Localizació de l’oferta d’allotjament turístic de

Lleida i de Catalunya, any 2017

aproximació

Una Una primera gràfica Localizació de l’oferta d’allotjament turístic de i de Catalunya, any 2017.

© Francisco Garcia Pascual/Jaume Macià Cabau © Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la Diputació de Lleida i la Universitat de Lleida

© Fotografia portada: Interior del Parador de Turisme del Roser, Lleida –foto web de Paradores Nacionales- Lleida, setembre 2017 Localizació de l’oferta d’allotjament turístic de Lleida i de Catalunya, any 2017.

-Les dades referides a aquest any 2017 posen de manifest dues idees fonamentals en termes de la localització de l’oferta d’allotjament turístic a Lleida i a Catalunya: a) la presència d’equipament d’allotjament turístic d’una o una altra modalitat és força generalitzada tant a la província de Lleida com en el conjunt de Catalunya; b) al mateix temps, es necessari constatar el fort grau de concentració de l’oferta en determinats municipis, bàsicament en el cas català, a les poblacions del litoral (Costa Brava, Costa Daurada i Costa de Barcelona), a zones de la muntanya pirenaica lligades a esports d’hivern, i a les grans ciutats, de forma especial cal ressaltar el paper de la ciutat de Barcelona. A la província de Lleida destaquen fonamentalment els municipis dels Pirineus amb un notable desenvolupament del turisme d’hivern i d’estiu, conjuntament amb la presència destacada de la ciutat de Lleida a la zona del Pla. -Lleida comptava en el mes de maig de 2017 amb un total de 60.600 places d’allotjament turístic de mercat, mentre que aquestes arribaven a ser 913.500 en el conjunt de Catalunya. -A la província de Lleida, dels 231 municipis només en 38 (el 16,5%) no es disposava de cap plaça d’allotjament turístic de mercat. És a dir, que el 83,5% dels municipis sí que comptaven amb alguna plaça d’allotjament. -A Catalunya, dels 948 municipis només en 86 (el 9,1%) no es comptava amb cap plaça d’allotjament turístic de mercat. Pel contrari, en el 90,9% dels municipis sí que sumaven alguna plaça d’allotjament. -Però, el grau de concentració de l’activitat turística és molt elevat. Efectivament, els primers 15 municipis segons el seu nombre de places d’allotjament concentraven el 57,9% de les mateixes a la província de Lleida i un 53,7% en el cas de Catalunya. A més, a Lleida, el primer municipi per dimensió de l’oferta era Naut d’Aran que sumava el 9,6% de les places totals de la província lleidatana. En canvi, a Catalunya el municipi amb més places fou Barcelona, que agrupava el 15,4% de l’oferta catalana. Localizació de l’oferta d’allotjament turístic de Lleida i de Catalunya, any 2017.

-Si relacionem la superfície municipal i el nombre de places podem definir la densitat turística. En el cas de la província de Lleida aquesta era en el 2017 de 5 places/km2, mentre que en el conjunt de Catalunya arribava a 28,6 places/km2. -No obstant, hi ha municipis a on s’assolien valors extraordinàriament elevats. Així, en el cas de la província de Lleida els municipis amb una major densitat se situaven en zones turístiques de muntanya, i eren Sant Llorenç de Morunys amb 245 places/km2, seguit de Esterri d’Àneu amb 139 i la Seu d’Urgell amb 79. En el cas de Catalunya, en els municipis litorals turístics aquesta densitat es disparava a nivells espectaculars, doncs a Salou s’aconseguien les 3.741 places/km2, a Calella les 1.879 i a Barcelona ciutat les 1.386. -Igualment, un altre indicador significatiu dels impactes potencials del turisme és el que podem anomenar com índex de sostenibilitat, i que relaciona les places d’allotjament turístic i la població resident. La província de Lleida comptava amb 13,9 places per cada 100 habitants en el 2017, un mica per damunt de les 12,2 places per cada 100 habitants assolides al conjunt de Catalunya. -Ara bé, hi ha municipis on s’arriba a valors molt elevats. Efectivament, a la província de Lleida el municipi d’ aconseguia la xifra més alta d’aquest indicador amb 653 places per cada 100 habitants (és a dir, que el nombre de places multiplicava per 6,5 el de la població resident); a continuació es situaven Vilamòs amb 606 i la Vall de Cardós amb 597. A nivell català, Espot igualment ocupava la primera posició, seguit de Castellar del Riu amb 619 places per cada 100 habitants i de Vilamòs amb 606. Els municipis de muntanya (a banda dels citats podem assenyalar a , Queralbs o Vilanova de Prades) i alguns dels principals nuclis turístics del litoral (com Pals, Sant Pere Pescador, Port de la Selva o Santa Susanna) són els espais a on s’aconsegueixen ràtios més elevades d’aquest indicador. Així mateix, per tenir un punt de referència, cal indicar que la ciutat de Barcelona només tenia 8,7 places per cada 100 habitants i la ciutat de Lleida només 2,2. Localizació de l’oferta d’allotjament turístic de Lleida i de Catalunya, any 2017.

