La Partida De Montíber És La Més Gran Del Terme I La Menys Coneguda

MONTÍBER

Arxiu: GABINET DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SAGUNT

a partida de Montíber és la més gran del terme i la menys coneguda, segons la nostra mo- desta opinió. Ens explicarem. La major part dels saguntins creuen que les terres al nord del Lriu i nord-oest de l’autopista A-7 no pertanyen a Montíber. Ho hem contrastat amb gent del poble que no són llauradors. Els límits de Montíber vénen donats d’una manera molt clara per la frontera natural del riu, és a dir, al nord del riu Palància és Montíber i, per l’altra part arriba fins els límits dels termes municipal de Canet d’en Berenguer, Benavites, Quartell, Faura, Benifairó, Quart, Almenara, la Vall d’Uixó, Fondeguilla, Soneja, Algar, Alfara, Algímia, Torres Torres, Estivella, Albalat dels Tarongers, Gilet i Petrés. Les aigües del Mediterrani són el límit est. Com podem comprovar, a la partida de Montíber tenim des de platges, marjals, terres de reg i transformacions agrícoles fins bona part de terres de secà a l’oest de l’Autopista A-7. En concret, tenim 18.927 fanecades de regadiu controlades pel Sindicat de Regs a les quals s’haurien d’afegir les ateses per motors situats fora de la zona on arriben les aigües del pantà. Segons la història, en aquestes terres de la partida de Montíber es troba un assentament antiquíssim, el Pic dels Corbs, i arreu s’escampaven les quintes romanes. En les terres de Montíber es van fer els primers regadius amb la introducció del reg per la sèquia Major i ací també estan po- sades les esperances per acollir el nou Sagunt. Volem fer observar que la paraula Montíber l’hem escrita amb “b” i no amb “v”, com venia fent-se des de fa més d’un segle, ja que hem contrastat l’opinió d’entesos i ens han confirmat que l’ortografia correcta de la partida ha de ser amb “b”. En el nostre llibret de la Falla de 1996 es publi- cà un treball al respecte, on el lector podrà trobar informació d’aquest topònim i d’altres. No obstant això, nosaltres continuarem respectant la paraula Montíber amb “v” en aquells plànols que ens han facilitat per a elaborar l’estudi del nostre terme.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 21 1/4/05, 17:49 FITXA 1

PROVÍNCIA DE CASTELLÓ TERME

camí

TERME D’ALGAR POLÍGON DE PALÀNCIA

TERME DE SONEJA

A C

L AMÍ

L D

I EL U

G C O L M

E O

TERME DE FONDEGUILLA D

N LA MALLADA

O F

A CAMPAMENT D’ESCALES COLOMA

ESCALES

A G

TERME DE LA VALL D’UIXÓ D’

LA MINA EL BONELLETA TERME D’ALFARA D’ALGÍMIA TERME D’ALFARA A L O

P: 11 R Í E V

M R E A C C CAPELLADES

CA R R E T E R A G A R A D ’ A L A L VA L L D ’ U I X Ó

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 22 1/4/05, 17:49 Campament d’Escales. Foto: HIGUERAS. Arxiu: GABINET DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SAGUNT

Per a buscar el punt més a l’oest del nostre ter- També és travessat per una senda que naix de la pis- me, eixirem de Sagunt pel camí Vell de Terol, desta forestal i que arriba fins la Cova del Colom. En es- prés seguirem pel de Rúbio fins trobar el de l’Estepar tos moments, per aquestes terres es porten a terme i, arribant a la carretera que condueix des d’Algar a la grans transformacions agrícoles que abasteixen els Vall d’Uixó, entrarem en les subpartides de Coloma, seus regs amb pous particulars que van abocant l’ai- Muntanya de Capellades, Cerverola, la Mina, gua a grans basses d’emmagatzematge de la manera Bonelleta, La Mallà i Escales. Envolten aquest parat- més econòmica: guardar amb les plutges i també ge els termes municipals d’Alfara, Algar, Soneja, traure dels pous per la nit quan l’electricitat és més Fondeguilla i la Vall d’Uixó. barata. Tota la superfície esmentada està considerada La seua alçària màxima és la muntanya d’Esca- com a terra de secà, i en ella es troba la vegetació les (364 m.). El barranc més important de la zona pròpia d’aquests tipus de zones: garroferes, oliveres, porta el nom de Barranc de la Font d’Escales. pinedes i garriga. Com a camí més important, que Les pinedes de l’entorn són molt visitades pels travessa aquestes subpartides, tenim la pista forestal aficionats a la recollida de bolets. que va des d’Algar a Fondeguilla, partint de la carre- Tot açò està registrat com a polígon 11 en la tera d’Algar a la Vall d’Uixó, fins al terme d’Algar per parcel·lació oficial. la part oest, també conegut com camí d’Escales.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 23 1/4/05, 17:49 FITXA 2

TERME camí i carretera barranc LA VALLTERME D’UIXÓ DE Ó I X V A L L D ’ U POLÍGON A L 1 CATXIRULO A R A L G ’ A D

A E R E T CERVEROLA R R T A C A CAPELLADES N O

TERME A C

D’ALFARA R E

A T T

E DE

S U

O Q H R Í

’ A L ’ M L L’ALGEPSAR A E C D

E N D A

C A B A

M Í

Í M

C D E PLA DE L’ALGEPSAR

HOSTALERA DE LA VALL T

L A E R U

’ H O S T A L E C

CLOT DE FITA Q A

R M

’ Í

R E

D D

C E

EPA N

T A

S F

E O BAR

’ N

L FONTANELLES T A

N E L L E S

E D

N Í A

M A

A T C RACÓ A

P: 12 i 14

C S DEL XOLITO L L A CANYADA INGLADA V

S E 1 L A L R R A E B A N C D C A M Í I E D

T R U A Q C AM ESA T E R M E Í TOR D E DE LA REC

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 24 1/4/05, 17:49 Muntanyes i vegetació característiques del nostre terme. Foto: A.E.AGRÓ

Pujant pel camí Vell de Terol i seguint pel de Els barrancs de la Catalana i de l’Arquet traves- Rúbio, arribarem al Camí de l’Estepar i ens troba- sen paratges de garroferars, tarongerars, pinedes, rem en les subpartides de Canyà d’Inglà, Hostalera, oliverars i garrigues. Capellades, Cerverola, Algepsar, Pla de l’Algepsar Hi trobarem els camins d’Hostalera, Fontane- de la Vall, Clot de Fita, Fontanelles i Racó del lles, Coronat, Rectoresa i Catalana. Junt al camí de Xolito. l’Estepar hi ha un motor: Catxirulo, particular per a La muntanya de l’Hostalera (368 m.) i la de regar algunes terres transformades en reg. Cerverola (400 m.) són els punts més alts d’aquest El camí i barranc de la Catalana separen els racó del terme, que està envoltat pels termes de la polígons 12 i 14 que és com es coneix oficialment Vall d’Uixó, Alfara i Quart. aquesta part del terme.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 25 1/4/05, 17:49 FITXA 3

TERME

camí i carretera A M Í D E barranc C C O R O N A POLÍGON T

LA RATLLA DE LA VA LL L’ALGEPSAR

S DE LA VALL

F B A R R A EL RACÓ DE MUNDO N C E

D DE DEL NT TR LA FO OP Í O

LL D’UIXÓ

LA FRONTERA ▲

E DE LA S

TERM

E L

EL SALT DEL CAVALL

E LA CASETA DE PILARA

R A

U LA FRONTERA

P: 13 D

STELLÓ

R E DE C

T IA C

VÍN

TERME D’ALMENARA PRO

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 26 1/4/05, 17:49 Figura de Bacus trobada en excavacions a la muntanya La Frontera.

