Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de

DOCUMENT DE REFERÈNCIA

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MEDIONA

1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT

Assumpte: Pla d’ordenació urbanística municipal

Referència : URB. 406/07

Municipi: Mediona (Alt Penedès)

Peticionari: Ajuntament

2. FONAMENTS DE DRET

Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental.

Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat.

Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

3. OBJECTE

L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d’ordenació urbanística municipal de Mediona, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES

En data 21 de desembre de 2007, va tenir entrada en els Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge de Barcelona sol·licitud de document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal de Mediona, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyaven a la sol·licitud els documents següents: Travessera de Gràcia, 56 1 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

- Avanç de Pla d’ordenació urbanística municipal - Informe ambiental preliminar - Plànols

D’acord amb l’article 4 de la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, aquest òrgan ambiental va consultar a les administracions públiques i al públic interessat següent: - Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Serveis Territorials a Barcelona. - Direcció General d’Habitatge. - Direcció General de Patrimoni Cultural. Dt. de Cultura i Mitjans de Comunicació. - Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. Dt. de Política Territorial i Obres Públiques. - Àrea de Medi Natural. Serveis Territorials a Barcelona del DMAiH. - Oficina de Canvi Climàtic - Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Serveis Territorials a Barcelona del DMAiH. - Direcció General de Qualitat Ambiental. Dt. de Medi Ambient i Habitatge - Departament de Salut. Serveis Territorials a Barcelona - DEPANA. Lliga per a la defensa del patrimoni natural

En resposta a les consultes realitzades, s’ha obtingut informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, de 20 de febrer de 2008; del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de 20 de febrer de 2008; de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de 19 de febrer de 2008; i de l’Àrea de Medi Natural, de 5 de febrer de 2008.

5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

La proposta de POUM presentada ha de substituir les Normes subsidiàries deplanejament vigents, aprovades definitivament el juny de l’any 1993. Cal destacar que la proposta només planteja el creixement urbà en aquells assentaments de major pes de població corresponents al nucli de Sant Joan de Mediona i el conjunt format pel nucli de Sant Pere Sacarrera i les urbanitzacions de La Font del Bosc i Les Pinedes de Sant Elies. Les intervencions que es realitzen en la resta de nuclis seran de reforma i millora interior i de redefinició de límits, sense voluntat d’augmentar injustificadament el perímetre urbà actual.

Tal com indica la documentació aportada, el desenvolupament dels diferents sectors de creixement i dotacions ha de respectar les condicions imposades pel Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) respecte a l’increment de superfície urbanitzada. Tant en el cas de Sant Joan de Mediona com de Sant Pere Sacarrera, el PDTAP els considera com a nuclis amb creixement de reequilibri.

Així doncs, com mostra el Gràfic 1, es defineixen les següents línies estratègiques d’actuació:

1. Sant Joan de Mediona - Can Xombo La proposta té com a objectiu cohesionar els barris i teixits del nucli, potenciant els creixements que possibilitin la creació de nous accessos i lligams entre els diferents sectors urbans i