-Cal parlar de multiplicitat de factors que incideixen dialècticament en la disponibilitat d’una oferta d’allotjament turístic determinada, que reflecteix la capacitat turística d’una localitat o territori. A més, aquests factors poden incidir de forma diferent en cada moment històric. Però, cal destacar-ne dos que sobresurten de la resta: en primer lloc, el disposar de recursos mediambientals d’atracció massiva (sol i platja en uns casos, muntanya i neu en uns altres), i, en segon lloc, el comptar amb vies de comunicació i sistemes de transport que permetin i/o facilitin l’arribada de turistes. -De l’observació d’aquestes dades, així mateix, es dedueix clarament que hi ha localitats on s’assoleixen nivells molt elevats de presència d’oferta turística (i conseqüentment d’atracció de turistes) que relacionada amb la superfície i/o amb la població resident, posen de manifest impactes significatius sobre les seves estructures demogràfiques, econòmiques, laborals però també exerceixen una evident “pressió” sobre la cultura i el patrimoni i sobre el mediambient local. -La clau de la potencialitat positiva de les activitats turístiques en el territori es trobar l’equilibri entre els beneficis econòmics i laborals que aporta el turisme, amb els impactes de signe divers que aquestes activitats turístiques tenen o poden tenir sobre la societat, la cultura i el mediambient a escala local i territorial. Una eina fonamental per aconseguir-ho són, sens dubte, el conjunt de polítiques de les administracions públiques de planificació, ordenació, gestió i forment del turisme.

Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya Distribució territorial de les places d’allotjament turístic, maig 2017 i , , , Macià hotels : colònies apartaments Jaume inclou de , cases mercat geògraf i . càmpings de . , pel TIM turístic albergs turístic , d’ús pensions Elaborats i Càtedra : rurals la a a Lleida Allotjament hostals cases habitatges Mapes per l’oferta de turístic i a Catalunya Localització d’allotjament 1 Distribució de l’oferta de places

d’hotels, hostals i pensions

Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 2 Distribució de l’oferta de places en

càmpings Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 3 Distribució de l’oferta de places de

cases rurals

Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 4 Distribució de l’oferta de places en

apartaments

Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 5 Distribució de l’oferta de places

d’habitatges d’ús turístic

Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 6 Distribució de l’oferta de places en

albergs i cases de colònies

Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 7 Distribució de l’oferta del total de

places d’allotjament turístic de mercat Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 8 Densitat turística municipal a

Catalunya, 2017

Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 9 Índex de sostenibilitat del turisme a

escala municipal, 2017

Distribució

territorial deplacesles territorial

maig

2017

d’allotjament

turístic , , 10 Principals municipis a Lleida i a Catalunya segons el seu nombre total de places d’allotjament turístic de mercat, maig de 2017 Distribució

% sobre les total de places total de places % sobre les places de la d'allotjament d'allotjament places de Municipi Comarca província de Municipi Comarca turístic de turístic de mercat Catalunya (maig deplacesles territorial Lleida (maig mercat (maig (maig 2017) 2017) 2017) 2017) Val d'Aran 5.784 9,61 Barcelona Barcelonès 140.418 15,37 Val d'Aran 5.084 8,45 Salou Tarragonès 56.485 6,18 Vall de Boí, la Alta Ribagorça 3.661 6,08 Lloret de Mar Selva 50.315 5,51 Lleida Segrià 3.158 5,25 Torroella de Montgrí Baix Empordà 29.458 3,22

