Administració Local / Administración Local
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
De La Serra D'espadà
de la serra d'espadà English version Parc Natural de la Serra d'Espadà C/ Francisco Mondragón, 2 12528 Eslida (Castellón) Tel. 96 462 91 12 Móvil: 679 19 62 94 [email protected] http://parquesnaturales.gva.es Assistance from: Layout: Benjamín Albiach Galán Kun.Xusa Beltrán Photography: Benjamín Albiach Galán Vicente Arnau Jose Miguel Aguilar Sisco Marco Jose Miguel Aguilar Map Design: Pau Pérez Puigcerver Printing this material has been possible thanks to the Cooperation Agreement fuente: ICV (Instituto Cartográfico Valenciano) signed on 21st April 2006 by the Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, "la Caixa" and the Generalitat Valenciana (Autonomous Community Authority) for Texts: Equipo de Educación Ambiental Undertaking the Integral Management Plan for Conservation of the Natural Systems of the Valencian Communitys Network of Nature Reserves. Printed: IVADIS D. L.: Date of Nature Reserve declaration: 29th September 1998 Date of PORN approval: 30th July 1997 Date of PRUG approval: 11 March 2005 Municipalities inside the Reserve: Of the 19 municipalities connected, 11 have their municipal boundaries within the limits of the nature reserve (Aín, Alcudia de Veo, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar and Villamalur); while the other 8 (Alfondeguilla, Algimia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Sueras, Tales and Vall de Almonacid), are only partially included. The Serra d'Espadà Nature Reserve is located in the south of Castellón province, in the last foothills of the Iberian System, being one of the best kept natural spaces in the whole Valencian Community. The “Sierra de Espadán” is a large mountain range with countless springs, cool ravines and shady cork oak woods, spreading over the counties of Alto Mijares, Alto Palancia and la Plana Baixa, between the basins of the river Mijares and the Palancia. -
Estudis Castellonencs (Castelló), 1987-88, IX, P
(VWXGLV &DVWHOORQHQFV 1~P DqSRFD 3S ( ,661 R. MONFERRER Hospital General Universitari de Castelló Les epidèmies de còlera a Vilafranca en el segle XIX. El còlera de 1855 A Margarita Marín, amb reconeixement i amistat Resum El present treball aborda una aproximació a les epidèmies de còlera del segle XIX a Vilafranca, especialment de 1855 per representar la major mortalitat catastròfica registrada a la localitat. Es revisa quantitativament el còlera de 1855 que va suposar el 79 % de totes les defuncions, en espe- cial de dones de mitjana edat i de xiquets menors de cinc anys. L’edat mitjana va ser de 37,23 anys. La duració de l’epidèmia de 78 dies amb una mortalitat diària de 1,93 casos. La incidència màxima mensual i diària fou al mes d’agost amb 76 % defuncions i 13 òbits, respectivament. Els resultats no difereixen dels coneguts de les localitats veïnes estudiades i de la resta de l’Estat espanyol. El treball es complementa amb un resum de les epidèmies de còlera de 1834 i 1885 a Vilafranca. Paraules clau Segle XIX. Còlera. Epidèmia de 1855. Altres epidèmies de còlera 1834, 1885. Vilafranca del Cid. Castelló. Espanya. Història de la Medicina. Epidemics of cholera in Vilafranca in the nineteenth century. Cholera 1855 Abstract This work deals with an approach to cholera epidemics of the nineteenth century in Vilafranca, especially 1855 because it represents the most catastrophic mortality registered in the locality. The 1855 cholera quantitatively examined accounted for 79% of all deaths, especially middle- aged women and children under 5 years. The average age was 37’23 years. -
