La Partida De Montíber És La Més Gran Del Terme I La Menys Coneguda
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
MONTÍBER Arxiu: GABINET DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SAGUNT a partida de Montíber és la més gran del terme i la menys coneguda, segons la nostra mo- desta opinió. Ens explicarem. La major part dels saguntins creuen que les terres al nord del Lriu i nord-oest de l’autopista A-7 no pertanyen a Montíber. Ho hem contrastat amb gent del poble que no són llauradors. Els límits de Montíber vénen donats d’una manera molt clara per la frontera natural del riu, és a dir, al nord del riu Palància és Montíber i, per l’altra part arriba fins els límits dels termes municipal de Canet d’en Berenguer, Benavites, Quartell, Faura, Benifairó, Quart, Almenara, la Vall d’Uixó, Fondeguilla, Soneja, Algar, Alfara, Algímia, Torres Torres, Estivella, Albalat dels Tarongers, Gilet i Petrés. Les aigües del Mediterrani són el límit est. Com podem comprovar, a la partida de Montíber tenim des de platges, marjals, terres de reg i transformacions agrícoles fins bona part de terres de secà a l’oest de l’Autopista A-7. En concret, te- nim 18.927 fanecades de regadiu controlades pel Sindicat de Regs a les quals s’haurien d’afegir les ateses per motors situats fora de la zona on arriben les aigües del pantà. Segons la història, en aquestes terres de la partida de Montíber es troba un assentament antiquíssim, el Pic dels Corbs, i arreu s’escampaven les quintes romanes. En les terres de Montíber es van fer els primers regadius amb la introducció del reg per la sèquia Major i ací també estan po- sades les esperances per acollir el nou Sagunt. Volem fer observar que la paraula Montíber l’hem escrita amb “b” i no amb “v”, com venia fent-se des de fa més d’un segle, ja que hem contrastat l’opinió d’entesos i ens han confirmat que l’ortografia correcta de la partida ha de ser amb “b”. En el nostre llibret de la Falla de 1996 es publi- cà un treball al respecte, on el lector podrà trobar informació d’aquest topònim i d’altres. No obstant això, nosaltres continuarem respectant la paraula Montíber amb “v” en aquells plànols que ens han facilitat per a elaborar l’estudi del nostre terme. 21 LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 21 1/4/05, 17:49 FITXA 1 PROVÍNCIA DE CASTELLÓ TERME camí TERME D’ALGAR POLÍGON DE PALÀNCIA TERME DE SONEJA A C L AMÍ L D I EL U G C O L M E O TERME DE FONDEGUILLA D N LA MALLADA O F A CAMPAMENT D’ESCALES COLOMA ESCALES R A G L A TERME DE LA VALL D’UIXÓ D’ LA MINA EL BONELLETA TERME D’ALFARA D’ALGÍMIA TERME D’ALFARA A L O P: 11 R Í E V M R E A C C CAPELLADES CA R R E T E R A G A R A D ’ A L A L VA L L D ’ U I X Ó Partida Montíber 22 LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 22 1/4/05, 17:49 Campament d’Escales. Foto: HIGUERAS. Arxiu: GABINET DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SAGUNT Per a buscar el punt més a l’oest del nostre ter- També és travessat per una senda que naix de la pis- me, eixirem de Sagunt pel camí Vell de Terol, des- ta forestal i que arriba fins la Cova del Colom. En es- prés seguirem pel de Rúbio fins trobar el de l’Estepar tos moments, per aquestes terres es porten a terme i, arribant a la carretera que condueix des d’Algar a la grans transformacions agrícoles que abasteixen els Vall d’Uixó, entrarem en les subpartides de Coloma, seus regs amb pous particulars que van abocant l’ai- Muntanya de Capellades, Cerverola, la Mina, gua a grans basses d’emmagatzematge de la manera Bonelleta, La Mallà i Escales. Envolten aquest parat- més econòmica: guardar amb les plutges i també ge els termes municipals d’Alfara, Algar, Soneja, traure dels pous per la nit quan l’electricitat és més Fondeguilla i la Vall d’Uixó. barata. Tota la superfície esmentada està considerada La seua alçària màxima és la muntanya d’Esca- com a terra de secà, i en ella es troba la vegetació les (364 m.). El barranc més important de la zona pròpia d’aquests tipus de zones: garroferes, oliveres, porta el nom de Barranc de la Font d’Escales. pinedes i garriga. Com a camí més important, que Les pinedes de l’entorn són molt visitades pels travessa aquestes subpartides, tenim la pista forestal aficionats a la recollida de bolets. que va des d’Algar a Fondeguilla, partint de la carre- Tot açò està registrat com a polígon 11 en la tera d’Algar a la Vall d’Uixó, fins al terme d’Algar per parcel·lació oficial. la part oest, també conegut com camí d’Escales. 