La Taula Periòdica De L'edifici Històric De La Universitat
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
col·laboracions LA TAULA PERIÒDICA DE L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Claudi Mans i Teixidó Departament d’Enginyeria Química, Universitat de Barcelona On s’explica la història d’una taula periòdica mural dissenyada per un professor nazi, instal·lada per un professor republicà, mantinguda en règim franquista i restaurada en democràcia. Potser no n’hi ha actualment cap altra al món d’aquest disseny, i segur que no n’hi ha cap amb aquesta història. GARCÍA BANÚS litzà en un període entre juliol i de- popularment abans de la guerra com sembre de 1928. Durant la seva a aula García Banús. No em consta Fins el 1969 la Secció de Quími- estada degué observar algunes tau- que aquest nom fos mai oficial. Tots ca de la Facultat de Ciències de la les periòdiques murals dels centres els químics de les promocions en- Universitat de Barcelona estava ubi- alemanys que visità, on des de 1927 tre 1934 i 1969 han rebut classes a cada a l’edifici històric de la plaça hi havien proliferat. aquesta aula en algun moment dels de la Universitat, on s’impartien to- seus estudis. tes les classes teòriques i pràctiques El 1933 García Banús fou nome- (Mans, 2008b). Antonio García Ba- nat membre del Patronat de la Uni- Malauradament no ha estat pos- nús (figura 1), professor de recone- versitat Autònoma de Barcelona, sible de trobar documentació sobre gut prestigi docent i investigador –i, nom que prengué la Universitat de el dissenyador ni sobre el professi- pel que sembla, d’idees molt clares Barcelona en aplicació de l’Estatut onal pintor del mural. Es coneix que sobre la docència i la recerca, no d’Autonomia aprovat el juny de el 31 de maig de 1934 la Facultat sempre acceptades al si de la uni- 1933. Des del seu càrrec, i entre de Ciències pagà una factura de versitat d’aquella època–, en fou ca- moltes altres tasques, García Banús 3.248 pessetes a Fernando Blasi, i tedràtic de Química Orgànica des de impulsà diverses obres de condici- com a concepte hi figura només 1915 (Nieto-Galán, 2004). El 1928 onament i millora de les facultats. «auditorio Química General», sen- la universitat li concedí una pensió El 24 de setembre de 1933, el Pa- se especificar de quina actuació es de 6.000 pessetes per anar a fer una tronat aprovà la «construcción de un tracta (Libro Mayor, 1934). estada científica a Alemanya, Fran- auditorio de Química General» ça i Suïssa, que probablement rea- (Actas 1933) a la planta baixa del pati de lletres. A l’espai escollit s’hi DESCRIPCIÓ canvià el mobiliari, s’hi instal·là una taula per a demostracions quími- La taula periòdica de l’aula ques i s’hi pintà la taula periòdica García Banús segueix quasi exac- mural. García Banús estava molt tament el model de taula periòdica orgullós d’aquesta actuació, com ho de von Antropoff, que aquest pro- prova la seva intervenció en una fessor havia proposat en dos sessió de la junta de facultat de de- articles científics (1926a i b) (figu- sembre de 1934, amb l’estatut d’au- res 2 i 3). Andreas von Antropoff tonomia de la universitat suspès i els (Reval, actual Tallinn 1878 - ? 1956) membres del patronat cessats, i al- fou el director de la divisió de quí- guns, a la presó (Actas 1933-1946). mica física del Kekulé-Institut für Pel seu pensament republicà, Gar- Organische Chemie und Biochemie cía Banús s’exilià l’any 1938 i fou de la Rheinische Friedrich-Wil- contractat per la Universidad Nacio- helms-Universität Bonn. Havia nal de Colombia i després passà a treballat també a IG Farben i fou Figura 1. El professor Antonio García Caracas, on creà una escola de quí- un actiu defensor de les idees ci- Banús (València 1888 - Caracas 1955). mics orgànics. L’aula es conegué entífiques d’Einstein, però també NPQ 446 • maig-juny 2009 5 col·laboracions Figura 2. Capçalera de l’article original de von Antropoff (1926a) on proposa el seu disseny de taula periòdica. col·laborador del nacionalsocialisme i un important càrrec d’aquest rè- gim a la universitat (Universität Bonn, ref.). Per això, després de la II Guerra Mundial moltes de les tau- les periòdiques del seu model foren esborrades de les aules dels cen- tres alemanys, on havia estat molt reproduïda, i on García Banús la devia veure per primer cop. Altres Figura 3. La taula periòdica de von Antropoff (1926a) tal com figura a l’article original. havien quedat malmeses pels efec- tes de la guerra, o els edificis on radicaven van ser derruïts. El