‐I‐SIS CÈNTIMS (8.435.179,26 €). Annex 18: Equips electromecànics

Annex 19: Equips hidràulics 23. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA Annex 20: Es comesa elèctrica (Alta, Mi tja i Baixa Tensió) D'acord amb el disposat al Real Decret 1098/2001 de 12 d’octubre, es proposa la següent Annex 21: Instal∙lacions elèctriques (Mitja i Bai xa Tensió) classifica ció del Co n tra cti s ta per a la realització de les obres :

Memòria

Annex 22: Serveis Afe cta ts Annex 18: Es tudi de Segureta t i Salut Annex 23 Expropia cions i servituds 25. OBRA COMPLERTA Annex 24: Organismes i Ad minis tra cions on es deuen tramitar permisos i Llicencies El present projecte es refe rei x a una obra completa als efectes del que disposa l'article 107 de la Annex 25: Es tudi de seguretat i salut “Ley 30/2007, de 30 de Octubre, de Contratos del Sector Público” i l’article 125 del “RD Annex 26: Pla d’obres 1098/2001 de 12 de octubre , por el que se aprueba el Reglamento General de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas”, i co mp ren tots i cadascun dels elements que són Annex 27: Justificació de preus precisos per a la co rre cta explotació de l’obra. Annex 28: Pressupos t per a coneixement de l’Administració Annex 29: Mesures correctores d’impacte ambiental 26. CONCLUSIONS Annex 30: Es tudi de gesti ó de residus de la co ns tru cció i demolició Aquesta me mòria , jun tame n t amb la res ta de documents abans esmentats, defineix DOCUMENT NÚMERO 2.‐ PLÀNOLS comple tame nt el projecte i jus tifi ca la solució adoptada. 1. Plànol índex i de situació gene ral

2. Plànols de Conjunt

3. Actuació co n jun ta nº1,2,8 i 9

4. Actuació nº3 Ba rcelona , febre r de 2013 5. Actuació nº4 Els Enginye rs Au to rs del Projecte 6. Actuació nº5

7. Actuació nº6

8.Actuació nº7 9. Serveis a fe ctats

10. Expropiaci ons DOCUMENT NÚMERO 3.‐ PLEC DE CONDICIONS Leopoldo Sáenz Gómez Moisés Torró Torró DOCUMENT NÚMERO 4.‐ PRESSUPOST Enginyer de Ca mi ns , Ca na l s i Ports Enginyer Agrònom 1.Amidaments EPTISA EPTISA 1.1.Amidaments auxiliars

1.2.Amidaments parcials 2.Quadres de preus 2.1.Quadre de preus núm. 1 2.2.Quadre de preus núm. 2 3.Estadística de pa rtides 4.Pressupostos parcials 5.Resum de pressupost 6.Pressupost gene ral

PLÀNOLS

RESUM DEL PRESSUPOST

Projecte de Condicionament i millora de la xarxa de distribució del Reg del Moli de Pals.

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ...... 5.774.795,29 13 % Despeses Generals SOBRE 5.774.795,29...... 750.723,39 6 % Benefici Industrial SOBRE 5.774.795,29...... 346.487,72

Subtotal 6.872.006,40

21 % IVA SOBRE 6.872.006,40...... 1.443.121,34 TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE € 8.315.127,74

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a

( VUIT MILIONS TRES-CENTS QUINZE MIL CENT VINT-I-SET EUROS AMB SETANTA-QUATRE CENTIMS )

Leopoldo Sáenz Gómez Moisés Torró Torró Enginyer de Camins, Canals i Ports. Enginyer Agrònom Col·legiat 17.401 Col·legiat 1.640

Febrer 2013