LA FULIOLA i BOLDÚ JULIOL 2005 NÚMERO PREU: 3 E 100 sumari 24 pàgines

PORTADA PÀGINA DE L'ATENEU CULTURA

- Activitats realitzades - Espais de la Batalla de l'Ebre pàg. 15 a 16

DOSSIER

- Tabac - Cocaïna pàg. 17 a 18

CONSUM RESPONSABLE

- 5a. Trobada de Colles del Caragol - Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC) pàg. 8 a 10 pàg. 19

ACTUALITAT BIOGRAFIES VISCUDES

- Anton Marsinyach no cedeix - Miguel de Cervantes - 100 números l'alcaldia malgrat el pacte pàg. 20 - Fusió de les cooperatives de la pàg. 1 ELS CONTES DE L'ESPARVER Fuliola i Castellserà EDITORIAL - Aus nocturnes (III) - Deprés del 100 ve el 150 pàg. 21 a 22 pàg. 3 LA LLUFA TRIBUNA - Velles cançons i romanços - Cultura sense política - Quines cebes que tens! pàg. 4 - Problemes de so a la sala de plens - La Fuliola olímpica i Boldú també LA FULLA PELS NENS pàg. 23

- XXVI Festes del Segar CENTRALS - Entrevista. Taller de pintura de pàg. 11 a 12 l'Imma Balsells - Especial 100 números - Entrevista. Taller de puntaires de ENTREVISTES Francesca Bernaus - Entrevista a Jordi Escolà pàg. 6 a 7 pàg. 13 a 14

( )ACPC Número 100 Juliol 2005 Membre de l'Associació Catalana época segona - Any XXI de la Premsa Comarcal Edita:

Premi Humbert Torres 1990 Amb la colálaboració de: Junta de Govern Presidenta: Anna M. Ardévol Ribó Secretaria: Avelina Farré Salvadó Redacció i Administració: Coordinador: Eva Pané Vidal Departament de Cultura Av. de Catalunya 45 Impressió: Impre Art Vocals: 25332 LA FULIOLA () Dipòsit Legal: L-524-1982 Xavier Sebé Bros - Maribel Trilla Tarruella INSTITUT http://usuarios.maptel.es/logalliner Tiratge: 400 exemplars Eva Pané Vidal - Francesc Ricart Mercè D'ESTUDIS a/e: [email protected] Lluïsa Solsona Paüls - Carme Piera Isen ILERDENCS Ramon Utgés Vila Fundació Pública de la Diputació de

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2 editorial

DESPRÉS DEL 100 VE EL 150

Han passat 23 anys, 100 números i dos especials, les portades dels quals les teniu reflectides en la portada i la contraportada d’aquesta edició (els dos especials editats dedicats a les Festes del Segar i del Batre i a la Festa de Reis us les presentem juntament amb aquestes línies).

Revisar totes les portades editades des de l’any 1982, inevitablement fa evocar diferents moments d’aquests últims 23 anys de la història de La Fuliola i Boldú. Ens agradi o no, tenir la perspectiva de 100 cent números ens ofereix una visió privilegiada de les vicissituds d’aquest poble, els diferents esdeveniments que s’hi ha succeït hi ha deixat petjada. És aquí on rau la importància de La Fulla, d’esser testimoni almenys d’aquests 23 anys i també per què no, de més enrere, ja que no són pocs els reportatges i estudis que s’han fet sobre situacions i esdeveniments viscuts en èpoques passades.

És un moment idoni per agrair a tots els que han estat membres de la redacció, col·laboradors més o menys espontanis, a la gent que ens ha fet arribar la seva opinió, a les diferents Juntes de l’Ateneu, als qui s’han deixat entrevistar, als Especial nº1 dedicat a les Festes del pacients impressors sempre pendents Segar i del Batre (juliol 1983) d’aquell article que no acaba d’arribar, als de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, als qui han suggerit, als qui s’han queixat, als qui han demandat,... Resulta gairebé impossible calcular quantes persones que d’alguna manera o altra han tingut alguna cosa a veure en l’elaboració d’aquesta revista. A tots ells, moltes gràcies.

I ah, ens en descuidàvem, gràcies també a tots aquells que ens llegeixen amb més o menys passió, de passada, de reüll, amb desconfiança, amb entusiasme o amb compromís,... tant si sortim cada dos, tres o quatre mesos com si potser estem en una temporada en “standby”. Tots en sou partícips.

Si l’editorial del número 50 l’any 1991 la vam titular “Després del 50 ve el 100” sembla lògic que en el número 100 ja tinguem la vista posada cap al 150. Doncs aquesta és la fita que tenim, qui sap on serem i què farem quan hi arribem.. En tot cas, ens veiem al 150!

Ja sabeu que podeu comentar-nos aquesta editorial o qualsevol secció de la revista a la següent adreça: [email protected]. Especial nº 2 dedicat a la Festa de Reis (desembre 1984)

Núm. 100 Pàgina 3 tribuna

CULTURA SENSE POLÍTICA

Pot existir cultura sense política?

Evidentment, i més en els temps que estem, on la tònica és desincentivació generalitzada entre els col·lectius. Ha de canviar el clima d’aletargament en el que estem sotmesos i deixem empremta sobre la Cultura del Poble. Reivindico una mica de solidaritat entre les persones i socis de l’Ateneu Popular. Crec que una entitat com l’Ateneu ha de continuar pel bé de tots i per la frase tan i tan repetida: “Per la Cultura del Poble”.

Sóc un dels nous membres de la Junta i us asseguro que els seus components fan tot el possible per a que l’Ateneu sigui imparcial i estigui obert a tothom en totes les seves vessants. En la Cultura tots hi tenim cabuda. Hem de lluitar contra la indiferència, l’apatia, la crítica destructiva, hem de lluitar contra tot això.

FES-TE SOCI, TINGUIS SET DE CULTURA!

En circumstàncies normals acabaria aquest escrit aquí, però em decideixo a fer un article amb més contingut. De segur que vàries generacions han anat passant per l’Ateneu durant aquests 25 anys de vida de l’entitat, directa o indirectament, uns molts més implicats que els altres.

Circumstàncies de la vida del poble han fet de l’Ateneu un instrument per ser escoltat un determinat colálectiu.

Hi ha hagut diverses etapes, bones, no tan bones, però l’Ateneu ha sobreviscut a totes elles. Hem de ser conscients que totes les associacions, entitats, organitzacions, dins de la seva llarga o curta vida segons les èpoques se senten identificades.

El que es persegueix sempre és una finalitat i es mantenen uns principis. Crec que reivindicar que gent s’impliqui més en la Cultura del Poble a través de l’Ateneu és molt significatiu i gosaria a dir lloable, no per part meva sinó per gent dels que any darrera any construeixen una història d’un poble, prescindint de les diferències. L’Ateneu s’aixeca pel damunt de totes les vicissituds i per damunt del fet social, que és la diversitat d’opinions, amb fets diferencials que comporten els canvis de segle, de costums i les relacions entre nosaltres.