Travessera de Gràcia, 56 2 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona eliminant el sector de sòl urbanitzable industrial de Can Xombo. Concretament, les principals actuacions són les següents: 1.1. Ordenació del sòl urbà  Es reajusten el perímetre i les característiques dels teixits preexistents.  S’aposta per la requalificació dels sectors tradicionals del nucli cap a tipologies més respectuoses amb l’edificació tradicional.  Es concreten els paràmetres que regularan l’establiment d’usos en les zones ja consolidades, per tal de permetre un teixit més multifuncional. 1.2. Sectors de creixement  El creixement del barri de l’església es limita a perllongar el sòl urbanitzable previst en el planejament vigent fins a la carretera BV-2137, sense agafar més amplada i deixant un ample coixí verd entre aquest nou sòl urbanitzable i la riera de Mediona.  Es redueix el sòl urbanitzable de l’extrem est del nucli de Sant Joan recuperant el perfil natural del turó existent però es proposa la continuació del nucli fins arribar a la connexió amb la carretera BV-2136.  En els nous sectors del nucli de Sant Joan es vol possibilitar la ubicació de serveis i equipaments de proximitat, i s’aposta per una diversificació de les tipologies edificatòries per tal de que siguin coherents amb els teixits existents, l’entorn on estan emplaçades i possibilitin la convivència d’usos urbans. 1.3. Mobilitat  Es mantenen les entrades des de la carretera BV-2136 previstes en el planejament vigent.  Es vol organitzar la trama interna del nucli per tal de resoldre les problemàtiques de circulació i aparcament actuals.  Es proposen noves connexions per tal de relligar els dos sectors urbans i consolidar la idea d’un nucli unitari, tot respectant el caràcter natural de la riera de Mediona.  Es proposa la construcció d’un nou pont de connexió entre el nucli urbà de Mediona i la zona d’equipament esportiu (camp de futbol). 1.4. Sòl no urbanitzable de l’entorn dels nuclis  Es vol reajustar el perímetre del sòl urbà i urbanitzable tenint en compte la topografia i les preexistències que conformen el paisatge rural immediat; camins, murs, zones boscoses i espais fluvials, entre altres.  La riera de Mediona es configura com un eix natural, de connectivitat i alhora un espai central de lleure per al nucli urbà. Així, es respecten les zones amb riscos hidrològics i es vol compatibilitzar la preservació de la connectivitat ecològica entre espais oberts i cursos fluvials i les zones boscoses.

2. Sant Pere Sacarrera - La Font del Bosc - Les Pinedes de Sant Elies. En aquest cas, es vol cohesionar el conjunt dispers de teixits residencials, alhora que se’ls dota d’un node d’equipaments i serveis en una situació d’excel·lent comunicació i centralitat. Alhora, es preveuen petites intervencions de transformació en els sòls urbans ja existents. Concretament, les principals actuacions són: 2.1. Ordenació en sòl urbà  Es redefineixen els límits del sòl urbà de cara a adaptar-los a la realitat.  Es proposen operacions puntuals de transformació d’usos de cara a millorar la qualitat de vida en les urbanitzacions.

Travessera de Gràcia, 56 3 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

2.2. Sectors de creixement  S’inclouen com a sòl urbanitzable els espais residuals entre límits d’urbanitzacions i els eixos viaris.  La disposició dels nous sectors es situa de forma contínua en la confluència entre les principals entrades dels teixits urbans i la carretera C-244a. 2.3. Mobilitat  Es proposa millorar els punts de connexió entre els vials de les urbanitzacions i els nous sectors.  Es potencien els enllaços amb les carreteres i els vials de comunicació entre teixits urbans, de dins i de fora del municipi. 2.4. Sòl no urbanitzable  Es reconeixen els valors de la plana agrícola i dels turons forestals com a espai de corredor biològic, i es proposa protegir i conservar la seva continuïtat, encara que sigui mitjançant espais oberts urbans.  Es volen preservar els trets identitaris del paisatge encaixat en la vall, vetllant per la integració dels nous sòls urbanitzables

Gràfic 1. Proposta d’ordenació del nou POUM de Mediona.

Travessera de Gràcia, 56 4 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L’ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA

El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents:

A) DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn. Analitzada la documentació aportada, es valora positivament l’anàlisi ambiental realitzat en l’informe ambiental preliminar. Així doncs, caldrà que l’ISA descrigui aquests elements ambientalment rellevants del sector, parant especial atenció als següents aspectes: a) Model territorial i ocupació del sòl El terme municipal de Mediona està localitzat a la Serralada Prelitoral, al límit de la depressió del Vallès- Penedès. Limita al nord amb Torre de Claramunt i el Carme; al nord-est amb Cabrera d’, al sud-est, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona; al sud, Font- Rubí; i a l'oest amb . Té una extensió de 47,61 km 2 i una població de 2.083 habitants (2006), que durant el període d’estiu experimenta un gran creixement.