CALENDARIO FISCAL 2020. ANUNCIO DE COBRANZA De
SERVICIO PROVINCIAL DE GESTIÓN, INSPECCIÓN Y RECAUDACIÓN Avda. Vall d'Uixó, 25 12004 Castellón GESTIÓN VOLUNTARIA [email protected]/[email protected] Tels. 964 359 918 / 964 359 311 CALENDARIO FISCAL.ANUNCIO DE COBRANZA CALENDARIO FISCAL 2020. ANUNCIO DE COBRANZA De conformidad con lo dispuesto en el art. 17 de la Ordenanza Fiscal de Gestión, Recaudación e Inspección de los ingresos de derecho público municipales cuya gestión ha sido delegada en la Diputación de Castellón, publicada en el BOP nº 65 de 31 de mayo de 2018, el Diputado Delegado de Recaudación aprobó en fecha 2 de octubre de 2019, los periodos de pago de los tributos de vencimiento periódico correspondientes al ejercicio 2020. Vistos los artículos 62.3 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria y 24 del Reglamento General de Recaudación, aprobado por Real Decreto 939/2005, de 29 de julio, se comunica que los periodos de pago en voluntaria para el presente ejercicio 2020 son los siguientes: MUNICIPIO PRIMER PERIODO SEGUNDO PERIODO TERCER PERIODO CUARTO PERIODO 16 DE MARZO AL 18 DE 15 DE SEPTIEMBRE AL 5 DE MAYO AL 6 DE JULIO 6 DE JULIO AL 7 DE SEPTIEMBRE MAYO 16 DE NOVIEMBRE 50% IBI URB ; IAE ; IBI RUS ; TASAS AÍN IVTM 50% IBI URB (basura,alcantarillado,vados,suministro de agua potable) TASA CONSOR VALORIZACION Z I ; IAE; IBI RUS ; IBI URB/IBICES; ALBOCÀSSER IVTM TASAS (basura, vados, mantenimiento de caminos) 50% IBI URB/IBICES; IBI RUS; IAE; ALCALÀ DE XIVERT IVTM 50% IBI URB/IBICES TASA CONSOR VALORIZACION Z I ; TASAS (basura, alcantarillado) 50% IBI URB ; IBI RUS ; IAE ; TASAS ALCUDIA DE VEO IVTM 50% IBI URB (basura, alcantarillado, vados, suministro de agua potable) TASAS (cementerio, IVTM ; TASAS ( suministro 50% IBI URB ; IBI RUS ; IAE; TASAS vados, suministro de ALFONDEGUILLA de agua potable 2º sem. -
Translation in English of the Resolution Published in the DOGV Nº 8451 Dated December 26, 2019
Translation in English of the Resolution published in the DOGV nº 8451 dated December 26, 2019. The exhaustive and complete information of the Resolution should be consulted in the texts published in the mentioned DOGV. Valencian Regional Ministry for Sustainable Economy, Manufacturing, Trade and Employment RESOLUTION of 12 December 2018, of the Regional Minister for Sustainable Economy, Manufacturing, Trade and Employment, approving the assessment criteria and the minimum requirements for considering a project to be of interest to the Valencian Region. [2018/11660] Facts Law 19/2018, of 13 July, of the Valencian Regional Government, on the acceleration of investment in priority projects (LAIP), published in the Valencian Region Official Gazette number 8339, dated 16 July, states in article 5 that an Investment Standing Committee will be created as an official professional body to coordinate, propose and assist with investment projects managed by the Investment Accelerator Service. Decree 189/2018, of 19 October, of the Valencian Regional Government, creating the Investment Standing Committee for the Investment Accelerator Service, was published in the Valencian Region Official Gazette number 8425, dated 16 November 2018. The Investment Standing Committee for the Investment Accelerator Service was constituted on 22 November 2018. The Investment Standing Committee for the Investment Accelerator Service, in its meeting on 28 November 2018, agreed to submit the proposed resolution with the assessment criteria, in accordance with article 2.1 of the aforementioned Law 19/2018, and with the minimum requirements for considering a project to be of interest to the Valencian Region. Having analysed the proposal and taking into account the above, I hereby rule: One. -