Atreveix-te, implica’t, siguis conscient que tens una entitat al teu costat, amb els seus Estatuts, amb els seus 25 anys d’Història i amb les portes obertes per a que les teves inquietuds puguin TRULLOLS ser sentides. ÒPTIQUES Soci de l’Ateneu ho pot ser des del nou nat fins la persona amb més anys del poble, i així construirem junts un futur patriotico- Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) cultural per la Fuliola i Boldú. Assaboreix l’Ateneu, entra-hi; Tel. 973 53 26 65 - 25200 tens l’oportunitat de participar-hi, tu i els teus amb el petit gra de sorra que tots tenim. Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA Ramon Utgés

Pàgina 4 publicitat

Núm. 100 Pàgina 5 la Fulla pels nens

ENTREVISTA. TALLER DE PINTURA DE L'IMMA BALSELLS

2.- Quantes hores necessita vegades en un mateix quadre pot haver- per a pintar un quadre? hi tècniques diferents. Depèn del quadre. 8.- En aquest taller, quants quadres hi 3.- Quina classe de pintura té, més o menys? Unes 150 làmines i 60 utilitza en la seva tasca? quadres, més o menys. De tota MENA 9.- Pinta igual ara que quan va 4.- Durant un any, més o començar? No menys, quants quadres Què ha canviat? Han canviat les ganes, pinta? Molts cada vegada en tinc més. 5.- En quina època de l’any 10.- Més o menys, quant val el quadre pinta més? Durant lesmés car d’aquest taller? 350 euros. vacances i també els caps de setmana . 6.-Què és el que més li agrada pintar: paisatges, retrats, Els alumnes del Cicle Mitjà de l’escola animals, abstracte…? van realitzar durant el que va ser el periode Primer pintava retrats, gerros, lectiu unes sortides a artesans del nostre paisatges...però després,els poble, concretament a Francisca Bernaus models abstractes són els que i l’Imma Balsells. D’aquestes visites n’han prefereixo. M’agrada pintar extret unes entrevistes que a més de sense models fixes. publicar-la a la seva revista “Ei, 7.- Podria explicar-nos una Alumnes!” i al seva plana web, ens l’han mica quina tècnica utilitza passat per publicar-les a La Fulla. A per a fer un quadre? Com continuació us les presentem. el comença i com l’acaba? 1.- Quants anys fa que pinta? Molts Utilitzo moltes tècniques, de COOPERATIVA DEL CAMP DE LA FULIOLA SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA

Departament d'Assegurances

PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) e-mail: [email protected] • Pàgina web: www.coop.lafuliola.com

Pàgina 6 la Fulla pels nens

ENTREVISTA. TALLER DE PUNTAIRES DE FRANCESCA BERNAUS 1.- Com s’anomena el seu taller? 9.- Quin és l’horari del seu taller? Taller de puntaires “Vol i boixet”. De 4 a 8; dijous de 4 a 8; divendres de 8 a 10.

2.- Per què aquest nom, què significa? 10.- Podria dir-nos el nom de les principals eines que És el nom d’un dels punts que utilitzem en les nostres s’utilitzen per a fer punta de coixí? puntes. El coixí, els patrons, agulles de cap, boixets i fil.

3.- Quant temps fa que funciona aquest taller? 11.- Van vostès, a trobades de puntaires a d’altres Deu anys.Ê poblacions? Quins dies de la setmana fan punta? Sí. Els dilluns, dijous i divendres. Quines són les més importants on han anat? A Vilanova i la Geltrú, a Barcelona i a gairebé totes les 4.- Vostè, fa de professora en altres pobles? que es fan per les nostres contrades. Sí. Quins? 12 .- Té algun altre ofici a més de professora de punta A Vilanova de i . de coixí? No. Bé, sóc mestressa de casa. 5.- S’ha d’estudiar molt per ensenyar a fer punta de coixí? 13.- Hi ha alguna trobada de puntaires al nostre No. poble? Sí. Quan? 6.- On va estudiar vostè? El dia de la festa del Segar, que aquest any serà el 26 de A l’escola d’arts i oficis de Tàrrega i dos cursos a juny. Barcelona. 14.- Quines coses es poden fer amb punta de coixí? 7.- Quantes senyores vénen a aprendre en aquest De tot: tovalloles, mocadors, pitets, xals, llençols, quadres, taller? guants ... Una vintena. Les venen? Generalment, no. 8.- És molt difícil aprendre a fer punta de coixí? No 15.- Si la nostra escola demanés a vostès que ens Nosaltres, en podríem aprendre? fessin una demostració de punta de coixí, vindrien a I tant! l’escola? Necessitaríem molt de temps per aprendre’n? Sí, quan vosaltres vulgueu. Tres a quatre mesos.

Núm. 100 Pàgina 7 pàgina de l'ateneu

A continuació us presentem una breu descripció de totes les activitats que s’han fer durant la primavera i part de l’estiu; com podreu veure, l’oferta és abundant i no hi ha cap mes en que es pari l’activitat, al contrari, amb l’arribada del bon temps, s’intensifica. Qui s’avorreix és perquè vol.

MARÇ

A finals de març, les caramelles de l’Ateneu van sortir un cop més al carrer, aquest any es van organitzar amb la col·laboració de l’AMPA de l’escola. L’experiment va resultar exitós per la concurrència que va tenir finalment, esperem repetir-la l’any que ve. Caramelles. ABRIL

El dia 10 es va organitzar una excursió a Barcelona, el programa va ser el següent: pel matí fer una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Montjuïch i a la tarda anar a veure l’obra de teatre “Mar i cel” de Dagoll Dagom en ple Paralálel.

El toc oriental del mes d’abril el va donar el curs de tai- txi (gimnàstica realitzada per moviments suaus practicada de forma massiva a la Xina) a través d’un monogràfic de dues sessions que van tenir lloc al Poliesportiu. Sortida a Barcelona. El dia 24 va tocar el torn una vegada més de vendre llibres, roses i flors a la plaça de l’Ajuntament en motiu de la celebració del dia de Sant Jordi; com ja ve sent habitual en els últims anys, vam estar acompanyats de les obres de l’Imma Balsells.

MAIG

Pel maig tocava ja de fer una excursió per a que ens comencessin a rossejar els primers rajos de sol i així ho vam fer cap a l’Estany d’Ivars el dia 22.

Van acabar els cursos d’anti-stress realitzats per l’Anna Sant Jordi.

FISCAL ¥ COMPTABLE LABORAL ¥ ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 ASSESSORIA 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 8 pàgina de l'ateneu

Mari Ardèvol i el d’informàtica impartit pel Josep Ricart, aquest últim amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la Llar dels Jubilats i l’Ajuntament.

JUNY

La 5a trobada de Colles del Caragol va reunir 580 persones a l’entorn de l’Era del Segar i del Batre, que ens marca cada any l’inici de les activitats estiuenques a l’aire lliure, a la pàgina següent us mostrem diferents moments del que va donar de si la jornada. Sortida a l'Estany d'Ivars. I com cada any, per aquells que no tenen una colla definida amb la qual passar la revetlla de Sant Joan, ja sabeu que us podeu apuntar a la de l’Ateneu; del dia, no us en podeu equivocar i del lloc tampoc: el 23 a l’Era del Segar i del Batre.

A finals de Juny es van donar per finalitzats els cursos de gimnàstica, ioga i teatre per petits, realitzat conjuntament amb l’AMPA.