La superfície urbanitzada ocupa una part relativament molt petita comparada amb el terme municipal (2,84% d’ocupació), però està repartida de forma molt irregular en el territori. La capital, Sant Joan de Mediona, s’ubica en una extensa vall al centre de les serralades que envolten el municipi i existeixen altres nuclis de població com el conjunt St. Elies, St. Pere Sacarrera i Font del Bosc; Can Paixano; o Les cases noves del Pardo. També es dóna el cas d’urbanitzacions espontànies no regularitzades, com Can Verdaguer, situada en un entorn forestal (cremat durant l’incendi del 1994), o Can Xamaio, ubicada a la plana, prop del límit del terme amb Sant Quintí de Mediona.

Cal destacar que vora d’un 40% del municipi presenta uns pendents del 20% o superiors. Es tracta d’àrees classificades com a sòl no urbanitzable, tot i que en alguns casos s’hi localitzen edificacions com és el cas de l’esmentada urbanització no regularitzada de Can Verdaguer.

Pel que fa a la demografia, el municipi va experimentar un fort creixement dels habitatges de segona residència durant les dècades dels anys 70 i 80, tendència s’ha anat invertint en els últims 5 anys. En els últims anys, hi ha hagut un increment espectacular en el nombre d’habitatges acabats ja que s’han realitzat 141 habitatges, quasi un 10% del total del parc actual. Cal destacar, però, que fins ara a Mediona no ha existit la creació d’habitatges de promoció pública. b) Cicle integral de l’aigua Tot el terme municipal de Mediona pertany a la xarxa hidrogràfica del riu Anoia. El curs fluvial més important, la riera de Mediona, travessa el terme en direcció NO-SE i existeixen diversos torrents que recullen les aigües que baixen de les serres i les porten cap a l’esmentada riera.

El territori és ric en aigües subterrànies a causa de la seva configuració geològica i la seva localització sobre l’aqüífer Carme-, el qual està protegit pel Decret 328/1988. Així

Travessera de Gràcia, 56 5 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona doncs, en el municipi existeixen prop de 150 fonts i nombrosos aprofitaments per mines i pous, la majoria privats. Cal destaca la construcció de pous per a l’obtenció d’aigua de reg en les urbanitzacions residencials.

Segons el mapa de delimitació de les zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT, el municipi té diverses zones potencialment inundables al llarg dels marges de la riera de Mediona, concretament en el seu pas pels nuclis de Can Xombo i Sant Joan de Mediona.

L’abastament d’aigua potable es realitza a través de tres dipòsits i un pou d’aigua potable situat a Cases Noves. Pel que fa al sanejament, el nucli urbà de Sant Joan de Mediona compta amb una depuradora a la qual estan connectats els veïnats de Can Xombo i Mas Pereres. Les urbanitzacions de la Font del Bosc i de Les Pinedes de Sant Elies no disposen de clavegueram, sinó que els habitatges disposen d’una fossa sèptica que es neteja un cop l’any, mitjançant la gestió del propi Ajuntament de Mediona. D’altra banda, cal assenyalar que els carrers que donen a solana tenen molt a prop la depuradora de St. Pere Sacarrera però no hi connecten. Amb la realització de les actuacions previstes al Pla Parcial de Les Pinedes de Sant Elies, es preveu la construcció de clavegueram i d’una depuradora. c) Ambient atmosfèric El municipi de Mediona pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire número 5: Catalunya Central , i presenta una activitat industrial potencialment contaminant de l’atmosfera del tipus A corresponent a la indústria paperera situada al nucli de Can Xombo.