Los Molinos Hidráulicos Del Alto Palancia Los Molinos Hidráulicos Del Alto Palancia
IX LOS MOLINOS HIDRÁULICOS DEL ALTO PALANCIA LOS MOLINOS HIDRÁULICOS DEL ALTO PALANCIA José Serrano Julián y Miguel Antequera Fernández Departament de Geografia, Universitat de València Introducción local. En definitiva, factores que contribuyeron a la quiebra de El elevado número de industrias tradicionales que los molinos maquileros2. utilizaban el agua como fuente de energía inventariados en esta Las industrias vinculadas a la energía que proporciona comarca, es una muestra evidente de los factores que se vienen el agua en esta comarca son variadas y aunque nos vayamos a repitiendo a lo largo de este tipo de estudios. Destacamos con centrar especialmente en los molinos harineros3, es notable la carácter fundamental, la omnipresencia de generosos caudales presencia de batanes, serrerías, fábricas de luz, almazaras e de agua en la mayoría de los municipios del Alto Palancia 1, la incluso un martinete. Todos ellos han corrido la suerte de abandonar proximidad de la comarca a sus tierras altas y a la provincia de la actividad para la que fueron construidos, además son pocos Teruel, en las que, además de una rica huerta tradicional, ha los que permanecen en pie, mantienen su fisonomía original o existido y aún mantiene, la tradición del cultivo de cereales. conservan su maquinaria en mejor o peor estado de conservación. Asimismo, se constata una abundante transferencia de información Los molinos harineros entre municipios sobre las tecnologías utilizadas, puesto que, en Apenas existen ligeras diferencias entre sí en cuanto a especial en los molinos harineros, existen muchos elementos en los elementos fundamentales de la maquinaria que intervienen común, lo que nos va ha posibilitar recrearnos más adelante en en el proceso de la molienda, salvo aquellas que afectan al salto el perfil del molino tipo de la comarca. -
Estrategia De Desarrollo Local Participativo Gal Castellón Sur 14-20
ESTRATEGIA DE DESARROLLO LOCAL PARTICIPATIVO GAL CASTELLÓN SUR 14-20 GALCASTELLONSUR1420.ORG 2 G.A.L. Castellón Sur 14-20 Índice 1. DEFINICIÓN DE LA ZONA Y POBLACIÓN OBJETO DE LA ESTRATEGIA 03 1.1. Delimitación de la zona 03 1.2. Justificación de la coherencia natural, cultural y administrativa de la zona 08 1.3. Perfil socioeconómico de la zona 09 2. EXAMEN DE LAS NECESIDADES Y POTENCIAL DE LA ZONA 26 2.1. Indicadores del contexto 26 2.2. Análisis DAFO 44 2.3. Identificación del grado de ruralidad de los municipios 56 3. DESCRIPCIÓN DE LA ESTRATEGIA Y SUS OBJETIVOS 58 3.1. Justificación de las necesidades y potencial de la zona 58 3.2.Características integradas e innovadoras 61 3.3. Efectos esperados 64 3.4.Objetivos de la estrategia 65 3.5.Líneas de actuación y previsión de la distribución de fondos 69 3.6. Complementariedad con otros programas y ayudas 72 4. DESCRIPCIÓN DEL PROCESO DE PARTICIPACIÓN DE LA COMUNIDAD EN EL DESARROLLO DE LA ESTRATEGIA 74 4.1. Fase de inicio y desarrollo 76 4.2. Fase de seguimiento 83 4.3. Fase de evaluación 86 5. PLAN DE ACCIÓN 88 5.1. Visión estratégica 88 5.2. Objetivos específicos y asignación indicativa presupuestaria 89 5.3. Proyecto de cooperación 96 5.4. Criterios de selección de operaciones de la submedida 19.2. 97 6. DESCRIPCIÓN DE LAS DISPOSICIONES DE SEGUIMIENTO DE LA ESTRATEGIA 98 6.1. Estructura, responsabilidades, función y procedimiento del GAL 98 6.2. Mecanismos de ejecución de la estrategia 102 6.3. -