Sort Pallars Sobirà 2.712 4,51 Cambrils Baix Camp 25.565 2,80 maig Espot Pallars Sobirà 2.356 3,91 Roses Alt Empordà 25.100 2,75 Vall de Cardós Pallars Sobirà 2.124 3,53 Castell-Platja d'Aro Baix Empordà 22.355 2,45

Bellver de Cerdanya 1.988 3,30 Castelló d'Empúries Alt Empordà 21.400 2,34 2017 Solsona Solsonès 1.230 2,04 Tossa de Mar Selva 20.318 2,22 Prullans Cerdanya 1.207 2,00 Escala, l' Alt Empordà 18.849 2,06 Esterri d'Àneu Pallars Sobirà 1.182 1,96 Blanes Selva 18.476 2,02 Pont de Suert, el Alta Ribagorça 1.122 1,86 Sitges Garraf 16.337 1,79 d’allotjament Seu d'Urgell, la Alt Urgell 1.108 1,84 Calonge Baix Empordà 16.055 1,76 Noguera 1.066 1,77 Calella Maresme 15.030 1,65 Valls de Valira, les Alt Urgell 1.056 1,75 Palafrugell Baix Empordà 14.544 1,59 Sant Llorenç de Morunys Solsonès 1.053 1,75 Santa Susanna Maresme 14.330 1,57 Vilamòs Val d'Aran 915 1,52 Mont-roig del Camp Baix Camp 13.794 1,51 Pallars Sobirà 904 1,50 Pals Baix Empordà 13.636 1,49

Montferrer i Castellbò Alt Urgell 866 1,44 Vila-seca Tarragonès 12.812 1,40 turístic Pallars Sobirà 851 1,41 Sant Pere Pescador Alt Empordà 12.148 1,33 Pallars Jussà 814 1,35 Malgrat de Mar Maresme 11.098 1,21 resta de municipis 19.946 33,10 resta de municipis 345.038 37,77 total província de Lleida 60.182 100,00 total Catalunya 913.554 100,00 ,

Font: Llistat d’empreses turístiques de la Direcció General de Turisme (2017). 11 Densitat turística dels municipis de Lleida i de Catalunya, maig de 2017 Distribució

Índex de densitat Índex de densitat turística: places turística: places Índex: Catalunya Índex: Catalunya Municipi Comarca d'allotjament Municipi Comarca d'allotjament deplacesles territorial igual a 100 igual a 100 turístic per Km2 de turístic per Km2 de superfiíie municipal superfiíie municipal Sant Llorenç de Morunys Solsonès 244,8 857,3 Salou Tarragonès 3.740,7 13.102,3 Esterri d'Àneu Pallars Sobirà 139,1 487,1 Calella Maresme 1.878,7 6.580,3 Seu d'Urgell, la Alt Urgell 71,9 252,0 Barcelona Barcelonès 1.386,2 4.855,2

Solsona Solsonès 69,5 243,4 Malgrat de Mar Maresme 1.261,1 4.417,1 maig Vilamòs Val d'Aran 59,4 208,1 Escala, l' Alt Empordà 1.156,4 4.050,4 Prullans Cerdanya 56,9 199,3 Santa Susanna Maresme 1.137,3 3.983,4

Vall de Cardós Pallars Sobirà 37,8 132,4 Blanes Selva 1.043,8 3.656,1 2017 Les Val d'Aran 32,2 112,9 Lloret de Mar Selva 1.033,2 3.618,8 Talarn Pallars Jussà 29,2 102,1 Castell-Platja d'Aro Baix Empordà 1.025,4 3.591,7 Sort Pallars Sobirà 25,8 90,5 Pineda de Mar Maresme 806,2 2.823,7