L’Ajuntament compta amb un mapa de capacitat acústica, el qual classifica la major part del municipi com a zona de sensibilitat acústica alta, que són aquelles zones que requereixen una protecció alta contra el soroll. Tot i això, hi ha alguns vials que presenten una sensibilitat moderada i l’àrea corresponent al polígon industrial de Can Xombo presenta una sensibilitat acústica baixa. d) Gestió de materials i residus Recentment s’ha adequat una deixalleria a la urbanització de la Font del Bosc i un punt de recollida al nucli de St. Joan de Mediona i de Les Cases Noves. A més, en els darrers anys s’ha efectuat una campanya de conscienciació per a la recollida selectiva i s’han col·locat contenidors de roba usada. e) Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació. Cal destacar que l’Ajuntament de Mediona ha impulsat un projecte per a la construcció del primer parc de plaques fotovoltaiques de titularitat municipal de Catalunya. La zona produirà 200.000 kw/h anuals i els beneficis que s’obtinguin de la producció elèctrica es destinaran a la millora de l’enllumenat públic i a finançar nous serveis socials. El nou equipament ocuparà 3 ha de terreny a la muntanya de Puigmoltó i tindrà instal·lades 6 plaques de tipus girasol. f) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

El sud-oest del terme municipal de Mediona (10,3% de la superfície municipal) pertany a l’espai PEIN “Capçaleres del Foix”, inclòs en la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110022) i catalogat com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Dins el terme s’hi identifiquen els hàbitats d’interès comunitari descrits en la taula següent:

Travessera de Gràcia, 56 6 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Pel que fa a la fauna i flora, a Mediona s’hi troben 6 espècies de flora d’interès, ja sigui per tractar-se d’espècies protegides, rares o endèmiques del nord-est de la península ibèrica. Així mateix, també s’han citat 10 espècies d’aus incloses en la Directiva Aus, entre les que es troben 3 rapinyaires i 2 aus nocturnes. Pel que fa a les espècies de fauna protegida en els espais declarats LIC, en el terme trobem 2 espècies associades als cursos fluvials, i 4 espècies de rat- penats. Aquest fet es pot interpretar com un indicador de la bona qualitat dels espais naturals del municipi.

Cal dir que gran part de la coberta forestal del municipi es va veure afectada per un gran incendi l’any 1994, que va afectar més de 270 ha. de terreny forestal i nombroses cases i terrenys de l’àrea residencial de Can Verdaguer. És, per tant, una zona en procés de revegetació natural i s’hi localitzen diverses forests de titularitat privada gestionades pel DMAiH mitjançant convenis.

La permeabilitat ecològica al municipi és elevada gràcies a les nombroses masses forestals i espais agraris presents. Els principals eixos de connectivitat ecològica són el fluvial (riera de Mediona) i el terrestre que creua la vall de nord-est a sud-oest. Cal destacar també que tot el sud i sud-oest del municipi és considerat zona d’especial interès connector per la seva elevada permeabilitat. En aquest sentit, e l Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) classifica aquesta serra com a sòl no urbanitzable d’especial protecció pels seus valors ambientals i de connectivitat.

Així mateix, la Serra del Bolet està inclosa dins el Pla de Recuperació de l'Àliga Perdiguera de la Generalitat de Catalunya, una de les aus més amenaçades d'Europa. g) Paisatge Pel que fa al paisatge, el municipi presenta tres zonificacions diferenciades: les àrees boscoses, formades principalment per pinedes de pi blanc i matollar, que ocupen un 63% del terme; els camps de conreu, prats i erms; i els cursos fluvials, la majoria dels quals són de caràcter temporal, i presenten vegetació de ribera.

En els últims anys s’està produint un increment de l’activitat agrícola, recuperant sòls per a la vinya i fruiters, ocupant zones fins ara forestals.

El PDTAP classifica el paisatge de Mediona dins la unitat 1, el paisatge forestal i agrari de les serres de Mediona i les muntanyes de , establint una línia divisòria definida pel canvi d’usos del sòl entre la plana vitivinícola i els espais forestals de les serres prelitorals. Dins d’aquesta unitat, s’inclou dins la subunitat 1.1, el paisatge forestal i agrari de la capçalera del Mediona, on predominen els boscos i entremig apareixen amples superfícies de cereals i vinya.

Travessera de Gràcia, 56 7 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

2r. Determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. L’ISA haurà d’establir i especificar els objectius i obligacions derivats de la normativa ambiental aplicable, recollint la justificació de les seves determinacions en relació al planejament de rang superior i a les mesures ambientals exigides per aquest.