El Regadío Histórico En El Alto Palancia: Pasado Y Presente El Regadío Histórico En El Alto Palancia: Pasado Y Presente
I EL REGADÍO HISTÓRICO EN EL ALTO PALANCIA: PASADO Y PRESENTE EL REGADÍO HISTÓRICO EN EL ALTO PALANCIA: PASADO Y PRESENTE Jorge Hermosilla Pla y Marta Villalba Talens Departament de Geografia, Universitat de València 1. INTRODUCCIÓN Vall de Almonacid, Algimia de Almonacid, Almedíjar, Azuébar y En la comarca del Alto Palancia, situada en la provincia Chóvar. El aprovechamiento del río Palancia es de mayor de Castellón, la agricultura ha sido tradicionalmente el motor de envergadura que en las dos subcomarcas anteriores, fertilizando la economía. A pesar del predominio del secano, la utilización casi en su totalidad las huertas de Geldo, Soneja, Sot de Ferrer desde antiguo de las abundantes aguas provenientes tanto del y Castellnovo. En este municipio se han aprovechado también río Palancia y los barrancos que desembocan en él, como de las las aguas que bajan por el barranco de Almonacid. El manantial numerosas fuentes y manantiales, ha facilitado la existencia de más importante es la Fuente de la Esperanza, cuyo un regadío de gran importancia con respecto a su calidad y aprovechamiento es antiguo y riega tierras de Segorbe, Navajas extensión. Asimismo, cabe destacar el aprovechamiento del agua y Altura. Gaibiel utiliza las aguas de la rambla del mismo nombre, para el movimiento de numerosos artefactos, como molinos y el resto de pueblos de la Sierra de Espadán, el agua que se ha harineros, de aceite, batanes, fábricas de papel, de aguardiente, aprovechado es la de los barrancos, y de fuentes como la Fuente y para generar electricidad. de la Santísima Trinidad en el Vall de Almonacid, del Baladre en Sin embargo, en la comarca encontramos algunas Algimia de Almonacid, la de San Antonio en Matet, la de Lajas diferencias internas en cuanto a lo que regadío se refiere. -
Libro Jornadas Gastronómicas Alto Palancia
JORNADAS GASTRONÓMICAS del Alto Palancia 3, 4, 10, 11, 17, 18, 24, 25 de febrero y 3 y 4 de marzo Las Jornadas Gastronómicas del Alto Palancia son pioneras en la provincia de Castellón Municipios participantes: Almedijar, Altura, Barracas, Bejís, Castellnovo, El Toro, Gaibiel, Jérica, Navajas, Segorbe, Viver ÍNDICE Almedijar ~ Rte. El castillo de almedijar 4 Altura ~ El Retiro de Kun Kan 5 ~ Hotel Restaurante Victoria 6 ~ La Farola Restaurante 7 ~ Rest. Parque Municipal S/N 8 Bejís ~ Restaurante El Tren Pita 9 Castellnovo ~ Masía Durbá 10 El Toro ~ Hotel Rural Los Abriles 11 Gaibiel ~ Asador La mecedora de la Abuela 12 ~ Restaurante "El Porvenir" 13 Jérica ~ Hotel Rosaleda Doncel *** 14 ~ Restaurante Randurias 15 Navajas ~ Restaurante Altomira 16 Segorbe (Peñalba) ~ Salones Idúbeda 17 Segorbe ~ Hotel Martin El Humano **** 18 ~ Casa Alba 19 ~ Gastroadictos 20 ~ Hostal Restaurante Millán 21 Viver ~ Restaurante Casa Álvaro 22 ~ Bar-Restaurante El Cristo 23 ¡Alójate en el Alto Palancia! 24 Actividades de Ocio 26 Sorteo 28 Mapa 30 XXI JORNADAS GASTRONÓMICAS del ALTO PALANCIA Fieles a lo que ya va siendo una cita tradicional en los municipios del sur de la provincia de Castellón, nos disponemos a celebrar la veinteava edición de las “Jornadas Gastronómicas del Alto Palancia”. Tanto la Agrupación Empresarial de Turismo del Alto Palancia, como el Patronato Provincial de Turismo de Castellón, presentan orgullosos estas jornadas en las que diecinueve restauradores, de estos municipios del interior de la provincia de Castellón, expondrán su buen hacer mediante recetas que recogen, tanto la rica tradición culinaria de estas tierras, como platos innovadores que experimentan nuevos caminos en la cocina del Alto Palancia. -