Pel camí Vell de Terol, el de Rúbio i el de la de Coronat i Fontanelles, travessen aquest paratge Catalana arribarem a les subpartides conegudes agrest on es troben dues importants muntanyes: Salt com: la Ratlla de la Vall, el Racó de Mundo, la Case- del Cavall (356 m.) i Frontera (378 m.), on s’ubicava ta de Pilara, la Muntanyeta de Villar, la Frontera i el un temple dedicat a Bacus. Salt del Cavall. Algun llaurador valent ha fet transformació per Tot aquest racó limita amb la província de a plantar tarongers en un lloc on els garrofers, olive- Castelló amb els termes de la Vall d’Uixó i res, ametllers, pins i matolls, són majoritaris. d’Almenara. També té límit amb el terme de Quart. Aquestes subpartides oficialment es coneixen La pista de la Vall d’Uixó a Quart i els camins com a polígon 13.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 27 1/4/05, 17:49 FITXA 4

TERME

camí i carretera POLÍGON

2 MOTOR PARTICULAR MOLINA/ÀRGUENES 3 CANYADA INGLADA 4 MOTOR HUGUET/PERE GIL 5 MOTOR DE ROMERO

IA D’ALGÍM ’ALFARA TERME D ESTEPAR CASALETS CAMÍ DE CÀRCER CANYADA DE BOSSA PERE GIL C A CER M ÀR ELS ALTERONS Í C E

D C

M Í

2 EL

D CAMÍ DE L’ESTEPAR E PERE GIL 4 LA CORONA P O CAMÍ VELL D’ALGAR Ò

SIT

S 3 L E

L L PERE A G

M I V L

Í EL CASTELLET S CANYADA INGLADA CAM

D LE Í DE L’ESTEPAR ’

A A

O L CÀRCER I B 5 G A Ú

R R

Í A

M F GERRETES E L

I A ’

A D Í M P: 7-8-9-10-15 i 16 A C

A Í

M A

L C VORAJUNTA

E E DE

S TERM

QUART DE LES VALLS V

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 28 1/4/05, 17:49 Urbanització Pere Gil. Foto: EMILIO ARIÑO

Pel camí Vell de Terol i el de Rúbio, on aquest Els motors de Romero, Canyada d’Inglada, últim creua el de Vorajunta, comencen les sub- Molina, Huguet i Pere Gil reguen tarongerars i frui- partides de Càrcer, la Corona, el Castellet, Caseta ters i parcel·les de cases d’urbanitzacions tan cone- Alta, Canyada de Bossa, els Alterons, Canyada d’Es- gudes com les del Pere Gil 1, ubicades a uns 11 Km. tepar, Canyada d’Inglada, Gerretes i Vorajunta. de la ciutat i que, a més de moltes transformacions Els termes d’Alfara i de Quart envolten agrícoles, també trobem garrofers, ametllers, olive- aquestos paratges que estan travessats pels camins res, pinedes i terres improductives de secà. de Càrcer, Rúbio, Hondo, Piquer, Rotó, Pere Gil, Oficialment, al Cadastre, aquestes terres estan Vorajunta, el d’Alfara a les Valls i la pista d’Algar a registrades com els polígons 7, 8, 9,10, 15 i 16. les Valls.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 29 1/4/05, 17:49 FITXA 5

TERME

camí i carretera EL RIU C

riu A M

POLÍGON Í

’ A

A I L

G C Í

M N I

A P

L E S EL MOTOR V A

L U L

S I R

TERME DE TORRES-TORRES

I A N C L À P A U R I

E R RACÓ DE CÀRCERC R À C C E A M D

Í Í M C A D

B I O ’ C A M Í D E R Ú A

Í I A M C N I L À A P A U A R I

LES JOVES V RÚBIO A L TERME L S

P: 5-6 i 17 D’ESTIVELLA

CARRETERA DE TORRES - TO

I O RRES A LES VALLS DE RÚB

Í M A C

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 30 1/4/05, 17:49 Construcció característica de les terres de secà. Foto: EVA VELA/MARC FERRI

Seguint el camí Vell de Terol i buscant els lí- El punt més alt és la muntanya de Rúbio (o del mits dels termes d’Estivella, Torres Torres i Algímia, Rotó amb 262 m.), la qual és molt visitada durant la entrem en les subpartides del Racó de Càrcer, La tardor pels aficionats a fer rovellons. Corona, Rúbio, el Riu, les Jovades i el Motor. El Cadastre té assenyalades aquestes terres El límit per l’oest d’aquestes terres és el camí com els polígons 5, 6 i 17. de Vorajunta, que, junt al Camí de Rúbio, són els principals d’aquests paratges.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 31 1/4/05, 17:49 FITXA 6

TERME O camí i carretera I B Ú TERME DE barranc R PLA QUART DE LES VALLS E

D POLÍGON ALLS Í DEL VICARIV S M LE A

C A ES C RR A TO M POVITXOL E Í D D A E ER L T P O

RE V R R A I T X

C A O

6 S L

P LA CREU E

G ▲ CAMÍ VELL L A ’ L ▲ TERME DE 7 PENYA NEGRA BENIFAIRÓ DE TEROL ▲ DE LES VALLS E L SABATÓ

D A

Í D FONT DE RIBERA O

M C

A TE TERME A C N CASA DE RIBERA

A R

D’ESTIVELLA L E

C B

N O I V R A R EL A R D ER

A TA B

B S E I O D R 8 C Í COSTA E M L D A A C R T R N A DEL VOLANTE O O R F

C E Í B A

M L I

A E R C D

L N E O A

R D

R R

E 11 T A B T

E TERME D’ALBALAT D O

DE TARONGERS L 9 L

E A V L

Í E

M D A

6 MOTOR PERE GIL 2 C Í M

7 MOTOR SABATÓ/AJUNTAMENT C 8 MOTOR DE LA FINCA SANCHIS

P: 2-3-4-18 i 19 9 MOTOR DE LA PROSPERITAT

11 MOTOR CASETA ALTA/RAGA S É R T 12 MOTOR RODANA E P

E D

MÍ A C MOLÍ C T DE TARIFA RA . P ETRÉ S-A TERME LB 12 DE GILET AL AT

TERME DE PETRÉS

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 32 1/4/05, 17:49 Detall de la Font de Ribera. Estiu de 1997. Foto: J.Mª FRANCÉS

A poc més d’un quilòmetre de la cruïlla del Rodana, Caseta Alta/Raga, Pere Gil 2, la finca de Camí Vell de Terol amb la carretera de Petrés-Por- Sanchis i el que explota l’Ajuntament per donar ai- tasgo, trobarem l’encreuat dels quatre camins, for- gua potable a Sagunt. Al terme d’Albalat tenim els mat pel camí Vell de Terol amb el camí de Petrés i el motors de l’Amic i Pla de l’Aljub, que reguen majo- de la Font de Ribera. Ací comença aquesta part del ritàriament les terres altes del nostre terme. terme, on trobarem les subpartides de Sabató, Pla Trobem tarongers, arbres fruiters, garrofers, al- del Vicari, Costa del Volante, Codoval, Penyanegra, gunes oliveres, pinedes i terres de matolls. Povitxol, Font de Ribera, Vorajunta, Molí de Tarifa i Sabató amb 332 m., seguit de Penyanegra amb Corral de Ribera. 300 metres, és el punt més alt d’aquest indret con- Envolten aquests paratges els termes de Petrés, format pels polígons 2, 3, 4, 18 i 19. Gilet, Albalat dels Tarongers, Estivella, Benifairó i Com a curiositat dels límits marcats pel Ca- Quart de les Valls. Trobem camins com els de Corral dastre els direm que la casa del paratge Font de Ri- de Ribera, Rúbio, Vorajunta, Povitxol, Cames, Racó de bera pertany al polígon 20 i el manantial situat a 20 Matoses, Costa del Volante, Font de Ribera, de Petrés metres de la casa pertany als polígons 18 i 19. i Algepsar; també la senda anomenada del Povitxol i Un detall: el 5 de setembre de 1995, de la font el propi camí Vell de Terol al llarg de 4, 5 Km. brollaven 0,8 litres per minut, i en els anys de plu- Els barrancs de la Font de Ribera i Codoval re- ges normalitzades arriba a donar 2,5 litres per mi- corren bona part d’aquestes terres, les quals es re- nut. Aquesta font és propietat de l’Ajuntament de guen artificialment pels motors de la Prosperitat, Sagunt.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 33 1/4/05, 17:49 FITXA 7