Els objectius, criteris i obligacions a considerar hauran d’atendre, també, aquells derivats de diagnosis i auditories ambientals del territori, plans locals de mobilitat, Agenda 21 o les directrius i programes de la regidoria municipal de medi ambient.

3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme. Vist l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, es determina la necessitat d’incorporar a l’ISA els criteris, objectius i principis ambientals proposats a l’informe ambiental preliminar presentat, així com aquells altres objectius o precisions que s’ha considerat convenient introduir ( en cursiva ) en el marc del present document de referència:

Model territorial i ocupació del sòl: - Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl. - Ordenar els usos i activitats segons la capacitat d’acollida del territori, potenciant la diversificació d’usos dins la trama urbana . - Compactar i mantenir una densitat mitjana en els nuclis urbans per aconseguir una menor ocupació i malbaratament del sòl i consolidar nuclis urbans de qualitat. - Ubicar els creixements residencials en continuïtat amb l’espai urbà construït. - Establir una acurada delimitació entre el sòl urbà i el sòl rural. - Limitar la presència d’edificacions unifamiliars aïllades als nuclis tradicionals. - Potenciar la recuperació i/o transformació dels edificis existents en el teixit urbà. - Dotar al municipi del nombre d’habitatges i en les tipologies suficients per a respondre a les necessitats de la població, possibilitant la creació d’habitatge protegit . - Evitar l’ampliació de sectors residencials establerts en sòl no urbanitzable, però dotant-los dels mínims serveis per garantir la seva funcionalitat (sanejament, abastament, xarxa viària) tot determinant les condicions que hauran d’acomplir per les especials característiques del seu emplaçament (reutilització d’aigua, enjardinament de parcel·les, tractament de façanes i cobertes, enllumenat exterior, etc.). - Dotar al municipi d’equipaments i zones verdes tenint en compte l’estructura d’assentaments urbans repartits en el territori. - Evitar l’afecció de terrenys situats en zones amb un pendent superior al 20%, de conformitat amb la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada establerta en el Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. - Adaptar al màxim la distribució de les noves edificacions i vials a la topografia existent per tal de minimitzar els forts pendents i evitar possibles riscs geològics i geomorfològics. - Estructurar la circulació i la xarxa de carrers existents en coherència amb els nous sectors de creixement. Travessera de Gràcia, 56 8 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

- Reduir la mobilitat obligada afavorint l’accessibilitat entre els diferents sectors i serveis i fomentant la seva connexió mitjançant la xarxa de transport públic. - Crear una ronda de circulació al voltant del nucli de Sant Joan de Mediona - Establir zones de prioritat per vianants en el centre històric de Sant Joan de Mediona i Sant Pere Sacarrera. - Preveure zones d’aparcament per evitar la ocupació de l’espai públic. - Millorar la xarxa viària rural d’acord amb les seves necessitats d’ús, preservant la xarxa de camins rurals històrics i de senders. - Organitzar una xarxa de recorreguts a peu i en bicicleta que relacioni els diferents nuclis urbans i els espais d’interès del municipi.

Cicle de l’aigua: En resposta a la consulta efectuada a l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha rebut informe d’aquest organisme, de 20 de febrer de 2008, en el qual s’assenyalen els criteris a incorporar en l’informe de sostenibilitat ambiental en relació amb el vector aigua, destacant els següents:

Abastament: - Caldrà aportar: 1. Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües, etc.) i de les noves propostes del planejament. 2. Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent. 3. Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables. - Garantir el subministrament per als nous creixements. - Minimitzar el consum d’aigua derivat del usos urbans i evitar malbarataments d’aigua amb models urbanístics adequats. - Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.

Sanejament - Caldrà aportar: 1. Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials i pluvials. 2. Anàlisi de la infraestructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers. 3. Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06). - Millorar el sistema de sanejament, amb la proposta de localització de noves EDAR. - Establir una xarxa separativa de les aigües pluvials i residuals de tot el nucli.