Ruego La Inclusión En El Seguro De Vida Que Esta Diputación Provincial
ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL En sesión ordinaria de la Junta de Gobierno de la Excma. Diputación Provincial, celebrada el día 2 de noviembre de 2016, se adoptó entre otros el siguiente acuerdo: “Finalizado el plazo de formalización de solicitudes de actuaciones musicales correspondientes a la Campaña “Más Mayores, Más Dipu 2016” en fecha 20 de octubre de 2016, e un total de noventa y un Ayuntamientos, de municipios con población inferior a 10.000 habitantes, que a continuación se relacionan, han solicitado la programación, en sus localidades, de actuaciones musicales dirigidas a las personas mayores: a) Comarca del Alto Mijares. • Argelita. • Ayódar • Castillo de Villamalefa. • Fanzara. • Fuente la Reina. • Fuentes de Ayódar. • Ludiente. • Montán. • Puebla de Arenoso. • Toga • Villahermosa del Río. • Vilamalur. • Zucaina. b) Comarca del Alto Palancia. • Algimia de Almonacid. • Almedijar. • Altura. • Azuebar. • Barracas. • Bejis. • Benafer. • Caudiel. • Chovar. • Geldo. • Higueras. • Jérica. • Matet. ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL • Navajas. • Pavías. • Pina de Montalgrao. • Segorbe. • Soneja. • Sot de Ferrer. • Teresa. • Torás • Vall de Almonacid. • Viver. c) Comarca del Baix Maestrat • Alcalà de Xivert. • Càlig. • Canet lo Roig. • La Jana. • Peñíscola. • La Pobla de Benifassà. • Rossell. • La Salzadella. • San Rafael del Río. • Sant Jordi. • Sant Mateu. • Traiguera. • Xert. d) Comarca de Els Ports. • Castellfort. • Cinctorres. • Forcall. • Herbés • La Mata. • Morella. • Portell de Morella. • La Todolella. • Vallibona • Villores. ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL • Zorita del Maestrazgo. e) Comarca de l’Alcalatén. • Costur. • Espadilla. • Figueroles. • Lucena del Cid. • Les Useres. • Vistabella del Maestrat. f) Comarca de l’Alt Maestrat. • Albocàsser. • Atzeneta del Maestrat. • Catí. -
RESOLUCIÓ De 2 De Juny De 2003, Del Servei Territo
DOGV - Núm. 4.530 25 06 2003 18287 Moncofa CS-MF-45/2 8 106b Explotaciones Agrícolas y Ganaderas de Mediterráneo C/ Vicente Marco Mirán, 12 Burriana 12.00 8/07/03 Moncofa CS-MF-55 12 66 Lucia Collado Díaz C/ Mocofa, 3 Xilxes 12.15 8/07/03 Moncofa CS-MF-59 12 93 Josefa Collado Martínez C/ Mare de Déu del Pilar, 14 Moncofa 12.30 8/07/03 Moncofa CS-MF-63 12 107 José Vicente Pérez Orenga C/ Clergat, 9 Xilxes 12.30 8/07/03 Moncofa CS-MF-64 12 108 Manuel Alemany Peixo C/ València, 13 Moncofa 12.45 8/07/03 Moncofa CS-MF-67 12 110 Comercial Técnica y Viveros, SA CR Nacional 340 km 873 46250 L'Alcúdia 13.00 8/07/03 Moncofa CS-MF-71 12 54 María Llorens Ortells C/ Matías Torrejón, 46 Nules 13.00 8/07/03 RESOLUCIÓ de 2 de juny de 2003, del Servei Territo- RESOLUCIÓN de 2 de junio de 2003, del Servicio rial d’Indústria i Energia de Castelló, per la qual es Territorial de Industria y Energía de Castellón, por la convoca l’alçament d’actes prèvies a l’ocupació de que se convoca el levantamiento de actas previas a la determinades finques afectades per la reforma de LA ocupación de determinadas fincas afectadas por la línia aèria trifàsica a 20 kV, LA-110 CH, los Villanue- reforma de línea aérea trifásica a 20 kV, LA-110 CH, vas a Segorbe en tram E i S 2a-110 a Fuente la Reina i los Villanuevas a Segorbe en tramo E y S 2ª-110 a tram LA-110 des d’este entroncament cap a Segorbe, Fuente la Reina y tramo LA-110 desde este entronque als termes municipals de Villanueva de Viver, Caudiel i hacia Segorbe, en los términos municipales de Villanue- Fuente la Reina. -