TERME

camí i carretera barranc POLÍGON CAMÍ DE L ES 38 VA 39 L 10 MOTOR HNOS. MOLINA L S ▲ A 16 MOTOR GERMANS GARCÍA GAMÓN PIC SA G AUTOPISTA DELS CORBS UN 17 MOTOR DE L’AJUNTAMENT/PEDRERA T A-7 18 MOTOR DE VIL·LA GENOVEVA 38 MOTOR DEL SALVADOR 39 MOTOR HNOS. BELDA AIXEBE CLOTXA DELS CAÇADORS E E D ALLS TERM DE LES V IRÓ IFA BEN PLA DE BARTA

A FONT DE RIBERA T R

CORRETGER P CASA DE PÈSOL C A L M PLA DE A

Í S

D MARESME É

ROMEU E R LS T T E R P ES

B E A D RR

ANC A

BONILLES S R

A C

B I R CAMÍ ROMEU C

CAMÍ CORRETGER CAMÍ 18 DE SANSANO A

DE CA CLOTXA M MÍ SE CAMÍ PEDRERA ND Í

A B

B PEDRERA

A T B LES 17

O O N N R DE

I N

O LL R TRES P: 20 F E A I S L N L SANTA MARIA 16 C E MARIES

S A B

L O N IL

L E E

Í FORN DE GUA-GUA M

A C D M Í V E L L E C A T E R O L

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 34 1/4/05, 17:49 Pedrera del Salt del Llop. Foto: VICENTE ORTÍN

Des de l’inici del camí Vell de Terol amb la Darrere, i a la part de dalt del col·legi esmentat, cruïlla de Petrés al Portasgo, i fins al camí de la Font encara funciona l’extracció de pedra per abastir la de Ribera quan arriba al terme de Benifairó de les cementera Asland. Aquesta pedrera és coneguda pel Valls, trobem el racó del terme que, possiblement, Salt del Llop. Molt a prop trobem una de les clotxes més casetes de muntanya té per quilòmetre quadrat. més emblemàtiques del terme, la dels Caçadors, i al Tanca per l’est la carretera de Petrés fins al Portasgo, peu de la muntanya, junt al barranc de Bonilles, te- i pel nord, el camí de les Valls a Sagunt fins arribar nim una altra coneguda com la de Sansano i, a més, al terme de Benifairó. la de Rodrigo. Conté les subpartides conegudes com: Tres Fa pocs anys encara es trobava entre el camí Barrancs, casa de Pèsol, Bonilles, Font de Ribera, Vell de Terol i el barranc de Bonilles, el forn de Pla Maresme, Corretger, Secà de Barta, Tres Maries, Guagua, el Calciner. Aquest forn es dedicava a cre- l’Eixebe, Romeu, Pedrera de Santa Maria. Els camins mar pedra calcinada per a traure calç. Estava situat més importants que tenim en aquest indret són: Font exactament front al que, avui, és el col·legi Sant de Ribera, Bonilles, Corral de Ribera, Romeu (més Vicent Ferrer de l’ordre de les Dominiques. conegut com el de les Rodes) i el Corretger. Els bar- Les casetes de muntanya pioneres en aquest rancs de Bonilles, Tres Barrancs, el Pic dels Corbs i lloc van ser, entre d’altres, les de Porró, Tutela, el del Salt del Llop canalitzen les aigües de pluja. Pitxó, Les Tres Maries, etc... D’aquestes últimes en Les Muntanyes de Romeu (344 m.), Pedrera de San- tenim constància que foren alçades per Josep ta Maria (249 m.) i el Pic dels Corbs (200 m.) desta- Ripollés per sol·licitud de llurs primers habitants quen en altitud. Evaristo Muedra, Josep Balaguer i Vicent Garcia. Les transformacions agrícoles més importants En haver tantes casetes és lògic que trobem es situen aprofitant el cara-sol. En un d’ells, dalt de molts arbres fruiters en aquest indret. També hi ha l’autopista A7 i mirant a la Mediterrània, s’ubica el garrofers, ametllers, pins i matolls per tot arreu. Hem col·legi Adventista i, abans d’arribar-hi, observem un localitzat els pous del Salvador, Belda, Vil·la cercat de pedres amuntegades ordenadament que la Genoveva, Ajuntament, germans Garcia i dos, cone- gent creu que és un antic corral de ramat, però en guts com de Molina, a la subpartida de la Font de la realitat es tracta d’una construcció feta pels apicul- Ribera. tors amb la finalitat de preservar les abelleres de la Tot això està registrat com el polígon 20 del rapinya i del vent. Cadastre.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 35 1/4/05, 17:49 FITXA 8

P E R ÉS DE T Í M E TR É A C P S C E A D M

Í Í M A C D

P ON E R A PONERA

TERME

camí i carretera barranc o riu POLÍGON

13 MOTOR DELS SANTS PATRONS 14 MOTOR DE PONERA

C A M C Í RO

S ANT

M Í T DE

AS SOLA PA R L

▲ O

R TERME DE PETRÉS MUNTANYA E

DE PONERA COL·LEGI T

SANT VICENT FERRER E

C D A M

Í C L LO L RA E CAR DO V RET R ERA A Í DE RTASGO PO M PETRÉ S AL A

P: 1 i 48

13 C ELS MOLINS

C S A M È Í Q D U E LS I PONERA EL CANO M S A O E L L I N L 14 S I M N A CAMP NOU O B J DE MORVEDRE O O E N R D A C

ÍDE R

L’ARQUET R

AM A R B I C U PA L À N C I A

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 36 1/4/05, 17:49 Antic partidor d’aigua, séquia Vila-Canet. Foto: EVA VELA/MARC FERRI