Pel juliol i els mesos següents ja tenim més coses en marxa, de ben segur que algunes ja s’han fet a la data que esteu llegint la revista; com ja sabeu s’accepten propostes i suggeriments. Curs d'ordinadors.

Flors Expenedoria núm. 1 M. Carmen Alarcon Alarcon ulita Estanc · Tabacs J Art Floral Objectes de regals C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 25332 La Fuliola Bodes - Corones Tel. 973 57 00 75 Plantes - Ceràmica Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

Núm. 100 Pàgina 9 pàgina de l'ateneu

5a. TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL

Pàgina 10 actualitat

ANTON MARSINYACH NO CEDEIX L’ALCALDIA MALGRAT EL PACTE

Segons el pacte subscrit per les llistes del PP i del PSC contradictòria, el 20 de juny , el Sr. Anton Marsinyach en data 12 de juny de 2003, el Sr. Anton Marsinyach y la Sra. Francisca Bros manifestaven la seva voluntat havia de deixar l’alcaldia el 13 de juny per tal de que en de no rellevar l’alcaldia. prengués el relleu el Sr. Jordi Escolà fins al final de la legislatura. La decisió la prenen en solitari els dos regidors del PP, doncs es pren en contra del parer de la direcció provincial Però el moment de fer-se efectiu el relleu aquest no ha i el grup municipal del PP a La Fuliola. tingut lloc, aduïnt el Sr. Marsinyach les dificultats posades pel grup socialista durant el seu mandat. Aquesta decisió En aquestes circumstàncies, el 22 de juny, els tres regidors final materialitzada pel cessament dels regidors socialistes del PSC, fan efectiva la seva renúncia de pertànyer al de l’equip de govern, ha vingut precedida de diverses grup de govern municipal, donat que els regidors del PP accions per part dels dos regidors populars contradictòries: han impedit que el produeixi el relleu previst en el Pacte si en un primer moment es van negar a que es produís de Govern signat pels dos grups municipals. el relleu, el dia 17 de juny després de mantenir una reunió amb la direcció provincial del PP i els demés Davant els fets que es descriuen, “La Fulla” ha volgut membres del grup municipal, el propi Sr. Montaña, prendre la paraula als representants de les dues parts president del PP a la província de Lleida manifesta a signants per tal d’aclarir posicions i fets, a la secció favor de materialitzar el pacte, però de manera “Entrevista” en teniu el resultat.

FUSIÓ DE LES COOPERATIVES DE LA FULIOLA I CASTELLSERÀ

El passat 29 de juny, al Castell de Remei tingué lloc l’assemblea que formalitza la fusió de les cooperatives de La Fuliola i Castellserà; l’acte va comptar amb la presència de l’administració, representada pel director general de Desenvolupament Rural, Jordi William Carnes.

El procés de fusió es va iniciar el 5 de juny, dia en que les respectives assemblees de les dues cooperatives, a La Fuliola a dos quarts de deu del matí i a Castellserà a les dotze del migdia, el van aprovar per una majoria superior als 2/3 dels assistents. La denominació de la nova cooperativa serà “Agrounió i Secció de Crèdit, SCCL” amb seu a La Una imatge de l’assemblea constituent al Castell del Remei. Fuliola i un total de 628 socis, els tràmits legals però faran que encara hagi de passar un temps fins que la cooperativa resultant no adquireixi personalitat jurídica pròpia.

De l’assemblea de fusió en va sortir elegida una junta d’11 membres, 6 dels quals són associats de La Fuliola i 5 de Castellserà, quedant pendent de que s’escullin els càrrecs representatius dins d’aquesta junta resultant.

Núm. 100 Pàgina 11 actualitat

XXVI FESTES DEL SEGAR

Aquest any ha tocat el dia 26 de juny, l’acompanyament a la jornada el van fer la trobada nacional de puntaires, el concurs de pintura ràpida , l’exposició de fotografies del concurs que s’organitzà l’any passat, els del programa de Catalunya Ràdio “On és el Claudi?” la qual cosa feia suposar que l’esmentat voltava entre garbes, i per últim, a la tarda, ball. Us presentem a continuació unes quantes imatges de la jornada (les del batre, hauran de ser pel pròxim número).