Espot Pallars Sobirà 24,2 84,8 Torredembarra Tarragonès 744,7 2.608,2 d’allotjament Organyà Alt Urgell 24,1 84,3 Palamós Baix Empordà 741,0 2.595,4 Vielha e Mijaran Val d'Aran 24,0 84,1 Cambrils Baix Camp 726,3 2.543,9 Naut Aran Val d'Aran 22,6 79,2 Sant Pere Pescador Alt Empordà 660,2 2.312,4 Cerdanya 21,4 74,8 Vila-seca Tarragonès 593,1 2.077,5 Cerdanya 20,2 70,9 Roses Alt Empordà 546,8 1.915,3 Pla d'Urgell 18,1 63,4 Palafrugell Baix Empordà 540,7 1.893,8

Vall de Boí, la Alta Ribagorça 16,7 58,4 Pals Baix Empordà 528,5 1.851,2 turístic Pallars Jussà 15,3 53,5 Tossa de Mar Selva 526,4 1.843,6 Pont de Bar, el Alt Urgell 15,1 53,0 Castelló d'Empúries Alt Empordà 505,9 1.772,0 Lleida Segrià 14,9 52,1 Calonge Baix Empordà 477,8 1.673,6

total província de Lleida 5,0 17,3 total Catalunya 28,6 100,0 , ,

Font: Llistat d’empreses turístiques de la Direcció General de Turisme (2017). 12

Sostenibilitat turística en els municipis a Lleida i a Catalunya, Distribució maig de 2017

Índex de Índex de sostenibilitat sostenibilitat turística: places Índex: Catalunya turística: places Índex: Catalunya Municipi Comarca Municipi Comarca d'allotjament igual a 100 d'allotjament igual a 100 deplacesles territorial turístic per cada turístic per cada 100 habitants 100 habitants Espot Pallars Sobirà 652,5 5.348,3 Espot Pallars Sobirà 652,5 5.348,3 Vilamòs Val d'Aran 606,0 4.966,9 Castellar del Riu Berguedà 618,5 5.069,4 Vall de Cardós Pallars Sobirà 596,6 4.890,4 Vilamòs Val d'Aran 606,0 4.966,9

Prullans Cerdanya 580,0 4.754,5 Vall de Cardós Pallars Sobirà 596,6 4.890,4 maig Senterada Pallars Jussà 395,9 3.244,8 Prullans Cerdanya 580,0 4.754,5 Pont de Bar, el Alt Urgell 390,9 3.204,2 Sant Pere Pescador Alt Empordà 569,2 4.665,9

Vall de Boí, la Alta Ribagorça 358,2 2.935,8 Pals Baix Empordà 562,8 4.612,7 2017 Naut Aran Val d'Aran 327,9 2.687,4 Vilanova de Prades Conca de Barberà 555,9 4.556,8 Pallars Jussà 321,4 2.634,2 Queralbs Ripollès 436,5 3.577,8 Pallars Sobirà 317,9 2.605,9 Port de la Selva, el Alt Empordà 435,3 3.567,7

Arres Val d'Aran 258,6 2.119,6 Santa Susanna Maresme 431,2 3.534,6 d’allotjament Solsonès 253,9 2.081,2 Saldes Berguedà 399,3 3.272,7 Guingueta d'Àneu, la Pallars Sobirà 245,1 2.009,3 Senterada Pallars Jussà 395,9 3.244,8 Lles de Cerdanya Cerdanya 239,5 1.962,9 Pont de Bar, el Alt Urgell 390,9 3.204,2 Soriguera Pallars Sobirà 208,6 1.709,7 Tossa de Mar Selva 369,5 3.029,0 Llavorsí Pallars Sobirà 206,6 1.693,6 Vall de Boí, la Alta Ribagorça 358,2 2.935,8 Pallars Sobirà 185,2 1.518,0 Naut Aran Val d'Aran 327,9 2.687,4 Pallars Jussà 182,3 1.494,1 Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà 325,5 2.668,3 Gósol Berguedà 180,7 1.481,2 Borredà Berguedà 324,6 2.661,0 turístic Odèn Solsonès 166,2 1.362,4 Sarroca de Bellera Pallars Jussà 321,4 2.634,2 Coma i la Pedra, la Solsonès 152,3 1.248,4 Lladorre Pallars Sobirà 317,9 2.605,9

total província de Lleida 13,9 113,7 total Catalunya 12,2 100,0 , ,

Font: Llistat d’empreses turístiques de la Direcció General de Turisme (2017).