Al voltant de l’emblemàtica muntanya de Remuntant un quilòmetre la desembocadura Ponera, de 252 metres, tenim les subpartides de del barranc, tenim el paratge conegut com el Cano. Ponera, els Molins i l’Arquet. L’entorn d’aquesta part Li ve el nom per ser el lloc on es va construir antiga- del terme està delimitat pel riu Palància, el terme de ment un sifó o caduf per que la sèquia de Montíber Petrés, els camins de Petrés i Vell de Terol i del creuara l’esmentat barranc. Era costum fa un temps Cano. que, quan alguna persona es volia desfer d’algun La part baixa, sempre explicant les situacions animal domèstic, el tirara al Cano perquè s’ofegara. geogràfiques partint de la del poble, està travessada Encara existeix entre els caçadors la xerrada: si el per l’autopista A-7. Hi trobem els camins de Ponera, gos no val, tira’l al cano. Aquest paratge també fou Molins (Vell de Petrés), Cloradora, Assolat de Parra famós perquè la xicalla anava els dijous de berenar a i Sant Roc. menjar-se la pataqueta i jugar als jocs típics com la Situada en aquesta part del terme s’observa la Tarara. frontera natural que limita les terres de secà i les de Pel que toca a la sèquia de la Vila es sap que regadiu. A partir d’ací apareixen les sèquies d’antic. d’antic creuava el riu en línia recta, més o menys per Partint des de la Sèquia Major i mitjançant les tres on està l’actual panificadora, seguint per un altra sè- sèquies principals, es reparteix eixa riquesa tan gran quia de terra feta paral·lela a la falda de la muntanya com escassa que és l’aigua que ens arriba des del del castell que arribava fins al torn. Cap als anys pantà del Regajo. trenta es va fer l’actual modificació que consisteix en En un apartat d’aquest treball presentem el grà- una obra de formigó que s’estén al llarg del riu fins fic de distribució des de la sèquia Major a tots els arribar, igualment, al torn. Molt a prop està construït braços més o menys importants. el camp de futbol conegut amb el nom de Nou Camp Tornant a aquest racó del terme direm que el de Morvedre. barranc més important que apareix, el de Bonilles, Dos motors, els de Ponera i el de Sants Pa- desemboca en el riu Palància a les portes del poble, trons, complementen les aigües de torn per a regar on s’inicia el camí del Cano o Vell de Terol. Per que els tarongers, nesprers, garrofers i algun fruiter en la Sèquia Major el poguera salvar, els nostres avant- les terres de regadiu. Les de secà tenen també trans- passats construïren l’aqüeducte de l’Arquet. Aquesta formacions agrícoles, pinedes i matolls. sèquia també és coneguda popularment com la sè- Localitzem aquesta part del terme en el quia de Canet. cadastre pels polígons 1 i 48.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 37 1/4/05, 17:49 FITXA 9

19 MOTOR DEL SINDICAT DE REGS 20 MOTOR DEL SINDICAT DE REGS TERME 21 MOTOR DEL SINDICAT DE REGS camí i carretera sèquia i riu 22 MOTOR MUNDI 30 POLÍGON 23 MOTOR DEL PLA DE MARESME 24 MOTOR DE L’ESPERANÇA 25 MOTOR DELS GERMANS BLAT / S. CRISTÒFOL

29 MOTOR DE BARTA S

30 MOTOR DE MELLADO L

A V

. M BAR S

AMÍ TA C E

29 L

A C

A S

N T

A R

O A

LA ROSANA O P V R

A S

L E

A L E S

D R C 22 T A M TRES CAMÍ DE L E Í

B Í P A RR A M N C A

S C E D 24 20 23 COL·LEGI 19 AUSIÀS MARCH P: 49 i 50 CA CR RETERA T IS MÍ NOU SAN T R DE Ò FO A L

C COL·LEGI SANT CRISTÒFOL

L 25 SANT CRISTÒFOL FO Ò ST RI CAGADORA R ▲ C A T DE XIBERRI O I N J C A A N S M LÀ

BARRANC 21 E PA DE BONILLES D Í IA U

M U I Q

A R È

C S AUTOPISTA A-7 ERMITA DE MONTSERRAT L’ARQUET

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 38 1/4/05, 17:49 Mirant des del poble cap a la muntanyeta de En ser una subpartida que es troba propet del Sant Cristòfol, hom té al davant una subpartida de poble, és una de les més conegudes i una de les que les més característiques del terme: La Rosana, que més canvis ha experimentat per la mà de les perso- està delimitada per la carretera comarcal de Petrés al nes, i que a la fi està escollida per acollir el futur ei- Portasgo, el camí de les Valls, el camí del Cano i, xample de la població de Sagunt ciutat. més prop del poble, el riu Palància. També hem de deixar constància que fa pocs A excepció de la muntanyeta de Sant Cristòfol anys a les faldes de la muntanyeta de Sant Cristòfol es (100 m.), la resta és tot terra de regadiu on es conrea va construir el col·legi d’ensenyament especial del majoritàriament el taronger, però on també podem mateix nom que la muntanya, on xics i xiques amb trobar garrofers. Quan és necessària l’aigua es posen deficiències psíquiques reben atenció i ensenyament. en marxa els motors dels germans Blat, el de l’Espe- Com una premonició del que pot ser aquest rança, el de Barta, el de Mellado, el del Sindicat de racó del terme en expansió, ja hi trobem un com- Regs 1, 2 i 3, Mundi i el del Pla del Maresme. plex format pel col·legi públic Ausiàs March i el Trinquet comarcal; a més, ja es veu la nova urbanit- zació de l’eixample de Sagunt cap al nord, que ja s’ha començat a habitar. Volem fer referència a un escrit de M. Civera i Gómez aparegut en el llibret de festes de Sant Cristòfol de l’any 1986, en el qual es feia un recorregut per l’entorn, pels camins de Sant Cristòfol, els Tres Barrancs, Fondo i Rosana, i es dóna nota de tots els detalls observats: des de l’Ermita de Mont- serrat, la de Sant Cristòfol, la clotxa (ja desaparegu- da), la Cagadora de Xiverri..., llocs que val la pena que siguen recordats. Sobre l’Ermita de Montserrat, argumenta que el seu origen es pot remuntar a l’Edat Mitjana i que podria tractar-se d’un hospital per acollir els caminants que pel camí Vell de Terol arriba- ven al poble i en poder-se trobar les portes tancades durant la nit, hi passaven a descansar i passar la nit fins que de matí es feia d’hora d’obrir-les. Reforça la Ermita de Sant Cristòfol. Anys 60. Estat de ruina a seua opinió el braç que eix de la sèquia de Montíber, què arribà l’ermita. Foto: FAUSTO LLOPIS que es denomina de l’Hospital. Un altra curiositat és la Cagadora de Xiverri, de la qual el poble conta que hi anava un moro anome- nat Xiverri a fer les seues necessitats. La contalla es deu a que la pedra en qüestió té la forma i tamany d’un antic comú, però no es més que una invenció, ja que la seua construcció data de principis del segle XIX, i es va realitzar a instàncies de la família basca Xavarri, propietària de l’hort en qüestió, els quals transformaren aquestes terres i amb la fi de salvar el desnivell de l’hort vell, que és d’uns dos o tres metres, es col·locà una pedra foradada (segurament un antic roll) i així l’aigua queia per la base de la sèquia en vertical i evitava fer cap clot. Ermita de Sant Cristòfol. Anys 90. Estat actual de El Cadastre té numerat aquest racó com els po- l’ermita després de la restauració. Foto: CRISTÓBAL LÓPEZ lígons 49 i 50.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 39 1/4/05, 17:49 FITXA 10

CARRETERA PUÇOL A LES VALLS S LL AUTOPISTA A-7 A V S LE A L 55 O Ç U P A R TE L E A R E

R R

A A C T L

61 E

54 E L’ANTIGÓ S R 56 D L

O R G O

N Í E T M M R A A

C A LS L E 60 D

IA ARMENGOLS E R D E U Q L Í A ’ 59 L M

E A D Í C M A 58 C

LA PLAÇETA S N A S E 25 MOTOR CAMÍ DE LES VALLS R 57 T E 27 P

MOTOR DE SUAY S TERME FERROCARRIL VALÈNCIA-BARCELONA FERROCARRIL L E

28 MOTOR LA CATEDRAL D camí i carretera

31 MOTOR DEL PERENTON “BUEN SUCESO” A

O POLÍGON

48 MOTOR DE GARCÍA PETIT M

L 49 A

49 MOTOR VIL·LA MARIA P 54 MOTOR LA SERRA

55 48 E MOTOR DEL MAESTRAT AUTOPISTA A-7 EL PORTASGO D

56 MOTOR DE CANTALOBOS Í C AR M R A 57 ET MOTOR LA PLACETA E C RA N 58 -3 MOTOR DE L’ANTIGÓ 40 60 MOTOR DEL CARMEN 31 61 MOTOR DE S. PASQUAL