Pàgina 12 entrevistes

Tal i com hem fet menció a la secció “Actualitat” de la revista, no s’ha produït el relleu a l’alcaldia tal i com estava previst en el pacte signat pels dos partits a l’Ajuntament. S’ha pensat que el més oportú és donar veu a les dues parts en conflicte per explicar- se, però a continuació només us presentem l’entrevista realitzada al Sr. Jordi Escolà, cap de llista del PSC i Primer Tinent d’alcalde fins fa unes setmanes, ja que havent formulat la petició per a realitzar l’entrevista al Sr. Antoni Marsinyach aquest, s’hi ha negat. Des de La Fulla, el convidem a que, quan ell cregui convenient i oportú, s’expressi en els termes convenients tal i com es manifesta el Sr. Escolà a les línies següents. ENTREVISTA A JORDI ESCOLÀ -Abans de preguntar res, el Sr. Escolà infantil, doncs hem de pensar que el Sr. comença explicant el següent: Marsinyach va ser pujat durant l’època A l’Ajuntament hi havia una situació de més forta de la dictadura, i això el devia pacte de govern que ha funcionat durant conformar com una persona retreta, dos anys; que s’ha conduït, no cal dir introvertida; que una vegada que ha arribat meravellosament, però que ha funcionat, al poder, i ves a saber el que ha fet per perquè les prioritats marcades s’han anat arribar-hi, li agrada tant que no ho vol complint; i el que és més interessant, que deixar i peti qui peti, s’hi vol quedar. Jo en cap moment s’ha produït cap queixa penso que ara mateix juga a temptar la sort per part de cap de les dues parts. Amb la en dir-se a si mateix: uns no em poden fer qual cosa, que arribis una setmana abans res perquè només són tres i als altres ja els del canvi i et diguin que no volen plegar, hi va bé que aquells tres no facin res, sense cap mena d’explicació ni voluntat llavors m’ajudaran i jo mentrestant aniré de diàleg, és clar, és una situació, a banda fent la viu-viu per aquí i per allà en els 2 d’il·lògica, també esperpèntica i estranya, anys que resten. Això si, amb uns aires de molt estranya. Si després s’analitza des prepotència, amb una manera de fer molt del dia que es diu “no vull plegar” fins un propera al més vell estil feixista que fa mes després, quan encara no s’ha donat hem de donar explicacions; però nosaltres evident aquesta manera d’actuar. Ara és cap explicació, ni de manera pública ni entenem que no hauríem de ser precisament veu clar de què va el Sr Marsinyach i amb privada..., i que ja hem fet un ple per tractar nosaltres, el Grup Socialista, qui ha de el temps s’anirà veient encara més i patint- assumptes ordinaris, sense tampoc donar donar explicacions. Qui incompleix el ho de forma més clara i concreta per part en aquest Ple cap explicació..., i que tot el Pacte, es qui ha de dir el perquè, i ja veiem de tothom. que se sap sobre la decisió de no plegar, que no s’han presentat a la reunió... per dir-ho d’alguna manera, és el que s’ha Tot i així, donem el nostre parer i opinions, -Hi veu viabilitat amb la posició en què pogut llegir als diaris.... llavors és clar, que, sembla ser van ser prou vàlides i es troba ara? tota aquesta situació és bastant atípica, convincents, ja que a partir d’aquella El més normal és que no fos així, però és buida de sentit comú... reunió, que va ser un dilluns, el divendres clar, si partim de la base de la història que de la mateixa setmana es fa una reunió de tenim, i de que el sr. Marsinyach és tant I tot això comporta que a banda d’una falta comitè local del PP amb el màxim imprevisible; doncs potser ara troba de serietat de no complir, és la mancança responsable del partit a Lleida, el diputat recolzaments puntuals que el permetin manifesta de personalitat i maduresa de sr Jordi Montanya, el qual manifesta que arribar al final. És una qüestió bastant l’Alcalde, de ni tan sols explicar-te el el Sr. Marsinyach plegarà i acatarà el Pacte il·lògica, però forjada en un afany personal perquè de tot plegat. El fet de que signat; però el dilluns següent aquest ho de protagonisme, de dir “jo sóc l’Alcalde, argumenti que ha perdut la confiança en nega i per tant no dimiteix. En aquest punt, faig el que vull, jo sóc el millor...” , llavors nosaltres, faltaria primer que t’ho diguessin s’arriba a la conclusió de que el Sr. mentre els demés li deixin fer, doncs farà.. i després analitzar el perquè. Marsinyach de “senyor” no en té res, d’ara endavant puc afirmar que més que “senyor” -A part de l’afany personal, podríem -Als medis de comunicació l’Alcalde ha és un poca-paraula. estar parlant d’afany de lucre? manifestat que s’havien posat traves per Home, tot és possible, per què no? part del Grup Socialista… -Quina pot ser, doncs l’explicació de Segurament no només té el recolzament Això deia... però no sabem quines. Hi ha que malgrat l’oposició del seu partit de gent que l’anima i li engreixa el seu un moment del període que va des del tant a nivell local com provincial el Sr. ego personal. També pot ser que algú l’hagi moment que comença a dir que no Marsinyach prengui aquesta decisió? animat econòmicament per a que no plegui; continuarà el pacte, fins el moment que Això és una mena d’hipòtesis, perquè i tampoc no seria estrany pensar que a la ho fa de forma definitiva, que hi ha una segons com ho expliquis et poden dir que seva edat, confiés que si arriba a la jubilació sèrie de contactes amb la gent de la estàs fent acusacions sense causa. El que com Alcalde, tingui una paga millor. Els candidatura del PP que va signar el pacte, sí, sé és que el Sr. Marsinyach hauria d’anar comentaris, a nivell de poble son a cada als quals es convoca a una reunió (a la que a un psiquiatre, això si passant abans pel cantonada, que si comissions, que si el ni el Sr. Marsinyach ni la Sra. Esteve tot psicoanalista. Penso que li explicarien el famós tant per cent de les obres... i estant-hi convocats no es presenten). per què fa aquestes coses. Llavors els firmants ens venen a dir que Segurament deu ser cosa d’un trauma -Veus alguna actuació en perill dels

Núm. 100 Pàgina 13 entrevistes projectes que estaven inclosos en pressupost imagina’t el que pot el text del pacte? passar quan s’hagi de renovar una Del que es va pactar, hi havien dos pòlissa de crèdit, per exemple. assumptes bàsics, que són la residència i el polígon industrial. La Per altra banda, pel que fa al tema residencia ja penso que no es pot del pressupost, els de CIU, que aturar, el Patronat funciona i no sempre demanaven participar més només amb l’aportació dels polítics a les tasques de l’Ajuntament, es van sinó que amb aportacions individuals dedicar a pactar i a aprovar-li el i de colálectius com les entitats, i crec pressupost, i en canvi no es van que la Residència tirarà endavant. recordar de què tenien a dir els Doncs el finançament està ben pactat regidors del PSC sobre aquest i en això el nostre grup va tenir pressupost. I de fet, quan nosaltres, bastant a dir i a fer. I com es va fer els regidors del PSC, vàrem presentar prou bé i en bones condicions, no en el Ple una esmena a la totalitat i crec que la residencia s’aturi, doncs és un encara no ha complert el tràmit un pressupost alternatiu, les regidores i fet a la vista de tothom.. administratiu de disposar de la cessió de regidor de CIU van permetre que no es terrenys on ubicar els pals de llum. I si deixés votar aquest pressupost alternatiu. Ara, el tema del polígon industrial, tal i l’obra, que s’ha de fer al 2005, a aquestes La qual cosa demostra, hores d’ara i si com estava plantejat des del punt de vista altures d’any, quan ens queden cinc mesos més no, que estan pensant en una de la gestió mitjançant un patronat com per acabar-lo, és troba en aquesta situació, governabilitat a l’Ajuntament, perquè s’està fent a la residència, no es farà. I no lo normal es que es perdi la subvenció i aquest no sigui governable. es farà, perquè el Sr. Marsinyach no té no pugui fer-se. Potser, el que fa CIU és jugar una mica categoria ni com Alcalde, ni com empresari amb tots. En tot cas s’equivoquen si ni com persona, per fer-ho. El Sr. I per què no parlar de la tanca del pantà? pretenen jugar amb els socialistes, els Marsinyanch pot gestionar, en tot cas, Ha estat incapaç de fer-la en quatre anys... quals, hores d’ara tenim molt clar en el l’arranjament de quatre camins i de posar Però bé, hi ha assumptes que són majors lloc que estem i el que hem de fer. herba a camp de futbol amb 4 bancs de i d’altres que són menors; dins del primer Els socialistes participarem de l’activitat formigó, això si passant-se de llarg del punt del pacte es podria dir que s’ha fet i la governabilitat de l’Ajuntament en la pressupost inicial. Però el nostre Alcalde en un 70% (entenent la millora del mesura que nosaltres pensem i la nostra no té categoria ni està preparat ni sap el funcionament administratiu de participació sigui en bé del municipi. que tindria entre mans, per desenvolupar l’Ajuntament, la residència i l’aplicació I malgrat que a la millor no se’ns deixarà un polígon industrial. De fet, si d’alguna de les normes subsidiàries) quedant penjat participar ni serem convidats en els manera no s’ha avançat més en el tema el tema del polígon, que és un tema que assumptes i activitats municipals, llavors del Polígon és per que en els últims 8 s’hauria de començar a fer per treure’n un ens caldrà anar per lliure i sempre disposats mesos el Sr. Marsinyach no ha tingut com rendiment d’aquí a dos anys. a escoltar i prestar servei als veïns i veïnes a Alcalde la predisposició (per manca de del poble. confiança en si mateix) de seure amb els En tot cas, el que veig complicat en tot veïns per la compra les finques. I això que aquest assumpte, és quina mena de Aquest és el tema que veig més teníem al nostre abast el finançament governabilitat tindrem a l’Ajuntament. A problemàtic en quan a la governabilitat, necessari per la compra de la zona partir d’ara per a qualsevol decisió que pot afectar a temes com la residència industrial. Penso que fer el polígon important s’haurà de pactar. A l’últim Ple, que hauria d’anar rodada, però que si no industrial és un projecte que li va gran al que es va tractar el tema dels pressupostos, es té clar l’objectiu final, podria tenir nostre Alcalde. A banda que amb la seva els regidors de CIU li van donar suport ensurts. Per exemple, si els de CIU, manca de serietat i incompliment dels quan mai li havien donat, més aviat sempre d’entrada mai han estat d’acord amb tractes, ningú li vendrà un pam de terra. es queixaven dels pressupostos, i al final aquesta residència, no sé com ara pot s’abstenien. Enguany li han donat suport. afectar això en la seva posada en marxa. En referència als altres punts del pacte ( Bé, tot és vàlid i cadascú ha de fer el que modernitzar l’ajuntament, formar el en cada moment cregui oportú, malgrat Però bé, el temps dirà el que succeirà. personal...) en tot això hi fa molt la persona que vinguin a dir-nos que una cosa és Preveig una situació, diríem que divertida, que hi passa al davant. Altres temes com donar suport al pressupost i una altra cosa si ens ho agafen en to d’humor. Bé podria totes les actuacions incloses al PUOS (Pla és un pacte (que segons digueren no havien ser que a cada ple tinguéssim una mica de Únic d’Obres i Serveis), si es faran o no, firmat, posant-nos com testimoni al poca- “xou”, amb força públic i els corresponents no ho sé, perquè la gestió l’haurà de paraula). Els regidors de CIU diuen que aplaudiments. Cadascú al seu lloc...De conduir (pel moment) aquest Alcalde. El no n’han fet cap de pacte; bé, el poden mestre de cerimònies un poca-paraula amb que està clar és que l’obra que corresponia haver fet o no... el que sí és cert, és que el sentit del ridícul intacte. La resta, vull a aquest any 2005, que és l’enllumenat del cada vegada hauran de pactar i això a nivell pensar, practicant la sana dieta de riure’s Camí Petit de Boldú, ja vaig denunciar en de governabilitat genèrica de l’Ajuntament d’un mateix. l’últim Ple que segurament no es podria no és gaire bo ja que si han hagut de fer fer, perquè a hores d’ara el nostre Alcalde set o vuit reunions per aprovar-li el Eva Pané