re- inferior, com feia també Pfeiffer. altres. La taula periòdica denomi- sultat és que, segons opinió del Aquest disseny de taula és, de fet, nada galàxia química, de Stewart professor Schwarz (2009), de la el desenvolupament en el pla d’una (2004) n’és una mostra recent (fi- Universitat de Siegen (D), proba- hèlix cilíndrica, que a vegades es gura 5). blement no hi hagi actualment cap desenvolupa en forma d’espiral. El taula periòdica mural del model disseny, ben descrit en l’article de A l’article original de von Antro- d’Antropoff als centres alemanys. von Antropoff, n’ha inspirat molts poff fins i tot s’hi donen instruccions Von Antropoff arribà al disseny de la seva taula periòdica a partir d’una barreja de dos dissenys an- teriors: el disseny de Werner, de 1905, modificat per Pfeiffer el 1920, i que era d’estructura similar a les taules periòdiques de mitja llargà- ria actuals; i el disseny de Thom- son, de 1885, molt modificat per Bohr el 1922, i d’estil d’arbre amb ramificacions. A la figura 4 es po- den veure aquests models prede- cessors. El disseny de von Antro- poff manté l’estil tabular, però, mitjançant barres d’unió entrecre- uades, hi mostra explícitament les relacions d’arbre entre els elements del període primer, numerats de 0 a II, els elements dels dos següents períodes, numerats de 0 a VIII, i els elements dels quatre períodes inferiors, numerats de 0 a VIIIa i d’Ib a VIIIb. Els elements de les ter- Figura 4. Models de taula periòdica de Werner (1905) i de Thomson-Bohr (1922) res rares estan ubicats en una fila que inspiraren el disseny de von Antropoff. 6 NPQ 446 • maig-juny 2009 col·laboracions dels colors amb que s’han de pintar Element Motivació Color els diferents grups, colors que es- Hidrogen Color de l’aigua de mar Blau fosc tan relacionats amb algunes propi- («generador d’aigua») etats dels elements corresponents. Grups dels alcalins Donen bases i àcids forts que Blau i vermell, A la taula 1 se’n transcriu la paleta i dels halògens reaccionen amb el tornassol respectivament de colors, amb la motivació expres- Grup del carboni Color del carbó Negre sada per von Antropoff. A la taula periòdica que ens ocupa hi man- Grup del bor Per l’espectre verd de B i Tl Verd quen els elements 61 (promeci, Pm), Grup del nitrogen Pel color dels òxids de N i del SbS Taronja marronós 85 (àstat, At) i 87 (franci, Fr), no Grup del sofre Color del S i de sals de Cr Groc descoberts en la data de realització. Grup del magnesi Mg i Hg generen llum UV Violeta S’hi reserva un espai per a l’hipotè- Gasos nobles Color de molts metalls Gris tic element 0, el neutroni, element i grups del platí i del ferro sense protons ni electrons i només amb neutrons, i postulat per von Taula 1. Els colors de la taula periòdica de von Antropoff. Antropoff (Mans, 2008a). Els gasos inerts hi apareixen per duplicat, a esquerra i dreta, ordenats on els correspon. Hi ha diverses diferències en els símbols dels elements comparats amb els actuals: • L’element 18 argó es simbolitza per Ar, en nomenclatura moder- na. Però fins 1957 el símbol de l’argó era A. • Hi figura l’element 43, amb el símbol Ma, abreviatura del ma- suri, hipotètic element que Nod- dak havia pretès descobrir el 1925, però que no fou realment sintetitzat fins 1937 amb el nom Figura 5. La galàxia química de Stewart (2004). de tecneci Tc. • L’element 53 iode es simbolitza per J, de l’alemany antic jod. Aquest símbol fou àmpliament usat, especialment a Alemanya. • L’element 54 xenó es simbolitza per X, en nomenclatura antiga, i no per Xe. • L’element 69 tuli es representa per Tu i no per l’actual Tm. • L’element 71 es representa per Cp, símbol del cassiopi. Aquest era el nom que Auer donà a l’ele- ment actualment denominat lu- teci Lu. La denominació de cas- siopi i el símbol Cp perduraren a Figura 6. La taula periòdica de Pauling de 1953, que seguia el disseny de von An- Alemanya fins 1950. tropoff sense citar-lo. NPQ 446 • maig-juny 2009 7 col·laboracions de l’empresa BASF Españo- la, i la col·laboració del degà de la Facultat de Química Dr. Pere Lluís Cabot, els de- gans de la Facultat de Fi- lologia Dra. Montserrat Camps i posteriorment el Dr. Adolfo Sotelo, i els de- gans de la Facultat de Be- lles Arts Dra. Teresa Blanch i posteriorment el Dr. Sal- vador García. La Sra. Flora Iglesias, administradora de la Facultat de Filologia, co- ordinà tots els aspectes lo- gístics. El mural (figura 7) és una pintura a l’oli, de 2,720 per 2,175 m, pintat directament a la paret preparada, i sen- se emmarcar.