Travessera de Gràcia, 56 9 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Hidrologia – Hidràulica. Inundabilitat - Incorporar al planejament la directriu de preservació front als riscs d’inundació establerta a l’article 6 i a la disposició transitòria primera del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. - Prevenir els riscos hidrològics.

Afeccions ambientals - Les actuacions del planejament hauran d’estar d’acord amb els Criteris d’intervenció dels espais fluvials, redactats per l’ACA en març de 2002 i publicats a la seva pàgina web. - Caldrà tenir present que de la urbanització del sector i de la conseqüent impermeabilització del sòl, se’n poden derivar problemes de recàrrega de l’aqüífer així com d’altres relacionats amb la innundabilitat del sector.

Ambient atmosfèric - Minimitzar la contaminació lumínica de nuclis i assentaments, evitant els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius. - Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i edificacions. - Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. Adequar-se als mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i a les zones de sensibilitat acústica que defineixen aquests mapes. - Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants. Caldrà tenir en compte la mobilitat generada i les emissions que generarà, havent de ser compatibles amb la capacitat d’admissió de l’àmbit. - Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat interurbana. - Tal com indica l’informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de 19 de febrer de 2008, valorar l’impacte sobre el medi atmosfèric a causa dels contaminants emesos durant la fase de construcció, preveient l’adopció de mesures correctores per tal de mitigar els efectes dels moviments de terra i de la circulació de vehicles de l’obra.

Gestió de materials i residus - Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. - Ordenar la ubicació de zones de recollida selectiva i gestió de residus. - Fomentar la reducció i valorització dels residus.

Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació - Donar compliment als criteris establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. - Potenciar l’eficiència energètica dels edificis i activitats. - Reduir l’impacte ambiental de les construccions i activitats, potenciant la construcció sostenible.

Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural

Travessera de Gràcia, 56 10 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

- Preservar els espais i elements naturals i agroforestals d’interès en l’estructura territorial. - Conservar i millorar la connectivitat ecològica, evitant la formació de barreres i prevenint els processos de fragmentació de teixits i paisatges rurals. - Incloure els connectors ecològics del PDTAP com a sòl no urbanitzable, amb la corresponent normativa específica. - Protegir els cursos i espais fluvials. - Evitar, sempre que sigui tècnicament possible, l’afectació dels hàbitats catalogats d’interès comunitari. - Tal com indica l’informe de l’Àrea de Medi Natural, en compliment de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forest, modificada per la Llei 10/2006, de 28 d’abril, es recorda que en el cas que el pla afecti a la qualificació de terrenys forestals requerirà l’informe de l’administració forestal competent, el qual serà vinculant. - Prendre mesures de prevenció d’incendis forestals, donant compliment a la legislació vigent.

Paisatge - Donar compliment a la normativa sectorial vigent en matèria de paisatge: Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. - Preservar el paisatge rural i urbà - Valoritzar el paisatge i el patrimoni natural i arquitectònic de Mediona (castell, nuclis històrics, masies, hortes i riera de Mediona, etc). - Protegir i recuperar el paratge del castell, com a espai per a activitats diverses. - Reglamentar els paràmetres, d’usos, activitats, edificatoris i estètics per tal de dotar de coherència les noves actuacions amb l’entorn existent. - Minimitzar l’impacte paisatgístic dels assentaments urbans, ja siguin residencials o industrials, establint actuacions concretes de tractament de vores i edificacions. - Compatibilitzar els diferents usos del sòl amb els ecosistemes naturals i les unitats de paisatge existents. - Incorporar els objectius de qualitat paisatgística fixats per la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, i les Directrius del paisatge que derivaran del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès.

Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, l’ISA incorporarà un quadre resum que inclourà, com a mínim, els indicadors de seguiment que a continuació s’especifiquen:

- Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per sistemes generals en sòl no urbanitzable. - Nombre d’habitatges/Ha. de sòl urbà o urbanitzable. - Superfície de terrenys situats en zones inundables i/o amb pendent superior al 20% afectada per l’edificació o altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. - Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental - Consum anual d’aigua d’abastament previst per habitant - Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada. - Percentatge d’aigües residuals urbanes depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat legislativament establerts

Travessera de Gràcia, 56 11 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

- Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva. - Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns - Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes, en relació a la totalitat del sistema viari urbà.

B) JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L ’ELECCIÓ DE L ’ALTERNATIVA D ’ORDENACIÓ PROPOSADA Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori la descripció de les diferents alternatives derivades d’aquest procés, fent una justificació del per què de l’alternativa adoptada, atenent, principalment a aspectes ambientals. Es valora positivament l’anàlisi d’alternatives realitzat en l’informe ambiental preliminar i es recorda que els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents:

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades Segons indica l’informe ambiental preliminar, existeixen dos sectors de creixement: el nucli de Sant Joan de Mediona i el conjunt Sant Pere Sacarrera - La Font del Bosc - Les pinedes de St. Elies, en els quals es plantegen les alternatives següents: Alternativa 0 Suposaria no modificar les Normes subsidiàries de planejament vigents al municipi de Mediona. Així doncs, es mantenen el perímetre i les característiques dels teixits preexistents, amb una baixa densitat i gran consum de sòl, que no té en compte la topografia ni l’entorn. A més, es permet el desenvolupament d’una una gran zona industrial que duplica la ja existent a Can Xombo.

Alternativa 1 Aquesta proposta pretén configurar un nucli principal a Sant Joan de Mediona, dotant de centralitat a l’eixample. Es defineix un sector al sud-est del nucli que presenta pendents importants en enfilar-se al turó. Pel que fa al conjunt Sant Pere Sacarrera - La Font del Bosc - Les pinedes de St. Elies, s’estableix una nova zona d’equipaments, una de comercial i una d’industrial. D’altra banda, es proposa eliminar el sector de sòl urbanitzable industrial de Can Xombo, pels inconvenients ambientals que comporta la seva actual ubicació

En referència a la mobilitat, cal destacar que la proposta no incrementa els punts de connexió entre els vials de les urbanitzacions i els eixos de comunicació principals

Alternativa 2 L’objectiu és configurar un nucli unitari a Sant Joan de Mediona, amb la riera de Mediona com a eix central. Així doncs, es proposa urbanitzar la part de la plana entre la carretera BV-2137 i la riera, amb el conseqüent risc d’inundació. Pel que fa al conjunt Sant Pere Sacarrera - La Font del Bosc - Les pinedes de St. Elies, s’opta per emplaçar petits sectors de serveis a les pròpies urbanitzacions, i es proposa l’emplaçament d’una peça per a usos terciaris i industrials a l’eix de la C-244a. Es manté la proposta d’eliminar el sector de sòl urbanitzable industrial de Can Xombo.

Alternativa 3 Correspon a l’alternativa escollida. Aquesta té com a objectiu cohesionar els barris i teixits del nucli de Sant Joan de Mediona, potenciant els creixements que possibilitin la creació de nous accessos i lligams entre els diferents sectors urbans. A la riba dreta de la riera de Mediona s’hi

Travessera de Gràcia, 56 12 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona deixa un ample coixí verd sense urbanitzar. Pel que fa al conjunt Sant Pere Sacarrera - La Font del Bosc - Les pinedes de St. Elies es vol cohesionar el conjunt dispers de teixits residencials, alhora que se’ls dota d’un node d’equipaments i serveis en una situació d’excel·lent comunicació i centralitat.

Aquesta proposta s’acompanya de petites intervencions de transformació en els sòls urbans ja existents i, igual que en les propostes anteriors, s’elimina el sector de sòl urbanitzable industrial de Can Xombo.

2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori l’anàlisi dels efectes globals de cadascuna de les alternatives estudiades, fent referència als objectius i criteris ambientals establerts per al pla, i el seu assoliment.