Pàgina 14 cultura

ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE

Des de la Setmana Santa Podeu trobar més informació a d’enguany, es poden realitzar les www.batallaebre.org; però mentre primeres rutes guiades pels espais no us decidiu a anar-hi us on va tenir lloc la Batalla de l’Ebre presentem el següent text extret de a iniciativa del Consorci Memorial la pàgina web per tal de posar-nos dels Espais de la Batalla de l’Ebre en context històric: (COMEBE) ubicat a Gandesa. La seva finalitat és fer memòria, “La Batalla de l’Ebre va començar mitjançant la visita als diferents la mitjanit del dia 25 de juliol de escenaris on va tenir lloc la Batalla 1938, quan les forces integrants de de l’Ebre, dels episodis més tràgics l’Exèrcit de l’Ebre del tinent de la Guerra Civil. coronel Modesto van creuar el riu trencant les línies defensives del S’han habilitat diferents espais per Cos d’Exèrcit Marroquí del general la zona per tal de que es puguin Una imatge de Corbera d’Ebre Yagüe. visitar de forma adequada i a més poder donar-li un caire didàctic . El punt de partida és Corbera L’operació responia a la necessitat imperiosa, per part del d’Ebre on hi està ubicat el centre d’interpretació “115 dies”, govern de la República, d’alleugerir la pressió que l’Exèrcit altres escenaris són el Poble Vell de Corbera, les trinxeres de Nacional estava realitzant sobre el front valencià, que les Deveses a la Fatarella, els barrancs a Vilalba dels Arcs, amenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de Pinell del Brai, on s’hi troba la cota 705 de la Serra de Pàndols la ciutat de València. A més, les circumstàncies internacionals, amb el monument promogut per la lleva del biberó i el Centre amb les tensions generades a Europa per les pretensions del d’Interpretació “Les veus del front” i, per últim , des del 5 de règim nazi d’expansió territorial, feien necessària una operació juliol el Memorial de les Camposines a la Fatarella. que retornés a la República una posició favorable en les

Núm. 100 Pàgina 15 cultura relacions internacionals. L’operació dissenyada per l’Estat operació contra Catalunya a través de Lleida, el general Franco Major del general Rojo preveia el pas del riu, la part més va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Aquesta arriscada, aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un decisió és la que va convertir l’Ebre en la batalla més dura i cop superada la primera fase, les tropes republicanes haurien sagnant de la Guerra Civil i de la història d’Espanya. d’explotar l’èxit de l’operació endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetració. A partir d’aquest moment i fins el dia 16 de novembre l’Exèrcit Nacional va dur a terme sis ofensives contra les línies La sorpresa inicial de l’operació va ser un èxit i diferents republicanes. El que l’Exèrcit de l’Ebre havia ocupat en un unitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l’Exèrcit de l’Ebre sol dia, va necessitar més de cent dies per ser recuperat. van creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l’atac la línia entre Riba-roja i El resultat d’aquelles operacions va ser una guerra de desgast Benifallet. que va provocar la desfeta de l’Exèrcit de l’Ebre, amb menys mitjans materials i humans, prop de 130.000 baixes entre els Defensaven el territori central les unitats del la 50 Divisió del dos exèrcits enfrontats i que condicionaria la campanya de Cos d’Exèrcit Marroquí, que van oferir escassa resistència i Catalunya iniciada al desembre de 1938. van ser obligades a retirar-se fins a formar una línia defensiva seguint l’eix Faió – Pobla de Massaluca – Vilalba dels Arcs A banda d’aquestes connotacions històrico-militars, la batalla – Gandesa – Vall del riu Canaletes. Aquesta línia s’establia de l’Ebre va ser la carta jugada pel govern de Negrín en la el dia 26 de juliol i fins al dia 3 d’agost les forces republicanes Conferència de Munich del 29 i 30 de setembre de 1938, on van llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l’èxit les potències europees van condemnar a la República cedint inicial. davant les pretensions de l’Alemanya de Hitler en la crisi dels Sudets txecoslovacs. La reacció de les forces franquistes va ser ràpida i en poques hores arribaven unitats d’arreu del país per reforçar la nova A més l’Ebre fou l’escenari de la retirada de les Brigades línia defensiva. A més, la intervenció de l’aviació i el control Internacionals del territori de la República, anunciada el 21 dels embassaments de la part superior de setembre de 1938 pel president del riu van dificultar l’alimentació del Negrín. front per part de l’Exèrcit de l’Ebre. Per tot això la Batalla de l’Ebre esdevé Davant la impossibilitat de continuar un dels fets fonamentals per entendre l’avenç i un cop acomplerts els la història contemporània de Catalunya objectius originals de l’operació, i d’Espanya, amb uns forts lligams alleugerir el front valencià i cridar amb la de la resta del món. l’atenció de les potències europees amb una operació que retornava a la El Centre d’Interpretació de Corbera República la iniciativa militar de la d’Ebre és, per les seves dimensions, guerra, el dia 3 d’agost, el tinent el més gran de tots el programats. Per coronel Modesto donava l’ordre aquesta raó i per la seva ubicació, a d’adoptar mesures defensives. prop del Poble Vell de Corbera, esdevé l’eix vertebrador de tot el discurs Aquí podria haver acabat la Batalla de expositiu contemplat al projecte i la l’Ebre, però, contra l’opinió d’alguns Monument situat la cota 705 de la Serra base de partida de les rutes o itineraris dels seus generals que defensaven la de Pàndols. que se’n deriven.” fixació d’aquell front i l’inici d’una

¥ Ara oferim venda de PA i gran assortit en BOLLERIA ARTESANAL.