P: 51-53-54-55 i 63

O A 28

L E

D E

25 A

A C C

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 40 1/4/05, 17:49 Trobarem ara un paratge totalment pla. Arranquem de la fi del carrer Cronista Brú i Vidal i seguim pels camins dels Omets, Palmosa, Petresans, la Torreta, Valladeta, ferrocarril València-Barcelona. Tornem per la carretera nacional 340 fins al Portasgo i pel camí de les Valls farem cap, de nou, al pont que creua el riu. Així rodejarem un indret on trobarem els motors del camí de les Valls, Catedral, Perentoni/Buen Suceso, La Serra, Suai, Garcia Petit, Vil·la Maria, Plaçeta, Armengols, Antigó, del Carmen, Sant Pasqual, Maestrat i Cantalobos. Tots Alqueria Finca La Catedral. Foto: EVA VELA/MARC FERRI aquests motors més l’aigua de torn reguen les subpartides de Palmosa, el Portasgo, la Placeta, Armengols i l’Antigó, totes elles plenes de tarongers i fruiters. Trobarem també els camins dels Omets, Petresans, Armengols, del Real, Palmosa i Vell d’Almenara. Aquesta part del terme compta amb una alqueria més que centenària: la dels Armengols. Per tal d’aclarir el paper que tingué l’alqueria i el motor de Vil·la Maria amb la història viscuda en la Guerra Ci- vil del 36, consultàrem amb en Francesc Penya Rojo, nebot del general Rojo, i ens digué que per a que estigueren l’esposa i fills del general allotjats al nostre poble, els buscaren una residència, i aquesta fou el motor de la Vil·la Maria, on el general acudia de tant en tant a visitar la seua família. Tot fou possi- ble gràcies a la gentilesa d’en Jaume Pellicer que era l’administrador de la finca en qüestió. Més recentment la família Villar construïa la finca i el xalet de la Catedral. L’origen del nom Portasgo ve perquè anti- gament hi havia un control de peatge en la carretera N-340, exactament on avui creua la A-7, que era pa- rada obligatòria per als viatgers que entraven al terme i havien de pagar una espècie d’ús de dita carretera. Es coneixia pel nom de Portasgo, derivat de porta. Ens ha arribat als nostres dies com Pontasgo, que sembla procedir de la paraula pont. Pareix que les terres més properes al poble d’aquesta part del terme estan predestinades a for- mar part del nou nucli urbà de Sagunt. Alqueria de Vil·la Maria. Lloc on visqué la família del general Rojo en la Guerra Civil Española. Trobarem aquest indret al cadastre com els po- Foto: EVA VELA/MARC FERRI lígons 51, 53, 54, 55 i 63.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 41 1/4/05, 17:49 FITXA 11

TERME DE QUARTELL

T O R C A R V E N R I L L O R E T E R A D E F AURA A L

R TERME DE FAURA C A A

B M -

Í A 35 I

L C D E L R E A C A N A M Í

D È L

E D’UIXÓ Í TIN 36 37 A L

A LEN V CAM

VA 0 4 C R LA R E

E U

N A

P D E

TERME DE BENIFAIRÓ M A

Í L 34

S A

M E

T ✞ A V

I I C T Ò

C V R

I A CARRETERA N-3

N E

Í CABEÇOLET 33

TERME A

C MUNTANYA DEL CABEÇOLET N camí i carretera O

L ▲ E POLÍGON C R

CORRAL B 32 DE PASIEGO - A

32 MOTOR DEL CABEÇOLET V

P: 21 i 22 33 MOTOR FAMÍLIA TRENOR 0 4

3 34 MOTOR DEL CONDE / LA VICTÒRIA - N 35 MOTOR VALENTINA

A LLS

R A 36 MOTOR D’ALBASSET (FAURA) E T

37 MOTOR D’ALBASSET (BENIFAIRÓ) R

E LES V LES E C

Í D Í

A C

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 42 1/4/05, 17:49 Muntanya del Cabeçolet. Alquerieta. Foto: EVA VELA/MARC FERRI

L’últim tossal del terme més proper a la mar el En la muntanyeta de Cabeçolet, de 60 metres, coneguem com la muntanyeta del Cabeçolet. Està si- trobem de nou un corral d’apicultors, que segons la tuada en la subpartida del Cabeçolet i junt a la de la gent consultada, data de primers de segle. L’esmen- Valentina. Aquest racó del terme arranca del Portas- tat és conegut com el Corral del Pasiego. go pel camí de les Valls fins trobar els termes de També cal donar a conèixer que el Cabeçolet Benifairó, Faura i Quartell. Tornant de l’estació de les encara és conegut amb el nom del Puig de Pasqües, Valls per la carretera N-340, quan arribem de nou al lloc on els hòmens de Jaume I l’esperaren per tal de Portasgo finalitzen els límits d’aquest paratge. Hi tro- començar la conquesta del regne moro de València. barem els camins de la Creu de la Victòria, camí del De la creu de la Victòria se sap que la construï- Real, camí de Benavites, d’Uixó, Campaner i la carre- ren per tal de commemorar la victòria sobre els tera de Faura al Ventorrillo. agermanats en l’any 1621, en la batalla que es va A excepció de la muntanyeta esmentada la res- produir entre Almenara i Sagunt. ta de la terra és de regadiu on els tarongers són ma- El Cadastre té numerades aquestes terres com joritaris i també trobem altres fruiters. Totes aques- els polígons 21 i 22. tes terres reben l’ajuda dels pous de Cabeçolet, Fa- mília Trenor, la Valentina, Albasset Faura, Albasset Benifairó i Conde/La Victòria.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 43 1/4/05, 17:49 FITXA 12

TERME

camí i carretera CARRETERA PUÇOL-LES VALLS

POLÍGON E

TERM UARTELL ESTACIÓ

DE Q 53 DE LES VALLS

DE Í L CAM R EAL

CREU DE LA

VICTÒRIA

FERROCARRIL VALÈNCIA-BARCELONA FERROCARRIL

O L

E LS C ERIA O

ALQU D MENG R R

CAMÍ ELS A A

B 52

50 E N

51 T

L E

C N-3 ALBASSET

R A-7

A S

C N A S E R T

P: 23 i 52 E 50 MOTOR LA ROSA/JOANET P PORTASGO S 51 MOTOR LA PALLARESA L E 52 MOTOR ELS TALARS/HOSTALARS D Í 53 MOTOR MONCEVI M A (MONFERRER-CEBRIAN-VILLAR) C

A-7

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 44 1/4/05, 17:49 Monument a les Germanies, conegut com Creu de la Victòria. Foto: A.E. AGRÓ

Des del camí dels Petresans i seguint camí cap dels Armengols. Estan regades per les aigües de a la mar pel de servei que voreja l’autopista A-7 fins torn i pels motors de la Rosa/Joanet, la Pallaresa, a la via de ferrocarril València-Barcelona, seguirem els Talars/Hostalars i Moncevi (Monferrer-Cebrian- per la via fins a la carretera Puçol-les Valls. Des Villar). Tot és terra de regadiu. d’allí buscarem la carretera N-340 i per ella tornarem El que tot el món coneix com estació de les cap a Sagunt per trobar de nou el Portasgo. Valls, a més del complex industrial-comercial del Aquest és l’entorn que envolta les subpartides Ventorrillo, és curiós que pertany a Sagunt. conegudes per: Creu de la Victòria, Estació de les Acabem fent la referència que les terres expli- Valls, Albasset i Portasgo. Un dels camins principals cades es coneixen com els polígons 23 i 52. que travessen aquestes terres és el camí de l’Alqueria