En especial, caldrà valorar l’efecte de les diferents alternatives en sòl agrari, tenint en compte tant les característiques físiques del sòl ( superfície de sòl agrari ocupada, orientació de les parcel·les, orientació productiva i disponibilitat d’aigua), com les característiques econòmiques (productivitat i connectivitat), de conformitat amb l’informe emès en resposta a la consulta efectuada al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de 20 de febrer de 2008.

3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada L’informe ambiental preliminar considera com a millor opció el desenvolupament de l’alternativa 3 ja que aconsegueix un desenvolupament urbanístic que integra les necessitats socials amb el respecte i la protecció de l’entorn. Aquesta pretén la cohesió de les diferents àrees urbanes i preveu la creació de noves connexions per solucionar els problemes de mobilitat existents i lligar i consolidar els nuclis. Alhora, té en compte els valors ambientals existents en el terme i la connexió entre els espais naturals de la vall. c) DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D ’ACORD AMB L ’ALTERNATIVA D ’ORDENACIÓ ADOPTADA Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori: 1. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. 2. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada. 3. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

D) IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L ’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT L’informe de sostenibilitat ambiental haurà d’identificar, descriure i avaluar cadascun dels efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, agrupats per vectors ambientals. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les.

Travessera de Gràcia, 56 13 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

E) AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar el compliment, per part de l’ordenació proposada pel pla, dels objectius ambientals establerts en el present document de referència, l’informe previ de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre formulat com a resultes del procés de redacció del document. Així mateix, haurà de descriure les mesures de seguiment i supervisió previstes.

F) SÍNTESI DE L ’ESTUDI , CONSISTENT EN UN RESUM DEL SEU CONTINGUT QUE HA DE CONTENIR UNA RESSENYA DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS FIXATS , I L ’EXPLICACIÓ JUSTIFICADA DE L’AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA .

G) INFORME SOBRE LA VIABILITAT ECONÒMICA DE LES ALTERNATIVES I DE LES MESURES AMBIENTALS , EN EL CAS QUE L ’ESTUDI ECONÒMIC - FINANCER DEL PLA NO ESTIMI ELS SEUS COSTOS .

7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ

Examinada la documentació presentada, es valora positivament l’informe ambiental preliminar tot i que es considera convenient incorporar els objectius i criteris ambientals que es proposen a l’apartat 6.a.3r del present document de referència.

Així mateix, es considera necessari delimitar l’àmbit i perímetre de les urbanitzacions no regularitzades com Can Verdaguer, Can Xamaio, o La Quadra d’Agulladolç, les quals es localitzen en sòl no urbanitzable; especificant el tractament que els oferirà el POUM, tenint en compte que el PDTAP preveu el seu manteniment del caràcter rural dispers.

Com a consideració específica, cal dir que en el desenvolupament urbanístic de la franja sud- est del nucli de Sant Joan de Mediona, concretament a l’entorn del barri El Molí, s’afectarà l’hàbitat d’interès comunitari prioritari corresponent a Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). Igualment, en la zona de les urbanitzacions de la Font del Bosc i Sant Elies, s’afecta un hàbitat d’interès comunitari no prioritari (9340 alzinars i carrascars). En conseqüència, es recomana que aquestes àrees ocupades per aquests hàbitats es corresponguin, en la mesura del possible, amb els espais lliures del sector.

Finalment, caldrà incorporar, atenent als objectius i criteris ambientals proposats, la descripció i l’anàlisi de les alternatives d’ordenació considerades, i la justificació ambiental de l’alternativa finalment escollida, així com la resta d’apartats descrits en el present document de referència, en relació al contingut mínim de l’ISA que s’estableix a l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.

8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES AFECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT

Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el POUM, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. Travessera de Gràcia, 56 14 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial, que inclourà l’informe de sostenibilitat ambiental, es realitzarà a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent.

8.1 Administracions públiques afectades - Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Agència Catalana de l’Aigua - Direcció General de Promoció de l’Habitatge

8.2 Públic interessat - DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - Altres entitas ecologistes dedicades a la protecció del medi ambient en aquest àmbit terrritorial.

Barcelona, 26 de març de 2008

Travessera de Gràcia, 56 15 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]