¥ Es fan encàrrecs de tot tipus.

Plaça de l'Ajuntament, 1 • Obert tots els dies inclòs diumenges. La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

Pàgina 16 dossier

Es de veritat tan fàcil enganxar-se? Fumar no es només una addicció, és un ritual. Independentment que es fumi amb amics o sol, pausadament o ràpid, el ritual en sí es fa cada vegada més addictiu. El nostre cervell s’acostuma fins i tot a la relació entre el moviment del braç al fumar i la sensació de relaxació del cigarret!! Tot el que consumeixes té una llista d’ingredients. Com és que els ingredients del tabac no els sabem? El que si sabem és que diferents marques de tabac contenen dieferents verins per a que el teucos absorbeixi més la nicotina, t’enganxis més, i clar, compris més tabac.

Núm. 100 Pàgina 17 dossier

Pàgina 18 consum responsable

El Centre de Recerca i Informació en influïm sobre l'evolució de la societat. ho. Al contrari, es tracta de sentir Consum (CRIC) és una associació El consum responsable intenta que allò l'alliberament de fer allò que des de ciutadana sense ànim de lucre i que potenciem amb el nostre consum dintre sentim que és millor i ens fa independent de qualsevol entitat pública no sigui contradictori amb el que volem estar més satisfets, de no estar lligats o privada. Té com a objectiu oferir potenciar a nivell social. a necessitats falses, a modes o hàbits informació per a un consum conscient. que no sabem ben bé perquè seguim, CANVIAR L'ACTITUD DAVANT DEL d'entendre millor com funciona el LA VISIÓ DEL CRIC CONSUM. Fer un consum responsable món en què vivim, de no participar l terme consum conscient (o "consum no es tracta simplement d'una elecció en dinàmiques que no ens semblen responsable") es va sentint cada vegada entre marques ni només de consumir correctes. més en diferents àmbits, i per cadascú "verd", sinó d'un replantejament de tota pot tenir significats diversos: la manera de consumir. Preguntem- PRACTICAR EL CONSUM nos primer si realment tenim RESPONSABLE ÈTICA TAMBÉ EN EL CONSUM. En les necessitat o desig d'allò que anem a Fer un consum responsable comença nostres activitats quotidianes actuem consumir, després de quantes maneres per una cosa tan senzilla com observar d'acord amb la nostra ètica: valorem es pot satisfer aquesta necessitat o desig, el nostre consum de cada dia. Moltes allò que ens sembla bé o malament i finalment, en cas de fer-ho a través vegades el mateix sentit comú ens abans de prendre decisions. En canvi, del mercat, quina de les opcions que suggerirà canvis positius. No hem de quan consumim és habitual prendre les ens ofereix ens sembla més encertada. tenir por o vergonya de prendre opcions que se'ns presenten com a més hàbits "estranys" en la nostra "fàcils": barates, accessibles, de moda... PROCÉS D'EXPERIMENTACIÓ. El societat, com anar a comprar amb el El consum responsable intenta desfer consum responsable no dóna respostes cabàs; el que hauria de ser estrany aquest "divorci" entre el comportament categòriques ni solucions definitives. és que no siguin "normals". com a ciutadans i com a consumidors: Planteja dubtes, admet la multiplicitat Dedicar temps a buscar informació, valorem què ens sembla bé també a de respostes, busca possibilitats vàlides identificar les opcions més vàlides en l'hora de consumir. dintre de les limitacions. Els cada moment, etc. és una bona coneixements, les circumstàncies estan inversió: el més segur és que practicar PRENDRE LES REGNES DE LES en evolució contínua i per tant, tal com un consum responsable ens dugui, al DECISIONS PRÒPIES. El consum passa en tots els àmbits de la vida, les cap i a la fi, a disposar de més temps responsable trasllada la presa de decisions que prenguem avui no tenen per a nosaltres. decisions des de la publicitat, el perquè coincidir amb les que prendrem De vegades el consum responsable mimetisme social o alguns interessos demà. ens durà a escollir opcions que no són particulars cap al criteri de cadascú. les més accessibles al mercat o que no són les més barates, però també ACCIÓ PER AL CANVI SOCIAL. Hi ALLIBERAMENT, NO OBLIGACIÓ. arribarem a la conclusió que de fet ha moltes coses al món que no ens No es tracta de "complir amb deixar de comprar moltes coses ens agraden: injustícies, degradació del l'obligació" de seguir unes normes que aporta molts avantatges; a la llarga medi... El nostre consum hi té a veure, se'ns dicten; això ens fa sentir culpables gastarem menys diners. perquè amb cada acte de consumi buscar excuses quan no podem fer-

¥ ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA ¥ INSTALáLACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS ¥ PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LêQUIDS PETROLêFERS ¥ EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS ¥ INSTALáLACIONS PETROLêFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]