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 45 1/4/05, 17:49 FITXA 13

TERME

CAMÍ FERROCARRIL VALÈNCIA-BARCELONA SÈQUIA

POLÍGON AUTOPISTA A - 7

ESTACIÓ DE LES VALLS

77 MOTOR DE L’ALQUERIA NOVA 78 MOTOR MANGRANO/EL PILAR 79 MOTOR DE CUELLO/S. ENRIQUE

80 MOTOR DE L’OM NEGRE CAMÍ DE L’OM NEGRE L’OM DE CAMÍ 81 MOTOR QUADRO CAMÍ MITGER

82 CASA DE LES COMUNIONS CARRETERA PUÇOL - LES VALLS 81 83 FINCA PENYA 79 QUADRO

E DE BENAVITES

TERM LS 77

RJA O N A RA CARRETERA PUÇOL - LES VALLS G N L’ALQUERIA A M NOVA E M LES MÍ D CA RTELL CA A

M CAMÍ DE L’ASSEGADOR DE QUARTELL Í DEL M U

AN RELLA

GRANO 78 Í CO Í E Q CAMÍ D’ALMARDÀ CAMÍ L’OM

E D CAM NEGRE CAMÍ DE L’OM NEGRE L’OM DE CAMÍ 80 EL REALENC TERM

SÈQUIA DE CORELLA

LA MARJAL

P: 24-25-56 i 57 83

SÈQUIA DEL REI SÈQUIA NOVA

ALVARROSA GOLA DE L’ESTANY CAMÍ DE LA M TERME D’ALMENARA

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 46 1/4/05, 17:49 Els cultius en la marjal aprofiten la fertilització natural que produeixen les inundacions hivernals. Foto: A.E. AGRÓ

Arribem a les terres més al nord-est del terme. prop de la mar, són en bona part marjals, paratges Partirem de l’estació de les Valls per la carretera les humits on les aigües subterrànies pugen el nivell Valls-Puçol fins trobar la cruïlla dels camins del freàtic durant la tardor, i per tant, els conreus que es Mangrano i d’Almardà. Seguirem el camí d’Almardà poden produir són molt puntuals. cap a la mar. Quan trobem la sèquia del Rei, segui- En terres més amunt tenim tarongerars, i fruiters rem pel camí de la Malva-rosa fins trobar el terme de que complementen els conreus de la zona. Els propie- Quartell. Pel mateix límit del terme esmentat, puja- taris de les terres esmentades són majoritàriament ha- rem cap al ferrocarril València-Barcelona. Seguint bitants dels pobles de la Vall de Segó. Els camins de direcció cap a Barcelona, trobem el terme d’Alme- l’Om Negre, Marjals d’Almardà, Mitgers, Assegador de nara, i vorejant-lo en direcció de la mar fins trobar la Quartell, Mangrano, Cantarrana, i de les Marjals sèquia Nova, per on tornarem a buscar la sèquia del creuen aquests paratges. Els motors de la Serra, El Rei en la gola de l’Estany. Situats d’espatles a la mar Quadro, Mangrano/El Pilar, l’Om Negre, Cuello/San i mirant de front els pobles de les Valls, pujarem per Enrique, Casa Comunions, Finca Penya i Alqueria l’esquerra del terme de Quartell fins trobar de nou Nova reforcen el reg. Són de destacar els conreus de l’estació de les Valls. melons i tomates de pereta (per a fer conserva) que En el mapa que acompanyem es veu l’encreuat tots els anys treballen els homes i les dones dels po- d’aquestes terres del terme. bles de les Valls i que han fet d’aquest racó del terme Sabuts els límits, direm que estan les subpar- un dels més populars en el món agrícola. tides de El Quadro, l’Om Negre, El Realenc, La Mar- Tot això es troba registrat en els polígons 24, jal i l’Alqueria Nova. Aquestes terres, en estar tan a 25, 56 i 57.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 47 1/4/05, 17:49 FITXA 14

TERME

CAMÍ I CARRETERA SÈQUIA

POLÍGON CA M Í D E L M A N G R A N O S L L A V S E L

C PONT DE LA VELA

A L C

O M A

Ç M

U Í

P Í

A D

R D

E E

T ’ E L

R A

R A L

À T

C 74

Í TRAVESSERA MUÑOZ

D 75

D 74 MOTOR DEL SOL

’

EL BATLE 75 MOTOR ALMARDÀ

P: 58 i 59 SÈQUIA DEL REI

SÈQUIA DEL REI SÈQUIA DEL REI

- RO S A L V A A Í D E L A M A M Í D C CAM E L A M A L V A - R O S A

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 48 1/4/05, 17:49 La sèquia escorredora del Rei recull les aigües sobrants dels horts, duent-les a la marjal per la gola de l’Estany. Foto: A.E. AGRÓ

Partint de la cruïlla de la carretera de Puçol les Els camins del Corral del Batle, el del Pouet i Valls i el camí del Mangrano baixarem fins buscar la Travessera Muñoz són els més importants que tro- sèquia del Rei pel camí d’Almardà. Des d’allí pren- barem en aquest indret. drem camí cap a Canet d’en Berenguer i trobarem el Un dels límits descrits per a situar aquest en- camí del Corral del Batle. Des d’aquest camí i en di- torn ha sigut la sèquia del Rei, la qual té com a sin- recció a Sagunt trobarem de nou la carretera de gularitat que fa la funció de servir per a desaiguar Puçol-les Valls. quan les terres de marjal pugen el nivell de l’aigua Amb aquest recorregut envoltem les subpar- per les pluges, de manera que esta sèquia les recull i tides conegudes per Pont de la Vela i el Batle. les porta cap a la mar per la gola de l’Estany, per tal Complementen les aigües per a regar tarongers d’evitar inundacions en les terres més baixes. i fruiters: els motors del Sol i Almardà. També tro- Oficialment totes aquestes terres consten al barem terres de marjal que, com les esmentades a la Cadastre com els polígons 58 i 59. fitxa anterior, són treballades per a produir melons, tomates i d’altres verdures.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 49 1/4/05, 17:49 FITXA 15

TERME

CAMÍ I CARRETERA TERME D’ALMENARA SÈQUIA CASA POLÍGON QUERALT

CORINTO

SÈQUIA DEL REI

GOLA DE

L’ESTANY

IA N

O MALVA-ROSA

ITERRÀ

M A

L 76

CAMÍ DEL

E R M R

D CORRAL DEL BATLE

M Í

M A

P: 26 i 27 C

76 MOTOR MALVA-ROSA

TERME DE CANET D’EN BERENGUER

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 50 1/4/05, 17:49 Primeres cases de la urbanització Almardà. Camping Mont Tiberio. Foto: FAUSTO LLOPIS

La Mediterrània, els termes municipals d’Alme- Corral del Batle no sols servia per treure l’arròs de la nara i de Canet d’en Berenguer, junt a la sèquia del marjal, sinó també per traure la producció de sal que Rei, els camins de Malva-rosa, Corinto i el Corral durant anys proporcionà la Salinera de Boigues, del Batle envolten les subpartides conegudes com després Salinera Catalana, que arribava a la gola de Malva-rosa i Corinto. Hi trobarem algunes terres de l’Estany, terrenys que posteriorment es convertiren marjal i, en major mida, zones urbanitzades que du- en la urbanització Almardà. rant l’estiu són ocupades per una població temporal Alguns motors (Motor Malva-rosa) queden a de milers de persones. Algunes d’elles, majorità- aquestes terres de marjals. Però és de destacar que riament estrangeres, han fet d’aquest racó el seu lloc no es fiquen en funcionament per al reg sinó per a de residència habitual. buidar l’excés d’aigua de l’entorn quan el nivell freà- Pocs són els camins que queden d’antic, ja tic puja, i mitjançant les sèquies de Corella i del Rei, que en ser un paratge d’expansió urbanística, aquests la porten cap a la gola de l’Estany. Quan fa falta el es transformen en amples carreteres per a facilitar reg, paren aquests motors i, a traves d’altres sèquies, l’accés a les urbanitzacions construïdes. Així i tot porten aigua a la terra campa. trobarem encara part dels camins de la Malva-rosa i Trobarem aquestes terres en el Cadastre cata- Corral del Batle. Segons Fausto Llopis el camí del logades com els polígons 26 i 27.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 51 1/4/05, 17:49 FITXA 16