El Patrimonio Histórico-Arqueológico De Castellón Y Su Explotación Turistica: Perspectivas De Futuro
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 26, 2008 El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turistica: perspectivas de futuro Francesc Gusi* Mª Ángeles Fernández** Mª Asunción Fernández*** Resumen Se plantean las potencialidades de explotación turística de las distintas comarcas de Castellón a partir de plantea- mientos de visita por sectores comarcales, de los principales yacimientos arqueológicos y monumentos histórico-arqueo- lógicos, desde la prehistoria hasta la guerra civil española, mediante itinerarios globales. La selección como puede presu- ponerse está obligatoriamente restringida, dadas las enormes posibilidades de visita que las localidades castellonenses poseen. Se exponen también las distintas dificultades que actualmente presenta el panorama turístico de Castellón, aun a pesar de algunos esfuerzos, insuficientes a nuestro entender, de los distintos organismos provinciales y regionales. El turismo cultural bien planificado puede representar un desarrollo económico y social en zonas deprimidas del interior cas- tellonense. Se requiere pues un esfuerzo por parte de los organismos políticos y administrativos, junto con las empresas privadas del ámbito turístico, para dinamizar el rico patrimonio cultural de las tierras de Castellón. Resum Es plantegen les potencialitats d'explotació turística de les distintes comarques de Castelló, a partir de planteja- ments de visita per sectors comarcals dels principals jaciments arqueològics i monuments historico-arqueològics, des de la prehistòria fins a la guerra civil espanyola, mitjançant itineraris globals. La selecció com pot pressuposar-se està obligatòriament restringida, donades les enormes possibilitats de visita que les localitats castellonenques posseeixen. S'exposen també les distintes dificultats que actualment presenta el panorama turístic de Castelló, fins i tot a pesar d'alguns esforços, insuficients al nostre entendre, dels distints organismes provincials i regionals. -
Listado De Carreteras Titularidad De La Excma
LISTADO DE CARRETERAS TITULARIDAD DE LA EXCMA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE CASTELLÓN SC Decreto 46/2019, de 22 de marzo, del Consell CARRETERA DENOMINACIÓN INICIO FINAL 1 CV-100 San Rafael del Río – la Sénia (por Rossell) CV-11 L.T. Cataluña 2 CV-101 Acceso a Alcanar N-238 L.T. Cataluña 3 CV-104 Rossell - Bel Rossell Bel 4 CV-105 la Sénia – Torremiró (por Castell de Cabres) L.T. Cataluña N-232 5 CV-106 Acceso a Fredes CV-105 Fredes 6 CV-107 Acceso a la Pobla de Benifassà CV-105 la Pobla de Benifassà 7 CV-108 Acceso al Ballestar CV-107 el Ballestar 8 CV-109 Acceso al Boixar y Coratxà CV-105 Coratxà 9 CV-110 CV-105 – Peñarroya de Tastavins (por Herbés) CV-105 L.T. Aragón 10 CV-111 Acceso a Vallibona N-232 Vallibona 11 CV-112 Acceso a Xert N-232 N-232 12 CV-113 la Jana - Canet lo Roig N-232 Canet lo Roig 13 CV-116 Acceso a Ares del Maestrat CV-15 Ares del Maestrat 14 CV-117 Morella – Xiva de Morella Morella Xiva de Morella 15 CV-118 Acceso a Palanques CV-14 Palanques 16 CV-119 Villores - Luco de Bordón CV-14 L.T. Aragón 17 CV-120 Forcall – Mirambel (por la Mata de Morella) Forcall CV-121 18 CV-121 Mirambel – Bordón (por Olocau del Rey) L.T. Aragón L.T. Aragón 19 CV-122 Todolella – Olocau del Rey CV-120 CV-121 20 CV-123 Olocau del Rey – Tronchón CV-121 L.T.