23 LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 23 1/4/05, 17:49 FITXA 2 TERME camí i carretera barranc LA VALLTERME D’UIXÓ DE Ó I X V A L L D ’ U POLÍGON A L 1 CATXIRULO A R A L G ’ A D A E R E T CERVEROLA R R T A C A CAPELLADES N O R O TERME A C D’ALFARA R E L A T T E DE S U O Q H R Í ’ A L ’ M L L’ALGEPSAR A E C D C E N D A R R C A B A M Í Í M A C D E PLA DE L’ALGEPSAR HOSTALERA DE LA VALL T L A E R U ’ H O S T A L E C CLOT DE FITA Q A R M A ’ Í L R E D D C E EPA N T A R S F E O BAR ’ N L FONTANELLES T A N E L L E S E D A N Í A L M A A T C RACÓ A P: 12 i 14 C S DEL XOLITO L L A CANYADA INGLADA V S E 1 L A L R R A E B A N C D C A M Í I E D T R U A Q C AM ESA T E R M E Í TOR D E DE LA REC Partida Montíber 24 LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 24 1/4/05, 17:49 Muntanyes i vegetació característiques del nostre terme. Foto: A.E.AGRÓ Pujant pel camí Vell de Terol i seguint pel de Els barrancs de la Catalana i de l’Arquet traves- Rúbio, arribarem al Camí de l’Estepar i ens troba- sen paratges de garroferars, tarongerars, pinedes, rem en les subpartides de Canyà d’Inglà, Hostalera, oliverars i garrigues. Capellades, Cerverola, Algepsar, Pla de l’Algepsar Hi trobarem els camins d’Hostalera, Fontane- de la Vall, Clot de Fita, Fontanelles i Racó del lles, Coronat, Rectoresa i Catalana. Junt al camí de Xolito. l’Estepar hi ha un motor: Catxirulo, particular per a La muntanya de l’Hostalera (368 m.) i la de regar algunes terres transformades en reg. Cerverola (400 m.) són els punts més alts d’aquest El camí i barranc de la Catalana separen els racó del terme, que està envoltat pels termes de la polígons 12 i 14 que és com es coneix oficialment Vall d’Uixó, Alfara i Quart. aquesta part del terme. 25 LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 25 1/4/05, 17:49 LLIBRE EL TERMEDESAGUNT* 26 Partida Montíber P: 13 T E R M E D E Q U A R T D E L E S V A L L S CAMÍ DE FONT ANELL B ES A R R A D N E C DE LA VALL LA DE L L’ALGEPSAR barranc camí i carretera TERME POLÍGON A F O N 26 T D EL LA FRONTERA LA T R O P O C LA CASETA DE PILARA A M Í TERME D’ALMENARA D LA FRONTERA E ▲ C O EL SALT DEL CAVALL R O N A EL RACÓ DE MUNDO T 1/4/05, 17:49 PRO VÍN DE LA VALL DE LA LA RATLLA C IA DE C TERM A FITXA 3 STELLÓ E DE LA VA LL D’UIXÓ Figura de Bacus trobada en excavacions a la muntanya La Frontera. Pel camí Vell de Terol, el de Rúbio i el de la de Coronat i Fontanelles, travessen aquest paratge Catalana arribarem a les subpartides conegudes agrest on es troben dues importants muntanyes: Salt com: la Ratlla de la Vall, el Racó de Mundo, la Case- del Cavall (356 m.) i Frontera (378 m.), on s’ubicava ta de Pilara, la Muntanyeta de Villar, la Frontera i el un temple dedicat a Bacus. Salt del Cavall. Algun llaurador valent ha fet transformació per Tot aquest racó limita amb la província de a plantar tarongers en un lloc on els garrofers, olive- Castelló amb els termes de la Vall d’Uixó i res, ametllers, pins i matolls, són majoritaris. d’Almenara. També té límit amb el terme de Quart. Aquestes subpartides oficialment es coneixen La pista de la Vall d’Uixó a Quart i els camins com a polígon 13. 27 LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 27 1/4/05, 17:49 FITXA 4 TERME camí i carretera POLÍGON 2 MOTOR PARTICULAR MOLINA/ÀRGUENES 3 CANYADA INGLADA 4 MOTOR HUGUET/PERE GIL 5 MOTOR DE ROMERO IA D’ALGÍM ’ALFARA TERME D ESTEPAR CASALETS CAMÍ DE CÀRCER CANYADA DE BOSSA PERE GIL C A CER M ÀR ELS ALTERONS Í C E D C A M Í D 2 EL D CAMÍ DE L’ESTEPAR E PERE GIL 4 LA CORONA P O CAMÍ VELL D’ALGAR Ò SIT C D S 3 L E A L L PERE A G M I V L Í EL CASTELLET S CANYADA INGLADA CAM D LE Í DE L’ESTEPAR ’ A A O L CÀRCER I B 5 G A Ú R R Í A M F GERRETES E L D I A ’ A D Í M P: 7-8-9-10-15 i 16 A C A Í M A L C VORAJUNTA E E DE S TERM QUART DE LES VALLS V A L L S Partida Montíber 28 LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 28 1/4/05, 17:49 Urbanització Pere Gil.