Núm. 100 Pàgina 19 biografies viscudes

MIGUEL DE CERVANTES

Alcalá de Henares és una antiga i empresonat perque els impostos que bonica ciutat universitària situada prop va recaptar els va depositar a un de Madrid. En ella va nèixer en banquer de Sevilla, el qual temps Miguel de Cervantes Saavedra, autor després es va declarar en fallida; allí, de “El ingenioso hidalgo Don Quijote a la presó va començar a pensar en de la mancha”, que és considerada “El Quijote”. com la primera gran novelála de la literatura castellana. Quan va sortir lliure ja estava madur per la gran obra de la seva vida, tenia La família d’en Cervantes era molt cincuanta-vuit anys i continuava sent pobra. Ell mateix fa esment en el seu pobre com sempre. diari veure com portaven pres al seu pare perquè no podia pagar els seus A Lepant, prop de les Costes de Se’n van fer dos parts de “El Quijote”, deutes. El seu pare era cirurgià-barber, Grècia, Cervanes va quedar inutilitzat una va sortir a la llum l’any 1605 i la llavors era una professió molt poc de la mà esquerra, per això li va quedar segona part deu anys després, al 1615. considerada, però guanyava molt poc, el nom de “El manco de Lepanto” És per això que aquest és l’any del i va anar a buscar fortuna per diverses Quixot i es celebra el seu aniversari. ciutats de la península: Valladolid, Al 1575 Cervantes va abandonar Itàlia Va morir pobre, a una casa del carrer Sevilla i Madrid. Així és com va i va anar cap a Espanya. Portava una León, a Madrid. Va morir el 23 d’abril començar a conèixer món el futur carta de recomanació de Joan de 1616, i va ser enterrat en un convent escriptor. d’Àustria pel rei, però els viatgers va de les Trinitaries, al carrer Lope de ser assaltats per pirates àrabs i els van Vega, declarat avui dia monument Malgrat tot, Miguel va anar a l’escola fer presoners, éssent el seu destí final nacional. i també va cursar estudis a la ciutat Argel. Cinc anys va estar en captiveri de Salamanca, fent de criat dels fins que va poder escapar-se amb Va ser plagiat moltes vegades, el seu estudiants rics per poder viure. Va ser altres companys. Quan va arribar a principal detractor fou un tal un gran observador. El teatre li Espanya després de passar moltes Avellaneda que va fer mal ús de la agradava molt i es gastava tots el seus penúries, al 1580 va escriure la seva seva obra i va restar mèrits a l’autor, estalvis per poder anar a veure obres. primera novela: “La Galatea”, amb la Avui Cervantes es recordat com el qual no va tenir gaire èxit. gran escriptor de la Literatura Se’n va anar a Itàlia, on en aquella Castellana que ha estat i serà per època hi havia guarnicions espanyoles Es va casar i es va dedicar a fer de sempre. i es va allistar a l’exèrcit; per primera recaptador d’impostos, deixant de vegada a la vida es va veure almenys, banda la ploma. Va tornar a ser Es podria dir que l’”Alonso Quijano” ben vestit i ben alimentat. Però també és el prototip de personatge que deixa va saber el que era la guerra. En petjada dins de les ments de molts aquella època tota la cristiandat estava adolescents que gairebé obligats, com en conflicte amb els turcs, i el sultà jo, se’n recorden vint anys després Soliman II, es volia apoderar de que llegint-lo un altre cop Roma. assaboreixes l’art de l’escriptura universal castellano-antiga de tots els Al 1571 una poderosa esquadra turca temps, llibre de cavalleries inoblidable avançava pel Mediterrà; el rei que més que cavalleries son correries d’Espanya d’aleshores, Felip II, va de dos pobres, un que perd la cordura enviar la seva armada a les ordres i l’altre impregnat de la innocent d’en Joan d’Austria pe a que amb la ignorància, quedant constància en unió de les forces de Venècia i dels profit de moltes èpoques i generacions Estats Ponitificis fessin front als turcs. al llarg de la història de la literatura En un dels bucs espanyols hi anava universal. el jove Cervantes. Ramón Utgés i Vila Pàgina 20 els contes de l'esparver medi ambient

Aus nocturnes (III)

Tercer i últim article d’aquesta sèrie sobre les aus els encarregats d’endur-se les ànimes dels morts. És nocturnes. Us parlaré sobre la família dels enganyapastors, relativament freqüent veure aquests ocells aturats enmig uns ocells molt curiosos i poc coneguts. de la via quan circuleu de nit per qualsevol carretera o camí (els detectareu fàcilment pels seus ulls grans i 2. Enganyapastors (Gènere Caprimulgidae) brillants); cal anar amb compte ja que, en quedar-se encegats pels focus dels vehicles, és molt fàcil que morin Ocells de mida mitjana. S’alimenten caçant insecte al atropellats. vol amb la seva enorme boca oberta, a mode de L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

L’enganyapastors és l’espècie més abudant i estesa d’aquesta família. Ocell de tons grisencs i marrons i formes esveltes (amb ales i cua molt llargues). S’alimenta d’insectes, sobretot de papallones nocturnes, utilitzant la tècnica del “caçapapallones”, abans esmentada.

El cant, que pot durar fins i tot algunes hores (amb breus pauses), és un monòton “rrrrrrrrrrrrrrrrr- rrrrrrrrrrrrrrrrr…” dur i sec. En vol, el reclam és un “krruiit”. També té la costum de batre les ales en cops caçapapallones. A més, tenen unes secs, que produeixen un so com d’un plomes especials prop del bec (les cop sec. anomenades bibrises) que semblen pèls i que els serveixen per augmentar Espècie pròpia de zones arbrades poc l’efecte d’aquest caçapapallones La Placeta denses, amb grans clarianes, també (canalitzen els insectes cap a la boca). RESTAURANT ¥ SALA POLIVALENT de brolles i conreus. Diposita els ous La seva tècnica de caça en vol és Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola directament a terra i, si és molestat similar a la d’una oreneta, amb un vol durant l’època de cria, pot canviar ràpid i àgil. Tenen ulls molt grans que l’emplaçament dels ous o dels polls. els confereixen una bona visió nocturna. De dia descansen immòbils El trobem entre nosaltres només en una rama o al terra, confiant de durant el període estival (entre abril passar desapercebuts amb el seu i agost) i passa l’hivern a l’Àfrica magnífic camuflatge (pots tenir una tropical. enganyapastors a 1 pam del nas i no veure’l). En moltes cultures es El siboc (Caprimulgus ruficollis) consideren ocells sinistres i de malastrugança, per exemple, diu una És el més gran de les espècies llegenda que els enganyapastors són d’aquesta família. Molt semblant a

Núm. 100 Pàgina 21 els contes de l'esparver medi ambient

Fins aquí el repàs de totes les aus nocturnes del nostre entorn. Caldria esmentar que, a banda de les espècies de les quals hem parlat, a Catalunya també trobem el gamarús (Strix aluco) (més propi de zones de muntanya mitjana i alta i que, per tant, no trobem a la plana) i el mussol pirinenc (Aegolius funereus) (espècie en perill d’extinció que habita els boscos subalpins del pirineu).

Aquests ocells, sobretot els rapinyaires nocturns, tenen un important paper en el medi, ocupant els llocs més elevats de la xarxa tròfica, com a depredadors. Així, regulen les poblacions de rosegadors, rèptils… Com hem pogut veure, la diversitat l’enganyapastors, tot i que de tonalitats més ocres i de d’aquests ocells color rovell. S’alimenta d’insectes. és molt més estil9olivia elevada del que El cant és el tret més distintiu i que ens permetrà podríem pensar diferenciar-lo de l’enganyapastors. És una espècie de a priori, i que “kiotoc-kiotoc-kitoc…” molt nasal. no només hi ha el “xut” o Espècie pròpia de zones seques i obertes, com ara brolles l’òliba que tots i boscos mediterranis i també estepes. Diposita els ous coneixem. De a terra i pot canviar la ubicació de polls o ous si se sent nit, des de la amenaçat. terrassa de casa i parant bé Només està entre nosaltres durant el període estival l’orella, podreu (entre abril i octubre) i passa l’hivern a l’oest de l’Àfrica detectar molts home subsahariana. A Europa, només la trobem a la península dels nostres dona estilista·tractament capilar·extensions Ibèrica, on hi ha la major població mundial. És una amics nocturns. estètica·maquillatge·depilació espècie escassa i que es troba en regressió. Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 Arnau Sebé LA FULIOLA Mobles C Carulla Av. de Catalunya, 42 á Tel./Fax 973 57 00 55 á 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 22 la llufa

La Llufa és una publicació independent i còsmica boreal. La redacció no es fa responsable dels continguts ofendosos amb la moral i l’estat d’ànimo general. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i/o fruit de la vostra ment pervertida.