CARRETERA N-340 TERME

FERROCARRIL CAMÍ I CARRETERA RIU MUNTANYETA DEL CABEÇOL 44 R C POLÍGON I A C U ▲ A M 43 M Í Í P A D D E L E À M CABEÇOL L A N O C N T O T R I Í B 42 R A E E R T A

A 46 R C R AM E Í T

R D A E I LAN AM S R O D

A U

G 42 MOTOR DEL CABEÇOL

U C

N A M T Í 43 MOTOR AJUNTAMENT DE CANET

P D

A EL CAU

A E 44 MOTOR DEL PORVENIR L

À OLIVERA M 46 MOTOR SANT JOSEP/GARROFA

N DE LA LLÀNTIA O

N C 71 ALQUERIA 68 MOTOR SANT FRANCESC T

I DE MONTÍBER Í B

C E 69 MOTOR DE BLANCH

A R N

E 70 MOTOR DE MENCHETA

T 69 70 71 MOTOR DELS GRAVALS D C

’ A E M N Í C D A E M L Í C B D E A E R U E N M

G O S N U L 68 A TÍ E V B R A R E G R S GRAVALS EL D Í M GARROFER A C GROS P: 30-31-32 i 64 SEND A D EL TERME DE PORXE CANET D’EN BERENGUER

MONTÍBER

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 52 1/4/05, 17:49 Motor del Cabeçol. Detalls: nom del motor, subpartida i camí. A la façana, manisetes del matrimoni Villar-Baquero. Foto: EVA VELA/MARC FERRI

Si alguna subpartida del terme és coneguda de L’alqueria de Montíber és coneguda des d’an- vell, sense cap dubte és el lloc que linda amb el ter- tic. Encara no fa molts anys tots els horts eren dels me de Canet d’En Berenguer, el riu Palància fins a la mateixos propietaris, formant un gran latifundi. Ac- carretera N-340 i tancant al nord-est pels camins de tualment, l’alqueria de Montíber, situada front al mo- la Torreta, Rodamilans i Montíber, fins baixar de nou tor del mateix nom, té en una de les seues parets in- a la carretera de les Valls-Puçol. Altres subpartides ternes la fotografia entaulellada del matrimoni pro- són els Gravals, el Cau i el Cabeçol. pietari Villar-Baquero. Són tot terres de tarongers i alguns fruiters com Prop de la carretera les Valls-Puçol i en la les nespres. S’ajuden per al reg dels motors de les Sénia de la família Batalla, hi havia un garrofer cone- Rambles, Porvenir, Ajuntament de Canet (que treballa gut com el Garrofer Gros. Era tan gran que en temps només per al poble), Cabeçol, Gravals, Blanch, s’arribaren a recollir trenta sacs de garrofes de 35 kg. Menxeta, Sant Francesc i Sant Josep/Garrofa. cadascún. S’havia fet tant famós que era coneguda la Els camins de Gravals, Rodamilans, Terrer, el subpartida com la del Garrofer Gros. Actualment no Cau, senda del Porxe i principalment la carretera existeix. Un altre arbre famós d’aquest entorn és Sagunt-Canet, són els més importants d’aquestes l’Olivera de la Llàntia, que es trobava en el camí de terres a les quals faciliten l’entrada. Montíber junt a l’Alqueria. La muntanyeta del Cabeçol (60 m.) dóna nom Tots aquests llocs apareixen al Cadastre com a una d’aquestes subpartides. Cabeç (i els derivats els polígons 30, 31, 32 i 64. cabeçol i cabeçolet) és el nom genèric de les muntanyes xicotetes.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 53 1/4/05, 17:49 FITXA 17

TERME

CAMÍ I CARRETERA SÈQUIA

POLÍGON

CAMÍ DEL CORRAL DEL BATLE

L L U F A

ROC C 73

R E A R

D S

E Í

M O T C A E R R ALMARDÀ -

A A

V L

SÈQUIA DE L’ARRIF A D REI

E M

U L

DEL O

E L

ALESVAL

LA SALINERA S L 72

P: 28 i 29

TERME DE CANET D’EN BERENGUER

72 MOTOR D’ESCOLÀSTICO/BÀGUENA 73 MOTOR DE ROCAFULL

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 54 1/4/05, 17:49 Antics terrenys de la Salinera on avui estan ubicades les urbanitzacions d’Almardà. Foto: FAUSTO LLOPIS

De nou a la carretera de les Valls-Puçol, quan Les terres de marjals i les poques parcel·les on creua el camí del Corral del Batle, comencen els lí- es planten verdures, tenen un altre sistema de reg mits d’aquestes subpartides conegudes per Almardà molt peculiar: es fa un xicotet pou de 2 a 3 metres, i la Salinera. Per la part de la mar el límit és contigu encofren un tub de formigó d’un metre d’amplària, al camí de la Malva-rosa fins als límits del terme de perforen el final del tub per la part lateral perquè en- Canet d’En Berenguer. Pujant per aquests límits tre dins l’encofrat l’aigua dolça i així, amb un xicotet farem cap de nou a la carretera les Valls-Puçol. motoret de gasolina, trauen la suficient aigua per a Aquestes terres que formen l’entorn esmentat també poder regar la parcel·la. han estat transformades en zones urbanitzades, que Aquests paratges són creuats de nord a sud a poc a poc van canviant les terres de marjal en acu- per la sèquia del Rei, sèquia que és divisòria dels rades parcel·les de descans. polígons 28 i 29 del Cadastre on estan registrades Fins i tot encara trobem terres plantades de aquestes terres. tarongers i algun que altre arbre fruiter, que reben l’ajuda dels motors de Rocafull i Escolàstico/ Bàguena.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 55 1/4/05, 17:49 FITXA 18

FERROCARRIL VALÈNCIA-BARCELONA TERME

CAMÍ I CARRETERA

C SÈQUIA C A A M M Í Í POLÍGON D D E

E L A

T C O

A R

M R

E C Í T A R O A

D A M D M S I L A Í

E E N D N S

D 45 E M A P 47 A O D LMOS N E

T Í R TORRETA B A

E O

R D

A M M

Í I

A E N S L N

S A A S E T R

O T E

R P

R CA S 66 MÍ E L

M T E

A C O D T

A O Í 45 MOTOR RODAMILANS M 67 R M A

Í D E C 47 MOTOR PERIS/LA TORRETA

D R

O E

D 62 MOTOR COLOMER/AUSINA R

M I

G O 63 O MONTÍBER MOTOR SANT VICENT/PACANO

T 64 MOTOR DE PUSA Í B E C 65 MOTOR FARINERO R A 62 M Í 66 MOTOR DE MONTÍBER D E 67 MOTOR RODRIGO L A 84 MOTOR ESCRIG T O