VELLES CANÇONS I ROMANÇOS QUINES CEBES QUE TENS! A partir d’ara, aquesta serà l’expressió subtitutiva de la nostrada: En aquestos temps incerts, d’avenços ràpids i inesperats, “quins collons que tens!”, extensament utilitzada en bodes, on ens inunden les noves tecnologies, les ciber-coses, batejos, comunions i trencaments de pactes varis, usualment les llumetes de colors i les dents esmolades de la acompanyada d’un moviment pendular de les mans posicionades globalització es mingen les arrels fonamentals de la en forma concava (que no convexa) simulant estar brandejant cultura popular tradicional catalana, us convidem a els nobles penjolls. recordar amb els vostres infants, aquelles cançons que els nostres padrins cantaven entre guerra i guerra. Tota aquesta collonada, perdó: encebada, ve per que s’han trobat uns exemplars esplèndits d’allium cepa (com ne diuen els científics) en un hort del nostre poble, l’amo del qual ha preferit Exercici 1: Completeu les següents cançons. mantenir-se en el més íntim anonimat, conscient de que revelar la seva ubicació comportaria saquejos, hurtos i destrosses al Sol, __1__, vine’m a __2__,que tinc __3___. sistema de rec i encavallament que tant pulcra i esmerosament cuida la nostra Colálectivitat de regants. (repetir fins a la ofendositat) I ara la dada que tots esperàveu: __4___ , __5___ , __6___ , _____7______. una ceba li pesa Cada cual, cada cual, que entienda su juego 1.650 Kg i l’altra 1.750 Kg, Y el que no __8__ pagarà una ____9_____. complint la llei natural de que (no repetir, per l’amor de Déu) un sempre penja més que l’altre. Si saps les respostes, envia un emili a La foto enganya, al natural guanyen molt. [email protected] i participa al sorteig del llibre “Promesas Rotas”, del conegudíssim escriptor Michael Trepator. Bellesa i poder i diners, o la seva LA FULIOLA OLÍMPICA I BOLDÚ absència. La historia d’un shèrif ranxero de Wisconsin TAMBÉ a qui les ànsies de poder i peles el portaren a cometre prevaricacions, alevosies i estupideses varies, però una “Si Madrit té les cebes de presentar-se per a les olimpíades del darrera l’altra. Allò que se’n diu sense sò ni arri...i ell 2012, La Fuliola no serà menos”. Va declarar el Regidor de coses Olimpiques durant la entrega de premis del Campionat tan ample! Intermundial de Bitlles Catalanes.

El regidor va afegir: “Les instalacions ja les tenim, només mos PROBLEMES DE SO A LA SALA DE PLENS. falta arreglar-les una mica”. Com molts veïns ja han pogut És l’ explicació que han donat els investigadors del comprovar, s’està preparant la terra de l’estadi de futbol per CSI-Albatàrrec als estranys fenòmens ocorreguts en plantar-hi... esperem que gespa. l’últim plé (de gent) del nostre ajuntament. Les interferències van provocar que semblés que els veïns no respectessin els torns de paraula, o que donés la sensació de que un grup de regidors aprovés uns pressupostos que no volia, o que no sabia què votava, o que no...que no....Es desconeix la naturalesa d’aquestes interferències però es sospita que són les mateixes que van provocar que semblés que el nostre alcalde volia adjudicar les obres de la residència a la constructora més cara! Els investigadors continuen investigant, que no els passi res... L'eufòria en la presentació de la candidatura va ser espectacular.

Núm. 100 Pàgina 23

ELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA FULLA

A continuació us presentem el que ha estat la història de La Fulla a partir de la narració dels seus moments més importants, reflectits en les diferents portades que us presentem.

NAIXAMENT

Als mesos de setembre-octubre de l’any 1982 és quan “La Fulla” fa els seus primers passos, la portada del n¼ 0 va consistir en els plànols de La Fuliola i Boldú i la seva editorial començava perÊ: “ Hola ! Som els de La Fulla. Una colla de gent que se’ns va ocorrer fer una revista. No trobeu que en aquest poble feia falta una publicitat nostra, on tots puguem expressar el nostre parer sobre qualsevol tema i que al mateix temps tothom que vulgui se’ pugui enterar?”

Les ganes i l’entusiasme traspuen les línies precedents amb un equip de redacció capitanejat per l’Ignasi Piera, l’únic director oficial que ha tingut la revista. La presentació de la revista es feu en un acte públic durant unes jornades culturals organitzades per l’Ateneu l’abril de 1983.

Ara bé, s’ha de dir que hi va haver un altre nº 0 , que podríem dir-me fou com un intent de revista: a la primavera del 1979 ja va sortir la primera “revista al servei del poble”, però per a que es materialitzés el projecte vam haver d’esperar uns anys...

ORGANITZACIÓ DE L’ASSEMBLEA DE L’ACPC

El 13 d’abril de 1985 tingué lloc al local social de l’època la celebració l’assemblea anual ordinària de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, que llavors agrupava 135 revistes locals i comarcals d’arreu de Catalunya, a la qual La Fulla hi pertanyia (i hi pertany) des de l’any 1983.

L’organització d’aquest acte és una fita important dins de la premsa comarcal en general i per La Fulla en particular. Durant l’assemblea es plantejaren diverses ponències, una de les quals fou presentada per La Fulla sota el títol “L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, on va? Problemàtica de la premsa comarcal.”

ES GUANYA EL PREMI “HUMBERT TORRES”

El 5 de maig de 1990, durant la vetllada del Sopar de Sant Jordi organitzada conjuntament per ñmnium Cultural,

Especial 100 números l’Ateneu de Ponent i el Consorci per la normalització lingüística, La Fulla rebé molt gustosament el Xè Premi Humbert Torres, que s’atorga a la premsa comarcal que hagi destacat per diversos motius, en el cas de La Fulla va ser per “la seva qualitat i trajectòria al llarg dels anys”. Val a dir que aquest mèrit el vam compartir amb la revista de Lleida “Cap Pont”, que segons tenim constància encara, avui en dia, que també dóna tombs per la vinya de la premsa comarcal.

S’ARRIBA AL NÚMERO 50.

Això succeïa el març de 1991, i la pròpia portada se’n fa un ressó molt lluït fent-ne una edició en color i amb un disseny ideat per en Ramon Pané; aquest també és l’artífex de nou logotip que veu la llum també en aquest número, més modern que encara s’utilitza avui dia, i més artístic ja que la lletra f, emula una fulla ( per si no us en havíeu donat compte).

A més de la vessant artística en paper, de la celebració d’aquell esdeveniment en va quedar un mussol de fang (del qual només en va poder disposar membres de redacció i col·laboradors) esperant que ens donés sort pels pròxims números.

COLOR A LES PORTADES

La Fulla va evolucionant amb els temps i al novembre del 1994 (a partir del número 67), s’imprimeixen de forma continuada portades en color. Anteriorment ja s’havien fet algunes proves a un sol color, però el lluïment de colors no arribà fins aquest moment.

i.. 100!

No és fins al Juliol del 2005 que no hi arribem, aconseguir a les tres xifres no es qualsevol cosa i és que entremig, la revista ha passat de ser bimensual a trimestral i amb algun període d’inactivitat ( dels números 92 a 93 va passar un any i mig).

El camí no ha estat fàcil, però no hem d’oblidar que arribar al número 100 sans i estalvis es tota una fita que cal celebrar, així que, per molts números més!

Ens veiem al 101.

Especial 100 números