R ER R B E Í 65 T T

P: 60-61 i 62 A N A T O N M A

S E

D A V

Í O

C M A EL FARINERO

A C L

E D 63

84 A D N E S S L L 64 A S V L E L - Ç O CARRETE R A P U

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 56 1/4/05, 17:49 Alqueria de Montíber. Detall de les manisetes del matrimoni Villar-Baquero. Foto: EVA VELA/MARC FERRI

Baixant cap a la mar pel camí de la Torreta, els camins de la Torreta i la senda de la Cova Santa, quan arribem al camí de Rodamilans creuem i bus- per citar els més importants. quem el de Montíber, el seguim cap a l’est fins tro- Com en la major part del terme, aquestes terres bar la carretera les Valls-Puçol. Girem cap a l’es- estan plantades de tarongers i fruiters que necessi- querra i per la carretera anem a buscar el camí de la ten molta aigua per al reg. Quan no hi ha prou aigua Torreta. Per aquest camí fem cap al camí dels amb la del torn, els motors de Colomer/Ausina, Petresans, que ens conduirà al motor de la Placeta. Escrig, Puça, Farinero, Rodrigo, Rodamilans/Taina, Des d’allí, i per vora via del ferrocarril, buscarem el San Vicente/Pacano, Montíber i Vicent Peris/La camí de la Torreta Torreta posen l’aigua que falta. Hem recorregut l’entorn de les subpartides de Aquestes parcel·les estan numerades al Montíber, Torreta i Farinero per les quals transcorren Cadastre com els polígons 60, 61 i 62.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 57 1/4/05, 17:49 FITXA 19

26 MOTOR HERMANAS GARCÍA TERME S. MIGUEL/BOTIFARRA CAMÍ I CARRETERA 40 MOTOR RICARDO RIBELLES RIU 41 MOTOR LES RAMBLES

POLÍGON

4 3

S T L

M N

O O

C S A

L N E SOMNÀMBULA

E Í T

M E R A

C CAR

MUNTANYETA DE FRESCAL’AIGUA▲ 40

A E

N M

O O L

A E T E C S D R L A A E L B D L 0 - A 4 A V 3 I

C Í L

A N M A

L È A N

P: 65 VALLADETA 41 C O

I 26 E

D A

L N

I Í

R M

S A

L A R A

L PARVULARI

C E

AUSIÀS T V E

MARCH O R

S R

E A

E C F

D C.P. VILLAR PALASÍ Í

A C

RIU PALÀNCIA

Partida Montíber

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 58 1/4/05, 17:49 Vista des de dalt de la muntanya de la Somnàmbula. Torreta i caseró on es troba el pou de l’Aigua Fresca.

Foto: FAMÍLIA RIBELLES-VILLALBA

Hem arribat a les últimes terres que conformen aigües de la pròpia muntanyeta, que reb el nom tam- la partida de Montíber. Són conegudes per les bé de Somnàmbula (71 m). subpartides Somnàmbula i Valladeta. Un paratge molt conegut abans era la carretera Com diem per ací, a l’altra part del riu, des del Morta. Avui han construït les instal·lacions de l’Esta- pont de Pedra fins al pont Nou, seguint pel carrer de ció de Revisió de Camions (SOIVRE). Fa temps, quan Brú i Vidal passarem al camí dels Omets, i en arribar la carretera N-340 passava pels carrers de Sagunt, se- a la carretera Nacional 340 la creuarem fins trobar el guia pel pont i passava per aquest popular lloc. En fer camí Palmosa i per la via del ferrocarril, buscarem el l’actual traçat de la carretera, l’esmentat lloc fou modi- riu. ficat i durant molts anys estigué sense servei. Per açò En estar aquestes subpartides tan prop del po- anomenar-la Carretera Morta. Abans de donar-li les ble, es lògic que guarden bona part de la nostra his- funcions que té, la xicalla del poble feu ús d’aquest tòria. Es diu que l’únic camí important que tenen espai especialment els dijous de berenar. aquestes subpartides és el camí de la Valladeta, del Seguint parlant de pous i per a la gent que no qual diu la tradició que era conegut com el camí de ho conega, direm que el motor de Botifarra/Hermanas Roma. Seguint el camí trobem encara una torreta, un García/S. Miguel, propietat de les germanes Garcia, és caseró on algunes de les pedres emprades a l’obra un pou artesà que compta quasi més anys que cap al- de fàbrica tenen les traces de ser romanes. A uns tre del terme. Es féu a pic i pala, té trenta set metres de cinquanta metres de la casa hi ha un aljub que té fondària i quan baixa aigua pel riu el seu nivell puja una pedra amb una inscripció romana. El pou dóna uns dotze metres. La maquinària emprada abans per nom al lloc, la muntanyeta de l’Aigua Fresca. Hem treure l’aigua funcionava amb carbó de cok. tingut la sort de parlar amb el senyor Antonio De la història més recent de la zona donen Gimeno, que habità la casa com a caser durant uns constància les construccions del col·legi públic Villar trenta-cinc anys, que ens contà que la propietat per- Palasí i el Pont sobre el riu Palància. Ací està previst tany a la família Ribelles Villalba, que el pou té tren- l’eixample nou de la ciutat, on ara trobem tarongers, ta-dos escalons per la part de fora que permeten nesprers i algun garrofer, que es reguen també amb agafar l’aigua fresca, pou que solia omplir-se de la els motors de Ricardo Ribelles i Rambles. sèquia de Montíber una vegada a l’any, una nit de Al Cadastre ho trobarem registrat com polí- gener. Potser en alguns temps podria arreplegar les gon 65.

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 59 1/4/05, 17:49 “Cagadora de Xiverri”. Il·lustració que es fa referència a la fitxa núm. 9. Foto: FAUSTO LLOPIS

Marjal de Montíber en Primavera. Al fons les serres Calderona i Espadà. Al centre l’abocador dels Pics dels Corbs. Foto: E.A. AGRÓ

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 60 1/4/05, 17:49 Sèquia escorredora. Les sèquies constitueixen un element dominant al paisatge de les marjals. Així ja no s’utilitzen per al reg, sinó per al drenatge dels camps. Foto: A.E. AGRÓ

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 61 1/4/05, 17:49 Platja d’Almardà. Foto: HIGUERAS Arxiu: GABINET DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SAGUNT

Coll Verd. Marjal d’Almardà. Foto: SALVADOR VILALTA

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 62 1/4/05, 17:49 PARTIDA DE LA VILA

TERME LA VILA SÈQUIA I RIU CARRETERA N-340 VALÈNCIA-BARCELONA

ELONA ALÈNCIA-BARC FERROCARRIL V

R E R R E T FERROCARRIL DE OJOS NEGROS R E O R

T A

C C

VIAL “INTERNÚCLEOS” A A CAR

D A M M L

’ Í A Í V C E R E C L E L

D É

D S D T

E E E

R C

A A

Ç N A E

A L T

R D

B E

P S C

A A L A

I R AM G M

U T RIU PALÀNCIA U

Q Í

T A

D D

’ ’

A A

L L

CARRETERA D P E P

U O U Ç

D O R

L T À C

F O

E O M A R C E L R C R ES A C A RR V E I A CAMÍ DE LA MAR VELL T M ER A LLS A “INTERNÚCLEOS” E DE L D P

UÇ C

A O C

I L A

A A VIAL

U L R P R

Q O I ELÈCTRICS R

È R R

E T E

S D T

E T E

S E R

AG R A U A NT DE S

PUÇOL A LES VALL VIAL “INTERNÚCLEOS” VIAL

GOLA DE COLOMER

ME ER T E D T R E UE AN G C EN ER N B D’E

M AR MEDITERRÀNIA M AR MEDITERRÀNIA

LLIBRE EL TERME DE SAGUNT* 63 1/4/05, 17:49